This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
I ara sí, amb aquesta bona i gran cançó que a molts també us portarà una mica de melancolia
per a aquelles èpoques pels norantes,
Obrim avui el programa 10 minuts que passen de les 5 de la tarda
i ara us explico per què comencem amb aquesta cançó.
I és que ja sabeu que portem, de tant en quant, si no quasi cada dia,
us portem aquestes afemèrides d'un dia com avui.
Què va passar? Doncs precisament un dia com avui, però de 1963,
naixia Nacho Cano, que avui en dia té 56 anys.
Un 26 de febrer naixia aquest compositor, músic i productor espanyol
que amb el seu germà José María i a més amb l'Anna Torroja a la veu
van crear aquest grup Mecano cap als 90.
Que per cert, amb aquesta cançó, amb Hoy no me puedo levantar,
van vendre més de 500.000 còpies en 3 mesos.
i avui en dia a més forma part de musicals de Broadway i també de la Gran Via de Madrid.
Així que per això nosaltres avui volíem començar i obrir el programa amb aquest
Hoy no me puedo levantar de Mecano.
Benvinguts a tots i a totes al programa 390.
D'avui dimarts 26 de febrer queden 10 programes per arribar als 400 programes.
Me tolen las piernas, me tolen los brazos, me tolen los ojos, me tolen las manos.
I abans de que s'emoblidi, espero que ens estigui escoltant la gent 145 de la policia local d'aquí de Sant Jugos
perquè ens ha demanat encarativamente que le dediquéssim a una cançó, Highway to Hell,
que no és aquesta, ja soc molt conscient.
A veure si durant el programa posem aquesta cançó,
però dona't per saludat, que és el que havies demanat.
Us comentem ara, us comento, quina és la programació pel dia d'avui.
Ja sabeu que els dimarts, a part de que sempre escoltem bona música,
el Pau Martínez ens porta aquestes recomanacions musicals
i últimament estem fent aquesta espació sexual,
ai, sexual no, secció Euroclub.
M'ha sortit de la secció sexual dels divendres amb l'Àlex.
Avui tenim secció d'Euroclub, perquè és un eurofan.
Així que avui el club alternatiu, la secció del Pau Martínez,
l'enfocarem en les cançons que ja se saben que participaran
de països com Alemanya, Dinamarca, Hungria, Montenegro, Lituània i Ucraïna.
Ens ho explicarà tot a partir de dos quarts de sis,
sempre després de comentar els titulars amb l'Imanol López.
I la segona hora és hora de coaching amb la Noé Puig d'Angoles.
Amb ella parlarem d'aquests jocs amb fills de pares divorciats o separats,
com jugar amb ells i com enfocar aquest tipus de diversió i d'oci.
I per tancar la plaça d'avui dimarts tindrem a l'Humbert.
I crec que ve amb una convidada especial que ens explicarà...
No ho sé ben bé què ens explicarà, però crec que ahir va anar un sopar bastant important,
l'Humbert, així que...
A veure què ens expliquen.
Tot això serà a partir d'ara mateix, que passen 12 minuts a 5 de la tarda,
i ja sabeu, fins les 7 del vespre aquí a Ràdio Desverns.
I a més ens podeu trobar a les xarxes socials, que si no ho heu fet,
esteu trigant una mica.
Heu d'anar al Facebook i buscar-nos com la plaça Mireia,
i també al Twitter, amb arroba, pel, guiabaix, Mireia.
Ah, y tengo una imágen demasiado normal,
para que te pueda gustar.
Sombra aquí, sombra ya, maquillate, maquillate,
un espejo de cristal y mírate, mírate.
Sombra aquí, sombra ya, maquillate, maquillate,
un espejo de cristal y mírate, mírate, mírate, mírate,
mírate y mírate, mírate, mírate, mírate, mírate, mírate,
mírate y mírate.
No me mires, no me mires, no me, no me, no me mires,
no me mires, no me mires, no me mires, déjalo ya.
No he dormido nada hasta la noche, noche, noche.
Y tengo una cara que no puedes mirar, porque te vas a horrorizar.
Mira ahora, mira ahora, mira, mira, mira, mira, mira, mira,
mira, mira, mira, mira, ahora puedes mirar.
Ella me ha puesto el maquillaje, je, je, je,
y si ves mi imagen te vas a alucinar,
y me vas a querer besar.
Sombra aquí, sombra ya, maquillate, maquillate,
Sombra aquí, sombra ya, maquillate, maquillate.
Y mírate, mírate, sombra aquí, sombra ya, maquillate, maquillate.
Mírate, sombra aquí, sombra aquí, sombra aquí, sombra aquí.
I escoltàvem una altra de les mítiques cançons de Mecano amb aquest maquillaje, sombra aquí i sombra allà.
Fem una breu pausa i comentem els titulars amb l'Imanol. Fins ara.
Un quart de sis just en punt. Ara mateix passen 16 minuts de les 5 de la tarda.
Un moment per repassar els 3 titulars del dia amb l'Imanol.
Sí, arriba a apropar-se a l'estudi 1 de Ràdio d'Esverde.
Imanol, tens tots els oients de la plaça Mireia esperant-te.
I no us penseu que us té en gaire consideració,
perquè amb tota la persimònia li ha trigat i li ha costat un minut i mig a arribar a l'Imanol.
Quina explicació ens dones per aquesta falta de respecte a mi i a tota l'audiència?
M'agrada que m'acusis quan ets tu la culpable de tot plegat.
No t'equivoquis, Imanol. No sóc la mare de ningú aquí. Cadascú s'ha de valdre per si mateix.
Però sabem que el mètode que teníem implantat era...
Aquest noi no sap el que és evolucionar.
Jo estic a l'altra punta de l'estudi i la Mireia treia el cap i deia...
Imanol!
Aleshores jo ja sabia...
És un noi tan romàntic que no pot evolucionar.
Imanol, evoluciona.
Això d'un programa no puc estar demanant...
Demanant, escolta, tu entra, tu passa, tu vina, tu surt.
Perquè tu tens el teu espai cada dia a la mateixa hora.
Tampoc és que et representi...
Et representi una forma.
La cara que em portes al cap.
Vinga, va, entreu a un bon peu.
Bona tarda, Imanol. Com estàs?
Bona tarda, molt bé.
Ara sí, un bon aplaudiment.
Jo t'ho vendo.
Aquesta persona tan maca que ha entrat a l'estudi.
Amb tots vosaltres.
Amb tots vosaltres, Imanol López.
Què tal la cançó de Mecano?
L'he escoltat o no és de fora?
Sí, sí, que l'he escoltat.
M'ha agradat molt l'explicació de
m'han demanat Highway to Hell
i a mi m'ha donat per Mecano.
Ja li he comentat a la gent 145 en concret.
Perquè m'ha demanat la cançó.
Dic, és que no és l'estil musical del programa.
M'ha dit que posa el Can Gregorià.
Dic, no, tampoc.
Vaja, és el meu estil.
Llavors, com que cada dia relaciono el tema de l'efemèride
amb una cançó,
o últimament almenys ho fem així,
i li he dit, si de cas,
durant el programa ja veuré si podem posar la cançó.
No em preocupis a gent 145,
que sempre hi ha un bon llatí,
i després del bon llatí,
qui és com les cançons soc jo?
Doncs mira, a gent 145,
Imanol, tota teva.
Highway to Hell, vinga.
Vinga, va, som-hi.
Comentem aquests tres titulars del dia.
Començar els triturats amb Highway to Hell.
Seria més dramàtic, més plegat.
Però és que no vull un toc dramàtic,
vull un toc, com dir-ho, animat.
Un to potent, un to...
Ai, en fi, sigui com sigui.
Va, que no em deixes començar.
Què passa amb els titulars del dia d'aquí?
I de Sant Jus, dimarts 26 de febrer.
Què ha passat al poble?
Ja s'han publicat les bases per participar
en el concurs de prosa i poesia en català
per a no professionals.
No sé si estàs interessada, Mireia.
No, de moment crec que no.
No, molt bé.
Un certamen que organitza cada any
el Consorci per a la Normalització Lingüística
i que enguany arriba a la seva 31a edició.
Hi pot participar tothom que tingui més de 9 anys,
tu ja estaries inclosa, Mireia.
Sí, gràcies pel comentari.
En qualsevol de les dues modalitats.
La de prosa, en la qual s'ha de presentar
una narració única d'un màxim de 3 fulls,
o la de poesia, en la qual s'ha de presentar
un poema, una petita col·lecció de poemes,
d'un màxim de 2 fulls.
En aquest punt de 2 fulls, no sé si...
Saps per allò que vas fent versos?
Poses columnes.
Les acumules totes.
És que tenim un mà molt literal.
El tema és lliure i les obres han de ser inèdites.
No copis, Mireia.
Els objectius del concurs són potenciar
l'ús del català en infants, joves i adults
i donar l'oportunitat als no professionals
a explorar els seus pensaments de forma creativa.
Per a cada modalitat, hi haurà diferents premis
que van des dels 45 als 160 euros.
Ei!
Ara sí que m'interessa, veus?
Mira, la Núria aquest matí...
Ha dit el mateix, no?
Ha fet la mateixa reacció.
És que ha sigut increïble.
Aquí ens mou això, Immanol!
Increïblement, de fet.
És a dir, jo a més no l'estava mirant,
jo he acabat tota la notícia
i quan he aixecat el cap
l'àudiodescripció ha sigut
la Núria, vàlida,
ulls molt oberts.
A veure, a veure, a veure...
Molt, molt oberts.
Un moment, un moment, parem-ho tot.
I mirem-me dient...
A veure...
160 euros de premi?
Que són euros.
Que són euros.
Però vaja, hi ha premis de mil, eh, també.
Depèn de quin concurs.
No, no, està clar, està clar.
A més, també és veritat
que és bescanviable per llibres
i material, diguéssim...
Això tu, ta nínia,
com anem al dit, eh?
Material d'aquarela, també?
Material d'aquarela, sí.
Doncs mira, a mi sí que m'interessa.
Necessito comprar un tou de fulls.
Vinga, tots cap al concurs.
En fi, no deuen que la bassa.
Em compren material.
Ara he de comprar llibretes de...
En fi, és igual.
Has de comprar llibretes?
Explicaria algú altre, Immanol.
En fi, el termini d'admissió d'obres
finalitza el 23 de març.
Tinc el present.
Ho tinc molt present.
Molt i molt i molt present.
Què més ens portes?
Això sí, també és que...
I els premis s'entreguen per Sant Jordi.
Que tothom tingui clar, el 14 d'abril...
Vaja, no ho hagués dit mai.
Algum tema literari...
No, eh?
Vaja, no.
És que a vegades sorprenen, eh,
que a Sant Jus...
Te la colen per allà...
És que no, de les feres...
Que, de fet, sí que ens la colen per Sant Jordi.
Ah, sí?
Perquè tu saps que el 23 d'abril cau un dimarts.
Ho sé.
I què fem aquí
quan cau alguna fita com aquestes entre setmana?
Cucament de dia.
Ja ho he dit, que ho celebravà amb el 14.
Per què no m'escoltes?
No, però deixa'm fer-me la notícia.
Ah, va, perdó, perdó.
Home, que potser la gent no estava capficada
en que el dia 14...
Continua, Mireia.
I estava fent...
Perdona.
Estava reafirmant una informació
que no l'he escoltada quan l'has dit.
Què he dit?
Què he dit?
Alanti, Pau Polo.
Cap problema.
Com si tinguessis a casa teva.
Poco carboni e molto regal.
Vinga, va.
Vale, va.
Tema literari tancat.
Ara ens diràs alguna cosa de les obres o no?
No.
No, vas-ho a un tema polític.
Què vols d'obres?
Què vols d'obres?
Sí, seguim plems d'obres.
Quina noetat vols?
Tenim...
El Perpins fa costat amb això de les obres.
Té de dir que...
És que, una cosa.
Jo faria una secció només.
Si vols, un quart d'hora...
D'obres?
Un quart d'hora...
No, no.
Un quart d'hora de la secció, la relació Mireia-Perpinyà a Twitter.
A veure, és una relació totalment cordial, diplomàtica i de, com dir-ho, doient a programa.
Una persona que dóna les gràcies per la feina que fem i que a més ens escolta.
Gràcies, Mireia-Perpinyà.
I és d'agrair, una cosa trobada, i és d'agrair.
Perquè hi ha molta gent que ho diu i sé que no.
Però, però, però...
Però tens...
Ai, aquesta xalor.
Porta unes converses, porta unes converses tuiteres.
De fet, t'ha dit, et va comentar...
Està una mica tendre, t'has posat xalor, Imanol.
Moltes llàgrimes als ulls.
Et va comentar el tuit que vas fer ahir dient que havies arribat als 300 programes.
Que estàs a punt d'arribar als 300 programes.
És que aquest noi no s'ha...
No, però ho has corregit avui quan ell t'ha comentat.
Ah, no?
Segur?
Sí, sí.
Fora la música aquesta, per favor.
Ah, hi ho vaig...
Sí, sí.
Ah, hi ho vaig rectificar.
El que passa és que el Twitter és tan màgic com que no pots editar, reeditar un tuit.
En canvi, el Facebook sí, llavors...
Ah, hi no vas eliminar l'altre?
O sigui, el vas deixar?
No, a mi no m'agrada eliminar coses que es publica.
Però si es publica, es publica.
Això no s'hi va.
El que vaig fer va ser contestar-me a mi mateixa en un tuit de la plaça Mireia dient...
Per cert, petita falla errata, 300...
No, ja fa dies que em portem.
Estem a punt de tocar els 400.
10 dies ens queda, Nimanol.
10 dies, eh?
Estàs nerviosa?
Faràs una festa grossa o què?
Jo crec que, com sempre, champany i pastes, que no faltin, cervesetes i algun pastisset
que estaria bé que ens arribés a l'Ajuntament, mira, perquè estava molt bo que ell.
Sí, és veritat.
L'únic que si són 10 dies estem parlant que cauen dimarts, no?
Però són 10 dies comptant de 11 divendres, eh?
Recorda-ho.
Això, cauen dimarts.
Ara t'ho consulto a la meva llibreta del poder.
A veure, si són 10 dies i el dia té 5 dies laborables, si estem a dimarts, cauen dues setmanes justes.
Diria jo, Mireia.
Cauen dilluns, 11 de març.
Dilluns, com pot ser?
Ah, bueno, clar, perquè no el comptes avui, amb els 10 dies.
És que avui és 390.
Per això, per això.
Vale, vale.
Perfecte.
Que som de números, que poc som de números.
No, perquè compte com a...
Mira, què t'he d'explicar?
Vaig a comptar-ho mentre ens expliques què més s'ha passat avui al poble.
Què més?
Perquè són dos actes que s'acumulen dimecres.
Dimecres heu d'estar molt ocupats.
A part del Real Madrid-Barça, eh?
A part del Real Madrid-Barça.
A veure què passa, a veure quanta gent assiste als actes.
Exacte, l'únic que ets actes són previs al Madrid-Barça.
Estan previs, de fet, els dos.
I molt calculadament, jo crec, previs al Barça.
Suposo que sí.
Què passa?
Perquè aquest dimecres, la recent estrenada Assemblea Local de l'Scub organitza un acte al Casal de Joves de Sant Just.
A partir de dos quals de vuit del vespre es parlarà sobre noves propostes per al poble, sota el títol molt original.
A veure.
Què podem fer per Sant Just?
És molt bé, és directe, concis, i aquí no hi ha...
Clar, pràctic.
Esté de rata a cap lloc.
No, no, de debò, increïble.
Recordem que des de fa gairebé dues setmanes la CUP té la capacitat de presentar-se a les eleccions municipals del maig.
Així que en aquest acte es podria començar a conformar i a exposar les línies bàsiques del seu programa electoral.
En aquesta xerrada també hi serà present Vidal Aragonès, diputat de la CUP al Parlament de Catalunya.
Un home que segur que reconeixeu, una mica que ha rapat, ulleres i bastant de la CUP.
Bona descripció.
M'agrada molt el de bastant de la CUP.
Bastant de la CUP.
parlarà sobre els eixos en els que basa la seva acció la CUP a Sant Just.
Educació, suport social i salut, lleure, cultura i comunicació, associacionisme...
Associacionisme és una paraula...
Fàcil de dir.
És igual, per matar la llengua.
Veinal i comercial i medi ambient, solidaritat i cooperació.
Per cert, no sé si sentiu la...
Mira el llibreta, eh?
S'a sent?
Sí, no?
Basta.
Estava a consultar la meva llibreta, que és la que em dóna el poder.
Com si m'estigués pagant una fuetada a la cara de vent.
I no sé com he calculat, però vaja, dimarts, 12 de març, programa 400.
Gràcies, gràcies.
Així que, de res, va, gràcies per ajudar-nos, Immanuel.
O comptava el dia d'avui, o havia de ser un dimarts.
Què faríem sense tu?
Gràcies, Immanuel.
Quin jovent.
Quin jovent.
Gràcies per això, el jovent.
És que necessites que t'ho diguin de tant en tant.
Sí, és un reforç moral, saps?
Hem d'explicar una anècdota fora micros,
que va ser quan la Mireia es va trobar una cana enmig del cap.
Immanuel, això t'ho prohibeixo.
Un moment màgic.
Tinc el poder de tancar-te el micròfon, eh?
Gràcies pel...
Atenció, senyors, senyores.
Té el micròfon tallat.
És a dir, l'audolescripció és cara de
ja ho veuràs quan surti, te la fotré.
Va, Immanuel, digues.
Sí, home, sí.
Jo ja he dit el que volia dir, així que cap problema.
Que tens canes, Mireia?
A més, he de dir que vas anar al lavabo directe a arrancà-te-la.
No m'ho creia.
Negaré l'evidència.
Una cosa que fa molt la gent de la tercera edat.
I, a part que hem de recordar que fa dos dies tenia asiàtica i lumbar.
Mala persona, Immanuel.
No, jo només dic feix.
Que et tanco el micròfon i tot el to.
No te l'obro mai més.
Jo només dic feix.
És una notícia important perquè...
No és el titular del dia, però vaja.
La ràdio està envellint a marxes forçades.
No l'escolteu, aquest noi.
Amb tu portant el magazín de tardes.
I no només això, que se la va arrencar.
És a dir, que se li multiplicaran les canes.
Si no m'heu vist, peixem el cap blanc.
Per què negar-ho?
Neguem l'evidència, clar que sí.
A més, he de dir que encara no existeix en català.
Podem parlar d'un titular del poble?
Perquè això crec que a la gent no li importa un pepino, la veritat.
Una mica, sí.
Vinga, va, pues passo...
Perquè soc jove i encara en concert.
Clar, si m'ho dic jo, qui m'ho dirà?
Quina alegria de meu.
Últim titular.
Últim titular, també dimecres, inaugurarà al celler de Can Ginestar
l'exposició Una realitat infinites dimensions.
Uau.
De l'artista Disonyando, altrament conegut com a Rubén Còrdoba Svaneverg.
No sé què és més complicat de dir, si el pseudònim o no...
Svaneverg.
Això és alemany.
És Ben Steiger.
És alemany o és inventat?
Entre Còrdoba i Svaneverg, doncs no sé què dir-te.
És una batidora, això.
L'acte tindrà lloc a dos quarts de vuit del vespre,
igual que el de la CUP al casal de joves,
i serà el punt de partida de la mostra per quedar-se en aquest espai
fins al pròxim 31 de març.
És a dir que també hi ha dies per visitar-lo.
Uns quants.
Si no podeu anar-hi diners.
No ajuda, Simbanol, a potenciar aquests actes.
No, perquè sí que és veritat que ell hi serà present.
Per això, home, val la pena.
Sempre és més màgic, sempre té més potència.
La proposta de Rubén Còrdoba explora una espècie d'abstracció
amb referències figuratives,
és com ho ha explicat ell una mica així,
per provocar els i les espectadores.
Un concepte que, segons assegura el mateix Rubén,
ha anat treballant al llarg dels anys
i ha acabat per posar-li nom.
Li diu la poesofia visual.
Un concepte que és l'eix de totes les obres de la mostra
i que es basa en la interacció.
L'exposició, una realitat d'infinites dimensions,
recull composicions artístiques amb tècniques molt diferents.
Rubén Còrdoba estudia fotografia i disseny,
però treballa en àmbits com l'escultura,
la pintura o els audiovisuals.
Doncs després d'aquests dos actes,
sigui qui sigui que decideixi anar-hi a algun,
Real Madrid-Barça, nen.
Exacte.
Real Madrid-Barça.
Però aquesta expo, jo crec, jo la recomano molt, eh, crec.
Només he vist, diguéssim, el make-in-up.
Però no hi aniràs, oi?
Sí, sí que hi aniré.
Ah, val, val.
T'ho preguntaré molt dia següent, eh?
El que no és si hi aniré és dimecres,
perquè tinc altres obligacions,
però sí que vull anar-hi un dia.
És a dir, a la inauguració, no sé si hi puc anar,
a la resta de dies, algun dia m'hi passaré,
perquè té molt bona pinta.
De fet, Rubén Còrdoba ja va participar al Festival Persona,
no sé si us en recordeu,
i les seves composicions audiovisuals són molt maques.
Si, a més, diguéssim, prolifera tot el seu art,
vés a saber què en surt.
T'ho preguntarem, a veure si has anat i si has aprovat.
Bona tarda, Imanol.
Bona tarda.
See you tomorrow.
Adiós.
I estem a 10 segons a tocar dos quarts de sis en punt de la tarda.
Bruno Mars, amb aquest 24K màgic,
mègic, 24K màgic.
Bruno Mars, escoltem aquesta cançó
i comencem amb el Pau Martínez a la secció del Club Alternatiu.
Bona tarda, Imanol.
Bona tarda, Imanol.
Bona tarda, Imanol.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Alemanya i la seva
cançó, o com li vulguem dir,
Sister, de Sisters.
When you said you wanted the world
I said you couldn't do
You were walking right beside me
But I left no room for you
Calling you my enemy
But my enemy is right here
It was my mistake
To try and break
Your power that I fear
I see flames in your eyes
Tell me, burn so bright
Oh, you gotta know
I'm with you now
Shine like city lights
I a punt que el Pau ens destrossi la cançó
amb les seves crítiques dures
Què li passa a aquest, Sister?
No, no, jo per mi vull saber la teva opinió, Mireia.
És un programa fet per dos.
A veure, el meu estil musical dins de la plaça,
Mireia, dins del programa, jo aquesta cançó
igual la posaria.
Sí, és un punt molt relaxant, la veritat és aquesta, també és un programa, aquest de 5 a 7, que la gent vol una mica més d'activitat, llavors costa.
També et diré que no la veig gaire a l'Eurovisió, però no deixa de ser bona, crec.
Llavors, com ho veus tu, Pau? Tu com portes aquesta secció?
Jo ho veig cru, més que res, més numèricament i basant-nos en les dades, Alemanya pot quedar baix, però aquest tipus de cançó que dius, no, no és Eurovisió, això no em sona, acostuma a quedar pel mig, que dius, pot quedar millor que Espanya, ara no, tampoc direm perquè encara queden moltes cançons per sortir, després ho comentarem, però Alemanya últimament està fallant molt a l'Eurovisió i s'haurà de veure.
Home, a mi el que m'agrada almenys és que també són dues noies, no, i no sé, potser són germanes d'elles dues, perquè se semblen en el blanc dels ulls, que pot dir zero, però m'agrada, això és una cosa que m'agrada almenys de Alemanya, però vaja...
Home, Déu-n'hi-do, aquest any tenim bastantes artistes femenines, per tant, és una cosa que hem d'estar contents i alegres.
A part tenim una altra cantant femenina, que és la següent.
Sí, és Dinamarca, amb la cançó, una cançó que, mira, no et diré que està malament, crec que t'agradarà, Mireia.
Ja m'està agradant.
Love is Forever, de Leonora, l'escoltem i la comentem. La primera crítica positiva de l'any.
Bueno, bueno, escolta, això em va dir un aplaudiment.
Home.
Déu, un aplaudiment, gràcies, Pau, gràcies perquè t'agradi alguna cançó que ens portes d'Eurovisió.
And who are we to judge? It does can't take too much. Only just a miracle.
Love is forever. Love is forever and everyone.
Love is forever. Love is forever and everyone.
Just a taste of love, a taste of what could actually rule both me and you.
Té el rotllo aquest del clic, clic, clic, és una mica Simon and Garfunkel.
Sí, correcte.
Té un punt així, salvant totes les distàncies i diferències.
M'agrada, m'agrada bastant.
La cançó està bé, com he comentat, és la meva primera crítica positiva.
M'agrada bastant, la veritat.
Vaja.
Clar, no és Eurovisió. Per tant, professionalment, no. Personalment, sí. Ara, guanyar o no, ho veig bastant cru.
Però bé, s'haurà de veure a la semifinal que es presenti. No sé quan es presenta a Dinamarca, però ja ho veurem i ho comentarem bastant més endavant.
Primer, la crítica positiva. Anem bé, anem avançant a poc a poc.
Sí, que no m'ho crec.
Home.
Bueno, és curiós que comenti alguna cosa positiva.
Sí, sí, sí, això no diré que no. M'està agradant.
Tenim alguns països que queden importants, eh? Queda Israel, queda Suècia, queda... Queda cosa, queda cosa.
Sí, a més estava intentant recordar què vam portar la setmana passada, quins països.
La setmana passada vam portar Albània, Austràlia, Croàcia, República Txecca, Estònia, Itàlia, Latònia, i Romania, Eslovènia, i ja està.
Bueno, Déu-n'hi-do.
Home, sí, estem portant uns 5 o 6 països per programa.
Va ser un 100% Euroclub i ens quedaran alguns programets més per ser Euroclub i quan s'acabin ja ens anirem a la cosa més alternativa.
I pot ser que el següent també sigui una dona? Perquè és complicat el papa i jossi.
Sí, diria que no. És hongria.
Es en apam de papa i jossi. No sé com comentar-ho, però...
Vaja, sembla que és una noia.
Sí, escoltem-hi la comenta.
Sí, escoltem-hi la comenta.
Sí, escoltem-hi la comenta.
Sí, escoltem-hi la comenta.
Sí, escoltem-hi la comenta.
i tot la lus de mes de l'opanatom,
i tot ha tuc, xocos, xocos, a tortosom,
xocim, fiam, no, gus, que xic, el món totom,
i els hi ha una pa, i els hi ha un altre nom.
Doncs resulta que és un noi, eh? Però canta bé.
Crítica positiva perquè parlen amb el seu idioma,
parlen en hongarès, no sé com es diu l'idioma de Hongaria,
però parlen en el seu idioma, cosa que és el que ha de ser
a Eurovisió, passa que ara, com som tan international,
doncs ara sempre hem de parlar en anglès.
Bé, això era Hongria, hem passat per Alemanya, Dinamarca, Hongria,
i més tard escoltarem Lituània, Montenegro i Ucraïna,
però abans ens anem a comentar una mica
què és l'actualitat d'Eurovisió, perquè tenim dues polèmiques ja.
Què ha passat?
Doncs han passat diverses coses, però què et sembla si escoltem
per introduir-nos la música de fons que necessito.
Sos, com és? Sos de seu o són òrbines?
Gràcies.
Ara estem aquí, doncs anem a repassar una mica les notícies,
com per exemple la polèmica que s'ha filtrat la cançó de Xipre,
una cançó que no té ni finals ni semifinals, sinó que va en directe,
és producció de la televisió pública, fa la cançó i és el que hi ha.
Doncs es va filtrar, la vam publicar a Twitter ahir,
i bé, la televisió pública, la CYBC, diu que, tot i que no és la versió final,
estan fent el possible per arreglar, veure què és el que ha passat aquí.
Però bé, mira, s'ha filtrat...
Però tampoc, no? És a dir, si hi ha molts països que ja estan traient
i presentar les seves cançons, no entenc quin problema pot haver-hi.
Home, doncs que l'ha filtrat algú sense cap per mis.
Ah, sí, sí, per aquest costat sí, però vull dir que se sàpiga o no se sàpiga
a hores d'ara, no?, quan ja es comencen a presentar, no passaria res.
Sí, de fet, la publicació final es publica el dia 5 de març, o sigui, no queda...
Òbviament algú no ha fet bé...
No ha fet res.
Clar, clar, algú no ha fet bé alguna cosa, sí, bàsicament.
I després tenim que Ucraïna, la cançó que escoltarem al final d'aquest Euroclub,
no anirà a Eurovisió.
Bé, la seva final va ser fa poc i va sortir la cantant Marub, però...
Marub?
Marub.
Marub.
M-A-R-U-V, doncs bé, aquesta noia, clar, Ucraïna, Rússia, sabem el conflicte,
bé, no entrarem en temes polítics, però és el que es basa a Eurovisió.
En fi, el contracte del guanyador o guanyadora té que no pot haver participat ni participar
en res que estigui vinculat amb Rússia.
És a dir, ella anava a fer concerts a Rússia i tal, i per això sembla que el contracte
no ha acabat d'estar bé, per tant, la televisió pública d'Ucraïna ha dit que adeu, bona tarda.
Per tant, el que sembla és que ens quedem sense la representant d'Ucraïna, per tant,
s'haurà de buscar algú altre. Ja en si les votacions estan bastant manipulades a Ucraïna,
en fi, és que aquí no hi ha ni llibertat, ni res, ni de veritat.
Però i la cançó que escoltarem d'Ucraïna, llavors?
La cançó, en principi, és la que hauria d'anar, però no va.
Però aniran amb alguna cosa o ja no aniran definitivament?
Aniran amb alguna cosa perquè algú han de treure.
No, no, que no vulguin presentar-se al final, vull dir.
No, sí, sí, es presentaran, estan valorant algunes cançons que van quedar segona i tercera,
lamentables, ja les escoltarem, però això, de moment, és el que tenim.
El calendari, doncs, el dijous 28, Bèlgica publica la seva cançó.
El dissabte 2 tenim la final d'Islàndia, Noruega, Portugal i Moldàvia.
El diumenge 3 serà la final de Sèrbia.
Recordem que el dia 9 tenim el Melody Festival de Suècia, que és allò el més important.
Melody Festival?
Melody Festival, que és el festival que és per portar el representant Eurovisió de Suècia,
però que allò és com brutal, importantíssim.
Això és tot.
Portem 18 cançons de 42, publicades, un 42,9%, i queden 77 dies pel 18 de maig.
Això, m'he oblidat, era el més important.
Pas de problem.
Què escoltem ara?
En aquests moments estem escoltant Lituània amb la cançó Rune Run, perdó,
With the Lions, de Judicious.
Molt Imagen Dragons estic veient, eh?
Només de veure... Clar, estic veient el vídeo jo, eh?
Estic al YouTube, estic veient la imatge de l'home.
Una mica Imagen Dragons.
No, ara no.
Diria que no.
Dóname una oportunitat, Pau.
Sí, que va a ser.
Escúntame una miqueta, va.
No, ara no.
Escúntame una miqueta.
Comor, comor, let your feelings out.
Comor, comor, let your freedom out.
trabalho, comor, let your freedom out.
Run wild.
La r externi.
Laется.
Fins demà!
Fins demà!
El que no podem negar crec que aquest home està cantant molt bé i té molt bona veu perquè arribar a fer aquest tipus de falset sent un home és complicat.
Que tinguis una bona veu i posis una cançó lamentable no funciona, saps?
Llavors les crítiques sempre seran negatives per molt que tinguis una bona veu.
Almenys des del meu...
Vols dir, que ets eurofan o ets hater?
No, soc eurofan el dia 18 de maig.
Els altres dies també, però clar, és que em costa veure que aquesta música hagi d'anar a un festival important.
Jo crec que et diré eurohater, si no sap greu, Pau...
No, no, no em sap greu, escolta, llibertat d'expressió.
Va, escolteu una altra cosa.
En aquest moment estem escoltant Montenegro i això és horrible, una uf, de veritat.
És que, mira, en fi, és human de The Mall, Montenegro.
Si us plau, és que no pot passar...
Semblen notes musicals a l'escenari, no l'esteu veient, però és com una espècie de pentagrama
amb un pòster així blanc molt gran a tamany a escala real
i els cantants, que en són dos, quatre, sis, estan posats en diferents pòdiums, més amunt i més avall,
i a mesura que es van aixecant, sembla que siguin ells les notes vestits de negre tots
i canten tal que siguin, no?
Horrible.
El que passa és que crec que és una mica complicat barrejar sis persones,
sis diferents veus, homes i dones, i que tots sonin més o menys a la mateixa escala,
pel que estic veient, cadascú té el seu to.
Individualment crec que poden ser bons, però tots junts sembla una orquestra de...
Una orquestra? No? Així, bé, cadascú?
No pot ser que sigui important aquestes coses així, perquè estem al segle XXI, vull dir,
la música ha evolucionat bastant, escoltem música cada dia que és brutal, música pop, comercial, el que sigui,
no pots escoltar això a Eurovisió, de veritat, que ho ha escollit la gent d'allà, però escolta els Montenegrins.
Sí, anava a dir Montenegrin l'any passat per cada B, dius?
No.
Ah, que no, precisament.
No, no, no.
Ah, val, val. Llavors, van pel camí.
Montenegrin queda per allà, i de vegades n'hi arriba a passar la semifinal, per tant...
segueix en aquest bon camí per a mi, perquè així a la semifinal no haurem d'escoltar música tan horrible.
Eurohater en directe, Fou Martínez.
No, sóc crític.
Deixem d'escoltar això, Fou, que així és una miqueta...
És un poco más mejor, eh?, parlant molt malament.
Escoltem una altra cosa, va.
Escoltem ara mateix la cançó d'Ucraïna, que les negociacions estan obertes, com hem dit abans,
per escollir una altra candidatura, perquè no pot anar, perquè no pot actuar a Rússia i ho ha fet.
Escoltem Siren Song, de Marú.
Trobo que és molt discotequero, no?
Està bé, està bé.
Per no dir que jo la ballaria.
A mi no em desagrada aquesta cançó.
Perdona?
No em desagrada.
Vaja.
No em falta res.
Home, portem tres cançons positives avui, ja, eh?
Sí, sí.
Bé, més que positives, no em desagrada.
Això no és un m'agrada, eh?
Bé, no m'agrada alguna cosa.
És la cosa més diplomàtica del món.
Jo ja més m'he fet fet.
Bé, està bé.
La cançó està bé.
Té el seu punt de dir, oh, guai.
Sí, sí, sí, que té el seu punt.
Però, clar, no t'ho negaré.
No anirà a Eurovisió.
Llavors, clar, moltes quítiques...
És una llàstima, la veritat.
Moltes quítiques des de Twitter, perquè podria ser una cançó que podria quedar bastant alta.
i estem rebent moltes quítiques a través de Twitter que l'estan pifiant molt, bastant, l'equip d'Ucraïna que porti...
Pel fet de no anar amb aquesta, no?
Exacte, perquè realment és una cançó potent.
He escoltat les demés i és que no val la pena cap.
de les altres que poden optar a anar-hi.
Exacte, i de fet, espera't el pitjor, perquè la que està més probable que vagi, si no és aquesta,
és una cançó que només veure el vídeo, almenys jo ho vaig veure des d'aquest punt de vista, un punt bastant masclista.
Per tant, sisplau, portem aquesta cançó.
Des d'aquí fem una crida a la candidatura d'Ucraïna, tots aquells que ho portin, que ens escolten cada setmana.
Sí, sisplau, per un contracte, per haver actuat a Rússia, no pot anar a Ucraïna.
Però a veure, si això ho posava en una de les condicions del contracte, entenc que no s'ha complert.
Clar, però ho posa a les condicions del contracte un cop guanyes.
Llavors, algú està jugant les seves cartes d'una manera una mica rara, eh?
O haver-ho controlat des del principi i no haver-la deixat ni presentar-se, o el contracte s'ha de canviar.
Però el que no pot ser és que seguim aquesta guerra entre països que estan dins la mateixa...
Unió?
Unió.
Europea?
Europea.
Molt, molt units.
Sembla que no estem últimament, eh?
No és per res.
No, no, no.
Perquè cada vegada que passa alguna cosa aquí i mirem Europa, ens diuen sí, sí, però no es podem ni cas.
En molts temes.
Així que no m'estranyaria que amb Eurovisió passés el mateix.
Perquè unida, unida...
La vida és dura i pot ser que l'Eurovisió d'aquí uns anys ja n'hi estigui.
Per tant, anem a cuidar el festival mentre no marxa, mentre no el treure.
Igual que Austràlia participa, igual acabarem anant a l'Eurovisió asiàtic, no?
Això no pot ser, clar.
A Espanya a ser visió.
Bueno, sí, no? Per què no?
Jo crec que sí.
Ui, aquest final orgasmic una mica curiós.
Què són els brits, Pau?
Vinga, doncs comencem parlant una miqueta d'aquests brits.
I és que els brits són els premis de la música britànica al Regne Unit.
Es van celebrar el dimecres passat i reuneixen una mica la música, evidentment, més comercial,
que ha tingut més vendes.
I la veritat és que estic bastant content per la música que han portat.
De fet, ara aquí, el que estem escoltant, vindrà un resum de quatre cançons
amb els diferents guanyadors d'aquests brits 2019.
i comencem amb l'artista masculí, britànic, George Ezra, amb aquest shotgun.
Sí, és brutal.
I el videoclip l'has vist?
Sí, sí, sí, és molt divertit.
Sí, sí, que va girant.
Sí, sí, és molt divertit.
Brutal.
Doncs George Ezra per artista masculí, sovia de bonic.
I això és George Smith, l'artista femenina britànica brutal.
Si teniu un moment, escolteu l'últim disc que ha tret, perquè la veritat és que...
Com es diu això?
George Smith, la cançó, no me'n recordo, la veritat, però Blue Lights, diria.
I la cançó, bé, el disc, l'àlbum de l'últim de George Smith, està molt bé.
Per tant, com a artista femenina britànica, s'ho mereixia més que ningú, de veritat.
Blue Lights, has dit?
Blue Lights és la cançó que està sonant en aquests moments.
Doncs té el seu rotllo, eh?
Sí, està tranquil·leta.
Ja la tinc, ja la tinc a l'espot.
Fantàstic.
I, com a...
Mira, de fet, això és novetat, i és que, per un dels primers cops en molt de temps,
un grup, així, estic orgullós de dir-ho, indie, pop, indie, rock, alternative, pop, whatever,
ha guanyat dos Brit Awards com a millor grup britànico que hoy, com a àlbum de l'any,
amb A Brief Inquiry into Online Relationships.
és The 1975, i l'hem escoltat molts cops, aquest programa,
grans fans que som, i bé, sonen així.
Molt guai, aquesta.
I en aquests moments parlem del productor britànic de l'any, que és Calvin Harris,
i estem escoltant en aquests moments Giant.
Doncs m'agraden aquests resums que ens portes, Pau.
A més, és fàcil d'anar a escoltar les cançons...
Home, els fem...
...a través dels trossos bons de cada cançó, diguéssim.
Exacte, els fem amb molt d'orgull, amb molt de carinyo.
Els hits.
Exacte.
I, a més, en aquests moments estem escoltant el hit de la setmana,
que no és ni indie ni pop, jo no hi diré pop,
és d'Assap Rocky.
Jo tampoc ho diria, eh?
Curiós que Assap Rocky ho portem aquí, perquè no és gens alternatiu.
És la seva novetat, ja es diu Sanders, i és fantàstica.
A mi em dóna molt bon rotllo.
Ai, gràcies per donar-nos una altra cançó per vi a la plaça, Pau.
Home, jo sempre porto tant novetats a la plaça.
Amb això, i un fort aplaudiment t'ho agraïm.
Moltes gràcies.
La teva participació en el Club Alternatiu, amb Eurohaters 2019.
Euroclub, Euroclub, Eurofans.
I amb totes les cançons que ens portes, dimarts vinent,
em sumarem més països i més cançons, entenc, d'Eurohaters fans.
I tant, sí.
La Tuti.
Que vagi molt bé la setmana, Pau.
Moltes gràcies.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
I ens quedem escoltant aquest sandres
que ens recomanava el Pau Martínez
dos minuts per les sis en punt de la tarda.
Recordeu que a la segona hora toca parlar de coaching
amb la Noe Puigdangoles,
amb el tema que va quedar guanyador de l'enquesta
que vam publicar al Facebook,
amb un 83% aquests jocs amb fills,
de pares divorciats o separats.
I què més, tindrem també l'Humbert,
que ve molt ben acompanyat avui a la secció de tecnologies
cap a tres quarts de set.
Ja sabeu que tot això serà a partir de la segona hora,
així que us deixo amb aquest sandres
i ens veiem en uns minuts.
Fins ara!
Fins ara!
Són les sis de la tarda.
Som a la recta final de l'interrogatori de la fiscal Consuelo Madrigal,
la Carme Forcadell.
Després sembla que Manuel Marchent ha hagut de fer una pausa
i de seguida seguirà l'interrogatori,
primer de l'advocacia de l'estat i després dels advocats defensors.
¿Detectou usted un clima creciente de tensió a partir del día 20
y de las actuaciones judiciales en Unipost, en registros?
Un clima de tensió en el ambiente?
En el que jo vi i percebí, no.
¿Supo usted de una reunión mantenida el 28 de septiembre
entre los señores Puigdemont, Oliol Junqueras, Forn,
con los Mossos y con los servicios de inteligencia de los Mossos?
Bueno, creo que lo explicó aquí el señor Forn.
¿Usted la conoció?
Bueno, lo explicó aquí el señor Forn.
Yo la conocí ahora, cuando la explicó el conseller Forn.
¿Se planteó usted, por lo que usted detectara,
o por lo que leía en los medios de comunicación,
que pudiera haber un enfrentamiento entre los ciudadanos
o entre los ciudadanos y las fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado?
No.
De ninguna manera.
Leyó usted, en los medios de comunicación,
que se hablaba de choque de trenes, esta expresión.
Bueno, sí, choque de trenes es una manera de hablar
y en política se habla muchísimo de choque de trenes.
En el Parlamento estamos hablando cada día de choque de trenes
o estábamos hablando cada día de choque de trenes.
Cuando usted decía que no había que tener miedo,
¿se refería a esta posibilidad de choque de trenes?
No.
Que no se tiene que tener miedo en democracia.
No tenemos miedo.
Es que no tenemos que tener miedo en democracia.
Las tenemos que acostumbrarnos a ejercer nuestros derechos
de manifestación, de reunión y nuestra libertad de expresión.
No tenemos que tener miedo a ejercer los derechos fundamentales
entre los cuales está el derecho a la protesta.
Llamó usted en algún momento, aparte de este vídeo que hemos visto,
que llamaba usted a votar,
¿lllamó usted a la ciudadanía a ocupar los colegios
o a impedir la actuación de las policías?
Y eso es absolutamente falso.
Y no encontrará ni un tuit, ni una declaración, absolutamente nada.
Esto está en la causa y es absolutamente falso.
Nunca he hecho un llamamiento de este tipo.
¿Supo que alguien lo hiciera de Junts Pelsí
o algún miembro de la CUP que hiciera llamamientos
a defender con sus cuerpos o con escudos humanos
los centros de votación y el material electoral?
No.
El día 1 de octubre, por la noche,
o a primeras horas del día siguiente,
publicó un tuit dando gracias a todos los que habían hecho posible
esa jornada inolvidable,
pese a la violencia desmesurada del Estado.
Sí, sí.
Es que creo que fue una jornada inolvidable
para todos los que la vivimos.
y precisamente les daba las gracias porque,
a pesar de la violencia policial,
pues la gente se comportó pacíficamente
y creo que es un tuit que lo podría volver a hacer ahora.
¿Agradecía entonces a quienes impidieron
el cumplimiento de las órdenes judiciales?
No, esto lo dice usted.
¿Se lo pregunta?
Yo le he dicho que agradecí a la gente
que, a pesar de la violencia policial,
se comportaron pacíficamente.
¿Quiere volver a leer el tuit, por favor?
Porque es un tuit explicativo, es decir.
Sí.
Está muy claro.
No, agradezco a los que han hecho posible
esta jornada inolvidable.
Le pregunto ahora.
¿Conoció la denuncia de Reporteros sin Fronteras
de la presión de las autoridades
sobre los medios desplazados
para cubrir el referéndum?
No.
¿Conoció otras denuncias
de periodistas, de Reporteros sin Fronteras
y de algunos otros
que quisieron mantener su independencia
y emitir y publicar informaciones objetivas y neutrales?
¿Recibieron escraches?
Supuesto.
No, pero yo le puedo decir
que estoy absolutamente en contra de los escraches
porque creo que todos, en un momento u otro,
hemos sufrido escraches
y estoy en contra de todos los escraches
de los que sufrimos todos.
Muy bien.
Entonces, ahora, tras el día 1 de octubre,
atendió usted la siguiente...
Le voy a preguntar por unas solicitudes en concreto
que se plantearan a la mesa.
Una, el 4 de octubre,
era una solicitud de Junts, Pelsi y de la CUP
de una comparecencia del presidente
para valorar los resultados del referéndum.
Bueno, yo tuve una propuesta
de dos grupos parlamentarios
sobre una comparecencia del presidente,
pero no sé, me tendría que mostrar el papel
porque no me acuerdo por qué era.
Sí, pues hay dos.
Una del 4 de octubre
y otra del 6 de octubre.
La primera era Junts, Pelsi y la CUP.
La segunda la presentaron los señores Oriol, Turul y Romeva,
se dirigían a usted en concreto,
para trasladar al Parlamento los resultados del 1 de octubre.
Pero esto no era una petición.
Es decir, yo sí que el día 4 de octubre
sí que tengo una petición de dos grupos parlamentarios
para una comparecencia del presidente Puigdemont,
pero no me acuerdo cuál era el motivo.
En todo caso, si me muestra el documento
podré saber el motivo, pero ahora no lo sé.
Pero yo el día 6 no tuve ninguna petición,
ninguna, ninguna petición.
En la del 4 de octubre, la que se presenta a la mesa,
¿la reunió para valorar la calificación y admisión
de esta solicitud?
Sí.
¿Le advirtieron el letrado mayor
y el secretario de la ilegalidad por escrito?
Bueno, lo que pasa es que también quiero decir
que este pleno que se pedía esta comparecencia
no se llegó a realizar,
porque precisamente el Tribunal Constitucional
suspendió la admisión a trámite de la mesa
y nosotros acatamos esta suspensión
y no realizamos, este pleno no se realizó
precisamente porque lo suspendió
el Tribunal Constitucional,
suspendió el acuerdo de admisión a trámite
y no lo realizamos.
Sí, pero usted lo admitió a trámite
y fijó una sesión para el día 9 de octubre.
Sí, pero no se realizó.
No se realizó, pero usted sí la fijó.
Bueno, yo lo admití a trámite
porque era una petición de dos grupos parlamentarios.
Usted me dice que es para el referéndum.
Yo no me acuerdo, no lo sé,
si me lo enseña lo podré decir,
pero yo lo admití a trámite
como hemos admitido a trámite
absolutamente todo lo que está en forma.
Ya le he dicho que solo hay dos ocasiones
del Parlamento de Cataluña
que se ha inadmitido dos resoluciones
porque son en el fondo y eran las ILP.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Son las cízi sed minutos.
Buenas tardes.
Ja s'han publicat les bases per participar
en el concurs de prosa i poesia en català
per a no professionals,
un certamen que organitza cada any
el Consorci per a la Normalització Lingüística
i que en guany arriba a la seva 31a edició.
Fins al 15 de març es pot participar
a títol individual i mitjançant un formulari web
que podeu trobar a santjust.cat
el Pla d'Acció Cultural de Sant Just.
I aquest dimecre s'inaugurarà
al Celler de Can Ginestar
l'exposició Una Realitat
Infinites Dimensions
de l'artista Dissoñando,
altrament conegut com a Romén Córdoba Suáneberg.
L'acte tindrà lloc
a dos quarts de vuit del vespre.
Fins aquí les notícies de les sis.
Tornem amb més informació
als Sant Just Notícies edició vespre
a les set.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
S'ha decretat la fase d'avís preventiu
a causa de l'actual nivell de contaminació atmosfèrica
a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Ajuda'ns a millorar la qualitat de l'aire.
Redueix els desplaçaments en vehicle privat
fent servir el transport públic o compartint el cotxe.
I si el trajecte que has de fer és curt, mou-te'n a peu.
o amb bicicleta.
Canviar d'hàbits és tan necessari com l'aire que respirem.
AMB, Metropolis, Barcelona.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill-out, l'esgut jazz,
el funk, el sol o la música electrònica més suol.
100% música relaxant.
Smooth jazz o no?
Cada dia, de dilluns a divendres,
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
Ara escoltes ràdio d'Esbert,
sintonitzes ràdio d'Esbert,
la ràdio de Sant Just,
98.1,
ràdio d'Esbert,
98.1,
i la ràdio d'Esbert.
Ràdio d'Esbert,
durant la 8.1.
Segona hora del programa,
un quart que passen de les 6 de la tarda,
estem escoltant
Top Thumping de Chumba Wamba.
Segurament us sona molt aquesta cançó.
A tu s'escoltar un trosset,
i parlarem per telèfon avui
amb la Noe Puig d'Angoles,
de com us comentava,
el tema de jocs amb fills,
de pares divorciats o separats.
Ràdio d'Esbert,
de l'Esbert.
Ràdio d'Esbert,
de l'Esbert.
Ràdio d'Esbert,
Ara sí que segurament
no sonava aquesta cançó, com us deia
Tap Thumping de Tumba Wamba
Una molt bona cançó i bastant animada
16 minuts que passen de les 6 de la tarda
i tenim el telèfon a la Noe Puigdangoles
Noe, bona tarda
Molt bona tarda
I benvinguda pel telèfon a la plaça de Mireia, de nou
Bona tarda, se'm fa estrany
però vaja, ja anem a veure què tal
És la primera vegada que fem secció amb tu
per telèfon, no?
Sí, la primera
Sempre hi ha una primera pacata i no passa res
Però bueno, a mi ja saps que m'agrada més
estar a l'estudi que és...
Bueno, m'ho passa molt bé, la veritat
I sempre és molt millor, això és totalment cert
però bueno, sempre hi ha una primera vegada i tampoc no passa res
Sí, no, no, no, no
La vida està plena d'imprevistos
Així que no passa absolutament nada
Per cert, l'enquesta aquest cop sí que ha sigut bastant demoledora
que s'agostuma a dir
perquè l'opció de ni contigo ni cintí es va quedar amb un 17%
Sí, la pobra queda quasi que es veia raconada com una mala cosa totalment
Sí, sí, sí, sí, va quedar allà poca coseta
I l'altre, en canvi, que és el tema que ens portes avui
és aquests, els jocs o com jugar o com passar temps de qualitat amb els fills
de pares, mares divorciats o separats
que ha guanyat amb un 83%, que Déu-n'hi-do
Sí, però el tema del joc dels pares
em referia justament a com es juga amb els pares
O sigui, com juguen els pares, això em volia referir jo
Bé, la interactuació amb els fills, no?
És a dir, interactuant amb els fills
Sí, sí, interactuar però de manera negativa
Com aquest joc viciat, per exemple, dels pares divorciats i tot això amb els fills
Aquesta mala relació que tenen molts per on ve
com es juga, no?
Què haurien de fer?
Més que res, avui un tema una mica reflexiu
Anava per aquí
I comencem amb una frase, potser?
Sí, i l'autor és anònim perquè l'he buscat
Aquest tipus de frase per trobar positives cap als nens
Sí que és més fàcil
Però en aquest cas costa una mica més
Però bueno, per donar-li la volta i que sigui aquesta positivitat
No sé que n'he trobat una
Que diu, sense els meus fills potser la meva casa estaria neta
I el meu monader estaria ple
Però el meu cor es trobaria completament buit
I m'ha agradat molt aquesta frase
Doncs sí, és bona i és maca també
És chula
I justament és això, en què volia parlar avui que demana de les parelles, de les males relacions i això
Perquè moltes parelles tenen aquesta mala relació
Quan no tenen, en el moment que encara no tenen fills
I diguem-ne que per arreglar aquesta relació
Doncs no troben altra sortida millor que tindre un fill
Diguem-ne que, ostres, la gran idea del món mundial
Que sabem tots que en molts casos passa és dir, bueno, potser un fill ens pugui ajudar a arreglar aquesta relació
I, de fet, sí que pot passar, no? Que aquest fill arribi a ajudar que la relació entre els dos membres de la parella canviï
I sí que el motor que ajudi a canviar justament aquesta situació
Però no és pas el motor que arregla una relació de parella i molt, molt, molt clar salvació
O sigui que per a moltes sí que ajuda que, bueno, que es vegin coses, que donin els pares realment que han pogut arribar a fer la relació
Però no salven res
Esperen, diguem-ne, una mica, el miracle
I això és difícil
I és per això que en un gran percentatge de casos
El fet de tindre fills no arreglar relació sinó que hi ha un motiu més per agreujar justament els problemes
I pensar més qualsevol relació
Ja que, sense demanar-ho, seran els fills la moneda que uns i altres o un dels dos membres de la parella
Utilitzarà per fer mal a l'altra persona
I això és bastant fotudèc
I és aquest punt on s'agafen en pinces moltes relacions i s'aguanten d'un fil
Perquè diuen aquelles frases típiques, tòpiques, que moltes vegades puguem sentir
Que diu, estem junts pel bé dels nens
Perquè vegin i estiguin sempre amb el pare i la mare
O allò de, perquè no tinguin que estar a dues cases
Però si aquesta parella es posés a debò la pedida del seu nen o fill o fills
Doncs no podríem passar a saber això
Perquè, com a tota persona, l'únic que necessiten els crios com els adults
És tranquil·litat i amor, bàsicament
I no pas malestar, crits, silencis, plors i sentir-se sols i poc estimats
Moltes relacions, passa això
No sé si a tu t'has sentit alguna vegada que hi ha parelles que estan per els fills i diuen aquestes coses
No, la veritat és que tampoc no, per sort, diguéssim
Sí
Però no, i a títol personal també, no? He tingut bastanta sort en aquest aspecte
Doncs a consultar alguna que altra parella ja hem arribat en aquest cas
Però bé, estan bastant malament, o passen malament
Pateixen pels fills però no, i no és que econòmicament vagi malament
Molta gent, altra sí, segur
Però molta gent que potser va bastant bé, que tots dos treballen
Doncs intenten aguantar, i creuen que fan bé aguantant una relació
Perquè els fills no els veïn separats, o en realitat a casa, veuen de tot
O sigui, que aquest és un gran problema
Però bé, hi ha molta gent que diu, bueno, no aguanto més
I tot això es flota abans o després
I acabant, doncs, aquestes altres parelles decideixen que, després de moltes cases, es separen, no?
Fixa't-ho que he trobat una dada, que el 2016 van haver 48.000 divorcis
A territori estatal?
Sí, 48.000, brutal
Jo no sé si ha pujat o no, però aquesta dada l'he trobat i és del 2016
Molts de mutuacord i altres de jutjat, no?
Però el cas és que tot plegat és esgotador i que deixa sentiments de ràbia, d'odi, tristesa, també por, que en parlarem, i soledat també
I després està la manera de viure cadascú, no? Cadascú afronta el moment de diferent manera
Uns volen oblidar el passat, ja no volen saber res de l'altre municipi
Altres volen esborrar els bons moments per quedar-se amb aquells que els donen ales, no?
Estan enrabiar-se amb l'exparella per criticar-la davant de tothom
Altres no saben que fer ni amb el seu present, ni amb el seu futur
I altres, que això sí que també passa bastant, miren de solapar ràpidament amb alguna altra persona, no?
Miren a buscar una altra parella per evitar notar l'essència, per no viure el dol, com moltes, que sempre és necessari
Altres tenen...
Unes persones necessiten més temps que altres, però aquest dol és necessari
Justament, sent això i no estar sempre, després pateixen les parelles noves
Molts cops, la comparativa amb l'ex, o intentar posar-se a la defensiva
Perquè com m'ha fet mal la meva ex parella, doncs ara tu no faràs res de mal
Aquest és un problema que també ho fan
I altres esperen que malgrat s'hagin separat
Potser existeixi la possibilitat de reconciliar-se alguna vegada, no?
Allò que es queden sols durant temps i temps
A veure si es torna o no es torna
Però fora de tot això estan els fills
I depenent del temps que els dos pares hagin aguantat la situació junts
Allò que dèiem abans, amb pinces
Doncs seran més o menys grans
I hauran tingut temps de desenvolupar emocions, diguem-ne, tòxiques per ells
I també amb l'entorn
Que puguin créixer de manera, tant a l'escola, amb amics, com a prop de família
De diferents maneres que estiguin realment afectats amb la situació
I les úniques coses que, per desgràcia, es reflexen, diguem-ne, a nivell judicial respecte als fills, no?
És la custòdia i els torns, saps?
Però els cuidats realment i el dia a dia de dues persones divorciades, això no
I com ho porten amb els fills o com ho utilitzen o ho deixen utilitzar
Això no surt, no consta enlloc, no?
És a dir, el dia a dia amb l'escola, l'estada amb la mare i la família, les estades amb el pare i la família
Com ho porten la relació, els temes comuns entre l'ex parella i aquests nens, no?
I moltes vegades, doncs, es juga amb els nens i altres, un de dos pares es desentén dels nens
I fa totament la seva, no? Aquest abandonament parcial
I a vegades, hem vist casos a la tele, que tots els pares són de la mateixa fusta, diguem-ne
I que es deixen tristament anar els nens amb els avis o a saber on, perquè encara és més problemàtic
I els nens estan a mig d'una batalla campal entre el pare i la mare
No estan tranquils, ja que quan un desproduixen i tots, o tots dos no volen donar per acabar la relació entre ells
Malgrant que siguin dibuixes, per exemple, els fills pateixen allò que van a casa i comencen a interrogatar-los de quan veien de passar el cap de setmana o si és...
Sí, compartiva, no?
I es compartiva tota la setmana, no?
I escoltant les discussions
Es condicionen perquè es comportin malament en un dels pares, això també sol passar
I la veritat és que és tot això mirant-ho des de la banda, diguem-ne, egoista, no?
Perquè no es posen mai a la pell de la persona
Només miren els egos d'un i l'altre, en aquest cas, sí que tenen aquest to d'encès, de ràbia i tot això
Per satisfeir l'ànsia, com diuen en castellà, la set de venjança
I per portar a terme el que és la rancúnia, o per esorinar si l'exparell ja ha refet la seva vida o no
Són uns missangers involuntaris i totalment obligats a fer el que no volen o el que no troben correcte
Després creixem com creixem, no?
Els crios de gent divorciada ja tenen aquest enclatge tan marcat de petits
I volves que no, hi ha coses que s'hi marquen
Potser per bé, molts per bé segurament, però l'altre anirà amb la por de perdida
O amb aquesta curassa, per defendre's del que han viscut i del que no volen viure
I ho fan de manera, també involuntaria i inconscient, però està dins d'ells, no?
I després hi ha aquest tema de les persones que a mi em fan, la veritat és que és bastant coses
Quan ho veus per la tele, em fan pensar que no sé, moltes vegades, com arribes a aquest punt
del tema de l'agenda de l'abandonament, que això més que l'ajubar ja és, no sé
Són paraules mayores, no?
Sí, sí, perquè en els divorciers conflictius un dels pares es desentén dels fills, no?
Ja si són dels dos, això ja no vull ni ja ni tu cap raó
Si un dels dos el deixa, si desapareix, o si un dels dos pares no vol veure els fills
Doncs tota la responsabilitat carrega una sola banda
I els fills, el fill o els fills, sap que no el volen veure, no?
I es crea en ell o en ella un sentiment de ràbia iòdica pel pare que l'hagi abandonat
o que no el vol veure
I el que també passa és que es crea un vincle amb ansietat, saps allò?
El tipus la pa una miqueta, per dir-ho així gràficament, amb la persona, ja sigui el pare o la mare que ens cuida
I per aquesta por que agafa es torna super exigent
I no deixa estar mai a la persona, no?
Està tota l'estona, a cada moment, demanant l'atenció
que per una de les bandes justament no té
I perquè té aquesta por a perdre perquè diu
Ostres, si un dels pares que tinc no em vol veure, m'ha abandonat
No vull perdre l'altre, i doncs actua d'aquesta manera
I hi ha molts casos que, amb aquesta barreja d'emocions que tenen els crius
doncs hi ha nens que també, encara, malgrat tot això, estimen a la persona que els ha deixat, no?
Que no els vol veure o els vol molt poc
Home, clar, no, perdona, que dic que això ha de ser molt complicat, no?
De, diguéssim, diferenciar, perquè no treu que és el teu pare o mare
O mare, mare, pare, pare, pare, és a dir...
Jo crec que arribaria a un punt que no vols creure que realment això t'estigui passant a tu, imagino
I més si, si vas a, clar, quan ets fatid i vas al coli i quan...
Jo soc filla de pares divorciats, no?
I quan anava a l'escola, llavors érem els bitxos raros
Érem els bitxos raros i quan deien
He estat amb els pares el cap de setmana a tal lloc
I tu dius, ostres, he estat amb la meva mare i mon pare no hi és
Sí, o al revés, sí
Clar, exacte, o al revés
I tenen aquesta, no sé, hi ha persones que, al meu exemple personal, per exemple
A mi em donen per encolgir-me i tancar-me més i no explicar el just
Quan anàvem als avisem la mare per ahir, tots tres, i els meus germans
Llavors sí, però sí que et crees així, una comparativa voluntària
On et sents inferior, és la paraula respecte als seus companys de classe, no?
I potser també aquest efecte de somni, de dir, bueno, no hi és, però segur que aviat vindrà
Em vindrà a buscar, em vindrà a recollir, em vindrà a veure, em abraçarà o mil coses, no?
I això potser no arribi mai, però ho tenen d'entra, no?
Tenen aquesta doble...
L'esperança, no?
Sí, exacte, per un cantó la gran esperança aquesta i per l'altra realitat que estem vivint el dia a dia
I és molt fort, i llavors és això, avui era un tema més aviat de consciència
de quan ens separem i estiguem casats o no, eh, els pares, de saber més aviat el que s'ha tindrà clar
i no és altra cosa que sent persones com som, el que diem moltes vegades, com voldríem nosaltres, no?
Exacte.
I és que els pares han de saber que els nens necessiten el mateix que tu, que només són persones amb menys anys que nosaltres, no?
Tu necessites menjar, viure, respirar, que t'estimin, sentir-te lliure i un entorçat, doncs ells exactament igual.
I els pares són persones dependents de tu, depenen de...
Sí?
Sí, sí, sí.
Depenen de gent gran, no?
I és el que dient sempre, no facis el que no voldries que et fessin, és justament això.
S'hauria d'evitar separar la relació que hi ha d'adults amb la dels nens, no s'hauria de manipular i dir que jo t'estimo més que el teu pare o que la teva mare.
I dir això perquè carrega molt més emocionament el crio i el condiciona o crio o adolescent, que si és adolescent encara t'haig més de greujar tot això.
Sí, al final li dones una responsabilitat que ni té ni li toca, no?
Clar, és a dir, tu tens que estimar-me perquè t'ho dic jo més que ton pare.
Ostres, no li dones ja aquesta llibertat, ja l'estàs batant, no?, per aquesta banda.
I no, no tant, igual que han de tindre un joc lliure i han de sentir-se lliure també a casa, no condicionats en cap mena de sentit, no?
Allò de quan arriba, que dèiem abans, d'interrogatori, no poden interrogar el nen que ha fet cadascuna de les hores que ha compartit amb el pare, la mare o el cap de setmana
per a veure què ha fet i què ha deixat de fer, comparar, o per fer coses que, doncs mira, si ton pare t'ha portat a lloc, t'ha portat a l'altre que val més i més.
Treure benefici de que estivis més i entendis veure menys possible el teu pare o la teva mare.
I és justament això, és important que es posin a l'API del nen i que s'imaginin que el nen o nena es interroga amb ells.
Aquesta també seria una bona possibilitat d'aquest tema de dir, ostres, si un fill ho fes a mi, perquè ho poden arribar a fer.
Potser també, en aquest sentit, poden arribar els nens a dir, bueno, jo aquest cap de setmana he estat amb tu i tu què has fet?
A veure com es veurien i què sentirien justament els pares, no?
A veure un tema d'aquest tema de reflexió, de sentiment.
Home, dona bastant per reflexionar, sigui, és a dir, la gent que ho escolta, els nostres oients,
siguin o no, diguéssim, protagonistes d'aquestes situacions, perquè tampoc no són tan estranyes, diguéssim, no?
Avui en dia, no sé quin percentatge de pares o mares, bueno, abans ho has comentat, no?,
però diguéssim, no sé quants fills d'altres generacions són fruit de divorcis o separacions, que segur que en són bastantes.
Sí, sí, abans jo dic, no sé, jo sóc filla dels 80, diguem-ne, també petita dels 80, i érem als bitjorals, però eren quatre gats.
Però, clar, avui, diguem-ne, que quasi s'ha girat la truita, fins al moment que ha de dir, ostres, els pares estan junts, milagre de Dios, saps on sigui?
No sé si s'ha girat la truita, però sí que aquesta educació, potser els pares, o que potser, mira, pares que estan a punt de ser-ho,
que hi ha molta gent conscient, no?, però mai saps en el moment que les emocions, per mi, circumstàncies, se t'ajunten,
i al cap, doncs, com va també, per la seva banda, tot canvia en el moment que tens un fill.
Hi ha també relacions, que potser es porten molt bé durant tota la relació sense fills, i quan tenen fills comencen els problemes.
també hi ha passat. O relacions, també, que, que, que, que alguna, sí, que, que, que, no sé, de propera, que estan parelles sense casar-se,
i quan s'han casat se'n diu procés. O sigui, que no se sap mai el moment que ens pot enganxar això, o podem estar sense casar-nos, en absolut, i ser, jo què sé,
doncs, pares solters, no?, doncs, tinguem també aquesta responsabilitat que un nen no és una jovina.
No, no, en absolut.
Per això, que és una persona, i és molt important, doncs, estar al seu costat, no a sobre d'ell, no a sobre protecció, tampoc, en aquest sentit,
però sí, acompanyar-lo, i créixer junts. Jo crec que és important créixer junts en els crios que...
que és molt xulo.
I tant, no?, i al final, que també, és a dir, les persones adultes són els pares, no?, que a vegades semblen més fills, més nens,
que els propis fills, si tinguin l'edat que tinguin.
Sí, justament, aquest és un tema que també havia mirat per..., mira, potser després ho comento,
perquè, justament, la teòrica maduresa per als adults, però, bueno, no sempre és així.
No.
No sempre és així.
Doncs, això és el que us volia compartir avui, el tema del joc, en aquest cas negatiu.
Me'l guardo per un altre dia, el joc positiu pels crios, com ho podem fer, quines coses poden anar bé amb els nens.
Mira, bon punt, ara mateix.
Doncs, i espero que tots els oients també hagin pres nota, i com deia, estiguin o no com a protagonistes o receptors,
o el que sigui, d'aquestes situacions.
però, en tot cas, sempre són temes que donen bastant per reflexionar.
I no sé si hauràs reflexionat ja amb els dos temes que vols deixar per la setmana vinent.
Doncs, sí, sí, justament sí que ho he mirat.
i avui no plantejaré ja les persones sensibles, ho deixaré un altre dia.
Sí, les persones altament sensibles és un tema que crec que no ha acabat d'agradar del tot.
Sempre està allà, eh?
No, sí.
Li donen la volta.
Li donen la volta.
Però també hi ha un altre tema, que és aquests coeficients que són mestres i genis,
quines coses, i després per altres coses, com que no els motiva per res,
tenen les notes horribles.
Això és un altre parlar.
Això és diferent.
Però, per la setmana vinent, doncs havia pensat com mantindre una amistat.
Mira.
Això és un tema que no havíem abordat, no?
Temes d'amistat i demés.
No.
No.
Aquest no.
I un altre tema que havia pensat també és obsessionar-se per triomfar.
A què ens porta?
Aquesta moda que hi ha ara de triomfar, si no fas això no ho guanyes,
o també per la banda no tan directament, però això de les influències,
que qui no surt per vídeo no és ningú, o qui no surt per a tele no és ningú.
La terna comparativa i com ens estan portant per aquí.
Va, doncs m'apunto als temes.
Com mantindre una amistat i diguéssim l'obsessió per triomfar,
i a partir d'aquí ja, si guanyés aquest tema ja podem entrar en tema també de xerxes socials,
d'influències i aquestes modernidades del siglo XXI.
Noé, moltes gràcies per agafar-nos almenys el telèfon i fer la secció...
Moltes gràcies.
...por teléfono.
Una abraça molt forta i ens veiem dimarts vinent amb el tema que quedi guanyató.
Ja saps que l'enquesta es publicarà en 25 minuts.
D'acord.
S'ha de fer molt estrany, però estàs diferent, però sí, mira.
Una cosa nova.
Superada.
Superada.
Ens veiem la setmana vinent, Noé.
D'acord.
Un botó.
Adéu.
Adéu.
I com que recentment han estat els Òscars, de fet, tan recentment com aquest passat diumenge 24 de febrer,
i entre d'altres Rami Malek, el protagonista de Bohemian Rhapsody, la pel·lícula de Queen,
va guanyar l'Òscar.
Dic, vinga, animem-nos una miqueta i escoltem aquest Don't Stop Minau de Queen.
quasi 20 minuts per les 7 del vespre.
Escoltem aquesta cançó i parlem amb l'Umber i crec que amb la Júlia.
Fins ara.
d'avui.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
.
.
Fins ara.
.
Fins ara.
.
.
.
.
.
Fins ara.
.
Fins ara.
.
.
.
Fins ara.
.
Fins ara.
ones ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit