Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Dilluns demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Anem cap al Menach, cap a Barcelona, cap a aquest museu per visitar l'exposició Diàlegs Intrusos, tot és present,
que breument és una reflexió sobre l'art de la postguerra i també segona avantguarda.
És una col·laboració també feta amb la Fundació Sunyol i en parlarem ara mateix amb la Glòria que la tenim amb nosaltres a l'estudi.
Glòria, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda, ben tornada al programa.
No sé si estem ben ambientats, crec que sí, no?
Mira, amb aquesta música que has posat, verdaderament, en el que és el Menach, aquell espai que hi ha en aquelles capelles de Taull, del Pirineu,
allà és molt silenci, hi ha molt silenci, però no estaria malament que li posessin aquesta música.
Un film musical, no?
Avui també és adient per parlar d'aquesta exposició, sí, no?
Sí, sí, és adient. A veure, si fos ara parlem del Palau, no? O sigui, ja el fet d'anar allà ja és com molt festiu,
perquè és un lloc impressionant, aquell Palau, o sigui, arquitectònicament crec que no és una meravella,
però bueno, pujar allà és tot un espectacle i a més aquests dies no sé per què les fonts funcionaven, era de dia i funcionava.
Ah, sí?
Sí, o sigui, no hi ha turistes, funcionen les fonts i el dia estava molt bé, doncs és...
És un premi.
És un premi, és un premi.
Aleshores també t'estalvies totes les cues dels turistes, és que això és increïble,
perquè a mi m'ha passat anar, diverses vegades, però més de dues, anar a dalt a Montjuïc amb un dissabte,
ja no diumenge, dissabte, i no poder entrar de la cua que hi havia i marxar sense veure l'exposició,
sobretot aquestes exposicions que les anuncien per televisió o per la ràdio,
que aleshores les cues són impressionants.
Però això abans de la Covid, no?
Abans de la Covid.
Ara és una meravella.
Vas allà, entres, pots mirar el paisatge, veus Barcelona, des d'allà veus el Tibidabo,
bueno, és fantàstic.
I aleshores quan entres, clar, a més aquesta exposició que han fet ara, que es diu Diàlegs Intrusos,
que com tu molt bé has dit, és una col·lecció que la Fundació Sunyol l'ha cedida allà,
el que han fet és una cosa que jo he trobat molt original,
que és repartir totes les obres per tot el museu.
O sigui, que te les pots trobar a fotografia, a ceràmica, te les pots trobar a tot arreu.
Aleshores, vulguis o no vulguis, has d'anar a veure tot el museu.
Perquè, clar, tu vas a veure això, però si això està al costat d'una cosa que és interessant,
doncs pares.
Si potser de cop et trobes que estàs al costat d'un quadre que t'interessa,
o que recordaves que l'havia vist de feia molts anys, doncs et pares.
O sigui, el que estic dient què és?
Que qui vulgui anar a veure aquesta exposició, que no vagi i digui,
bueno, com sempre quan entres a la sala de la dreta o la sala de l'esquerra o la sala de baix,
amb una horeta en tinc prou.
No, o sigui, recomano que vagis allà amb molt de temps,
perquè el que es tractarà serà pràcticament de veure tot el museu,
o sigui, que s'ha d'anar en compte amb això perquè és molt important.
Està repartit per tot arreu.
I, a més, queda molt bé perquè els diàlegs d'intrusos el que fan és que posen
les obres aquestes que són del segle XX,
es posen junt amb coses que potser són del segle III o del segle I,
és igual, una escultura del segle I.
I, clar, et fa sentir d'una manera molt especial,
perquè no és una exposició normal.
O sigui, potser aquestes peces soles no haguessin dit...
O sigui, segur, clar, no tenien l'interès,
perquè, a més, em sembla que som 19,
no tindrien l'interès que tenen d'aquesta forma
que ocupen tot el palau, no?
Ho han buscat bé, no?
És una manera ben trobada.
És una manera ben trobada.
És una manera ben trobada, a més, que la gent que vagi allà
vagi a veure tot el museu.
Tot el museu.
I, a més, és una exposició, perquè estava veient que ja porta uns quants mesos,
de fet, des del novembre, des del passat novembre del 2020, per tant.
Fins el 21, fins el novembre del 21.
Un any.
Bé, aquest és el problema de sempre,
que ara les exposicions han de durar molt perquè no tenen diners.
O sigui, aquests del museu, per exemple,
ahir estaven pràcticament sols, els que hi érem,
i no tenen entrades.
No fan calaix amb les entrades.
Per tant, no poden fer exposicions contínuament,
sinó que han de fer exposicions que es prestin a estar molt de temps.
A més, no hi ha turistes,
per tant, tampoc van a veure res que els pugui interessar,
a part del palau, del que puguin tenir allà.
Aleshores, en aquests moments, fan el que poden.
I la veritat és que està ben fet,
perquè ja dic, pots visitar tot el museu,
i et passeges pertot arreu,
i aleshores, inclús, clar, veus coses que feia temps que no veies,
i que si no és per això, no les aniries a veure, no?
I és un bon passeig.
I tant.
Ara, suposadament, si a partir de dilluns no tenim aquest confinament comarcal,
encara igual els museus guanyen una petita part, no?
amb aquesta mobilitat.
Aleshores, com a mínim, podrà venir la gent del Baix Llobregat.
Exacte, sí.
No, els Llobregats som nosaltres, del Barcelonès, o...
Bueno, nosaltres anem allà, sí, clar.
Sí, o que puguin sortir ells també.
Sí, pot venir gent de tot Catalunya, no?
Però, bé, a veure si remunten,
perquè pobrets estan passant-ho malament.
Clar, val la pena per un costat,
perquè és el que deies, no?
Ho gaudeixes d'una manera que fa dos anys,
un any i mig era gairebé impensable, no?,
amb els turistes, etcètera, etcètera,
però, clar, hi ha l'altre punt, no?,
que és que el museu, òbviament,
no treu la rentabilitat que treia fa un any i mig,
econòmicament parlant, amb la taquilla.
Exacte.
Però, vaja, és el moment per anar a visitar.
Sí.
100%.
Les obres estan posades, ja, com et dic,
per tot el museu i estan molt ben trobades.
Veus com una peça del segle XX,
aleshores la barregen, com hem dit abans,
amb una escultura del segle II o del segle III
o un quadre gòtic del segle, no sé, XIV.
I verdaderament et fan pensar,
perquè hi ha vegades que tu no li veus la similitud així de cop, no?
Però a poc a poc, si llegeixes l'obra
i veus el que hi ha i veus la persona que ho ha escrit i per què,
doncs, aleshores, inclús tu et pots fer la teva pròpia pel·lícula.
No cal que sigui el que et diuen,
sinó tu et pots fer la història d'aquests dos quadres
i per què fan un diàleg entre ells.
I bé, a mi em va agradar.
Bé, ja saps que a mi sempre m'agraden.
Sí, home, sí.
Ho sabem, ho sabem.
I abans d'anar allà, precisament,
vaig passar per una altra banda que no coneixia,
que és l'Hospitalet, que està molt a prop.
Sí.
Es diu La Bòbila.
Qui és La Bòbila, sí.
La Bòbila és un lloc que jo no coneixia,
un centre cultural d'un edifici que està molt bé,
és un edifici nou, molt maco,
i hi havia una petita exposició de llibres d'artista,
que ja n'hem parlat altres vegades,
que és un tema que a mi m'agrada.
Sí, hem de parlar.
I aleshores també tenen una petita sala
amb llibres d'artista que, per qui no coneixi el tema,
ho té molt a prop, perquè està pràcticament aquí a la carretera
que va cap a Sants i es pot anar a veure la mar de vent,
perquè l'autobús et deixa molt a prop,
està a prop de la carretera.
I és un centre que també, això, no havia estat mai,
està en una plaça molt bonica
i és una part d'Hospitalet que qui no la coneixi,
com jo, que no la coneixia, està bé.
I aquesta exposició que deies de llibres d'artista
és una altra part de la que ja vam parlar,
que també estava, no sé si era a Cornellà, potser,
no, era a Cornellà, que també estaven fent precisament una mostra.
Van fer una molt més, que encara em sembla que hi és,
al Tecla Sala.
Sí, això era.
I aquesta no, aquesta no és al Tecla Sala.
El que passa és que a l'Hospitalet estan...
És més aviat com un festival, no, pel que estic veient?
És a dir, com un festival del llibre d'artista.
Sí, sí, em sembla que és el tercer any que el fan,
és la tercera vegada.
Sí.
Tercer festival del llibre d'art de l'Hospitalet.
i el fan aquí, a la bòbila.
Estic veient un, almenys la fotografia,
que suposo que serà una mica el cartell,
que semblen com unes...
És com un tronc i li penjen com unes fulles de paper blanc.
És un llibre d'artista, aquest, no?
Sí, és com una capsa.
Aquest que tu dius és com una capsa
on quan s'obre es veuen penjant aquestes coses.
O sigui, hi ha altres...
Com si fossin els capullos d'una papallona,
que s'han d'obrir, no?
Sí.
Un llibre d'artista, l'avantatge que té és que pots fer el que vulguis.
Aleshores, allà hi ha molts que són desplegables,
altres que són quasi papiroflèxia,
d'allò que es doblega cap aquí i cap allà
i tu te l'has de muntar.
Altres que hi ha endolors,
després hi havia coses del mar.
Un llibre d'artista, de fet, és un objecte
que pots fer el que vulguis.
Però tu interactues amb aquest?
És a dir, tu pots tocar-los i...
No.
No, però deies que hi havia aquest
que podies, potser, obrir la caixa o tocar...
No, no es podien tocar.
Però hi ha vegades que sí.
O sigui, clar, tu si el treus d'allà sí que pots.
O sigui, en aquest cas no,
perquè estava en un lloc,
a més, hi havia col·legis,
allà hi havia nens de 7 o 8 anys.
No, tocar-los aquesta vegada no es podien tocar.
Però sí que són coses que són mòbils,
que pots canviar la forma en alguns casos.
I, a part, el que dèiem,
un llibre d'artista pot ser...
Poden ser moltes coses.
Perquè aquí tenim en aquests moments
un gat de peluix,
que, bueno, si li obrim la panxa
i li posem quatre lletres o alguna cosa,
doncs això pot ser un llibre d'artista.
O sigui, les coses són molt variades.
Són objectes, en realitat.
Moltes vegades són objectes.
Són obres d'art, no?
Sí, són obres d'art.
Dels propis artistes.
Perquè siguin com un resum de la seva obra.
Hi havia una, que és un llibre,
que han anat retallant frases de diferents planes
i amb aquestes frases o paraules que han anat retallant
han fet una altra novel·la o una altra història.
O sigui, d'un llibre ho han tret
i aleshores han construït una altra història
que no és la que t'explicava l'autor del llibre.
Val.
Van traient les paraules i muntan.
Estaven retallades i retallades al llibre, no?
Després hi ha llibres que el que fan és que
retallen tot el llibre i fan formes
i dobleguen les pàgines de tal manera
que són objectes i els posen oberts
o penjant del sostre o és igual.
Fan moltes coses amb els llibres.
Ja, el llibre no és només una cosa d'estanteria
perquè precisament està deixant de ser una cosa d'estanteria.
La gent s'està traient els llibres de sobre
perquè amb això de l'internet,
doncs bé, els ocupa molt l'espai,
ja no ho mires perquè els grans dits...
Ai, molt maco que és veure una estanteria amb llibres, no?
Sí.
Personalment opino que és bonic.
Però si vas aquí a la deixalleria
que tenen aquell container de ferro,
és tremendo.
A vegades t'agafen una...
Sí, de quilos de llibres?
No, no, el container sencer de llibres jo l'he vist, sí.
No, no, hi ha gent que se'ls treu de sobre.
Bueno, clar, l'Enciclopèdia de l'Arús, no?
L'Arús o l'Enciclopèdia catalana
també he vist que se l'ha tret
i ja no diguem d'aquella de la British...
de la British Library, em sembla que es deia.
Pot ser, sí.
Que allò era una cosa que, bueno,
tenir-la era com un prestigi, saps?
Sí, bueno, que no hi havia...
L'Enciclopèdia era un prestigi
tenir l'Enciclopèdia britànic a casa.
Però, clar, és que ara amb el Google
són coses d'aquelles que, vulguis que no...
Com aviat el diari, que també suposo que desapareixerà.
Sí, això ho porten anys, dient-ho, eh?
De moment jo crec que encara ens aferrem una mica al paper, no?
Sembla encara que...
Sí, però ens aferrem nosaltres,
els que hem trobat el paper,
jo llegeixo el diari des dels 14 anys.
Jo, per molt que miri internet
i que llegeixi el diari per internet,
a mi el que m'agrada és el paper.
Jo també soc de paper.
És el paper, perquè, a més, trobo una cosa
que amb internet,
quan tu mires les notícies,
mires les que vols mirar.
O sigui, tu tens obres a la web
o qualsevol cosa d'aquest...
qualsevol diari d'aquests...
I el que passa és que tu busques i dius
vull veure, doncs, economia, i mires economia.
Però és molt diferent això, agafar un diari,
perquè, a part, en el diari de mà
jo el que trobo és que,
a part del que tu vols llegir,
llegeixes el que ells volen que llegeixis
i llegeixes coses que no saps que existeixen.
O sigui...
O sigui, que no haguessis escollit, no?,
per llegir directament.
Clar, perquè, per exemple,
si tu mires un diari i, de cop i volta,
veus a baix tot un peu de pàgina
que et parla de l'exposició
de diàlegs d'intrusos,
que almenac és una cosa,
però si tu et poses a internet
i resulta que sí,
ja sé que hi ha aquells bancs,
però potser no coincideixes,
per tant, potser no te n'enteres, no?
O sigui, que el diari té coses molt bones, encara,
que, per mi, internet no les ha solucionat.
Jo estic bastant d'acord amb tu, eh?
I ara m'has recordat,
tornant al tema dels llibres d'artista
que comentaves,
recordo que aquí, precisament,
a Can Ginestà,
crec que va ser el 2019,
que va ser l'últim Sant Jordi
que vam celebrar, entre comentes,
normal abans de la Covid,
vam penjar també uns llibres
que van estar pintant amb guix,
de fet, que van quedar així oberts,
que semblaven com uns ocells.
I es van penjar per tots els balcons
de la Masia, de Can Ginestà,
és a dir, a la façana, no?,
quan entraves per l'avinguda,
per l'entrada als jardins.
És que van fer una exposició de llibres.
Sí, i a part quedaven,
sí, era com un fil transparent,
els anaven penjant
i semblaven com ocells,
però eren llibres,
però els havien, diguéssim,
enguixat, no?,
perquè es quedessin així com d'usos.
I va ser una feina força...
Jo amb algunes vaig enguixar,
et vaig ajudar.
Per una altra banda,
quan va sortir a internet,
es deia, ui, això dels llibres s'ha acabat.
I la veritat és que em sembla
que han obert moltes llibreries últimament.
Jo he estat aquesta setmana
a la llibreria que han obert...
A Barcelona?
A Barcelona, sí,
al carrer Consell de Cent
entre Rambla de Catalunya i Balmes,
que es diu...
Ara no record com es diu,
ho sento molt.
Ara la buscarem, tranquil·la.
Bé, és una llibreria molt gran
que està molt ben preparada.
És que la tinc a tenir aquí,
espera't,
ara sí la trobem.
Mira, mentrestant a...
Bueno, l'has trobada?
No.
Dic que aprofito,
si no, per comentar també
temes de llibreries.
N'hi ha una a Barcelona,
de fet crec que està a Madrid també,
i a diferents punts,
crec que...
Bueno, a més,
llocs a València,
a Sragossa,
a Alacant, crec,
que es diu Reread,
és a dir, rellegeix,
no sé si et sonarà,
ni alguna funca oberta,
per exemple,
la que tenim més o menys més a prop,
que és una llibreria low cost,
perquè el que fan és,
diguéssim,
comprar llibres de segona mà,
per exemple,
doncs tens 20 llibres a casa
que no llegeixes,
o ja te'ls has llegit
i els vols donar una segona vida,
els pots portar a una biblioteca,
per exemple,
o els hi pots vendre amb ells.
Llavors,
ells els que fan és,
diguéssim,
entre cometes,
restauren
o els col·loquen,
és a dir,
que estiguin en bon estat
per vendre'ls,
llavors és una segona vida
d'un llibre
que ja ha estat llegit
i que,
en fi,
la pots donar a rellegir,
per això es diu Reread,
Reread,
per si algú ho vol buscar,
estan arreu del territori nacional.
Els llibres,
últimament,
sembla que els estan donant
més valor
del que els hi donaven fa uns anys.
Aquí mateix,
al mercat,
al mercat de la plaça,
d'aquí de Sant Just,
hi ha,
com saps,
hi ha botigues que estan tancades
i aleshores hi ha una
que la gent hi deixa llibres
i la gent,
uns deixen
i els altres n'agafen.
Ah,
un banc de...
Sí,
un banc de seure,
no?
No,
en la botiga no el banc de seure,
quan baixes la persiana,
aquell espai que queda
a mig alçada,
queda,
la persiana queda a mig alçada
i aleshores allà,
un dia vaig veure
que hi havia llibres,
vaig mirar,
vaig preguntar,
me'n vaig a emportadors
i aleshores és un lloc que vas,
deixes,
agafes
i vas trobant coses.
Sí,
a mi m'ha...
Jo ho he vist,
això,
ha vingut d'indústria,
un banc,
precisament.
També hi ha 4 o 5 llibres apilats
i un parell de llibres més infantils
i també...
Sí,
el problema és que
en els bancs es mullen
i aquí al Mercat,
aleshores al mercat,
per qui no ho sàpiga,
hi ha...
hi ha...
hi ha això,
no?
És a la part del darrere.
A baix,
a la...
a la banda de la carnisseria.
Ah,
a la porta principal del mercat.
Sí,
però a dintre,
eh?
Sí,
sí,
sí.
A dintre hi ha una botiga tancada,
que abans era de fruita,
i ara allà la gent deixa llibres
i agafa,
i jo n'he agafat
i...
I n'has deixat també?
Sí.
En comptes que vagin a la xaiaria,
pobres.
Clar,
és que és una llàstima.
És una llàstima.
També la gent deixa llibres
és a la biblioteca,
el que passa és que la biblioteca
no volen.
Bueno,
depèn de...
Jo n'he donat,
per exemple,
em vaig donar gairebé 10
depèn de quins siguin,
igual diuen,
mira,
aquests dos no ens interessen,
però aquests altres sí,
perquè no els tenim
i podem ampliar el fons
i a veure en l'estat en què estan.
Puc dir que tinc 10 llibres
que estan a la biblioteca,
com has llegit?
Tot bé,
jo pensava que no va haver-hi una època
que no els hem de dir.
El tema Covid,
el tema Covid crec que va ser més aviat.
Sí.
Perquè a més,
hi ha molta gent que sense saber-ho
els tira a la bústia
i no és el lloc,
els has de portar-ho en persona.
És a dir,
la bústia és només de préstec,
de préstec,
que digui,
els has de portar en persona.
Doncs han obert
han obert
diverses,
diverses llibres noves.
Estava intentant buscar-la,
a veure si la trobava,
però clar,
com a nova llibreria a Barcelona
n'hi ha unes quantes
que encara és bona senyal
que n'hagin obert.
Mira,
ara hi ha unes,
així com més conegudes,
Finestres,
No llegiu,
La Panafricana,
Set Vides,
La Pícola,
Fahrenheit 451,
Byron,
a l'Ona ja el coneixem.
Sí.
I,
sí,
No llegiu,
és una...
Sí.
No llegiu,
m'agrada.
No llegiu,
almenys aquest és el nom
que a mi m'han donat.
És que al final
les llibreries ja estan deixant
de ser un lloc
on només comprar llibres
i en zones d'aquests
amb sofàs
inclús per llegir,
no?
Aquesta que et dic,
sí,
té un sofàs,
té un sofàs molt còmodes,
té,
doncs això,
té un jardí
amb una taula molt gran
i ja està,
de dir que el Consell de Set
entra
Rambla
i Valmes.
És com la llibreria
Altair,
no?
A Gran Via.
De viatges.
Sí,
de viatges,
que a dins també té una cafeteria.
Bueno,
ara ja és agència de viatges allò també.
Ah, sí?
No?
O al costat,
han posat l'agència de viatges.
Jo sé que en venien,
bueno,
sí,
especialitzada en viatges 100%
d'en bicicleta,
per fer-ho amb caravana,
per fer-ho caminant,
si vols.
Sí,
s'estan especialitzant molt.
I a dins també hi ha una cafeteria,
a més,
tot són productes ecològics,
menú,
diguéssim,
tot això,
tot bioecològic,
que també es porta molt.
I a Gràcia també hi ha unes quantes llibreries,
que no tinc el nom,
que també són petites,
però que tenen coses interessants,
bastant especialitzades,
que tampoc no et sé dir al nord,
perquè no les conec.
N'hi ha moltes,
n'hi ha un munt.
Aquí a Sant Jus sí que és cert que tenim,
com la més coneguda,
podríem dir,
també per l'ubicació,
tenim que el llibre té,
no?
Sí.
I tenim també la llibreria L'Escrivà,
que és més papereria també,
no?
Tenim la que també està a la plaça Maragall,
que és la Neiki,
no?
Que també és una mica un híbrid entre papereria i llibreria,
però com a llibreria com a tal,
crec,
i que ja em corregiréu si m'equivoco,
que el llibre té.
Aquí que el llibre té i les llibreries que tenim,
jo les intento ajudar,
les intentem ajudar,
però clar,
a vegades et costa una mica
perquè tu necessites un llibre
i a l'Amazon el demanes a les 10 de la nit
i al matí el temps,
i en canvi,
clar,
aquí a les llibreries volguis que no,
no poden,
no?
Però si és un llibre que no és urgent,
doncs val la pena.
Clar, exacte.
Val la pena demanar i ajudar-lo
i que ells el portin,
no?
Bueno,
i ara estem amb el Sant Jordi,
que de fet ha començat avui.
Estem parlant...
Jo no he vist cap botiga,
perquè són tres dies.
Sí.
I ha començat avui,
demà i demà passat.
No sé com els hi anirà.
Home,
semblava que el gremi de llibreteris
de moment estaven contents,
també,
per les serbes.
Home,
tenen l'avantatge
que allò que els hi passava a vegades,
que quan plovia era un desastre
perquè no es podien posar,
home,
doncs ara,
com que són tres dies,
algun no plourà
i això està bé.
Sí, esperem.
Home,
aquí,
Sant Jus,
portem ja uns dies fent activitats,
presentacions de llibres.
De fet,
avui,
d'aquí justament una hora,
dos quarts de set,
hi ha la presentació del llibre
de Converses a Can Ginestà,
Mans Puertes,
que tocaran també un concert
i esperem que la pluja almenys
no ens ho xafi.
Sí,
i el llibre que presenta,
en llibre de Converses,
vols que en parlem una nit?
Sí,
en parlem,
no?
El llibre de Converses són,
no sé si hi ha 20 Converses o 19,
que es van fer fa un parell d'anys,
que portava l'Ola Castany
i la Teresa Ferrer,
i,
clar,
els personatges són gent molt important,
o sigui,
un és el Plensa,
i,
si no m'equivoco,
avui ve el Plensa.
Mira,
doncs bona notícia,
no em consta,
però vaja.
Em sembla que bé,
almenys,
va dir que també ve el Fàbregas,
o sigui,
hi faran una xerrada petita,
o sigui,
parlaran tots ells,
o sigui,
que em sembla que no sé si vindran 18, 19,
i cada un d'ells parlarà un ratet,
una miqueta,
uns 10 minuts,
o sigui,
que l'acte durarà com unes dues hores,
i el fan aquí dalt,
sí,
et tenies que inscriure,
preferentment,
perquè ara és possible que trobem lloc,
jo estic inscrita,
però és possible que es trobi lloc,
perquè hi ha gent gran que potser avui...
Sí,
han col·locat unes carpes,
de totes maneres,
vull dir que no estàs a l'intemperie
amunt per aigües,
però hi haurà més gent que a les carpes
que han posat.
Però segurament,
sí,
jo crec que el que està passant molt en aquests actes
és que la gent que potser no s'ha apuntat
o que passa,
i com a curiositat ho vol veure,
es queda fora.
Ja.
A veure,
al final,
un metre dins,
un metre fora,
veus-ho igual i escoltes el mateix,
no?
Que no és la manera que volen que procedim,
però vaja,
que si al final passes per allà i ho vols veure,
t'hi pots quedar uns minuts,
i pots escoltar-ho.
De fet,
tornant al llibre,
també crec que jo,
Margarit,
era un dels que havia passat també
en aquesta sèrie d'entrevistes,
no?
Segurament.
El desaparegut poeta,
diguéssim.
Tots són noms de ser,
però és molt possible
perquè eren tot gent del poble,
hi ha la Susana Solà,
no em sembla,
hi ha personatges coneguts d'aquí del poble.
A més,
crec que la presentació la fa una periodista s'enjustenca també,
la Pepa Fernández,
crec que es diu?
Això no ho sé.
Crec que sí,
que fa com el fil narratiu,
crec que...
Crec que és un llibre que va costar molt
d'aconseguir totes les xerrades,
perquè és clar,
és gent important,
és gent que viatja per tot el món,
i que trobar-los va costar bastant de temps,
van estar molt de temps per poder-lo fer.
Crec que van començar el 2017,
van passar per aquí les dues autores,
Lola Castany i Teresa Ferró,
i crec que van començar el 2017,
vull dir que clar,
el que sí que recordo que havien comentat també
quan van passar per aquí per l'entrevista
és que totes les persones
que havien contactat per participar en aquest llibre
van estar encantadíssimes de fer-ho,
de deixar com la seva petjada cultural,
artística,
que sigui el vincle que tinguin.
Home, és que art tenim de tota mena aquí a Sant Just,
i hi ha artistes de molts tipus,
escultors, pintors,
escriptors,
o sigui, artistes de música.
Sí, realment, eh?
Crec que és un poble que està,
en tots aquests aspectes està molt bé,
està molt bé,
o sigui, a més sempre tens coses a fer,
o sigui,
quan no és un concert d'un trio a la Taneu,
però sempre hi ha coses de música a fer.
Trobo que és interessant, també.
Sí, realment.
Ara també tenim aquest cicle de concerts
de la Virse,
que es diu,
no sé si t'ha arribat,
que són tres veus de tres dones,
de la Clàudia Cabero,
la Judit Neatherman
i la Núria Graham,
que venen en dies separats, eh?
I s'estrena aquest dissabte a la Taneu,
crec que és a les 7 del vespre,
i, home,
són tres veus de tres dones
que, Déu-n'hi-do, vull dir...
Sí, em sembla que també hi ha una noia
que canta jazz
i que toca la...
com es diu?
que toca la...
Bueno, hi ha la...
Jo que sàpiga ben aquestes tres, no?
La Núria Graham,
la Judit Neatherman
i la Clàudia Cabero.
L'Andrea Motis...
Aquesta.
Però aquesta ja va venir.
Ha vingut un parell de vegades.
No, no, és que sembla que torna.
Ah, torna a venir?
Ah, mira, soc molt fan d'ella.
No, ha vingut un parell de vegades, sí.
Jo la veig veure a la Taneu un dia
i sí...
Que joveníssima aquesta noia.
Era.
Va començar...
Bueno...
Sí.
És que va venir molt joveneta.
Va venir molt joveneta, molt joveneta.
ara no sé si té 20 o algo.
Sí, però vaja,
que porta des dels gairebé 16, eh?
Sí, sí, sí.
Cantant, fent concerts...
Quan va començar a venir
era molt joveneta, molt joveneta.
Sí, sí, sí.
I a més, crec que amb el seu,
entre cometes, padrí,
el Joan Chamorro,
no?
Crec que és de...
Bé, padrí.
Bé, en certa manera
va formar part del seu grup
molt ràpidament.
Crec que ell és el Contrabaix.
Bé, en fi,
que li va donar una mica més
de propulsió
cap a aquest món musical, no?
Però jo crec que ella sola
ja tira milles, eh,
l'Andrea Mutis.
Sí, quan actua aquí a la Teneu,
que ha actuat completament sola,
jo crec que omple,
omple l'escenari.
I la sala.
I la sala.
Sí, sí.
Però és una nena que no es...
No, perdó, una noia,
que no es molt gaire,
no es molt gaire,
però verdaderament
omple.
Sí.
I ara ha estat mare, eh?
Mira com a curiositat.
Ah, sí?
Sí, sí, va ser.
Mira, de fet,
la vaig veure l'estiu passat,
és el 2020,
al festival de...
ara t'ho diré,
de Sant Feliu de Guíxols,
com es diu Porta Ferrada,
no?
Doncs...
I estava embarassadíssima,
però embarassadíssima
i, clar,
la veu igual, eh?
És a dir,
no li va canviar absolutament res, eh?
Però va ser encara un luxe més
veure allà damunt de l'escenari
i gairebé dues hores i mitja
cantant sense parar.
Dues hores i mitja és molt, eh?
Sí, sí, sí,
però jo no em canso mai d'escoltar-la.
De fet,
ara està sonant de fons.
Dóna molt de gust escoltar aquesta...
aquest tipus de veu
i aquest tipus de música.
No n'hi ha gaires.
No n'hi ha gaires
que tinguin
aquesta forma de cantar, no?
Sí, a més,
que ho té com molt a dins, no?
Que sembla que el jazz
hagi viscut
i és una noia catalana,
de fet,
de Barcelona.
Vull dir,
és com si tingués uns parents
antepassats, no?
Avampassats,
que fossin,
no saber,
de Chicago.
i que la seva família
la va influir.
Et sembla?
No,
has dit que algú del seu tio?
No,
del Joan Chamorro,
que és el contrabaix,
crec que és,
que la va,
no padrinar,
però vaja,
que molt ràpid
va veure el seu talent
i va dir,
espera,
que jo amb tu vull fer música
i han fet molts concerts junts.
Crec que forma part
del seu grup
i la seva família,
suposo que l'haurà recolzat.
M'imagino.
Sí, sí,
m'imagino que sí.
Així que aniràs a veure,
Glòria,
la presentació de Converses
que ens hi ha d'estar.
Aniré a veure la presentació,
sí.
Esperem que no plogui,
que hi hagi les carpes,
com tu dius.
Sí, sí,
estan muntades.
Això segur perquè acabo
de passar per davant
i ja estaven.
Molt bé.
Així que la setmana que ve
tu ho pots explicar també,
jo ja també m'ho passaré,
però no podré tota l'estona.
Bueno,
com dèiem abans,
si vols,
tornem al Museu Nacional,
val la pena que anem.
Hi ha l'exposició
de diàlegs i intrusos,
però a més tenim el romànic,
tenim el que en aquests moments
també hi ha una donació,
una exposició d'una donació
de la Aurelia Muñoz,
jo exactament no sé qui és,
és una senyora que veia
entre el 1926 al 2011,
i que ha donat la seva obra,
que són generalment tapissos
entre el 60 i el 70,
que és una cosa
que en els anys 60 i 70
els tapissos es van posar
molt de moda,
uns tapissos grans.
de cop i volta
els 80 van desaparèixer
i ara sembla
que la cosa torna.
I fan aquesta exposició
que, bé,
hi ha coses,
com per exemple,
n'hi ha una,
hi ha una petita obra
que és,
igual que la serada família,
que quan hi ha una maqueta
que està girada
tota la serada família
i Gaudí la va posar
amb tot de ploms,
per saber com la tenia
que posar al dret
per veure-la,
si aguantava o no aguantava
en aquelles alçades,
aquí han fet el mateix
i hi ha una petita obra
on també hi ha
un,
una mena de,
no sé,
de maqueta,
amb els ploms girats
igual que Gaudí.
O sigui,
que hi ha moltes interseccions
que s'ajunta una cosa
amb l'altra,
no?,
també.
I,
bé,
un més.
Aquesta és la d'Aurèlia Muñoz,
no?
deies?
Aurelia Muñoz,
que són aquests tapisos.
Sí.
Té un,
una sala
allà,
ara,
en el Menac.
Sí,
estava veient,
són tapisos així com de,
no és l'espai.
Tapisos de,
de,
fets a mà,
es fan,
amb llanes,
que va estar,
ja et dic,
molt de moda
als anys 60-70
i ara,
bueno,
doncs aquesta senyora
els ha tingut
i els ha exposat,
és més,
si no m'equivoco,
és una donació
que ha fet ella
que els ha donat
en el museu.
Tornem al tema
de les donacions,
això vol dir que
se la queda al museu?
Sí,
sembla ser que sí.
És a dir,
que l'obra ara forma part
de l'estoc,
per entendre'ns,
del museu.
Sí,
i hi ha vegades
que el que fan,
que es diu que es dona,
segons he vist,
que hi ha uns micromescenatges
que per adquirir l'obra
i aleshores els amics
dels museus
que acostumen a ser gent
que els hi va bé la...
Econòmicament.
Econòmicament
i aleshores
fan aquests micromescenatges,
les adquireixen
i les regalen al museu.
O sigui...
És a dir,
les compren a l'artista
i després les serveixen
al museu.
Les compren a l'artista
d'aquests amics del museu,
que per això són els amics del museu,
entre altres coses,
i les regalen al museu.
O sigui,
el museu decideix
de fet el que vol comprar
i aleshores
a través d'aquests grups
d'amics del museu
les adquireixen
i les deixen al museu.
I es diuen així,
amics del museu.
Diguéssim,
aquest tipus de...
Hi ha noms amics del museu
que fan això.
potser hi ha noms altres amics del museu
que l'únic que fan
és anar a veure el museu junts
amb un guia que els porti
o que se'n va anar per Europa
a veure museus.
Hi ha tipus d'amics del museu,
no crec que tots siguin
podents
per comprar aquestes obres
i donar-les, no?
Per fer-ho.
Aquesta, com deies,
d'Aurelia Muñoz,
Anudar el espacio,
no?
Estic llegint.
Sí.
No a l'espai.
No a l'espai.
Aquí també està el MNAC,
el Museu Nacional de Catalunya.
Sí, és aquesta que estem dient dels tapissos,
perquè per fer els tapissos
normalment es fan nusos.
Es van fent nusos
i aleshores es converteix en un tapís.
Que no és el típic tapís,
moltes vegades allò llist
que recordem del segle,
no sé,
segle XV o XVI o XVII.
No.
Són tapissos amb volum,
són tapissos amb volum,
que aconsegueixen tenir formes
i són com escultures.
N'hi havia un de molt bonic,
era com una mena d'allàs,
fet com si fos una bufanda rebregada
i aleshores se li donava tota una forma
que, si no m'equivoco,
era fet a ganxet
i que el consideren un tapís.
Aquest estava ficat en una vitrina
i la veritat és que
era molt bonica la vista,
o sigui,
era bonic.
Sí, veig que en té de penjats,
altres que s'aguanten al terra,
altres que estan penjats a la paret
o penjats per fils,
no?
Sí.
Sí, té com una mica de varietat.
Té altres que també estan fets
com una espècie de patchwork,
podríem dir.
Sí.
Hi ha alguns que són així una mica més...
Sí, sí, també hi havia patchwork, sí.
Una mica diferents.
Hi havia patchwork.
De fet, el patchwork és...
Abans es feien les vanos,
les colxes dels grits,
eren de patchwork,
o sigui, se'ls feia la mateixa gent
amb els trossets de tela
que els hi sobraven.
Ja va sobrant.
Anaven fent quadrets
i ens van enganxar...
Bueno, el que és el patchwork, no,
patchwork.
I sí, n'hi ha un,
n'hi ha un, n'hi ha, sí.
I crec que n'hi ha una altra exposició,
el MNAC,
ara ja que estem ficats a parlar
de les exposicions del MNAC,
que és una exposició,
crec que és de fotografia, no?
D'Antoni Campañà, estic veient.
Sí, aquesta no la vaig anar a veure
aquesta vegada.
Clar, és que el MNAC té moltes ales.
És que, a veure, és prou gran, eh?
A més, el que vaig fer,
és que vaig passar,
ja ho hem comentat abans,
vaig passar per totes les...
Com que aquesta exposició
l'han col·locat a tot el museu,
doncs passes des de mobles modernistes,
monedes,
o sigui, numismàtica,
hi ha de tot,
hi ha els pòsters,
els mobles,
tot, o sigui,
et passeges per tot el museu,
per això dic,
no aneu amb una hora,
perquè amb una hora no ho veureu,
perquè és que està distribuïda.
Aneu amb la idea de visitar tot el museu, no?
Bé, bé.
Aneu amb la idea que heu de passar
per tot el museu,
i encara que no vulgueu,
quan de cop i volta trobes
un quadro que saps qui és,
i que dius, ostres, la vicaria,
que feia temps que no el veia, no?
I et pares a veure,
doncs clar,
a poc a poc,
a poc a poc,
ho miro,
i a poc a poc et pares,
veus el Gaudí,
veus Picasso,
veus un Velázquez,
i clar,
vulguis que no,
jo et vaig parant,
és que la veritat és que no recordava
que hi hagués tanta varietat,
pensava que era més
de pintura catalana,
perquè de fet ho és,
però vaig veure que no,
que hi ha moltes coses allà dintre,
potser perquè sempre que vaig a veure exposicions
vaig a veure les concretes,
aquella,
no?
Sí,
però va estar bé.
És per anar-hi,
a més ara que podem sortir,
no?
Com dèiem?
Sí.
I aquesta última també,
encara que no l'hagis vista,
jo crec que té bona pinta,
perquè estic veient ara,
del fotògraf Antoni Campañà,
que és la Guerra Infinita,
que és un reportatge,
bueno,
són fotografies que de fet
va realitzar,
perquè estic veient,
durant la Guerra Civil Espanyola,
i que després la família
va trobar el 2018,
per tant,
són fotografies que havia fet ell,
i que després la preparà.
Ara estic confonada,
és la de la maleta vermella?
La maleta vermella?
Ah,
sí,
sé la història,
no sé si és el,
en una caixa aquí,
diu,
una caixa.
Diu,
aquest conjunt d'imatges
de gran qualitat artística,
van estar amagades
pel propi artista en una caixa,
i van estar allà
gairebé 70 anys,
des del final de la Guerra Civil
fins que la van trobar el 2018.
Sí,
el que passa és que al propi artista
no li dóna la importància que té.
La caja roja,
sí.
És la caja roja,
no?
Tens raó,
sí,
els entesos els va donar molta alegria
trobar aquesta capsa
perquè és que ningú sabia que existia.
Home,
és que el material històric
i contingut visual
és aquesta cosa.
És que els fotògrafos
fan milers i milers i milers
de fotografies,
i aleshores les van ficant
en una caixa
o en un armari
i ningú se'n dona compte,
aleshores resulta que
quan se'n van
es troben meravelles,
no?
Es troben coses...
I ho són,
realment són meravelles
les fotografies.
A la web se'n poden veure
quatre o cinc,
però vaja,
és per anar-hi a veure,
també.
Vull dir,
sí, sí,
la caixa vermella.
I ara s'ha trobat un Leonardo.
També s'ha trobat un Leonardo da Vinci?
Bueno,
es va trobar un Leonardo
que ara diu...
Es va trobar fa un parell d'anys.
Un Leonardo da Vinci
que el van trobar
amb un...
amb unes golfes,
amb un desvant,
i que ara s'està barallant
si ho és,
si no ho és,
diuen que no ho és,
diuen que ho és,
però bueno,
el que el va comprar,
que va ser un àrab,
va pagar...
Va pagar com si ho fos,
o sigui,
com si fos real,
el quadre.
El va pagar,
ara no recordo,
sé que comença amb un 4
i molts zeros.
Milions,
està cantant,
per aquí.
Milions.
I bé,
ara aquest senyor el té
i ara diuen que no és autèntic,
però vaja,
és difícil saber.
Que li diguin que ha pagat
aquesta milionada
per un quadre que no és cert.
És que és molt fàcil confondre,
és molt fàcil confondre
un quadre d'algú.
I saps per què?
Perquè els grans mestres
tenen el seu estudi
amb la seva escola.
Aleshores,
què passa?
Que moltes vegades
abans el que feien
era que pintaven
els mestres,
com el Leonardo,
pintaven les mans,
sobretot les mans
i potser la cara.
I el reste
el feien els alumnes.
Aleshores,
si feien més o feien menys,
segons com,
ara que és quan s'està estudiant
si anant a l'escola
o no anant a l'escola,
ens estem una mica,
no inventant,
però quasi.
Perquè ben bé no se sap
qui ha fet què,
perquè el mestre
t'ensenya a fer una cosa
de tal manera,
t'ensenya a fer la pinzellada,
t'ensenya com ha de ser el pinzell,
si recte, rodó.
Jo t'ho dic perquè també he pintat.
I aleshores,
esclar,
acabes pintant el que el mestre,
que a vegades veus el del mestre
i veus el teu
i no saps quin és quin.
O sigui...
Clar,
la influència,
sí,
sí,
està clar.
Clar,
aleshores és molt difícil ara,
i sí,
ara estan sortint coses,
però,
bueno,
gràcies a que hi ha
aquestes màquines tan fantàstiques
que els fan unes radiografies
que veuen
el que havia pintat a sota
moltes vegades,
aleshores poder reconèixer
de qui són
o com són
o què hi havia,
no?
Sí,
de fet,
molts cops els passen
per aquests,
ara no em surt,
el túnel aquest
que et fan la...
No és una radiografia,
eh?
Ara no em surt.
Sí,
que veuen
el que ja sota.
Sí,
bueno,
les persones també,
és a dir,
medicament també es fa servir,
no?
Per les persones,
el tub aquest que has d'entrar
és que ara no em surt.
El tac.
Sí,
un tac,
una...
Resonància.
Això,
això mateix,
una resonància magnètica
també ho han utilitzat,
de fet,
per exemple,
per trobar a veure
què havia passat,
és a dir,
per intentar esbrinar
què li havia passat
o quin és l'amor,
perdona,
quina va ser la causa
que va determinar
la mort d'aquell faraó,
faraona o qui fos
i s'havien introduït
en aquestes...
Bueno,
se li havia fet
una resonància magnètica.
Sí,
als quadres els passa això també
que hi ha els pentimentos,
o sigui,
que fan un quadre,
no els agrada
i aleshores pinten
un altre a sobre
i aleshores amb aquest aparell
que tu dius
doncs poden saber
què hi havia a sota,
no?
O si,
per exemple,
el gos estava assentat a terra
o estava aixupit
o estava amb el capdret
i després ho ha corregit
i tot això ara
doncs es pot veure,
es pot veure,
sí,
sí.
Llavors estan esbrinant
a veure què passa
amb aquest Da Vinci,
no?
Estan esbrinant
què passa amb aquest Da Vinci.
A veure si té part
d'autèntic o no.
Sí,
que us parlen els...
Ara ja que si és
la gioconda masculina
del...
Bueno,
sí,
és que és com un home,
no?,
amb els dos dits així
com creuats,
no?
Sí,
parlen d'això,
o de què pot arribar a ser
la gioconda,
jo crec que no,
la gioconda masculina,
o sigui,
en pla masculí
de Leonardo,
però bé,
això ja és molt dir,
no?,
perquè clar,
en aquests moments
els propietaris
i tots els que el voltegen
d'antiquaris
o de...
doncs el que volen
és que això pugi de preu.
Clar,
és una mica revaloritzar,
no?,
l'obra.
Crec que es diu
Salvatore Mundi,
pot ser que sigui
aquesta obra,
no?
Sí.
Sembla més aviat.
Va amb una tónica blanca
o alguna cosa així,
no?
Sí,
com una...
Sí,
blagosa,
més o menys,
sí.
Sí.
Home,
Salvat les diferències
amb la gioconda,
jo em quedo amb la gioconda,
sincerament,
eh?
Vull dir,
sí,
sí,
diu que va ser comprat
per 450 milions de dòlars.
450,
bé,
com és que hi ha 4,
sí,
però no volia exagerar
per 450 milions de dòlars.
Sí,
que són uns 370 milions d'euros.
Sí.
El 2017 es va...
Sí,
no,
el que...
el Lodellario no sé si farà un catacroc,
com va fer amb els tulipans,
jo no sé si...
A veure...
Has llegit allò dels tulipans?
No.
No?
Doncs va haver-hi una...
No sé si al segle XVII,
on es van descobrir,
a veure,
que els tulipans en aquell moment,
els bulbo,
els bulps,
bulbo,
sí,
sí,
de tulipà,
era el més car que hi havia.
Aleshores,
la gent venia a les cases
per comprar bulbo,
o sigui,
bulbo no es diuen...
Sí,
crec que es diuen bulbo.
Bulbo,
bulbo.
Sí,
en català,
sí.
Doncs la gent es venia a les cases
per comprar perquè va ser una cosa,
o sigui,
es pagaven uns preus extraordinaris.
I de cap i volta va fer plof.
I aleshores la gent es suïcidava
perquè es veien un a la casa
per comprar bulbo.
Mira,
va ser una moda.
Era com si fos comprar or.
com tenir...
Sí,
exacte,
exacte,
jo suposo que en aquella època
doncs
deurien estar
aquells grans palaus
com Versalles
i totes aquestes coses
que els hi devia
per posar bulbs
a tot arreu
i va ser un boom,
van pujar a preus
que,
bueno,
és divertit
perquè la gent comprava bulbs
com més que qui compra hort
i la gent es va arruïnar
i va haver-hi un dalt avall
com quan va esclatar la bolsa
al crac del...
al crac d'estats un...
Sí,
al crac del 29,
al crac del 29,
doncs amb els tulipans
va passar el mateix.
Estic veient que això va ser
a finals del segle XIX,
estic veient el 1837.
El 1800.
Sí,
estic llegint que va ser
la primera bombolla econòmica
que es recorda
de la història econòmica.
La crisi dels tulipans.
Els tulipans.
Sí,
la crisi de los tulipans.
La crisi de los tulipans.
És molt fort.
Aquesta història
és molt divertida
perquè penses
com els homes
poden arribar a ser tan...
tan...
no sé com dir-ho.
Bé,
una mica la...
com dir-ho,
la pressió que pot fer
un ramat,
no?,
en el fons.
És a dir,
és com la borsa,
no?,
quan algú corre la veu
que hi ha unes accions
que cauran,
tothom les ven,
no?,
o quan hi ha un rumor
que entrarà una nova empresa,
tothom les compra,
no?,
en això pel que estic veient
més o menys,
diu que amb 4 anys
has de multiplicar per 10
el valor dels bulbs,
dels tulipans.
Sí.
Posa el que valien,
el que va valdre un bulb,
ho trobes?
Doncs...
és que eren verdaderes bestieses,
no?,
això és de les coses
amb economia...
Anna,
doncs tenia raó,
perdona,
segle XVII,
eh?,
1637.
Sí,
sí,
sí,
sí.
és d'aquelles coses
com per estudiar-les
en el...
jo no sé si ho fan o no
als col·legis d'economia
o a la facultat
ni a...
aquí,
a les universitats.
Però és verdaderament,
és per estudiar el tema,
no?,
que la gent sigui capaç
de pagar,
de vendre's la casa
per comprar un bulb
de tulipà
i que després es quedi
sense res,
no?
Mira,
a veure si ho diu,
diu el 1623,
diu només
hi havia un bulb,
a veure,
un bulb podria arribar
a valdre mil florines
neerlandesos.
Mil florins
neerlandesos,
clar,
això no sé
quina equivalència
tindria.
És igual,
era una fortuna.
Però devia ser moltíssim.
Era una fortuna,
era una fortuna,
era com tu has dit.
I tenien uns ingressos
mitjans de 150 florins,
per tant,
vull dir,
si valien mil
i la família
podríem dir
que per persona adulta
ingressava 150 florins,
són 10 mesos
per recuperar
aquests mil florins.
Sí,
sí,
vull dir...
Sí,
sí,
hi ha històries d'aquestes
que són,
i altres que fan por
perquè aquí fa uns anys
va haver-hi aquella història
de la piràmide
que tu posaves
i després rebies.
Ah,
sí,
allò de que tu...
Tu posaves en quantitat
i aleshores
com que allò
s'anava multiplicant
perquè era una piràmide
i al final,
bueno,
rebies
i també allò
en el moment que s'acaba.
El moment també petava,
vull dir,
clar.
En el moment que petava
i totes aquestes coses
acostumen a petar,
no?
Sí,
sí.
I quan peten
fan mal
a gent que
podia gastar aquests diners
i a gent que no.
Clar,
igual gent humil
que es pensava
que amb això
doncs podia tenir
riqueses
que podia aconseguir
però també,
vull dir,
Déu-n'hi-do,
la quantitat de diners
que va arribar a moure
aquests bulbs.
Diu que es van vendre,
es van arribar a vendre
un ram de 40 bulbs
per 100.000 florins.
Sí.
És a dir,
10 vegades més el preu
d'un florín.
Mare de Déu.
Ai,
d'un florín,
d'un bulb.
Mare de Déu.
Sí,
és una història
que quan te l'expliquen
dius,
però com pot ser?
Però sí,
mira,
no sé ara
amb què ho podríem comparar,
no?
Potser amb...
Bueno,
amb la bombolla immobilià
i amb les accions
amb les accions
de l'Amazon.
També,
sí,
sí,
el que ha crescut
d'aquesta empresa
d'aquesta...
Ai,
els bitcoins.
Oi,
els bitcoins.
Els bitcoins,
sí,
però crec que encara...
Els bitcoins a mi em van oferir
a comprar-ne
fa més de dos anys
i em diuen
el que si hagués invertit
el que ara tindria.
És que et diuen
que hi ha gent,
bueno,
diuen allò,
que et comenten
o que he llegit
que m'han comentat
que realment
els que estan posats
viuen força bé,
això i he llegit.
Jo conec gent
que ha comprat
i ha multiplicat
per molt,
molt,
per moltes vegades.
Clar,
però acabes tenint
la conversió directament
amb euros
o acabes tenint
només bitcoins?
Clar,
la preocupació
és si realment
acabes cobrant
amb diners.
Exactament,
no sé com funciona,
però potser acabarem
tots comprant amb bitcoins
i encara no ho sabem.
Molt probablement,
això és com
la gota malaia,
no?
Va com entrant,
va entrant,
no?
I cada vegada
suposo que ho trobes
més a prop,
igual que acabarem
sense moneda
i sense bitllets
i acabarem
amb un mòbil
pagant.
O canviant,
o canviant,
pomes.
Exacte,
tornarem al trueque medieval.
Tornarem al trueque medieval.
Estaria,
mira,
depèn de què
estaria força bé.
Bueno,
esperem que no arribi.
No,
depèn de per què no.
De fet,
el que faci és que dones
el teu treball
i a canvi donen uns diners,
o sigui,
estem fent un trueque.
En el fons,
sí.
En el fons és un trueque.
Econòmic,
però sí.
I, Glòria,
ara sí que ho hem de deixar aquí,
que a mi,
ens queden
30 segons
gairebé per les 6.
Que vagi molt bé
la presentació del llibre.
La setmana vinent
ens expliques com ha anat
amb totes les converses.
Bona setmana,
que sembla que farà bon temps.
Això mateix.
Bona setmana,
Bona setmana,
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 6.
Tarda, us informa Kilian Sabria.
El Centre Europeu de Control de Malalties defensa que les persones que estiguin vacunades
es puguin reunir entre elles o amb algú que no és de risc.
Sense mascaretes ni distància social.
Això suposa un canvi bastant tangencial en tot plegat.
L'Agència Sanitària de la Unió Europea creu també que per viatjar
es poden estalviar quarantenes o proves de test.
Això s'ha comunicat aquesta tarda i encara s'ha de desenvolupar.
Per cert, dilluns es podria recuperar la mobilitat per tot Catalunya.
És la voluntat del govern en una decisió que es dona per feta
i que ha de ratificar demà el Procicat.
Sobre la taula altres qüestions, com ara si s'amplien o no els horaris
i aforament de la restauració i el comerç,
que també demanen protagonisme per aquesta nova desescalada.
Notícies breus, Gerard López.
En relació a aquest anunci del Centre Europeu del Control de Malalties,
ara sí que estem en condicions de poder ampliar les dades amb Jordi Baró,
que el tenim en connexió perquè ens pugui explicar
què hi ha de ser, què es talla exactament amb aquestes qüestions.
Som-hi.
Albert, Jordi Baró, endavant.
No el sentim, per tant, la comunicació no és possible.
Seguim amb altres notícies d'avui.
L'impacte de la pandèmia en el sector de la música en directe ja té xifres.
La caiguda d'espectadors i concerts a tot l'estat, el 2020,
s'acosta al 90%, segons dades de l'Associació de Promotors Musicals.
De 91.000 concerts amb què s'havia tancat el 2019,
l'any passat es van quedar per sota dels 12.000.
i de 21.600.000 espectadors, la xifra es va desplomar fins als 2.500.000.
Només en venta d'entrades, la caiguda de la facturació ja és molt evident,
de 400.000.000 a 138.000.
En concret, a Catalunya va caure dels 73.500.000.000 d'euros als 28.000.000.
El president de l'Associació de Promotors Musicals, Albert Salmerón,
assegura que són unes dades nefastes que fan recular el sector a principis de segle.
Aquestes xifres són la pitjor dada dels últims 15 anys.
i ens situen en una facturació similar a la que teníem el 2004.
Fa gairebé 20 anys, en un moment en el qual la indústria de la música en viu
no tenia res a vora com la coneixem ara amb tants festivals i concerts
i programació per tot el territori.
El ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska,
ha anomenat el general de brigada José Luis Tobar
nou cap de la Guàrdia Civil a Catalunya.
Nascut a Huelva l'any 62,
aquest general ja havia treballat en la comandància de l'àrea de Barcelona,
Balears i Girona.
El nou cap de la Guàrdia Civil estarà al capdavant
dels 3.000 agents que el cos militar té desplegats a Catalunya.
Centenars de detinguts a les manifestacions arreu de Rússia
en defensa del dissident Alexei Navalny,
en vaga de fam a la presó.
Les protestes han coincidit amb el discurs anual del president rus,
Vladimir Putin,
que ha advertit els rivals occidentals
que no creuin, que no passin la línia vermella amb el Kremlin.
Un col·lectiu ciutadà de Tortosa,
contrari a la retirada del monument franquista de l'Ebre,
recorre la licitació i la llicència d'obres per treure el monòlit.
L'entitat diu que la Generalitat no té competències per fer aquests treballs.
Tortosa, Anna Farràs.
Bona tarda, Corenbe ha presentat un recurs contenciós administratiu
al jutjat de Barcelona
amb l'argument que la Generalitat no té competències
per treure el monument franquista.
Josep Oteros, portaveu.
És un tema fonamental.
No veiem que tingui otorgades cap prerrogatives
per a poder actuar quan no és titular
i a cap lloc consta com a titular d'aquest bé.
Corenbe també ha recorregut la resolució
de l'Ajuntament de Tortosa
que va otorgar la llicència d'obres
per al consistori i defensa que el permís s'ha donat correctament.
Catalunya Ràdio Tortosa.
Esports, Jordina Tarré.
En joc el partit entre Rafael Nadal i el Bielorrus i Basca
debut del Manacurí al trofeu de Godó.
Barcelona, Sergi Andreu, bona tarda.
Bona tarda.
Lluny de l'esperat pel que fa a la versió de Rafa Nadal
avui en el primer partit el Barcelona Open Bank Sabadell
ha perdut el primer 7-6-3 davant d'Ibasca.
un jugador a priori sobre el paper molt inferior a Rafa Nadal.
Després, ja en línia ascendent el Manacurí
s'ha endut de forma molt solvent el segon 7-6-2
i ara som en el tercer gairebé dues hores de partit.
Domina i Basca dos jocs a un en aquest tercer
però serveix Nadal per empatar a dos jocs el tercer set.
D'altra banda, també en joc el partit de Keini Shikori
amb Christian Garín.
Guanya Garín 6-5 en el primer set.
Ja tenim classificats pels vuitens de final
alguns dels favorits, com Sitsi Paz,
o Andreu Rublef, o també el català Albert Ramos.
Sergi Andreu, Catalunya, Ràdio Tenis Barcelona.
La Superliga Europea de Futbol
es queda sense gairebé suports.
Ara mateix només el Madrid i el Barça
mantenen el silenci,
mentre que des de la Juventus
entenen que en les condicions actuals
la proposta és inviable.
Entre ahir a la nit i aquesta matina de passada
hi han renunciat als sis equips anglesos implicats
i aquest matí s'hi han afegit
l'Eldètic de Madrid, l'Inter i el Milan.
El Barça de bàsquet de la seva banda
juga aquest vespre a les 9
el primer partit de la sèrie de quarts
de l'Eurolliga
davant del Zenit de Sant Patasburg
dirigit per Xavi Pasqual.
El partit el podreu seguir en directe
pel web i l'app de Catalunya Ràdio
quan faltin 10 minuts per les 9 del vespre.
També aquest vespre
juga el primer partit de l'eliminatòria
CSK Fenerbahce.
A la Lliga de Futbol de Primera
avui es comença a disputar la 31ena jornada.
el Real Madrid visita les 10
al camp del Cádiz
ho farà però sense fer de Valverde
positiu de Covid-19.
El Barça jugarà demà al Camp Nou
amb el Getafe.
I també avui primer partit
de la sèrie de semifinals
de la Lliga Femenina de Bàsquet
entre l'Uni Girona i el València
a partir d'un quart de nou
i partit de Champions Masculina
de Baterpolo
entre l'Atlètic Barceloneta
i el Feren Baroix de Budapest.
El partit començarà d'aquí a una hora, a les 7.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Lua López.
El Pla Especial de Protecció del Medi Natural
i del Paisatge del Parc Natural
de la Serra de Collserola, el PEPNAT,
aprovat a principis d'abril,
es començarà a implementar en els propers mesos
i suposarà canvis importants
en els hàbits d'ús del gran pulmó verd
de la ciutat de Barcelona.
Un dels llocs més conflictius
és el Passeig de les Aigües,
ja que quan hi ha molta gent
és difícil comptabilitzar
l'acabar caminant i l'acabar amb bicicleta.
Per aquesta raó,
s'ha avançat que existeix la possibilitat
d'establir horaris o segregar itineraris
en funció dels diferents usos.
S'ha indicat així que en un futur
potser s'establirà que les primeres hores
siguin per anar amb bicicleta
i a partir del migdia
per caminar i passejar.
També es vol aconseguir
que la gent circuli
per la xarxa d'ús dinàmic
de camins i pistes
que estableix el PEPNAT,
evitant així que es vagi
cam a través o per rieres i torrents,
perquè s'estaltarà en el medi
i això afecta la biodiversitat.
Un altre dels canvis importants
que preveu el PEPNAT
és que els gossos
hauran d'anar lligats
per tot el parc en tot moment.
Últimes places disponibles
pel nou curs de logística
en e-commerce de solidança.
Es tracta d'una nova formació
en preparació de comandes online
per a persones en situació
de vulnerabilitat social.
Aquest curs està 100% subvencionat
i es realitzarà des d'abril de 2021
i fins a aquest mes de desembre.
Es treballaran competències transversals,
capacitació digital, picking,
logística de magatzem e-commerce
i inclou mòduls adicionals de coaching,
l'obtenció de carnet
d'operador o operadora de carretons
i 80 hores de pràctiques laborals
en empreses del sector.
Avui és, doncs, l'últim dia
per realitzar les inscripcions
de la primera promoció.
Aquest és un projecte anomenat Precomerç
que rep el suport de la Fundació La Caixa
i constarà de dues promocions
que es realitzaran durant l'any 2021.
La primera promoció començarà
aquest proper dilluns 26 d'abril
i finalitzarà el 30 de juliol.
L'equip de govern porta al ple ordinari
del mes d'abril la proposta de modificació
del contracte actual de recollida
de residus i neteja viària
per tal de donar cobertura
a les noves necessitats de la ciutadania
motivades per l'arribada del coronavirus
amb uns nous contenidors de major capacitat
i amb un sistema d'obertura en pedal.
Ens ho explicava amb detall avui
a Ràdio d'Esvern el regidor de Medi Ambient
Just for Salva.
Ha volgut deixar clar
que el sistema de recollida de residus no canvia.
El que canvia és la forma dels contenidors.
Es passarà així d'uns contenidors de 1.000 litres
a uns contenidors amb una capacitat
de 2.000 a 3.000 litres
per tal de cobrir aquesta nova demanda
que s'ha generat.
S'assumirà també al tema de la celebritat
ja que actualment les persones
tenen molta més consciència
de que volen evitar el contacte amb la brossa
provocant la implementació
del sistema d'obertura en pedal.
També es treballarà per aconseguir
uns contenidors que permetin
l'accessibilitat a les persones
de mobilitat reduïda.
I això ha estat tot per les notícies de les 6.
Tornem amb més informació
al Sant Just Notícies de les 7 del vespre.
Fins ara mateix.
No marxeu!
A Sant Just, canviem el xip!
Iniciem la implantació d'un nou model
de recollida de residus domèstics
per reciclar més i millor.
Un nou sistema en què els contenidors
de les fraccions orgànica i resta
s'obriran amb targeta.
Saps com funcionar?
Informa-te en el web
santjust.cat barra residus
i els perfils de Twitter i Instagram
arroba santjustresidus.
Utilitza la targeta
i recicla més i millor.
Pel medi ambient,
a Sant Just,
canviem el xip!
Ajuntament de Sant Just d'Esverc.
Com protegir-nos de la Covid-19
en el dia a dia?
Millor a l'exterior
que a l'interior.
Millor amb poques persones
que amb moltes.
Millor dins la teva bombolla
que a fora.
Millor poc temps
que molt temps.
Millor persones de risc baix
que de risc alt.
Informa-te en a
canalsalut.gencat.cat
Sistema de Salut de Catalunya
Generalitat de Catalunya
Radio 1, 2B
El poema
98.1
In the time of chimpanzees
I was a monkey
Butane in my brains
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit