Fins demà!
Així que ahir vam perdre la secció de cinema i també la secció amb la Carla i el Carles, però no us preocupeu que tornaran a passar pel programa en qualsevol altre moment.
De moment, avui us comento què és el que tenim, és que tenim un parell d'entrevistes bastant importants.
Començarem amb la Puri Martín dels tallers d'arts plàstiques d'aquí dalt de Can Ginestà de Creant Art,
que precisament avui inauguren l'exposició de tots els treballs que han fet durant tot el curs els alumnes d'aquests tallers.
Són uns quants treballs i per això ho exposen al celler de Can Ginestà i de fet estarà disponible fins al proper 6 d'agost.
Parlarem amb ella per fer aquesta valoració de la cluenda d'aquests cursos i a més saber què és el que veureu si us apropeu aquí al celler de Can Ginestà.
Com sempre també repassarem els titulars del dia amb l'Imanol a la primera hora i seguidament, després de parlar amb la Puri,
tindrem amb nosaltres el Dani Martínez, la Núria García i la Maica Dueñas, els dos protagonistes i la directora de l'obra de teatre Descalços al Parc,
d'Anell Simons, que el proper 29 i 30 de juny podreu veure a l'Ateneu de Sant Just, a la sala municipal.
Està organitzat per Just Teatre, perdó, a la sala cinquantenari.
Està organitzat per Just Teatre i ens explicaran una miqueta més de detalls ells dos, la Núria i el Dani,
que són els dos protagonistes que encarnen el paper del Paul Brether i la Corrie Brether,
o Brether, no sé com es pronuncia, i la Maica Dueñas ens explicarà com enfocar aquesta obra de teatre perquè l'ha dirigida ella.
Ens agrada estar amb tu.
Per cert, no us he fet el petit recordatori, ens podeu trobar també al Twitter,
i també al Facebook, de fet al Twitter, si us apropeu a la nostra pàgina,
veureu que us hem publicat el link de la nostra pàgina dins del web de radiodesvern.com.
Allà podreu trobar tots els tuits en temps real, també els posts del Facebook en temps real,
i els podcasts de tots els programes sencers, i, òbviament, també per seccions.
Així no us perdreu ni una, i si hi ha algun dia que no hi som, doncs podeu recuperar els podcasts.
Imanol, bona tarda.
Bona tarda.
Benvingut al programa de nou.
Moltes gràcies.
Partion, clar que sí.
Què dius?
Partion, clar que sí.
Partion?
Partion. La cançó diu...
Ho escoltes?
Never was a cloudy day.
Què?
Never was a cloudy day, no?
I diu, parion...
Parion, parion...
Tot va a començar aquesta cançó.
Ah, va bé, doncs anem a començar.
Ara tornarem una estona fins a retrobar el Partion.
Pensa que hem estat molta estona... Has estat molt de tothom parlant.
Sí, és cert.
Mira, ja callo, ja callo.
Fins que digui Partion, estarem aquí, bueno, mirant el cel.
Ara vull escoltar quan ho veus.
Fins a la tornada res, eh?
Partion.
Partion.
Ui...
Anemitzarem tot...
Espera, espera, ja ve, ja ve.
Ara, ara.
Ui, ha fet un amac.
Amac.
És a la tornada.
Bueno, no ve, eh?
No, està venint.
Espera, espera.
Tu confies en mi?
Millor no ho facis, però...
Ara sí, ja.
Ah, amics, saps que pensava que deia...
Partion, partion, partion, partion.
Doncs vinga, partion.
Partion.
Party amb els titulars.
Em vaig perdre els ahir, per tant, vaig una mica perduda avui.
No sé quines han estat les últimes novetats.
Seguim amb...
Una party, una party on?
De trofeus esportius, perquè vaig veure també el titular de tots els equips que havien ascendit, atlètic...
Que ara s'equip va baixar...
No.
No.
La festa de gent gran.
La festa de gent gran, és el titular.
La festa de gent gran.
S'ha iniciat aquest matí a la sala municipal de l'Ateneu.
És la que ens va explicar...
Ara m'estic liant.
El Pep Quintana ens va explicar que tenia una prerrevetlla, però no és aquesta, eh?
Sí, exacte.
Ah, és aquesta?
Ah, és aquesta.
Wait for it.
Perfecte.
Sí, una cita que ja té una certa trajectòria, tot i que sempre havia tingut lloc al centre social del mil·lenari,
i enguany ha canviat la seva ubicació en la primera part de la jornada.
Ha comptat amb una mostra de tallers i activitats i la celebració de la revetlla de Sant Joan.
La primera part de la celebració ha tingut lloc a partir de les 10 i la segona arrencarà a dos quarts de set de la tarda,
tot i que en aquest cas sí que tindrà lloc al patri del centre social del mil·lenari.
A partir de les 10 del matí fins a dos quarts d'una del migdia s'ha pogut veure, doncs, una mostra de tallers i activitats.
La presentació càrrec del mag Stickman, on passa un petit concert de la Coral Harmonia,
la mostra dels tallers de memòria del grup de ball Molta o del ball en línia, entre d'altres.
A part, l'acte també ha inclòs el lliurament de diplomas d'informàtica, un espectacle de cluenda i un aperitiu.
En referència a aquestes activitats per a persones grans, serveis, entitats i partícules treballen per impulsar el programa 60 i més,
un projecte municipal que pretén dinamitzar la vida activa de les més de 4.000 persones de més de 60 anys del municipi.
Mare meva, 4.000 persones?
4.000, sí, sí.
Ostres, és una xifra molt elevada.
Lipa d'olipa, sí, sí.
Perquè tenim 17.000 habitants a prop.
17.000 ja arrossant als 18.000, estem allà en aquell moment.
Però, igualment, sí, molta població, molta població.
Quasi un 30%, no? Estic calculant amb números ara.
Estem parlant que no tindrem pensió.
Mireia, estem parlant que no tindrem pensió.
No, no, començo a patir.
Però penses que si s'aguanta tanta gent pensionada, jo tinc una certa esperança, perquè al cap de la fi...
M'entén l'Ivanol, perquè no pinta gaire bé per nosaltres.
Sí, home, sí.
Ara hem de passar al baby boom.
Un cop passem al baby boom i totes les pensions del baby boom,
que hi quedarà.
Tenim nosaltres.
Sí, perfecte.
Arrasca, a veure què.
Que bé, que bé.
No arrascarem ni un duro.
Arrasca, a veure què.
Anyone.
Bueno, va, per últim, i a partir de dos quarts de set, com he dit,
tindrem lloc la rebella de Sant Joan amb coca i ball amb el duet Valparaíso.
Que va ser precisament això el que ens va comentar el Pep Quintana, no?
Que Valparaíso, de fet, és un nom que m'encanta.
A mi...
Dóna peu a qualsevol cosa.
Sí?
Un guateque, un programa de ràdio, una samarreta...
Un ràdio Valparaíso.
Sí, un programa...
On ustedes?
Un plat.
És que dóna peu, però tot, tot, tot, menys un nom personal, dóna peu a tot.
Home, Mireia Valparaíso no queda malament.
Un cognom, sí, però com a nom propi no.
Ah, com a nom.
Nom...
Valparaíso López.
No.
No.
No, no, no, no.
Però potser que vam dient Val.
Ah, Val.
Home, no.
No, potser...
Com a nom d'un quadre, és que pega per tot.
Com a nom d'un quadre?
Sí, he pintat Valparaíso.
Has de veure la pel·lícula de Van Gogh a Taití.
L'has vista?
No l'he vist.
Te la recomano.
Ust, la recomano.
És aquella que apareixen zombies i coses.
No, no apareix ningú.
Bueno, zombies.
No, no, no.
T'estàs equivocant.
No, és...
Que no, que no.
Indígenes que es mengen coses.
No, no, no, no.
No es mengen res.
Que no, que no, que no.
Van Gogh és la part de la seva vida en la qual va fer aquest viatge a Haití, va deixar
la seva dona i els seus tres fills, van anar cap a Haití, a la Polinèsia i va començar
allà, bueno, una altra etapa pintoresca, m'ho he millor dit.
Pintoresca.
Però sí, Van Gogh.
La banda sonora és espectacular.
Van Gogh.
Van Gogh.
Vols dir que van anar cap allà?
És Goghent, no?
Ai, Goghent.
És que de cop he pensat.
Ui, no pot ser Van Gogh.
Goghent, sí, sí, té tota la raó, és Goghent.
D'acord.
Ara, de cop...
Ah, no sé per què t'he picat a Van Gogh, però sí, sí, és Goghent, Goghent.
És que estava flipant, colors, he pensat, Van Gogh no s'ha mogut dolanda en sòria.
No, no, no, de fet, són les pintures d'això, de les magues de la Polinèsia, les que potser
s'han fet més famoses.
Les típiques Goghent.
Les típiques Goghent.
Doncs et recomano aquesta, no passa la de Van Gogh.
Et recomano Goghent, viatge a Haití.
Viatge a Haití.
Vale.
I a tots vosaltres també.
De res, no sé què venir.
Ah, sí, que Valparaíso podria ser el nom d'un quadre.
I has pensat en Goghent.
I he pensat en...
No, en Van Gogh.
I d'aquí he anat a...
En fi, és igual, vinga.
Vinga.
Vinga, acaba de creuar el cervell.
Molt bé, esticament.
Títolars, no te'l vull creuar més.
Vinga, va.
Sant Jus se sumarà demà, 21 de juny, el Dia Mundial de l'ELA, l'esclerosi lateral
amiotròfica, en una jornada que reivindica la lluita contra aquesta malaltia.
Una patologia neurològica que ataca les cèl·lules nervioses encarregades del control dels
moviments voluntaris de les persones i que actualment afecta a unes 400
persones a Catalunya.
L'ELA és una dolència que pertany a les malalties de les neurones motores que es
caracteritzen per la degeneració gradual i la mort d'aquest tipus de cèl·lules.
La malaltia actualment no té cura i des del moment del diagnòstic l'esperança de
vida està entre els 2 i els 5 anys.
La difusió de la malaltia és clau per aconseguir finançament pels projectes de
recerca.
És per aquest motiu que molts ajuntaments de Catalunya il·luminen d'haver el consistori
o algun edifici significatiu del municipi.
En el cas de Sant Jus, des de demà i fins al 26 de juny s'il·luminarà de color verd
la façana de Can Ginestà.
S'il·luminarà d'haver la façana de Can Ginestà.
Això per quin costat?
Per l'entrada en tenim?
Sí, sí.
No, per saber-ho.
La façana, la façana.
La façana.
Per tant.
Estaria bé que l'il·luminéssim tota.
Tota la casa.
Tot.
Per fora, per fora.
Com va fer això?
No, amb focus des de baix.
Hi ha els focus ja instal·lats.
Però hi ha els focus ja instal·lats.
Un mapping?
Un mapping.
Ai, que justets que som aquí.
Farem el...
Com es diu aquest festival que fan mappings i música electrònica a la Manresa?
Manrosonica.
A Barcelona també hi ha el festival Llum, crec que es diu, no?
Sí, de la Llum.
Però aquest no té música electrònica.
És que Manrosonica és molt underground, eh?
No, a Barcelona n'hi ha alguns que van acompanyats de música que acompanya el mapping i llavors va a la part.
Però no sé si és basat en música electrònica.
Clar, vull dir, no és un concert allò amb una persona punxant, etcètera?
Crec que no.
Jo almenys el que vaig veure a l'Ajuntament de Barcelona era espectacular, però no hi havia ningú punxant.
Bueno, a qüestions del directe.
Ningú, ningú.
Què ves? Vinga, últim titular.
L'Orfeo Enric Moneret tancarà aquest curs amb un concert a l'Ateneu que tindrà lloc dissabte 22 de juny a la sala 50 en Ari a partir de dos quarts de vuit del vespre.
S'acompanyarà de la Coral Harmonia, de forma que en dos oferiran una part del seu repertori propi, però la trobada també comptarà amb cants conjunts.
La Coral Harmonia, dirigida per Sílvia Planagumà, obrirà la vetllada.
Oferiran cançons com el Cant de la Losa, Dols Rosinyol o l'Arbret Florit.
Una primera part que es tancarà amb la cantada en comú del Cant del Poble, de Madeu Vives i Josep Maria de Sagarra, on hi participaran totes dues formacions.
Aleshores, serà el Tor de l'Orfeo Enric Morera, dirigit per David Pastor.
Oferiran un repertori amb un fort component popular, cantant composicions com La balada d'en Lucas, Down Band de Sully Gardens o Ton pare no tenàs.
I tot plegat es tancarà amb el cant conjunt dels segadors.
Aleshores, recordar que la trobada és oberta a tothom i completament gratuïta.
Ton pare no tenàs, eh?
Ton pare no tenàs.
Ton pare no tenàs.
Crec que és...
Ta mare és xata, no era?
Ta mare és xata.
Tradicional mallorquina, eh?
Si no m'equivoco.
I el teu germà petit nas de patata.
Te'n recordes o no?
Creus que això...
És així, és així.
És així, és així?
És així.
O és Barció Club Super3?
O sigui, això...
Barció o Garbí.
Ara...
Ara havia de...
Bé, ho trobem amb un dret aquí, ja està.
Per si no ho sabia, o la Mireia, anava al Garbí, quan era petita...
Però, a part d'això, era així, rep, la caixa.
Ton pare no tenàs, ton pare no tenàs.
Ta mare és xata.
I el teu germà petit, i el teu germà petit nas de patata.
Déu-n'hi-do.
I per això...
Jo he de...
O sigui, per això, dic que...
Crec que la de les que m'agrada més d'aquest és la balada d'en Lucas, eh?
Molt maca, aquesta cançó.
A veure, canta-la.
És una vanera, eh?
És difícil, milla.
És una vanera, és una vanera.
És una vanera molt maca.
Ara no cantaré, no ens la jugarem, perquè a més és menorquina.
I llavors hi ha articles salats.
Tot i que aquí tothom llavors fa l'article aquest a la lleig.
Tot és de sa...
No t'estic entendent.
Sa barqueta.
T'intento entendre, però no t'intento, t'intenc.
Va, vés a practicar i demà ens cantes una mica de venena de...
La que volguis, la que volguis.
Dóna'm un dos sostinguts.
No!
Fins demà, mira ja.
Go your own way sona ara mateix de Fredwood Mag.
Passen 21 minuts de les 5 de la tarda
i escoltarem alguna cançó abans de parlar amb la Puri Martín
dels tallers d'arts plàstiques de Creant Art,
que precisament avui, a dos quarts de vuit del vespre,
inauguren el celler de Can Ginestà
i s'exposaran totes les mostres de...
Bé, no tot el 100%, però part dels treballs
que han fet els alumnes de tots els cursos.
Així que esperem que vingui la Puri
i escoltem aquest Go Your Own Way.
You can go your own way
Go your own way
Tell me why
Everything turned around
Packing up
Checking up's all you wanna do
If I could
Baby, I'd give you my word
Open up
Everything's waiting for you
Everything's waiting for you
You can go your own way
Go your own way
You can call it another lonely day
You can go your own way
Go your own way
guitar solo
I'm your own way
guitar solo
I'm your own way
I'm your own way
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!



Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ens agrada estar amb tu!
No som de lloc
i després amb aquests cursos
que queden fluixets
fer una crida perquè...
La gent s'animi, no?
Per cert, estem parlant amb la Puri Martín,
codirectora de Crea en Art, no?
Gaudim Crea en Art.
D'acord, tot junts.
Que són aquests cursos d'arts plàstiques
municipals que feu conjuntament
a Can Ginestà.
Si vols, aprofito
i és per això ara tu has tingut
aquest lapsus perquè ara es diuen
les plàstiques
Crea en Art.
Abans no tenien nom.
El que passa és que vam
utilitzar l'empresa
que ho gestiona, que és Gaudim Crea en Art
i ara
finalment ja són
les plàstiques Crea en Art.
Tallers municipals, no?
Tallers municipals, sí.
Això sempre davant, sí.
I t'anar a preguntar abans
de parlar d'aquesta inauguració
que feu d'aquí una horeta i poc,
o dues hores,
d'aquesta mostra de Tavaills,
com ha anat el curs en general?
O sigui, com ha anat des del setembre fins ara
que esteu fent ja sopars de final de curs i de més?
Sí, bueno, el sopar ja de fin de curs
ja el vam fer la setmana passada.
El vaig veure, el vaig veure.
Sí, sí, molt maco l'entorn,
amb les bobetes de colors.
Sí, és tradicional.
Llavors, no sé,
sempre hem volgut
que tots els grups estiguessin junts
perquè tu saps que sempre
tendeixes a celebrar-ho
cada un en la seva classe
i llavors va començar
amb una manera
que es coneguessin
i que compartessin
les seves experiències
i no comencem així.
A passos també inclosos, no?
Sí, i llavors, clar,
com tenim uns jardins tan espectaculars,
com no aprofitar-los.
Home, i el lloc també ja és...
Màgic.
Màgic, sí.
Jo la veritat és que
vaig fer el curs d'aquarela,
vaig fer un trimestre
amb el Nil
i el lloc és...
Fantàstic.
Sí, la llum que li entra
i tot és un ambient idíl·lic
com per fer classes de torn
o el que sigui,
que n'hi ha un munt.
T'anava a preguntar també
si a nivell d'inscripcions
els alumnes han seguit
per exemple,
tots els trimestres, no?
Allò que algú s'apunta a torn
i llavors segueix el segon
i acaba ja el curs
o hi ha bastants moviments
de gent que diu
ara provaré això,
ara en canviaré jo.
No, això sí que passa
però quan acaba el curs.
O sigui, quan acaba el curs
i sobretot arrel
que veuen l'exposició
sempre hi ha moviments.
Ai, doncs això m'agrada
ara l'any que ve
m'apuntaré a tal cosa.
Llavors sí que hi ha un moviment
però un cop finalitzat.
O sigui, no s'acostuma
a mitjans de curs
canviar.
No sé per què.
O sigui, perquè quan comencen
ja acaben.
I llavors l'any que ve
sí que proven una altra cosa.
Perquè ja estan disfrutant
d'aquella tècnica
i la volen també
profunditzar, no?
No, és com trimestres
la mentalitat de fer-ho
sinó que va per curs.
I sí que hi ha molta gent
que circula, eh?
Que primer comença
una tècnica
i després passa una altra.
Això és molt habitual.
hi ha gent també
que pot
i fa doble T.
Clar.
Sí, i si no
fan això
i van passant
i fa molts anys
que tenim alumnes
els mateixos alumnes
que van rodant.
Em consta, em consta.
Sí, sí.
Quin és el curs
que ha tingut més èxit
o que hi ha hagut
més gent apuntada
o que heu dit,
ostres,
hi ha inclús llista d'espera.
Bé, és que no
no es pot dir
que sigui d'èxit, no?
Bé, com que ha tingut
més gent que ha sol·licitat
almenys.
No sé,
és que això va com va.
Jo, per exemple,
dels cursos de pintura,
o sigui,
ja d'entrada són sis cursos
de pintura,
però hi ha un
que està tancat
però són quinze
i més de quinze
no ho pot haver-hi, no?
I, per exemple,
però no sé,
hi ha d'escultura,
clar,
d'escultura són dotze,
a retaula són dotze,
o sigui,
n'hi ha topes, no?
I l'escultura també,
ceràmica,
també ha hagut de tancar
un curs.
De tancar vol dir
de no acceptar més gent, no?
Tancar vol dir
que de no acceptar més gent
i la gent
es pot ser llista d'espera.
Però això va com va.
O sigui,
jo, per exemple,
a retaula
feia anys
tenia tancat
perquè ja no acceptava més
i hi havia llista d'espera
i costava molt entrar
i ara aquest any
està fluixet.
O sigui,
això va com va,
és que no sap.
El Xesco Ramos,
per exemple,
Història de l'Art,
l'any passat era un boom,
però un boom
de 24,
o sigui,
una brutalitat
d'alumnes,
perquè clar,
és diferent.
Aquí sí que no pots
tancar amb 15,
perquè com això
és escoltar.
Clar.
no és una cosa
que estan assentats,
interactuen,
però no és com
una demanda
d'aquestes de pràctica,
no?
I llavors sí que
el tope és elevat
i ara ha baixat,
però és que no baixa
ni per temàtica
ni res d'això.
Baixa,
doncs,
suposo,
perquè la gent
és més gran,
ha agafat malalties
o gent que treballa,
se'n van,
sempre són factors d'aquests.
Jo a retaula
em va passar
que tenia molts estrangers,
quan acaben 5 anys
se'n van,
passen moltes coses.
Molt fluctuant.
Però ara sí que
a nivell genèric
n'hi ha que ser flúixos.
Home,
ara ja suposo
que esteu preparant,
suposo,
imagino,
que ara hi ha
el proper curs,
el 2019-2020,
no?
No, no,
la setmana que ve
ens ajuntarem
tots els professors,
per fer aquesta valoració,
no?
Fem la valoració
i després
és quan surt
la paraula
que tu saps
el que ens caracteritza
a les arts plàstiques
d'aquí Sant Jús,
no?
Que treballem
amb un tema
que és el fil conductor
i llavors,
doncs,
bé,
és el que
tot cada disciplina
desenvolupa
segons
com veu adient,
no,
el professor.
Però aquesta paraula màgica
la triarem
la setmana que ve.
Encara no,
clar,
no es pot dir
i tampoc
no es pot anticipar.
i no la direm fins a l'octubre,
o sigui que...
Però clar,
ens haurem d'esperar una mica.
És el secret més ben guardat
que tenim.
I de cara a aquesta exposició
que crec que s'inaugura
que és a dos quarts de vuit,
no?
Sí.
A dos quarts de vuit
el taller de Can Ginestà
més estarà fins al 6 d'agost.
Sí, sí.
O sigui,
dos mesos quasi.
Sí, sí,
sempre,
bueno,
acostumàvem a tenir
aquesta data,
etc.
l'any passat va ser
per tema d'agenda
de Seller,
que vam exposar al maig,
però realment
també em va agradar molt
perquè vam exposar
quan estàvem actius
i llavors la gent
pujava,
baixava
i s'entretenia
mirant.
Clar,
perquè te n'ha de preguntar
què podrem veure
en aquesta exposició?
doncs una petita representació
de cada alumne
perquè com som tants,
perquè clar,
encara això que t'he dit
que n'hi ha cursos
que estan fluixos,
tenim un total
de 250
cap amunt,
cap a baix,
són molts
i déu-n'hi-do,
posem una petita representació
vol dir que és
una peça
de cada alumne.
Una de cada alumne?
Una de cada alumne.
O les que puguin,
no, també?
Sí.
O les que no s'hagin
portat a casa
per decorar,
perquè clar,
suposo que de torn
algun gerro
hauran anat a parar a casa
o algun quadre,
no?
Sí,
clar,
perquè de torn
segur que torna
hi ha moltes peces,
no?
Però només faràs una.
O una o dos,
bueno,
posem,
que posin dos peces
cada alumne,
no ho sé.
I déu-n'hi-do,
ja ho veuràs.
Clar, home,
si després t'apropes.
Sí, i tant.
Jo crec que impacten.
Jo crec que us agradarà molt
perquè no sé com ho fem
però cada any
penso que,
mira,
ho superem.
segur.
És veritat,
perquè l'any passat tothom,
ai,
aquest va ser millor que l'any passat.
Cada any,
us compareu,
és millor que l'any passat.
No sé,
almenys a mi em sembla.
Si més no,
serà impactant,
ja ho veureu,
que és molt impactant.
i molt ben distribuïda,
també,
perquè tu penses que són molts,
llavors intentem no repetir
de l'any anterior
i intentem variar
i que sembli una altra exposició
ben diferent de l'any passat.
i jo crec que ho hem aconseguit.
Clar,
perquè hi ha molts cursos,
a més que,
per exemple,
m'imagino,
aquarela es produeix molt més ràpid
que no,
per exemple,
un retaule,
que trigues tres o quatre mesos
a anar a aconseguir
un producte final,
no?
Sí.
Però en canvi,
aquarela igual cada dia
pot sortir amb quatre,
cinc,
sis o deu...
Sí,
bé,
és igual que el gravat,
perquè tu treballes una matriu
i després pots fer
totes les tirades que vulguis,
o varien els colors
o ja vas variant
i la reproducció
és il·limitada.
Però només es posa
dues mostres
o tres segons
el criteri,
no?,
del tros que tinguis
i com ho vulguis distribuir.
I llavors,
doncs sí,
els retaules
n'hi ha que m'han posat dos
i n'hi ha que m'han posat un.
O sigui,
jo de fet vaig demanar dos.
Dos per cada alumne?
Dos per cada alumne,
un en blanc,
ai,
un en plata i negra
i l'altre en color i or.
Jo els he vist aquests, ja.
Ja l'has vist.
Ja veuràs,
serà quan hi serà.
Home,
i de cara als alumnes,
clar,
una cosa és apuntar-se
a un curs de plàstiques,
aconseguir fer,
doncs,
en torn un gerro
que et quedi bé
o un quadre que realment,
visualment,
diguis, ostres,
expressar X coses, no?
Però pels alumnes
suposo que també és com un
moment d'alluïment personal, no?
De dir, ostres,
he entrat aquí
sense saber utilitzar un pinzei
i he aconseguit fer aquest quadre
de dos per dos,
o és igual que sigui, no?
Sí.
també de ser un moment
de goig, diguéssim,
personal.
Sí, a veure,
jo, si ara parlem del retaule,
per exemple...
Vinga, escombraré cap a casa.
Escombraré cap a casa?
No.
Només una anècdota
que també és curiós,
no?,
perquè quan vaig plantejar
l'exercici
aquest any,
com, ja saps que
el que he dit abans
ens caracteritza
la temàtica,
i hi ha gent que això
no ho entén molt.
A vegades costa una mica
de per què no em deixes
fer lliure?
Jo vull fer lliure.
I, a veure,
jo a vegades
jo també ho entenc,
però lliure
pots fer sempre, també.
Clar.
És veritat,
lliure pots fer sempre,
doncs aprofita,
aprofita això, no?,
que és molt bonic,
després,
i és un repte.
Doncs, en un principi,
doncs clar,
és el que tu has dit,
un retaule
tires pràcticament
tot el curs
per fer-ho, no?,
que també
està entre cometes,
perquè si ja coneixes
la tècnica,
n'hi ha que han fet sis.
Clar,
però has de tenir
una mínima base,
clar,
si entres de zero...
Entres de zero,
doncs arribaràs a tenir els dos.
Què passa?
Doncs que
el tema ha sigut
una mica complicat
aquest any,
ja ho veureu,
ha sigut complicat,
però la satisfacció
d'ahir
de l'alumnat
quan va entrar
i va veure penjades
les seves obres
i...
Ah, puri, sí.
Tenia raó,
tenia raó.
Però, bueno,
molt bé,
és veritat,
això,
és una gran satisfacció.
Després,
veure
que han treballat bé,
que els ha costat,
però que ha valgut la pena
i que elles
se sentin tan orgullosas
que, de fet,
no paraven de fer-se
selfies i fotografies.
Les pròpies obres, no?
És que no cada dia
cadascú exposa
la seva obra, eh?
No, no,
i a més,
és que ja ho veuràs,
és que ha quedat superdigna.
Totes, eh?
tots els racons,
és que tota l'exposició,
de veritat,
té un nivell.
I aquest muntatge
ha estat més
per part del professorat,
no?
Entenc?
És a dir,
els alumnes han donat
la seva obra,
la seva peça,
i vosaltres,
els professors,
heu creat la manera
com distribuir-ho,
no?
Nosaltres,
al professorat,
ens vam reunir
farà un mes i mig o dos
i llavors és quan
ens distribuïm
les parets.
Llavors és quan...
Aquesta paret per tu,
no?
Aquesta per Aquarel,
aquesta per tu.
i llavors ens les distribuïm
i llavors ja sabem
l'espai que comptem
i llavors un cop
tens la teva paret,
doncs ja és
com ho tens visualitzat,
no?
Llavors és abans,
o sigui,
quan arriba el dia,
com ja tot
està allà mesurat
i calculat,
doncs ja és
anar per feina.
Anar per feina
perquè és molta feina
fer aquesta exposició
i, bueno,
i que res,
desmereixi
un a l'altre,
no?
Sempre que sumi
i que una obra
vagi bé
amb l'altra del costat.
I tornant al sopar
aquest que sé
que vau fer,
com va anar?
Va tenir èxit?
Sí, sí.
Vam ser
cent,
cent, vint.
Déu-n'hi-do.
Som molts.
Sí, sí.
I, bueno,
i sempre passen coses
que hi ha molta gent
que no pot venir,
però cent vint persones,
per, bueno,
sempre a les cadires.
Pel número de cadires,
pel número de cadires,
perquè demanes
unes quantes
i després
sempre vas afegir,
no?
i som
cent vint persones.
Déu-n'hi-do.
O sigui que molt contents
amb el professorat, eh?
Això, sí.
Que professors,
què, som uns quinze
o deu o doze?
Sí, no, som cinc profes.
Ah, cinc.
Ah, jo pensava
que erau tants.
Sís profes, sis.
No, tres nois
i tres noies.
Clar, que hi ha
tantes disciplines,
no?
Però, bueno,
som sis
i repartit.
Ja van ser
que portaves
com
anotacions fetes
i dic,
no sé si volies fer...
o un...
No, no, no, no, no.
Era perquè, com ja et coneixo...
Sí.
A veure què em preguntarà
aquesta noia ara, no?
A veure què em preguntarà
aquesta noia ara.
No, però de totes maneres
sí que m'he portat una cosa, eh?
perquè volia fer difusió
perquè jo no sé
què passa
amb els cursos
als estiu.
Hi ha molt poca gent
a apuntar.
Ah, home,
aprofita també
perquè jo ara estava pensant
fins a l'octubre
no n'hi ha,
però sí que n'hi ha.
Sí que n'hi ha.
I al juny.
I al juny també.
Perquè n'hi ha
que després de Sant Joan
comencen.
I és el cas
de la vastra,
de la pedra,
la figura humana
que treballa
a la llenira
en petit format.
I perquè ja us dic
aquests cursos d'estiu
són de quatre dies
només
i són com uns cursos intensius.
Quatre dies consecutius?
Quatre dies consecutius
o alternats
segons la disciplina
i el professor.
A veure, digue'ns
algun altre
que feu també ara
el juny o juniol?
Bé, el juny és aquest
i l'urban sketching
que fa el Nil Nebot.
Que aquest és d'exteriors, no?
Sí, d'exteriors.
O és sortir a l'exterior?
Sí.
I, bé,
sempre és treballar
el tras
i el moment, eh?
El que és el...
No sé si els hauràs vist
alguna vegada.
Sí, per exemple.
amb la cadira
i...
La paleta, no?
Sí, les aquarel·les,
la pluma
i ja dibuixar
els edificis,
la gent
i és a captar
aquest moment.
Doncs aquest.
Tenim molts, eh?
O sigui, mira,
tenim el de la bastra
que us he dit,
tenim decoupage.
què és el decoupage?
Tenim...
És a pintar
amb pintures de guix
sobre diferents bases.
O sigui,
poden ser
caixes,
ampolles...
Aquest és més
una manualitat.
Ja saps,
que sempre
canviem el xip.
O sigui,
no són coses
que fem
durant el curs.
o sigui,
ja l'estiu...
És més puntual, no?
Ja és més...
potser
més manualitat,
encara que sí
que fem el dibuix,
l'esquetxing,
l'alabastra,
però igual que
també tenim
un que és de ganxet.
Ah, mira.
Sí.
O sigui, veus?
Veus, ganxet,
sí, ganxet també.
També...
també està bé.
No sabia que fèieu.
Sí, ganxet, eh?
No, no, està bé.
És una tècnica també.
Claro,
està bé.
I per quatre sessions
aquestes
i t'ensenyen
a,
no sé,
a iniciar-te
o a fer coses
més complexes.
La noia que ho fa
sap molt.
I bueno,
està molt de moda també.
Sí, bastant.
Tot el que és com
antic vintage
s'ha posat com molt de moda,
no?
Sí.
A tornar a estampar
o fer coses molt manuals,
no?
Sí.
O decorar
això malament de casa
com una ampolla
o una botella
o el que sigui.
Per això.
També és maco.
Digue'ns on...
Digues.
No, digues, digues.
Segueixo.
Sí, després tenim
el gravat creatiu
que...
Gravat creatiu.
Gravat creatiu
perquè en lloc
de fer-ho
en tradicional
doncs
és fet
amb
amb suports
ecològics
per exemple
ecològics
i bueno
de reciclatge.
Per exemple
els tetabrics,
les tapes de llibretes,
els tèders,
és un suport
que tu pots
fer una incisió
i estampar.
Reutilitzar-ho,
clar.
Sí,
i la veritat
que surten coses
molt xules.
Com a això,
la punta seca
que pot ser
com si fos
un senc,
un cobra.
Ara m'heu recordat
de Sant Jordi
que ja queda
una mica lluny
però Sant Jordi
veu també
reutilitzar llibres
antics
o de segona mà
de la biblioteca
de Joan Margarit
que potser
no tenen
molta sortida
i els veu pintar
de blanc
de margeso.
Sí,
de fet
algun vaig pintar jo
una miqueta
i de fet
un parell de llibres
em vaig emportar també.
Bueno,
jo també va ser...
Tens un.
En tinc més?
Faria?
Bueno,
jo et vaig per d'avui
que està allà a la casa.
Doncs aniré a buscar-ho.
Doncs que sàpigues
que ara els podreu veure
perquè estan
a la biblioteca
Joan Margarit.
És veritat,
els que estan pintats,
els que volaven,
diguéssim.
No, no,
els hem muntat allà.
Els penjats.
Ara farà dues hores
estan allà
i hem fet així com...
Com estructures...
Sí,
una estructura així,
un raconet de lectura.
Tots els llibres en blanc
estan a terra
i només s'entren.
Això és molt bona idea
inclús per decorar-ho
per casa.
Sí,
i veuràs quatre columnetes
allà dels llibres.
No,
no he posat tots els que tenia,
però...
Si no,
pots fer una casa,
tranquil·lament.
Hi havia molts llibres,
molts llibres.
Sí,
sí.
I a més tenia un alumne,
no?,
que estava...
Sí,
teníem un alumne
de l'escola...
Sí,
de l'escola,
d'una escola de Sant Just,
ara no s'ha sortit,
no?
Sí,
Madre Sacramento.
Madre Sacramento.
Madre Sacramento.
Sí,
sí.
Sí,
me'n recordo,
me'n recordo.
de fet,
vaig estar amb ell
pintant.
Sí,
li traia la brocha.
Va ajudar,
va ajudar a força.
Sí,
feia molt de gust.
Què anava a dir,
on podem trobar
tota aquesta informació
que ens estàs comentant?
Perquè sé que esteu
al Twitter,
al Facebook,
a Instagram,
no?
I ja està,
sí.
I ja està,
perquè no hi ha més xarxes.
Bueno,
sí que hi ha,
però vaja,
totes,
totes no es pot estar.
Sí,
doncs bé,
tot això,
aviat començaré
a penjar fotos
de l'exposició.
Bueno,
això sí que està penjat
en el blog
i bueno,
però del sopar,
bueno,
haig de penjar
les fotos encara.
Algunes n'hem vist,
alguna he penjat,
sí.
Al Facebook
és l'únic
que m'ha quedat.
No fotis com de grup,
no?,
amb tots darrere la taula.
Aquesta sí que l'hem vista.
Sí,
i llavors,
doncs bé,
de l'exposició d'avui,
encara no he volgut penjar
cap foto,
perquè clar,
és la sorpresa.
Home,
clar,
sí,
és una mica sorpresa,
perquè clar,
la gent ha d'anar-hi.
La gent ha d'anar-hi,
heu de venir
i sobretot
quedareu impactats,
ja veureu-ho.
Bueno,
almenys jo estic satisfeta,
els professors
tots estem bastant contents,
o sigui que ja
ja us dic molt.
Home,
dos quarts de vuit
al celler de Can Gines
s'inaugura
aquesta exposició
dels tallers d'arts plàstiques
per si voleu seguir
també a
creantart,
arropa gaudim creantart,
no?,
seria el Twitter
per seguir-vos?
Bueno,
encara és
gaudim creantart,
sí.
I al Facebook
crec que també
us diu així.
També,
Instagram
tenim els dos,
o sigui,
mantindrem
gaudim creantart
i aviat
en aquest curs nou
ja he començat
a activar-ho
el creantart,
però activarem
més el creantart,
encara que seguiran
els dos.
La idea
és fer
coses diferents
i ja està,
perquè com som tants
us podem penjar
fotos molt diverses.
Home,
i tant,
i fas uns vídeos
molt xulos
per fer-ho,
uns gifs així,
amb un...
No,
no,
això sí que és tenir art,
ser creativa.
Furi,
que vagi molt bé
aquesta inauguració
d'avui,
ens passarem a veure-ho,
a veure què tal
tots aquests treballs.
passeu, passeu,
feu un directe.
Vinga, va,
farem un directe des d'allà
i això ho podem comentar
també des d'aquí
i que vagi molt bé
de cara al nou curs
també aquesta recerca
de la nova temàtica
per, bueno,
aquest fil conductor.
aviam,
aviam, aviam,
aviam, ja et dic,
som els sis professors
que s'han de posar,
però clar,
els que tenim la veu
som cinc
perquè el Xesco Ramos
com és el pobre
que tant,
tot li va bé
perquè com és el teòric
que tenim
i llavors,
clar,
està la cosa de pla
i la cosa de volum
i això a mi no em va bé,
aquest,
doncs ja ho veurem.
Clar,
cadascú ho aporta,
clar,
ho aporta al seu terreny d'art
i, ostres.
Estem els de pla
i els de volum
i llavors us apareu per grups,
no?
Els de pla
no i els de volum.
Sí,
és que la cosa va així
perquè, clar,
tu planteies una cosa
i és molt fàcil
a lo millor en pla
però en volum
o viceversa.
Clar,
portar-ho a terme
és complicat.
Ara que el criat
ho fem tots,
això...
Aquí passa a tothom,
no?
Aquí passa a tothom.
Doncs,
doncs moltes gràcies,
Puri,
no sé si volies
fer algun altre recordatori
o que la gent s'animi
a veure també la exposició.
No, sobretot,
doncs, bueno,
aquestes coses que he dit,
la iniciació de l'aquarela,
iniciació de la ceràmica,
història de l'art,
la mitja i el ganxet,
després tenim rajoles decoratives
que també és molt maco
de fer
amb la Carme Malaret,
tècniques de manipulació
de paper maixer
i trencadisc,
aquest el faig jo.
Oh,
aquest sona molt bé.
Sí,
a més,
jo soc una gran fan
del paper maixer
i no sé per què
ja fa com tres anys
que no ho fem.
i soc una gran fan.
Ho heu recuperat ara?
No,
és que l'any passat
em vaig quedar cinc.
No vaig poder obrir.
Una llàstima.
Sí,
una llàstima
perquè és molt xulo.
És una cosa
que a mi sempre m'ha agradat molt
perquè des que recicles
el diari,
després,
bueno,
agafes paper de diari,
el torceges,
fas tu la pasta,
modeles
i després se l'ha acabat
final la pintura
i sempre he pensat
que és una tècnica
molt complerta,
no?
Bueno,
doncs això
i l'urban sketching.
aquests són els nostres cursos
i espero que
puguem obrir.
Home,
i tant,
segur que sí.
A més,
si hi ha algú que diu
ah,
jo vull la informació en paper,
també la tenen aquí a la cançada.
Poden passar,
cançada,
estar i avui a l'exposició
també faré difusió
per veure
si s'apunta algun més
però que podeu agafar
el paper
també via
la web de l'Ajuntament
estan penjats,
o sigui,
estan penjats
en paper
i oral
que ho farem avui.
Avui a la ràdio
aprofitem
tot arreu
i a veure si s'agrada
l'exposició
de la llesta.
Segur que sí,
la pujarem a veure.
Sí.
Això no tinguis dubte.
O i tant.
Tots,
moltes gràcies Puri
per venir fins aquí
i per estar-te així
una estoneta
abans d'aquesta inauguració
de les quarts de vuit
i ens veiem
després per dalt
perquè trauré el cap
a veure què es cou
en aquesta exposició
que ens has deixat
pels núvols.
Sí, sí.
A veure si ara
està en el...
Estarà a l'alçada.
Estarà a l'alçada,
ja m'ho veu.
Doncs gràcies Puri,
Doncs anoteu aquesta cita
a dos quarts de vuit del vespre
al celler de Can Ginestà.
Tenim aquesta exposició
de la mostra
d'aquests tallers
d'arts plàstiques
de Creant Art
amb la Puri.
Hem estat parlant
amb la mateixa codirectora
d'aquests tallers
i ens ha explicat
i ens ha deixat molt amunt
aquestes mostres de treball
de tots els alumnes
que han estat
durant tot aquest curs
fent torn,
pintura,
guix,
en fi,
una infinitat de cursos
que com bé ens ha dit
els podeu trobar
a Twitter,
a Facebook
i també a Instagram
amb Gaudim Creant Art
o Creant Art
directament.
Seguim escoltant
aquesta cançó
de Jack Johnson.
De fet,
ens l'ha demanat
la Puri
i és una cançó
molt maca
d'un cantant
i compositor
molt bo,
Jack Johnson
amb aquest
Banana Pancakes.
Encara ens queden
uns set minuts
per les set en punt
de la tarda
i escoltarem
un parell de cançons
més
abans de connectar
amb Catalunya Ràdio.



Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Un espai
de crítica cultural
que cada dijous
de 9 a 10 del vespre
comentarà
els millors llibres,
les exposicions
més interessants,
els concerts
més emocionants,
les pel·lícules
i obres de teatre
més destacades
de la cartellera
sense deixar de banda
el debat
de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu,
babilonis,
no us ho perdeu.
Dijous
de 9 a 10 del vespre,
Babilònia.
Bet aquí una vegada.
Un programa de contes
que es realitza
el grup Marc
Mestres Àvies Recuperadores
de Contes
de l'Associació
de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar
els dijous
a les 8 del vespre
i els dissabtes
a les 10 del dematí.
Us hi esperem a tots.
Últims 3 minuts
abans de les 6 en punt.
Abans de connectar
amb Catalunya Ràdio
escoltem aquest
All of Me
de John Legend.
De fet,
escoltarem uns 3 minutets
que serà el que ens donarà temps.
Recordeu que a la segona hora
del programar
tindrem amb nosaltres
a la Núria García
i al Dani Martínez
que són els dos protagonistes
de l'obra de teatre
que dirigeix
la Maica Dueñas
a la Taneu de Sant Just.
Es tracta de Descalços
al Parc
d'Anell Simons
que s'estrenarà
el proper 29 de juny.
en parlarem amb ells dos
a veure com ho han enfocat
i com han encarat
aquests dos papers
de protagonistes
en una obra
que està en boca
de molta gent.
Ens veiem a la segona hora.
I'm under water
but I'm breathing fire
You're crazy
and I'm out of my mind
Cause all of me
loves all of you
Love your curves
and all your edges
All your perfect imperfections
Give your heart
Give your heart to me
Give your heart to me
Give my heart to you
You're my end and my beginning
Even when I lose
Even when I lose I'm winning
Cause I give you all of me
Of me
And you give me all of you
Of you
Of you
Oh
How many times do I have
To tell you
Even when you cry
Even when you cry in your beautiful tour
The world is beating you down
I'm around
I'm around
Through every mood
You're my downfall
You're my muse
My worst distraction
My rhythm and blues
I can't stop singing
It's ringing
In my head for you
My head's underwater
But I'm breathing fire
You're crazy
And I'm out of my mind
Cause all of me
Loves all of you
Love your curves
And all your edges
All your perfect imperfections
Give your heart to me
I'll give my heart to you
You're my end and my beginning
Even when I lose I'm winning
Cause I give you all of me
I'll give you all of me
I'll give you all of you
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
6 i 6 minuts. Bona tarda.
La festa de la gent gran s'ha iniciat aquest matí a la sala municipal de l'Ateneu,
una cita que ja té una certa trajectòria,
tot i que sempre havia tingut lloc al centre social del Milenari
i enguany ha canviat la seva ubicació en la primera part de la jornada.
Ha comptat amb una mostra de tallers i activitats
i la celebració de la Revella de Sant Joan.
La primera part de la celebració ha tingut lloc a partir de les 10 del matí
i la segona arrencarà a dos quarts de set de la tarda,
tot i que en aquest cas sí que tindrà lloc
al Patria del Centre Social al Milenari.
A partir de les 10 del matí fins a dos quarts d'una del migdia
s'ha pogut veure una mostra de tallers i activitats.
La presentació, a càrrec del Max Tickman,
ha donat pas a un petit concert de la Cura de l'Armonia,
la mostra dels tallers de memòria,
del grup de Vallmota o del Vall en línia, entre d'altres.
Per l'acte també ha inclòs el lliurament de diplomes d'informàtica,
un espectacle de cluenda i un aperitiu.
Sant Jus s'assumerà demà 21 de juny al Dia Mundial de l'Ela,
l'esclerosi lateral amiotròfica,
una jornada que arribi a indicar la lluita contra aquesta malaltia.
Una patologia neurològica que ataca les cèl·lules nervioses
encarregades del control dels moviments voluntaris de les persones
i que actualment afecta unes 400 persones a Catalunya.
L'Ela és una dolència que pertany a les malalties de les neurones motores
que es caracteritzen per la degeneració gradual
i la mort d'aquest tipus de cèl·lules.
La malaltia actualment no té cura
i des del moment del diagnòstic l'esperança de vida
està entre els dos i els cinc anys.
La difusió de la malaltia és clau
per aconseguir finançament pels projectes de recerca.
És per aquest motiu que molts ajuntaments de Catalunya
il·luminen d'haver el consistori
o algun edifici significatiu del municipi.
A l'encast de Sant Just,
des de demà i fins al 26 de juny,
s'il·luminarà de color verd la façana de Can Ginestà.
I l'Orfeó Enric Morera tancarà aquest curs
amb un concert a l'Ateneu
que tindrà lloc dissabte 22 de juny
a la Sala Cinquantenari
a partir de dos quarts d'avui del vespre.
S'acompanyarà de la Coral Harmonia
de forma que en dos oferiran una part
del seu repertori propi,
però la trobada també comptarà amb cants conjunts.
La Coral Harmonia, dirigida per Sílvia Plana Gomà,
obrirà la vetllada.
Oferiran cançons com el Cant de la Losa,
Dols Rosinyol o l'Arbre Florit.
Una primera part que es tancarà
amb la cantada en comú del Cant del Poble,
de Madeu Vives i Josep Maria de Sagarra,
on hi participaran totes dues formacions.
Aleshores serà el Tor
de l'Orfeo, Enric Morera,
dirigit per David Pastor.
Oferiran un repertori
amb un fort component popular,
cantant composicions com
La balada d'en Lucas,
Downbound de Sally Gardens
o Ton pare no té nas.
I tot plegat es tancarà
amb el cant conjunt dels Segadors.
I fins aquí les notícies de les 6.
Tornem amb més informació
als Sant Just Notícies,
edició vespre.
A les 7, fins ara mateix.
A les 7, fins ara mateix.
Tarde o temprano reaparece.
Ay, pero nos miramos,
vaya año pasamos,
a ver si remontamos,
sin dedicarle más tiempo,
y el mundo está lleno
de mujeres y hombres buenos.
Así que le canto a los valientes
que llevan por bandera la verdad,
a quienes son capaces
de sentirse en la piel
de los demás.
Los que no participan
de las injusticias
no miran a otro lado.
Los que no se acomodan
y los que riegan siempre su raíz.
a ti, mi compañero,
que me tiendes la mano
que es tu corazón bondad.
Me estudias con curiosidad,
me miras con respeto
y besas con cariño
cada parte de mi cuerpo.
¿Sí?
Tienes en los ojos tirasoles
y cuando me miras
soy la estrella
que más brilla.
Cuando ríes
se ilumina todo el techo
ya duermo tranquila,
siento tanta calma adentro.
¿Y?
Tienes en los ojos Tierraasoles
y cuando me miras
soy la estrella
que más brilla.
Cuando ríes
se ilumina todo el techo
ya duermo tranquila,
siento tanta calma adentro.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ens agrada estar amb tu.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero! Una de ràdio! Una de què? Una de ràdio!
De veritat, de veritat que jo no puc, així jo no puc treballar.
Algú per què està d'abans? No, no, no, no, no.
Som una bona colla. I tant, passigolla.
La colla passigolla.
Ui, ui, ui. Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esvert.
Un lloc de tots i per tots.
Aquí, vamos.
T'encoentres mal o algo?
Socorro!
Escoltem ara aquest Blanco Brown amb The Git Up, una de les cançons que es veu que ho estava tant més a Canadà.
I directament des de Canadà ens ve aquesta cançó de The Git Up, un quart de set en punt de la tarda i en breu.
Us parlarem amb el Dani Martínez, la Núria García i la Maica Dueñas per aquesta obra de teatre Descalços al Parc,
que el proper 29 de juny s'estrena a la sala de l'Ateneu, a la sala cinquantanari, m'ha faltat dir.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
18 i 18 exactament.
I escolteu una altra cançó directament també des de Canadà
amb aquest Post Malone de Sunfeld juntament amb Rani.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
I coses d'internet ens ha saltat directament a la següent cançó que no volíem pas que sonés.
Així que fem una breu pausa i tornem a escoltar algun altre tema musical.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit