Música
Doncs bé, ara que hem tornat d'aquesta breu setmana santa
i tornem a ser aquí amb vosaltres, ja ho sabeu, això és la plaça Mireia.
Jo sóc la Mireia i fins a les set de la tarda serem aquí amb vosaltres.
Us donem amb aquest tema la benvinguda a Get Down de The Loop.
I us preguntem que com han anat aquests quatre dies o més,
si n'heu tingut més i vau gaudir de tota la setmana santa.
Esperem que hagi anat d'allò més bé,
i que sigui perquè heu marxat fora a aquestes segones residències,
o no, perquè us heu quedat per aquí,
o perquè heu fet alguna petita escapada.
En tot cas, esperem que fins a les set sigueu aquí, al nostre costat.
Música
Doncs bé, avui tenim per endavant el programa número 734.
En setem aquest mes d'abril, que ja ho vam fer la setmana passada,
amb el dia 1 d'abril.
Avui, dimarts 6 d'abril, us explicaré a continuació el sumari per avui.
Música
Doncs bé, no és dilluns, ho sabem,
però com que comencem avui la setmana,
farem primer la previsió del temps,
el repàs d'aquest temps de cara a aquesta setmana,
que és una miqueta més curta.
Sí, val a dir-ho.
Farem aquest repàs amb aquesta etiqueta Meteo Sant Just,
hashtag Meteo Sant Just,
amb el Carles Rius.
I podeu trobar també la informació,
com sempre diem, al Twitter,
amb aquest hashtag Meteo Sant Just.
I farem la primera entrevista d'aquesta setmana,
és a la Miracle Serra.
Ella és Sant Just,
que també és artista,
i a partir, des de, de fet,
des de l'1 d'abril i fins al 30,
és a dir, durant tot el mes d'abril,
l'exposa al celler de Can Ginastà.
Podreu veure les seves obres amb aquest nom,
Miracle Serra,
i Robellart,
és aquesta mostra de fusió,
sensacions i pobles de colors.
Parlarem amb la Miracle
per entendre una miqueta més
d'aquesta exposició
i d'on treu aquestes idees,
una mica, no, una mica no, marítimes.
Sobretot hi veureu colors,
colors molt, sí,
molts blaus i molts peixos, també.
D'on li provee aquesta imaginació?
Saltarem a la segona hora
per fer el repàs de temes d'actualitat.
post-setmana santa.
Ja sabeu que aquest espai
el fem amb el Joel Reguant
els dimarts de forma quinzenal
i també els divendres de forma setmanal.
Avui parlarem de les vacunes,
de l'estat d'alarma
i també del tercer grau
de bassa i forcadell.
I can't get down, down, down, down, down, down.
I can't get down, down, down, down.
I can't get down, down, down, down.
Abans que acabi aquest tema deluxe amb aquest Get Down,
us recordo també que ens podeu trobar al Twitter,
arroba P, la guia a baix, Mireia,
on anem publicant tot el que passa aquí al programa.
Tot allò que també no veieu, perquè això és la ràdio,
òbviament, les fotografies dels col·laboradors,
que alguns d'ells passen per aquí físicament en persona,
i també tots els podcasts de tots els espais,
que també podeu trobar no només al nostre Twitter,
sinó al web radiodesvern.com, a l'apartat magazins La Plaça Mireia.
La Plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat, de veritat, que jo no puc...
Així jo no puc treballar.
T'agrada aquesta, no?
No, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, pessigolla.
La colla, pessigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esvert.
Un lloc de tots, i per tots...
Efectivament.
T'encoentres mal o alguna cosa?
¡Socorro!
Vinga, com si fos un dilluns, obrim els micròfons perquè tenim el Carles Rius amb nosaltres.
Carles, bona tarda.
Molt bona tarda, què tal, com estem?
Molt bona tarda, ben tornat d'aquest pont, d'aquest petit pont, aquests 4 dies que teníem aquí, almenys, els que treballem aquí a la misura, que espero que hagi anat força bé, també.
Espectacular.
Es faria la pregunta de rigor, has marxat en algun lloc, alguna escapada, o has quedat per aquí fent bondat?
He fet una mica d'escapadeta, he fet una mica de Pirineus i Prepirineu, i interior de Catalunya.
He anat així a voltar una miqueta, a fer quilòmetres, a caminar molt, i a veure paisatge i ocellets, que ja sentiu ocellets, escoltar-los, que també és bonic.
O sigui, ja que podíem sortir de la comarca i podíem espaiar-nos una miqueta per Catalunya,
doncs hem anat a recordar boscos diferents als que tenim aquí, Coixerola, que és el que els últims mesos més he voltat,
i llavors m'he anat a buscar altres llocs. Molt bé, molt bé.
No ets dels que ha marxat a la platja, m'agradaria parlar, a veure si, quan parlem amb el Joel,
que crec que sí que ha trepitjat una mica de platja, a veure com estava l'ambient per allà,
perquè crec que la Costa Brava estava, com es diu, d'agull a gum, estava rebentat, això, d'agull a gum.
Estic de dilluns, tot i que és dimarts, torno de pont.
Li preguntarem a veure com estava l'ambient també, crec que ell baixa cap a baix, cap a la Costa Daurada,
però en tot cas li preguntarem també amb ell.
Han estat uns dies espectacularment bonics, parlant del temps, Carles, meteorològicament parlant,
s'han pogut gaudir. Què ens espera per aquests pròxims dies?
És que sembla que avui, tornant del pont, ja no ens està acompanyant massa el dia.
Ah, perdó, espera't, que no, és que estic de dilluns.
Ens has demanat aquest tema musical, estic de dilluns i és dimarts.
Ens has demanat aquest tema que es diu Spandau Ballet.
He demanat Spandau Ballet, sí, és un grup de música,
algunes cançons són bastant més famoses que aquestes.
Perdona, eh, ho he fet tot al revés dies.
Sí, tot al revés és igual.
Res, un grupet que va sorgir a l'any 79,
que durant els 80 van tenir un gran èxit,
van ser uns dels pioners dins del que es deia,
el New Wave, o ells van posicionar-se més cap a una història que es deia New Romantics.
Eren uns personatges, doncs, ben engominats, molt elegants, guapots,
fins i tot una miqueta maquillats, no n'anirien massa.
L'altre dia, no fa massa, parlàvem de Durant-Durant.
Doncs és un altre grup britànic que va triomfar,
que va funcionar molt bé durant els anys 80,
amb cançons molt boniques, amb balades precioses,
ja el True, que és tot un clàssic i que s'ha versionat al llarg dels 90 i dels 2000,
fins i tot va haver-hi una versió així mig rap d'R&B, podríem dir,
que sonava cap als 90 d'aquesta cançó que es diu True,
que és un dels seus grans èxits, és una balada molt coneguda d'ells,
però tenen moltíssimes cançons, fins i tot això que sona,
que és del primer àlbum que els va donar a conèixer,
que potser aquí, a casa nostra, a Catalunya, no va arribar a funcionar molt,
però aviam que hi ha moltes cançons que realment són molt bones i molt conegudes d'Espandau Ballet.
No és les que estem escoltant, les que van arribar així més famoses aquí.
De Ruiz, estem escoltant el Congelat.
Sí, això són cançons encara, són antigues, són de principis dels 80,
són unes cançons quan tot just començaven a funcionar com a grup,
i després més tard ja amb altres cançons com l'àlbum que es va dir True,
que era del 1983, que els va portar completament a la fama.
Ara estem escoltant cançons de Tukat, Long Story Short,
que l'any 80 va arribar al top 5 del Regne Unit,
però bé, el 84 ja van rebre un Brit Award per l'excel·lència tècnica,
i va ser el grup amb qui Bob Keldors, per exemple, va contactar per formar part del grup de Band Aid,
aquells grups que es van formar tant a Londres com als Estats Units per lluitar contra la Sida als anys 80.
Doncs va ser un dels primers grups que van trucar i van dir,
escolta, voleu participar d'aquesta proposta,
és un fet solidari que tots els diners que recaptem serà per treballar contra la Sida,
i res, doncs, és un grup que ha funcionat molt bé i hem de dir que continuen funcionant,
cada cop i volta, fa un parell o tres d'anys, sí.
Aquesta és la que comentaves.
Sí, aquesta és true, és una de les balades més...
Quan l'has dit, no, no, no, no, és a dir, saps jo que no connectes amb la cançó,
que a vegades saps quina cançó és, la tens molt clara,
però no hagués dit mai que els diu que fos aquest grup i que es digui sí,
ni que es digui és true, aquesta cançó.
Aquesta és la balada que deies, Carla.
Sí, és una de les balades més conegudes d'aquest grup,
hi ha cançons molt bones, hi ha àlbums que estan molt bé,
tot i que tenien un puntet que als anys 80 els que anaven una miqueta més de turillos,
que els arribava, doncs, el rock americà o fins i tot la música disco,
doncs els tenien sempre englopats en un raconet així massa, no sé, massa tendre,
massa romàntics per anar, no sé, era un grupet molt romàntic,
eren cinc components i quedava com una mica raro,
però tenen cançons amb ritme, tenen cançons també que són força animades
i entren dins del que serien els millors grups dels anys 80
del que es va fabricar a les Illes Britàriques,
aquí hi haurien molts que dirien, però què dius?
Però bueno, sí, és un d'aquells grupets que va vendre moltíssim,
que van funcionar molt bé, i el que dèiem, que a partir del 99,
doncs, van començar un altre cop a sortir el món musical,
hi ha molt més granadets, molt més vellets,
i estan funcionant, o sigui, des del 2014,
que han tornat a sortir, a fer concerts, a recordar les velles cançons,
i com que són cançons molt treballades en estudi,
tampoc no varien massa, potser la veu del Gary Kent,
que és la veu principal, que no tocava cada instrument, només cantava,
doncs, potser no ha evolucionat massa,
i s'ha mantingut sempre amb un to de veu que era bastant maco,
i que fins i tot ara, si els veiem en directe,
tampoc no varia massa del que feien a la dècada dels 80,
hi ha altres grups que no tenen res a veure,
sobretot amb les veus o amb la música,
i com que era un grup que era bastant d'estudi,
tampoc no era una producció massa en viu,
doncs les cançons sombres estan calcades,
i aquesta tornada als anys 10,
doncs ha estat molt benvinguda.
Doncs bé, ara sí que havia desordenat una mica l'espai,
Carles, perdó, amb aquesta tornada de Setmana Santa,
i ara sí, parlem de la previsió del temps,
com deia, i tu no recordà, amb aquesta etiqueta,
hashtag MeteoSantJus, podeu seguir tota la informació que es publica des d'aquesta emissora,
des de Ràdio d'Esvern al Twitter.
Parlem ara, Carles, què ens espera per aquests pròxims dies?
Setmana curteta, però què ens espera?
Corteta i mogudeta, podríem dir,
perquè hem tingut un canvi bastant radical perquè fa temperatures,
potser la gent diu, no, no n'hi ha per tant, i tal, home,
si comparem la màxima que vam tenir dissabte a Sant Jus,
que va arribar als 23 graus i mig,
que és una temperatura alta, per ser principis d'abril,
però res a l'altre món, n'hem tingut altres cops,
si la comparem amb la màxima d'avui,
que ha arribat als 15 graus,
doncs realment la diferència és abismal,
són 8 graus menys comparat amb la temperatura de dissabte.
Durant tota la Setmana Santa hem tingut valors al voltant
d'entre els 18 i els 20 graus,
algun dia 21, però el màxim va ser dissabte
que vam arribar a aquesta temperatura tan elevada.
Jo ho vam comentar la setmana passada,
doncs que tindríem una pujada progressiva de les temperatures,
un petit clatellot diumenge
i un clatellot més destacat entre dilluns i dimarts.
Doncs això es va tirar una mica enrere,
se n'ha anat més cap a dimarts-dimecres,
i també parlàvem que tindríem una irrupció
d'una entrada d'aire fred àrtic marítim,
o sigui que entrava cap al Cantabri,
que afectava el Pirineu del Baís Basc i també de l'Aragó,
però al llarg de la Setmana Santa,
aquesta entrada del Cantabric
ha girat una mica cuó
i se n'ha anat més cap a França i direcció a Itàlia.
Llavors, el que tenim aquí nosaltres és la...
de rebot,
ens enganxa una miqueta més d'aquest aire fred,
per això avui tenim aquests núvols enfront de la costa,
per això tenim aquesta inestabilitat al cel,
no són núvols baixos,
sinó que creixen i els desenvolupen
i poden deixar en alguna tempesta.
Ens sorprèn perquè totes les previsions marcaven
que aquesta tarda podíem tenir algun ruixat o alguna tempesta,
de moment només veiem alguna formada cap a la Cerdanya
de la Catalunya Nord,
o sigui que no hi ha massa cosa,
però es podrien formar algun ruixat o alguna tempesta
de curta durada,
de poca intensitat,
però podria passar perquè tenim una miqueta d'aire fred
que ha entrat a Catalunya
i així ho demostren les temperatures.
Doncs bé, si avui hem baixat fins als 15,
demà ens quedarem amb 13,
o sigui que són dos dies
que estan més vinculats
a el que és finals de febrer, primers de març
que no pas d'abril.
O sigui que tindrem un parell de dies,
una miqueta d'hivern,
els matins amb temperatures al voltant dels 6 o 7 graus
i que fa fred al matí i al vespre
i al migdia s'està prou bé,
però vaja, si demà baixem als 13
i tindrem un dia molt semblant al d'avui
que podem començar amb molt de sol
i després els núvols es desenvolupen,
es deixen el cel una mica així variable,
doncs tornarem a tenir un dia una miqueta frescot,
sobretot si estàs arraserat
i el sol no fa massa feina.
Perdó, els 13 graus de màxima,
eh?
Demà, sí, sí,
demà serà un dia,
com podríem dir d'hivern,
el que passa quan que venim ja d'aquestes calors
la gent ja s'ha tret la roba
i ja s'hi passa una miqueta de fred
no passa res perquè ja ha fet el canvi d'armari.
De cara a dijous i divendres
ens marxa una miqueta aquest aire fred,
les temperatures es recuperen una miqueta
i tindrem uns dies una mica variables,
però amb el sol com a protagonista.
Tindrem alguns núvols també,
però dijous i divendres seran dos dies
on les màximes no es quedaran amb els 13,
sinó que començaran a pujar cap als 15, 16 o fins i tot 17.
Són dos dies on recuperem una mica els valors,
però encara no acabaríem de fer net.
Sobretot divendres,
perquè a medida que vagi avançant el dia,
els núvols cada cop seran una miqueta més destacats.
I ja si passem el cap de setmana,
tot i que avui és dimarts
i encara falten molts dies,
sembla i tot indica
que tindríem la primera patacada de pluja
una mica destacada d'aquest 2021.
Però encara falten molts dies,
se'n pot anar tot a Norris,
però podria ser que el dissabte
fos un dia bastant tapat,
grisot i fins i tot en pluja.
Hi ha alguns mapes que ens posen precipitacions
entre els 15 i els 40 litres per metre quadrat.
Penseu que amb els 3 mesos que portem de 2021
només tenim 63 litres per metre quadrat,
o sigui que si ens encauen 20 o 30,
serà un dia la meitat del que portem
en tot el 2021.
Això ho anirem seguint,
divendres ho acabarem de perfilar
perquè tampoc no està massa clar
i falten molts dies,
i amb aquesta precipitació
que parlem del cap de setmana,
les temperatures tornarien a recular.
Diumenge faria més sol
i tornarien a pujar una mica les temperatures.
Típic de la primavera.
Típic de la primavera.
Abril, pluja es mil també,
així que tenim les primeres a la cantonada,
i tota la predicció del temps es compleix,
com sempre diem.
Hem de passar a comentar?
No, no, és això.
Això, això, això.
Doncs això ho tenim.
Anirem seguint també la previsió,
com sempre diem,
a les xarxes socials de Ràdio d'Esvern també,
i a Instagram, a Twitter,
a tot arreu, Carles.
A tot arreu estarem,
i anirem seguint aquesta situació del cap de setmana
que podria ser una mica lletja,
ser un cap de setmana d'estar a casa.
Després de sortir tant...
No, no, escolta, després de marxar...
També m'ho ha dit, no?
No, anava a dir que després de marxar de Setmana Santa,
s'ha portat força bé el temps d'aquests dies,
per tant, que ara vingui un cap de setmana
de quedar-se més tranquil,
jo també ho compro.
Home, recorda que quan vam començar a parlar aquí
de la Setmana Santa,
que ja feien previsions a una setmana vista,
pintava magre,
sobretot d'entre llumens i dilluns,
i realment hem tingut una Setmana Santa
per estar més que contents, sí, sí.
I tant.
Totalment, doncs, Carles, gràcies.
Avui no tenim la tertúlia esportiva.
No.
Ara t'has menjat un carmel, molt bé.
No tenim la tertúlia,
la tindrem el pròxim dilluns,
una llàstima,
perquè sé que teniu molts temes també guardats
per comentar,
entre d'altres partits de Barça.
Però la setmana que ve serà molt potent,
perquè vindrem d'un Madrid-Barça,
o sigui que el dilluns que ve promet la tertúlia.
Això mateix.
Doncs fins el divendres que ens emplacem
a parlar de la previsió del temps,
que tinguis bona setmana curta.
Igualment, molt bona setmana a tothom.
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs bé, ens ambientem una mica
amb aquest tema musical de les enxubetes
que es diu Mare, vull ser pescador
per ambientar-los una mica també
en aquesta exposició Miracle Serra i Rovellard.
Ara, per això tenim a la Miracle aquí a l'estudi.
Miracle, bona tarda.
Hola, bona tarda, Mireia.
Bona tarda. Com estem després d'aquest pont?
Pont Setmana Santa.
Estem bé i, bueno, ja amb ganes de tirar endavant
i que la gent pugui veure aquesta exposició
i, en fi, tot el que comporta, sí.
Que, de fet, des del dia 1 que es pot visitar,
però, clar, ha agafat aquest pont a Guilmins...
Exacte, agafar les Setmana Santa és una mica estrany.
Clar, bueno, està tancat, de fet.
Avui, ara sí, ja es pot entrar, però l'inauguranem dijous.
I, bueno, aquí estarem.
Exacte, aquest dijous a dos quarts de vuit, oi?
Exacte, dos quarts de vuit, sí, sí.
És de les primeres exposicions que tenen inauguració a Can Ginestar,
perquè, de fet, amb tot el Covid i de més, s'han fet petits actes molt reduïts.
Sí, molt, molt. És que és lògic.
És que és molt complicat tot això.
No pogués haver-hi les persones juntes o a prop i tot.
Bé, intentarem que tot vagi sent controlat i...
Sí, home, sí.
I ja està, i que vagi tirant bé.
Que la cultura és segura.
Sí, exacte.
Miracle, d'on neix tota aquesta exposició de fusió, sensacions, pobles de colors...
Són coses diferents, això.
Són coses diferents. Per això que hi ha tres noms en una exposició, són com tres apartats.
El de fusió és... l'he fet en col·laboració amb uns escultors,
que ells són escultors i tenen una galeria d'ara a Menorca, amb la que treballem, amb la que treballem bé.
Que és l'espai Rovallart, no?
L'espai Rovallart, Pillebontes.
Ells són escultors, treballen amb ferro, i treballen sempre amb producte reciclat,
amb ferro reciclat, amb els aros de les botes, perquè l'estudi i el taller el tenen aquí al Penedès,
i amb les aros de les botes de vi fan algun text de l'entorn de l'obra que ells volen crear.
I després amb ferros que van trobant i els converteixen en altres coses.
Vull dir, tu pots trobar una aixada i aquella aixada es converteix en una cosa,
en unes peus d'un animal o d'un peix o d'algú, vull dir, aprofiten absolutament tot el ferro.
I amb ells vam fer aquest treball conjunt perquè els va agradar molt la meva obra
i la tenen ells a Menorca, i volien que féssim alguna cosa junt.
I per això va sorgir també el nom, era una fusió d'unes persones que fan una feina,
i jo també, i a trobant-se.
Per això aquesta part de fusió.
De fusió, exacte.
I les sensacions són totes les sensacions traspassades a través del filtre personal
i emocional i de sentiment que jo visc quan estic a Menorca, normalment,
i llavors tot això ho traspasso a la pintura i sempre són coses sobre el mar,
perquè és el que em transmet l'energia i la vitalitat que em dona,
encara que aquest any passat no hi hem anat, no he pogut anar,
i aquí de moment aquest any tampoc, però bé, els meus records hi són.
Vull dir, gràcies a Déu.
I llavors això, aquesta pintura és aquesta, és a base de coses del mar,
a vegades ho faig més abstracte que altres,
vull dir, pots trobar un quadre que ho vegis més realista i vegis més que allà hi ha uns peixos,
i n'hi haurà d'altres que no, que tu veuràs blaus i verds,
i veuràs moviment i ritmes, i és una miqueta...
I a partir d'allà cadascú ho interpreta, no?
Exactament, sí.
I és la part aquesta de les sensacions.
I després hi ha pobles de colors que...
I els pobles de colors són...
A Menorca ni... sobretot produïn el blanc, clar.
Sí, blanc i el blanc, però jo no ho pensava,
tant a Menorca, perquè això ho he pintat durant el confinament aquí a Sant Just,
i no és que pensés tant a Menorca,
pensava més en els colors de la infància,
de com veia jo els colors quan era petita,
i en els pobles on jo estava,
que els meus pares eren...
El meu pare era d'Escó,
que queda molt...
És molt de terra endins,
passa a l'Ebre, pel poble,
és on hi ha la central nuclear i tal,
però de moltes no hi era.
I recordo molt...
El vaig viure quan era petita,
hi vivia bastant, bastant.
I de fet, van criar molt temps els meus avis,
i bueno, me'n recordo molt d'aquell...
de la calor,
i llavors de les colors,
de les portes d'aquests colors...
Saps?
I totes aquestes coses m'han portat a aquest apartat,
que, a més, va ser molt condicionat,
perquè jo vaig estar bastant malament d'un braç,
no podia treballar,
però jo volia pintar,
llavors,
quasi bé tot està...
Jo soc d'Ana Tana,
sempre he pintat i he escrit amb la dreta,
i tota aquesta obra,
quasi bé tot està feta amb l'esquerra.
perquè no podia pintar,
perquè tenia el tendor de l'ombra de l'espatlla trencat,
i van operar i tot això,
durant el confinament,
bé,
al mes de maig de l'any passat,
vull dir...
Sí, sí,
sortint a...
Sortia ben bé que,
quasi bé,
les primeres vegades que van obrir un quiròfan per operació,
em van operar,
perquè era complicadet,
però és que no podia bellugar i molt dolor,
bé,
total,
que...
És a dir,
tot amb la mascaira,
Arrel d'això,
vaig tenir...
Sí,
perquè jo volia fer alguna cosa,
no podia estar a casa sense fer res,
i a més,
doncs,
amb tota la preocupació del principi de la pandèmia,
clar,
imagina,
tot l'any passat,
doncs,
veure tot això bastant recluit,
que em va sorgir fer aquesta feina.
I,
bé,
ho vaig trobar superinteressant,
perquè vaig aprendre molt,
vaig haver de buscar unes altres maneres d'explicar,
clar,
però,
que la meva pintura sempre té molt color,
i té molta vida,
molta alegria,
i jo no podia pintar coses en blanc i negre,
però després,
ara,
quan ho he vist,
i quan ho veig penjat,
ara estic veient més coses que quan ho feia.
Sí?
Les teus propis...
Sí, sí, sí, sí.
Les teves pròpies obres?
Sí, sí, sí.
El altre dia estava amb una persona,
que acabàvem de penjar i tal,
i dic,
ostres,
et dones compte?
Dic,
és que no hi ha ni una persona amb aquests quadres.
I això quan ho pintes,
no ets conscient?
No, no, no.
No, no, no.
Pinten, per exemple, aquestes persones.
No, no, no.
Jo no volia pintar persones,
però vull dir,
el normal,
quan pintes espais,
uns espais,
uns blocs de color,
que són aquest,
el dels pobles de colors,
són unes plaques de color,
vull dir,
bàsicament,
que recorden pobles,
però que realment no ho és,
un poble,
poble,
vull dir...
Clar,
no pots dir això és aquest poble.
No, mai, mai.
No, no, no, no,
no és un poble.
Està al meu cervell,
només.
I llavors,
doncs,
esclar,
només vaig veure
que en un dels quadres,
vaig dir,
mira,
coita,
amb aquest hi ha alguna cosa de vida,
vida com la tenim concebuda,
no?
Vida de...
Perquè vaig pintar
tres veles
d'un barcos
que estaven a l'aigua.
I vaig dir,
mira,
doncs amb aquests barcos
deu haver-hi algú,
perquè sols no hi estan allà al mig.
Llavors,
això és l'única obra
que hi té alguna cosa
com de vida personal,
de persones,
no?
I per l'obús,
va sigut tota una experiència
del perquè...
La llum de la lluna,
en concret,
aquest quadre,
no?
Estic veient ara mateix
aquest barco
que no sap si marxa
o arriba
o se'n va.
Aquest,
aquest està atracat
al port.
Està atracat al port.
Desvis el moll,
no hi ha ningú.
No,
no hi ha absolutament ningú.
Està a re,
sol,
solitari.
A les cases
tampoc se sap si hi ha gent o no,
perquè no hi ha llums enceses.
No,
no hi ha llums enceses,
vull dir,
no ho saps.
Llavors,
esclar,
tot això m'he donat a compte
després,
perquè quan ho feia
volia pintar uns plans de color,
uns espais,
uns equilibris.
Clar,
com que no podia pintar
com jo normalment feia,
que soc molt gestual,
llavors em vaig tenir
que limitar
a unes línies
més concretes
i més delimitades,
encara que jo vulgués
explicar coses,
i mire,
en realitat
el que vaig explicar
va ser això,
va ser la solitud,
la introspecció,
buscar coses
a dintre d'un,
per realitzar
alguna cosa.
I, bueno,
ha sigut una experiència,
bueno,
estic encantada,
ara estic supercontenta
d'haver-la viscut.
I el fet d'haver-ho fet
també amb la mà esquerra,
que no és la que acostumes a crear.
molt raro,
raríssim.
Però ara també veus
que ho pots fer,
per tant,
no?
És compositiu.
Sí,
el resultat,
estic contenta?
Sí,
estic contenta del resultat,
però jo seguiré treballant
amb la dreta,
perquè,
sí,
perquè amb la dreta
tinc
el gesta,
el gesto,
saps?
El tras,
sí,
suelto,
no?
I jo m'agrada
deixar-me molt anar
i m'agrada
que sempre ho dic,
la pintura,
jo sé com la començo,
ho sé,
i sé el que vull
i el que estic buscant.
Normalment és així.
Això és lo normal.
Pot passar a vegades
que dic,
bueno,
a veure què passa,
però normalment és així.
Però després,
la pintura
és la que vam anant.
No soc jo,
és aquell,
el quadre
que et va dient,
m'has de posar més aquí,
m'has de treure més d'allà,
has de posar més amunt,
has de buscar aquí,
has de mirar allà,
has de seguir aquest ritme,
has de buscar aquell color.
I això amb la mà esquerra
no és la mateixa.
Amb la mà esquerra
és molt més difícil,
és més forçat.
Perquè, clar,
ella no està acostumada a fer-ho
i li costa molt.
Però, bueno,
jo penso que
aquest apartat
s'ha aconseguit bastant
el que,
més o menys,
el que es buscava,
que eren
aquests equilibris de colors
i una mica de pobles,
de colors,
que era el que jo
me'n recordava
als meus pobles,
al meu cap.
I, bueno,
m'estic contenta
del resultat.
Això és la veritat.
i de la búsqueda
i de la...
Ah, no trobo la paraula
en català.
Inspiració.
Buscar, buscar,
buscar-se dintre d'un...
Introspecció.
Això mateix.
És una introspecció dintre meu
a buscar aquests records,
no?
A buscar els records
de la calor,
de les quatre de la tarda...
Aquests quadres
estan pintats tots
pensant en hores,
en les hores del dia.
I sobretot estiu,
entenc.
La llum, sí, no?
Sí,
tots són de l'estiu.
I són diferents hores del dia
i diferents llums.
I les llums
van donar els colors
del dia.
Vull dir,
jo deia,
aquest està pintat
a les set del matí.
Estic veient
com està sortint el sol,
no?
Doncs vaig,
he de pintar això.
He de pintar els colors
de quan surt el sol.
Els colors
de la una del migdia,
els colors
de la cinc,
de les sis de la tarda,
els colors de les vuit,
de les deu,
una de la matinada
o de les dotze,
saps?
I estan pintats
com aquell que diu
cronògicament
amb l'horari.
Sí,
t'ubicaves a l'hora,
llavors a partir d'aquí
ja muntaves l'escena
que volies anar...
Sí,
muntava els colors,
buscava els colors.
I bueno,
si són les set del matí
i està sortint el sol,
quin dia està fent avui?
Està fent un dia
molt...
Serà molt solellat,
doncs hi ha uns ratxos
molt vermellosos
i sortiran...
Clar,
depenia de l'hora,
va salvat el cervell,
va salvat el cervell.
I potser una mica
de nostàlgia
de no poder anar també,
l'arc margeja.
Sí,
sí,
sí.
Perquè clar,
ho dibuixes,
ho pintes,
ho tens al cap,
però ho vius,
vius la sensació
de no poder ser-hi,
tot i que a través dels quadres
sí que pot ser-hi,
no?
Sí,
a través dels quadres
és la gran sort
que tenim les persones
que podem fer aquestes coses,
no només la pintura,
tot el que estic relacionat
amb l'art,
és com una porta
on tu pots traspassar
alguna cosa més.
Vull dir,
no només estar
mirant una revista
o a vegades només
llegint un llibre
que ja és molt,
però a vegades
estàs mirant la tele
i és millor
estàs mirant coses
que realment
no t'aporten.
En canvi,
si fas aquest tipus
de feines
o de coses
que a tu t'agraden
o pintar
o escriure
o qualsevol tipus d'art
o música,
el que sigui,
tens la possibilitat
aquesta
com de fugir
de la realitat
entre cometes,
no?
Vull dir,
no estàs...
Jo quan pinto
m'he donat compte
moltes vegades,
moltíssimes,
que jo he entrat
a l'estudi
amb dolor,
amb dolor físic,
i quan estic treballant.
A mi se m'oblida
està el dolor.
Tot, tot, tot,
el meu cap està...
No, no,
no està,
està pintant,
està allà dintre,
està dintre amb el quadre,
saps?
No està,
no està a fora del quadre,
està allà dintre
i està fent allò
i al meu cervell
quina cosa tenim...
És complicadíssim,
eh,
el cap,
perquè,
guaita,
s'olvida de dolor.
Sembla que sigui psicològic,
no, el dolor,
en el fons?
Sí, sí,
i després quan jo surto
o quan acabo,
a mi no puc caminar
o no puc...
I, bueno,
realment no,
no estic en condicions
i quan surto em queixo
perquè em fa mal,
vull dir,
em queixo de coses,
em fa molt mal l'Alberá,
em fa molt mal l'esquena
o el que sigui,
no?
I en canvi quan estic pintant
és increïble, eh?
Terapèutic.
Sí, sí,
per mi absolutament,
absolutament.
Si poguessis
i passaries totes les hores,
no?
A l'estudi més que en un altre lloc,
potser, no?
Sí, sí.
O entre fogons...
No,
i és que no me'n dono compte,
no me'n dono compte,
que no sóc conscient,
quan estic treballant
no sóc conscient,
ni de que em passen les hores,
ni que tinc set,
ni que tinc a menjar,
ni que tinc a anar a l'abagó,
ni que em fa mal l'esquena,
no sóc conscient de res
hasta que dic,
bueno,
dec portar molt de rato,
dec portar molt de rato,
a mi jo porto 4 o 5 hores
i si porto 4 o 5 hores,
l'inconscient ja m'estan dient,
ei, que ja estàs molt al límit,
però sóc inconscient, eh?
Perquè jo no sóc conscient.
Llavors,
quan paro
i dic,
vale,
tanco els pots
i rento
els pinzells,
dic, ostres,
és que estic feta pols,
tornes a la realitat, no?
Sí, torno a la realitat,
torno a la realitat
i normalment és això,
quan rento els pinzells,
quan recullo,
dic, ostres,
ara sí que m'en dono en compte
que hem passat hores
i que he estat fent
moltes hores aquí, no?
Però, bueno,
és una feina
i molt bona per mi
i, bueno,
m'encanta.
Oja,
és ben dedicada.
Sí.
I quantes li has dedicat
a aquesta obra en concret?
Amb aquesta obra,
aquest any,
aquest any que hem passat,
aquest any...
un any, no?,
més o menys?
Sí, un any.
dedicari.
D'això hi ha unes 10 o 12 obres
i han durat això,
sí,
aquest any.
I la galeria Rovellar,
l'espai Rovellar,
no?,
que crec que està a Ciutadella,
no?,
a Ciutadella,
a Menorca.
Com va néixer aquesta relació artística?
Va néixer una casualitat,
una casualitat.
Jo passava pel davant
i a feia dies que m'ho mirava
i ho estàvem muntant,
això fa quatre anys,
ara farà quatre anys,
i li dèiem al meu marit
que aquestes coses
que estan posant aquí
m'encanten,
i és preciós,
perquè era de tot
en uns peixos,
en ferros,
i, bueno,
molt maco,
amb colors,
m'agradava molt.
I un dia vaig entrar
quan ja es va en obrero
i els hi vaig dir,
dic, ostres,
m'encanta això,
qui ho fa,
que bonic,
i ho fem nosaltres.
Dic, ostres,
felicitats,
m'encanta
i ho trobo preciós.
I jo li vaig dir,
jo pinto,
dic,
però és que això m'encanta,
és que, bueno,
de veritat,
em m'agrada molt.
I a partir d'aquí,
ells van dir,
i tu pintes,
a veure què fas,
no?
Exacte,
ensenya'ns alguna cosa.
I, res,
els vaig ensenyar
quatre fotos
que duia el mòbil,
que ja saps que a vegades
amb el mòbil
tampoc no reflexes
el que és.
No,
però es poden fer una idea,
no?
Es van fer una idea
i em va dir,
ostres,
ens agrada molt,
ostres,
ja pots portar-ho cap aquí.
Deixa'ns el que has pintat
aquest any.
Per exposar-ho a l'espai?
Sí.
Jo normalment,
quan estic a Menorca,
pinto entre 30,
de 30 a 40 obres
cada any.
Uau.
Això en fa quants dies?
Tres o quatre mesos.
Tres o quatre mesos.
Sí.
Bé,
jo vaig fent,
vull dir,
vaig fent,
m'ho plantejo com una feina,
hi ha dies que estic
dues o tres hores,
hi ha dies que n'hi estic
quatre,
i hi ha dies que millor en cap,
perquè el millor
he pres la decisió
d'anar-nos a...
Què sé,
si nosaltres estem
a prop de Ciutadella,
doncs ens anem a mò
i si ens anem a mò
doncs ja no tenim...
No tens més hores
per dedicar-hi, no?
Aquell dia és per
altres coses,
per anar a la platja,
jo no soc de banyar-me,
però sí que soc ganari.
Curiós.
Sí, sí,
de banyar-me...
És a dir,
guia, blaus, mar...
Sí, sí, això sí.
Jo soc però
vengua per pintar-la.
Sí, no,
ja m'agrada,
però és que nosaltres
quan hi anem
normalment és ara,
marxem d'aquí
al primer de març
i tornem a final de maig.
Llavors,
aquestes tres o quatre mesos
que hi som,
l'aig encara està molt freda.
A vegades a final de maig
ja ens hem banyat,
però,
esclar,
em costa una mica,
perquè no,
jo no tinc casa,
i vaig a casa,
és una casa d'una amiga
que em deixa la casa,
llavors no...
Un privilegi,
també,
mira,
clar.
Sí, sí,
però mira,
el més privilegi,
sobre que no és meva,
que no tinc cap problema
perquè és seva,
però vull dir que
ella me la deixa
perquè tampoc no l'utilitzen
i llavors ells
l'utilitzen a l'estiu
i els mesos
que no l'utilitzen
diu,
també em va dir
que hi hagi algú
perquè així està habitada
i d'habitat,
clar,
jo li fei vida
a aquella casa també.
i des de la casa aquesta
que m'encanta
la situació que té
perquè està ben bé
allà del mar
i tinc davant tot
de roques
que no és una platja,
llavors,
esclar,
no s'hi pot banyar,
tens que desplaçar-te
i realment m'agrada
estar-hi per caminar
per l'arena,
estar a prop del mar,
però a l'aigua,
esclar,
quan hi estem
la trobo freda,
llavors,
segurament que estés
el mes d'agost,
juliol,
segurament que sí.
Sí que li dedicaria
un remunt.
Em banyaria més,
esclar.
I l'Àngels i el fred,
són els que estan
al cap de banda
a Rovallar.
Són els que estan a Rovallar,
segurament que el dijous
es vindran aquí
per la inauguració.
En principi no podien venir
perquè sembla
que han pogut aconseguir
bitllet
i que sí que venen
i, home,
em fa molta il·lusió
que hi siguin
perquè així ells
també veuen la seva obra
posada en un altre context.
El celler de Can Ginestà
és un lloc xulíssim,
és preciós,
a mi m'encanta
i quan ho vegin aquí posat
ja veuràs
que els agradarà molt
i, bueno,
em fa molta il·lusió
que hi siguin,
la veritat.
I tant.
Si poden explicar ells
també una mica
les seves escoles
que és molt interessant.
I tant.
Llegia també
a la seva pàgina
espairovallar.com
si hi ha algú
que també ho volen mirar
que s'inspiren molt
en els fons marins
i també volen conscienciar
una mica
de les espècies
que estan en perill
d'extinció.
Exacte, clar.
Perquè això
el que fan sempre
és coses,
ja et dic,
reciclades.
Llavors,
el reciclatge,
el mantenir,
volen conservar,
volen ajudar
amb tot el que poden
ajudar
al manteniment
d'aquest planeta,
fes-lo millor.
I això és una de les coses
que ens va unir molt.
Pensem molt igual
i llavors,
bueno,
per això
som molt amics
i al final
ens estimem.
Jo li dic,
sembla mentida
com us trobo a faltar
i llavors ell em diu,
jo també trobo a faltar molt a tu,
vine, vine,
i sempre estem.
Però fa quants anys
d'aquesta relació
que es va començar?
4 anys.
4 anys.
4 anys.
Va començar,
ja et dic,
per casualitat,
jo mai havia pensat
exposar,
no?
No t'havia passat?
Home,
ja m'agradaria
però que tot és tan complicat
i és molt difícil
d'entrar.
Sí,
realment per accedir
a exposar
no és camí fàcil.
No,
no és cap camí fàcil.
Tot si és la primera vegada,
no entenc.
Jo no és la primera vegada
que exposo,
jo he exposat moltes vegades,
però feia molts anys.
Després aquí,
Can Ginestà,
també vaig fer una exposició
jo sola,
ara fa el 14,
el 2014.
I aquestes primeres vegades?
Sí,
però jo n'havia fet
moltes exposicions
però fa molts anys.
Perquè jo,
quan vaig a estudiar
Belles Arts,
jo vaig a fer
una especialitat
d'escultura
i vaig fer escultura
durant bastants anys
i llavors vaig fer
bastantes exposicions
fins que vaig obrir
la meva petita empresa
de Cuina Miracle
i que...
Que t'ha tret encara
una cosa
va recunar l'altra,
saps?
Perquè
Cuina Miracle
em va menjar,
diguéssim,
aquesta part
a la que jo
he dedicat
molt temps
i esforç,
doncs
la vaig haver de dedicar
amb això,
que és la part
que econòmicament
m'ha donat
per poder fer
tot el que he volgut fer
a la meva vida.
Clar.
Perquè la part de l'art
no m'ho donava.
Em donava satisfaccions
però no em donava
economia.
I llavors...
És difícil arribar a que l'art
sigui la teva manera de viure,
jo crec que això
és molt difícil
i la persona que ho pot aconseguir
suposo que és una meravella,
no?
Però que hi ha dificilíssim,
eh?
Però per algun punt es comença
també, no?
Exactament.
Alguna manera.
Començat a fer una primera exposició,
una primera feina,
pagada, etcètera, etcètera.
Alguna col·laboració,
alguna cosa...
Sempre s'ha de començar,
però jo vaig deixar-ho
per muntar
l'empresa aquesta
i realment,
esclar,
jo vaig dedicar molts anys
amb això.
Però t'ho arrepenteixes?
No, no, no,
amb absolut, amb absolut.
T'ha donat aquesta
cosa bona?
Per viatjar per tot arreu del món,
jo he conegut molt,
he anat a tots els museus
més importants del món,
moltes vegades
repetit
vàries vegades
als millors museus mundials.
Vull dir,
jo he fet molt,
jo he fet moltíssim,
jo no em puc arrepentir mai
de res,
del que he fet.
I aquí té lo bailau, llavors.
Exactament,
que vingui té lo bailau,
sobretot, sí,
jo sé que treballava molt,
jo tenia dues feines,
jo treballava de 12 a 14 hores
diàries
i a mi no m'importava
perquè després tenia
una compensació.
Jo m'anava cada dos o tres
vegades a l'any
a fer un viatge important.
Llavors els meus viatges
sempre han estat
molt específics,
sempre hi ha hagut
dos temes,
la gastronomia
i l'art,
i l'art i la gastronomia.
Jo marxava amb un dossier preparat
d'on havia d'anar,
a quins museus
i on a menjar
i a quin museu,
a quin pintor,
a quin escultor
que hi havia en aquell moment.
A l'art, poques...
A l'art no, mai.
Mai, sempre m'ha anat
molt concretament
i molt ben controlat
perquè tenia
que aprofitar
aquell temps
amb el que
m'agradava a mi
i li agrada
al meu marit,
que això és una sort
increïble
poder-ho compartir.
Home,
aquí està,
perquè jo m'he anat
sempre de viatge
a m'he anat tots dos.
Llavors anàvem els dos
i ell era el que ho preparava.
Moltes vegades
em preparava sorpreses
que jo no sabia.
Mira.
Ja anirem,
quan arribem a New York
ja tinc organitzat,
anirem,
tal dia anem a un puesto
que no el te l'he dit
i ja ho trobaràs.
Ja t'ho trobaràs.
És un bon tàndem.
Mira, clar.
Ostres, no?
Ostres, s'han trobar
el que...
Sí, molt, molt.
I això ho feia
tant amb la gastronomia
com amb l'art.
Ho feia.
I encara m'ho fa, eh?
I ara que no es pot viatjar tant...
Ara hem de viatjar mentalment.
Sí.
Mentalment.
Ara hem de fer viatges astrals
o revisar fotografies
i vídeos d'altres viatges, no?
No, jo ho mentalment
jo tinc tot al meu cap.
De moment,
de moment,
de moment el meu cap està molt bé.
i llavors jo ho tinc tot al meu cap
i aquí està la sort, no?
De que jo,
si vull viatjar,
doncs hi penso.
Hi penso.
En aquells viatges,
amb el que hem viscut aquí,
el que hem viscut allà.
Jo he estat en costos molt raros.
Jo he estat vivint a Alaska.
És que jo he estat
en costos...
Bé, molt bé.
No, sí, poc habituats potser, no?
Poc habituats.
A veure, me vaig a viure a Londres,
dius, bueno,
segurament hi ha molta gent que ho fa, no?
Però vull dir que jo hi he estat
als Estats Units,
doncs com 10 o 12 vegades.
Ja hem viatjat per tot als Estats Units
amb un arrolot enorme
i que ens hem l'han recordaguda
del baix i encara falten coses per veure, eh?
Home, sí, Estats Units és...
Perquè és molt gran.
Són continent gairebé.
Però vull dir,
també hem estat a Austràlia,
hem estat a Nova Salanda.
Vull dir, hem estat en països molt llunyans,
hem fet molta cosa.
A Austràlia i a Nova Salanda
vam estar-hi dos mesos i mig.
També va ser una experiència extraordinària,
molt bona.
La pintura de...
Bueno, m'encantava.
Jo deia, ojalà em pogués viure,
viure aquí
per estudiar bé aquesta escultura,
el que ells feien,
per què, saps?
Quintana.
Era superinteressant, superinteressant.
I pintura de viatges també n'has fet?
No.
D'aquest tipus,
de recordar on has estat?
Molt poques vegades.
Només a la Índia.
A la Índia he anat diverses vegades
i llavors aquí sí que he fet pintura de la Índia,
però he pintat dones,
perquè jo estava moltes hores amb les dones.
Estàvem vivint en una casa familiar,
que eren quatre o cinc famílies amb una,
era una família que les seves branques
eren quatre o cinc fills,
i jo estava vivint en aquesta família
i sempre havia viscut amb ells,
menys una vegada que vam anar-hi amb el meu marit,
les a més he anat jo sola,
i estava vivint amb ells
i esclar,
jo estava moltes hores amb les dones
i sense poder parlar,
perquè les dones no parlaven res d'inglès
i jo molt poquet,
jo just per sobreviure,
jo parlo molt poc anglès.
Però amb els nens,
amb els nens sí que parlava,
parlava anglès,
el poquet que jo sé,
però bueno,
ens entenien perfectament,
és impressionant.
I les dones,
doncs què passa?
perquè jo les veia,
les activitats que feien,
com funcionàvem,
com eren vestides,
i tot això sí que ho vaig pintar,
tinc una sèrie de pintures
de les dones de l'Índia,
que algun dia,
algun dia sortiran.
Sortiran a la llum també.
Algú les veurà.
De moment estan allà guardades.
Ja tens prou espai
per totes aquestes obres
que més o menys,
si ens posem a sumar,
deuen ser més d'unes quantes centenars
de quadres o obres,
sigui el format que sigui,
ja tens espai per guardar-les totes.
De moment sí,
però també em va molt bé,
vaig fent alguna exposició
o rovellar-se en porta obra
o alguna altra galeria
que s'emporta a obra
perquè de veritat
que sí que a vegades
no saps on guardar-ho.
Jo tinc un estudi gran
que està bé,
però tampoc és una nau industrial,
és un espai gran,
bastant bé,
deu tenir uns 60 o 70 metres quadrats,
però clar,
també tinc els mobles
i tinc coses
i arriba un moment
que va ser...
Estres,
els quadres i tu,
no?
Vaig tenir massa creació,
creieu,
pensa coses,
faig massa coses.
Però, bueno,
jo vaig fent.
perquè els vens?
Hi ha algunes que...
Oh,
ojalá o vengués,
a mi m'encantaria vendre-ho,
alguna vegada sí,
he vengut algunes coses,
sí.
Perquè les de l'exposició
que veurem,
que podem anar a veure
ara ja mateix al celler,
aquestes estan...
Home,
si algú les vol comprar
jo estic encantada de vendre-les
perquè quan que en faré més,
doncs és això,
clar que sí,
el que passa que aquí,
de fet,
al celler,
és per exposar-ho.
Després,
si algú vol comprar alguna cosa,
jo li vendré encantada,
no?
Però quan s'acabi l'exposició.
No,
però mira,
com a l'exposició fotogràfica
de Francesc Fàbreques,
que també,
no?,
les fotografies,
un cop s'acabi,
doncs si algú cada vegada
ho adquiri...
Sí,
clar,
clar,
clar,
està molt bé
el que fa el Francesc,
m'ha encantat,
m'ha agradat moltíssim l'exposició
i bé anar la setmana passada,
em va agradar moltíssim,
perquè,
no,
no,
passada no,
l'anterior,
abans de la setmana,
sempre,
llavondes,
i em va agradar molt la idea,
perquè tot el que recauda,
doncs va per ajudar,
per ajudar un ONG
i,
esclar,
vaig trobar una idea estupenda,
perquè de veritat
que hi ha gent
que necessita molta ajuda.
Doncs sí.
I ara,
en aquests moments que estem,
molt més,
eh?
Jo m'hi trobo molt
amb la nostra feina,
que a mi té gent
demanant menjar, eh?
I moltes vegades,
doncs,
sí,
sí,
jo els ajudo,
sempre que he pogut,
he ajudat,
sempre,
bueno.
També fas honor al teu nom,
eh,
Miracle?
Bueno,
m'agradaria a mi,
m'agradaria molt,
eh,
poder fer honor al meu nom
i poder fer uns quants miracles,
perquè,
de veritat que estem vivint
en un món tan raro,
que m'agradaria poder,
hòstia,
és que fos més,
més bo,
que hi hagués més,
més,
més amor,
més...
Menys injustícies,
no?
Més humanitats,
sí,
sí,
més mans extenses.
La veritat que,
quan parlem de la Índia,
moltes vegades,
quan penso com viuen
les dones allà,
és supercomplicat,
supercomplicat,
perquè estan,
bueno,
és que manen els homes,
és un món tan magista
i tan dur,
elles no se'n donen compte,
eh,
elles reien
i jugaven,
i està,
jo estava allà amb elles,
però jo veia tot,
jo veia la part...
És el teu punt de vista
des d'un...
Europeu,
clar,
jo veia,
jo veia,
ostres,
amb les llibertats que jo tinc,
amb la llibertat que jo tinc
amb el meu marit
de fer això,
de fer allò,
de procurar-li,
anem amunt,
anem avall,
treballem tots dos,
guanyem,
els tots dos ens guanyàvem bé la vida,
a mi,
una vida és enginyer,
sempre s'ha guanyat molt bé la vida,
no necessitava jo haver estat treballant,
i jo he treballat tant o més
que un home,
i he treballat molt,
llavors,
era igual si elles guanyàvem o no la vida,
per això ens hem pogut permetre
moltes coses,
però,
coi,
jo quan veia allà,
feia aquest balanç,
i deia,
ostres,
aquestes dones,
tot cultural,
quina manera de viure tan diferent i complicada.
Mira,
clau hem d'anar deixant aquí,
ens queda,
gairebé un minut per a les 6 de la tarda,
com deia,
fins al 30 d'abril podem anar a veure aquesta exposició,
per rebre una mica de llum,
encara que sigui pictòrica,
ho intentarem,
i aquest dijous a dos quarts de vuit del vespre,
si volen anar també a la inauguració,
i seràs tu,
i esperem que també el fred,
i ara ens surt el nom,
i l'Àngels,
i l'Àngels,
això,
de l'Espai Rovallar,
de Menorca,
Ciutadella,
creu un plaer conèixer-te i tenir-te aquí al programa,
que vagi molt bé l'exposició,
i ahir passarem a donar un cop d'ull,
i que segueixis creant i pintant.
Moltes gràcies,
i gràcies,
Mireia,
m'encantat d'estar amb vosaltres.
I tant,
igualment,
una abraçada.
Gràcies.
El mar,
la roca es va besant,
el cor sumint,
i un cant juliú,
és aquell cant que surt del mar,
que n'està vella.
Tant.
Les notícies de les 6.
Bona tarda,
us informa Kilian Sabria.
Els ingressos a les UCIs
augmenten d'una manera que no es podrà sostenir.
Només avui hi ha hagut 12 ingressos més.
Si es comparen fa una setmana,
han pujat un 16%.
Així de contundent amb aquesta idea
de no es podrà sostenir,
ho ha explicat el secretari de Salut Pública,
Josep Maria Argimon.
Molt probablement,
el que aquí ens està passant,
és que tenim aquesta variant
que és més infectiva,
que per tant hi ha més casos,
que per tant si hi ha més casos
vol dir que hi ha més gent
que ingressa a l'hospital,
i vol dir que si hi ha més gent
que ingressa a l'hospital,
alguns d'ells acabaran
a les unitats de cures intensives.
Anem a un ritme que no el podem sostenir.
Anem a un ritme que no el podrem sostenir.
Avisa que aquest indicador
és un dels que incideix precisament
a l'hora de decidir
si s'endureixen les restriccions o no.
Durant aquesta setmana
aniran valorant les dades
per decidir quines mesures
hi haurà a partir de divendres,
que és quan s'esgoten les actuals.
Sobre les xifres que ha anunciat
el president del govern espanyol,
Pedro Sánchez,
afirmant que a finals d'agost
hi haurà el 70%
de la població vacunada,
Argimon diu
que són bones notícies
i espera que tinguin,
que dijous els donin,
el calendari concret
del ritme d'arribada
de vacunes.
