Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
D'aquilets!
!
T'es un dels cantants preferits meus, que ho sapigueu!
Són a 5 i 13 i ja sabeu que fins de 7 seré aquí acompanyant-vos amb els col·laboradors i tots aquells que feu possible a la plaça Mireia!
deia!
Així que, vinga va, anem a afrontar aquest dilluns, que es veu que és un dels dilluns, bueno, és el dia més trist i depriment de l'any!
Espera, que li abro al Carles!
Ai, la...
A veure, anem a organitzar-me el servei!
Hola, Carles, bona tarda!
Hola, bona tarda!
Avui és un dels dies més tristos i depriment de l'any!
No, perdó!
El dia més trist i depriment de l'any!
Uau!
Ho sabem o no, això?
Es diu Blue Monday i es veu que un tal Cardiff, que era un psicòleg, es veu que se li va encarregar una feina per una agència de publicitat, per una agència de viatges,
com una propaganda, perquè la gent, després de tota aquesta època de Nadal, de gastar, de menjar, de tot, d'emocions, arriba i avall...
Arriba i avall, eh?
Avall i avall!
Li van encarregar, doncs, això, una campanya de publicitat i no se sap per què, doncs, l'home va arribar concluint que avui era el dia més trist de l'any!
És psicòleg, eh? Que recordar-ho!
I llavors va, com, impulsar una campanya publicitària perquè la gent, doncs, comprís bitllets per viatjar i així suplir totes aquestes carències efectives, les quals les portaven a estar tristos i deprimits, per tant, avui...
Blue Monday!
Com estàs, Carla?
Jo estic bé! Això vol dir que no hi haurà cap dia més trist?
En teoria, avui tot es concentra, o sigui, tota la tristor i tota la depressió de l'any es concentra avui!
Ah, bé!
No ho sé, es veu que anem així!
De fet, el Carles m'ha explicat abans que avui és el dia més fred de la setmana, així que...
Bé, pot anar acompanyat d'una tristesa i de ganes de quedar-se a casa...
Fred! En plan...
Tristesa!
Exacte!
Però, bé, com us dèiem a les xarxes socials, no tenim ganes nosaltres de participar en aquest Blue Monday, tot i que la ràdio sigui flava i sembla que en lluitem contra.
Però, bé, això, si t'escolteu, doncs intentarem que sigui menys Blue Monday del que, en teoria, ens fan veure que és.
Així que, vinga, va, a cinc i quart, comencem el programa amb aquest pol·lelón de fons.
Em prometo animar més la música, però volia explicar tot això del Blue Monday.
Carla, et sembla si anem a comentar els titulars del dia?
Anem-hi!
Vinga, va, doncs...
Espera que et busco una cançó tranquil·leta, també.
Tot tranquil·la, avui!
Tot tranquil·la i anem a comentar els titulars!
Doncs, tenim una mala notícia.
va morir Rafael Malaret i Amigó, persona molt vinculada a l'Ateneu de Sant Jús.
En va ser president i va ser membre de l'Orfeó Enric Morera i Cantaire de l'Opom de Flors.
Sí, exacte. Aquest passat dissabte, 13 de gener, va morir Rafael Malaret i Amigó.
Als 93 anys, Malaret estava molt vinculat a l'Ateneu de Sant Jús.
En va ser president, va ser membre de l'Orfeó Enric Morera i Cantaire de l'Opom de Flors.
El seu germà, Antoni Malaret i Amigó, va ser escollit alcalde de Sant Jús el 20 d'abril de 1979
en les primeres eleccions municipals de la transició
com a cap de llista de la coalició del Front Nacional de Catalunya
amb Esquerra Republicana de Catalunya.
Doncs, anem cap a una altra notícia,
amb una llàstima, de veritat,
la mort de Rafael Malaret i Amigó.
Doncs, queden dues setmanes per presentar les sol·licituds de subvencions per aquest any.
Subvencions? A veure, de què?
Subvencions que demanin les entitats.
Ah, val, de tot. General.
Sí, exacte. L'Ajuntament de Sant Jús ha obert el termini
perquè les entitats del municipi demanin les subvencions per aquest any.
Les sol·licituds de subvenció i les justificacions dels ajuts corresponents
de l'any passat es poden presentar fins al proper 31 de gener.
Les subvencions estan adreçades a entitats sense ànim de lucre
que realitzin activitats del municipi d'utilitat pública o d'interès social
a desenvolupar durant l'any 2018.
Les bases reguladores per a l'atorgament d'aquestes subvencions
i la formalització de convenis amb les entitats
es van aprovar mitjançant acord de ple a la sessió ordinària del 26 d'octubre de 2017.
Trobareu tota la documentació al portal web de les entitats de Sant Jús, santjús.org.
El portaveu d'esquerra, Sergi Seguí, ha explicat aquest matí al Just de la Fusta
que aquest any s'ha augmentat la partida pressupostària per les subvencions
de les entitats, ja que els últims anys se n'han creat de noves com ara
el Teoblet de Sant Jús i la Marató de TV3.
i no t'espanti si ara sona aquesta cançó de fons...
Au!
Sembla molt llunyà, eh?
Com has aprofitat la mínima per posar-la, eh?
Home, home, saps que és una cançó que m'agrada bastant.
De fet, ha obert moltes places mireies aquests dies de Nadal i no podia faltar
i que sàpigues que no he posat l'edat B, B, perquè no la trobo...
No la trobo dins de totes les promos de campanyes, perquè ja no estem en promo de campanya Nadalenca,
però hauria aprofitat el...
El moment, sí, sí.
El B, B, per posar la cançó.
Va, escoltem...
Només el tros principal de la cançó.
Va, va, va.
Solta-te, Carla.
Vinga, va.
Ara, ara.
La gent es pensarà que estem una mica més cap allà que cap aquí.
Va, aquesta cançó es l'he posat perquè durant tots aquests Nadals s'ha fet una campanya
de per Nadal no cal creuar la Diagonal, en la qual Ràdio Esverda m'he format part.
De fet, l'hem cantat, la falca, la vam estar cantant.
I avui us hem de comunicar que, de fet, divendres ja ho vam avançar una miqueta,
però ja es coneix el guanyador de la campanya Nadal
perquè per Nadal no cal creuar la Diagonal.
la Diagonal.
Cada ovella al seu curral.
El seu curral.
Doncs sí, ja es coneix, en aquest cas, la guanyadora de la campanya de Nadal,
per Nadal no cal creuar la Diagonal, cada ovella al seu curral,
és Maria del Mar Gaia, veïna de Sant Feliu de Llobregat,
que ha aconseguit un viatge a Irlanda per a dues persones.
Aquesta campanya conjunta de Sant Feliu, Sant Joan d'Espí, Sant Just,
va començar el 24 de novembre i va acabar el passat 5 de gener.
Per participar en el sorteig calia omplir una bulleta
amb deu adhesius que et donaven al comprar en comerços dels tres municipis
i al sorteig hi han participat més de 500 persones de les tres localitats.
Home, doncs, Déu-n'hi-do, eh, la gent que hi ha participat.
Molta gent.
Sí, sincerament, no m'esperava que participés tanta gent, eh,
pensava que, no sé, la gent amb aquestes coses a vegades és com,
bueno, vaig al Corte Inglés, vaig a la illa, vaig a tal,
i la veritat és que...
Irlanda tira molt, sembla.
Sí, home, jo crec que tota cosa regalada, no?,
tot premi i a sobre un viatge, la gent fa el que sigui per guanyar-lo.
Gràcies, Carla, per portar els titulars.
Demà, més i millor.
Fins demà.
Adeu, Carla.
I aquesta cançó és una de les que el divendres passat,
que us vam escoltar nosaltres a vosaltres, ens vau demanar.
Es diu Home i és de Philip Phillips.
Així que, si la voleu escoltar sencera, l'heu de buscar,
perquè nosaltres, en res, començem ja amb història de Sant Just
i altres efemèrides amb Pep Quintana.
Agadó, queda molt bé.
Agadó, queda molt bé.
Anedi.
Agos des Coletist,
Saudades,
per la escola que vis zumal amb ilhaudatzenia
Doncs, ui, ara sí que tenim amb nosaltres el Pep Quintana.
Hola, bon dia.
Hola, Pep.
Bona tarda.
Bona tarda.
Ara sí.
I fresqueta, tarda, a mi, a la setmana.
Carai, fresqueta i tan fresqueta, eh?
Es veu que és el dia més fred de la setmana.
No sé què diu el Carles, que és el materiòleg nostre.
Si farà més fred avui aquesta tarda, cap al tard,
quan no tinguem ni gens de sol.
Més fred ha de fer, no sé, a mi,
jo tal qual ens hem vist avui,
m'ha informat de dues coses.
Una, que avui era el Blue Monday,
no sé si et sona això del dia més trist de l'any,
una cosa una mica...
No, no, una cosa americana.
Inventada, correcte, sí, una americanada.
I la segona cosa era aquesta,
que el dilluns avui és el dia més fred de la setmana.
Ah, mira.
És a dir, s'ha de dir això...
Els dillunsos?
Els dillunsos, en plural.
És el dia més fred de la setmana,
perquè diu, el dilluns és el dia més fred de la setmana.
Bueno, avui és el primer.
Però, clar, jo entenc d'aquesta setmana.
D'aquesta setmana?
Serà el més fred aquest?
Jo entenc que ha superat el dilluns aquest,
entre trist i fred, ja demà...
Bueno, demà serà la glòria, la panacea.
Demà.
No, no.
Demà a la platja.
Sí, tant de bo, tant de bo.
A poc que és una platja.
Però hi ha d'haver de tot, eh, sempre.
No, sí, però...
A poc és de tot, eh, per què?
Sí, però l'hivern no es fa llarg, eh.
No? No creu?
És que si portem un mes encara no.
El 22 sempre va començar l'hivern.
Ja se m'ha fet etern.
Se m'ha fet molt etern, la veritat, eh.
No tenim ni un mes.
Que estem avui a 16 i 17?
Mira, m'encanta, m'agrada ser...
No sé, l'única que no sap el dia que visc.
Jo no ho sé, ho dic per memòria.
Perquè a vegades ni ho miro.
Dic, mira, què més em dona?
Quin número de dies sigui, si total...
Sí, a mi tampoc.
El dia 25 encara miro perquè llavors és quan cobro.
Això sí, hi ha dades concretes que sí,
però allò de dir, va, avui és...
A veure, 10, 11, 12, 13, 14...
15, avui és 15, sí.
Crec que és 15, que et deia.
Creiem que avui és...
Crec que és 15.
15.
Aprofiteu-me que és 15, però fixa't tu,
15 encara és mig mes, no?
Que és hivern, que hem entrat a dintre el periple
o digui el nom que vulguis d'hivern.
Perquè la primavera, quan ve?
Mira, jo estic pensant en la primavera, eh?
Ja.
La primavera és a l'abril, no?
A partir del març, 21 de març.
Ah, març, ja.
Gener, febrer, març, són els...
De desembre, gener 1.
De gener a febrer, 2.
De febrer a març, 3.
Llavors, el 21 de març suposo que comença la primavera.
No sé si ho dic bé, però una cosa semblant.
A veure, març, juny...
Sí, després el juny és quan hi ha el solstici de...
Sant Joan, que ja és quan arriba l'estiu, com a tal.
Sí, o sigui, és qüestió de fer un calendari i mirar-ho, eh?
També, sí, però veig que ni tu ni jo no som gaire de consultar calendaris, eh?
No, perquè la veritat no el necessito gaire.
No, jo tampoc, jo tampoc.
Home, necessito el dilluns per saber que ets a venir aquí amb tu.
Però ja saps que jo sempre tinc el missatget de
Hola, Pep, bon dia.
Hola, que vindràs.
Que vens avui.
Sí.
Necessito assegurar-me que tindrem els col·laboradors aquí amb mi,
que són vosaltres els que rodeu aquest programa, també.
Ja m'agrada a mi que m'ho recordin, perquè no,
que el programa es fa, que no te'n paten un altre virus d'aquests que t'entrenen.
Clar, no, no, no, no, no, res, no.
Els virus 6 aquests...
Ni podria, ni molt menys.
Ben fora, ben fora.
Ben fora, fora.
Per cert, ja saps que a mi m'agrada,
des que en bàsic existia una web que es deia Minimàlia
i una altra web que es deia Rodamots.
Sí, senyora.
Soc molt fan, ja t'ho dic.
M'agrada que siguis fan.
Rebo cada dia l'email de la paraula i de la frase del dia.
Perquè et vas donar d'alta i t'enviem cada dia.
I tant, i tant, i tant.
I cada vegada que ho llegeixo me'n recordo de tu.
Gràcies.
Perquè, clar, ell també l'haurà rebut avui.
Ell també estarà llegint-ho en algun moment del dia.
Cada dia, sí.
Revisarà aquesta bústia virtual.
Sí, de braules virtual, però interessant.
L'has llegit avui?
Sí, crec que sí.
A veure...
Tros?
No, aquesta era de divendres...
Ah, sí?
Trossa era divendres passat.
La d'avui és Floc.
Floc, Floc de neu, per exemple.
Sí, jo tenia el dubte,
perquè, com a definició,
diu manyoc petit de cabells o de plomes, llavors.
Sí, però el Floc de neu...
Però Floc de neu no és cap manyec de...
Manyoc, perdó, de cabells.
Però quan parlem quan neva...
Sí, sí, els Flocs de neu.
Això és un manyoc de gotes glaçades, de fet.
Una boleta, així, un cúmul.
Sí, la volva de neu, el Floc de neu.
Són volves, són flocs.
Jo diria que sí que el Floc és correcte
i les volves, per descomptat,
que dium, quines volves més grans?
De neu més grossa.
Però és curiós, perquè es veu que
l'etimologia de la paraula,
que prové del llatí,
diu borrall de llana o peluix de drap.
És a dir, té poc a veure amb un Floc de neu.
I al final, mira com ha derivat la paraula,
que utilitzem com a Floc de neu,
que no té ni llana, ni peluix, ni drap, ni res.
És algo de la climatologia.
Vull dir, no fa justícia la tecnologia.
No sé si encara és més correcte la volva.
Volves de neu.
Volva de neu.
Perquè estan aquí en unes volves ben grans.
Volves.
Doncs ja saps que ho de seguida consultes
en el teu diccionari particular del senyor Google.
Del senyor Google, li preguntarem.
Sí, definició de volva.
Volva.
Correcte.
Partícula petita i lleu d'un cos que a l'aire s'emporta fàcilment,
que està en suspensió al aire o que és un líquid.
Floc de neu, correcte.
Molt bé.
Molt bé.
Doncs, en fi,
Fins aquí tenim...
El rodamots.
El rodamots.
I la frase, quina frase diu?
La frase diu...
Del minimal dia.
Ui, pot ser que cada vegada que entro em posa una frase diferent?
No.
És només un al dia, oi?
Un al dia.
M'ha semblat que abans he llegit un altre.
No sé.
Pot ser que depèn de l'AISP i de l'ordinador.
Està enviant un missatge només.
Sí, amb una frase.
Un que és minimal i l'altre que és rodamots.
Un.
I s'obre el del dia, eh?
No tota la setmana, per entendre's.
Ara, si cliques en un lloc que diu...
Doncs, tots.
No sé.
Mira.
Ho dic d'aquesta manera, eh?
Però no...
Crec que estic començant a descobrir que cada vegada que actualitzes la pàgina,
et va canviant la frase del dia.
No només n'hi ha una.
Mira el que acabo de descobrir, Pep.
Que dius.
Ho prometo.
Mira, acabo de refrescar la pàgina d'internet.
Sí, sí.
Ara em surt una.
Li torno a refrescar i me'n surt una altra.
Que li posa gel, una mica de gel per refrescar.
Li treu una miqueta d'aigüeta.
Què dius, ara?
Mira, et llegeixo una que m'ha sortit.
Però el d'avui, el d'avui?
Sí, sí, sí.
Posa dilluns.
Avui és dilluns 15 de gener de 2018 i cada vegada que refresco la pàgina em surt una altra.
Mira, ara m'acaba de sortir una altra.
Diu, com recordar-se de les coses que se'n van quan l'enteniment està encuriosit de les que venen?
Ja.
O sigui, és una pregunta, eh?
Com recordar-se de les coses que se'n van quan l'enteniment està encuriosit de les coses que venen?
Clar, estem preocupats del que vindrà i ens oblidem ja de les que han passat, d'alguna manera, no?
De dir que ja han passat i estem encaparrats amb el que vindrà.
I l'ara, què?
Quina ara?
L'ara?
El present.
Clar, si estàs pensant en el que hi havia.
És ara el present.
El present és pensar en el passat i imaginar-se el futur.
I imaginar el futur.
Sí.
És una cosa, però jo què sé.
S'ho han inventat, aquests.
Avui ho qüestiono tot.
Pots refrescar-ho?
Doncs refresquem-ho.
Mira, aquí una miqueta d'aigua.
I mira, em surt una altra frase.
Què dius?
Diu, tornem al passat, eh, ara.
Ell també diu 15.
Sí, sí, diu, avui és dilluns 15 de gener de 2018 i veu una altra frase que sembla que ens hagin escoltat.
Diu, el passat, tanmateix, és un toll ple de fang i capgrossos.
I sovint el que enllota el silenci solen ser les paraules.
Miquel Martí i Pol.
Va, això.
Doncs no em havia passat mai, això.
A mi tampoc, però...
Perquè jo no refresco.
No?
Bueno, jo, si la pàgina es queda encallada, sí, però...
Jo no.
I mira una altra.
Podríem estar així tota la...
Tota la tarda.
Tota la secció del programa.
Bé, doncs deixem-ho aquí perquè, si no, ja dic...
Sí, sí, però és curiós perquè, de fet, jo al Facebook,
de la plaça Mireia havia penjat la frase que m'havia sortit abans
i no era cap d'aquestes, clar.
A les nostres oients diran, què, s'ho inventa la Mireia?
No, no, no.
Entreu i comproveu que si entreu a minimàlia.net i refresqueu...
Quan no obri l'ordinador a casa...
Ja ho veuràs, prova-ho.
Ja ho miraré perquè fins ara, doncs, obria el missatge que m'arribava
i veia la frase que hi havia dia.
Clar, però dius el correu, eh?
Del correu.
Clar, jo estic dins la web directament.
Ah.
Clar, clar, clar.
Ui, ah.
Ei, ui, ah, cuidado, eps.
Ui, sí, ui.
Eps.
No, jo parlo del missatge, que m'arriba el missatge,
el de minimàlia o el de l'altre?
El rodamots.
No, doncs jo soc a minimàlia.net.
Sí, estàs a la pàgina.
Estic al web, sí, sí.
I cada vegada que refresco...
Sí, sí.
Tiro una mica de llimonada, una altra.
Diu, de la pròpia sort, no n'està content ningú.
En canvi, tothom està cofoi del seu talent.
Vale.
De Tolstoi, eh?
Tolstoi, això?
Sí, sí, sí, sí.
Bueno, senyor...
Mira, el que hem descobert avui, eh?
No, no, amb això, jo com que no entro a la pàgina,
sinó que llegeixo el correu que m'envien...
Sí, jo també, jo també.
Però mira, avui m'he adormat per obrir el web, per mirar...
Sí, mira, tot això que sabem de més.
I, escolta, hem descobert això.
Clar, perquè a la millor aquí surten totes.
jo què sé.
Clar, no ho sé.
Sí, no ho sé, jo ho veurem.
Que curiós, que curiós.
Molt bé.
Molt curioset.
Sí.
Com ha anat el dia avui, en principi?
En principi bé, espero que acabi també bé, no?
Jo també espero que acabi bé.
El que passa és que abans he sentit una mica,
que comentava també, el fet d'aquest matí,
que hi ha hagut l'enterrament d'un bon amic aquí a Sant Just.
Sí, malheret.
Perquè, bé, o sigui, jo he començat el dia al cap.
Ui.
Perquè em tocava.
Ah, va, no per...
Em tocava revisió general, eh?
Sí, jo quan m'has escrit el missatge de...
Què, com era?
Això espero.
Això espero.
I dic, bueno, clar, jo també ho esperava que vinguessis, no?
No, d'una sortida, sí.
M'has deixat amb un...
No, no.
Amb un dubte.
Clar.
Això espero, però si puc, no puc ser.
I el dubte jo el tenia i penso, home, clar, jo també ho espero.
No, no, ho volia dir afirmativament.
Sí, sí, sí, ho m'ho penses com a tal,
però clar, quan eren més enllà de les cinc i no hi eres,
dic, carai, potser era un dubte real.
Feia temps.
Estava escoltant un concert, precisament, des de la Xina.
Bé, que el donaven a gravar.
Ah, dic, t'has anat a la Xina.
Has escoltat un concert i has tornat, carai, que ràpid.
Ja m'ho he llegit a anar i algun dia.
Quina velocitat.
No crec que hi vagi a les meves edats.
I comentaves que has anat al...
Sí, no, que he anat al cap i, per sort,
doncs m'han dit que la depressió estava molt bé.
Ja ho sabem, això.
I ja està, havia pujat una mica de pes
i això m'ha empipat molt perquè havia baixat.
Això se'n diu Nadal, se'n diu Nadal.
Sí, esclar, està clar, però esclar,
m'ha sabut greu perquè havia rebaixat, doncs,
un parell de quilets i em sembla que els he tornat a recuperar.
Bé, passa res.
Mira, l'altre dia vaig llegir una frase que em va agradar molt.
Diu que la corba que més cuidis
sigui el del teu somriure
i que sigui més corba quan més la cuidis.
És a dir, que les corbes del cos, Pep,
escolta, saps el que et dic?
D'acord, ja et dic.
Cuida't del somriure i del cos, escolta,
mentre estiguem sants, quilo munt, quilo ball.
D'acord, sí.
Bueno, això és el meu pare, eh?
No, no, però sempre s'ha de llegir-ho una mica.
Sí, sí, sí, sempre a dins d'estar sants.
No sé que s'ha de llegir res de l'altre món,
però bé, molt bé.
I llavors, ja et dic que començava bé
en aquest sentit que...
Però després hi va l'enterrament
i això m'ha sabut molt de greu.
Bueno, m'ha sabut molt de greu
perquè és clar, és una persona que coneixia
per molts anys, havia treballat amb ell
en el seu despatx una temporada,
havia cantat amb ell, havia estat
a les juntes de la Federació de Corals amb ell,
o sigui, una persona amb la que havia tingut
molta relació fa anys.
Sí, havia estat també a la...
Ell va estar a l'atreu, el president.
Sí.
A l'orfeó, com a president, cantaia.
Bueno, havia estat també alcalde.
No, el seu germà.
El seu germà havia estat.
Sí, ell no, l'Antonet, l'Antonet Malaret.
Ell era el Rafael Malaret,
era el germà petit, més petit.
Era d'aquells que diu
«viu més el que piula que el que xiula».
I això com és?
Vull dir, el que sempre s'està queixant,
«ai, que estic put»,
és el que viu més.
I l'altre que...
I el que no diu mai que es...
I el que cau primer.
I en aquest cas va ser, certament,
l'Antonet, el seu germà,
estava, diem-ne, relativament bé,
i de cop i volta,
abansava molt i va morir.
I ell, que sempre havia estat malalt,
sempre de dolors,
i mal de les cames, l'esquena, etcètera,
havia patit moltíssim amb això,
doncs resulta que, mira,
fins ara, fins avui,
als 93 anys...
93 anys, eh?
93, sí, sí.
Com la deu ràpida,
però són molts anys, això.
I tant, i tant, i tant.
Havia sigut president de l'Ateneu,
havia sigut president també
de Borfeo Enri Morera,
havia cantat el Corro Pom de Flors,
i en el grup de Gregorià de l'Ateneu.
O sigui que la seva vida
també era la música.
Havien fet bastants viatges musicals amb ell,
cap a Itàlia, etcètera,
i vull dir que, en aquest sentit,
sap greu, no?,
per una persona que ha estat
dintre de Sant Just,
doncs un activista cultural molt important.
I tant, i tant, i tant.
Des d'aquí,
doncs això el recordem,
i tot el pès a la família i amics.
Sí.
Bé, l'altre dia em vas dir
que portés un llibre.
Oh!
Ai!
Jo me n'he recordat, eh?
Bé, com que jo vaig comentar ja un llibre,
ja sóc sucre i avui et toca tot,
perquè jo avui no n'he portat cap.
Ah, és que tu em vas dir,
mira, l'he portat un llibre.
Sí, sí, sí, i tant, i tant,
bona memòria, bona memòria.
N'he portat dos.
Sóc jo la que fluixeix amb la memòria a vegades.
M'he portat un que és més genèric
i l'altre més local.
Vinga.
Doncs el genèric, en aquest cas,
és el poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra.
Ah, mira.
És un llibre que recull és aquest poema de Nadal,
que per mi té un significat molt important,
perquè és un poema que conec força,
que he recitat bastantes vegades,
a més a més, juntament amb la meva mare,
en una època determinada,
que, doncs, amb festes que fèiem a l'Ateneu mateix,
amb l'Orfeó, etcètera,
doncs hi havia aquelles col·laboracions
gairebé espontànies dels companys
i de la gent que formàvem part d'aquella entitat,
i, doncs, en aquest cas, amb ella llegíem
el poema de Nadal, alguns trossos escollits.
És molt llarg, eh?
No, no, no ho fèiem sencer.
Ah, no, perquè estava llegint ara algun tros i...
Sí, no, no, el que vaig fer, mira,
és que nosaltres, al centre d'estudis,
cada any organitza una vetllada poètica per Nadal.
Abans sortíem al carrer
i, noia, feia un fred terrible,
començàvem...
Mala època per sortir al carrer,
al qual fer res.
Sí, però anàvem enviant els versos pel carrer
i, doncs, abrigats,
amb la bufanda fins al capdamunt
i algunes dates amb pluja i tot.
vàrem decidir, finalment,
escolta, fem-ho a dintre la teneu.
Home, molt més agraït.
I és més agraït.
La gent també estarà més còmode,
poder venir.
Nosaltres també estarem molt més tranquils
perquè no haurem de patir.
Ningú se li cangranarà cap part del cos.
Que va.
Clar, i d'aquesta manera,
doncs, vàrem seguir,
ja fa uns quants anys,
fent aquestes, doncs...
Les lectures, no?
Les lectures poètiques.
Es tria, normalment,
un o més d'un.
Ho hem barrejat bastant,
els poemes que es diuen,
o que es llegeixen aquell dia.
I després hi havia una curiositat,
diguem-ne,
que el mateix centre,
en les persones que llegíem els poemes,
ens obsequiava amb una puncètia.
Ah, no, puncètia?
Sí, aquesta de les fulles vermelles.
Ah, sí, la de Nadal.
La flor de Nadal, sí.
Sí, la de Nadal.
I resulta que, molt bé,
jo no n'he ressuscitat cap,
se m'han portat, pobretes.
I aquí la conserva,
i Déu n'hi duret.
No, jo no hi ho aconseguim mai.
Però amb la part, aquesta botànica teva,
que tens de...
Sí, però que sóc mal d'extra.
Sí.
Ah, jo creia que tenies...
Puc conèixer.
Sí, que els donaves bona i llarga vida,
les plantes.
De fet, estava a punt de portar-te'n un parell,
a veure si les ajudaves a viure,
perquè jo tampoc no soc gaire trassuda.
Depèn de si me'n recordo i...
Ah, bueno, clar.
I ja hi som.
Si me'n recordo i llavors...
Segons que no som de calendari,
si és el que passa.
Ens hem d'apuntar, no?
Ai, quan fa que no és regata la planta.
Tinc una colla de ciclàmens que estan molt bé.
Els ciclàmens són molt bonics.
Molt bonics.
I doncs...
Si no...
Algun dia arribo i me'ls miro al matí i dic...
Però quants dies fa que no els regues?
No, doncs mira, ja són dos, eh?
Ja són dos, Pep.
Jo avui he regat una orquídea i dic...
I baixen, es desmaien.
I al cap d'una estona,
quan s'han regat i els has banyat bé,
doncs estan ferozos.
Sí, no?
Es nota, es nota.
Saps què m'ha passat ahir?
Estava caminant per la part de Coixarola,
d'aquí, de la part de la carretera de les Aigües.
No ho has anat a fer de pastora?
No, no, no.
Aquest cop vaig anar pel meu propi peu,
però aquí veia la ciutat
i llavors era diferent la cosa.
La carretera de les Aigües, bueno, per aquí dalt.
Sí, per aquí dalt.
Sí, sí, sí.
I estava vingut unes plantes, no sé què,
i volia agafar una, no la volia tallar per la meitat,
perquè no m'agrada tallar-les,
però, bueno, no sé, és una mica maldestre
i pum, la vaig tallar.
I va començar a plorar, la planta.
Sortia com una llet.
Sí, però no parava.
I jo, ostres, em vaig sentir tan malament.
Per, dic, mare meva, Mireia...
Què és fet?
Clar, i, bueno, em vaig sentir molt malament,
la veritat sigui dita, eh?
No m'havia passat mai de fixar-me en aquesta cosa, saps?
Sí, sí.
No sé, potser dins de la ciutat
no valorem aquestes petites coses.
I al sortir a veure-ho, dic,
pobra planta,
si l'estic fent plorar
perquè l'he tallada per la...
Bueno, sense voler, eh?
Però va passar.
Tota la sàvia que tenia lluny.
Exacte, però no parava, eh?
No parava, no parava.
Senyor, senyor.
Sí, bueno, no em renyes més,
que ho vaig passar fatal.
El brogi, vas trucar.
Sí, mira, no sabia què fer
i la vaig tornar a deixar allà,
com vaig poder,
i dic, mira, és igual,
me'n vaig per un amigut
i ja està, deixo la muntanya tranquil·leta.
Senyor, senyor, senyor.
I, no, bueno,
però a part d'això,
que sabies que tinc,
com es diu, una orquídea.
Tens una orquídea.
Molt bonica.
Ah, d'aquelles que van amb la canya
i que fa la floreta.
Sí, i m'està aguantant bastant, eh?
Ah, jo aguanta.
Sí, porta un mes i poc ja amb mi.
Si té bona claror i bona temperatura,
que ella es trobi bé allà,
aturarà molt.
Jo crec que està bé,
li toca no molt de sol,
però té hores de sol.
Claror, claror.
Claror, i no li ve directa tampoc.
Llum, sí.
I està envoltada,
a més plantes,
que jo crec que es porta molt bé entre elles.
I de tant en quan,
quan me'n recordo tan bé...
No es barallen.
No, no, no, es porten bastant bé.
I quan recordo dic,
ai, calla, que l'hauria de regar.
Però es veu que no necessita molta aigua,
les orquídies.
No, tampoc.
Però a vegades les matem de set.
Ja.
I a vegades les matem perquè els ofeguem.
També.
I això és difícil de saber.
És trobar un pont intermit,
com amb tota aquesta vida.
Quan ve el Jordi Ferraz al matí,
com ara demà al matí,
que vindrà per la tertúlia,
doncs algunes consultes aquestes
li podem fer.
Oh, doncs mira.
Aquella és florista.
i, per tant, coneix les plantes
que cal regar-les més.
Rentar.
Rentar i regar.
Perquè també s'han de rentar.
Almenys les fulles també es poden rentar.
Sí, i tant.
Home, jo n'hi ha...
És que, clar,
no em sents noms de les plantes que tinc,
però n'hi ha algunes...
Respiren, respiren per les fulles, també.
Com es diu la...
Espera, eh?
La costella d'Adán?
Potser que n'hi ha una...
Aquesta no ho conec.
La costella d'Adán?
No, no, no.
Que té unes formes així molt grans...
No ho sé.
Hauria de veure un dibuix perquè...
Ara, si puc, t'ho busco i t'ho miro,
però són unes fulles molt grans
que també, a vegades, s'omplen de pols.
Sempre.
De lo gran que és la fulla,
vull dir, s'acumula tota la pols.
Aviam, gran o petita,
la pols que hi ha...
Bueno, sí, però es veu molt més.
Quan la fulla és gran, dius,
ostres, com s'acumula el pols
amb una pobra fulla?
