...
Imperfection és el grup, no, perdó, és el nom de la cançó
que obre avui al programa de la plaça Mireia
amb aquest grup que du com a nom Elephants.
I amb aquest tema musical, que si no recordeu malament,
va sonar ahir al final del programa.
Obrim avui la plaça Mireia, número 792.
Ara encetem, ara sí, de ple i amb una bona caloreta
el mes de juliol.
Amb aquest dijous 1 de juliol encetem, com dèiem, l'últim mes
que estarem aquí amb vosaltres en directe des de Ràdio d'Esvern.
Seguirem amb el mateix horari de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda
aquí en directe a través de les ones de l'emissora blava,
l'emissora de Sant Just.
I per aquest mes de juliol us proposem una programació una mica variada
respecte a la temporada sencera i és que hi ha molts col·laboradors
que, òbviament, també agafen vacances o decideixen acabar la temporada al mes de juny.
És el cas, per exemple, de la Glòria Cunessa, que la vam acomiadar ahir,
el Pep Quintana també, que la vam acomiadar el dilluns,
i així es van succeint diferents col·laboradors que van dient adeu fins setembre.
Ells marxen, marxen de vacances, però tenim altres entrevistes, espais
i molta més informació que us portarem a través dels micròfons
durant aquest mes de juliol per parlar, entre d'altres,
i sobretot, de la festa major d'aquest any.
Així que esperem que, de la mateixa forma, ens feu costat d'aquest mes de juliol.
I ara, si us comentem el sumari pel programa d'avui,
amb aquest número 792 de la plaça Mireia,
començarem parlant amb la plataforma Iris,
precisament amb un dels psicòlegs que forma aquesta plataforma,
ell és el Ramon Palacios.
I avui parlarem del grup LGTBI, entre d'altres temes.
Parlarem d'espatologització de l'homosexualitat.
Parlarem d'aquesta festa coneguda com a Pride.
Què és? Quina història té al darrere?
També diferenciarem entre els conceptes de gènere, sexe i sexualitat.
Parlarem de la psicologia afirmativa, també de la llei trans,
i d'altres espais on podeu consultar informació referent a aquest tema.
I tot això ho englobem dins d'aquest passat dia de l'orgull LGTBIQ+,
que va ser el passat dilluns 28 de juny.
Escoltarem bona música també en el programa d'avui, ja ho sabeu.
I seguirem a la segona hora parlant de xarxes socials.
I aprofitant que ahir, precisament, va ser el dia de les xarxes socials,
avui la Vanessa Montserrat ens porta les últimes novetats
que podeu trobar a les xarxes socials.
I per últim, que sabíeu que avui, a dos quarts de vuit,
s'inaugura l'última mostra express de la temporada a l'espai del lliure creació.
Carme Malaret es presenta avui, com dèiem, a les set i mitja.
La mateixa autora hi serà, ella és l'Imma Alonso,
i presenta el projecte de 125 dibuixos únics
que sorgeixen de la necessitat de mantenir un vincle
i una comunicació també amb el seu alumnat de l'escola Tras.
Què farem aquesta tarda?
Doncs parlarem també amb l'Imma Alonso.
Uns minuts abans que inauguri aquesta última mostra express de la temporada
entendrem què són aquests 125 dibuixos
i com la van ajudar a mantenir aquesta comunicació i vincle
amb els seus alumnes de l'escola Tras.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat, de veritat que jo no puc.
Així jo no puc treballar.
Algú perque està davant.
No, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, passigolla.
La colla passigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esvern.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encoentres mal o arroba?
Socorro!
Estudio l'EFP d'Auxiliar d'Infermeria.
Ho que porta molt al sector de les cures.
Jo faig energies renovables.
Curso una FP dual.
Estudio i treballo alhora.
Informa't de les preinscripcions i descobreix el teu futur a fp.amd.cat.
fp.amd.cat.
EFAPRO.
Aviat podràs volar.
Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB.
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putellas.
Juntes sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent.
No saps a què t'estàs perdent.
I tu perds des de fa molt.
De veritat tu vols seguir perdent?
Si no veus l'esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle.
Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya,
la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Col·labora Ràdio d'Esvern.
La revolució sexual de la Casa Azul
hem cregut que és el tema més adequat per parlar del que a continuació tractarem
amb el Ramon Palacios, ell és psicòleg i forma part d'aquesta plataforma, d'Iris Plataforma.
El saludem perquè el tenim al telèfon. Ramon, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda, Ramon. Com estem?
Bé, molt bé. Amb moltes ganes, com sempre.
Doncs vinga, anem a parlar. Avui podíem dir que engloguem aquesta temàtica
també aprofitant aquesta setmana que s'està commemorant, entre altres,
aquest 28 de juny que va ser el dia, podíem dir, de l'orgull LGTBI
o el dia de, no? Seria?
Una de les paraules que crec que es refereix a aquest dia també
o es coneix també com a Pride, no?
Aquesta festa o aquesta jornada per mostrar
que l'amor no té ni fronteres sexuals, ni fronteres d'edat,
ni fronteres físiques, ni de sexe.
Correcte, Mireia.
Mira, en concret, per fer una miqueta de memòria, no?
I fer un recull d'història,
el 28 de juny el que es celebra
va ser uns distúrits que van succeir a Nova York
en l'any 69.
Coquetament el que va passar
és que van fer una redada
a un barri conegut per ser gay friendly, no?
A un bar d'ambient, que es deia Stonewall.
I dic que en aquella època,
tot i que ens pot semblar avui dia molt estrany,
l'homosexualitat, la transexualitat,
era perseguida, no?
I no era estrany trobar forces de l'ordre
que perseguien a persones LGTBI.
El que va passar aquell dia
és que la gent va dir prou.
va dir prou i va haver una sèrie de revoltes
contra les forces de l'ordre, no?
I aquest moviment es va estendre
a través de tot el món.
I en concret aquí a Espanya
va arribar uns quants anys després,
però va arribar, en concret va ser l'any 1977
i, bueno, ho he de dir
perquè jo soc de Barcelona
i em fa orgull dir-ho,
va ser a Barcelona el primer orgull
que es va celebrar a Espanya.
Aquesta és part de la història, diguéssim,
de com tot moviment, no?,
com arrenca i com les primeres persones
que en aquest cas es revolten, no?,
cap a les forces de l'ordre
per protegir uns drets
que haurien de ser ja de per si, no?,
per llei, protegits.
Hi ha altres punts
que també podrien tractar avui, Ramon,
que, per exemple,
a veure si ho dic bé,
que és la despatologització de l'homosexualitat.
Què vol dir exactament aquest concepte?
Doncs vol dir, Mireia,
que en el moment en què es deixa
de considerar l'homosexualitat
com un trastorn mental
fins a l'any 1990,
concretament el 17 de maig,
que també és una data assenyalada
dins del col·lectiu LGTBI,
l'OMS encara reconeixia
l'homosexualitat com un trastorn, no?
Tot i que l'Associació Psiquiatria Americana
en 1974 ja va treure l'homosexualitat
dins dels seus manuals de psiquiatria,
de diagnòstics psiquiàtrics,
no va ser fins al 1990
fins que l'OMS va dir
que no era una malaltia.
I fins llavors
s'estava tractant com allò,
com una malaltia
amb tot el que això implica, no?
Clar.
Quan es treu aquest pes de malaltia,
entenc que és quan també s'accepta
que una persona que sigui homosexual,
sigui del sexe que sigui,
no té cap tipus de problema mental.
Exacte, evidentment.
I no només s'accepta
que no té un problema mental,
sinó
no se li fa un tractament
per aquest assumpte.
Clar.
No?
Perquè
el diagnòstic va acompanyat
d'un tractament.
I els tractaments que es feia
a persones homosexuals,
bueno,
havien arribat a ser
autèntiques barbaritats, no?
De fet,
amb l'institut internacional
fa un recull
d'alguns tractaments
que es van fer aquí,
al nostre país, no?
Durant el franquisme,
com lobotomies,
electroxocs,
teràpies alvasives.
Les teràpies alvasives
consistien a una persona,
se li mostraven escenes
o imatges homosexuals
acompanyades de...
Normalment era una descarga elèctrica,
també se'ls donaven fàrmacs amètics,
vull...
per fer-los vomitar.
i cessava això
quan li posaven escenes
o imatges heterosexuals, no?
Amb això que es pretenia
era que el servei
de describir, no?
La seva tendència.
Clar,
podem imaginar
què suposava
per una persona
tot aquest procés,
aquest tractament,
tant...
que era, bueno,
era absolutament milt.
I tant.
Clar,
l'evolució
de, diguéssim,
del col·lectiu
o de les persones
que formen aquest grup
de LGTBI
i també s'han sumat
altres inicials,
ara és LGTBIQ+,
què volen dir exactament
aquestes sigles?
D'acord,
això pot semblar
una miqueta complicat.
LGTBI
vindria a ser
lesbianes,
gais,
transexuals
i bisexuals.
la I
serien
intersexuals,
és a dir,
que es troben
en un punt
entre els dos sexes,
Q serien
Qs,
que s'acostumaria
a dir
que serien
un sexe
o un gènere
fluid,
d'acord?
I el plus
seria
tota la resta,
seria una categoria
que vol acollir
les persones
que no se senten
identificades
a cap d'aquestes sigles,
ni tampoc
en el model
més tradicional
que nosaltres tenim,
no?
Vull dir,
intenta ser
unes sigles
el més inclusives
possibles.
Has dit
el queer,
crec que has dit
una tendència
fluïda
o has dit
alguna cosa de fluid
que no m'ha quedat
massa clar
com és això?
Com es descriuria
la queer?
El de
generar fluid,
per això
Mireia,
si em permets,
s'hauria de
fer un
partit,
parlar
un momentet
sobre conceptes
com és
el sexe,
el gènere
i la sexualitat.
Vinga,
parlem.
Així és molt ràpid
i molt esquemàtic,
no?
El sexe
seria
el sexe biològic,
no?
És allò físic
amb el que neixem.
El gènere
és el rol
que nosaltres
mostrem,
és com ens comportem,
el que mostrem
cap a fora.
i la sexualitat
és cap a on
dirigim
el nostre
desig.
Llavors,
hi ha,
fins i tot avui dia,
no?
Una tendència,
una relació
d'aquests tres conceptes,
és a dir,
el sexe pot ser
masculí o femení,
d'acord?
En funció de si
és masculí o femení,
el rol és
home o dona
i el desig
és cap al sexe
contrari,
no?
Això és un punt de vista
que avui dia
queda més que clar
que realment no és així,
vull dir,
que hi ha persones
que són homosexuals,
bisexuals,
vull dir,
hi ha un ventall
molt ampli,
no?,
de sexualitat.
A nivell de gènere,
del rol,
també penso,
mira,
si féssim un assassí
de memòria
i volguéssim abocar
una dona,
sexualment dona,
que tingui un rol
que li atribuiríem
allò masculí,
segurament a qualsevol
persona
ens pot tenir al cap
alguna imatge,
no?,
o algun record.
El mateix
és per un home.
Llavors,
tampoc queda clar
que si tu tens
un sexe biològic
determinat
t'hagis de comportar
sempre d'una determinada
manera.
Però les teories
queer
i de l'ambiguació
del sexe
i del gènere
van encara més enllà,
no?,
i estableixen
que el sexe,
tot i ser biològic,
que ho categoritza
d'una manera
o altra,
som les persones,
no?,
i per tant
hi ha una càrrega
social al darrere.
En això,
per exemple,
com fa molt biologistes,
si reduïssim
la qüestió
de sexe
al màxim,
podríem afirmar
que un home
és XY
i que una dona
és XX,
no?
I això,
a més,
és el que ens han
ensenyat
a l'escola
i sempre.
Clar,
després ens trobem,
per exemple,
síndromes
com el síndrome
d'aixapel
que hi ha homes
que són
cromosòmicament
són XX.
Això què vol dir?
Que tot i que tenen
els cromosomes
XX,
que seria
de la dona,
les característiques
sexuals
que s'han desenvolupat
no són pròpiament
de la dona
o no únicament
de la dona,
però podríem parlar
d'hemosolitisme
o
unes característiques
intersexuals
que evidentment
es donen
casos
que no són
molt abundants,
però no obstant això,
existeixen
encara,
no?
Llavors plantejaríem,
no?,
fins a quin punt
ha de ser
tan determinant
els nostres gens,
els nostres
comosomes
X o Y,
no?,
en un assumpte
tan complex
com és el nostre rol,
la nostra sexualitat
i la nostra
pròpia identitat.
Clar.
I les persones
de gènere fluid,
doncs,
vindrien a ser
persones que
si fos
masculí,
femení,
dos estems
d'un continu,
d'acord,
que podríem anar
cap a una banda
i cap a l'altra,
que no s'acaben
identificat
d'un o de l'altre,
sinó que al llarg
de la seva evolució,
de la seva vida,
doncs,
van identificant-se
i van agafant
com a seus,
no?,
característiques,
etcètera,
tant d'un concepte
com de l'altre.
Clar,
llavors que s'hauria
de parlar de tendència
de gènere,
per exemple,
quan parlem de,
dins d'aquest col·lectiu
LGTBIQ+,
quan parlem d'un grup
en concret,
per exemple,
les persones
que són transsexuals,
no?,
aquest concepte
defineix el gènere,
el sexe,
la sexualitat,
què és el que defineix
de la persona?
En el cas dels transsexuals,
seria...
és a dir,
la paraula,
no la persona,
és a dir,
quan es parlen
de persones trans
o persones transsexuals,
no?,
s'està fent referència
a què?
Al gènere,
no?,
directament,
entenc,
ni el sexe
ni la sexualitat
de la persona.
Jo,
fins i tot,
un poc,
seria,
sense ser un professional
que es dedica
exclusivament a això
o que tingui
un tipus d'estudi,
etcètera,
però jo sí que
ho classificaria
des de la meva formació,
la meva experiència
i la meva opinió personal
que va més enllà,
Mireia,
va...
està més relacionat
amb la identitat pròpia,
no?,
com a persona.
Llavors,
una persona transsexual
s'identifica
amb un gènere concret
o un sexe
i el que passa
que,
a nivell biològic,
doncs potser
no es troba
que encaixi,
no?,
en aquesta idea.
o que també
se li ha signat
al néixer
un sexe
i un gènere
amb el qual
no s'ha conforma.
Perquè tampoc
tot és la biologia,
vull dir,
una persona,
pot ser un home trans,
per exemple,
pot decidir
que no cal
fer,
per exemple,
una intervenció
de la seva,
dels seus genitals
per poder
se sentir home.
Clar.
Saps què vull dir?
i això és correcte
perquè si aquesta persona
es dona així,
per què no?
Clar,
entenc que...
El concepte
d'això
dels símptomes
de Chappell
o de Suellar
en concret,
no?,
que tu pots tenir
uns chromosomes
però després
les característiques sexuals
primàries,
secundàries,
etcètera,
com ens mostres
cap al món,
la teva orientació sexual
pot diferir molt.
Clar.
Lliguem això,
si et sembla,
també amb la llei trans,
aquest canvi de sexe,
en aquest cas
sí que és canvi de sexe,
sense haver de necessitar
informes metges
o processos
d'hormonació,
no?,
una llei trans
que es va aprovar,
bé,
que ha estat aprovada
pel Consell de Ministres
a nivell estatal
i no sé si has tingut
l'oportunitat
almenys de saber
què és el que engloba
aquesta llei
que reconeix
en definitiva
l'autodeterminació
de gènere,
no sé si es podria
considerar així.
No, no,
totalment.
Sí que me la he mirat
de no en profunditat,
però sí que la tinc
bastant vista,
la llei trans.
El primer dret
més important
i el que s'hi provoca
ser d'abuts
és que una persona
sigui capaç
de reafirmar-se
en el seu sexe,
en el seu gènere,
en la seva sexualitat.
D'acord?
Clar,
la identitat
és el com que ens construïm
nosaltres mateixos.
i tot eixos.
Llavors,
quin seria
un professional
del tipus que sigui
medi, psicòleg,
psiquiatre, etcètera,
per negar-ho?
Vull dir,
si una persona
ha sent home
o ha sent dona,
ho sent i punto.
I no s'hauria
de donar tanta volta
si té uns cromosomes,
si té una orientació
sexual determinada
o si té genitals
masculins o femenins,
no?
I això és el que
busca aquesta llei,
que les persones
es puguin
afirmar
en la nostra condició
i sobretot
un tret
que a mi em sembla
molt important,
que a partir dels 17 anys
no es necessiti
consentiment
dels pares.
Que això,
que a moltes persones
és el mateix,
no?
Hi ha un discurs
de rebuig cap a això
i hi ha sensators
que s'escandalitzen,
però, clar,
pensem en una persona
que estigui en un ambient
que no sigui
afavoridor.
Clar.
Vull dir,
una persona,
un adolescent,
al cap i a la fi,
que la seva família
no entén això,
per tant,
no estan fent
un bon acompanyament,
no seria estar ajudant
que faci aquesta
reafirmació,
no?,
de la seva
propria identitat.
No ha d'esperar
fins que sigui
major d'edat
per poder fer
aquest procés.
Amb aquesta llei trans
implicaria
que ja amb 17 anys
si es troba
que la seva família
no és afavoridora,
que pugui tirar pel dret
i pugui iniciar-ho.
I més en una etapa
tan important,
no?,
com és l'adolescència,
que és precisament
on ens desperta,
no?,
la nostra sexualitat,
ens acabem de desenvolupar,
etcètera.
La llei sí que...
Digues, digues, Ramon.
No,
per mencionar
també altres aspectes
d'aquesta llei trans,
això és el que em sembla
més important,
però que fan altres apuix,
com, per exemple,
la prohibició expressa
de les teràpies conversives,
que tot i que no són
tan sàdiques
com les que vam trobar
el segle passat,
l'impacte negatiu
a les persones
és més evident.
També,
d'acui,
no?,
les tècniques
de reproducció d'acícida
amb persones trans,
l'afiliació de nadons
amb parelles
que encara no estan casades,
que fins ara
un membre,
no?,
el que no era progenitor,
adoptava l'altre,
el fill.
I amb aquesta nova llei
la pot afiliar
com es veu.
La pròrroga
de...
amb persones intersexuals,
no?,
a l'hora de definir-se.
Fa també una...
polítiques
d'inserció laboral.
També explica
l'àmbit educatiu
per poder
anar formant
a les noves generacions
la diversitat
que ens trobem,
no?,
la realitat
que al final
estem parlant d'això,
de què és el que hi ha.
I per això
és una llei
que és molt important,
que és pionera
i que, bueno,
penso que tindrà
molts beneficis,
no?,
en el nostre territori
que és on s'aplicarà.
Xoca una mica, no?,
amb una llei
recentment
coneguda,
la llei d'Hongria,
la llei húngara, no?,
que bàsicament
veta
totes les referències
al col·lectiu LGTBI.
en aquell país
no tan sols
no pots deixar
veure la teva,
diguéssim,
condició de gènere,
sinó que ni tan sols
crec que pots
obtenir informació
per, en aquest cas,
com estàvem parlant
de la llei trans,
de poder,
per exemple,
aconseguir
fer un canvi de sexe
en aquest país
en concret.
I estem parlant
de la Unió Europea,
no?,
que de fet
també han posat
una mica
el crit al cel,
no?,
davant d'aquesta polèmica
de la llei húngara,
de la llei d'Hongria.
Ja, clar,
tu, Ramon,
imagina't viure
en un país
en el qual la llei,
en comptes de tenir
aquesta llei trans
espanyola,
fos totalment
el contrari,
que ni tan sols
el govern
està al teu costat
o al costat
d'aquest col·lectiu,
no?,
sigui qui sigui
la persona
que forma part
d'aquest col·lectiu,
ni tan sols
està al teu costat
per seguir
en aquest procés.
Això,
com ho veus?
Seria
quelcom terrible,
seria tornar
a anys
d'escorantisme,
no?,
on la gent
s'ha d'amagar,
on no hi ha informació,
això també
agrava
que hi hagi
l'acceptació,
no?,
d'aquestes persones.
Per tant,
pot augmentar
el rebuig,
també,
pot augmentar
les agressions
les agressions
i tots els problemes
que deriven
de tot això.
I això,
saps què passa?
Que això ja es coneix,
ja es coneix
la conseqüència
d'aquest tipus
de polítiques,
no?,
i ja sabem
on ens porta.
Llavors,
a mi em sembla
atros,
no?,
que a la Unió
Europea
del que s'hauria
de fer a l'Arde,
no?,
és el progrés
que hi hagi
membres
que siguin
capaços
de defensar
aquestes postures,
ja ni et dic,
no?,
tan sols
d'arribar-ho
a provar.
ens sembla
totalment atros
i també deixes
a la gent,
per un costat
la deixes
la protegida,
no?,
perquè al final
el que hem parlat
a vegades,
no?,
el que no,
com dir-ho,
el que no es parla
no existeix.
Clar.
Si tu no formes
a la gent
des d'una perspectiva
de gènere,
des d'una perspectiva
LGTBI,
des d'una perspectiva
trans,
és com si no existís,
però això
sabem que és mentida,
no?,
i hi ha països
que estàs
superpasseguida
i fins i tot
per anar a la mort
i no obstant,
hi ha homosexuals,
hi ha transsexuals,
etcètera,
perquè és quelcom
que ve amb
la nostra condició humana.
I això correspon
sobretot,
i m'agradaria
deixar-ho clar,
que respon
a un discurs polític,
no?,
perquè em trobo
moltes vegades
a alguns interlocutors,
no?,
anem a deixar aquí,
que fan un discurs
en contra d'aquest tipus
de lleis,
de mesures,
etcètera,
no les d'Hongria,
sinó les d'Espanya,
en aquest cas,
i el discurs
és polític,
no?,
encara que el vulguem
disfressar
des de la biologia,
des de la psicologia,
des de la medicina,
etcètera,
i està superestudiat això
i es porta anys
estudiant-se.
Llavors,
per atendre
que les coses
siguin d'una manera
determinada,
no?,
aquesta relació
entre sexe,
gènere,
orientació sexual,
que tota la resta
és patològic,
etcètera,
és negar
la tangent,
és negar
allò que és evident.
I això també
s'ha de poder dir,
que no hi ha
una base científica
ni professional
darrere,
encara que vulguin
fer veure això.
hi ha una intenció política
i, bueno,
aquí cadascú sabrà,
no?,
a quins interès
us pot escombre.
I tant.
Dins d'aquest col·lectiu
crec que també hi ha un,
com has dit,
no?,
aquest plus,
aquest símbol de suma
al final del grup LGTBIQ,
implica,
significa que hi ha
altres grups
o altres gèneres,
definicions d'identitats,
si volem dir,
que també s'engloben,
no?,
però que no es diuen
segurament perquè les inicials
serien molt llargues,
no hi caben tots,
n'hi ha un altre,
que és el gènere no binari,
que no està inclòs
en aquesta llei trans
i que,
de fet,
el Ministeri d'Igualtat
el que volia intentar
era afegir
aquesta tercera casella,
no?,
sovint quan ens toca
omplir documents
d'home o dona,
no?,
incloure,
inclús aquesta casella,
no?,
per reconèixer aquest gènere
no binari
per a aquells
que no se sentin
ni homes
ni dones.
Finalment,
crec que va ser
els socialistes
no van ajudar
que l'anteprojecte,
de fet,
l'avantprojecte
es tirés endavant.
Però, clar,
aquest gènere no binari
on se situa
dins d'aquest col·lectiu
LGTBIQ+,
perquè crec que és
dels menys coneguts.
A veure,
es situaria potser
a nivell de sigles,
no?,
es situaria
en aquest plus
o en aquest
cul de cuir,
no?,
des del meu punt de vista.
Aquest gènere no binari,
bueno,
tornem una miqueta
al que parlava abans,
no?,
de...
a nivell social
hi haurien dos sexes,
dos gèneres.
Normalment,
els hem...
els hem considerat
com categories,
vull dir que
o pertany a un
o pertany a l'altre
i per pertany a un o altre
has de reunir
una sèrie de característiques,
de requisits,
etcètera,
a nivell de conducta,
de sèrie sòlid,
de tendència sexual,
de biològiques,
físiques,
etcètera,
no?
I el que s'està veient
és el contrari,
que no és com a categòric,
sinó és una cosa contínua,
no?,
que serien dos pols,
allò masculí
i allò femení
i que a l'allà
d'aquest contínu
la gent
ens identifiquin
amb un o altre,
no?,
però que no hi ha
una totalitat masculina
en quant a característiques,
eh?,
i femenina.
Què passa amb la gent no binària?
Doncs que
no s'identifica
ni amb un extrem
ni a l'altre
i també em sembla legítim,
no?,
perquè si no
s'està sent identificada
una persona
ni amb el jo masculí
ni amb el jo femení,
per què l'hem de forçar
a que s'identifiqui?
Clar.
Quan,
tampoc em sembla
que el com patològic
ni que no hauria tampoc
d'afectar
l'escenvolupament
de la vida
de qualsevol persona,
no?,
aquest fet.
És un procés
molt
molt propi,
molt subjectiu,
molt individual
de cada persona,
la seva identitat sexual,
de gènere
i d'orientació sexual
i com a tal
no hauria d'implicar,
no?,
en la seva feina,
la seva educació,
les seves relacions,
etcètera.
Penso que és
que el com que nosaltres,
la gent en general,
no ens hauríem de ficar
i a nivell professional
el que hem de fer
és acompanyar
aquestes persones,
no?,
en aquest procés
de reafirmar-se
i d'acompanyar
en el seu procés
de la seva identificació,
no?,
de crear la seva identitat
i sentir-se a gust
i poder desenvolupar-se
com a persona
i etcètera,
com a qualsevol altre.
Ja tinc un concepte
per aquí apuntat, Ramon,
que crec que també
volies parlar-ne,
que és de la psicologia afirmativa.
En quin punt entra
en tot plegat
aquesta psicologia afirmativa?
La psicologia afirmativa?
Bueno,
precisament,
el que tracta és
de tot això
que estic parlant,
no?,
d'acompanyar a la persona
a reafirmar-se a si mateixa,
el 2011,
des de l'APA,
s'aprova
que la psicologia afirmativa
sigui
la que s'utilitzi,
no?,
per atractar
a usuaris
que siguin LGTBI,
U+,
etcètera,
no?
Això
queda totalment,
no?,
en el model anterior,
el model que patologitzava
la
homosexualitat
i la transsexualitat.
O sigui,
ja la homosexualitat
no és que el com patologi,
si no és un...
és que el com propi
de cada persona,
no?
I el que
pretén
des d'aquesta
partent
de la psicologia
és acompanyar
les persones
a poder-se reafirmar.
Si s'ha de ser
homosexual,
doncs afirmar-se
des de la seva
homosexualitat
i encara més enllà,
no?,
de poder
fer una recuperació
de les seves
seqüeles,
no?,
per els abusos
que hagi pogut patir,
per les segregacions
homòfobes,
per la seva vida
potser
en el clòset,
per totes aquestes
característiques
que afronten
les persones,
algunes,
per desgràcia,
LGTBQ.
I sé que hi ha
potser
diversos espais
o punts
per consultar
si hi ha persones
que pel que sigui
necessiten més informació
sobre,
ja sigui sobre el col·lectiu
o sobre qualsevol tema
en concret
d'identitat,
de gènere,
etcètera,
etcètera.
No sé si ens en vols
recomanar algun.
Sí,
mira,
començaria
pel saber
d'atenció
integral
al SAI,
LGTB,
del Departament
d'Igualtat
de la Generalitat
de Catalunya,
d'acord?
Seguiria
pel saber
i trànsit
que es troba
al cap
nomància
d'atenció
primària,
d'atenció
a transsexuals.
També
hi ha
una associació
aquí a Barcelona
que és el Casablanda
que compta
entre altres serveis
d'una assessoria
psicològica
que també
és un recurs
interessant
a fer-ho servir.
A més a més,
el Col·legi Oficial
de Psicòlegs
de Catalunya
compta
amb un espai
propi
de professionals
que es dediquen
a la psicologia
afirmativa
i a la diversitat
sexual
i de gènere
on també
es poden fer
una consulta
i si algú
necessita
iniciar
un procés
terapèutic
o una consulta
psicològica
o del tipus
que sigui
es poden
adreçar
i demanar
assessorament.
I per últim
i no menys important
també mencionar
tant per la seva
labor
com la seva
importància
a l'Observatori
contra l'Homofòbia
aquelles persones
que
hagin patit
algun tipus
d'agressió
aquí els donen
assessorament
i
també és un lloc
on es poden
adreçar
i que penso
que a més
és necessari
quan hi ha
una agressió
que hi hagi
també
una resposta.
Perdona.
Digues, digues.
No, vull dir,
aquests són
alguns dels punts
que jo recomanaria
segurament
hi hagi molt més
però sí, Mireia,
m'agradaria
a més de deixar-ho
deixar una cosa
ben clara, no?
I és el marge
de tot això
les persones
que ens estiguin
escoltant, no?
Que les confin
dels professionals
que no vagin
en aquesta línia,
d'acord?
Si es troben
mai
a un professional
professional
entre cometes
si em permets
que va
en contra
de la pròpia
reafirmació
de sexe
de gènere
si els ofereixen
una teràpia
de conversió
que
malauradament
encara es troben
i es denuncien
però encara existeixen, no?
Vols deixar
de ser homosexuals?
Doncs jo t'ajudo,
etcètera.
Que les confin
d'aquests professionals
que
puguin ser
denunciables
també
i deixar clar
que no és
cap on hem d'anar
i que no és
cap on avança
l'evidència científica.
Això
penso que és
superimportant, no?
en marxa
de la tarda
i deixar
això
sobre relleu.
I tant,
i tant.
Prenent
doncs bé
aquests canvis
de
podíem dir
reafirmació
de sexe, no?
Prenent-los
com un fet
natural
més enllà
de les hormones
i no
com una patologia
mental
com dèiem
a l'inici, no?
L'OMS
ja l'ha tret
no és que calgués
que l'OMS
ho fes
però vaja
si ho fa un organisme
com l'OMS
doncs encara reafirma
que no passin
com deies
aquests tipus
de teràpies
de conversió, no?
Intentar que la persona
canviï d'opinió
d'allò que sent
amb el seu cos
és a dir
bàsicament
el que es feia
fa uns quants anys
i potser no tants anys
malauradament.
Sí, exacte.
Ramon, deixem aquí
l'espai d'avui
ha estat un plaer
ens hem allargat
una mica més
però creia que també
era important
en aquesta setmana
per commemorar
aquest dia
ni tan sols
per, doncs bé
doncs parlar
de tot aquest col·lectiu
que sempre se li ha
d'una veu
ara aquesta setmana
o el dia 28 de juny
o qualsevol dia de l'any
així que Ramon
t'agraïm que avui
hagis enfocat l'espai
cap a aquest costat
i seguim parlant
amb tu
i amb Iris Plataforma.
D'acord, moltes gràcies
a vosaltres
per servir aquest espai.
A tu, una abraçada.
Una abraçada.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit