Bona tarda a tothom, 5 i 6 d'aquest plujós i meravellós dimecres de castanyada o Halloween,
depèn del que es celebreu.
Benvinguts a tots a la plaça Mireia, amb aquest You Did Me Something de Jamiro Kuei,
una cançó que ha estat molt votada aquí a Ràdio d'Esvern, així que avui va dedicada a la ràdio.
Què tal? Com esteu? Com teniu plantejada la castanyada o el Halloween?
Depèn del que es celebreu, perquè es veu que si celebreu el Halloween hi ha temes de bruixeries
i una miqueta més de festa, en canvi, la castanyada queda una mica més a casa, no?
Amb panellets, castanyes i una mica de mosquetell.
Doncs bé, que sapigueu que nosaltres avui us acompanyarem com cada tarda fins a les 7 aquí a Ràdio d'Esvern
i ho podeu escoltar a través de les xarxes, a través de radiodesvern.com,
a través de l'aplicació mòbil, també de Ràdio d'Esvern,
o a través del que s'ha escoltat tota la vida, que és el dial, el 98.1 FM.
I avui nosaltres, ja que estem una mica ambientats amb això de la castanyada o el Halloween,
el que vulgueu vosaltres, avui tindrem un programa basat o enfocat cap a les tradicions,
els orígens de la castanyada i també del Halloween, amb el Carles i la Carla,
que a la primera hora faran una espècie de, com dir, una espècie de crònica o investigació.
Potser tenim un equip d'investigació que s'està creant aquí a la ràdio
i jo mateixa ni me n'havia adonat.
Així que ells dos ens parlant una mica de tot això que engloba la castanyada
i el Halloween, també dels orígens i de tot el que comporta les festivitats
i les tradicions al voltant d'una data com avui, 31 d'octubre, dimecres 31 d'octubre.
I a la segona hora tindrem el Dani Martínez, el noi més cinematogràfic de la plaça,
i amb ell precisament comentarem i ens explicarà i ens recomanarà
pel·lícules d'aquestes de por, de terror, de sang i fitja,
potser alguna més còmica també, per a aquells que no els agrada i tant
la sang i el fitja, o les pel·lícules de terror,
però seguirem ambientant-nos amb aquesta castanyada i aquest Halloween.
I tot això serà, ja ho sabeu, aquí, i per què no recordar-vos on som nosaltres també?
Perquè la plaça Mireia, a part de ser una plaça molt bonica que tenim entre esplugues i senjurs,
també té Facebook i es diu la plaça Mireia, sí senyor, i també té Twitter,
arroba, pel·la, guió baix, Mireia.
I, ja sabeu, i si no, us ho informo des d'aquí, ara mateix,
a la plaça Mireia, al Facebook, vam llançar ahir l'enquesta amb la Noe,
amb la secció de coaching, en la qual heu de decidir vosaltres,
i si és cosa totalment vostra, heu de decidir quin tema voleu que parli la setmana vinent,
així que aneu al Facebook i voteu si voleu que parli de la soledat o del dol.
Ràdio Tosbet, Duranta 8.1
Ràdio Tosbet, Duranta 8.1
Bona tarda.
Bona tarda.
Què tal? Com estem?
Molt bé. Com et va, tu?
Molt bé, aquí.
Molt bé?
Molt bé.
Un dia magnífic, eh? Un dia de mirada per la finestra.
Doncs sí, des d'aquí. Ahir no veia la penya del moro, ara sí que la veig,
una mica ennubolada, la veritat sigui dita.
Aquest matí t'he de confessar que hem estat comentant amb la Núria,
o sigui, hem estat calculant quants metres vèiem des de la finestra cap a l'horitzó,
quants metres vèiem de la pluja que estava caient.
Perquè no veieu res, no entenc?
Perquè no vèiem, és a dir, no vèiem fins l'arbre...
Llavors estem calculant els metres que representava això de visió.
Que era nul.
Que era...
Metres nuls.
Ara, ara.
Metres nuls.
Metres nuls.
És una mesura britànica, aquesta.
Metres nuls.
Metres nuls.
Oh, nuls.
Oh, yeah.
Exacte.
Per cert, que no t'havien aplaudit el públic, que està un redivendres una mica, eh?
Ja està, ja està.
Avui van anar de Sant Joan Despí, que mira que estan a prop, però van una mica l'antics, tu, saps?
Sant Joan Despí.
Ja.
Ai, de Sant Joan Despí.
Ja, ja, ja, ja.
Ja, ja, ja.
Ja, ja, ja.
Ja, ja, ja, ja, ja, ja.
Perquè tu no pots dir que no, la gent, així...
Tu no pots dir que no, així...
No, avui no veniu.
No.
Batà, no, tu no.
No, no, no.
No, no, no.
Que no ens escoltin, Immanuel.
Gràcies per venir a tots i, mira, torna a aplaudir-te.
És com a guis, és com a guis.
A sobre, a sobre...
Ens posem amb ells i elles i res.
Són...
Sou tots molt macos, sí o no?
Sou molt bona gent.
Sou tots molt macos.
Per cert, titulars, els tinc així apuntats, jo, que dius...
Intentaré, més o menys, comentar-los perquè...
Disse'm, né?
Disse'm, né?
I intentar comentar-los perquè...
No sé si és degut al canvi horari...
Ui, que sobre el sol.
El canvi climàtic, sí, tot és degut al canvi climàtic.
No, canvi d'hora, canvi d'hora.
Canvi climàtic, ara l'Antàrtida es font.
L'Antàrtida es font.
Això no és nou d'ara, eh?
Vull dir...
Oh, no és nou, no és nou.
Vull dir, és una mica tara, Immanuel, aquí.
Ara els ossos polars es moren de gana i atacen més els humans.
I atacaven, humans, però atacen més els humans.
Ara més?
Ara més, eh?
Té més gana, no?
Ara n'és?
Ara més?
Sí, té més gana.
Home, és que...
Sí, sí, ens estem deixant sense aliment, eh?
Eh?
Eh?
És culpa teva, eh?
Eh?
Ells deuen pensar...
mirant a la societat i al món mundial en general, eh?
Eh?
Eh?
Eh?
Eh?
D'acord.
Vosaltres, i jo m'inclòc també, no?
Eh?
Eh?
Ei, ràdioients, què els esteu fent?
Vosaltres.
Els ossos.
Eh?
Home, jo crec que ells deuen dir això de...
De fora vindran i de casa ens trauran.
Ho deuen pensar ells, no?
Els ossos, vull dir.
Exacte.
No, no.
Eh?
No els oients.
No, no, els oients pobrets, no, no.
Jo no els vull fer fora de cap lloc.
Els ossos vindran cap aquí a baix i es aniran baixant cap al sud.
I aniran con carim pel latinament.
Anem emigrant directament cap avall.
Exacte.
Si no, es quedaran els ossos.
Sí.
Seguim amb el novembre literari, Manol, eh?
Que operístic.
No m'has deixat acabar el que estava comentant, que era això de que...
No, ni t'ho deixaré.
D'acord.
Això del canvi d'horari que vam tenir divendres, dissabte, mira, jo canvio el dia, eh?
I la campanya europea canvia l'hora.
Molt bé.
Dissabte, perdó, de 3 del matí van passar a ser les dues.
Hi ha gent que potser encara no s'ha ubicat del tot.
Hi ha gent que va quedar en el bucle.
És a dir, a les 3 eren les dues, a les 3 eren les dues, a les 3, saps?
No, no ho sé.
Va quedar en aquest bucle, no?
No, no en conec d'aquestes.
Si a les 3 torna a ser les dues, poden tornar a ser les 3.
Llavors tornar a ser les dues...
No, eh?
No.
No hi ha bucle possible al teu cap, eh?
No, no, no ho estic...
No, eh?
No.
Perquè jo si a les 3 o a les 2 s'ha acabat aquí.
El bròquil, saps?
S'ha acabat el bròquil.
Però hi ha gent que es va quedar en el bucle, que va canviar eternament d'hora.
Però eternament ens hi podem quedar infinitament.
Clar, clar.
I com estan?
Ja està.
Bueno, bé, vam fer.
Ens ha crescut la barba.
Bueno, encara no.
Sí.
Bueno, és una conseqüència prou portable.
Prou portable.
Prou portable.
És tan portable com aquest supercanvi d'hora que han fet per el novembre literàri que el llibre té?
Perquè, atenció, eh?
Migora, eh?
Migora, eh?
Migora.
Migora, eh?
Migora.
Sí, perquè de fet, ara corregiré perquè...
Mireia...
És que em dirà que no és mitja hora.
Mireia, no, no, no, no, et diré una altra cosa.
Digues, digues.
Has dit aquest novembre literàri i...
Bueno, estem a les portes, eh?
Anem a mirar el...
Tu mira el calendari, va.
A veure, però un moment...
No, vaig a mirar el calendari.
Perquè no m'agrada molt prima, eh?
Jo ara...
Audio descripció.
Jo ara tinc un calendari a les mans.
Té un triangle.
Té una piràmide.
Exacte.
I que estic mirant l'agost, no sé per què.
Tu també estàs molt ben ubicat, trobo, eh?
I aleshores, sí.
Jo vaig passant el dia...
Ui, estem a l'octubre, encara.
Vaja.
Novembre literari.
Quin fet més collés ho està passant aquí, eh?
Però per què no compta, eh?
Que quedin menys de 12 hores perquè entri el novembre?
No compta.
No compta.
No compta.
Així que encara no són actes del novembre literari.
No, però llavors no en parlem, eh?
És simplement una presentació.
No en parlem, eh?
No en parlem, eh?
A les deixalles.
Eh?
A les deixalles.
Els triturats.
Un altre titular dels triturats.
Vinga.
No, però si vols perquè la gent s'enteri que han avançat d'una manera abismal.
Abismal.
Per favor, que surtin de casa ja.
Avui, al vespre, a les vuit, estava planejada la presentació del nou llibre de Malsió Comas,
que es diu Sobre la terra impura, a qual llibre té?
Però.
Què ha passat?
Però.
Què ha passat?
Oh, no se sap.
Ailes.
Iker Jiménez.
Ha caigut un fet perenormals sobre les terres sants justenques i s'ha avançat...
Atenció.
Mitja hora.
De veritat que jo...
Jo...
No, escolta.
A veure, Imanol, aquest nivell de titulars aquí fluixegen, no veus o no?
Cada dia rebo més crítiques pels titulars que porto.
Jo així no puc treballar.
Jo tampoc puc treballar d'aquesta manera, saps?
I amb aquesta veu posada.
Molt bé.
Tenen coses molt estranyes en aquest programa, com que porten titulars una mica...
Una mica què?
Triturats.
Una mica què?
Una mica titulars, eh?
Una mica què?
Una mica què?
Una mica què?
Una mica què?
Eh?
Escolta, encara no tenim paraula del dia, eh?
Jo només t'ho dic, perquè hi anem pensant.
Bé, l'hem dit fora, però no comptava.
No compta, encara no compta, encara no compta, encara no compta, encara no compta.
Com es deia la màquina per pagar amb targeta? Tu te'ls recordes?
De tàfon.
Eh, eh, eh, eh, eh.
Però audiodescripció, eh?
Ha girat, ha girat només els ulls, ha posat un somriure així de cantó i ha fet, home, aquesta me la sé.
I sense buscar l'internet, eh?
Res, eh? Està mirant l'ordinador per mirar.
No, tinc aquells a Mero Kuei mirant-me, però no tinc ningú més, la veritat.
Per mirar els nombres en croat, està mirant.
És veritat.
Volies llegir la... No, el triturat o no?
No, no, ja l'he llegit, ja l'he llegit.
Està llegit per sobre.
Bé, només és remarcar que és l'últim acte d'octubre perquè la setmana que ve ja comença el novembre literari.
Vale, ara sí, eh?
I serà el 6 de novembre, que és dimarts.
I començarà amb l'hora del conte.
Oh, i què passa en aquella hora?
L'hora del conte es llegeixen contes per nens petits i nens i nenes, vaja, per infants.
Dins d'aquest llibreter, això, eh?
Dins d'aquest llibreter, no, aquest acte es fa a la biblioteca.
D'acord.
El novembre literari...
És a diferents llocs.
T'explico així.
Sí, sí, sí.
T'explico així per sobre, perquè hem tingut l'Arnau Consol aquest matí i ja pots l'aprofitar.
L'he escoltat, l'he escoltat.
La...
Que sé què?
Sí, jo escolto la ràdio, saps o no?
Tu escoltes la ràdio...
Home, i tant.
Quan no estàs aquí.
I tant, tu.
I és més, molts cops m'escolto a mi mateixa quan no hi soc.
perquè així aprenc coses que faig malament o...
O també que faig bé, vull dir.
Ah, sí, sí.
Vull dir, de tant en quant...
Eh, gràcies, gràcies.
Doncs els en Joan d'Espín encara són macos.
Gràcies, gràcies.
Sí, sí, xocar-te a tu mateixa la mà.
Molt bé, Mireia, ho has fet genial.
Sí.
Vale, va, doncs explica'ns a què va aquest novembre literari.
Vinga, va, explica, explica.
No, no, només explicar breument que és la vuitena edició, aquesta que fan,
i que realment el novembre literari va néixer una mica caòticament.
És a dir, simplement, hi havia molts actes literaris programats a Sant Jús.
De fet, un era la presentació de Jo Confesso, de Jaume Cabré,
un llibre que tragarà els anals de la història de la literatura catalana, probablement.
Jo m'he llegit i tampoc m'ha agradat tant, però vaja.
Posa cara de persona doctorada, eh?
Exacte, clar, no, m'he posat les ulleres ara mateix.
Sí, sí, clar, clar.
Exacte.
I la barba blanca, m'han sortit canes d'intel·lectual.
Oh, sí.
Oh, m'agrada molt l'Oda, canes d'intel·lectual.
Oh, vaja, ja estan aquí.
Vaja, vaja.
Les canes.
M'han sortit canes d'intel·lectual.
Doncs sí, anaven a fer la presentació al novembre de Jaume Cabré i del Jo Confesso.
Què va passar?
Que quan ho anava, quan cal, de fet no era cal llibreter encara,
però quan l'Arnau va anar-ho a fer, l'Arnau Cònsol i la Silvana, la seva parella,
es van adonar que la Biblioteca està programant coses el mateix dia.
I aleshores van decidir organitzar-se per al novembre no colindar.
Colindar?
Sí, sí, m'ha sortit així molt la paraula, però està ben buscada, eh? T'ha agradat.
Sí, sí, sí.
Són les canes, són les canes.
Nota aquest doctorat, eh?
Sí, vaja, vaja.
I aleshores van crear al final, al novembre, aquest literari, que és tot el mes,
intenten programar...
Què passava?
Era tan caòtic...
Què passava?
Què passava en aquell, aleshores?
Què passava?
Que era...
Digues, digues.
Era tan caòtic que no tenia molta forma.
I ara, últimament, el que han intentat és posar una temàtica, els novembres.
I ara...
És que aquestes escales...
No, és d'explica'm l'anècdota i menor.
Bé, han intentat ordenar el caos que tenien quan inicialment no estava plantejant ni una cosa ni l'altra.
Clar, simplement era novembre literari.
A l'Almadrava sí que intentaven portar coses d'una mica més de pes o concentrar-ho una mica més al novembre,
però ja està.
I ara han intentat fer-ho una mica...
Allò encara lluny, no?
...escohesionat, amb temàtica, exacte.
Donant una mica ja de treball darrere, de feina...
Sí, sí.
Molt bé.
Així ha anat.
Doncs podrem treure el cap, si algun dia es coincideixen.
Home, sí, sí, sí.
Com ho podem apropar-nos.
Hi ha actes interessants, eh?
Hi ha actes interessants.
Sí, no m'ho...
A més, la temàtica és l'exili i...
Ho sé, jo soc del club de lectura d'aquí d'Aquan Ginoestat.
I la meva temàtica també és l'exili per aquesta lectura de novembre.
Ah, sí?
De fet, sí, estaven mirant a veure si podien convidar, no sé exactament a quin personatge relacionat amb la temàtica de l'exili.
El llibre que m'estic llegint és Testament a Praga.
Home.
Carai.
I està bé el llibre.
Marta Pàmies.
Sí, però t'agrada o no?
Estoy en ello.
Sí, sí, sí.
No, no, és lectura curiosa.
La portada és maca?
No, el llom, escolta, té una duresa per aguantar els mobles que van coixos.
Sí, sí, sí, sí.
Ah, i l'altre dia vaig veure a Twitter una llibreria que va utilitzar un llibre...
Sí, explica's.
Ja, no sé, ara ja t'ho explico.
Té, té, té.
Sí, m'és igual.
Vídecdota.
Vídecdota.
Que va utilitzar un llibre per fer de...
És a dir, de soc, no?
És a dir, d'un moble que ella...
Ja passa.
Però una llibreria, eh?
Sí, passa.
No, no, si passa, passa, eh?
Què és?
Sol passar, sí, sí, ja t'ho dic.
Vull dir, jo no ho faig, acaba.
Realment, estàs a una llibreria i dius, què tinc a mà per arreglar el mateix el moble?
Mira.
Tu mires al teu voltant...
De tot, menys el que necessito, no?
Per tant, agafo un llibre.
Agafo un llibre.
De fet, jo el que faig amb els llibres, si vols li preguntes dilluns vinent al Pep Quintana,
és arrencar fulles.
Però no de tots els llibres, sinó de llibres que tenen un...
Com dir-ho?
Un ús bastant limitat, per exemple.
Un llibre que vaig comprar de segona mà, que vaig recuperar d'unes històries,
i era de botànica, era un totxo de 300 pàgines.
I era en anglès.
Jo de botànica en anglès en sé poc, però el llibre m'agradava molt en si.
I m'agradava fullejar-lo i llegir de tant en quant...
Fullejar...
Eh, eh, botànica...
De tant en quant fullejava una mica el llibre i aprenia coses d'algunes plantes que m'interessaven,
com per exemple saber, no sé, les propietats de la lavanda, o així intentava entendre-ho dins d'aquest...
Com vas dir margarites en anglès?
Oh, Margaret.
Oh, Margaret Thatcher.
Oh, Margaret...
No, ni idea.
T'he dit que em vaig cram de lavanda, d'acord? De la N no vaig passar la M, eh?
La Margaret va següent.
Llavors, tenia uns dibuixos molt bonics fets de mà de diferents plantes,
i alguna pàgina li vaig arrencar i les vaig enganxar, tipus quadros a casa, fets així una mica a mà.
I el Pep Quintana es va posar al tribunal internacional...
Igual què has fet tu, de posar-te les mans a la cara i al cap?
Igual el mateix...
Sí, m'he posat les mans a la cara.
El mateix va fer el Pep Quintana, ho li vaig explicar.
De fet, un dia em va dir, et deixo un llibre, i em va dir, no, que m'ha arrencarat les pàgines.
Ah!
No, i al final me'l va acabar deixant.
Arrencarat les pàgines.
Per cert, hem entrat, seguim amb temes culturals, novembres literaris,
i la Maia se m'està a punt d'obrir la muñeca fent el màs i màs i màs.
A l'audi d'escripció.
La Mireia està fent una espècie tèlisa amb la madreta.
Però és que hem entrat a, com es diu, a coses literàries?
No, a rutes culturals literàries i...
A l'audi d'escripció, la Mireia s'està inventant un nom,
ho està intentant amb totes les seves forces.
Estic frugint el senyo i tot.
frugint el senyo.
Agafa't, el dió d'escripció.
Agafa't, que fa...
La Mireia acaba de deixar un barbarisme que fa por.
La paraula del dia, ja la tenim.
Sí, sí.
No, un moment.
Perquè a més has dit frugir, eh?
No ni frunyir.
Frunyir.
A frunyir.
No esperes que...
Agafa't, que venen corbes.
Com vas dir en català?
Ara ens ho diràs tu.
El què?
Valent, això.
Frunyir el senyo.
Ai, en català.
És que jo parlo molt bé el castellà.
Vale, tu també.
Ni té, eh?
Vale, és que clar.
Anem aquí de casats.
A baixar les celles.
Oh, bueno, bueno.
A baixar les celles.
A baixar les celles.
Doncs he abaixat les celles.
Exacte.
Però a veure, dins alguna cosa malament.
Ara, ara.
A la següent et trobes el...
Ui, potser no existeix en català.
Potser no existeix en català, aquesta exposició.
Ara buscaré el Google.
Mentre m'expliques això,
què coi passa amb aquestes rutes culturals,
que formen part també del ruta tram,
som-hi tots, anem-hi.
Exacte.
Anirem a la platja.
I hem entrat en aquestes rutes amb...
A la ruta del tram, hem entrat.
Això, la ruta del tram, però és un espai cultural.
És un espai cultural.
Ah.
És un espai cultural.
No, és sobre espais culturals.
Això.
En fi, aquest matí s'ha formalitzat
l'entrada del refugi antiaeri de Sant Jus
dins la ruta del tram.
L'Imanol.
Una iniciativa d'aquesta entitat del transport públic
per reunir les propostes d'àmbit cultural o patrimonial
que queden a prop del seu recorregut.
Una espècie de rutes culturals d'àmbit intermunicipal,
ja que també reuneixin drets d'altres pobles i ciutats del Baix Lluuregat.
El refugi antiaeri s'afegeix d'aquesta manera
a deu altres propostes al nostre municipi.
Entre elles, podem trobar l'edifici Walden o el Molí Fariner.
Gina Pol, regidora de presidència,
està en l'encarregada de firmar aquest acord amb el tram
conjuntament amb altres ajuntaments del Baix Lluuregat.
Oh, ara sí que m'ha quedat clar.
És que...
És que m'explico també, m'explico també de debò.
Thank you, thank you.
You're welcome.
Ara sí que m'ha quedat molt clar.
Vale, va, i seguim.
I seguim, perquè aquí dalt, que ens hi n'està,
tenim concerts, sí, just aquí,
veus on està el sostre, just a sobre?
Just per sobre les guteres?
La terra del cel, per nosaltres, és que ens hi n'està, eh?
Matitzo Gutérez.
Tenim també, què més tenim?
Un concert de música clàssica, també.
Que què tenim?
Que què tenim?
T'ha quedat una mica xungo, què passa això?
T'acabas de sentir del Baix Lluuregat,
la ruta del tram, del Baix Lluuregat, tot, no?
Una mica de respect per la presentadora.
Ai, sí, la que s'ha anat a Barcelona,
perquè no suporta el Baix Lluuregat.
Què dius?
No, no, ja està, ja està, ja ho he dit.
Digues, digues.
Que dius que...
Que què tenim aquí, a Canji?
Tenim concerts de música clàssica.
De fet, ahir vam començar a fer el primer.
Vam tenir, però seguiran a venir.
Exacte.
Explica'ns.
Doncs sí, Jordi Codina,
guitarrista i professor del Conservatori Superior de Música de Barcelona,
va actuar ahir a Canji Nastà.
Va ser a dos quarts de vuit del vespre
i va oferir un repertori clàssic.
D'aquesta manera es va iniciar el cicle de concerts de música clàssica
a diferents centres cívics del municipi.
El següent també serà a Canji Nastà.
Alberto Reguera i Lito Iglesias
formant un duet de violí i violoncel
actuen el pròxim 14 de novembre,
també a dos quarts de vuit.
Tots els concerts són gratuïts
i intenta reunir a concertistes del nivell i virtuosisme.
Oh, oh, oh.
Home, és que...
High level.
No és el primer any que ho fan
i jo he anat a concerts d'altres anys
i en diferents centres cívics
i el nivell és alt, eh?
És alt?
Sí, i a més, com que hi ha poca gent,
reconeixem-ho,
després pots parlar tranquil·lament amb els compositors,
bueno, no, compositors no tant ni compositors,
intèrprets.
Sí?
És molt proper, vols dir, no?
Sí, sí, és molt proper.
I és gent que realment...
No els dibufes a la nuca, a la cadira.
Exacte.
Com va a concert?
Et poso nerviós.
Toques molt bé la guitarra.
T'imagines?
Pobre gent.
Quines cordes.
Pobre gent.
No, sí, sí, és bé.
Sí que toques bé les cordes, eh?
Pobre gent.
Raspa les cordes.
Sí, en fi...
Què deies, per favor?
Total, no, que són intèrprets internacionalment bastant reconeguts.
De fet, jo recordo un, ara em ve la memòria.
Per exemple?
Un australià que va fer fortuna a Londres, diguéssim,
i que era molt reconegut en sales d'interpretació, valgui la redundància,
de bars, de pubs, de...
No, no, de sales B, sales d'una estona clàssica, sales de concerts, sales...
Un auditori, no?
Un auditori, liceus, etcètera.
Conservatoris, liceus.
Conservatoris, el que sigui.
I de noves deia...
Era molt reconegut...
Ah, o quina llàstima, pensava que anaves a fer el colófon final,
i a feia, i avui en dia...
Podria haver-ho fet, però no.
No, avui en dia viu a Barcelona, amb la seva parella, que, bueno, almenys l'any passat,
que també és barcelonina i també és d'intèrpret, i...
I no sabem com es diu.
I aquí s'acaba la història.
I aquí s'acaba la història.
Doncs, Imanol, em sap molt de greu dir-te, aquí també t'acabar...
a www.buscatlavida.com
Ara també fas webs, però...
Sí, sí.
Carai.
Ui, tinc webs molt oficials.
Aquesta m'ha encantat.
Sí, sí, sí.
Si existís, realment, si segur que algú ha buscat això a Google...
Ara m'ho vaig a buscar.
Buscat la vida.
Com has dit? Coses molt reals.
No, li he dit buscat la vida.
Buscatlavida.com.
Ho estàs buscant, eh?
Sí, sí.
In situ.
Buscatlavida.com.
I què?
Existeix.
Existeix?
Sí, sí, sí, sí, senyor.
Diu l'espai pels emprenedors digitals.
Veus?
Bueno, té de ser connexió, no?
Sí, sí, sí.
Emprenedors, xarxes, personals, no sé què, objectius...
Però m'ha defraudat una mica, eh?
Vols rebre les novetats, no?
El teu i-correu?
I-correu.
Ah, no, correu i, posa.
Ah, correu i.
És el correu a Imanol.
És correu i.
Just.
No sé què t'esperaves.
Buscatlavida és...
Bàsicament per emprenedors.
Per què ho estic fent tan tràgic, amb aquesta música?
Ah, no sé...
Que estàs molt tràgica, avui.
No, per res, però ens hem quedat així una mica...
No sé, com dir-ho.
No, activem-ho.
Vinga, va.
Buscatlavida.com, si sou emprenedors i no sabeu què fem a la vostra vida,
entreu al web, que acabem de trobar ara mateix amb l'Imanol.
De fet, jo pensava que te l'havies inventat, i no.
És una espècie de patrocini...
Sembla original, eh?
Jo quan faig les coses, però en realitat sóc un...
Saps?
Un remake de coses.
Total.
A més, tenen els eslògans, tu, l'espai pels emprenedors digitals.
Un punt de trobada.
Un punt de trobada.
Amb l'esperit divertit que no cal perdre mai.
Ara.
Un diari.
Qui no voldria entrar?
Buscatlavida.com.
No, no fem públic, perquè tampoc no...
Vull dir, que vagin a radiosbem.com o, en tot cas, al Facebook i al Twitter,
a la Passamireia.
Escolta, aquí escombrem cap a casa.
Allà no descobriran qui era l'intèrpret de l'any passat a la música clàssica.
No, no, no, no ho descobrem ni nosaltres des d'aquí.
Exacte.
Per tant, cul a l'aire.
Ens deixes amb el cul a l'aire, Imanol.
Que en diguis bona castanyada, by the way.
Sí.
Ens veiem divendres, així per tancar la setmana.
És que és raro, avui, és la sensació de divendres, eh?
Una mica.
Una mica, una mica, és així.
Mig, mitja.
Això torna divendres, alguns.
Sí, fa una mica de mandrota, eh?
Sí, ja.
Ja, però bueno, ens veiem les cares divendres.
Vinga.
Bona castanyada.
Divendres.
It's Halloween.
Adéu.
Doncs, sembla que s'ha format ja una nova secció.
El programa es diu Els triturats amb l'Imanol
i, bàsicament, divaguem sobre la vida
i, a part, aprofitem també per comentar els titulars del dia d'aquí,
de Sant Just, dins de la plaça.
Però bé, són les cinc i mitja en punt.
Ara mateix, escoltem una cançó abans d'entrar a parlar amb la Carla i el Carles.
A veure si també ens dones temps de repassar ràpidament aquesta previsió meteorològica,
que ja ho vam fer ahir, però potser ens aniria bé fer un petit update
i que la gent sàpiga com anirà el temps aquests dies.
Us deixo amb aquest I Don't Wanna Leave Forever de Taylor Swift, juntament amb Jane.
All night and every day
Give me something
But you say nothing
What has happened in the night
I don't wanna live
Forever
Cause I know I've been living in vain
And I don't wanna fit
Wherever
I just wanna keep calling your name
Until you come back home
I just wanna keep calling your name
Until you come back home
I just wanna keep calling your name
Until you come back home
I'm sitting eyes wide open and I got one thing stuck in my mind
Wondering if I dodged a bullet or just lost the love of my life
Baby, baby, I feel crazy
Up all night, all night, and every day
I gave you something, but you gave me nothing
What is happening to me?
I don't wanna live forever
Cause I know I'll be living in vain
And I don't wanna feel it, babe
Wherever
I just wanna keep calling your name
Until you come back home
I just wanna keep calling your name
Until you come back home
I just wanna keep calling your name
Until you come back home
I've been looking sad in all the nicest places
Baby, baby, I feel crazy
I see you all wrong in all these empty faces
All night, all night, and every day
I've been looking sad in all the nicest places
Give me something, but you said nothing
Now I'm in a cab
I'll tell them where your place is
What is happening to me?
I don't wanna live forever
I don't wanna live forever
Cause I know I'll be living in vain
And I don't wanna live forever
I just wanna keep calling your name
Until you come back home
Until you come back home
I just wanna keep calling your name
Until you come back home
I just wanna keep calling your name
Until you come back home
I just wanna keep calling your name
Until you come back home
I just wanna keep calling your name
Estàvem escoltant aquest
I don't wanna live forever
De Jane juntament amb Taylor Swift
5 i 34
Per cert
La setmana passada
Just dimecres passat
Amb el Dani Martínez
Vam estar comentant
Les estrenes cinematogràfiques
I entre d'altres
Ell ens va explicar de primera mà
Que havia anat a la preestrena
D'aquesta pel·lícula
Que precisament avui estrenen
Perquè recordem que els dies
Que són festius
Avancen les estrenes de cinema
I avui estrenen una pel·lícula
Que crec que no us heu de perdre
Es tracta de Bohemian Rhapsody
I ara escoltem el tràiler
Let's go
Oh, baby
Hey
Another one by the dusty
She's a killer
Creep
Just gotta get out
Just gotta get running
Doncs si sou molt amants de Queen
Heu de veure aquesta pel·lícula
És una espècie de celebració
De Queen
De la seva música
Del seu extraordinari cantant
Que és
Fredo
Fred
Fredy Mercury
Ja ho diré
Ja ho diré bé
Va ser
De fet
Fredy Mercury
Va desafiar estereotips
I va fer
Bastant
Com dir-ho
Va fer pols
Aquelles tradicions
Potser més
Establertes
En aquells anys
I es va arribar a convertir
En un dels showmans
Més estimats
La veritat
Del món
En aquesta pel·lícula
En Bohemian Rhapsody
Podreu veure aquest ascens
Diguéssim
A l'Olimp
De la música
Es podria considerar
També
Tota l'espècie
De revolució sonora
Que va
Suposar
Aquest canvi musical
I també
Una mica
La crisi
I l'estil de vida
Que portava
Fredy Mercury
Com us deia
Bohemian Rhapsody
Jo crec que és una pel·lícula
Que no us podeu perdre
I que el Dani Martínez
Que va anar a veure
La preestrena
Ens va
Recomanar
Bastant
Ferventment
I crec que
Si el Dani
Ens ho diu
És que li hem de fer
Bastant
De cas
I quan passen
Justament
37 minuts
De les 5 de la tarda
Escoltem aquest
No tears left to cry
D'Ariana Grande
I no marxeu
Que tenim el Carles
I la Carla
Que ens ho explicaran
Aquestes històries
De Halloween
La castanyada
I d'altres tradicions
En aquestes dates
Com avui
31 d'octubre
I like these
I like this
Mais
My abanden
Jesper
Ien
H worshish
Bande
Cs alt like
Diburton
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
leben.
Però tu de què vols parlar?
Home, doncs el mateix que tu, de la castanyada
i Halloween.
Faig uns orígens de la castanyada així ràpid.
De què vols parlar?
Escolta, quins col·laboradors que tinc?
No, no, perquè tenim dos temes importants.
Castanyada, Halloween.
I ara el que podríem fer per començar és situar
a la gent què és la castanyada i què és el Halloween.
Vinga, explica'ns què és la castanyada.
La castanyada és una festa popular
dels països catalans.
Sabeu què són els països catalans.
Tot i que hi ha molts llocs que s'ha perdut
això de la castanyada als països catalans.
A Catalunya no, a Catalunya se celebra
i es fa el Dia de Tots Sants.
Tot i que s'ha mogut una miqueta cap al dia 31.
Perquè la castanyada, per excel·lència,
era el Dia de Tots Sants.
S'havia de celebrar demà.
El que passa és que per fotre una mica la punyeta
els halloweenistes, ho han col·locat tot el 31
i ara és dia que aquest vespre trobar-se amb la gent,
llarg de foc, fotre els moniatos a la llarg de foc,
les castanyes...
I anava a dir una cosa que llica amb castanyes
i celebrar-ho.
És una festa que està molt vinculada a altres llocs.
Què he dit?
No ho sabeu.
De la castanya.
De castanya de beure, vols dir, no?
Sí, clar, que la gent agafa, clar,
perquè és un dia que això es combina amb mosquatell.
És la beguda típica de la castanyada
i la mosquatell a la que portes tres copes
et dius tonteries,
perquè és una cosa que puja molt i porta molt de sucre.
Sí.
T'imagines si has obris un mosquatell així?
Així?
Doncs sí.
Provem-ho.
El fet de la castanyada és una història
que se celebrava no tant per Tots Sants,
perquè són d'aquelles típiques festes
que després se li ha fotut un sant enganxat,
com el Sant Joan,
que era la festa del foc, la festa de la llum,
i després va passar Sant Joan.
Doncs la castanyada també s'ha passat al Tots Sants,
però era una festa de tardor.
O sigui, les FTs ja tenen la seva història
de fa molt de temps.
i sembla ser que la castanyada
estava vinculada a una festa de l'arribada,
a la tardor,
i per això se celebrava.
La beguda típica, com deia més,
el mosquatell,
i pels vols d'aquesta celebració,
les castanyeres venen al carrer
torrades, calents,
torrades,
castanyes, perdó,
castanyes, torrades i calentes,
i generalment...
Torrades de pa.
Unes torranetes,
ja que tenen el foc allà,
i doncs, escolti-me,
porto una mica de pernil i una mica de tomàquer,
em pot torrar aquesta llesca?
Vinga, fem aquí un pícnic en un moment, sí.
Diu que generalment
estan embolicades amb paper de diari,
això ja no sé si encara es fa.
Sí, clar.
O de diari o de paper així,
una mica com reciclat,
a modo...
I que hem perdut el plàstic,
no, amb el tema castanyada?
Sí, una miqueta.
No, i no és amb un tàper de plàstic
que es més desfent tot el plàstic.
No, perquè a més el paper de diari
o cartró d'aquest semireciclat
conserva el calor d'aquestes torrades
que dius...
Que espies, tu?
No, jo espio tu.
Espio tu, tu.
Jo espio tu.
La castanyada es va originar
a finals del segle XVIII
i els pans botius,
que això es veu que era un pa...
Sembla que s'ho estigui inventant tot, no?
No vomitiu, eh? Botiu.
Botius.
Era una oferta als difunts,
aquest tipus de menjans.
L'apa tenia un sentit simbòlic
de comunió amb les ànimes dels difunts,
tot torrant les castanyes,
i es resaven les tres parts del rosari
pels difunts de la família,
que si vols us els llegeixo,
però no cal.
No cal.
Tanmateix de tot l'univers,
amnistia de creences temoroses
envers els morts i la vida d'ultratomba,
comú a moltes religions i cultures,
només suma avui en la nostra cultura popular,
l'àpat festiu tradicional de panellets
i la flaire fumajant
que escampen els carrers
i les places de les viles i ciutats,
les típiques parades
amb el fogor de torrar castanyes,
mentre castanyeres pregonen
calentes i grosses,
qui en vol, ara que fumen?
Molt bé, molt bé.
Perquè li em dic que no, eh, Carla?
Sí, sí.
Ah, no he dit que no, no he entès.
Ah, no, vaja, vaja, vaja.
No, no cali.
Castanyeres i castanyers.
I ja s'hi ha llançat.
Doncs ja ho veieu,
que això abans era un tipus de festa
que pel 1800 es va adaptar
cap als difunts
i es va adaptar ja cap als tots sants.
I ara ja encara s'ha adaptat més a Halloween,
que no sé si és el que la Carla volia comentar.
No, vol ser un priant, no?
Mira, jo m'enganxaré per aquí,
de la castanyada.
I com deia el Carles,
la castanyada està una mica relacionada
amb tots sants.
I sempre, que arriba aquest dia,
el 31 d'octubre,
hi ha el debat de castanyada, Halloween,
que hem de celebrar,
doncs es veu que les dues festes
no estan allunyades,
tan allunyades...
No tant, eh?
Com sembla.
Tots sants es pensa
que és una festa
que ve de l'Església Catòlica,
però el cert és que
els orígens d'aquesta diada
tenen el segell
de la cultura celta
i no pas de la cristiana,
que la va adoptar posteriorment.
I això és el mateix
que passa amb Halloween.
Els darrers anys,
la festa de la castanyada
i tots sants
s'ha vist amenaçada
pel Halloween,
una festivitat molt estesa
a Amèrica del Nord
i que ha creuat també l'Atlàntic
per influència del màrqueting
i també de les pel·lícules
amb segell de Hollywood.
Tot i que es podria pensar,
l'origen d'aquesta celebració
també és de les mateixes fonts
que la de tots sants.
El mateix nom ja dona una pista.
Halloween és l'abreviació
dels mots anglesos antics...
Aviam si ho prononcio bé, això.
All Hallows Eve.
Ah, sí.
Vigília de tots sants.
Exacte.
L'origen d'aquesta festa
es troba també,
com tots sants,
en la cultura celta
i en la creença
que durant els dies d'impàs
entre l'època de la llum
i de l'obscuritat,
els morts podien entrar
en contacte amb els vius.
Els esperits dels difunts
tornaven a la terra
per demanar aliments
i si els humans
no accedien a les seves peticions
els feien víctimes
de maladdiccions.
Llavors, aquesta festa
va estar estesa a Amèrica
gràcies als irlandesos
que van emigrar a Amèrica.
Per tant,
no és una festa d'origen americà
com es podria pensar,
sinó que és celta
de la mateixa manera
que tots sants.
Així que no estan tan tan allunyades.
Home, igual els americans
se l'han fet una mica seva, no?
Sí, sí, clar.
Com sempre, allò de no.
I a més a més quedava com descol·locada.
No se celebrava en aquesta època.
Sí que se celebrava en aquesta època,
però, ara us xucarà,
en els calendaris celtes i aglosaxons
avui estaríem celebrant
el final de l'any.
Ah, no em sembla malament, eh?
Sí.
O sigui, aquesta festa
va en un principi
era la celebració
Amgaeli
que es deia Samhain
amb celta
o en anglès era així.
No tenim traductor ara mateix.
I quan acabava l'estiu
ells, els celtes,
segons el seu calendari,
s'acabava l'any.
La tardor
anunciava un nou any.
I aquesta era una mica
el Samhain
vol dir final d'estiu
Amgaeli
i en aquella època
s'incenien grans fogueres
sobre les muntanyes
per foragitar els esperits malignes
i també es creia
que les ànimes dels morts
visitaven les seves antigues cases
per intentar trobar
un cos on habitar
i anaven acompanyades
de bruixes i esperits.
Per això
no s'ensenia cap llum
a les cases
i la gent es vestia
com a bruixes o dimonis
per tal que cap ànima
volgués evitar el seu cos.
I els focs,
les llums,
les posaven a dalt
de les muntanyes
perquè se n'anessin cap allà.
És curiós.
Els dirigien, no?
Cap allà.
Amb l'arribada del cristianisme
és el que he explicat.
Hi ha gent, per cert,
que deia això de Cap d'Any
que, entre cometes,
celebra el Cap d'Any
quan acaba l'estiu.
Ah, sí?
Sí, una mica així.
He vist un parell...
Això que t'estic dient.
No, no, però just
a finals d'agost,
és a dir, el 31 d'agost.
Ah, no, aquí és quan arriba
la tardor.
No, no, el 31 d'agost,
com aquell qui diu
s'han acabat les vacances,
s'acaba la bona vida,
comencem l'any nou.
Sí, comença la creu.
Això és començar el curs, no?
Sí, però és...
Una mica així.
Sí, sí, sí.
I un altre punt en comú
entre Halloween i la castanyada
seria l'element de la carbassa.
Diu que aquesta voluntat
de disfressar-se
i de curar la casa
amb elements desagradables,
acabaven fent...
Desagradables.
Ah, desagradables, sí.
Taranyines...
Una mica, sí, aranyes, sí.
Acaba fent popular un objecte
que a dia d'avui
és la principal icona
d'aquesta festa americana,
el Halloween.
La carbassa amb un espelma dins
és un costum a Amèrica,
però també era un costum ja
a Catalunya en l'època medieval,
relacionada precisament
amb la festa del Tots Sants
i se'n deia vulgarment
fer la por.
Fer la por.
Sí, fer la por.
Aquesta pràctica
de posar un espelma
dins d'una carbassa
s'havia fet majoritàriament
a Osona
i també a les comarques
de Franja de Ponent.
Així que no estem tan lluny, eh?
Uns i altres.
No, no, no.
Sembla que no, eh?
Em pensava que encara
quedava bastanta distància
entre una tradició
i un origen i l'altre
i veig que no tant.
No, no.
De fet, aquí,
jo crec que quan la gent fa
això de les carbasses
s'ubica dins del Halloween,
no tant com la castanyada.
Doncs mira,
ja es feia en època medieval,
imagina't a Catalunya.
Així que d'importació americana
poc, aviam que també.
A veure, una mica,
si tota la part del merchandising
i tot això de decorem la casa,
amb això,
una mica americà,
sí que és...
Què anava a portar el Carles?
Jo portaré una altra cosa
de dates, eh?
M'està agradant això,
perquè veieu com l'Església
s'ha adaptat a les festivitats
dels pagans,
de la població,
o sigui,
l'Església tenia
les seves pròpies festes
i després,
com que no ens foten ni cas,
aprofitem que fan festa ells,
que és el poble,
i llavors allà hi col·loquem
una festivitat cristiana.
Doncs els Tots Sants,
en un principi,
es va introduir
al calendari cristià
l'any 609
i se celebrava
un 13 de maig.
El dia de Tots Sants
era un 13 de maig.
A partir de l'any 835,
el papa Gregori IV
la va traslladar
a l'1 de novembre,
la mateixa data
del Samhain.
També el Samhain,
abans us he comentat
que era com al final d'any,
però el Samhain també
és el déu dels morts,
amb gaèlic,
o sigui,
feia referència
a que acabava una cosa
i començava una altra
i per això l'últim dia
era destinat a la mort,
al final de l'any.
Alguns han suggerit
que això va ser degut
a la influència celta,
mentre altres creuen
que va ser una idea
de procedència germànica.
Estic parlant d'aquest canvi
de portar del 13 de maig
a l'1 de novembre
la festivitat de Tots Sants.
Què et sembla?
Molt bé, em sembla.
Si vols,
parlo també
de les festes lúdiques,
no tan tradicionades.
relacionades tant amb...
Agenda, discoteca,
música que hi ha.
Tant amb la castanyada
com amb Halloween,
ja aquí
estan bastant dividits.
Mira,
parlem de la província
de Barcelona,
perquè hi ha festes
arreu de Catalunya.
Explica'ns.
Ens centrem en la província
de Barcelona.
Mira,
a Brera
hi ha la castanyada
i el Halloween.
Es diu així la festa,
no s'ha mullat gens.
Home,
però et fiquen-li
castafarra o alguna cosa.
No, no, no,
castanyada i Halloween,
han dit, vinga.
Per què tria una?
A veure,
castafarra
o com?
Ja, però,
ja estàs abandonant
Halloween.
No ho sé,
mira,
l'Ella han dit...
Castaguin,
castaguin,
castaguin.
No?
Ja ho tenim,
ja ho tenim.
Així crec que és com es diu Agavà.
Bé,
ara arribarem.
Escapa't si pots
de la nit d'ànimes,
és com es diu l'Ella.
Totes aquestes festes
són avui, eh?
També hi ha altres dies,
però les que diré ara
són d'avui.
Una castanyada fantasma,
Arenys de Mar,
la castanyada de por,
a Vinyó,
el túnel del terror,
a Badalona,
la castanyada jove,
a Balanyà,
Castaguin,
a Barcelona,
molt bé!
Molt bé!
Castaguin,
m'ha agradat.
Castaguin a Barcelona,
concretament a Gràcia.
Després a Horta Guinardó,
l'hotel Boca Horror,
també a Barcelona
tenim més túnels del terror
i castanyada
amb tallers de maquillatge,
bé,
hi ha de tot a Barcelona.
La festa jove castanyada,
a Vegas,
tenim l'Horror Land,
que és un nou parc...
Horror Land?
Sí.
És un nou parc
que hi ha
com un room escape,
però de por,
que han fet a...
Com es diu allà?
Ajuda'm.
Com es diu?
A Cercs,
a la xamanella aquella,
aquella Cercs,
al costat del pantà.
La tèrmica.
Doncs allà han fet
un macro room escape
de por.
Que és un edifici
que potser havia estat abandonat
durant molts i molts anys,
que és com un antic palau.
Sí,
que fas un escudo...
Sí,
perquè la residència és molt xula.
Era preciós.
doncs allà han fet...
No l'han tirat a terra,
no?
No,
no,
no,
no.
Ho han utilitzat,
però han fet
l'horror Land aquest camp.
És que té molt bona pinta.
Més d'un caurà a baixar el dos.
No és exclusiu d'avui,
això,
però avui fan una festa especial,
també.
a Cornellà,
aquí a prop fan un room escape
de por per Halloween.
I tenim altres festes,
aviam esplugues,
taller de panellets i moniatos,
a Gabà,
com deia,
el Castelluin,
el teu nom triomfa,
Mireia.
Estic veient que...
Sí,
més que Castafarra,
eh?
Sí,
a l'Hospitalet tenim un altre passatge del Terror,
també passatges del Terror a Manresa,
un sopar Castelluin,
aquests han canviat,
a Sant Andreu,
i bé,
a Viladecans han invertit els noms
i han dit Jalonyada.
Ui,
aquesta no la compro gaire, eh?
Jalonyada?
Jalonyada,
no,
no,
però queda dir al revés,
eh?
Castelluin.
I mira,
el Prat de Llobregat també Castelluin,
nom molt original som, eh?
I així,
arreu de Catalunya,
vull dir,
que no pararia de dir festes.
Serà un dia amb molta festa,
avui.
Perquè aquí a Sant Just teníem alguna història,
avui?
Doncs no,
aquí,
almenys en la guia aquesta a Sant Just no.
Jo,
els que sàpiga,
la Casa Regional d'Extremadura
em sembla que avui fa alguna cosa.
Sí?
Tapes?
I després,
literàriament,
avui comença el novembre literari,
sí,
però a nivell relacionat amb...
Això,
la guia de festes de Halloween
no ho ha destacat,
eh?
No,
no,
no ho ha destacat.
No ho ha destacat.
Super gran.
Una anècdota abans d'acabar.
Vinga,
va,
quedem cinc minutets encara.
Dins del Halloween
hi havia,
hi ha la tradició de regalar carmels
als nens que entren amb allò del trick
o com una sota...
Trick or trick.
Trick or trick,
sí.
Doncs,
anteriorment a aquests carmels,
el cristianisme,
per variar,
va prohibir menjar carn
el dia dels difunts
i llavors el que van dir,
doncs bé,
com que no podem menjar difunts
i és època de pomes,
doncs intrudiren la poma.
No podem menjar difunts?
No,
el dia de difunts
es podia menjar carn.
No,
la carn dels difunts.
No,
has dit que no es poden menjar difunts?
No podem menjar difunts.
Està prohibit menjar difunts.
No podem menjar difunts?
No entenc com el cristianisme
ho ha prohibit.
Caníbals.
Què passa aquí?
No,
però vull dir,
no es podia menjar carn.
No podem menjar difunts,
podem menjar poma.
Ja queda registrat
pel mes de juny.
Correcte.
Doncs van agafar les pomes
i les caramelitzaven,
llavors va començar
a sorgir un rumor
que la gent,
per fotre la punyeta,
fotia trossos de vidre
o fotia coses
dins d'aquestes pomes
que estaven caramelitzades,
va caure el rumor
i aquest ús
de fer,
perquè era el menjar típic
del Halloween,
era la poma caramelitzada
amb un palet.
I això,
com que va morir,
després va passar
el tema dels carmels
i així van solucionar
el tema.
se seguien repartint dos.
Com a millor controls de carn,
no?
Ja, pa!
No, no,
la carn estava privada,
jo parlava de la poma.
Bueno, és igual.
No, de la poma, sí, d'acord.
Però és igual,
venia de l'origen de la carn.
Sí.
Ens dóna temps?
Sareu uns tres milions?
Vinga, va.
Doncs mira,
jo destacaré una notícia
que diu
que no et donin gat per llebre.
Eh!
Quatre claus
per diferenciar
els panellets artesans
dels industrials.
Home!
Atenció,
molt ràpidament
a aquestes quatre claus.
La primera...
et mereixes un altre tipus de música.
Aviam,
a mi m'agrada molt, eh,
Harry Potter.
Sí?
Sí, sí.
T'anava a ficar
la tècnica al problema,
però la tècnica al dificulti.
Doncs mira,
en primer lloc,
el maçapà del panellet tradicional
està fet exclusivament
d'atmelles,
sucre i ous.
No porta, per tant,
fècules com patata
o moniato
ni altres substitutius
que a vegades s'introdueixen
en aquests panellets industrials.
Per engreixar-los
i cobrar el mateix.
Per averatir el panellet
perquè s'ha de tenir en compte
que el seu preu
ve marcat pel cost de productes
com les amelles
o els pinyons
molt més cars
que la patata
o el moniato.
Moltíssim.
Segon,
l'elaboració,
els panellets artesans
s'elaboren un a un.
És un producte
que per la seva mida
i procés d'elaboració
requereix moltes hores de treball
a l'obrador
de tres hores
a fer una plata variada
de panellets
de forma artesanal
des de que obre el sac
de fruits secs
per començar a elaborar
el massapà
i fins que els panellets
arriben al taulell.
Per últim,
els valors nutricionals.
El panellet tradicional
no porta conservants
ni colorants artificials
i un panellet industrial,
en canvi,
porta diversos tipus
de conservants
per tal que el producte
pugui estar setmanes
o fins i tot mesos
amagats de mat.
I per últim,
la varietat.
Les pastisseries artesanals
ofereixen una gran diversitat
de sabors de panellets.
Per exemple, Carles?
Quines varietats
de panellets
a mi m'agrada el de coco.
Podries trobar?
A mi m'agrada molt
el de coco, eh?
Som els tres de coco, sí, sí.
Doncs mira,
també hi ha pinyons,
amella, xocolata,
coco o cafè.
Aquests són els que
normalment es troben
a les pastisseries.
I ara que es diu xocolata,
no fan xocolatades?
Aprofitar la ben entesa
de la casta farra o un.
Ara que refresca aquí,
aquest poble,
quan refresca les xocolates...
Si en 15 segons ho sentim
i ho trobem,
ja seria, vamos,
la panelletilla.
Osta, no ho he trobat,
però he trobat dos noms
de festes de Lleida
que es diuen
Lo Castanyot
i Lo Gran Castanya.
Això és tal com surts del lloc
i ens estan anticipant
com surts.
Com es sortiràs,
no com entraràs.
Sortiràs amb un bon castanyot
i tenies que a casa dormir
la mona.
Senyor i senyores,
escolteu,
gràcies per apropar-vos fins aquí.
De res.
Ha estat veloç
però ens hem posat el dia
de l'origen.
I ens han quedat molts temes, eh?
Sí, doncs...
La setmana.
Dimecres venen més.
Adeu, bonics.
Adeu.
Catalunya Ràdio
Les notícies de les 6
Bona tarda,
us informa Kilian Sabrià.
Fins a dos quarts de nou del vespre
funcionen dos de cada tres trens
de Rodalies
per la vaga de Renfe
que ha convocat la CGT
coincidint amb l'operació sortida
del pont de Tots Sants.
Estació de Sants, Barcelona,
Joaquim Albalate.
Hola, bona tarda.
Amb certa normalitat,
a aquesta hora,
aquí a l'estació de Sants,
tot i l'elevat nombre
de passatgers
entre els que van
i venen de treballar
i els que marxen de pont.
On sí que es nota
aquesta vaga
és a les andanes
i als trens
que van més plens
del que és habitual,
tot i que la companyia
assegura que la protesta
ha tingut poc seguiment.
La majoria de passatgers
han vingut amb temps
i amb els horaris estudiats
per evitar que la vaga
els afecti
i molts respecten
el dret dels treballadors
a protestar,
com aquesta noia.
Trobo que és un dia
bon triat per fer una vaga.
Realment,
si es vol fer efecte
i es vol deixar marca
i que la sentia n'adoni,
doncs realment trobo
que és un bon dia.
Però, bueno,
clar, evidentment
com a usuari
doncs no agrada gaire
que et facin això,
però trobo que està bé,
realment.
Els treballadors
reclamen una pujada
dels salaris
i una reducció
de la jornada laboral.
La vaga,
que també afecta
els trens
d'alta velocitat
i de llarga distància,
s'acabarà
a les 11 de la nit.
Joaquim Albalaté,
Catalunya Ràdio Barcelona.
Notícies Reus,
Martí Ferrero.
El Banc d'Espanya
adverteix
revalorits a les pensions
segons l'IPC
provocarà
un augment
de la despesa pública
superior al 3%
el 2050.
Ho ha dit
Pablo Hernández de Cos,
governador de la institució,
que també ha insistit
que la fragmentació
parlamentària
i la incertesa política
a Catalunya
no ajuden
a l'estabilitat econòmica.
Madrid,
Àngels de Fuente.
Bona tarda.
Hernández de Cos
considera
que les últimes mesures
de l'executiu socialista
en matèria de pensions
van en detriment
de l'estabilitat
aconseguida
per les reformes
del 2011 i 2013
i adverteix
que lligar
l'augment
de les pensions
a la inflació
és un error
que tindrà conseqüències.
De acuerdo
con nuestras estimaciones,
la vuelta
a la indexación
de las pensiones
con la inflación
generaría
un incremento
del gasto público
superior a tres puntos
de PIB
en un horizonte
de 2050.
El port de Barcelona
sosté
que el mal temps
ha influït directament
en el xoc
d'un ferri
amb 414 passatgers
contra una grua
al moll sud
al port de Barcelona.
La grua
ha caigut
contra contenidors
o sobrecontenidors,
ha provocat un incendi
i ha obligat
a activar
en fase d'emergència
el pla setcat.
Tot i que
en alguns contenidors
hi havia productes
inflamables
i corrosius,
els bombers asseguren
que mai hi ha hagut
perill
per la població.
L'incendi en tot moment
ha estat controlat,
ha estat confinat
en una zona,
la zona
on ha caigut
l'empat
amb els contenidors,
no hi ha hagut
més que un incendi
i s'ha treballat
també sobre
el control
dels productes
des de l'àmbit
contaminant.
Això vol dir
de l'aigua d'extinció
o del que podia
arrossegar
la pròpia pluja.
L'Ajuntament de Barcelona
ha precintat
les obres
dels anomenats
pisorrusc
al carrer Constitució
del barri de Sants.
Ja ho havia intentat
però els produtors
s'hi van negar
i ara amb l'autorització
del jutjat
la Guàrdia Urbana
ha accedit
a la propietat privada
per fer efectiu
el precinte.
Per garantir
que s'aturen les obres
l'Ajuntament
està disposat
si cal
a retirar els materials
i a tallar els serveis
d'aigua,
gas i electricitat.
L'Ajuntament insisteix
que es tracta
d'infrahabitatges
que no compleixen
la legislació vigent.
Segons els promotors
cada persona
tindrà un espai
de 2,6 metres quadrats
on no s'hi cap dret
i es compartirien
els banys
i una zona
de descans
amb microones.
La CUP insisteix
que no participarà
en el Consell
per la República
perquè no vol contribuir
a avalar
iniciatives simbòliques.
Diu que no tenen
com a objectiu central
la ruptura democràtica
amb l'estat espanyol.
Toni Comín,
el director d'aquest Consell
espera que un cop
comencin a treballar
es guanyin
la confiança
dels copaires.
Són declaracions
aquest matí
al matí de Catalunya Ràdio.
La meva tranquil·litat
és la meva convicció
és que en els fets
anirem fent entendre
a la CUP
l'utilitat del Consell.
Ells el que diuen
és que serem coses
que siguin útils.
100% d'aport.
Andem a un programa
de treball
el 8 de desembre
ens posem a aplicar-lo
i això ha de fer
que gent que avui
es mira el Consell
legítimament
amb un cert escepticisme
el comencin a mirar
amb més confiança.
a Viladrau
a Osona
tot està a punt
per una nova edició
del Vall de Bruixes
d'aquesta nit.
Es recorda
en aquest espectacle
que el poble
és el poble de Catalunya
on es van executar
més bruixes
entre el 1618
i el 1622.
Viladrau,
Natia Dell.
Se'n van penjar 14 de bruixes.
Ara l'Ajuntament
prepara una ruta turística
per resistir a les mòbils
que passarà
per davant les cases
d'aquestes bruixes.
Ho avançava
aquesta emissora
l'alcaldessa
Margarida Feliu.
Passant
pels camins
de Rusquelles
a altres cases
que tenim molt a la vora
del poble
que eren els noms
de les bruixes
que en aquell temps
vivien en aquestes cases.
Són noms
toponímics
del municipi
i per tant
farem una ruta
no només naturalística
sinó social
i cultural
que serà aquesta ruta
de les bruixes.
I pel vall d'aquesta nit
tothom pendent del cel
com el Joan
que fa de dimoni.
És preciós
i la gent que ho fa
ho fa amb moltes ganes.
Esperem que pari de ploure.
Si plou
l'espectacle
es passarà a divendres
però això
no es decidirà
fins a última hora.
Esports,
Joan Fitor.
L'expresident
de la Federació Catalana de Futbol
l'Andreu Subies
i Josep Contreras
han quedat
en llibertat
amb càrrecs
però sense
mesures cautelars
després de declarar
davant
l'Audiència Nacional.
Subies i Contreras
continuen
sent investigats
per delictes
d'administració
deslleial
i apropiació
indeguda.
Tot i això
els advocats
confien
que l'Audiència
arxivarà la causa.
En futbol
aquesta tarda
es disputen
partits de setzents
de final
de la Copa del Rei.
A dos quarts de vuit
Merilla
Reial Madrid.
A dos quarts de nou
a la Vest Girona
Mallorca Valladolid
i Còrdoba Getafe.
I per últim
a dos quarts de deu
Cultural Llaonesa
Barça
un partit
que podreu seguir
en directe
a la TDT
a l'antena
de Catalunya Ràdio.
Tot això
el dia
que Leo Messi
ha fet
el primer entrenament
des que es va lesionar
el colze.
L'Espanyol
per la seva banda
ha fet aquesta tarda
l'últim entrenament
abans de viatjar
a Càdix
per jugar
a partit
de setzents
de final
de la Copa del Rei.
Rubí ha deixat
fora de la convocatòria
Marc Roca
Didac Vilar
Javi López
Sergio García
i David López.
En canvi
els jugadors
del filial
Pedrosa
Lluís López
i Carlos Doncel
han entrat
a la llista.
En tenis
Rafa Nadal
s'ha retirat
del Màster 1000
de París-Bercy
per una lesió
a l'abdomen.
Amb aquesta retirada
el serbi
Novak Djokovic
passarà
a ser número 1
del món
dilluns que ve.
I dos apunts més
de caràcter poliesportiu
en bàsquet femení
l'Uni Girona
juga a la pista
de l'Uniau
esportiva
de les Açores
a dos quarts d'onze
partit corresponent
a la segona jornada
de l'Eurocup.
I en embol
el Barça
juga a les 8 del vespre
partit avançat
de la Lliga Soval
contra el Guadalajara.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bona tarda
passen 7 minuts
de les 6 de la tarda.
Bona tarda
Avui al vespre
a dos quarts de 8
Malsió Còmes
presentarà
el seu nou llibre
sobre la terra impura
a Cal Llibreter.
L'última presentació literària
abans que s'iniciï
el ja consolidat
com a novembre literat.
Aquest matí
s'ha formalitzat
l'entrada
del refugi antiaeri
de Sant Just
dins la ruta del tram.
Una iniciativa
d'aquesta entitat
del transport públic
per reunir
les propostes
d'àmbit cultural
o patrimonial
que queden
a prop del seu recorregut.
Els terminis
per presentar-se
a la convocatòria
d'actuacions
de rehabilitació
d'habitatges
s'amplien un mes.
S'amplien un mes.
S'amplien un mes.
S'amplien un mes.
S'amplien un mes.
S'amplien un mes.
S'amplien un mes.
S'amplien un mes.
S'amplien un mes.
S'amplien un mes.
S'amplien un mes.
S'amplien un mes.
S'amplien un mes.
S'amplien un mes.
S'amplien un mes.
S'amplien un mes.
S'amplien un mes.
S'amplien un mes.
S'amplien un mes.
S'amplien un mes.
S'amplien un mes.
S'amplien un mes.
S'amplien un mes.
S'amplien un mes.
S'amplien un mes.
S'amplien un mes.
S'amplien un mes.
S'amplien un mes.
S'amplien un mes.
Bona nit
Bona nit
I tal com hem començat el programa
amb una cançó que havíem decidit
conjuntament amb tot l'equip de Ràdio Desver
seguim amb una altra cançó
recomanada també en aquest cas
Parlin Benol, estem escoltant
Take Me Out de Franz Ferdinand
Sí, d'acord, és una molt bona, molt, molt bona cançó
I com que abans us he comentat
que avui s'estrenava precisament Bohemian Rhapsody
i el Dani Martínez ens comentarà una miqueta més
sobre aquesta pel·lícula i aquesta preestrena
que va poder anar-hi ell en persona
just fa una setmana
M'heu posat una mica nostàlgica de cançons
una mica més antigues
i ara mateix està sonant Words
d'a F.R. David
Words
Don't come easy
to me
This is the only way
for me to say
I love you
Words don't come easy
Well, I'm just a
music man
Melodies so far
my best friend
But my words
But my words are coming
I'm wrong
And I
I reveal my heart
to you
And
Hope that you'll believe
It's true
Cause words
Don't come easy
to me
How can I find
a way
to make you see
I love you
I love you
Words don't come easy
This is just a
simple song
That I've made for you
on my own
There's no hidden meaning
You know
And I
When I say
I love you
Honey
Please believe
I really
I really
need to
love
Words
Don't come easy
to me
How can I find
A way
A way
To make you see
I love you
Words don't come easy
It isn't easy
Words don't come easy
Words
Don't come easy
Don't come easy
How can I find
A way
To make you see
I love you
Words don't come easy
Don't come easy
To me
This is the only way
For me
To say
I love you
Words don't come easy
Suposo que hi haurà molta gent
que està una mica nostàlgica
amb aquest tipus de cançons
A mi em recorda
quan era una miqueta més joveneta
la veritat
I és una molt bona cançó
Fem una pausa
i comencem a parlar
amb el Dani Martínez
que el tenim per aquí
tot ben vestit
ben trajat
amb la seva americana
amb la seva camisa
és un noi
que no li falta de res
Ràdio Tesfet
98.1
Ràdio Tesfet
98.1
Smooth jazz
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils
com el chill out
l'esmood jazz
el funk
el soul
o la música electrònica
més suau
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
Smooth jazz club
i esperem
de 4 a 5 de la tarda
Is this the real life
Is this just fantasy
Caught in a landslide
To escape from reality
Open your eyes
And look at the skies
And see
I'm just no new boy
I need no strength
Because I easy go
Easy go
Little high
Let your low
Anywhere the wind blows
Això és la plaça Mirella
Sí
Oh sí
Redondo
Digue'm Dani Martínez
Quan comencem
La secció està a punt
Els papers i l'aigua
Redondo
Dani
Quan comencem
Tenim ganes
De parlar de cinema
De terror
I de tot i més
Amb el Dani Martínez
I la Mirella Redondo
Mare meua
Mare meua
Quines entrades més espectaculars que fem
És molt guai
I jo encara no he fet el meu
Bona tarda a Sant Just
No encara no
Però és que crec que no ho pots fer
Sense la teva cançó
Encara no ho puc fer
Però
Mira farem
Perdó eh
Farem una
És com si no haguéssim començat encara
No encara no hem començat
No
Estem fent el
Això encara no s'està matint
Només ho estem sentint tu i jo
Sí correcto
Això no s'està matint
Sort eh
Sort d'això
Sort en tenim
Sí sí
Perquè abans de començar
Amb tota la secció
El cinema
El terror
La sang
El fetge
I l'aigua del Dani
Vull que ens expliquis
I que ens recomanis
La pel·lícula que avui precisament
S'estrena
Que fa uns minuts
Everybody
Sí
Avui s'estrena
Bohemian Rhapsody
Per què avui?
Per què?
Per què?
Dani per què?
Per què?
S'estrena avui
I no divendres
Perquè com que hi ha un pont
I ens interessa la
Ara tu dius posar la caixa enregistradora
Sí no?
Com que ens interessa el Moni
Sí sí sí
Les productores el que fan
És
Estrenar
El principi del pont
Perquè així demà passat
I l'altre
Doncs ja poden
Fa més caix
Fa més caix
Clar que sí
I tu vas veure la pel·lícula
Correcte
Ja l'has vista
Sí estem parlant de Bohemian Rhapsody
La pel·lícula
En honor al grup Queen
On el gran Freddie Mercury
Era el líder
I bé doncs
Aquesta pel·lícula s'estrena avui
En cinemes
Però fa una setmana i mitja
Es va estrenar en premier
Premier mundial
Des de Wembley
I la vam poder veure
I la veritat és que
Em va agradar molt
La vaig disfrutar molt
I avui doncs
La recomanem
Avui
Que fa 43 anys
Que es va estrenar
Aquest hit
Aquest hit en concret
Es va estrenar fa 43 anys
Però no va ser
Del tot important
Fins a la mort de Freddie Mercury
I per tant estem parlant
Del 1990
I alguna cosa
Estem parlant
De finals de segle
Que no va començar
A ser famosa
Aquesta cançó
Tot i que
Té 43 anys
Va ser famosa
Posteriori
Posteriori
Quan va morir
Freddie Mercury
Que es va valorar
L'art
Que té aquesta cançó
Perquè no és una cançó
Això és
Una proesa
Artística
Que no tothom pot fer
Voleu descobrir això
I altres coses de Queen
Ja ho sabeu
La pel·lícula
Aquesta
Bé
Us encisarà
Sembla que estiguem aquí
Tocant a dins
Que fort
Molt molt
És molt heavy
És brutal
I a més també
Hi ha versions
En 4D
Hi ha versions
De penya
Que ho fan 4D
Busca-la a Youtube
És espectacular
Agafa uns cascos
Que siguin bons
En casqueta't
I és molt bo
Perquè
M'en casquetaré
És super guai
Molt xulo
Molt xulo
Però
Però
La secció
No seria la secció
No
Si no
Si no què
Passés això
Ara
Ara
Mira el cor
El cor ha passet
Ara
Ara
Ara
Ara
A Ràdio
Ara sí que et podem donar la bona benvinguda
i ara pots fer el teu crit.
Bona tarda, Sant Jus!
Molt bona tarda, Dani!
Ja et tenim aquí, ara sí que has arribat, eh?
Sí, ara hi ha això.
Abans no...
Era com una sensació de...
Et teníem però no del tot, saps?
Sí, és com que no hi era.
Sí, estaves per aquí, ens estaves comentant molt bé
el tema de la peli, però ens faltava això.
Sí, ara ja estic a la ràdio.
Ara sí.
Ai, que m'emociono!
I mira que avui hem de parlar de pelis de terror
i aquesta terror, terror...
No sé si tindria un puntet, no?
No sé si terror o...
No, potser no, eh?
No ho sé.
No, potser no.
Jo crec que no, no?
Una mica.
Tothom que surten aquestes espècies marines, mortes i difuntes ja...
Sí, escanyolides.
Sí, una mica fetes pols.
Crec que no són precisament el target del terror, no?
Bàsicament.
Perquè...
No.
Què creus tu que ha de tenir una pel·lícula
per ser una pel·lícula de terror, Dani?
O de por?
Doncs el que ha de tenir una pel·lícula de terror per espantar-nos és...
Jo crec que podria ser perfectament un espai que tu...
Aviam, el més important és que et sentis identificat.
Això és molt important.
Però amb el terror vol dir?
Que et sentis identificat amb el que està passant en la pel·lícula.
Això és superimportant.
Si hi ha una persona que ho està passant malament en aquesta pel·lícula
perquè hi ha un tio que li està empotant el braç
i al mateix cop li està traient els ulls de les òrbites...
Dupendo.
I tu et penses, ostres, aquell podria ser jo?
En aquell moment és quan patim nosaltres por.
Perquè ens veiem com...
Per empatia, no?
Com empatitzats amb el personatge.
Per tant, això seria una de les claus del cinema de terror.
La banda sonora és el segon clau importantíssim
en una pel·lícula de terror.
Si no tenim una bona banda sonora,
una pel·lícula de terror no és res.
Vull dir, és que no pot ser.
Les grans obres mestres del cinema de terror
tenen unes bandes sonores genials.
I bandes sonores inclou...
Sustos, moments aquests de...
Això serien més efectes especials sonors.
Seria fora de la banda sonora.
Efectes especials sonors.
La banda sonora també.
És a dir, està molt ben feta aquesta pregunta, Mireia,
perquè hi ha vegades que engloba les dues coses.
Per exemple, ho trobem a la pel·lícula Tiburon de 1975
del senyor Steven Spielberg.
Que és un... tot un.
Que això, en tot un, tenim la banda sonora
i això que dius tu dels ensurs.
Per exemple, ho veiem amb la banda sonora original,
amb la soundtrack, amb el tema, amb el tema de la pel·lícula.
Que és aquest al...
Això, ens cansarem de dir-ho a la ràdio
i és que no pararem de dir-ho.
Això és originari a que el brus...
Qui és el brus?
Tu saps qui és el brus?
El Spitzting?
No, el brus és...
El Spitzting.
El Spitzting.
Ah, no.
El Spitzting.
El brus és el...
El brus és el nom del tauró que surt a Tiburon.
Per què es diu brus?
Bé, perquè l'advocat del Steven Spielberg es deia brus.
I bé, i li van posar aquest nom
perquè, mira, l'advocat deuria ser molt majo
i li van posar aquest nom.
I el brus, què li passava al brus?
Que el brus no feia por.
El brus es desfeia a l'aigua.
El brus era una caca, era un nyordo.
I clar, com que no feia por,
doncs van tenir...
Escolta, va haver d'agafar l'Espilberg i va dir
Escolta, vine cap aquí...
Escolta, parlem-ne, parlem-ne.
John Williams, vine cap aquí que haig de parlar amb tu.
A veure, que jo tinc aquest problema,
que no sé què.
I posem-li por, no?
Afegim-li la por que no té el mateix tiburó.
I el John Williams va dir
Sí, home, però és que jo no sóc tan bo per fer això.
I l'Espilberg diu
Home, no, ja ho sé que no ets tan bo.
Per això estic aquí, jo per dirigir-te, no?
Ja no sé que...
No, li va dir
Ja sé que no ets tan bo,
però és que tots els bons estan morts.
Ah, amigo.
Llavors, tu haig de dir tu,
per tant, fes-me tu la banda sonora.
I ell li va fer aquesta relíquia,
aquesta joia de John Williams.
Està sonant ara mateix, de fet.
Que està sonant
i que és un dels principals elencs
de la cinema de terror.
Quan parlem de cinema de terror,
parlem principalment dels ensurs.
Parlem de les escenes terrorífiques,
dels muntatges terrorífics.
I també...
Hem dit la importància de la banda sonora
i del fet aquest d'empatitzar
quan veus que a algú li passa, no?
Algú que dius
Ostres, si em passés a mi
i em poses amb la pell de...
Exacte.
Estic patint, no?
Exacte.
I això és importantíssim.
I aquí barreja les dues coses que tu dius.
Els efectes espacials sonors
i la banda sonora.
Perquè com que no teníem el tauró,
perquè genètic...
Bé, és que no era creïble,
doncs el que es va fer va ser això.
amb aquest soroll
ens recordava
que en aquell moment
estava venint el tauró.
És que jo crec que avui en dia
si hi ha algú que escolta
la banda sonora de tiburón
i no la relaciona directament
amb la pel·lícula,
és que no va tenir infància
amb aquesta pel·lícula.
Exacte.
I fins i tot molts de nosaltres
quan anem a la platja o a la piscina
fem la tonteria aquella
de tion-tion-tion-tion-tion
amb els amics, no?
I sempre les quatre notes aquestes
de tion-tion-tion-tion-tion
és això, eh?
Són un, dos, tres, quatre.
I amb això ja queda...
I fas el cac.
Més que palpat.
I parlant de pel·lícules de terror
avui, en un dia com avui,
que és la víspera de Castanyada,
tu què fas, Castanyada o Halloween?
Jo, mira, jo celebro...
O Castafarra o Castavuín.
Jo s'alegro...
S'alegro?
Jo s'alegro que ho s'alegris.
Jo s'alegro el que convingui.
El que convingui, d'acord.
Sí, no hi ha problema.
I avui què et convé?
Avui em convé a sopar amb la família
i a passar-ho bé.
I si ens volem menjar una castanya,
doncs ens mengem una castanya.
Però ho disfresseu.
I si ens volem pagar una castanya,
doncs ens paguem una castanya.
Clar que sí.
Però dic que us disfresseu,
tipus...
No.
Algun any ho hem fet, eh?
Però aquest any no toca.
Algun any sí que ho hem fet
algun passatge al terror,
alguna cosa així,
però aquest any no toca.
Però que no faltin ni castanyes,
ni moniatos,
ni panellets, no?
Correcte, ni panellets,
està clar.
I mosquatell, eh?
Una miqueta, també.
Sí, mosquatell també ens agrada.
Sí, sí.
Sí, sí, ens agrada el mosquatell.
El mosquatell.
Deixa la veu una mica així cascada.
Sí, tio.
I avui ens portes unes pel·lícules terrorífiques.
I tant, tio.
A veure, quins portes.
Clar que sí, tio.
Per cert, parlant de...
Què, tio?
Mira, ara estava jo pensant, tio.
Me cal la veu així.
Estava pensant...
Quines bandes sonores són bones
per acompanyar aquesta secció?
Perquè, clar...
Això que estàs posant,
que és música felta...
Això...
Que no sé què.
Sí, em va venir recomanada un dia
a través dels tutxelos,
que em va recomanar.
Ah, sí, sí, sí.
Molt bona.
Em va venir recomanada així de...
Si has escuchado esto, te gustará lo otro.
Ah, ja, ja.
Ah, pues...
Doncs venga.
I és bastant bona, també.
Però és una mica Master and Commander, no?
És l'estil...
No, una mica d'així...
No, tampoc.
No sé què vols dir, Master and Commander.
La pel·lícula.
Ah, és que no l'he vist, perdó.
Ui, Dani.
No l'he vist, Mireia.
Parem-ho tot.
No puc veure-ho tot.
Aviam.
Però aquesta pel·lícula...
És que a mi em fa molta gràcia,
perquè a mi molta gent m'ho diu això.
L'has de veure?
Ai, sí, perquè, clar,
aquesta pel·lícula és boníssima.
No l'he vist.
Ai, és que tu vas parlant de cinema
i no has vist la veïda de les pel·lícules.
No, això no és veritat.
És que no puc veure totes les pel·lícules.
No, totes no, però en veus moltes.
Jo te'n recomano una de cada tres setmanes.
Apunta-te-la.
Sí, me l'apunto, me l'apunto.
Un moment, mira.
Gràcies.
Ja has d'apuntar-la.
Llavors, com em preguntava,
quina banda sonora és bona
per ambientar aquesta secció terroríficament cinematogràfica, Dani?
A mi, la que m'agrada molt,
i si la poses, farem una introducció.
Mira, anem a fer una introducció
per escamatitzar-ho una mica.
Vinga.
Posa la banda sonora de La noche de Halloween
de John Carpenter,
que és el mateix director
que va fer la banda sonora.
És una pel·lícula que ara recordem
que tenim a cartellera
La noche de Halloween,
que és el remake de...
Remake...
És una cosa rara,
perquè no sabem si...
Clar, la cosa és que...
No sé si l'hauré agafada correctament.
Sí, home,
Sí, és aquesta, és aquesta.
Vale, doncs anem a començar.
Ja tinc por, Dani, ja tinc por.
Estic sola aquí, la madriguera, Dani.
Pugem la banda sonora.
A veure, la pugem.
Estic patint.
Especial cinema de terror.
El terror com a diversió
ha estat font indubtable d'entreteniment des de sempre.
Qui no ha convertit un passatemps
com el de narrar contes de por
a la llum del foc.
Amb el pas del temps hem incorporat
a la nostra cultura de l'oci
la recerca de l'esgarrifança
per mitjà d'històries aterridores.
A cadascun
ens espanta una cosa diferent.
Pot ser de naturalesa més concreta o més abstracta,
però també hi ha de terrors universals.
És la por central,
és el que obertebra tot,
el més ancestral i primari,
el més existencial
i el que ens posa en relació
amb les nostres ansietats.
A més,
també,
el nostre instint
de supervivència.
Els relats han donat pas a les pel·lícules
i aquestes pel·lícules de terror
han anat, sens dubte,
en evolució.
El gènere de terror
es defineix
com aquell que busca generar
una sensació
de por a l'espectador.
Segons diversos teòrics,
entre els quals
es troba el gran Stephen King,
el gènere consta
de tres fases,
horror,
terror
i repulsió.
El primer atent
a les sensacions físiques,
el segon a les idees
i especulacions
i el tercer esplaga
d'elements
gràfics
i desagradables.
Per tant,
ja us hem avisat,
si això
no és el que voleu sentir,
desendolleu la ràdio
i si això és el que us agrada,
seguiu sentint
perquè us esgarrifarà.
M'estic posant una mica
així en situació,
Dani,
ho estic començant a passar
una mica malament.
Sí, no,
jo també,
jo tinc un aïe al cor.
No em seu a veure
que no parlo
i no parlo
i no parlo
i m'allunyo
i és que
tot en fase de
Cangelo,
Dani,
una mica de Cangelo.
Sí, sí, sí.
Després també tenim
altres bandes sonores
mítiques en el cinema
com és la de Psicòsis,
com és, per exemple,
també
totes les bandes sonores
que,
per exemple,
de Viernes XIII,
totes les en relació
amb el món del terror,
les bandes sonores
que han incorporat
Expediente Warren,
Sau,
totes aquestes bandes sonores
de The Ring,
El Resplandor,
etcètera,
són bandes sonores
que també, doncs,
recordarem sempre.
Ara el que farem
és començar
a fer un desglosament
de les pel·lícules
de terror
per dècades.
Per dècades.
Començant
per 1890.
Carai,
remuntem amunt, eh?
George Melies
va inventar
la majoria
del que avui coneixem
com a genes cinematogràfics.
És el pare,
és el pare.
Correcte.
Fins i tot
el porno.
Però si...
Per si t'ho havies preguntat,
Mireia Redondo,
però la veritat
és que avui
no parlem de pornos,
sinó que parlem...
No, no és la secció
de cinema de terror,
així que ell,
li devem
la primera pel·lícula
de terror,
Les Manoirs
du Diable.
Un milà.
A 1896.
Una fantasmagòrica
de tres minuts
que sembla
més aviat
un breu
retaule humorístic
a costa
del gòtic.
La seva
competidora,
de la que també
vam parlar
i de la que hem parlat
o de la que parlarem
al programa,
és
Maragda,
de 1905,
d'Alice Goui.
primera adaptació
del japerut
de la nostra
senyora de París,
per al japerut
de Notre Dame,
perquè ens entenguem.
Ens anem al 1910,
anem començant
a apropar-nos més
a les nostres dècades,
però encara
estem al 1910,
principis de segle.
El denominat
Frankenstein
d'Edison
suposa
la carta
de presentació
de l'espantosa
i fantàstica
Mary Shelley,
que és
l'escriptora
d'aquesta novel·la.
Es diu
Frankenstein
d'Edison,
però l'Edison
l'únic que va fer
va ser
posar
els espais
de gravació.
No la va
dirigir ell,
no la va
editar ell,
no va fer res més
que deixar l'espai
per gravar.
Per tant,
es diu
Frankenstein
d'Edison
i es coneix així
la pel·lícula,
però no és que
hagi fet massa cosa més.
L'inventor
no va tenir gens
que veure
en el seu procés
de creació,
com dèiem,
sinó que només
era propietari
dels rudimentaris
estudis
on es va produir.
Una altra
tità de les lletres
com Edgar Allan Poe
va ser traduït
a imatges
silentes
pel mateix
Griffith
en la consciència
venjadora
de 1914.
És com
un remix
del cor
de la to
i
Anabel Lee.
Ens anem
ara
a 1920
que tenim
el Japarut
de Notre-Dame
de nou,
el Fantasma
de l'Òpera,
el canibet
de doctor
Caligari
i també tenim
Nosferatu,
que aquesta ja
comença a ser
una mica
més coneguda.
Nosferatu,
em sona aquesta ja.
Nosferatu.
Això,
la pel·lícula
de Nosferatu
és de
Murnau
i és
la pel·lícula
que es va manifestar
gairebé
com un tractat
de les possibilitats
ocultistes
del cinematògraf.
I també
doncs
la coneixes
per ser
la primera pel·lícula
o de les primeres
pel·lícules
de les que es parla
d'un
Dràcula,
d'un conte Dràcula.
Gran figura
en el cinema,
el terror,
el Dràcula.
I Transilvània.
Correcte,
és una gran figura.
El 1930,
ens anem apropant,
la gran depressió americana
va ser produir monstres.
I és que...
Que no és monstros de S.A., eh?
No, no.
No encara.
Tot i que ens agrada molt,
no.
L'estudi que els va veure néixer,
la Universal,
va dominar
la resta de les dècades,
la resta de la dècada
sense massa complicació.
I és que Universal
va inventar
o va dur a pantalla
molts dels monstres
que coneixem avui dia.
Alguns d'ells és
el Dràcula,
la mòmia,
l'home invisible,
la núvia de Frankenstein,
els crims del Museu de Sera,
l'home i el monstre,
entre d'altres.
L'home i el monstre,
perquè ens entenguem,
és una innovadora adaptació
del mite de Jekyll i Mr. Hyde.
Ara ens anem
a 1940.
Això ho estic passant
una mica ràpid,
perquè...
Jo m'estic apuntant, eh?
La majoria me l'estic apuntant
a la velocitat de la llum.
Sí,
més que res,
perquè són dècades
que tampoc tenim massa...
No tenim una consciència
perquè no les vam viure.
Correcte,
no les vam viure,
tampoc...
És una mica complicat
també parlar d'aquestes dècades
quan tampoc
tinc massa...
no tinc massa informació,
però sí que és veritat
que les pinzellades s'han de donar
i és que ara ens anem
als 40.
La Universal va afegir
un nou monstre,
l'home llop,
que es veuria el 1941.
Dos anys després
es coneixeria
el monstre de Frankenstein
en la cingara
i els monstres,
el 43.
Va ser l'origen
de les amanides
de monstres
de l'estudi,
un lent i progressiu
d'ascens
de qualitat
que va culminar
en l'autoparòdica
About i Costello
contra els fantasmes,
el 48.
Ens anem al 50
on l'Amer Films,
productora britànica,
va agafar el testimoni
de la Universal
i va reanimar
els seus vells monstres
com a Dràcula
al 58
i la mòmia
al 59.
I ara ens anem
al 60
que és quan va aparèixer
l'home de la papada,
el senyor
Alfred Hitchcock.
L'home de la papada, eh?
Sí.
Molt bé,
conegut popularment
com l'home de la papada.
El dinar s'altrepitjava poc, doncs.
Sí,
a partir d'ara
aquí el coneixerem.
D'acord.
el coneixerem com l'home de la papada.
l'apunto.
Alfred Hitchcock,
el vam veure el 1960
que va treure el film
Psicosis
i més endavant
el 63
Els ocells.
Però tot va canviar
al 68
amb la nit
dels morts vivents,
una caixa
de ressonància
psicosocial
que va forjar
el zombi modern.
La noche
de los muertos vivientes
de George A.
Romero
va fer
és a dir,
és la pel·lícula
Gràcies
a George A.
Romero
que va ser el director
d'aquesta pel·lícula.
Coneixem els zombis
ara mateix
com els coneixem?
Perquè va ser ell
qui va decidir
que es mourien lent,
va ser ell
qui va decidir
que
ressuscitarien tal,
totes les normes
diguéssim
que les va anar posant ell.
Ho va crear ell,
diguéssim.
Va ser més...
El creador dels zombis
de Walking Dead,
tot això també.
Bueno,
la preqüela de...
La preqüela,
l'antecessor que digui.
The Walking Dead
està inspirat
a la història
de George A.
Romero.
Bueno,
i moltes altres històries
de zombis
estan inspirades
en la història
de George A.
Romero.
Romero em sona
que és una mica
d'aquí,
no?
No ho sé.
Com a Romero?
Romero.
Oh, Romero.
Jo crec que no és d'aquí,
però no ho sé.
El George.
El Jordi Romero,
no?
Jordi Romero.
Jorge Romero.
Jordi Romero.
El 70,
ens anem cap al 70
quan coneixem
el Wes Craven
i la pel·lícula
L'última casa
a l'esquerra,
l'última casa
a l'esquerra
del but 72.
Les colines
Tienen ojos
al 77.
Més endavant
vam veure
La matanza de Texas
al 74,
L'exorcista
al 73,
La profecia
al 76
i Richard Donner
ens va portar
Carri
al 76 també.
Al 75
veiem Tiburon,
més endavant
veiem Alien
i bé,
doncs,
aquestes són
unes de les pel·lícules
més importants
dels 70.
Aquí ja podem
treure una mica
més de teca
perquè jo ja he vist
alguna pel·lícula
d'aquesta dècada.
Per tant,
per exemple,
La profecia
és una gran pel·lícula
esgarrifadora,
fa passar molta por,
la veritat és que jo
vaig passar molta por
amb aquesta pel·lícula
i crec que és
de les primeres
pel·lícules de terror
que vaig veure
i recordo
aquella sensació
d'angúnia,
de por,
d'alguna cosa
aquí a la panxa
com que s'anava
un moment de...
T'estaves enamorant?
A veure,
no sé,
potser t'estaves confonant,
no?
No sé,
les sensacions aquestes
que dius,
a la panxa,
no sé què,
o era vomitiva la cosa.
Ai,
no ho sé,
no me'n recordo.
A veure,
el meu...
No,
seria de por,
seria de por.
Seria de por?
Jo la primera
que vaig tenir por
va ser...
Oh,
va ser
Muñecó Diabólico,
Chucky.
Bona,
bona.
Un cangelo
d'alt nivell.
Bueno,
és que Chucky
fa molta por,
és un...
Dóna mal rotllo
també,
és cabroncet.
Sí,
té un punt de malícia
a sobre,
és un nen,
un nino que digui així com,
amb aquestes cares,
uf.
Jo he vist l'última,
l'última de Chucky,
que es va estrenar el 2017
i, bueno,
Déu-n'hi-do.
Jo pots contar
que a partir de la primera
vaig dir que
Bon Beníbar,
que no,
no,
no,
no,
no,
no.
Ja,
ja,
ja,
està clar.
Després també teníem
Tiburón,
que l'hem estat comentant
una mica abans,
però,
bueno,
dir que va ser
de les primeres
pel·lícules
d'Esteven Spielberg.
Ell era superjove,
tenir aquesta pel·lícula.
De fet,
era una pel·lícula
quasi,
quasi,
és que no s'aguantava,
no podien treure
per enlloc,
no sabien,
no sabien què fer,
van allargar el rodatge
moltíssim,
el doble o el triple
del que ho havien de fer,
estaven desesperats.
Van,
van fer una cosa
que moltes poques vegades
hem vist,
que és gravar
en mar obert,
que això no es veu
gaire en cinema,
per tant,
gravar en mar obert,
això té molt,
molt d'això,
hi ha en taurons reals,
surten taurons reals
en aquesta pel·lícula
i déu-n'hi-do,
déu-n'hi-do,
és brutal,
el resultat
és apassionant,
és una de les pel·lícules
de por
més,
per mi és una
de les meves preferides,
trobo que està
super,
super ben aconseguida,
té
drames socials enmig,
polèmiques
socials,
de dir,
ostres,
és que tenim
un personatge principal
que és la policia,
que li diuen
que no pot
tancar
les platges,
perquè si tanquen
la platja
representa
que la temporada
d'estiu
no funcionaria
en el poble,
per tant,
no hi ha moni,
tornem a la caixa,
tornem a la caixa,
per tant,
com que no hi ha diners
no es pot
tancar la platja,
però per altra banda
tenim
les morts
que es van
succeint
i clar,
doncs,
és això,
que el poble
se'l tira en contra
perquè no tancen
la platja
i l'alcalde
se'l tira a sobre
perquè vol
tancar la platja
i l'alcalde
no vol tancar la platja.
Interessos políticos,
socials,
econòmics,
versus
protegim la gent o no?
Sí, sí, correcte.
Aquest és el dilema
de la pel·lícula,
molt, molt recomanable
per veure a casa
o al cinema
si la tornen a fer
més endavant
perquè ara també
s'està posant
molt de moda
un fet molt interessant
que és el d'anar
recuperant pel·lícules.
Ara, aquesta setmana,
s'ha recuperat
la pel·lícula
Beetlejuice.
Jo no l'he vista, eh?
Beetlejuice.
Beetlejuice,
de Tim Burton.
I, bé,
això s'està començant
a fer ja de nou
que és anar
repescant
pel·lícules
fa dos estius
es va repescar
Pulp Fiction
i es va fer
en uns quants cinemes
vull dir
que es van fent
aquestes repesques
que són necessàries
fa poquet també
es va repescar
2001
Odicien el Espacio
vull dir
són aquestes repesques
que són necessàries
per anar
per anar
també recordant
aquesta filmoteca
que tenim tan important
en el nostre món mundial
que és
que és genial.
És com a Les Plau
que fan també
el dia de la repesca
que neten pel·lícules
que ja no estan
en cartellera
que és una molt bona iniciativa
per cert.
Sí, però això
a Les Plau
diguéssim
que fan pel·lícules
més actuals.
Sí, sí
no se'n van tan lluny
però és una espècie
de repesca
repesca actual.
Correcte, sí, sí.
Però aquest exemple mateix
per exemple
ho fa
el Cinema Fenòmena
que encara no hi ha anat
però el Cinema Fenòmena
el que fa és això
repescar pel·lícules
a vegades fa maratons sorpreses
de pel·lícules antigues
i això està molt interessant.
Sí, sí.
Jo no hi he anat mai
però tinc ganes
d'anar al Fenòmena
perquè té molt bona pinta.
Ens anem als 80.
Stephen King
i Stanley Kubrick
no es fan
els millors amics
però
el seu xoc de talents
ens va deixar
el Resplandor
el 1980
una altra
de les pel·lícules
meves preferides
de por
brillant
si no l'heu vist
si us plau
veieu-la
perquè és brutal
a més
és això que dèiem
Stanley Kubrick
i
i
Stephen King
aquí no van fer
masses migues
perquè la pel·lícula
és de
Stanley Kubrick
però
estàs inspirat
en una novel·la
d'Estiven King
que si llegiu la novel·la
i veieu la pel·lícula
veureu que no té res a veure
no, no s'assemblen en res
només
però
intencionadament
bé, sí, perquè
Stanley Kubrick
és molt punyatero
era un tio molt punyatero
i el que va fer
doncs va ser agafar
quatre idees
i va d'això
i l'Estiven King
estava bastant enfadat
és a dir
va haver-li problemes
per això
perquè clar
no va ser una amistat
molt agradable
ni duradera
no, no massa
i bé
doncs aquesta pel·lícula
la veiem
el 1980
amb el Jack Nicholson
brillant
Jack Nicholson
fent de Jack
i aquí està
Jack
brutal, brutal
una pel·lícula
molt recomanable
per veure amb amics
per veure sol
a casa
és igual
vegis com la vegis
t'encantarà
ens anem cap a la nit
de Halloween
del senyor
John Carpenter
que sentia
amb la banda sonora
fa una estona
viernes 13
de 1980
em va encantar
la vaig veure
al festival de terror
de Sitges
i em va agradar molt
viernes 13
vaig trobar que era
superrefrescant
superinteressant
que no s'havia
no s'havia
podrit ni oxidat
al llarg del temps
a més tenim un Kevin Bacon
que a mi m'agrada molt
el Kevin Bacon
com actua
i la seva manera de fer
perquè és un actor
supersenzill
i aquí doncs
la veritat és que fa un paper
doncs
bastant secundari
però
el vaig trobar
bastant engrescat
tot plegat
una proposta molt interessant
amb una senyora Borges
que mata
a tort
i a dret
com no
en pel·lícules de terror
s'ha de morts
després també tenim
It
el 82
que la tinc a casa per veure
que encara no l'he vist
la del 82
tenim Poltergeist
els Gremlins
que tot i que
no és de terror
del tot
és
diguéssim
que
gràcies a aquesta pel·lícula
apropem el gènere de terror
a tota la família
aquesta la veiem
el 84
després teníem
per fi
el terror
va cridar les portes
de l'acadèmia dels Òscars
amb el silenci dels vents
el silenci de los corderos
el 91
i després
doncs
els 90
veiem The Ring
veiem el Dràcula
de Bram Stoker
veiem el Sexto Sentido
i
Abierto hasta el Amanecer
també
que em va agradar moltíssim
el Sexto Sentido
també és espectacular
aquesta pel·lícula
no l'he vist
Dani
no l'he vist
què passa
la deixe a veure
l'has de veure aquesta
sens dubte
i als 2000
a la dècada dels 2000
teníem
projecte
La Bruja de Blair
també teníem
Paranormal Activity
aquí van començar
perdona Dani
aquí van començar
a fer aquest tipus de pel·lícules
que es gravaven
com si estiguessin
gravades
d'una manera
molt cassera
correcte
sí sí sí
de fet
de fet
la
de Blair
de la Bruja de Blair
aquestes
estaven gravades
així com si
fos des de dins
de les mateixes escenes
com si
els mateixos actors
i el rec
molt reg
aquesta també la vaig veure
la senyor Paco Plaza
que el vam poder entrevistar
sí sí sí
exacte
senyor Paco Plaza
que el vam poder entrevistar
pel programa
també
i bé doncs
molt interessant
després també
tenim Sau
tenim Hostel
tenim
també Freddy
contra Jackson
que és aquestes batalles
que els agrada
tant
tant de fer
no?
aquestes batalles
entre dolents
després també tenim
Aníbal
Les Colines
Tienen Ojos
tenim
L'Espina del Diablo
tenim
altres films
i ara ens aniríem
a la dècada
dels 2010
que és en la que estem ara
on tenim
des del 2010
i fins
no sabem quan
The Walking Dead
que és la sèrie pionera
amb el gènere dels zombis
també tenim
altres pel·lícules
mítiques
com per exemple
Guerra Mundial Z
un espectacle familiar
no massa familiar
perquè a mi em va fer
una mica de Cangeli
però està superbé
i per començar
a veure pel·lícules
a més surt un Brad Pitt
molt guai
el 2013
sempre està guai
el Brad Pitt
sí, sempre
Tu eres el siguiente
també tenim
amb un discurs social
molt interessant
i amb Slashers
també Contes Macabres
amb The Bad
Badadook
Badadabó
Badadabó
Badadabó
el 2014
també tenim Insidius
Expediente Warren
Annabelle
i tot això
que va arribant
i va arribant
i va arribant
i va arribant
i va arribant
fins
fins a arribar
al dia d'avui
31
que haureu de triar
una o dues pel·lícules
o les que vulgueu
per veure aquesta nit
nosaltres
us hem donat unes quantes
per triar
aquí no serà
aquí no serà per
tenir varietat
de pel·lícules
per escollir
a banda
de les que estan
a la cartellera
Dani
que no sé
si ens acabarà
de donar temps
de comentar-les amb tu
o ja em quedaré
jo aquí
mano a mano
amb els trailers
i acabaré de comentar
aquestes pel·lícules
que com bé
explicava el Dani
al principi de tot
s'estrenen avui
perquè demà
és festiu
i llavors
vinga
a fer caixa
des de ja mateix
correcte
doncs així és
moltes
així és
així us ho hem explicat
així us ho hem explicat
recordeu
en el cinema terror
tenim trucs bàsics
per espantar-nos
com alguna coseta
sota el llit
també
l'esperit
et tira
contra les parets
o t'arrossega
el de l'estiron
aquest ensurt
que ens pot donar
d'estiron
el del mirall
del bany
que és molt mític
el maleguit reflex
del mirall
la noia de la corba
els mobles
que fan sorollet
el monstre
darrere de la víctima
o el timbre
que sona
o aquell timbre
que sona
exacte
aquests són els trupus
Dani, Dani
moltíssimes gràcies
per portar
tot aquest contingut
terrorífic
i cinematogràfic
fins aquí
a la plaça
amb un dia com avui
a més
amb vispera
d'aquesta
castafarra
casta wind
Halloween
o castanyada
digue-li com vulguis
celebre-ho
ben alt
ben alt
ho farem
amb el xuxi ben alt
oh el xuxi
del Dani
i amb la música
amb la que has entrat
en aquest Hans Zimmer
de la pel·lícula
de Pirates del Carip
t'acomiadem Dani
i ens veiem
moltes gràcies
vinent
que tinguis bona castanyada
així ho farem
gràcies
adeu
adeu
no us mogueu gaire
perquè ara mateix
us comentaré
algunes d'aquestes
pel·lícules
que el Dani
ens deixarà aquí
amb el seu estupendo guió
així que aneu preparant-vos
perquè tenim
unes quantes pel·lícules
el que ens doni temps
perquè justament ara
passen 52 minuts
de les 6 de la tarda
així que fem una breu pausa
i comentem
i sentim
i escoltem
algun d'aquests tràilers
que s'estrenen
torno a repetir avui
amb contes de divendres
Ràdio Tespel
98.1
Ràdio Tespel
98.1
Al Just a la Fusta
parlem de tot el que passa a Sant Just
Sóc una urbanita
ho reconec
Sí, sí, jo també sóc molt urbanita
acompanyat d'una bona amanida
i tens un plat baratíssim
i facilíssim de fer
També és un dels llibres més robats
de les biblioteques públiques
dels Estats Units
Som molt feliços
és una història d'amor molt maca
i indudablement
la presència d'aficionats
d'un club i de l'altre
era impressionant
I clar, què vols fer-hi, no?
És el temps
no s'hi pots fer res
no ho podem canviar
Just a la Fusta
Vivim Sant Just en directe
Cada matí
de 10 a 1
M'agradia
M'agradia
Me gusta unir mis ramas a las tuyas
Mañana tendremos el árbol completo
amb tota la seva sang
i la seva veritat.
Sabem verdades
separades que són dures.
Verdades secretes.
Hem de explicar-lo.
En aquesta història que estem escrivint
els dos, junts.
Estem escoltant ara mateix
el tràiler de la pel·lícula
El arbol de la sangre, una pel·lícula
produïda aquí mateix, a la península
i dirigida per Julio Medem,
director també de Los Amantes
del Círculo Polar, amb la Úrsula
Corbero, també vista
en altres sèries de televisió com La Casa de Papel
i juntament amb l'Àlvaro Cervantes,
també vista altres pel·lícules com
A tres metros sobre el cielo
o Tengo ganes de ti.
Doncs aquest era el tràiler, ja us comento una mica
la sinopsi, com diu el Dani Martínez.
Doncs bé, el director, per cert,
Julio Medem, torna, diguéssim, a la seva terra natal
després d'ambientar la major part de les seves pel·lícules
en altres llocs d'Espanya o a l'estranger.
Des del documental de La pilota basca,
no ambientava una pel·lícula en el País Basc,
que és la seva terra natal,
així que és la primera que torna a escombrar cap a casa
i se'n va cap a les terres basques
per ambientar aquesta pel·lícula,
L'àrbol de la Sangre, per cert, no us he dit el gènere,
però és un drama d'intriga.
I de què va la pel·lícula?
Doncs el Marc i la Rebeca són una jove parella
que emprendrà un revelador viatge
que canviarà les seves vides per sempre.
I per què?
Doncs perquè junts es dirigiran
fins a una antiga casa de la família del Marc
i allà es proposaran escriure la història
de les seves famílies
i crear un gran arbre generològic...
generològic?
Generològic?
Ara ja no sé ben bé com dir-ho,
ja ho heu entès,
que arriba fins a 25 anys
de la seva història,
que són els anys que tenen.
En aquesta pel·lícula
es desenvolupen, a part,
grans històries d'amor,
també de bogeria,
ja veureu quan visualitzeu el tràiler,
també gelosia, infidelitats,
i tot això és el que tapa
un misteriós esdeveniment
que és el fet que marca la vida
d'aquests dos,
del Marc i la Rebeca,
interpretats per Úrsula Corberó
i Álvaro Cervantes.
Durant els dies en aquesta casa,
el Marc i la Rebeca
es comptaran els seus grans secrets,
s'explicaran aquests grans secrets
del passat,
que són aquells secrets
que van ocultar amb el pas dels anys
i que fins i tot
podria posar en perill
la seva història d'amor.
Així que,
aquesta ha estat,
no em dóna temps
a fer més de pel·lícules,
però aquesta ha estat
una de les que el Dani portava
i volia comentar
El árbol de la sangre
s'estrena precisament avui,
així que si voleu
veure pel·lícules
amb un toc d'intriga,
ja sabeu que podeu anar
a veure-la avui mateix.
Per cert,
fem una breu, breu pausa,
i us deixo ja
amb l'informatiu
i l'Inmanal López.
Tres minuts que queden
per les set de la tarda
i us deixo amb aquesta cançó
que no sé per què
em dóna la sensació
que té un toc així
una mica místic
o tan abrós
o no sé,
crec que ens acompanya bastant
en un dia com avui,
31 d'octubre,
que tingueu tots
molt bona castanyada,
molt bon Halloween,
casta farra,
casta wind
o el que sigui
que celebreu
però no arribeu a casa
amb una bona castanya.
I si ho feu,
no conduïu com sempre.
Que tingueu molt bona castanyada
i a més,
bon dia festiu demà.
Nosaltres tornem a ser aquí
el divendres,
això sí,
quan ja serà novembre.
abrigueu-vos molt
i disfruteu.
Fins divendres!
amb un d'octubre.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!