Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Un d'ites demà!
Si aguanyem...
Cop que ens demà unesars...
i parlar amb tu un altre cop.
L'última banda que vam parlar va ser
la pandèmia, ja...
Va ser fa un mes, no crec?
Sí, fa una mica més. De fet, era quan nosaltres
ens estàvem com desconfinant a poc a poc.
Sí, cap allà al maig,
crec que va ser.
Han passat moltes coses des de llavors, musicalment
parlant, Ego.
Doncs sí, la veritat és que sí.
Una de les coses positives de la pandèmia
i el confinament és que, en temes artístics,
és moltes vegades
com...
pensar les cançons i composar les cançons
és com si fos un parc.
A vegades, doncs, tens moments que
tens moments que estàs molt motivats per fer-ho
o altres vegades que ho intentes fugir una mica
però ara, en els moments de reflexió
de la pandèmia i del confinament
o escrivies o composaves
o pujaves per les parets.
Aleshores, hi ha hagut molta productivitat
artística en aquest temps
i ho he notat molt i això m'agrada.
Perquè l'última vegada que vam parlar amb tu
tenies ja unes quantes, bastantes cançons publicades.
Entre altres, vam escoltar Pantera,
que ara està sonant de fons,
o Moriportí o Bosseéu, no?
Recordem una mica,
tens diferents ventalls lingüístics i d'idiomes
a l'hora de cantar.
Això ho segueixes aplicant, aquestes noves cançons?
I tant. I ara,
mira, és la primera ràdio on estic dient
que estem produint ara mateix una cançó en català.
Que no puc cantar-te-la,
m'encantaria cantar-te-la i dir-se el nom i tot,
però encara no ho puc dir,
sinó el meu productor em podria molta bronca.
Però sí, el rotllo és que estic fent
pop multilatino o multilatí.
i ara s'ha notat molt amb la pandèmia.
Jo crec que la comunitat llatina,
els hispanoparlants, portuguesoparlants
i fins i tot els que parlem català,
tota aquesta gran comunitat que s'estén
des de Llatinoamèrica fins a Espanya,
passant per Portugal i per altres països,
som una gran família.
Tenim moltes signituds culturals, lingüístiques
i jo crec que ens hem de donar això encara.
No ho tenim molt a assumir.
Crec que ens hem d'unir més,
hem d'estar més pendents els uns dels altres
i no estar tan lluny Colòmbia, Brasil, Mèxic d'aquí.
I és això, crec que és la sensació de comunitat
el que estic fent amb aquest projecte.
Perquè la majoria, podríem dir,
de persones que et segueixen
o amb les que estàs en contacte a través de les xarxes socials,
que estàs molt actiu, no?,
a Instagram, a YouTube també,
la majoria de públic, podríem dir,
que ve d'Europa Llatina o de Llatinoamèrica.
Doncs m'agrada molt, m'agrada molt...
Mira, saps que poques vegades
he sentit l'excusió Europa Llatina
i m'agrada molt, m'agrada molt,
però em donen moltes visions, això.
Però sí, bàsicament,
des de fa dos anys faig cada setmana
un concert a Instagram Live,
des de fa dos anys,
a te dia el comptàvem,
i eren com uns 150 setmanes totes seguides,
cada diumenge.
És heavy, però sí.
Normalment, els meus focus de públic,
la gent que m'envia més amor,
de moment,
està aquí a Barcelona,
tenim Sant Paulo a Brasil,
tenim Ciutat de Mèxic a Mèxic
i Buenos Aires.
I Colòmbia també.
Aquests països es molt.
I, a més, a través de les xarxes
també és d'on reps el que tu també dius
com el carinyo, no?,
aquestes abraçades virtuals
de tota aquesta gent.
Sé que durant el confinament
ens havies explicat
que havies estat fent sessions en directe,
no?,
en comparties moments
tant de cantar
com de potser parlar
amb aquestes persones
que et segueixen.
Això ho has seguit fent, també,
tot i que ja la gent
ja surt al carrer,
òbviament,
i portem unes vides ja
més obertes,
de moment?
Sí, sí, i tant.
De fet,
jo ja estava fent concerts online
des d'abans del confinament.
El confinament
vam fer, Mireia,
una trucada preciosa.
Em van organitzar...
Bé,
tinc un club de fans al Brasil
que és que són un amor tots.
Em van ajudar
a organitzar
una trucada col·lectiva
amb seguidors
de sis països diferents
i vam estar
set països diferents
parlant.
Jo estava aquí des d'Espanya
i ells estaven
en altres països llatins
i vam estar parlant
de com estaven
portant el confinament
i com estaven...
Això va ser increïble
i quins consells
donarien els altres
i va ser
un moment de família
increïble.
Però sí,
el que deia,
després del confinament
també seguim
amb els concerts online
i ara el que passa
és que la gent
s'està acostumant
molt més
als concerts online
i aleshores
ja no és una cosa rara
per ells,
aleshores ve molta més gent
i això és divertit.
I per aquest any,
si no vaig mal encaminat,
vam estar parlant també
de...
Doncs bé,
que aquests fans
et podríem veure,
no?,
en persona
organitzant concerts
i de fet tenies
crec que es deia
Multilatin Tour,
no?,
aquest tour
per aquest 2020
que clar,
més o menys
el tenies programat,
crec que feies Madrid,
Barcelona,
Sao Paulo,
Rio,
Mèxic també
i València.
Al llarg d'aquest 2020
què li ha passat a la gira?
Està una mica complicat,
fer gires presencials
està una mica complicat,
estem veient les coses
que es cancel·len,
que no es cancel·len.
Aquí a Espanya
una mica menys,
seria més possible
fer una cosa nacional.
El que està bastant
més difícil
és temes com
Brasil i Mèxic
perquè
encara
estàs a veure
la situació amb el Covid allà
està sent bastant diferent,
bastant més dràstica
i dramàtica
que aquí
i està per veure
encara
quan durarà
i com estarà.
Estem veient
què passa
amb les dates internacionals,
amb les dates locals
segurament
sí que ho farem
o si no
potser
atresarem
alguns mesos
però
internacionalment
està bastant més complicat.
Clar,
però tot i així
la teva carrera musical
no s'ha vist
parada,
és a dir,
per molt que no hagis pogut
seguir fent aquests concerts
o aquest tour,
tu segueixes produint,
segueixes escrivint,
segueixes fent concerts online,
no?
És a dir,
la teva faceta
com a cantant
que segueixes explotant
no s'atura.
Però és que
això
hi ha molts músics
i molts artistes
que no ho entenen
però
avui en dia
en el segle XXI
els concerts
la formulació
que un músic
estigui en un escenari
i que vagin
mil persones
a veure'l
comença cada dia
a ser més una cosa
de passat.
Els concerts
seguiran estant,
actuacions en directe
seguiran estant,
però ara mateix
estem
en l'època
en què tu,
com a artista,
en comptes estar
en un escenari
on mil persones
estàs
al saló de casa seva,
des del seu mòbil
i que es canvien en directe
mil persones
en ex-països diferents.
I després dels concerts
passen
i els concerts
són coses més puntuals
però el moment
de comunió
i el moment
d'unió
no és
que l'artista
és
el Mick Jagger
semideu
a l'escenari
sinó que l'artista
és un amic
que toca un set privat
amb el mòbil
a casa.
Aquí estem
i això
no s'atura mai.
Això no hi ha
Covid que l'aturi.
La visió
aquesta pot ser
que diferència
d'altres artistes
pot ser el punt aquest
d'unió
amb aquest públic
que la veus
d'igual a igual
no d'una persona
que està per sobre
en un escenari
físicament.
Sí,
m'he trobat a vegades
en conflicte amb això.
Jo he fet
alguns concerts
a Brasil
tinc molts amics
que són
una mica més grans
que jo
en termes d'edat
que són grans rockeros
que han fet
que venen
de l'època
dels 80
dels 90
que fan concerts
allò
a Palacio Nacional
de los Deportes
quan els parles
de tu
responent
tots els missatges
d'Instagram
que t'arriben
de fans
quan els parles
ja que
no els dius
ni fans
que la paraula
que m'adreço
és família
família ego
família multilatí
quan els parlo
d'aquestes coses
jo respon
tot el dia
com que responen?
S'estranya
la visió
de proximitat
que hi ha
però és que
per mi
és molt molt molt millor
jo no tinc carn
no tinc carn
i vívol
però puc ser
puc ser un amic
suposo que això
quan tinguis
no sé
ara tens
crec que al voltant
d'uns 12.000 seguidors
a Instagram
imagina't que arribes
no sé
al milió
no sé si donaràs
a l'abast
responent tots els missatges
serà més difícil
serà més difícil
farem el que puguem
també
som a l'alcat
som a l'alcat
després d'estar
més d'una hora
més d'una hora
llegint missatges
a Instagram
però
farem el que podem
sempre
per mantenir
la proximitat
perquè
és això
i escolta
ho havies comentat
que tenies la guitarra
per aquí
amb tu
m'ho has dit
abans
també fora de micròfons
dic
no sé si la tenies
per algun motiu
en concret
sí que ens has dit
que aquesta cançó
a la qual
l'estàs treballant
encara no es pot
però no sé
si vols
no sé
que són
alguna cosa
algun motiu
en concret
com si jo
volgués aquí
tocar-vos la guitarra
a vosaltres
què va
jo
què va
hi ha una cançó
que estem gravant
al videoclip
ara mateix
sentiu la guitarra?
bé
això és l'acústica
de panèmia
però ok
hi ha una cançó
que estem gravant
que estem gravant
al videoclip
que es diu
Helena
i que va així
és en portugués
i castellà
i aviat
sortirà en castellà
però de moment
només en portugués
i castellà
tu vento
vuela
mis problemas
tu risa
calma
el corazón
el gran amor
de mi
madera
solo tu
ele
arrebentó
el instinto
com esa forma
de me olhar
a ti
que ha
el
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i les irregularitats i la bellesa
i la vulcanitat
i la calma
i Helena és només un nom
però el que hi ha darrere és
tot un món
Quina part de tu tenen les lletres, Ego?
Quina part de mi
tenen les lletres?
Uau, m'agraven aquestes preguntes
que em deixen desarmat
Quina part de mi
tenen les lletres?
Doncs és difícil dir-t'ho
Jo crec que les lletres són
Les lletres comencen sent
una foto de tu
en un moment de la teva vida
de la teva història
Són una foto de tu
i d'un sentiment que pot ser trist
que pot ser alegre
que pot ser un reflexo de moltes coses
però passa una cosa
És molt difícil tornar a canviar una cançó
una vegada la treus
perquè en el moment que la treus
aquesta cosa que tens de tu
la dones
i es transforma
o es perd
una mica
perquè ja
les interpretacions de la gent
i l'amor que li dona la gent
és a dir
tu pots fer una cançó
molt trista d'alguna cosa
però després veus com l'està cantant
una altra persona
a l'altre costat del món
i aquella cançó
ja no és sobre tu
i sobre
les coses
petites
que et donen fer fer-les fiure
aquella cançó
ja és
el que vulgui
aquella altra persona
per això
és com robar
canviar una cançó
després de
després de treure-la
perquè ja no és teva
allò que estava allà
que era teu
ja no hi és
Per anar acabant
Ego
per aquests propers mesos
que venen
entenc que estàs
ficat
en les teves lletres
segueixes
fent el que et surt
el que t'agrada
el que gaudeixes
i no sé
fins quin punt
et poden
potser també
les ganes
de poder estar
una mica més en contacte
amb aquests fans
amb aquest club
amb aquesta família
que tens
bàsicament
o també ja
estàs com
tranquil
podríem dir
amb la situació
de seguir produint
a casa
tranquil·lament
amb aquests espais
amb aquests temps
més relaxats
Bé
sempre
trobem
una cosa
que diu en portugués
la gent
se'n salvaig
el que la gent
no ho té
que és
sentir nostància
allò que no tenim
clar que
m'encantaria
tornar a fer concerts
per tot el món
i anar-me
a la ciutat de Mèxic
o Miami
i estaria tocant
però ara mateix
és temps per una altra cosa
ara mateix
és necessari
que ens cuidem
estic davantant
tota la feina que puc
des que estic aquí
i estic gravant
i fent lives
i tot
però ara mateix
és més important
una altra cosa
és més important
que ens cuiden
en tot el món
i que
veiem els uns
per els altres
d'una forma diferent
i això
també
té el seu temps
té el seu moment
en aquest moment
és ara
i per acabar
Ego
una última pregunta
hem vist una
de les teves fotos
publicades al teu Instagram
si hi ha algú
que també
volgui anar
a donar un cop d'ull
Ego
amb dues G
guió baix
music
una de les últimes fotos
això fa unes tres setmanes
comentaves
que sempre has tingut
una calavera
com una escultura
petita
blanca
a la teva taula
d'estudi
podríem dir
i alhora comentaves
que el significat
no només és l'amor
sinó que també et dona
una certa pressa
per viure coses
per viure la vida
bàsicament
i alhora també
et pots recordar
persones que no hi són
tot i així
a les cançons
no sé si parles massa
de l'amor
més que
de l'amor
mira
jo crec que
jo crec
la mort
és
és una cosa
tan
tan
tan
tractala
i tan parlada
des del grec
però
és això
no parlo
les cançons
de la mort
de la mort
no
no
no hi parlo
no hi parlo
potser
potser perquè
encara
encara no
no he
no he perdut
algú molt molt important
a la meva vida
no
no he tingut
aquesta experiència
però
però sí que és veritat
que la mort
vaig ser gent
algun cop
no sé si era
Meditacions de San Marco Aurelio
o alguna cosa així
que parlava
sobre com la mort
donava significat
com la brevetat
la brevetat
donava significat
a la vida
i com
i com
t'adones que
això pot marxar
i és de fer
el que
el que tu creguis
que val la pena
i això és important
doncs quedem
amb aquesta
amb aquesta
última frase
Ego
i també escoltant
aquest
boceeu
en versió acústica
que sigui algú
que també vol escoltar
ho pot trobar
a Spotify
i entre altres
plataformes
i de nou
Ego
donem les gràcies
per passar per aquí
tot i que sigui
de forma telefònica
i et desitgem
molts èxits
ja saps que t'anem
seguint la pista
Mireia
a mi m'encanta
estar per aquí
moltes gràcies
i que tingueu
una bona setmana
igualment
una abraçada
que vagi molt bé
Só quero ver
ela sorrir
Quanto tempo atrás
de nós
meu bem
Eu prometo
que aqui
sempre estarei
E não vou soltar
A sua mão
Depois de tudo
a gente resistiu
A tudo que disseram
de nós
As serenhas
O caminho
As rosas e os espinhos
Era nosso sol
E o mar
E toda paz
Daquela praia
Sem dizer
Aos nossos pais
E o céu
E toda paz
E toda paz
E toda paz
Daquele hotel
Lá em Minas Gerais
Quanto tempo atrás
É a nossa
Novos tema atrás
Y aquí siempre estaré y no voy a soltar.
Los dos juntos, despertando con las manos dadas.
Abrazos de madrugada, tranquilos viviendo en paz.
Miradas, desayunos en la cama.
Nadie nos va a molestar, solos tú y yo.
Quanto tempo atrás, de novo, meu bem.
Eu prometo que aquí siempre estaré y yo no voy a soltar.
Quanto tempo atrás, quanto tempo atrás de nós, meu bem.
Yo prometo que aquí siempre estaré y no voy a soltar.
A su amor.
No voy a soltar.
No voy a soltar.
No voy a soltar.
A las cuentas, love you as well.
Sintonizas, love you as well.
La rata, las santos.
Mira, coming for me.
5 i 36, passem a la segona trucada d'aquesta tarda, que tenim amb nosaltres al telèfon el Josep Maria per parlar de còmic.
Josep Maria, bona tarda.
Hola, molt bona tarda, Mireia. Com estem?
Molt bona tarda. Ben tornat al programa. Feia temps ja que no ens escoltàvem.
Correcte. Sí, sí, ja tocava.
Jo he fet les vacances més tard i per això m'he introduït més tard que quan va començar l'altre cop la plaça Mireia, aquesta temporada.
Bé, va, t'ho perdonem, eh? T'ho perdonem.
Però estic aquí, estic aquí, estic aquí.
Però ja teníem ganes.
Em sembla que és la tercera temporada, no hi ha, em sembla, si no m'equivoco o...?
Doncs ara no ho sé, és la segona o la tercera que estàs aquí parlant de còmics?
Ara no ho sé, sí, sí, correcte, no ho sé.
Però per això deia que trobem una mica a faltar aquest punt que només el dones tu, que és parlar de còmics, conèixer guionistes, dibuixants, en fi, entrar dins d'aquest món fantàstic,
perquè sempre ens portes bones recomanacions, per tant, obrim temporada amb bones recomanacions, espero.
Ah, sí, sí, sí, molt bones. Mira, aquest estiu, lògicament, com a mi m'agrada molt llegir, còmics, n'he llegit molts.
Però, sobretot, lògicament, pel tema de la pandèmia i tot això, és més complicat anar a biblioteques
i moure't una mica, diguem-ne, per buscar còmics.
Però per ell, pel tema de la e-biblio, m'he estat baixant bastants còmics.
I, mira, n'he escollit tres que van sobre pandèmies.
Val, molt adient, sí.
Comencem així, sí, sobretot el que està passant, no?, del coronavirus.
I són tres que són molt diferents, els tres còmics en si,
que un és El passió de los sueños, del Zidro, l'altre és el Paper Girls,
del nostre estimadíssim Brian Cavalgan,
i l'altre és el xiu, que és del John Lyman.
I llavors, si voleu, ja us explico una mica, comencem amb aquests tres còmics,
que, bueno, fem una mica un resumet i explicarem una mica de què va a cada un.
Són totalment diferents, eh?, de manera de dibuixar i de dir les històries que passen a cada un.
Per quin...
El passió, sí, comencem amb el Passeo de los sueños, si us ho veu bé,
que aquest és del Zidrum i de la Maia Gurza,
que, bueno, l'història va d'un personatge que es diu Napoleón Cavallo,
que, claro, es desperta cada nit, si et voler-ho,
al llit d'una altra persona, que és la Lin Yu,
que és una asiàtica, que no coneix res,
i llavors cada nit el tio es troba aquest tio al llit, al costat, dormint,
amb el pijama posat,
i aquest no sap com ha arribat fins allà, fins al llit aquest, fins a la casa.
I ella tampoc entenc com aquest tio ha entrat quan tota la casa està tancada
i el seu quartzo també s'ha tancat amb la clau dins de l'habitació.
Clar, o sigui, de casa ha de tornar.
Però cada dia apareix el mateix llit, eh?, és a dir, la mateixa persona.
Clar, clar.
Correcte.
Sempre apareix en el mateix llit amb la mateixa persona.
Lògicament, aquestes dues persones, al principi, doncs, clar,
hi ha una tensió de fermada, lògicament,
perquè trobes cada dia aquest tio aquí al costat,
i el pobre a l'altre no sap què fer,
va a metges i intenta a veure què passa,
o a la policia, doncs, clar, el detenen.
I, bueno, al final, lògicament,
aquests dos personatges acabaran, doncs,
havent d'una amistat i hi ha alguna cosa més, no?
Però ja no ho explico perquè ja llegireu el còmic, si us interessa.
Però és un cas de sonambulisme que acabarà a ser una pandèmia.
El cas d'aquest senyor acabarà, diguem-ne,
no us explico més el que passarà,
però és molt maco,
perquè ells dos acaben que no dormen ja a les nits,
perquè no tenen por ja que passi això,
i llavors es veuen per tots els ferrats i balcons de totes les cases
la gent sonàmbula,
que recorre per...
Cada un fa les seves històries
i llavors cada un ja saben el que farà.
Ells, des d'allà, des dels balcons,
des d'una taulada,
veuen tota la gent com es desperta
i és una pandèmia, una pandèmia de sonambulisme.
És molt divertit, eh?
Però això només passa a la nit,
és a dir, només passa quan ells dos estan junts, no?
No, no, només passa a la nit.
A la nit, quan te'n vas a dormir,
els dos se'n van a dormir,
i ell es desperta,
i ell, doncs, comença a recórrer
i va acabar a l'habitació d'aquesta noia.
I no sap per què.
No sap per què passa això.
I llavors, bueno, comença a investigar
i al final hi ha un metge
que està investigant que hi ha una pandèmia,
que hi ha un cas de sonambulisme
que s'està passant entre els humans.
Que també es contagia, eh?
Que es contagia, correcte.
Sí, sí, sí.
I, bueno, és molt maco.
El Cidru, bueno, aquest és un...
Cidru és un nickname, no?
Un nom que...
Del venuat...
Druis?
Drua?
Druas?
Druise.
Val?
Si és francès, serà Drua, m'imagino.
Si no, hi han destrossat el nom.
És belga, és belga.
Però pot ser que la il·lustradora és una noia, no?
És una dona, la maia gurta.
Aquesta és la il·lustradora, no?
Pot ser?
Sí, correcte.
És que, a més, és molt maco amb això.
Jo us volia parlar de guionista abans, que és el Cidru, que aquest dia és un guionista, ha fet un munt de còmics.
Des de l'any 90, un que publica, va començar fent liguions per l'Espiro i ha treballat per Drua, per Casterman, les grans editorials belgues i franceses, no?
De, bueno, de conegudes de còmics.
I aquest tio viu a Espanya, ja fa molt de temps.
I és, bueno, ha fet, bueno, el creador d'Altamara i L.B. Dekudu, que són dos personatges de còmics juvenils francesos que s'han arrasat.
I, bueno, més que res, però és que jo a vegades he parlat també d'ell, l'Amundén, que és un còmic del que passava abans de la Guerra Mundial, que vam parlar fa temps.
I Natures Mortes, que també hem parlat, que són dos còmics que aquest senyor ha fet, però és un caràcter.
I la noia aquesta, la Maia Gurza, em va fer gràcia, ho he estat mirant, és, bueno, era un estudiant d'il·lustració i, bueno, va començar a estudiar a Vitoria i després va passar a Barcelona, no?
Va estudiar a l'escola Joso, reconeguda escola de còmic de Barcelona, que han sortit molts bons dibuixants.
I aquesta Maia Gurza, pues fan, lo típic que cada any, pues fan un viatge al Festival d'Angolem, que és el festival de còmics més important de, de còmics i de il·lustració més important del món, que es fa aquí a la població d'Angolem a França.
I estan allà, es veu que un dels mestres coneix el Zidro i queden en un bar i el, i el, i el, i el, li diu als alumnes, hòstia, ensenyeu-me dibuixos, sí, sí, però, perquè clar, el tio, pues és guionista, doncs l'hi van ensenyar.
I després ell, el que va veure abans de res, diu, ostres, que dius de qui són.
I ara la noia aquesta, que és molt jove, la Maia Gurza, són meus, ostres, doncs mira, mai he col·laborat tu.
I la pobra noia, o sigui, de cop i volta ha aconseguit il·lustrar un còmic d'un gran guionista,
i s'ha trobat viatjant per tot Europa, signant còmics, no?, al costat d'aquest gran lloc,
i la noia, pues té, és molt maco, no?, perquè la noia, pues és una noia jove que està començant,
doncs que hagi pogut publicar un còmic junt amb una gran estrella, no?, un còmic, diem...
A més, volia comentar una mica el tema del disseny, del dibuix.
Sí, perquè pel que explica, segurament algú s'està imaginant el típic còmic de zombies, gairebé,
i no té res a veure amb el que potser ens podem pensar del dibuix que hi trobarem.
Trobo que és molt, potser, romàntic, inclús, no?, pel tipus d'història que hi ha al darrere.
Sí, correcte, sí, sí, no, no, per això que no, no és gens apocalíptica aquesta, no, no,
sí, sí, per això he dit que amb aquest títol, Passió de dos sonos, també hi ajuda que no pensar que sigui allò de...
No és Breaking Bad ni coses d'aquestes.
No, no, per això.
O Walking Dead o les que siguin, sí, exacte.
El dibuix és com si, el dibuix és com infantil, no?, infantil, infantil,
com si fos per il·lustració infantil, no vol dir que el dibuix sigui malalt.
fet, vull dir que sigui per de nen, sinó, no, que està per, que de cara als nens,
però amb una tendresa jo li trobo un traç molt maco, no?, no ho sé.
Sí.
I a més, amb el que és el guió van molt emparell, no?, jo crec que han aconseguit juntar les dues persones
i que és el primer que volia parlar-ne, perquè és el que més m'ha agradat, no?, m'ha convogut.
Com a història i després també com a dibuix, no?, diguem-ne, a més està tot amb uns colors molt...
uns tons molt pàlids, molt càlids, no?, no ho sé, a mi també m'ha convogut, m'ha arribat.
Estèticament és molt maco.
O sigui, algú que diu, a veure com es deia, es diu El Paseo de los Sueños, eh?,
aquest primer còmic que ens expliques.
Correcte.
Seguim parlant de còmics, Josep Maria, explica'ns quina altra d'aquest llistat que ens has fet
ens vols explicar també, vols compartir.
Mira, el Paper Girls, que són les noies dels diaris, que, bueno, és del Brian Cabalga,
del nostre, ja, que hem parlat diverses vegades ja, del creador de...
Sí, sí, vam fer dos o tres espais vam estar parlant d'ell, eh?, de la seva vida.
Sí, sí, perquè a mi m'ha convogut molt.
M'ha agradat, jo reconec que coneixia molt poc aquest senyor,
i després de Saga, de la sèrie Saga de còmics, que, buah, que m'ha encantat.
I després el que també, doncs, clar, és el creador de la sèrie Lost i de la cúpula, no?,
de Dom, doncs, encara més, per això.
I és, bueno, doncs el Paper Girls és un còmic de, bueno, de misteri i ciència-ficció,
això ho ha creat pel Brian i ho ha dibuixat pel Cliff Chang.
Representa que és el 1988 i quatre...
A més, està bé perquè tot es basen bastant amb dones, no?, el còmic.
Són quatre noies de 12 anys, quatre noies nenes de 12 anys,
que són, que reparteixen diaris al seu poble dels Estats Units.
I, bueno, hi ha cas que, per no explicar molt, es troben amb una...
Bueno, que els roben un walkie-talkie, de l'època dels walkie-talkies,
que encanta, els roben un grup de noies, els roben un walkie-talkie,
els persegueixen, van a una casa en construcció,
i, aleshores, a una casa es troben amb una espècie de màquina del temps,
que té una força misteriosa, que possegueix al futur,
i les estrelles es veuran involucrades, sense voler,
en un conflicte que, entre dues faccions de viatgers temporals.
Això és molt Baugan, no?, estem entrant ja en el cap del Baugan, eh?,
i comencem amb dimensions.
Això, això, passem del bar de Passió de los Sueños,
amb una història més, més això, de ciutadans,
basat aquí en viatges temporals,
i que et fa, bueno, que et fa pensar,
perquè el tio aquest és una passada,
et fa pensar i et torna un mica a l'elo.
Perquè les noies viatgeran entre els anys 80,
el segle XX, i els principis del XXI,
els nostres anys,
que fins i tot es troben amb els seus jo's del futur.
I llavors, clar, la pandena de 12 anys es troba amb la seva jo del futur,
amb 30 anys o amb 30 i escaig,
i llavors, clar, discuteixen per què passa això,
perquè s'acaba així.
És molt bo.
Clar, clar, clar.
Té un punt una mica de còmic,
en el sentit que tens moments que inclús et pots fer riure una mica.
Sí, sí, correcte.
I et fa tornar una mica així de...
És com entre...
Reconciliar-te amb tu mateix, no?,
amb el teu propi futur,
i jugar amb aquests canvis temporals.
I dins de tot això d'aquest humor així rebuscat,
que té, doncs també hi ha aventures,
i també hi són persecucions,
perquè, diguem-ne, el que he estat llegint el Balgan,
volia fer una història com...
basant una mica en el Regres al Futuro,
però més profunda, no?,
més profunda,
i, ostres,
que això d'aquests viatges temporals,
que surten al Regres al Futuro,
que es podrien explotar més, no?,
en el sentit més mental, no?,
de jugar més amb tot això.
I, bé, passa, com sempre,
d'aquests còmics s'he llestat uns quants,
perquè, com el Balgan, com la saga, no?,
com la saga,
té...
Són una sèrie de còmics,
30 còmics,
que es queden entre el 2015 i el 2019,
és una sèrie, és una sèrie,
és una sèrie de còmics,
com si fos una sèrie,
una sèrie d'alguna plataforma,
i llavors juguem això,
n'ha fet 30,
i aquí, a més,
es veu que ja estan els 13 per la cine,
ja estan comprats,
o sigui, no és estrany que vegem aquesta sèrie
en algunes plataformes.
I, parlant una mica també de l'aspecte visual,
que és la part que també m'agrada comentar una mica dels còmics,
en aquest cas,
és Balgan també qui s'ha encarregat de la il·lustració,
o ho fa el Cliff,
l'altre...
No, el Cliff Young.
Sí, el Cliff Young,
aquest noi ve dels superherois,
i és reconegut perquè,
bé, és el que ha rescapat una mica la Wonder Woman,
és el que va ser encarregat de tornar a treure,
diguem-ne, la Wonder Woman és un personatge dels anys 30-40,
i ara, doncs, va tornar a dibuixar,
i gràcies a això van fer la pel·lícula,
que, no sé si us reconeixeu, no?,
perquè el que falta una mica és superheroïnes, no?
Sí.
I gràcies al sang aquest,
que és el que ho va dibuixar,
doncs es va fer la pel·lícula,
es va tornar a reconèixer aquest personatge.
I no sé si té algun nom la tècnica
de...
No sé si anaves a dir alguna cosa, eh?
T'he tallat una mica, Josep Maria.
No, no, no, sisplau, no, no, tallen, tallen.
T'he anava a preguntar,
que no sé si té algun nom la tècnica de,
per exemple, que una...
És a dir, que una pàgina sencera,
a veure si ho explico bé,
una pàgina sencera del còmic,
pel que estic veient per internet,
sigui d'una mateixa tonalitat,
és a dir, hi ha una pàgina, per exemple,
que els tons són blaus,
però hi ha persones,
hi ha elements,
o hi ha cases,
hi ha diferents elements,
però tot té una tonalitat blava.
No sé si això predomina també
en tots aquests 30 còmics que ha fet,
perquè n'hi ha alguns que són tots roses,
tots taronges,
no sé si té un nom, això,
com un monocromàtic.
Sí, però aquesta representa...
Això és mirar, l'altre dia,
bueno, amb el còmic,
jo crec que passa molt més que en el cine, no?
L'altre dia parlaven res,
un comentari a la ràdio,
parlaven de la pel·lícula,
de la pel·lícula aquesta,
que ara ha fet anys,
de Matujer,
Seven, saps?
Sí.
I també deien que això,
que hi havia una tonalitat monocromàtica,
fins que l'assassí,
que surt l'assassí sap qui és, no?
I l'assassí va amb colors...
Els protagonistes van amb gabardina
i van amb colors molt grisos,
i l'assassí surt amb colors vermells
i amb tonalitats...
I és bo que plou
i fa una tonalitat obscura
i amb uns colors molt...
I, bueno,
això és un exemple, eh?
Perquè després surt aquest
i surt del sol i tot canvia, no?
Quan surt l'assassí,
que en teoria és el dolent,
però és que la...
la...
la...
la...
la...
la...
la...
la...
la cru...
la cru...
els colors canvien totalment
a...
a...
a...
a vius,
a colors vius i així, no?
I amb els còmics també,
lògicament,
els còmics encara més.
Jo crec que és...
d'on surt tot això.
però...
I que...
que ara no em diguis
quina...
perquè utilitza...
en aquest cas, no?
el...
el...
el...
el...
el...
el...
i el Baugen
en aquest còmic,
aquests colors possibles,
el que té a veure, segur.
Però alguna...
Clar,
alguna explicació tindrà, no?
El fet que...
Correcte.
Hi ha colors que són més agressius,
exacte,
hi ha colors que són una mica més tranquils
o que t'aboquen més pau o...
o...
En fi,
que té un...
que té un motiu, no?
Depèn...
Correcte,
correcte,
segur, segur,
sí, sí, sí.
Ara no em diguis perquè tindria que mirar-m'ho bé,
però segur, segur,
perquè això,
bueno,
les utilitats cromàtiques
també és...
és bastant...
bastant habitual,
també.
Sí, sí, sí.
I a més,
sobretot,
bueno,
còmics de terror,
ara és que ara me'n recordo un que era
totes les pàgines negres,
no?
Tot el bonfà era en negre
o fins i tot que
juguen amb el...
amb el blanc i negre
i el color, no?
Això també...
Això és un...
molt impactant en un còmic,
no?
Però sí, sí,
que és...
és una de les coses més bàsiques de...
importants, no?,
del món del còmic.
I són 30 còmics...
Sí.
Els tens tots ja,
Josep Maria?
No, no,
per això que no he pogut
llegir-los tots.
He llegit uns quants
i amb ganes de buscar-ne més,
de seguir llegint-los.
Sí, sí,
per això dic que...
Em vaig llegir
un que vaig...
això que vaig trobar
per E-Biblio
i, hòstia,
m'agradar
i vaig intentar...
Bueno,
vaig començar des al principi
i...
però ja per uns quants
perquè no n'hi ha més.
Llavors,
jo he d'anar a mirar-ho,
a buscar-ne,
a buscar-ne
per poder acabar
perquè no sé
com acabar la història.
Ja estic pendent.
És a saber que el final,
també.
T'enganxa.
Clar,
i a més el veure
en aquest t'enganxa.
És una passada.
Jo penso que és un crac
del guió
i sap,
sap,
sap agafar-te.
Bé,
jo a l'Ost,
doncs ja et vaig
i vaig començar
a veure-la.
Sí,
ara estàs amb la sèrie.
Sí,
sí,
amb la sèrie
passarà ara,
per exemple,
ara l'estiu
no he parat
de veure-la.
Però sí,
sí,
és un allò
que t'enganxa,
no?
Que vols saber
què passarà,
no?
I amb això
aquest tio
en sap,
vull dir que en sap molt,
o continuarà.
Clar.
A mi no m'agrada,
eh?
Ja m'explicaràs
què tal la sèrie,
perquè Déu-n'hi-do,
són unes quantes temporades,
eren 7 o 8
d'uns quants capítols,
és a dir,
tens estona,
eh?,
per veure la sèrie
de l'os,
i si l'entens
també m'ho expliques,
vinga,
va.
A veure si li dona
significat a tot el que
passa en aquella sèrie.
M'han dit que sí
que és molt raro al final.
Sí,
sí,
és Baugan,
no?
En el fons,
vull dir,
aquesta distopia
que té mental.
Correcte,
sí,
sí,
que et fa pensar,
dius,
això per què ho fa,
això per què ho dius,
sí,
el personatge.
José María,
ens queden 5 minutets
abans de les 6
en punt de la tarda,
però sé que em volies
comentar un altre còmic,
si no ho veig amb l'encaminada.
Sí,
sí,
mira,
però el de Serem,
que és xiu,
que és,
bueno,
res,
faig un resum,
ja en parlarem la setmana que ve,
que és un detectiu,
això m'ha fet molt de gràcies,
és molt bo,
eh?
És un detectiu
que té un secret,
que és xivòpatà.
Xivòpatà
és que
quan menja alguna cosa
obté una impressió psíquica
del que menja.
O sigui,
si menja pollastre,
és capaç de veure el pollastre
quan el cacen,
bueno,
beu el pollastre
i quan el cacen el maten
i ho veu tot.
I llavors el tio és,
lògicament,
no menja carn,
és vegetarià.
Clar,
però veu les plantes
també quan les arrenquen
o quan les cuinen?
O no?
Sí,
no té impacte,
no?
Però com no tenen sentiments,
clar,
com les plantes no criden
ni veus com el maten
ni res,
encara,
ell pot suportar-ho.
Però igualment menja
només un molt bones tipus de poc,
sí,
sí,
sí,
sempre té gana
perquè no pot menjar moltes coses,
té una poca varietat
per aquest problema que té.
Clar.
Però llavors és detectiu
i clar,
quan hi ha un assassinat
que no se sap com ha sigut i tal,
el criden a ell
i què té a fer?
menjar-se un tros.
De la persona que ha mort?
Mossegar.
Mossegar.
Mossegar l'assassí
i llavors ell veu l'assassí,
veu qui és,
veu per què
i ja està,
el cas es resol.
Ha de mossegar
o mastegar un tros
de l'assassí
i no de la persona que ha matat.
Correcte.
De la víctima.
No, no,
de la víctima.
Ah,
de la víctima,
de la víctima.
Clar.
Per això es diu xiu
que en anglès és mastegar,
no entenc?
És a dir,
es passa la...
Sí, correcte.
Mastega per arribar
al kit de la qüestió.
Mastega,
sí, sí, sí.
És molt curiosa,
no, la trama?
I lògicament...
Sí, sí,
i lògicament també
va sobre una pandèmia
perquè es representa
que ha sigut
la pandèmia
per la grip aviar
i va després
de la pandèmia
de la grip aviar
no es pot estar prohibit
menjar pollastre,
hi ha llocs secrets,
els restaurants secrets
mengem pollastre amagat
perquè com està prohibit
i llavors
és molt divertit.
Ja en parlarem
la setmana que ve.
Sí, perquè Déu-n'hi-do,
només amb aquest breu resum
que ens has fet
i les imatges
que més o menys
estic veient jo
per internet
de la portada
dels dibuixos,
de l'estil de dibuixos,
és bastant curiosa
el traç
que té el dibuixant.
Sí,
és un traç
molt divertit,
molt maco,
sí,
a mi també
m'ha agradat molt
el traç aquest
que té així
de línia
crac,
crac,
trencadora
i que,
però ostres,
és molt impactant,
és molt que veus
el personatge,
no?
Veus el personatge,
veus l'acció
que fa,
el seu caràcter,
no sé,
a mi m'agrada molt.
És lògic,
a mi és novel·la negra,
no?
Una novel·la negra,
però ja en parlarem
i no sé,
si em queda
una mica de temps...
Sí,
ens queda un minutet,
vinga.
Vale,
doncs mira,
és una cosa,
però ja acabarem
amb el tema
de la pandèmia,
hòstia,
hi ha un còmic
que es diu
Sol frió,
que és una obra
post-apocalíptica
de dos princesos,
doncs en Pierre Pecó
i Jacob Damien,
on el món
es va assolat,
si ha estat assolat,
és una obra
com
On the Road,
no?
que busca
diguem-ne
els restes
de la humanitat,
on
van passar tot el món
en un món desolat,
però lo fort
és que també
és per una gripe aviar
que ha esolat
el planeta,
però lo bo
és que aquest còmic
s'anava a publicar
el mateix dia
que ens van confinar
tots,
el març
d'aquest any,
el dia mateix
que ens van
que anaven
a presentar-lo
i això
és un detall
que dius
i és Sol frió,
es diu Sol frió
i ostres,
i un tema
que va sobre
aquest
una mica
d'una
post-apocalíptic
d'una pandèmia
i va
i el dia
que el tira
d'estrenar
ha passat això
i això també
li ha de publicitat
lògicament.
Va, doncs la setmana
vinent
seguim parlant
d'aquest Sol frió
del Jean-Pierre
Pecó
i el Damien
que ens has comentat
i que ens agafa
una mica de fred
ara que també
venen temperatures
més baixes.
Josep Maria,
hem de deixar aquí
l'espai,
gràcies de nou
per formar part
del programa
i ens escoltem
el proper dijous.
Perfecte,
una abraçada,
adeu.
Catalunya Ràdio
les notícies
de les 6
Bona tarda,
us informa
Kilian Sabrià.
El risc
de rebrot
del coronavirus
a Catalunya
passa d'alt
a molt alt,
una situació
que no teníem
des del 31 d'agost.
Avui,
l'índex supera
els 200 punts
i arriba a 206,
12 punts més
que ahir,
Montse Comelles.
Salut ha detectat
1.154
nous contagis
comprovats
amb PCR
i 17
de funcions més.
Els ingressos
els hospitals
en canvi
han tornat a baixar
i també hi ha
menys malalts
a les unitats
de cures intensives.
El risc
de rebrot
no ha parat
de créixer
des del 16
de setembre
i no era tan alt
des del 28
d'agost.
Per regions
sanitàries
és molt alt
a l'Alpirineu
Arà
on arriba
els 587 punts,
a la Catalunya
central
amb 307,
a la ciutat
de Barcelona
amb 263
i a la
metropolitana
sud
amb 222.
La resta
del territori
està en risc
és a dir
per sota
dels 200
però per sobre
dels 100 punts.
Entre els principals
municipis
el més alt
és a Manlleu
amb 982 punts,
Vic amb 652
i Sal
amb 622.
Notícies breus,
Anna Ayala.
augmenta la venda
de productes
com el lleixiu,
l'amoníac,
els llagums
o l'arròs
en les zones
de la Comunitat
de Madrid
on s'ha decretat
el confinament
perimetral
per controlar
l'expansió
del coronavirus.
Així ho indica
un estudi
d'una plataforma
de dades
de compra
de consumidors
que parla
d'un efecte
de compra
búnker.
Madrid,
Jordi Prats.
Segons aquest estudi
es repeteixen
patrons de compra
com els que es van veure
els mesos de març
i abril
durant el confinament
de la primera onada
de la Covid.
Molts dels ciutadans
confinats
omplen el rebost
amb productes
de neteja
i aliments
que triguen
a fer-se malbé.
Així augmenta
en un 45%
la compra
de lleixiu,
un 36%
l'amoníac,
al voltant
d'un 30%
els llagums,
la pasta,
l'arròs
i les conserves
o fins a un 18%
la llet en pols.
La venda
d'alcohols
i de gels
hidroalcoòlics
puja un 17%,
ben lluny
però del 126%
a què va arribar
el mes de març.
En aquestes zones
amb restriccions de Madrid
mentre que augmenta
la compra de cervesa
en un 6%
baixa notablement
la d'altres begudes
alcohòliques
com ara el rom
i la ginebra
que cau
un 26%
o també el whisky.
Els consumidors
també posen
fins a un 15%
menys dolços
a la cistella.
Més de la meitat
del milió
de sol·licituds
que fins ara
s'han tramitat
per tenir dret
a l'ingrés
mínim vital
probablement
no s'acceptaran.
Ho ha vaticinat
el ministre
de Seguretat Social
José Luis Escrivá
que ha recalcat
que aquesta ajuda
ha d'arribar
a qui veritablement
ho necessita
per justificar
aquests números baixos.
D'aquest milió
de peticions presentades
a dia d'avui
ja se n'han resolt
una tercera part.
Són prop de 350.000
de les quals
només se n'estan pagant
90.000.
Detingut a València
un jove de 24 anys
acusat d'haver
escanyat la seva companya.
El crim ha passat
aquesta matinada
i és la cinquena mort
per violència masclista
que hi ha
al País Valencià
aquest any.
El mateix homicida
ha alertat
els serveis d'emergència
que han trobat
la dona de 26 anys
estirada al llit.
Els fets han passat
al domicili familiar
en un bloc de pisos
del districte de Jesús
de la ciutat de València.
El jove
no tenia antecedents.
El govern britànic
ha presentat
un nou pla
perquè les empreses
puguin retenir
més treballadors
en lloc d'acomiadar-los
una vegada
s'acamin les mesures
anti-Covid
aprovades al març.
L'executiu britànic
adverteix però
que no ho podrà fer
amb tothom,
que no podrà ajudar tothom.
Sentim
Rishi Sunak,
ministre de Finances.
El govern finançarà
directament
els salaris
dels treballadors
de negocis
que tinguin
una baixada
de la demanda.
Els negocis
se'ls donarà
l'opció
de mantenir
els treballadors
menys hores
a la feina
en lloc
d'acomiadar-los.
Així,
a partir del primer
de novembre
i durant sis mesos,
les ajudes públiques
només seran
per a aquelles empreses
que mantinguin
els seus treballadors
com a mínim
un terç
de la jornada.
Aquesta primera part
del sou,
aquest terç,
la pagarà l'empresa.
Els altres dos terços
d'aquesta jornada
els completarà
el govern britànic.
Esports,
Serge Andreu.
Luis Suárez
s'ha acomiadat
aquest matí
com a jugador
del Barça,
s'ha acomiadat
orgullós,
emocionat
i sense criticar
ningú
i amb la voluntat
de seguir competint
al màxim nivell.
El president Bartomeu
ha dit que el club
vol organitzar-li
un partit acomiad
a l'estadi
quan hi pugui haver públic,
mareixer després
de sis temporades
com a Blaugrana,
havent guanyat
13 títols
i havent-se convertit
en el tercer màxim
golejador
de la història
del club.
Encara en clau
Blaugrana,
Toni Freix
ha anunciat aquest matí
que presentarà
la seva precandidatura
a les pròximes eleccions
a la presidència
del Barça.
Freixa passarà
aquest vespre
pel tot costa.
Sevilla i Bayern
de Múnich
disputen avui
a Budapest
la Supercopa d'Europa
amb polèmica
per la decisió
de la UEFA
de permetre l'entrada
d'uns 20.000 espectadors
a l'estadi.
El partit és a les 9.
Aquesta tarda
un parell de cites,
una d'envol,
el Barça juga aquest vespre
el segon partit
de la Lliga de la Champions,
rep al Palau
el Celle eslové
a partir de 3 quarts de 9
en directe per Esport 3
i en bàsquet
avui a partits
de la segona jornada
de la Lliga CB.
A les 7
Màxim Enresa
Obradoiro
i a 3 quarts de 10
Única Javarsa.
Fins aquí
les notícies.
Revolució 4.0
amb Chantal Llovina.
Dissabte
de 10 a 11 de la nit
entrevista la física
Clara Prats.
Tornarem
a confinar-nos?
Els ordinadors
i les dades
tenen la resposta
i també
les feines
amb més futur
la reinvenció digital
del Festival Cruïlla
i consells
per a emprenedors
a ritme de rock'n'roll.
Revolució 4.0
Aquest dissabte
de 10 a 11 de la nit
amb Chantal Llovina.
A Catalunya Ràdio
arriba el moment
de fer
alguna pregunta més?
Una hora
amb tota l'actualitat
del dia
sense cap mena
de rigor informatiu.
Tot el que no cal saber
quan no ho vols saber.
Senyores i senyors
el col·laborat
amb Xavi Cazorna
Ernest Codina
Joel Díaz
i Candana Figueres.
Un dia més
a Molina.
Eufòria
absolutament artificial.
Ai, sí.
Bueno.
L'artificial.
A la resta
és sobre la veritat, Joel.
És veritat.
Jo crec que tinc el cuquet
i aquella il·lusió
encara.
El primer dia.
Ja marxarà.
I això és com
les relacions de parella.
Sí.
Igual, igual.
Oi, oi, oi.
Potser t'has sentit
la teva parella,
Ernest.
És bastant possible
un petó, carinyo.
Sí, a veure.
Bona tarda a tothom, Blas.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa
Lua López.
Avui, dijous 24 de setembre,
se celebra la sessió ordinària
del ple de setembre
a les 7 de la tarda
i presencialment
a la sala de sessions
de l'Ajuntament.
Entre els temes destacats
està previst aprovar
el compte general de 2019,
l'aprovació de l'adhesió
de l'Ajuntament
al pacte del Baix Llebregat
o l'aprovació
d'un complement
de productivitat
extraordinari
degut a la crisi sanitària
de la Covid-19.
Es farà seguint
els protocols de seguretat
i protecció
derivats de la pandèmia,
sense públic assistent,
però amb l'opció
de seguir la sessió
en directe
a través del canal
de YouTube
de l'Ajuntament.
En base
a les previsions
meteorològiques
emeses pel servei meteorològic
de Catalunya
i per les afectacions
que se'n poden derivar,
s'ha activat
el Pla Especial
d'Emergències
per risc de vent
a Catalunya
ben cat
en fase d'alerta.
La propera nit
s'inicia un episodi
de forts vents
que durarà
fins divendres a la nit
que afectarà
la major part
del territori
i afectarà
el nostre municipi.
Així doncs,
les ratxes màximes
de vent
poden superar
els 72 quilòmetres
per hora.
A primera hora
del matí
afectarà
principalment
a les comarques
del litoral
i prelitoral central.
Seguint el mapa
de perill
emès pel Departament
d'Interior,
a Sant Just
tindrem perill
moderat
al llarg
de tot el dia
de demà
a la bata
perillal
durant la franja
horària
de 12 del migdia
a 6 de la tarda.
Es recomana
extremar
les precaucions
en els desplaçaments
durant el cap de setmana
i en les activitats
de lleure a l'exterior
per la possible
caiguda de branques,
arbres
i altres elements
estructurals.
El futbolista
Sant Justenc
Oriol Soldevila
s'incorpora
al Birmingham City
anglès
en la categoria
Sub-23.
Soldevila
ja fa més
de dues setmanes
que és a Anglaterra
i jugarà a cavall
entre el filial
i el primer equip
que milita
la Championship,
una categoria
inferior a la Premier League.
El Sant Justenc
ha signat
per dues temporades
després d'acomiadar-se
del Futbol Club
Barcelona.
El jugador
que ocupa
la posició
d'interior
va començar
jugant
a l'Atlètic
dels quals recorda
que van ser
els millors anys
de la seva vida
com a jugador.
Després
va incorporar-se
al Cornellà
d'on va fer
el salt
a la Masia.
La continuïtat
del Sant Justenc
a la Masia
semblava un fet
però la situació
va canviar dràsticament.
Davant d'això
el jugador
va preferir
marxar a Anglaterra
que anar a cedir
a un equip
de segona divisió espanyola.
El Birmingham City
el jugador
es mostra content,
afirma que
allà agrada el projecte
i la possibilitat
de conèixer
de primera mà
el futbol anglet.
I això està tot
per les 6.
Tornem amb més informació
al Sant Just Notícies.
Fins ara mateix.
A les noites
ràdio d'esmerg
sintonitzes
ràdio d'esmerg
de l'àdio
de Sant Just
de l'esmerg
de l'esmerg
de l'esmerg
She's looking for me, she's so right, so right
She's slipping through my fingers
And that's crystal clear to see
Cause she couldn't have had anyone that she damn walked in
Sadly she got me, oh no
And it seems you finally realize
That you're too good for me
And the saddest thing of all
Is that here they're going to create me
Oh, echo says
She's too good for me, she's so right, so right
It's like they say
She's too good for me, she's so right, so right
They circle around like they're just waiting for the kill
Cause I've been punching above my weight
Ever since I met you
Everyone says
She's too good for me, she's so right, so right
She's too good for me, she's so right, so right
She's too good for me, she's so right, so right
She's too good for me, she's so right, so right
She's too good for me, she's too good for me, she's too good for me
She's too good for me, she's too good for me
She's too good for me, she's so right, so right
She's too good for me, she's too good for me
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
a la botiga al carrer Major. La botiga es diu
Margarita. Som-hi.
Sense anar més lluny,
un espai per donar a conèixer
el comerç i els serveis de Sant Just
amb el suport
de Ràdio d'Esvern.
Compro a Sant Just.
Estimo Sant Just.
Bé, hola a tothom. Avui, sense anar més lluny,
ens trobem al carrer Major,
número 7, davant de la botiga Margarita,
Margarita, on només
entrar podem, bé, podem
veure que tenen roba tant per home com
per dona, una cosa tot bastant
elegant, la veritat, i on
també puc veure que tenen tema una mica
de costuria. Bé,
estic amb la Marta, que és l'encarregada i propietària
de la botiga, on avui ens explicarà
una mica què ens poden oferir
aquí a la botiga Margarita.
Bé, hola Marta. Hola, bona tarda.
Bé, Marta,
quins són els principals,
podríem dir, productes que oferiu aquí?
Doncs mira, roba juvenil i de senyora
més gran, roba de senyor i de senyora
també exactament igual,
de totes les talles, des de la talla
34 fins a la 64,
i, bueno, i encaminada
per tots els públics.
Fa molts anys que esteu aquí oberts,
aquí a Sant Just. Mira, van començar
els meus avis, des de l'any
56, i llavors van
obrir la botiga perquè el meu avi
venia a Colònia, pels pobles,
i es va anar fent gran, i la meva àvia
va dir, doncs muntem una petita marceria
i així també podrem vendre la Colònia aquí.
Així va continuar la meva mare,
va estar 50 anys rere del mostrador,
i l'any 2008
la vaig agafar jo
fins ara.
Ara hem fet petits canvis,
he posat tot una mica més
d'ara, no?, més nou,
més modern,
i he agafat marques noves,
més que res perquè així pugui
vindre la gent més jove.
Bé, d'on vas sortir,
bueno, en aquest cas ja ens has explicat
una mica, no?, del teu avi
que tenia tot el tema de la Colònia,
però bé, com, en quin moment
tu vas decidir, doncs,
emprendre el negoci familiar?
Doncs mira, quan tenia 14 o 15 anys,
allò que acabes d'instit,
bueno, l'EGB,
vols estudiar, no saps què vols estudiar,
i em vaig posar a estudiar
disseny i moda.
Arrel d'aquí, doncs,
com que estudiava per la tarda,
pels matins ajudava els pares.
i res, llavors ja era tot encaminat
a que quan la meva mare jubilés,
doncs, agafai jo la botiga.
Ens hem trobat ja molts casos
aquí a Sant Just,
doncs, això, no?,
que els pares,
i és un negoci familiar
de tota la vida,
i, doncs,
els fills, els nets,
doncs, ho agafen,
igual que hem trobat, doncs,
bé tant al mercat
com el que podríem dir més al centre.
Bé, el podríem dir,
clar, en aquest cas,
producte estrella,
la roba que més sortida té,
quin podríem dir
que és més per home,
més per dona,
més per abrigar,
més així...
A veure, ara actualment,
on està fent molta calor,
realment la gent
compra per capritxo.
Llavors, l'home,
doncs, ha començat a comprar,
venen molt les jaquetes de neoprè,
doncs, estem venint molt això,
venen molt les armilles també,
vull dir, ara,
en aquests moments,
estem començant això al setembre.
Això no vol dir que fins ara
s'ha vengut molt el pantaló curt
i més abans d'hora, aquest any,
perquè després del confinament i tot,
la gent està a casa
i ja no volgut ni el pantaló llarg,
vull dir,
que hem començat molt més esportiu,
molt més d'això.
Jo, realment,
al introduir aquestes marques més juvenils,
que és la marca NUT,
la NDK,
i així,
doncs, realment,
m'està sorprenent.
I llavors,
com que la gent comprem per capritx,
la veritat és que s'està vendent
fins i tot als abrics.
Vull dir que m'està sobtant,
però és així,
és així.
Val, Marta,
quin podríem dir
que és el perfil de clients
que sol venir més a comprar
aquí a la Margarita?
La meva clientela
de tota la vida,
que és de la meva mare,
que són gent maquíssima,
però clar,
que s'han anat fent grans,
amb mica en mica,
jo com que porto 13 anys
a la botiga,
he anat agafant,
doncs,
les filles d'aquesta gent,
i ara la meva manera
i el meu lema
ara en aquests moments
és començar a agafar
la gent molt més jove,
perquè, bueno,
així poder anar fent
rotació a la botiga.
Val,
per ja començar
a anar acabant.
Moltes botigues
aquí a Sant Jús,
bueno,
i arreu de Catalunya
han optat molt
pel tema de la venda online,
de crear una pàgina web,
doncs, bé,
a nivell d'Instagram,
xarxes socials,
WhatsApp,
tot aquest tipus
de mètode
que ens pot oferir,
doncs,
bé,
poder fer tot
aquest tipus de servei.
No sé com a qui heu optat,
si heu decidit fer-ho,
no,
crear una pàgina web,
bé,
com heu portat aquest sector,
podríem dir.
Doncs, mira,
abans del confinament,
un mes abans
vaig començar
amb l'Instagram.
Realment,
de cara al confinament
m'ha,
bueno,
m'ha ajudat molt també
a la petita venda.
Ara jo,
pàgina web,
venda online
i tot això,
de moment no estic fent res.
Sí que és veritat
que ara diuen
que a l'Ajuntament
volen promocionar
una venda online
i així,
doncs,
jo m'apuntaré
del que faci falta,
però per mi feta,
de moment no.
Bé,
l'horari d'obertura
vostre,
així habitual,
quin és?
De 9 a 2
i de 5 a 8
i els dissabtes
de 9 i mig a 2.
Puc soltar el primer
és de dilluns a divendres
i el de dissabte,
com bé has dit.
Val,
a nivell de comerç,
com ens podries una mica
explicar o definir
què heu viscut
tota aquesta pandèmia?
A veure,
ha sigut molt dur
perquè realment,
a part que estàs a casa
i no pares de donar voltes
i a veure què puc fer
i què puc deixar de fer,
també és cert
que tot era una incertesa,
vull dir que no sabies
si arribaries
i vendries molt
o si arribaries
i tot estaria parat.
Realment ha sorprès
perquè la gent de Sant Just
s'ha bolcat,
s'ha quedat molt
al poble a comprar
i això continua sent-hi,
vull dir que jo estic
molt contenta
i agrair molt
al poble de Sant Just
tot el que ha fet
perquè realment
ens ha ajudat a sortir.
Sí,
ens hem adonat
que molts comerços
podíem dir realment petits,
que només els podem trobar
aquí i no són grans superfícies,
doncs han agraït molt
tot això
que la gent ha sigut
sent fidel
i això realment ajuda molt
a nivell de poble
per poder seguir vius,
podríem dir,
perquè no hi ha comerç,
no hi ha vida.
Doncs bé,
ja per finalitzar,
t'agradaria
afegir alguna cosa
per aquí,
als oients de Ràdio Esvern.
Doncs mira,
moltes gràcies a tots
i aquí estem
al carrer Major
número 7,
us esperem
i a més hem fet
un canvi de look
de botiga
i estaria encantada
que vinguéssiu.
Molts petons a tots,
gràcies.
Val,
doncs Marta,
moltes gràcies
per haver-nos cedit
aquests 6 minuts.
Tornem,
tornem,
amb connexió
amb Ràdio Esvern.
Sense anar més lluny,
un espai
per donar a conèixer
el comerç
i els serveis
de Sant Just
amb el suport
de Ràdio Esvern.
Compro a Sant Just.
Estimo Sant Just.
Que no t'enganyi,
no ho tens tot
a dos clics,
ni a 5 quilòmetres.
Ho tens a 4 passes,
sense anar més lluny,
un dimarts,
un dimecres,
un dijous.
Surt,
busca,
tria,
regala,
sorprèn,
tasta,
olora,
emprova,
conversa,
descobreix un nou racó
i quan ho hagis fet...
descobreix-ne un de nou,
el del teu carrer,
el de la cantonada,
on t'assessoren del que et queda millor,
on t'ensenyen idiomes,
sempre,
en les millors mans.
Sense subscripcions per un tracte prime,
sense algoritmes per saber el que t'agrada,
sense agafar el potxe,
encantats de conèixer-te
i de tornar-te a veure.
Tot el que necessites,
quan ho necessites,
i al costat de casa,
sense anar més lluny,
comerç i serveis de Sant Just.
La plaça Mireia
és un programa per parlar de tot
amb humor.
Caballero!
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat,
de veritat,
que jo no puc...
Així jo no puc treballar.
Algú farà aquesta?
No, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, passigolla.
La colla passigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres,
de 5 a 7 de la tarda,
a Ràdio d'Esbert.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encoentres mal o algo?
Socorro!
Al Just a la Fusta,
parlem de tot el que passa a Sant Just.
És una cosa molt dura, eh?
La pujada de l'Iva.
Toma està marxant pel costat de feina
i veus que són gent més o menys preparada.
L'única solució jo veig
que ha de ser alguna cosa revolucida,
com el que va passar a Islàndia.
Cal poder optimisme on no n'hi ha.
El Jutta no està al costat d'ells
perquè hem de trobar alguna solució.
Que sigui, que sigui, que estigui davant.
El principal són els interessos de Sant Just.
Sempre és certa cosa a algú
que té alguna pregunta
o que té alguna resposta.
Perquè hi ha d'esperança, no?,
si es fa bé.
Just a la Fusta.
Vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
esふtaмотрara.
Fixa d' influenza.
Fixa d' influenza.
Fixa d'anda o que es fa bé.
Fixa d' influenza.
Fixa d'una.
Fixa d' machinery,
que ém de ay o abruptly.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Entrem a l'espai de Llibre Vell,
El Bon Consell, amb l'Oriol Saneuja.
Avui, a més, anem cap a la literatura
més clàssica, la més clàssica de totes.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs som-hi ara amb aquest tema de Bruno Mars, es diu Moonshine.
Volíem entrar en una cançó una mica més, podríem dir, més clàssica.
Un turandot, una traviata.
De fet, crec que faré un canvi així a, encara que sigui la dona immòbile, com és aquesta mateixa.
Perquè ens hem de posar una mica clàssics.
Tenim amb nosaltres l'Oriol, Seneuja Oriol. Bona tarda.
Bona tarda, bona tarda a tots.
Què tal, com estem?
Bé, i avui molt content.
Només que jo, eh?
Només que jo.
Jo t'ho asseguro, ara mateix, tenim a l'estudi, i suposo que els oients també ho noten per la qualitat del so, òbviament.
Em fa especial il·lusió dir que té una persona al davant.
Bé, al davant, a través del vidre.
Sí, sí.
De dos vidres.
Però és inclús estrany, eh?
És com emocional d'Híctor Oriol.
I és la gràcia d'aquí de la ràdio, no?, poder-nos veure, també, i poder-nos mirar als ulls, està clar, sí, sí.
Sí, sí, que hi hagi comunicació no verbal, també, no?, que a vegades per telèfon ens acabo xafant a les persones o acabem parlant alhora, no?, i és complicat.
I val a dir que ha estat una casualitat espectacular, perquè passaves pel poble.
Correcte, correcte.
Tinc altres plans al poble avui, també, aquesta tarda, i he dit, va, ni que sigui a fora, veient l'estudi des de fora.
Per telèfon, no?, encara que sigui de feu.
Exacte.
Bé, a poc a poc ja podem anar, podríem dir, incorporant alguns dels col·laboradors de forma individual, això sí, les tertúlies de moment, doncs bé, no les podem fer, amb tot el protocol que comporta, òbviament, que no se m'espanti ningú a l'altre costat de la ràdio.
Oriol, et tenim aquí per parlar de l'espai, del llibre B i el Bon Consell, avui llibres clàssics com La Eliada, He Llegit o Hamlet.
Exacte. Què passa? Realment havia de venir fa dues setmanes, havíem de començar a col·laborar fa dues setmanes.
I, bé, al final, els temes professionals, a vegades, et impedeixen fer els temes més de disfrut de la vida, no?
I, en aquell moment, els nens havien de tornar a l'escola, i jo vaig pensar en fer aquells llibres que, quan anàvem a l'escola, ens els remarcaven i ens deien que ens els havíem de llegir, i, al final, això són els grans clàssics, no?
I vaig recuperar, a més a més, aquest estiu, vaig recuperar un llibre amb el qual jo havia estudiat literatura, que es diu Breu Història de Literatura Universal, de l'edició de la Magrana.
Aquest el va escriure, a més a més, una professora que vaig tenir jo de literatura, i l'he recuperat per poder dir una miqueta els llibres clàssics aquests que ens recomanaven, en la seva època, ara no sé ben bé, a l'escola per llegir, i sobre aquests ens explicaven història i literatura.
Sí, més que recomanar, jo crec que eren majoritàriament obligatoris, sí, depèn d'aquí, doncs, costar una mica més de mastegar, i espero que no s'hagin deixat de recomanar, o almenys que siguin algunes sí que siguin lectures obligatòries, perquè sí que és veritat que aquests llibres no s'acostumen a llegir un cop, és a dir, de forma voluntària, podríem dir, no és un tipus de llibre que es vagi a buscar, a les llibreries, és una llàstima.
Sí, sí, sí, crec que no. Conec amics que sí que ho fan, eh? Però...
O tu mateix, també, no?
Però ara aquest sí que és cert, que els recomanem com això que he dit que me'n vaig anar a l'època escolar, però fa també molts anys, eh, que els hi vam fotre l'ullà sobre.
Clar, jo crec que hauré de fer una mica de memòria quan comencis a parlar en detall de l'Eliada.
Jo també, de fet el detall no crec que hi entrem, deixarem que els oients vagin al detall.
Sí, sí, sí, sí.
Val, doncs comencem a repassar aquests grans clàssics de la literatura universal, que a tothom li han de sonar, eh, per començar.
Sí, esperem que sí, vaja.
Els dos primers que has dit, i els has anomenat tu en algun moment, l'Eliada i l'Odissea d'Homer.
Són grans clàssics que s'ubiquen a la història escrits abans de Crist, o sigui, ens n'estem anant més de dos mil anys enrere, eh?
I aquests llibres són epopeies que estan distribuïdes en 24 capítols cadascun i que tenen un lligam temàtic que al final és la Guerra de Troia, no?
L'Eliada és una epopeia guerrera centrada en un episodi d'aquest dat d'aquesta Guerra de Troia i l'Odissea és una altra epopeia on relata els viatges dels navegants fenicis cap a la recerca de nous mercats comercials.
I on el protagonista de l'Odissea és Ulisses, que és un dels que està un dels capitans de la Guerra de Troia, no?
Aquests, a mi, me'ls van fer llegir a l'escola obligatoriament.
Sí, sí, crec que sí, és l'únic, sí, sí, també m'incloca en aquest sac.
I, certament, jo crec que són llibres que t'ajuden a comprendre la història que t'estan explicant i com s'escrivia en aquella època quan es plasmaven idees i cultura d'aquell moment, no?
Suposo que si ens els posem a llegir ara ens quedarà lluny de, però al final hi ha bases de la nostra societat, no?
Sí, i a més també la manera, és a dir, el tipus d'escriptura ens allunya molt de qualsevol novel·la que puguem llegir, òbviament.
Llavors jo crec que també se t'obre un ventall de literatura o tipus de lectura diferent al que estàs acostumat segurament, no?
Quan tens 14, 15, 16, no?
Correcte.
Que comences potser en el món de la lectura.
Perquè hi ha prosa, perquè hi ha poesia, perquè el vocabulari és molt més acurat que el que fem servir ara, o paraules que s'han deixat d'utilitzar, o que no en sonen gens, no?
Sí, sí, sí, sí.
Homer.
Homero.
Homero.
Homero.
Correcte.
Sí, sí, l'hem dit en català, però en sona més Homero en castellà, sí, sí, sí, correcte.
Sí, senyor.
Gran repàs d'una d'aquestes obres de la literatura universal, com a obligatòria, podríem dir.
Com a obligatòria, sí.
No sé si et veig remenar el llibre.
Clar, això de veure-us, mena Déu, estic al·lucinada, eh?
Et veig remenar el llibre.
No sé si volies llegir alguna part o volies aportar alguna...
Ah, bueno, l'hauria de buscar.
Veig que hi ha molts punts de llibre, per això ho dic.
Sí, sí, sí, per poder dir els diferents llibres obligatoris aquests que parlem.
Ja ho veuràs, podem llegir un text de l'Odissea.
Aventura't, mai m'hi he dit.
El Ciclop, capítol 9, vers del 105 al 566, no ho farem tot.
I jo torno a omplir-li el ribell del vi ple de flama.
Tres vegades l'importo i les tres se'l veu com un ximple.
I quan reparo que el vi ja ronda l'esma del Ciclop,
aleshores li parlo amb aquestes paraules maloses.
Ciclop, em preguntes l'il·lustre nom?
Vaig a dir-te'l.
Tu, però, fes-me el present que tanmateix, com a hosta, m'has promès.
Doncs em dic ningú, i ningú m'anomenen sí.
Sí que m'anomenen ningú.
La mare i el pare i la colla que m'acompanya.
És molt tècnic, no?
O molt enrabassat de la manera en què està escrit, podríem dir.
Quins records d'aquestes lectures.
Seguim comentant altres llibres, literatura clàssica.
Sobre també aquesta època, hi ha l'Antígona, de Sòfocles,
que se'n diu que és potser l'inici de la tragèdia.
Com a tema literari, la tragèdia,
perquè se'n diu que és la primera tragèdia d'Escrita, no?
Aviam si ho trobo tants apunts, saps?
Clar, ara, això de veure't, clar, si estiguéssim per telèfon, no ho sabria,
però et veig aquí manejant molts papers.
L'Antígona, de Sòfocles.
Sí.
Jo aquesta també me la he llegit.
Obligatòria.
Obligatòria.
Aviam.
L'argument.
Llegim l'argument que va posar en aquest llibre sobre el que m'he basat per fer tot això.
Acabada la guerra entre l'exèrcit d'Argos i el de Tebas,
després de morir els dos germans, Eteocles i Polímices,
que combatien amb bandos contraris,
el rei Creon ordena que aquest últim, com a traïdor a la ciutat, resti insepult.
Antígona desobeix les ordres del tirà i d'amagat enterra el seu germà.
Creon la condemna a morir reclosa en una tomba,
però Antígona es suïcida penjant-se,
fet que provoca que Hemon, el seu promès i fill del tirà,
es mati en presència del seu pare.
Aquest fet provoca el suïcidi d'Eurídice,
que no pot suportar la mort del seu fill.
O sigui, al final aquí és una miqueta tot el...
tot el que pot comportar l'amor, el desamor, les venjances...
I bueno, al final ja veiem que l'argument és un tema bastant tràgic, no?
morts de pares, fills, germans...
I diuen que a partir d'aquest és quan es crea el que anomenem les tragèdies.
De fet, és molt típic el tema de la tragèdia grega, no?
Això és el que ens ensenyaven quan llegíem i estudiàvem tot això.
És potser la llavor d'aquesta tragèdia grega, no?
Sí.
L'antígona?
Sí.
És la llavor d'això.
Sí, sí, sí, sí.
D'aquí van sortir, a més, temes com la mort, la mort en l'amor,
causat per l'amor, no?
Que comentàvem-nos una mica.
I no sé si d'aquí també ja es deriven altres obres,
com per exemple Hamlet.
Correcte.
O més endavant també Romeu i Julieta, no?
També, gran tragèdia amorosa.
Exacte.
Va pel mateix camí.
De fet, la base és aquesta.
Sí, sí, sí.
L'amor i la mort amb l'amor.
Exacte.
Anem cap a Hamlet, llavors?
Anem cap a Hamlet.
Ara t'he fet passar més pàgines.
Sí, sí, sí.
Espera que el llibre és extens.
Sí, aquí també podríem explicar l'argument
i veurem, en comparació amb el que veníem de parlar, no?,
de l'antígona,
veurem que també hi ha mort i amor i amor i mort amb amor.
Al castell del Sinore, el príncep de Dinamarca Hamlet rep la visita de l'expecte del seu pare
que li diu que ha de matar el seu oncle Claudi perquè el va assassinar, d'acord amb la reina,
per accedir a la corona i casar-se amb ella.
Hamlet fingeix estar boig i abandona Ofèlia, la seva promesa,
que, com a conseqüència d'això, embogeix i se suïcida.
Hamlet creu que, complir l'ordre del seu pare i, per equivocació, mata Poloni.
L'Hertes, fill d'aquest i germà d'Ofèlia,
pretén venjar les morts de la seva família i es bat en duel amb Hamlet.
Tots dos moriran, però el protagonista, abans de fer-ho, mata l'oncle Claudi,
que veu aterrit com la seva dona veu d'una copa enverinada que estava destinada a Hamlet.
De fet, qui no ha llegit cap dels dos llibres últims que hem parlat,
Hamlet i l'Antígona,
si ens hi fixem l'argument, és bastant semblant, no?,
en el sentit del que parlàvem, no?,
mort, amor, venjança, família...
Ai, tenia el micròfon apagat ara.
Una tragèdia...
Una tragèdia?
Setmana tal, s'ha de ser del que t'anava a dir ara, Oriol.
Estava pendent d'un altre tema.
La ràdio indirecta, que fa moltes vegades que no teníem la ràdio indirecta d'aquesta manera.
També, no, és que et veig patir amb la mascareta, amb les ulleres,
i li estava intentant dir a fora, a veure si podia engegar l'aire acondicionat,
que crec que sí que tant han pogut engegar, perquè no estigués aquí patint tant,
i tenia el cap usat en això.
Anava a parlar de Shakespeare, també.
Sí, gran escriptor.
Volia mencionar-lo, exacte, ara se m'havia anat una mica alçant el cel.
I això.
Perfecte.
Com es nota, hem de reconeixer-ho.
Tots els nervis del primer dia, de tenir-ho molt davant, és que és espectacular,
no m'ho hauria pensat mai que em passaria.
Doncs bé, Shakespeare, obres com Hamlet, entre...
I Romeo i Julieta.
Exacte.
Aquests són els dos més coneguts, sí, sí, correcte.
Hem saltat un abans, però bueno, cap problema, cap problema.
que és la Divina Comèdia, em sembla que teníem per aquí apuntat,
ja havia apuntat la Divina Comèdia de Dante Alighieri,
que és una obra que Dante va escriure entre 1304 i 1320,
que la deia, la va anomenar Comèdia,
no par referint-se al gènere literari, sinó a l'estil utilitzat,
que considera directe, flexible i gens elevat.
És un altre autor, Boccaccio, que la qualifica de Divina,
i amb aquest nou títol se l'han tingut des de llavors,
des que Boccaccio li diu, el va llegir,
i el va aconseguir que era Divina,
i li va posar el nom de Divina Comèdia,
i així sol com el coneixem i com es coneix aquest clàssic.
No sé si li agradaria massa Dante,
saber que oficialment es coneix com a Divina Comèdia,
quan ell volia que es posa la Comèdia, bàsicament.
Sí, sí, sí, correcte.
Podríem dir que la Divina Comèdia
és el relat d'una paral·linació imaginària
que l'autor realitza pel món d'Ultratomba,
guiat primer per Virgili,
recorre l'infern i el purgatori,
conduït després per Beatrio,
contempla el paradís.
Molts poetes havien narrat viatges d'homes vius al més enllà,
però el tractament d'aquesta manera,
com ho fa Dante Ligueri,
és completament nou i diferent en aquella època.
De fet, la part de l'infern consta de 4.270 versos
i la part del purgatori 4.755 versos
i la part del paradís 4.758 versos.
És el que parlàvem abans, no?
És un clàssic que en aquest cas està escrit en forma de vers, no?
Això també és una altra diferenciació en comparació
al que ara estem més acostumats a llegir
o que ens arriba més a través de pantalles, no?
Sí, diguéssim que no és el tipus de lectura
que potser avui es recomani o és un llibre, no?
Són obres que potser has llegit perquè t'ha tocat llegir-te
o molt probablement no aniràs a buscar,
malauradament, aquest tipus de lectures,
que no són fàcils tampoc, hem de dir...
De fet, jo recordo llegir i rellegir
perquè dius, sabíem què m'han explicat
o què expressa
perquè no estem acostumats,
no estem avassats a llegir en vers
i a vegades et fixes en la rima
però llavors no t'has fixat en el que t'estaven dient
o hi ha metàfores...
Sí, que costen de...
Exacte, que costen de captar la primera.
Sí, sí, sí.
I ara m'ha vingut al cap Don Quixot de Cervantes
que no deixa de ser també una de les obres,
en el meu cas també, no llegida sencera,
però en part també a l'escola
i tot i que pugui semblar que les aventures
i el que li passa a Sancho Panza
i que pot ser una història una mica més fàcil d'entendre
també és un vocabulari molt arcaic.
I tant, molt medieval, no?
Exacte.
Molt mitjana, no?
Exacte.
En l'època.
I tot i que pugui semblar que, en fi,
entre les aventures sí,
però entén què és el que li està passant,
de quina manera ho està expressant,
no és una lectura tampoc massa fàcil,
tot i que semblin només aventures.
Exacte.
I crec que parlant de tipus de lectura
que no són massa fàcils,
no sé si aquesta és l'última que portaves,
aquesta matamorfosi,
aquest escarbat famosíssim de Kafka,
això sí que aquí ja no hi he entrat jo, eh?
a nivell de lectura encara no hi he entrat aquí.
Jo sí,
i haig de reconèixer que els primers capítols
vaig tornar enrere i tornar-me'l a llegir,
per això que t'ho dius,
perquè és complicat,
enrevesat,
i no és sent senzill.
Sí, sí, sí, sí.
Perquè, clar,
un cop estàs llegint,
com...
Bé, a mi em va passar que no sabies
si és que la matamorfosi era real,
si era una...
Que t'estava passant a tu, no?
...una metàfora,
allò que parlàvem abans,
era...
A mi em va ser complicat entendre-ho al principi.
I recordo que fins que no vam fer
un primer col·loqui a classe,
que encara no l'havíem acabat,
vaig veure que me l'havia de tornar a rellegir,
perquè hi havia coses que jo no havia captat, vaja.
Clar, has d'estar gairebé amb un llapis i un foli, no?,
apuntant o potser agafant idees
per després poder-les entendre, no?,
o poder materialitzar el que estàs llegint.
M'ha vingut al cap ara també una,
que l'he buscat perquè no estava segura,
Meditacions, de Marco Aureli, també.
Està me l'apunto perquè jo no...
Doncs jo, molt aventurada de mi,
vaig anar un dia a la biblioteca,
perdona, a una llibreria,
i vaig adquirir aquest llibre,
i tot i que són,
són bàsicament meditacions, no?,
sobre una mica més enllà del per què la vida,
el com viure bé, no?,
les preguntes més bàsiques, potser,
doncs molt entrades en meditació, en profunditat.
I no deixes un llibre que, més o menys,
el que comentaves de metamorfosi,
que ara entrarem una mica més en detall,
a la que llegeixes un, dos capítols,
o unes quantes pàgines,
ostres, sembla que et desubiques.
No saps ben bé per on fa el fil,
o què acaba pensant,
o què absorbi del que t'està donant,
en aquest cas, aquestes meditacions de Marco Aulèlio.
Entrem ara, si et sembla, Oriola,
en aquesta metamorfosi,
a veure...
Aviam.
Que ens pot deparar.
Espera.
Ara m'hi trobaré.
Mira que ho venia preparat,
i ara no trobaré on està...
No et preocupis, que l'òpera ens està acompanyant.
Perfecte.
Sí, ara m'estic posant a les llibres, eh?
Sí, ja està.
Bueno, parlem una miqueta de Kafka,
i aquí veurem diferents llibres que va fer,
entre els quals enllacen un amb l'altre,
i veurem on porta el que va escriure.
Totes les obres de Kafka mostren l'angoixa
de l'home contemporani
originada per les preocupacions existencials
i el malestar vital
que hi ha al voltant de la guerra del 1914.
El sentit simbòlic de les seves novel·les
permet diverses interpretacions,
però l'home del segle XX
pot veure si reflectit en totes.
Així, per exemple,
la visió de la vida
com una recerca d'allò que no es pot aconseguir,
cosa que fa en el llibre El Castell,
o el desemparament davant d'un poder absolut
que mostra com la situació individual
no importa a la resta de la gent,
el llibre de la metamorfosi en si,
o fins i tot la capacitat de l'home
per crear un món sense sentit,
el llibre titulat El procés.
És a dir, la idea que el món
és inhumà i sotmet,
condemna o degrada l'home.
El drama dels personatges de Kafka,
mentre es mouen per una sèrie d'episodis
sense sentit,
és sempre solitari.
És, en certa manera,
l'alegoria novel·lística
que es pot trobar també,
encara que de manera diferent,
en altres escriptors
de la mateixa meitat del segle
que alguns anomenen paràbola,
o sigui, al final,
escriu utilitzant paràboles,
que és el que et descentra
moltes vegades
i el que et fa pensar
i el que et fa agafar el paper
i el llapis
per apuntar i entendre
el que realment volia escriure
o volia expressar en Kafka.
De fet, va una mica
en sintonia
amb la seva personalitat,
que era una persona
difícil potser d'accedir-hi
perquè ella es considerava
una persona diferent,
llavors volia cobrir-se
amb una espècie de curassa
per no mostrar aquesta part,
entre cometes,
estranya,
es sentia una persona diferent.
De fet,
molt li ve
de la relació conflictiva
que tenia amb el seu pare
i ho va escriure també
en un llibre que es diu
Carta al Pare,
i que ja aquestes relacions
també fins i tot complicades
les va transmetre
inclús
les plasmar amb llibre.
De fet,
situació anava a dir
potser recorrent
d'escriptors clàssics
o no clàssics també
d'acabar plasmant
aquells potser
traumas,
situacions infantils
o moments de la vida
que t'han marcat,
òbviament,
ets la mateixa persona
la que està escrivint.
El que volia afegir també
és que estava llegint
que Kafka
quan va morir
no volia que els seus llibres
es publiquessin,
més aviat al contrari,
el que volia
és que els destruïssin.
Fossin destruïts
els seus escrits.
I volia que es publiquessin
durant la seva vida
però va ser
a títol posterior
i crec que molt content
no ho havia d'estar.
Ara no crec que ho...
Exacte,
ara si aixequés el cap
no estaria content.
No, no ho crec cap
que jo crec que va ser
una persona una mica
incompresa,
igual que altres
potser escriptors
d'èpoques més complicades
o de voler plasmar
unes idees
que eren totalment
controverses
en aquell moment.
Després van ser uns pioners
i ara en parlem d'ells.
Exacte.
Que és una mica,
els irà una mica
a la truita.
Però potser passarà ara
que potser hi ha algú
que està escrivint
alguna cosa
i es publica
i no se'n fa cas
i al final
d'aquí uns anys
és quan veiem
el sentit
del que havia escrit
i l'important que era.
Mira,
la pesta,
el llibre,
l'obra,
és un dels llibres
que més s'ha buscat
per internet
durant el confinament
i més gent
ha intentat comprar-lo
per internet
o accedir a les biblioteques
virtuals.
I no deixa de ser curiós,
perquè intentes
remuntar-te
a una altra època
per intentar entendre
el que està passant ara.
I sembla que fos
el preludi.
El preludi
que allà trobaràs
l'explicació de...
Exacte.
Sí, senyor.
doncs, Oriol,
crec que aquí
hem acabat
amb el llistat
d'obres,
no sé si volies
assegir alguna més.
Sí, bueno,
dir que són,
ho hem parlat
i ho hem dit,
són obres una mica
tan més complexes
o elaborades
o que no estem
acostumats a llegir,
però la recomanem
perquè donen també,
ens donen
molta base
de...
i són molta base
de la nostra societat
avui en dia
o de com l'hem construït
i que també ens ajuda
a entendre
la cultura que hi havia
en aquella època
que és antecessora
a la nostra cultura,
no?
I jo crec que això
és important
i per això són importants
aquests llibres
i per això ens obligaven
a llegir-los.
Exacte,
i que no s'hauria de perdre
almenys aquest punt
de conèixer'ls,
de saber què existeixen,
de saber què expliquen,
què parlen
i el llenguatge
que utilitzen,
que com bé deies
és una mica la riquesa
que ens ha portat actualment.
Oriol,
gràcies per...
ara sí que puc dir
gràcies per venir
a l'emissora
per fer l'espai avui.
Quines ganes.
Home, sí, sí,
això quedarà per la posteritat,
ja t'ho dic ara,
aquest podcast
me'l guardaré amb molt de carinyo
perquè és la primera cara
que veig
després de sis mesos,
no?
Bé, des del març,
sí senyor.
Així que encantada
de tornar-te a veure aquí
i no només
que sigui per telèfon
i de poc a poc
doncs puguem anar
establint aquesta certa normalitat.
Gràcies també
per aguantar aquesta estona
amb mascareta.
Res, ja.
A qui no ho sap
però la portes.
Estem acostumant
entre cometes però...
Clar, jo l'està aquí sola
dins l'estudi
doncs no l'he de dur
però tu estàs aquí dins
me l'has de dur ulleres
sé que és complicat
així que per això
també t'ho agraeixo.
Per res.
Ens quedem amb aquest
O Sole Mio
de Pavarotti
escoltant per tancar
aquest espai
de literatura clàssica
i dijous vinent
seguim parlant
ja veurem si presencial
o per telèfon
el que es pugui
de literatura.
Gràcies Oriol.
Gràcies a vosaltres.
Adéu tots.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!