Doncs vinga, som-hi, que ja passen 7 minuts de les 5 de la tarda
i això vol dir que toca fer programa a la plaça Mireia en directe des de Ràdio Desvern,
programa 548, molt bona tarda a tots i a totes.
Després d'aquest cap de setmana amb aquesta 43-ena cursa de cars de coixinets,
que ha estat tot un èxit, ens ho explicarà segurament, òbviament, l'Imanol.
Els titulars del dia, què tal? Com esteu? Per cert, com ha anat el cap de setmana d'estat angelit?
Avui sembla que al migdia el sol ens ha donat una petita treva.
D'això també en parlarem amb el Carles Rius a la previsió del temps.
Nosaltres som aquí, una tarda més, per acompanyar-vos, ja sabeu, fins a les 7 del vespre.
Avui, dilluns, 18 de novembre, obríem el programa amb aquesta cançó,
perdoneu, amb aquesta cançó que es diu Begin the Madcon.
I amb aquesta cançó i amb aquest bon ritme ja per tancar aquesta tarda d'aquest dilluns,
som-hi amb la programació, amb el panorama d'avui al programa 548.
Us ho he avançat una miqueta.
A part, també, ja sabeu que us ho avancem sempre a través del nostre Twitter,
arroba P, la guió baix Mireia.
Obrirem amb aquests titulars del Diamants de l'Humanol López.
Seguidament parlarem amb el Carles Rius de cara a la previsió del temps d'aquesta setmana.
A veure si sembla que les temperatures es queden una mica més establertes
i no venen tantes ràfegues de vent i de fred, o no, o pel contrari, ens hem d'abrigar.
Ens ho explicarà el Carles.
I durant la primera hora, també, a partir de dos quarts de sis,
tindrem amb nosaltres el Pep Quintana.
Amb ell descobrim nous mots gràcies a la pàgina de rodamots.cat i...
Punt cats? No, punt cat.
I també descobrim i decidim quina és la frase de la setmana,
que no només la decidim aquí perquè volem i perquè us volem fer una miqueta més cultes,
sinó que queda penjada també aquí al tabler, al suro de l'entrada de Ràdio d'Esvern,
i tothom pot llegir-la quan entra.
I a la segona hora escoltarem, com sempre, bona música
i toca parlar d'esports, tertúlia, esportiva, amb el Sergi Pont i algun altre convidat.
Béguin de Matkon és la cançó que obria el programa d'avui, 5 i 10 de la tarda.
Béguin de Matkon és la cançó que obria el programa d'avui, 5 i 10 de la tarda.
Béguin de Matkon és la cançó que obria el programa d'avui, 5 i 10 de la tarda.
Vinga, 5 i 11 de la tarda.
I, Manol, bona tarda.
Bona tarda, bona tarda, Miràia.
Tot rima, tot rima.
Què tal? Pregunta obligatòria.
Content.
Prou bé, prou bé, estic recuperant-me
de les sequales del cap de setmana.
Sí, notes físicament aquestes sequales
dels cars de coixinets, estem parlant.
Es noten, inevitablement es noten, sí, sí.
Ara llegiràs la notícia, els guanyadors, guanyadores
de totes les categories, però
em fa molta gràcia que et diguis a tu mateix
com a primer, és a dir, com a
primera posició que veu quedar
juntament amb Albert Mainés.
Albert o Gerard. Ai, perdona, sempre li dic Albert,
pobre, doncs Gerard, Gerard Mainés.
Enhorabona, molt bé.
Moltes gràcies, moltes gràcies.
No us semblava pas, eh, el dissabte?
No us semblava gens, dissabte.
De fet, bé, ja podem fer una mica la crònica.
Recordem que el primer cronometratge
que anava a fer el cronometratge espacial,
aquests que es fan al matí...
Els espacials, els espacials.
Els espacials, una mica així, espacials.
Vam trencar un car directament, el vam trencar,
el vam partir per la meitat i vam haver de
buscar un car en un temps...
que tenia una força, nen.
Va ser una mica així, eh, jo crec que vam partir un car de la força
que portàvem, amb aquestes ganes, encara amb la cursa de cas.
Sí, sí, sí, sí.
Una mica maldestres, eh?
Sí, també ho pots dir així.
Jo ho atribuï a la força que vam posar d'intentar guanyar,
tu ho atribueixes a ser patos.
Aquella adrenalina que ens venies el divendres dient
no passarem fred perquè l'adrenalina et pot, és veritat o no?
Sí, et pot, et pot.
Sí que és veritat que hi ha molts moments d'espera dels cars
i per molt que tinguis nervis, una mica guardes-mans a la butxaca.
Però més enllà d'això, sí que és veritat que hi ha tensió,
hi ha tensió quan estàs als boxers i sobretot tal com es va acostant finals, etc.
Atenció al semàfor, no?
A més a...
L'atenció està al semàfor, sí, sí, com bé dius.
I això que aquest any us anunciaven per anar a la graella,
no pas a la parrilla, eh, per això?
És veritat, no haver-hi cap, bé, com li diria, speaker,
cap...
Cap carnal al foc.
Cap locutor o locutora que cridés a les parrilles.
Ho he trobat a faltar una mica, però també et diré que veure els cars
sense fer res més, podríem dir, una forma...
Sense la pressió d'estar...
Exacte.
Ho disfrutes també molt lleugerament, saps?
Molt lleugerament, sí, sí.
Sí, senyor, i més aquest any amb el parc de Can Freixas obert,
també s'agraïa perquè veies molt tot el recorregut,
gairebé des de la primera corba, si estaves més o menys tocant el mil·lenari.
i t'ho he de dir.
Això comentàvem aquest matí amb la Núria,
precisament, que aquesta obertura del parc de Can Freixas
realment dona una visió molt més perifèrica
i no només això,
també diríem que l'afluència del públic
es fa, o la mobilitat del públic,
anem a dir-ho així,
no ho sé bé, o l'accessibilitat,
el circuit es fa molt més fàcil
perquè es guanya ben bé una voreta sencera
que abans estava bastant impossibilitada al seu pas
o es feia difícil passar-hi
per, anem a entendre'ls,
al carrer Freixas
per la banda,
tocant precisament aquest nou parc de Can Freixas.
A l'altra banda del mil·lenari,
a part, si anaves amb nens petits o una miqueta més grans,
també era moment de dir,
mira, entre cursa i cursa o entre crono i crono,
vinga, tots cap al parc.
Sí.
Estava molt ple, eh?
Sí, és veritat això,
i a més ha fet que la pujada també amb cotxets,
etcètera, etcètera,
no sigui tan dificultosa
que jo havia vist anys
on realment intenta passar entre tanta gent amb un cotxet.
També és veritat que te la jugues
anant amb un cotxet als cas de coixinets.
És esport de risc, dos.
Si els cas ja ho són una mica, aquest és l'altre.
És jugar-te a la fort,
però vaja, he vist gent amb cotxets
i que et dificulta molt la vida.
Aquest any, en canvi, he vist passar a cotxets,
molt amablement anem a dur-ho així
per la vorera més ampla,
per la vorera que donava aquest parc, precisament.
Pensava que anaves a dir cotxets molt preparats
per tirar-se els cars.
Sí, sí.
Vam veure també...
Els hi treuen els friends, ja, va.
Exacte, vam veure també amb bici sense edat,
no tirant-se, òbviament,
sinó fent així un recorregut lent i anar parant.
Sí, una baixada d'aquestes especials que fan.
La gent li anava preguntant, també els anaven parant.
El Carles, que deu passar per aquí pel programa,
Carles Sánchez estava no content, no.
El que pugui venir després d'estar content,
estava...
Sí, en fi, no calia en si mateix.
Segur que voluntaris i voluntàries surten d'aquesta acció
perquè, de fet, jo estava en el circuit
mentre es feien aquesta baixada especial,
anem a dir-ne així,
i molta gent els va recollir aquest tríptic,
aquesta especial tríptic informatiu
que repartien mentre baixaven.
Ho van fer el Carles i altres voluntaris i voluntàries
que recordem que ja són més d'una desena
els que estan apuntats a aquesta iniciativa.
És més, diré, l'any que ve proposo fer una baixada de...
De què, de què?
A veure què diu.
Home, d'aquests trícicles, òbviament amb gent granadal, no, eh?
És obvi el que estic dient, no?
Però, no? Tindria així...
Amb motoret.
Van amb cinturons i tot, a veure,
no sé fins a quin punt la bufetada pot ser monumental, eh?
Però també és veritat que aquests tipus de vehicles,
és a dir, bicicletes motrizades o amb un motor elèctric,
normalment tenen limitadors de velocitat
que dificulten agafar molta velocitat.
Però, vaja, no és mala idea, Mireia, no és mala idea.
Aquí ho deixo, tampoc no ho prenc molt en sèrio
perquè seria certament perillós.
Haurien de posar moltes bales de palla, eh?
més amunt, perquè, clar, l'alçada d'aquests vehicles
és una miqueta més que la dels cars, però, vaja.
A més, recordem que aquests vehicles
estan adaptats per portar gent davant del vehicle,
pròpiament, és a dir, per mirar una mica el paisatge
que els exposes directament a qualsevol xoc.
A menjar-se a la palla, diguem-ho, tal qual.
Exacte. El paraixoc, literalment, està fet de carn i ossos
amb persones que van anar a veure una mica...
Els xacis.
Exacte.
De fet, hi ha molts cars, i ara, si vols, hi entrem a la notícia,
hi ha molts cars que els xacis és la persona que està assentada.
Vull dir, que tampoc no saps?
Home, no, sempre...
No, em refereixo als que no van coberts, eh?
Els que no van coberts sí que hi ha una cobertura
que sembla que no hi sigui, però la Fusta és el primer que xoca
contra les bales de palla.
Em refereixo a la falda, els genolls, els peus,
no hi ha cap, com dir-ho, cobertura, sí.
Mira, t'he de dir una cosa.
Jo m'he llançat diferents anys a la cursa de Casa Coixinets.
Ho sabem.
I pocs anys he anat amb cobertura, amb aquests xacis,
amb aquest caranat, que es diu, per davant del car.
I prefereixo molt més anar sense que anar amb...
Perquè m'he fet més mal...
És a dir, hi ha cops que directament no toco palla, eh?
Diguéssim, però quan toco palla, sí que és veritat
que m'he fet més mal, normalment, quan portava caranat
que no quan no em portava.
Perquè quan no em portes, directament...
Vé, diguéssim que...
Tu has disparat, eh?
Quan ets conductor o conductora, diguéssim que ja veus a venir
el desastre que va passar i ja et prepares o saltes directament.
Si hi ha caranat, tu menges, has empatatat?
Sí, a més és zona entre coll, pit, tòrax, és zona una mica també com cintura, no?
A més això és que qui et para el cop és el caranat, no és la palla.
És a dir, la palla està preparada precisament per si et llences, que sigui tova.
I si hi ha un caranat, el que para el cop és el caranat, no la palla, i es nota, diguéssim,
perquè la rascada és més important.
Ho tens claríssim, eh?
Ho tinc claríssim.
Ho tens claríssim.
Enhorabona a tu i al Gerard i a l'Albert, eh?
Moltes gràcies.
No, bueno.
Sí.
Com era?
Gerard, no?
El Gerard Mainés.
En un car, sí.
És veritat, també tenim per aquí el Jan.
Està somrient, està somrient.
Està contentíssim.
Està més que content.
Segons la categoria de pre-alabins.
Vinga, va, si vols, explica'ns aquesta notícia i fes el resum aquest de guanyadors i guanyadores.
Resum de resultats d'aquesta 43ª cursa de cas de coixinets.
Bé, com bé deia, aquest cap de setmana va tenir lloc aquesta cursa de cas de coixinets
i, com cada any, l'activitat va començar dissabte a les 9 del matí i va acabar diumenge cap a 4 de 3 de la tarda.
En la primera jornada, els cars van córrer en solitari per aconseguir el millor temps de baixada
que va establir la posició de sortida a les graelles.
I no parrilles, Mireia.
Cada corredor i corredora va tenir una baixada lliure.
després de la revisió del car i 3 baixades cronometrades
i en la segona jornada es va disputar pròpiament les curses.
Els guanyadors i guanyadores en les diferents categories han estat
a pre-alabins, al car 625, amb Adrià Mariner i Max Milanova,
a la vins, al car 604, amb Álvaro Mazana i Lucas Llorenç,
a cadets, al car 403, amb Gena Estatuet i Marta Rida,
juniors, al car 103, amb en Pau Estefan i Tomàs Sanz,
mixtes, al car 708, amb Mariona Sales i Pau Martín,
fèmines, al car 301, amb Clàudia Malaret i Yolanda Moya,
a veterans, al car 206, amb Màrio Mazana i Manel Llorenç,
senyors, al car 25, amb Gerard Mainés i un servidor,
i finalment, a màsters, al car número 3, amb Jan Busquets i Adrià Sandoval.
Molt bé, doncs una, em sortia una enhorabona i un aplaudiment,
que ara no ho tinc aquí preparat, per tots aquests i aquestes que han pujat a la primera posició de cada categoria.
I recordem també que l'entrega, és a dir, sí que ahir es va fer l'entrega de premis que es munta al final del circuit,
amb aquestes bales de balla on hi ha una espècie de podi...
Què tal el cava?
Li podríem dir improvisar, però ja no és improvisar, perquè cada any es fa el mateix,
i on es fa aquesta obertura de cava, com bé deies,
i l'entrega de les corones de llorer, diguéssim.
Què tal el cava?
Què tal el cava?
Perquè hi ha imatges que semblen que bé, i després sembla que no també, eh?
Exacte, no ho sé què dir-te, perquè des de dins es viu molt diferent,
sí, des de dins es viu molt diferent.
Jo vaig notar que vaig ser una mica sapastre en el moment cava,
de fet, més té de dir, vaig advertir que aniria malament,
abans de pujar vaig dir, a mi això del cava no se'm donarà bé, ja ho noto,
però també té de dir que aquí hi ha una cosa com dir-ho això,
entre corredor i pilots, que jo patia perquè el corredor em tirés cava a mi.
Aleshores, jo em vaig fer una mica el ronso, estil, primer que el tiri ell,
i depèn cap on el tiri, el tiro jo, eh?
Aleshores, ell ho va obrir, tot el cava vull, llavors el vaig obrir jo i va anar cap a ell.
Va ser una estratègia una mica premeditada també.
Molt bé, molt bona estratègia està feta a l'hora d'obrir botelles de cava.
Va ser una bona cluenda, deies que la festa, no sé si hi ha data ara per aquesta entrega de premis.
Exacte, per aquesta entrega, que quan ja es fa, entrega de trofeus,
pròpiament, que és el casal de joves i projecció del vídeo quan ja està muntat,
i que també es pot comprar, recordem-ho, que es financia a partir d'aquestes compres del vídeo,
així que pensem-hi també en el moment de tenir aquesta gala d'entrega de premis.
Doncs que tindrà lloc el 30 de novembre, d'aquí dues setmanes, exactament,
dues setmanes després d'aquesta cursa de cars.
Això és un dissabte, oi?
Un dissabte, i tindrà lloc el casal de joves, com sempre.
Bé, com sempre, ja fa uns anys.
Com més de fa temps.
Proper dissabte 30 de novembre tenim aquesta entrega de premis al casal de joves.
Bona cita per anar-hi també, per a aquells que han participat
i per a aquells que també han vist aquesta cursa.
No sé si cal apuntar-se d'alguna manera.
No, directament anar-hi allà, ja ho aniran anunciant.
Només cal assistir.
Sí que és veritat que, bé, a la sala d'utopia del casal de joves,
i cap molta gent, abans s'havia fet a la sala municipal de Teneu,
diguéssim, a la sala gran.
Però, vaja, mai s'arriba a omplir, recordem que és una sala amb una cabuda
per més de 400 persones.
És a dir, si l'omplen, llarga vida els cars.
Doncs vinga, va a 5 i 22, anem cap a la segona notícia
del dia dilluns 18 de novembre.
Doncs, segona notícia, des del govern municipal es lamenta
la poca participació que estan tenint aquest any
les activitats organitzades al voltant del 25 de novembre,
Dia Internacional contra la Violència vers les Dones.
Recordem que des de principis de mes s'han programat
diferents activitats de conscienciació i sensibilització,
tot i així, algunes s'han hagut de suspendre per manca de participants.
És el cas de dues jornades de tallers que havien de tenir lloc a Can Ginestar
on la primera no va tenir lloc i la segona es va decidir anul·lar.
Tot i així, la programació d'actes continua aquesta setmana.
La segona activitat tindrà lloc divendres 21 de novembre
al Casal de Joves de Sant Just, a partir de les 9 de la nit,
on s'oferirà un concert amb diferents bandes participants.
El seguirà un monòleg de Franca Rame, una dona sola,
el 22 de novembre a Can Ginestar, comencen a les 7 de la tarda
i, per últim, abans de l'acte institucional,
es participarà diumenge 24 en la setena marxa del Basi Llobregat,
sortint a les 11 del matí des de l'edifici Walden.
Doncs quina llàstima, realment, que hi hagi poca participació.
No sé si troben algun motiu el qual pugui justificar aquesta poca assistència.
És veritat que ha vingut aquest matí Gina Pol,
aquí als micròfons de Ràdio Sperna, al Just de Fusta,
al magazín de matí, en aquest cas com a portaveu,
vaja, pronunciant-se com a portaveu del Partit Socialista de Catalunya,
tot i que també hem de recordar que és regidora de polítiques de gènere
aquí al municipi, així que era una veu amb entitat per parlar sobre el tema,
com si diguéssim, i deia que estava entristida, realment,
per aquesta manca de participants en les activitats del 25N
i deia també que no sabíem bé a què atribuir aquesta manca de públic
ja fos per la comunicació o que no s'arribava a la ciutadania
des de l'administració quan s'organitzaven aquest tipus d'activitats
o d'actes, etcètera, etcètera, o tallers, vaja, en aquest sentit.
O simplement que...
Ell ho ha dit més finament, anem a dir-ho així,
però una mica que les persones s'omplissin la boca una mica d'aquest tema
i després no has fet res per canviar la situació
que a nivell local passaria per aquestes petites accions, no?
Sempre aquest...
A poc a poc, a mica en mica s'omple la pica, no?
Exacte.
Igual també la situació potser política o social de les últimes setmanes,
eleccions, mobilitzacions, etcètera, etcètera,
tampoc no ha acabat d'animar la gent, que no és excusa, eh,
a sumar-se o a dedicar temps a fer aquest tipus d'actes,
en tot cas, anem des d'aquí a que s'assumin aquests
i a tots els que vagin fent, òbviament.
I ara, si tanquem amb l'última notícia,
a punt de tocar dos quarts de sis, si, bueno, l'estem, que en sortim, avui.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Va, última notícia.
La Biblioteca Joan Margarit participarà en el gran recapte d'aliments de Catalunya,
que tindrà lloc aquest cap de setmana a partir del Bibliorecapte,
una iniciativa que es posarà en marxa avui
i que es tancarà el pròxim 16 de desembre.
En aquest sentit, l'equipament funcionarà com una paradeta més
on recollir donatius de menjar oferint a més un incentiu,
ja que si s'entrega un aliment a la biblioteca,
recollirà, a canvi, tres revistes.
Els aliments que més es necessiten són oli, conserves i llet,
tot i que també es demanen motgetes vermelles cuites o seques,
sardines, sobres de sopa, productes d'higiene
i llet amb pols per a nadons.
I passem del recapte d'aliments al Bibliorecapte.
Bibliorecapte.
Biblio-recapte.
Tot i així, recordem, el gran recapte d'aliments segueix buscant voluntaris i voluntàries
per aquest cap de setmana, 22 i 23 de novembre.
S'avança una setmana a les dates que normalment estem acostumats a aquesta iniciativa.
Tot i així, aquest matí feien una crida i, si no m'equivoco,
rondaven els 8.000 voluntaris necessaris per aquest cap de setmana.
És a tota Catalunya i, de mitjana, aquest any necessitaven, si no m'equivoco, 28.000 en total.
I necessiten aquest sprint final, aquesta crida.
I, sobretot, i això ens interpel·la en aquest sentit,
les zones que anaven més mancades de voluntaris, voluntàries,
voluntariat, vaja, era a la zona de Lleida i a la zona del Baix Llobregat.
Així que ens hem de posar les piles.
Sabem com ho han de fer, si volen participar...
S'ha d'entrar a la pàgina de gran recapte d'aliments.
No volem fer, diguéssim, publicitat de plataformes de recerca per a interès,
però, vaja, si posa Google gran recapte d'aliments,
una de les pestanyes de la primera pàgina que apareixerà serà voluntariat
i només s'ha d'omplir un formulari i dir en quins horaris i a quins llocs pots participar.
També, adavantant-ho a Sant Just, els centres que participen,
o que seran on hi haurà instal·lada una paradeta de gran recapte d'aliments,
seran els dos centres Caprabo del municipi,
i també el Condis, el Superalena, per entendre'ns de bona vista.
I petits comerços, pot ser, no? Algun arbulari?
I petits comerços, sí, això ja... Doncs no ho sabia.
No, i ho dic perquè ho he mirat pròpiament a la pàgina del Gran Recapte,
quins supermercats o quins centres hi participarien,
i que jo, o sigui, que constin a la pàgina del Gran Recapte,
són aquests centres comercials.
Més enllà, s'hauria de preguntar un per un, a veure qui participa i qui no.
Doncs a confirmar la informació.
Mentrestant, escoltem una cançó i, Manol, ens veiem d'aquí uns minuts amb el Pep Quintena.
Fins ara mateix.
Fins ara.
Fins ara mateix.
dos quarts de sis de la tarda.
Escoltem aquesta cançó abans de la previsió del temps
i tot seguit amb Pep Quintena i també amb Imanol
per decidir aquesta frase de la setmana i descobrir nous mots.
Gràcies a rodamots.cat.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.

.
.
.
.
.
.
Fins ara mateix.
.
Fins ara mateix.
.
.
.
.
Fins ara mateix.
.
.
.
.
.
.
Fins ara mateix.
.
Fins ara mateix.
.
.
.
.
Fort.
Do.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Xerab de The Black Eyed Peas estava sonant.
33 minuts que passen de les 5 de la tarda.
Breu pausa i repassem la previsió del temps amb el Carles.
Cada espai i cada secció amb la seva cançó i a sobre rimar
i és música d'ascensor per parlar del temps,
que és on més es parla del temps.
Bona tarda, Carles.
Molt bona tarda, què tal, Mireia?
Molt bona tarda, benvingut de nou en una setmana.
Ensetem, nova setmana a la plaça Mireia,
programa, com deia, 548.
Déu-n'hi-do.
I toca parlar...
Estàs a punt de fer el 555?
Estic a... 555?
Ah, no ho havia pensat.
La setmana vinent.
555.
El 550, sí que m'agrada el 555, ja ho veurem.
Igual ens apareix algú.
Anava a dir, aquest cap de setmana al final sembla que ha fet una...
Potser la temperatura és la que havies dit,
però sembla que no ha fet tant, tant, tant de fred.
Home, sí.
Sí, mire, hem aconseguit la mínima d'aquesta tardor,
o sigui, del que portem des del que vam deixar l'hivern l'any passat,
hem aconseguit baixar fins als 4,8 graus,
les nits han estat realment molt fredes, els matins eren molt freds,
i a més a més el diumenge es va fer la guitza perquè va fotre vent
i el vent va empipar una miqueta i la sensació era de 6, 7 graus fins ben bé al migdia.
Però sí que tens raó que el termòmetre sí que es va enfilar fins als 10, 11, 12 graus,
que al migdia doncs era més agradable.
Et dic que tens raó perquè vam comentar a principi de la setmana vinent
que tindríem un cap de setmana gèl·lit, que amb prou feines passaríem dels 7 o 8 graus,
te'n recordes, i hem pujat una miqueta més.
O sigui, que sí que la temperatura s'ha enfilat una miqueta més,
no era tan gèl·lit, però sí que ha estat un cap de setmana d'hivern.
Avui hem tingut un dia ja una miqueta més semblant a el que seria la tardor de novembre avançat,
perquè avui ja hem arribat a una màxima de 14 graus,
ara en tenim 12 amb una sensació de 10,
encara bufa una miqueta de vent del nord,
que continuarem amb aquesta situació.
A més hi ha una depressió mega immensa a l'Atlàntic
que a poc a poc es va apropant.
Aquesta depressió porta diferents fronts associats
que ens iran afectant de diversa manera aquesta setmana.
O sigui, que continuem una miqueta amb aquesta situació
d'una certa inestabilitat, de variabilitat en el temps.
Avui, dilluns, hem tingut alguns núvols al migdia,
el sol també ha fet la seva tasca,
durant la nit seguirem igual amb aquesta variabilitat.
Crec que el sol va guanyant una miqueta el terreny,
el que són els núvols, però vaja, no ens els traiem ben bé de sobre.
Aquesta nit la mínima ha estat de 7 graus
i si fa o no fa, de cara a demà,
xerrem en una situació molt semblant al voltant dels 6-7 graus de mínima.
Demà dimarts entra una miqueta més de vent del nord,
probablement la màxima quedi una miqueta més curta.
O sigui, que demà potser ens quedem amb uns o 12 graus tan sols,
perquè aquest vent del nord, tot i que hi haurà sol,
doncs farà una mica la guitza i potser demà ens hem d'abrigar una miqueta més.
I a partir del dimecres comença l'enrenou.
És una setmana que haurem d'anar seguint dia rere dia
perquè aquests diversos fronts que ens creuen,
que no tots són freds, n'hi ha alguns que són càlids,
doncs es començaran a afectar a partir de dimecres.
Dimecres potser tenim un dia una mica més variable,
amb ullades de sol,
però els núvols sembla ser que serien més protagonistes.
Les temperatures pujaran una miqueta, però tampoc no massa.
De cara al dijous, el que sí que pugen són les mínimes a partir de dimecres,
perquè on estarà tapat de nit, la temperatura mínima no pot baixar tant.
De cara al dijous, més sol al matí, però a la tarda se'ns taparà el cel
i creiem que el front més destacat d'aquestes diverses línies frontals
que comentàvem d'una depressió molt potent que està a punt d'entrar a Galícia,
aquestes línies frontals, potser la del divendres és la més potent.
I com que encara som a dilluns,
costa molt pronosticar si serà divendres, serà dissabte, serà dijous a la nit,
o sigui, tenim aquests dubtes encara
i els mapes ens indiquen que durant el divendres seria un dia plujós
on tindrem precipitacions que aniran fent durant tot el dia
amb unes temperatures que quedaran curtes
perquè quan plou tens aquesta sensació d'humitat
i a més a més tens més sensació de fred.
I de cara al dissabte, que estem tots patint ja per aquesta data,
els mapes no es posen massa d'acord.
Però sí que és cert que a partir de la tarda, nit,
o sigui, just quan és la nit de Sant Jus,
tots els mapes indiquen que hi ha la possibilitat
que puguin caure alguns ruixats.
Això ho haurem d'anar seguint cada dia de la setmana,
ara no es pot pronosticar què passarà al cap de setmana,
però sí que és cert que la depressió més potent
que ens creu aquesta setmana està entre divendres i dissabte
i haurem d'anar seguint aviam.
Sí, aquesta depressió passa ràpid i ens afecta divendres,
que seria d'interès Sant Justenc,
i dissabte ens deixa un dia tranquil
per poder celebrar la nit de Sant Jus.
Però això ho haurem d'anar seguint.
Seria un gran daltavall, eh?,
si realment la nit d'aquest dissabte, 23 de novembre,
la nit de Sant Just al carrer,
Shopping Night, porta ja molts noms.
Però tots són vàlids, em van dir?
Sí, tots són vàlids.
Sí, sí, pots dir-li com...
Si plogués, crec que ho vam comentar l'altre dia,
però per ja reconfirmar-ho,
ja no hi hauria una altra data a la qual es posposaria,
sinó que, si plou, aquest dissabte, 23 de novembre,
la nit de Sant Just al carrer,
Shopping Night, Food Trucks, etc.,
ja s'anul·la, eh?
Shopping Night, Food Trucks, etc.,
tot, carai.
S'anul·laria, no?
Sí, s'anul·laria.
Ja no hi hauria una segona data, diguéssim.
Sí.
Doncs esperem que no ploï.
Esperem que no passi,
que hi ha molta gent que té moltes ganes, també.
Divendres quan que farem un mini espai aquí
per poder parlar i veurem que ja estarà plovent,
podem assegurar-ho més.
Però bé, alguns comerciants s'han posat en contacte
amb Ràdio Desbènes per saber què passa,
perquè, clar, han de fer reserva
per poder tenir, doncs, teca d'aquella nit,
de cara a aquella nit,
i estan patint.
I em sembla que dimecres ja en alguns comerços
us tornaran a trucar per saber
què passa amb el cap de setmana.
Doncs que no es preocupin si ens estan escoltant,
que espero que sí,
que aquest divendres els hi tornarem a donar informació
de cara a la previsió del cap de setmana
i ja sabrem més en detall
què passarà realment el cap de setmana,
no pas avui, que és dilluns
i no podem anar amb el 100% de seguretat, diguéssim.
Carles, gràcies per portar-nos una setmana més
aquesta previsió del temps,
que podeu trobar també al web de radiodesvern.com,
a l'apartat del temps, òbviament.
I també al nostre Twitter,
arrobapela, guió baix, Mireia,
on acabem de penjar ara mateix
un tuit intentant resumir tot això que has explicat
en 5 o 6 minuts.
Imagina la feina que tenim aquí al cadera.
Que tinguis bona setmana.
Igualment, Mireia, que vagi bé.
I ens queden uns 20 minuts per les 6 de la tarda.
Ens toca parlar amb el Pep Quintana
i amb l'Imanol López
per escollir aquesta frase de la setmana
i per descobrir també nous mots.
Així que en uns minuts entrem ja,
com us deia, a parlar amb el Pep i també amb l'Imanol.
Escoltem de fons aquest Over My Shoulder.
potser no ens dona temps d'escoltar-la tota sencera,
però us deixo amb un trosset de Mike and the Mechanics.
de l'Imanol López.
de l'Imanol López.
de l'Imanol López.
de l'Imanol López.
de l'Imanol López.
de l'Imanol López.
de l'Imanol López.
López.
de l'Imanol López.
de l'Imanol López.
de l'Imanol López.
de l'Imanol López.
de l'Imanol López.
López.
de l'Imanol López.
de l'Imanol López.
de l'Imanol López.
de l'Imanol López.
de l'Imanol López.
de l'Imanol López.
Bona nit
Bona nit
I em sap greu treure la cançó perquè estem ballant-la directament aquí dins de l'estudi de Ràdio d'Esvern,
però hem de fer canvi musical perquè la cançó que toca és aquesta.
I això que el Pep no coneixia la cançó que sonava, eh?
No, no, no, no.
Over my shoulder es diu.
Over my shoulder.
Obre el meu què?
No, per sobre de l'ombro, no?
L'espatlla.
Ah, sobre l'espatlla.
Exacte.
Over, over, ah, per sobre.
Exacte.
Sí, sí.
Sí, sí, sí.
Un grup que es diu Mike and the machines.
Ah, molt bé.
Perdona, de mecànics, no de maixins.
Igual tenen maixins, però són mecànics.
Tenen màquines, esclar.
Si són mecànics, tenen màquines.
Sí, això es porta.
Tenen directe.
Bona tarda, Pep.
Bona tarda, bona tarda a tothom.
Bona tarda a vostè, director del programa.
Bona tarda.
Bona tarda al nostre becari.
Estic que no hi quepa tres dilluns, de la veritat.
Torno a ser becari, eh?
Passa, de guanyar cars a ser becari, saps?
No, no, no, anava a comentar-ho, eh?
No m'ho xafis, ara.
Ah, perdó.
Perquè no m'he dit, ara aquí estem...
Perdó, perdó, perdó.
És una xafa primícies.
Xafa guitarres.
Una xafa primícies.
Cada setmana em trobo amb una sorpresa.
És que sí?
Sí, cada setmana.
Clar, un dia actor d'esports.
Tinc una de facetes, Pep.
Una de facetes.
Però amb dos anults diferents, i 30 minuts, i 60, i...
i 60 hores que surt al dia.
I a sobre arribo aquí, i en primer em diu,
el Jan ha guanyat, o cada segon, vaja.
Digue, sí.
Diu, però jo primer.
Home.
Home.
Has vist, eh?
De bé, doncs, felicitats, eh, per haver guanyat.
Moltes gràcies.
Està com que ja no, saps?
Com que ja l'he dit tants cops, no?
És com...
Bueno, gràcies, ara.
Ho has de sentir més.
És veritat, estic content, home.
Recordem-ho, mai abans havia guanyat els cars.
No, no havies fet mai una primera posició, mai?
Primera posició, mai.
Havia quedat com a màxim segon.
Això sí.
Tant ja costat.
Bé.
Molt a prop.
Tu, Pep, hi has llançat algun cop?
No, no, no, no.
Ni ganes, eh, veig?
No, les ganes, no és que no siguin, però no, és un esport.
De risc.
És un esport.
De risc.
De risc.
Evidentment.
De risc.
De risc.
Mira, de fet, jo ho comentava amb gent de Sant Feliu, anem a dir-ho, que allò, comentant-ho en dies previs, havien dit, sí, ui, l'any que ve, a veure si ens hi tirem, coses d'aquestes que es diuen molt a la lleugera.
Home.
Van venir dissabte, només a veure cronometratges, eh?
Especifico que no van venir ni a veure la cursa, que és quan normalment, anem a dir-ho, hi ha més acció.
Exacte.
Home, és quan estan tots els cars per categories, si no els veus un per un.
I només veient dissabte ja van dir, mira que ens ho repensem i jo crec que l'any que ve ni ens hi veureu, perquè, eh?
Ja, això va dir-ho.
Home.
A Sant Feliu se'ls han d'animar una mica.
És veritat.
No tenen tantes baixades com tenim vosaltres.
És veritat, també.
Has de demà eslluir.
Sí, una que ja estava pensant.
Una que és fantàstica, si baixes per allà, pots arribar.
T'estic a per estampar-te, no?
Sí.
Sense parar, eh?
Però, clar.
Però s'han de posar uns bons friends.
Has de posar uns bons friends.
Sí, tots.
Bueno, ara que soterraran la via del tren, pots aprofitar allà i...
Això, per sota, per sota.
I vinga, carretera allà.
Carretera allà.
No per sota, sinó per sota.
Perquè el tren passarà per sota.
Si és el soterra.
Cert, cert, cert.
Clar.
Home, a mi em van dir l'any passat, de fet, em van proposar llançar-m'hi aquest any.
I aquest any, mira, ja de cas...
L'any que ve, no?
M'ho penso per l'any que ve, i jo vaig deixar passant els anys, eh?
Mai tenia menaç.
És que, a mi...
Hi ha un límit d'edat per llançar-se.
Hi ha veterans, la categoria veterans...
Sí, no, no hi ha límit, no hi ha límit.
No hi ha veterans, és eternum.
Quina és la persona de més edat, ho sabem, això?
És a dir, quina és l'edat de la persona que...
No, que faci cara de més edat.
Ara me la jugaria.
Sé que fa no molts anys...
Potser són 60?
No fa molts anys es llançava algú de 70, eh?
70?
70?
Sí, sí.
Veus, Pep.
Un home que era, anem a dir, un clàssic, que es llançava, o sigui, amb un casc que li anava tupit, anem a dir-ho així, tupit, es llançava amb una camisa a quadres, i era molt característic, diguéssim, la barba li sortia als cantons, i era bastant característic de veure.
Sí que és veritat que era conductor, oi, bueno, sí, en aquest cas era conductor...
Condria un camió, un camió, no?
Un car, i...
Ah, era el conductor, el car.
Clar, hi ha el corredor, no?, el campèl.
I el corredor i el conductor.
Exacte.
I el corredor semblava més jove, sí, més no, anem a dir-ho així.
Tenia més força, l'altre potser enginy de maniobrar, però...
Oh, és que el que condueix, ha de ser l'intel·ligent.
Mira, ho diu perquè ell és el que va assegut, perquè ell condueix.
Però tu no ets d'acapretar per darrere que vas trencar el car, dius, què dius?
Però vas trencar el car i tota l'arrancar.
No, però imagina què va fer, que anava assegut i el va trencar.
Imagina la intel·ligència.
I he de dir que es va partir per la meva banda, diguéssim, per la part de davant.
És a dir, que no sé què vaig fer.
Vas picar?
Un clavegaram?
No, no, no, no, el vam partir amb la força d'arrencada, eh?
Amb la força d'arrencada?
Amb la força d'arrencada vam partir el car.
La sortida ja vau partir cara, ja.
Que jo ho dic, o sigui, tal com vam sortir vaig dir, el crono de la meva vida.
Tan crono de la meva vida que vam donar 10 segons fent-lo,
perquè, o sigui, l'arrencada va ser forta, però es va sentir un crec-crec.
I vaig dir, ui...
Esperem que no hagi sigut tan important com sembla el sol.
Però sí que ho va ser, perquè després que era primer...
Era qüestió de motor, era qüestió de motor.
Ho vam fer, hem de fer motor.
Però vau fer màgi, entenc, amb el car, o va ser una altra car,
amb els que us vau llançar, no?
Vam buscar un car de substitució, anem a dir-ho així.
De lloguer.
I vam preguntar a l'organització si podíem canviar,
passant la verificació, òbviament, un altre cop,
i ens vam fer una verificació express, anem a dir-ho així,
i vam poder salvar un cronometratge, tot i així.
Fantàstic, eh?
No, no, ni tan malament, eh?
No, no, aquesta evisora està sorprenent.
El talent, no?
Un cultiu de...
De talent, de talent.
De talent, sí, sí, home, sí.
Diguem un majúscula.
Totalment.
De tant.
Totalment.
Sí, sí.
Llavors tu no t'has llançat mai, Pep.
Espera't que la Mireia es llenci, eh?
Queda un any.
Queda un any, queda un any.
Aquest dia que m'avisin que aniré a veure.
Ja t'avisaré jo, Pep, no et preocupis.
L'avisaré tota la meva família.
La copa Mireia.
Sí, diu, no ha vingut la Mireia el dilluns.
Podràs imaginar-te què em passarà, que estaré una gullada.
Dilluns, ni dimarts, ni dimecres, hi haurà un...
Sí, uns quants dies, sí.
Home.
Però hi ha hagut algun accident, pregunto?
Mira...
Caiguda sempre n'hi ha, però vaja, és important.
Jo he de dir que aquest any, i ho comentava aquest matí el Justà de Fusta, també, amb la Núria,
he vist més retirades que altres anys, eh?
Sí que és veritat que els cars...
Vol dir retirades.
Que han hagut de retirar les persones?
O s'han retirat?
Que s'han retirat de...
És a dir, que en aquesta fase, diguéssim, ja no han participat per alguna...
Perquè s'han torçat el peu, perquè hem...
Etcètera, etcètera.
Ja, ja, ja.
I sí que hi ha hagut més de les que jo recordava en edicions anteriors, però vaja, això són, diguéssim...
Estadístiques.
És a dir, casualitat...
Sí, vull dir...
Coses de la mira, no mals del cap.
Home, jo em va passar pel davant, no sé si serà aquest peu torçat el que dius,
que van enganxat el car del darrere durant uns 20 metres,
que el van arrossegar amb el peu torçat davant meu.
Aquesta va ser la final de Senions, en la que jo participava, de fet va ser el segon car,
el que van enganxar pel car.
Doncs tinc unes imatges que valen or, eh, nen.
Sí.
Valen or, hi ha males endemanades.
Perquè això, perquè van arrossegar el corredor, en aquest cas, durant això, no sé si 15 metres...
Sí, sí, sí, sí, després t'ensenyeu les imatges, Pep.
Sí, han enganxat el peu, però t'he de dir que aquest noi, sí, de fet, clar,
quan vaig arribar a baix em van dir, és que els següents els han enxapat,
i clar, o sigui, el primer que fas és anar a preguntar com està...
Bueno, celebrar que has guanyat la cursa, no?
Això, això, primer...
I després...
Celebrar que has guanyat la cursa momentàniament...
Anem a saludar el que ha perdut.
I després dirigir-te a qui pot ser que hagi pres bastant de mal.
I he de dir que portava genolleres i les portava obertes.
Déu-n'hi-do...
Imagina't si no hagués portat les genolleres, eh?
Que hi havia gent que és que em molesta, no, no, no és exacte.
Els pantalons, solies tripat els pantalons.
Com a mínim, com a mínim.
Jo crec que corredors, les genolleres són indispensables en aquest sentit.
I les tortugues pels nens, no?
La peça que està a l'esquena...
Seguretat primer, anem a dir-ho així.
Porten tortugues els nens, eh?
Els nens petits, sí.
Sí, sí, sí, sí.
Jo he vist les motos, però...
Clar, els més...
Crec que els pre-elevins, crec que la majoria portaven tortugues, no?
La peça aquesta que molts nens porten per esquiar, també.
Sí, porten que tenen 7-8 anyets i és una que també impressiona llençar-se amb cars més enllà de...
Sí, però no semblen impressionats, eh?
Que es llencen com si...
Escolta, no tenen por.
Déu-n'hi-do, també t'he de dir, les curses que vaig veure de...
Vaja, potser a l'elevins encara van una mica mirant-s-ho,
però la cadeta en amunt, déu-n'hi-do, les curses que es marquen, eh?
I fèmines també...
Fèmines també molta xitxa, eh?
Sí, sí.
Molta canya.
Les fèmines també es llencen com en aquell carrer, no?
Hi ha categoria mixta i també hi ha de fèmines.
Mixta vol dir que el mateix car pot anar un noi o una noia, no?
Exacte.
I pot anar qui vulgui, on vulgui.
Si no hi ha un paràmetre, diguéssim...
Corredor o...
Recordem-ho que aquestes...
Jo sempre faig una, diguéssim, trec una llança perquè la Seniors Masters silenci tothom.
És a dir, sigui el gènere que sigui.
Imanol, jo no sé què esperes de mi.
No ho sé, però recordem que fèmines i mixtes són categories a les que tu demanes entrar-hi.
És a dir, que tu de normal llençaries a Seniors Masters per edat, diguem-ho així,
i tu escolls si anar on o anar a fèmines o a mixtes.
Però, anem a recordar-ho, és a dir, si es llença un noi o una noia que vagi mixtes,
també es pot llençar a Seniors Masters, i si es llencen dues noies,
també recordem que es poden llençar a Seniors Masters, que no hi hagi aquesta caiguda directa a fèmines, diguéssim.
Vale, vale.
El Pep s'ho pensa.
El Pep s'ho pensarà.
Sí, eh?
Sí, sobretot això que ell diu, que has de dir si ets fèmina o no ets fèmina.
Bueno, sí, això ho pots escollir, i no tens que tampoc familiar...
Pots escollir, pots escollir si ets fèmina o no ets fèmina, imagina't tu.
Pots escollir-ho tot avui dia a la vida.
Sí.
T'anem a preguntar, tampoc no tens cap familiar que ha sigut...
No tens cultura de cars?
No, no tinc cultura de cars, no tinc família cartera.
Cartera.
Cartera.
Carterensa.
No, no, de casa, que jo sabia que no s'ha llençat mai ningú.
I si més no, no ho han dit.
També sí s'ha assabentat, eh?
Ho porten en secret, a la seva família.
Sí, és el que sí.
Molt bé.
Jo tinc algunes paraules...
Ah, això, felicitats de nou.
No, no, no, digui, digui.
Que dic, que tinc algunes paraules per aquí amagatzemades.
Què dius ara?
Si ho fem unes i després fem frases, o vols tirar frases?
No, no, tira, no, aviam, mirem algunes, així, sabeu?
I, Manol, provem la nostra capacitat.
Provem-ho, provem-ho.
Provem-ho.
Jo he deixat la intel·ligència aquest cap de setmana, eh?
Ja dic-ho, eh?
Sí, amb els cars.
Res de demanar prodigis.
Amb els cars se'm va quedar allà exaurida.
Va, avui som fàcils, eh?
Fartaner.
Home, un que menja molt.
O fartanera.
Molt bé, Pep, un punt per tu.
I, Manol, encara no havia arribat a escoltar la paraula.
Ara frenaré una mica perquè l'I, Manol, pugui...
Ui, no cal que frenis, no cal que frenis.
Per mi no te n'estiguis, Pep, no et preocupis.
Aquesta és més fàcil, a més...
Encara més.
Jo crec que és, sí.
Balcanitzar.
Amb B, alta.
Balcanitzar.
Un verb.
Home, tu què diries, per exemple, dels Balcans, eh?
Alguna cosa relativa amb els Balcans.
Jo anava a dir això, però ho veia massa obvi com per...
Balcanitzar.
De fet, és un fet que política i socialment s'està intentant empènyer des de fa anys
en aquest territori.
Ah, d'acord, perquè és com els Balcans que es van ascendir, diguéssim, de...
Fragmentar.
Sí, és una fragmentació, exacte.
Ah, i Balcanitzar, això, fragmentació, en aquest cas?
Sí, sí.
Diu fragmentar.
Un territori, s'entén.
Sí, fragmentar un territori que ha tingut una etapa d'unitat política o administrativa
en entitats polítiques independents, petites i sumint en amistades entre elles.
I això existeix al diccionari?
Això és un verb, Balcanitzar, en ve alta, sí, sí, sí, sí.
Comprar aquest diccionari.
El que anem cada dia, sí, sí.
M'agrada que aquesta no la sapiguessiu, eh?
No, és que...
Comptava que el Pèl la sabia, eh?
Això dels Balcans ja hem dit cap als Balcans.
Però el fet aquest de... de trencar la unitat...
Fragmentar, sí, sí.
Fragmentar.
A mi és que em sonava el Balcòning, no el Balcòning.
Sí, gairebé, gairebé.
En sèrio?
Neologismes anglos.
Sí, això.
Què més?
Tinc una altra, aquesta és una mica més fàcil.
i un gat escaldat.
Bé, un gat, no un gat escaldat, sinó la frase aquesta de...
Un gat escaldat a l'aigua calenta, a l'aigua freda, en té prou.
Sí, no?
A l'aigua tevia, en té prou.
Bé, sí, que ets previsor del que...
No, al contrari, que estàs escarmentat.
Bé, del que t'ha passat anava a dir.
Ah, exacte.
Sí, ja saps què et passarà, si allò, i llavors ja vas escarmentat.
Exacte.
Tenir el cul pelat, com si diguéssim, no?
No, eh, sembla que no.
Sembla que no, Imanol.
A veure quina definició, tio.
Diu, escarmentat, dit per a referir-se a algú que ha pres ensenyament,
del que ha experimentat per no tornar a incorre, en falta, o tampoc ni arriscar-se.
Ja, ja.
Sí, sí, el que estava explicant el Pep, no?
T'escarmentes, llavors...
T'escarmentes no ho fas.
Estàs escaldat.
Sí, estàs escaldat.
Estàs escaldat.
Estàs escaldat.
En vaigua tevien de prou.
Exacte.
I, vinga, un últim.
D'acord, un últim.
Aquest crec que us l'havia dit.
Ah, no?
Sí, aquest crec que us l'havia dit.
Mal estruc, havien fet, oi?
Sí, però jo no me'n recordo ni què volia dir.
Oh, mal estruc o mal estruca.
Adjectiu, ets un mal estruc o ets una mal estruca.
A mi em ve mal estrugança i recordo que no estrugança.
I mal estrugança, què és?
Com una mala...
O sigui que una...
Com es diu això?
Una previsió dolenta, no sé com dir-ho, com una mala estruca.
Sí, sí, doncs l'adjectiu és una persona que porta desgràcia, que porta mala sort.
Sí, el que es coneix barbarísticament com agafe o gafa.
Sí, sí.
No?
Sí.
Barbarísticament.
Agafa? No ho sé.
Agafa, en femení, com no siguin ulleres mal dit, tampoc, eh?
Doncs sí, sí, molt bé, molt bé.
Molt bé.
L'heu endaminat.
Vinga, va, anem a les plases, que si no, no donarà temps.
Vinga.
Aviam, per exemple, una que diu...
A l'Àfrica, quan un vell és mort, una biblioteca es crema.
Ai, aquesta una vella...
On he escoltat, jo, aquesta frase?
No, l'hem fet, però fa molt temps, eh?
Ah, mira.
Això és del Amadou Hampaté Ba.
Mira, he de dir que fa tant temps que està impresa en blanc i negre, eh?
La resta està impresa en color i aquesta està impresa en blanc i negre.
De les primeres que va portar.
Sí, era al cinema en blanc i negre.
És d'aquella època, eh?
I mut.
I mut.
Després del nodo deien frases així.
Una altra diu, si l'aspirant a l'actor manca completament de passió i de paciència,
passió d'artista i paciència de científic, difícilment gaudirà amb la grana literatura.
Aquesta a l'Imanol li ha agradat, jo crec, ja li ha arribat aquí com a...
Estic pensant, aquí pensant.
És del Vladimir Nabokov.
Ah, és de Nabokov.
Sí, home, amic teu, escriptor rus, naturalitzat nord-americà.
Sí, sí, l'Olita, vaja, l'Olita.
Si l'aspirant a l'actor manca completament de passió i de paciència,
passió d'artista i paciència de científic,
difícilment gaudirà amb la gran literatura.
I la darrera.
Saps que ara estic pensant que de Nabokov potser només he llegit l'Olita?
Heu llegit alguna cosa més de Nabokov?
Jo, sincerament, no.
Mira que he escrit més llibres, eh?
Ah, sí?
Sí, sí.
Els han traduït tots i tot.
Ah, potser, potser.
Ja.
Va, la darrera.
La veritable innocència és la que es conquereix a partir de l'edat adulta,
no la que tens gratuïtament a la infantesa.
Oh, sí?
Això ho diu el Jaume Siso.
A veure, a veure, torna-hi.
La veritable innocència és la que es conquereix a partir de l'edat adulta,
no la que tens gratuïtament a la infantesa.
Hi ha innocència adulta, també?
Sí, sí, home.
Però la que fingeixes, no, potser?
No.
No és més fingida?
No, no cal, no.
És un esperit innocent, bona persona...
Però és el que et ve de petit?
No.
No, home, això t'està dient que el difícil és trobar-lo de gran, perquè...
A petit o innocent és gratuïta.
Entre cometes, et vas corrompent, anem a dir-ho així, quan et fas gran.
I per això el difícil és trobar-lo de gran, no?
A la Mireia no ha començat gens, eh?
No, no, estic pensant, estic pensant.
No ha començat gens, eh?
Sí.
Mira que pensava que és una frase que la Mireia...
I avui ha de votar ella la primera.
No, a veure, l'altre dia em batuc a mi.
Ara què passa, que totes deies...
Ja comença l'excusa.
Sí, ja comença l'excusa.
Si no ens apuntem amb una llista...
Ja, ho hauríem d'apuntar, però així també té la gràcia discutir-nos una mica, saps?
Ah, això ja fa nou.
Hem vist que la de les biblioteques, cada vegada que a Àfrica mor un...
Mort, sí.
Aquesta m'agrada molt.
I és la que més entès.
À Àfrica, quan un vell és mort, una biblioteca es crema.
Sí, aquesta m'agrada.
I l'altre, doncs, si l'aspirant a l'actor mancau completament de passió i de paciència,
difícilment gaudirà amb la gran literatura.
I l'última, la veritable innocència és la que conquereix a partir de l'edat adulta,
no la que tens gratuïtament a la infantesa.
Jo voto a les biblioteques, eh?
A les vostres mans ho deixo.
Jo ho veig complicar perquè estic entre les que no està la Mireia.
És a dir, descarto la que li agrada a ella.
Molt bé.
I estic entre les altres dues.
El Novakov.
Però crec que em queda un Novakov.
Sí, mira que aixís estava allà, eh?
Benvinguts, benvinguts.
Tens el poder.
Si vols decidir la teva, vengem les tres.
Sí, exacte.
Home, clar, és que ho he de dir.
Un serà pel taulell.
Una tripleta.
Una tripleta.
Aquesta t'agrada?
Aquesta.
A mi m'agrada aquesta.
A mi aquesta era la segona, eh?
T'he de dir.
Ja, ja.
Més que Novakov.
Pito, pito, colorito.
A veure, ho està.
Jo no miro.
I estem fent un concurs en directe sense saber-ho, eh?
A veure, a veure.
Aquesta, aquesta.
A l'Àfrica, quan un vell mor, una biblioteca es crema.
Oh, ha tocat la meva?
Ha tocat la teva.
Molt bé, moltes gràcies.
A sorts.
A manar.
Però a sorts de veritat, eh?
Sí, sí, a sorts de veritat.
A sorts.
Hi ha molts uns aclocats i anar pel pan aquí.
Moltes gràcies, Pep, per decidir...
No, no es mereixen, no es mereixen.
Sense voler, eh?
Perquè ha estat totalment sense voler.
Ha estat així sense voler.
No, no, no, afortunitament, completament.
Jo ho he vist.
Jo ho he vist.
Escolteu...
Sóc el testimoni, no, de fet, d'aquest...
Sí, sí.
Mai hi ha aviació com els ulls innocents.
No, la mà inocent...
Mira, parlant d'innocents.
Això, el mateix, ja has vist el que és la innocència?
Quan és, els innocents?
28 de desembre, això.
Sí, que ja vindrà.
L'Imanol va una mica perdut de dates.
Un dia t'hem de fer un repàs, eh?
Pep, un dia li fem un repàs, eh?
Sí, un repàs.
Perquè no sap quan ha de menjar...
Cultura popular...
És que no sap quan ha de menjar castanyes, imagina't.
Els torrons...
Ah, igual...
La Mireia, per assegurar, en menja tota la setmana, m'entens?
Hi ha torrons.
Jo, sí, per si de cas.
És que jo el veig al mig de juliol menjant torrons perquè es pensa que...
Clar.
Igual.
Bueno, jo si entro a una nevera, més a saber, els microclimes a mi tenen bons.
Sabeu que hi ha.
Pep, tot teu perquè connectis amb Catalunya Ràdio, amb 10 segons.
Ah, és Catalunya Ràdio.
L'emissora...
Aquesta, aquesta.
Germana i amiga, i ara connectarem-hi immediatament.
Aquí, un, dos, tres, dintre!
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda.
Us informa Kilian Sabrià.
Tram final del judici al president Quim Torra per no haver atès l'ordre de la Junta Electoral Central
de retirar la pancarta que demanava l'alliberament dels presos independentistes amb un llaç groc en període electoral.
La defensa del president de la Generalitat nega que la conducta de Torra, del president Torra, encaixi amb el delicte de desobediència.
Palau de la Justícia de Catalunya.
Maria Núria Rebella.
Doncs bona tarda, minuts finals d'aquest judici.
Ara mateix ha acabat l'informe final de la defensa de Torra, que ha acabat plantejant 5 qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la validesa d'aquest judici.
I el tribunal li acaba de respondre.
Ha dit que no admet aquestes qüestions prejudicials, ha dit el magistrat Barrientos, perquè no és el moment processal o portú.
Ara és el torn final ja de paraula per part de l'acusat, el president de la Generalitat, Quim Torra.
Ara mateix veiem com s'aixeca i s'adreça a la cadira que hi ha al mig de la sala per fer ús, precisament, el president Torra d'aquest minut final de paraula final.
El sentim, el president Torra.
Sala, senyories.
En primer lloc, crec que em toca aclarir un fet que vostè no m'ha permès abans, que és el per què no he contestat al Ministeri Fiscal.
Quan he tingut l'oportunitat de poder contestar, he pogut explicar per què no havia contestat a Vox.
I li explico, crec que ho necessita saber a la sala i probablement també a la ciutadania.
Des que el senyor Pedro Sánchez, el president en funcions del govern espanyol, va dir que el Ministeri Fiscal depenia del govern de l'Estat,
va deixar de tenir cap mena d'imparcialitat.
El Ministeri Fiscal ja no és, doncs, un organisme que vetlla per la legalitat, sinó que vetlla pels interessos del govern de l'Estat.
I jo...
Senyor...
No, jo suposo que ara em permetrà que em pugui expressar en llibertat.
Sí, però mire, le recuerdo la misma consideración que le hice a su inicio.
Usted tiene derecho a dirigir al tribunal y a las partes y al público la última palabra y sus consideraciones,
pero lo que yo, como presidente de este tribunal y responsable del orden público en su desarrollo,
no puedo consentir que se falte a la consideración y al respeto a ninguna de las partes.
Tampoco al Ministerio Fiscal haya dicho lo que haya dicho quien lo haya dicho.
El Ministeri Fiscal, en la seva intervenció, ha dit que jo m'havia llevado arriba,
ha utilitzat uns qualificatius que crec que jo no estic utilitzant.
Jo senzillament li estic dient que no he contestat al Ministeri Fiscal
perquè crec que no és un garant de la legalitat, sinó que és el garant dels interessos del govern.
I ja està, era tot el que jo volia comentar sobre aquest tema.
I si em permet, ara seguiré parlant sobre el que jo considero que són aquestes paraules d'última defensa,
on crec que tinc dret, el dret també a que vostè no m'interrompi.
Ho ha comentat també el meu advocat de Fansó,
crec que és un dels casos evidents.
No és la primera vegada que un president de la Generalitat s'asseu davant d'un tribunal,
malauradament, des de la recuperació parcial de la sobirania dels catalans l'any 1931
amb la Generalitat de Catalunya.
Doncs nou presidents de la Generalitat s'han vist sotmesos a algun tipus de judici,
han hagut de marxar a l'exili,
un president de la Generalitat, el qual jo aprecio molt,
el president Josep Birla, va morir a l'exili,
un altre president, i va morir a l'exili,
precisament després de fer-se càrrec de la presidència de la Generalitat,
en unes condicions realment excepcionals i dificilíssimes,
després d'un crim d'estat que va cometre l'estat espanyol
contra el president Lluís Companys, assassinant-lo amb la col·laboració dels agents nazis de la Gestapo
i també de la policia franquista espanyola.
Només fa falta saber què ha passat amb els tres darrers presidents de la Generalitat de Catalunya.
El molt honorable president Artur Mas,
també jutjat per aquest tribunal,
no només això, també sentenciat,
condemnat i fins i tot
amb una voluntat d'arruïnar
a la seva família
a través de la intervenció del Tribunal de Comptes.
O el que està passant
amb el molt honorable president
Carles Puigdemont,
que viu a l'exili, senzillament perquè va ser
el president que,
juntament amb els membres del seu govern,
va permetre als catalans exercir el seu
legitim dret a l'autodeterminació
votant en un referèndum
d'independència a Catalunya
i proclamant-la després, el 27 d'octubre.
Però certament és excepcional,
és la primera vegada
que s'asseu en un banquet dels acusats
un president en exercici,
un president de la Generalitat en exercici.
Això ho fa un judici especial.
I penso que per evitar
que més presidents de la Generalitat
s'asseguin en aquests banquets dels acusats
per part d'una justícia
que de cap de les maneres
podem considerar que és una justícia imparcial
i després intentaré explicar-ho.
Doncs no deixa de ser una raó més
per la qual els catalans,
una gran majoria dels catalans,
volem convertir i culminar
el nostre procés d'independència
i, per tant, convertir-nos
en una república catalana.
Perquè és l'única opció,
l'única opció que tenen els catalans
perquè els seus drets siguin respectats,
perquè aquest país es governi
radicalment democràtica,
de manera democràtica,
perquè es vetlli
en tots els moments
per una observança
dels drets humans,
civils, socials i polítics
i perquè respecti
per davant de tot
la voluntat popular.
La voluntat popular
que és la primera institució republicana
i la segona, afegeixo,
hauria de ser respectar-la.
Respectar-la.
Hi ha unes paraules molt boniques
que malauradament no vaig escriure jo,
però que diuen així.
Si la llibertat d'expressió
ens és presa,
aleshores,
atordits i en silenci
ens conduiran com ovelles
cap a l'escorxador.
No són meves,
són del primer president
que va tenir als Estats Units,
el president Washington.
Per cert,
un país
que va alliberar-se
del seu domini britànic
senzillament
per la força de la llibertat,
dotant-se d'una Constitució pròpia
i abraçant
amb tots els seus anells
de llibertat
aquella independència.
però penso que em serveix
la frase per dir-los
que els catalans
no som ovelles...
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
6 i 7 minuts,
bona tarda.
Aquest cap de setmana
va tenir lloc
la 43ena
cursa de cars
de coixinets.
Com cada any,
l'activitat va començar
dissabte a les 9 del matí
i va acabar diumenge
cap a quarts de 3 de la tarda.
En la primera jornada
els cars van córrer en solitari
per aconseguir
el millor temps de baixada
que va establir
la posició de sortida
a les Graelles.
Cada corredor i corredora
va tenir una baixada lliure
després de la revisió del car
i 3 baixades cronometrades.
En la segona jornada
es van disputar
pròpiament les curses.
Els guanyadors i guanyadores
en les diferents categories
han estat
a Prealevins,
al car 625,
amb Adrià Mariner
i Max Vilanova.
A la 20,
al car 604,
amb Alvaro Mazana
i Lucas Llorenç.
A cadets,
al car 403,
amb Gena Estatuet
i Marta Rida.
A juniors,
al car 103,
amb Paul Estefan
i Tomàs Sanz.
A mixtes,
al car 708,
amb Mariona Sales
i Pau Martín.
A fèmines,
al car 301,
amb Clàudia Malaret
i Jolanda Moya.
A veterans,
al car 206,
amb Màrio Mazana
i Manel Llorenç.
Seniors,
al car 25,
amb Gerard Mainés
i Manon López.
I finalment,
a màsters,
al car número 3,
amb Jan Busquets
i Adrià Sandoval.
I des del govern municipal
es lamenta
la poca participació
que estan tenint
aquest any
les activitats
organitzades
al voltant
del 25 de novembre,
Dia Internacional
contra la Violència
vers les Dones.
Recordem que
des de principis de mes
s'han programat
diferents activitats
de conscienciació
i sensibilització.
I així,
algunes s'han hagut
de suspendre
per manca
de participants.
És el cas
de dues jornades
de tallers
que havien de tenir
lloc
a Can Ginestà.
La primera
no va tenir públic
i la segona
es va decidir
anul·lar.
Tot i així,
la programació
d'actes
continua
aquesta setmana.
La segona activitat
tindrà lloc
divendres
21 de novembre
al Casal de Joves
de Sant Just
a partir de les 9
on s'oferirà
un concert
amb diferents
bandes participants.
i des de divendres
s'ha posat en marxa
la campanya informativa
sobre la zona
de baixes emissions
de les rondes
de Barcelona.
A partir
de diverses accions
entre les que
s'inclouen
anuncis
en els mitjans
de comunicació,
pancartes
i publicitat
en vehicles
de transport públic
es vol informar
de les restriccions
que entraran en vigor
a partir
de l'1 de gener
del 2020.
A més,
s'ha posat en marxa
una pàgina web
que més enllà
de portar informació
de la mesura
permet als vehicles
sense etiqueta
de la DGT,
és a dir,
considerats
altament contaminants,
registrar-se
per tal
de banar
permisos especials
en cas
que ho necessitin.
Fins aquí
les notícies
de les 6.
Tornem
amb més informació
als Sant Just Notícies
edició vespre
a les 7.
Fins ara mateix.
anem
a les overs
a les
a les
a rules
en
i
er
a
a
a
a
a
a
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
100% música relaxant!
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Doncs vinga, que aquest cap de setmana, a més d'assistir a aquesta 43ena cursa dels Cards de Coixinets,
ens vam inspirar amb la música que sonava pels altaveus,
i a més, una música que diferents persones van comentar a través de les xarxes socials de Ràdio Desvern,
i a l'Speaker, a Dani Martínez, que, bueno, de fet, li donaven l'enhorabona per aquesta tria de cançons
i de música que anava animant entre cursa i cursa, entrebaixada i crono.
Una d'elles va ser aquesta cançó, això és Carme Camillion, de Culture Club.
Carme Camillion
You used to be so sweet, I heard you say
That my love was an addiction
When we came
Our love is strong
When you go
You're gone forever
You string along
You string along
Come, come, come, come, come, come, come, come, chameleon
You come and go
You come and go
You come and go
Loving was easy because the life's my dream
Red, gold and green
Red, gold and green
Every day
Every day is real life's survival
Every day is real life's survival
You're my lover, not my rival
Every day is real life's survival
You're my lover, not my rival
You're my lover, not my rival
I'm a man
I'm a man without conviction
I'm a man who doesn't know
How to sell
How to sell
How to sell
A contradiction
You come and go
You come and go
You come and go
Come, come, come, come, come, come, come, come, chameleon
You come and go
Loving was easy because the life's my dream
Red, gold and green
Red, gold and green
Come, come, come, come, come, come, come, chameleon
You come and go
You come and go
Red, gold and green
Loving was easy because the life's my dream
Bona nit
012. La Generalitat al teu costat.
Vinc als cursos de català per poder millorar la meva feina.
Jo ara puc parlar amb els amics d'aquí en català.
Vull donar-me un servei millor als meus clients, per això faig un curs de català en linea al Parla.cat.
El Consorci per la Normalització Lingüística i el Parla.cat ofereixen cursos per a adults, ja sigui presencials, semipresencials o per internet.
Millorar els coneixements de català és bàsic per a les nostres relacions, tant personals com professionals.
Tinguis el nivell que tinguis, millora el teu català.
012. La Generalitat al teu costat.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat, de veritat que jo no puc. Així jo no puc treballar.
Algú parque està davant.
No, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, pessigolla.
La colla pessigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esbert.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encoentres mal o algo?
Socorro!
Escoltem ara una veu que és realment inconfundible.
Alicia Keys amb aquest Girl on Fire, 6 i 21 de la tarda.
Fins demà!
This girl is on fire
This girl is on fire
She's walking on fire
This girl is on fire
Looks like a girl but she's a flame
So bright she can burn your eyes
Better look the other way
You can try but she'll never forget her name
She's on top of the world
Hottest of the hottest girls
Say, oh, we got our feet on the ground
And we're burning it down
Oh, got our head in the clouds
And we're burning it down
And we're not coming down
This girl is on fire
This girl is on fire
She's walking on fire
This girl is on fire
Everybody stares as she goes by
Cause she can see the flame
Cause she can see the flame that's in her eyes
Watch her as she's lighting up the night
Nobody knows that she's a lonely girl
And it's a lonely world
And it's a lonely world
She's gonna let it burn, baby
Burn, baby
This girl is on fire
This girl is on fire
She's walking on fire
This girl is on fire
Oh, oh, oh, oh, oh
She's just a girl
But she's on fire
Sant Justenques
Un programa d'entrevistes
amb reflexions i històries personals
de dones de Sant Just
Els dilluns a dos quarts de vuit del vespre
i els dijous a dos quarts de nou
Sant Justenques
Cinc minuts per dos quarts de set de la tarda
Escoltem ara aquesta cançó en versió acústica
Es diu Ciao, Adiós
I és d'Anne Marí
As you once, as you twice now
There's lipstick on your collar
You say she's just a friend now
Then why don't we call her?
So you wanna go home with someone to do
Other things you used to do
To me, I swear, I know you do
You should take me on in your fancy car
And make out in the rain
And when I ring you up
Don't know where you are
Till I hear her say your name
You should sing along
When you play guitar
Just a distant memory
Hope she treats you better
Than you treated me
I'm on to you
I'm not your number one
I saw you with her
Kissing and having fun
If you're giving her all your money and time
I'm not gonna sit here wasting mine on you
Yeah, you
Ciao, Adiós
I'm done
Ciao, Adiós
I'm done
Ciao, Adiós
I'm done
After three, after four times
Why did I bother?
Tell me how many more times
Does it take to get smarter?
Don't need to deny the hurt and the lies
And all of the things you did to me
I swear, I know you did
Now you take a road in your fancy car
And you make out in the rain
And when she rings you up
She knows where you are
But I know differently
And now she sings along
When you play guitar
Making brand new memories
Hope you treat her better
Than you treated me
I'm on to you
Yeah, you
I'm not your number one
I saw you with her
Kissing and having fun
If you're giving her all your money and time
I'm not gonna sit here wasting mine on you
Yeah, you
Ciao, Adiós
I'm done
Ah
Ciao, Adiós
I'm done
No, no, no, no, no, no, no, no
If you're giving her all your money and time
I'm not gonna sit here wasting mine on you
Yeah, you
Shout, Adiós
Shout, Adiós
I'm done
Now you take a road in your fancy car
And when she rings you up
She knows where you are
Now she sings along
When you play guitar
Hope you treat her better
Than you treat me
I'm on to you
I'm on to you
Yeah, you
I'm not your number one
With her
Kissing and having fun
If you're giving her all your money and time
I'm not gonna sit here wasting mine on you
Yeah, you
Shout, Adiós
I'm done
Yeah
You get home with your life
And I'll get home with mine
If you're giving her all your money and time
I'm not gonna sit here wasting mine on you
Yeah, you
Shout, Adiós
I'm done
Shout, Adiós
I'm done
Shout, Adiós
I'm done
Ja adiós amb ton
Ara sí, un quart en punt de set de la tarda.
Fem una breu pausa i entrem ja a aquesta tertúlia esportiva
avui amb el Sergi Pont i també amb el Carles Rius.
De dilluns a divendres, de quatre a cinc de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol
o la música electrònica més sual.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Doncs ara sí, ja que la setmana passada no vam tenir aquesta tertúlia esportiva,
avui, tot i això, ens falta l'Albert Navarra.
Tenim, però, el Sergi Pont. Sergi, bona tarda.
Hola, què tal?
I tenim també el Carles Rius. Bona tarda, Carles, de nou.
Bona tarda, què tal?
I no tenim el Sergi Seguí, eh? Això que he de dir, clar.
Avui no l'has anunciat, tampoc.
Avui no l'hem etiquetat.
No, no.
Però...
És que s'ho he apuntat.
Sempre ho dic, eh? Si volgués venir, és més que benvingut a aquest programa, òbviament.
Què tal? Com esteu?
Trobo que tens molt interès en que vingui el Sergi Seguí cada dia.
Diu, si vol venir, si vol venir...
Des de que el vaig etiquetar? Home, és que crec que des que vaig començar el programa en aquesta casa,
ell en aquells moments era regidor a l'Ajuntament de Sant Just.
Sí, però diguéssim que en unes altres condicions.
Llavors té potser una mica temps...
Té més temps disponible, podríem deixar-ho aquí.
Bueno, ara...
Ara ja, encara menys.
Està a la Conselleria de Cultura.
No, d'Educació, perdó.
Doncs mira, també saps més que jo ara mateix.
Però jo el convido sempre, perquè ja et dic des del dia que vaig entrar aquí sempre,
a veure quan em convides, doncs mira, dit no serà que no ho he dit, que l'he convidat.
Dic, va, convidem.
Ens juguem a futbol, eh?
Doncs mira.
Sí que juguem a partits de futbol set, els dijous.
Sí, ho sabem tots, sí, sí.
És allò, la premsa del cor, els dijous del camp de futbol practica futbol.
I no se li dóna malament, eh?
Té toc.
Té toc.
Sí, i l'he vist també jugar a partits de Sant Esteve.
Ara ja ens passem, anem a saco?
El cos no l'acompanya massa, però té toc.
I això no l'he dit, això.
Sabeu que això queda gravat, oi?
Sí, sí, sí.
Juga normalment de central o de mig centre defensiu.
És un tipus comand.
Ah, està bé.
I sabem d'algun regidor que també li foten la pelota?
El Bassaganyes.
El Bassaganyes, també xuta.
Sí.
I Porta?
El Porta...
També, no?
Ostres, algun personatge de major l'he vist.
Jo amb el Porta algun cop havia jugat de jove.
Que ell era molt jove, jo era jove, i havia vingut a jugar així de petxanga amb els amics,
quan encara hi havia la pista d'escola a Montserrana, havia vingut algun cop.
Llavors erau molt jove.
I el que és del futbol de tota la vida és el Collantes.
Oi que sí?
No ho sé, ho sé dir que sí.
Sí, això que sí.
Estic descobrint qui juga a futbol.
Això que està vinculat al Futbol Club Sant Just.
Ah, sí?
Sí.
No, no.
Jo no l'he vist jugar mai, però sé que ha estat vinculat al Futbol Club Sant Just.
No, no, no, històric.
O sigui, jo crec que ell ha jugat a futbol a...
Ah, sí?
Doncs mira que jo he estat anys per allà corrent i no l'havia vist mai jugant a futbol.
Ara no ho recordo.
Bé, potser és una època anterior a la meva.
Tampoc crec.
Tampoc ara et sabria dir en quins equips ha jugat, però...
No, no, sí, sí, sí.
Perquè crec que ha estat en l'òrbita del futbol.
Carai, doncs això no ho sabia.
Això sí.
No ho sabia.
Tots aquests els podíem convidar també, no?
Sí.
Tots aquests que ho ha anat i ens.
Passa que ja seríem a tertúlia política, eh?
Gairebé, si estem tots els que estem dient que són polítics...
No, no, no, sota el paraigües de tertúlia esportiva, eh?
Bueno, i l'alcalde també ha jugat a futbol, ha jugat molts anys.
Està convidat amb l'home.
No sé si ha estat federat, però també té toc, eh?
Alguna vegada que s'ha fet algun partit d'aquests de funcionaris...
Té toc?
Té toc, té toc.
El que no sé si jugar a futbol o no, però sí que sé de quin equip és,
és el Cortés, el Josep Maria Cortés.
Josep Maria Cortés és perico, si no recordo malament.
És perico, sí. És veritat.
És molt perico.
Sí, doncs mira, seria una altra posició que necessitaríem en aquesta tertúlia.
Doncs aquest ens aniria a veure un perico, eh?
Mira, fem una crida.
Una tertúlia esportiva de regidors i regidores...
Sí que té una mica raó el Carles que es podria derivar cap a una zona política,
però ja estic jo per fer el màtigo.
A més a més, si ells pareixin d'esports,
podria passar que hi hagués aliances contra Natura.
Sí, sí, sí.
Potser el Quico i el Cortés estan molt d'acord.
I el Josep Maria Cortés estan molt d'acord futbolísticament.
Molt bé, però Quico Ferrer també juga a futbol?
No, però jo el vaig passejar al gos, però...
El Xapi, el Xapi, era...
El Xapi Ferrer.
Ah, val, val, val.
Estàvem parlant d'una altra.
No, vull dir, perquè Quico Ferrer sí que passeja molt al gos.
Això sí que ho sabem.
Sí, i la moto.
La moto també.
El gos, com es deia?
Ah, no.
Això sí que es premsa el cor total, eh?
Lucy, crec que es diu Lucy.
Lucy?
Lucy i Black té dos gossos.
Una o dos, ara anava a dir això.
Són com se'lxitxa, oi?
Sí.
Perquè a vegades he vist la família sencera amb dos.
Sí, són sis de la casa.
Mareu, adéu, ens estem entrant allà a la cuina de casa seva.
Són sis, eh?
Sis a casa.
Són sis, són sis.
He començat amb el seguís.
Tots aquells estan convidats, eh?
Del primer fins l'últim.
Qui més té gos, Gina Pol?
La Gina, la Gina.
Que t'ha nascut com una bèstia.
Sí, el seguit de gats.
La Gina té un gos que de petit era moníssim,
ara ja comença a ser una nosa, suposo.
Per ells no, però...
La Nala, es diu Nala.
Aquesta ha de ser com es diu.
Molt bé.
Ei, estem molt posats, no?
El que de fet la vaig conèixer el primer dia que la van portar al poble,
que era just per la festa de la dansa.
Sí.
Que hi ha paquelles dates, i era un nadó.
L'acaben de vacunar, l'acaben de posar el xip i tot per...
Però vull dir que no anaven ni pel terra en aquell moment, i ara...
Són d'aquells gossos que dius, i si es queda així, seria tan mono...
Crec que la Chloe era la primera interessada, però no ha quedat peluix.
Gos peluix, no.
El Sergi Seguil que deia, té gats.
Sí.
Jo sí que ho sé, també.
Bastant amant, eh, dels gats, en general.
Sí.
Celebra inclús el Dia Internacional del Gat.
Amb l'estat que està ara, no sé si la cosa dels gats...
S'ha de disparar cap a un altre cantó.
Home, aquí estem entrant en un terreny més personal.
Bueno, però si estem entrant en tots els personalitats del món, diu, ara, no?
Ara estem entrant.
Ara, ara, sí.
Sí, anava a dir, ja no ve d'aquí.
Torno a dir que tots aquests que heu citat i hem anat citant, que estan més que...
Que invitats a venir al programa.
I els que hem citat, també, no?
I els que hem citat, també, que no sé qui són.
No potser que deixessim algú que és futbolero total i no l'hagin anomenat.
Home, el Just és futbolero.
Ah, el Just o Salva.
És culer i soci.
Just fill, eh?
Sí, just fill.
El regidor.
Però jugar no és tant de jugar.
No.
No, no, a més a més, ni en festes majors tampoc no l'hem pogut veure.
perquè podem agafar referència als partits de festa major que ja s'hi apunta tothom.
Sí.
Però no vol dir que practiquis habitualment.
No, però vull dir que els...
Bé, no, però ja veus si ha practicat o no.
Si practica, no, no, no.
A seguir, el Passaganyes han jugat.
Sí, sí, sí, sí.
Un és groc i l'altre és blau.
Després, passem a l'altre mandat?
No sé.
Teníem el Joan Esmerats, que no s'en perd ni una, també.
Ah, cert, cert.
Que també ha jugat a futbol.
Ah, cert, cert.
Sí, sí.
El Ferran també de jove jugava.
El Ferran Tons que va marxar a l'altre mandat.
També tenim a tu, Carles, que jugaves a futbol.
Però s'afegirà.
Bé.
I el Murillo?
Amb...
No, no, no, sí.
Si no, passem a...
Jo crec que no.
Crec que no.
Doncs vinga, va, seguim.
Després d'aquesta premsa rosa i de tots els colors que hem fet, una mica de Sant Just,
tornem a obrir els micròfons.
Anem cap a, si voleu, alguna de les últimes notícies que he llegit, he sentit.
Havíem parlat també d'aquesta bava...
Bava.
No, bava.
Bava, no, vaga, vaga.
Aquesta vaga de les jugadores que en un inici havia de ser aquest cap de setmana,
havien d'iniciar el 16-17 de novembre, i no, s'ha parat.
Però el conveni...
Sí, el Murillo era de bàsquet.
És que em sonava d'un club.
Era del bàsquet.
No, aquí cadascú vol el seu tema.
No, home, no, és que ho he dit perquè em sonava...
Et sonava.
Clar, ell va ser regidor d'esports.
Sí.
I ell estava vinculat al bàsquet.
Estava molt vinculat al bàsquet, però no sé si era...
Però jo no sé si era per un tema d'igual tenir algun nen.
A vegades et vincules als clubs, si tens algun fill que jugués o alguna cosa.
M'imagino que el Murillo Júnior igual jugava a bàsquet i son pare es va vincular.
No, no, però el bàsquet, això sí que estic seguríssim, que estava vinculat al bàsquet.
Sí, sí, jo ho recordo.
Bueno, sempre els regidors han tingut vincles, normalment.
Tret des de l'època d'en Josep Maria Pino, que crec que només estava vinculat al Club de Cars, si comptabilitzant com a entitat esportiva.
En Murillo estava vinculat al bàsquet, però per exemple la Carrasumada Serrano, que és de l'últim mandat, estava vinculada al hockey.
El seu marit havia estat president molts anys, i ara en tenim un que m'ha sobtat, que està vinculat al Club de San Josep.
Està molt bé.
Bueno, sempre està bé que els regidors estiguin vinculats a alguna entitat esportiva per saber la realitat d'aquestes entitats.
Com anava dient?
Sí, no, sí, sí, no.
Jo veig...
Vaga de les jugadores es para, havia de ser, com deia, aquest cap de setmana.
Els vocals sindicats han donat un termini d'un mes perquè els clubs trobin d'alguna manera aquest diner necessari, que necessiten per arribar a aquest acord.
Sí, estaven demanant mínims.
I que es produeix aquesta famosa firma del conveni.
Tampoc no estaven demanant res, o sigui, podrien haver demanat equiparar el que és la seva professionalitat amb els homes.
I, realment, el que estaven demanant és dignitat en el sou...
Igualtat, bàsicament.
No, no, igualtat no.
Un sou mínim.
Bueno, dignitat.
Un sou mínim interprofessional.
Un sou mínim, és que estaven demanant mínims, clar, i que ja...
Estaven demanant que se'ls reconegui una dedicació...
Professional, és el que estan tenint.
Exacte.
I ja està.
El que passa és que és el que comentàvem l'altre dia, que en aquesta lliga femenina ara mateix es barregen clubs molt importants i altres que jo no sé quins pressupostos tenen.
No, no, jo...
Per exemple, l'Espanyol ha sigut sempre un equip de fèmines que ha funcionat fa molts anys, inclús que abans que el Barça es posés de moda, en èpoques on el futbol femení a màxim nivell estava marcat pel Bilbao, l'Atlètic de Madrid i l'Espanyol.
O sigui, són els tres equips punters que hi havia de futbol femení.
Jo, ara que sàpiga, s'han professionalitzat alguns equips, però l'Espanyol, per exemple, sí que jo sàpiga, no cobren aquestes noies, o sigui que són dades més perjudicades en aquesta situació.
L'Espanyol, sobretot, es podria permetre pagar...
Home, però haurien de reunir...
Uns sous mínims, no?
Estava llegint 1,6 milions d'euros, eh?, per arribar a firmar aquest conveni.
1,6 milions d'euros, vull dir...
Però com vols dir? Que t'importa un bé?
Ah, no ho sabem.
Ah, la xifra vols dir?
El Granadilla-Tenerife...
Clar, vull dir que hi ha molta diferència entre els...
El Granadilla, que és de Granada.
No, és de Tenerife.
Granadilla-Tenerife.
Ah, es diu així, em pensava que em deia... Jo anava a dir X.
Granadilla-Tenerife-X.
No, no, no. És un equip sol.
Vull dir, jo el que em referia és que hi ha molta diferència en aquests...
clubs i jo crec que en aquests convenis també hauria d'entrar un millor repartiment
dels ingressos que tingui una lliga.
Sí, més equitatiu, no, potser?
Perquè no és just que se'l demani el mateix al Granadilla-Tenerife que al Barça.
Què vols fer? Un Premier League?
Allò, rotllo, els que estan més ben valorats amb els equips més fluixos per igual a la lliga.
Allò que no fa la Premier, però fa la NBA, no?
Sí, a les lligues americanes el que fan és els millors jugadors del draft se'n van als equips més fluixos.
però a la Premier sí que hi ha un millor repartiment dels ingressos.
I d'ones possibilitats al club que pugui fitxar.
I crec que, bueno, s'hauria de fer no només a la lliga femenina sinó també a la masculina.
Al final ens acabarem carregant el futbol.
Bueno, hem estat a punt, eh?
Perquè hem portat una dècada o una miqueta més que estava el futbol dominat per dos o tres equips i prou aquí a l'Estat.
I això, doncs, provoca que els altres equips tinguin bastants alts i baixos.
Ara la lliga està més igualada, no perquè s'hagi igualat aquesta situació, sinó perquè ara els equips grans,
doncs, després d'una dècada d'estar fent el que volien, doncs, sembla que la cosa s'iguala una mica.
I us anava a preguntar, us sembla bé? Us ha semblat bé el fet que hagin parat aquesta intenció de vaga?
Bueno, si l'han parat és perquè hi ha una intenció d'acord, no?
Clar, o sigui, jo no crec que ho hagin parat.
Dient, seguiu jugant que ja ho parlarem, ja ho trobarem, això.
No ho crec. Jo crec que suposo que se les han escoltat, han vist alguna viabilitat,
se'ls ha proposat alguna opció i elles al dir, doncs, va, aquesta opció ens va bé,
deixem de fer vaga i continuem negociant.
Vaja, és el que m'imagino, eh? Tampoc no ho veiem.
Perquè estic llegint una mica el que han acordat, el que han acabat lligant,
és que posposen, diguéssim, la vaga fins al 20 de desembre,
que serà el moment en què podria firmar-se aquest conveni, que diuen que serà històric,
si és que es firma, vull dir...
Jo suposo que estan en negociacions, sí, sí.
No sé que no porten dies i mesos, pobra gent.
Bueno, porten dies i mesos reivindicant-ho.
Sí, sí, però ho he dit que per arribar...
La vaga va començar aquest cap de setmana, no?
Crec que no hi ha hagut jornada.
Em sembla que no.
Espera, espera, un moment.
Jo no he sentit a parlar de futbol femení aquest cap de setmana,
i si n'hi ha, normalment ara TV3 ho estan fent.
No que no et passis, però normalment TV3 s'estan fent ressò del futbol femení.
Doncs no, no s'han jugat els partits d'aquesta setmana.
No, començava el 16 i 17 de novembre, o sigui, aquest cap de setmana és just.
Que alguns equips havien viatjat per si reprenien la competició,
però aquest cap de setmana no s'ha jugat.
El Barça jugava al camp de la Real Societat
i l'Espanyol rebia el Granada i ja tenerife, els dos.
Molt bé, doncs...
I qui més teniu a part d'un Sergi Lorenzo que s'ha retirat, també?
Sergi Lorenzo i el Jorge Lorenzo també s'ha retirat.
Ai, i dale.
Mala llet.
Jordi, Jordi.
Jordi de petit, hi ha un vídeo a TV3 que sortia.
Hola, em dic Jordi Lorenzo?
Ah, sí?
Sí.
Ostres, no he sentit d'això.
Però petit, petit, eh?
Molt petit, eh?
De fet, TV3 l'han utilitzat uns quants cops.
Un pitxarraco petit.
Hola, me llamo Jordi Lorenzo.
No s'entén massa.
I què era ser campeon del mundo?
No, no ho ha aconseguit.
Després es va caminar.
Que passa a vegades, xoca, no?
Doncs...
Jo l'altre dia...
Parlem d'això?
Sí, sí, sí.
Jo l'altre dia ho comentàvem a casa
amb els que estàvem mirant la tele
i estàvem pensant...
Hosti, és que cada cop veus Pedrosa, per exemple,
o Lorenzo...
A mesura que es van fent grans,
tret d'algun sonat, eh?
Italià, normalment.
A la que agafen una certa edat,
s'apalanquen una miqueta,
d'anar a saco a les carreres
i vas perdent una mica aquella pistonada,
aquella bogeria que tens
i que et porten els cioms, a vegades,
et porten els pinjos, no?
Però en Lorenzo l'he vist una mica com el Pedrosa, no?
O sigui, a mesura que s'ha anat fent gran a la categoria
i són dos pilots que han aconseguit títols i mundials,
que els veus que eren uns tios que estaven a dalt de tot
i a mesura que s'han anat fent grans
han anat, doncs, potser agafant més seny
i l'agafar seny amb aquestes categories, doncs...
doncs perds una mica de protagonisme
i comences a anar a set, vuit segons
amb una moto semblant, com els hi passava a Lorenzo ara
i en Márquez.
No ho sé, jo crec que a mesura que et fas gran
vas perdent una mica aquesta inconsciència.
Jo crec que potser també potser facultats físiques,
vull dir, al final també són esports molt físics, eh?
Sí, sí, gent que es fot moltes trompades
al llarg de la seva vida
i em sembla que Lorenzo ja va començar temporada
amb costelles fotudes i...
Sí, sí, les lesions passen molta factura en aquests esports
i Lorenzo, el que deies que havia anat baixa empistonada,
doncs jo crec que el fet de retirar-se
tenint encara un any de contracte, l'honora, no?
Sí, sí, sí.
Perquè ell ha vist que no estava per estar al nivell
que ell ja havia mostrat abans
o que li agradaria estar
i ha dit, doncs home, per estar aquí arrossegant-me
me'n vaig cap a casa, no?
Cosa que el Pedrosa, per exemple, va estar per allà dalt,
sempre estava...
Tampoc no estava tan malament com el Lorenzo,
però va mantenir i va acabar contracte, crec.
I també, a part, aquests esports individuals
en què només guanya un,
també té molt a veure
amb els contrincants que tens, no?
I això ho hem vist, per exemple, en el tenis.
Vull dir, si Nadal,
Federer i Djokovic
no haguessin coincidit
en el mateix moment,
doncs segurament haurien guanyat molts més títols.
Clar.
El que passa és que et trobes amb aquests rivals
i això no ho pots fer.
Sóc un dels millors del món,
però n'hi ha dos que són com jo, cap.
No pots fer res.
M'ho he de repartir.
I en el cas de Lorenzo,
doncs arriba Márquez,
que ho guanya tot
i s'hauria acabat.
Però si no, potser hauria guanyat
algun mundial més
o hauria estat a l'altre.
Sí, és probable.
I el que està desaparegut és Rossi.
Sí.
Però com quedan els mundials, ell?
És que no s'ha deixat molt, eh, motocíquista?
No, no, jo tampoc.
No, no, si estem aquí traient pistonada d'una cosa
que tampoc no seguim massa,
però vaja que...
Bueno, hem estat 10 minuts amb la del regidor.
Imagina't si...
Jo crec que al poble també li fa gràcia
una mica de premsa del cor esportiva regidorística.
Apa, bé he fet l'espai.
Però faltaria el Joan Esmerats
per fer aquest espai.
Vull dir, és ell amb qui s'ha de parlar de ells.
Sí, d'acord.
El que passa és que amb l'Esmerats
parlaríem poc nosaltres.
Si vols un dia l'entrevista és amb ell sol
perquè no calla ni sota l'aigua.
Ell deixarien els titulars
i llavors començaríem a desgranar-ho.
Què li puc dir, això?
No m'ho permet.
Parlàveu d'a...
Estàveu inquietats?
Estàvem acabant amb el...
Que estàvem amb Rossi?
Anava a dir que Valentino Rossi...
És d'aquests casos estanyes,
és el que et comentava ara.
Ha quedat satè al Mundial.
És el que et comentava.
Aquest sí que es manté allà,
li agrada la gresca,
és una mica esbojarrat,
també ha anat perdent pistonada
perquè ha estat un dels millors pilots
que hi ha hagut aquests últims anys.
Però és un tio que es manté allà
i jo crec que li mola,
li mola estar allà,
li mola l'ambient i continua.
Tampoc no ha sigut de trompades molt bèsties,
o sigui, no n'ha patit de molt grosses,
n'ha patit, com és Jòsic,
perquè a vegades l'hem vist
amb les dues cames amb crosses
i pujar-se la moto amb crosses,
que també hem vist en Lorenzo
i hem vist en molts altres pilots
de màxim nivell.
Però el Rossi jo crec que s'ho passa bé
i va mantenint-se allà
i mentre hi hagi un equip
que li vagi pagant la temporada
ell seguirà anant a moto
perquè és molt que li agrada.
També és cert que ara els he comparat
i Rossi ha quedat satè,
ha fet dos podis,
Lorenzo ha quedat al 19,
zero podis.
Doncs 19, no et pensis que hi ha moltes més.
La diferència és gran, eh?
De fet, trepitjant els talons de Lorenzo
a la classificació hi ha Tito Rabat.
Sí, imagina't si ha caigut baix.
Sí, per fer això és millor plegar,
plegar temps.
Bé, ja no plegat a temps,
plegat i jo què sé,
pot fer altres coses.
Hi ha els superbikes als Estats Units,
que també és molt divertit.
El Domino.
El Domino, la petanca.
Pots fer moltes altres coses.
Sí, per exemple, a Xeca,
va tirar cap als superbikes.
Sí.
I això després de tenir un accident molt greu, eh?
A Xeca va tenir un accident molt greu
i després va tornar amb els superbikes
i crec que va guanyar algun campionat.
Sí, sí, va guanyar algun campionat.
No, no, sí, sí.
Per això et dic que sortides en tenen,
i a part, aviam que pobres no són tampoc,
s'han fet bons calerons
i poden viure una miqueta del cuento.
I cuidar-se una miqueta,
perquè a vegades dius
estic apretant aquí,
estic arribant a una edat,
ja no estic segur del que estic fent
a les animalades que foto en un circuit,
a veure si me la fotré
i ara que tinc calerons
i puc viure una miqueta bé,
doncs em retiro temps i ja està.
Eren 32 o 33 anys, no, el Lorenzo?
Més o menys?
Sí.
Està per aquí la part.
Sí, crec que estava sobre la trentena,
passant la trentena.
I ara les especulacions són
qui ocuparà aquesta plaça de Lorenzo,
que a més a més estava
en el mateix equip de Márquez, a Onda.
Ja es parla del Germà, no?
Sí, sí, pràcticament està tancat, eh?
O sigui, s'havia de fer una roda de premsa aquesta tarda,
avui he sentit que no es feia aquesta tarda
perquè s'estava preparant el contracte,
o sigui, que ja és un fet,
el que passa és que s'estan llimant
els últims punts d'aquest contracte
i l'any que ve serà curiós
veure dos germans al mateix equip
i lluitant a la màxima categoria del motociclisme, no?
Perquè també puja fort l'altre Márquez.
No sé, pot ser divertit, pot ser divertit.
O sigui, com dos germans se les estan fotent a les culmes,
pot ser molt divertit.
Home, a Marc Márquez li van preguntar
què faria si hi hagués d'avançar el seu germà
i deia que potser s'ho pensaria una dècima de segon més.
Que vas pensar que Marc Márquez no és dels que s'ho pensa gaire.
No, no, no.
Potser una dècima de segon més seria el que fan tots els altres.
Sí, més o menys és això.
Que per cert, com que queda tot en família,
estàveu llegint també que la moto,
la onda de Jordi Lorenzo, eh?
De Jorge Lorenzo, serà per Àlex Márquez.
Sí, sí, és això que estàvem dient.
Ah, però estàveu comentant per exemple això?
Sí, sí, estàvem dient això.
O sigui, que avui s'està acabant de tancar...
M'estic coronant, jo, avui.
No, perquè estàs buscant informació.
Estàvem acabant de tancar el contracte aquest migdia
i jo crec que aquest vespre ja serà notícia
que els Márquez formen part del mateix equip d'onda.
Home, si la onda de Lorenzo va parar abans d'Àlex Márquez,
suposo que no cal ni rola de premsa, no?, per dir-ho.
Aviam, el que passa que era habitual,
que el que queda primer a dos i mig,
normalment, a l'any següent, ja se'n va a MotoGP,
o sigui que era un fet...
Però potser no va directament a onda.
Clar, no se'n va directament a l'equip més bo, no?, però vaja.
Però tenint en compte que ha quedat primer,
per tant, que és un valor segur.
I si s'assembli una miqueta a l'altre,
només que s'assembli una mica a l'altre, ja poden tenir.
Que també Marc Márquez va dir...
Home, jo no diré a qui han de fitxar,
està clar que si m'ho pregunten...
No ho diré.
Diré que prefereixo el meu germà,
però no faré cap mena de pressió.
Això va dir.
Doncs mira, no sé qui ha pressionat,
però jo crec que aquest vespre ja serà un fet.
I això, que els hi pot passar factura?
Perquè, clar, els germans estan a dues escuderies diferents,
val, no?, allò de...
Sents que estàs competint, però estan amb la mateixa,
no sé, igual...
Vull dir allò que estan els dos jutjant per la primera posició,
arribar al tercer, els passa per fer el borrotor dos,
de dir, ai, ara tu, ara jo, ara tira allà,
és que em sap greu.
Clar, no ho sé.
Jo crec que en Marc, quan era fàcil.
Rival.
Sí, sí, no, no, i els dinars a casa poden ser distrets,
ací hem tingut trifulca al circuit.
Sí.
I què més anava a dir?
Ah, sí, l'altre ja vam fer una porra d'un partit del Barça.
Us veu que ha de gust també.
De fa dies ja.
No tinc aquí apuntat el resultat,
perquè no tinc la llibreta avui,
però crec que era un 3...
Sí, 3 a 0, 4 a 0.
Jo vaig dir 3 i el carrer és 4 o al revés.
Sí, alguna cosa va ser.
Veu coronar també, eh?
Bueno, els cansaven de futbol, van així.
Era el Barça, exacte.
per posar en situació, que van acabar 0 a 0.
Sí, recordem que el resultat va ser una mica inferior
al que havíeu predit.
Però jo ho segueixo dient,
i a més ho he fet amb molta tertúlia,
i ho he estat explicant,
m'ha encantat com ha jugat l'Eslàvia de Praga
contra el Barça els dos partits.
O sigui, han fet un autèntic partidàs.
Ho han treballat molt bé,
físicament estan molt bé,
són d'aquells equips que al principi veies
que aquest equip amb aquest ritme no aguanta fins al final,
ja aguantava.
L'Eslàvia de Praga no ha perdut cap partit a la seva lliga,
que és una lliga fluixa,
però vull dir, no perdre cap partit,
els altres no són coixos,
i jo crec que l'Eslàvia va fer un bon paper contra el Barça,
el Barça no està en el seu millor moment,
i en aquests moments l'Eslàvia es va aprofitar.
És la Champions, els equips són bons,
sí que em pensava que el Camp Nou al Barça,
que està sent més resolutiu que no pas a fora,
doncs hagués sent tirat milles,
però 0 a 0.
Sí, de totes maneres, el Barça,
després al partit que va jugar contra el Celta,
Tot bé, per aquí.
Sí, sí, sí.
No, després...
Atacs de riure així en directe, no?
No, no.
Estava pensant en el partit del Barça contra el Celta,
que va guanyar amb dos gols de falta de Messi,
gol de penal...
Ah, sí.
Aquest va ser l'últim partit del Barça,
després va venir l'Eslàvia,
l'anterior va ser la Llevant,
parlem fora de casa,
vull dir,
el Barça que s'ho faci a mirar, eh?
Sí, estem una mica pujets.
Sé que el Carles ha defensat molt l'equip,
fins les últimes conseqüències...
Jo el segueixo defensant, eh?
Jo crec que ja comença a ser hora de...
Però què vols fer?
És temps,
o sigui,
s'han canviat molts jugadors,
a vegades els jugadors,
ja em diràs,
l'any passat també hi havia molts jugadors nous,
i no s'estava fent el borroixit, sí.
Però hi ha jugadors que els costa més adaptar-s'hi,
altres que no.
I ara em diràs,
el de Jong s'ha adaptat a la perfecció i és nou.
Bueno,
doncs n'hi ha altres amb altres línies
que no estaven acabant d'agafar el deixos.
Avui,
el ritme.
Avui ha sortit,
bueno,
aquests dies ha sortit Griezmann
fent declaracions amb la selecció francesa,
explicant una miqueta la situació que té el Barça,
i també ha fet referència
que quan ell va arribar a l'Atlètic de Madrid
també estava en una situació que li va costar molt
i també estava qüestionat.
I després va ser quan va començar
i estava convençut,
amb una mica de paciència,
una miqueta més,
que amb la de l'Atlètic de Madrid,
el de Jong tampoc no és si diria que s'ha adaptat
a la perfecció de l'estil.
No,
ara s'ha d'adaptar a ell.
El que passa és que ell és molt bo.
Vull dir,
ara no necessita ni adaptar-se a l'equip
per demostrar que és boníssim.
Però vull dir que jo suposo que amb aquest home
que li encanta jugar al primer toc,
hi ha parets molt ràpides
i oferint-se ràpid al mig del camp
per aconseguir espais,
es van veure els primers partits de futbol
que és que no hi havia ni un que li tornés la paret seguida
i a més el tio s'oferia
superant al contrari
i deixant un espai per poder rebre la pilota.
I veies,
era una de les claus del Barça,
el moviment de pilota tan ràpid que hi havia abans
i el moviment ara que un jugador al mig del camp
que li passis amb...
És igual,
el raquiditz per poc que jugui
o que li passis el busquets
no et foti una combinació ràpida de toc de pilota
com es feia abans amb el Xavi, Nieste i Messi.
I això és una de les claus
que el Verde s'ha de mirar
i que suposo que està treballant
és la velocitat del moviment de pilota.
És que el Barça és un equipàs,
els jugadors són tots boníssims,
pot tenir algun jugador ara amb hores baixes
i que es nota que
que està en el camp
doncs no acaba de funcionar.
Però jo crec que si la pilota
anés a la velocitat que anava abans
el Barça guanyaria molt.
El que passa que amb els jugadors ara
doncs no es pot anar.
És que l'altre dia vaig veure un vídeo
de tots tres
que vaig al·lucinar.
O sigui,
de l'última dècada
o de les últimes dues dècades
Xavi ni està i Messi movent
la pilota al mig del camp.
Allò era una barbaritat.
El que passa és que
el moviment ràpid de pilota
també està relacionat
amb que els jugadors
trobin espais
on rebre la pilota
i és una mica un peix
que es mossega la cua
perquè com més ràpid
trobes els espais
més ràpid pots jugar a la pilota
i com més ràpid jugues a la pilota
menys temps li dones al rival
perquè es col·loqui.
Clar,
si el Barça surt
passant la pilota al central
el central va pujant conduint
l'equip rival es planta allà
i...
Aquí hi ha el peixet
que es mossega la cua.
O sigui,
abans el Barça
no havia de fer
aquesta pressió tan intensa
quan es perdia la pilota
per tornar-la a recuperar tan ràpid.
Es feia una pressió
més normaleta
i tenies més oxigen
per poder morir la pilota
amb més velocitat
que també requereix
un desgast físic.
Ara el Barça
vol fer-ho tot.
Remenar la pilota ràpid
i pressionar quan es perd.
I això,
vol dir-ho o no,
ho pots fer
a les dues,
tres,
quatre primeres jugades
però després ja notes
que si surts de la pressió
la pilota
la passes en Piqué,
Piqué aguanta-la una miqueta
que ens tornem a col·locar
i agafem aire.
Sí,
el que passa
que tampoc no en arremenen ràpid.
Clar,
o sigui,
teníem el Cruyff,
teníem en Guardiola
que es van fer unes versions
de Barça superxules
i a més a més
amb un equipàs.
A Pepe, no?
Que li deien alguna...
Pepe,
sí,
en algun canal d'Italià.
Pepe,
Pepe.
I ara,
amb l'evolució
de Luis Enrique
i ara d'en Valverde,
l'evolució
a Luis Enrique va estar molt bé
perquè es va incorporar
la pressió,
però aquesta pressió
amb el toc ràpid de pilot
ha estat més complicat.
Jo crec que és paciència.
Per cert,
abans de marxar,
que són ja
quasi 3 minuts
per les 7 de la tarda,
le ganés Barça
el proper...
Aquest cap de setmana?
Ens ha buscat, eh, ara.
23 de novembre
és el proper partit.
A quina hora?
A la 1 del migdia.
Bona hora, eh?
Bona hora.
El dia de Sant Just
pel carrer.
Sí,
això sí,
això sí que ho té.
El dia de Sant Just
pel carrer?
No,
amb la nit de Sant Just.
Ai, perdona,
és que, mira,
estic ja amb els noms...
Shopping Night.
Shopping Night,
és així.
No coincideix amb la night,
això no?
Però prefereixo
que sigui la 1
que a les 4.
Sí.
El de les 4
sí que és molt més matador.
És de cop de cap, sí.
Porra, vinga, ràpida.
Juga fora, no?
Juga fora.
0-2.
Doncs jo ara
no seré tan valent
i diré 0-0.
0-0?
Sí, sí.
L'he ganat, eh?
Apuntats que deu
i retratats també.
L'he ganat, l'he ganat.
Que tingueu una setmana.
Gràcies, Sergi,
per venir.
Fins a Ràdio d'Esvern.
Us ho heu passat prou bé.
M'ha agradat.
Ens veiem en una setmana.
Molt bé.
Que vagi bé.
Adéu.
Com deia,
dos minuts,
ara sí,
per les 7
en punt de la tarda.
Us deixo
amb el butllet informatiu
a mans de l'Imanol López.
Estem escoltant
a Disperate Youth
de Santi Gold.
Una cançó
recomanada
i descoberta
pel Pau Martínez
de l'Espai del Club Alternatiu
que, per cert,
el tindrem demà
a dos quarts de sis
de la tarda
juntament amb els nois
de tecnologies
i amb més coses.
Ja sabeu
que cada dia som aquí
amb vosaltres
de 5 a 7 de la tarda
en directe
des de Ràdio d'Esvern.
Que tingueu molt bon vespre
i ens tornem a veure
i a escoltar demà.
Adéu.
i a escoltar demà.
i a escoltar demà.
i a escoltar demà.
i a escoltar demà.
i a escoltar demà.
i a escoltar demà.
de l'Espai delà demà.
i a escoltar demà.
i a escoltar demà.
i a escoltar demà.
Fins demà!