Notícies breus,
Gerard López.
Dinamarca ha posat avui en marxa
el seu propi passaport d'immunitat
anticovid,
aprofitant que han reobert
les perruqueries,
els centres d'estètica
i també les autoescoles.
Tothom que hi vulgui accedir
ha de portar el coronapassi,
que és com una espècie de passi,
que així és com han batejat,
que és com un prototip
del que es vol que sigui
el passaport europeu.
El document verifica
si has estat vacunat,
si has donat positiu
entre les dues
i les 12 setmanes anteriors,
o si t'has fet un test negatiu
fa menys de 72 hores.
La reobertura
ha estat tan ben acollida
que molts clients
s'han mostrat disposats
a tastar-se
tants cops com calgui.
Ha mort l'economista
i activista per la pau
Arcadi Oliveres,
als 75 anys.
La notícia
l'han confirmat
a fons familiars
a través de la pàgina web
que van crear fa poc temps,
coincidint amb l'empitjorament
del seu estat de salut.
Un espai virtual
que ha servit
des del mes de febrer
per mantenir el contacte
entre Arcadi Oliveres
i la ciutadania.
El director de Fundipau,
Jordi Armadans,
ha remarcat
que Arcadi Oliveres
ha estat feliç
per tota l'estima
que se li donava
en aquests darrers dies
i ha remarcat
que moltes de les seves lluites
han generat
un fort impacte.
En qualsevol element
de justícia global,
de drets humà,
de cooperació,
de desenvolupament de pau,
l'Arcadi hi era,
l'Arcadi hi era referent
i l'Arcadi hi era
una persona de campanya, no?
La presidenta del Parlament,
Laura Borràs,
diu al matí
de Catalunya Ràdio
que Junts
és ara més lluny
d'entrar al govern
que de ser-hi
i referma també
que si convé
faran d'oposició.
Borràs ha revelat
que ja van acordar
la sortida
de Jaume Alonso Govillas
de la mesa
arran de l'abstenció
en el vot delegat
de Lluís Puig.
Els ERTOs,
les ajudes
als sectors
afectats
per la crisi
del coronavirus
o la posada
en marxa
de l'ingrés mínim
vital
faran que la campanya
de la renda
que comença demà
sigui complicada
segons l'Associació
Professional
de Tècnics Tributaris
de Catalunya
i Balears.
Sentim el seu secretari,
el secretari
de l'entitat,
Xavier Maseu.
El problema
del CEP
és que no aplica
retencions
d'IRPF.
Què vol dir això?
Vol dir que
el que no s'ha pagat
amb els ingressos
que s'han tingut
de l'atur
s'haurà de pagar
ara la declaració
de renda.
El Festival de Música
Teleco Gresca
torna aquest divendres
i dissabte
al Parc
del Fòrum
de Barcelona
adaptant el format
a la crisi sanitària
com no podia ser
d'una altra manera.
El públic
assegut al seient assignat
i amb mascareta
estarà lluny
naturalment
de les 15.000 persones
que assistien
abans de la pandèmia.
Els 10 artistes
que hi actuaran
es repartiran
entre els dos escenaris
i els concerts
de dissabte
començaran
a les 12 del migdia
i tots acabaran
esclar
abans que comenci
el toc de queda.
I ara els esports.
Jordina Tarré.
A les 9 del vespre
juguen
el Madrid-Liverpool
i el Manchester City
i Borussia Dortmund
d'anada
de quarts de final
de la Champions.
I en el dins
i de no podrà comptar
amb Baran
per positiu de Covid.
El francès
podria també ser baixa
dissabte a la Lliga
per rebre
el Barça
a Valdebebas.
El Barça
de la seva banda
es troba ara
un punt del líder
a la taula
després de guanyar
el Valladolid
amb un gol
de Dembélé
els últims minuts
de partit.
Gerard Piqué
que encara no té
l'Alta Amèrica
ha fet avui
la sessió
en solitari.
Sergi Roberto
ha fet tot l'entrenament
amb la resta
de companys
els blaurana
començaran a preparar
el clàssic
de dissabte
aquest dijous.
Avui han explicat
la seva versió
dels fets.
Dià Cabí
jugador del València
i Juan Cala
del Cádiz
sobre l'incident
racista
a mig partit
del partit de Lliga
que jugaven
a Cádiz
diumenge passat.
Cada jugador
ha desmetit
la versió
de l'altre.
I el jugador
del Girona
Samu Saiz
té una lesió
als isquiotibials
de la cama dreta
amb una previsió
de recuperació
de dues setmanes.
Bernardo Espinosa
té una lesió muscular
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bon dia.
Bona tarda.
Us informa
Lua López.
El motiu
del Dia Mundial
de l'Activitat Física
que se celebra
avui 6 d'abril
l'Ajuntament
i el cap
de Sant Just
d'Esvern
animen a la ciutadania
a fer salut
tot caminant
per Sant Just.
Així,
a partir d'avui mateix
caminar pel nostre
municipi
i fer salut
fan portar-se
un obsequi.
Podreu compartir
els vostres reptes
amb una imatge
i les passes
que heu fet
a Instagram
amb l'etiqueta
Camina
per Sant Just
21.
Ho podeu fer
durant tot
el mes d'abril.
Les persones
participant
rebran un obsequi
que es podrà
recollir
a partir del 10 de mati
a Can Ginestar.
Els fons
d'aquests obsequis
aniran destinats
a la Fundació
Afanoc
Associació de Familiars
i Amics
de Nens Oncològics
de Catalunya.
Empoderar
les dones
escriptores,
visibilitzar-les
i oferir
l'oportunitat
a les noves
creadores
de donar
conèixer
la seva obra.
Aquest és
l'objectiu
amb el qual
va néixer
el Premi Literari
Delta
l'any 2001
de caràcter
vianal
impulsat
pel Consell Comarcal
i per diferents
ajuntaments
del Baix Llobregat.
Sant Just
s'hi va sumar
el 2017
i ara assumeix
la coorganització
de l'onzena edició
conjuntament
amb la Biblioteca
Joan Margarit
i el Consell Comarcal.
El 26 d'abril
està previst
un acte públic
al Parc de Torreblanca
en el marc
del qual
Sant Just
agafarà
el testimoni
de l'organització
d'aquesta edició
i on també
es farà
la presentació
de l'obra
guanyadora
de l'anterior
que es va haver
d'ajornar
a causa
de la pandèmia.
Es preveu
que les bases
es publiquin
el pròxim
mes de maig
i la presentació
de les obres
s'iniciarà
cap al mes
de setembre.
Per aquest estiu
està previst
ampliar
les pistes
de joc
al camp
de futbol
de Sant Just
d'Esvern
per tal
d'incrementar
el nombre
d'entrenaments
i de partits
de forma simultània
i alhora
poder reduir
els horaris
de joc
en les franxes
del vespre.
El projecte
del nou
camp de futbol
11
també preveu
quatre vestuaris
pels equips
a la zona
pròxima
al carrer
Ramon
i Cajal.
Tot i això
s'ha volgut aclarir
que la zona
on hi ha
els despatxos
de les entitats
i la terrassa
del bar
no es veurà
afectada
igual que
la zona
actual
de vestuaris.
Finalment
l'Ajuntament
ha informat
que la inversió
prevista
per dur a terme
aquest projecte
és de 528.000 euros.
I això
ha estat tot
per les 6.
Tornem
amb més informació
al Sant Just
Notícies
complet
de les 7
del vespre.
Fins ara mateix
no marxeu!
No podem viure
sense bateria
sense cobertura
sense carregador
no podem viure
sense línia
sense funda
sense connexió
sense memòria
no podem viure
sense mòbil
però al cotxe
podem morir
per culpa seva
quan condueixis
aparca el mòbil
Generalitat de Catalunya
7 milions i mig
de futurs
012
la Generalitat
al teu costat
Si com a dona
vols saber
quins recursos
tens al teu abast
a les oficines
d'informació
de l'Institut Català
de les Dones
trobaràs
l'atenció
que necessites
et podem orientar
sobre salut
ajuda afectiva o sexual
o assessorar
sobre qüestions
específiques
per a dones i infants
separacions
règim de visites
pensió
i custòdia dels fills
abusos
o situacions
de violència masclista
Per tots aquests casos
trobaràs un servei gratuït
d'atenció psicològica
i assessorament jurídic
Entra a
lencat.cat
barra
atenció a les dones
012
la Generalitat
al teu costat
Per seguir
l'actualitat
del Baix Llobregat
informatiucomarcal.com
Notícies
entrevistes
reportatges
agenda
no et perdis
tot el que passa
al teu voltant
Ara
la informació
del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu
mob
informatiucomarcal.com

I want to love you
and treat you right
I want to love you
Every day
and every night
we'll be together
With the roof right
over our heads
We'll share the shelter
Of my single bed
We'll share the same room
But I provide a prayer
It's this love
It's this love
It's this love
It's this love
It's this love
that I'm feeling
It's this love
It's this love
It's this love
It's this love
It's this love
that I'm feeling
I want to love you
I want to know
I want to know
I want to know
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
A Sant Just, canviem el xip.
Iniciem la implantació d'un nou model de recollida de residus domèstics
per reciclar més i millor.
Un nou sistema en què els contenidors de les fraccions orgànica i resta
s'obriran amb targeta.
Saps com funciona?
Informa-te en el web santjust.cat barra residus
i els perfils de Twitter i Instagram, arroba santjustresidus.
Utilitza la targeta i recicla més i millor.
Pel medi ambient, a Sant Just, canviem el xip.
Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret.
Però hi ha una màgia que no té truc.
És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi.
Vols practicar el català o ajudar alguna cosa a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat per la Llengua,
al programa de les parelles lingüístiques, a v-xl.cat.
Perquè quan parles, fas màgia.
Generalitat de Catalunya.
7 milions i mig de futurs.
A l'escoltes, ràdio d'esvern.
Sintonitzes, ràdio d'esvern.
De ràdio, de Sant Just.
De ràdio, de Sant Just.
De ràdio, de fort.
Doncs bé, seguim a la segona hora del programa.
Ara mateix passen 17 minuts de les 6 i entrem a repassar aquests temes d'actualitat.
Cada dues setmanes ho fem els dimarts amb el Joel Reguant
i també setmanalment els divendres el tenim aquí al programa.
Avui, com a bon dimarts, doncs el tenim al telèfon.
Joel, bona tarda.
Bona tarda, Sant Just. Com esteu?
Bona tarda, Joel.
Aquí de dimarts-dilluns.
No et sembla?
Sí, de dimarts-dilluns.
És una mica estrany, aquest dimarts.
He que has fet coses de dilluns.
Sí, sí, tots.
Jo crec que tothom ha fet coses de dilluns avui.
És més, ahir vaig jugar al Barça i això encara despista més.
Sí, bueno, a mi això no m'afecta massa, però...
Però eslogaran a sí, perquè, clar,
avui és com que el cap de setmana s'hagi acabat,
jugar al Barça, comentes el resultat,
però això és com un dilluns.
Sí, bueno, i la sensació de començar a la setmana un dimarts,
que és estrany, però vaja...
Que està molt bé, eh?
Això no ho va dir.
Ahir parlàvem i dèiem, home, què és millor,
fer dijous, divendres, dissabte, diumenge
o fer divendres, dissabte, diumenge i dilluns, no?
Jo em declaro fan de divendres, dissabte, diumenge i dilluns,
perquè parteixes dues setmanes.
Exacte, és el que estava pensant.
T'anava a dir, la sort d'això,
és a dir, el punt positiu és que et quedes en una setmana de quatre dies
i una altra de quatre dies.
Exacte, que al final és el mateix,
pots fer una de tres i una de cinc.
No, a mi m'agrada més,
perquè el cap de setmana sempre et queda més a prop, saps?
Sí, home, sí, ja estem visualitzant el cap de setmana, no?
Perquè veig...
Ja visualitzem el següent, sí, sí, sí.
És així, és...
Mira, et dono un consell que em van donar una vegada,
temes de protocol, que saps que a mi m'agrada molt,
i aquestes coses, no?, i de logística, molt bé.
Sempre diuen, quan tu demanes quelcom un favor,
una pregunta, una feina, el que sigui, no?,
quan tu, per exemple, no?, li demanes a algú,
escolta, està acabat aquest tema, el que sigui,
coses d'aquestes, doncs, que tenen aquest component,
tant laboral com també, no diré de favor,
però allò a vegades que dius, això està fet, saps?
No sé si m'acabo d'explicar, no?
Sempre diuen que és molt millor fer-ho que no sigui el dilluns.
Per què? Perquè el dilluns, com es veu la vida?
Negre, gris.
Opaca.
Et lleves, et cagues amb tot, ostres, que malament.
Què penses el dilluns?
Encara queden dies pel cap de setmana,
ho veiem així, estàs visualitzant el que t'ha passat aquell cap de setmana
i que fins que no arribi el proper,
i ara et demanen una cosa,
ja t'ho prens com malament, no?
Ja, menys ganes, no diré malament, sinó menys ganes.
En canvi, a mesura que avancen els dies de la setmana,
som més proclius a prendre-t'ho més bé,
perquè s'està costant el cap de setmana.
Si en lloc de dilluns ho demanes dijous o divendres,
la gent s'ho prenen en un altre aire.
Per això sempre diuen,
quan hi ha una cosa que pot ser delicada,
que pot comportar molta feina,
que potser és més favor que no una feina, no?
Sempre, com més cap allà, millor,
perquè l'altre s'ho pren millor.
El divendres, fixa-t'hi que tot és alegria.
Tot és alegria, i tant.
Tot és alegria, el divendres.
Et truca un client,
ai, que bé, quina alegria que em truquis.
Que és així, per què?
Perquè saps que ve el divendres,
que aquest divendres,
que el cap de setmana està a tocar.
En canvi, t'ho fa el dilluns i dius,
buf, ara m'empiparà tota la setmana.
Però el divendres no.
Això és un consell.
Si mai voleu allò, no?
Doncs, què sé, heu de passar...
Això, us passa en una feina,
o l'heu de passar vosaltres,
o necessiteu fer una trucada per preguntar no sé què.
Dilluns és mal dia.
A partir d'aquí tots van millorar.
Aquí el conseller, et farem conseller del...
Com podíem dir això?
Del temps, de les setmanes, del...
Temps?
Has sentit temps?
A veure què passa que tenim del temps?
Per cert, quin temps passen, just?
Perquè aquí roda un desastre, eh?
No, bé, bé.
De moment, a veure, s'estan aguantant, eh?
Tenim algunes nubulades per aquí,
però bé, força bé.
Sí, sí, sí.
Com ho tenim per allà baix?
I fa molt bé, no sé.
Molt bé.
Bé, al matí se fa molt bé.
Per allà baix.
Per allà baix.
Per allà baix.
Per allà baix.
Per allà baix.
Per allà baix.
Per allà baix.
Que jo he aprofitat per estendre l'eslova.
Oh, oh.
Així és pim-pam i no l'has de fer secadora.
Però, a més a més, tinc alergia.
I la gent s'espanta pel Covid.
Jo, no, no, sí, és que és alergia.
Però, no, no, per si de cas...
I dius, bueno, mira, coses que passen.
Joel, com es nota que estem com de tornada de pont, eh?
Que en el fons no volem posar-nos a fer la teca que tenim.
Sí, avui amb el ralentí, ja deia, dimarts, dilluns,
al final és el primer dia que comença la setmana.
I, Joel, en aquest...
Sí, anem amb el ralentí, però tot i això hem de parlar de temes, eh?
Aquest cap de setmana, de fet, durant aquest pont,
sabíem que havien arribat gairebé 200.000 vacunes més a Catalunya.
Per tant, la població d'entre 60 i 65...
65, perdó, podia agafar cita prèvia per anar-se a vacunar.
Això vol dir una petita empuixada cap a aquests...
Sí, empuixada.
Empeny, una empenta, perdó, una empenta.
I hem de fer Màrius Carola.
Sí, senyor.
Màrius Serra, perdona, Màrius Carola és el de l'avantguer.
Màrius Serra, exacte.
Gairebé cap a aquests, crec que eren 33 milions de persones,
que deia Pedro Sánchez avui, que volia...
o que comptabilitzaria que cap a aquest estiu, ja ho diré bé,
podrien estar ja vacunades.
Situació de la vacunació a Catalunya, Joel.
Exacte, com estem, com estem de la vacuna?
Mira, tenim un milió de persones vacunades ja en primera dosi,
que això és el 13% de la població catalana.
13%.
Primera dosi, compte, perquè aquí hi ha truc.
Segona dosi, 5% de la població.
Per tant, com veieu, hi ha un decalatge important.
És evident que aquest 5% en dues o tres setmanes
es convertirà en el 13% inicial
i, a més a més, la gent anirà agafant primera dosi.
Per tant, comencem a agafar una mica de velocitat.
Diguem una mica, només.
És veritat que han arribat les vacunes que tu has dit.
Es preveu que aviat,
és a dir, si no és aquesta setmana de ser ja el blanc que ve,
ja la gent de 80 anys en amunt estigui vacunada.
Perquè són els que, per dir-ho així,
se'ls va donar prioritat màxima absoluta
i aquí ja estem acabant.
Les vacunes que han arribat de Pfizer
ara ja es faran servir també per baixar en l'edat.
És a dir, recordeu que de 70 a 79 no s'estava vacunant.
Doncs aquests són els propers que ja es van a vacunar
i, sobretot, s'aprofitaran per fer-ho les vacunes de Pfizer,
que són les que es fan servir per la població més veterana.
Després, important, AstraZeneca.
Continuem amb la vacunació d'AstraZeneca.
Tu mateix ho deies.
Els de 60 a 65 podien demanar hora.
Encara en quedaven de lliures ahir.
Per tant, és important que ho mireu,
que hi entri en aquesta franja
i, doncs, mireu si hi teniu un punt de vacunació prop,
si hi ha cita prèvia encara disponible
i que us apunteu.
I així ja anem fent via en aquest sentit.
A més, a més, aviat entrarà una tercera vacuna,
que és la de Johnson & Johnson.
Ens recordes d'aquesta que n'havíem parlat?
que hi ha de Johnson & Johnson.
Aquesta té una peculiaritat, que és monodosi.
O sigui, és una dosi.
Avantatge?
Clar, un cop i s'ha acabat.
És a dir, no hem d'estar esperant de fer d'aquí tres setmanes
la segona...
No, una i ja està.
Objectius.
Arribar a l'estiu amb vacuna.
Vacuna que superi el 60-70%.
A veure, us he donat les dades.
Estem en el 13% en primera, 5 en segona.
D'aquí a l'estiu no falta gaire ja.
És evident que no arribem a espaciar-me.
Fagin nosaltres mateixos els càlculs, sí.
Exacte.
També és veritat que aquests càlculs els heu de fer
tenint en compte que anem a més.
És a dir, cada vegada anem vacunant més.
I ara ja hauríem de començar a agafar una velocitat ja important.
dir que hauríem, perquè fa 15 dies ja ho vaig dir
i no ha estat així.
Confio que també hi hagi contaveure la parada de Setmana Santa.
Ara parlarem també dels efectes que ha tingut.
Però és important que tinguem en compte això,
que ara ja hem de començar a agafar velocitat de veritat,
que no només hem de vacunar les persones més veteranes,
la tercera edat, sinó també,
de 60 en amunt, aquest mes d'abril,
màxim maig, hauríem de deixar-ho ja acabat.
I poder anar directament ja al maig,
afrontant una fase decisiva de la vacunació.
Mireu el Regne Unit d'Israel,
allà estan a velocitat de creuer
i estan vacunant que dóna gust de veure'l.
Llavors, és evident que com que s'incorpora una nova vacuna
i com que a més a més ens estan arribant més dosis,
tant de Pfizer com de Moderna com també d'AstraZeneca,
clar, al tenir més dosis és evident que vacunarem més.
Però, repetim,
això és la teoria i la pràctica ve ara.
Ara es tractarà que arribin
i que un cop arribin les posem.
que això...
Bé, si arriben les posem, aquí no hi ha parit.
El problema és que arribin,
que ja veu veure que la setmana passada
deia'm, sí, sí, arribaran mig milió...
No van arribar.
Per tant, la clau està aquí.
En principi, a partir de dilluns que ve,
ja comencem a posar les noves vacunes de Pfizer,
les que s'han arribat noves,
i per tant ja comencem, per dir-ho així,
a posar-hi velocitat.
Tot el que estic dient, us ho he dit abans,
és teoria.
Hem de fer el seguiment per veure
si verdaderament anem complint la pràctica.
I tot això ho lliguem una miqueta amb un tema
que també portem avui,
que és com està ara mateix
la situació del coronavirus a Catalunya.
Doncs bé, no.
No ens enganyarem.
Primer de tot,
la pressió hospitalària segueix sent alta.
Que això, em direu,
és que segueix sent alta,
ho has dit cada setmana.
És que és així.
És que a la tercera onada
no hem deixat mai de tenir
una pressió hospitalària alta.
que les UCIs estaven molt plenes
i això és molt dolent.
Perquè si estan plenes
i vingués una altra...
Ja sé que s'està parlant de la quarta onada.
Permeteu-me que encara no vulgui jo
parlar de quarta onada
i em resisteixi a veure
que potser sí que la tindrem.
No ho sé.
És evident que més gent vacunada,
més difícil serà
que la cosa es compliqui.
Però hem de tenir en compte
la situació que tenim als hospitals.
Si ara ve una altra tongada,
la pressió que tenim ja
és com per preocupar-nos.
Vol dir això
que potser es prendran mesures.
No ho sé.
No està clar quines mesures es prendran.
Però ara mateix,
fa un parell de dies
quan van donar les dades,
estàvem a 1,20 de ràtio.
Recordeu que s'ha d'estar per sota d'1.
Vol dir que de cada 100 persones infectades
se n'infecta 120.
Això és la ràtio.
La ràtio.
La ràtio, exacte.
La ràtio famosa,
aquesta que és
per cada persona infectada
quantes se n'infecten.
Jo ho he fet sobre 100
perquè és més gràfic.
Si jo et dic
per cada persona que s'infecta
se n'infecta 1,2,
tu em diràs.
O sigui, una persona
i un braç d'una altra.
Sí.
Per això ho faig sobre 100
que és més fàcil.
De cada 100 persones,
120 persones.
Ja està.
És més senzill, no?
Clar, hem d'estar per sota d'1.
Problema important.
Setmana Santa.
Si la pressió ja és alta
i la ràtio està per sobre d'1
sense saber
què haurà passat
amb aquesta setmana santa,
que veient el que s'ha vist,
home,
la mobilitat baixa, baixa,
no ha estat.
No ens enganyarem.
I que la mobilitat
hagi estat alta o baixa
aniria separada
si
no haguéssim tingut
contactes socials.
Però
estem segurs
que no hi ha hagut més
contactes socials
de l'habitual
aquests dies?
L'habitual,
un moment,
faig patir d'incés.
L'habitual,
què hem d'agafar ara
per habitual,
Joel?
És a dir,
que el contacte
és el grup bombolla,
que el contacte
és el no
poder sortir
al municipi?
Sí, en principi habitual
hauria de ser el grup bombolla.
Habitual, habitual.
Però clar,
si per exemple
parlem de nens i nenes,
també per ells
és habitual
el col·le, no?
I allò també
és un grup bombolla
i evidentment
estan de vacances
no han vist el grup bombolla.
però en la seva família
evidentment sí.
Què em refereixo
per fora d'habitual?
Us ho poso molt fàcil.
Feu el pensament
interior,
no cal que em contestis
no n'hi deia ni ningú, eh?
Aquesta Setmana Santa
hi ha hagut dinars,
bars, sopars,
bars, cadades,
sobretot en llocs tancats?
Sí o no?
I que cadascú
es respongui.
Exacte,
i que cadascú pensi
què ha passat i no.
Ja he afegit
aquest punt final
en llocs tancats.
És evident
que fora el risc
cau un picat.
llavors
si tu em dius
vam estar fora
a l'aire lliure
amb mascaretes
home,
és bastant més difícil
que hi hagi hagut
un contagi
no impossible
però molt més difícil.
Si és en un lloc tancat
aquí sí que el risc creix
i molt.
Llavors per això ho dic.
Què ha passat?
Que hem fet mones
que per tant
s'han celebrat la Pasqua
clar,
el risc existeix.
No ens enganyem.
Què haurà passat?
És evident
que avui aquestes dades
no les tenim.
recordem que sempre
estem veient
el que va passar
fa 10 dies.
Llavors
les mesures
que prenguéssim avui
també és això
es veuran d'aquí 10 dies.
Què passarà d'aquí
8 dies
més o menys?
Quines dades tindrem?
No ho sé.
No ho sap ningú
evidentment.
Diuen que la previsió
no és positiva.
Per tant
i fins i tot
ja es deia
que el Procicat
es plantejava
tirar endarrere
i tornar
algun tipus
de confinament comarcal
o ja ho veuríem.
Evidentment
això són rumors
i no hi ha res
a dia d'avui
pel poble.
Ja ho veurem.
Ara
hem d'estar molt atents
a què passarà
amb les dades de Covid.
Mireia
tots hem mirat
la tele aquests dies.
Com ho has vist?
Jo l'he mirat poca
també t'he de dir.
Salut.
Que tinc al·lèrgia.
Tranquil.
Que et dic
que l'he mirat poca
sincerament.
Aquests dies
de desconexió
he desconnectat
una mica.
Ben fet.
L'únic que tots
és veritat
que hem vist
que hi havia
més cotxes que mai.
També diem una cosa
els cotxes
recordeu com
es desplaçava la gent.
Es desplaçaven
amb un únic grup
bombolla per vehicle.
Llavors
jo tampoc sé
fins a quin punt
hi han hagut més cotxes
del previst
perquè la gent
no s'ha agrupat
en un mateix vehicle
que això és positiu
vol dir que
hi ha hagut una mesura
per intentar evitar
els contagis.
Però bé
500.000 vehicles
de l'àrea metropolitana
es van desplaçar
durant aquesta operació
sortida
i ja era tornada
de Setmana Santa
per tant
això ja t'indica
que hi ha hagut
un moviment.
Punts positius
de tot això
doncs la costa
sobretot
estem parlant
de Costa Brava
Costa de Brada
també el turisme interior
també està molt important
un sector
dels més castigats
de tots
que és el sector
de l'hostaleria
i també el de la restauració
ha advertit
que han tingut
una bona Setmana Santa
per tant
a interès econòmic pur
és cert
que la Setmana Santa
ha estat molt positiva
i si anem també
a una altra dada
aquí ja va
la meva
més personal
de dir
doncs mira
jo també
hi trec aquesta conclusió
la meva conclusió
que també he tret
és
hi havia moltes ganes
de moure's
moltes
jo crec que la teva
era la de molta gent
aprofito també
per preguntar-te
com estaven
també les platges
de més cap avall
crec que vas tocar
una mica
Costa Daurada
visca la Costa Daurada
bé
molt bé
estava la veritat
perquè Costa Brava
em consta
ens consta
crec que tots
els que hem anat
i els que no hem anat
també
que sí
que estaven
doncs bé
plenes
de la gent que té
segona residència
era gent que no
però que igualment
si volia costar
però els dies
eren per banyar-se
faig una confessió
que intenta
jo no anava a sortir
jo em confesso
no anava a marxar
jo reconeixo
que no anava a marxar
que sí que vaig portar
la mona
però no anava a marxar
la mona diumenge
o dilluns?
diumenge
diumenge la vaig portar jo
i no anava a marxar
reconec que no anava a marxar
però és que
no quedava ningú
dic
vaja
estic aquí sol
senties els ocells
dic ostres
que raro se'm fa
feia un bo
impressionant
i vaig dir
saps què
me'n vaig a sol
un dia
segona residència
evidentment
contacte social
al mínim
perquè
més allà
hi havia els meus pares
amb qui ja veig
habitualment
per tant som un grup
bombolla
no hi va haver res
fora del grup bombolla
però sí que
a mi
a nivell personal
això de
veure un lloc
que et porta records
tan feliços
com és
on sempre has estiuejat
la platja
no sé què
a mi em va agradar molt
hi havia gent
però no com altres anys
evidentment
l'any passat
no tinc dades
perquè estaven tots
tancats a casa
però sí que això
que les ganes de sortir
jo crec que tothom
tenia unes ganes
i tothom
a la mínima
va sortir una miqueta
de gent
amb qui he pogut parlar
per telèfon
o per whatsapp
aquests dies
molta gent
va fer les milions
per poder
doncs
si s'havia trobat
amb algú
que fos a fora
intentar mantenir
la distància
la mascareta
vull dir que també
crec que també
n'hem après
d'això
i també
ja sabem
quines mesures
com fer-ho
fem-ho així
quedem a fora
anem a no sé què
doncs mira
benvingut
a mi se'm va fer molt raro
per exemple
que a les 5 de la tarda
clar
trenquen els bars
això
a roda passa
i a Barcelona també
però quan em va passar la platja
em vaig sentir estranyat
de dir
què està passant aquí
i no deixa de ser també
un moment
ara que s'acosta el bon temps
que s'allarga el dia
perquè tenim una hora més de sol
no deixa de ser una sensació
una mica desèrtica
com trista
ensupida
on camines per aquests pobles
de costa
una costa tan és
però
però clar
veus les terrasses buides
i era raro
era estrany
es feia molt estrany
però bé
això no sé si va relacionat
amb un altre tema
que és el toc de queda
de fet
li queda menys de
menys d'un mes i mig
sí
però el toc de queda
que va vinculat
amb l'estat d'alarma
li queda gairebé un mes i mig
perquè aquest estat d'alarma
en teoria
era per 5 mesos
era per 5
bueno sí
el van aprovar fins al maig
i per tant arriba fins al maig
la voluntat de Pedro Sánchez
com a cap de l'executiu
és
que el toc de
perdona
que l'estat d'alarma
és que tens raó
que va vinculat
però jo preferiria
l'estat d'alarma
perquè la lletra petita
de quines coses cauen
i quines no
la sabrem més endavant
la voluntat és
que l'estat d'alarma
decaigui
i Mireia
és l'estat d'alarma
número 1
de la nostra democràcia
3
se m'ha escapat
el tercer
el primer recordem
que va ser
quan va haver-hi
la vaga
de controladors aèris
que aquesta
no ens va afectar tant
òbviament
aquesta sí
que ens afecta
a tothom
de fet va servir
per militaritzar
aquell sector
laboral
llavors
sí que ja
el coneixeu
el de l'any passat
i aquest
doncs
l'estat d'alarma
acabarà
en principi
el dia 9 de maig
o sigui
ja té data
l'estat d'alarma
jo la meva recomanació
és que tampoc prepareu
res pel 10
és a dir
no canviarà tant
sí que és veritat
que conseqüències
que pot tenir
tu mateix
n'has anticipat
una
la caiguda
del toc de queda
compte
perquè hem de veure
com s'aplica
és a dir
pot ser que desaparegui
el toc de queda
és que de fet
l'altre dia
ho parlàvem amb uns amics
perquè deies
com el toc de queda
clar
l'estiu com ho farem
dic una cosa
l'any passat a l'estiu
no hi havia toc de queda
el toc de queda
va arribar l'octubre
novembre
novembre
si no m'equivoco
llavors l'estiu
si torna a ser
com el de l'any passat
que esperem que no
que sigui molt millor
no hi havia toc de queda
l'any passat
recordem que amb l'arribada
de la calor
l'índex de contagi
va baixar
per tant
no ens relaxem
però és veritat
que dona a pensar
que el toc de queda
pot acabar
podem acabar
amb aquesta
no sé
jo crec que ho hem interioritzat
molt
això que a les 10
hi ha un toc de queda
la gent fa plans
i hi ha calcula
per arribar a casa a les 10
pel temps que fa cas
és fort això
jo no em pensava
que ens adaptéssim tan bé
però ho hem fet
pregunta
adaptats
adaptats vol dir que
clar
les situacions de venir
d'onada
a les 10 has de ser a casa
o abans
si més no
les 10 no pots sortir
però no m'adaptar
molt més bé
del que et semblava
jo em pensava
que no ho faria
l'humà
l'humà
s'adaptar de tot allò
que li passa
per sobreviure
així hem arribat
a tenir tants anys
un toc de queda
a les 10
a l'hivern
quan a les 6 de la tarda
és fosco
a les 7
i a les 10
doncs hi ha sopat
i tot
i dius
ja està
clar
tu mateix ho has dit
hem guanyat una hora de sol
quan aquesta hora de sol
es vagi aproximant
a l'hora que s'acaba
el toc de queda
és evident que cada vegada
es farà més difícil
i ja no et dic
el dia que la restauració
pugui obrir per sopar
llavors evidentment
el toc de queda
ja no hi pot ser
perquè
jo recordo que vam estar
a una temporada
que teníem toc de queda
a les 10
i els bars obrien
fins a
feien els sopars
que sopaves a les 8
que jo això no m'hi vaig adaptar
gens bé
a les 8
tu anaves a sopar a les 8
i a 2 de 10
ja et deien que marxessis
que anessis marxant
perquè entrava el toc de queda
a les 10
recordeu això
que ho fèiem al novembre
però això també va passar
tens raó
que el toc de queda
pot tenir les hores comptades
m'he llibrat els dies
però
jo ho poso en quarantena
mira mai millor dit
ens serveix la frase
en serio
jo ho poso en dubte
millor dit
ja veurem com acaba
ja veurem com acaba
tens raó
que és molt probable
que s'acabi
tens raó
en què també
molt probablement
hi ha altres coses
que tornin a la normalitat
però
els experts el que diuen
és que ara hi pot haver
un repunt de casos
per tant
podem haver d'aprovar
noves mesures de restricció
i que la següent baixada
pugui ser
molt més positiva
i que per tant
ens pugui tornar
una normalitat relativa
ja no vull dir nova
normalitat
una normalitat relativa
que s'assemblarà molt
a la de l'any passat
amb l'avantatge
que tindrem més gent vacunada
això mateix
Joel
tanquem ara
si la carpeta de Covid
en aquest cas
i passem a parlar
de temes més
polítics
tant de bo
algun dia el direm
un dia
la pandèmia de la Covid
acabarà
no sé quin via serà
però jo crec que no serà
un dia que el dia segon
ens despertarem
i ja acabarà tot
això està clar
no diran
avui és
no serà així
s'anirà acabant
s'anirà disolint
quan la vacuna
i tot això
estigui molt més avançat
quan a més a més
ens diguin
que si no
ens hem de tornar a vacunar
que si sí
que si no
quan tot això
estigui molt més avançat
quan l'índex de casos
estigui molt baix
ho tinguem ja molt controlat
la majoria vacunada
és evident
que restauració
hotels
la mobilitat
i l'oci nocturn
tornaran
jo dic
aquell dia en què
recuperem
aquest oci nocturn
aquesta restauració
que ja sigui molt normal
aquell dia
hauria de ser
festa nacional
hauria de ser
un dia festiu
saps allò de dir
declareu festiu
el següent dia
i aquella nit
aniria bé
que fos per Sant Joan
la nit més curta
flas
perquè aquella nit
jo no vaig a dormir
ni de broma
ha de ser
allò que diguis
ho vull recordar
pel segle del segle
saps allò de
s'acaba el coronavirus
pam
tens raó en què
serà difícil
saber quin és aquest dia
perquè segurament
serà molt progressiu
però
quan puguem recuperar
aquesta normalitat
una bona celebració
no vindria de més
no en absolut
no vindria de més
i vindrà molt de gust
això sí que també és veritat
com deia Joel
passem ara a l'altra carpeta
temes més polítics
més judicials
en aquest cas
perquè
precisament
avui dimarts 6 d'abril
al migdia
es coneixia també la notícia
que el jutge retirava
el tercer grau
a Forcadell
i a Bassa
això passa
en una
en una
en una circumstància
de les quals
no deixa de ser
ja no és notícia
volia dir
el fet que retigui el tercer grau
exacte
llavors queden
tornen a no estar
amb semilllibertat
torna a quedar anul·lat
aquest dret
exacte
tirem un pas enrere
tornem al segon grau
exacte
tirem un pas enrere
tornem al segon grau
i tornem
per fer-ho fàcil
el que els està passant
als presos homes
de Lledoners
que van perdre
el tercer grau
i per tant
van recular
cap al segon
el segon grau
tornem una mica
a la roda
que comentàvem
és el segon cop
que passa
però aquesta vegada
ha tingut una diferència
recordem que el primer cop
el jutge
de primera instància
de vigilància penitenciària
de vigilància penitenciària
de Batràs
i de Puig de les Basses
no va acceptar
aquesta petició
de fiscalia
va dir
no per mi
està ben donat
i no
i va ser
el Tribunal Suprem
qui va dir
no no
es retira
el tercer grau
és a dir
es va deixar
que arribés
fins al final
i ara no
ara el que s'ha dit
és que en un principi
no acceptava
la mesura cautelara
de suspendre'l
però ara
l'argument
que s'ha utilitzat
és
com que el Suprem
el tombarà
el tomo jo
que això és una cosa
que no havia passat
l'última vegada
i home
quan ho hem vist
aquest matí
és que més o menys
venim del món judicial
ens ha sorprès
l'argumentació
perquè al final
era com
és un argument
diferent
el que va utilitzar
ara fa més o menys
sis mesos
és evident
que
aquesta situació
la pròpia
presidenta Forcadell
i la consellera Bassa
ja deien
que el seu
semillibertat
era un estat temporal
i que tard o dol
el perdria
segurament
no s'imaginaven
no vull ficar-me
en la ment
d'elles
perquè només elles
saben
què pensaven
i què no
però
jo per exemple
pensava que passaria
com l'últim cop
en el Suprem
no pensava que passaria
ara
en aquest estadi
ha passat
evidentment
ha passat
llavors
tornem en el que passa avui
doncs avui tornen a la presó
i ja no sortiran demà
perquè tornen
a aquest segon grau
per tant tindran els permisos
que els toca
del segon grau
i res més
que no fos
els que els tocava ja
del segon grau
què passarà
quan facin
sis mesos
que els van donar
el tercer grau
i per tant
toqui la revisió
del seu grau
tornaran a mirar
reuneixen
les juntes de tractament
i decideixen
que és el que et vaig explicar
l'últim dia
pels homes
perquè
què passaria
amb els presos polítics
de Lledoners
quan es revisi
la junta pot tornar
a proposar el tercer
si consideren
que concorren les causes
per donar un tercer grau
tornaran a donar el tercer
Mireia
i no sé si te'n recordes
que quan em vam comentar
aquest tema
em vas dir
que ha pesat
un altre cop
però tornarà a passar
el mateix
no sé si te'n recordes
perquè clar
és que cada setmana
tenim tants temes
podria recuperar
una mica la memòria
més o menys
però sí
sé que no és el primer cop
que tornem a explicar
i tornarà a passar
doncs
si no m'equivoco
cap al juliol
juraria que passarà
per què en aquell moment?
perquè és quan toca la revisió
i tornarem a trobar-nos
fa cada sis mesos
en aquesta situació
sí
i tornarem a trobar-nos
el mateix
tornarem a trobar-nos
el tercer grau
que la fiscalia recorre
que els presos de Lledoners
els retiren abans
que després
queda la consellera Bassa
i la presidenta Porcadell
i que al final
és a dir
això és una normativa
simplement
cada sis mesos
això s'ha de revisar
el tercer grau
estàs en el màxim
de semilllibertat
el segon
encara té el tercer per davant
tot això
és atenent a molts criteris
la realització
la perillositat
hi ha diversos criteris
són tots criteris
avaluables
a partir d'aquí
si les juntes de tractament
consideren
que donen els criteris
doncs tornaran
a proposar el tercer grau
i tornarà a haver-hi
doncs el que ja hem vist
dos cops
podríem tornar a veure
un tercer i un quart
hem de veure
aquí al final
entenc jo que tard o d'hora
s'ha de resoldre
s'ha de pujar
tant com es pugui
d'instàncies
que hi hagi una sentència
de dir
escolteu això
va així
ja està
però clar
si les juntes de tractament
consideren
que el que s'estigui
dint en aquella sentència
ha canviat
quan toqui revisió
poden dir
que el que deia la sentència
que no complia
ara es compleix
i tornaríem a estar
en aquest debat
ja sé que és molt liós
el que acabo de dir
quedeu-vos amb dues coses
en què això es revisa
i que per tant
si tu dones els requisits
o millor dit
les juntes de tractament
consideren
que dones els requisits
et tornaran a proposar
el grau que creuen
que has de tenir
primer, segon i tercer
com que no em fas la pregunta
ja te la faig jo
a veure
es pot tirar endarrere de grau
passar del tercer al segon
que la junta et proposi
al revés
de dir tenir el tercer
però li proposo un segon
sí que es pot
si consideren
que has tirat enrere
es pot
llavors
clar
aquí està el tema
doncs
què passarà
ara
si es considera
que estan en segon
però que mereixen el tercer
que el tornaran a proposar
i això ja ha passat dos cops
perquè
més o menys
perquè sigui una explicació així
més
més senzilla
però és així
així és com opera
i així és el que passa
Carme Forcadell i Dolors Vassa
avui
perden el tercer grau
mira
fa temps
quan va passar amb els homes
una persona em va preguntar
després d'emetre el programa
per tant no ho vaig poder contestar en directe
i aprofitaré per fer-ho
si m'ho permet
em va dir
quan reben la notificació
què han de fer
córrer cap a la presó
no
és a dir
la notificació s'ha de fer
a nivell personal
en el sentit de
nosaltres ho hem conegut tots
per la premsa
en vez de se'ls ha notificat
amb el seu advocat i procurador
llavors un cop els hi notifiquen
tenen un temps per entrar
que sol ser aquell dia
és a dir
imagina't que estàs treballant
i que tu estàs en una reunió
no et piquen a la porta
i et diuen
ei
que no
si has de tornar
que a cada lloc té una hora
imagina't que
han de tornar abans de les 8 del vespre
a les 9
desconec quina és
l'hora d'entrada
doncs
has de complir
el que toca d'aquell dia
a tal hora has d'entrar
i llavors
sí que ja
no sortiràs l'any demà
ho dic perquè em van preguntar
de dir
quan ho reben
i han de tirar cap allà
no
no han de tirar
corrent cap allà
sinó
que compleixen
el que toqui
sí no
sempre hi ha un temps
no
és més
una cosa
quan una persona
és condemnada a presó
i no està en presó preventiva
prèviament
és a dir
està en llibertat
pot tenir mesures o no
però està en llibertat
i té una sentència de presó
que ja no és
que és ferma
que ja no es pot recórrer
el que acaba passant aquí
és que li donen
x dies per entrar
normalment
solen ser 15-20 dies
una cosa així
i li diuen
tens tants dies per entrar
la persona
en qüestió
pot llavors ingressar
la presó que vulgui
recordeu el cas de Pablo Hasél
que li van donar 15 dies
per entrar a la presó
si no va voler
et pots creure Joel
que ara mateix
estava pensant en aquest cas
i anava inclús a preguntar-te
a veure si hi ha
algun tipus de notícia
o novetat al voltant
perquè sí que van haver
novetat del cas de Hasél
manifestacions
molt de soroll
perquè ell li van donar 15 dies
i ell podia ingressar
la presó que vulgués
durant aquells dies
passats els dies
el jutge ordena
emet una ordre
de buscar captura
per portar-lo a la presó
però dintre d'aquells dies
imagineu-vos
15 dies
tu pots entrar
en el primer
o en l'últim
no passa res
per què es donen aquests dies
ho dic perquè
algun cop també
a classe
he sentit aquesta pregunta
d'alumnes
que em preguntin com
és que donen dies
home
una persona
que ha d'ingressar a la presó
depèn de com tingui la vida
també necessita un termini
per deixar-ho tot
una mica enllestit
abans d'entrar
llavors
és una mica lògic
i també és una mica
de bona fe
de dir
doncs deixem aquests dies
que més o menys
doncs si puguis
doncs
no sé
el que creguis que has de fer
hi ha persones que treballen
doncs
amb la feina
hi ha mil casos
i a més a més
com que la justícia
sol ser una mica lenta
a vegades
quan arriba al judici
la sentència
imagineu-vos que el que ha passat
ja fa 3 anys d'això
i la persona ha refet la seva vida
per això existeix
la figura de l'indult
que per cert
l'indult
avui torna a estar
a l'ordre del dia
perquè
el govern espanyol
ha de decidir
sobre l'indult
dels presos polítics
però la figura de l'indult
està molt pensada
per aquests casos
de dir
hi va haver
un error
un delicte
evidentment
que acaba amb una condemna
però que la persona
quan ja se l'ha condemnada
ja havia refet la seva vida
ja havia esmenat
aquest error
per dir-ho així
i llavors era com
un doble càstig
de dir
ara pagaràs pel que vas fer
fa 4 anys
ara
que ja tens la vida
muntada
per això estava pensat
l'indult
veurem què és el que passa
perquè l'indult
el dona al poder executiu
en aquest cas
el govern
que havia demanat
en aquestes presos polítics
els informes
a la fiscalia
i a l'advocacia de l'estat
i saps què ha fet
l'advocacia de l'estat?
s'ha inhibit
ha dit que això
és feina del govern
és del poder executiu
és la patata caliente
això
sí
els hi ha passat
i per tant
li toca al poder executiu
decidir què fa
amb la petició d'indult
que recordo
que la pot fer
qualsevol ciutadà
és a dir
Pablo Gassel
que havies posat aquest exemple
qualsevol persona
li pot demanar
el seu indult
i llavors es tramita
no té per què demanar-lo ell
no hi ha novetats
d'aquest cas
no n'hi ha
de fet
sí que no directament
amb ell
diguéssim
amb ell com a persona
o potser el seu cas
sinó
membres de la plataforma
de Pablo Gassel
que es van encadenar
a la seu
del partit socialista
de Lleida
i avui
els agents
els Mossos d'Esquadra
han retirat
aquestes cadenes
cap al migdia
crec que a les 11
a les 12 del migdia
i els han
tret
els han desallotjat
d'allà
segons
del seu sector
és veritat que
personalment
d'ell
no n'hi ha novetats
jo recordo
que està l'espera
d'una sentència
si no m'equivoco
llavors
hem de veure
perquè ara
en té dues
i pel que recordo
que es va parlar molt
en aquella època
n'hi faltava una
crec
si no m'equivoco
crec eh
ho estic dient de memòria
per tant disculpeu-me
que era la d'agressió
a un periodista
o de...
sí aquesta va arribar
un cop ell
ja estava
a la presó
que va ser el 16 de febrer
perquè sé que era
una sentència
i dos pendents
l'altra deu ser
la del testimoni
si no m'equivoco
n'hi havia una
agressió a un testimoni
una agressió presumpta
tot això
a un periodista
una va arribar
quan ja estava a la presó
que vam parlar-ne aquí
que vam dir
que s'assumava
perquè eren dues coses
diferents
a banda de...
dues penes
separades
davant del timent
del terrorisme
i les injuries
a la corona
que eren
aquest és un
una condemna
tot i ser dos delictes
és una condemna
perquè és el mateix cas
llavors venia
l'altra condemna
que per això us vaig dir
s'assuma
perquè són dues coses
separades
i faltava
la tercera
que quan arribi
ja en parlarem
si és que arriba
potser es desestima
i aquí
bé
ja sabeu com funciona
aquest món una mica judicial
que a vegades estàs
com avui
que abans d'entrar
amb la Mireia
parlàvem
que hi havia un cas
que havia començat
i dic bueno
és que acaba de començar avui
llavors fer avui
l'explicació
potser divendres
tot el que hagi dit avui
m'ho he de menjar
i explicar-vos
que ha passat
coses molt diferents
en tot cas
ho seguiré
el món judicial és aquest
això sempre
ja ho saps
Joel
això ho fem aquí
cada setmana
ja ho saben
els dimarts
i que se sent malament
els dimarts
de forma quinzenal
des de la setmana passada
que vam introduir
també el Borja López
i els divendres
com va anar
la setmana passada
també fixa
doncs molt bé
vam fer una preu presentació
una mica
del que parlaria
i portaria aquí
esperem que també
vingui acompanyat
d'altres persones
personatges
personalitats
o jugadors
també
dels equips
de l'hoquei
entre d'altres
entre d'altres
o Isma Cuevas
gran entrenador
ja l'hi pots dir
diu al community
del Voltregà
que ets un entrenador
i ho dic
amb coneixement de causa
doncs sí
farem una mica
passe de personatges
relacionats amb el món
de l'hoquei
també parlarem
una miqueta
de la història
dels arrels
de l'hoquei
aquí a Catalunya
en fi
una miqueta
tocarem una mica
no no
jo estaré tent
aquesta secció
i que jo
apoio el Sant Just
en la lluita
per l'ascens
que ara afrontem
la fase definitiva
això mateix
Joel
ara sí
tota la bona aigua
animar
per cert
mira ara que dius això
que sabies que s'ha creat
una penya
que és la penya
del vidre
que es coneixen així
perquè és una penya
del vidre
del cristal
perquè
clar com que no poden
entrar dins
de la bona aigua
diguéssim
només
els miliars
acreditats
etcètera
que són dos per persona
per jugador
s'han col·locat a fora
hi ha una vidriera
molt gran
que dona justament
el pàrquing
de la bona aigua
i s'han posat el nom
de la penya al vidre
però s'heu que
fa molt soroll
el Borja ens deia
que sí
que realment
des de dins
pot sentir
com l'animació
d'aquesta penya
del vidre
està bé això
veus
sí sí
animen a
el que és Sant Just
tenim la penya
sac i ganxo
sac i ganxo
sí
molt actius
a les xarxes
molt divertits
i que a més
anima molt
van tornar
perquè l'últim partit
vam tenir públic
amb la tornada del públic
contra alcaldes
no va anar bé
però sí que la tornada
clar, això ho comentàvem
els que més o més
els hem seguit entrant
perquè per les nostres funcions
havíem d'entrar
no
fins aquell dia
no vam ser conscients
no molt que els havíem trobat a faltar
o sigui ho sabíem
però un cop el tornen
va ser un dia molt emocionant
reconec que tot i que no va ser
un bon partit
va ser molt emocionant
que tornés al públic
perquè també
per ells
clar, ells no ens havien vist
molta gent
des del setembre
a octubre
i m'han passat molts mesos
i també és això que et deia
allò que dius
ah, ja ha acabat
aquesta parada
que no us veia
i ara heu vingut
tothom amb la mascareta
asseguts on toca
però també va ser
bastant emocionant
espero que aquesta mesura
no es tiri enrere
i que per tant
puguem seguir disfrutant
del públic
puguem seguir disfrutant
dels esports
ja vaig llegir
que també el Johan Cruyff
el femení té públic
per tant
mil persones
que la penya del vidre
es converteixi ja
en la penya
de les botes
dels seients oficials
de la bona aigua
esperem que sí
Joel, gràcies
per tornar per aquí
després d'aquesta Setmana Santa
que esperem que hagis gaudit
i ens tornem a escoltar
d'aquí a ben poc
aquest mateix divendres
divendres, sí, sí
d'aquí a quatre dies
per parar el cap de setmana
això mateix
Joel, una abraçada molt forta
i que vagi bé
a vosaltres, moltes gràcies
quatre dies de setmana
que vagi molt bé
A vosaltres, moltes gràcies
A vosaltres, moltes gràcies
a vosaltres, moltes gràcies
a vosaltres, moltes gràcies
a vosaltres, moltes gràcies
a vosaltres, moltes gràcies
A vosaltres, moltes gràcies
A vosaltres, moltes gràcies
a vosaltres, moltes gràcies
A vosaltres, moltes gràcies
a vosaltres, moltes gràcies
A vosaltres, moltes gràcies
a vosaltres, moltes gràcies
A vosaltres, moltes gràcies
A vosaltres, moltes gràcies
A vosaltres, moltes gràcies
A vosaltres, moltes gràcies
Gràcies
Oh, misbeliever
My pretty weeper
Your untwisted thoughts
Are like snow
On the rooftops
Please take my hand
We're in foreign land
As we travel through snow
Together we go
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit