This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Fins demà!
El que permet també la Covid d'aquests 600 programes.
Avui seguim donant, podríem dir, la vara amb el programa 601 de la plaça Mireia.
Molt bona tarda a tothom i benvinguts de nou aquí en directe des de Ràdio d'Esvern al programa 601.
I avui ens hem llevat amb una bona notícia i és que reobre el Cine Baix.
Demà, dijous, 17 de setembre, al cinema Sant Feliuen, conegut, conegudíssim, podríem dir, arreu del Baix Llobrecat,
torna a obrir les portes incorporant, òbviament, aquestes mesures de seguretat adaptades en aquest context de la Covid-19,
amb reducció de les persones que puguin accedir a les sales, distància de seguretat, gel hidroalcohòlic,
però també tenen novetats positives, podríem dir, com la venda de taquilles online de forma telemàtica.
Així que demà, si no vaig mal encaminada, podreu escoltar l'entrevista que farà Xavier Baix aquí al programa matinal.
El just a la fusta és una de les bones notícies que volem explicar-vos avui abans d'un altre de sortida del programa.
5 i 12 de la tarda amb aquests bons ritmes, Benjamín Ingrosso amb aquest tema,
que òbviament ja us ha de sonar, es diu all, no, all night long, tota la nit, diguéssim,
o tot, sí, ben entrada tota la nit, obrim aquest programa d'avui, fins les 7 serem aquí, ja ho sabeu,
acompanyant-vos, i a més avui acompanyant-vos amb bona teca, com fem cada setmana,
però és que a més avui especialment perquè tornem a recuperar una de les seccions
que ja havíem tingut aquí al programa, us ho esbrinaré en breus,
però abans començarem amb economia en temps de Covid amb l'economista, amb el Rafel,
que sempre ens porta les últimes, podríem dir, notícies al voltant d'aquesta economia
que cada vegada, podríem dir, està menys sana.
Avui ens centrarem en el producte interior brut, en el PIB que ha caigut
i s'espera que caigui encara més aquí a Catalunya i també a Espanya.
Seguirem escoltant aquestes entrevistes de comerç de la campanya
sense anar més lluny, que de fet ahir teníem el programa tan ple,
per ser també el programa número 600, que no vam poder escoltar-ne,
així que avui podríem dir que tindrem un doplet d'entrevistes de la campanya.
Escoltarem l'entrevista a Vainilla i Coco i a la granja Carbonell,
a l'antiga granja Carbonell. Això serà a la primera hora.
Cot my heart about one, two times, don't need to question the reason I'm yours.
I'm yours.
I know the others.
Doncs bé, us segueixo explicant el que us portem per aquest programa.
Com us deia, hem recuperat una de les seccions que havíem tingut aquí al programa
fa un parell de temporades.
Em refereixo a l'Oriol Lluc.
Amb ell fèiem i desfèiem frases fetes.
No sé si ho recordareu.
Era una secció d'allò més interessant.
La veritat, i ho seguirà sent, l'Oriol Lluc torna a formar part del programa
de forma telefònica, però es torna a reincorporar, diguéssim, d'una forma oficial
i a tornar a ser col·laborador de la plaça Mireia.
I amb ell, si recordeu, el que fèiem era agafar frases fetes i les desfèiem.
O bé intentàvem esbrinar el seu origen, com per exemple estar a la quinta forca
o altres frases que potser que habitualment utilitzem i no sabem ben bé què volen dir.
Avui ens centrarem per això en paraules i frases que no només provenen del llatí,
sinó que també les diem directament del llatí.
Segur que us ve alguna al cap.
En algunes ocasions les utilitzem amb un significat literal, però en d'altres no tant.
Així que desfarem aquestes paraules i frases amb origen
o directament amb el llatí del llatí que digui amb l'Oriol Lluc.
Això serà el primer que farem a la segona hora.
Seguidament, com no, com cada dimecres,
una bona dosi de cinema amb els nois més juvenívols d'aquest programa.
So what a man gotta do, what a man gotta do
To be totally locked up by you
What a man gotta say, what a man gotta pray
To be last good night and your first good day
So what a man gotta do, what a man gotta do
To be totally locked up by you
What a man gotta do
What a man gotta do
To be totally locked up by you
What a man gotta say
What a man gotta pray
To be last good night and your first good day
So what a man gotta do
To be totally locked up by you
What a man gotta do
What a man gotta prove
What a man gotta do
To be totally locked up by you
To be totally locked up by you
Primer van ser les zones
98.1 FM
Després, internet
Radiodesvern.com
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram
I ara obrim un nou canal
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp
610-777-015
Ràdio Desvern
Cada dia més a prop teu
El Just a la Fusta
Parlem de tot el que passa a Sant Just
Sóc una urbanita, ho reconec
Sí, sí, jo també sóc molt urbanita
Acompanyat d'una bona manida
I tens un plat baratíssim i facilíssim de fer
També és un dels llibres més robats
De les biblioteques públiques dels Estats Units
Som molt feliços
És una història d'amor molt maca
Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre
Era impressionant
Clar, què vols fer-hi, no?
És el temps
No s'hi pots fer res
No ho podem canviar
Just a la Fusta
Vivim Sant Just en directe
Cada matí
De 10 a 1
La plaça Mireia
És un programa per parlar de tot
Amb humor
Caballero
Una de ràdio
Una de què?
Una de ràdio
De veritat
De veritat
És que
Jo no puc
Així jo no puc treballar
Algú fa aquesta
No, no, no
Som una bona colla
I tant, pessigolla
P pessigolla
Ui, ui
Es posa molt calent tot
De dilluns a divendres
De 5 a 7 de la tarda
A Ràdio Desver
Un lloc de tots
I per tots
Efectivament
¿Te encuentras mal o algo?
¡Socorro!
Ràdio Nasper
¡Socorro!
¡Socorro!
¡Socorro!
¡Socorro!
¡Socorro!
¡Socorro!
¡Socorro!
¡Socorro!
¡Socorro!
¡Socorro!
¡Socorro!
¡Socorro!
¡Socorro!
¡Socorro!
¡Socorro!
¡Socorro!
¡Socorro!
¡Socorro!
¡Socorro!
¡Socorro!
¡Socorro!
¡Socorro!
¡Socorro!
¡Socorro!
¡Socorro!
¡Socorro!
¡Socorro!
¡Socorro!
¡Socorro!
¡Socorro!
¡Socorro!
¡Socorro!
¡Socorro!
Doncs bé, entrem a parlar amb el primer col·laborador d'avui, que ja som dimecres, 16 de setembre.
Tenim al telèfon ja l'economista, el Rafel. Bona tarda.
Hola, molt bona tarda, Miguel.
Molt bona tarda. Ben tornat al programa. De fet, avui, programa 601, no sé si ho havíem informat, ahir ja vam arribar al programa 600.
Així que, gràcies també per formar part d'aquesta nova onada de col·laboradors.
Home, d'entrada, el que et diria, felicitat a tu per arribar al programa 600.
Gràcies. Moltes gràcies.
I, com deia, que gràcies també a tu com a col·laborador, vosaltres sou els que feu la gran part, podíem dir, dels minuts d'aquests programes,
i sense vosaltres això no rutllaria com rutlla. Així que també t'ho agraeixo.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies, el que fem és passar-nos una estona aquí al tur i, bé,
i passar-nos-ho bé, no?, si pot ser.
A ajudar.
Sí, també.
Exacte.
Tenim l'entreteniment, estar una estoneta aquí, i això també s'agrable.
Exacte.
Estarem massa bé, parlant d'economia, perquè no són, podíem dir, bones notícies.
Hem de parlar de les previsions de la caiguda, bàsicament, del PIB, i quines diferències hi ha en aquestes previsions,
segons des d'on es mirin, no?, podríem parlar.
Sí, el que he fet és agafar totes les previsions que són més seguides a nivell.
perquè ara, mira, ja el que entrem és en una guerra de xifres d'aquí al final d'any.
Estarem traient hores, s'acaba el tercer trimestre, amb la qual cosa ja comencem a enraonar amb més exactitud
que és el que es pot passar a final d'any, perquè si tu ja has fet tres trimestres, i ja saps que aquest tres trimestre,
els dos, que és el segon i el tercer, ja saps la caiguda, amb la qual cosa a nivell d'anàlisi és bastant ja més fàcil
veure cap a on pots acabar l'any, quina desviació pots acabar l'any.
I aleshores jo m'hi focalitzaré especialment amb dues, amb les previsions que està informant,
el que està traient a la llum al banc d'Espanya, i per una altra banda, FUNCAS.
FUNCAS és l'agrupació de les antigues caixes d'euro,
però sempre a nivell d'anàlisi de macroeconomia, de previsions d'economia, d'impostos...
No és una empresa privada, eh? És una fundació.
No, efectivament, efectivament no, no és una empresa privada.
No, no, però tenen un equip d'analistes bastant bons,
i de fet, les designacions, les previsions que sempre fan poques en economia
és que hi ha bastant en compte. Hi ha dos, principalment,
que una és l'anàlisi i l'altra és la que té el BBVA,
que normalment encertan més quan donen una previsió de creixement o de segure.
I ara, clar, són dos enfoques més o menys diferents o diferenciats del banc d'Espanya,
que és més tècnic.
Ara, entrant en les avaluacions,
el banc d'Espanya entra tenint en compte que el que ha fet el banc d'Espanya
és que no ha tingut en compte els diners que vindran d'Europa.
que sí que ha tingut i aleshores d'aquí ve la diferència.
Sí, ho estudien amb uns paràmetres diferents, no?
Entenc que la previsió que fa el banc d'Espanya,
amb diferència amb la fundació de caixes d'estalvis i,
bueno, una fundació, són diferents.
No utilitza els mateixos paràmetres a l'hora de mirar aquest empitjorament
de les previsions del PIB?
Acaben coincidint els dos perquè en aquest cas acaben coincidint bastant.
Al final s'apropen, s'apropen bastant.
L'únic punt de partida és una qüestió de la part de la recaudació.
És clar, en funció de la part de la recaudació que tindrà l'Estat,
en funció de si som capaços d'allà de la comunitat europea
els deures del que ens estan demanant,
o si no demanem les coses bé i correctes,
en funció del que ens ha dit la comunitat europea,
no vindran els 40.000 milions a Espanya.
La culpa, després, podrà dir que és de Brussel·les,
però la culpa no serà mai de Brussel·les,
la culpa serà d'Espanya, dels governs espanyols,
si no saben demanar les coses com Déu mana, no?
I aleshores, focalitzant,
què ens està dient l'OM d'Espanya?
Doncs l'OM d'Espanya, és clar,
què va dir en un principi?
Anirà en funció de l'escenari,
si la recuperació serà ràpida,
si no serà ràpida,
ja s'està veient que la recuperació no serà ràpida.
Aleshores, la caiguda del tercer trimestre
i del quart trimestre d'aquest any,
ens farà que arribem a la part alta.
en tant que deien que l'economia en Espanya
podia caure sobre el 10,
al 10 i mig, al 11,
i ara ja estem tornant del 12,6.
Un punt en l'economia de caiguda del PIB
és molt,
perquè són molts cèntims, són molts milions,
i s'atur,
i és que va ser la recaptació.
És el primer que ha dit el banc d'Espanya,
com ens caurà,
caurà al final d'any,
sobre el 12,6,
i això ens portarà en una situació
que ells planeixen diversos escenaris.
A l'escenari número 1,
ja sabem aquesta situació,
i a l'escenari número 1,
què passa si apareixen rebrots
que només el requeriment de la mida de contenció
sigui d'àmbit limitat a nivell geogràfic.
Si hi hagi un rebrot,
com va passar en una zona de Lleida,
on hi hagi un rebrot,
que afecti a una població,
com ara estan dient,
en Madrid,
en Parla,
en Parla,
que dic,
una cosa que afecti a una regió,
a una comarca,
però que no afecti al conjunt de la...
al conjunt de...
I com es...
Com es té en compte, això?
Després,
un segon escenari és dir,
escolta,
hi ha una major intensitat de rebrots,
però que no precisaran mites de distanciament
tan estrictes com va haver,
com va haver-hi al mes de març, no?
En funció,
si es dona a l'escenari primer,
que només n'hi haurà
contenció a nivell local,
molt, molt local,
llavors aniríem amb una caiguda del PIB
d'aire al voltant del 10,5.
Però,
si és del rebot que és de més intensitat,
no tant com a la primera vegada,
però és de més intensitat,
amb la qual cosa ja són províncies,
amb la qual cosa ja...
l'activitat sí que realment acaba...
s'acaba...
s'acaba reduint,
llavors és quan diuen,
escolta, llavors aquí ens anirem,
com a mínim ens anirem al 12,6.
o sigui,
és la parte,
la parte més,
més favorable.
Què,
què,
què passa?
Pues si,
si,
si s'estitua,
amb la segona projecció,
doncs dos punts percentuals
de crisi,
és,
és molt,
és molt,
és molt,
dóna molt a la diferència de l'empleo,
sobretot que passaria,
doncs el banc d'Espanya diuen,
escolta,
doncs l'empleo caurà,
caurà d'una manera,
és a dir,
caurà en un 14%,
i,
després,
l'any següent,
te repuntarà un 4,
un 7,
i després,
el 20,
estem arrenant ja de l'any 21,
de l'any 22,
de dir,
ja,
sembla,
sembla que s'ha de,
és a dir,
no es pot parlar d'aquest any,
o de les previsions que venen,
que ja podem parlar,
portem parlant allà des de l'inici de l'any,
sense mirar l'any vinent,
o inclús els dos següents,
no?
Vull dir que sembla que va,
va lligadíssim,
és difícil no ajuntar-ho tot.
Jo ara això l'ajunto al que havíem comentat,
en el cas de,
de,
de,
de funques als escenaris,
i la,
la,
la,
la,
la previsió de caiguda,
clar,
estan,
estan d'acord,
però clar,
ja es situa a l'umbral d'atur,
a l'any 2020,
hem de tenir en compte que partim d'un nivell d'atur del 14%,
14,1%,
però clar,
estem entrant d'acabar aquest any al 17%.
Des de,
de cara als teus agents,
Mireia,
diuen,
bueno, del 14 al 17,
tres punts,
no,
del 14 al 17,
és un 17%,
és a dir,
que augmentar el 17%,
vol dir,
gairebé estem,
del 20%,
és a dir,
automàticament,
de 100 persones,
20 persones van a l'atur.
Què,
què passarà?
Que poden anar a l'atur,
poden anar en ERES,
o poden anar en ERTES.
De,
mentre que es mantinguin los ERTES,
que per això la comunitat europea ens ha donat 20.000 milions,
si es poden mantenir aquests ERTES,
la evolució a futur serà millor.
si no es poden,
per què?
Perquè la empresa estarà en standby.
Si l'empresa està en standby,
està funcionant només en l'empresa,
el 10 o el 30% no està tancada.
Vol dir que,
després de reactivar-se,
li seria més fàcil.
Si una empresa es fa un ERT,
aquella d'extinció total,
i està sense treballadors i tancar,
aquesta empresa ja,
després de tornar a començar,
no li seria tan fàcil.
i aquí ens estan conjugant tota la situació.
És a dir,
què ens passarà?
Que el PIB ens caurà.
Vale.
A on s'anirà?
T'estic dient.
Aquí estan dient el banc d'Espanya,
12,6.
i en un cas diu,
bueno,
podrà arribar al 13.
Però clar,
que dius,
bueno, l'any pitjora.
Sí, l'empitjora en 4 dècimes.
La diferència està que,
si ell l'empitjora,
t'està després,
que el 2021
diu que
milloraria gairebé
en un 8%.
Aquesta és la part significativa
respecte al banc d'Espanya,
que ell a l'alça seria del 6,9, del 7.
Estem en el mateix.
Un diu el 7
i l'altre diu el 8.
Esclar,
estem anonant que del 7 al 8
és un 12%.
Val?
Cau en totes dues.
El PIB cau el mateix,
un 13,
12,6,
un 13,
però el banc d'Espanya diu,
l'any que ve la recuperació
se'n va al 7
i l'altre diu que se'n va al 8.
Esclar,
la diferència és aquest 12%
que l'economia es podria
rellençar molt més abans.
No sé si,
no sé si,
no sé si puc treballar dalt
el que ve l'enfoque.
En fi,
el banc d'Espanya i Funcas
estan dient,
aquest any 2020
l'economia acabarà
baixant al voltant del 13%.
Bé,
al nivell d'atur
ens anirem al 17%.
Vol dir que hem entrat
l'atur en un 17%.
i l'any que ve,
el banc d'Espanya diu el 7%,
i Funcas diu el 8%.
Perquè Funcas sí que té en compte
que Espanya sí que cobrarà una part
del que li corresponen
dels 68 mil milions,
dels 72 mil milions
que era una font perdut
que cobraria Espanya en dos anys.
amb la qual,
amb la qual,
Espanya teòricament
l'any que ve
tindria que cobrar
35 mil milions
a font perdut.
D'aquests 140 mil,
72 mil era a font perdut
i 68 mil
eren a nivell de préstec.
D'aquests 68 mil,
perquè tingués en compte,
què passaria?
Que si se'ns ho dona
a fons perduts
a la Comunitat Europea
l'any vinent,
Espanya,
entre IVA i ERPF
que se recull
al dos grans impostos,
Espanya recull 140 mil milions.
Si ara Espanya
li donen 32 mil milions,
resulta que,
gràcies a la Comunitat Europea,
l'any que ve,
el 25 al 30% del pressupost,
del que no ingressaria
perquè hauria caigut l'economia,
podria vindre a través
dels calets de la Comunitat Europea.
I aquest seria el creixement
d'aquest 12% més
que podrien créixer l'any que ve.
que podrien créixer l'any que ve.
Ara,
totes les ecologistes,
ja ho veus,
van d'Espanya,
funques,
tots,
estan dient que la cosa
que va sobre el 12 o el 13,
i que l'atur,
doncs,
està mirada a 17%.
I és molt bo,
i és molt bo
abans que tu me pregunti.
A veure.
Perquè abans de l'estir
estàvem enronant
i el 22,
potser podrien anar el 22.
El 22.
Hola.
Sí.
Em sents?
Disculpa.
Sí, sí.
que m'havia semblat
que no...
Estem aquí.
Estem aquí.
on està tot.
Que encara que les cifres s'han empitjorat,
no s'han empitjorat a l'experiment
que es pensava
o que es preveu.
I que haventi una pujada de casos,
que sempre quan el país no es torni a parar,
el país,
no caurà tant en l'economia.
Sempre quan totes aquestes brots
estiguin molt continguts,
és a dir, que afectin en una població,
en una ciutat,
que una ciutat tornarà a fase 2,
però tornarà a fase 2.
Si una zona,
quan es va,
doncs aquí,
ja ho seguiria,
serà aquella zona en concret.
D'acord?
No que afecti la resta de l'economia.
I això és el que...
si es dona aquesta situació,
que seria la part més dolenta,
encara i tot,
estarem adonant que,
bueno,
doncs que si l'atur se situa
al 17 o al 17,5%,
dintre del que és la pandèmia,
la caiguda d'impostos i tot,
ens ajudaria a sortir millor l'any vinent,
però,
que l'any vinent,
realment l'atur se situaria
igualment al vinent,
el vinent estaria en un 17%,
però l'any que ve,
l'any 21,
encara pujaria més a l'atur.
Per què?
Perquè l'economia,
si ha caigut un 13,
se recupera un 8,
encara no hi ha un diferencial d'un 5.
Vol dir,
vol dir que l'economia continua,
comença a créixer,
però no creix en la mesura
que hi ha caigut.
Aumentaria alguna cosa a l'atur,
però l'atur que augmentaria seria poc.
S'augmentaria potser d'un 17 o un 17,2,
seria poc a la pujada.
I anava a comentar,
hi ha un tema,
i l'hem parlat més d'un cop aquí,
també relacionat amb aquest descens del PIB,
òbviament,
i és que no hi ha ingressos
per la part tampoc del turisme, no?
Precisament,
avui una de les notícies del dia
és que el gremi d'hotelers de Barcelona,
aquí,
bé,
ha fet una comparecència
per posar una mica el crit al cel,
dient que l'ocupació en els hotels de Barcelona
no ha arribat ni al 10% aquest estiu,
precisament per la Covid,
que hi ha molts que han obert
esperant recuperar part del que no havien pogut recuperar
durant els mesos de primavera a l'estiu,
però és que molts d'aquests que han obert
ja han hagut de tancar,
i crec que les xifres eren com una mica esfereïdores,
es parlaven de 3.000 clients als hotels de Barcelona,
en concret,
estic parlant de la ciutat,
quan normalment hi ha una mitja d'uns 58.000 aproximadament,
vull dir que és que les xifres són espectaculars,
i molts d'aquests hotels ja s'han posat en mans de creedors
o s'han posat en mans de, doncs bé,
empreses o multinacionals que vulguin invertir
en comprar aquests hotels.
Això, òbviament,
és que és directament, podríem dir,
proporcional a aquesta baixada del PIB,
és un exemple, no?
Però és moltes persones per treballar, cuinar...
Tenim en compte que una cadena com o MH
que Barcelona té 14 hotels,
ara manté oberts 3.
3, 3 de 14.
Vol dir que té només oberts el 25%,
i el 25% no vol dir que els tingui ocupats,
que el manté oberts en clientela.
El problema, segons que ens pot vindre,
és que unes altres economies surti abans que la espanyola,
i si no es fa un plan d'ajuda a les empreses,
es poden acabar amb les empreses espanyoles,
que tinguin un futur,
perquè les cadenes hoteleres seran molt fortes a les espanyoles,
que en termini d'un any, un any i mig,
poden acabar amb mans d'empreses xines,
empreses americanes, empreses...
perquè se la puguin comprar,
perquè es trobin en situació delicada,
que no tinguin per poder atendre.
Això ho podíem tractar,
ja preparo la documentació,
i podíem tractar-lo la setmana que ve,
perquè aquí hi ha una part molt important.
És igual que l'Estat ajuda a l'empresa,
com les empreses no han fet i fancar-la,
sinó que les empreses opcions
que passaran a mans de multinacionals.
Les multinacionals,
quan entren,
el que no tenen és la funcionalitat del país,
i això ja queda demostrat,
per exemple, a Nissan,
perquè si no hi va bé una planta,
la fiar-los en un hotel o el tanco.
Si l'empresa és espanyola,
abans de tancar la planta
o abans de tancar l'hotel d'aquí,
mira els altres hotels que tenen els altres països
per reduir costos,
abans d'aplicar-s'ho a això mateix.
I això dona per fer un programa.
Doncs sí, dona per fer un programa.
Jo abans d'anar-nos acomiadant,
Rafa, el que et volia preguntar és si...
És a dir, aquesta situació d'ara és històrica, no?
Hi ha molts, també, molts economistes
o molts mitjans apunten que és una caiguda històrica.
No sé si recordes o tens consciència d'altres moments
en els quals s'ha viscut una situació,
parlant del PIB en concret, aquesta caiguda,
que s'hagi viscut així.
Mai, mai.
Mai, mai. No s'ha donat mai.
És a dir,
encara que ens hem rigut molt,
ni en plena guerra civil va caure un 12 o un 15%,
perquè en una guerra no l'alemana igualment.
Tot continua funcionant.
La màquina de bélica fa que treballi molta gent.
I en la gran depressió americana de l'any 28,
el problema ha sigut que mai els països s'havien aturat.
Tot els països.
Clar, i s'ha aturat tota l'economia, tota.
No ha sigut en una població, en un país, no ha sigut.
com ha sigut mundial,
la caiguda és molt mort.
Mai havia caigut, ni Espanya, ni Alemanya, ni França, res.
Havien caigut un 10% del PIB.
Un 10%, com que estem enrumant, un 10% anual.
Però vol dir que en el segon trimestre
el PIB en Espanya va caure un 25%.
És una barbaritat.
És clar, una cosa...
Si jo quan te dono datos,
també he de donar els datos anuals,
perquè si fas el trimestre,
es magnifiquen,
no?
Incluso és per l'audiència,
perquè s'espantaria.
Tenint en compte que el segon trimestre
l'economia va caure un 20%,
va caure el PIB un 22%,
entre un 22% i un 25%.
És a dir, que és...
És un aspecte significatiu a tenir en compte.
que ens passarà ara.
Però, bueno,
el que ens passarà és,
precisament,
arrel que n'hi hagi,
n'hi hagi aquesta recuperació,
però tenida,
perquè encara que continuïn a 20 casos,
no arribem a la situació
que ens va arribar al mes de març
de tancar l'economia.
Si tanquem l'economia,
pintem molt malament per tot arreu.
I tot el que s'està veient és que,
quan ens donen vots,
hi haurà d'actuar més ràpidament,
de controlar els brots,
continuar.
Això què és d'aquest barri?
És aquest barri.
És aquesta població petita?
Doncs aquesta població petita.
A Barcelona no pararà en Barcelona,
pararà abans d'un barri.
Sí que pararà en Sant Lluís.
Per què?
Perquè Sant Lluís no arriba a ser
ni una dècima part d'un barri de Barcelona.
No arribem a 20.000, de moment.
perquè hi ha una persona de 2.000.000,
s'ha de tenir en compte,
el barri que hi ha d'un barri
segur que hi ha més de 400 o 200 milions.
Vull dir que això s'ha de tenir en compte.
tancaran això,
però no tancaran.
I un barri,
si és més fàcil de controlar dintre,
dintre que no és fàcil.
Doncs,
amb aquestes últimes xifres
i amb les previsions que podem bonament
fer aquí al programa,
tanquem aquest espai avui.
Rafa,
gràcies per,
una tarda més,
per passar-te per aquí pel programa
i donar-nos quatre pinzellades
de la salut de l'economia.
I la setmana que ve,
com dic sempre,
seguirem inspeccionant
altres temes econòmics.
La setmana que ve ja
m'he compromès a fer-te
per enrolar d'empreses,
per enrolar de les empreses
què ens passaran,
quina situació ens posaran les empreses.
Vinga,
ja tenim deures tots.
Doncs el dimecres que ve
ens seguim escoltant i xerrant.
Una abraçada.
Igualment.
Adéu.
Molt bona tarda.
Encantat, Mireia.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit