Bona nit
Bona tarda a tothom, 7 minuts que passen de les 5, avui és març, 16 d'octubre, programa número 302.
I avui obrim amb aquest We Are Young.
I avui obrim amb aquest We Are Young de Janelle Monae, una molt bona cançó, bastant activa.
I crec que al nostre estimat Pau Martínez del Club Alternatiu li agradarà si l'està escoltant.
Precisament amb ell el tindrem a la primera hora amb aquestes recomanacions musicals.
I a part comentarem aquest American Music Awards que es va celebrar la setmana passada, els EMAs.
Espera, crec que hi ha masses EMAs, correcte.
A més la setmana passada vam fer una espècie de porra molt ràpida i cadascú, el Pau i jo mateixa,
anàvem dient quins eren els que pensàvem que serien els guanyadors, tant fossin cantants com grups musicals.
Així que ho tinc apuntat i ho veurem a veure si l'hem clavada o no.
Això serà a la primera hora.
I a la segona hora tindrem avui en directe a la Noe, la nostra coach.
I per cert, gràcies a tots per participar en aquesta gran enquesta de la plaça, tant al Facebook com al Twitter,
perquè no només l'hem fet el Facebook, la veritat és que ha estat molt disputada una mica més el Facebook que el Twitter.
Esteu poc actius al Twitter, eh? Us hauré de renyar.
Aprofito per fer el recordatori, ja sabeu que som al Facebook, ens podeu trobar amb el nom de la Praça Mireia.
I al Twitter, arroba P i la guió baix Mireia.
I Manol, ja ens segueixes? No, molt mal fet.
Espera. Manol.
Bona tarda.
Bona tarda, no ens estàs seguint, eh?
T'estic seguint, t'estic seguint.
No, no, ara així en persona, no, al Facebook i al Twitter.
Corre, et dono dos minuts perquè ho facis.
Hòstia, a mi això de les xarxes socials m'agafa contrapeu sempre.
Bueno, un moment, deixa'm acabar l'entrada, sisplau.
Fins ara.
No és com us anava dient ara, ara comentem els titulars amb l'Imanol,
que sapigueu que l'enquesta ja la tenim tancada, si més no queda mitja hora, crec,
però ja està tancada i per què?
Perquè necessitàvem saber quin tema havia de parlar la Noe avui.
Les coses es preparen amb una mica d'entel·lació i amb temps,
així que avui parlarem de la culpa com una emoció.
Què és la culpa?
Per què unes persones culpen a unes altres?
I què suposa això?
Com canviar-ho?
Tot això ens ho explicarà la Noe.
Que sapigueu que l'altre tema, que era les persones tòxiques,
el guardarem així com dir-ho a la recàmera.
Llavors, en un altre moment, en un altre dimarts, que vingui la Noe,
suposo que el recuperarem i tractarem aquest tema.
O potser, ara li preguntaré també a segona hora a la Noe.
Igual tornem a llançar una altra enquesta i agafem les persones tòxiques i un altre tema.
I així anirem veient.
Així vosaltres voteu.
I a última hora del programa tindrem amb nosaltres l'Eric Pomar,
el noi de les tecnologies i mobilitat sostenible.
L'Umber, crec que avui serà una mica complicat.
Ja veieu que últimament o ve un o ve l'altre.
Però no us preocupeu, que s'estimen molt.
So if by the time the bar closes and you feel like falling down,
I'll carry you home tonight.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert,
la ràdio de Sant Just, 98.1.
Va, Imanol, ara sí que tens el...
Mira, tu i el gat de la ràdio, us obro el micròfon als dos.
Hola.
Estic per fer-vos una foto als dos,
per ja que no tenim la webcam.
La pots fer, la pots fer.
No us he ni aplaudit, eh, quina falta respecte a tu.
Ara, ara.
Això esperava, això esperava.
Mentre l'aplaudeixen, li faig una fotografia a l'Imanol i al seu gat.
Gràcies, gràcies.
Bueno, un moment, no és teu, eh?
Un moment, un moment, un moment.
Oi, un congrés meu.
No, és el gat de la ràdio, xaval, xato.
Ui, ui, ui.
Xaval, és el gat de la ràdio.
És més, és molt important, aquest gat.
Saps on ha estat?
Jo ja estic d'acord.
Ara no ho sabràs.
Un moment, on ha estat?
On ha estat?
Ha estat un dels personagens més importants dels pastorets l'any passat.
Ah, m'espera, una cosa pitjor.
Pitjor?
Quan dius, a ficar-lo a llocs, no ho sé.
No, on ha estat ell com a...
No, pot haver estat allò.
...com a Sant Justenc.
No té nom, per cert.
No té nom.
És el gat de la ràdio.
Podem obrir una enquesta.
Obrim una enquesta.
Clar que sí, esperem un moment, fem-ho bé.
Podem obrir una enquesta?
Obrim una enquesta.
Ui, per favor, ara, ara, ara, sí, sí, és el moment, és el moment.
Aquesta cançó és la meva cançó.
És la cançó d'Ali Manol, vinga, enquesta.
Obrim una enquesta, sisplau, on, clar, però primer s'haurien de proposar noms.
Sí, dos, eh, anem per dos, eh, només.
Per dos?
És que el Twitter et deixa posar molts més, però el Facebook només dues, dues opcions, vull dir.
Llavors, clar, obrim, tipus, quin nom voleu, i que cadascú posi el nom que doni la gana,
i d'aquí hi agafem dos.
Llavors, nosaltres, d'una manera completament imparcial i gens aleatòria, n'escollim dos.
Correcte, ha dit, sí.
Ha dit que això, exacte, doncs...
Fem així?
Ho fem així?
O fem enquesta?
No, ho fem així, ho fem així.
És que saps què? L'enquesta és més fàcil i més ràpida, bé, la gent ja se sent obligada a votar.
Ja no hi ha...
És veritat, eh? Però així, és a dir, ho fem així, busquem noms i després fem l'enquesta.
Vinga.
Però ara, aquí en directe tot, no, no?
No, no.
Perquè, clar, si ens hem de buscar la guia de noms,
els nombres més puestos a los gatos.
Exacte, no, no, ja, no, no, no, potser no.
No, no, més tard, més tard.
Val, però ho farem, eh?
Sí, sí, sí.
Queda dit, gravat i...
I segellat i firmat.
Jo encara no firmes res, però el problema...
No, però el gat no te'l treus de l'ombro, eh?
Que el veig aquí en directe, en vivo en directe.
Vale, queda dit, eh?
Sí, sí.
Queda dit i...
Sí, sí. M'agrada que vingui a fer titulars i cada dia faci una cosa diferent en aquesta secció.
Està molt bé, està molt bé, està molt bé.
No, no, escolta...
Però m'agrada molt aquesta iniciativa d'enquesta.
Bueno, el gat de la ràdio tindre nom.
Bravo, bravo.
Quina il·lusió.
Està content, eh?
Està content, oi?
No, és que l'acabo de parlar per partir-li alguna cosa.
Diu que està content.
Per això m'he quedat una estona com en silenci.
Val, val.
Què tal?
Bé.
Vinga, va.
Prou bé.
Anem a...
Va, primer titular, eh?
Per favor, que això no pot ser.
La gent pensarà...
Què passa?
Tu és que això en déu?
No.
Vinga.
Primer titular.
S'accepta...
Mira, propostes de nom.
Ostres, que és que és que...
Dona, hauret la idea.
Dona, hauret la idea.
Com ens ha anat de bé.
Com ens ha anat de bé.
Escolteu, eh?
Ah, d'aquí.
Bueno, bueno.
Ai.
Vaja, vaja.
Doncs s'accepten propostes per un nom nou al parc entre el carrer Major i la Rambla de Sant Just.
La Rambla de Sant Just.
Però això no es llançarà des del Facebook de la plaça, eh?
No.
Això és cosa de l'Ajuntament.
És cosa de l'Ajuntament.
Vinga.
L'Ajuntament ha obert un procés participatiu entre la ciutadania per buscar un nom pel nou parc situat entre la Rambla i el carrer Major.
Aquesta és una iniciativa que es va aprovar en l'últim ple del mes de setembre.
De moment s'ha enviat un correu a totes les entitats del poble, de forma que cada una pot proposar un nom per aquest nou espai verd del municipi.
A través d'un formulari es poden fer arribar a l'Ajuntament els noms suggerits.
Aquesta via estarà disponible fins al 15 de novembre.
Posteriorment, la ciutadania podrà votar a través d'internet la seva opció preferida.
És a dir, el mateix funcionament que hem proposat pel nom del gat.
Bàsicament, ens hauran copiat.
Quina casualitat.
Oh, oh, quina casualitat.
Quina casualitat.
Quin gran goig, quina joia.
Ara ho estic.
Ara sí, ara sí.
I escolteu, no sé si encara queden places per aquests dos autocars.
Respira, respira.
Necesites un...
Un refrigeri, un refrigeri.
Un refrigeri.
Sempre m'ha agradat aquesta paraula.
Exacte.
Ara vindran les safates que tenim aquí, d'acord?
L'equip de producció de la plaça Mireia.
Endavant, endavant.
Passi'm, passi'm.
Ai, hola, hola.
Hola, hola.
Ai, que volies una feixa.
Sí, hola.
Ai, gràcies.
De res, de res.
Ja està, ja està.
Ja estic refrigerat.
Refrigerat?
Refrigerat.
Doncs com anà dient, no sé si queden places per aquests dos autocars que avui surten,
si no han sortit llà.
Llà.
Si no han sortit llà.
Llà, d'aquí a Lladoners, perquè avui es compleix aquest primer any del Jordi a la presó.
Efectivament.
Crec que sí que queda alguna plaça, eh?
Queda una plaça.
En alguna plaça.
Però, bé, el tema és que aquesta tarda un grup de santjustencs i santjustenques es traslladaran fins a les portes de la presó de Lladoners.
Quan es compleix un any de l'empresonament dels Jordis, l'Assemblea Nacional Catalana, conjuntament amb altres entitats i organitzacions,
han convocat una trobada per reclamar el seu alliberament.
Des de Sant Just sortiran dos autocars per traslladar-se fins allà.
Serà des del parador a les 6 de la tarda.
Així que encara hi ha temps, diguéssim.
Hi ha 3 quarts d'hora, concretament.
Eh, sí.
Anem una mica justets de temps, eh, si volguéssim, però...
Escolta, temps per fer-se un entrepà, posar-se una manteta, perquè a Manresa...
Pica una mica més el fred, ja.
Ho has dit molt bé, el de pica el fred.
Pica el fred, no?
Sí, sí, anava a dir coses més intenses.
Pica el fred.
O toca els ous, el que sigui.
Per cert, moment memorable pel tercer titular, que és per aplaudir-lo, també, no?
És per aplaudir-lo.
Perquè jo no havia sentit mai a cap poble que invertís tants calarons en les activitats extraescolars, com 60.000 euros.
que inverteixo, invertiria.
Exacte, tants calarons i amb tan poca població relativa.
És a dir, tants diners per tanta gent.
Perquè ara som 19,000?
17, 17, 17, 17, baix avall.
Va, 17.
17.600...
Anem a repartir 60.000 entre 17.
Són més de 1.000 euros per persona, eh?
No?
Sí o no?
Sí, sí, són calarons, són calarons.
És gratis!
És gratis!
Home, home, si us reparteixen així equitativament allò de dir 60.000 entre uns, posa-li a l'engròs uns 17 o 18, 17 i mig...
Exacte.
Vaig a calcular-ho, llegeix el titular.
D'acord.
Bé, clar, però també penseu, o sigui, que no és ben bé que donin 60.000 euros en beca.
Ho sé, ho sé, ho sé, però imagina't, imagina't que...
Imagina't.
Mira, quants ciutadans dius que són?
11.600?
17.600, és una cosa així.
Doncs, ui, ho he calculat malament, això.
Espera un moment.
Ho està fent amb una calculadora i ni així, ni així sap calcular quina proporció toca el personatge 100.
A veure, són 60.000 dividit, no? Seria?
Dividit.
Entre aquests, 16.700?
17.600.
Bé, ja veieu que jo...
0,0...
No, no, no ho estic fent bé.
0,0!
Sí, sí que dóna 0,0.
No, 3,4, però que són 3.000, 3.000 euros per cap.
3.400.
Doncs, vinga!
3.000 euros per cap, deu-n'hi-do, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ja he fet el mes, amb això.
Ajuntament, estem aquí, estem a la ràdio, per favor.
Això és considerar activitat interescolar, això de venir a la ràdio?
Sí, sí, sí, jo crec que ho és, jo crec que ho és, i a més portem públic de tot el Baixi Obregat, per tant...
Exacte.
D'on ve anar avui tota aquesta gent?
Avui, a veure...
És que m'està mirant estrany, eh?
Depèn de com aplaudeixin. A veure, aplaudiu, sisplau.
Sant Vicenç dels Horts, crec que toquen.
Oi, sí, sí.
Com un colindant-se els de Sant Boi.
Sí.
Van venir ahir, avui Sant Vicenç.
Vas fent el Baixi Obregat, no? Una mica així.
Sí, anem fent. Anem a escombrar el Baixi Obregat, correcte.
D'acord.
Va, anem a calcular com es reparteixen aquests 60.000.
Doncs mira, Sant Just d'Esvern aportarà 60.000 euros en subvencions per a activitats extraescolars.
Després de detectar una certa escletxa social entre famílies que podien costejar aquest tipus d'educació no formal per als seus fills i filles,
i les que no, l'Ajuntament ha decidit oferir aquestes beques durant aquest curs.
El síndic de Greuges ja va denunciar el 2014 que per motius econòmics molts i molts dels infants no podien accedir a activitats esportives o artístiques fora de l'horari escolar.
A diferència de l'administració barcelonina, que només subvenciona activitats esportives,
Sant Just ha apostat per tot tipus d'extraescolars.
A més, ho fan beques que arriben a cobrir, en certs casos, el 100% dels costos.
M'agrada, m'agrada, el 100% dels costos, eh?
I sigui...
I de qualsevol tipus d'activitat, això també és important.
És el que anava a dir, tant com si el diuen per fer, no sé, tai-chi, pintura, o batucada amb els escamarlans de potablava, aquests.
Ara, ara ho has dit, ara ho has dit.
Aquests sí, aquests sí.
Escolta, Imanola, avui ets molt lliure, perquè no hauràs d'entrar més fins aquí tres portons.
Això que sentiu, aquest clock que sentiu, són llàgrimes que cauen sobre la taula.
Pobre, pobre, Imanola, ets molt lliure, Imanola.
Ara, gràcies.
A tu, a tu.
Vinga, un plaer.
Un plaer, fins demà.
Fins demà.
Adéu.
I seguim escoltant bones cançons, com sempre aquí a la plaça.
Ara estem sentint de fons aquest Next to You de Chris Brown, juntament amb Justin Bieber, que aquest noi, no sé si segueix fent música o què.
Deien que s'havia casat o alguna cosa així.
No sé, ara li preguntarem al Pau, a veure si ho sap.
Hola, Pau.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Right next to you
Nothing will ever come between us
Cause I'll be standing right next to you
Right next to you
You had my child
You would make my life complete
Just to have your eyes on a little me
That'd be mine forever
And baby, everything that I have is so
You'll never go cold or hungry
I'll be there when you're insecure
Let you know that you're always ugly, girl
Cause you are the only thing that I've got right now
One day when the sky is falling
I'll be standing right next to you
Right next to you
Nothing will ever come between us
I'll be standing right next to you
Right next to you
I'll remain for one another
Me and you
And I have those fears
I know I'll make it through
One day when the sky is falling
I'll be standing right next to you
One day when the sky is falling
I'll be standing right next to you
Right next to you
Right next to you
Right next to you
Nothing will ever come between us
I'll be standing right next to you
Right next to you
Stand by my side
When the sky falls down
I'll be there
I'll be there
Look up your smile
That only heaven can make
I pray to God every day
To keep you forever
Oh, oh, oh, oh
Oh, oh, oh
I love the sun
Just
You're the only heaven
Noός
Why are you looking?
I have my heart
Carai, quina bona música, Pau.
Carai, que sí, home, com ha de ser?
Com ha de ser? Carai, carai, que estem escoltant?
Estem escoltant Wages de Bad Sounds, ja l'hem escoltant,
el primer programa d'aquesta temporada tíbia
i sempre porta bon ritme.
Com tu, com tu, Pau, com tu.
Doncs sí, sona molt guai.
Mira que abans estàvem escoltant.
És veritat, tu et gestim mi bé i no el toques gaire, oi?
Mira, l'has posat i dit, bueno,
perquè has començat molt alegre el programa.
Sí, no? Has escoltat la primera?
Ah, val, val. Sempre escolto jo.
Semi-dedicada, he dit, si el Pau ens estàs escoltant,
a veure què ho fina d'això,
però el Bieber no, eh?
Home, m'ha fallat, però bé.
Però és Chris Brown també, eh?
Chris Brown és bo. Sí, però la cançó...
Té els seus anyets, jo també t'ho diré.
Justeta, justeta. Ja, un 6.
No prova. 5,2.
Un 5,2. Molts pels pels pels.
Molts pels pels. Sí, sí, sí.
Molts pels pels la prova. Què tal tot, Pau, per cert?
És molt bé, molt content. Que portes moltes històries.
Bé, bueno, històries.
Esportem als American Music Awards, que...
I tinc aquí apuntat, si ho has ben escoltat,
tinc aquí apuntat el que vam...
Digues, digues. No, no, no, no.
No l'ho d'Apost Malone, Imagine Dragons, que...
Ho tinc, jo també ho tinc.
Val, val, val, val.
He portat la Maroteca, la tinc aquí.
La tinc, en paper, eh? Maroteca, en paper.
Bé, en fi, justet. Saps els premis, també?
Carai, tu t'has justet, avui, tu.
Menys la música que portem, que portem una mica de tot.
No sé si has vist el que tenim.
L'he vist, l'he vist.
I és bona, bona música.
No vull desvetllar res, però digue'ns qui ets i un temps de seguir.
Abans de res, Spotify, el Club Alternatiu,
és el nostre perfil, xarxes, arroba Club Alternatiu,
Twitter i Instagram i el nostre blog,
elclubalternatiu.blog.cat.
Va, que hem d'escolta aquesta molt bona cançó.
Wages.
És que és bona, eh, la cançó.
I també és el nom, no sé el que vol dir, però és molt bona.
Wages? No, mira, jo tampoc, ara que ho dius, no ho sé.
Ho hem de mirar.
T'ho mirar que és curiós perquè el grup és Bad Sounds.
Bad Sounds.
És com dir sons dolents, no?
Sí, sí, sí, sí.
I fiquen això, que és boníssim.
Hi ha gent que a aquest grup li sona molt malament, eh?
A mi em sona bé.
Hi ha gent que aquest tipus de música,
que la veu no sigui allò super, oh, elenca, o com s'ha dit.
Elenca?
Sí.
Elenca?
Elenca es diu bé, no?
Sí, però com neta vols dir, o celestial.
Sí, sí, exacte.
Bé.
Jo els trobo molt celestials.
Està bé, està bé.
Sincerament.
I passem...
No els vam descobrir,
però el disc el vam descobrir la setmana passada,
és de Twenty One Pilots i sona Morph.
Per què?
Doncs perquè ja podem confirmar
que estarem al concert de Bilbao del 15 de març.
Sí o no?
Sí, sí, sí.
Carai, carai, carai, carai, carai,
espera, per això venia tot content.
Sí, sí, home, evidentment.
I perquè avui comença...
15 de març, eh?
15 de març.
I perquè avui comença el tour,
que es diu The Bandito Tour,
a Nashville d'aquí a unes 10 hores.
Els escoltem.
Vinga, va.
15 de març, eh?
15 de març.
Sous-titrage ST' 501.
Sous-titrage ST' 501.
Sous-titrage ST' 501.
Sous-titrage ST' 501.
Sous-titrage ST' 501.

Sous-titrage ST' 501.
Sous-titrage ST' 501.
Sous-titrage ST' 501.
Sous-titrage ST' 501.
Sous-titrage ST' 501.
Sous-titrage ST' 501.
Sous-titrage ST' 501.
Sous-titrage ST' 501.
Sous-titrage ST' 501.
Sous-titrage ST' 501.
Sous-titrage ST' 501.
Sous-titrage ST' 501.
Sous-titrage ST' 501.
Sous-titrage ST' 501.
...
...
...
...
...
...




...
...
...
...




...
...
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...



...
...

...
...
...


...
...
...
...
...
...
...
...



...
...
...
...
...
...
...
...

...
...
...
...
...
...


...
...









...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
i novetat en el context més concret
com el sexe, l'amor, la depressió
la societat, les drogues, tecnologia
art, filosofia, l'esperança
la mort
i la por
i què et sembla
si escoltem la següent
perquè vegin una mica
era una mica més de qualitat
hem explicat tot això, context, depressió
es parlaven de moltíssimes coses
molt alternatius
però ara bé, escoltem això
us deixo una estona i cadascú
que faci la seva descripció
i opinió
2 times, 2 times, 2 times
de 1975
no és que s'estigui reient de vosaltres
2 times, 2 times
o sigui 3 times, 2 times
sí
3 times
3 times
canri-polici
e
op
3 times
t'es
7
Fins demà!
Fins demà!
Almenys amb aquesta cançó em sembla molt...
No està malament la cançó, jo també l'escolto, no dic que no,
però la trobo més comercial que una altra cosa.
Això no t'ho discutiré, eh?
Trobo que té un punt bastant popero, modern, comercial...
I càncer, i càncer, perquè això...
Ah, dius...
S'escolta...
No, és com està repetint tota l'estona el mateix.
No té cap cosa per dins de dir...
Això igual també...
Tal i qual...
No.
T'ho compro i són tres minuts i mig escoltant el mateix...
I un altre cop i...
Si ho escoltes un moment, val, però...
Val, ho farem, eh, doncs?
Sí, farem, perquè nosaltres ho podem...
Escoltem alguna cosa més bo?
Eh, sí, òbviament.
Més bo?
Sí, s'escolta.
Que es diu?
El que tu vulguis.
Skin, de Ragbone Man, aquesta cançó, segurament si la coneixeu...
No la podem classificar com una alternativa, però és brutal.
Escoltem una estoneta aquesta cançoneta.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Sous-titrage Société Radio-Canada
I'll be thinking about you
Thinking about you
Parem les màquines.
Està bé, està bé.
Aquesta cançó és molt bona.
Em sap molt de greu tallar-la, però queden pocs minuts.
Escoltem el hit d'aquesta setmana, que és Tom Grinany,
Found What I've Been Looking For.
Som allà.
Per cert, és el hit, no?
Ho hem dit, no?
És el hit.
Perdó, que estàveu bé.
No, no, no.
Heu d'haver aquí el micròfon directament.
És el hit.
És el hit a la setmana i està disponible a la llista del hit del Club Alternatiu,
que la trobarà per Spotify, enllaços per Twitter i per tot arreu.
Per tot arreu, per la plaça també.
O llancem l'enquesta, Pau, al Twitter o al Facebook?
Home, si dius que els teus oients estan més actius a la plaça Mireia de Facebook...
Però movem-los una mica, no?
Potser?
Així fem que es moguin cap al Twitter una mica?
Va, va, sí.
Sí?
Sí.
Vinga, va.
Arroba Pela, guió baix, Mireia.
Gràcies, Pau.
I amb això, i un aplaudiment, com sempre, thank you very much.
No sé quina secció portaves avui, quin número?
Número 38, programa 95 d'aquesta segona temporada.
Tercera, tercera.
Bueno, segona del club.
Segona, segona.
Vale, vale.
No sé, portem aquí un salau de números.
Dimarts vine molt més, Pau.
I millor.
Bona setmana.
Adéu.
Adéu.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!



Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Esports

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tres demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquesta tarda, un grup de Sant Justenc i Sant Justenques
es traslladaran fins a les portes de la presó de Lladoners.
Quan es compleix un any de l'empresonament dels Jordis,
l'Assemblea Nacional Catalana,
conjuntament amb altres entitats i organitzacions,
han convocat una trobada per reclamar el seu alliberament.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
que m'agrada a mi!
!
No, vinga, va!
És que era aquesta la cançó que l'havia deixat preparada per un cop acabar els informatius, tirar això.
però com veieu coses del directe, aquí no em fa cas ningú!
no em fa cas ningú!
no no en fa cas ainda t' reitjant la de jo!
taken pros.
!
d'entresse ea!
Hei tàut de la pel·pada a la gent ja ho quadra del Mundial Lixot!
y ahí tàut!
ho e.
грριbeing Toanueey
huil conjunto
possibileaw arc!
s'intentratana…
Oh, oh, oh, I'm ballin', so I'm taking my time on my ride.
Oh, oh, oh, I'm ballin', so I'm taking my time on my ride.
Bé, un cop dit això, i Manol sempre va amb carinyo,
molt maca la cançó que ens has llançat,
fem una breu pausa i començar a parlar amb la Noé,
que ja la tenim aquí, fins ara.
Ara escoltes l'àdio d'Esbert, sintonitzes l'àdio d'Esbert,
la ràdio de Sant Clus, 98.1.
I, I can't get these memories out of my mind,
some kind of man.
Doncs ara sí, amb aquesta cançó que ja mateixa ens ha recomanat,
obrim el micròfon a la Noé.
Noé, bona tarda.
Hola, molt bona tarda, Mireia.
I benvinguda a la plaça, de nou.
Moltes gràcies.
Segona secció.
I avui obrim amb aquest Madness de Mews,
entenc que és un grup que t'agrada, no?
M'agrada.
Ens agrada.
Sona bé, no?
Acompanya bé per parlar de temes de coaching
i el tema del dia,
que ens han ajudat els nostres oients i seguidors.
Exacte, l'enquesta que ha estat molt, molt xula
i a tothom, gràcies per la meva part, almenys.
I tant.
Gràcies per les votacions que ha hagut.
Ha estat molt renyida, eh?
Sí.
Fins ahir al vespre estava en 50%, 50% la culpa,
que era una opció, i les persones tòxiques.
Exacte.
Jo abans, al principi del programa, deia
igual, de cara a la següent secció,
podem agafar el tema que ha quedat no guanyador,
és a dir, les persones tòxiques,
i barrejador amb un altre tema,
llavors tornar a llançar una altra enquesta.
I així anar fent fins, no ho sé,
fins al final dels dies del programa.
Vale.
No?
Sí, sí.
Et sembla bé?
Sí, perfecte.
Vinga, va.
Però avui sí que, per aquests que heu votat la culpa,
estareu molt contents que avui la noia ens expliqui
moltes coses sobre la culpa.
Entre altres, què és,
perquè hi ha gent que culpa els altres,
com millorar-ho o evitar fer-ho,
perquè entenc que a vegades no és gaire positiu fer-ho.
I tinc molta intriga,
i em consta que hi ha moltes persones
que estan bastant intrigades de sentir-te explicar tot això
sobre la culpa.
En principi, volia començar una frase de George Bernard Shaw,
que és un dramaturg irlandès,
que parla una miqueta sobre això, no?
Si podem començar amb això, et sembla?
I tant, i tant.
Sí.
Diu, la gent sempre està culpant
les seves circumstàncies pel que són.
Jo no crec en les circumstàncies.
La gent que avança en aquest món
és la gent que s'aixeca
i busca les circumstàncies que vol.
I si no les pot trobar, les crea.
Jo crec que és una frase bastant potent
a respecte de resoldre temes
i resoldre emocions que tingui un dintre, no?
A l'avançar i desboquejar-se
de ser sentiments com aquest d'avui,
que és la culpa.
M'ha agradat aquesta frase.
Abans justament estava buscant
qui era aquest home,
per curiositat també meva, personal ja,
i clar, llegir que era un dramaturg,
que també era un crític literari,
molt activista a nivell polític, també.
i dir, ostres, a veure quina frase portarà
d'una persona amb aquest perfil tan variat, no?
Sí, sí, era una persona molt moda i...
Molt inconformista.
Exactament, sí.
I doncs volia parlar justament
del que deies de què era la culpa, no?
Què és la culpa?
Doncs la culpa, genèricament,
el que és, és un sentiment que neix
d'una anevació, no?
O sigui, és...
ve des de l'assenyalament d'una persona
que acusa, no?
O s'autocondemna,
això és l'autoculpa,
i és produïda
per...
per diverses circumstàncies.
Normalment pot ser
que, com deia un altre dia,
que moltes coses venen inculcades
des de petits,
o l'altra banda,
de la gent que autoculpa,
són coses que no tenen resoltes
i les vol que envers altres persones.
Per no trobar en un mateix
la resposta, no?
O la...
Sí, per no...
El que deia enver-ne això, no?
De crear-la.
Doncs per no crear-la,
el millor és...
el més fàcil és o amagar-se
o bé llançar sobre altres
també en certa manera
la toxicitat
per no treballar-se ell mateix
i no resoldre els seus problemes.
Allò d'això m'ha passat
quasi per culpa teva, no?
Exacte.
O una mica,
que potser no té res a veure, no?
Però sempre és més fàcil
potser culpar fora
que no pas culpar dins
d'un fet.
En principi sembla més fàcil,
però el problema
segueix tan indintre.
O sigui, tampoc és
canviar de solució.
No, òbviament que no,
i a part que tampoc no solucions
el problema, a tu també t'aportes
toxicitat, no?,
a nivell interior.
Això, això...
A veure si ens dona temps,
però ho volia també
tocar una miqueta.
Això seria el que és
genèricament la culpa
i aquesta culpa, com deia,
genera altres sentiments
com pot ser
la decepció,
la tristesa,
l'angoixa,
també impotència
i el remordiment,
per exemple.
Pot ser...
Perquè després és allò,
que som rentadores
i sentir-ho i fuguem.
Són rentadores.
Sentir-hi fuguem les sensacions
o les emocions.
Sí, sí, però mentalment.
O sigui,
no ho treballem
per resoldre-ho,
sinó per regalar-nos
en certa manera
aquesta fustigació,
aquest autoculpament
moltes vegades.
I la persona
que fa enveres les altres,
diguem-ne
qui és
la tòxica
en aquest sentit
d'autoculpar,
ho fa al revés,
cap enfora
i no miro cap a mi.
Clar, perquè la culpa
sempre entenc
que és negativa
o té efectes negatius
sobre un mateix.
Totalment.
Tot i que està intentant
pensar casos,
per exemple,
a nivell de...
Clar, aquí entren ja
els valors de cadascú
i la seva ètica,
que se senti culpable
d'algú que entén
que no ha fet bé.
Sí, però hem de pensar
que les culpes,
cadascú té una mena
de responsabilitat.
O sigui, tothom
pot tindre
una culpa d'alguna cosa
i té la possibilitat
de disculpar-se,
ho arreglar-ho,
però si és envers
a una relació,
per exemple,
sempre hi ha dues bandes,
sempre hi ha dues culpes.
Això s'ha de ser
bastant conscient d'això.
La culpa és parcial
d'una persona.
Si està...
Repartida, no?
Exacte.
Si és un acte,
una feina
que la tens molt
per la mà,
per exemple,
i ho fas malament,
està clar
que és unitari,
que és una persona,
però si és un treball
en comú
o un treball mal explicat,
això és
de dues persones
o d'un equip
de persones,
en aquest cas.
Clar, clar,
no sempre és
simplement...
O sigui,
no és que recaigui
sempre 100%
en una persona.
Exacte.
Diguéssim,
sempre hi haurà
algun causant
d'algú
que després
desemboquen
un sentiment
de culpa
d'algú.
Exacte.
No?
Aniria a la cosa
per aquí.
I això és una cosa
que ens regalem molt
i tenim molt present.
Ha sigut mi culpa,
tot és mi culpa
o fan sentir
que tot és culpa teva.
Era el tema
que volia tocar
una miqueta.
Clar, però sí que és veritat
que igual
si tu no tens la culpa
els altres
te la fan sentir a tu,
no?
De dir,
ostres,
jo crec que no he fet res
o no he fet res dolent,
però aquesta persona
m'està fent sentir
d'alguna manera
que soc la culpable
d'aquesta situació.
Això és el que volia parlar,
no?
La culpa dels altres,
que és la manera
més fàcil
d'escapar-se
de les pròpies responsabilitats,
no?
De fugir.
I també és la manera
més directa
de portar una vida
sense camina de control,
sense camina
de camí directe,
no?
Culpar
els altres
pot tenir la tendència
que un dia o altre
estiguem a risc
de quedar-nos sols.
També?
Totalment,
perquè, clar,
molta gent aguantarà,
cadascú té
les seves resistències,
però hi ha gent que dirà
maco o maca
fins aquí.
O sigui,
les culpes
són repartides,
jo no tinc la culpa
de tot el que passi,
ni les negacions
que entendi jo,
per exemple,
tractar un tema amb tu
i tu només facis
que en culpar-me a mi,
això no ens resultarà res.
I moltes vegades
aquesta gent
ens queda bastant soleta.
Home,
acabaves sent com el got,
no?
Depèn de la relació
que també ja les tingui
amb aquesta persona en concret,
no?
Però acabes com
basant el got
i dir,
ostres,
sempre m'he sentit jo
malament d'alguna cosa
que ni és,
ni m'hi pertany,
com dir de una forma.
Sí.
però al final dius,
mira,
saps què?
Bon ben i barca nova,
no?
Hi ha persones que et dic
que poden aguantar
tota la vida
i acaben creient-se
que realment
la culpa
del que li passa
a l'altra persona
és realment seva.
O sigui,
arriba a passar això.
Sí, sí.
És que té molta relació
també amb el tema
de persones tòxiques,
vull dir que,
en el fons,
hem agafat aquest tema
però va de la mà.
Va una miqueta de la mà
però ja quan parlem
el tema
de les persones tòxiques
en si,
també té,
ja ho anirem tocant.
Té la seva teca, no?
Té la seva teca,
exactament.
I comentaves abans
com,
això, no?
Com fan sentir els altres
i com es pot canviar,
òbviament,
si se n'adonen,
no?
Aquesta és una...
O com se n'adonen,
també.
El tema
que s'arrina
a adonar
moltes vegades
es crea
una zona
com de confort,
no?
De creures
o d'autocreures
que ells estan bé
en aquesta situació
mentre segueixen
amb aquesta crítica
que és destructiva
cap als altres
dient
el que deies tu abans,
no?
Justament
que
fulanito
mira el que ha fet,
mira el que m'ha dit,
no sé què
i a millor
tu ets una tercera persona
i en canvi
totes aquestes reaccions
si ets coneguda,
familiar o que sigui
aquesta persona
a tu
t'ha portat
una negativitat
i potser
inclús
aquesta negativitat
que avui
és bo que m'enganxo
tu em portes
a casa
i també
pertoca
i la centrifugadora
i la centrifugadora
vinga
o senzillament
em portes aquest sentiment
i potser
a l'estona
o aquella tarda
o matí
el que sigui
et sens malament
i no arribes a saber
de què és
i és justament
que estàs en contacte
com allò que toques
alguna cosa
i et dona l'herència
doncs el mateix
d'una persona
que t'està portant això
i a vegades
crec que pots no tenir-la
al costat físicament
inclús notar-ho
a vegades m'ha passat
que crec que hi ha algú
que ara mateix
no li estic caient gaire bé
i dic però per què
allò que et poses a pensar
tocant ja el tema
no místic
però d'energies
i ostres
crec que hi ha algú
algú que
doncs hi ha moltes persones
que tenen aquesta sensibilitat
que dius tu
que són les persones
altament sensibles
que també és
superample el tema
i pot ser
que ho notis de lluny
pot ser
sí, sí
crec que és totalment cert
i
i ho pot passar segur
fora de micròfons
et preguntaré més coses llavors
cr inglés
de Nosaltres
��
rumah
de
l'esm Bijixa
de
de
pressa
en
مل
Tar
?
bal
amb
un
barr
de
et
en
Wegしゃ
vad
!
PEixa
I seguim parlant d'aquesta culpa,
per tots aquells que vau votar
i esteu molt contents d'escoltar-nos,
escolteu, estigueu molt atents,
que la Noé ens està explicant molt àmpliament
això del tema de la culpa
i seguim explicant-nos, a veure què més.
Sí, aquesta persona que ja s'ha dut el malestar,
doncs una persona que accepta
i interioritza algun dia o altre
aquesta responsabilitat,
ja dic que hi ha persones que s'adonen
o que altres tenen la gran sort
després d'un treball immens
de fer-los veure com actuen,
que té més facilitat per portar-los a terme.
Hi ha persones que són més fàcils,
que tenen més empatia, són més properes
i és més fàcil arribar a fer adonar
aquestes persones que han de fer
que sigui un mini canvi.
i només sabent que aquesta persona pot acostar-se a l'altre
des de la seva part de responsabilitat
i sigui capaç de no caure en el parell que aquesta persona l'únic que està fent és reucar-se en el papel de victimisme,
que sempre culpabilitza els altres i no es fa responsable de les seves coses.
el que es pot començar a fer,
una de les coses que es pot començar a fer són petits hàbits.
per exemple, si no es veu capaç de l'altra persona de convèncer-la i tirar endavant,
aquesta persona hauria de demanar ajuda, això seria una de les possibilitats.
I l'altre, petit hàbit, com per exemple,
escriure realment com si fes dos papers.
Un de la situació que ha viscut i l'altre com si fes el paper d'un actor,
ja que no és capaç de ser responsable per ell mateix del que ha fet,
què faria un actor en cas contrari del que ell ha fet?
Perquè més o menys que s'adonés.
I això durant uns quals dies en diferents situacions que solen repetir persones
o el patró de comportament segurament.
Sí, però com que sempre ho solen pagar persones més properes,
ho tenen molt per la mà i ho tenen molt visual i ho tenen super a prop.
Llavors, apuntar-se a aquestes coses,
com si l'altra persona fos una mena d'actor,
com ho vulguis dir, o fos un paper i fes dues llistes.
Què passaria si jo actués d'aquesta manera?
Només amb una sola actuació, no?
Envers algú, no sé.
Si no li fiqués, digués que té la culpa per aquesta cosa,
com actuaria?
A veure si així, per si sol és capaç...
Encara és més evident, no?, de la situació que crea, que genera.
A veure què podria fer.
Perquè realment fa molt mal.
Sí que té relació amb el tema de toxicisme,
perquè a nivell de treball, a empreses,
això és molt més complicat.
Clar, en entorn laboral...
A veure què li dius tu al jefe...
Clar, clar, a nivell laboral és...
Fes-ho, mira.
És un altre àmbit.
Clar, ara ho estem generalitzant, diguéssim, en entorn, com dir-ho, personal, no?
Potser en àmbits més personals.
Exactament.
Tot i que es pot extrapolar segurament en això,
en laboral o com a estat familiar o el que sigui, no?
Però sí que és dir-ho que l'àmbit laboral potser és una mica més complicat,
però al final sí que et mostres total com ets, però no al 100%.
Estàs desenvolupant un paper, també.
O a vegades intentes ser com ets i és que no t'accepten com ets.
Clar, però això...
És diferent.
Si haguéssim de buscar un culpable parlant de culpa,
els culpables serien els de fora, no?
Sí.
Per dir-ho de manera, vull dir...
Però aquí has de ser d'aquesta manera, com jo digui,
i no pots ser així d'obert o silenci total o el que sigui,
i això, hi ha gent que ha de portar...
Una cosa són les normes i l'altra són les condicions.
Clar.
Bé, aquí pot haver-hi el rebuig de la persona i dir
mira, no acceptaré aquest tipus de normes o de condicions
o de manera de funcionar.
Depèn de les necessitats que tingui farà una cosa o una altra.
Clar, clar, clar.
Jo, per exemple, miraràs què has posat aquesta situació.
Recordo una agència de publicitat que vaig estar-hi poc temps, la veritat,
perquè era l'antítesi de com soc jo,
però és que era incapaç no de complir les normes a nivell de vestir
ni d'horari ni res, tot això era correcte, no?
Però, bé, hi havia moltes coses que no...
No és que jo no volgués acceptar,
és que no podia acceptar per la manera com era jo.
I al final, allò que dius, les coses acaben pel seu propi pes,
vaig estar un temps, vaig disfrutar, molt bé, tot bé,
vull dir, cap queixa, però al final vaig dir,
mira, és que no m'hi sento gust, no és que no m'agraï la feina,
és que no m'hi sento gust funcionant d'aquesta manera, no?
I no vaig culpar ningú, simplement vaig culpar la manera com tenia aquella agència de funcionar, no?
Digue-li agència X.
I quedes que ho felici cap a casa.
Sí, hi ha empreses, per exemple, que també vaig estar a ONA,
que no era per mi, però només sentia que veus altes, però es cridessin.
I en el moment de renovar-me vaig dir jo, no vull.
cridant, no, no vull, directament.
No, veia que estaves allà en entorn de criar, igual t'haguessin entès millor.
I em va dir, per què? Dic, per què no aguanto això.
Diu, si no és amb tu, dic, m'és igual.
No és a nivell personal, no és a títol o personal,
però és que ja n'hi ha prou d'aquesta història, no?
No, no puc aguantar això. O sigui, clar, que és això.
I per aquí aniré al tema de la culpabilitat, diguem-ne, d'altres cap a nosaltres.
Després tindrem per un altre dia, si arriba,
el tema de resoldre les culpes pròpies.
Això també seria, crec que, bastant important.
I l'altre dia parlàvem també de l'autoestima.
Vam estar parlant una mica d'autoestima.
I just abans he trobat una frase que deia
que la culpabilitat és com un mecanisme d'alerta
quan veus que l'autoestima es veu en perill, també, no?
O he llegit una frase així, ara és que la tinc aquí...
Com el perill aquest de perdre potser l'efecte dels altres cap a un mateix, no?
Quan veus que l'autoestima mimba, potser la culpa és mima
perquè l'altre no m'està acceptant d'aquesta manera?
És que quan tens la pèrdua de l'autoestima,
hi ha tantes coses allà barrejades,
des de l'autoocupabilitat fins a no saber si ets capaç,
si tens capacitats realment per fer el que fas
o viure amb qui vius, si ets vàlida per altres persones,
em vinc a referir, o sigui, ho perds tot, absolutament tot,
perquè per persones t'ho fan perdre tot.
Sí, sí, sí, sí, a part suposo que no tens cap tipus de...
no saps on agafar-te per remuntar-ho, no?
Quan tampoc no sents que el teu voltant t'estiguin ajudant.
Sí, sí, això, i el que dèiem l'altre dia de les xarxes,
torna a passar amb la gent gran, també.
Hi ha casos que s'exposen molt
o tenen aquesta autoestima baixa i no se la poden treballar
o no la volen o no ho veuen senzillament que ho tenen fatal
perquè hi ha gent que no és capaç
i només penjen pors de la negativitat a les xarxes,
que és brutal.
En follow directament, eh?
Sí, sí, sí, fora, fora, fora.
En follow, vinga, ja et seguirà un altre.
Però el que sigui, per exemple, culpable cap als altres,
si té una relació amb aquesta persona,
li tindrà més facilitat per anar atacant.
Bueno, també, però hi ha gent que també,
no sé com explicar-ho, eh?,
però també per una experiència meva personal,
que ara no ve el cas i no ho explicaré,
però resumidament,
hi ha gent que no accepta el positivisme extern.
No sé en quines situacions,
però et dic a nivell personal,
alguna vegada m'he trobat i dic, com és?
O sigui, no vinc a enxafar-te res,
tampoc no vinc a refregar-te res per la cara,
simplement vinc a portar-te el que jo ara crec i sento
que tinc ganes d'expressar.
El que fan aquestes persones justament
és si poden ensorrar-te tot el teu positivisme.
Sí, sí, correcte.
La reacció que vaig poder veure en aquell moment,
d'aquesta situació, va ser això.
I dic, no, és que ara no ho entenc,
no entenc en quin moment.
i és això que es posen com per sobre
i això que em dius tu,
que saps feliç i tranquil·la i...
O també de voler ajudar, eh?
Vull dir, no només pel fet de dir que jo estic així,
sinó, eh, tu per què no?
O pots fer o...
Sí, però les coses teves,
per aquella persona,
no seran valides mai.
Clar, no, no.
No seran les correctes,
només les de l'altra persona
que vol, diguem això,
a xafar la guitarra.
Clar, tu és com curiós,
i com pots, vull dir,
t'estan donant una mà.
Sí, sí.
T'estan donant una mà
o almenys t'estan dient,
eh, la foscor que estàs veient ara
es pot transformar més claror, no?
No t'estic obligant a fer res, però...
Però potser...
Però si et canvies les ulleres,
igual funciones diferent.
Sí, però poses una mica
en contrari de part de víctima,
una mica de parador, d'escut,
i dius, d'aquí no passes tu,
perquè no t'ho permeto.
Perquè es nega anar, potser,
moltes vegades, a aquesta ajuda.
Per pors?
Sí.
Majoritàriament no entenc.
La major part de vegades és per pors.
Mira, un altre tema que m'encantaria
parlar algun dia.
D'acord.
És que hi ha molts temes, eh?
Ja no m'hi capen les enquestes
ja al Facebook i al Twitter,
però la por m'agradaria molt.
D'acord.
De fet, no sé si et sembla,
podem llençar la segona enquesta
i proposar de nou,
si vols, les persones tòxiques i la por,
o treure les persones tòxiques
i posar la por i una altra, per exemple.
Si vols mantenir les persones tòxiques, per mi...
Home, van estar bastant...
Perfecte.
...renyits a l'enquesta.
Vull dir, mira, és que fins ahir al vespre,
de fet, estàvem parlant i...
Escolta, no ve, que anem 50%, tu,
és que no podem tancar això,
encara no sé quin tema dir-te per comentar,
però vinga, va, doncs llençarem l'enquesta
de mantenir les persones tòxiques
i aportant la por, no?,
com a...
És una emoció, no?
Genèrica.
Clar, hi ha molts tipus de por.
Clar.
Podem començar per la genèrica
i...
o intentar desgranar-ho,
a veure si hi ha algú
que també ens fa preguntes del que sigui.
Vale.
Aquesta seria una altra.
I anar en concret a algun tipus de por,
però començar potser per què és
o com funciona
o quin mecanisme ens activa el cos, no?
Vale.
Llavors, a partir d'aquí anar desgranant
i que la gent ens voti.
Et sembla?
Perfecte.
Vinga, va, doncs escolta, Noé,
un fort aplaudiment per tu.
Moltes gràcies, Mireia.
Gràcies per venir fins aquí.
Gràcies.
I per comentar tot aquest tema.
Dimarts vinent seguim,
a veure què vota la gent.
A veure què ens diu.
Que tinguis molt bona setmana.
Igualment.
Adéu.
Adéu.
I quan passen justament cinc minuts
de les sis i mitja,
és a dir, són les sis i trenta-cinc,
fem una breu pausa per una publicitat
i a continuació tindrem nosaltres l'Eric Pomar,
a veure quins temes d'actualitat tecnològica ens porta
i a veure si podem parlar també amb l'Umber per telèfon
perquè el tenim a una conferència de no sé què.
A saber, l'Umber sempre està a por ahí.
Vinga, no marxeu.
Fins ara.
Avui, a les 9 del vespre,
Emma de Música,
un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Quintana.
Bona nit
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Bona nit
I amb aquesta cançó, que és una mica, potser massa tendra, no?,
per començar a parlar de tecnologies.
Una mica.
Una mica, no?
Bé, va, mentre t'apraudeixo, intentaré buscar una altra, però no ho sé.
Si vols alguna en concret, tampoc no millora aquesta, eh?
No, no gaire.
Va, aquesta sí que millorarà, crec. Es diu All Right.
Va, amb aquest All Right, que ara sonarà molt millor.
I amb l'Èric, que últimament ve l'Umber...
No ve l'Èric, ve l'Èric.
No, ve l'Umber, abans he dit...
I que sabíeu que no s'han enfadat, eh?
No, no, que va, que va.
Sempre coincideixen que l'Umber està por ahí.
Avui el teníem a una conferència de...
És que ja n'hi ha...
Sí, o jo estic liat amb la Uni, o l'Umber està...
He perdut el compte de...
Sí, ara no recordo.
Va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va.
Ho dic ja, però...
Ah, no, un congrés, perdó, tinc un congrés.
No ho sabem, no?
No, jo no en tinc ni idea.
Umber, no ens estan escoltant, però estaria bé saber què on pares i què estàs fent.
En fi, de moment tenim l'Èric i amb l'Èric sí que parlarem d'una notícia que vaig parlar amb l'Umber i l'Umber em va dir que és fake.
Així que...
És fake en part.
Sort que l'Umber no hi és.
És fake en part, vale.
És a dir, ja va sortir a finals de setmana passada que el...
La vaig veure, la vaig veure.
L'Elon Musk...
Vaig quedar amb poca vedada, tu.
L'Elon Musk és el director.
Bueno, té molts noms aquest tio.
Sí?
Sí, tant, és director...
Senyor Tesla, no?
És director de Tesla, és director de SpaceX, que és la companyia aquesta que envia les naves espacials.
I és director de la companyia del The Boring Company.
El de Boring?
És el de Llanfayamas?
És el de Llanfayamas, molt bé.
És director també, bueno, crec que és dissenyador, jefe o alguna cosa així, de la companyia aquesta de l'Hyperloop.
Ah, el del túnel, aquest subterrani.
Bueno, aquest tio fa de tot.
De gran velocitat.
Recordem que és el fundador.
Dissenya roba també.
Dissenya, que li fas...
Recordem que aquest tio és fundador de Paypal també.
A part.
A part.
I jo el que havia llegit, que crec que és una mica fake, és que, a part del que ara diràs del titular,
és que volia posar en el món del Bitcoin.
No, això no ho crec.
Això és la part una mica més fake.
Això és la part més fake.
El que no és fake és que Tesla i Elon Musk ha de deixar la presidència de Tesla.
Això per què?
Està fins als oig de les seves idees.
Bueno, i sobretot el govern dels Estats Units, el sistema d'allà, estan una mica fins als oig d'ell.
Perquè aquest tio està bastant com una cabra.
Diguem-ho així.
Fa el que li dóna la gana, quan li dóna la gana i com li dóna la gana.
I el pitjor de tot és que té molta gent que el segueix l'anyima i l'hi compra.
Exacte.
Això és el pitjor.
Va dir en broma, fareu l'ençallames.
I tothom, vale.
Doncs l'ha fet.
I es van esgotant hores.
Sí, sí, sí, ha vengut un tou de l'ençallames que dius, per què? Per fer una barbacoa a casa?
No pot vendre-ho l'ençallames.
En plan, he comprat un l'ençallames per l'Amazon.
Tot es veu que sí?
La sella no és un l'ençallames.
Bueno, sí, clar.
Igual que The Boring Company, no es diu?
Sí, també, també.
És l'avorrida.
Igual que Tesla.
No t'has parat mai.
Tenen tres models ara mateix.
El model 3, el S i l'X.
Posa'ls en ordre.
Allà amb què surt?
S, 3, X.
I el pròxim és el model Y.
Sexy.
És veritat, i una de les seves naus no també tenia un nom...
Una d'aquestes naus que van enviar no tenia també un nom tipus...
No sé, no sé què era, però un nom així també...
Una mica no sensual, però així amb el...
Ei, que m'estic enrient de vosaltres, xavals, que tinc molta pasta i faig el que em dóna la gana.
Doncs això.
Molt heavy.
I sempre ha fet amb Tesla el que ha volgut.
Sempre amb molt de cap, eh?
Perquè no és gens fàcil fer una companyia com la que ha fet, normalment.
Si portar-la com la portada.
El mèrit no l'hi treu ningú.
Exacte, vull dir, aquest tio és molt llest.
Però sempre per Twitter i sempre d'allò està fent Cachondeo.
Recordem que l'1 d'abril, és a dir, en allà, és com el dia dels innocents en allà,
va publicar una foto d'ell borratxo, semblava borratxo,
amb unes ampolles de tequila que posava Tesla,
apujat en un dels seus cotxes.
Els té grans, eh?
I posava la...
Bueno, ja, per aquella època és el que es deia que Tesla està en bancarrota i no sé què.
Sí.
I posava un cartell que estava Tesla en bancarrota.
Clar, ell borratxo, amb un cartell així, amb tequila i a sobre un Tesla.
Bueno, doncs el dia següent les accions no s'hi van caure un 5 o un 10%.
Home, no sé què s'esperava, també.
Però és el que juga, és el que juga.
I clar, això, portals de la borsa, doncs fins als ous, diguem-ho així.
Bueno, les repercussions òbvies seran que els inversors diran
jo a aquest tio no li dono ni un duro.
Bueno, sí, però mira, segueixen fent.
Llavors, l'altre dia sí que hi ha la cosa de anar més,
a principis d'agost va ser,
que va posar un tuit dient que volia portar Tesla a privat.
És a dir, treure'l de la bolsa.
Clar, això va, bueno, clar, s'ho va carregar tota la borsa de Tesla i això.
Llavors, per això sí que el van demanar
i no han arribat a judici perquè van arribar a un acord.
Ara he llegit, primer hi havia un preacord,
que era que Elon Musk renunciava a la presidència de Tesla
durant dos anys i havia de pagar 10 milions de multa
i a això acaben d'anar a aquest acord i al final l'acord definitiu,
que és el que ara s'ha dit,
és que ha de deixar la presidència de Tesla durant tres anys.
Tres anys.
Tres anys.
Tres anys empatat.
President de Tesla
i a part ha de pagar 20 milions d'euros ell de la seva butxaca
i 20 milions d'euros més Tesla de la seva butxaca.
Com tu que els té, no?
Sí, sí, home.
I més, no?, si vol.
I 10 vegades més.
No hi ha problema, això, per a ell.
Sobreviurà llavors, eh, l'home?
Però, bueno, no ens espantem, no deixa Tesla.
No ens espantem, no us preocupeu.
No deixa Tesla.
Ell segueix sent el CEO de Tesla,
el director d'operacions el segueix sent ell.
El que passa que la Junta
ara haurà d'estar formada per dues persones
totalment independents
i tot això irregulades.
Es pot que també hi haurà un advocat que el regula amb ell
fins i tot el que posa a Twitter.
Què dius?
Sí.
O sigui, aquest nivell de censura,
quasi.
Bueno.
Bueno, que després de les brometes que els hi han fet
suposo que ja li anirà de l'empresa.
El que t'explicava ara de l'1 d'abril
que va fer les botelles aquestes que posava a Tesla,
doncs ara ho ha fet.
Ahir o abans d'ahir va registrar
Tesla Quila o algo així.
Tesla Quila.
A l'oficina de patents.
I diu que ho vendran per la web.
Per la seva web podràs comprar ampolles de tequila de Tesla.
Els te...
Els te de rodons, els te quadrats, no?
I tant.
És molt fort, eh?
23 milions de seguidors al Twitter, eh?
Ui, que és una persona...
Home, és molt influent aquest tipus.
Exacte, que el veu milions de persones,
el llegeixen, el segueixen
i que fa tonteries com aquestes...
Però fa el que li dóna la gana.
Tesla, com has dit?
Tesla...
Tesla Quila.
Ah, aquí, Tesla Quila.
Mira, just acaba de trobar el tuit del 12 d'octubre.
Tesla Quila.
Visual approximation.
Tesla Tequila.
Tesla Quila, perdó.
100% puro de agave.
Sí.
És brutal.
Doncs això.
És espectacular, aquest tio.
És aquest tio.
És Elon Musk.
És el que també ha fet un lanzallames i l'ha vingut per internet.
Elon Musk, tu has merescut.
Estens molt ben posats.
No és un lanzallames, també.
Exacte.
Això no serà tequila, és aigua.
De Tesla.
Sí.
Serà aigua refrigerant, no?
A mi, si et compres un Tesla, t'emporten polles, aquestes.
Ui, val.
Sí.
Llavors sí que val la pena deixar-te, que eren 100.000, 200.000?
Sí, alguna cosa així.
Són 1.000 euros.
Que, per cert, per aquí a Sant Jus en vaig veure un l'altre dia.
Sí, sí, sí.
No vaig reconèixer la persona.
N'hi ha uns quants, aviam, no diré on són.
Home, uns quants?
Però jo en tinc un fletxat, els tres.
Sí, tres, ja?
Sí, tres.
En sério?
Ostres.
Hi ha un X de color vermell, un de color blanc i un blau, no?
Un blau marí.
I un blau marí que se n'agrada.
El blau marí aquest és el que he vist.
El blau marí és el totxo, el gran, no?
Que és com alt, que és com un sup.
Ah, no, però sí, aquest tinc només vist el vermell.
Doncs, si no el recordo malament, diria que seria com un sup, així com més alt.
Sí, sí, el sup és el Model X.
Doncs aquest.
Just per aquí, just vaig sortir a la ràdio i...
És que n'hi ha uns quants, eh?
Va passar el trastocari.
Se'n veuen cada cop més.
Home.
De Teslas, home.
De quan estem parlant?
De diners.
Exacte.
Doncs...
Eren 100 i pico, 200, 1.000 euros?
L'X més barat crec que són 105.
I l'X, i l'S més barat crec que són uns 90.
Carai.
És molta pasta.
És un cotxe, eh?
No és un cotxe.
Ja.
Que fort.
Bueno, però també pensa que no tornes a posar benzina un mes, eh?
Que no pagues.
Vale, llavors, dia, no el vaig a comprar, eh?
Fins ara.
No, no, no, però vull dir que la gent sempre diu, ostres, és molt car, és molt d'allò.
Fes números.
No, lògicament, no comparar un Ford Fiesta amb un Model S.
Ja prou costa fer números de com arribem a fi de mes, com a qui diu, no?
No, però...
Fer números de...
Espera, ara no compro un Tesla.
No, no, no.
Lògicament, hi ha games i games, eh?
I no comprarem un Tesla amb un...
No sé.
Amb un Volkswagen normal.
Diguem-ho així.
Però, ostres, una persona es vol comprar un BMW, per exemple, gran, una berlina d'aquestes de luxe, podem dir,
i que el millor és gastar el mateix una miqueta menys, i, ostres, amb el Tesla aquest, doncs, no tornes a pagar.
Així que pagues el que a tu et costa carregar-lo a casa.
Molt bé l'electricitat, bàsicament.
Sí, però que no té res a veure amb el que et costaria omplir el dipòsit d'això i fer-la de quilòmetres que pots fer.
També pensa que no pagues peatges a molts llocs, eh?
No ho sé, no m'estàs agafant de començar, eh?
Bueno, tranquil·la, ja em presentaré aquí amb un Tesla.
Vinga, va, volem que l'Eric es presenti aquí amb un Tesla, i volem provar-lo tots, igual que la bicicleta aquesta elèctrica que tenim.
Exacte.
Nosaltres, veus, apuntem més baix, eh, de moment, bicicleta elèctrica.
Bé, veus, després aquesta bicicleta la podràs posar dintre del Tesla.
També, també.
Veus, per això ens n'han portat, ja ho hem pensat.
És poc a poc, poc a poc.
Ens dic, comprem una elèctrica, una bicicleta elèctrica, que no és plegable, per cert, ja em diràs com el posem.
Ostres.
No, no són com les de l'Ajuntament, que són boníssimes, petites i plegables.
Ah, no?
Aquí ens hem portat la totxa, la gran i la enorme, sí.
Sí, sí, sí, sí.
Però, bueno, funciona molt bé, eh?
Sí?
L'altre dia vaig pujar fins, com es diu la plaça que hi ha, Montfalcone.
Escolta tu, amb la velocitat que agafa, velocitat punta, sense pedalar, eh?
Bueno, pedalant una miqueta, però res, res.
Va com una bala.
Jo, jo, que bé.
Hey, sugar, show me all your love.
All you're giving me is friction.
Hey, sugar, what you gotta say?
It started with a whisper.
And that was when I kissed her.
And then she made my lips hurt.
I could hear the chit-chat.
Take me to your love shed.
Mama's always got a backtrack.
When everybody talks, baby.
Everybody talks, everybody talks.
Everybody talks, everybody talks.
Everybody talks, everybody talks.
We started with a whisper.
Bueno, sembla que hem remuntat amb les cançons, almenys.
Eric?
Sí, cada cop més.
A poc a poc.
A poc a poc, sí.
Per cert, t'has enterat amb això que ha passat amb el Wismichu?
Saps qui és?
Sí, sí que sé qui és.
No ho heu enterat?
Si hi ha algun oient que no ho sap, a veure, introdus...
Bueno, el Wismichu és el youtuber aquest tan famós, que Espanya té la tira de milions.
Bueno, n'hi ha...
Sí, però és famós, diguem-ho així.
És el top d'Espanya, què?
No, no, no és el top, el top.
No era el Rubius, no?
Sí, sí, no, però dels que ara més es veuen i més...
Sí, sí.
D'allò és el Wismichu.
El Wismichu és un d'ells.
Què ha passat?
A veure, vaig a buscar-ho.
Va dir fa un temps que estava preparant una peli, que feia una peli que la presentava al Festival de Sitges.
Un moment, ara és que l'estic confonent.
És el que fa la sèrie aquesta de dibuixos animats?
No, no, no, aquest és el Rubius.
Ah, vale.
És que no li poso cara a algú.
Ah, vale, sí, ara ja l'he posat cara.
Es diu Ismael, no?
Exacte.
Prego.
Va dir fa un temps que estava fent una peli.
Tot flipat, no?
Sí, sí, no, que feia una peli i que la presentava al Festival de Sitges.
Que poca broma, Festival de Sitges.
És un festival amb molt de renom.
I tant, i tant.
A nivell espanyol, per suposat.
Europeu també, eh?
Bueno, total, el Festival de Sitges.
Que va ser fa res, després el Dani Martínez va estar i anar uns dies.
Fa tres dies, quatre dies.
I clar, la gent va pagar entrada per anar-la a veure.
Però tenia nom i tot la peli o no?
Sí, sí, es deia El Bocadillo.
El Bocadillo.
Sí, espera.
Clar, la gent pagant entrada.
Super fan seus venint des de l'altra punta d'Espanya per veure-la.
Bueno, arriben, es senten allà al cine on la nevan a passar.
I són un vídeo de tres, és a dir, tres minuts.
Pinta fatal, eh? Pinta fatal, això.
No, no, no, espera't.
Tres minuts d'ell demanant un bocadillo.
De manera que el...
És a dir, ell demana un bocadillo.
El cambrer no l'entén.
Tres minuts així discutint.
Això, repetit en bucle durant una hora i mitja.
Això era la seva pel·lícula.
És veritat?
Sí, sí, és veritat.
Va moure tota la seva gent.
Festival de Sitges.
Festival de Sitges.
Ara bé, ara bé.
Un moment, com li van deixar fer això?
Ara bé, ara bé, espera.
Vale, vale.
La cosa no acaba aquí.
La gent que va entrar es va trobar amb un cartell a fora que posava
quan entreu ja dones permís perquè aquí dintre s'està rodant un documental.
Aleshores.
Ah, amigo.
Tu m'interpreta que la pel·li s'estava rodant aleshores.
És a dir, el documental s'estava rodant aleshores.
Allà.
És a dir, que deu ser com un documental d'aquests...
Un estudi sociològic, no?
Exacte, un experiment social, alguna cosa així.
O sigui, veure la reacció de la gent veient un vídeo de pip, de 3 minuts d'ell, demanant un entrepà...
Algo així.
I veure la reacció de la gent, això forma part de tota la performance d'aquest gran home que es diu Ismael Prego.
Exacte.
Que per una banda està bé, perquè la idea és bona, s'ha rigut a la cara de tothom...
Home, sí, sí, directe, vamos, sí, sí, tal qual.
Però per altra banda també he desprestigiat el nom, diguéssim.
Perquè, per exemple, ara algun youtuber d'aquests que vol fer una pel·li de veritat...
Clar, després d'això, doncs, la credibilitat li baixa bastant.
Aleshores, deien que el documental aquest el passaven a l'últim dia del Sitges.
Li baixa, però mira tot el rebombori que ha fet.
Ah, no, no, això, clar, és una estratègia molt bona.
Clar, clar, clar, això està clar.
Això està clar.
I diuen que el documental aquest el passaven a l'últim dia del Sitges.
O sigui, el documental que era la gravació de la gent veient la seva pel·li de 3 minuts.
Que se suposa que és allò.
Se suposa que és això.
A lo millor és un documental de més... que engloba més coses.
Pot ser.
Home, estaria bé, perquè és que si no...
Sí, perquè si no...
Veure la gent...
No sé què serà pitjor.
O sigui, demanar el bocata o veure-ho.
Marxar.
Sí.
Jo crec que a lo millor seria marxar, perquè...
Doncs no, no, hi ha sentit.
De fet, ara estàvem buscant el seu perfil de Twitter, que per cert, li acabo d'enviar un tuit.
Ah.
Fuis mitxo.
I tu, Eric, estàs etiquetant.
Vaja.
En català, no sé si ho entendrà, no sé si és d'aquí o no.
Sí, és català, és català.
És català?
Bueno, és de Galícia, crec, però sap català.
El feia d'una altra part, a veure.
És que estava intentant buscar, perquè estic veient tuits que ell feia, per exemple, el 19...
Ah, no, això encara és... no sé, vegetal d'atún...
Sí, és això, és això.
No sé què, vosaltres sí que sois mi pel·lícula, tal...
L'antiu, mentre s'estava veient, s'estava rient de tothom.
Clar, ell estava allà, en plan, vengo a presentar mi gran pel·li, no?
Exacte, és que estava marcat com una gran pel·lícula, una superpel·lícula, presentat en els Sitges.
Torno a dir que no és...
No, no, que no és el del barri, que és el Sitges.
Sí, els veïns organitzem un festival, eh?
Exacte.
I que no, no...
Poca broma.
Està a la part de tenir-los quadrats com el masque, no?
No, avui va de... qui els té més quadrats?
I el que jo no em crec és que, per exemple, els Sitges no n'estigués al corrent.
Lògicament n'han d'estar al corrent.
Òbviament, òbviament.
Clar, perquè és l'organització, bàsicament.
Exacte.
És qui ho...
És qui ho...
Sí, sí, és que, òbviament, ho han de saber, ho han d'organitzar.
Clar, clar.
I a part, no crec que els hi deixin posar una pel·lícula d'una hora i mitja
d'un tio demanant un bocata allà.
És molt heavy.
O sigui, la idea del bocata és que...
Ara, pot quedar bé, pot quedar bé.
Poca broma.
És que, a més, estic veient que té inclús cartell.
La pel·lícula.
Sí, que sí, no, no.
Que està tot muntat.
Que s'ho va creure tothom.
Que era una pel·lícula de veritat.
I la gent anava allà amb l'expectativa de...
Vale, anem a veure una pel·lícula.
No, no ens esperem.
Algú de Hollywood ni molt menys.
Però aviam què ha fet.
I es troben, durant una hora i mitja,
un vídeo de tres minuts reproduït en bucle.
No, no, és que a més estava hi ha gent que té inclús sinopsis.
Sí.
Té sinopsis aquests tres minuts de...
I tràiler.
I té tràiler.
Ostres, a veure si el trobo, el tràiler,
perquè seria bastant interessant veure'l.
I a més, és que es diu el bocadillo, que dius...
Sí, la cosa jo olorava...
Ell és vegetarià?
Sí.
Ah.
Tenim el tràiler.
El volem veure?
Va, posa'l.
Va, anem a veure aquest estupendo tràiler
de Wismichu, alias...
¿Cómo és?
Ismael...
Ismael, no?
Uh-huh.
Ismael...
Hay un altre...
Prego.
Prego, això.
Me llamo Ismael.
Ismael Prego.
Aunque mucha gente me conoce por Wismichu.
Soy vegetariano, ¿vale?
Y lo que nunca pensé es que debido a esta condición,
un día, buscando un bocadillo que desayunar,
mi vida fuese a cambiar totalmente.
Hola, buenos días.
Hola, muy buena, caballero.
¿Qué le ponemos por acá?
Quería un bocadillo, un bocadillo vegetal.
Vegetal?
Sí.
Vegetal a tú.
No, no, vegetal.
Bueno, això és la peli.
Pujau, pujau.
Un bocadillo vegetal, tío, sin pollo.
Vegetal a tú.
No, no, vegetal, sin atún.
Disculpe.
Vegetal a tú.
Bueno, pues eso duran una hora y media.
M'està posant nerviosa ja i no porta ni un minut.
Pues imagina.
O sigui, és espectacular.
Vegetal a tú.
¿En serio?
¿Tú juro?
Veure, posa-lo, posa-lo en davant.
Es que no...
No seu creu que la gent desconnecta a la ràdio,
no que marquen els nostres oients.
No, no falta.
Ho he passat, eh?
Ho he passat en davant.
Pues és així, durant una hora y media.
Uau, es per matar-lo.
Trobo per aquí el tráiler, a veure si el rey es una mica millor.
Suposo que serà de més o menys igual, no?
No, el tráiler donava veu a que era una...
Imagina't que un día, al tomar una decisión tan sencilla
como qué bocadillo desayunar,
vuestras vidas
y las de los que os rodean
cambian por completo.
Me llamo Ismael Prego
y esta es mi historia.
¡Joder, joder, joder!
María Rubio, tú.
Sí, sí, no?
I surt ella.
És tremendo, perquè jo suposo que pel tráiler han dedicat més temps a estona...
A fer el tráiler, clar.
...i, com dir, imatges, que no passa les proves imatges que surten a la pel·lícula.
No, no, i tant.
O sigui, em sembla...
Que tu veies el tráiler i dius, ostres, és una peli, però tampoc m'espero una superpel·li.
Però si més no és una peli, encara hi ulls.
No, no, doncs ni peli ni peli ni mandangues.
Però veurem quin és el documental que presenten.
Home.
Jo el documental sí que està bé.
Veus, ara sí, ara m'interessa saber què han fet amb la reacció de la gent...
Clar, és això.
...quan van anar a veure la...
L'estratègia és molt bona, l'estratègia és molt bona.
Sí, sí, l'estratègia és molt bona i molt...
Ara, que els té quadrats, també.
I molt d'això també s'haurà guanyat.
Els té quadrats igual que l'Elon Musk.
M'ha agradat molt avui, Eric, que parléssim de gent que els té quadrats.
Exacte.
Fins aquí la secció de tecnologia, sembla, amb l'Eric.
Dimarts vinent, a veure si us veig els dos.
A veure.
Vinga, va.
Bona setmana.
Adéu, Eric.
I'm not the one for you
You've got to stop holding me the way you do
Oh, honey, if I'm not the one for you
Why have we been through what we have been through
It's so cold out here
In your wilderness
I want you to be my keeper
But not if you were so reckless
If you're gonna let me down
I dos minuts que queden per les set.
Us deixo aquest Water under the bridge d'Adel.
Demà dimecres, Equador de la setmana.
Que ràpid que passen els dies, no?
Estupendo.
Ens veiem aquí amb més històries i més fraccions
i col·laboradors que tinguem molt bon vespre.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà!