Fins demà!
El programa amb aquest tema es diu Banana, la canta Shaggy, entre d'altres, amb DJ Fly i Con Cara.
5 i 10 d'aquesta tarda de dimecres 5 de maig, seguim, ja sabeu, en directe des de Ràdio d'Esvern i fins les 7 del vespre sarem aquí amb vosaltres, si ho voleu.
Tenim per endavant el programa número 755 i a continuació, com sempre fem, us explicaré el sumari per aquestes dues properes hores.
Començarem de viatge, sí, de visita també a exposicions amb la Glòria Cunés.
Anirem fins al Caixa Fòrum a Barcelona per visitar virtualment i des d'aquí, des dels micròfons de Ràdio d'Esvern, l'exposició El somni americà del pop a l'actualitat.
És l'art gràfic de l'Amèrica del Nord dels anys 60 i en aquesta exposició, si us animeu a anar-hi després del que ens explicarà la Glòria,
podreu veure una visió força diversa dels artistes respecte a aquests diversos períodes de canvis socials i polítics als Estats Units, que encara segueixen.
Per a més informació també podeu seguir l'etiqueta o el hashtag Somni americà Caixa Fòrum a les xarxes socials o en el nostre Twitter i reunir la informació que hem publicat.
També passarem amb la Glòria Cunés per la biblioteca, a veure si ho dic bé, Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, ja ho diré bé, un museu que va obrir les portes el 26 d'octubre del 1884.
Avui trobarem a faltar però els nois de la tertúlia de cinema que sabem que estan força enfeinats i d'exàmens a l'Institut de Sant Just de Sica, els enviem també molta força, molts ànims i que vagin molt bé els exàmens.
Nosaltres però seguirem a la segona hora a partir de les 6 amb l'Oriol Lluc. Avui ens portarà expressions i paraules relacionades amb la vacuna i la medicina.
I si recordeu, fa dues setmanes ja ens va portar l'Oriol a un espai similar, de fet va ser la primera part.
Avui en aquesta segona part parlarem entre altres de l'expedició Balmis, de paraules i conceptes com el Bademecum o d'on prové l'expressió metge de capçalera.
I per acabar temes d'economia relacionats amb la Covid, com es recuperarà el sector de l'automoció després de la crisi de la Covid i quina repercussió té la recuperació de llocs de treball també perduts durant la pandèmia en aquest sector d'automoció en parlarem amb l'economista Rafel.
Us faig com sempre el recordatori, a part que ens podeu seguir a les xarxes socials al Twitter, arrobapl, la guió baix Mireia, i podeu trobar totes les entrevistes, espais, en fi, tot el que passa aquí al programa ho podeu trobar al web de radiodesvern.com, a l'apartat magazins, la plaça Mireia.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
De dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda,
a Ràdio d'Esvern, un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encoentres mal o arroba?
Socorro!
Doncs bé, ens ambientem una mica cap a aquests anys 60 per visitar l'exposició que ens porta avui la Glòria Conesa i ho fem escoltant ara mateix.
Són a Rita Pavón, amb aquest de Temí un martell, el que ha traduït seria, doneu-me un martell, saludem la Glòria. Glòria, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
Dic que ens ambientem musicalment per visitar una exposició que més o menys ronda aquests anys.
Sí, comença als anys 60 i fins ara.
El pop internacional, no?
El pop internacional és el somni americà, o sigui, el somni americà que vés des del pop dels anys 60 fins a l'actualitat.
Aquesta exposició està al Caixa Fòrum, no?
Està al Caixa Fòrum.
A Barcelona.
De Barcelona, primer va passar per Madrid i després ens l'han portada a Barcelona.
No sé si després anirà a algun altre lloc o no, perquè a vegades després aquestes exposicions es passen a altres llocs,
ja que aquesta, de fet, està muntada en part pel British Museum, o sigui que és una exposició que possiblement vagi donant toms.
No sé exactament quins llocs està prevista, però en principi, en el British i a Madrid i a Barcelona segur, després anirà al voltant.
I ara la tenim aquí, que val molt la pena, l'has visitada, entenc, i per això ens la portes, perquè la recomanes.
Sí, la recomano, la recomano, la recomano.
A veure, és una exposició d'art gràfic, o sigui, que tot el que hi ha allà són, sobretot, cartells o pòsters o coses fetes amb grafisme i amb gravats,
o sigui, gravats són aquelles planxes, normalment, com feien abans els diaris, que ara els fan d'una altra manera, no?
Però, clar, als anys 60 les tècniques eren aquestes, és una tècnica que es va posar molt de moda,
i aleshores, com que també, a més, era un art molt activista, molt feminista, que parlaven d'activisme social,
aleshores anava molt bé per fer els textes i hi havia molt, o sigui, són gravats, gravats d'aquella època, que, bueno, encara es fan servir, no?
Hi ha autors, artistes, més aviat.
Sí, els artistes, alguns són molt coneguts, com Andy Warhol és el més conegut, no?
Que va començar, doncs, amb el seu estudi, i allà reunia gent, i aleshores, doncs, feien totes aquelles coses que ja sabem,
que ja les hem explicades alguna altra vegada, no?
Junts amb ell estava l'Esper Jones, que és també molt conegut per les seves banderes americanes,
que les fa amb diferents textures i diferents mides, i treballa molt amb la bandera americana.
I després també hi ha el Robert Ronchester i el Jim Dean, el The Cooking, o sigui, hi ha molta gent que és prou coneguda amb l'ambient d'art.
I es van juntar en aquella època, que venia després de la Segona Guerra Mundial,
va començar a haver-hi una eufòria econòmica, on la gent, aleshores, anava per el luxe,
els grans cotxes descapotables, les cases, luxe personal, amb el vestit,
i aquesta és la història que va començar amb el pop de l'època, no?, cap als anys 60.
després d'haver estat en una època de, verdaderament, molt comprimida en quant a gastos i també és perquè no es podia, no?
Era un ressurgir una mica, no?
Era un ressurgir, exactament.
L'art pop va ser un art que va anar des de costa a costa, des de la costa est a la costa,
des de la costa oest fins a la costa est, o sigui, des de Sant Francisco i sobretot a Nova York.
Perquè es va originar als Estats Units, no?, aquest art.
Es va originar als Estats Units per allà a la costa, o sigui, Califòrnia, San Francisco, tota aquella zona de per allà,
i després va venir cap a Nova York.
Amb tot aquest art podem incluir el que és el minimalisme, l'art conceptual i el fotorealisme.
Tot això són parts d'aquest art que va sortir des dels anys 60 i que, de fet, encara dura.
Ells van començar a experimentar materials nous i van explorar amb els seus treballs,
que parlava molt de raça, de feminisme i de la crisi financiera mundial.
Aleshores, eren tots com, bé, com ja ho hem dit, no?,
va haver-hi el boom econòmic i, a partir d'aquí, doncs, els seus treballs parlàvem des de la publicitat, sobretot,
recordem l'Andy Warhol amb les seves botelles de Coca-Cola...
La sopa Campbell's, no?
La sopa Campbell's, sí.
I el consumisme.
Aleshores, estava molt de moda el consumisme.
Tot el contrari que ara, que sembla que ara, ens hem donat compte que això del consumisme no funciona, no?
I, a partir d'aquí, doncs, van haver-hi una sèrie d'artistes que els van promocionar tot aquest art
que era molt diferent a tot a l'anterior, perquè l'anterior ja saps que era molt realista,
clar, que hi havia també l'art abstracte, no?, però van fer un canvi molt radical
perquè era treballat amb tintes molt de colors, tintes planes, o sigui que vol dir colors molt naturals,
molts vermells, negres, grocs, blaus, i sobretot era això, un art, per dir-ho d'alguna forma, molt publicitari, no?
Aleshores, ells...
Sí, de fet, crec que la publicitat en aquells anys també va jugar un pop important i es va aprofitar una mica d'aquest art.
Crec que en aquell moment també es va començar a utilitzar aquest tipus d'art a la publicitat.
Sí, la publicitat va començar aquí també als anys 60, és quan va haver-hi un gran boom
i es va muntar la majoria d'agències de publicitat, que per cert a Catalunya hi havia el 70%
i a Madrid només hi havia el 20, i en aquests moments em sembla que deu estar al 100% allà.
Sí, gairebé.
Però aquí a Espanya la publicitat va començar, aquí a Catalunya grans empreses.
Home, Gilby, no?, és un nom que sona força.
Sí, Gilby abans era Bassat, i ell va començar molt jove, jo el recordo.
Bé, a mi em va venir a l'agència, el senyor Bassat, que era molt jove, a portar anuncis al Filomatic.
I va venir a portar-me anuncis.
Què és això del Filomatic?
Filomatic!
Filomatic era una maquinilla de feitar que l'anunciava...
És que va ser molt...
Però manual, no?
Entenc.
Sí, Filomatic l'anunciava un actor que es deia Gila.
Ah, sí, a l'espanyol.
Sí, a l'espanyol, sí.
Ho es deia?
Sí.
Ho es deia, crec.
I feia una mica de conya, explicava una mica de xiste, i parlava d'això, sí.
I bé, a l'hora...
Manuel, Manuel Gila.
Manuel Gila.
Ah, no, perdó, Miguel, ja ho diré bé.
Miguel, Miguel Gila.
Miguel Gila.
I parlava...
Que feia aquest gag del telèfon, no?, que...
Sí, és aquest.
Doncs el Bassat va...
Sí, recordo que em venien a portar anuncis d'aquesta.
Me n'hi venia personalment, perquè és que era quan començava, o sigui, ara és la més important.
Sí, gairebé, ara és la més important, sí.
Aleshores, era molt jove i portava els anuncis, després els repartien per tot Espanya, amb tots els diaris, o sigui que sí.
La publicitat dels anys 60 va haver-hi un boom, sobretot aquí allà, potser als Estats Units, potser seria abans, després de la Segona Guerra Mundial i cap als anys 50, no?
Aquí va trigar una mica més, va trigar una mica més.
Els anuncis se'ls feia cadascú i d'aquesta manera van començar les agències de publicitat.
van començar a vindre a multinacionals i, bueno, per allà, què t'haig de dir, no?, amb tots els esports que surten a la televisió.
Exacte. I crec que vam veure molt, no?, és a dir, veure en ve alta d'aquest art, també, no?, així pop, aquests colors, aquest puntilisme, també, no?
Amèrica, sobretot, això, no?
El Warhol, de fet, va començar fent publicitat, com tu has dit, amb les sopes, sobretot, que mira encara dura, no?, o sigui, de fet, encara són unes icones que encara venen els quadros com a decoració per llars modernes de gent jove, o sigui que...
I en té un molt conegut, també, que crec que era la cara de la Marilyn Monroe, però amb sinotípia, no?
En aquesta exposició, la Marilyn Monroe, no sé si està, amb onze colors, onze colors, que és allò que feia Warhol, no?, que t'agafava una fotografia i la feia tota color.
Llavors, en aquest cas, hi ha la de la Marilyn Monroe, i després també hi ha la de la Jacqueline Kennedy, el dia que van matar el seu marit, i que la va agafar amb una expressió de duresa, de, bueno, de la mort del seu marit, i aleshores també hi ha unes quantes fotografies ampliades, lògicament, de la Jacqueline Kennedy.
No, no sabia que també l'havia agafada amb ella, ara estic veient el quadre aquest també, amb colors més foscos, per això més apagats.
Sí.
Més tristos, també, no?, pel moment.
Doncs, ells parlaven, sobretot, d'això, aquests pintors, bueno, pintors no, eren artistes, perquè pintar no és que pintessin.
Clar, la categoria era artista, no?
La categoria és artista, clar, si vas a mirar la categoria d'artista, a mi sempre m'ha estranyat molt, perquè, quan un és advocat, doncs, o sigui, quan un estudia lleis, li diuen que és advocat,
quan estudia medicina, li diuen que és metge, en canvi, quan estudia art, no, li diuen artista, perquè, bueno, artista, ja ho saps, les senyores folklòriques, que amb tot el meu respecte, elles són molt artistes, no?
Aleshores, artistes són tantes coses que, aleshores, els artistes, de veritat, els que estudien art, o sigui, els que estudien art a Belles Arts, és una llàstima perquè no tenen un nom propi, com els doctors o els advocats o tots aquests que hem dit, no?
Però haurien de ser artistes, no? S'entén?
Clar, el que passa és que els artistes, jo penso que no agrada que els diguin artistes, perquè, és això, no? O sigui, sembla com si no fos només artista el que està estudiat art, o sigui, l'art abarca tantes coses, bueno, ara els cuiners també són artistes, o sigui, que ha de fet la gent que ha fet Belles Arts no té un nom propi,
Això és collita meva, o sigui, però que m'agradaria que tinguéssim un nom propi, no?
Clar, Bell Artesí hauria de ser, Bell Artesà, no sé, clar, n'hauria de buscar un nom que...
Artesà és una altra cosa, perquè l'artesania no té res a veure amb l'art, o sigui, sí que té a veure, però és diferent.
I en... l'artesania està feta... o sigui, la diferència entre artesania i art, deien que l'artesania surt del cor i l'art surt de la ment.
Sí, això són coses que s'han dit que, bueno, és igual.
Això serà una altra carpeta, no?
Aquí queda, aquí queda.
Però peces d'artesania també s'han considerat art, no? Vull dir, clar, no? O no? Creus que no? Són altres àmbits.
Bueno, per començar, clar, els artistes abans no es deien així, o sigui, en el temps dels romans els artistes no eren coneguts,
o sigui, ara tenim escultures de l'època dels romans o dels grecs i no sabem qui les va fer, perquè ells en realitat eren artesans,
que ara serien artistes i molt reconeguts, però això no va arribar fins molt més tard.
Abans la gent eren artesans. En canvi, ara, de fet, hi ha una paraula que és artistes, ja no són artesans,
o sigui, hi ha una petita... jo penso que hi ha diferència entre artesà i artista, per el que t'he dit, no?
Els artesans treballen més amb les mans, treballen més amb formes, mentre que els artistes sembla que siguin més mentals, no?
És que, clar, la definició d'artista, si la busquem, diu, persona que practica alguna de les velles arts, música, pintura, escultura, arquitectura, dansa, poesia,
en especial si s'hi dedica a ell professionalment.
Clar.
Clar, és tan genèric...
Clar, però ara no, perquè ara ja et dic, o sigui, ara molta gent és artista, però artista de cuina, artista de mil coses, no?
Però, bueno...
Nosaltres també podíem ser artistes, no?
Ara mateix.
De la ràdio.
Sí, clar, no? De veu, no?
De veu.
Doncs mira, sí, suposo que sí.
Llavors, els que es movien en aquesta època cap als anys 60, Andy Warhol, altres que has comentat, Jasper Jones, Robert Rochensberg,
eren artistes, eh? I a partir d'aquí ja cadascú es definia com podia, bonament.
Eren artistes, sí, sí, d'aquests...
No, no hi ha cap...
Vull dir, no eren allò de dir pintors o...
No, és que no...
Grafistes...
No, sí, grafistes, de fet sí, perquè l'art pop, sobretot, és un art molt gràfic.
O sigui, està plasmat, com dèiem abans, amb paper i amb pòsters i amb...
Sobretot amb molta lletra, perquè com que era un art molt reivindicatiu i també el de molt feminisme,
com, per exemple, hi havia un grup de persones, de noies, que es deien guerrilla gals, eren americanes,
i aquestes reivindicaven el feminisme i el seu... se les coneix sobretot perquè hi ha la Venus desnuda,
que és una figura, eh?
I aleshores elles el que feien era posar aquesta Venus, però amb un cap de...
Sí, de mono.
De mono, d'orangotà, crec que era.
I així es van donar a conèixer i va ser, de fet, el primer grup, perquè, clar, com a tot arreu, ja ho sabem,
o sigui, els homes triunfen, els homes són artistes, els homes són cineastes,
ara comença a haver-hi alguna dona, però generalment els homes triunfen.
No sé si és que abans les dones totes es quedaven a casa a cuidar els fills, però...
I a partir d'aquí, o sigui, no, aquestes les guerrilla gals, ja el seu nom ja indica el que eren, no?,
eren unes guerrilleres que volien que se les reconeixés i que feien verdaderament art.
Eren unes dones molt interessants.
Molt ús de collage també en aquella època, no?
Molt ús del collage, sí.
Enganxar una cosa sobre l'altra.
O fotos de presidents, no?, o, vull dir, barrejar...
Posar-los color als llavis, perquè l'Andy Warhol va fer fotografies del Nixon
i de la Jacqueline i de tots aquests que hem dit,
i els hi posava, eren com en blanc i negre, però ell els hi posava color
i els hi pintava els llavis de groc i, bueno, feia, s'entretenia,
com era una mica l'art aquest que fan una mica els nens petits, no?,
que els hi donen una...
Sí, oi? És una mica manualitat.
Els hi donen una...
Una revista i ara, no?
Sí, un paper amb un dibuix i ells el tenen que pintar
i si se'n surten de la línia, doncs és igual.
També hi havia el Mao, Warhol va fotografiar...
Va fer molts dibuixos, va fer dibuixos del Mao, no?
Hi ha uns dibuixos de...
Bueno, que són dibuixos o pintures de 3 metres,
em sembla que en vaig veure una que era com de 3 metres del Mao.
I en aquesta exposició d'aquí també hi ha...
Sí, també pintat, crec, no?, amb les sombras d'ulls,
amb els llavis també pintats, no?
Sí, en aquesta exposició d'aquí del Caixa Fòrum
hi ha un esquelet de més de 2 metres que és d'ell mateix,
o sigui, sembla ser que és del Warhol,
un esquelet amb també tot dibuixat i explicant coses, no?
Tenien com un punt una mica...
No sé si naïve és la paraula, eh?
Però una mica com, no sé, no infantil,
sinó tècniques com molt bàsiques,
vull dir, fer un collage...
Jo penso que una valor ràpid, no?
O sigui, així com fins aleshores,
després els pintors...
Bueno, ja hi ha qui diu que s'ha estat dos anys per fer una obra, no?
Ara hi ha aquest que ha fet el Floyd, no?
Un que ha fet un dibuix,
va haver-hi una exposició al Caixa Fòrum,
i és un que ha fet un quadro petit
de la reina d'Anglaterra,
i diu que s'ha estat dos anys per pintar-lo.
Jo no sé com s'ho ha fet,
ara ha estat dos anys per pintar un quadro.
Jo la veritat és que quan pinto,
en una setmana t'ho fa un quadro.
No, no, era capes sobre capes,
capes sobre capes, capes sobre capes.
No recordo ni.
En aquest cas,
podríem dir que els artistes d'aquests anys,
60 era una mica més veloç,
el procés i el resultat.
Sí, sí.
Bueno, a més es reunien i feien aquelles reunions,
i també pintaven i feien los happenings,
que això ja ho vam parlar l'altre dia.
El Warhol, sobretot, va pintar la Liz,
bé, et dic noms molt coneguts, no?
Després de l'expressionisme abstracte,
fins als 40, però a partir d'aquí,
dels 60, va començar,
el Warhol li va pintar la Liz Taylor,
la Marilyn Monroe, la Jacqueline Kennedy,
i el Jones va fer tota la sèrie de banderes.
Després, el Roy Linsenstain,
que per cert, el Roy Linsenstain tenim aquí,
és aquell que fa puntets a les cares,
són unes cares com de noies,
amb els ulls molt oberts,
i els dic, però ho fa tot de puntets.
I que per cert, tenim una obra aquí a Barcelona
que és molt maca,
que està al Passeig de Colón davant de Correus.
Hi ha una gran obra monumental,
quan vas cap a la Barceloneta,
i allò és del Roy Linsenstain,
que és aquest grup,
és aquest grup de gent,
que a més s'apuïaven,
i es parlaven, i es veien,
i aquest Roy Linsenstain el que feia
era una mena d'obres puntejades,
com hem dit abans,
amb un estil de vinyetes de còmic.
Feia diverses coses,
i com si fos una vinyeta de còmic.
Sí, amb colors com molt...
Sí.
Molt nets.
Sí, no?
Vull dir, blau, vermell,
però...
Sí.
Vull dir, una escala cromàtica força reduïda,
en aquest sentit.
Després, què més podem dir?
En els museus,
quan la guerrilla Gels,
hem de tenir en compte,
que per l'any 89 van sortir,
i en el Metropolitan Museu
només hi havia un 5% de dones artistes.
En canvi, hi havia un 85% de nusos femenins,
o sigui, que la dona no era artista,
però posava per l'home.
Això també ara sembla que ha canviat.
De totes maneres, nusos d'homes,
jo no en conec gaire,
no n'he vist gaire,
o sigui que...
No, ara que he de pensar,
no me'n ve cap al cap, eh?
La veritat,
vull dir, un home pintat per una dona més
no acostuma a ser més habitual.
No, gens.
No sé per què.
Només amb una pel·lícula que parlaven...
Hi havia una pel·lícula de la Isadora Duncan,
que és de Isadora Duncan,
de la bailarina la Vanessa de Grey,
i ballava imitant Anna Isadora Duncan,
i allà sí que sortia i parlaven
de la bellesa de l'home despullat.
Clar, que estem parlant d'una Isadora Duncan,
que era una dona bailarina,
que li encantaven els homes
i els trobava que l'home despullat
era una meravella, no?
Aquesta senyora, la Isadora Duncan,
al final va morir,
anava amb un descapotable,
amb un mocador d'aquells de seda que volaven,
i se li va enganxar amb la roda del cotxe
i es va ofegar.
És una bailarina que a la seva època,
que ja hauríem de ser els anys 20, m'imagino,
era molt reconeguda,
li van fer una pel·lícula fantàstica
que no l'he tornat a veure mai més.
O sigui, la van estrenar
amb un dels ciners de Paciència Gràcia fa molt de temps
i no l'han tornat a fer
i és una pel·lícula meravellosa.
Ell era ballarina, no?
O era actriu també?
Diu que és la Vanessa Ray Gray,
que ara fa d'allà i hi ha moltes pel·lícules,
perquè és balleta,
l'altre dia va sortir a la tele.
Però, clar, a la pel·lícula feia veure
que era l'Isadora Duncan,
que era una bailarina fantàstica d'això,
no sé si dels anys 20, més o menys, anys 30.
Què més?
Què més tenim?
Bé, aquí a l'exposició aquesta del Caixa Fòrum
tenim a la Jenny Olser
amb una gran pintura
dividida en parts
que costa molt de veure
i jo aquesta no l'havia vista
perquè la Jenny Olser la conec
que feia reivindicacions feministes
amb texta, molt de texta,
i aleshores ho projectava
a grans pantalles del carrer de Nova York.
I en aquest cas,
estan allà com si...
O sigui, que són...
És una pintura.
Pintura o, no sé, gravat exactament,
no sé el que és.
Però ella acostumava a fer molt texta
reivindicant coses femenines.
Hi havia diverses noies, dones,
que això ho van fer-ho
perquè les dones, ja saps,
o sigui, que no comptaven,
no van per res a la pintura.
Les dones, normalment,
suposo que és que estaven a casa
cuidant de les criatures i demés,
i sempre saps...
Bé, és més, hi ha moltes artistes
que qui firmava,
això ja en el segle XVII o XVI,
que elles pintaven i qui firmava
era el seu marit.
Ara no ets a dir noms, però...
O escriptores, també, no?
Escriptores, també.
Escriptores, també.
com la Víctor...
La Wolf, no?
Sí, sí.
La Virginia Wolf, no?
Sí, potser...
I això ha passat sempre,
o sigui, que moltes vegades
quan les dones han fet coses artístiques
o que sembla que són coses d'homes,
doncs, després qui firmava era el marit.
Se n'han fet diverses pel·lícules
d'aquests temes
i, afortunadament,
això sembla que ja no passa.
De totes maneres,
segueixen havent-hi moltes exposicions d'homes
i menys de dones.
Cada vegada més, però costa.
I quan vas als museus,
costa trobar, costa molt trobar dones.
I en aquesta exposició,
la que comentaves,
la Jane Oldsert,
sí que hi ha peça seva,
o sigui, és de les poques dones artistes
que apareixen a aquesta exposició.
O n'hi ha...
Doncs no.
O la única.
No, n'hi ha alguna més,
però no gaire.
Els noms no te'ls he de dir
perquè alguns noms jo no els coneixia.
Però vaja, que predominen els artistes, no?
Sempre predominen els homes artistes.
Sí.
Sí, hi ha un llibre
que me'l van regalar no fa gaire,
que és un llibre bastant gran
i bastant important,
que diu
dones artistes.
I en canvi,
el dones està tetxat.
Saps?
O sigui,
el títol
de dones està tetxat,
però és dones artistes.
Aleshores, tetxat.
Però a dintre,
tot són dones.
Dones artistes.
i és un llibre
que hi ha moltes dones
que sí que es coneixen,
altres menys.
Però el que sembla
és que s'estan recuperant.
Que s'estan...
O sigui,
que hi ha moltes dones artistes
que no eren conegudes
i que pel que sigui
ara s'estan recuperant.
No sé per què.
Els museus estan intentant
buscar a les seves fundàries
tot el que siguin dones,
inclús hi ha museus
que estan dedicant
exposicions a les dones.
No fa gaire
ho va fer a la Ticent a Madrid
i també hi ha alguns
que ho han fet a Nova York
i inclús a Londres també.
Han fet exposicions
de dones artistes
que no es coneixien
i que estan sortint a la llum.
Sembla que, bueno,
que anirem guanyant pla
perquè és que fins ara
eren tot homes.
Eren tot homes.
Les dones no comptaven per res.
Clar, l'estimes que
igual si no s'han conservat les obres
o el que sigui d'aquestes persones,
d'aquestes dones, no?
Estranyament,
si no ho té la família,
etcètera, etcètera,
o ha anat passant, no?
Com troba aquestes obres?
No, no es troben.
O sigui, la que sigui de dones, clar.
Jo m'imagino també
que potser si posa a Jimeno,
es pensaven que era Antonio Jimeno
i potser ara estan descobrint
que és Angelines Jimeno,
per dir alguna cosa, no?
Però, bueno, això,
estan amb això.
Esperem que puguin sortir
coses molt interessants.
I tant.
Doncs aquesta exposició,
no t'he preguntat
quanta estona s'hauria de dedicar
a l'exposició del somni americà
al Caixa Fòrum?
Calcular.
No, no tant com amb altres
que són molt més grans.
No està malament aquesta,
no està malament.
El que passa que
entre que són coses
que més o menys ja coneixes,
perquè, clar,
hi ha quadres que
veus més o menys
més o menys de qui són,
saps de quina època són,
aleshores,
pots anar més de pressa
que amb altres exposicions.
Diguem-ne,
molt contemplatiu
en el sentit de
no necessites
molta estona, potser,
per quedar-te mirant
realment un quadre, no?
Sense desmereixer per res,
l'obra.
No, no,
però clar,
no cal que et sentis
una hora davant d'un plàtan.
Vull dir, clar, exacte,
davant de la llauna de Campbell's,
no?
La llauna de Campbell's.
Primer perquè la coneixes
i després perquè
se'ls caeix.
Aleshores arribes allà
i dius,
oh, mira,
l'alla una Campbell, no?
Clar.
Doncs que bé,
doncs ja està.
Clar,
no és com un quadre realista
que li estàs buscant, no?
A veure el detall
o a veure què.
Després hi ha una cosa
molt interessant,
jo la vaig trobar
molt interessant,
que és que
amb una taula
plana,
horitzontal,
et projecten
una pel·lícula
de com es fan els gravats.
O sigui,
aquesta exposició
és molt de gravats,
saps?
I com es feien
als anys 60,
t'imagino.
No, no,
i ara.
El segueixen fent
bàsicament igual?
Bàsicament igual.
Sí?
Bàsicament igual.
És amb una planxa,
la planxa
li fa el dibuix
o aleshores
amb uns líquids
s'impregna,
aleshores es posa
el cartró,
després passa
per un tòrcul,
li dones la volta
al tòrcul
i la planxa
xafa el paper
i li dona
inclús a vegades
volum.
Quan aquest paper
que té com barbes
al rededor,
blanc
i que és gruixudet,
tu li veus
que té
unes endidures,
o sigui que el dibuix
està marcat,
això són gravats
i això
encara ara
inclús és més,
jo diria que ara
està bastant,
bastant,
bastant,
no a la moda
però quasi que sí, eh?
Sí,
han recuperat una mica
també el tema
més manual,
crec que es diu
sinotípia
o linotípia,
crec que es diu?
Ja,
és que hi ha molta,
la linotípia,
l'estinotípia,
la serigrafia,
hi ha molts sistemes
que exactament,
jo inclús alguns,
no,
mira que faig això
perquè hi ha una escola,
ara li farem propaganda,
una escola que es diu
Trasa,
Sarrià,
i que vaig a fer gravat
i...
de fet jo faig litografia
però encara
no m'han sàpigut
explicar molt bé
la diferència
que hi ha entre
litografia i gravat,
o sigui...
A veure,
litografia...
No,
no és fàcil,
no és fàcil,
no és fàcil.
Litografia què seria?
Litografia en realitat
vol dir treballar-te la pedra,
però clar,
ara ja ningú agafa una pedra,
li fa un dibuix
i ho estampa,
o sigui,
val,
aleshores ara
les litografies
normalment es fan
amb una planxa
de ferro
que sí que té
com una capa,
jo et diria,
a veure,
per explicar-ho
que la gent ho entengui,
com una...
El paper de l'Ija,
sí,
que té aquelles pedretes,
saps allò que...
Sí.
Doncs sembla que
és alguna cosa així,
o sigui,
en la planxa
de ferro
té més o menys això
i és quan s'estampa
i es fa.
Però...
Però el dibuix
on s'ha de fer?
El dibuix
a vegades es fa
amb una linotípia
que és...
o amb ferro
que és amb...
En linotípia
és una goma.
En linotípia
no,
no ho dic bé.
és com una mena...
Hi ha una mena de goma
que allà es fa el dibuix.
que és com si fos un estamp,
no?
Com si fos un segell que...
Un segell, sí.
Però clar, llavors
tu fas el...
El dibuix
el fas en aquesta goma,
per entendre's.
Després
fas com la còpia
d'enganxar el paper,
no?
Exacte, sí.
Però primer fas el tall
en aquesta goma, no?
Amb un punxó molt primet,
amb un punxó molt primet,
el vas resseguint,
el vas fent,
que de fet
els gravats
és allò que feia el Goya,
que saps que els dibuixos
del Goya
semblen...
Hi ha alguns dibuixos
de Goya
que semblen
tot ratllats,
tot ratllats,
tot ratllats.
És perquè ho feia així.
eren gravats
i aleshores
amb un punxó
anava fent les línies
més o menys gruixudes
per donar força
a les ratlles
que fos el negre
o fos el gris
o fos el més claret.
És tot un sistema
que encara es fa servir
exactament igual
com es feia servir
a 300 anys.
Perquè la sinotípia,
és que aquesta sí que n'he sentit
per la...
o cianotípia,
crec que es diu,
no l'estic dir malament.
És que hi ha moltes coses
d'aquestes
a l'iniotípia,
la sinotípia
i jo no et sé...
Ho he intentat, eh?
No et pensis.
He intentat
saber les diferències
però no les acabo d'entendre.
I he treballat amb paper
i no t'ho sé bé.
És que la sinotípia
em crea curiositat
perquè és com si fos
una radiografia
d'una imatge.
És curiós
perquè et deixa uns colors...
Són blaves les làmines,
acostuma a ser de color blau
i acaba tenint
l'afecte radiografia.
De fet,
és que l'altre dia
també ho parlàvem
i tampoc vam arribar
a conclusions molt clares, no?
Els anuncis
per a les revistes
quan fa uns 20 anys
es treballava,
s'enviaven
amb
tres planxes de color,
el vermell,
el blau
i el groc
i després ja sortia
amb el groc
i el blau,
doncs sortia el verd, no?
I aleshores,
amb aquestes tres,
eren com tres plàstics
i això s'enviava
per fer
els anuncis
de tot color
que surten
a les revistes
actualment.
No sé si encara
ho segueixen fent
perquè
fa molt temps
que no ho faig, no?
Però
es feien
amb aquests
papers encara,
o sigui,
papers plàstics, no?
Ara
no sé com ho fan.
Hi ha molts sistemes
d'impressió
i
no sé com s'estan
utilitzant ara.
Però és curiós
que, per exemple,
el grafisme
encara s'utilitzi
de la mateixa manera.
la tècnica
que es feia servir
doncs això
fa 50, 60 anys
cap als anys 60
bàsicament.
La veritat és que
queda molt bé.
O sigui,
un gravat,
un gravat,
a mi els gravats
abans no em agradaven massa
potser perquè no els coneixia
però
a mesura que els he anat veient
penso que
és una tècnica
molt bona.
Bé,
quan vaig estar a Belles Arts
a la universitat
el departament de gravats
no el vaig trepitjar,
vull dir.
Perquè a més
és una tècnica
clar,
això del gravat
que després
li has de posar
molta tinta,
t'has d'embrutar molt
i has d'embrutar molt
i és una tècnica
que
a mi m'agrada més
agafar,
pintar un pinzell
o un llàpid.
El gravat
per mi
és molt dificultós,
és molt dificultós
potser per això
i
per lo dificultós
que és
no està prou apreciat.
No està prou apreciat.
A cada que és,
per exemple,
fan
un
un concurs
cada any
que es presenta
gent de tot el món
i li diuen
miniprint
i són uns gravadets petits
de no sé si són 12 o 15 centímetres quadradets
i omplen tota la sala d'exposicions
i
són
és gravat
o és estampat?
Són gravats.
És gravat.
Bé, gravats.
Allà es presenta
la cartolina amb el gravat.
Clar, però bé,
prèviament s'ha fet
la feina
de crear.
Sí, exacte.
que l'any passat
aquest concurs
el va guanyar
la Marta Balada
que és d'aquí
de Sant Just
que va fer
unes coses
molt boniques.
Ella té
molta paciència
i
bueno,
va guanyar
el concurs aquest
on es presenten
de tot el món
perquè clar,
és que abans
és senzill
perquè
tu el que
els gravats
ocupa molt
o sigui,
aquestes
gravats
ocupen
és paper
ocupa molt poc puesto
es poden enviar
molt fàcilment
i costa poc d'enviar
i sempre arriben
és diferent
una exposició
on tens que enviar
un quadro
que fa metro i mig
per metro i mig
que pesa molt
que et costa molt d'enviar
que potser l'espatlla
el recader
en canvi
això petitet
és molt fàcil de fer
i a més
és molt apreciat
és molt apreciat
el gravat
bueno,
Goia ja va començar
encara
no sé si va començar
ell o va començar
abans
però
els seus gravats
són molt famosos
i encara
continuem
amb el gravat
encara que és una tècnica
que
jo quasi diria
que és ancestral
per mi
és una tècnica
molt
com el retaula
també
que el fan
aquí a Dalakanginastai
crec que és una
de les tècniques
també més antigues
de treballar
el retaula
que fan actualment
és exactament igual
al que es feia
en el segle
XIII-XIV
o sigui
comences treballant
amb
Clara X
amb IMA X
o sigui
ja comences
que
els pigments
vas aquí
al carrer
Buen Suceso
perquè encara
és el Buen Suceso
i compres
els pigments
a quilos
o a mig quilo
un quart de quilo
i et fan tot
de bossetes
de pigments
de colors
i aleshores
aquests pigments
de colors
es treballen
exactament igual
que fa segles
i aleshores
per fer-ho
exactament igual
ho barreges
amb ou
amb l'ou
fas una pasta
li poses
més coses
i amb allò
pintes
pinta sobre
fusta
pinta sobre
fusta
una fusta
preparada
que li has de donar
primer
que això
a mi em posava
dels nervis
onze capes
de guix
i cada capa
s'ha d'assecar
primer comences
amb una fusta
aleshores
capa de guix
esperar que s'assequi
capa de guix
esperar que s'assequi
una horitzontal
l'altra vertical
i així fins que té
un bon gruix
de deu o onze capes
i després
aquí sobre
pots pintar
aleshores
amb la pintura
a l'ou
és molt difícil
molt complicat
una mica engurrós
i una mica engurrós
i per mi
molt agurrit
perquè fins que no has fet
una pintura
un quadre d'aquests
poden pesar mesos
és per practicar
la paciència
bàsicament
bàsicament
i estava veient
Glòria
i aquest any
és el 41è
festival del
miniprint
41 anys
fa que ho fan
a partir del 26 de juny
s'inaugurada
l'exposició
sí
a més està
molt considerat
mundialment
o sigui
és una cosa molt petita
amb un poble molt petit
però
que
que té molt d'èxit
i que
està molt bé
hi ha diverses persones
d'aquí del poble
que s'hi presenten
sí
investigarem
alguna vegada
em sembla que també
s'ha presentat
la Laura Baringo
i la Marta
ja et dic
la Marta Balada
l'any passat
va guanyar
va guanyar
el concurs
i
després te'ls tornen
em sembla
em sembla que te'ls tornen
ah val
és per exposar
el miniprint
l'exposes
i te'l tornen
sí
això és a l'estiu
o sigui
és a cada ques
sí
aquí estic veient
que aquesta edició
que fan aquest any
que és la 41ena edició
del 26 de juny
al 30 de setembre
a la
a veure si ho dic bé
a la galeria
sí
fort
taller galeria fort
potser que es digui
no recordo
no
alguna cosa així
la senyora que ho porta
és una senyora molt simpàtica
que fa 40 anys que ho fa
i esperem que tingui
continuitat
per molts molts molts anys
la galeria és petiteta
és molt petita
però té un arbre al mig
i és un lloc encantador
o sigui
jo diria que
aconsello també
com sempre
que a la gent
si li agrada aquest tema
que aprofiti
per anar a passar un dia
a Cadaqués
i tant
que no sigui el mes d'agost
perquè no podrà entrar
perquè tanquen l'entrada
a dalt
a dalt de
a dalt de la muntanya
i et fan desviar
i tu vas a Cadaqués
però tallen
i t'envien
cap a Port de la Selva
i es queden tan amples
però és que a Cadaqués
no hi ha lloc per aparcar
hi ha quatre pàrquings
i a l'estiu
sempre estan plens
i aleshores
si et fas la idea
d'anar a Cadaqués
si et fas la idea
d'anar a Cadaqués
vés-hi abans a les 10 del dematí
perquè si no t'envien
a la Port de la Selva
tant si vols com si no vols
i allà és on hi ha
aquest concurs
de miniprint
que són gravats
que són
quasi tots són gravats
no sé si hi ha alguna altra cosa
investigarem
ha de ser alguna cosa
impresa
en petit format
i Glòria
ens havies
o m'havia apuntat
també que parlaríem
d'una altra
de la biblioteca
d'un museu
que no me'l vull oblidar
que ens queden 10 minuts encara
però el museu
Víctor Balaguer
el museu Víctor Balaguer
a mi és que m'encanta
el tenim aquí al costat
és una meravella
i poca gent la coneix
i a mi em sembla
jo deia que no la coneixia
l'he conegut ara
quan he buscat informació
és del 1800 i pico
1884 em sembla
que van començar
sí
em sembla que és del 1884
sí
sí
sí no?
sí sí
1884
és un senyor
que va començar
a col·leccionar
i
bueno
poc a poc
ha anat fent
una col·lecció
que té
allà es guarden
obres del Prado
jo les he vistes
aleshores
hi ha Grecos
Goya
Rubens
que un dia
la primera vegada
que vaig anar
va ser molt divertit
perquè entres
hi ha un robador
no hi havia recepcionista
bueno
tampoc fa tants anys
potser uns
no sé
10-15 anys
però no hi havia control d'accés
vols dir?
ni res
no
una vegada
l'han robat
se'n van endur una peça
gran
i un altre van retallar
van retallar
la pintura
i se'n van endur la pintura
i van deixar el marc
no
és que és un
la biblioteca aquesta
és de les primeres
de fet és una biblioteca
i que em sembla
que és
podria ser que fos
si no la primera
de les primeres
de Catalunya segur
i d'Espanya també
aleshores
aquesta biblioteca
té
ara està convertida
en biblioteca
és una biblioteca
que hi ha llibres
també
hi ha una sala tancada
que jo no he pogut entrar
que és una biblioteca
molt antiga
i aleshores té
la part de les pintures
les pintures
estan amontonades
des del terra
fins al sostre
una a costat de l'altra
i ja et dic
són
de Goya
de Rubens
del Greco
i sembla mentida
que puguin estar allà
perquè
jo quan vaig entrar
a la primera
vegada vaig dir
mira sembla un Rubens
i no
no sembla un Rubens
era
o era de Rubens
o ben bé de l'escola de Rubens
perquè això no queda massa clar
però bé
ells diuen que és un Rubens
i val la pena
és un museu
que està al peu
de l'estació de tren
o sigui
baixes el tren
i et trobes amb aquest museu
i val la pena
fer una escapadeta
no és massa conegut
pel valor que té
de les obres que té
no és massa conegut
no
però és que a més té
Picassos
i té obra moderna
té obra des de la prehistòria
perquè té una mòmia
d'una nena
que
no sé si n'hi ha cinc
no sé
en tot el món
una mòmia
una mòmia d'una nena
que això és una cosa
molt estranya
perquè no n'hi ha
i
a part de la mòmia
de la nena
comences amb tota la història
la prehistòria
i aleshores
allà hi ha de tot
o sigui
poden ser medalles
bueno
quadros ja n'hi ha en parlem
o sigui
hi ha una mica de tot
aquest senyor es dedicava
a col·leccionar tot el que podia
i
ho va posar
en allà
o sigui
que sent un lloc
que no és gaire gran
bé
Déu-n'hi-do
el gran que és
però no és un gran museu
no
i et trobes
doncs
una quantitat de coses
que no t'ho esperes
que no t'ho esperes
a part d'obres
importants
i si no són importants
doncs
la gent que les ha pintades
són molt importants
perquè
des de Morillo
hi ha tot el que puguis imaginar
per què?
doncs perquè
el Prado
el museu del Prado
té un dipòsit històric
en allà
o sigui
que
de fet
si li volguessin donar
una mica
res
només que fessin un anunci
ja saps que jo soc de les anunces
de la publicitat
ara fessin quatre anuncis
a TV3
dient
que hi ha aquest museu
a Vilanova
i que té obres del Goya
del Morillo
del Greco
de Rubens
és que allò estaria
clar que la seguretat
d'aquest lloc
no és gaire bona
no sé si per això
no
esperem que avui dia
ho sigui millor
que fa uns anys
o tampoc no ha millorat massa
no és gaire bona
és un lloc
que no està preparat
no sé
ara ho han arreglat
una mica
però
els falta seguretat
per a tot el valor
que tenen allà dintre
perquè
a més
són coses
com ja t'hem dit
des de la prehistòria
fins ara
i pot ser
hi ha tot
és una cosa
com bastant increïble
com bastant increïble
però
està molt bé
perquè a més
vas allà
com sempre dic
agafes
i te'n vas a dinar
després
per Vilanova
et fas una
bona
paella
o una mariscada
i pots passar
un lloc fantàstic
totalment
a part hi ha
altres col·leccions
que veig
que són
itinerants
que es van
que entenen
d'altres
que van passant
d'això ja no et puc parlar
perquè no sé
actualment
potser està tancat
sobretot recordeu
sempre que vulgueu
anar a un museu
truqueu primer
a veure si està obert
i més ara
i més ara
amb tema Covid
i més ara
sí senyor
doncs investigarem més
sobre aquest museu
perquè
mana Déu
això és
és or
és tresor
és tresor
és un tresor
que tenim
i que està molt
puc conegut
però
de veritat
que val
molt la pena
val molt la pena
perquè a més
és entretingut
perquè
hi ha de tot
és que
hi ha de tot
de tot
em sembla que també
hi ha animals
o sigui
dissecats
petitets
o
tipus
aranyes
o coses d'aquestes
o sigui
és una mica
un poc
és un poc hipòtic
que diuen
sí
perquè pot ser
museu
nacional
perdó
museu d'història
d'arts naturals
també
una mica
de tot
de fet
és un dipòsit
ja et dic
moltes coses
són del Prado
que no sé per què
no es promociona
són d'aquells museus
que dius
bueno
allà estan
per algun motiu
segurament
no es promociona massa
però nosaltres
avui estem parlant d'ell
perquè la gent hi vagi
i ho conegui
i Glòria
si et sembla
deixem aquí l'espai
fantàstic
que espero que la gent
també hi apunta
tots aquests llocs
entre aquesta exposició
del somni americà
del pop a l'actualitat
del Caixa Fòrum
que crec que estan fins
el 13 de juny
per tant queda un maset
i alguna cosa
encara
és possible
que ho allarguin
igual que la resta
que no
és possible
que ho allarguin
perquè el problema
el problema
ara ja vam comentar
que és
el portar i transportar obres
aleshores
les exposicions
aquesta no sé si acabava
acabava fa molt de temps
i en canvi
l'estan allargant molt
clar
perquè ara podem anar
ens podem moure lliurement
entre cometes
una mica més lliures
que fa una setmana
potser
i també que hem visitat
el museu
Víctor Balaguer
com dèiem
a Vila i Nova Lleix
el truque
també hi poden anar
els nostres oients
Glòria dimecres vinent
seguim viatjant
molt bé
per la cultura
gràcies per passar per aquí
gràcies a tu
adeu
Comum i
-mum-mum-mum-mum-mum-��-swatch-by-s onde
rock it
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit