Música
A través de la música almenys intentem animar aquest dilluns, dilluns 26 d'octubre,
amb diverses notícies que ens deixen de sang una mica freda.
Comencem avui amb aquest tema dels Manel i es diu la Sarutonina.
5 i 11 de la tarda, molt benvinguts a tots i a totes.
De nou a la plaça Mireia, som en directe des de ràdio d'Esvernis.
Ja sabeu que fins a les 7 de la tarda, a les 7 del vespre,
que gairebé serà fosc amb aquest canvi d'horari que vam fer el dissabte.
Us acompanyarem i intentarem distreure-us i donar-vos informació fresca, divertida,
escoltant bona música i amb diferents entrevistes.
Acompanyeu-nos.
Doncs bé, el Manel diu que li puja la Sarutonina.
A nosaltres, de moment, no ens puja res, eh?
Les zones, com a molt el volum, pugem aquí a ràdio d'Esvern.
Amb aquest tema de fons us comento el sumari pel programa que tenim per endavant.
Començarem amb el repàs de la meteorologia.
Etiqueta MTO Sant Just, si voleu buscar la informació al Twitter,
és on la recollim, totes les publicacions que anem fent de la previsió del temps
que fem els dilluns i els divendres, sempre amb el Carles Rius.
Seguirem amb la història de Sant Just.
També és una altra etiqueta que vam inaugurar, no fa massa.
Etiqueta Història Sant Just,
per seguir tota la informació que ens explica el Pep Quintana.
Aquest és el primer espai que tenim a dos quarts de sis de la tarda.
A part, també descobrim mots gràcies a rodamots.cat.
Vull dir que descobrim significats i paraules que segurament estan una mica en desús
i que no les utilitzem tant.
No vull dir que descobrim paraules que no existeixen, no, òbviament.
Això serà el que us portarem a la primera hora.
I a la segona hora tenim una entrevista amb la Mònica Parra.
Ella és l'autora del llibre Migrar i Resistir,
un llibre amb les històries de l'últim èxode a Europa.
Un llibre d'històries molt personals de persones que migren cap al seu camí,
cap a Europa, parlarem amb ella, amb la Mònica Parra,
que és l'autora, com deia, és un llibre que encara no està a les llibreries,
però ho estarà d'aquí ben poc, gràcies a l'editorial Descontrols.
I per acabar tenim tertúlia esportiva amb Joan Esmanats,
amb Carles Rius, amb Salva Crespo i amb el Poll, Pol Brull.
A més, vam deixar pendent dues porres que vam fer el dilluns passat
del partit del Barça amb el Feren Bracos i també el Barça-Madrid.
Veurem si algú d'ells ha encertat la porra.
Dieu que sí? Ah, ho sabrem a la segona hora.
Mami, mira amunt, mami, mira amunt.
Que jo no s'ha portat que ens espia.
Esquim com el Empire State.
És un cop que s'ha d'estomar.
Les velles es capen de riure.
Que tanja més que de l'uïna.
Em puja la serotonina.
Em puja la serotonina.
A Sant Just, canviem el xip.
Aquesta tardor, el comerç implica en el repte de reciclar més i millor.
Posem en marxa un nou model de recollida comercial porta a porta.
Més net, més eficient i més sostenible.
Pel Medi Ambient, a Sant Just, canviem el xip.
Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Doncs així és, és la primera pregunta que es fa al cantant de Black Eyed Peas.
Què passa amb el món?
Mare li pregunta.
Doncs bé, no ho sabem, què passa amb el món.
Però sembla que no tot gira a bon compàs, podríem dir.
Amb aquest tema de Black Eyed Peas, Ways de Love, que té els seus anys.
Carles, bona tarda.
Obrim el micròfon.
Molt bona tarda.
Té uns quants anyets.
Ara no em facis dir de quan és, però si és de les primeres cançons que jo recordo de Black Eyed Peas,
és una cançoneta que em va arribar.
Els dos mils, no, potser?
Sí, sí, sí, sí.
Inicis dels dos mils.
Jo vaig buscant mentre xerrant.
Val, jo vaig xerrant.
Un tema que va sonar molt i molt, eh?
Un tema que a més intenta, per dir una forma, donar un punt de vista o qüestionar-se, no?
Què està passant al món i intentar donar una mica un toc positiu, no?
Que en algun moment tot això s'arreglarà, no?
Sí, sí, sí, semblava que fossin uns visionaris.
Dos mil tres.
Dos mil tres.
Dos mil tres, sí.
D'un àlbum que realment està molt bé tot ell.
Es diu Elefang.
S'han deteriorat una miqueta tots ells, també.
O sigui, la Fergi, em sembla que ja no hi és.
Es van disoldre, no?
Es van disoldre.
I l'últim que han fotut, doncs, ha sigut així una mica, pel meu gust, eh?
Dins del que era l'Aren B de principis dels dos mil, el que fan ara, una mica reggaetoneros.
Se'ns han tornat així.
Sí.
Ja ho eren de comercials, però ara s'han tornat totalment comercials.
No sé què li passa a algú que laiem, però li deu faltar memolla i va buscar coses comercials.
Suposo que és el que necessiten fer per vendre ara mateix, no?
Han de competir amb l'estil musical que ara sona més i, si és el reggaeton, doncs, vinga, fol-li reggaeton.
Per cert, té 30 milions de reproduccions mensuals, eh?
Spotify.
No aquest tema, sinó Blackhead Peas, les cançons de Blackhead Peas.
No que no sigui pels últims treballs que han fet.
Clar, això no ho sabem, ho hauríem de mirar.
Però, que sàpigues que la cançó més reproduïda, precisament, és una que es diu Ritmo.
Crec que imita la cançó de This is the Rhythm of the Night, però amb un estil una mica latino.
Doncs, els meus auguris de dir que no fos l'últim.
600 mil, perdó, ja comencem, 600 milions de reproduccions.
Bueno, també penso que a l'època com va sortir aquesta, per exemple, que és la primera que van editar així amb una mica de fama,
i està en el Billboard, això de Spotify encara era un embrió.
Un miratge.
Sí, un embrió.
Encara estava per fer.
Escolta, Carles, anem a parlar ara del temps, fet aquesta introducció musical i melòdica.
Hem de parlar de la previsió del temps, perquè ara sí, ja no sé què dir respecte al clima, perquè, no sé, fa fred, fa calor, fa tot, eh?
Sí, no, no, i seguirem una miqueta així, eh?
O sigui, la tendència de la tardor és sempre portar-nos, potser, alguns dies molt propers a l'estiu, altres dies més propers a l'hivern.
És cert que el mes de setembre aquest any ha estat un mes, doncs, força més fred del que és normal,
amb una temperatura ens ha gastat entre 1 i 2 graus per sota de la mitjana.
No és massa habitual, però, bueno, ens han coincidit situacions atmosfèriques i posicions d'anticicló,
que el que han provocat és que molts dels fronts que haurien de passar pel nord d'Europa,
i allà fer entrar la tardor molt més aviat, doncs han baixat de latitud, ens han entrat pel Mediterrani,
i això ha provocat que durant diverses setmanes hagin tingut temperatures una miqueta per sota del que toca.
A la capota el temps torna a recuperar les seves temperatures, torna a recuperar el seu ambient.
Avui que hem tingut, doncs, després d'un cap de setmana força bo, amb unes màximes al voltant dels 22 graus
i mínimes entre els 12 i els 14, o sigui, que era, podríem dir que normalitat al cap de setmana,
perquè fa temperatures, hem tornat a rebre una clatellada.
Avui el que ha passat és un front, un front que darrere del seu porta aire fred,
i aquest front ens ha creuat durant la matinada, això ja ho preveiem divendres,
o sigui que podem estar tranquils pels ulls entre la Passa Mireia, que el que vam dir ho vam encertar.
La vam encertar.
Sí. I el fet és que quan ha passat aquest front, doncs ens ha entrat una miqueta més d'aire fred.
Si posem exemple de temperatures, podem comprovar com durant tota la nit
la temperatura a Sant Just ha estat al voltant dels 14 graus amb una miqueta de vent deponent,
no ha baixat més, i a partir de les 7 del matí, que és quan just ha creuat el front,
que després s'ha revifat una miqueta a comarques gironines
i fins i tot ha donat algunes tempestes cap enfront de la costa del Maresme
o a l'interior de Girona i també la costa gironina,
quan ha passat el front ens ha entrat l'aire fred
i a partir de les 7 del matí, que estàvem amb aquells 14,
que normalment entre les 6 i 7 del matí és quan tenim la mínima,
ara amb el canvi horari, doncs la temperatura ha començat a baixar a partir d'aquell moment.
Llavors entre les 6 del matí i dos quarts de 9 a les 9,
la temperatura ha baixat dels 14 als 12 graus.
I avui podem dir, doncs, que la mínima ha estat força baixa,
ha estat una temperatura que podríem dir que no és estranyar a finals d'octubre
tenir algun valor al voltant dels 12 graus,
12,8 la més baixa a l'Escola Montseny, on hi ha una estació meteorològica,
i Can Ginestar, doncs, com que tenim aquests problemes que de nit no ens acaba de funcionar,
doncs la temperatura ha estat un palet més alta, però molt poca cosa.
La màxima avui ha arribat fins als 18,
recordeu que estàvem amb valors al voltant dels 22 graus aquest cap de setmana,
ha baixat 4 graus respecte a ahir,
i pel que fa a les mínimes o a la sensació,
clar, de venir de la nit del dissabte o diumenge d'uns 14 graus,
aquesta nit passada hem baixat cap als 12,
però és que amb el vent la sensació de fred era al voltant dels 9 o 10 graus.
I ho comentàvem aquest matí al just de la fusta de veure gent,
i és el que avisàvem divendres una mica aquí a la plaça,
que dèiem, aneu al tanto perquè el cap de setmana serà bo,
tornareu a treure-us roba, tornareu a posar-vos pantalons curts,
sortireu amb màniga curta,
i dilluns, si sortiu amb aquesta intenció també d'abonança,
i de com que em sobra tot el migdia i no em poso res al matí,
doncs avui hem pogut veure algun personatge per Sant Jús
a primera del matí amb màniga curta i pantalons curts, caminant.
I no estava fent esport, eh?
No estava fent esport, a més a més anava amb patinet elèctric,
el personatge en qüestió,
o sigui que anava tota castanya per la rambla de Sant Jús,
i dius, la sensació de fred del teu cos, estimat amic,
doncs deu ser bastant important,
i és un dels probables candidats a que la setmana vinent,
o a finals d'aquesta setmana,
em porti un gripasso bastant maco sobre el cos.
Però bé, hi ha gent que no està pendent de les previsions del temps,
sinó que ahir va fer això, doncs avui és continu.
I vam avisar divendres que tant avui i també demà dimarts
les temperatures seran molt baixes.
I si avui hem baixat fins als 12,
aquesta propera nit encalmarà una miqueta el vent,
encara baixaran més les temperatures.
Recordeu que aquest mes d'octubre, que ja s'està acabant,
la temperatura mínima al nostre municipi
va ser el passat, ja ho diré, el 18 d'octubre,
el 18, que vam baixar fins als 8 graus.
Doncs probablement o gairebé segur que o toquem aquests 8
o potser anem per sota,
perquè la mínima a la ciutat de Barcelona està prevista de 9 graus,
a Sant Jus sempre anem un parell de graus per sota de Barcelona,
depèn de com vagin les coses,
doncs potser estaríem al voltant d'això, 7-8 graus tan sols.
Això seria aquesta matinada?
Aquesta propera nit, que quan se'n vagi el sol,
que se'n va allà, quan margi el sol,
i també durant la matinada farà fred,
i demà al matí caldrà brigar-nos.
No patiu perquè al migdia tornarem a tenir una temperatura
molt semblant a la d'avui, al voltant dels 17-18 graus,
o sigui que el que et posis al matí pel fred
tampoc no et fa massa nos al migdia.
D'altra banda, també pel que fa a l'estat del cel,
demà seguirem jugant amb aquesta situació de sol com a protagonista,
però també amb alguns núvolets que van fent la seva.
Avui també estem tenint uns quants núvols
que circulen més al nord, podríem dir,
que els veiem més mirant cap al Tibidabo, com si diguéssim,
i a hores d'ara hi ha algunes tempestes
que descarreguen amb una certa intensitat,
sobretot a la ciutat de Vic,
que per les comarques d'Osona està descarregant
un tempestot per sobre del Montseny bastant important.
Hi ha una línia d'inestabilitat
que afecta el Vallès Oriental i també el Maresme.
Hi ha una altra línia de precipitació
que està més al mar, però que també toca
la costa del Baix Maresme, o sigui, molt a prop de Barcelona.
Per això, si mirem cap al Tibidabo
o mirem cap al nord-est, podem veure
com hi ha unes núvolades que en aquests moments
no ens poden descarregar. Realment, avui,
la imatge d'aquest núvol gran, si es manté
a la comarca d'Osona, aquesta tempesta,
ara quan marxi el sol, les llums que farà
aquest núvol amb la posta del sol serà preciós
perquè l'ambient és molt net
gràcies a aquest vent que ha bufat
i que, no ho hem dit, però que ha arribat
un cop de gairebé 54 km per hora
aquest matí a Sant Jus, o sigui, que el vent
bufava fora, aquest de Ponent.
Demà, el que dèiem, sol i alguns núvolets,
temperatures si fa o no fa, molts semblants,
però vigilant amb el que dèiem
i que tu apuntaves, perquè veia que estaves apuntant-ho a l'agenda,
que demà al matí farà fred.
Demà al matí farà fred.
I què ens espera la resta de la setmana,
tot i que divendres tornarem a fer previsió?
Doncs bé, dijous tindrem un dia amb més sol al matí
i més núvols a la tarda, amb unes temperatures
que no varien massa.
De cara al divendres podríem parlar de més sol
amb unes temperatures que ja podrien arribar
a superar els 20 graus.
I al cap de setmana tindrem el que tu deies al començar aquest espai.
Dissabte tindrem un dia força més fresquet al migdia
i diumenge tindrem un dia força càlid al migdia.
O sigui que la diferència entre la màxima del dissabte
i la màxima del diumenge,
que recordem diumenges tots sants, que és 1 de novembre,
doncs serà de ben bé 3-4 graus.
Dissabte farà més fresquet al migdia,
diumenge farà calor.
I el tanto perquè és meteoficció,
que ens agrada dir-ho sempre,
però a partir del cap de setmana,
ho anirem confirmant i sobretot ho direm divendres,
se'ns podria allargar,
per la situació que s'estan col·locant les masses d'aire a Europa,
se'ns podria col·locar a sobre una situació d'estabilitat
que podria durar més de 10 dies.
Què voldria dir això?
Doncs sol, en general, boires a l'interior
i temperatures que no variaran massa.
Estarà prou bé,
entre 20 i 22 de màxima,
14 i 15 de mínima,
o sigui, temperatures normals per l'època,
i això es podria instal·lar durant molts dies,
fins gairebé tota la primera quinzena de novembre.
Ja ho té al mes de novembre,
que són normalment mesos que no ens plou massa
i que tenen èpoques molt similars,
o sigui, èpoques anticiclòniques
en què el temps s'estabilitza durant molts dies.
Doncs sembla que anem amb concordança
amb el que et tocaria per un mes de novembre
i podria ser que a partir del dia 1
l'estabilitat dominés amb nosaltres
durant molts dies.
Ja ho anirem veient, això, per això.
Ho anirem veient, meteoficció,
però sembla que de l'1 al 15,
aproximadament, doncs, ve aquesta estabilitat.
No tindrem massa sorpreses.
Sí, podria ser.
Divendres anem...
No, sí, és just el que és això,
que no hi haurà massa moviment meteorològic
i els espais del temps els podrem fer amb un pim-pam.
Amb un pim-pam, doncs, mira, ja ho farem així.
El divendres mateix, abans d'aquesta castanyada,
que serà una castanyada una mica poc habitual,
tothom a casa, tranquil·lament,
mengem castanyes, moniatos, panellets...
La llàstima d'aquestes situacions és el que...
Perdona, eh?
És el que comentàvem, no?
Que arriben els caps de setmana,
són caps de setmana que fot un sol espaterran,
que s'està arribant molt bé,
que els meus dies s'està bé,
són aquelles temperatures ideals
i se'ns està dient que deu-vos a casa
amb uns dies espaterrans
i amb unes temperatures molt agradables, no?
Dius, si això contrasta una miqueta, no?
Que has de tenir molta força de voluntat
per intentar no ajuntar-te amb gent socialment
que no estigui vinculada al nucli familiar
i amb dies així,
i durant el cap de setmana, doncs, costa.
I si no ho fem,
doncs probablement potser d'aquí a unes quantes setmanes
parlem de cap de setmanes espaterrans
però castigats a casa sense poder sortir.
O sigui, que siguem una mica conscients.
Doncs sí, certament.
Haurem de menjar castanyes en videoconferència,
com ho vam fer ja fa uns mesos, no?
I compartia aquests moments digitalment.
Així que per Nadal.
També, també.
Així parem la taula per quatre a casa
i per Skype o per alguna aplicació
doncs sopem, vinem tots.
Quin remei.
Gràcies, Carles, per la previsió del temps.
De regó.
I divendres seguim parlant d'aquesta estabilitat
que sembla que vindrà a partir del dia 1 de novembre.
I recordeu, eh, demà us abrigueu
i dimecres ja no cal abrigar-se tant.
Perfecte.
Adéu.
Adéu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vivim Sant Just en directe
Cada matí de 10 a 1
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Vinga.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona n'hi ha anderes.
Ai, ara per què sona tot aquí? En fi, Imanol, bona tarda.
Bona tarda, bona tarda.
Està aquí, sap, els llims. Està els llims.
No, sí que el tenim, l'hem sentit, Imanol. Bona tarda.
Bona tarda, bona tarda.
Ara, ara, ara, ara.
Home.
El que passa és que hauríem de parlar d'un en un, perquè si no ens acoplem tots.
Anem de ser organitzats avui a l'espai.
Imanol, feia dies que no et sentíem, el Pep ja trobava a faltar.
Sí, i a més ara, com que parlarem per torns, no sé,
com que no ens veiem, serà complicat, Pep.
Tampoc ens veiem abans.
Bueno, sí, però ara he canviat els rols, ara sóc jo a qui està a casa.
Ara sóc jo a qui està a casa.
Home, clar.
No, clar.
Jo no sé on ets.
Clar, jo no sé on ets.
Almenys ens tenim aquí, encara que sigui de forma digital.
Això sí.
Que ja és un què.
Home.
Escolta, aprofitant que tenim a l'Himanol aquí,
i no sé si, no sé per quina part vols començar ara, Pep.
Comencem amb les frases i així com que va.
Aviam.
Són una mica així, és com que queden ja els rebuig, eh?
El que podem descartar.
Potser és una mica més difícil, però és igual, farem igual.
Ens agraden els reptes.
Vinga.
Mai no estem més lluny del nostre desig
que quan ens figurem posseir allò que hem desitjat.
Això, en Guete, eh?
Ho deia aquest senyor que sabia molt.
Repeteixo.
Mai no estem més lluny del nostre desig
que quan ens figurem posseir allò que hem desitjat.
L'altre.
Tant sols qui coneix l'abisme
coneix la vida sencera.
És el retrocés
allò que dona a l'home l'empenta per avançar.
Això de Stefan Zweig.
Carai.
Torna a dir.
Tant sols qui coneix l'abisme
coneix la vida sencera.
És el retrocés
allò que dona a l'home l'empenta per avançar.
I la darrera
diu
La mort no oblida
Sap l'olor de la presa
I seguir el rastre
Això és de l'Àngels Marzó
Caldes de Muboi o Marzo
Caldes de Muboi Vallès Oriental.
Com era aquesta?
La mort no oblida?
La mort no oblida
Sap l'olor de la presa
I seguir el rastre
Carai.
Estem una mica tètrics, avui.
Estem una mica així, esclar,
però ja ens queden els rebuixos.
Sí, els rebuixos.
Quan diem els rebuixos vol dir
que dels tres que cada setmana hem presentat
en triem una.
És la que hem dit que no, no?
Les que han quedat allà
que no
que n'hi ha unes quantes
però esclar, les vam anar eliminant
o dir
bona nit i bona hora.
Exacte.
Li donem pas, si et sembla, Pepa,
li van o a veure si vol comentar
algun dels autors.
I tant, i tant.
Doncs, però què voleu?
Que voti la frase?
També, també, també.
També.
Em toca a mi començar, eh?
Vinga.
Jo crec que em quedo
amb la de Stefan Zweig, eh?
M'agrada bastant.
Ja.
El retrocés i l'home
i els lindars i les coses.
No t'ha de ser repetir.
Sí.
Tan sol...
Repeteixo.
Tan sols que coneix l'abisme
coneix la vida sencera.
És el retrocés
allò que dona a l'home
l'empenta per avançar.
Aquest és del Zweig,
de l'Stefan Zweig.
Stefan Zweig.
Ara l'hem de preguntar
a l'Humanol
si el coneix.
Home, sí.
Asagista.
Sí, sí.
Un gran tipus.
Un gran tipus,
Stefan Zweig.
Ara toca a tu.
Va, Pep.
Jo a l'última.
Va.
Doncs...
S'ho està mirant.
Sí.
Jo faré aquella
de la morna obrida,
eh?
És la més tètrica
que tu m'ho deies.
La morna obrida
sap l'olor de la presa
i seguir el rastre.
Aquesta és la que jo em quedaria.
A mi m'agrada molt la primera, eh?
Mai no estem tan lluny
del nostre desig
que quan ens figurem
posseia jo que hem desitjat.
O sigui, cadascú ha votat una.
Cadascú ha buscat una.
Cadascú ha buscat una.
M'hem posat totes tres.
Deseitem un desempat.
Vols que el Carles
faci el vot al desempat?
Sí, el Carles.
Crec que ha estat atent.
Ha estat atent, eh?
Deu que no ha estat atent, eh?
Ha estat atent?
Mira, posa cara que no.
No, posa cara que no.
Jo també li veig la cara.
Fem una lectura ràpida.
Mai no estem més lluny
del nostre desig
que quan ens figurem
posseir allò que hem desitjat.
Aquesta és una.
L'altra, la mort no oblida,
sap l'olor de la presa
i seguir el rastre.
I la darrera diu,
tan sols qui coneix l'abisme
coneix la vida sencera.
És el retrocés
allò que dona a l'home
l'empenta per avançar.
Atenció.
Què diu?
Què diu el Carles?
Què ha dit?
La tercera.
La tercera.
La mort no oblida.
La mort no oblida?
Sí, senyor.
Ah, la que deia jo.
És la que has votat tu.
La mort no oblida
sap l'olor de la presa
i seguir el rastre.
Sí, senyor.
Tens un vot.
Era aquesta?
No, ara diu que no.
El Carles diu que no.
No, val, ja ha votat.
Escolta, aquí no...
Com que hem de fer
mímica, mímica i...
Sí, sí, sí.
La de l'Avisma, la de l'Avisma.
Ah.
Home, ja, clar.
Doncs Immanuel, no?
Immanuel, Immanuel,
Stephen Svay.
És per tu, la frase.
És per tu, la frase.
Sí?
Veus, Immanuel?
Déu-n'hi-do.
Vinga.
Ara la pregunta és,
coneixes aquest autor,
Immanuel, Stephen Svay?
El coneixes?
Sí, sí, sí.
Sí, bueno.
De fet, Lara va publicar,
no fa molt,
ara els llibres,
ara us ho diré,
fragments de les seves obres
i era molt interessant.
Molt recomanable,
aquest llibre.
Molt bé, molt bé.
Un petit llibret, eh?
Només amb retalls,
diguéssim.
Sí.
Doncs ens quedem amb aquesta frase,
que la penjarem,
ja ho saps,
aquí a Ràdio Verde.
Sí, això mateix.
Pep,
i anem, si voleu,
a Paraules, a Rodamots.
Anem a la càpsula d'història,
primer, què prefereixes?
No, anem a Paraules,
que avui tenim l'Imanol
i, clar,
podem estar ja...
Hi ha més joc, no?
Sí, hi ha més joc.
Vinga, va,
aquesta crec que és bastant fàcil, eh?
Un doblé.
Ara sí que ja m'ha fotut.
Ai, sí?
Un doblé.
Un doblé.
Sí.
Què dius tu, Imanol,
el doblé?
Un doblé.
No ho sé.
Ah, un doblé.
Un doblé.
Sí, un doblé.
Un doblé.
Deu ser una moneda.
Ara.
Sí.
Ah, clar.
Una moneda antiga.
Sí, sí.
Que valia dos diners, exactament.
Jo ara, a les d'ara,
no he vist cap doblé
ni a la butxaca ni enlloc.
Un doblé,
en tot cas, un...
Sí, bueno,
és una moneda antiga,
però es veu que a Mallorca
avui en dia encara
el fan servir
per dir diners en general.
Ah, els doblers.
Els doblers.
Són uns euros, eh?
Són uns diners.
Sí, sí.
Tinc molts doblers.
Exacte.
Tens molts doblers.
Sí.
O gastes masses doblers.
Exacte.
Imanol,
aquesta no et sonava?
No m'ho crec.
gens ni mica.
De fet,
anava a inventar-me
alguna cosa
amb un efecte doble
o alguna cosa...
No sé,
em sonava doble,
duplicitat,
no sé.
No sabia per on sortir, eh?
Podria haver dit
qualsevol tonteria
i va estar grossa.
També ha vist.
Molt bé.
És que això del dobler
també orienta cap a doble.
Està clar.
Sí, senyor.
Vinga, va,
anem cap a una altra
per donar-vos una pista
molt botànica,
val?
A partir d'aquí
suposo que serà una mica
més fàcil,
tot i que
no és massa fàcil.
Penís.
Penís?
Penís.
Amb A,
P, A, N, I
amb accent
i S al final.
Pení, pení, pení, pení
és com hordi
o com blat.
El pení
és un gra,
o sigui,
és de gra,
una granívora.
El pení
diria que és això,
hordi o blat.
És això.
Sí, sí.
Diu,
en certes contrades
és el blat de moro,
però a trets generals
diu,
és una planta herbàcia
anual de la família
de les gramínies.
Diu,
de tija robusta,
fulles linears amples
i de penícola grossa,
conreada com a ornamental
i per les seves llavors.
Això de la penícola
abans deia pel·lícula.
Ah, sí,
la pel·lícula,
el film.
Film.
Film.
Anem a veure si el Manol
tenia algú al cap,
al respecte.
No,
ja ho he dit,
o sigui,
o sigui,
és que crec que,
no sé si us escolto o no us escolto.
Sí, sí,
jo dic que també em sonava això,
també quan ha dit el Pep,
he dit sí, sí,
em sonava exactament
a la Blat de Mor,
o una cosa així,
no sé,
no sabia ben bé,
però per aquí anaven els trets,
diguéssim,
molt bé.
Doncs sí, sí,
la tenia,
la tenia.
Vinga,
vaig amb una altra,
aquesta crec que és fàcil,
eh?
fumarol.
Fumarol,
amb E,
fumarol,
F-U-M-E-R-O-L.
Tu què hi dius?
Home,
a mi em sona una fumarola,
però un fumarol,
no sé,
jo diria,
potser si és el mateix,
és una fumarada,
no?,
que es fa,
diguéssim,
d'una foguera,
el fum que hi surt.
Doncs sí,
sí,
sí,
sí,
jo veig que és això,
també.
Sí, senyor,
diu,
és una fumera tènua
o una boirina
que es desprèn d'un lloc humit.
una petita fumarola,
sí,
ja ho deia bé l'Imanol,
fumarola,
el femení.
Vinga,
veu una altra,
això va de lleis,
anem a terreny polític,
sí,
què és la llei de l'embut?
La llei de l'embut?
La llei de l'embut.
Imanol,
va,
explica't,
explica't.
Jo no sé,
és que no sé què és la llei de l'embut,
anava a fer una rima,
perquè sempre que hi ha lleis
es fa una rima amb embut,
però ara no sé,
no sé què és la llei de l'embut.
No?
La llei de l'embut és la que et fan passar
tant si vols com si no vols,
o sigui,
és una cosa forçada,
és una llei que et força a fer una cosa concreta.
Que imposa, no?
Que s'imposa.
La llei de l'embut,
que s'imposa,
el que no hauria de ser,
o sigui,
te l'obriguen,
d'alguna manera,
és una obligació.
La llei de l'embut
et fan passar per allà,
per l'embut.
Més o menys,
Imanol,
creus que pot ser això?
Sí, sí, home, sí.
Saps que mai et poso un dubte, Pep?
No, no,
és que escolta, no.
Sí o me'cari,
saps?
Ja, tu és.
Home,
però esforçat graus.
Sí,
poc a poc,
poc a poc.
He de tenir paciència,
també.
Molta,
molta.
Vinga,
anem cap a una altra.
Això no és un mitjà de transport,
eh?
Per ubicar-vos també en el...
Que no és o que sí que ho és?
Que sí que ho és,
que sí que ho és,
sí,
és un mitjà de transport.
Atenció a la paraula.
Montgolfier.
Montgolfier.
S'escriu tot junt.
M-O-N-T-G-O-L-F-I-E-R.
Montgolfier.
Em sembla que li busquen expressament
a la Mireia les paraules.
Sí, me les envien,
diuen aquestes,
pregunta-li al Pep i a l'Imanol.
Imanol,
help.
És que no en tinc ni idea.
Com que dius que és...
No sé,
sona a góndola.
No sé,
no sé,
però en francès.
Una góndola francesa.
Montgolfier.
Montgolfier.
És una mica així.
No, no, no,
no ho és, eh?
No és una góndola, no.
No us inspira res?
Orient.
Orient.
Orient tens una mica,
una mica, eh?
No és.
A veure,
com a transport,
no us diu res,
no massa, no?
Clar.
Transport.
Doncs,
només us diré que
Montgolier,
Montgolfier,
perdó,
és precisament el nom del...
Perdó,
és el cognom de l'inventor
d'aquest transport
que vull que adivineu.
Hmm.
De seu glòbul a l'aereoestàtic.
Oh,
i com ho saps tu, això?
No ho sé,
perquè...
Ah, doncs mira,
l'has clavat, carai.
Sí, sí, sí, sí.
Globus a l'aereoestàtic,
diu inflats amb aire calent.
És el nom que reben
els globus a l'aereoestàtics
gràcies al cognom
dels seus inventors,
que eren els Montgolfier.
Ja.
I Manuel l'hi has vist, eh?
Eh?
No, no,
aquesta ha sigut difícil, eh?
Molt.
Aquesta ha arribat,
però no la paràvem.
Jo encara m'espero la resposta.
Sí?
No,
però és aquest,
Montgolfier,
sí,
però,
esclar,
també podríem dir
que és com a aire calent,
això que és a aire calent,
segur,
per inflar-lo,
però del Montgolfier,
Montgolfier,
em sona,
doncs per això he dit un globus,
perquè em sonava,
no sé per què,
doncs una derivada
que anava cap aquí
al globus aerostàtic, eh?
Doncs sí, sí,
l'esclavada.
Molt bé.
Vinga, va,
una altra.
Sagal o Sagala,
amb S,
S-A-G-A-L.
Un xavalet,
una xavaleta.
Ei,
que ràpid.
Molt bé,
noi,
noia,
nen o nena.
Sí,
això mateix.
I Manuel,
aquesta la sabies?
Un segal.
Sí, home,
sí,
un bon segal,
un bon segal,
sí,
i això sí.
Ui,
Manuel,
ets un bon segal.
Un bon segal.
Sí,
a ver,
sí.
Vinga,
va,
em faig una altra,
una última i anem cap a...
Sí?
Va.
Vinga,
així l'agafo al tontún,
eh?,
que seria l'expressió.
Un ofici.
Aquest crec que no,
no sé si l'havíem fet.
Bueno,
esmolet.
Home,
i Manuel,
va,
digues que és la...
Te la deixa tu.
esmolet,
doncs qui deu esmolar,
no sé,
els ganivets.
Les tisores,
les ganivets,
i el que sigui.
Però amb un xiulet,
i va,
ri,
ri,
ri,
ri,
ri,
i llavors la gent surt
amb les tisores
i el ganivet.
L'afilador,
no?
L'afilador,
que va cantant.
L'esmolet,
i qui s'ajuda.
Sí, senyor,
doncs sí,
la persona que té per ofici
esmolar ganivets
o tisores,
etcètera,
diu,
també es va servir.
Molt bé,
esmolador,
esmoletra.
Aquesta m'has deixat mascada.
Oh,
afilador.
Aquesta ha sigut servida,
eh,
per això.
Aquesta ha vingut
amb safata.
I últims 7-8 minuts,
Pep,
si vols anem a fer
una mica d'història
de carrers,
o vols que agafi
una última paraula,
a veure què passa.
Més val,
potser sí,
avui que ara tenim
i ens hem connectat
amb un Emmanuel,
que l'enyorava,
per cert,
que les coses no siguin.
Oh.
Doncs,
això,
va,
aprofitem d'estar més junts
abans que jo faci
el meu speech
o que no el faci,
sinó que parlem
de paraules
en tots tres.
Vinga,
va,
doncs,
vaig a buscar una,
però també així al tuntun,
eh,
m'aniré cap a...
cap aquí.
Vinga,
va,
un plomissol.
Un plomissol.
Un plomissol.
Sí.
Va de ploma,
va de borrissol,
va d'algú que té
poc pèl,
o plomissol.
Borrissol.
Per qui sento
per treure la pols,
has dit,
i Manol?
Sí,
per treure la pols,
no?
Aquest estri,
diguéssim,
de neteja.
Un plomill.
Un plomill.
Un plomero,
un plomero,
sí.
No ben bé,
no és un plomero
com a tal,
sinó que són
les petites plomes
que tenen
els ocellets de niu,
que és que...
És a dir,
les plometes petites
que fan com un...
doncs bé,
un plomissol,
exacte.
És com el borrissol
de plomes,
es diu plomissol.
Que els faci
més tubets,
més tendres,
més...
com més macos,
no?
Com més fins.
Més pollets.
Exacte.
Més pollets.
Exacte, exacte.
Pollets del tot.
Exacte,
això seria.
I,
què més?
Si voleu,
vaig directament
als mots del dia,
perquè ja sabeu
que a RodeMots
cada dia
en publica un,
no?
Sí.
i vaig agafar
el d'avui
que em fa gràcia,
diu,
de Caldeu.
De Caldeu?
De Caldeu.
Què vol dir,
de Caldeu?
Home...
En aquell barri
hi havia un xivarri
de Caldeu,
o que de Caldeu Ampla
que també es diu,
no?
Sí.
Això què vol dir?
De Caldeu vol dir això
un...
estrapitós.
Digues,
Emanuel,
digues.
Digues,
Emanuel.
Dic això,
molt gran,
molt fort,
molt estrapitós,
no?
Molt...
Gran diluqüent,
anem a dir-ho així.
Sí.
Exagerat.
Sí, senyor.
Exagerat.
Un soroll de Caldeu.
Sí.
Una cosa exagerada,
no?
O un fred,
o un calor,
o un xàfec,
o coses com l'estil,
no?
Exacte.
Doncs sí,
bàsicament és molt gran,
o una cosa que és desmesurada
i s'utilitza a vegades també
de Caldeu Ampla,
popularment mal dit,
no?
Això de Caldeu Ampla
no ho volia sentit.
O de Déu,
també es diu de tots els déus,
o de Déu l'opara,
no?
Es fa un xivarre
de Déu l'opara.
Què dius ara?
Sí, sí, sí.
Això,
les Terres de l'Ebre,
eh?
Segurament.
Segurament.
I ara sí,
aquest era el mot del dia,
el de Caldeu,
eh?
Aquesta locució
adjectiva,
i ara anem,
si vols, Pep,
a fer aquest...
Sí?
Fem una breu càpsula
d'història
d'algun dels carrers de Sant Just.
Bé,
la farem un breu.
Crec que ens hem quedat a la ve alta,
anem per Carrer Bador,
eh?
Carrer Bador,
eh?
Mira,
ho tinc apuntat.
Diu,
va des de la plaça Camprecio
dins el carrer de Bona Vista,
l'any 1866,
es parla del carrer d'Embador,
de la Bordeta,
i posteriorment torna a aparèixer
amb el nom d'Embador Biosca
i s'acaba anomenant definitivament
Carrer d'Embador
a partir de l'any 1870,
segons les notes històriques del poble
i la parròquia de Sant Just d'Esvern,
recollides i escrites pel seu rector
mossèn Antoni Nutenes i Alibés
i publicades l'any 1947.
Aquest Bador Biosca,
o Bador de la Bordeta,
era presumptament el propietari
que va construir la part esquerra del carrer
amb edificis de planta baixa i pis,
amb l'excepció de l'actual número 7,
solar en el que va construir-se
la sala de vall
el primer pis anomenada del Català,
per l'existència d'una carnisseria
amb aquest nom als Baixos,
que era de la família
que tenia l'explotació de la sala.
A la part dreta del carrer
van construir-se diverses edificacions
en terrenys de la família Cardona,
concedides en règim sensal.
L'edifici número 10
era propietat d'Andreu Biosca,
es tractava d'un ampli local
ocupat pel centre familiar
Sant Justense,
estatge social del cor L'Alira,
que anteriorment havia ocupat
un pis de la plaça Campreciós,
i que per la seva peculiaritat
atípica a Sant Just d'Esvern
va mereixer la denominació
de popular del Colomar.
El Colomar.
Perquè era una mica més alt.
Ho deixem aquí,
del carrer Bador,
o fem un trosset més?
Sí, home,
dóna temps, sí, i tant.
A començament del segle,
aquest carrer era el principal
centre comercial del poble.
A més de la carnisseria ressenyada,
hi havia la casa de que viures
de Camp Valentí,
l'Esperdenyeria i l'estanc
d'en Bador Marca,
la barberia d'en Pere Bosch,
i els sastres d'en Islau Vidal,
i la primera estafeta de Correus.
Tot allò estava,
el carrer Bador?
Tot això,
el carrer Bador.
I on ha anat a parar,
això?
Quina llàstima.
Sí, eh?
Això és el...
més que el teu barri,
és el teu carrer.
a Camp Valentí era la botiga que hi havia,
amb el rodolí aquell típic que deia
si voleu el pes fi,
aneu a Camp Valentí.
Ah, sí?
Sí.
Hi havia, doncs, com diu aquí,
doncs carnisseria,
estanc,
en fi,
era un carrer,
i ara...
Encara't tenen pocs, eh?
Encara't una botiga i mitja.
Sí, eh?
Encara't ben pocs.
Encara't mort, molt mort,
perquè on que la gent va a tot arreu amb cotxe,
abans aquí tothom anava a peu.
Clar.
I per tant no hi havia cap problema
d'aparcament,
perquè quan vas a peu no parques.
i en canvi, doncs,
ara com que tots anem amb el cotxe a comprar,
el carrer Bador no es pot aparcar.
No.
Jo havia aparcat el carrer Bador, eh?
Per això, no?
Al seu moment jo tenia un discúter
i l'aparcava a la porta de casa,
aprofitant la baixada,
i se m'engegava, doncs,
baixant amb l'inèrcia de la baixada.
A la plaça que en preciós,
ja t'engegava, no?
Cap a la plaça que en preciós.
I d'allà cap al carrer del Salà i cap al parador.
Espero que fos de baixada, el carrer, eh?
Era de baixada, en aquell moment, sí.
En aquell moment, sí.
Han canviat diverses vegades,
de baixada, de pujada,
que es podia aparcar o no, etcètera.
Actualment, doncs, ja dic,
no es pot aparcar,
les botigues que ja no hi ha,
la majoria han tancat,
i potser queda algun despatxet,
alguna cosa polestiu.
Queden ben poques, sí que és cert, eh?
Mira que va haver-hi un bar, també la cantonada, no?
Que de fet es deia cantonada, no?
Està tancat, a Cal Sastre,
que era també...
I després de Cal Sastre,
que hi ha perreteria un sastre,
la sastre de l'Au Vidal.
Després hi va haver una bodega,
i després de la bodega,
doncs hi va haver el niu.
I el niu també ha tancat.
Sí, cert, cert, cert.
O sigui que la cosa està així.
Hem perdut molt de moviment comercial en aquell carrer.
Sí, sí, sí, no hi ha comerç en aquell carrer.
És així, és una llàstima,
però les coses canvien,
com que canviem les persones,
canvia el poble, canvia tot.
Imanol, tu haurien de deixar aviat, eh?
Això, convidem-nos de l'Imanol.
Imanol, hola.
Ei.
Ei, aquí.
No, és que hem de escoltar la història del Badó.
Jo l'únic que recordo del Badó
és un todo a cien.
És que hi havia un todo a cien.
També, també.
O sigui, hem tingut de tot.
Als nois hem tingut de tot.
Hi havia un todo a cien.
Sí, senyor.
Sí, hem tingut de tot.
I tintoreria, tintoreria, macallanaria.
Mira, ara connectem amb...
Senyora, amiga.
Adéu, Imanol.
Adéu, adéu, adéu.
Adéu.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda.
Us informa Kilian Sabrià.
El govern estudia un confinament de cap de setmana
per tallar els contagis de coronavirus,
malgrat que el decret de l'estat d'alarma
no li permet d'aplicar-ho.
És una de les mesures que s'han sabut
després que hagi entrat en vigor el toc de queda
i que ha confirmat a Catalunya Ràdio
la consellera de la presidència,
Maríxell Budó.
Tot i això,
per un confinament de cap de setmana
caldrà l'autorització del govern espanyol
perquè el decret de l'estat d'alarma
només autoritza les comunitats autònomes
a aplicar un confinament nocturn
o un confinament perimetral,
ja sigui de municipis, de territori
o de tota la comunitat,
però en cap cas això que estem dient
aquest confinament de cap de setmana.
Malgrat tot,
la consellera Budó assegura
que la mesura és sobre la taula.
Certament,
durant el cap de setmana
és quan hi ha més interacció social
i per tant,
anirem veient
quines mesures hem d'anar prenent
en funció del que ens diguin
les dades epidemiològiques.
Tenim unes dades
que són dolentes,
que són preocupants.
Comencem a tenir
una tensió important
en el sistema sanitari.
haurem d'anar prenent
totes aquelles mesures
que redueixin la interacció social.
Hem d'evitar
el confinament total
del mes de març.
El govern denuncia
que, contràriament
al que havien acordat
amb Pedro Sánchez,
el decret d'estat d'alarma
limita molt les competències
per aplicar noves restriccions
i li demana
a l'executiu espanyol
que no interfereixi
en les seves decisions
i d'aquesta manera
permeti
que els governs
com la Generalitat
puguin fer les accions necessàries
per lluitar contra la pandèmia.
Notícies breus,
Gerard López.
El projecte
Apropa Cultura
que fomenta
l'accés de la cultura
a les persones
en situació més vulnerable
posa el focus
enguany
en la salut mental
amb l'objectiu
d'eliminar
els estigmes
i aconseguir també
una societat
més inclusiva.
Amb l'actual pandèmia
la situació
pot ser encara més complicada
segons diu
la coordinadora
del projecte
Clàudia Torné.
De fet,
la pandèmia
és una font d'angoixa,
d'estrès,
de negativitat
i d'emocions
que ens estan afectant
la salut mental
de tots i totes.
Però els estudis
demostren
que per les persones
amb problemes
de salut mental
és encara molt i més greu.
La directora del projecte
Sònia Gainza
confia
que els problemes econòmics
que comporta la pandèmia
no suposin
un entrebanc
pel projecte.
La Prova Cultura
funciona des de fa 14 anys
i s'hi han programat
més de 2.000 propostes
culturals
en l'agenda
de cada temporada.
Els agents rurals
apunten
que la causa
de l'incendi forestal
de Tibissa
a la Ribera d'Ebre
ha estat una negligència
en una crema
de restes vegetals.
Els bombers
han aconseguit
estabilitzar el foc
i continuen treballant
amb una xeixantena
de dotacions.
Tarragona,
Ricard Boigues.
Bona tarda.
El cos dels agents rurals
ha explicat
que ja han identificat
el presumpte autor
de la negligència
i segueixen recollint
més proves
al punt d'inici
de l'incendi.
Els bombers
han estat prop de 3 hores
treballant
per estabilitzar el foc
a la cresta
d'una muntanya
de la zona
de Cantarelles.
Segons les primeres
estimacions
el foc
hauria cremat
unes 8 hectàrees.
Es tracta
d'una zona complicada
sobretot pel vent.
Segueixen treballant
amb més d'una cinquantena
de dotacions terrestres
i nou mitjans aèris.
Ricard Boigues,
Catalunya Ràdio Tarragona.
El govern espanyol
apujarà un 0,9%
al sou
dels empleats públics
de l'Estat
l'any que ve.
Així s'inclou
en el projecte
de llei de pressupostos
que en principi
ha d'aprovar-se
demà mateix
al Consell de Ministres.
Aquest increment
del 0,9%
es correspon
amb les previsions
d'inflació
per l'any que ve
i és el mateix
percentatge previst
per l'augment
de les pensions.
A més a més,
enguany
l'executiu espanyol
preveu llançar
una convocatòria
d'oferta pública
d'ocupació
de 28.000 places.
Mentrestant,
unides,
podem tenser
la negociació
precisament dels pressupostos
i negar que l'acord
amb el PSOE
estigui tancat.
Això després
que aquest matí
el mateix president
Pedro Sánchez
del president espanyol
anunciés que demà
el Consell de Ministres
deixaria aprovat
aquest disseny
dels comptes
pel 2021.
Fons de la formació
morada
asseguren
que a aquesta hora
com a mínim
a aquesta hora
l'acord
encara no està tancat.
Dos dels principals obstacles
sembla que serien
els mecanismes
per garantir
un bon funcionament
de l'ingrés mínim vital
i la nova regulació
dels lloguers.
i l'última
abans dels esports
científics nord-americans
asseguren
que hi ha informació
inequívoca
que hi ha aigua
a la Lluna.
La revista
Nature Astronomy
publica dos articles
el primer no té cap dubte
que hi ha aigua molecular
a la Lluna
i el segon
sospita que hi podria haver
bosses que maguessin l'aigua.
Concretament
s'especula
que hi hauria
40.000 metres quadrats
de la superfície
lunar
dels quals
un 40%
al sud
amb la capacitat
d'amagar aigua
en el que s'anomenen
trampes fredes.
Esports, Jordina Terré.
La consellera de Salut
Alba Vergés
en declaracions
a TV3
i respecte
al vot de censura
recorda
al Futbol Club Barcelona
que els van demanar
evitar aglomeracions
i habilitar
més espais.
Ens van enviar
un protocol
nosaltres vam dir
endavant
amb la votació
però sobretot
evitar aglomeracions
posar més espais
i el retorn
crec que ha sigut
a l'inversa
i descentralitzar-ho tot
només
en un únic espai
i que per tant
amb la impossibilitat
de complir allò
que com a autoritats
sanitàries
dèiem.
També el subdirector
de protecció civil
Sergio Delgado
en declaracions
a Catalunya Ràdio
considera que fer
aquesta votació
en una única seu
no és el més
aconsellable
ara mateix.
Mentrestant
reunió de la junta
directiva del Barça.
Ramon Salmurri
bona tarda.
Què tal?
Bona tarda.
Passades les 4 hores
de reunió
de moment
sense novetats
es manté
a les 7 de la tarda
com a hora de compareixença
del portaveu
de l'entitat
Josep Vives
sobre la taula
la possible dimissió
en bloc
de la junta
directiva del Barça.
El club
de moment
es manté
a l'espera
de la resposta
oficial
de la Generalitat
sobre la possibilitat
d'anul·lar
o endarrerir
la votació.
La Generalitat
primer Figueres
i ara ho escoltàvem
després Vergés
recalquen
que la potestat
és del club
i la llum verda
a celebrar el vot
és el detonant
d'una possible dimissió
en bloc
de la Junta.
Ramon Salmurri
Catalunya Ràdio
Barcelona.
I de la seva banda
els impulsors
del vot de censura
recorden que si demà
a les 9 del matí
no es publica
en un diari
de gran tiratge
de Barcelona
en accions legals
perquè es vulnerarien
els estatuts
del club.
Tota la informació
respecta a aquesta qüestió
a partir de les 7
al tot costa.
Pel que fa
a l'àmbit esportiu
del Barça
avui ha rebut
l'alta mèdica
Mateus Fernández
mentre que Coutinho
serà baixa
per al partit
de dimíqueras
contra la Jove
a la Lliga de Campions
per una lesió muscular
al bíceps
de la cuixa esquerra.
I la Secretaria General
de les Fores
posiciona
amb la Unió
de Federacions Esportives
de Catalunya
i fomentar el treball
per demanar
pel sector esportiu
volem dir un tracte similar
al del sector cultural
que té permís
per obrir les instal·lacions
fins a les 10 del vespre
amb l'estat d'alarma
les instal·lacions esportives
han de tancar
abans
a les 9
i canvien els horaris
de dos partits
arran de les restriccions
del toc de queda
en vol
el Barça al Borg
de les Champions
de dijous
s'avança a 3 quarts de 7
i en bàsquet
el que diu la segona
i Girona
de la Lliga Femenina
de dissabte
finalment
es jugarà
a les 7 del vespre
per cert
que els resultats
de les proves PSR
fetes al Barça
d'envol
confirmen
que demà
ja poden tornar
a endrenar-se
un cop superats
els 10 dies
de confinament
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Molt bona tarda
us informa
Lua López
Aquest passat divendres
23 d'octubre
6 mesos després
de l'edat habitual
es van entregar
els premis
del 32è
concurs
de prosa
i poesia
en català
es va fer
en un acte breu
a partir
de les 6
de la tarda
i el lliurament
es va fer
de forma esglaonada
senzilla
i individual
es va fer
en 4 convocatòries
tenint en compte
les 4 categories
premiades
pel que fa
als guardons
en la modalitat
de prosa
el primer premi
a la categoria
de nois i noies
de 9 a 11 anys
se'l va endur
la Laia Leiva
amb la seva obra
La història d'un núvol
pel que fa
als joves
en l'apartat
de 12-14 anys
va guanyar
la Bàrbara Serra
amb el text
de les pàgines
d'un llibre
i de 15 a 17 anys
la guanyadora
va ser
Paula Santana
per la Copa d'Or
per última
la categoria
d'adults
el primer premi
de 9 a 11 anys
va ser per Nicolás Martín
pel seu poema
Dies de pluja i poesia
en joves
de 12-14 anys
l'Aina Artesona
va guanyar
amb les 4 estacions
i de 15 a 17
se'n va endur
el premi
Blai Bolea
per quan la fosca
és avançada
Jesús Castillon
va quedar primer
en la categoria
d'adults
amb el poema
Com una noia del Japó
Aquest dissabte
es va inaugurar
la mostra
Rooms with the View
a l'espai
Carme Malaret
un projecte
de Quim Déu
que es va iniciar
i acabar
durant els mesos
del confinament
es tracta
d'una sèrie
de postals
concretament
180 imatges
de 180 persones
que han cantat
les vistes
des dels seus espais
domèstics
d'aïllament
es va iniciar
sense voler
en un Skype
entre Quim Déu
i els i les
col·laboradores
de l'espai
l'autor
va proposar
la idea
de documentar
mitjançant fotografies
les vistes
de la finestra
o balcó
de cadascú
el que inicialment
era un petit exercici
de comunicació
entre amics
es va convertir
en un estudi sociològic
aquestes postals
també s'han enviat
a Budapest
i des del 10 d'octubre
són exposades
simultàniament
al Museu Kicel
a l'espai
Carme Malaret
es podran visitar
fins al proper 4 de desembre
A causa
que la cursa
de Carts de Coixinets
ha estat anul·lada
de manera extraordinària
aquest any
a causa de la pandèmia
des de l'organització
s'està duent a terme
un sorteig
aquest consisteix
en seguir el compte
d'Instagram
de Carts de Coixinets
i publicar
una fotografia
de la temàtica
Carts
etiquetant
el compte de Carts
i escrivint
el hashtag
concurscarts2020
les 3 fotografies
escollides
guanyaran una inscripció
a la propera cursa
de Carts de Coixinets
i el límit
de presentació
de fotografies
és el proper
14 de novembre
a mitjanit
i fins aquí
les notícies
de les 6
tornem amb més informació
als enjus notícies
de les 7 del vespre
fins ara mateix
hi ha una màgia
que no té truc
és la màgia
de compartir
una estona
amb algú
i parlar-hi
vols practicar
el català
o ajudar
algú
a parlar-lo
apunta't
al Voluntariat
per la Llengua
al programa
de les parelles
lingüístiques
a vxl.cat
perquè quan parles
fas màgia
Generalitat de Catalunya
100 milions i mig
de futurs
a Sant Just
canviem el xip
aquesta tardor
el comerç
implica en el repte
de reciclar
més i millor
posem en marxa
un nou model
de recollida comercial
porta a porta
més net
més eficient
i més sostenible
pel medi ambient
a Sant Just
canviem el xip
Ajuntament de Sant Just
d'Esvern
sabeu que es coneixen
més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants
milers d'enregistrades
voler conèixer
quan i a on
van ser estrenades
o a qui van estar dedicades
si us arribaran a les sardanes
i teniu curiositat
tot això i més
ho trobareu
al programa
l'audició
que s'emet
tots els dilluns
de 8 a 9 del vespre
o en les seves repeticions
us hi esperem
a les sordes
a les sordes
a les sordes
a les sordes
a les sordes
a les sordes
a les sordes
a les sordes
a les sordes
a les sordes
a les sordes
a les sordes
a les sordes
a les sordes
a les sordes
ara mateix
que marca el rellotge
moment per parlar
amb la Mònica Parra
que tenim al telèfon
ara mateix
Mònica bona tarda
hola bona tarda
bona tarda
benvinguda a ràdio
d'Esvern
a la plaça Mireia
en concret
al programa
escolta gràcies
per agafar-nos
el telèfon
que sé que
estàs liada
precisament
treballant
amb el llibre
que és el que
parlarem ara
amb el teu
llibre
que està a punt
a punt
a punt
de publicar-se
el llibre es diu
Migrar i resistir
ets l'autora
d'aquest llibre
Mònica
enhorabona
per aquest
crec que és el primer
llibre
que publiques
sí
sí
el primer
i a més
una mica
sobrevingut
perquè mai
hauria pensat
que estiria el llibre
jo
no
no hi havia
la intenció
inicial
de publicar-ho
diguéssim
bueno
la veritat
és que jo
quan vaig començar
a viatjar
anotava
amb una llibreta
moltes coses
però
no
no m'ho plantejava
va ser un company
meu refugiat
que un dia
em va preguntar
què escrius
i dic
mira
tot el que veig
totes les coses
que passen
i em va dir
per què no fas un llibre
i per què no expliques
tot el que ens passa
nosaltres no ho podem fer
estem molt cansats
no ho podem fer
i llavors
vaig dir
bueno
començar a escriure
i precisament
el llibre va d'això
d'aquestes històries
de persones
que
bé
o refruixades
o migrades
que han vingut
cap a Europa
el seu camí
directament
ho has viscut
tu directament
Mònica
sí
de fet jo
durant 3 anys
vaig estar
a molts llocs d'Europa
molts camps d'Europa
i vaig conèixer
moltes persones
i cadascuna
portava una motxilla
a l'esquena
i m'explicava
les seves històries
dels que venien
els problemes
que hi havia
pel camí
que això també
ho veia jo
no feia falta
que m'ho expliquessin
ells
però jo ho veia jo
i
vaig pensar
que era una responsabilitat
una mica social
com a ciutadana
explicar tot el que
estava passant
perquè
era un moment
que em vaig plantejar
que estava veient moltes coses
i que s'havien de saber
i que no es podien cagar
a mi
s'havien de publicar
i
bueno
doncs
em vaig posar
i ja està
aquí està
una de les frases
ara entrarem una mica
en detall
però una de les frases
que he vist
en aquesta web
de fotomovimiento
en la qual també
formes part
des del seu origen
podríem dir
i en la qual també
m'hi participes
una de les frases
vivir per denunciar
és la teva màxima
o una de les màximes
no?
Sí
jo penso que
en aquest món
estem
per ajudar
els que estan
potser pitjor que nosaltres
per denunciar
les injustícies
i per fer-les veure
i jo crec que
aquesta és la meva màxima
no?
intentar
col·laborar
amb el que pugui
socialment
com a ciutadana
perquè el món
sigui una miqueta millor
i de fet
aquesta associació
sense ànim de lucre
fotomovimiento
no?
tenen gairebé
unes 20.000 fotografies
publicades a la web
i de fet
també han contribuït
visualment
amb el llibre
no?
de fet
crec que la portada
no?
no sé si és teva
la fotografia directament
no
la portada
no és meva
és el meu company
Bru
però
totes les fotografies
que són dintre
n'hi ha moltes
meves però també n'hi ha moltes
del grup
perquè nosaltres els viatges
alguns els vam fer tot junts
altres els vaig fer jo sola
però per mi va ser
ha sigut una feina
també de grup
no?
perquè tot el que hem viscut
ho hem viscut junts
per molt que uns viatgessin
i els altres no
era una feina d'equip
perquè s'havien d'editar fotos
llavors allà no podíem
les enviaven aquí
i ens ajudàvem
llavors jo trobava
que era un llibre
meu
però que jo no hagués
pogut fer
si ells no haguessin
estat al meu costat
durant tots aquests anys
clar
a més
ets curiosa
no?
per naturalesa
és a dir
aquesta denúncia
de situacions
que no
que no haurien de
passar
no?
a Europa
o fora d'Europa
et crida la curiositat
per denunciar-ho
per explicar-ho
i per deixar
constància
no?
a través de
lletres
o d'imatges
d'això que està passant
de quina manera
sents que contribueixes
a que això millori?
sí
és que de fet
es pot dir
que aquest llibre
ha nascut d'una ràbia
que jo tenia a dins
i que jo volia
transformar
d'alguna manera
tot el que havia vist
en alguna cosa
en alguna cosa positiva
i vaig pensar
doncs què més positiu
que que això sàpiga
i es pugui escriure
era com deixar
alguna cosa escrit
d'alguna cosa
que jo havia vist
i realment
m'ha anat molt bé
escriure aquest llibre
perquè jo portava
molta ràbia
molta pena a dins
i això m'ha anat molt bé
perquè ha sigut
com
creure o plorar
totes aquestes coses
no?
perquè quina relació
quina relació
ens has tingut
amb aquestes persones
refugiades
o migrades
o quina
petjada
han deixat en tu?
bé
de fet
és que amb quasi totes
amb les que he fet amics
a tot arreu d'Europa
encara parlem
hi ha algunes
que duen a Catalunya
i són com família
ja
és que són persones
que van passar
per quedar-se
i ara són
un dels meus millors amics
perquè jo crec que són situacions
tan fortes
i tan dures
tot i ser cultures
molt diferents
és un aprenentatge mutuo
també
i són coses que marquen
a mi m'han marcat
i amb ells
afinalment
també
i es veuen
tan intensament
aquests moments
que
que també fan
que les relacions
siguin molt
molt fortes
i deies que la ràbia
que necessitaves potser
volcar la ràbia
o treure-la
o canalitzar
aquesta ràbia
d'alguna manera
i que ho vas fer
a través del llibre
entenc
imagino
que quan estàs
en aquests camps
de refugiats
veus la seva situació
i vols ajudar-lo
directament
no?
perquè
vols que aquella persona
no pateixi
el que està patint
com ho canalitzes
en aquell moment
ja no per escriure després
sinó en aquell mateix moment
bueno
la veritat
és que
ha sigut
dur
i totes les persones
que han estat
donant un cop de mà
als camps
per tothom
ha estat molt dur
ho canalitzes
com pots
com pots
t'ho menges
arribes aquí
i te't dones compte
que és un món paral·lel
que
aquí
la meitat de la gent
no sap el que està passant
i tu vius
amb tot allò
a dins
en la teva normalitat
i és molt complicat
com
haver vist allò
i
estar aquí
és com
tots els privilegis
que tens aquí
allà no n'hi ha ni un
i és complicat
és complicat
com
posar-te tu al lloc
no?
jo penso que
de fet
jo mai
més seré la mateixa
que era abans
no
he canviat
la meva vida
ha canviat
el meu pensament
jo com a persona
les meves relacions
tot ha canviat
és un abans i un després
tot això
per mi
i a més
diuen
la famosa frase
una imatge
val més que mil paraules
i en el teu cas
també
amb el tema
de la fotografia
animo a més
a tothom
que ens estigui escoltant
que vagi a
fotomovimiento.org
en el qual poden veure
també
algunes de les
fotografies
que has fet
en el moment
de fer una fotografia
en la qual
no sentim ara mateix
d'una nena
que treu el cap
per fora
d'una tenda
de campanya
quina sensació
et ve
en aquell moment
en el qual
estàs cantant
la seva essència
en aquell moment
el seu patiment
també
jo crec que
moltes vegades
els que hem estat allà
i no són professionals
perquè
el grup d'associació
fotomovimiento
no són professionals
és molt
no ho sé
et dispara
fas clics
però
és molt complicat
la càmera
et fa com
de pantalla
una mica
per no haver
d'enfrontar-te
amb tot aquell mal
llavors
aquelles fotos
que jo ara
a vegades miro
ostres
penso totes les històries
que portaven
aquelles fotos
aquells nens
totes aquelles
mares
que vaig conèixer
tots aquells nois
tan joves
amb 15 anys
que et trobava
per Sèrbia
no sé
són fotos
que porten
moltes històries
i
per ells
i a mi
molts records
coses que m'acompanyaran
tota la vida
i a migrar
i resistir
trobarem històries
d'aquestes persones
que ens parlaves
que ara formen part
també de la teva
vida
o són més aviat
pensaments
o sensacions teves
durant aquests mesos
que has estat
en aquests viatges
bé
són històries
reals
moltes persones
s'han preservat
l'anonimat
perquè s'han canviat
els noms
perquè
ell
jo sabia
que no volien
que aquestes històries
s'expliquessin
sota el seu nom
i
sí, sí
són reals
són coses reals
i hi ha
una persona
que soc jo
que
mentre es va explicant
com dins seu
es mou
com
tot el que veu
la fa transformar
com a persona
a més
t'acompanyeu
el pròleg
de la periodista
Sara Montesinos
no sé
també
si tens
relació
amb ella
o en quin moment
per què vas decidir
o com vas escollir
que fes ella
la part del pròleg
del llibre
sí
perquè la Sara
i jo ens vam conèixer
a l'ésbos
ens vam fer
molt bones amigues
i hem estat
molt temps juntes
vam estar
construint
Comunitat Eco
hem passat
moltíssimes coses
juntes
i quan ella
va escriure
el seu llibre
de petjada
d'aigua i sal
em va demanar
que li fes el pròleg
i jo li vaig dir
Sara
si algun dia
jo escriu un llibre
tu em faràs
el pròleg
i em va dir sí
i bueno
me l'ha escrit ella
sí
com a bona amiga
i com a persona
que coneix
tot el que hem passat
i com a bona periodista
que és
no?
Parles
al principi
que sabem
que estàs ara
precisament
a l'editorial
teniu data
ja per la
publicació
ja oficial
que puguem veure
el llibre
a llibreries
d'aquest
migrari
resistir
sí
demà
editorial
descontrol
demà
el començar
a imprimir
i la setmana
que ve
ja estarà
a les llibreries
estarà
surprimant català
i al cap
de dos o tres
setmanes
sortirà
en castellà
i per acabar
Mònica
una de les frases
que també
hem trobat
que destaques
en diferents
apartats
del web
de fotomovimento
o en el teu perfil
de Twitter
també
la revolució
serà feminista
o no serà
home
això sempre
bueno
i de fet
en aquest llibre
de migrar
i resistir
es veu molt
perquè es veu molt
el paper de les dones
que estan
com sempre
invisibilitzades
que no es veuen
i es veu
històries de dones
superfortes
amb unes càrregues
de motxilla
moltes vegades
superiors
a la dels homes
perquè carreguen
nens
i carreguen
el pes
de tota una família
i en aquest llibre
també
he volgut destacar
totes aquestes dones
que he trobat
amb aquesta força
tan heavy
que jo no havia vist mai
Falten veus
no potser
que facin
més visibles
aquestes situacions
aquestes persones
o aquestes dones
en concret
que expliques
Sí
la cosa és que
amb les dones
refugiades
costa molt
que elles expliquin
el seu viatge
perquè
els homes
es mengen
tot aquest espai
i llavors
amb el pas del temps
coneixent-les més
elles es van obrir
em van explicar
moltes coses
jo vaig demanar
si les podia escriure
i la veritat
és que m'agraden molt
perquè
per exemple
amb el tema
de les persones musulmanes
està un concepte
molt diferent
del que en realitat és
i conèixer-te d'aquestes dones
per mi
ha sigut un aprenentatge
brutal també
d'altres cultures
Ara
li agafem més força
a aquesta frase
la revolució
serà feminista
o no serà
amb aquesta reivindicació
des dels camps
de refugiats
amb la teva pròpia
experiència
que has viscut
fotografiant
també
captant aquests moments
unes imatges
que torno a dir
animo
que tothom
vagi a veure-les
a fotomovimento.org
o que s'esperin
quan publiquin
el llibre
de la setmana vinent
i també
li donin
un cop d'ull
aquest migrar i resistir
Mònica
gràcies per agafar-nos
la trucada
i esperem
que sigui tot un èxit
la publicació
d'aquest llibre
i si n'han de venir més
doncs
que en vinguin més
de res
a vosaltres
jo l'únic que voldria
és que aquest llibre
el llegís
la màxima gent possible
més que res
per saber
el que està passant
perquè vivim
en Europa
que pensem
que tot això
no passa
o si passa
fem veure
que no passa
i el que està passant
les vulneracions
a drets
a tots els nivells
que estan passant
a tots els camps
a totes les fronteres
a tots els espais
invisibles
que hi ha a tot Europa
s'han de saber
i qui més
que explicar-ho
que les persones
que hem estat allà
és com un deut
això
que tenim
no viure d'esquenes
al mar
o al mar
o a aquests camps
de refugio
mai
mai
mai viure d'esquenes
a les persones
que pateixen més
que nosaltres
i que són més vulnerables
que nosaltres
doncs ens quedem
amb aquestes paraules
Mònica
moltes gràcies
de nou
també amb una abraçada
a distància
encara que sigui
i et desitgem
molts èxits
que vagi molt bé
moltes gràcies
adeu
adeu
adeu
adeu

Mònica
Mònica
Mònica
Mònica
Mònica
Mònica
Mònica
Mònica
Mònica
Mònica
Mònica
Mònica
Mònica
Mònica
Mònica
Mònica
Mònica
Mònica
Mònica
Mònica
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estupendo!
Toca parlar, fer la tertúlia esportiva i és que tenim a tots els tertulians connectats via telèfon a la videoconferència.
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda, amigues oïdores!
Amigues oïdores!
Tenim el Pol Brui, tenim el Salva Crespo, tenim el Joan Esmat i també el Carles Rius connectats.
Els Sergis, Pons i Seguís, ens han abandonat oficialment.
Aquests han deixat la tecnologia esportiva.
No l'he vist, el Sergi, no l'he vist. No hi ha hagut un espam del Sergi ara fa un moment.
No, no, no, cap espam. No, no, no, no res.
No res, no res. No pas, no pas.
No ho sé, no ho sé, i tinc com una visió, i tinc com una visió, no ho sé.
Escolteu, vam fer...
Vam fer una porra, vau fer una porra la setmana passada.
la setmana passada. Ningú l'ha clavada, eh?
Ni el 5 a 1 del Barça de Ferrembracos, ni el 1 a 3, eh?
No es pot dir que la vaig encertar, eh? El de Ferrembraos es pot dir que la vaig encertar.
Perdona, Joan.
Home, perdona.
De 5 a 0 a 5 a 1, perdona, eh?
Vull dir, ja comencem a filar prim.
Bueno, vinga, endavant, va.
No en tens ni...
1 a 0, 1 a 1, 2 a 1, molt bé, Salvador, 2 a 1, molt bé.
No en tens ni idea, no en tens ni idea.
Tu ets de futbol de gran i dels cromos.
Sabien molts cromos, sabien tots els jugadors, però no en tens ni idea de futbol.
Els penini, els penini.
Els penini.
I el Joan volia felicitar algú abans, ha dit, no?
Sí, sí, perquè el Carles, tot i que, pobre nano, amb el tema d'esport,
amb la seva joguers que no està massa encertat,
amb el temps jo crec que se li ha de fer justícia, eh?
Perquè, en aquest temps de bojos, les dues últimes setmanes que l'estic seguint fafentment,
ho està clavant, però d'una manera admirable.
És un metrònomo del temps, per favor.
Seguiu les prediccions d'en Carles Rius.
Ha dit, ha dit en Joan Esmerats.
Sí, senyor.
Ara li he de fer un rotllo tota la tertúlia, eh? No li puc fer cap lletja.
No, no, perquè en futbol estic completament en desacord amb el que diguis.
Vinga, va, doncs comencem a veure els vostres desacords.
Comencem amb el 5-1, amb el Barça Ferenbracós.
Ferenbracós.
Ferenbracós.
Ferenbracós.
Ferenbracós.
Ferenbracós.
Ferenbracós.
Què?
Això ho dic jo.
Què, Joan? Comenta, comenta, comenta.
Ferenbracós.
És que m'he sentit que has dit, Mireia, perdona, no t'hi sentit.
No, que vols que torni a dir el nom de l'equip, no?
Que comencem a parlar del primer partit de la Champions.
Quan has fet la presència de la plaça de Mireia avui m'he fotut un tip de riure com l'has dit, eh?
Perquè jo crec que l'has dit bé amb accent hongarès que cap de nosaltres el domina, però tu hi visques sí.
Sí, crec que li he ficat una seu, no tocava.
Li fico el Ferenbracós.
En fi, el Ferenbracós.
Ferenbracós.
Ferenbracós.
Ferenbracós.
Ferenbracós.
Ferenbracós.
És que és com els pronunciers correctes, correctes.
Vale, gràcies.
Bueno, anant al tema, Joan i tots, 5 a 1, què us va semblar aquest partit?
Què voleu, que cometi jo primer?
Qui vulgui.
Bueno, jo la veritat és que jo quan hi ha tants partits seguits, del de fa una setmana ja ni me'n recordo,
però jo crec que va ser un partit contra un rival molt fluix, molt fluix, i que el Barça el va saber jugar,
va fer el que tocava, va passar pàgina, va cobrir l'expedient, goleja d'adepte i ja està.
Ja pensem la jover de demà passat, que suposo que serà més complicat tot i que no juga l'amic Ronaldo, segons tinc entès.
Vaja, el Barça va fer el que tenia que fer, que a vegades hi ha equipets d'aquests que venen aquí.
També és cert que van tindre dues ocasions que si entren s'han complicat el partit.
Els primers 20 minuts són una mica incerts, perquè tenen aquelles ocasions, però després tot va al seu lloc i el Barça passa el tràmit fàcilment, no?
Sí, sí, sí.
El que passa és que aquest equip de vegades, mira el Madrid, mira el Madrid, amb tios que corrien els hi va fer un tratge, no?
Però si que és veritat que al carrer Bonavista, perdona Selva, ja amb això acabo, vam estar comentant que el Pedri és una nota bastant positiva,
molt positiva, que ens està sorprendent a tots agradablement, tant...
Vaig ser una castellanada de les meves, que fa temps que no en dic, amb el seu desparpajo, eh?
Que vull dir... i la seva habilitat a l'hora de ser un desparpajo.
I a més a més és individualista quan ha de ser, m'agrada molt el Pedri.
Sí, un tio bo, un tio molt confinable, eh?
I què va fer el dissabte el Pedri?
Res.
Bueno, doncs, perdona, perdona, Pol, jo ja sé que tu...
Ara fotre una altra castellanada, tu ja ho sé que parles de Toro Passado, eh?
Però vull dir...
Jo crec que el Pedri va estar en el seu lloc.
Com a mínim no va molestar.
Que és el que fa el Griezmann a vegades, i el Busquets, quasi sempre, quan juguen.
Per tant, és un tio...
És un tio, també tinc que dir, que els comentaristes encara no el coneixen,
perquè a vegades el confonen amb Coutinho, que té collons,
perquè va tocar unes quantes pilotes bé i tot el rato deien Coutinho, Coutinho,
com que també fa un metro i mig, que és també aquesta desgràcia que tenim amb la gent del Barça,
que tenim amb la gent del Barça, però és un tio, és un tio que, vamos,
no se'l pot discutir en 17 anys el joc que està donant,
tant posicional com ofensiu com defensiu, que és un tio que defensa bastant bé.
Jo crec que a Iniestes i als Xavis els hem fotut a la lluna abans que el Pedri,
i el Pedri és molt millor.
Jo no discuteixo amb el Pedri.
Jo no discuteixo amb el Pedri.
A veure què diu el Pol.
que jo discuteixo amb l'entrenador que et posa.
No crec que fos un partit per posar el Pedri contra el Real Madrid,
contra el Real Madrid.
Perquè, si voleu, seguim parlant del Ferén Baros
i que són molt bons, que van guanyar 5 a 1.
Però anem al que toca, que el Barça va perdre 2 contra el Real Madrid.
Perdona, perdona.
Parla en consideració.
Ferem Bracos.
Gràcies.
Ferem Bracos, perdó.
Exacte.
Amb un gran debut de pes, Ferem Bracos.
Doncs això.
Ara sí.
El Barça va perdre un partit,
que s'ha de perdre per burro del Leclerc, també.
I l'entrenador fent els canvis el 1981.
Aviam, aviam.
Posem una mica de seny.
Jo, en aquest partit del Barça,
tinc com dos sentiments molt oposats.
Encontrados, no?
Sí.
És a dir, si parlo d'una forma racional,
per una banda, penso que el Barça va estar bé.
Va estar molt bé.
Va ser un bon partit.
Amb una aposta interessant generacional.
És a dir,
fotem gent jove, ja vals de 17, 18, 19 anys.
Molt bé.
Amb una primera part de les més vibrants i de les més intenses i distretes
de les que havia vist feia temps en un Barça a Madrid, no?
Sí, sí.
El partit exacte va estar bé.
O sigui, un gustat per l'espectador de la primera part, per mi.
Exactament.
O sigui que,
té aquest sentiment, no?,
que el Barça el vas veure bé,
surt molt bé la segona part
i hi ha un penal que canvia...
Deixa-ho estar si ho és o no ho és, eh?
Que canvia les tornes.
O sigui, abans del penal...
S'ha discutit si és o no ho és.
Perdona.
Va decidir el partit.
Un moment.
El penal canvia les tornes.
Deixeu-me parlar.
Abans del penal,
el Barça està còmode
i té ocasions per posar en vandaig a l'equip, no?
Va faltar el gol,
però...
Hòstia,
el Barça...
Jo el vaig veure bé.
que aquesta dràstica renovació generacional
ens portarà situacions com aquestes, eh?
És a dir,
que possiblement aquest any ens costi títols
i no tinguem cap títol.
Però sí que trobo a faltar potser un nou,
un nou per obrir espais en aquesta sola línia.
I l'altre sentiment irracional,
més sentimental,
més emocional com a culer,
és que...
ens va faltar intensitat,
ens va faltar agressivitat,
ens va faltar tenir la bola,
val?
O sigui, ser un equip més dominador.
I que sí que és cert que
Coman,
Coman reacciona tard als canvis.
Però ja no amb els canvis,
sinó a quins canvis.
És a dir,
en el moment que pita el penal al Barça,
que li piten el penal,
sense saber si entrarà o no,
tu ja has de fer escalfar a tres vaques grosses
perquè t'hagin de reaccionar
davant d'aquest resultat
que pot ser negatiu com més lo a dos.
Tu no pots donar responsabilitat
de remuntar un equip
amb xavals de 19 anys.
O sigui, tu,
en el moment que et piten el penal,
tres vaques grosses
i vinga,
a resoldre,
intentar remuntar aquest partit.
Aquí,
jo cujo el comando.
De fer-ho tard
i de posar qui havies de posar.
I quin lateral esquerra tenia el Real Madrid?
Perdona?
Quin lateral esquerra...
Ai, dret, perdó,
tenia el Real Madrid.
Tenia el Lucas Vaz,
que ha jugat dos partits i mig.
Qui l'entrada per l'esquerra del Barça?
No en tenia ningú.
Posa el tio allà i posa-lo en problema.
Saps que el Bázquez va fer un partidat
perquè no ho tenia ningú?
Això era perquè el...
volien un partit igualat.
El Barça va intentar no ser per l'esquerra
perquè hi hagués més igualtat en el partit,
si no haguessin entrat totes per allà.
No, jo,
la meva opinió és bastant propera al Salva,
o sigui,
crec que el Barça va fer un bon partit.
La primera part es va veure un tu a tu,
a més, amb domini de pilota,
amb una bona partitió.
Jo crec que va ser un partit que va ser molt maco
per l'espectador.
Molt.
Era Barça, eh?
Que potser abans de començar el partit
jo pensava més
que estava bastant per sota del nivell del Barça
veient els resultats últims,
però aquest equip es multiplica per 23
quan entra Sergio Ramos.
I els forats tenen en defensa
i la inestabilitat que tenen defensivament
amb el Sergio Ramos,
això ho recupera.
I és un tio d'aquests que,
és el que comentaves tu, Salva,
és un d'aquells tius que li fot pebrots
i fa que se li inflin els pebrots
a molts jugadors del seu any.
Va, va.
Aquest personatge no el tenim.
No el tenim.
No, no existeix i fa temps.
Perquè quan et marquen el penal,
has de reaccionar,
el Barça no reacciona,
però falta aquell lideratge
que no el té el Piqué
i tampoc el té el Messi
per dir, senyors, som-hi, som-hi.
No, no.
No va donar cap reacció.
Un líder, un líder d'equip.
Sembla que, sí,
un dia parlàvem allà al carrer Bonalistes,
que semblava que les cares del Piqué
i del Messi
semblava que sortissin del territori.
Però bueno, no hi ha així.
Aquest matí, diré,
he pogut parlar així en privat
amb el Salva i ho comentàvem.
Comentàvem, el fet del penal
deixa molt tocat
perquè tens un partit
que l'estàs jugant bé,
t'estàs tapant.
Sí, sí.
Les ocasions són puntuals
i és perquè tu estàs blocat a l'atac
i et fan consta
que t'ho van enganxar una miqueta
i tens un partit molt dominat
amb un dèrbic.
Això és bona notícia
perquè recordem
que el Barça
té molts canvis
en aquest equip,
que és nou,
i fot un càrrec ara al Madrid
bastant potent
i jo crec que domina
bastant bé el partit.
Sí, sí, sí.
Bueno, els penaltis,
ho comentàvem amb el Salva aquest matí,
o sigui, el Barça s'ha d'oblidar de l'arbitratge
i guanyar 4-0.
Si no, els d'arbitratge
poden fotre el partit.
Sí, sí, això ho tinc clar.
A veure...
No estic d'acord,
no estic d'acord.
Ha de parlar de l'arbitratge.
Què vol dir que no s'ha de parlar
de l'arbitratge?
A veure, anem a posar una mica d'ordre.
Si ha de parlar de l'arbitratge.
Tots els nostres ulls
estan esperant
a que diguem si és penal
o no és penal.
Molleus-ho?
Molleus-ho?
No, no.
Jo dic que no.
Per mi és penal.
Per mi és penal.
Per mi és penal.
El que passa que, clar...
Com que és penal?
Com pots dir que és penal tixó?
Va, ma, va.
És a dir,
el futbol és jugar a velocitat ràpida, ràpida.
I al Bar què passa?
Que és un futbol lent,
que es veu tot.
Però tu, allà,
agafes un tio per la samarreta,
sí que es tira el Ramos,
sí que...
Per mi és penal.
Per mi és penal.
El que passa que, bueno...
Això...
Això en un món...
Perdó, perdoneu, perdoneu.
Això en un món normal...
Això en un món normal...
Falta el Ramos
i targeta groga el Ramos, tu.
Aquest tio està enredant
a tot l'estament arbitral
i a tot el món de l'esport,
per l'amor de Déu.
Aquest tio cada vegada es tira, tu.
La pilota passa en 25 metres.
Quan a l'englès es tira la samarreta,
passa en 3 segons,
i el tio llavors es tira...
A més a més fot una caiguda còmica
que, vamos,
és per lliure.
Perquè és el Ramos i és el Madrid.
Però...
Escolta'm una cosa...
El tenia que haver guanyat sense el penalti?
Segur.
Segur.
I ara, amb aquesta situació
que no tenim públic,
es poden sentir moltes de les coses
que estan dient els arbitres
des de la banda,
perquè hi ha micròpons per tot arreu.
El Líder ja està dient
que es falta abans del Ramos.
I a l'àrbitre ni se l'escolta
ni se l'ha de mirar al bar.
I ja sabem que el Martínez Monuera aquest
és una vista bastant important.
Però el senyor,
al final,
al final...
En els partits de futbol
també és del Madrid.
I ja s'ha de col·locar-nos un derbi.
O sigui,
no s'escolta, eh?
És falta abans...
Jo la part...
A la Ramos la veig molt lleu, eh?
I d'altra banda...
Però això...
Això, Carles, no es ve de nou.
Ja sabem molt...
No, no, no.
Jo et deia que el Barça
ha de guanyar el partit 3-0.
I després de l'àrbitre
el Madrid i el últim dos gols
a penalti.
Sí, sí, sí, sí.
Però el Barça ha de guanyar
per avantatge,
perquè juga contra el Madrid i contra l'arbitratge.
Que sí, que sí.
Això ho estem d'acord.
Això ho estem d'acord.
Però el Barça...
El Barça porta les cinc jornades
amb arbitratges d'aquests sibilins.
Que es veu així.
La falta aquesta del Ramos
és la punta de l'Elisaberg.
Per què?
Perquè, hòstia,
abans van haver-hi el Nacho aquest,
que es va lesionar i tot,
fotent falta de lo dolent que és.
Només començar el partit
li fot una patada,
una planxa al Coutinho,
que allò és, vamos,
és targeta taronja.
Siguen, siguen.
Emputxades des de l'àrea,
Emputxades des de l'àrea,
perdoneu,
sempre les piten a favor del Madrid
o de l'equip que vagi en contra del Barça.
I això,
els que heu jugat a futbol,
Salvador, Carles, Pol,
jo no he jugat,
jo sóc un aficionat,
un tribunero, ja ho sabeu,
però és que és una gran col·lecció...
Perdoneu,
sabeu que això,
a base que passa els minuts,
va cremant,
va cremant,
i fa canviar sinèrgies i inèrcies.
M'enteneu?
Per tant,
jo crec que s'ha de protestar,
com va fer l'amic Florentino,
fa un any i mig,
si no recordeu malament,
el Bar feia justícia,
però clar,
com que anàvem en contra de Madrid fent justícia,
van fotre una campanya,
des dels mitjans de comunicació,
Chiringuito i companyia,
que el Bar no es va en contra,
que el Bar no es va en contra.
Des de llavors,
al Madrid,
si li han pitat 50 decisions al Bar,
han sigut favorables.
És una vergonya.
És per agafar el Messi com a capital,
el que passa d'aquest nano,
el Nadal se'n va,
ja pobre,
ja fot una cara,
que foti el camp ja,
perquè per jugar amb aquesta actitud,
no es pot estar al camp.
T'he d'agafar un per un i dir,
escolta, nois,
fotem el camp del partit,
tu.
Perquè és que és un robo,
i s'està passant per alt.
S'està passant per alt,
perquè no hi ha públic.
No sé qui ho ha dit.
No hi ha públic,
i tot va a favor d'obra.
Doncs no.
I va haver-hi un penalti al Messi,
del Casimiro,
escandalós.
No ho és.
Al bord de l'àrea,
escandalosa.
No ho és.
Aquesta ni la capital.
És que són una cosa que van cremant a la gent.
Van cremant,
i això,
durant el partit,
no es veu.
del futbol,
ho estan vivint.
Reglament en mà,
el penal del Messi no ho és.
És a dir,
el senyor Casimiro
entra com un burro,
perquè ja ho sabem.
I s'emporta per anar a tothom.
Però, primer,
li roba la bola al Messi.
Per tant...
No, no.
Després hi arrenca la gent.
L'altra cosa...
Salva, Salva,
un moment.
Una cosa és que tu entris al jugador
i t'avancis i li treguis la pilota.
Ara, Carlitos,
ara.
Ara, ara, ara.
Amb el Casemiro no és el cas.
No li treu la pilota.
Toca la pilota de Rasqui.
Sí, senyor.
La pilota continua en la direcció on anava el Messi.
Sí, senyor.
I s'emporta el Messi per endavant
i s'empaterra el Messi.
Clar.
El Casemiro entra per darrere
i la pilota s'emporta el còrner.
No és falta.
Però és que el Casemiro toca de Rasqui
i s'emporta el defensa.
La trepitja,
la trepitja abans que el Messi la controli.
Per mi no és penal.
Però la pilota es queda allà.
El Messi podia haver continuat.
i s'emporta el Messi a terra.
Jo sempre...
Jo tinc molt clar
que quan un defensor o un porter
toca abans la bola
que el davanter dis l'àrea,
per mi no és penal.
Reglament en mà.
El que passa que...
El que dubtes
és que hagués passat
amb aquesta jugada
a l'àrea del Barça.
Aquí sí.
No, home, no.
Reglament en mà, Salva,
si ho estàs dient tu mateix.
Li entra la falta,
amb una cama,
toca la pilota,
però amb l'altra,
l'arrossega...
Clar.
Si no l'haves arrossegat,
el Messi es manté en peu,
es manté en peu,
i es planta...
No la pots parar,
no la pots parar.
No la pots parar,
no la pots parar,
la ingressió d'entrada.
Va fer el mateix
a la segona paràmel de joc,
també,
o a cap de deu minuts,
a l'àrea nostra.
Aquest tio és un altre tio
que no pot acabar el partit
a la mitja part que està expulsat.
Si és que és així.
Mira,
aquesta gent té carta blanca,
carta blanca,
per fotre l'autocició amb la gana,
i ja està,
i puntó.
I sí que sí, Joan.
Tres arrancaré una llança
a favor teu, Crespo,
que avui anem en contra teva,
i saps tu que no és així,
que t'esquimo molt.
I sí que és veritat,
sí que és veritat,
que té aquesta cara de bubiler,
amb perdó dels bubilers,
però que se li ha de dir,
noi,
tu no pots agafar-li la samarreta
a Madrid,
més de tres segons.
Això és veritat,
se li ha de dir,
sí senyor.
No, no,
és que el bar,
el bar juga amb càmera lenta,
i encara res veu tot.
I ara qualsevol agafada
de samarreta de l'àrea,
segurament ho quitaran.
El bar és un cabalent,
però i el segon hem quedat ràpid.
Salva,
que hi ha l'àudio del líniet
de l'assistent dient-li
que primer es falta del Ramos
i l'altre...
Sí,
però el desplaça,
sí que és veritat...
Sí que és veritat,
sí que és veritat...
Sí,
per guanyar la posició,
el Ramos desplaça de l'inglès.
El que passa és que
a l'àrbitre,
a l'àrbitre,
les imatges que li posen,
només és la de la samarreta,
i això és veritat.
El Bar li posen les imatges de la samarreta,
i ja sabem del madridisme d'aquest àrbitre.
I ho llegia,
que és el que el seu pare arbitrava també,
i arbitrava amb la samarreta del Barça a sota.
I també és veritat que el seu pare,
en un poble de no sé si són de Sòria,
del Bacete,
era el fundador de la penya madridista,
i aquest Monuera és madridista,
això ho sabem.
Va, home,
vas a parar,
però això no pot ser, home.
Jo el que dubto del penal del Messi,
perquè per mi no ho és,
hagués passat a l'àrea del Barça.
Segurament hagués estat penal.
Això és el que jo estic convençut.
Com a mínim ho hagués revisat tres vegades al Barça.
Exacte, exacte, exacte.
Però jo sincerament, eh,
penso que no és penal del Messi,
perquè un jueu quan entra,
aquest entra molt fort,
i trepitja la bola,
i li treu la bola al Messi.
Després se la diu per davant.
És veritat.
Els companys,
el Barça més punts per culpa del Bar,
no?
Directament.
Eh?
La culpa dels Barça és del Bar.
Tots els Barça és del Bar.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Totalment.
És el que està dient.
Sí, sí, jo dic això,
Pol, no me n'amago,
jo dic això, sí.
Són proves objectives, eh, Pol.
Són proves objectives.
Aquí no hi ha fanatisme ni de res.
que es pot aplicar amb l'Espanyol, eh,
que hi ha molts equips que estan puntejats
amb això del Bar,
i depèn d'en quin equip jugues,
te l'has de perdre.
L'Espanyol ho ha viscut
a primera divisió amb el Madrid,
també, o sigui,
que tampoc no saps.
Ah!
Jo l'únic que estic dient
és que en aquesta situació
no és que el Barça
hagi perdut per culpa del Barça,
ho segueixo dient.
Si l'Espanyol va un dia al Bernabéu,
li fot tres,
i el Madrid no pot recuperar,
ni tot amb l'ajuda d'arbitral,
l'Espanyol s'ha de fer el partit.
No.
Però si el partit és ajustat
i hi ha una jugada dubtosa...
Correcte, correcte.
L'Espanyol està tan ampla.
Com estàs, Carles?
Com estàs avui?
Estàs on fire,
sí senyor,
estàs on fire.
Si hagués vingut a l'equip aquest
que estima tant la Mireia,
el Ferrembracos, no?
Mireia?
Sí, és el mateix.
Gràcies, gràcies.
Aquest li estiren la samarreta,
li treuen,
li bajen els calçotets
i no piten penalti,
no passa res.
No passa res.
Però al senyor Ramos
li toca la barba aquesta
que porta ara de Profeta Isaías
i aquest tio, vamos,
aquest tio,
és que es pulsen el jugador.
Va, home, va.
Home,
és una vergonya
i és partit darrere partit.
Jo al bar,
jo no sé si seguiu altres esports
que ja fa anys
i panys que tenen l'experiència
amb aquestes revisions
amb les videocàmeres.
Nois?
Sí, em sentiu?
Sí.
Nois?
Sí?
Sí, sentim, sentim.
Continuo, continuo.
Dic, escolta,
amb el bar només es pot fer
els temes objectius.
És a dir,
un fora de joc,
es poden marcar les línies,
es poden marcar les posicions dels jugadors.
Ara,
tot el que siguin jugades,
com bé tu deies Salva,
que a l'àrbit ja les pita
d'una manera determinada,
per exemple,
a la NFL,
per dir alguna cosa,
aquestes jugades,
aquestes jugades,
prevaleix el criteri inicial de l'àrbit.
Oi que l'àrbit no va pitar penalti?
Oi que és una cosa dubtosa?
Oi que és una cosa molt subjectiva?
Doncs no es pot canviar la decisió.
Es canvia la decisió
en un 1% de les jugades.
Sí,
sí,
per la velocitat que deies de les jugades.
És que no té res a veure.
És que el bar juga futbol
amb càmera lenta
i el futbol la juga en càmera ràpida.
I aquí és la diferència, no?
Que moltes jugades d'aquests tipus
no es veuen al camp
i no s'ho haurien de pitar
i no hauria d'intervindre al bar.
Però, noi,
això és el que hi ha.
Això és el que hi ha.
I a l'inglet,
hem de vigilar que hi hagi aquestes samarretes
i que faci aquestes turterietes
que fa dins d'àrea.
El que passa és que,
bueno,
el Madrid és el Madrid,
el Madrid sempre surt
amb 5 punts de més
a la clasificació.
Porta,
com a mínim,
que ho preguntava el Pol,
porta 6 punts més pel bar.
Només en 6 jornades, eh?
I el bar s'emporta...
Anem a ser generosos, eh?
Amb tots els altres d'aquí.
Com a mínim,
analitzeu les últimes 7 jornades
de la temporada passada.
Vosaltres analitzeu les últimes 7 jornades del Madrid
i veureu el que va passar.
No, des de fa un any i mig,
des que es va queixar el senyor Florentino.
Però a mi m'agradaria parlar una mica de l'espanyol,
també, eh?
Hòstia, que està el nostre amic periquitu aquí
i posar-lo en valor, tu.
Endavant, Pol.
Endavant, home, hòstia.
Treu el ventre de pena, cony.
Va, vinga.
Pol, digues alguna cosa de l'espanyol.
Parla de l'espanyol.
Vinga, defensa l'espanyol.
L'espanyol que pujarem
perquè tenim una bona defensa, bàsicament.
Estem deixant-ho tot
a fer un bon plantejament,
portaria a zero
i que els endavant intentin fer alguna cosa.
I es veu que així és com es puja.
Vale.
Si així es puja,
doncs juguem així.
A casa sí que ho comences a fer.
No, no, tu.
No, tu.
Una mica així crítica, eh?
Tot i que aneu líders.
Una mica que estàs com decepcionat.
És que...
És molt mal.
És molt mal del primer partit.
I m'ha de comptar.
No és important pujar?
Ara vols també fer bon joc?
No, no, no.
No vull fer bon joc.
Vull...
El que hem de fer és pujar
i la que ve ja farem el que hem de fer al primer.
Ara, ara, ara, ara.
No, no.
El que es diu l'espanyol és pujar.
Crec que amb els jugadors que tenim
podríem fer millors coses.
Crec que la segona divisió és molt dura, eh?
És una divisió molt complicada.
I la constitucional espanyol és pujar.
Jo penso que aquest tio ha reafirmat l'equip
amb una bona defensa,
una bona contenció,
amb dos dies de quatre.
Bé, ho sé.
Bé, ho sé.
La BDT davant té un...
Clar, bueno.
Digues,
Paul, perdona.
L'important és la solidaritat entre els companys,
també.
Perquè si un no corre, un altre baixa.
Això està molt bé, eh?
La segona no és fàcil.
L'Espanyol té un partit,
diumenge que fem al Màlaga,
bastant tantíssim.
I clar, clar,
jo penso que l'Espanyol,
el que té és pujar a primera.
De la mateixa manera,
pues amarrar la...
Clar, no, aviam,
és clar.
Això en definitiva és el...
Si tu fas un plantejament,
d'acord?
Clar.
És funcionant perquè, clar,
si aquest plantejament a segona divisió funciona així.
Ah, que sí.
Un partit s'entupit,
no deus espectacle,
però estàs fent els punts,
pujar ràpid a primera.
Va.
Si això funciona, endavant.
Endavant, endavant, endavant.
Això funciona és quan has de començar a fer proves
i la comences a cagar.
Veient els últimes temporades de l'Espanyol,
no penso que l'Espanyol estigui jugant pitjor
aquest any que els anys anteriors, eh?
Vull dir, el veig més sòlid,
el veig més intens,
el veig més segur,
el veig més amb confiança
i amarrant els punts a la segona divisió,
que no és fàcil.
Ves que la clau són els resultats?
Clar, clar.
Si funcionen els resultats...
Sí, perquè...
Està clar.
Està clar.
Sí, sí, està clar.
I està fent la vista.
Sí, sí.
Arriben una o arriben dos
i el porter està al lloc, sempre,
amb 39 anys.
Portaràs.
Matusalem, Matusalem, Matusalem.
Sí, sí, sí.
Parlant de portes,
cuida'u,
el porter que el Barça està jugant,
el porter del Barça,
ha fet uns bons partits, eh?
Ha defensat la porteria molt bé, eh?
Perquè m'ha fet tres parades interessants, eh?
El dia del derbi,
el segon del Madrid està a punt de caure, eh?
Sí, sí.
No, però ja jugàvem en 26 davanters.
Vull dir...
A mi el neto aquest no m'acaba d'agradar.
Aviam si arriba el Peter Stegen,
perquè li falta, li falta...
O sigui,
el Barça s'ha d'exigir parar lo parable i lo imparable.
I aquest, el neto, jo el veig...
Sí, és un recanvi,
un recanvi allò per fer un partit o dos,
però no per portar el pes de la titularitat, eh?
Jo crec que és un tio que l'hi fa...
Ningú està dient que porti el pes.
Ha complert de sobres, eh?
Ha complert de sobres, eh?
Un segon porter, tu.
Sí, senyor.
I contra la Juvent,
sense centrals, què fareu?
Les centrals?
Aviam si es presenta la president o el Piqué
i podem començar.
Però què vols dir que juguem sense centrals?
Per què, per què?
Ara no és el cas.
Què passa?
El Barça no té el Piqué,
però la Juvent no té centrals.
No juga.
El Quilini no juga?
El Quilini jugava quan tu vas fer la comandiosa.
Ara que heu dit...
Ara que heu dit Jove Barça,
abans de marxar, fem una porra...
A veure si m'ha faltat.
Com s'ho passa en aquesta colla?
Aquest és el que...
Aquest és el que...
Aquest és el que...
Aquest és el que...
Aquest és el que...
Jovan, deixa'm fer la porra, va.
Sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Va, Jove Barça, comenceu a dir...
a dir resultats.
Bueno, jo...
Una 4 i per què dius això?
Si dius que estàs desencantat amb el toc del Barça,
no m'entén.
Una 4.
Has de ser coherent, Carles.
Has escutat una tertúlia correcta
i ara ja estàs...
Tots a l'hora no se us escolta cap.
No sé si ho sabeu, eh?
Digues, Carles.
I hem de marxar, nois.
Digues.
Jo li faig casa amb el Pol
i el Pol ha dit que jugues sense centrals,
no sé que hi haurà 4.
Val, quin resultat.
Quin resultat li foses, Carles?
Una 4.
Una 4?
Però ho ha dit el Joan.
Et veig fort, Carles.
Et veig fort, eh?
Val.
Vinga, va.
Què més?
Joan.
Jo si jugo al Quielini, 0-0.
Bé, nois, hem de marxar ja.
Ja em direu els resultats per WhatsApp.
Un plaer, nois.
A mi ja hi ha un homenatge,
un homenatge a Feret Maracol.
Val, gràcies.
Una abraçada.
Adéu, adéu.
Doncs bé, fins aquí aquest programa de la plaça Mireia,
a punt de tocar a les 7 de la tarda.
Nosaltres tornem a ser demà aquí, ja ho sabeu,
de 5 a 7 de la tarda en directe a Ràdio d'Esvern.
Que tingueu un molt bon vespre.
Adéu.
Música.
Música.
Música.
Música.