She's just a girl and she's on fire
Hotter than a fantasy
Lonely like a highway
She's living in a world and it's on fire
Filling with catastrophe
But she knows she can fly away
Bona tarda a tothom, 8 minuts que passen de les 5, divendres 26 d'octubre
I programa número 310, benvinguts a tots a la plaça Mireia
She's got her head in the clouds
And she's not backing down
This girl is on fire
This girl is on fire
I amb aquest Girl on Fire d'Alisha Keys
He decidit avui obrir el programa
perquè un dels titulars va relacionat amb les dones
Així que amb aquesta cançó us dono la benvinguda a tots i a totes
Avui, divendres, tenim un programa bastant variat
Ja us sabeu que els divendres és el dia que més gent s'anima a participar al programa
No sé per què serà
Jo no sé, és perquè és el dia que presenta el cap de setmana
Són les portes al cap de setmana
I la gent té ganes de venir a xerrar
Doncs benvinguts, sigueu tots els col·laboradors que passeu per aquí cada divendres
A la primera ho tenim el Manel Ripoll
Que el tenim ja ben tornat
Manel, ja tenim ganes que ens expliquis
A veure què tal tot això del refugi antiaeric
Que es va inaugurar farà un parell de setmanes aquí a Sant Just
I que, de fet, vam sortir per TV3
No sé si ens vau veure
No jo, eh?
Vull dir, va sortir el refugi antiaeric
Jo potser vaig sortir de fons
Però tot el poble va sortir-hi, de fet
Així que ens explicarà una miqueta més d'aquest refugi
Ubicat a l'antiga escola Montserrat
El que són les escoles aquí a Sant Just
Seguidament tindrem l'Anna Rovira
Crec que seguirem viatjant per Laos, per Àsia
Perquè ens vam quedar una mica mitjans l'última setmana
I a la segona hora tindrem, com no, el Joel Reguant
Amb temes d'advocacia i juridisprudència
No sé si ho he dit bé
Com, per exemple, aquesta reprovació del rei, etcètera, etcètera
I molts altres temes que ens portarà el nostre advocat de capçalera
I de capçalera també tenim l'Àlex Florença
El nostre psicòleg i sexòleg
Que avui ens porta curiositats sexuals dels homes i de les dones
Amb alguna que una altra sorpresa
Així que crec que us heu de quedar més val que us quedeu tot el programa
Fins les set de la tarda serem aquí acompanyant-vos
Justament ara passen 10 minuts a les 5
I ja sabeu on trobar-nos, a part de les zones i a radiodesverd.com
També som a les xarxes socials
Al Facebook, la plaça Mireia
I al Twitter, arroba, pl, guia, baix, Mireia
This girl is on fire
I al facilità rusna de la tarda serem aquí acompanyant-vos în partugare
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Què vol dir ser qui?
Em van trucar per ser a grup A!
Ah!
I què?
Estàs aquí hier!
Et veig aquí!
Els crèdits de Star Wars tampoc no t'he vist pas!
Enhorabona per tot!
Algún dia una història aquesta serà certa!
Esperem!
Un dia on podríem jugar també...
estaria molt bé que algun dia fos de la veritat!
Un dia podríem jugar que t'expliqués tres històries i half mils titulars
i a veure quina és verínicar!
Ho compro!
però ho podríem fer els divendres així com a...
Però llavors ho faré més elaborat, eh?
No s'hi van estar guanyats.
Potser m'han passat coses així
i tu creus que no és veritat cap de les tres.
Depèn de la manera com ho expliquis i jo et vegi,
i clar, aquí hi ha el factor,
si només t'escolté seria diferent.
Si vols intentaré mirar cap a la pantalla
per veure que no et veig.
Si no les puc deixar gravades, simplement.
És a dir, quan se m'acudeixi una durant la setmana,
la vaig gravant...
No, ha de ser en persona.
Ai, no.
Sí, però no.
Que em poses condicions, eh?
Ai, vaja.
No, no, no.
Escolta, estàs veient el ple?
He sobreviscut, he sobreviscut, sí.
És que a més casualitats de la vida,
i just ahir li deia,
Immanuel, t'estrenes el primer ple,
però tornem a la música d'abans.
I jo què vaig dir?
T'estrenes el primer ple.
Jo què vaig dir?
Tranquil·la, si això serà ràpid,
si avui no hi ha cap punt,
avui no hi ha cap punt conflictiu.
Això és passucat.
I vaig dir, no, bueno, aquí corren unes llegendes.
Exacte.
Corren una llegenda que una mica, en fi,
que la gent sopava i ressopava allà.
De fet, altres persones d'informatius
quasi dormen allà.
Sí, eh?
Sí, sí, sí.
Jo portava el termo i una tenda de campanya.
Per si de casa, eh?
Així per si les mosques.
Doncs ja anaves ben preparat.
Sí, eh?
Gràcies, gràcies.
Però no, al final, no va fer falta fer-ho servir.
No, ja hi havia lliteres allà.
He tornat a casa.
Què?
Ja hi havia lliteres, digui.
Ja hi havia zona d'acampada, no?
Sí, però una mica rollo militar.
Saps aquelles que cauen de la paret i tot és verd,
tot és molt caqui.
Una mica garjola, eh?
Sí, una mica...
Una mica que no dóna ganes de dormir.
I a dir, si d'això no dorms, eh?
Exacte.
Directament, si d'això no dorms.
Saps per què?
A més, segur que no has estat amb l'Ajuntament
amb totes les llums apagades.
És un lloc que fa por.
Jo no.
És un lloc que fa por.
De fet, t'ha de ser sincera,
no he estat mai a la sala de plens.
Mai.
Perquè no m'hi han convidat.
Un moment, un moment.
Esperem-ho tot.
quatre hores i mitja.
Jo no l'hi he trepitjat mai.
I tu no...
És que ni l'has vist de lluny, eh?
Vull dir, ara mateix et dic,
vés a la sala de plens
i te'n vas
enmig de Passeig de Gràcia
a mirar a veure si algú t'informa.
No m'he convidat mai.
Mai, no, mai.
Mai.
És obert.
A pròxim que pots venir, eh?
Cap problema.
Sí, mira, saps què?
Ja t'hi vas tu soler, tranquil·lament, eh?
I no passa res.
Jo proposava...
No sé si està permès
comportar xintònics.
No, és una cosa que vaig valorar
i vaig dir,
home...
És poc seriós,
però qui et dirà que no?
No sé.
No, m'està plantejant
qui et dirà que no?
Té pinta que no, eh?
És a dir...
Però qui et dirà que no?
L'alcalde, per començar.
L'alcalde, què et dirà?
Ui, què és aquest cot?
Què és aquest cot?
Posa'm en un.
Mira, em fas una mica d'enveja
amb aquest gel aquí retocant a la copa.
Bueno, bueno,
avui ens ho passarem bé al ple.
Però amb una mica de pepino
no em va la lima, eh?
Exacte.
I les llavors japoneses aquelles, saps?
I flors i pètals de flors.
I orenga.
I xutxeries també tirant a dins els gintònics.
Xutxeries, eh?
Xutxeries.
O els xutxes.
També li tiran els xutxes a dins.
Escolta, no sé quant durarà aquesta notícia,
però...
A més durarà molt.
Saps què passa?
És que em fa mandra i tot llegir-la.
Sí?
Però començo.
Fem una comentada,
si vols, em comptes de tirar tu.
O què?
O durarà més?
Durarà molt més.
No ho sé.
No.
Si vols, de fet,
llegeixo el primer com la introducció
i aleshores després ja comentem una mica
i si això continua.
Em sembla bé?
Quin tipus de música es necessites?
Així com a suport moral.
Perquè el de la notícia és de sempre.
Ja saps quina m'agrada.
Vinga, va.
L'Imanol ahir va sobreviure
al primer ple municipal de la seva vida
des dels 8 del vespre fins quasi bé mitja nit.
Imanol, estàs bé, ens ho has corroborat.
Estic bé.
Fa bona cara, no us preocupeu.
És una mica desnutrit.
El pillatge.
Però això ho solventarem avui divendres
amb un parell de birres i unes braves a Canji.
Vinga.
Explica'ns què va passar ahir, l'Imanol.
Doncs ahir, el ple ordinari d'octubre,
es va celebrar ahir,
entre els punts més destacats del dia,
destacava la proposta d'aprovació inicial
de la modificació puntual
del Pla General Metropolità
al front nord de la carretera reial.
Saps què, Emanol?
És que no...
Ho veus com...
Perquè va ser intens, eh?
No vull establir una conversa
amb un tipus de frase que no acaba mai.
Saps el que vull dir?
No, per tant, tot teu.
És la proposta que es va aprovar.
Ja, ja, però...
O, una altra,
la moció del grup municipal d'Esquerra
per exigir la llibertat dels presos
i les preses polítics
i pel retorn de les persones exiliades.
També l'aprovació de l'adjudicació
del sistema de recollir de residus
a l'empresa Valoriza,
que va entrar com a proposició d'urgència
i que representa el ple...
i que representa el plec de contracte
més car de l'Ajuntament actualment,
tanmateix els moments més tensos
es van viure en el tram final de l'acte.
Tensió, tensió.
I va haver certes discapàncies
amb el govern respecte a la gestió
de les zones d'habitacles limítrofes
amb espais industrials,
ja que fa uns dies
es va declarar un incendi en una fàbrica
on possiblement es van emetre gasos tòxics.
o també per la possible pujada a l'Ibi
que en principi s'havia decidit congelar
en el ple anterior.
Això és la intro.
Com a intro se m'ha fet llarga, eh?
Però bé.
És que sí.
És la intro perquè va ser intens.
Si és el que hi ha...
És el que hi ha, no?
Però bé, en fi.
Perquè va ser intens.
Bé, pots veure que va ser intens.
I ara només t'estic dient...
Quatre pinzellades, no?
Els punts on hi va haver, diguéssim...
Diguem-ho en castellà, meollo.
On va haver-hi meollo.
La xixa.
Perquè és...
Bueno, a la fons és divertit, eh?
Quan t'hi poses allà, és divertit veure.
Sort que toca un cop al mes, eh?
Perquè et toca un cop a la setmana
i ja ens explicaries el que divertit que és, eh?
Divertidíssim, divertidíssim.
Sí, sí.
Sobretot, la proposta d'exigir la llibertat
de presos i preses i el retorn d'exiliats
va ser un moment èpic i transcendental en la història.
I tens, eh?
Sí.
Per altra banda, també és parable.
Que dius, per què me'l poses en el primer ple que vaig jo?
No se sap.
Perquè tenien ganes que estiguessis molt temps i menors.
Mira, mira...
Exacte.
Volia en tensió.
Mira que hi havia plens on colar-la.
Mira que hi havia plens on colar-la.
Estaven esperant.
No ho has vist?
Sí, sí, no, no, no.
És que literalment, eh?
Res de...
A més, ara us presentareu oficialment la Núria i tu, no?
Com a nous membres de Ràdio 2 Verne.
En el proper bolletí.
Ens hem fet una foto maquíssima, admirable i...
Bé, jo ja estic preparant el Marc.
Ah, estupendo.
Podem fer una orla aquí.
Ui.
No?
Jo estava...
Mira, estava pensant més en...
Saps allò?
L'empleado del mes.
Sí.
Mira, aquesta música et va niquelar.
Exacte.
Sí que una mica l'empleado del mes.
El treballador del mes, l'Imbanol.
El treballador del mes, exacte.
En tres setmanes ha fet un ple interminable.
I la notícia no acabarà mai.
Vinga.
Llum.
Vinga, acaba ja, per favor, eh?
Ja, continuo.
Ja, acabo ja, mira, ja.
Encara hi ha un tros d'aquesta pàgina,
no ho estem veient,
ara dient un tros de l'altre i un tros de l'altre.
Estem parlant de tres cares d'un dinar a quatre, eh?
Ara, ara.
Us faig una idea?
Tres cares...
I tu has mirat a Déu, eh?
En aquest moment.
Sempre que el parlo...
Has mirat cap al cel?
És que algun dia m'haureu de gravar des d'aquí
perquè la gent vegi com interactua amb els oients,
tot i que no l'estan,
jo els ensenyo coses amb les mans.
Exacte.
Sí, sí, és veritat.
Sempre els explico, és així, quadrat,
doncs jo faig el quadrat amb les mans,
llavors sembla que en tinguin més.
Segur que ho reben.
Virgencita, virgencita...
Bueno, vergeta, vergeta.
Vergeta, vergeta, acabem d'una vegada amb el ple municipal.
Vinga, respecte a la modificació del Pla General Metropolità
al front nord de la carretera Reial,
entre el carrer Blasco de Garai i l'avinguda de la Riera,
va quedar aprovat amb les abstencions de PDeCAT,
Ciutadans i el Partit Popular.
Aquesta mesura és el primer pas per poder tirar endavant
les construccions d'habitacles i serveis en aquella zona,
metres quadrats edificables provenents de terrenys
que s'havien de situar a la vall.
Tot i ser un projecte que agrupa un suport general dels grups,
es va trobar amb una certa oposició per diversos motius.
Laia Flotats, portaveu del PDeCAT,
argumentava que aquesta nova zona de Sant Just
s'està planificant sense participació ciutadana,
encara que està qüestionant el model de poble.
Segona cara del A4.
Segona cara.
Vinga, queda poc.
A part, s'està aprovant una fase inicial
amb un projecte incomplet
i que encara no es té en compte indemnitzacions
com les que demana l'empresa Frigicoll,
ja que s'utilitzen metres quadrats de la seva parcel·la.
Per la seva banda, Ciutadans i PP
van demanar la creació d'una comissió extraordinària informativa
per poder seguir el procés,
petició que va quedar acceptada.
Joan Basaganyes, regidor de política...
Què vol dir?
És que alguna cosa ha caigut a fora a la ràdio i no sé...
Crec que estan traginant material sonor.
Simplement he pensat que...
Que passava alguna cosa.
Amb aquesta música tècnica amb dificultis,
és com...
Vinga.
Passa algú i se'n sopega
i es cau amb tot el cablejat de la ràdio.
Això és Sant Just Ciber en directe.
Hi ha un document Monty Python bastant bèstia
i se m'ha descortinat el cervell, perdó.
Som Sant Just Ciber en directe.
Ara, ara.
Continuo, perdó.
Joan Basaganyes, regidor de Política Territorial,
Via Pública i Serveis,
va replicar que aquesta és només una fase inicial
necessària per encarregar informes tècnics
que més tard portaran a la construcció.
Per això el projecte encara està incomplet.
A part, defensava el model d'edificis alts
amb espais oberts,
qüestionant si realment hi ha un model de poble
rígid a Sant Just pigent a tots els barris.
Segona part de la notícia és aquesta.
Segona part de la notícia.
Perquè s'ha provat l'ús d'aquest...
Has entès la notícia o no?
Quina de totes?
És que clar, Immanuel,
aquí ens portes 70 punts.
Escolta, jo és que no...
Se m'acaba la llibreta.
O sigui, ara només te n'acabo de llegir un?
No, el que t'acabo de llegir és un.
Oh, un és un.
Only one.
Only one Kenobi?
No ho sé, a veure, explica-ho.
Ui, tot molt Star Wars avui.
Tot molt Star Wars, sí senyor.
Tu t'ho ens portarà cap allà.
La força.
Que tenies ganes, digues.
Comenta-ho, comenta-ho.
Vinga, que la força t'acompanyi, Immanuel.
Immanuel, has superat un ple.
Ui, el pròxim que vagi un ple,
podràs posar aquesta cançó per escriure...
És aquesta, és aquesta, oi?
Per parlar sobre el ple, el ple és...
El ple i el ple, vinga.
El ple de l'Immanuel superat amb la cançó Star Wars amb la bona.
Exacte.
Jo crec que no has dormit gaire, eh?
No, no he dormit gaire.
Estàs com jo els dilluns i mira que és divendres.
Sí, sí.
Ho gestiones malament, eh?
Exacte.
Els divendres has d'estar cap amunt, no cap avall.
L'energia va molt cap avall, de bo, estic molt malament.
Ho veig, ho veig.
Doncs, el tema és que...
Ah, tu, és que vols seguir parlant de la...
És que tu també...
Perdó, perdó, però és que t'explico la notícia,
més o menys, perquè queda una mica a l'aire, si no...
No, no, els veus ens estan frisant, perquè es declari, sí.
Perquè hi ha terreny edificable que havia d'anar a la vall
i que ara han passat a terra Sant Justenc, diguéssim, terra urbà Sant Justenc.
Joc de trons, eh?
Sí.
Exacte.
Sí.
Que és una proposta que es va aprovar en l'antic ple.
Què passa?
Aquest terra edificable...
És que...
El problema és que està construint gairebé un nou barri.
És el problema que hi ha.
I aleshores...
Gairebé, sí.
Gairebé, perquè si es calcula, són com 250 habitatges nous...
Home, seria un mi poble, si vols.
Exacte.
Que arriba gairebé a...
És un municipi.
Exacte.
És un municipi.
Ara, ara he entès que...
Ah!
U és.
Quina il·lusió.
Ja tenim el primer municipi de Sant Just.
Exacte, exacte.
És veritat, 250 habitatges...
L'aconseguir té.
Que conforme un municipi...
250 habitatges.
Doncs sí, hi ha discussions entre si és un mig mas lluí o un mas lluí,
però les mesures anirien en aquest varem, diguéssim.
Mentre mig mas lluí i un mas lluí, saps?
És també una mesura de població molt acceptada internacionalment...
Minicipi, m'ha agradat.
Que ens donarà fins a les 6 de la tarda.
No ho sé, tenim el Manel Ripoll esperant, així que no tenim tant de temps avui.
Manol, Manel, epa, epa, una me n'havia de passar.
Total, això, que bàsicament s'estaven discutint si podríem fer edificis o no.
I ho han acceptat.
Ja està.
Vale, vale.
Ja està, eh?
Molt bé.
Fàcil, eh?
Vinga, easy.
Molt bé.
Bona tarda.
Mira, em saltaré l'últim punt del ple i aniré a les altres notícies.
Per favor, acabem de...
Ja, el ple ja no vull saber res més del ple fins al mes vinent.
Fins al novembre no vull sentir-ho.
Jo t'ho dic que va ser un ple intens, no em fas cas...
Però diu, tu la intensitat ensoledat, perquè ho hem de compartir aquí...
Saps que ho...
Bé, és igual, és igual, és igual.
No m'he explicat una altra història i no...
No m'ho expliques, que el Manel ja comença a caminar per fora.
Exacte.
Parlant del barri de Mas Lluí, aquest petit municipi...
Sí, sí, m'estan fotent fora ja d'aquí.
Veus?
Aquest petit municipi, pobres, se'ls anula les activitats d'aquest cap de setmana dins de la festa de tardor
per previsió de pluja, vent, neu...
Moltes coses.
Moltes coses.
S'acaba el món a Mas Lluí.
S'acaba el món a Mas Lluí.
El fil del món comença a Mas Lluí.
L'últim municipi que queda.
Demà dissabte, 27 d'octubre, s'havien de celebrar les festes del barri de Mas Lluí,
una celebració que ha quedat anulada davant la previsió de pluja.
Eren unes festivitats que s'incloïen dins les festes de tardor de Sant Jús
i que reunien actes per a tota la família durant el matí i la tarda.
Entre aquestes activitats hi havia jocs infantils, una masterclass de zumba,
teatre, concerts, bingo i botifarrada popular.
L'associació de veïns de Mas Lluí permet recuperar els diners dels tiquets que s'havien comprat pel dinar.
Deixa en marge fins al dimecres, 7 de novembre, per poder-lo reclamar.
Aquesta activitat anul·lada s'afegeix a la llista que ja va començar Sant Jús al carrer de nit,
que també s'havia celebrat demà dissabte.
Tot i així, en aquest cas, no s'ha proposat una nova data.
Clar que sí, m'ha encantat aquesta cançó i, a més, m'agrada encara més l'anunci de Fontvella,
no sé si l'has vist, que surten tot de dones.
No sé si us anuncia aquest de Fontvella, del Llargit Rosa, Rosalent, una cançó brutal, brutal, brutal.
La cançó sí que la conec, la cançó sí que la conec.
Espera, empoderà més a la dona, Immanol.
I per comentar, aquest cinquè congrés de dones del Basí o Bregat, en el qual...
De què has dit, que era la cançó? Perdó.
Rosalent.
És de Rosalent, vols dir?
Sí.
Tota seva, tota seva.
Tota seva?
No, la que està cantant, aquesta versió.
D'acord, perdó, perdó.
Perquè diguéssim que conec de qui és la cançó.
Això ho sabem, no?
Dic, la interpretació, en aquest cas, vocal i sonora, és Rosalent.
I m'acompanya a comentar-te això, que el cinquè congrés de dones del Basí o Bregat,
el qual se celebrarà ara em diràs quan,
hi participen set delegades de les Sant Jús i un delegat.
I un delegat.
S'ha colat algun?
Exacte.
Molt bé, acceptem.
Set delegades de Sant Jús assistiran al cinquè congrés de les dones del Basí o Bregat.
Aquest any es celebrarà a Castelldefels durant els dies 26 i 27 d'octubre
i tindrà el lema Bas Llobregat, comarca feminista.
Tanmateix, des de l'abril, s'han organitzat diferents activitats prèvies al Congrés
en pobles i ciutats del Bas Llobregat.
Entre elles, la nostra comarca ha commemorat fa ben poc
els 40 anys de lluita feminista al territori.
Fa 16 anys que es va celebrar la primera edició del Congrés
i hi va ser Sant Boi,
i des d'aleshores ha passat per Sant Feriu, Vila de Cans i Gabà.
Les temàtiques d'aquest any giraran entorn de la transversalitat de gènere
a les polítiques públiques,
l'economia feminista, les dones TEC, les dones dels mitjans de comunicació,
la violència masclista i l'esport femení.
Sant Jus va organitzar el maig una activitat prèvia al Congrés.
Va ser una taula rodona amb dones vinculades al món de la ciència.
El cinquè Congrés de les dones del Bas Llobregat
comptarà amb unes 400 delegades dels diferents municipis de la comarca
i a Sant Jus en corresponen 7.
Molt bé, molt bé per aquestes 7 de Sant Jus que hi participaran.
i ara sí, o et faig fora tu o em fan fora a mi, Manol, una de dues.
Si em dones a escollir...
Vinga, ja et faig fora jo.
I que disfrutis molt el cap de setmana i dilluns vinent més titulars i menys plens, eh, per favor.
Vinga, igualment.
I abans que el Manel ens posi a cridar al micròfon perquè m'he menjat molts minuts de la seva secció,
fem una breu pausa i vinga, va, comencem a parlar amb ell.
Ara escoltes l'àdio de Sperm, sintonitzes l'àdio de Sperm, la ràdio de Sant Jus,
durant la buit concurs.
Fins demà!
Vinga, va, ara sí, mira, just en punt, eh, Manel, bona tarda.
Hola, bona tarda.
No te m'enfadis gaire.
No, no, sí, jo acabo de tornar de vacances.
Ja, és veritat, tu vas amb un altre timing ara, eh, d'aquest de no m'estressis gaire,
que ja ho faré quan puc, eh, una miqueta, tot bé per això?
Sí, tot bé.
Sí, no t'ha fet mandra, torna?
Bueno, ja, com que des de dimarts ja hem donat la vida normal,
doncs ja m'he recuperat bastant, sí, ja.
La primera setmana post-vacances està acabant.
Bé, sí, allò que ja ni te'n recordes, no?
Exacte, ja, cau tan lluny, ja.
Allò de, crec que vaig ser fa dos, tres setmanes,
bueno, amb el cas és que si ja et veies descansat, perfecte,
nosaltres teníem ganes que tornessis per aquí, que ens has deixat aquí,
de la mà de Déu, abandonats a les tertúlies i a la secció d'història.
Per cert, refugi antiaeri, va ser-hi a la inauguració?
No, a la inauguració no, perquè estava fora.
Ah, va coincidir que hi eres fora, és veritat?
Sí, sí, va coincidir que era fora.
El que sí vaig ser va ser aquest dimecres passat,
quan, aprofitant un acte que feia el Centre d'Estudis Sant Justens,
en Julio Ochoa, que per cert el tindrem aquí d'aquí dues setmanes,
el dia 9 de novembre, d'acord?
Va presentar o va fer una xerrada sobre el refugi antiaeri de les escoles
i, per tant, el que anirem fent aquestes dues setmanes,
abans que vingui el Julio Ochoa a explicar-nos amb molt més detall
del que faré jo amb tot el que serà descobrint d'aquest refugi antiaeri,
és anar-lo a poc a poc presentant-lo als oients
perquè ja vagin preparats per aquesta entrevista que farem el 9 de novembre.
Sembla perfecte.
Ara canviem totalment de tema.
Fins ara, tots aquests dies, havíem estat parlant,
des que vam començar la temporada,
havíem estat parlant dels Íbar, del cap de setmana ibèric,
del que tenim a la penya del Moro, tot això.
Canviem totalment d'època i ens movem a l'època de la Guerra Civil.
38-39, hem d'anar?
Exacte.
Llavors, per començar-ho, introduir una mica tot això, d'acord?
Explicarem una mica l'estructura que tenia aquest refugi.
i tu crec que em vas comentar que hi vas baixar i vas fer el trosset que...
Sí, bé, el tross que et deixen caminar fins on està la reixa.
De fet, el dia de la inauguració hi havia molta gent,
el que passa és que gràcies a la pluja vaig poder entrar,
perquè tenia com el número 200 i pico i feien grups de 9.
I van anar més ràpid.
O 8 o 9 persones, clar.
Llavors va haver-hi molta gent que va dir,
jo me'n vaig, jo me'n vaig,
i gràcies a això vaig poder entrar.
Sí, sí, amb la cartilla de racionament i tot, que em van donar.
Doncs tu vas poder fer només un petit tros, d'acord?
Aquest refugi té una extensió de 165 metres, d'acord?
Molt més del trosset que està avui en dia preparat perquè es pugui visitar.
Està entre 8 i 10 metres de fundària, d'acord?
I per felicitar-ne la visita, crec, jo clar no ho he vist,
però s'ha com reconstruït a l'entrada del perill de les escoles
una entrada per poder baixar?
Amb escala, sí.
Això tu ens ho expliques més bé, l'entrada aquesta que hi ha?
Sí, sí, abans suposo que era fang.
Bònicament era fang i vinga, suposo que hi havia bunys
i la gent més o menys baixava o estirava directament,
perquè era una baixada bastant empinada.
I ara són escales de ciment, ciment construït amb una barana i de més.
i un cop ja baixes a baix de tot, és a dir, quan acabes les escales
ja et trobes amb el mateix túnel de refugi.
I també vas fer-ho de l'experiència aquesta 360 graus?
Això no ho portava, no?
Aquí, com que plovia, la gent es va ficar allà dins.
Ah, d'acord, ja directament ho va veure en directe.
I hi havia 3 o 4 ulleres d'aquestes de la realitat virtual
i 150 persones esperant.
Llavors vaig dir, prefereixo veure el refugi en persona
i després ja veuré el vídeo.
La veritat és que això em queda pendent.
Bé, ens fiquem una mica amb antecedents, d'acord?
Anirem explicant abans que es construís aquest refugi,
la construcció del refugi, quan es va fer servir
i una mica al final la redescoberta del refugi
ara en ple segle XXI.
Per a 10 anys o...?
Sí, el 2004 va ser que...
Ahir, 2009, perdó, va ser quan vam poder començar a fer les obres.
Tot això serà el que anirem veient durant aquestes dues setmanes
abans que vingui el Júlio Ochoa.
Llavors, començant...
Explica'ns els antecedents una miqueta.
Amb els antecedents el que intentarem parlar una mica
és primer ficar-nos en situació, d'acord?
Com has comentat tu, el refugi es construirà cap al 1938, d'acord?
Però ens hem de ficar una mica amb antecedents
quan la Guerra Civil Espanyola comença el 18 de juliol del 36.
Un cop fracassa el cop d'estat que l'exèrcit havia intentat fer, d'acord?
ens provoca que Espanya es divideixi en dues faccions.
Aquestes dues faccions estaran lluitant del 36 fins al 39, d'acord?
Serà un conflicte que acabarà causant aproximadament
unes 500.000 víctimes mortals, d'acord?
O sigui, que no estem parlant d'un conflicte menor ni molt menys.
Llavors, en Just, en el seu moment, cap allà al mes de desembre del 37,
en concret, la data que ens faciliten és l'11 de desembre del 37,
decideix organitzar-se a través d'una junta de defensa passiva, d'acord?
No és l'única que es crea a la zona de Barcelona,
sinó que gairebé cada municipi i cada ciutat important
tindrà la seva junta de defensa passiva.
Normalment estava formada, i en el cas de Sant Just també,
per membres de partits polítics, per membres de sindicats,
pel metge del poble i per l'arquitecte municipal, d'acord?
O sigui, com una sèrie d'autoritats o persones representatives del municipi,
i el que intentaven era veure quina era la millor estratègia
o la millor manera de defensar-se de possibles atacs aèris.
Això sempre és una cosa que ha sorprès molt,
perquè Sant Just no era un punt estratègic
ni un punt que, a priori, s'hagués de bombardejar, d'acord?
Per tant, la necessitat de tenir un refugi no era...
Imperiosa.
Exacte, no era imprescindible.
O sigui, així com es plugues sí que teníem una sèrie d'edificis
que eren fàbriques, d'acord?
No molt lluny d'aquí a la zona de la Rajoleta,
i allà es fabricava Rajola,
i per tant podria en el seu moment haver-se reconstruït
aquestes fàbriques per fer-hi altres coses,
i per fer-hi material bèl·lic o el que fos.
Per tant, allò sí que podria haver estat un objectiu.
No molt lluny teníem Sant Pere Màrtir,
que allà sabem que s'hi van instal·lar unes bateries antiaèries
i que en el seu moment van disparar contra els avions
que anaven cap a Barcelona.
Per tant, aquests punts es plugues sí que seria un lloc estratègic
on atacar, però Sant Just no tenia res de tot això.
Però...
Però es va decidir fer, i sol que ho van fer,
perquè ja anirem veient que hi va haver un moment
que van arribar a caure un total d'unes sis bombes
a la zona de la carretera.
Per tant, va anar bé que es decidís fer aquest refugi.
Sis bombes van arribar a caure.
Sí, això hi haurà un dia, si vols,
quan hagués acabat de parlar amb el Julio Ochoa,
que ho podem explicar, perquè hi ha una de les miscel·lànies
dels centres d'estudis en Justencs
que explica exactament on van caure aquestes sis bombes,
com és que aquests avions les van deixar caure aquí,
d'on venien, quins avions eren...
De fet, el mateix Julio Ochoa ha fet un treball sobre això
i lligant-ho amb això, en podrem parlar
per parlar sobre aquesta època.
Vinga.
Llavors, com es construeix un refugi?
Hi ha una normativa que això ho faci
o cada poble feia el que bonament podia?
Jo entenc la segona.
Doncs no.
Hi ha una normativa?
Hi ha una normativa, de fet,
així com t'he dit que hi havia la Junta de Defensa Passiva de Sant Just,
existia una Junta de Defensa Passiva de Barcelona
i a nivell nacional, a nivell de la República,
que tenia tipificat els requisits mínims,
no et deia exactament com ho havies de fer,
però sí que et deia,
si tu vols fer un refugi antiaeri,
com a mínim ha de tenir aquests requisits.
Llavors, s'enjusta en el moment en què veu
que es publiquen aquests requisits
i que inclús, si els compleixes,
et poden donar una subvenció per construir el refugi,
diuen, doncs, anem a complir els requisits que ens demanen,
fem un pla, l'arquitecte municipal s'hi fica,
en fan un pla i el presenten a la Junta de Defensa Passiva
de Barcelona i Catalunya
a veure si hi ha sort
i ens donen una subvenció per fer-lo.
D'acord?
La resposta de la Junta de Defensa Passiva de la República
és dir que, el que hem comentat abans,
Sant Jús no és un objectiu prioritari,
per tant, no el necessiteu,
si el voleu fer pel vostre compte...
Ni el refugi ni els diners, no?
Exacte.
Ni una ni l'altra.
Els hi diuen, que això ho explicava ahir
el dia 24 del Julio 8,
que és molt curiós,
que els hi diuen, si voleu,
podeu fer una espècie de trinxeres
o ho tapeu amb sorra
i us fiqueu allà sota, si voleu.
Molt millor, eh?
Molt millor si cau una bomba.
Sí, Sant Jús va...
Clar, perquè ells deien,
a no ser que us caigui just on esteu,
no us passarà res.
Ostres...
Vale.
Llavors, Sant Jús
van dir que gràcies,
però perquè els hi diguessin això
no feia falta que els hi diguessin res.
Exacte.
De fet, el Julio 8 va ensenyar imatges
que aquestes construccions
es van fer a Londres
durant la Segona Guerra Mundial
i que abans són desastre,
perquè evidentment,
quan la bomba queda allà,
tota la gent que hi havia allà dintre moria.
Home, òbviament.
Sí, sí, té tot el senyor.
Però va ser la resposta que van donar.
Llavors, vista la negativa
de l'ajuda de la República Espanyola
i la Junta de Defensa Passiva,
Sant Jús decideix tirar pel dret
i organitzar-se de forma autònoma
i tirar endavant la construcció
d'aquest refugi.
Llavors, això és el que faran
és que el mes o menys,
el mes de març del 38,
concretament el 20 de març del 38,
es...
Ui, ara m'he quedat.
Sí.
No, no, ens hem recuperat.
Sí, no.
Ens hem recuperat.
Això és que la teva col·la
encara segueix de vacances.
Sí, ella sí.
Doncs es convoca una reunió
que té lloc a l'Ateneu de Sant Just,
en la que s'informa d'aquesta intenció
de dur endavant,
comptant només amb recursos locals
o alguna imposta extraordinària
que es pogués fer,
a la financiació i la construcció
d'aquest refugi.
D'acord?
En la construcció i en el disseny
hi participaran, com hem dit abans,
l'arquitecte municipal,
i participarà, i que és molt important,
el col·lectiu de paletes i manobres del municipi,
perquè aquesta gent eren experts
en construir i mantenir
les innumerables mines
que té Sant Just d'Esvern
i, per tant,
sabien com construir sota terra
i fer-ho habitable,
i diferents peons variats
que, de forma desinteressada,
col·laboraran amb aquest col·lectiu
de paletes i manobres
i amb les indicacions
de l'arquitecte municipal.
Sí, s'ajunta un bon col·lectiu de gent,
entre les paletes, mans voluntàries,
ciutadans i altres obrers del municipi.
Manos a l'obra, mai millor dir.
De fet, es demana qualsevol tipus d'ajuda,
és benvinguda,
inclús ensenyava el Junotxo
unes imatges que gent deia
jo tinc uns sacs de ciment
o jo tinc unes paletes per treballar,
tot el que tingués la gent
i ho donés,
doncs era benvingut
perquè es pogués dur a terme
aquesta construcció del refugi.
Al final era pel poble,
és a dir,
el poble va acabar construint
amb les seves mans
el refugi anteri,
i això va començar cap al març,
un cop desit al març,
del 38.
Un cop decidit el març,
llavors el que fan és planificar-ho tot,
però clar,
el problema és que
on es decideix construir-ho
era el pati d'una escola.
O de Montserrat.
Exacte.
Llavors, clar...
Per això ha quedat
el nom de les escoles,
no?, una mica.
Sí, perquè allà,
ho anirem explicant,
allà amb el temps
hi han hagut diferents escoles,
d'acord?
Un cop s'acaba la Guerra Civil,
allà hi haurà
el que són les escoles nacionals,
que van ser durant molt de temps,
després hi va venir a parar
l'escola de Montserrat,
abans hi havia hagut el que era
l'escola aquesta
que duria a terme la República,
i clar,
com que era una zona escolar,
durant l'any no hi podien treballar,
perquè hi havia nens,
s'estava desenvolupant...
Clar, clar,
és l'estiu, bàsicament.
Exacte.
Llavors, el que van esperar
és a l'estiu del 38,
un cop s'acabessin
el curs escolar,
per començar a construir
aquest refugi
en diari
durant l'època d'estiu,
i que més o menys
cap allà a la tardor
ja estigués hàbil
per poder-lo fer servir.
Tampoc es construeix molt abans,
perquè la guerra
triga molt a arribar
a Barcelona,
o sigui,
tenim molts més problemes
a Madrid,
de Madrid la República
es mou a València,
llavors s'ataca a València,
de València es mou a Barcelona,
i és llavors quan comencen
a atacar a Barcelona
que es comencen a fer
totes aquestes construccions
de defensa
per vigilar
els possibles bombardejos
que hi poguessin haver
contra el trosset
que quedés de República.
Llavors,
es comencen aquestes construccions
a l'agost del 38
i acaben just
abans de començar l'escola,
més o menys.
Exacte,
acabaran més o menys a la tardor.
El que vaig trobar curiós
que explicava Júlio Ochoa
és que fan uns forats,
d'acord,
de mínim 10 metres de fundària
i no en fan només un o dos,
sinó que a cada X metres
em van fent una sèrie
de com de cates de forats
perquè llavors
poden anar traient-la
sota pels costats
i traient-la pels laterals.
Perquè si més feies un forat,
avançaves
i havies de donar
a la sorra enrere.
Cap amunt.
Llavors,
per no haver de fer això,
van fent diferents pous
cada X metres
i això els permet
poder evacuar
molt més ràpidament
la grava i la sorra.
Això el dia que vinc
el Júlio ho explicarà més bé,
hi ha diferents materials
d'argila,
de pissarra
que es van trobant
i per tant hi ha moments
que són molt més fàcils
de treballar
i hi ha moments
que són una mica més complicats
perquè hi ha més resistència
del material
que es troben allà.
Home,
a mi la sensació
que em va donar,
clar,
suposo que ara també
ho han revestit
o no sé si han quedat
les parets del refugi
no sé si han quedat
tal qual estaven
a l'època
o ho han revestit
per...
Per donar més consistència.
Sí,
suposo que sí,
que ho han reforçat.
Bueno,
però mantenen
l'element
d'aquesta grava
com fangosa,
marró,
sí, exacte.
Incluso humida
perquè tu baixaves
i...
Hi ha molta humitat
allà a sota.
Moltíssima.
Et feien posar un casc
obligatori per baixar
per això també els grups
eren reduïts
crec que eren de 8-10 persones
perquè t'havies d'anar
posant el casc
o el que pujava
te'l donava tu
i només baixar
era com...
Saps allò de l'oxigen
que dius?
Sí,
que et quedes amb una mica
que em falta.
Sí,
la sensació de dir
molta,
molta estona aquí
no m'ho vull estar
i et poses en la pell
de la gent
que en aquell moment
havia d'estar allà
a saber
hores o no sé
o el que calgués
i dius,
ostres,
sí,
sí,
comut, eh?
De fet,
es van fent aquestes obres
amb aquests 10 metres
de fundària
ho fan,
jo no sé si dir
a l'octubre,
a la tardor,
ja està acabat
el refugi antiàri,
aquests 165 metres
amb dues entrades,
una entrada
pel pati de les escoles
i l'altra entrada
pel carrer Ateneu,
d'acord?
Perquè això passa
entre el carrer Ateneu
i el carrer Montserrat,
per sota del pati
de les escoles,
aquí hi ha 165 metres
amb una forma
com d'1,
d'acord?
I ho acaben
a la tardor.
Els hi faltaran
dues coses per fer,
que és ficar-hi
enllumenat elèctric
i uns lavabos,
una espècie de sanitaris
per si t'hi hagués
d'estar moltes hores,
cap d'aquestes dues coses
s'acabarà fent mai.
De fet,
anaven amb les llums
aquestes d'oli,
de fet,
encara s'han mantingut
dins el refugi
les cavitats
dins del túnel
on hi havia
les lanternes
d'oli.
Exacte,
i això és per aquest fet,
perquè estava previst,
de fet,
en els plànols inicials
si un un mira,
explica que hi haurà
enllumenat elèctric
i hi haurà uns sanitaris,
però no dona temps
de fer-ho
i es queda simplement
amb l'estructura
com la que vas poder veure
tu com vas baixar,
però donant 165 metres
sempre a 10 metres
de profunditat
perquè és el que
aquells documents
que va generar
la Junta de Defensa Passiva
deia que com a mínim
hi havia aquesta fundària.
Sí, eren requisits mínims
per construir
un refugi antièri.
Exacte.
I, per cert,
després hi entraríem
a aquests bombardejos
que comentàvem,
que comentàvem
que havien estat
a la part de la carretera
i de més.
Et sembla si...
Ho podem dir la setmana que ve,
això, sí.
Ho deixem aquí
si la gent es queda
amb el misteri,
la misteri de la humanitat,
tot i que divendres vinent
és dos de novembre.
Espero que hi hagi gent
que encara ens estigui sintonitzant
i que encara que estigui de pont.
Com que ens poden seguir
online i això,
ens poden seguir
des de qualsevol lloc.
Molt bé, m'agrada.
Si no, poden descarregar
el podcast.
Ah, i l'aplicació.
Ah, del mòbil.
Clar, l'aplicació de la ràdio,
dic.
Sí, sí, sí.
Anem a l'aplicació també, eh?
Sí, sí, sí, clar, clar.
No ens en falta ni una.
No en falta res.
Doncs, escolta, Manel,
em sembla molt bé
que en fem això.
Gràcies per venir.
Perdona per haver-te robat
tant de temps.
No, no, però si m'ha recuperat
sis minuts.
Sí, és veritat, és veritat.
Ara serà l'Anna, veus?
Ara aniré acumulant.
Soc un welling.
Vaig acumulant retrasos.
Jo ja li he dit,
diu, quina hora has d'entrar?
I em diu, no sé,
quan em diuen,
dic, ah, vale,
perquè jo encara no he entrat.
Depèn del dia,
que em sembla estupendo
barrejar viatges
amb història de Sant Just.
No sé com quedaria,
perquè ara anem a Àsia, però...
El dia que vulgui,
si parla de Mèxic,
puc venir-li a parlar
de viatges per Mèxic.
Doncs, mira, ho has sentit.
Anna, ara ho comentem.
Que tinguis bon cap de setmana, Manel.
Igualment, vinga.
Adéu.
Vinga, mentre que ve.
Adéu.
Doncs, aquest ha estat un tros
d'aquesta història
del refugi antiaeri d'aquí de Sant Just.
Si aneu a TV3 a la carta,
crec que encara podreu recuperar
el tall en els noticiaris,
l'informatiu en el qual va sortir.
Si no, també podeu anar
al web de santjust.cat
i investigar tot allò que va passar.
I ara sí que tenim
l'Anna Rovira amb nosaltres.
Mira, no faig ni pausa.
Per no fer, no faig ni pausa.
Mira.
Va, ara sí, ara sí.
Necessitava deixar uns segons així de marge
per arribar-li.
Surto de la història de Sant Just
i me'n veig a un altre país.
Anna, bona tarda.
Bona tarda.
Molt bona tarda.
I benvinguda.
Merci.
De nou a la plaça.
Saps que podia treure la cançó d'abans?
A l'Indiana Jones?
Sí.
Clar, però...
No, que ja és del Benelli.
Aquesta és la teva.
No?
O què?
Volies l'altra?
És que avui, de fet...
D'Indiana?
Anem a un lloc, sí, que em va recordar molt la pel·li d'Indiana Jones.
Bé, va, començem a parlar-ho si vols i a mitja història la col·lo així.
Seguim per Àsia, ho he comentat al principi del programa.
Seguim per Laos i, res, no sé si recordeu, la setmana passada vam parlar d'Avientian,
que era la capital de Laos, però avui us parlaré d'un lloc que no està gaire lluny d'Avientian,
que està als 25 quilòmetres, perquè, si recordeu, ja vam parlar de tot el que havien d'haver a Avientian,
més o menys, no?
Doncs, jo sé que un cop tu em vas dir allà que no valia no la pena anar.
Sí, correcte.
Però jo vaig decidir anar-hi.
S'ha de ser el meu parer, eh?
Igual va avui, igual, la millor atracció...
No, a veure, jo vaig fer una bona cosa i realment era una altra, eh?
Però té la seva història al darrere, no sé si te'n vas assabentar a Valval.
Sí, sí, sí, es tracta del Budapark.
És que només pel nom ja és, en plan, no sé...
Clar, o sigui, a veure, ara t'explicaré més o menys el que és, val?
Per les imatges que jo havia vist pensava que era tot d'estàtues de Budas al mig de la muntanya o de la natura.
Però no, no, no té res a veure.
Ha estat d'un recinte més o menys tancat, sí que està a l'aire lliure, però vull dir, tu per entrar has de pagar, no?
Saps?
Has gustat el riu Mekong.
I, més que un parc, és com un jardí, per dir-ho d'una forma.
Sí.
És un jardí amb caminets i tot, o sigui, per on has de passar.
I tot i això jo m'ho he passat molt bé allà.
A veure, no està malament el lloc, té escultures...
És petitó, eh? Vull dir, no es penseu...
Sí, sí.
No es penseu.
És una mica més gran que el pàrquing d'aquí baix a Can Ginestar.
S'hi fa o no fa, eh?
Una mica més gran sí que és, però més o menys...
Té bones vistes perquè veus el Mekong...
Sí, sí, sí, és...
El que passa és que recordo que estava una zona una mica així com semi-industrial a les de fora.
Estava super... A 25 km d'Aviencià, de la capital.
Sí, però que la zona en si tampoc no s'hi ha de dir, vaig allà i de pas visito algú més.
No, no, vaig allà i et vas allà.
Exclusivament que vas a veure el Budapark, que dius, home, si no val molt la pena, no sé, igual...
No.
Et quedes amb jo de dir, va, he vingut aquí per això, eh? Només.
No, però de fet, a mi, dintre del Budapark va haver-hi racons que sí que em van recordar com trossos de perigudes d'Indiana Jones.
Ah, és aquí on t'has obriat?
Sí, sí, sí, sí.
A veure, si vols, us explico com arribar fins allà, perquè estem d'avientia.
Ara sí que és l'aventura.
Vinga, l'aventura d'arribar d'una part.
A veure, pots fer de diverses maneres, no sé si, pots anar callant una moto, pots anar amb un autobús, que hi ha un autobús de línia que para més o menys per allà,
o pots anar amb un tuc-tuc, és el que vaig fer jo, vaig anar amb un tuc-tuc, de fet volíem anar a diferents llocs,
i vam dir, mira, fem el tuc-tuc, contractem, vull anar aquí, després d'aquí, em portes aquí, i ara, xau, després te'n vas, no?
I la veritat que l'opció del tuc, a mi, bueno, nosaltres no la vaig provar, però trobo que està prou bé, perquè vas pausat al riu,
vas donant l'aire, veus el paisatge perfectament, tot i que a veure, no són superpaisatges, com dius tu,
passa per zones industrials, però t'has pausat al riu al costat, vas veient els motoristes allà darrere, els cotxes, és bastant divertit.
I... per tant, ja sabem com arribar, no?
Però, això sí, abans d'arribar al parc, ja, no sé si a tu et sona, el parc, ai, el parc, el pont de l'amistat amb Tailània.
El pont de l'amistat amb Tailània...
Sí, li diuen així.
Ara no recordo...
Jo no hi vaig anar, eh?
Visualment no el tinc en la mena.
Jo no hi vaig anar, jo no hi vaig anar, però sabeu que allà és bastant famós, és bastant...
Jo crec que la gent d'allà hi deu anar.
De fet, el bus, que va al Budapark, té una parada allà, el pont de l'amistat,
i, de fet, és un pont que creua el riu Mekong, que és a l'altra banda, doncs hi ha el País Vahí, que és Tailània,
i el pont...
Bé, per això, és el pont de l'amistat, sabeu, Anna.
De fet, nosaltres vam buscar per internet a veure com és aquest pont, i vam dir, bueno,
tampoc no és a l'altre món, no anem.
No, però és més el simbolisme que té, que no pas...
Clar, per això nosaltres...
Jo suposo que hi va més la gent d'allà, que no pas...
Bé, és un pont per nosaltres, i sí, vull dir, creues el pont, si vols estar en un mateix moment,
a dos països, posa-los a cada banda, i ja està, no?
No, és com el simbolisme de...
Tracem llaços i no siguem enemics a través d'un pont, que tampoc no és de Calatrava,
però és un pont que uneix dos països.
Sí, sí, un pont que passa al riu i ben conys per allà al mig, segurament.
Bueno, m'he cong de color marró a sota.
Exacte, m'he cong de cacaulat, m'he cong de cacaulat.
Doncs, si vols, ja després de...
A més era una pulpa, si algú us feia il·lusió anar allà a fora de l'amistat.
Paga la pena dir-ho, paga la pena dir-ho.
Doncs ara sí, anem cap al Budaparc, i com us deia abans, és un lloc que és un jardí molt ben cuidat, això sí,
amb més de 200 estàtues de molts budes diferents,
i tots fets de ciment i construït, el parc va ser construït el 1958, per tant no és gaire vell.
Tot es va fer un home, eh?
Això és el que volia arribar.
Totes les altres les va fer un home.
Però ho va fer per amor a l'art.
Sí, sí.
Ah, d'acord, això és el que volia arribar, dir-ho, que això no és una cosa tipus, com dir-ho,
no té un caire original religiós.
No, és un port d'aventura.
Ah, no, tampoc.
Però tampoc no és a dir, no, vam fer un temple per adorar el Déu o l'Oresa X o el Buda X,
sinó que va ser un home que es va dedicar a fer aquestes estàtues
i les va acabar, no sé, venent o regalant o, no sé, d'alguna manera les va adonar.
A veure, que realment l'entrada no és gaire cara, eh?
Vull dir, però...
Bueno, però que...
Sí, sí, no, a mi em va agradar, va ser divertit.
És a veure escultures.
Sí, sí, sí.
Som a la gespa.
Punt, punt.
Sí, sí, literalment.
Però ara et comento quines són les parts que més em van agradar, perquè...
Perdó, Anna, podíem fer una secció de la turistada dins de cada país,
perquè això potser és el requisit.
Això ho és.
Perfecte.
De fet, jo anava pensant, és una turistada, perquè la Mireia m'ha dit que no volia la pen,
no sé què, vaig arribar allà, vaig dir, home, m'imagino una altra cosa,
però quan vaig entrar a un lloc, això m'agrada molt.
Jo vaig acabar fent fotos, no t'ho perdis, eh, també,
però ara, si tornés a anar a Solpica no em passaria.
No, no, jo no aniria.
No aniria.
Però jo volia anar-hi, a veure-ho, a veure què tal.
Però la turistada de l'Aus...
Sí, la turistada de l'Aus.
De fet, com deia, hi havia dos llocs allà dintre el parc,
en un lloc, però és l'altre, eh?
Sí, sí, sí.
Estava en una capa, però els cafès els que em van agradar.
I, de fet, el que més em va agradar està només entrant a mà dreta,
hi ha com una escultura d'un cap gegant de pedra,
digue-li cap, digue-li... li diu en Carbassa, també.
Sí.
Amb una boca oberta, de fet, la boca, tu hi caps,
tu has de passar per aquesta boca, has d'entrar per aquesta boca.
De fet, està per això perquè tu entris a dintre,
i que dintre és com una petita cova, que té com tres nivells,
és com una tomba misteriosa, això és el que semblava Indiana Jones.
A mi això, aquest tros, em va agradar moltíssim.
Vaig d'entrar, també.
M'ha fet per dintre, encara hi ha com moltes més estàtues, petites,
dintre del que seria el cap, aquesta carbassa,
que és com una...
Potser és com... potser no sé si arribarà a 10 metres d'alçada.
Com es diu, una catiosca.
Catiosca? No, com es diuen les nenes russes.
Catiosca, no?
Matriusca.
Matriusca.
Matrosca, Matrusca.
Bueno, no, no, no es veu així, no?
Perquè no s'obre.
No, però vull dir que a dins hi ha més petits...
És com un ou, és com un ou, sí.
És un kinder, no?
Sí, sí, sí, sí.
Doncs, de fet, sí, clar, dintre ja hi ha menys llum,
hi ha com llum col·locada així una mica més fosca,
i es veuen com una mica les ombres de les figures
i dels budes que hi ha per allà dintre,
i tot hi ha escultures de calaveres i coses d'aquestes,
ui, una mica de por, no?
Però a mi és el que em va agradar, no?
Perquè tu un cop entres, aquest cap gegant o aquesta carbassa,
jo no sé si arriba als 10 metres d'alçada, eh?
però més o menys per ubicar-nos, perquè ens fem una idea de lo gran que és.
Tu vas pujant a poc a poc per allà dintre,
perquè hi ha com tres nivells, val?
És com si tingués tres piros a dintre.
Llavors, són tres espais amb estàtues,
tot molt a la pirota d'allà dintre,
i al final, el que seria al final, surts a dalt de tot,
el que seria com a la testa del cap.
A la testa.
A la testa del cap, no sé com ho explicar, a la dalt de tot del cap.
Sí.
Surs per un pol·let molt petitó, clar,
o sigui, les escales realment són estretes, eh?
Vull dir, i no tenen veranes, sinó, bueno,
tu vas pujant per allà, clar, qual aventurero, eh?
Sí, total.
Qual a Indiana Jones.
Sí, exacte.
Un cop surts a dalt de tot,
doncs veus tot el parc és a dalt,
el riu Mekong, i a l'altra banda veus Tailàndia,
i les vistes, mirem cap al riu, són tu,
i a l'altra banda, bueno, és la carretera, no?
Bé, sí, més o menys, la zona no és molt maca.
I, de fet, aquesta estàtua gegant del cap
té com una llegenda o una explicació
que diu que representa els tres nivells de la vida espiritual.
A veure, recorda.
És l'infern, que a veure si la sala que hi ha més és cap a baix,
que només entra és aquesta,
llavors hi ha el cel i hi ha la terra.
Perquè, per fer-vos una idea,
tu entres a dintre el cap,
i tu l'únic que veus és com un passadís que fa,
que dóna la volta,
però clar, tu has d'entrar,
has de trobar la porta per entrar al mig, a l'interior.
Llavors, un cop pujés a l'interior,
per allà hi ha unes escales
que tu vas pujant i veus l'altre interior del segon pis.
I així vas pujant i arribar...
Sí, vas veient de nivell a nivell.
Sí, sí, sí.
A mi aquesta part, vull dir,
a mi em va agradar molt,
va ser molt divertit.
Bueno, vale, sí,
t'ho compro, Anna, t'ho compro.
Almenys ho pots disfrutar, m'ha agradat, m'ha agradat.
Sí, sí, sí.
I llavors, l'altra part que també m'agrada,
vull dir, no tant com la carbassa cap,
aquest d'aquí,
està just a l'altra banda del puny de part.
Que els veu des de la carbassa.
Exacte.
T'has de caminar quatre passes
i t'hi trobes.
I és com una espècie de piràmide que hi ha
i que també pots pujar
i potser també fa uns centímetres d'alt.
És una piràmide bastant inclinada,
les escales són bastant altes,
no té benena,
o sigui, pots caure i fer-te mal.
I des de dalt,
doncs,
tot el parc també.
I a dalt hi ha com una petita habitacle
de...
deu arribar a un metre quadrat.
Sí.
On suposo que allà
si deuen posar les divinitats,
però no hi ha res ara.
Vull dir,
hi ha pintades de gent que puja allà dalt a pintar.
Home.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Està davant una mica guarret.
La fitero?
Bueno, la fitero d'aquells
que només posen la firma.
Ah.
Aquells cutres.
Sí.
Doncs això.
Però, clar,
el curiós d'això és que si tu puges
i la gent puja darrere teu,
vull dir, a dalt,
en dos segons fas la volta.
Clar,
t'has d'esperar que pugui tothom per baixar
perquè l'escalde és la que és.
Sí, una única direcció, diguéssim.
Sí, i clar,
la gent per pujar,
vull dir, costa,
les escales són bastant altes,
costa pujar i baixar.
Llavors estàs allà quan,
a veure,
quan deixaran baixar la gent
o quan la gent et donarà a compte
que vull baixar.
Que potser no val gaire la pena,
he fet aquest esforç,
perdre el temps d'aquesta manera
per fer quatre fotos des de dalt.
I, de fet,
també l'estàtua com més representativa
d'allà,
diuen que hi ha un Buda reclinat
que fa 40 metres,
no sé si tu tens recordes
aquest Buda reclinat,
està entrant a Masquerra.
Sí, sí, sí.
Home, és la peça més gran.
És quasi punta a punta
del parc.
Sí, anava a dir,
és la peça més gran, no?
Sí, sí, sí, sí.
I, de fet,
hi ha Budas bastant curiosos
que, bueno,
Budas o estàtues
hi ha coses que semblen
tipus un pop,
però si realment és un Buda...
Bueno, són...
Tota la veritat de Budas
la fens allà.
I és guai.
Vull dir,
si parlar-hi un cop,
està bé.
Ja no cal que tu riris més cops,
no?
No, però m'agrada
que te recordis que et vaig dir,
Anna,
jo crec que no val la pena anar-hi, eh?
Sí, sí, sí.
De fet,
quan va estar realitzant
i em van dir,
mira,
jo és que m'han dit
que no val la pena,
dic,
però, joder,
és que em venen les imatges...
Clar,
és que jo també us dic
que les imatges,
jo,
no tenen res a veure,
les imatges d'internet,
amb el que és realment allà.
Perquè jo pensava
que era al mig de la muntanya
allà en un prado verde,
però estàtues allà
de l'aire libre
i no,
és un jardinet,
quasi, quasi.
A veure,
com a turistada
ja et dic jo
que no està malament.
Ara,
pagar,
no sé,
no me'n recordo quan era,
però el poc que s'ha de pagar...
Hòstia,
Estàs tenint a passar,
a mi pagant.
Tampoc no val la pena,
és el que vull dir.
Jo encara no dominava
els diners d'allà,
perquè eren com molts zeros.
40 segons per explicar l'anècdota.
Em sentia molt rica
amb tants zeros amb bitllets.
I vaig allà,
em diu,
quan val,
jo val,
val,
li dono els diners al tio
i me'ls tornava a l'atenció.
Però què passa?
Que t'ho estic donant bé?
I el tio,
no, no, no,
que sí que sí,
que no,
que sí que sí,
total,
que li estava donant
molts més diners
del que m'havia demanat.
Et sentia riquíssima,
allà.
No, no,
perquè jo ho he entès
que no controlava encara els zeros
i es veu que eren dos zeros menys
del que li estava donant.
Veus?
És gent honesta,
ho veus o no?
Sí, això sí,
són un amor allà a Laos.
Allà a Laos són gent molt maca.
La veritat és que sí,
i a Can Boia també.
Com a gent no hi està.
Ja t'ho diré.
Clar,
vas estar al costat.
Ja t'ho diré.
Havies de saltar
i fer encorbat.
Ja sí que t'haurien sentit així.
Ja, ja,
bueno,
això de l'any que ve ja.
Però total, eh?
Total,
és veritat,
l'any que ve.
No desballarem res,
encara, Anna.
Ja ho diré,
ja ho diré.
Abans que marxis,
un fort aplaudiment
i que tinguis molt bon cap de setmana.
Igualment.
Ens veiem divendres vinent.
Adéu.
Adéu, Anna.
Bona tarda,
us informa Kilian Sabria.
Detingut a Florida,
l'home presumptament
relacionat
amb els suposats
paquets bomba
dirigits a diverses
personalitats demòcrates
i crítiques
també amb Donald Trump.
L'onada de cartes
amb explosius
ha aixecat
una gran polèmica
als Estats Units
quan falten
menys de dues setmanes
per les eleccions
legislatives
de mig termini,
com se les coneix allà.
Washington,
Jenny Lozano.
Bona tarda,
les televisions del país
parlen d'un home blanc
d'uns 50 anys
amb antecedents criminals
per amenaces terroristes,
ex-resident de Nova York
i ara amb domicili
al sud de Florida.
Agents de l'FBI
han interceptat
una furgoneta blanca
a la població
de Plantation
a Florida
que seria propietat
del detingut.
Tots els detalls
sobre els sospitós
d'enviar una dotzena
de suposades cartes bomba
les donarà
al Departament de Justícia
en una compareixença
de premsa
a partir de dos quarts
de nou del vespre
hora a Catalunya.
El president dels Estats Units
que ha culpat
els últims dies
la premsa
de crear hostilitat
amb la publicació
de notícies falses
ja ha estat informat
d'aquesta detenció.
Jenny Lozano,
Catalunya,
Ràdio Washington.
Notícies breus,
Martí Ferrero.
L'Ajuntament de Barcelona
demana l'abolició
de la monarquia
i condemna
el paper de Felip VI
en la crisi
de l'octubre
de l'any passat.
La reprovació
ha estat una iniciativa
de la CUP
que ha tingut
el suport
de tots els grups municipals
tret del PSC,
Ciutadans i el PP.
La regidora CUP
Maria Rovira
justificava així
el pronunciament
contra la monarquia espanyola.
Rebutjar i condemnar
el posicionament
del rei Felip VI
a la seva intervenció
en el conflicte català
i la seva justificació
de la violència exercida
pels cossos policials
l'octubre del 2017
i en tercer lloc
reformar el compromís
amb els valors republicans
i apostar per l'evolució
d'una institució
caduca i antidemocràtica
com la monarquia.
Troben els cossos
sense vida d'un home
i la seva mare
en un pis de Sabadell.
Segons els primers indicis
la dona de 86 anys
era dependent
i hauria mort d'inanissió
després que el seu fill
de 56
morís per causes naturals.
La policia municipal
i els bombers
van localitzar dimecres
les dues persones sense vida
després que els veïns
alertessin
d'una pudor forta
que sortia de l'habitatge
al barri de la Roureda.
Els propers dies
se'ls farà l'autòpcia.
Els Mossos
han detingut tres persones
per haver robat
la cadira de rodes elèctrica
d'un nen
al barri de Sant Andreu
de Barcelona.
La mare havia denunciat
el robatori dimecres
després que es trobés
trencat al cadenat
on lligava la cadira
a l'escala del bloc on viu.
La investigació
va permetre trobar
la cadira
a la venda
per internet
a un preu
de 1.000 euros
i localitzar
els suposats autors
del robatori.
Dos dels detinguts
viuen en un pis ocupat
al mateix immoble
on viu el menor.
La cadira de rodes
té un preu
al mercat
de 4.600 euros.
Carme Ruscalleda
que demà
tanca les portes
del restaurant
Sant Pau
de Sant Pol de Mar
ha anunciat avui
el programa Pop-up
de Catalunya Ràdio
que dilluns
activarà una nova pàgina web
que explicarà
la resta de fronts
que mantéu oberts
i que inclourà
a partir de desembre
propostes gastronòmiques
i també culturals.
el 29
si busqueu
roscalleda.cat
sortirà una altra pàgina
ja està
s'haurà mort
aquesta del restaurant
l'estem
anant contra relloc
i serà
cuina estudi
i expliquem
tots aquests frons
que tenim oberts
i tornarà a haver plats
i bé
faig el propòsit
de
ja pel desembre
em comprometo
fer cada setmana
una idea gastronòmica
una idea saludable
i una de cultural.
El ple del patronat
del Teatre Lliure
aprova les bases
del concurs
per la contractació
de la nova direcció
de l'entitat
que es publicaran
a principis de la setmana
que ve
Pep Vila.
Aquestes bases
que estableixen
una convocatòria
per una contractació
de 4 anys
amb possibilitat
de pròrroga
4 anys més
detallaran requisits
i procediment de selecció.
La Junta de Govern
de l'entitat
escollirà
una comissió de valoració
que seleccionarà
persona o persones
candidates
a substituir
Lluís Pasqual.
Aquesta comissió
estarà formada
per 6 membres
el president
de la fundació
un patró
designat
pel ple de patronat
i 4 experts
de l'àmbit
d'activitat
de la fundació.
Aquest grup
proposarà
un candidat
o candidats
entre una
i màxim
3 persones
per tal
que el ple
de la fundació
faci l'elecció final.
Esports,
Joan Fitor.
Tenim endança
aquesta hora
el Rally Catalunya
a costa d'Aurada.
Portaventura,
Oriol Rodríguez,
bona tarda.
Bona tarda,
ja s'acaba la jornada
pels grans favorits.
Iari Matilab
l'estat més ràpid
a l'últim tram
de la Fatarella
a Vilalba,
més llarg d'aquest ràl·li
a gairebé 39 quilòmetres.
El líder de la prova
Ottenac
a la segona posició
continua augmentant
el seu avantatge.
La general
respecte
als altres
pilots que juguen
el títol
d'una banda.
Sebastià Nogé
ja és a 39 segons
d'Otanac.
Tierri Neville
el líder del Mundial
a gairebé
un minut
59 segons
i 7 dècims.
Tots tornaran ara
cap aquí
al port tancat
al parc tancat
de Port Aventura.
Oriol Rodríguez,
Catalunya Ràdio,
Port Aventura.
En futbol,
l'Espanyol
obre aquesta nit
la desena jornada
de Lliga.
Els blanquiblaus
visiten el Valladolid
amb l'aspiració
de posar-se líders.
Un partit
que podreu seguir
a l'antena
de Catalunya Ràdio
dins la transmissió
del Tot Gira.
També a primera,
demà al matí
torn pel Girona
que rep el Rayo
a Montilivi
a la una del migdia.
Eusebio no podrà comptar
amb Estuani
ni Granell
tots dos lesionats.
El president
de la FIFA,
Jean Infantino,
ha dit avui
que el Girona Barça
s'ha de jugar
dins el territori
de la Federació Espanyola
i per tant
és contrari
que el partit
es jugui a Miami.
La Lliga
podria presentar
recurs a aquest veto
al Tribunal
d'Arbitratge Esportiu.
I en bàsquet
el Barça
juga un quart de vuit
del vespre
a la pista
del Darussafaka Turk.
Adam Hanga
torna una convocatòria
després de mesos lesionat.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies de Sant Just.
Bona tarda.
Passen 6 minuts
de les 6 de la tarda.
El ple ordinari d'octubre
es va celebrar ahir.
Entre els punts
més destacats del dia
destacava la proposta
d'aprovació inicial
de la modificació puntual
del Pla General Metropolità
al front nord
de la carretera reial
o la moció del grup municipal
d'Esquerra
per exigir la llibertat
dels presos
i les preses polítiques
i pel retorn
de les persones exiliades.
Demà dissabte 27 d'octubre
s'havien de celebrar
les festes
del barri de Maslluí,
una celebració
que ha quedat anulada
davant la previsió de pluja.
7 delegades de Sant Jús
assistiran al cinquè congrés
de les dones
del Baix Llobregat.
Aquest any
es celebrarà
a Castelldefels
durant els dies
26 i 27 d'octubre
i tindrà el lema
Baix Llobregat
comarca feminina.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada

Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...






...
...
...






...
...
...
...
...




















...
...
...
...
...
...
...
...