Doncs abans t'estava explicant això...
Sí, perdó, hem anat a parar...
Mira, hem anat a parar.
Ja sabem, no?
A treure la polsa.
A treure la polsa.
A treure la polsa de la polsa.
Amb el drap de la polsa.
Deixo seguir parlant, Pep.
No, no, i ara,
doncs tot això que forma part
de la cartoria que fem, no?
Sí, sí, de les nostres divagacions
sobre la vida.
Doncs aquest any
van tenir la junta
dels centres d'estudis,
va tenir un cert,
per dir-ho d'aquesta manera,
perquè feia 30 anys,
em sembla,
al centre d'estudis,
i doncs va dir,
mira, canviarem una mica el sistema
i en lloc de regalar una puncetia,
el que regalarem serà un llibre.
Oh.
I dius, molt bé,
perquè el llibre no cal regar-lo.
I no se'n farà mal bé,
no sé que se'n fiqui,
no sé que se'n mulli o alguna cosa,
però...
Sí, exacte, sí,
es pot rovellar.
És més útil, és més útil,
potser el llibre.
Ah, molt bé.
I el llibre és aquest
que ara t'ensenyo,
no sé si avui va a la càmera
o no va a la càmera,
però...
Avui, mira, no,
crec que el tenim apagat, eh?
Doncs mira,
pels que no...
Però pels que ens estan escoltant...
Sí, és un llibre
que és de la D162
i recull precisament
el poema de Nadal
de Josep Maria de Sagarra
i llavors hi ha unes il·lustracions
magnífiques
que jo diria
que són de la primera edició,
del 31,
que són...
Del 1931.
Del 1931, sí,
perquè, és clar,
estem parlant d'aquest llibre,
bueno, el poema,
doncs hi ha tots els seus dies,
però sempre és actual.
Dies i anys i anys.
Sempre és actual.
Sí,
i els dibuixos,
aquestes il·lustracions
són d'Enric Ricard,
que són magnífiques.
Jo diria que són el Boix.
El Boix?
El Boix.
És a dir,
un sistema de gravar.
Ah.
Tu agafes una fusta de Boix.
d'il·lustrar, no?,
com de pintar-vos-hi,
de dibuixos.
No, no, no,
el Boix és una fusta, no?
Sí.
Comencem per una fusta.
Vinga, comencem per una fusta.
Una rodanxa d'aquesta fusta,
d'una branca,
imagina't,
ara parlo així
sense saber tècnicament com va.
Bueno, anem a imaginar-nos-ho.
Però tu agafes una eina
de buidar
i vas buidant la fusta
fent un dibuix,
o sigui, un negatiu.
Val.
Com complicat, eh?
Tu buides la part
que no sortirà
i la part que no has tocat
és la que quan hi poses tinta
i l'apliques sobre un paper
és la que marca, no?
És així.
Sí, sí, sí.
Perquè el que no toca...
Com un estamp.
El que no toca la tinta
no es veu,
no queda marcat.
I és un sistema
que se diu el Boix,
un gravat al Boix.
Hi ha gravadors boníssims,
he conegut
gravadors molt bons
que feien...
Boix, amb B alta.
Boix, sí.
Bo-I-X.
Bo-I-X.
B-O-I-X.
Doncs que feien, per exemple,
com si diu això,
de Libris,
Ex Libris.
Ex Libris és una marca
que tu et fas fer un dibuix,
per exemple,
amb el teu nom
o amb el que t'agrada més
i en els teus llibres
de biblioteca
doncs els hi poses
la teva marca.
Aquest Ex Libris
pot estar fet
sobre un tampó de goma
o el que sigui,
un cop ja s'ha acabat
l'elaboració
del gravat al Boix
i llavors tots els teus llibres
tenen la teva marca
que és com si tinguessin
la teva firma.
És un registre
i que el llibre és meu.
És com un tampó
d'aquests de pom,
com d'estampar,
de marcar.
Això mateix, sí.
Aviam si ara
a distància...
Oh, que bonic.
Això són unes cortines,
per exemple, etcètera.
Sí, una estrella.
Sí, sí.
Bueno, en fi,
hi ha l'estrella,
l'estrella de Nadal.
Després hi ha els pastors
aquí, doncs,
que estan guardant el rabat.
Que l'alaborat, com i do.
És un sistema de gravar
molt interessant
i bonic,
el Boix.
Gravats al Boix.
Gravats al Boix.
Sí,
i aquí a Sant Jus
vam tenir un vicari
que era
Montsempere Liví,
que després es va fer
monjo de Montserrat
i la seva especialitat
era gravats al Boix
i feia exlibris
per la gent
que li demanava.
Un exlibris.
fes-me un exlibri,
és com que et fessin la firma
i tu llavors
a tots els teus llibres
de la biblioteca
els marcaves
i sabies que aquell llibre,
si el deixaves,
potser no el veuries mai més.
No, clar.
el que el tenia,
el que el tenia,
veia que no era seu
perquè si no
que era del que li havia deixat el llibre
perquè portava la marca,
portava la signatura,
portava,
doncs,
de qui era,
no?
I, doncs,
el poema de Nadal
l'altre dia vaig agafar,
estava sis a mig
quiet a casa,
dic,
ben,
què faré?
I llavors vaig agafar el llibret aquest
i me'l vaig empassar de dalt a baix
i me'l vaig passar molt bé,
molt bé,
perquè el que té en Sagarra,
per exemple,
és que té un lèxic
que no te l'acabes mai.
sempre descobreixes paraules noves
és dents,
és dents,
has d'estar en un diccionari al costat
també per entendre-ho.
Alguna vegada sí,
vull dir,
si no estàs molt avassat,
jo almenys necessitaria
petites ajudes
per entendre també certes paraules.
Sí,
jo tinc les obres completes
d'ell d'en Sagarra
i no vol dir que tot s'entengui,
vull dir que totes les paraules
perquè tenia una riquesa absoluta
de lèxic i de vocabulari
i, per tant,
doncs,
l'utilitza
en llocs que tu diries
aquella paraula que no n'has dit mai,
ell la posa
i...
Ell va a Rodamots
a buscar les paraules,
anava a Rodamots,
no?
No existia a Rodamots,
jo diria que els de Rodamots
l'han anat a buscar bé.
Exacte,
es va a anar amb ell
per explicar-nos paraules
en desús.
Seria més possible,
de paraules,
doncs,
molt cultes
i molt encertades,
a més,
més en el punt
que les posa sempre.
I tant.
Si no,
només faltaria.
I quin era el llibre
que has dit?
Un més d'aquí
i un més d'allà?
Sí,
un més local,
diguéssim,
aquest altre,
sí,
aquest caprem de...
ens engloba
una part de l'obra.
Espero que n'hi hagin pocs
que no els hi soni,
dels nostres oients.
Del poema de Nadal?
Clar.
Esperem-ho.
Jo crec.
A menys de l'escola
això surt en un moment.
I quan arriben
aquestes dates de Nadal?
Perquè pensem
que encara estem a dintre
del cicle nadalenc.
Ui, quina mandra.
Fins el 2 de febrer.
Quina mandra.
Fins el 2 de febrer
no s'ha de treure el pessebre.
És com...
Què dius?
El que sents.
Ui, mare meva,
el 2 de febrer.
S'hauria de treure,
que creuen en l'arbre.
Ui, sí.
Clar, perquè és cicle nadalenc.
Sí.
I agafa des de les vegílies.
Podríem dir des de Santa Llúcia
que comença la fira.
Sí.
De Santa Llúcia.
Sí, sí, sí.
Per dir-ho d'aquesta manera,
que no sé quan comença exactament.
Crec que és per la puríssima,
més o menys.
Principis de desembre comencen,
més o menys.
Principis mitjans.
Doncs això.
Acaba el 2 de febrer.
Mare meva.
La candelera.
Ah, sí.
La candelera.
Llavors, aquí s'acaba.
Ja pots agafar el pessebre
i guardar les figures a la capsa
i s'ha acabat, eh?
Fins el 2 de febrer
tothom amb el pessebre
i l'arbre a casa, eh?
Que si no,
el cicle no es tanca bé.
Sí, no?
És que és així.
I l'altre llibre,
és el tema local.
Aquest sí que és tema Sant Justenc
i forma part una mica
d'aquesta tertúlia Sant Justenca
que ho barregem absolutament.
Sí, això...
Però és que...
Perquè és una plaça.
Això és una plaça aquí.
Vinga, doncs comentem.
És com si estiguessin sentats en un banc,
però més calentons aquí dins, eh?
Per això, sense passar fred.
Sí, amb una beguda una mica calentona
i ja està, no?
Doncs, aquest se'n diu
el nom tan senzill com
Els arbres de Sant Just d'Esvern.
Oh, ui, Ginko Vilobas.
Ai, mira que bé m'ha sortit.
Esclar, Ginko Vilobas.
Ginko Vilobas.
Evidentment, perdoneu,
aquí sí que es pot trobar.
Però mira, el més curiós del cas
és que aquí hi ha aquest treball
d'una gent que es va dedicar
durant una temporada a resseguir
quina era la part botànica
que ens ocupava d'aquí, Sant Just.
Perquè d'aquí és aquest llibre, perdona'm.
Mira, el llibre el recull
i ara t'ho diré perquè no és tan fàcil.
Ho dic, perquè hi ha força gent
que hi participa i miraré de dir-ho.
Es va fer en època del Ramon López,
quan era alcalde, l'any 97.
Això té 97, mira, farà 20 anys, 21 anys.
Jo, sí, sí, sí, ja havia n'escoltat.
Mira, aquí el recull de dades
i redacció de textos són
Ramon Guali de Besa,
Ferran Rueda i Aguilera
i després il·lustracions
Cecília Caballero i Arroyo.
Són les persones que van estar treballant
aquest llibre sobre la botànica de Sant Just.
I mira, una de les curiositats
és que aquí podem veure,
senzillament perquè els posen de l'1
el que s'acaba,
els arbres de Sant Just prorofabètic.
i són 40 arbres que tracta aquest llibre,
40 espècies diferents.
Tipus d'arbres que viuen aquí.
Sí, mira, hi ha abets, aurons,
i hi ha bern, branquiquiton,
catalpa, casuarina, cedres,
lladoner, garrofer,
arbre de l'amor, margalló, taronger,
ciprés, fins a 40.
Mare meva!
Sí, sí, sí.
I llavors, aviam, no sé si hi ha el gincó.
Home, el gincó.
Està o no?
Ah, es diu gincó?
Gincó biloba.
Ah, però abreviat pels amics és gincó, no?
Aquí només han posat gincó perquè...
Oh, mira, amb el bonic que és el nom, tot sencer.
Iguis, Truana, Magnòria, Amèlia, Moreres,
o sigui...
Les Moreres, també.
Llavors està molt bé perquè aquí et remet a quina pàgia has d'anar
per veure tota la presentació
amb dibuixos magnífics, que també hi ha,
esquemàtics de les fulles, del fruit, etcètera, etcètera,
d'aquestes espècies.
I entenc que de cada arbre o espècie
explica una mica, no?, una mica d'història,
de tecnologia...
Sí, sí, d'on ve, perquè és aquí, d'on procedeix, etcètera,
on està plantat.
A més a més, pots anar-lo a visitar.
Clar, clar, per això ho dic, serà com una guia
de fauna i flora de Sant Just.
Perquè al final de tot hi ha un mapa,
com teníem l'altre dia,
que hi havia un altre dels llibres
que eren els carrers de Sant Just,
doncs que hi havia el mapa de tots els carrers
per saber on havies d'anar.
I aquí els arbres de Sant Just també estan tots marcats,
numerats,
i llavors tu pots anar en el punt geogràfic exacte d'aquí a Sant Just
i observar l'altre, no?
I veure que hi ha bre.
Per tant, aquí vull veure el gincó.
A veure, busquem així el gincó,
a veure si el podem...
Aviam, el gincó, ara et diré...
No, a buscar el gincó.
Per cert, ara que has dit aquest llibre,
que es diu tal qual, no?,
els arbres de Sant Just.
Tal qual.
Tal qual.
Va dir que a l'Ajuntament de Sant Just
m'ha fet 2.000 exemplars.
Veig que a la biblioteca d'aquí de Joan Margarit
en tenen, eh?, d'exemplars.
Per si hi ha algú que vulgués estar interessat a mirar-ho...
Sí, sí, sí.
Aquí a la biblioteca totes les publicacions s'enjustenques.
I tant n'hi ha.
Totes les referències de Sant Just ho tenen.
Totes les miscelànies, tots aquests llibres,
que n'hi ha bastants més dels que ens sembla dedicats a Sant Just, eh?
No, sí.
De temàtiques molt diferents.
Seríem hores parlem dels llibres que tenim d'aquí.
Això mateix.
Aviam, anem a la pàgina 44.
Mira, això m'ha recordat un llibre que...
Saps que tinc diferents llibres actius, no?, en actiu.
Sí, sí, això és un tret característic meu.
Doncs n'hi ha un, el que fa és que me'l vaig deixar a casa d'uns amics
i encara me l'han de donar, però...
El pastor.
Sí, correcte.
Me'l vaig deixar per allà dalt i ja me'l portaran.
Es diu La memòria secreta de les hojas.
Ah.
I és...
Bueno, no porto moltes pàgines llegides
perquè crec que portava unes 20 o 25,
quan me'l vaig deixar allà dalt.
Sí.
Però és molt bonic.
Almenys les poques pàgines que he llegit
és molt bonic perquè parla, a part de la vida de les plantes
i de la feina que comporta,
que elles mateixes creixin,
i, bueno, en fi...
Sí, el que veiem abans, que això l'arregues de cor.
Sí, exacte.
Màssia poc.
Sí, i està lligat a part amb una història d'una nena
que treballa amb el seu pare en un laboratori.
Bueno, és bastant curiós.
Ara m'has fet recordar.
Si algú vol saber el nom, es diu La memòria secreta de les hojas
i a la casa del libro, a Amazon,
bueno, tot arreu on vulgueu, doncs el podeu trobar.
Molt bé.
Hem trobat el Ginkó?
No, bé, hi és, però ara estava buscant la pàgina
perquè en seu, és un índex que...
Que no està ordenat, o què?
Que no l'acabo d'entendre.
Si podem trobar-lo bé, si no, cap problema, eh?
Però em feia il·lusió, sapiguer,
després de parlar tant del Ginkó.
A veure, 11, 14...
Ah, ara deu ser la pàgina, això.
Clar, no et posarà...
Ginkó, 44, aviam, mirem la pàgina 44.
Sembla que estem jugant al bingo, eh?
44.
44.
4, 4.
Línia, línia.
Sí, ho trobem.
Aviam, 44, 41, 45, 44...
Home!
El tenim o no?
A veure, la imatge, el dibuixet aquest.
Home!
Què et sembla?
Ah, és només les fulles, per això.
No han dibuixat tot l'arbre, no?
No, aquí hi ha moltes fulles i prou.
Vull dir que fa aquests ventalls,
és molt curiós, és bonica de veure.
Sí, sí, sí.
Aquesta molt bé.
Saps que jo portava una fulla al monader?
Sí.
Bé, no sé, el porto encara, crec que sí.
Ah, doncs molt bé.
El vaig ficar ja premsat entre dues targetes i ja va quedar.
Sí, ara jo estava pensant l'altre dia
d'anar aquí a l'arbolari de Sant Lluç
i dir-li si té, doncs, comprimits de ginkó.
És veritat, de ginkó.
No hi vaig anar, és que és de casa, no?
Sí, sí, sí.
És que és un arbre de casa.
Fa gràcia el ginkó.
El ginkó, sembla que siguin com un amic.
És un amic, el ginkó.
Sí, sí, no, no, òbviament, òbviament.
I tant, perquè t'ho cura tot, eh?
Té vida, té vida.
Menys els creus plans, gairebé t'ho cura tot.
Això sí.
Sí, és veritat.
Doncs vols que llegim un truc, bueno, a veure què diu del ginkó?
Un ginkó, oi tant.
Sí, així ens quedem en els últims 5 minutets de programa.
Sí, naturalment.
Diu, hi ha qui considera el ginkó com el més singular i fascinant dels arbres coneguts.
I un conec un que ho fa, que és el CEP.
Que s'han trobat fòssils que demostren que ja era a la Terra fa uns 150 milions d'anys.
Uau, 150 milions.
Considerant-se avui el dia un fòssil vivent.
Quin poc valor li donem a aquestes coses, eh?
Veus, se citen exemplars de milers d'anys.
On pensava que era l'home que l'havia salvat de l'extinció,
perquè només es coneixien exemplars plantats, amb pagodes i temples.
Però cap al 1916 es va trobar salvatge en una zona del sud de la Xina,
d'on sembla ser original.
De la Xina?
Sí, sí.
De la lluny, eh?
Llavors, per explicar altres coses,
presenta flores masculines i femenines,
individus diferents,
allò que dèiem, que hi ha arbres masculins i femenins.
Sí.
Els metge parrets diu que són els femenins.
Sí.
Els més paixets i gordets són els femenins, no?
Els veus?
Els més estirats i alts.
La fusta és de grafí, de bona qualitat,
dura i poc...
dura, de durar, de força, sí, dura i poc reïnosa.
Es fa servir al Japó per abanisteria.
Oh!
Fixa't tu, eh?
El ginko es planta com a arbre ornamental,
cridant l'atenció per les seves fulles peculiars,
d'aspecte tendre, que són verdes,
i amb un agradable to daurat a la tardor.
Daurat?
Daurat.
Jo, veus, no l'he arribat a veure, eh?, aquest color encara.
Forces arbres, de fulla caduca.
Sempre l'he vist més verd.
que després ara, a la tardor, es posen d'aquell color groc, torrat,
tan bonic que fa, doncs, aquella estaca tan bonica és entremig dels arbres de fulla peregna.
I, doncs, d'aquesta manera tenim aquí a Sant Just aquests exemplars del ginko biloba.
Oh, quina il·lúcia.
Que fa 150 milions d'anys que existeix.
És que està dit, dit així, és que no et cap a la boca, perquè...
No, no, no, jo encara em faig creus que jo ho he descobert aquest any, no, el 2017,
ho vaig descobrir, un dia te'n recordes parlant de no sé què estàvem parlant,
a veure si algun dia recupero aquell tros de programa.
Sempre hi ha un dia, un moment, que descobreixes una cosa que...
Tu, jo, aquí cada dia, ja t'ho dic ara, i amb tu encara més, Pep.
I recordo aquell dia que vas sempre,
Ostres, com després d'haver viscut aquí tants anys a Sant Just?
No sabia jo de l'existència d'aquesta...
No, no, no, no.
No que estigués a Sant Just ja, sinó que existia una espècie...
Però, a més a més, que tinguéssim aquí a Sant Just.
Vull dir que també és un honor.
Pots anar a veure quan vols.
Sí, no, i abraçar-los.
I abraçar, i abraçar.
Que sempre ho diem, això és veritat.
I abraçar.
És bon, és bon, aquesta.
Sí, sí, sí.
Ho farem, ho farem, és una bona teràpia.
Jo, una vegada, quan m'agradava més anar a caminar,
que ara, mira, hauria de caminar més,
i, doncs, tenia l'excusa, t'explico una cosa.
Jo feia que era un...
És un petit secret, però, a veus, no?
Jo feia una contraportada de la Vall d'Avers,
que se'n deia l'ull del quiso.
L'ull del gos, no?
L'ull del quiso, sí.
L'ull del quiso.
Veus, aquesta sí que la feia, el quiso és el gos.
Sí, el quiso és un gos.
Perquè una vegada vaig anar per la Cerdanya,
que hi anava bastant sovint, una temporada,
i, doncs, d'una vaqueria va sortir un quiso
que era més brut que les vaques.
Una cosa, però...
Però atacar-te tu, oi?
No, no, no, va sortir acompanyant les vaques.
Ah, val.
I era tot així, molt curiós, i m'ha fet molta gràcia, no?
I li vaig fer una fotografia d'aquells quissos
trempats i dolentot i tot allò, no?
Un quiso, un quiso.
I, llavors, se'm va acudir de denomenar
aquella contraportada, que vaig escriure bastantes contraportades,
que era l'ull del quiso.
L'ull del quiso.
I, doncs, explicava què veia el quiso, no?
Sí, vas posar-te la pell d'ell, bueno, mentalment, no?
Sí, sí, sí.
Posar-te la pell d'imaginar-te a veure què podia pensar.
Això mateix, i què veia, i com ho veia, i què feia,
i com es trobava, i anava pel món, doncs, veient coses, no?
I, al cap, vull dir, el quiso era una màquina de fotografiar.
Clar, no.
I l'ull era l'objectiu.
Llavors, el que explicava, doncs, era això.
El que jo veia a través de l'objectiu de la màquina fotogràfica, no?
I llavors li vaig aplicar l'ull del quiso.
Doncs pensa que hi havia molta gent que, quan em trobava,
em deia, què fa el quiso?
Què dius?
Sí, perquè potser ho vaig descriure de tal manera
que la gent es va pensar, realment, que jo tenia un gos.
Això vol dir que estava molt ben descrit
i jo, bueno, t'hi vas posar molt en el paper.
Com que hi havia molt temps, aquella contraportada.
Aquí tenim tots els valls d'en Ves, els butlletins, aquí ho tenim tot arxivat, eh?
Està tot digitalitzat.
Doncs, ho buscarem.
Et sembla si ho busquem el proper dilluns?
Això depèn de tu.
Sí, sí, sí, va, carà.
Sí, sí, que veig que m'has fet molt a casa amb el dels llibres i ens queden un parell de minutets,
així que m'anoto això, eh?
Sí.
Buscar l'ull del quiso.
L'ull del quiso.
L'ull del quiso.
Contraportades de la Vall de Verst.
De la Vall de Verst.
Doncs aquí tenim un munt de...
I n'hi ha forces, eh?
Vull dir, durant una temporada vaig fer-ne bastantes, no?
I em feia gràcia perquè la gent em preguntava, què fa el quiso?
Com està?
I em pensava que sortia jo a passejar molt bé.
Doncs prometo recuperar-ho i el proper dia li anem un cop d'ull
i si no és molt llarg, doncs ho intentem llegir aquí a veure...
Bueno, esclar, depèn només...
Sí, sí, m'has creat la curiositat ara, Pep.
Sí, doncs molt bé, perfecte.
Sembla bé?
Em sembla molt bé.
Perfecte.
Apa, doncs fins a la setmana entrant.
Doncs, si tant, ens veiem dilluns vinent.
Perquè dilluns no...
Això espero, no?
Sí, això espero.
Això espero.
Això espero veure't un altre cop, Pep, que de dilluns...
Això mateix.
Adéu.
Perquè quan sento la sintonia dic, mira, és dilluns.
No, m'aclar.
Ah, ja ho saps, ja ho saps.
I les teves trucades.
Exacte.
Doncs adéu, Pep, una abraçada.
Adéu.
Bona tarda.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa qui li en sabria.
La sentència del cas Palau, coneguda avui,
imposa penes d'ingrés a la presó pels exresponsables del Palau de la Música
pel desfalc de la institució musical.
L'Audiència de Barcelona també considera aprovat
el finançament irregular de Convergència Democràtica, Carme Montero.
A Fèlix Millet el condemna 9 anys i 8 mesos de presó.
A Jordi Montull, l'antiga madreta de Milleta, 7 anys i mig.
A Gemma Montull, a 4 anys i mig.
A més, l'Audiència demana a Convergència que torni als 6,6 milions rebuts
arran del pagament de comissions il·lícites
per part de la constructora ferrovial amb mascarades a través del Palau.
L'extresorer de Convergència, Daniel Ossacar,
s'el condemna a 4 anys i mig de presó
pels delictes de tràfic d'influències i blanquets de capitals.
L'assessor jurídic de l'antiga Convergència, Francesc Sánchez,
avança que recorreran aquesta sentència
que, segons ell, no parla de finançament irregular.
No se'ns acusa de finançament irregular del partit.
Acusen el senyor Daniel Ossacar
i un delicte de tràfic d'influència
i un de blanquets de capitals.
No de finançament irregular.
es determina que aquests diners van arribar d'alguna manera a Convergència
que tampoc s'ha pogut demostrar.
En canvi, els magistrats absolven els dos responsables de ferrovial
per prescripció del delicte
i l'exdirectora financera del Palau, Rosa Garicano.
La fiscalia demanarà mesures cautelars per a Millet,
els Montullo Ossacar, a l'espera que la sentència sigui ferma.
Notícies breus. Montse Quadrell.
Mariano Rajoy avisa que si es fa la investidura telemàtica
de Carles Puigdemont des de Brussel·les,
es continuarà aplicant l'article 155.
El president del govern espanyol creu que seria una investidura fallida
perquè Puigdemont no podria prendre possessió des de la distància.
En el supuesto imposible que desde Brussel·les
a alguien se le hiciera como presidente la Generalitat,
si alguien tiene que tomar posesión,
y para tomar posesión tiene que hacerlo físicamente,
porque no se puede tomar posesión desde Brussel·les.
Y si no lo hace, el artículo 155 seguirá en vigor.
L'audiència confirma la presó provisional
pel detingut del crim del carrer Acadèmia de Lleida
per la gravetat dels fets.
Lleida, per a Joan Álvarez.
Hola, bona tarda.
L'audiència de Lleida ha confirmat la presó provisional
per l'home de 42 anys de nacionalitat espanyola
i veí de Lleida detingut pel crim del carrer Acadèmia.
Segons la interlocutòria del jutjat del 9 de juny de l'any passat,
el magistrat ordenava a presó
perquè considerava que hi havia risc de fuga
tenint en compte la gravetat dels fets
i també per evitar l'ocultació o destrucció de proves,
ja que encara no s'havia trobat ni l'arma del crim
ni l'ordinador portàtil de la víctima.
El seu advocat va recórrer aquesta decisió,
però l'audiència ha rebutjat aquest recurs
i coincideix amb el jutjat d'instrucció 4 de Lleida
que hi continua ben risc de fuga per la gravetat dels fets.
Pere Joan Álvarez, Catalunya Ràdio Lleida.
El president de Turquia ha amenaçat de llançar en qualsevol moment
una operació militar contra les regions del nord de Síria
que estan en mans de les milícies kurdes.
Aquestes milícies són aliades dels Estats Units,
país al qual Turquia ha acusat d'estar creant un exèrcit terrorista
a la frontera turcosiriana.
Ara els Estats Units han confessat
que estan formant un exèrcit terrorista
al llarg de la nostra frontera.
El que hem de fer és escanyar aquest exèrcit de terror
a les nostres fronteres abans que neixi.
El papa francès visita Xile i el Perú
per defensar els indígenes, visitar el cor de l'Amazònia
i reanimar una església devastada pels escàndols de pedofília.
A la sortida des de Roma, Eduard Rubió.
Francesc, el primer papa latinoamericà
defensor dels pobres i exclosos,
donarà especial atenció als pobles indígenes
tant a Xile com a Perú
i tornarà a confirmar el seu compromís
amb les capes més obridades de les dues regions.
A Temuco, a 600 quilòmetres al sud de Santiago,
el papa visitarà la població mapuche,
el 7% de la població xilena,
i denunciarà els abusos oferts
per aquesta comunitat que lluita des de fa dècades
pels seus drets
i que té una minoria radicalitzada
que ha organitzat protestes violentes
i ha atacat recentment esglésies i seminaris catòlics.
Francès pot inclús ser mal rebut,
tot i que en els seus viatges a Amèrica Llatina
sempre demana perdó als indis
per la seva exclusió.
Esports, Marta García.
El malhoratge ha obligat a ajornar l'etapa d'avui en el Dakar,
però hi ha fets l'última hora
que podrien afectar el líder de la general en cotxes.
Anem a assalt a l'Argentina.
Damià Aguilar, bona vesprada.
Bona tarda.
Carlos Sainz nega haver colpejat el quad de l'holandès
Ken Skullen a la setena etapa del Dakar.
Tengo una conciencia muy, muy tranquila
y igual que otras veces puedes tener dudas.
Yo no le toqué a ningún quad,
no he tocado a ningún quad,
y es más,
este caso de tener un error ha sido suyo
porque pierde el control del quad
y gracias a Dios que lo pude evitar.
Skullen ha enviat una reclamació per escrit
dient que un pejó el va tocar.
Els comissaris saben pel GPS
que en cas de ser cert seria el de Carlos Sainz.
El líder en cotxes del Dakar
ha declarat davant dels comissaris.
Ara s'espera resolució.
Per altra banda, a Gerard Ferrés
li han tornat set minuts a la general de motos
per haver ajudat ahir el xilè Pablo Quintanilla.
Damià Aguilar, Catalunya Ràdio, Salta.
I en el Barça, Dembélé es baixa unes tres o quatre setmanes
per un trencament fibrilar
en el semitendinós de la cuixa esquerra,
mentre que ell ni està,
arrossega una sobrecàrrega en el sòlid de la cama dreta.
La seua evolució marcarà la disponibilitat del Manxec.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 6 minuts.
Aquest passat dissabte, 13 de gener,
va morir Rafael Malaret i Amigó als 93 anys.
Malaret estava molt vinculat a l'Ateneu de Sant Just,
en va ser president,
va ser membre i va presidir també l'Orfeo Enric Morera
i va ser cantaire de l'Opom de Flors.
El seu germà, Antoni Malaret i Amigó,
va ser escollit alcalde de Sant Just el 20 d'abril de 1979,
en les primeres eleccions municipals de la transició
com a cap de llista de la coalició del Front Nacional de Catalunya
amb Esquerra Republicana de Catalunya.
L'Ajuntament de Sant Just ha obert el termini
perquè les entitats del municipi demanin les subvencions per aquest any.
Les sol·licituds de subvenció i les justificacions
dels ajuts corresponents a l'any passat
es poden presentar fins al proper 31 de gener.
Les subvencions estan adreçades a entitats sense ànim de lucre
que realitzin activitats al municipi d'utilitat pública
o d'interès social a desenvolupar durant l'any 2018.
Les bases reguladores per a l'atergament d'aquestes subvencions
i la formalització de convenis amb les entitats
es van aprovar mitjançant acord de ple
a la sessió ordinària del passat 26 d'octubre.
Trobareu tota la documentació al portal web de les entitats de Sant Just,
santjust.org.
El portaveu d'Esquerra, Sergi Seguí,
ha explicat aquest matí al Just a la Fusta
que aquest any s'ha augmentat la partida pressupostària
per a les subvencions de les entitats,
ja que els últims anys se n'han creat de noves,
com ara els Diablets de Sant Just i la Marató de TV3.
Ja es coneix la guanyadora de la campanya de Nadal.
Per Nadal no cal creuar la Diagonal.
és Maria del Mar Gaia, veïna de Sant Just de Sant Feliu de Llobregat,
perdó, que ha aconseguit un viatge a Irlanda per a dues persones.
Aquesta campanya conjunta de Sant Feliu,
Sant Joan d'Espí, Sant Just,
va començar el passat 24 de novembre
i va acabar el 5 de gener
per participar en el sorteig.
Calia omplir una bulleta amb 10 adhesius
que et donaven al comprar en comerços dels tres municipis
i al sorteig hi han participat
més de 500 persones de les tres localitats.
Aquesta és tota la informació per ara.
Nosaltres tornem al Sant Just Notícies, edició vespre.
Recordeu també que podeu seguir la informació local
a través del web www.radiodesverb.com.
Molt bona tarda.
It's been a long time
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
del programa!
Fins demà!
l'antic!
i més divertit!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Twitter, YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610-777-015
Ràdio d'Esvern
cada dia més a prop teu.
Tens entre 6 i 18 anys?
T'agrada escriure?
Què prefereixes? Poesia o narrativa?
Omnium Cultural
convida tots els alumnes dels centres de primària,
secundària i batxillerat
a participar en el Premi Pisciganya de Poesia
i el Premi Sambori de Narrativa.
T'hi atreveixes?
Consulta les bases
a www.omnium.cat
i el Premi Pisciganya de Poesia
Pisciganya de Poesia
Pisciganya de Poesia
Pisciganya de Poesia
Pisciganya de Poesia
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit