Música
Encara no és divendres, com diu la cançó, no, it's not Friday night,
avui encara som dijous 29 de juliol, som a les portes d'aquest últim programa.
Música
Doncs bé, ara sí, sempre que m'escolteu, per un botonet que a vegades no està apretat,
no em sentíeu, ara sí, bona tarda a tothom i benvinguts de nou a aquest programa del penúltim,
de fet, la penúltima plaça, Mireia, que escoltareu en directe per les tardes,
aquí a Ràdio d'Esberna, avui dijous 29 de juliol, programa número 811 per endavant.
5 i 14 d'aquesta tarda, calorosa tarda també, i a l'inici intentava explicar-vos,
crec que no m'havíeu escoltat ni tan sols, jo mateixa m'escoltava amb els auriculars,
que la cançó parlava d'un Friday night i que s'acostava aquest Friday night,
sí, cert és que s'acosta, és demà, i també serà una petita festa,
relativa també amb aquestes circumstàncies, i a causa de les restriccions de la Covid
no podrem fer aquest comiat de programa que ens teníem una mica més acostumats
en els últims anys. No l'any passat, però el 2019 sí que vam fer una bona festa.
No podrem tenir demà tots els col·laboradors i col·laboradores aquí al programa,
però alguna festeta farem. Mentrestant, avui encara ens queden aquestes dues hores
de programa per estar amb vosaltres.
Així que anem a repassar una mica el sumari pel programa d'avui.
Començarem amb l'últim espai també de la temporada amb l'Irene Jornet.
Ella forma part de la plataforma Iris, aquest grup de psicòlegs i terapeutes
que es van formar, es van organitzar durant la Covid i que encara segueixen
i segueixen ajudant a moltes persones que així ho requereixen.
Avui parlarem de l'estiu i la salut mental.
Ara, més important que mai podríem dir que la salut mental és una prioritat davant d'altres,
com per exemple l'aspecte físic.
Doncs sí, l'Irene Jornet ens comentarà, entre altres, la importància de conèixer
els nostres vincles personals amb nosaltres i també amb el nostre entorn.
I, sobretot, atenció, escoltar-nos.
Ens comentarà, entre altres, que l'estiu és un bon moment per regular el nostre ritme,
escoltar el que ens demana el cos i, sobretot, fer-nos cas.
Soltarem a la segona hora per parlar amb el Joel Reguant.
Repassarem diversos temes també en aquest últim espai que ens porta per la quarta temporada.
Obrirem la carpeta Covid, com sempre parlarem d'aquests límits,
dels grans esdevediments que ja han quedat definits.
També explicarem les diferències entre una comissió bilateral
i la Junta de Presidents Autonòmics.
Repassarem una mica aquesta enganxada política entre Laura Borràs i Nacho Martín Blanco
i parlarem també de la moratòria del lloguer degut a causa de la pandèmia.
I per acabar, com que estem també reemetent aquestes entrevistes al voltant de la festa major d'enguany,
avui parlarem amb la colla gegantera d'aquí de Sant Jus,
perquè després d'un any i mig gairebé de no treure a ballar els seus capgrossos i gegants,
aquest any, aquesta festa major del 2021, ho podran tornar a fer,
així que sabrem com i quan ho faran.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
La plaça Mireia!
La plaça Mireia!
És un programa per parlar de tot amb humor!
Caballero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat!
De veritat!
Jo no puc!
Així jo no puc treballar!
Algú pari que està davant!
No!
No!
Som una bona colla!
I tant!
Passigolla!
Ui!
Es posa molt calent tot!
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esvert!
Un lloc de tots i per tots!
Efectivament!
T'encoentres mal o alguna cosa?
Socorro!
I avui tenim amb nosaltres a la Irene Jornet de la Plataforma Iris, amb qui fem l'últim espai precisament d'aquesta temporada, amb la Plataforma Iris.
Ja sabeu que tenim diversos psicòlegs i psicòlegs, amb qui anem parlant cada dues setmanes i anem tractant diversos temes.
Tanquem aquesta temporada precisament amb la Irene, la saludem perquè la tenim al telèfon. Irene, bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda, Irene! Ben tornada al programa i, de fet, Últim Espai, com deia, així que tindrem una certa nostàlgia d'aquests temes que no tractarem durant l'agost, però al setembre amb ganes també de reprendre-ho i de seguir tractant aquests punts que espero que als nostres oients també els hi serveixi.
I tant, sí, sí. També estem oberts a rebre propostes i dubtes, qualsevol cosa. Us recollim.
I ara, parlant d'estiu, no?, que el tenim tots en boca i en ment, no?, perquè certament portem un any i mig, ens apropem ja els dos, que entre la Covid i, a més, doncs estan sent èpoques difícils, no?, i crec que també desconnectar i connectar amb un mateix crec que és força necessari.
Així que, abans de marxar de vacances, parlem una mica d'aquests estius, no?, d'aquest plantejament que sovint fem dels estius, un estiu idíl·lic, no?, o ideal, a vegades també les xarxes socials enganyen una mica, una mica o molt, no?, i tot plegat pot comportar una certa confusió o potser una mica de frustració.
Sí, exacte. Bé, com has dit, també l'any passat va ser una mica estrany, no?, llavors és normal que aquest estiu encara tinguem com una mica acumulat més ganes, encara, de vacances i de gaudir.
I això, clar, és normal, no?, que a mesura que es va costar l'estiu començar a planejar, fer coses amb els amics, amb la família, amb la parella.
És un temps, bueno, molt esperat, no?, que solem tenir les vacances com més grans o entre curs i curs, no?, en el cas dels estudiants i és normal començar a fer plans.
I el que comentaves, no?, que a vegades comencem a idealitzar la situació i ens comencem a crear unes expectatives que a la que veiem que no s'acaben complint és quan surt, doncs, aquesta angoixa,
ens podem sentir tristos o apàtics, no?, que de cop dius, ostres, no sé que aconseguin tot el que havia planejat, em sento enfadat, sento ràbia i tot el contrari, no?, tanco i no faig res.
I el que comentaves.
Clar, perquè t'has fet com uns plans, això, ideals, i que al final, pel que sigui, per X motius, no acaben sortint i és normal sentir aquestes emocions.
El que passa que, bueno, dependrà de les nostres eines també de gestió emocional, el poder sortir, doncs, al menys malmesos, no?, tot això.
I també la flexibilitat ens ajudarà a dir, bueno, doncs, potser aquest pla no ha sortit, però en podem fer una altra, no?
La capacitat d'adaptació a la realitat que cadascú tingui també facilitarà que aquest estiu sigui, o sigui, el pogués gaudir més o menys.
Al final, tot està també en la interpretació que fem.
Per això, els recursos personals que tenim, que es poden aplicar en molts més àmbits, no?, però també en l'estiu i el gaudir, doncs, també ho podem veure reflexat.
I el que comentaves de les xarxes, normalment, no es troben a ajudar.
No, oi?
Perquè no.
Clar, hi ha milions i milions de canals i de perfils, etcètera, etcètera, tampoc no val generalitzar.
Exacte, no?, perquè hi ha canals, no sé, del que sigui de literatura, de cultura, etcètera, etcètera.
Però sí que és cert que enfocant-nos en aquest tipus, potser, de moments o d'imatges que ara ens venen al cap, no?
Sol ser, potser també em tornen frustrant, també, no?, veure certes imatges o fotografies o imaginar-nos, no?,
aquell estiu que sembla que està gaudint tant aquella persona, no?, i veus el teu i potser encara estàs teletreballant i et tornes a frustrar una mica, potser.
Exacte, exacte, sí, sí, et compares amb les altres persones i això, doncs, pots sentir frustració i ràbia.
Sí que és cert que, com tot, no?, dependrà de l'enfocament i de la interpretació que tu facis.
Jo potser puc veure una foto molt maca d'un destí superxulo i en vez de sentir aquesta enveja, potser me l'apunto per anar quan pugui.
I m'ho marco al MAPS com a favoritos, però sí que és cert, sobretot entre els adolescents i el jovent també, que tendim a la comparació.
I comences comparant, per exemple, doncs això.
Ell ha anat a un lloc més maco que el que aniré jo, o han posat una foto amb un to de gent i s'ho estan passant superbé i jo no tinc això.
I comences amb aquestes comparacions i també poden, o sigui, és normal que acabis centrant-te també en la persona en si, no?
Fins i tot pots arribar a comparar-te al teu cos, per exemple, l'aparença física o les habilitats socials d'una altra persona que a tu t'agradaria tenir.
I això sí que pot causar, doncs, un malestar, no?, al final, com més intern i més intens, segons la teva autoestima, al final, i la interpretació que facis de tot.
Perquè en altres ocasions sí que havíem comentat el tema de les comparacions, també amb altres, crec que va ser amb l'Andrea, també, de la plataforma Iris.
I sí que és cert que, clar, al final, quan ens comparem amb els altres, amb xarxes socials, on sigui, al final no acabem sortint ben parats, normalment, no?
És a dir, nosaltres ens comencem en un lloc més negatiu.
No, normalment no. Inferior.
Exacte.
Sí, sí, que volem tenir coses o volem ser com altres persones i que ara mateix no ho som.
Sí que és cert que també hi ha comparacions que ens poden portar a dir, vale, doncs, aquesta persona és més sociable que jo, no?,
i jo, doncs, sóc més vergonyosa. Què puc fer per treballar-me aquesta vergonya?
Llavors, això sí que seria en positiu, si és una cosa que jo vull treballar.
Si traiem aquesta visió, si ho transformem, sí que ens pot portar a un canvi positiu per nosaltres mateixos.
Però si només ens quedem en la comparació i en la queixa cap a nosaltres, d'ostres, jo no ho tinc, jo no sóc així, jo no sóc així, mai ho seré o no podré ser-ho,
o mai podré tenir unes vacances així, o mai podré tenir uns amics així o una parella així, és molt diferent.
Ho rebem molt diferent.
Perquè, en definitiva, una cosa és la nostra gestió emocional, no?, i l'altra és la gestió també directament amb les xarxes socials, no?
Clar, bueno, està molt relacionat, realment, perquè els que faré jo de les xarxes també l'estic decidint jo, no?
Si potser seguir persones que estan viatjant constantment i que comparteixen fotos d'aquest tipus
i que la interpretació que ha fet jo no és favorable en aquest moment, potser he de posar una mica de filtre en aquest sentit.
Si jo la meva autoestima tinc una autoestima sana i sí que puc sentir enveja, òbviament,
perquè potser en aquell moment ja m'hauria d'estar en aquella festa o en aquella illa, en aquella platja, en aquella muntanya, no?
Però no m'afecta, no hi hauria cap problema.
Al final, l'ús de les xarxes socials és molt personal i és molt relatiu.
I cadascú, com comentaves, no?, hi ha perfils de diferents coses i que comparteixen molt tipus d'informació.
Llavors és l'ús que decidim fer cadascú de nosaltres.
Perquè quines són potser les conseqüències més immediates, podíem dir, d'entrar en aquest bucle que explicaves, no?,
d'aquesta enveja potser no sana, de veure i pensar que tu no tens allò, etcètera, etcètera.
Quines són les conseqüències, podíem dir, emocionals?
Clar, en un primer moment, això, no?, aquesta comparació ens porta a sentir emocions bastant desagradables.
De jo no tinc això, o no estic gaudint, o li podem treure valor al que nosaltres tenim.
No hi potser entrar també com en una competició.
de voler superar aquesta foto d'aquest amic o aquesta amiga, o de voler superar les vacances que tinguin,
o el moment aquest que estiguin visquent, no?, i et centres, o sigui, et pots arribar a centrar en el que veuen els d'altres,
de les teves vacances, que en el que tu realment estàs gaudint.
Havia llegit no fa massa en una revista un article sobre, precisament això, el tractament de les xarxes socials,
sobretot en gent jove i demés, i aquests millennials, o sí, més o menys en aquest sector de gent jove,
i hi havia molta gent que explicava que sovint anava a un lloc a fer X cosa, X activitats, per publicar-ho.
Sí, simplement per ensenyar-ho als demés.
És a dir, no perquè volgués, o perquè...
No per gaudir-ho.
Sí, sí.
Simplement perquè es vegi la foto publicada.
I el mateix, potser, d'anar a alguna festa o a trobar-te amb molta gent,
potser jo no sóc una persona que en vingui d'agost a estar entre tanta gent.
O que ara mateix em puguis sentir una mica angoixada.
Llavors, també, o sigui, tot al final queda com dins teu, no?
Per què fas les coses?
Per tu, pels demés?
No?
D'aquí és aquest...
Al final, el temps és teu.
Si te'l passes, o sigui, si l'inverteixes fent coses perquè els demés vegin que has fet aquesta cosa,
mentre tu no l'estàs gaudint...
Sona absurd.
No?
És una reflexió...
Clar, però, bueno, com tu dius, no?
Que has llegit això i és molt real, al final.
I tant.
Tot aquest jovent que està amb el mòbil constantment i comparteixen absolutament tot,
al final, inconscientment, potser, entra en aquesta competència.
Segurament l'estiu també és una època que encara passa més, no?
Clar, també hi ha més fotos, estàs més temps també al carrer, per exemple, si no estàs estudiant o no estàs treballant.
També tot el tema de la imatge, no?, si estàs a la platja, estàs amb biquini o banyador,
veus més parts del cos que potser durant l'any no veus, que també poden sortir complexes o inseguretats.
Llavors, es va, o sigui, és més fàcil que la bola aquesta de comparació d'inseguretat, baixa autoestima, es faci més gran.
Que, en aquest sentit, també aprofito per comentar que, des de la plataforma, hem iniciat una, bueno, com una iniciativa,
tenim un 20% de descompte en les sessions per joves de 18 a 25 anys.
Perquè, bueno, a vegades pot començar com un malestar, no?, o això, unes comparacions, doncs no vaig, no faig res, no faig res,
i la persona, al final, tampoc és agradable.
Si acabes per no gaudir aquest temps que tens de descans, de vacances,
per estar també amb les teves persones que t'estimes, o per fer coses per tu, per aprendre, el que sigui.
Que això, a veure...
Per no quedar-te amb aquest malestar.
Clar, sovint s'escolta, no?, allò de vull desconnectar, no?, i després l'altre tema és,
no és que vulguis desconnectar, potser del món, però has de connectar amb tu, no?,
tampoc no es tracta de desconnectar perquè després, amb perdó, el cop que t'emportes
o l'hòstia que et durs al setembre quan tornes, no?, és realment espectacular
i també d'aquí també venen aquestes crisis de parelles, no?, o crisis professionals, no?,
aquestes depressions també que se li anomenen així, post-vacacionals.
Sí, sí, sí.
Sí, segons com entres com en una bombolla, no?,
que sembla que hagi de ser eterna i és completament diferent a la teva vida normal, diguéssim,
entre cometes, i sí que aquests canvis, bueno, és important gestionar-los,
que sí que està molt bé el que dius de connectar amb tu mateix i tal,
i fer, doncs, no sé, un repàs de tot el curs, i a gent que li va molt bé, no?,
aquests dies, perquè entrem també com en una roda de fer i fer i fer durant l'any
i també aquests moments d'això, de desconnexió i de reconnexió amb nosaltres mateixos
són molt necessaris.
I tant.
Consells, Irene, per aplicar-nos aquesta manera de funcionar durant aquestes vacances
entre el tema de xarxes, no comparar-nos i connectar amb nosaltres i escoltar-nos?
Sobretot reduir.
Reduir aquests estímuls que ens venen de tot arreu,
que és complicat, eh?, però no és impossible.
dedicar temps també a les relacions reals, estar cara a cara, no?,
amb les persones que siguin importants per nosaltres,
siguin una, dos, tres, les que realment valorem per reforçar aquests vincles, no?,
i al final també donar-te compte de qui tens al teu voltant,
si realment t'aporta o no, perquè també et pots donar compte
que una persona que havies tingut sempre al teu voltant
doncs realment no és la persona o la relació no és el que havíeu començat
o pel que sigui també hi ha vincles que s'acaben trencant.
També és important ser realista amb les expectatives, no?,
el que comentàvem de les vacances, que està molt bé somiar,
però has de tenir en compte la teva realitat
i a més a més aquest any, la realitat que tenim de les mesures de la pandèmia i tal,
que tampoc les podem oblidar.
I sobretot escoltar-nos, escoltar el nostre ritme
i el que demana també el nostre cos i les nostres necessitats.
Si fem això, podríem dir que estarem força millor
i tornarem encara millorats de cara al sèrbils.
Sí, sí, sí.
Com a mínim serà un estiu més sa per nosaltres mateixos
a nivell també de salut mental.
Durant l'agost, Irene, no sé si vosaltres esteu disponibles
o si hi ha algú que vol començar una teràpia
o vol simplement fer una consulta puntual.
No sé si vosaltres encara oferireu, doncs això, consulta.
Sí, sí que hi haurà tensió.
O sigui, hi poden escriure i després, segons el professional, es derivaria.
Doncs ara ens falta per això que ens recordis on trobar-vos
en aquesta xarxa, plataforma xarxa?
Ai, perdona, plataforma Iris.
Ho he dit tot avui, eh?
Plataforma Iris, perdona.
Totes les opcions, sí.
Doncs principalment a través de la web,
que és irisplataforma.com
i tant a Twitter com a Instagram, irisplataforma.
Ja saben, doncs, com gestionar una mica aquest estiu
davant de xarxes socials, davant també d'aquestes estones
que tenim també més per pensar, per recapacitar,
per reconectar amb nosaltres, etcètera.
I si hi ha algú que necessita un cop d'emextern,
doncs que us ho pugui demanar també a vosaltres.
Irene, tal com deia a l'inici,
tanquem aquesta quarta temporada també amb vosaltres.
gairebé les portes a l'últim dia del programa,
que és el 30 de juliol,
però bé, tanquem també aquesta quarta temporada amb vosaltres
i esperem, òbviament, que a la cinquena també seguiu aquí
a la plaça Mireia,
que puguem seguir repassant diversos temes
que crec que són molt interessants
i cada ben segur que a moltes persones que ens escolten
els hi fan un bé.
I tant.
Doncs moltes gràcies a vosaltres, Mireia,
i molt bon estiu.
Igualment, que vagi molt bé l'estiu.
Adéu, merci.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Millor poc temps que molt temps.
Millor persones de risc baix que de risc cald.
Informa-te'n a canalsalut.gencat.cat.
Sistema de Salut de Catalunya.
Generalitat de Catalunya.
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Veïns de diferents poblacions de l'Anoia afectats per l'incendi del cap de setmana han aprofitat la visita que ja ha fet avui el president de la Generalitat per protestar per la massificació de macro projectes solars i eòlics a la comarca.
Des de la plataforma Salvem Massana i Serra Morena denuncien que no es té prou en compte la gent que hi viu.
La Rita Baliu, que és veïna de Belletrat, per exemple, ha aprofitat la presència del president per demanar que no es trinxi més la comarca.
He vingut aquí per demanar als polítics que ja que se'ns ha cremat tota aquesta banda de la serra de Caral, que tot aquell projecte que volen fer a l'altra banda d'omplir-nos el de plaques solars i de molins, que sisplau el tirin endarrere.
Ja hem tenint prou d'una desgràcia que no ens en posin una altra.
Després d'haver parlat amb els veïns, Pere Aragonès els ha respost que la generació d'energia també ha d'implicar les àrees urbanes més poblades.
No pot recaure tot en allò que s'ha anomenat territori, però que el territori és el conjunt del país, i per tant també des de les grans zones urbanes hi ha d'haver una aposta clara per la generació d'energia en les pròpies zones urbanes.
Aragonès s'ha compromès a reconstruir la zona cremada en col·laboració amb els ajuntaments i les diputacions.
Ara esports amb l'Actor Compagnon. Bona tarda.
Bona tarda. El Barça ha arribat a un acord amb el Departament de Salut i el Gamper es jugarà a l'estadi Johan Cruyff amb un màxim de 3.000 espectadors.
El diumenge 8, a les 6, el partit de l'equip femení i a dos quarts de 10, el masculí contra la Juventus.
Sent impossible pel Gamper, el Barça ha aconseguit el compromís de la Generalitat per fer tot el possible perquè el Camp Nou pugui obrir,
encara sense concretar un percentatge d'ocupació, el dia 15 d'agost amb motiu del primer partit de Lliga en què l'equip rebrirà la rai al Societat.
L'Espanyol, en canvi, ha anunciat que anirà als tribunals si les autoritats no li permeten l'entrada de públic al seu estadi al començament de la Lliga.
I als Jocs Olímpics de Tòquio, en bàsquet, Espanya ha guanyat l'Argentina per 81 a 71.
Cal destacar el partit de Riqui Rubio amb 26 punts, 5 rebots i 4 assistències.
També el de l'argentí Nicolás Laprovítola, màxima notadora del partit, amb 27 punts.
Laprovítola va tancar ahir el fitxatge pel Barça.
En categoria femenina, un altre bon partit. Espanya ha guanyat Sèrbia, campiona d'Europa, per 85 a 70.
I a la piscina, la nedadora catalana Jéssica Vall ha quedat fora de la final del 200 Brassa
i ha anunciat que aquests seran els seus últims Jocs Olímpics.
Mireia Belmonte tampoc s'ha classificat per la final del 800 Lliures i Africa Zamorano, en canvi, sí que serà la final del 200 Esquena.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa l'Ua López.
L'última nit de concerts de la festa major d'enguany la tancarà el música.
Miquel del Roig, conegut per enfilar-se sempre sol als escenaris, amb l'única companyia de la seva guitarra.
Realitzant cada temporada més de 100 concerts per tot Catalunya i compartint molts cops cartell amb els principals noms del moment.
Ens tocarà a Sant Just, doncs, un pupurri de temes propis i tornades conegudes per tots i totes.
Aconsegueix, d'aquesta manera, mantenir en tot moment entretinguda i participativa l'audiència, sobretot els més joves, que coreixen i ballen les seves cançons.
En Miquel del Roig és una presència habitual a festes majors, festivals, casals, ateneus, i aconsells organitzats per col·lectius socials i colles de cultura popular,
per la seva capacitat d'animar i fer festa sense defugir la denúncia ni el compromís.
El podreu veure el dijous dia 5 d'agost a partir de dos quarts d'onze de la nit al Parc Maragall.
Recordem que encara hi ha entrades disponibles i que les podeu reservar, com sempre, a través de la plataforma d'Entràpolis.
Durant el concert de Miquel del Roig també es donarà a conèixer el color guanyador d'enguany.
Grocs i blaus s'hauran enfrontat al llarg de la festa major,
en nombroses activitats com els partits de futbol i bàsquet, la guerra de minititans o els bingos musicals, entre altres.
El Departament de Feminismes del Consell Comarcal del Baix Llobregat ha posat en marxa la campanya
Construïm espais feministes dirigida a facilitar materials de sensibilització
amb perspectiva feminista als municipis de la comarca.
Es busca així que puguin utilitzar aquests materials en els seus punts lila
i en activitats de prevenció de violències masclistes
amb l'objecte de treballar i donar visibilitat a les discriminacions per raó de gènere.
En el marc d'aquesta campanya s'han proporcionat els següents materials als ajuntaments de la comarca.
Per una banda, els cartells principals de la campanya Construïm espais feministes
on es mostren espais compartits de sororitat.
També calcomanies a missatges i símbols feministes, el joc jo mai antimasclista,
claués amb tres targetes, una verda que diu sí, una vermella que diu no i una lila que diu sos.
I per últim, un mural interactiu en el que apareixen diferents prejudicis sexistes
impresos en vermell, amb les seves frases complementàries impreses en blau
per desmuntar aquests prejudicis.
Aquesta campanya ha tingut una molt bona acollida per part dels ajuntaments de la comarca
i per la Comissió Comarcal de Violència Masclista.
Des de principis de juliol està en marxa el seguiment de la població de processionària
del PI al Parc Natural de Collserola.
Durant 12 setmanes s'analitzaran les captures de les trampes
instal·lades a diferents zones del parc,
especialment als punts de major afluència de persones i animals de companyia.
L'estudi té per objectiu avaluar l'estat en què es troba el desenvolupament d'aquest insecte
i determinar les mesures de control fitosanitari que calgui aplicar a la tardor.
Aquest l'epidòpter, com se sap, pot afectar els pins amb greus de foliacions
i secundàriament a les persones i animals de companyia provocant fortes reaccions al·lèrgiques.
Un cop determinat, el grau d'afectació es prepara a la campanya de tractament
que es realitza durant el mes de novembre i en aquells punts on s'ha detectat màxima afectació.
Cal tenir present que aquesta campanya es realitza sobretot per minimitzar l'efecte
sobre les persones i animals de companyia,
en aquells punts on coincideix una zona de concentració de l'espèstia i un ús públic important.
Això és tot. Tornem amb més informació als Enjust Notícies complet de les 7 del vespre.
Fins ara mateix.
El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Enjust.
És una cosa molt dura, eh? La pujada de l'Iva...
Tornem està marxant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada.
L'única solució que veig és que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia.
Cal posar optimisme al manià.
El Just a la Fusta està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució.
Que sigui, que sigui, que estigui davant.
El principal són els interessos de Sant Just.
Sempre se t'acosta a algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta.
Perquè n'hi ha d'esperança, no? Si es pot dir.
Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
A l'estiu, protegiu-vos de la calor.
Les onades de calor poden ser un perill per a la salut.
En cas de molta calor, què cal fer?
Refresqueu o climatitzeu les estances.
Pentileu la casa durant les hores més fresques.
Abaixeu els tandals i persianes durant les hores de sol.
Beveu líquids sovint, evitant les begudes alcohòliques.
Al carrer, feu servir gorra i vestits lleugers de colors clars.
En els desplaçaments, busqueu les zones d'ombra.
Eviteu l'exercici físic a les hores de més calor.
Al cotxe, no hi deixeu nens ni persones dependents amb les finestres tancades.
En cas de molta calor, molta precaució amb persones...
D'edat avançada i nadons, amb discapacitats...
Amb malalties cròniques, que prenen determinada medicació.
Tranquilitzants, diurètics...
Amb problemes d'alcoholisme o drogoaddicció,
que han de romandre o treballar a l'aire lliure.
En cas de molta calor, símptomes d'alerta...
Esgotament...
Set intensa...
Mal de cap o mareig...
Rampes a les cames...
Febre o vòmits...
Pell calenta, vermella i seca.
En cas de molta calor, consells...
Poseu la persona en un lloc fresc o climatitzat.
Doneu-li aigua o sucs.
Apliqueu-li draps humits i freds a diverses parts del cos.
Afavoriu la ventilació de les estances.
En cas de dubte o necessitat d'assistència,
podeu contactar amb...
El vostre centre d'atenció primària, CAP.
O al telèfon 061 CatSalut Respon.
061 CatSalut Respon.
CanalSalut.gencat.cat.
Agència de Salut Pública de Catalunya.
Generalitat de Catalunya.
Ràdio Tosfèr
Ruling around waiting for you
Ràdio Tosfèr
Ràdio Tosfèr
Ràdio Tosfèr
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
T'en Sho Via!
Socorro!
No em toquis el calamar.
No em toquis el nad.
Perquè toques molt més del que et penses.
Toques l'esforç de molts veïns.
Perquè tinguis productes de qualitat a taula.
Toques el que menys a la meva família.
Toques el que més m'agrada.
Ara, el que toca, productes catalans.
De qualitat.
Generalitat de Catalunya.
7 milions i mig de futurs.
012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones
trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual
o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills,
abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït
d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a gencat.cat barra Atenció a les Dones.
012. La Generalitat al teu costat.
6 milions iguans.
2 milions i PhD
Doncs bé, segona hora d'aquest penúltim programa de la plaça Mireia,
en edició de tarda 6 i 22 d'aquest dijous, ho estic dient tot,
d'aquest dijous 29 de juliol.
Un moment per parlar amb el Joel Reguant en aquest últim espai, també,
que farà en aquesta temporada.
Mare Déu, quin repertori de records que estic portant a terme.
Hem de parlar de Covid i hem de parlar d'altres notícies.
Abans de res, abans que res, el saludem.
Joel, molt bona tarda.
Molt bona tarda, Sant Just, com esteu?
Molt bona tarda, Joel.
Molt bé, a dos dies d'agafar vacances, així que imagina't...
Entro en un dia una mica estrany, perquè és dijous.
No recordo bé entrar mai un dijous en aquest programa.
És veritat. Ara que hi penso, hauria de mirar l'agenda, eh?
No, dimarts, divendres i algun dimecres, no sé en què havia entrat,
però dijous, veus, no...
Diria, eh? Diria, però bé.
Quin noi més atent, que sap inclús els dies i les hores que no ha estat.
Bé, jo suposo que... No, el dilluns tampoc he entrat mai, no?
No ho sé, mira, sincerament, hauria de mirar l'agenda.
Ho deixem parlar any que ve, ho deixem parlar.
Exacte, al setembre ja tornarem amb altres piles carregades.
Tenim encara bona estona, Joel, per poder parlar de diversos temes.
Sí o sí, per acabar aquesta temporada,
hem de tornar a obrir aquesta fatídica carpeta de la Covid
i parlar també d'aquests nous límits que s'han definit, no?,
per poder organitzar grans esdeveniments,
també comptant, que ara ja sabem que en aquests 162 municipis,
el toc de queda, de Catalunya, òbviament,
aquest toc de queda es mantindrà fins al 6 d'agost.
A nosaltres ens agafa Sant Just i, a més, ens agafa just
fins l'últim dia de festa major, què et sembla?
Us agafa just a Sant Just, perfecte.
Doncs sí, el Tribunal Superior de Justícia ha tornat a avalar,
de fet, és lògic que ho hagi tornat a fer
perquè ho ha estat fent cada vegada.
Tant de poc hauria tingut molt sentit que ara no ho hagués fet.
Aquest nou toc de queda, diguem-li toc de queda ampliat,
nou toc de queda com sigui,
es redueix en alguns municipis,
recordem que l'últim cop vam fer la gran llista
de quins s'incorporaven i quins no,
ara són 162.
Direu, tampoc canvia tant de 165 a 162,
tens tota la raó, però digue'ls-hi amb els tres que surten.
Home, i tant.
Però, a més a més, ha provocat una mica de polèmica
perquè, per exemple, la Platja d'Aro
vol que se li mantengui el toc de queda.
Per què?
Que direu, com pot ser que un municipi vulgui
que se li mantingui un toc de queda?
Doncs, clar, aquest municipi és molt turístic,
és molt d'estiu,
i està rodejat de municipis que tenen toc de queda.
Llavors tenen por que no hi hagi un efecte crida
perquè ells no en tindran.
Per tant, l'alcalde ha demanat
que es mantengui el toc de queda en aquella població.
Això és una mica...
No ens pensàvem mai que diríem això de
sisplau posa'm un toc de queda.
No, no per demanar-ho, eh?
Exacte, doncs passa, doncs està passant, no?
Això és fort.
Aquesta és la situació una miqueta pel que fa als tocs de queda.
Però, tu mateix has anticipat, Mireia, la nostra presentadora,
que hi ha un nou límit per actes,
podríem dir, no sé si dir macroactes
o esdeveniments culturals esportius, en aquest cas.
Són de 3.000, i direu, i això com es computa?
Doncs això és una mica interessant,
perquè aquí el que s'estableix és un límit màxim.
Ai, que sembla que perdem el Joel.
Si 3.000 cadires no pots dir...
Ah, no, estic perfectament.
Sentiu bé?
Sí, sí, t'hem perdut uns 3 nanosegons.
Digues, digues.
Vale, no deia.
Això dels 3.000 opera com un màxim,
màxim, maximíssim.
Què vull dir?
Que si tu al pavelló de la Bona Aigua tens 3.000 cadires
no pots dir, mira, perfecte, les puc omplir totes.
No, no les pots omplir totes,
però evidentment en un lloc com podria ser
el Johan Cruyff Stadium,
sí que hi poden quebrar 3.000 persones
perquè hi ha capacitat per molt més.
En els altres, opera un tant per cent.
Això jo crec que és part de tota lògica, no?
Però deixa'm dir una cosa que la vull dir
perquè no entra en aquesta lògica.
Saps a quin lloc se li ha prohibit
tenir un partit de fucbol?
Amb això ja t'estic donant una pista bastant important.
tenir un partit de fucbol aquest principi d'agost?
Saps a quin lloc, quin camp de fucbol?
I el Joan Gamper.
Però crec que sí que han aconseguit
que es pugui fer amb moltes limitacions.
Ho estan aconseguit.
És a dir, aquí en aquest cas
es prohibeix al Barça tenir públic el Camp Nou.
El Camp Nou, que era la resposta,
per fer el trofeu Joan Gamper,
que és el que tu Mireia has dit.
I per tant, com que es prohibeix
que el Camp Nou el pugui tenir,
ho faran a l'estadi Johan Cruyff
amb 3.000 persones.
Això, jo li he fotut l'estadi Joan Gamper.
Sí, digues.
Sí, no passa res.
Però d'això m'agraduixi aquesta pregunta a l'aire.
Tu, Mireia, si vols me la pots respondre
i la resta dels oients que se la pensin a casa, d'acord?
Bé, a casa del cotxe, on tots estiguin escoltant,
no seré jo ara qui els digui que s'han de quedar a casa.
La pregunta és,
com pot ser que no es permeti públic
en un estadi amb 100.000 cadires
i en canvi si es permetin 3.000 persones
en un estadi d'unes 15 o 20.000?
Jo us llanço la pregunta
perquè crec que respon per si sola.
Val, tu vols afegir la teva resposta al respecte?
Home, 3.000,
tant és ficar-les al Camp Nou com al Johan, no?
O sigui, a nivell de capacitats,
els dos camps són molt grans.
Perquè no tindrà,
per exemple, a veure amb temes de ventilació,
que un camp sigui més,
que la manera com es ventila un camp,
són a l'aire lliure els dos, òbviament, no?
Però que la manera com a un li circuli l'altre,
no sé si pot tenir alguna cosa a veure.
No, és que en el Camp Nou mateix,
aquí la reflexió que jo faig és
pots separar-los molt,
perquè són 100.000 cadires
per ficar-li només 3.000.
Clar, com si vols ficar-los a 5 metres cadascú.
O 20, tant és.
Però bé, el fet,
és una mica xocant.
A vegades fem algunes coses
que dius, nois,
això ens hauríem de repensar una miqueta.
No serà perquè l'entitat,
diguéssim,
l'organisme que ho ha demanat
és el Futbol Club Barcelona?
No serà aquesta la resposta, Joel?
No, no crec.
Sincerament no crec que sigui aquesta la resposta.
Però bé,
no sé si l'Argimon és del Barça o no,
però no crec que sigui aquesta la resposta.
Mira,
li podria demanar un dia al senyor Argimon?
És vostè blaurana?
Mira, sí,
entre altres preguntes que li podríem fer.
Però sí.
Vinga,
anem cap a un altre tema.
Explica'ns, Joel,
diguéssim,
jurídicament,
o sí,
en termes una mica més legals,
però que també puguem entendre,
quines són les diferències
entre una comissió bilateral
i una junta de presidents autonòmics?
Exacte,
perquè aquests dos dies,
aquests dos conceptes,
ho he dit al revés,
he dit dies i tal,
però bé,
xoquen.
La comissió bilateral
és el que es coneix
quan parlen Catalunya i Espanya.
Evidentment,
no s'aixeca la terra
i es posa a parlar entre elles,
sinó que parlen els dos governs.
En aquest cas,
Pedro Sánchez,
com a president del govern espanyol,
i Pere de Coneix
com a president de la Generalitat.
Aquesta comissió bilateral
és perquè tracten els temes,
com diu la paraula,
de manera bilateral,
és a dir,
un i l'altre comenten
o intenten arribar a acords
o el que sigui,
és una cimera bilateral,
una comissió bilateral,
com ni vulgueu dir,
però té aquest toc de bilateralitat.
És només
entre dos organismes,
que són l'Estat
i la Generalitat.
En canvi,
quan hi ha aquesta trobada
o aquesta junta
de presidents autonòmics,
hi són tots els presidents autonòmics
de totes les autonomies
que, per cert,
n'hi ha dissent.
Poseu això
que acabo de dir
en quarantena
perquè el president
de la Generalitat
ja ha dit
que no hi assistirà
perquè els temes
que ha de discutir
amb l'Estat
ho ha de fer
de manera bilateral.
Per tant,
per què xoquen
aquests dos conceptes
d'aquesta manera?
El que hi ha
tots els presidents autonòmics,
cadascú té un marge de temps
i tothom parla
amb tothom.
És a dir,
tant parla Aragó
com Andalusia
com Madrid
com Navarra
com qualsevol altra.
En canvi,
quan és una cimera bilateral
es tracten els temes
entre Catalunya
i Espanya.
En aquest cas,
la Generalitat
considera que tot el que
ha de parlar amb Espanya
ho ha de fer
de manera bilateral
mentre que,
en canvi,
el president Sánchez
voldria que fos
de manera col·legiada
amb tota la resta
de presidència.
On, per cert,
Mireia,
qui sí que ha confirmat
assistència
saps qui és?
A veure,
sorprèn-nos.
El Lendakari
que, si vols,
et deixo per tu el nom.
Íñigo.
Orcullo.
Molt bé.
Ho ha dit bé, oi?
Jo vaig fer en exàmens
periòdics.
Estem a una època
que estic perfecta
perquè em facis examen,
Joel,
a les portes de les vacances.
Exacte, sí, sí.
Escolta...
És la nota final de corda.
No, sí, sí,
mare de Déu,
estic suant la gota corda.
Passem a un altre tema
passat.
Hi ha hagut
una enganxada política.
Un dels diputats
de Ciutadans
en el Parlament de Catalunya,
òbviament,
s'enganxa amb Laura Borràs.
Hi ha hagut crides
a l'ordre,
microfon tallat,
hi ha hagut paraules
com, per exemple,
reina sol
i frases,
com, per exemple,
la llegeixo,
que li deia
està clar que vostè
autoexigeix,
s'autoexigeix
en una espècie
de reina sol,
d'absolutista parlamentària
amb una pretensió
que els altres
simplement
hem de tolerar,
aguantar
els seus aplaudiments
de la seva bancada.
Aquí s'han enganxat
Nacho Martín Blanco,
com deia, diputat
de Ciutadans,
i Laura Borràs.
Qui ha passat?
Finalment li ha retirat
obviament la paraula
al diputat.
Expliquem el fet,
si voleu,
expliquem primer el fet
i llavors entendrem
on ha vingut tot això.
Tot ha començat
quan s'ha iniciat
la sessió
d'avui dijous
i la presidenta Borràs
ha donat,
per dir-ho així,
resolució a la cambra,
ha explicat
que hi havia hagut
un posicionament unànim
de la Junta de Portaveus.
No és unànim,
sinó que és per majoria
en el qual es donava suport
als membres de la Mesa
que estan encausats,
com és el cas
d'Ocedi Camp de Pedros,
de Josep Cosa
o de Roger Torrent,
que els encausen
per la subediència
per haver permès
un debat al Parlament.
Permetre debat
i Parlament,
tres paraules
que són molt habituals
però que últimament
també passen
per la justícia.
Doncs,
Laura Borràs
ha explicat
que hi havia hagut
aquest posicionament
de la Junta de Portaveus,
Junta de Portaveus,
on hi ha tots
els grups parlamentaris
representats
amb la procursió
que tenen al Parlament.
I ha fet un afegitor,
per dir-ho així,
un comentari
posterior
en el qual
ella mateixa,
la presidenta Borràs,
ha reiterat
el seu suport
i ha demanat
que no es polititzi
així
el fet
de permetre
un debat parlamentari.
Aquesta petita
menció final,
aquesta,
com dir-ho,
en què s'allà
es diria col·letilla
i ho n'hi ha dit
afegitó,
ha indignat
Ignacio Martín Blanco,
Nacho Martín Blanco,
diputat de Ciutadans
que ha pres la paraula
i com que ja ara
ja se sap la lliçó
de com les vol
que es demanin les paraules,
la presidenta Borràs
ja li ha dit
per quins articles
li demanava la paraula,
recordem-ho,
això de senyor Martín Blanco
per quin article
em demana la paraula.
Senyor Martín Blanco
ha respost
amb l'article 39
que és el que parla
de la presidència,
però a la Laura Borràs
la presidenta
no li ha permès
seguir,
perquè ha dit
que aquest article
és sobre com ordena
el debat la presidència
i que per tant
és ella
qui observa
com s'ha de fer el debat
i que el reglament
l'ha facultat
per quan s'obri el debat
fer aquell com,
explicar aquell com
a títol individual
que és el que havia passat
aquest petit comentari
que havia afegit
la presidenta Borràs.
Això ha indignat-hi molt
el diputat de Colotronja,
dic de Colotronja
perquè estàs ciutadans,
no et penseu que...
Sí, t'hem entès,
exacte.
L'ha indignat moltíssim
i ha començat
a seguir parlant
a lo que la presidenta
li ha respost
no té la paraula
perquè no ho estem parlant
i l'ha cridat a l'ordre.
Què vol dir cridar a l'ordre?
Mireia,
què vol dir cridar a l'ordre?
A veure.
Cridar a l'ordre
com a tal?
Com a l'expressió jurídica,
diguéssim?
Bé, en un Parlament.
Seria que es comporti,
bàsicament,
per dir-ho finament, eh?
Per dir-ho finament, sí,
però més aviat
sí, o sigui,
tens tota la raó
però que s'ordeni,
que hi hagi
una calma.
Exacte, que mantengui
el que en diríem nosaltres
el decoro parlamentari.
Llavors,
quan et criden a l'ordre,
un cop no passa res,
és com una advertència,
et criden a l'ordre
un segon cop,
que és el que ha passat avui,
la presidenta Borràs
l'ha cridat a l'ordre
una segona vegada
i es veia com allò
anava pujant de to
i ha tallat el micròfon
i ha dit que aquell és
que volia parlar
a qui han vingut assessors
de la presidència del Parlament
a parlar amb la presidenta Borràs,
la cosa s'ha calmat
i no ha estat necessari
una tercera crida a l'ordre.
Per què és important
aquesta tercera crida?
Perquè la tercera
és la d'expulsió
de l'hemicicle
i per tant això
és important.
És a dir,
si hi hagués hagut una tercera,
la presidenta Borràs
quedava facultada
per treure,
per fer treure
el senyor Martín Blanco.
Hi ha precedents d'això.
Te'n recordes quan
Alfred Bosch
es va decidir
a parlar en castellà
al Congrés dels Diputats
des del Faristol
i va tenir
tres crides a l'ordre?
Sí, cert.
Va ser expulsat
del Faristol.
Doncs aquest és una mica
el que li hagués pogut passar avui
al senyor Martín Blanco.
que després ha proferit
tot el que tu has dit,
que li ha dit,
bàsicament,
no sé si l'ha dit
en Paradriu
o reina
o una cosa d'aquesta.
Sol, reina.
No, perdó,
reina sol li ha dit.
Reina sol, reina sol.
Bé,
frases perquè diuen
que ha fet una suplama
molt de caràcter partidista
amb el seu discurs.
Aquest era l'argument
de Martín Blanco
i aquí la presidenta Borràs
s'ha emparat en el reglament
per dir que el que havia fet
era perfectament legal.
Exacte.
I Joel,
anem a un últim tema
una mica més còmic
podríem dir
i és que
no és la primera vegada
que sentim aquesta notícia
però sí que és cert
que assumir
les campanades
de pobles
molesten
alguns dels seus veïns,
sobretot persones
que no provenen
A mi no m'entra el camp,
però bé.
A mi tampoc.
Sobretot persones
que no provenen
directament d'aquell indret
sinó que sovint
provenen d'altres
o també turistes
o turisme.
És el que ha passat ara
a Banyoles
i finalment
què ha passat?
Han quedat silenciades
aquestes campanes?
Nocturnament.
És a dir,
ho has dit molt bé,
hi ha hagut una queixa
en aquest sentit
és d'un propietari
d'uns pisos turístics
a Banyoles
que es queixava
del solell
que fan les campanes
a la nit,
les campanes de Banyoles
i el que aquí
s'ha acabat dient
és que les campanes
de Banyoles
han d'estar,
no sé si digui
la paraula silenciades
perquè no és com
el telèfon mòbil
que apretem un botonet,
però les silencien
durant la nit
i per tant
no sonen
de les 12 de la nit
a les 6 del dematí.
És una mica comí,
la veritat.
Qui ho ha demanat
això exactament?
És un propietari
d'uns pisos turístics
que queden relativament
a prop del campanar
de Banyoles
i és la persona
que ho ha demanat.
Això evidentment
ha provocat,
com tu deies,
una indignació monumental
que ha provocat
que els veïns
protestin
i clar diràs,
com protesten
els veïns
per reclamar
que tornin
les campanes?
Tocant campanes
també?
Cacerolada?
Més o menys,
el que fan és
com soroll,
evidentment,
amb campanes,
amb tot el que faci soroll,
els vespres
per reclamar
que torni
aquestes campanes
a sonar,
no?
Per tant,
tenim un poble,
podríem dir,
enfrontat,
eh?
Els del poble,
de Banyoles
i els que venen de fora.
Sí,
sí,
és exactament així.
Estan molt enfadats
perquè ells volen
que se segueixi
mantenint les campanes.
Evidentment,
ara mateix
no és el que passa,
però suposem
que trobaran
una solució.
no sabem ben bé
què passarà
en aquest tema,
però és una mica
complicar tot això.
Una mica.
A mi no em molesten,
a mi no em molesten
i sóc de roda de terra,
però bé.
Jo he de dir
que a mi tampoc em molesten
i sovint és una ajuda
perquè t'ubiques,
no?
Quan et despertes
a mitja nit,
sobretot.
Doncs sí,
és una certa ajuda.
Anava a dir,
espero que no passi allò
de de fora vindran
i de casa ens trauran
a Banyoles
o qualsevol altre punt
per aquests temes
de convivència social.
Joel,
t'anava a dir,
seguim aquests temes amb tu?
Sí que ho farem,
però ja no ho farem
durant l'agost,
ho passarem cap al setembre
perquè també t'hem de deixar
que marxis de vacances.
T'agraïm de nou
una temporada més,
Joel,
que hagis estat aquí
amb nosaltres,
informant-nos,
explicant amb tot detall
tota l'evolució de la Covid,
pandèmia,
temes jurídics
i més legals
que sovint
costen d'entendre
i ens els expliques
sempre amb molt de detall
i res.
Ens ha passat molt bé fent-ho,
això sobretot.
I només desitjar-te
molt bones vacances,
molt bon estiu
i que al setembre
tornem-hi.
Ha estat un plaer estar...
Ara, mireu,
ara m'heu fet tocar
no sé què del cotxe
i això on...
T'està parlant.
Digues, digues.
Moltíssimes gràcies
per haver-me deixat participar
aquesta temporada
que ha estat una mica complicada.
Atípica.
Però aquí seguirem.
Molt bones vacances a tothom.
I tant.
Una abraçada, Joel.
Bones vacances.
Que vagi molt bé.
Bon estiu.
T'estem molt prouventudat.
I'm born, so I'm taking my time on my mind
I'm born, so I'm taking my time on my
I've been thinking too much
Radio Transfer, durante 8.1
Radio Transfer, durante 8.1
Radio Transfer, durante 8.1
Radio Transfer, durante 8.1
Radio Transfer, durante 8.1
Radio Transfer, durante 9.2
Radio Transfer, under 18.1
Radio 1944
Radio nuestro
un any, que només han pogut sortir una vegada.
Sí, l'últim cop
que vam poder fer alguna petita cosa va ser
ara no fa gaire,
que va ser per la festa
de les dones, el dia de la dona,
que vam anar aquí al Parc de Can Fleixes.
Però, de fet, l'última
sortida com a colla gegantera
que vam poder ser va ser
als finals de febrer del 2020.
O sigui, portem un any
i mig sense sortir,
sense assajar,
sense fer res de res.
Les ganes hi són,
però també estem
condicionats una mica
per tot el tema de la pandèmia
i les noves mesures,
a veure si surten mesures noves o no,
a veure què en deixem fer
o què no podem fer.
Estem una mica condicionats per tot això.
I clar, mentre estan els gegants,
com deia, la Justa, el Pastor o els altres
que teniu aquí, alguns estan aquí
a Can Ginasta, no sé si estan tots aquí,
no sé si requereixen un manteniment
o de tant en quant els aneu a visitar
a fer d'una forma.
Bé, hem anat de tant en tant,
hem anat mantenir una mica la capella.
Sí que estan tots aquí,
inclús crec que ja recordar que hi ha darrer,
a netejar una mica,
mantenir una mica en condicions
i bé, sí que hem aprofitat també
durant aquesta època,
doncs sobretot per la flor de neu
que tenia,
la flor de neu i el gentil
tenien rascades a les mans,
doncs hem aprofitat per reparar les mans
i bé, doncs una mica el que és la capella,
una miqueta a punt,
doncs perquè sí que encara aquest any
hem pogut mantenir que les escoles
han vingut a visitar la casa dels gegants
i bé, hem tingut aquí una miqueta
una miqueta endreçat
perquè poguéssim venir.
Però el que és el funcionament
de la colla del dia a dia,
doncs ja et dic,
fa un any i mig que no fem res.
A més,
durant aquest temps,
crec que va ser a principis de juny,
vau tenir una fita històrica
i és que els protagonistes,
podíem dir,
els gegants propis de Sant Just,
els que representen,
podíem dir,
el municipi,
la Justa i el Pastor,
van celebrar 67 anys.
Sí, sí.
Sí, crec que van entrevistar,
els amatins van entrevistar
la Palmira Badell i el Slep Sanchís,
que són uns dels membres fundadors
de la colla,
i sí, sí.
També hem de recordar
que la colla l'any passat
feia 40 anys
i, malauradament,
amb tota la pandèmia
no ho vam poder celebrar
com ens hagués agradat
ni fer els actes
que teníem previstos.
I, bueno,
estem preveient
quan tot això
torni a la normalitat,
doncs fer una festa d'aniversari,
encara que sigui,
com es diu,
no,
probablement a toro pasado,
celebrar els 40 anys
de la colla.
Així sí que ens agradaria
poder-ho fer
i a veure si
tard o d'hora
ho podem fer.
Sí, perquè aneu acumulant,
podríem dir,
moltes fites
que hauríeu de trobar
algun moment
per compartir-ho també
amb els
enjustencs,
enjustenques.
Sí, però, clar,
també tens moltes ganes
de fer-ho,
però a vegades
penses,
dius, ostres,
m'agradaria fer-ho
ben fet, no?,
que sigui, hòstia,
que ho pugui
disfrutar tothom, no?
I, clar, a vegades
dius,
et surten idees
per fer petites coses,
però creiem que
per fer una cosa,
per, diguéssim,
voler quedar bé
i fer-ho,
ostres,
fem això,
creiem que
són molts esforços
i molt sacrifici
d'hores de la gent
i potser dius,
doncs,
ens esperem,
intentem fer-ho
encara que siguin
més endavant
i fer-ho,
doncs, bé,
en fet, no?,
perquè, bueno,
al final els gegants
el que volen
és sortir al carrer,
ballar i passar-s'ho bé
i disfrutar
i fer-ho bé,
fer-ho bé,
fer-ho bé,
fer-ho bé,
fer-ho bé,
fer-ho bé,
fer-ho bé,
i, sobretot,
no?, que és el públic
que va més encarat
i, bueno,
doncs, això,
ser-ho bé.
Clar,
amb el tema
de les restriccions,
per exemple,
de la Covid,
tema mascaretes,
neteges,
infecció,
quan vau sortir,
per exemple,
pel Dia de la Dona,
com ho vau fer
o com ho fareu
ara aquesta,
per festa major?
A veure,
en principi,
clar,
per això vam fer
la festa de la dona
i vam participar,
en canvi,
la festa de pau
que ens van demanar
participar-hi
no hi vam haver fet
perquè,
per protocols
de l'agrupació
catalana
de colles geganteres,
es recomana
que només porti
el gegant
un portador.
Clar,
si tu fas
una petita
ballada
a la plaça
que en preciós
com serà
el dia
de la festa major,
doncs,
no hi ha cap problema
perquè un únic
portador
pot treure
el gegant
d'aquí
de la capella,
el pot portar
i pot fer
dues ballades
o tres,
d'acord?
Clar,
quan són recorreguts
llars
o desplaçaments
molt llars,
un únic portador
és que no pot.
I,
bé,
més que res
és això,
necessites
un portador
i poder-ho fer
bé,
i poder-ho fer bé,
diguéssim.
Clar,
us limita,
entenc,
quan dius això
d'un únic portador,
entenc que us limita
que només una única persona
pot entrar,
col·locar-se dins
i portar-lo
durant tota aquesta trobada
o sortida,
no?
Exacte,
correcte.
Sí que hi ha altres colles
que han fet
algunes sortides
i fan alguns
desplaçaments
i tot això,
ens han comentat,
que sí que hi ha
un producte
d'aquest com
per desinfectar,
crec que és molt similar
a les que potser
feu servir la ràdio
o que fan servir
el concepte.
Probablement,
per ser exacte,
correcte.
Però, clar,
nosaltres ens hem trobat
que no hem considerat
pel risc de la gent
portar-ho a la pràctica,
no?
Perquè també has de tenir en compte
que la colla gegantera
majoritàriament
està formada
per gent gran
i vull dir que
també hem sigut
molt cuidadosos
i molt respectuosos
en tot aquest tema,
vull dir que
hem d'anar amb cuidado,
tot ens agrada sortir
i ens agrada fer xerinola,
però creiem que
per davant de tot
el que prioritzes
ara mateix
és la salut de tothom.
Vull dir que
els gegants estan allà
i si no surts aquest any
doncs sortiràs d'aquí
l'any que ve,
no?
Com a quinquedat diu,
però vull dir que
moltes vegades
hem prioritzat tot això
i això ho tenim molt clar.
Està clar.
Comentaves el tema aquest
de...
Sí, que és cert,
no?
Que hi ha la major part
de les persones
que formen part
o que són els creadors
inclús d'aquesta colla
de gegants,
de la colla gegantera
de Sant Just,
són persones
que ja són
força grans, no?
Potser ronden
els cinquantes
o grans,
ens ho comento,
es podria dir
cinquantes,
seixanta anys
sense ofendre ningú, no?
I t'anava a preguntar
clar, què passa
amb aquestes noves generacions
o en el moment
en què aquestes persones
ja marxin també
de la colla
o no puguin estar tan actius?
Bé, ara farà
un parell o tres d'anys
que hem entrat
quatre parelles
diguéssim
més joves,
tampoc,
bueno,
per dir-ho d'alguna manera.
És que això,
sí,
això de grans
o no tan grans
o joves, vull dir,
al final és molt relatiu,
no?
Però sí que és veritat
que hem entrat
unes quantes famílies
amb joves,
amb nens
i, bueno,
amb moltes ganes
i, bueno,
això està bé.
És veritat
que aquesta gent gran,
encara, per exemple,
no?
vam entrevistar la Palmira
a Badell,
per exemple,
encara amb les...
ella,
sempre que pot bé,
toca la graia,
estan aquí
i tota la gent gran
aquesta que forma part
de la colla
són molt útils,
són molt més útils
dels que es pensa la gent
i de realment
els que es necessitem
perquè, vull dir,
t'acompanya,
estan pendents
que el gegant
estigui correcte,
que no s'apropi ni un
quan estàs ballant
algun nen,
algú que, vull dir,
que ho vigilen,
t'acompanya de vegades
que et vigilen,
entre cometes,
els nens,
vull dir,
són molt útils
aquesta gent
i per nosaltres
ho valorem molt
i sempre els hi hem dit
que la colla
és això,
des d'un nen
del més petit
que potser tenim ara
que té 4 anys
fins al més gran
que potser en té 80
o 85,
no ho sé,
vull dir,
és un grup
tan heterogènic
de gent
que al final
l'important
és això,
que tots estiguem bé,
que ens ho passem bé,
que disfrutem
i que des del primer
fins a l'últim
aporti el seu granet
de sorra.
Clar,
a més,
pensant també
en el pes dels gegants
està clar que també
us repartiu,
diguéssim,
les tasques,
no?
Teniu també
les persones
que toquen la gralla
o les persones
que ajuden,
és a dir,
hi ha moltes mans
que entenc que no tothom
fa el mateix,
però clar,
estem parlant
d'uns gegants
que pesen,
no sé si el justa
i el pastor
pesen gairebé 40 quilos,
no?
Cadascun?
Sí,
estan entre els voltants
sí,
sí,
a veure,
sí,
clar,
tothom fa el que pot
o ajuda amb el que pot,
vull dir,
al final,
és el que tu dius,
doncs jo puc portar
un gegant
i potser una altra persona
doncs dir,
mira,
jo no puc portar el gegant
però mira,
jo vinc i us ajudo
carregar,
descarregar,
un que porta la furgoneta
com fem els desplaçaments,
l'altre que se'n cuida,
no sé què,
vull dir,
al final,
és una tasca
que sí que et porta feina,
doncs no sé,
doncs els caps de colla,
secretaris,
tresorers,
doncs el dia a dia
que això sí que ho has de portar
però la resta de la gent
tothom ho porta
i que això està clar.
Quant a gent hi sou ara
a la colla?
Doncs jo crec que ara mateix
jo crec que estarem al voltant
d'entrar nens
i tota l'història
jo crec que devem estar
al voltant dels 30,
no t'ho sé exactament
però entre 25 i 35
devem estar més o menys ara.
I clar,
també per fer,
quan te comentes,
alguna trobada
ni que sigui entre vosaltres,
també per seguir mantenint
aquest contacte
més enllà de treure
o no poder treure
els gegants,
entenc que no podeu fer massa
tota la colla sencera.
No,
realment
tota la colla sencera
jo crec que a l'igual
jo crec que l'últim cop
que ens podem veure tots
va ser,
jo et dic,
l'última trobada
que sortia
que vam fer casa
és a principis del 2020,
que ens hagin trobat tots.
És difícil,
també normalment,
que coincideixis tots,
perquè són bastanta gent,
quan fas sortides
algú no pot venir,
l'altre sí,
l'altre no,
perquè al final
no és una cosa obligatòria,
tu formes part
d'un grup de gent
i a vegades
dient que no pot venir,
al final tampoc
no obligues mai a ningú,
vull dir que a vegades
es pensa la gent
que diu
si jo voldria ser els gegants,
però clar,
quan hi ha una sortida
clar,
ens veiem obligats a venir,
no,
perquè la gent,
tots tenim coses a fer,
a vegades,
doncs mira,
jo cap de setmana no puc
però podré l'altre,
vull dir que
al final és tot això.
Clar,
i si hi ha alguna persona
que volgués formar part,
tot i les circumstàncies d'ara
i tot i saber
que no podeu sortir massa
però que volgués
interessar-se
i formar part de la colla,
de quina manera
ho podria fer
per trobar-vos?
Doncs mira,
ens pot contactar
a través de l'Instagram
o a través del Facebook,
vull dir que tenim
Facebook i Instagram,
ens podrien,
bueno,
contactar a través d'allà
i posaríem un contacte
amb ells
o no ho sé,
vull dir que
per això no hi ha cap problema.
Perquè esteu,
diguéssim,
esperant
en el sentit
que teniu,
òbviament,
les portes obertes,
no?,
que qualsevol persona
que vulgui
pugui apuntar-s'hi.
Sí, sí,
no, no,
la colla gegantera
està oberta
a tothom
que els vulgui apuntar.
De fet,
nosaltres el 2019
vam començar a fer
el que passava
degut a la pandèmia
l'any passat
no ho vam fer,
que va ser sobretot
els mesos d'estiu,
diguéssim,
de més bon temps,
de mes de maig
fins al setembre
que ho vam estar fent.
Fèiem un cop al mes
que fèiem una jornada
de portes obertes,
diguéssim,
que feia que en gent està
i fèiem un assaig
obert
al públic
i, bueno,
doncs,
engrescàvem a la gent
que estava allà
que provés el gegant,
que l'agafés,
que ho provés i tal,
doncs,
una mica per això,
no?,
per obrir la colla
a més gent
perquè
sempre
fa falta mans,
no?,
fan falta portadors,
fan falta músics,
vull dir que al final
és el que dèiem,
hi ha gent
de moltes edats
i, clar,
doncs,
contra més gent siguem
o més portadors siguem
o més músics tinguem,
doncs,
molt millor per tots.
Crec que va ser
entre l'abril
o l'abril i el juny,
no?,
del 2019
que vau fer
aquests assajos
aquí a l'inestat.
Sí,
no recordo ara
exactament
si va ser d'abril
o juny
o juliol,
sé que va ser
els vols
abans de l'estiu,
això sí,
que no recordo
exactament les dates
però sí,
va ser sobre aquesta època.
Abans de la pandèmia
també,
no?,
abans d'haver
de citar
una mica
amb clau
aquest gegant.
Sí,
sí,
abans de,
bueno,
clar,
per exemple,
pensar nosaltres
cada dos anys
fem la trobada
la trobada
gegantera a Sant Jus
que ens tocava
el juny del 2020,
evidentment,
no la vam fer
amb la idea
de posposar-la
per aquest 2021
que tampoc,
evidentment,
no l'hem fet
i esperem l'any que ve
poder-la fer
que vull dir
és una activitat,
jo crec que és una
de les activitats
molt maques
que hi ha aquí a Sant Jus
que és la trobada
amb el cercavila
i acabar sobretot
doncs això
amb el sopar
que es fa
que es fa als jardins
de Can Ginestà
que la veritat
totes les colles
que venen sempre
ho diuen
que el lloc
és bucòlic
i vull dir
és una de les
és molt bonic
i, bueno,
són les activitats
que ens agrada
molt fer
però que,
evidentment,
doncs,
aquest serà
el segon any
que no podem,
que no hem pogut fer.
Malauradament.
Sí,
esperem que l'any que ve
doncs
les coses
estiguin millor
i ho podem realitzar.
A més,
teniu una
una geganteta
més petita
perquè és l'última
que es va incorporar
que de fet
el nom va sortir
de la decisió
entre molts alumnes
del poble
que és l'AREL.
Correcte,
sí, sí,
va ser,
bueno,
va ser una
una demanda
nostra
i a través
de l'Ajuntament
es va fer
un curs
de dibuixos
en totes les escoles
de Sant Just.
Crec que és recordar
que eren nens
de,
no recordo l'edat,
crec que eren
de 5 o 6,
crec que es va fer
els dibuixos
i arran dels dibuixos
que es va fer
on es va
confeccionar
l'AREL
i va ser,
bueno,
això,
s'ha fet
aquesta
geganteta
o gegantó
perquè no sabem
si és
gegant
o geganta
i,
evidentment,
bueno,
ha anat corrent
per totes les escoles.
Evidentment,
aquest any
amb tema Covid
tampoc no ha sortit
de les escoles,
està en Can Ginestà,
la capella
i, bueno,
és una geganteta
també per apropar
doncs
el que és
els gegants
a les escoles
i a les ampes
i, bueno,
doncs,
intentar també
que a partir
de la geganteta
aquesta
doncs
la gent s'animi
a això,
a formar part
de la paella gegantera
i a portar els gegants.
L'octubre d'aquest any,
del 2021,
l'AREL,
el gegantó
o gegantona,
no,
com deies,
perquè té aquest gènere
queer
que podríem dir
que és
no definit,
no?
Crec que serà
els seus 3 anys.
Crec que es va presentar
l'octubre del 2018
que va ser.
Sí,
doncs sí,
farà 3 anys.
Mira com passa el temps,
jo.
Ara t'has adonat,
no?
3 anys,
clar.
Sí,
sí,
no,
no,
clar,
perquè a vegades
va ser això,
no?
Mira,
jo em pensava
que era el 2019,
no?
Però sí,
sí,
és veritat,
va ser el 2018,
l'octubre del 2018.
Va ser el 2018,
clar,
Sí,
no,
a veure,
realment,
sortir,
sortir,
tampoc no ha sortit gaire
perquè és una,
ja entret,
que ja et dic,
que ha estat a les escoles
i al principi formava part
de les amperes de les escoles
i eren ells els que l'havien de treure,
però sí que és veritat
que,
per exemple,
crec que recordar
que va sortir
a la festa major,
segur que va sortir,
la festa major del 2019
va sortir,
segur,
a Ballà
i crec que per les festes
de tardor del 2019
també va sortir
i crec que,
que poca cosa més,
sí que crec que va ser
l'escola Montserrat,
vam fer un cercavil
en veia
com a final de curs
i després diria
que sí que va ser,
va ser un dia
que va sortir
perquè des de l'escola Montserrat
s'havia creat
a través de l'AMPA
una petita colla
que tocava en el tabal
de nens
i va sortir,
crec que va ser
el maig del 2019
que va anar
a una escola d'esplugues
que feien la festa major
que ells tenen
una geganteta pròpia
i ens van convidar
i vam aprofitar
doncs amb els nens
de l'escola Montserrat
que feien aquestes classes
de tabal,
vam anar a passar
el dematí
en aquella escola
i va sortir
també a ballar
l'arrel
en aquest cas.
L'arrel.
Un dels gegants
gegantona
en aquest cas
juntament amb
la justa
el pastor
la flor de neu
que de moment
si algú els vol veure
s'ha d'apropar
aquí a aquest ginestà
ha de pujar
aquestes escaletes
que van cap a la capella
i treure el cap
així una mica
a través dels vidres
per veure'ls
o si no
ens haurem d'esperar
també a la festa major
a veure si
s'acaba de definir
com dèiem al principi
que clar
amb aquestes restriccions
que sembla que d'aquí
menys d'una hora
també faran aquesta
roda de premsa
des de la Generalitat
a veure què pot variar
canviar
o modificar
però mentrestant
de moment Marc
el que sabeu
és que sí que sortireu
a ballar
a no ser que canviïn les coses
avui a dia d'avui
és el que sabem
és el que també
podem explicar
als nostres oients
i que també suposo
que hi ha molta gent
que té ganes
de veure tots aquests
gegants
moure's i ballar
pel poble
també pensa Mireia
perdona que et interrompeixi
que el dia 6
el dia 6
també actuem
que s'actua
amb el que és
amb la justa
i el pastor
a l'església
que és
qui no ho hagi vist
realment
veure ballar els gegants
a dintre l'església
és molt molt bonic
a més amb la música
i l'hora i tot
és una cosa molt bonica
que es fa
durant el pregó
de festa major
i quan s'acabi
el pregó
crec que ja
si no ha canviat la cosa
a Can Ginestà
també fan un espectacle infantil
i quan acabi
l'espectacle infantil
que crec que és cap a les 12
també ballarem
als jardins
de Can Ginestà
doncs esperem
que així
això no va dir Marc
esperem que pugueu fer-ho
que puguem
gaudir
i disfrutar
i que vosaltres
també podeu
fer ballar
aquests gegants i gegantes
que si no hi ha algú a dins
doncs la vida
no la cobren
per dir una forma
màgicament
Marc Vilana
membre de la colla
gegantera d'aquí de Sant Just
gràcies per atendre'ns
aquesta tarda
i com dèiem
esperem que sí
que pugueu sortir al carrer
i fer moure
aquests gegants
i gegantes
moltes gràcies
Mireia a vosaltres
a tu bona tarda
per la trobada
bona tarda
ítiva
i
amm
o est docs
Gràcies.
Bé, nosaltres ja marxem per avui a punt de tocar a les 7 en punt del vespre.
Deixem aquí aquest programa número 811 a les portes de l'últim i final i definitiu programa de la quarta temporada de la plaça Mireia.
Esperem que estigueu tots bé i que també ho diuen aquests últims dies amb nosaltres.
Sigueu bons i fins demà. Adéu.