MÚSICA
MÚSICA
Doncs bé, recordeu un espai que teníem de música amb el Pau Martínez,
que es deia el Club Alternatiu,
doncs ens va deixar recomanacions com aquesta,
Sober App de Rivers Cuomo, juntament amb AJR.
I avui recuperem aquesta, que és una de les cançons
que vam aprendre i conèixer de la mà del Pau Martínez.
Comencem amb aquest Sober App,
la plaça Mireia d'avui dijous, 23 de juliol,
un dia una mica especial,
el dia de la Rosa i el Llibre, edició 2020.
De fet, una de les preguntes que us volíem fer,
a banda de preguntar-vos com esteu tots,
que esperem que esteu passant aquesta petita onada de calor,
podríem dir, hem arribat gairebé als 30 graus,
30,8 crec, aquí a les estacions meteorològiques de Can Ginestà.
També us volíem preguntar com heu viscut vosaltres aquest 23 de juliol,
el dia en què es va acordar o es va posposar aquesta Diada Especial de Sant Jordi.
Molta gent diu que no, que realment, òbviament,
no és la Diada de Sant Jordi i que no se celebra
perquè la Covid no ens deixa fer-ho de la manera que ens agradaria.
Però bé, aquí a Sant Just, diversos comerciants, diversos establiments,
com, per exemple, que el llibre té l'Escrivà o la floristeria Floreto
ha muntat una petita paradeta al davant de la porta del seu comerç.
Us hi heu passejat? És la pregunta del dia.
Ho llançarem a través del nostre Twitter,
ja que fa molts dies que no fem una enquesta.
I a tot això encara no us he dit ni bona tarda.
Benvinguts a tots a la plaça Mireia.
Som en directe des de Ràdio d'Esvern,
un quart de sis d'aquesta tarda calorosa i fins a les set serem aquí
acompanyant-vos en aquest penúltim dijous
de la quarta i especial temporada d'aquest programa.
I amb aquesta cançó de fons, amb aquest sobre-up,
us comento el que us portem per aquest programa d'avui.
Avui començarem parlant amb la Vanessa Montserrat,
amb ella fem l'espai de xarxes socials.
Vam començar la setmana passada, el dijous passat,
de fet, que podeu recuperar el podcast a radiodesvern.com,
a l'apartat de Magazins, la plaça Mireia.
Vam començar ja a parlar de per què utilitzar Telegram.
Ens va explicar una mica com funcionava
i les parts, diguéssim, positives de cara a comerços i negocis
que volien o que poden voler integrar-se en aquesta xarxa social
que creix gairebé com l'espuma.
Està més o menys en nivells, potser no tant,
però com el WhatsApp.
Avui amb la Vanessa seguirem parlant
de per què utilitzar Telegram
sempre des d'un punt de vista empresarial,
és a dir, de cara a comerços i negocis
que vulguin donar aquest salt
no només a webs i a internet,
sinó també a xarxes socials com el Telegram.
I a la segona hora escoltarem
l'entrevista número 13 de la campanya
per potenciar el comerç de Sant Just,
el comerç local.
No cal anar més lluny,
per això la campanya du el nom de
Sense anar més lluny.
De fet, una campanya
que el canal de televisió catalana, TV3,
però de comarques, en va fer ressò.
De fet, ahir va sortir una de les notícies.
Era aquesta campanya.
Doncs bé, avui entrevista número 13
a l'entrevistador,
el col·laborador de Ràdio d'Esverns
se'n va fins al restaurant El Mirador
a l'Avinguda Indústria número 12
i entrevista Joan Mascaró,
responsable d'aquest Mirador.
I a la segona hora també parlarem
avui amb dos Oriols.
De fet, un d'ells va ser, podíem dir,
l'instigador de la primera secció
que vam fer amb ell
de frases fetes que desfèiem
i comentàvem l'origen va passar al relleu
a l'altre Oriol.
A l'Oriol Saneuja amb ell
vam seguir fent aquest espai
més aviat de literatura,
de llibre vell,
el bon consell.
Doncs avui farem un mixt d'Oriols,
els tindrem els dos,
a l'Oriol Saneuja i a l'Oriol Lluc.
Amb un parlarem d'aquest Sant Jordi Estiueng,
d'aquest Sant Jordi especial a Barcelona,
perquè si no vaig mal encaminada a ell
el tenim envoltant per Barcelona,
per la zona centre,
Passeig de Gràcia i Rambla Catalunya.
I amb l'Oriol Lluc,
doncs aprofitarem també
per desfer frases fetes,
que també feia bastant de temps
que no el teníem per aquí pel programa.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs veja, teniu l'enquesta
llançada al nostre Twitter,
per si encara no en seguiu
o no sabeu on trobar-nos,
arroba PL guió baix Mireia.
La pregunta del dia,
com us havia anunciat?
Heu viscut aquest Sant Jordi d'estiu d'alguna manera?
Teniu quatre possibles respostes?
No massa gens he comprat algun llibre
o des de casa llegint.
Així que tota vostra teniu fins demà a aquesta hora
per respondre aquesta enquesta
i ajudar-nos a entendre com heu viscut vosaltres
aquest Sant Jordi tan especial.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Baurà!
Fins demà!
Vespre, no de tarda, però igualment us acompanya
crec que en bona sintonia musical.
El grup es diu Good Luck i la cançó es diu Forever.
El 4 és el 4, així que s'escriu amb un 4,
Ever, 5 i 21 de la tarda.
El 4 és el 5 i 21 de la tarda.
El 4 és el 5 i 21 de la tarda.
El 4 és el 5 i 21 de la tarda.
El 4 és el 5 i 21 de la tarda.
El 4 és el 5 i 21 de la tarda.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill out,
l'esmooch jazz, el funk, el sol
o la música electrònica més suau.
smooth jazz, 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club, t'hi esperem.
You're holding on, trying to forget them all night, till you're drunk.
And you text that other ex, the one that said that they'd be there when you needed them.
peace of mind, peace of mind.
Peace of mind, don't waste your time with looking back, they're broken pieces of past.
Come here and make some love, make some love that lasts, lasts, lasts, lasts.
You can't hide, come make some love that lasts, lasts, lasts.
You're laid back.
Cold shower with a music gun, hoping the sounds will drown them out, till you're sober now.
Fighting the thoughts, that you will never be in love, that you will never feel at all from this time on.
Here I am, don't waste your time with looking back, they're broken pieces of past.
Come here and make some love that makes some love that lasts, lasts, lasts, lasts, lasts.
You can't hide, come make some love that lasts, lasts, lasts.
You can't hide, come make some love that lasts, lasts, lasts.
You can't hide, come make some love that lasts.
molecule, or do you need to stop?
People look full of co-stop, no exciting, parar straddle.
Stand to mind with one, two, new Leuten.
I'm high.
Do you let youstyle games all day.
أَا هَوْوَوَوَوَوَوْوَوَوَوَوَوَوْا
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sí, sí, sí, i tant.
És horrorós.
Anem a refrescar-nos una mica parlant de xarxes socials, que per això no cal passar massa calor.
i la setmana passada ja vam començar a parlar d'aquest telegram, amb uns 400 milions d'usuaris al mes, que són molts, eh?
Molts, molts, molts.
i ens hem quedat una mica, no a mitges, però hi ha moltes coses a parlar d'aquesta aplicació, d'aquesta xarxa social i, entre d'altres, aquests grups de més de 200 persones, que ens va deixar una mica amb la boca oberta.
i...
Totalment, i avui crec que hem de seguir parlant d'aquesta xarxa, perquè ens has d'explicar per què s'ha de fer servir, o per què recomanes que la facin servir i negocis o comerços.
Vale, si voleu fem una miqueta resum del que vam veure la setmana passada, doncs que algú no ens va sentir, o fem un petit recordatori, que les avantatges de tenir telegram, comparat amb el whatsapp, és que, com dèiem, que ara entrarem més en matèria, eh?
Bueno, que tenen canals sense límit de subscriptors, que ara explicarem què són aquests canals i per què serveixen, que podem fer servir vots dintre dels xats de telegram.
Vots de robots, eh?
Sí, vots de robots, de què tenim un altre integrant d'aquest grup, diguem-ne, d'aquest xat de grup, que nosaltres el programem, perquè, per exemple, doncs,
si li posem una paraula clau, perquè li hem de dir, o sigui, hem de configurar-lo amb uns comandos, no sé com es diu, no sé si està ben dit,
doncs amb uns comandos el configurem i li posem unes paraules clau, llavors ens pot buscar, doncs, arxius, per exemple, o, no sé, o dir el bon dia i quan diem bon dia, doncs, aquest nou integrant, que és un robot.
En cel·lules bon dia, com nosaltres li diguem, o sigui, que això està bé perquè si tenim un xat de feina, per exemple,
doncs si tenim documentació la qual volem compartir, o volem consultar més aviat, doncs li podem demanar en aquest robot amb una paraula clau
i ja automàticament ens envia aquesta documentació, per exemple, no sé, si per exemple necessitem, jo què sé, un briefing de presentació,
doncs nosaltres posaríem briefing de presentació o la paraula clau que nosaltres hem configurat aquest robot, no?,
i automàticament ja ens envia aquesta documentació, o sigui, que això va molt bé pels xats de feina,
a nivell d'empresa, sempre parla d'això.
Un altre dels avantatges és que podem programar missatges,
que podem realitzar enquestes també,
que recordem que es pot fer servir amb múltiples dispositius
i que també es poden fer xats secrets,
que només ho veiem nosaltres, amb qui vulguem,
que també podem fer amb una creació de perfils
sense haver de donar el nostre número de telèfon,
que això també és molt important,
i que també, com a seguretat,
doncs el xat o el compte està assegurat, diguem-ne,
o encriptat amb un codi IP.
O sigui que això també, a nivell de seguretat,
doncs compleix unes normes molt més estrictes que no pas igualment.
Llavors, entrarem més en matèria
i explicarem què són els canals a Telegram.
Els canals a Telegram són una millora
del que coneixem al WhatsApp com a les llistes de difusió.
És el mateix, o no?
No és el mateix.
És semblant, perquè, igual que al WhatsApp
pots crear una llista de difusió per comunicar alguna cosa,
doncs es pot fer més o menys el mateix,
però en comptes de fer una llista de difusió,
és un canal.
El que tenen de bo els canals
és que no és com una antiga difusió
que crees un contingut i el difons entre els teus contactes,
sinó que crees un canal perquè la gent es subscrigui a ell.
És com el canal de YouTube,
que potser ens sona més els canals per YouTube.
doncs és el mateix, però dintre Telegram.
O sigui, et donen l'opció que tu et puguis, diguéssim, subscriure,
en canvi al WhatsApp ja t'arriba, no?,
sense que tu ho escolleixis, diguéssim.
Clar, o sigui, al WhatsApp, diguem-ne que són llistes de difusió
que un administrador crea,
i que envia un missatge dintre d'aquella llista.
I a tu t'arriba com a usuari o com a contacte,
doncs t'arriba aquell missatge.
Però això és diferent.
És un canal que tu et subscrius a dintre d'aquest canal.
Igual que els coneixem al YouTube,
que són els canals de vídeo,
en aquest cas són canals de missatge, via.
Llavors aquí tens l'opció de tu poder-te subscriure,
és a dir, tu decideixes en el Telegram
i en canvi amb el WhatsApp,
per molt que diguis que no,
si aquella persona t'ha ficat a la llista de difusió,
rebràs el missatge que et vol enviar, no?
Entenc.
Exacte, això mateix.
A tu t'arriba si tu estàs inscrit o subscript
a dintre d'aquest canal, d'acord?
Llavors et pots subscriure,
perquè hi ha canals que són oberts
o canals que et conviden amb un link
perquè et subscriguis, d'acord?
Perquè hi ha alguns que són privats.
O sigui, són canals per feina
o el que sigui que els pots fer privats
o es pots fer públics, d'acord?
Llavors, el que aconsegueixes amb el canal de Telegram
és un lloc on poder informar de les teves novetats
o del que sigui de manera massiva,
amb un nombre il·limitat de seguidors
i amb interessants característiques, d'acord?
Com he dit, els canals tenen un nombre il·limitat de subscriptors
i ells no es poden veure entre si, diguem-ne.
No sabem qui participa dintre, d'acord?
Qui hi ha dintre d'aquest canal.
Però només és l'administrador, en aquest cas,
el que sí que sap quins són els membres
que estan a dintre del seu canal, d'acord?
El creador d'un canal pot nomenar també diversos administradors,
per la qual cosa diverses persones poden portar un mateix canal
des de diferents zones, d'acord?
I els missatges sempre surten amb el nom del propi canal
i no de la persona que es publica.
Tot i que l'administrador sap quina persona ha publicat els diferents missatges.
Això sí, els administradors sempre tenen com el poder
de veure qui està subscrit, qui envia els documents.
Això sí que ho veuen, d'acord?
Llavors, en els canals es poden difondre tant vídeos com fotos,
textos amb enllaços, enquestes,
hi ha gips, stickers...
Els gips aquí dintre de Telegram són molt divertits perquè són animats,
no com el WhatsApp, per exemple, que són tots estàtics,
o la majoria...
Els gips?
Sí, hi ha uns stickers, no els gips, no els gips, perdona.
Això és una altra cosa, no?
Això, que els gips sí que són animats a dintre del WhatsApp,
també hi ha gips, tens raó.
Els stickers, em refaixen, que són com els emoticonos aquells,
doncs hi ha molts però són així, en moviment.
Els missatges també inclouen un comptador de visites
per poder portar, doncs, també un registre
de quantes persones han llegit el teu missatge dintre dels canals,
i això, doncs, ens serveix per portar també unes estadístiques,
depèn del que vulguem, a l'objectiu del nostre canal.
Els canals, com deia al principi,
doncs poden ser privats per comunitats o per membres exclusius,
que nosaltres decidim, d'acord?
i on és necessari que et fiqui dins l'administrador,
o et donin, com et deia, una invitació a través d'un enllaç,
o bé poden ser públics, d'acord?
Per comunitats de webs, o polítics, o diaris, revistes,
o qualsevol tipus d'empresa o negoci, d'acord?
Que aquí els interessa, que depèn del contingut que creïn,
doncs és important o necessari o és recomanable
que siguin, doncs, públics, no?
Per poder anar pujant un contingut
i que la gent, doncs, es subscrigui
i vegi el contingut que tu vas compartir.
Llavors, dèiem que la principal diferència
entre un grup i un canal
és que els grups permeten
que un cert nombre de persones
parlen entre elles,
mentre que aquells canals,
el que s'aconsegueix
és que un petit nombre de persones
transmetin missatges
o centenars o milers de suscriptors, d'acord?
O sigui, els canals, diguem-ne,
que són com...
que només poden compartir informació
a l'administrador
o als administradors
que fan els que...
o sigui, que són els que comparteixen la informació.
i els grups
com el WhatsApp, que tothom pot parlar
encara que siguin 200...
Quan s'ho vaig dir?
Jo tenia apuntat 250 persones
que et vaig dir, si hi entres, avisa'ns
què tal l'experiència?
250, doncs les 250
em poden parlar entre elles
que pot ser allò divertit.
Ostres!
I, doncs, a veure,
amb un canal de Telegram
el que té de bo, també,
és que es pot arribar, doncs,
d'una manera molt ràpida,
gratuïtament i eficaçment,
doncs, al teu públic objectiu, no?
Si ets una empresa,
llavors és...
és bastant interessa.
I ara ser una aplicació
de missatgeria instantània...
Ui!
Em sent?
Sí, i tant, i tant.
Ah, vale, vale,
com que és que m'estan...
perquè m'estan trucant,
llavors dic, ostres,
què he dit penjat, això?
Això és algun oient que diu...
que vol preguntar coses, ja.
Sí, sí, sí.
Doncs, el que deia, no?
Que el canal de...
O sigui,
que al ser una aplicació
de missatgeria instantània
com el WhatsApp,
doncs, cada publicació que facis
tindrà moltíssima reducció.
Llavors, doncs,
és força, força interessant.
Vale.
Si voleu,
us explico
com crear
un canal de Telegram.
Vinga.
Sí, si el teniu...
Bueno, si teniu
el Telegram obert,
serà més fàcil,
vale?
Si no,
doncs, haureu d'apuntar
i ja vosaltres,
quan arribeu...
Quan arribi el moment,
doncs, ja us poseu
a mirar els apunts.
I si no,
doncs, em feu un truc
i jo...
Us ajudo.
Exactament.
Fins de cap compromís,
vale?
Hauríeu d'entrar
a la finestra del xat
i fer clic
amb la icona
de nou missatge
que us apareixerà
a dalt,
a la part de dalt
de la dreta,
vale?
I aquí apareixeran
tres opcions,
o nou grup,
o nou xat secret,
o nou canal,
vale?
Hauríeu de fer clic
a l'última...
O sigui,
al nou canal
i donar a crear canal,
vale?
I en la següent pantalla
haureu de posar
un nom
al vostre canal
i afegir també
una foto
i una descripció.
Jo us recomano
que treu bé
la foto del perfil
i que redacteu
una bona descripció,
perquè aquesta serà
la primera informació
que veuran els usuaris
que busquin
el vostre canal.
Així que
us interessa
que sigui
doncs
també com sigui
posista,
d'acord?
El següent pas
seria triar
la privacitat,
si serà públic
o privat,
vale?
Depenent
de
per què
us feu servir,
vale?
Doncs us interessarà
una cosa
o una altra
com us explicava
el principi,
vale?
en aquesta mateixa
pantalla
doncs haureu de triar
com voleu
que sigui
l'enllaç
del vostre canal.
Aquest enllaç
el podran
fer servir
els usuaris
per compartir-lo
amb unes altres persones
que creieu
o creïn
que estiguin
interessades
al vostre canal
o vosaltres mateixos
doncs la podeu
distribuir
també.
O sigui,
això és perquè la gent
pugui apuntar-se
al canal,
no?,
a través d'aquest link
o la gent que estigui
dins del Telegram,
ja.
Exacte.
O sigui,
és bàsic
tenir
Telegram
per poder
entrar
dintre
dels
canals
o dels
grups
perquè si no,
no pots entrar
si no tens el Telegram.
Vale?
Val.
Heu de fer
clic
en
següent
i ja
ja heu creat
el vostre canal,
o sigui,
que és així de senzill.
A partir d'ara,
doncs,
a la pantalla
dels xats
us apareixerà
el canal
igual que us apareixen
els dits.
Els canals
de Telegram
poden tenir
més d'un administrador
com us deia
al principi,
eh?
Per tant,
qual cosa
és ideal
si al vostre negoci
doncs
sou diverses persones
les que gestioneu
les comunicacions
de l'aplicació
doncs
està genial
perquè no només
tens tu el poder
sinó que
ho podeu gestionar
entre diverses persones,
d'acord?
Llavors,
una vegada creat
simplement
heu d'anomenar
els administradors
o les persones
del vostre equip
i a partir de llavors
doncs
tots podran publicar
dintre d'aquest canal.
Recordeu
que els canals
són unidireccional
perquè només
els administradors
podran fer publicacions,
eh?
No poden parlar.
Deia al principi
que això són només
pels grups, eh?
els canals
només poden
és per compartir
doncs
la documentació
que nosaltres vulguem
bueno,
documentació
o com si
com si féssim
una newsletter
també
doncs
això, no?
És per donar
publicitat
o si fem
alguna promoció
doncs
tot això
ho posarem
o compartir
contingut de valor
o compartir tips
doncs
tot això
tot aquest contingut
doncs
el podem compartir
dintre dels canals
de Telegram
llavors
com veieu
un canal de Telegram
es pot convertir
doncs
en una parada
de deu més
pel vostre negoci
en el qual
doncs
podeu
compartir
tot aquest tipus
de publicacions
que us acabo de dir
i
és molt interessant
a més
qualsevol persona
que s'inscrigui
podrà accedir
a les publicacions
anteriors
com si es tractés
d'una xarxa social
doncs
igual
podeu veure
tot l'historial
que heu compartit
des del primer moment
fins a l'últim
encara que
la persona
s'acabi de
s'acabi de
subscriure
llavors
pot veure
tota la història
del canal
amb totes aquestes
funcionalitats
Telegram
doncs
es converteix
en un aliat
super bo
super genial
super super super
divina
muy potente
no?
sí
per als vostres negocis
i us ofereix
doncs
la possibilitat
d'implementar també
estratègies de màrqueting
que complementin
doncs
el que ja esteu fent servir
o sigui que
jo crec que
és
algú molt potent
que
jo crec que
val la pena
realment
d'una banda
doncs
et permet
crear contingut
i suposo
doncs
que
a hores d'ara
doncs
ja coneixereu
la importància
de crear contingut
de valor
per la vostra audiència
com bé
us vinc explicant
dijous
de la importància
que tenen
doncs
les xarxes socials
i fer
una bona estratègia
de màrqueting
sobretot digital
que
en els moments
en els que
ens trobem ara
no?
amb aquesta situació
jo crec que
s'han vist
molt més reforçat
i
molt més
doncs
que molta gent
ens hem vist
amb l'obligació
no?
de potenciar
el món digital
al màxim
no?
pels negocis
sí
jo no sé
quina quantitat
de gent
potser
s'ha llançat
directament
al món
podíem dir
virtual
sense prèviament
no saber-ne
o ampliat
no?
també
hi hauria
com dues tendències
la gent que ja hi era
no?
i la gent que
no hi era
i de cop i volta
s'ha vist
quasi bé
amb la necessitat
d'existir
online
sí
sí
sí
sí
així que
que res
jo
doncs
cada dijous
m'ho explico
a la matat
perquè
doncs
cada vegada
tingueu més
eines
per potenciar
els vostres negocis
que jo crec
que a més
és
doncs
estan aquí
per fer de servir
i
i si són interessants
i valen la pena
doncs jo
estic encantada
de
de compartir-la
amb tots vosaltres
i a per acabar
si vols
Vanessa
digue'ns
on et poden trobar
els nostres oients
si hi ha algú
que vol ampliar
la informació
o contactar amb tu
o aprendre més
a través de petites classes
o
o tallers
que pugueu anar fent
online
exacte
doncs
jo tinc
el meu mail
és
Vanessa
Montserrat
tot junt
amb una S
arroba
apsocialmediam
acabat amb
m
punt com
aquest seria el meu mail
i el meu whatsapp
és el
652
16
05
41
també tinc
canal de telegram
però
no canal
no
també tinc
soc usuària de telegram
encara no tinc
el canal
però
ben aviat
obriré un canal
de telegram
i allà compartiré
moltes coses
i ja
us avisaré
quan el tingui
el canal de telegram
que encara no tinc
però estic a punt
de crear-me
clar
després d'aquestes dues parts
del telegram
ens havies de dir
que en tenies
perquè si no
no tinc telegram
tinc telegram
però no tinc canal
de telegram
tinc el telegram
vale
però
però
ben aviat
d'estar-hi
dins
dels canals
perquè
perquè ja estic trigant
eh
ja estic trigant
home sí
sí
jo estic esperant
que ens diguis
què tal
l'experiència
dins d'un grup
de 250 persones
jo friso
per saber
la teva experiència
personal
amb tanta gent
parlant alhora
mira
de moment
estic amb un
que som
i ara
et donava a dir
mira t'ho dic
som 40
40
bueno
tampoc està
no ho trobo massa
desorbitat
40 persones
al costat
de 250
sí
però vaja
doncs
Vanessa
per l'última secció
de xarxes socials
dijous vinent
ja farem
l'última
no sé si ens portaves
alguna cosa especial
o nosaltres també
intentarem fer
sí
bueno
us volia parlar
d'una cosa
que
no sé si
heu sentit
a parlar
però
ja us avanço
us avanço
que parlarem
dels mood boards
a mi em sona una miqueta
ja sé per on vas
no sé si l'audiència
ho sabrà
sí
m'apunto
per dijous vinent
ara la gent té temps
de buscar-ho
saps
i us informarà
una mica
bueno
vinga va
doncs apunto el mood board
per dijous vinent
que serà ja
l'últim espai
d'aquesta temporada
una mica estranya
i divendres
ja veurem
a veure exactament
què fem
amb tots els col·laboradors
que no parlo de dir-ho
però vaja
la situació
no es dona
com per poder
fer una trobada
com la que fem
normalment
així que
ja intentarem
fer una altra
una altra via
de celebració
virtual
si es pot fer
en tot cas
gràcies
és venesa
per aquest espai
una tarda més
i la setmana vinent
anem cap als mood boards
a veure què són
i què volen dir
i a veure la importància
que tenen
molt bé
una abraçada
una abraçada
que vagi molt bé
adeu
adeu
per la tarda
la tarda
i got
everything
you need
only a genius
for love
for me
oh my god
baby
baby
don't you
see
i got
everything
you need
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sous-titrage ST' 501
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...




Avui és tarda a Sant Jordi de Covid
que, malgrat les restriccions, se celebra
a molts punts del país. A Tarragona, la diada
se celebra en un petit tram de la Rambla Nova
amb parades de llibres i roses.
No s'hi ha vist gaire gent durant tot el dia
però els que s'han animat a muntar parada
no se'n penedeixen.
Tarragona, Manel Sastre.
Hola, bona tarda. Poca gent a aquesta hora de la tarda
en aquest tram de la Rambla Nova que acull
aquestes sis parades testimonials que s'hi han posat
enmig d'un ambient que podríem dir
força fred si no fos per la forta calor que fa avui
a la tarda aquí a Tarragona.
Al llarg del dia, però, segons reconeixia el llibreter
de la Capona, Ricard Espinosa, s'ha anat fent.
Amb una parada també tot amb les mesures
de precaució, molt més petit
de l'habitual, un quart de
tamany de la parada que posem al moment per Sant Jordi
i, bueno, mira, va venint la gent
allò no és
ni somiar-ho com l'abril
però anem fent, no estem descontents.
La mitja dotzena
de parades d'avui contrasten amb les més de 160
de l'any passat. Esperen que a final del dia
s'animi l'ambient al dia, es tancarà
amb recitals poètics i una actuació musical
de petit format. Manuel Sesta, Catalunya Ràdio,
Rambla de Tarragona. A més, a Tarragona
també hi ha altres punts del país on es fa Sant Jordi.
El Pirineu és una de les zones del país
on la crisi del coronavirus té menys incidència
i això ha ajudat a viure-hi una jornada
de Sant Jordi que és bastant semblant
a la dels altres anys, amb parades al carrer
i també a un degoteig constant de ciutadans
que van comprant llibres i roses.
La seu d'Urgell, Eloi Barrera.
Bona tarda. La situació epidemiològica al Pirineu
que és molt favorable ha contribuït a certa
sensació de normalitat en aquest Sant Jordi
on, si bé no hi ha tanta fluència,
sí que s'han repetit les imatges de parades
de llibres i roses al carrer.
Llibreters i floristes reconeixen
que és una jornada atípica, però remarquen
la il·lusió i predisposició dels clients.
Marc Pizarro regenta una parada
de roses aquí, al passeig de la seu d'Urgell.
De moment estem contents perquè la gent
va responent una miqueta. Sí, jo penso
que és més simbòlic. La gent que...
La gent sembla que com si volgués
recolzar-t'hi una mica.
dir, ostres, no hem vingut gaire,
una miqueta d'ajuda, saps? Jo més aviat
ho veig que és una cosa així.
Aquí a la seu d'Urgell hi ha una dotzena
de parades en una zona acotada
amb control d'accés i presa de temperatura.
Eloi Barrera, Catalunya Ràdio, la seu d'Urgell.
L'escriptor i periodista mallorquí Andreu Gomila
guanya el Premi de Poesia Sant Cugat
a la memòria de Gabriel Ferreter.
Gràcies al guardó, Gomila podrà editar
l'obra titulada Falenitz, amb edicions 62.
El treball s'estructura en dues parts.
Una primera formada per un poema
de 450 versos dedicats
a aquesta població mallorquina
i es completa amb una segona part formada
per 21 poemes breus.
A part de l'edició llibre,
el premi està dotat amb 8.500 euros
i una escultura de Pep Cudó.
El cantant Nick Keif avui farà un concert
per a tot el món que sona així.
És un directe que van registrar sense públic
en ple confinament en un dels salons
de l'històric Palau londinenc Alexandra Pales
on interpreta ell sol davant del piano
algunes cançons representatives
de la seva llarga trajectòria.
El concert s'emetrà a partir de les 9 del vespre,
hora nostra, hora catalana,
i per seguir-lo cal comprar una entrada anticipada
que costa 17 euros.
Ara esports amb la Jordina Tarré.
Bona tarda.
Bona tarda.
Marc Márquez és apte per córrer aquest diumenge a Jerez
la segona cursa de MotoGP
del Mundial de Motociclisme.
Albert Puig, el director de l'equip Repsol Onda,
subratlla que el tró de Cervera
anirà directament a provar les sensacions
damunt la moto dissabte,
amb l'ordre, això sí, de no arriscar.
En funció de com es trobi,
decidirà si diumenge corre la cursa.
Márquez va ser operat dimarts
d'una fractura a l'Homer Dret.
Àlex Rins també ha obtingut avui el vistiplau
per córrer a Jerez,
després que la setmana passada
el de Suzuki es va deslocar l'espatlla dreta
en una caiguda a la Q2.
En futbol, avui hi ha la segona ronda
dels play-offs de Sens a segona divisió.
A les 8, Barça-Bevadajoz
i Cornellà-Atlètic-Balears.
A les 10 del vespre, Sabadell-Coldural-Llaonès.
A tots els partits es disputen a Marbella.
La Lliga CB de Bàsquet
ha aprovat la data d'inici
de la pròxima temporada,
que començarà el cap de setmana
del 18 al 20 de setembre.
La Supercopa jugarà el 12 i 13 de setembre
amb la participació de Barça-Bascònia-Madrid
i Tenedife.
I avui falta un any exacte
perquè es disputin els Jocs Olímpics de Tòquio.
Aquest migdia s'ha fet una petita cerimònia.
El nou estadi olímpic,
el màxim representant del comitè organitzador,
Toshiro Muto,
assegura que treballaran
per poder fer uns Jocs segurs,
encara que de moment no hi hagi vacuna.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
6 i 7 minuts.
Bona tarda de nou.
Avui s'ha decidit celebrar un Sant Jordi estrany
posposat des del passat 23 d'abril,
quan la Covid-19 va fer impossible
la celebració d'aquesta diada amb normalitat.
Tot i que el sector del llibre i la rosa
van impulsar aquesta nova proposta,
la jornada està lluny d'assemblar-se
al que estem acostumats a viure a l'abril.
Les llibreries, però, a Sant Just,
es mostren satisfetes dels resultats
després d'acumular entre un 20 i un 30%
de les vendes que acostumaran a reunir per Sant Jordi.
Les floristaries, però,
no es mostren tan optimistes.
Llibreries com l'Escrivà i Cal Llibreter
han instal·lat paradetes a l'exterior dels seus establiments,
una mesura que es recomanava
per tal d'acollir el públic
amb les mesures de prevenció
davant el contagi de la Covid-19 pertinents.
Estaran obertes en principi fins a les 8 del vespre,
tot i que no descarten allargar l'horari
en cas que es mantingui
una certa afluència de persones.
I els equipaments esportius del municipi
continuen tancats
davant les restriccions imposades per la Generalitat
com a mesura per intentar controlar
la propagació de la Covid-19.
Tot i així, l'Ajuntament,
a través del Comitè d'Emergències,
hauria demanat les peticions pertinents al Procicat
per tal de poder mantenir en funcionament
diversos equipaments i serveis de Sant Just,
concretament el Complex Esportiu de la Bon Aigua,
el Sant Just per al Club,
Camelic Club i el Club Tenis Sant Gervasi.
La voluntat des d'aquest òrgan municipal
seria la de mantenir-los en funcionament
tot i les restriccions que dictaminant la Generalitat.
Tot i així, si el Procicat donés la llum verda
a aquestes peticions,
l'obertura d'aquests espais s'haurà de fer
amb moltes més restriccions
de les que estaven en funcionament fins ara.
I tot i haver intentat la seva reobertura
mitjançant trobades setmanals de petits formats,
sense una activitat concreta establerta,
l'espai de lliure creació Carme Malaret
abaixa finalment la seva persiana fins al setembre.
Aseguren en aquest sentit que la situació
és massa incerta per mantenir la continuïtat
d'aquestes trobades.
Mitjançant la proposta,
ens trobem a l'espai els dijous del mes de juliol.
Recordem en aquest sentit que l'espai citava
a totes les persones que poguessin estar interessades
a dins del set local,
només amb la premissa
que portessin una beguda fresca
i ganes de conversar,
sense un guió establert,
convocatòries que es volien fer
tots els dijous de juliol a la tarda.
Fins aquí les notícies de les 6.
Tornem amb més informació
als Sant Just Notícies, edició vespre.
A les 7, fins ara mateix.
Gràcies.
Gràcies.
Si com a dona vols saber
quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació
de l'Institut Català de les Dones
trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut,
ajuda afectiva o sexual
o assessorar sobre qüestions específiques
per a dones i infants.
Separacions, règim de visites,
pensió i custòdia dels fills,
abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs
un servei gratuït d'atenció psicològica
i assessorament jurídic.
Entra a gentcat.cat barra
Atenció a les Dones.
012. La Generalitat al teu costat.
Atenció a les Dones.
Atenció a les Dones.
Atenció a les Dones.
Atenció a les Dones.
Atenció a les Dones.
Atenció a les Dones.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fa molts anys que esteu oberts?
Des de l'any 96!
Fa 20 iありがとうございます!
Aquest restaurant el vas muntar tu? El van muntar els teus pares? Treballes amb família? Quin tipus de mecanisme a l'hora de treballar feu servir?
Sí, encara que sigui una empresa, és una empresa familiar i bàsicament ho portem, bueno, vaig començar jo amb el jovenet, amb la meva dona i aquí seguim endavant.
D'on va sortir la idea d'obrir aquest restaurant?
Bé, això era, quan ja coneix molta gent, és una concessió de l'Ajuntament Municipal i ens ho va forir l'Ajuntament que tenia aquest edifici i llavors ja hi havia un davant projecte fet i va ser continuar-ho, acabar-lo i tirar endavant.
Quin podríem dir que és el plat estrella? O sigui, el plat que més referència podríem dir que té?
Sí, nosaltres tenim una cuina, com t'hi he dit, basada en el parc agrari, d'aquí al Baix Llobregat, i llavors cada època oferim, no és que tinguem un plat estrella durant tot l'any perquè anem canviant la carta dos, tres cops l'any, i bàsicament amb productes de temporada, no?
Per exemple, ara podríem dir que treballem amb cirera i tenim diversos plats amb cireres.
Quin podríem dir que és el perfil de clients que sol venir a menjar en aquest restaurant?
Perfil de clients, doncs, bé, a nivell de caps de setmana i nits, perfil de gent de proximitat, de per aquí a la zona, de la comarca, més al migdia, més gent d'empresa, tot i que ara no en tenim,
amb els temps actuals el que és l'empresa està molt baix i no tenim aquest perfil, esperem recuperar-lo de cara al setembre, a veure si les coses s'animen, o no, que no sigui que hi hagi un canvi d'hàbits i la cosa, doncs, haguem d'inventar una altra cosa, no?
Vosaltres, bé, arrel de tot això, vosaltres ja agafeu reserves o és... bé, agafeu reserves, no n'agafeu, qui ve, doncs bé, això com ho feu?
Sí, bàsicament sempre hem funcionat a base de reserves, tot i que si ve algú sense reserva, doncs s'agafa, no?, normalment hi ha lloc, no hi ha problema.
Arrel del confinament, molts negocis han optat per la venda online o per el menjar a domicili, vosaltres ho heu fet, això?
Ho tenim en marxa, sí, és una opció més que hem donat ara, doncs, bueno, la qüestió és anar buscant mercats diferents i una de les opcions és aquesta,
de fer el menjar per emportar, que tant ho podem portar o podem venir a buscar-ho.
I ja està funcionant?
Durant el confinament més, però ara, bueno, ara la gent a nivell particular s'ha animat més ja a sortir, anar als restaurants i ha baixat un poc la venda.
Arrel de la desescalada heu fet algun tipus de canvi d'horari? Heu seguit igual? Heu obert només dinars, només sopars? Com heu gestionat tot això?
De moment hem seguit igual, hem intentat mantenir els mateixos horaris, cobrim cada dia, de dilluns a diumenge, i només tanquem els diumenges a la nit i de moment anem aguantant aquest perfil.
Bé, així per últim, hem a nivell de comerç i de restaurant, com definiries que heu viscut tota aquesta pandèmia i aquest estat d'alarma?
Bé, ha sigut diferent, ha sigut un parèntesi a les nostres vides. Per particular hem fet coses que no havíem fet mai, com per exemple estar molt en família, que això amb aquest tipus de feina és difícil.
Hem aprofitat això, el que ens ha donat aquesta oportunitat, el que a partir d'ara ens toca patir, ens toca patir econòmicament, perquè no és allò que dius, s'ha esperat tres mesos i ara arrenques a tope.
Bé, ho podem aguantar, però clar, ara és difícil aguantar tal com estem, la veritat.
T'agradaria afegir algun tipus de missatge o algun agraïment o alguna cosa?
Bé, agraïment a la gent del poble que ens dona la confiança, que ara més que mai, nosaltres ja sempre hem tractat amb producte de proximitat, d'aquí al Parc Agrari,
seguim aquesta línia i la gent ajudar-nos uns als altres.
Bé, Joan Mascaró, moltes gràcies, responsable del restaurant del Mirador Sant Just.
Sense anar més lluny, un espai per donar a conèixer el comerç i els serveis de Sant Just
amb el suport de Ràdio d'Esvern.
Compro a Sant Just.
Estimo Sant Just.
Que no t'enganyi, no ho tens tot a dos clics, ni a cinc quilòmetres.
Ho tens a quatre passes, sense anar més lluny.
Un dimarts, un dimecres, un dijous.
Surt, busca, tria, regala, sorprèn, tasta, olora, emprova, conversa.
Descobreix un nou racó i quan ho hagis fet...
Descobreix-ne un de nou, el del teu carrer, el de la cantonada,
on t'assessoren del que et queda millor, on t'ensenyen idiomes.
Sempre en les millors mans.
Sense subscripcions per un tracte prime,
sense algoritmes per saber el que t'agrada,
sense agafar el cotxe.
Encantats de conèixer-te i de tornar-te a veure.
tot el que necessites, quan ho necessites,
i al costat de casa.
Sense anar més lluny.
Comerç i serveis de Sant Just.
-i d' Daniel Trex.
Ai a p instruments,
maquis de Sant Just.
Eru de données.
Escolhe un réquisbeu greatest.
Ai a purché.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Un espai per donar a conèixer el comerç i els serveis de Sant Just
amb el suport de Ràdio d'Esvern.
Compro a Sant Just.
Estimo Sant Just.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
És una cosa molt dura, eh? La pujada de l'IVA.
Tothom està marxant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada.
L'única solució jo veig que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia.
Cal poder optimisme al monial.
El Jutgen està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució.
Sí, que sí, que estigui davant.
El principal són els interessos de Sant Just.
Sempre s'ha de costar algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta.
Perquè n'hi ha d'esperança, no? Si es pot bé.
Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
Ràdio Un Tastell.
Ràdio Un Tastell.
Ràdio Un Tastell.
Ens agrada estar amb tu.
Vinga, escoltem ara una mica de Beatles, que la veritat és que sonen poc en el programa.
I tenen unes cançons espectaculars com aquesta, que són ara mateix, que és Come Together.
I amb aquest tema musical entrem a parlar amb els dos Oriols que tenim al telèfon.
Bona tarda, Oriol Lluc i Oriol Saneuja.
Bona tarda.
Bona tarda els dos.
De fet, al principi del programa, més o menys, he fet aquests cinc cèntims per ubicar la gent amb aquests dos Oriols, en aquesta secció.
De fet, un Oriol va deixar el relleu a l'altre Oriol.
L'Oriol Lluc va deixar l'Oriol Saneuja.
I, de fet, no fa massa de parlar amb l'Oriol Lluc, perquè el teníem, estava a Lesbos, a Grècia, fent un voluntariat.
I ara sabem que ha tornat uns dies, així que també el tenim en aquest espai cada moment.
I fins a no ho ha vist.
Almenys fins a setembre haurà de ser per telèfon, però ja d'antemà, no?
Us agraeixo també que estigueu aquí els dos junts i que hagueu creat aquesta secció conjunta amb els dos Oriols, bàsicament.
Jo ja en tenia ganes, eh?
Sí, jo també, jo també. I tant.
Així que avui fusionem una mica la literatura amb frases fetes que desfem.
Cada Oriol, ja no diré més els cognoms perquè ens tornem bojos, però cada Oriol ja es compra, diguéssim, cap a casa.
Comencem per mandar de llibres.
Avui en un dia una mica especial, un Sant Jordi molt diferent, un Sant Jordi d'estiu,
que també aprofito per preguntar-vos com l'heu viscut vosaltres, us heu mogut.
O no heu gaudit massa d'aquest dia de la rosa i del llibre, així una mica estrany?
Treballant, treballant a tope al matí, que avui a més a més ha estat un dia boig, boig, boig.
I a la tarda encara no ho hem aprofitat.
Segurament quan ara acabem de parlar amb tots vosaltres, anirem a donar un bol.
Jo gens ni mica.
Sí, jo no, jo ha sigut un dia que al final, del camí de casa meva, a casa dels meus pares,
on he anat a dravint amb ells, tampoc he vist res, ni he notat cap tipus d'ambient de Sant Jordi.
No dic que no hi sigui, però diguéssim, en el meu trajecte quotidià no ho he notat,
ni he parat especial l'atenció en celebrar aquest Sant Jordi diferent.
Així que, no.
Val, doncs anem a parlar, tot i això, tot i ser un dia una mica estrany.
Aquí a Sant Just sí que hi ha algun comerç, sobretot floristeria i llibreria,
òbviament, que han posat una petita paradeta al davant, una taula,
bàsicament per exposar els llibres i les flors.
Però vaja, no deixa de ser un Sant Jordi molt atípic.
I, en fi, nosaltres des d'aquí, des de la ràdio i amb vosaltres,
el que podem fer és recomanar llibres.
De fet, crec que són recomanacions, Oriol Saneuja, que venen de part d'un amic.
Sí, el meu amic Eduard, que, de fet, ja fa molt de temps que parlo amb ell sobre llibres,
i avui em permetro la llicència de dedicar-li una miqueta a la secció,
perquè és una mica que ho està passant malament des d'allà fa anys per una sèrie de coses,
i li dedico la secció i recomanem llibres que ens ha recomanat ell.
Sí, i jo, aprofitant una mica el tirón aquest de l'Oriol Saneuja,
que proposava llibres recomanats pel seu amic,
he buscat una mica frases que parlessin sobre l'amistat,
o, bé, l'amistat, l'amistat, la relació amb aquestes de família i amistat,
que sempre es fan com aquestes dues separacions.
Llavors intentaré anar a colar les meves frases després de les recomanacions de l'Eduard,
amb boca del Saneuja.
Exacte, ho has clavat.
Perfecte, doncs quan vulguis, Oriol,
comença-nos a recomanar aquest llibre de part de l'Eduard,
que també saludem des del programa.
El primer que ens recomana...
La recomanació que fa, ens diu, són dels llibres que més l'han apassionat
o més s'ha emocionat, en el qual ho ha vibrat més i tot són novel·les, en aquest cas.
El primer que recomana és l'Atitudes Pirates, de Michael Crichton,
i, com ja diu el seu nom, és una aventura de pirates plena d'acció i de suspens
que està ambientada en el carip del segle XVII.
En aquella època, les diferents illes del carip estaven controlades
per gent espanyola, anglesa, francesos,
que es barallaven entre ells i també hi havia pirates
que feien el típic dels pirates, no?,
atacar, robar, raptar i matar pels tresors dels altres.
Llavors, la novel·la en si, el que parla és que en aquestes illes
n'hi ha una, que és la Jamaica, que és de colònia britànica,
i a la capital, a Port Royal, que és una ciutat perillosa,
amb tavernes i violents assalts, no?,
hi ha el governador del rei Carles III,
que es diu el Sir James Almond,
que li encarrega un cursari, el cursari Charles Hunter,
assaltar un vaixell espanyol,
el Trinitat, perquè diuen que té molts tresors.
Recordem que en aquella època, i antigament,
l'estat espanyol o Espanya es considerava una gran potència mundial
perquè tenia molts terrenys i molts països depenien d'ell, no?
Doncs explica les experiències, no?, de l'assalt d'aquest vaixell, no?,
i d'altres aventures i relata baralles, batalles,
amb huracans, temes de caníbals, com que no me l'he llegit no ho sé especificar,
però em comenta l'Eduard que hi ha caníbals, que hi ha molts transmarins,
i que s'ha de lluitar contra totes aquestes adversitats i aquestes situacions,
i que el llibre, al tenir totes aquestes diferents situacions,
sempre manté bastant l'acció, i és el que més li agrada del llibre, no?
Després, reflexionant i parlant amb ell,
no m'estranya que aquest llibre li agradi,
sent de l'autor del qual és, no?,
Michael Tricton, que és el pare de Parc Juràssic,
i a l'Eduard en això, aquest llibre i la pel·lícula,
sobretot la pel·lícula, és un fanàtic de Parc Juràssic.
O sigui, té sentit, no?, que aquest llibre sigui una recomanació
d'una persona que ja li agrada a l'autor per llibres com Parc Juràssic.
Correcte. Té molt de sentit, i de fet,
quan em va passar la ressenya, llavors vaig estar buscant,
dic, ah, amigo, allò que agafes el WhatsApp i comences a parlar,
venia d'aquí el tema. Vale, vale.
I si em va comentar que sí, que a part a l'escriptor, no?,
li agrada molt, sí, sí.
Doncs ens quedem amb aquestes latitudes pirates, no?,
bona recomanació literària.
No sé si arrel d'aquest llibre, Muriol Lluc,
vols afegir també algunes d'aquestes frases fetes que les faràs?
Sí, clar, jo més que res n'he trobat unes quantes,
que en aquest cas més que d'amistat, parlant d'amistat.
La primera que he trobat crec que és una que fem servir molts.
crec que també es fa servir en castellà,
que és l'enemic que fuig, pont de plata,
que és aquesta manera de dir que cal posar-ho fàcil als nostres enemics,
que quan volen fugir, que no cal retenir-los gaire.
Un pont ben maco, un pont en el que puguin transitar ràpidament
i marxar, i així ens quedem més tranquils.
I l'altre que també fem servir molt, crec jo,
que és amb amics així no calen enemics,
que és quan un amic et fa una mala passada,
et traeix i ja directament el poses a la categoria dels enemics.
Clar, amb tota aquesta inspiració de batalles de pirates,
de tavernes, n'he trobat una que m'ha semblat també molt adient
pel món dels pirates, que és
amic de got i vi és amic teu però no meu.
Que és una manera de dir que no convé fer amistats en tavernes i en bars
perquè o bé solen buscar algun profit
o són falses amistats per l'efecte de l'alcohol.
I per acabar amb aquesta categoria dels amics i els enemics,
o més aviat les amistats,
seria amic enfadat, enemic doblat.
Que vindria a explicar-nos això,
que com més íntima i profunda és una amistat,
més dol el distanciament i el trencament amb aquest amic.
Exacte. Bona aquesta última.
M'han agradat totes, però aquesta última trobo que és com molt certa, no?
Realment, quan més pesa l'amistat,
més complicat és tenir-lo com a enemic, no?
I menys ganes, també en tens, bàsicament.
Correcte, correcte.
Passem, si voleu, a una altra recomanació literària
i d'aquí saltarem una altra cop a frases...
Jo he perdut.
Digues, Oriol.
Ens ha perdut, l'Oriol?
Sí, això ha dit.
Ah, sí.
Oriol, se n'augen, sents?
Crec que no, que l'hem perdut.
Sí.
Sí, l'hem perdut.
Ara sí, ara sí.
Digues que no ho supiro.
Perfecte.
Anava a penjar i tornar-vos a trucar.
Vinga, Oriol, doncs seguim aquí.
No hem marxat nosaltres, Oriol Saneuja.
Et deixo a tu que vagis cap al següent llibre.
l'Eduard és una persona molt sensible, li costa mostrar-ho, no?, però ho és.
i el següent llibre que ens recomana també encaixa amb això, no?, la sonrisa etrusca de José Luis San Pedro i parla de l'atempt problema entre l'amor i la veritat i mostra un profund coneixement de l'alma humana, no?
El llibre d'aquest acte es relata com un vell paigès calabrès, arriba a casa dels seus fills a Milà per surmetre's a una revisió mèdica i allà primer descobreix el seu net Bruno que no el coneixia, cosa que ja ens explica aquesta relació i aquesta tendresa i també diu l'última passió de l'amor amb una dona que li dominarà l'última etapa de la seva vida.
i de fet, doncs això, no?, ens ho recomana per la ternura, amb com està escrit i com reflexa i transmet aquestes sensacions de les experiències aquestes a nivell d'amor que viu el protagonista, ja sigui amb el seu net o amb la dona que coneix, ens mostra molt bé i ens transmet molt bé aquestes sensacions.
Per això ens recomana aquest llibre a l'Eduard.
Doncs vinga, seguim amb recomanacions amb l'Eduard, espero que ens estigui escoltant, ara estava pensant.
Sí.
Sí.
Doncs, Oriol Lluc, et passo tu la paraula per seguir parlant de frases, en aquest cas ja no tant d'amics, tot i que també ho són, no?, o sobre amistat, potser, i família.
Sí, sobre amistat i família, perquè com que he vist que la novel·la tractava una mica el tema de la família i dels retrobaments familiars, he trobat aquestes frases que al final veurem que més aviat, o que hi ha com una tirada més cap als amics que per la família.
Per això, la primera frase diu, l'amic el trio jo, el parent no.
És aquesta típica frase que els amics són la família escollida, això que molts cops fem servir, que al final no som lliures de dir els nostres familiars, amb els quals potser ens discutim o tenim problemes per qüestions de caràcters o de gustos o discussions familiars,
però sí que som lliures d'escollir els nostres amics, que en teoria això hauria de fer que fossin relacions més senzilles, tot i que al final tampoc ho són.
Aquesta frase es fa servir molt per dir-li a un amic com a mena de lluança i a un parent més aviat com a mena de menyspreu, no?
Més o menys seria el mateix significat que la següent, que és amb el veïnat, bona amistat i el portal tancat, que és el mateix que la família ens ve donada,
però els amics i els veïns els triem nosaltres i hem de saber fer bona tria.
Si no triem bé, els problemes ens els mengem nosaltres, però no és com amb la família que, bueno, no pots triar.
I en tema de relacions familiars també hi ha una que diu, allà on no hi ha pa, no hi ha pau,
que indica una mica que la falta de coses necessàries produeix distensions i produeix desordre a les famílies, problemes,
que amb totes les necessitats cobertes, diguéssim, la vida és més senzilla dintre de les entitats familiars.
Senzilla depèn de com, eh, a vegades, però sí, pot ser més fàcil la pen.
Què més? Anem cap a una altra novel·la, una altra obra, no sé si una mica més fantàstica.
Sí, aquesta és, exacte, és més fantàstica, més apocalíptica,
perquè aquell llibre va sortir amb aquell tema que vam parlar de l'apocalipsi fa unes setmanes enrere,
i l'Eduard, que també és un tio fantàstic, ens recomana El planeta de los simios, de Pierre Boulay.
Aquí sí que, si ho he dit malament, disculpes.
La novel·la tracta d'un futur proper, que potser ens pensàvem que ara el 2020 ja l'hauríem viscut,
però no és així, no?, que són tres astronautes que aterren un planeta que sembla molt idèntic a la Terra,
i encara que la exuberant naturalesa, un clima més suau i una atmosfera més respirable,
fan que sigui un paradís, però de seguida veuen que la realitat i el que sigui un paradís no és tan maco i tan bonic.
En aquest món, que s'assembla tant a la Terra, els humans són bèsties salvatges,
i els simis són els que tenen la intel·ligència.
Un dels protagonistes és el que intenta descobrir el secret d'aquesta terrible civilització,
sense saber si això el convertirà en Salvador Larra Salmana o en testimoni del que està vivint i res més.
Aquest llibre, precisament, també recupera una d'aquestes mítiques batalles o discussions que vam tenir també fa bastantes setmanes enrere,
de què era millor, si els llibres o les pel·lícules.
Evidentment, el planeta de Simis està més a la boca de nosaltres pel tema de les pel·lícules que no pas pel tema del llibre.
Però bé, aquí el deixem recomanat, i jo ja m'he imaginat llegint mal, no me l'he llegit, haig de reconèixer,
jo m'he imaginat llegint mal amb les poques vacances o les que puguem fer,
i veient i imaginant aquest paradís de la naturalesa exuberant que diu que el llibre et descriu.
Crec que qualsevol persona ara pagaria per poder anar a un lloc d'aquest sense el perill, no?
Només amb aquesta naturalesa exuberant.
I anem cap a les frases fetes, Oriol Lluc?
Mira, jo aquí he trobat dues frases, buscant frases sobre la benestat.
He trobat dues frases que entenc que ficades en el context de molts anys enrere
no podien tenir sentit, però era la manera de pensar de la gent
i eren coses que es deien, però que són frases totalment masclistes i misògines.
I he pensat posar-los en aquest apartat, ja que com que aquest llibre ens planteja
aquest món on la civilització humana ha canviat, he pensat en fer una mica d'incidència
a nosaltres també, en què encara necessitem bastants canvis.
Com deia, aquestes frases són antigues, però crec que va bé conèixer-les
per veure l'estigma que hi havia i que, evidentment, encara perdura sobre les dones
i per veure si així podem aconseguir no rebatir els mateixos errors.
La primera és a l'amiga que ho és, no li ensenys el promès, que al final és
que no sigui que te'l prengui i traspura una mica aquest pensament que les dones
són interessades, que són pèrfides, que sempre intentaran fer-se mal les unes a les altres,
que són interessades en trobar un home ric o un home...
i crec que és una frase que no acaba d'encaixar amb el que hauria de ser
el tipus de pensament, no sé si més modern o més respectós d'avui en dia.
I l'altre que també m'ha deixat molt flipat, per dir-ho d'una manera,
que és el marit estima'l com amic i temblo com enemic.
Crec que, exactament, exactament, exactament, crec que amb aquest any mare, mira, jo...
És un resum molt explícit.
Sí, sí, sí, sí. Crec que, evidentment, eren altres maneres de pensar, però...
I per sort crec que són frases que no es fan servir encara,
però, al final, aquest pensament masclista o misògin,
potser no a través d'aquestes frases, però a través d'altres accions i altres frases,
avui en dia encara perdura bastant.
Per sort, sembla que està canviant, però crec que hem de fer una mica un esforç entre tots.
És a dir, deixar dites aquí aquestes frases per no oblidar-nos de com es pensava
o de com es veien a les dones abans.
Exacte, anava a dir, si més no existien, per tant, hi havia gent que les mencionava,
per tant, hi havia una certa creença en pensar que, vulguis o no,
sigui o no una frase feta, hi ha un convenciment darrere, no?, del contingut d'aquestes.
Correcte.
Per tant, espero que la gent no les recordi massa ara que les hem dites,
espero que recordin que es deien, com altres coses que també passen a la història
i que el recordar que han passat.
Anem cap a una altra novel·la, Oriol Saneuja.
Doncs vinga, va, anem per una altra novel·la.
Aquesta és una novel·la policíaca i estic molt d'acord amb aquesta recomanació.
El Innocente, de Michael Connelly.
Ja vam fer també una secció destinada a Michael Connelly.
Doncs, aquí en recuperem un...
Oriol?
Del qual jo n'estic totalment d'acord.
Sí, em sentiu?
Sí, és que sembla que t'hagués anat.
Sí, sí, digues.
Vale, jo sí que ho sento, eh?
Espero que els audients estan bé.
Res, El Innocente de Michael Connelly.
Michael Connelly té diferents protagonistes de les seves sagues
i aquest és el primer llibre de la saga de l'abogat.
És un abogat defensor i és conegut com l'abogat del Lincoln
perquè sempre va amb aquesta marca de cotxes cap aquí cap allà.
En aquest cas, l'abogat ha d'assumir la defensa d'un joc de Rick Hills
que es diu Louis Roulet,
que és detingut i acusat d'un intent assassinat d'una prostituta,
però a poc a poc, amb l'ajuda del seu investigador,
es va veient com la trava és més fosca
i la història s'enfosca a ell.
I bé, el recomanem per com va evolucionant la història
i sobretot pel final, que evidentment no el direm.
Se n'ha de llegir.
T'hem anat sentint així una mica tallat en algun moment,
però espero que els oients ho hagin sentit bé.
seguim fent ara sí amb l'Oriol Lluc més frases relacionades amb aquests temes.
Tenim primer l'últim llibre del Sanabuja i després vinc amb les frases.
Vinga, va, doncs passem al següent llibre.
Vale, perfecte.
Doncs el següent llibre és El estudiante de John Katzenbach.
Llegint-me la ressenya que em va passar aquest amic,
haig de reconèixer que avui, ara quan pengem,
és un dels llibres que intentaré trobar amb aquest Sant Jordi d'estiu d'aquest any.
Doncs jo també, jo també, si et dic la veritat.
No ho havíem parlat i de tots els que ens has ensenyat,
com que m'havia llegit el guió abans,
també és el que em ve de gust poder llegir.
Però bé, perdó.
Vinga, anem a explicar als oients de què va
i així tots amb tropel a comprar-lo.
Ja ens ho provarem, eh?
Vinga, va.
Vinga.
El fruit de la venjança és més venjança.
Mentre intenta mantenir-se a l'alcohol,
Timothy Mott Warner alterna les seves classes de postgrau
a la Universitat de Miami amb reunions d'un grup d'autoajuda per addictes.
El seu oncle Ed, metge psiquiatra i alcohòlic reventat,
és el seu gran suport moral.
Preocupat perquè l'Ed ha faltat a una cita,
Mott es dirigeix a la consulta del seu oncle i el troba mort,
enmig d'un vessal de sang.
Aparentment s'ha disparat un tret al cap
i la policia ho veu tan clar que és un tema de suïcidi
que aviat abandona el cas i el dona per tancar.
No obstant això, Mott està convençut que va ser assassinat el seu oncle
i desolat i decidit a trobar ell mateix a l'assassí
busca suport a l'única persona en la que pot confiar.
Andrea Martín, que havia estat la seva nòvia
i a la qual no veu des de fa 4 anys.
Malgrat que està en una gran depressió
per haver viscut aquesta situació traumàtica,
Andy no pot deixar d'escoltar,
o sigui, la seva ex-nòvia no pot deixar d'escoltar,
en Mott i acaben lluitant contra els limonis interiors
i els dos joves aniran internant un territori fosc i desconegut
habitat per una ment tortuosa i venjativa
que no se dirà davant de res per aconseguir el seu objectiu
que és esclarir la mort de l'oncle Ed.
llegint això, que per això ho expliquem a l'audiència,
a mi ja m'agrada més del que deia,
ja m'agrada ganes d'anar-lo a buscar com ho pot.
Vinga, entropel.
Ara sí, Oriol Lluc, et cedeixo la paraula?
Sí, home, jo he pensat que al final
sembla que són dos personatges en aquesta novel·la
que treballaran junts per un objectiu comú
i, mira, he pensat també en acabar amb una mica d'optimisme
pensant que l'amistat és segurament una de les coses més maques
que hi ha a la vida
i he trobat algunes frases que són molt representatives
i on hi havia una que m'agrada molt, molt, molt
des que soc petit, que és
aquests dos són com cul i merda,
que és aquesta manera de dir que dos persones són inseparables,
que sempre fan les coses juntes, que sempre estan junts
i n'he trobat dues més que representen el mateix.
Una diu allà on va el cotxe va el senyor
i l'altra diu allà on va el bou va el picarol
que al final vénen a dir el mateix.
A mi, francament, expressivament, m'agrada molt més
la de soc com cul i merda,
però la del bou i el picarol m'ha agradat també
perquè després en veurem una altra
però fent frases fetes al principi d'any
en havíem trobat moltes, moltes, moltes
que tenien origen agrari.
No sé si te'n recordes.
Sí, sí, sí.
Els lats.
Exacte, exacte.
I al final aquesta té aquest mateix origen agrari.
Allà on va el bou va el picarol,
que segurament és allà on va el bou va l'esquella, no?
Una altra sobre el valor de l'amistat
i com conèixer realment qui són els teus amics
és a la presó i al llit es coneix el bon amic,
que bé significa això,
que els bons amics els coneixem quan estem en l'adversitat
i principalment quan estem malalts o captius.
En aquest cas, el llit, per tots els malpensats,
es referia a quan estàs malalt al llit
i no a altres coses.
Val.
En aquest cas, ja ho sabeu que a vegades
també m'agrada portar frases picants,
però avui no tocava.
Avui el llit era el llit de malalt.
I en aquest cas una altra frase
amb origen també agrari,
que és
L'amic i el cavall no alcancis mai,
que al final ve a dir això,
que no convé abusar de ningú
perquè ens podríem quedar sols i desemparats.
A un amic, segurament,
si li exigeixes massa o en tires massa,
es pot acabar cansant
i a un cavall també
i llavors et deixarà de fer les feines del camp.
Però bé, al final,
a mi la que potser m'agrada més
és aquesta frase que diu
que aquí té un amic, té un tresor
i em sembla que és una veritat com un temple.
Com un cavall.
Tinc aquí un apunt final
que no sé si també volia comentar l'Oriol Saneuja
o volíeu tancar aquest espai
amb aquesta frase final
d'aquí té un amic, té un tresor també
per potser dedicar-li a l'Eduard.
No sé com volíeu fer.
Doncs tanquem-ho aquí, si voleu.
L'últim llibre que recomana l'Eduard
és un clàssic
que al final aquí hem parlat de pocs clàssics
i és en Dràcula
demà demà amb Stoker
que millor que acabar amb aquesta frase
i qui té un amic té un tresor.
Doncs sí, al final
jo crec que és la frase que pot resumir
també el missatge que li volíeu enviar
a l'Eduard
que ens estarà escoltant
i que també li transmetem
aquestes bones energies i vibracions.
Així que Oriol...
Oriols, us diré Oriols
a partir d'ara.
Els Oriols, els Oriols.
I Oriol Lluc, gràcies per aquest espai
que ens porteu avui.
Tot i ser la penúltima setmana del programa
m'ha fet il·lusió també
tenir-vos els dos junts
tot i que sigui per telèfon.
A mi també.
No descartem reeditada la setmana que ve.
Ah, mira.
No descartem això, eh?
M'agrada escoltar-ho.
Doncs reedit el pròxim dijous
penúltim dia del programa
a veure si us podem tenir els dos també.
Mentrestant, cuideu-vos, feu bondat
i que tingueu quasi bé bon cop de setmana.
Igualment.
Molt bé, moltes gràcies.
Adéu a vosaltres.
Adéu.
Adéu.
Fins demà!
Tornem, tornem perquè el viatge continua, però el camí el farem d'una manera diferent.
El transport públic, l'ús de la mascareta és obligatori.
Mantén una distància segura, evita les hores punta i les aglomeracions.
És un missatge de l'ATM i de la xarxa de transport públic de l'àrea de Barcelona.
Més informació a atm.cat.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!