logo

La Plaça Mireia

Benvinguts al magazine de les tardes a Ràdio Desvern (dill-div de 17h a 19h) on parlem amb una vintena de col·laboradors de temes d'actualitat, cinema, psicologia, viatges, nutrició, literatura, psicologia, història de Sant Just i podologia, entre d'altres. També ens podeu trobar a Twitter amb l'usuari @pl_mireia i al correu pl.mireia@radiodesvern.com Benvinguts al magazine de les tardes a Ràdio Desvern (dill-div de 17h a 19h) on parlem amb una vintena de col·laboradors de temes d'actualitat, cinema, psicologia, viatges, nutrició, literatura, psicologia, història de Sant Just i podologia, entre d'altres. També ens podeu trobar a Twitter amb l'usuari @pl_mireia i al correu pl.mireia@radiodesvern.com

Transcribed podcasts: 881
Time transcribed: 67d 4h 39m 58s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Fins demà!
Justament ara que són les 5 i 13
hi sona aquesta versió més acústica
dels Something Just Like This
originalment del Coldplay
i Change More Girls.
Aquesta precisament és de Missy and Blonde.
Doncs bé, ara que som tots aquí
queda un minutet per les 5 i quart
en punt. Comentar-vos que avui divendres
no podrem viatjar amb l'Anna Rovira
una llàstima, sí, sé que espereu
aquests divendres
per viatjar amb ella, però a setmana vinent
esperem comptar amb ella i poder
viatjar cap on sigui, que recordem que
la setmana passada vam viatjar no gaire lluny
aquí al costat, a Sant Feliu de Llobregat
i a més a les festes de Sant Feliu
que aquí jo mateixa
vaig assistir-hi i
les vaig disfrutar molt.
Doncs bé, l'Anna Rovira no trepitjarà avui la plaça
però sí, aquí sí tindrem
és l'Àlix Florence, el nostre psicòleg i sexòleg
de capçalera. El tindrem a partir de les 6 i 10 i amb ell
parlarem de temes que potser alguna vegada els hem tocat per sobre
però avui els abordarem també amb diferents estudis
com no, d'Estats Units
i és aquesta comunicació no verbal
és a dir, el llenguatge que utilitzem més corporal
físic
el que no es pronuncien paraules
sabeu de què us parlo?
Doncs amb ell, amb l'Àlix Florence
comentarem aquest llenguatge no verbal
el compartit
les diferents parts del cos
amb les quals es pot fer aquest tipus de
comunicació i que sembla mentida
que a vegades potser no ens n'adonem
de les senyals o el que estem comunicant
i és prou important
Where do you want to go?
How much you want to risk?
I'm not looking for somebody
with some superhuman gifts
Some superhero
Some fairy tale bliss
Just something I can turn to
Somebody I can miss
I want something just like this
I want something just like this
I want something just like this
Ara escoltes ràdio d'esvent
Sintonitzes ràdio d'esvent
La ràdio de Sant Just
Dura de 8.1
I ara escoltem una altra versió acústica
que en aquest cas és la cançó de Wonderful Light
i la wonderful veu és la Katie Malua
Per cert, durant aquesta primera hora tornarem a escoltar l'entrevista, la xerrada que vam fer ahir aquí amb el Pep Quintana, la Xita Camps i la Palmira Badell
Vem estar comentant aquesta publicació, aquest llibre que han fet conjuntament la Xita i la Palmira, el Just i la Colla
Des d'aquí Pep, una altra vegada, gràcies per portar aquestes dues convidades d'honor
Doncs avui tornarem a escoltar aquesta entrevista, aquesta xerrada
perquè hi ha hagut bastanta gent que m'ho ha demanat
Mentrestant, us deixo de fons en aquest Wonderful Light
I'm here on my own again
I'm straight in the sunshine
No need to run and hide
It's a wonderful, wonderful life
No need to laugh or cry
It's a wonderful, wonderful life
The sun's in your eyes
The heat is in your head
They seem to hate you
Because you're there
And I need a friend
Oh, I need a friend
To make me happy
And I stand there on my own
Look at me standing
Here on my own again
Up straight in the sunshine
No need to run
And hide
It's a wonderful, wonderful life
No need to laugh or cry
It's a wonderful, wonderful life
I need a friend
Oh, I need a friend
To make me happy
Not so alone
Look at me
Let me hear
Here on my own again
Up straight in the sunshine
Up straight in the sunshine
No need to run
Then hide
It's a wonderful, wonderful life
No need to laugh or cry
It's a wonderful, wonderful life
It's a wonderful, wonderful life
It's a wonderful, wonderful life
It's a wonderful life
To come to my own again
A les 5 i 20 de la tarda escoltem el Sweet Disposition de The Tempered Drop.
I recordeu que en uns minutets tornarem a reescoltar la xerrada amb la Palmira,
Badell, la Xita Camps i el Pep Quintana, que els vam tenir ahir aquí a la plaça.
A les 5 i 20 de la tarda escoltar la xerrada amb la Palmira,
A les 5 i 20 de la tarda escoltar la xerrada amb la Palmira,
A les 5 i 20 de la tarda escoltar la xerrada amb la Palmira,
A les 5 i 20 de la tarda escoltar la xerrada amb la Palmira,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hem descobert que, aparte que la sèrie està prou bé,
té cançons molt maques com aquesta.
I és més, si entreu dins la Spotify
podeu trobar la llista que TV3 té publicada,
que es diu Catalons,
i ara mateix sona
For What It's Worth,
da Buffalo Springfield.
There's battle lines being drawn
Nobody's right
If everybody's wrong
Young people speak in their minds
Are getting so much resistance
From behind
From behind
When we stop
Hey, what's that sound?
Everybody look what's going down
What a field day for the heat
A thousand people in the street
A thousand people in the street
Singing songs and they're carrying signs
Mostly say hooray for our side
It's time we stop
It's time we stop
Hey, what's that sound?
Everybody look what's going down
Paranoia strikes deep
Into your life it will creep
It starts when you're always afraid
Step out of line
The man come
And take you away
We better stop
Hey, what's that sound?
Everybody look what's going down
We better stop
Hey, what's that sound?
Everybody look what's going down
We better stop
Now, what's that sound?
Everybody look what's going down
We better stop
What's that sound?
Fins demà!
Em tenia ahir aquí a la tarda, que ho queden 3 minuts per les 5 i mig en punt, escoltem a Horse with No Name d'Amèrica, també d'aquesta llista de Catalons i d'aquest programa de TV3, que ara mateix us el comparteixo pel Facebook i el Twitter de la plaça.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La, la, la, la, la, la, la...
La, la, la, la, la, la...
I fem una petita pausa i, com comentava,
escoltarem de nou aquesta xerrada amb la Palmira,
el Pep Quintana i la Xita Camps d'ahir.
sintonitzes la ràdio de Sant Just
d'hora acabat per tu.
I aquí us deixo de nou amb la xerrada d'ahir.
Bona tarda, bona tarda.
Home, Pep. Hola, què tal?
Mira, un dia estrany avui, perquè amb tu sempre estem els dilluns.
És veritat, és veritat.
En aquest sentit.
És veritat, és veritat.
Els dilluns a la tarda sempre estem tu i jo, aquí la pel·lica,
perquè vinc amb dijous.
Però sempre ets benvingut a la plaça, eh?
Ah, gràcies, això sí.
Jo ja m'havia començat a molestar, eh?
Aquí, la carrundina és la Palmira Badé.
Aquí, per favor, Pep, tot teu presenta'ns qui tenim aquí a la plaça.
Sí, a la meva esquerra.
I tenim la Xita Camps, que és l'autora dels dibuixos,
d'un llibre que està tenint molt d'èxit a Sant Just.
I a la meva dreta, hi tinc la Palmira Badé,
que és l'autora dels textos, del mateix llibre.
I tant, i tant.
Doncs Palmira i Xita, benvingudes les dues a la plaça.
Moltes gràcies.
Pep, tu també, però perquè tu ja hi passes cada dia, doncs bé.
No, cada dia no.
Bueno, cada dia, cada dilluns.
Cada dilluns, cada dilluns.
El dilluns.
Ens tenim vistos ja, i ens coneixem.
Això sí, ens tenim vistos, sí.
Escolteu, Palmira i Xita, encantada de tenir-vos aquí a la plaça.
que estàs aquí amb vosaltres.
Jo crec que per mi, i suposo que per la Xita també,
encantades de ser aquí.
No, mai tant.
Jo tenia moltes ganes que passéssiu per aquí
per comentar-me una mica el llibre,
d'on venia la idea, els dibuixos preciosos de la Xita,
el text tan bonic.
Sí, clar que l'he vist.
De fet, amb el Pep el vam estar comentant
per un parell de dilluns.
Vam tenir-lo aquí dins, vam estar mirant-lo.
I enhorabona a les dues per la publicació, pel llibre.
Moltes gràcies.
I us volia preguntar, d'on ve tot això?
Perquè entenc que tot això també són records, no?
que teníeu les dues pel cap de Sant Just.
A veure, ve d'ençà d'un dia que a Vilafranca del Penedès
es feia la trobada anual que es fa dels centres d'estudis.
Sí.
Allà hi havia, tothom es posa el que fa, cada centre es posa el que fa.
Hi havia un dels pobles que havia fet un conte i la Maria,
que és germana del Pep, col·laboradora també de la casa,
que ja era presidenta, em va dir, però mira, tu podries fer alguna cosa així.
I jo, com que la veritat, una de les meves aficions és escriure,
i en tinc d'altres de contes,
un dels quals em van publicar a Cavallfort
perquè em va influir positivament.
Em vas engrescar perquè presentés els contes en concurs.
No vaig guanyar.
Perquè com escrivia molt bé,
ens trobàvem a l'escola de música de la Taneu
i xerrant, xerrant, jo he treballat a Cavallfort molts anys,
llavors li deia, has de presentar algun conte a Cavallfort,
perquè té molta gràcia a l'hora d'escriure.
I em van...
No vaig guanyar, però me'n van publicar un.
Allò va ser la meva primera experiència publicada,
que em va fer una il·lusió.
A més, me'l van pagar.
8.000 pessetes em van pagar.
1.000 pessetes.
I tant, que potser me'n recordaré tota la vida.
Els amateurs, eh?
Sí, calarons, calarons cobrats.
8.000 pessetes, això fa uns quants anys.
I a més a més...
Com anem a posar la màquina calculadora?
I a més a més, aquest conte
anà en els llibres de lectures de segon a les escoles.
Home, doncs escoltà, això és un honor, eh?
Té personatges importants.
Bé, doncs, després de l'encàrrec de la Maria,
que consultant tots els membres de la Junta del Centre
em van dir que endavant,
jo vaig començar a pensar a veure què podia fer.
I se'm va ocórrer fer les trapelleries
que de petits podíem fer anant pel carrer,
que es podia anar pel carrer a jugar.
I és el que és aquest...
El just i la colla.
I una vegada vaig tenir els textos,
el fet de passar-lo a la Chita és el que l'ha fet bonic.
Li ha donat encara més vida, no?
La Chita s'hi va posar amb tota l'ànima, eh?
I les dues, les dues.
És a dir, aquí el mèrit és de les dues.
Em va passar els contes i m'han explicat la idea
que em va semblar genial.
Sí.
Perquè normalment els avis sí que expliques una anècdota
d'alguna cosa que has fet,
però no expliques com jugaves o com cuinaves coses aquestes.
Llavors em va semblar una idea genial
i, bueno, m'hi vaig posar fons.
I com et vas inspirar per fer aquests dibuixets tan...
Per mi va ser un repte perquè em vaig haver de documentar molt.
Jo no soc d'aquí, soc de Gràcia,
del barri de Gràcia de Barcelona.
He viscut algunes de les anècdotes que explica la Palmira,
però no totes.
Clar.
I llavors, bueno, a base de documentació
i d'anar treballant...
Inspiració Sant Justenca, no?
Dius no totes perquè n'hi ha que són inspiracions de l'època,
del moment,
però hi ha coses, el que es diu intrínsecament Sant Justenca,
com són el Vicenç de la Trompeta,
la Carolina, la fàbrica de ciment...
Tot això és molt local,
però, de fet, aquella època...
Sí, aquella època les criatures vivien així,
sigui en qualsevol altre poble o barriada.
De fet, Gràcia, ara que comentaves,
Gràcia en aquell...
Vull dir, fa uns quants bastants anys,
encara era un poblet,
es considerava una espècie de poblet dins de Barcelona, no?
Bé, estava ja molt lligat a l'Eixample,
completament lligat,
però per a la festa de la bellesa de la Caixa,
que organitzava la Caixa,
doncs aquesta festa es vivia,
jo veia els avis baixar per Major de Gràcia,
i, bueno, Major... o Gran de Gràcia,
i, bueno, tenia records,
els meus avis són de Terrassa,
i allà fèiem les alfombres de flors,
que també surten al llibre.
Vull dir, que tenia referents
que havia viscut jo de molt petita.
Però, bueno, tot i així, bueno...
La veritat és que ella
es va posar a les nostres mans
amb totes les ganes
que quedés Sant Justenc,
perquè ella, encara que no hagi nascut aquí,
fa molts anys que és d'aquí.
i, a més a més,
va ser arribar a integrar-se.
Bueno, això sí.
El primer que vaig fer
era apuntar-me a la Vall de Versa.
Sí.
Molt bé, molt bé.
El primer, vaig arribar al poble
i em vaig apuntar a la Vall de Versa.
Clar que sí.
De tota manera d'integrar-se amb un poble.
I després passar per la ràdio, també.
Sí.
I, bueno...
I llavors,
quan em presentaven els personatges,
que eren com la Carolina,
que és un personatge molt carismàtic...
Que és el teu personatge.
És el meu personatge.
A tu és la Carolina representada
en el conte, potser?
Sí.
La que va amb la moto.
Sí.
Jo també vaig amb onts.
A veure.
I vaig pensar que era molt avançada
per la seva època.
I tant, i tant.
I com a noia i de l'època...
A veure.
No, llavors la dibuixes amb més ganes.
L'home de la pas més teva, no, potser?
Jo, en tota la colla,
vaig intentar,
que és potser el que em va costar més,
donar-los un caràcter.
El que era més panxa content,
el que era més eixerit,
el que era més peruc,
la noia més assenyada,
la noia més primmirada,
això, esclar, vull dir,
que a cada conte,
els trets han de ser els mateixos.
Per reconèixer.
I val a dir que els vas saber
trobar.
Perquè el que no diu l'escrit
ho ha de dir el dibuix.
Exacte, ho acompanya a la il·lustració.
Exacte.
I em va posar també un treball difícil
perquè els contes són divertits
i un plantejament que ja em vaig fer
i com faig jo els dibuixos divertits.
Bé, clar, amb els colors,
les cares, no?,
amb els moviments...
La tipologia de cada ús, clar.
I fer dibuixos que facin somriure,
si més no...
A mi em permetràs comentar-te...
Saps d'aquests dibuixos em recorden?
Que a mi em van marcar molt la infància,
molt positivament,
els dibuixos de les Tres Bessones.
Ah, sí.
Que tenen aquest aire dolç, tendre,
però alegre, no?
Vull dir,
i tenen molta vida els dibuixos
dins de les fulles,
entre les pàgines.
Sembla que puguin sortir
i ja estan tu allà, no?
Sí, sí.
Si em permets aquesta comparació,
que per mi trobo que és positiva.
Que et comparis amb la Roser Capdevila.
Exacte, la Roser Capdevila.
No em sortia el nom.
Jo crec que pot ser un honor per ella, també, eh?
Clar, exacte, per la Roser.
Això ho haurem de comentar amb ella.
Aquí hem de vigilar perquè
la Mireia, quan veu un llibre il·lustrat,
arrenca les pàgines
i te pissa el vist.
Diguem-ho així.
Sí, ara podem trobar-ne algun de la colla
que estigui tapissant el pis d'ella, eh?
Això m'ha passat amb un parell de llibres
que les il·lustracions eren molt boniques,
que eren llibres botànics
i el text era molt ferró,
bueno, eren molt ferrós
i no el llegia sencer.
Llavors hi havia moltes il·lustracions
de plantes i dibuixos
que una l'arrencava, clar,
el Pep es va quedar arrocinant.
Però veig això un dia un llibre
i dic, vés, que me'l torno al sencer.
No, va tornar sencer, eh?
Sí o no?
Sí.
Ho podem corroborar,
que va tornar sencer.
A veure, en cas que agafis ganes
de fer-ho,
després te'n compres un altre
per tenir-lo sencer.
No, home, no.
O si no, en cas de voler arrencar,
abans li demanen a la Xita si puguet fer.
Si pots arrencar.
Exacte, això sí, això sí.
A veure, hi ha dibuixos dignes
d'emmarcar-los, eh?
Sí, sí, sí, i tant, i tant.
Això no pari qui ho deia, ho deia.
Per això ho comentava, i tant.
Si en vols algun, m'ho dius si tal en viu.
No els arrencaré.
De fet, és veritat, Xita,
permet-me comentar alguna mica
que potser fora d'aquest llibre, no?,
perquè he estat indagant una mica
les teves il·lustracions,
fas aquarel·les, no?,
fas com retrats amb un toc...
Ui, el que fas.
He estat indagant dins el web
i dic, ostres, tens un ventall
molt ampli d'il·lustracions.
Jo m'he dedicat, bueno,
tota la vida a fer disseny gràfic,
però fa cosa de 3-4 anys
va venir Caballfort a la revista,
el Lluís Ot, i em va dir,
faig un curs de sketching,
i dic, oh, jo aquí m'apunto.
Sketching, què és com...?
Sketching és anar a dibuixar al carrer,
trobar-se amb un grup de gent,
dibuixar a un mateix lloc,
i llavors després compartir els dibuixos,
les llibretes que fem,
i després anem a fer la cerveseta,
naturalment, xerrem,
quin llapis has fet servir,
tu quin tens, aquesta aquarel·la...
Ai, que bé que t'ha quedat això!
Això pots aprendre també, no?
O rebre crítiques constructives, també?
Bé, hi ha un ideari dels Urban Skechers,
que el ideari diu això, no?
Que vull dir que ens trobem per dibuixar,
per compartir...
Clar, això et nutreix més, no?
Per dibuixar el moment.
Per dibuixar el moment, sí.
Si és anar a algun lloc,
amb la teva llibretes,
les teves pintures,
o el que sigui que utilitzis, no?
I vinga, dibuixar el que sigui del carrer,
el que estàs veient allà, en cito, no?
Sí, exacte.
L'estàs veient allà mateix.
Llavors, bé, m'agrada molt,
i llavors sempre que puc,
sempre que puc, vaig a dibuixar el carrer, ara.
Sí, no, no, és que he estat mirant
diferents il·lustracions,
o, bueno, sketches,
que ho has dit així,
i sí que hi ha, doncs això,
hi ha bastanta varietat, no?
Des de retrats fins a gallines,
he vist unes gallines també dibuixades,
molt divertides, també.
Alguns m'han recordat els dibuixos
d'Alt Just a la Colla,
dic, val, per aquí també rondava
la inspiració, suposo,
o una cosa per la paraula l'altra.
Del món de l'Sketching,
jo en aquell moment
estava dibuixant
les línies
amb diferents colors.
Tenia quatre plumes
de colors diferents,
de tintes diferents,
de diferents colors,
i llavors anava jugant.
I abans vaig pensar,
bueno, perquè les il·lustracions
tinguin un toc més
del que estic fent ara,
vaig utilitzar
el truc aquest
de pintar
les línies
de colors diferents,
que permet una mica
separar els plans,
permet una mica
crear, bueno,
un ambient
i que no siguin
unes il·lustracions
que a mi feia por
que quedessin nyonyes,
que quedessin molt
d'on entrar.
A veure,
jo conec
la feina d'ella,
perquè no és la primera
que fem en conjunt,
però tot i així,
el centre,
el centre d'estudis,
va voler
poder contrastar,
però jo,
en el fons,
estava convençuda
que guanyarien els teus,
perquè jo veia
els teus
quan jo
escrivia els contes,
els imaginaves ja,
veia els dibuixos
de la Chita,
i sí,
i t'haig de dir
que ens han arribat
alguns
que eren
molt més ben fets,
però no és allò,
no és allò
del conte,
un dibuix ben fet
per mi
no quadrava
amb les aventures
d'aquell
d'aquells
llacolles,
no,
perquè a vegades
la perfecció,
bueno,
jo opino
que està molt ben fet,
però bueno,
s'ha de veure
el que et deia abans,
per una altra cosa,
que la perfecció
és per una altra cosa,
per un altre ambient,
i a més,
jo havia de treballar
en conjunt
i jo ja anava refiada
que amb la Chita
es pot treballar.
Bueno,
i havíem fet
l'auca de la Taneu,
sí,
i llavors també
vam disfrutar molt
fer-la.
Aquest crec que també
el vam comentar amb el Pep,
és que hem passat
tants llibres per aquí,
els dilluns
no hem comentat tants,
Parlem de la vida.
De la vida
i dels llibres,
crec que el de la Taneu
també l'havíem comentat.
Doncs l'auca de la Taneu
va ser
els primers treballs
que vam fer juntes.
I sempre que treballo
amb la palmira,
a més d'estirar-li
una floreta,
sempre disfrutem,
sempre disfrutem
i quan disfrutes
les coses
surten d'una altra manera.
Surten d'una altra manera.
I està clar
que jo crec que la perfecció
potser no és el que ha d'acompanyar
un llibre d'aquest estil,
sinó ha d'acompanyar
el que personifiqui
i ambienti,
les historietes.
I que quadri
l'estil de l'escriptura
amb l'estil de l'illustració.
I t'aníeu pensat,
ves endavant,
potser tornar a fer
alguna col·laboració?
També val a dir
que l'editor
també s'hi va posar amb ganes.
Home,
tot contribueix, no?
S'enjustenc també.
S'enjustenc
i s'hi va posar amb ganes.
De debò
que ens ha fet
una edició molt maca.
Quina editora?
Vien Edicions.
Molt bé.
I el responsable?
L'Enric Viladot.
S'ha de dir tot.
Exacte.
L'Enric va triar
els papers
que se deien
amb el dibuix.
Vull dir que això ajuda molt.
El tipus de paper
utilitzat.
Les característiques
són més tècniques, no?
Les característiques de...
Perquè la publicació
de la producció
són molt bones.
I la gent
ha respost,
també.
Sí,
n'han comprat molts.
El poble en general
sí que ha respost molt bé.
Sí,
un altre cop,
n'han comprat molts.
Això així m'agrada.
I jo estava pensant,
hi haurà algun altre llibre
col·laborant
pel Mira Xita?
Segurament,
segurament.
Hi ha ni idees,
em sembla, eh?
Sí?
I si no es poten desvallar,
no, eh?
Però jo pregunto.
Per això una mica sorpresa.
No, perquè...
Us deixarem que patiu una mica.
Vinga, va,
una mica d'intríngoli,
sí, eh?
Però...
Si pot dir que això no s'ha acabat,
sinó que segueix.
Clar.
Si no és això,
és una altra cosa.
La colla es pot fer gran.
Exacte.
O pot anar creixent
fins a arribar quasi al segle XXI,
no?
I anar fent següents etapes
d'aquests nens petits
que juguen per aquí
ara són grans, ja.
Clar.
El Vicenç, la Carolina,
vull dir...
La Carolina pobreta,
aquesta ja...
El Vicenç no hi és, eh?
Sí.
El Vicenç, sí,
però si la colla es fa gran,
el Vicenç ja no hi serà.
Clar.
El Vicenç de la trompeta.
El Vicenç de la trompeta, no.
I la Carolina amb els ossos
i la lombretta, tampoc.
Tampoc, tampoc.
Perquè ja no hi són, ara.
Aquests ja no hi són.
És la colla, sí,
que tenen encara edat
de moure's
i de fer gresca.
Encara sí,
en un altre aspecte,
però sí.
Però deixem que aquesta colla,
si ha tingut èxit,
quedi tal qual,
que allò que diuen
que nunca siguen
des partes furumones,
això fa por.
Xita, preferim una altra cosa, oi?
Sí.
Sí, molt bé.
Clar, jo he dit
que un projecte junta sí que el farem.
I tant, i tant.
Però...
El tema és diferent.
Una col·lecció de llibres...
Jo sempre he sigut molt de canviar
i de verificar.
anar-se'n renovant, no?
Sí.
Aprovar diferents estils, també.
I provar diferents coses.
Sí que farem alguna cosa,
però potser serà...
Us sorprendrem a tots.
Ah, això mateix.
Prepareu-vos, eh?
Oh, oh, oh, ens hem de preparar.
A molt bon llibre
i en dibuix d'un estudi,
l'estudi 1 de Ràdio d'Esvern,
per exemple,
amb la tertúlia aquesta.
Doncs mira.
Podria ser qualsevol cosa.
Jo encantava
quan surti aquest nou projecte,
quan sigui que surti,
que torneu a venir aquí
i passar per la plaça
i tornar-ho a comentar.
I tant, i tant.
Jo estaria encantada
que torneu a trepitjar
la plaça Mireia
per comentar-ho.
Escolteu,
ha sigut un plaer
que estigueu aquí els tres.
Pep, no t'he deixat xerrar gaire,
quasi, però si volies...
No, no, no l'he fet.
Avui estic amb elles,
que són els artistes.
No, i tant.
Jo encantadíssima
que estigueu els tres aquí.
Jo les he dit,
voleu venir a l'emissora
que amb la Mireia
doncs podeu presentar el llibre
i tot això.
I tant, i tant, i tant.
Jo ja frisava
per conèixer la Mireia.
Home,
que no la coneixia.
No, en persona,
però a mi no ens havíem...
Bueno, ni en la Xita tampoc.
He sentit molt parlar
de vosaltres,
però en persona
encara no us havia conegut.
Però escolteu,
un plaer.
Hi ha hagut una bona ocasió.
Sí?
Ja estem?
Vull dir,
ja estem, diu.
Bueno, a veure,
si voleu comentar
uns cinc minutets més
us regalo.
Jo parlo de la vida
i sortim amb uns temes
que...
Podem parlar de la vida.
...improvitzem absolutament.
Uns cinc minutets més
podem parlar de la vida.
Mira, voleu comentar
coses de la vida?
A veure, quina vida?
Quina vida?
Ui,
la que vulgueu,
la que vulgueu.
Perquè amb el Pep
a vegades...
L'espai és teu.
Comença.
No, l'espai és de la Mireia.
Mireia.
A veure, a veure,
ara...
Tireu la vida.
A veure,
a veure,
a veure...
De la vida
de qui vols que parlem?
No, bueno,
amb el Pep
no parlem de la vida ningú,
sinó potser la vida...
El concepte de la vida...
Exacte.
Com ens sentim dins d'aquest...
Per cert, mira, va,
quatre o cinc minutets
per comentar això.
no sé si ho sabíeu,
però avui és el Dia Mundial d'Internet.
Sí.
Jo que ho sabia.
Ho sabia perquè
n'han parlat
per la ràdio
i he sentit
mentre es baixava
la diagonal
que estava a tope
aquest matí,
he sentit a parlar
del que és de bo
i el que és
de no tan bo
això d'Internet.
Clar,
és que té les seves coses positives
i les seves no tan positives,
perquè hi ha més de 5.000 milions
d'usuaris al dia
a tot el món
que utilitza l'Internet.
Està aviat dit, això.
Està aviat dit,
doncs moltíssima gent.
És la meitat del planeta.
Per tant, no pot ser tot bo.
Jo crec que no tot és bo,
però som seny,
sentit comú, no?
Jo, deixeu-me intervenir,
hi ha moltes coses boas.
I tant.
I tant.
Si hi ha un bon control
del mitjà...
Exacte.
Tots els mitjans...
És com tot.
A casa...
A la tele pots obrir-li tant carrega
com vol.
A casa tenim tothom,
suposo,
que tenim ganivets
al calaix de la cuina
i no els fem servir pas per matar.
No.
Mira, aquesta metàfora
m'ha agradat per mirar.
Sí, sí, sí.
Doncs, per tant,
internet és el mateix.
I tant, i tant.
Home, i s'ha de tenir
sempre un ull crític
perquè tot allò que es llegeix
no vol dir que sigui verídica.
Hi ha moltes coses
que s'ha de fer la font.
No?
L'origen.
El que informa d'això
és que hi ha en aquestes xarxes
una quantitat d'informació
que ens sembla
que no la sap ningú
i estem absolutament
doncs venuts
perquè
ens arriben constantment
notícies
de tot.
De coses que
un dia
vàrem mirar
si ens agrava un tema
i ara rebem,
per exemple, això.
Però ara
ha arribat un moment
que
quan llegeixes una cosa
t'ho has de qüestionar tot.
I tant.
M'ha de fer una vegada
sobre el crític.
Clar.
diria tots plegats.
Perquè sabem
que ens poden estar enganyant.
Sí, també.
Però de totes maneres
s'ha obert
la ment
a molta gent
exacte.
Perquè veus
vius al món.
Clar.
No vius al món
d'aquí que...
Tens el món
tens el món
a casa.
Sí.
I això
jo penso que
si s'aprofita bé
és molt bo.
I tant que sí.
Quan volem una cosa
preguntem al senyor Google
i al senyor Google
és que ho sap tot.
Ho sap tot.
Sí, sí, sí,
ho sap tot.
Jo m'hi pregunto
això què passa
i m'ho contesta
en el moment, eh?
Jo sabeu
amb qui comparo
el senyor Google
amb el papa
quan jo era petita.
Carai.
El teu pare
o el papa.
Sí, i el teu
i el de la xita
i el teu.
El papa
quan ets petita
ho sap tot.
Sí, escolta.
El pare o la mare, no?
Però el pare o la mare.
Les nenes...
La meva mare
també en sabia moltes coses.
A veure,
és veritat,
les nenes
anem de cara al pare.
Tu eres un nen
de cara a la mare.
Sí, també.
Doncs, ah, que ho sabia tot.
Sí.
Doncs ara tenim el Google.
I si no s'ho inventaven, eh,
també, que el dius, eh?
Perquè a vegades sí, bueno.
El Google també, eh?
El Google, clar,
per això has de contrastar
una mica la font d'informació.
Sempre, sempre.
Perquè si no,
no et pots quedar només
amb el documental.
Jo crec que és una gran cosa.
I tant.
Molt.
Jo també ho crec,
la veritat.
Sabueu,
t'haig d'ensenyar
i sentir comú,
sobretot quan tens una certa edat.
Amb les edicions,
d'enciclopèdies, etcètera,
esclar,
ha estat un revés
bastant important.
Per què?
Doncs els que feien
enciclopèdies
físiques,
que tu tenies a casa
20 i 25 de volum
de gran s'ho veia catalana,
no et serveixen de res.
Quan t'arribava
l'últim fascicle,
ja estava caducat.
Sí, estava obsoleta
l'informació.
Ara, cada dia,
pots actualitzar-la
i consultar-la,
absolutament,
amb més facilitat.
I tant.
I és en física
que no pas
el que t'havíem nosaltres.
Gràcies a internet,
mirem la frase del dia
amb el temps,
les paraules de minimàlia,
de totes aquestes frases.
És divertit.
Això és divertit, i tant.
Escolteu,
doncs ara sí
que ho hem de deixar aquí
i després entrem
amb la política
amb el Pau Urrama.
De nou,
ja t'ho faràs, eh?
Sí, no et preocupis.
Ara vaig a posar-me
l'armadura,
a veure què em passa.
Escolteu,
un plaer estar aquí.
Moltes gràcies.
Gràcies per l'acollida
de la plaça Mireia.
I gràcies per portar
aquestes dos convidades d'honor.
Oi, gràcies.
Quan vulgueu tornar a passar,
això és la plaça Mireia,
ho veu a tothom.
Molt bé.
Moltes gràcies.
Ens veiem aviat.
Bé, adéu.
Adéu.
Adéu.

I just go on and on guessing
to find a reason why
doncs estàvem escoltant
precisament aquesta entrevista
xerrada que vam fer
amb la Palmira Badell,
la Xida Camps
i el Pep Quintana
ahir a la tarda.
Avui no tindrem el Pau Urrama,
això precisament va ser
ahir a la tarda.
Avui que queden
sis minutets per a les
sis de la tarda,
segur que a la segona hora
tindrem l'Àlex Florença,
que el tenim per aquí ja,
i parlarem d'aquesta
comunicació no verbal
tant en els homes
com en les dones.
Dubtes i consultes
ja sabeu que ho podeu fer
al telèfon 610-777-015
i estarem prou pendents
del telèfon
per si voleu fer
qualsevol consulta
o aportar la vostra opinió.
Us deixo amb el
Something Better
de Flake.
I want, I want
something better
When I catch myself
breaking down
My body in despair
I don't listen
to all the hidden sounds
I'm yelling
I don't care
I don't care
Cause I want
something better
To affect me now
Affect me now
To put in
Big boat letters
Before I get down
Before I get down
I think I need a teacher
To lean up against
Before I move along alone
A friend I want to keep here
To fly all the way
I don't want to settle for less
I want something better
Something better
I want, I want something better
I'm trying to break up with my
Decision
I'm making
Yeah
You know me
Yeah
You know
I think I need a teacher
To lean up against me
To lean up against me
Before I move along alone
A friend I want to keep here
To fly all the way
To fly all the way
I don't want to settle for less
Something better
I want, I want something
Something better
It's turning me up
And I know
I want something better
Something better
It's turning me up now
I want, I want something better
Something better
It's turning me up
And I know
A l'escoltes
Ràdio d'Esvern
Sintonitzes
Ràdio d'Esvern
La ràdio de Sant Just
Durant el bit per tu
Al Just a la Fusta
Parlem de tot el que passa a Sant Just
Soc una urbanita, ho reconec
Sí, sí, jo també soc molt urbanita
Acompanyat d'una bona amanida
I tens un plat baratíssim
I facilíssim de fer
També és un dels llibres més robats
A les biblioteques públiques dels Estats Units
Som molt feliços
És una història d'amor molt maca
Indudablement la presència d'aficionats
D'un club i de l'altre
Era impressionant
I clar, què vols fer-hi, no?
És el temps
No s'hi pots fer res
No ho podem canviar
Just a la Fusta
Vivim Sant Just en directe
Cada matí
De 10 a 1
I'm in Ikea
Rocking shades
I've been stuck in it for days
I'm all alone
I've been in his maze
Ikea episode
She went and left like a vulture
Took all the furniture
Vinga, últim minutet abans a les 6 de la tarda
Crec que no sonarà gaire aquesta cançó
És molt bonica
Es diu Ikea Episodes
I és de Play
I no us ho perdeu que a la segona hora parlarem amb l'explorència d'aquesta comunicació no verbal
Que segurament molts de vosaltres no sou conscients de tots aquests missatges físics que esteu llançant a les persones
Així que molt atents a partir de les 6 i quart perquè ho comentarem tot
I us recordo el telèfon 610-777-015
El telèfon de Ràdio d'Esvern
En el qual podeu participar en directe
Catalunya Ràdio
Les notícies de les 6
Bona tarda, us informa Kilian Sabria
Com a mínim 8 morts i diversos ferits en un tiroteig en un institut a Santa Fe
Això és a Texas, als Estats Units
El presumpte atacant està sota custòdia policial
I segons les autoritats nord-americanes
Es tractaria d'un estudiant del centre
La policia també ha detingut una segona persona en relació amb aquests fets
Washington, corresponsal als Estats Units, Jenny Lozano
Hola, bona tarda, l'últim balanç de la policia del comtat de Harris
Parla d'entre 8 i 10 víctimes mortals
La majoria estudiants de l'Institut Santa Fe
De la població texana del mateix nom
On han passat els fets
Encara és aviat per explicar exactament què ha passat
Però el que sabem segur és que una persona armada
Ha començat a disparar dins d'una de les ales del centre
I que poc després la policia ha aconseguit detenir-lo en vida
Hi ha també una altra persona detinguda en relació amb aquest tiroteig
Hi ha almenys 3 persones més ferides
Una de les quals és un oficial de policia
Es desconeix per ara la identitat de l'agressor
Tot i que alguns mitjans apunten que seria un estudiant
I amb quin tipus d'arma ha disparat
Tampoc no se sap
Des del tiroteig de Florida el febrer passat
Que va generar, com recordareu, mobilitzacions a favor del control de les armes arreu del país
Hi ha hagut 24 tirotejos més en centres escolars dels Estats Units
I evidentment, des del punt de vista legislatiu, no s'ha fet res
Geni Lofano, Catalunya, Ràdio Washington
Notícies breus, Montse Quadreny
El govern espanyol avisa al president de la Generalitat
Que actuarà si restitueix consellers cessats
Que són a la presó just després
Que Junts per Catalunya ha defensat aquesta opció
El portaveu Inigo Méndez de Vigo
Ho ha deixat clar
I demana a Quim Torra que no faci passes que incrementin la tensió
Podrà tomar posesión si efectivamente el juez
En la hipótesis
De que fuera una persona que está en estos momentos en prisión preventiva
Si el juez la autorizara a salir
Un consejero o un ministro
No puede ejercer las funciones de tal
Si está en prisión
La sindicatura electoral de l'1 d'octubre
No va cometre un delicte de malversació de fons públics
Segons els informes de la Guàrdia Civil
En canvi, la jutge sí que manté que veu prou indicis
Per jutjar els seus cinc exmembres
Per desobediència i usurpació de funcions
Ara tot dependrà de si la fiscalia presenta escrit d'acusació
La sindicatura electoral que presidia Jordi Mates del Mases
Havia de vetllar pel bon funcionament del referèndum
Però va haver de dimitir en bloc abans de l'1 d'octubre
El popular Ángel Garrido ha estat elegit president de la Comunitat de Madrid
Amb els vots de PP i Ciutadans i l'oposició d'Apsoe i Podem
Garrido substituirà Cristina Cifuentes
Que es va veure obligada a dimitir
Després de les irregularitats relacionades amb un títol de màster
I un vídeo on se la veia robant unes cremes de bellesa en un supermercat
El seu discurs Garrido ha demanat la confiança de la cambra madrilenya
Per poder seguir desenvolupant el programa del PP
Que va rebre el suport a les urnes el 2015
Les bosses de plàstic del super estaran prohibides a partir del 2021
Ho ha aprovat avui el Consell de Ministres espanyol
En un reial decret que es fixa en la directiva europea de lluita a favor del medi ambient
El govern espanyol també ha establert l'obligació de fer pagar aquestes bosses lleugeres
Als consumidors a partir del mes de juliol
De tota manera aquesta és una norma que a Catalunya ja s'aplica
Nova troballa d'un tapir
El jaciment arqueològic del camp dels ninots de caldes de Malavella
L'excepcionalitat és que es tracta d'una cria i que se n'ha trobat l'escalet sencer
Aquest jaciment ha donat gairebé el 80% dels fòssils registrats al món, a tot el món, d'aquesta espècie
Girona, Clara, Jordà
Hola, bona tarda. Aquest és el setè escalet de tapir sencer que es troba a caldes de Malavella
Aquest, però, a diferència dels altres, és d'un exemplar jove
Com explica el codirector de les excavacions, l'arqueòleg Bruno Gómez
És un tapir, és una cria
Totes, això ho sabem perquè totes les seves epífisis, és a dir, les extremitats dels ossos encara estan per fusionar
I, a més a més, la dentició és tota de llet i no té cap mena de desgast
Això ens fa pensar que aquest individu tindria a veure els sis mesos d'edat
Clara Jordà, en Catalunya, Ràdio Girona
Esports, Marta García
El Barça recorrerà al Tribunal Administratiu de l'Esport
La decisió del Comitè d'Apel·lació de la Federació Espanyola de Futbol
Que ha desestimat el recurs del Club Blaugrana per la sanció imposada a Sergi Roberto
Per l'expulsió del Clàssic
Esta nit el Barça comia d'Andrés Inies amb un acte institucional
Que començarà a dos quarts de deu i que reuniran la llotja del Camp Nou unes 300 persones
I seran l'actual plantilla, el cos tècnic i la directiva
Però també han confirmat l'assistència Xavi Hernández, Joan Laporta, Joan Gaspar o Emilio Butragueño
Andrea Dovizioso, que ha renovat amb Ducati, ha dominat la primera sessió d'entrenaments de MotoGP
Del Gran Premi de França de Motociclisme
L'han seguit Màrquet, Rossi i Vinyales
El Dakar 2019 se disputarà íntegrament en Perú amb el desert com a protagonista
Ha sofet este matí l'anunci oficial d'una edició que tindrà només 10 etapes
El júnior de Sant Cugat ha superat per 7 a 0 l'Illa en l'Eurohockey Champions Trophy
La segona competició europea de l'Hockey Herba Femení
Demà jugarà contra el Krilatskoie
I a dos quarts de vuit el Girbau Vic de tenis taula s'enfronta al Mets
En la tornada de la final de l'Eto Cup, la segona competició europea
Les catalanes van guanyar en l'anada per 3 a 2
Fins aquí, les notícies
A l'escolta esplàviu d'Esbert
Sintonitza esplàviu d'Esbert
A l'àdio de Sant Just
Durant el bit per tu
Al Just a la Fusta
Parlem de tot el que passa a Sant Just
Sóc una urbanita, ho reconec
Sí, sí, jo també sóc molt urbanita
Acompanyat d'una bona amanida
I tens un plat baratíssim i facilíssim de fer
També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units
Som molt feliços
És una història d'amor molt maca
Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant
I clar, què vols fer-hi, no?
És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar
Just a la Fusta
Vivim Sant Just en directe
Cada matí de 10 a 1
Tot seguit, les notícies de Sant Just
Bona tarda, són les 6 i 7 minuts
La comissió de festes del nucli ja ha fet públic el cartell guanyador de la festa major d'aquest any
que se celebrarà entre l'1 i el 6 d'agost
El guanyador ha estat Òscar Álvarez García
El cartell destaca l'edifici del Gualdent Set i la Xamaneia en blau i groc
amb un fons també dels dos colors
Al concurs de cartells s'hi van presentar 14 propostes
Aquest vespre, a partir de les 8 del vespre, el catedràtic de Geografia Física, Josep Maria Panareda, oferirà una conferència sobre relleus granítics i esquistosos de les serralades costaneres
La xerrada forma part del cicle dels paisatges de Catalunya, organitzat per la CEAS
Panareda ha explicat al Just a la Fusta que aquests paisatges de granit i pissarra dominen del nord del Vas Llobregat fins al Pirineu
Per complementar la conferència, diumenge la CEAS ha organitzat una excursió de Coll Formita i Guafeda al Montseny
Es sortirà a partir de les 7 del matí des del Parc del Parador
i el preu de l'excursió és de 18 euros i per als socis de la CEAS costa 15 euros
Aquesta tarda el Parc de Joan Maragall s'omple d'activitat des de les 5 de la tarda
Hi ha un taller de flors a càrrec del taller de plàstica municipal Carraoblau
un taller de cuina solar i sostenible a càrrec de la Diputació de Barcelona
una sessió d'entrenament i exhibició d'hoquei amb l'hoquei Club Sant Just
i tallers de pintar pedres, plantació, dansa creativa, compte a comptes i jocs d'habilitat a càrrec de l'associació Eva Sant Just
A més hi haurà un brenar saludable fet per l'AMPA de l'Escola Municipal Marrex
Al final de festa serà l'espectacle d'animació Bon Profit de la companyia Tanaka Teatre
Aquesta és tota la informació per ara
Nosaltres tornem als Sant Just Notícies
Edició Vespre a les 7
Recordeu també que podeu seguir la informació local
a través del web www.radiotesver.com
Molt bona tarda
Estudis de la Universitat de Massachusetts
Afirmen que el 95% d'habitants del món esperen divendres per sortir a festa
L'altre 5% l'espera per escoltar alt
Juguem a casa!
Cada divendres de dos quarts de 8 fins a un quart de 9
amb tota la informació i entrevistes sobre l'esport local
Bé, i una mica el que ens passi pel cop
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació
certifiquen que el 0,1% de la població de Sant Just
Escolta la desbernada
I tu, t'apuntes?
No et quedis fora de joc
Escolta la desbernada divendres a les 8 del vespre
i dissabtes a les 12 del migdia
Aquí, a Ràdio Desvern
Bits
Molt més que nits d'electrònica
Bits
Ara divendres, dissabtes i diumenges
a 10 o 11 de la nit
Vols riure?
Vols tocar en un cercle de percussió?
Vols fer ioga?
Arteràpia?
Vols cuinar?
Doncs vine a passar-t'ho bé
a la Festa de la Vida Bona
el 27 de maig
des de les 10 del matí
a les 2 del migdia
al Parc Torre Blanca
Cerca més informació i els horaris
a www.videbona.llobregat.info
Una activitat del grup impulsor
de la salut mental comunitària
al Baix Llobregat
Fes de la teva vida
una vida bona
Primer van ser les zones
98.1 FM
Després, internet
radiodesvern.com
Li vas seguir Facebook
Twitter
Youtube
Instagram
i ara obrim un nou canal
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610
777
015
Ràdio d'Esvern
Cada dia
més a prop teu
Ràdio d'Esvern
Durant el 8.1
A l'escolta
Ràdio d'Esvern
Sintonitzes
Ràdio d'Esvern
La ràdio de Sant Just
Durant el 8.1
Ràdio d'Esvern
Ara sí, Àlex
Què tal?
Com anem?
Molt bé
Benvingut a la plaça
Aquest
Doncs vinga, just quan són les 6.13
Encarem aquesta última hora de la plaça
i de la setmana aquí a Reves Bern
a la plaça de Mireia parlant com no
amb l'Àlex Florença, el nostre psicòleg
i sexòleg de capçalera
que avui ens porta a temes
prou interessants
a mi ja saps que aquest tema es m'agrada molt
que és la comunicació no verbal
Sí, una mica
La la la
Lo que no se ve
Lo que no se dice
Bueno, se dice, no se ve tampoc
perquè hi ha moltes coses que fem involuntàriament
Exacte, això també t'ho volia preguntar més endavant
No es diuen verbalment
No es pronuncien les paraules
però es diu d'una altra manera
Sí, hi ha coses que es fan conscientment
però dintre d'aquestes coses que es fan conscients
hi ha alguns moviments i tal
que no es fan voluntàriament
O sí?
Hi ha algunes que sí
En teoria hauríem de ser semiconscients
d'aquesta comunicació
que estem oferint cap a l'exterior
Sempre estem entenent que és una
situació parella o dues persones
que algú, no?
Bueno, sí
Vull dir que no ho estem enfocant
des del costat de la comunicació no verbal
dins d'una reunió d'empresa
No, dins d'una reunió d'empresa
però potser dintre d'una discoteca
potser sí
Bueno, però diguéssim àmbit
Paregil
Exacte, paregil, flirteo
Bueno, conèixer algú
i voler que...
Sí, sí
Més flirteo
Des de vall
Flirteo
Doncs vinga
Que no sigui dit
Just la 6 i 4 en punt
i amb aquest all over you
del leisure
que sempre obre ja
aquestes accions de psicologia
i sexologia
Comencem a parlar
Per començar
Àlex, t'he de preguntar
que què és
segons el nostre estimat diccionari
Segons la RAE
què vol dir
la llenguatge no verbal
o la comunicació no verbal
La RAE és un diccionari
que separa normalment
les paraules
però sí que pots trobar
expressions com
llenguatge no verbal
i diu que
és el conjunto de senyales
que denoten algun mensaje
sin necesidad
de l'habla
Ja sabem que la RAE
és molt precisa
molt concisa
Sí, és molt concreta
Bueno, resumeix molt bé
el que és
Sí, la veritat és que sí
És això
No parla
més enllà
de les intencions
òbviament

Bueno, com sempre nosaltres
anem una mica més enllà
i direm que són senyals
i o gestos
perquè
també són a vegades
alguns tipus de gestos
que ens donen indicacions
sense haver de dir res
perquè la RAE
diu que són senyals
que denoten indicacions
però nosaltres diem
que són indicis
que volen comunicar alguna cosa
sense haver de parlar
llavors
abans de començar
perquè ho hem repartit
en tres parts
són missatges
potser no verbals
que són compartits
després parlarem
dels que són de les dones
i després dels homes
però abans de començar
hem trobat alguns estudis
de la Universitat de Massachusetts
Epa, epa, epa
Esther, aquí tenim
aquí tu vas fer una petita falca
tenim els nois
de Juguem a casa
que precisament
la seva promo
i deixa'm fer una petita
això no toca Àlex
però va
fem un petit honor
escolta com comença
la seva promo
Estudis de la Universitat de Massachusetts
afirmen que el 95%
de habitants del món
esperen
l'estudis
que, què, què, com ho ves
com ho ves
mira, casualitat
per cert
juguem a casa
aquesta tarda
si no m'equivoco
de set i mitja
a vuit i quart
així que els podeu escoltar
a Universitats de Massachusetts
també els informen
amb ells
de temes de fútbol
però nosaltres avui
portem informes
a Massachusetts
de tema
psicòlogia
diu que el llenguatge corporal
manifesta el 50%
de les coses
que es volen comunicar
això és molt, eh?
sí, després
el llenguatge verbal
quan diries que...
jo crec que menys de la meitat
7%
7%?
és re!
sí, sí
millor que callem llavors, no?
bueno, el 7%
del que es vol comunicar
són paraules
50% és
no corporal
i 43%
sí, l'altre 35%
i tal
bueno, són diferents
43
sí, sí, però bueno
35% és una
ara no me'n recordo
quina és
i després n'hi ha diversos
però vull dir
que l'important
que és que el 50%
és no corporal
llavors ells el que argumenten
és que sobretot
la gesticulació
jo ho comparo molt
amb el WhatsApp
sí, perquè amb el WhatsApp
tu pots comunicar
alguna cosa
que estàs supercontent
no, no
encara que sigui només parlat
deixem els ícones de banda
que ajuden
molt
però si no poséssim
ícones
no sabríem realment
quina és
el missatge
que es vol donar
si estàs content
si estàs trist
llavors nosaltres
amb la gesticulació
i amb la cara
i tot això
anem enviant missatges
i senyals
que
que bueno
que et guien
la conversació
cap on vols anar
jo crec que és una vegada complicat
sàpiguer exactament
quin tot està fent servir
la persona que t'està escrivint
només en text
bueno, hi ha moltes discussions
que comencen per això
clar, però perquè
clar, com ho llegeixes
o te passa algo
no, no me passa nada
però si te lo he dicho
supercontenta
bueno, clar
ja
però bueno
a vegades un ícono
ajudar
sí, per això
per això
els íconos són importants
no, no, todo bien
carita
així que 50%
llenguatge corporal
i un 7%
superpetit
el verbal
menys parlar
i més comunicar
amb
no?
amb gestos
amb gestos potser
és aquesta la conclusió
que podem treure
d'aquest estudi
de Massa Jusseps
no sé
seria qüestió
de provar-ho
doncs molt bé
comencem
ja amb el llenguatge
no verbal
nosaltres sempre hem dit
que la comunicació
és un factor
superclau
en una relació
però
no havíem parlat mai
del llenguatge
no verbal
i crec que també
és important
llavors primer parlarem
del llenguatge
no verbal
que jo li he dit
al compartit
els que
tant homes
com dones
solen utilitzar
perquè hi ha diferents
no?
hi ha com tres
grups

més o menys
he anat buscant
hi havia moltes coses
que no he posat
perquè
realment
és muy extenso
todo esto
i hi ha molts estudis
de
de coses
que volen
que diuen
que signifiquen
i tal
però tampoc
he volgut ficar
avui
amb tant estudis
més
tampoc no tenim
trenta hores
per poder estar
i a més
més opinió
una mica
personal
també
aquí
he pecat
un poc
de professional
de no verbal
i potser
well done
doncs comencem
el llenguatge
no verbal
compartit
el primer que comentarem
serà
la boca
d'acord?
mossegats llavis
humitejar
amb la llengua
els llavis



tot això
de mossegats llavis
i tal
en teoria
denota inseguritat
i timidesa
però sí que és un gran reclam
que de vegades
arriba a ser una arma
de
flirte o festeig
utilitzada
per atreure l'atenció
d'algú
que s'ha fixat en tu
i si parlem
de la boca
no oblidem
el somriure
que és una cosa
del més important
que és l'acció
involuntària
de la boca
a mostrar
gratitud
complicitat
sobretot
i diuen que
desit sexual
o sigui
a veure a qui
li sonries
perquè
ojo eh
clar
a vegades d'això
clar
si tu tens un bon dia
i vas somrient a tothom
no?
sigui el del portapà
el del bar
o la gasolinera
dius què?
clar
però sí que és veritat
que si ho fas
voluntàriament
a una persona
que et quedes pel carrer
bueno
llavors sí que
desperta alguna cosa
a l'altra persona
que no és normal
perquè no vas pel carrer
i li somrius a una persona
només per mirar-la
estaria bé
que ho féssim
però no només
per flirtejar
ni per lligar
sinó per regalar-nos
somriures pel carrer
no?
vull dir
no sé
a vegades m'ha passat
sobretot de transport públic
estar al bus
o no sé
i a vegades
estàs escoltant
alguna cosa que et fa riure
o escoltes una cançó
o escoltes un monòleg
jo soc bastant
d'escoltar monòlegs
i et surt un somriure
de
i
s'activa
no?
i si en aquell moment
just et gires
i algú t'està mirant
ai
que encara es pensa
que li estic criant a ell
que són involuntàries
com aquesta per exemple
que pots riure i tal
i
bueno
si li rius a algú
doncs normalment
l'altra persona
s'estranyarà o pensarà
m'està volent dir alguna cosa
ah exacte
aquí hi ha alguna cosa
sigui el que sigui
però em vol dir alguna cosa a mi
per tant
tot allò de la boca i tal
allò de mossegar els llavis
i tal
també és molt
és molt de peli això

bueno
però també és
bueno
allò de mossegar els llavis
aquí diu
he trobat que diu
inseguretat i timidesa
però si ho portem
a l'àmbit més
íntim
jo veig picar-ho
té un punt així
sexy potser
sobretot
però potser la timidesa
i l'inseguretat aquesta
de trobar-te davant d'algú
que t'agrada i tal
fa que tu et mosseguis el llavi
més enllà del que vulguis
transmetre
ara estaré superpendent
de tots els gestos
que faig
Alex
és horroroso
no vull poder tirar-li música
a veure
concentració
vale va
però jo igualment
animo la gent
que somriui
quan vulgui
també
que es poden regalar
somriures per a
hi ha molta gent
que regala braços
per la calle
també
doncs
continuem
ara amb la mirada
vale
diu que fixar la mirada
i mantenir-la
en els ulls
d'algú
indica expressió
de desig
vale
aquí sí que és certa
la dita
que diu que
una mirada
vale més que mil
paraules
vale
que normalment
es diu
amb algo negatiu
i nosaltres volem
traslladar
a algo positiu
vale
i en aquest cas
denota ganes
de mantenir
una relació emocional
amb la persona
encara que normalment
quan diu
quan es diu
que una mirada
vale més que mil paraules
potser es denota
una cosa més negatiu
una mirada
no és una imatge
una imatge
una fotografia
però
bueno
com que estem parlant
de la mirada
doncs
també he trobat
que depèn d'on es fixi
la mirada
els significats
són diferents
vale
si
es mira els ulls
com hem dit
es denota
deseo
desig
si
es mira els llavis
es denota
querer besar
a esa persona
encara que no sigui
parella
vale
si es centra
en el cos
i
les ganes
i si es centra
en el cos
i els òrgans sexuals
denota
voler començar
una relació sexual
se conozca
o no
la persona
tot això
també és
de la Universitat
de Massachusetts
de Massachusetts
de United States
de America
vale
clar
i aquí
és obvi que
estem parlant
també
de gent
que no es coneix
exacte
és que tot això
és una mica
de relacions
que no es coneixen
potser
i que es comencen
a conèixer
és el que tu has dit
del firteo
de tenir que
el punt inicial
inicial
exacte
de tenir que
demostrar alguna cosa
davant d'algú
llavors
fas aquests gestos
que a vegades
et surten voluntàriament
i a vegades no
tot allò de mossegar-se els llavis
i tal
a vegades és voluntari
i a vegades no
clar
aquí suposo que la química
també juga el seu paper
per exemple
la mirada
jo crec que sí
parla molt

sí que és bastant voluntari
si tu vols fixar els ulls
en una altra persona
i que no sigui incòmoda
perquè a vegades
o la manera
amb la que mires
de ojitos tiernos
o no sé
mirada més pícara
de riure
o mirada de gatito
de res

això de
quasi con lágrimes
però tendre
aquesta mirada
suposo que la persona
que la fa ja
és com conscient
que està matent
missatges
cap a l'altra persona
amb alguna intenció


la majoria de cops
sí que és amb alguna intenció
però ja et dic
que a vegades
et surt involuntàriament
i a vegades
sí que ho busques
una miqueta més
ja la veu una
que no he trobat
en ningun lloc
i que jo l'he inclòs
perquè és
en el que més
em fixo
home jo crec que és
però important
per no dir que és
super super important
sí però no és
no parlarem una mica
a vegades es malinterpreta
perquè després parlo
de carícies
i podríem dir
tacte
però jo
és una cosa
que em fixo molt
que són
les mans
com s'utilitzen
les mans
no tant el moviment
sinó
el que es fa
amb les mans
però llavors aquí
ja no és fase
de flirteo
o sí
jo crec que
bueno
és algo que fas
que bueno
sí, ara
clar, ara que ho dius
sí, no
el tocar una cama
comentar algo
i tocar una cama
o hola, què tal
un copet aquí al braç
bueno, i com es fan servir
les mans
per exemple
si estàs a un sopar
agafar la copa
menjar
gesticular com es parla
acariciar la barba
són tots gestos
que a vegades
es fas involuntàriament
i que l'altra persona
pot interpretar alguna cosa
i tu també vols
donar a interpretar alguna cosa
a vegades
llavors hi ha una infinitat
d'exemples
que es fan amb les mans
i que són un exemple
d'alguna cosa
que fem involuntàriament
però que cobra molt sentit
per a tots dos sexes
en el desenvolupament
d'una cita
jo per exemple
em fixo molt
en com menja una persona
o com agafa la copa
és algú que me seduce
saps
i potser ella ho fa
super involuntàriament
però per l'altra persona
per exemple
en aquest cas a mi
me dice mucho
d'aquesta persona
saps
si et parla
de moltes més coses
de part de la intenció
de lligar
de com és la persona
si és brusca
si és fina
és que no parlem només
de ligoteo
també parlem de
el que interpreta
una altra persona
jo en aquest cas
si una persona
menja bé
i agafa la copa
amb un cert tacte
jo agafo molta informació
d'allò
i m'agrada
en canvi
si és una mica més brusca
és una cosa
que me'n tira enrere
que a veure
al final
és obvi
que no tot es resumeix
com podem interpretar això
perquè pot ser una persona
que si sembli fina
després igual
li surt
l'ado salvaje
no és un indicador
100%
que jo serà així
però
pot ajudar
a entendre
una miqueta

després una mica més brusca
en qualsevol àmbit
potser no m'importa tant
que per exemple
a un sopar
o una taula
o dinant

llavors no he trobat
a ningun lloc
ho agrupant molt
en el tacte
i jo no crec que sigui
tant el tacte
sinó el tacte
de com tractes
les coses
que tens davant
per exemple
a través de les mans
a través de les mans
com amb les mans
interactues
ho he volgut posar
perquè realment
a mi sí que és
una cosa que tal
i com que no ho he trobat
doncs mira
lo meto aquí
que se't s'aprovia
no que es diu
i coses que es poden fer
amb les mans
són les carícies
exacte
que sí que he trobat aquí
molta separació
entre homes i dones
però al final
quan ho ajuntaves
és una mica el mateix
per tant he ficat
més o menys compartit
i aquest sí que potser
seria un indicador
de persones
que ja són
una mica més
íntimes
més parella
perquè acariciar
certes parts
potser no pots
si no coneixes
aquella persona
aquí ja implica
una mica
el tema
de la confiança
o depèn
de quin número
de cita
o de cadala
sigui
és un clar indicador
de complicitat
diríem
entre les dues persones
i
potser aquest
llenguatge verbal
no és
tan sutil
com altres
però
bueno
les carícies
en zones erògenes
per exemple
són un clar indicador
que es vol
mantenir relacions
sexuals
podríem dir
amb
bueno
amb
una gran part
de preliminars
són les carícies
i a vegades
no fa falta
només
amb les organes
erògenes
sinó
acariciar
un braç
o una cama
és un indicador
que potser
es vol començar
una relació sexual
amb aquella parella
amb la que estàs
a vegades
es diu
com es comença
una relació sexual
les carícies
són un gran preliminar
que no agafa
el que toquem
res que no tenim
que tocar
però per exemple
si toquem el coll
o les orelles
les cames
els peus
són coses
que són així
més
zones erògenes
sincères
100%
organosexual
exacte
però transmeten
també molta informació
cap a la zona sexual
i fa que s'activi
també
el desig
sobretot
de l'altra persona
si tu tens un desig
i vols comunicar això
començar amb carícies
és una gran
bueno
pels dos costats
perquè la persona
que també
vull dir

però per exemple
si jo vull començar
una relació sexual
si començo a carícer
una persona
ja és un indicador
que jo estic
oberta
a intentar
tenir una relació sexual
per això dic
que és una persona
que necessita
més de complicitat
amb l'altra persona
encara que quan ja es coneixen
o es comencen a conèixer
algunes carícies
com el cabell
el coi
i tot això
també indica
també
un deseo
encara que no
cabi en relació sexual
clar clar clar
sí sí
que són indicatius
igualment
tot i que no sigui
al principi
però bé
són indicatius
del desig
sí sí
tanto masculino
como femenino
esto
both
desig
Vole, doncs ara sí que començarem a parlar del llenguatge no verbal d'elles.
Fins ara, recordem, ha sigut el compartit, no?
Sí, el que més o menys els dos fan.
Llavors ara sí que fem una mica de distinció
i comencem amb el moviment de les caderes.
Sí.
En català, no sé si... Bueno, diguem caderes, eh?
Sí, diguem caderes.
El balanceig de les caderes i els moviments que es produeixen en caminades a les dones
reflecteix un reclam de seducció.
Jo crec que això és que sabem, som conscients.
Sí, però potser sí que és totalment involuntari,
perquè quan camines no sempre estàs pensant com camines.
Clar que no.
Tu tens...
Ni ells ni elles, no?
Exacte.
Però sí que saps que la teva forma de caminar i tal, doncs sí que reclama.
Però és que això ja viene de...
Mucho, mucho antes.
De...
Sí, sí.
Història, cap enrereu.
Sí, sí.
A més, tot el que he trobat és de...
Bueno, perquè la mujer, doncs tal,
tiene que seducir al macho, alfa i no sé què, tot això.
Bueno, clar, estem parlant de...
Clar, tot això no ho he posat, però sí que és un reclam de seducció al 100%.
Home, per exemple, jo m'imagino la típica situació de, no sé, discoteca, un bar o un parell de copes,
no sé què, doncs una noia o, bueno, jo mateixa o qui sigui, no?
Quan ja vas una mica, bueno, a xispar-ho, no?
Doncs, bueno, doncs ja el caminar ja va compassat amb el teu, no sé, el teu desig o les teves ganes que puguis tenir aquella nit
i ja saps que un tipus de caminar o una manera de moure't anirà...
Seducir més que altra.
Sí, anirà potser més encaminada a que et puguin mirar més o a que...
Sí.
És un reclamo.
Crec que sí, que potser...
Sí, sí.
I, bueno, molt... Un exemple superclar d'això són els tacons, ¿vale?
Que estilitzen les cames i produeixen a l'home una excitació 100% comprovada.
He trobat muchos estudios, però ninguno era 100% clarificador i llavors no els he portat, però...
És que ja no sé que és complicat dir...
Sí, però a quasi tots els estudis posava que el 60% o el 70% dels homes prefereixen una mujer amb...
Amb talons?
Sí.
I...
I que no s'estreguin.
Sí.
En sèrio?
Sí, sí. I que per mantenir la relació sexual prefereixen que portin...
Bueno, millor això que els mitjons.
Faireix mitjons.
Sí, bueno, i això comporta molts fetiches i moltes parafílies que van d'això també.
Sí, sí, sí.
Sobretot perquè estilitzen, diguem-lo, que són les cames i la cadera de la dona.
Sí, però no, però...
No t'estàs fixant en què porten les cames més llargues.
Sí, no, això sí, estilitzen.
Per això.
I, òbviament, sí, estilitzen molt la figura femenina.
Per això sí, hago un reclamo aquí que volguen los pantalones en blancat, por favor.
Los en blancat, ostres, quants anys?
Però sí que estilitzava moltíssim perquè són acampanats i...
M'heu de sentir-me molt vieja ara, fa 15 anys que es portaven.
Sí, 18, 19 anys, no?
Ah, sí, fa uns 15, 14, 15 anys fa que es portaven, almenys de la meva època.
Sí, va haver-hi un repunte fa dos o tres anys, potser, però no va arribar a cuajar.
Però la marca no tal no sé si existeix, eh, ja.
Ah, ja no ho sé, això.
No ho sé, ara sí que és tot...
A veure, no són san blancat, però es tornen a portar els pantalones campana, que jo crec que són els...
No ha arribat a cuajar molt.
Però és la...
Bueno, encara hi ha noies que em porten, però jo crec que és la forma, no?
La forma aquesta de...
No, que apreta una mica més la part del maluc, de la cava, fins al genó i després sobra.
No, i perquè també les caleres, doncs, eren uns pantalons amb tallatge bastant baix.
Sí, de cintura baixa.
Sí, ja, exacte.
Molt incòmoda, de fet.
Bueno, això ja no ho sé.
Té de dir, com a llevadora, desamblancats, de fa 15 anys, hi havia alguns, sí, que eren
en plan, és que si t'assentes ensenyes la guardiola a tothom, vull dir, sí, hi havia alguns
molt monos, però no eren molt fàcils de portar ni gaire còmodes, sincerament.
Sí, sí.
I no podia sonar una altra cançó, aquesta que es diu Intentions, precisament, de The
Whitest Boy Alive.
I, bueno, estem parlant una mica de les intentions que fem o que tenim quan ens comuniquem no verbalment,
no?
Sí, bueno, i de fet hem parlat una mica d'escaderes i tal, i també hem entrat una mica en el tema
de les cames, que he ficat un per la frase perquè demà això ja mai s'entén.
Amb les cames es sedueix, d'acord?
I el canvi de posició de les mateixes, si les creues o la de amos, d'acord, indiquen una gran
atracció.
Tots aquests moviments de cames i tal volen indicar que, bueno, et mirin les cames perquè
tu t'estàs movent i llavors és un reclamo d'atracció o d'atenció que fas que l'altra
persona, doncs, miri el que tu vols que miri. Si estàs sota una taula, potser no, però,
per exemple, en un banc, si vas movent les cames i tal, doncs sí que et fixes en aquell
moviment de les cames.
Sí, pot...
I això sí que és totalment involuntari, potser.
Sí, segurament. Clar, és que és complicat realment parar-se a pensar on ho estàs fent,
si ho estàs fent a propòsit o no. A no ser que sigui una situació molt clara de
tens una cita.
Bueno, tens tus armes de seducció que sempre utilitzes, però després n'hi ha altres que potser
no estàs conscient i sempre les fas, però realment no ets conscient de que les
estàs fent sempre.
No, però, per exemple, el creuar les cames o no pot ser també un símptoma de...
Sí, un fet de nervis, no? D'ai, crego la cama, les crego.
Sí, sí, també diuen això.
Potser amb la mirada, que a vegades...
Clar, incomó, igual vines que van fora, després tornes a mirar, no?
Després, clar, a vegades mirant-se...
Clar, esto no es ciencia cierta, esto es...
Però, per exemple, diuen que quan creues la cama cap al costat que ha pogut la creues,
és cap a on vols tu dirigir la teva atenció.
També.
No?
Llavors, en teoria, si tu ets una noia, estàs sentada al costat d'un noi i creus la cama
cap al altre costat, en teoria potser li estàs dient al noi que no tens cap tipus d'interès.
Això ho he trobat més en els homes, també.
En els homes.
Els homes no acostumen a tancar-te les cames, no?
Ja, bueno, ara...
Bueno, creuar, creuar.
Ara parlarem d'això.
Vale, sí, és macho.
Però vull dir, amb això de les cames, no?, quan creues les cames i...
Sí, sí que és veritat que...
Les fiques com més d'esquena, potser.
En canvi, si la creues cap a la persona, li estàs dient que estic pendent de tu, no?
Clar, és la posició...
Com gires les cames, gires tota la posició corporal i llavors potser...
Estàs com enfocant o cap a la persona o cap a...
Cap a un altre lloc, sí, sí.
Cap a un altre lloc que no és la persona, precisament.
Doncs anem a la tercera, que són els cabells, que per mi també és una de les armes d'opció més massives per a mi.
I llavors diu que tocar-se els cabells, enredar-se amb els dits, moure'ls, és un reclam d'atenció.
És també un moviment involuntari que de molta incomoditat o falta de seguretat he trobat.
Clar, veus, és que aquí...
Aquí hi ha les dues parts, perquè sí que a vegades quan et toques el cabell és que estàs incòmoda o no saps què fer, estàs neguitós...
Sí, nervis, no? O potser no saps exactament què diguis.
Llavors, jo el que he involucrat aquí és que el que he inculcat és que no tot té que ser dolent quan et toques el cabell.
Moltes vegades també és una arma de seducció, no?
Ja que, bueno, el contacte amb una persona nova pot poder dir potser aquesta sensació,
però també denota ganes de seguir entaulant aquesta relació encara que no es facin servir les paraules, no?
Quan tu et toques el cabell i tal i et sents orgullosa, per exemple, del teu cabell i tal,
doncs també tocar, no? És veritat, tocar-te-l'hi i tal.
Per mostrar-lo.
Exacte.
Sí?
Bueno, i perquè és una cosa que...
Jo sempre dic que moltes pacientes sobretot em pregunten
no sé per què els homes tenen aquesta fixació amb els nostres pits.
I dic, bueno, és que simplement és tan fàcil com perquè és una cosa que nosaltres no tenim.
Llavors el cabell així llarg i tal també és una cosa que nosaltres no acostumem a tenir.
i per tant ens agrada que jugueu amb ell i tal i fins i tot ens agrada que nosaltres podem jugar amb ell.
Home, però no sé si és només pel fet de no tenir-ho, sinó perquè té un component molt sexual, els pits.
Bueno, sí, exacte.
És a dir, el fet que no m'ho ens toqui.
Bueno, però el cabell també.
I el cabell, el cabell.
Clar, exacte.
Clar, però no crec que sigui simplement per no tenir-ho, perquè pensant-ho al revés...
Bueno, és una cosa que està prohibit, que no es veu, i que a sobre no tenim, per tant...
Encara té més...
Inri, té més...
El kit de la qüestió està d'hi.
Més ganes, no?, de poder tocar-ho, ja que sigui el cabell o els pits.
Sí, sí, sí.
S'entén, s'entén.
I bueno, aquí diu que és d'això, incomoditat o falta de seguretat, que també,
però realment jo crec que també és un arma de solució que pot funcionar molt, molt bé, la veritat.
Que pot funcionar molt bé.
Sí, sí.
Però sí, que si s'utilitza sense voler, segur que té resultats.
I volguent segurament encara més.
Exacte.
No, no tant en les pel·lis d'allò de la carbura.
Clar, és que no parlem només d'involuntarietat, que a vegades també nosaltres jugàvem amb el pel·l i tal,
doncs per això, per tirar una mica d'atenció, que sobretot és el que primer he trobat.
Després sí que he trobat, doncs que si te toques de tal manera significa que tal.
Clar, si fas els típics que tira buixons, no?
Això amb els homes...
Bueno, és que tot hi ha molt...
O sigui, en cada punt hi ha un estudi de traus i que no sé què, i que no ho he volgut portar...
No, clar, no disponem de tant temps.
No, però per exemple, en una reunió, si te toques el pèl o no sé què,
si en tal siti o si te toques el pèl o no sé què, significa que no sé què.
Per això jo et comentava al principi que hi ha diferents àmbits on es pot analitzar la comunicació no verbal, no?
Sí, i tampoc sé la veracitat d'aquests estudis, perquè tampoc eren...
Segons no sé què, ui, qui és este, no sé què, saps?
Ja, ja, però aquí ens centrem en la comunicació no verbal, diguéssim, en això,
en la fase d'aquesta edat, conèixer algú o de tenir algun tipus d'intenció cap a alguna persona.
No estem parlant d'àmbits laborals o professionals en una reunió ni de més.
Que estàs parlant del cabell, no sé si sortirà també en el llenguatge no verbal dels homes,
però jo també crec que també és un arma masculina.
Quan toques el cabell...
Sí, també.
No sé si també és per inseguretat, o sigui, inseguretat, moments de nervis o d'ai, no sé...
Però, no, un home quan un noi quan es fa el cabell o es espantina una mica
o fa algun moviment amb el cabell pot ser per seduir o pot ser també de nervis o...
Sí, bueno, no he posat res dels cabells, però sí, sí, no, totalment.
Jo crec que...
És que realment, al final, hi ha coses que són compartides.
Com, per exemple, els cabells i tots els moviments que fem amb el cabell i tal...
Clar, tant d'home com de dona.
Exacte.
Jo crec que les dues fan bastant.
I ara sona aquest, Your Touch, de Klein.
Mira, és que són canciones que van...
Sí o no, eh?
Venen just...
A l'edilla.
Perfecte, venen perfecte.
I seguim parlant de la comunicació no verbal.
Sí, de les dones i acabem amb els llavis.
Que ja hem comentat abans una mica el tema dels llavis, la boca i tal,
però aquí volem afegir que, bueno, el tema del pintallavis, no?
Que és una... bueno, ofereix la possibilitat a les dones de poder ressaltar aquesta arma de salutació que és tan important.
I aquí sí que hi ha una universitat de Canadà que diu que el 90% dels homes prefieren les mujeres amb els llavis pintats.
Però, després, he trobat un altre, diu que de la Universitat de Wisconsin,
que diu que el 87% dels homes prefereix les dones sense maquillar.
O sigui, ni un típic, ni un nada.
M'encanta, m'encanta aquest percentatge.
Accepta, perquè hi ha una excepció, si hi ha alguna situació especial com una bota.
Perquè ens demanaven que diguessin en quina...
Quan, no?
Quan sí que t'hi agradava?
Sí, no, no, o sigui, que diguessin una situació que ells comprendrien que les dones anessin.
I a quasi el 87% dels homes que van dir que no els agradaven maquillades van posar una boda.
A veure, entenc que una boda...
Bueno, però, no sé...
Bueno, menys els nens petits no aniran maquillats, però vull dir, la resta...
No sé si és per a algú cultural, per a algú de rigor o per a algú de respecte,
potser de portar tota la façana bé, el vestit, el cabell, el maquillatge, les sabates, les mans...
Vull dir, quantes noies van a fer-se la manicura amb ens una boda, encara que no es casin elles.
Ja, ja.
I què anaves a dir del 87% dels homes?
No, que m'ha encantat l'edat aquesta, o sigui, l'edat aquesta que els agrada a les noies no maquillades.
Jo és que soc molt prou, siguem com som, i, bueno, pots posar una mica de rímel o pots, no sé, tapar algun granet,
però el que és, les màscares aquestes que a vegades veus noies que dius, si et dono dos petons et trec la cara.
Exacte.
O sigui, se'm quedar enganxada a mi, no?
No m'he manjat la camisa, no?
Exacte. Els llavis és una altra cosa, a més ara fan molt pintar llavis.
No, els llavis no, però és que a vegades amb el pot i tal, doncs a vegades...
Bueno, és que al final també no acabes de veure la persona tal com ells, perquè potser has quedat a dormir i el dia següent ets esperta i dius
I tu, quin eres?
Sí, sí.
No? Perquè entraste sent una persona i després de tota la nit potser sales i tu cara no me suena.
Sí.
Bueno, bueno, un pequeño chiste aquí.
No, però realment sí que hi ha moltes coses que...
Sobretot a YouTube hi ha molts vídeos que t'ensenyen com maquillar-te i hi ha moltes coses que són mentira, com el pintallavis, et pots pintar els llavis d'una forma que semblin més grans, no sé què...
Sí, i mil trucs i mil històries, sí, sí, però s'ha de fer sempre un sentit comú perquè...
No ha enganyat.
És molt de greu. Hi ha noies que els agrada molt el maquillatge i molt maquillar-se, de tutorials i no sé què.
Sí, sí.
És superrespectable, eh? Jo estic donant aquí el meu punt de vista, però crec que la naturalesa tal qual és, amb una miqueta, ja està bé.
Sí, és la que t'hi vas a encontrar al despertar.
Exacte, és més. Quan més natural et presentis davant de qualsevol persona, més fàcil et serà...
Menos sorpreses sabrà.
Exacte, i més fàcil et serà també, no sé, connectar tu tal qual ets amb aquesta persona.
Doncs anem al llenguatge no verbal d'ells.
Ells.
D'acord, i la primera, d'acord, és el Man's Preeding.
No sé si ho vols dir.
A veure, jo sé, però explica-ho als oients.
D'acord.
És, bueno, s'ha posat molt de moda, sobretot a Madrid, perquè vam fer molta publicitat al metro, del Man's Preeding,
que és aquell home que se sent al metro amb les cames obertes.
I no deixa saber a ningú al costat.
Sí, i, a part, el que està mostrant.
Molt abierto, demasiado abierto.
He trobat que mostrar les cames obertes també es coneix com a...
Bueno, es vol, en teoria, donar a conèixer que l'home està presumint de la seva masculinitat sense ser-ne conscient.
El que passa és que hi ha molta consoversia amb això del Man's Preeding a l'astro.
De si és conscient o no, no?
Clar, exacte. Potser si estàs al metro, doncs sí que ets conscient i si se sent a algú al costat,
doncs tindries que tenir la gentilesa de cerrar-los.
Però si estàs parlant amb algú a un bar i et poses en aquesta situació que no estàs incomodant a ningú,
perquè no tens ningú al costat, potser sí que és una forma involuntària de demostrar la teva masculinitat,
que tenir les cames una mica obertes.
Això és el que he trobat, i ho he trobat a bastantes pàgines, però a ningú no he trobat això del Man's Preeding.
Per això jo volia posar aquí una mica el tema aquest, que ara potser no està tan vist, tan ben vist, direm.
Abans no es donava potser la importància que tenia, i ara potser ocupar dos seients al metro o al bus no fa falta.
És una mica mala educació, més enllà que hi hagi una connotació sexual, jo ho trobo ja de mala educació, bàsicament.
De fet, a mi, recentment, el bus em va passar, que hi havia un home assentat, bueno, no sé, estava al sofà de casa seva,
i li vaig dir, t'importa apartar-te una mica, i em va mirar fatal.
Li vaig dir, mira, sap greu, eh, però hi ha dues cadires i estàs ocupant les dues.
No ho sé.
Sí, sí.
Li vaig dir tal qual.
En quedem els últims quasi 10 minutets de programa parlant de la comunicació verbal, del llengüatge no verbal d'ells.
Començem parlant per la posició de les cames i seguim parlant de les cames.
Sí, perquè hem dit obertes...
Potser obertura.
Sí, i ara...
Clausura.
Clausura, com una barrera, potser.
Ho he dit com les cames com a barrera.
Quan un home creu els turmells o genolls, està donant un senyal de rebuig o resistència en aquella situació.
És el que t'ho he dit una mica de tancar les cames, doncs...
Noies, no?
Sí, potser en creuar les cames és una mica de rebuig.
Com els braços, no?
Quan una persona està parlant amb una altra i creu els braços totalment, en una reunió, sobretot això es diu molt, no?
Sí, sí, aquesta posició de creu que ens imaginem, doncs...
Això és un tancament.
Sí, sí.
Tu estàs totalment tancat a rebre qualsevol cosa exterior i en una cita o en una situació d'aquestes,
és com un estoy un poco cerrado o cerrada, no?
Sí, i el que he trobat interessant d'aquest punt, per això l'he posat, és que diu que aquest gest també pot ser indicador d'una ruptura recent d'una relació emocional per part de...
De la persona que ho fa, no?
Sí.
De l'home que està...
És un tancament, no?
Sí, és un tancament.
O una obertura.
Sí, o és un mecanisme de defensa que es diu...
De protegir-se, no?
De protegir-se.
De potser acabo de patir...
De potser no obrir-se a...
Bé, jo trobo que són coses com molt naturals, humanes, no?
Vull dir, molt animals.
Clar, però potser tu estàs supercòmode amb una persona, però tens aquest encravament de cames i de braços que, en veritat, estàs com comunicant que realment tens una barrera allà i potser ho estàs fent totalment inconscientment.
Sí que és veritat que el moviment de les mans i tal diu molt, també, o el moviment dels braços també diu molt de com estàs comunicant i de què vols comunicar, sobretot.
Home, jo crec que acompanya molt.
Vull dir, acompanya no només el tancacames, sinó el que després acompanya, perquè és òbvi que no només es detecta un...
O sigui, no es detecta només una mirada, no?
És el conjunt.
El bo d'això és que potser no ho detectes.
O sigui, ho detectes però inconscientment.
Potser no ets conscient que estàs mirant allò i t'està rebutjant, però inconscientment potser sí que penses...
Bueno, hi ha una distància aquí que no sé per què hi és i potser és per tots aquests moviments que tu no saps interpretar tan bé.
Clar, però és el conjunt de tots, no és que sigui només...
Per això sí, sí, el conjunt de tots, però hi ha alguns que ets inconscient, que no saps què està passant i realment no els interpretes com tindria que ser, potser.
O potser tampoc no els estàs amatent amb una intenció molt, molt clara, per exemple, això que acabes de dir, o acabes de sortir d'una relació, no acabes d'estar el que sigui,
i estàs una mica tancat i sense dir-ho perquè tens ganes de conèixer aquella persona, però estàs encara...
No estàs, sí, no estàs en el mood.
Exacte, encara estàs una mica tancat i com deia, crec que són coses molt, molt naturals, vull dir...
Vale.
Vale.
Sí, sí, vull dir que és totalment cert.
Very natural.
Sí, sí.
I ara sí que venen dos que són 100%...
Eh...
Hombre.
100% hombre, a veure, eh?
Parece una colonia, esto.
Sí, les dues que queden realment, bueno, jo crec que sí que són realment 100% ciertes.
I la primera és la fixació en les expressions facials, vale?
Si es produeix una especial atenció en els rostres, es diu que l'home pensa que ella és 100% atractiva
o que realment li agrada moltíssim a aquella persona.
Sobretot si es fixa només en els moviments de cara, quines expressions fa, com riu, com es toca el cabell...
Tot el que és cara, realment és que es sent atret per ella, vale?
I aquí és on he trobat aquest estudi del 87% dels homes de Wisconsin, que diuen que es fixa molt més en l'expressió facial d'una dona si aquesta dona no va maquillada.
I perquè, per tant, prefereixen aquestes dones que van més naturals.
Sí que és veritat que diuen que també el rímel, la sombra d'ulls, potser no és tan important com, per exemple, ells diuen que els polvos i tot això és alguna cosa que realment...
Realment, diuen, bueno, els experts diuen que ells deien que desfiguraven la cara de la persona.
Bueno, a veure, no estàs... A veure, maquillar vol dir no amagar però posar sobre...
Sí, però potser no desfigurar és la paraula més acertada.
No, perquè tampoc no desfigures la cara.
Bueno, hi ha algunes que sí.
Però mientes sobre la cara. Potser és aquest el missatge que volien donar. Desfigurar, potser, el traduït potser s'ha encolat una mica.
Sí, no, desfigurar no. Jo crec que sí, menteixes una mica perquè estàs fent veure que, no?
Quan piques uns ulls els fas més oberts, quan li piques la sombra els fas més dolç, els llavis els fas més grans...
Clar, tot això fa que semblis una persona... No, és que semblis una altra persona.
No, no, però...
Tot i que depèn, eh? Que si s'ha tan mal, es fa el maquillatge.
Sí, però hi ha molts rasgos, per exemple, a Mireia, que serien diferents i que després, potser, quan et desmaquilles,
doncs, et desapareixen i estàs mostrant una cara que no potser...
Mira, et diré que des d'acabat sense maquillatge pel món, que farà unes setmanes ja...
T'he mirat més, no?
Pues sí, sí, i m'ho diuen més. Així que noies del món, que m'estic escoltant aquí a la palça de Mireia,
us animo a que no us maquilleu, o una mica de rímel, però res, el mínim, el mínim, indispensable per dir alguna cosa.
Sí, tampoc crec que sigui molt bo per la pell, tampoc.
No, zero, en absolut. Vull dir, totes els pottings aquests, quan més coses li poses a la cara i la tapes, que no siguin cremes, pitjor, no?
Vull dir, sí, sí, no ajudes, no ajudes, perquè hi ha d'entrar llum, hi ha d'entrar aire, hi ha d'entrar sol,
vull dir, som com unes plantes, necessitem absorbir això, també.
Claro, no te pongas caucho.
No és broma, exacte.
Bona, tutte queonga, treballem mara bensat.
No, iscrivam-te,스트 Actual Creoles.
Gràcies.
eni.
Vinga, i acabem
amb aquest llenguatge
no verbal d'ells,
parlant d'un últim punt que crec que és prou important.
Sí, doncs és
el posar-se guapo,
el cuidar-se una mica més
quan realment sents una mica
l'atracció
cap a una dona.
El maquillar-se, que s'entendria
avui en dia, és que no sé quina parla a trobar-li.
Sí, doncs això, quan un home està
veritablement interessat en una dona,
buscarà qualsevol manera per ressaltar els seus millors
atributs.
No parlem d'òrgans sexuals,
sinó de tot el que l'home ve.
Sí, jo entenc colònia, afaitar-se,
la barba,
les selles, el seu cos,
ara hi ha molt, molt, molt
que també se depila.
però, bueno, un exemple
100% claro que potser surt
d'aquests de tocar-se la barba o
pentinar-se-la o fer-se les selles i tal,
és redressar la seva corbata.
O sigui,
això és un reclamo 100%
que hi ha moltes dones...
Com has dit?
Sí, això de tocar-se la corbata
i posar-la...
posar-la com a lloc, no?
Lloc, lloc, lloc, lloc...
Sí, doncs hi ha un estudi de...
Massachusetts United States of America.
No, és de Granada.
Sí?
Oh!
Sí, és de Granada.
Bravo.
Aquí també la fem els espanyols,
els catalans fan coses,
els espanyols també.
Que diu que és un dels moviments
més sexuals que troben un home
que porta traje.
A veure...
Això de col·locar-se la corbata...
És un puntó.
Fer-la veure...
Ara també em traje ja
per començar, vale?
Bueno, sí.
Bueno, traje camisa.
Sí, traje camisa.
Alguna...
Però aquest tema
de tocar-se la corbata i tal,
pues deia que denota
segurament en sí mismo
un macho muy sexual
i, atención al dato,
que és el que més posaven les dones,
que tiene dinero.
És una associació...
Sí, jo...
Però jo no és la corbata,
jo crec que és el traje.
Clar, jo crec que és una associació
que es fa sense voler
perquè ja suposa
que aquella persona
té un cert nivell adquisitiu
perquè va vestit
d'una manera com...
Very polite o no?
Sí, acorde con...
Si te de trabajo...
A veure, jo sóc la primera
que va a una cita
o qualsevol trobada, tal qual.
Clar, però jo, per exemple,
estic a la meva consulta...
Presenteu-vos-te'l com sou.
Deixeu-me que cal-ho.
Jo estic a la meva consulta
i normalment no vaig amb traje,
vale?
Perquè...
Bueno, hi ha una...
és incòmode, potser no empatitzes tant.
Hi ha una cosa que es diu
l'efecto bata
que no sé si ho he començat algun cop.
No ho sé, però no tenim molt de temps.
Alex, si vols...
No, no, t'ho explico en 30 segons.
Vale, vinga, ràdio.
L'efecto bata és que
quan tu fas alguna consulta
no portis bata
perquè en vez de semblar
un terapeuta
que té que entablar
una empatia,
el que estàs fent
és ser com un metge
i llavors ja crees
una distància que no és.
Clar, per això,
no crees exactament...
Si posem un traje
pues pasa lo mateix.
Escolti, Alex,
jo tenia aquí
una última, última frase final,
4 minuts per les 7 de la tarda.
Diu,
¿Las mujeres saben leer
mejor el lenguaje no verbal?
100% seguro.
100% seguro,
benídico,
yo lo corro,
y con esta frase
y un bizcocho,
como siempre, Alex,
gracias por pasarte
a la plaza.
A veure, gracias.
Bon cap de setmana
i la setmana vinent,
divendres vinent,
seguim parlant de més temes,
però no els anunciem abans
perquè així hi haurà
més misteri.
Sí o no?
Sí, i tant.
Vale.
Bon fin d'Àlex.
Vinga, adéu.
Doncs això ha estat tot per avui.
Gràcies a tots,
com sempre,
per estar aquí amb nosaltres
cada tarda
escoltant-nos
a Ràdio d'Esvern,
que tingueu molt bon cap de setmana
i jo m'acomiado ja de vosaltres
i us deixo aquesta cançó
de Mario
que es diu
Let Me Love You.
Tres minutets per la set de la tarda.
Us tornareu a veure dilluns
de 5 a 7
aquí a Ràdio d'Esvern
a la plaça.
Mira jo.
Adeu.
Béu.
Béu.
Béu.
Béu.
Béu.
Béu.
Béu.
Béu.
Béu.
Béu.
Béu.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit