I amb aquest Relax, Take It Easy, perquè és divendres, una cançó de Mika,
obrim avui el programa número 408 de divendres 22 de març.
Benvinguts a tots i a totes, passen 9 minuts a les 5 de la tarda.
Així que Relax i Take It Easy, que és divendres.
I com sempre us acompanyem fins les 7 de la tarda, últim programa d'aquesta setmana.
I com cada divendres us portem bones seccions amb més col·laboradors, els que tanquen el programa setmanal.
Començarem amb aquest repàs dels 3 titulars del dia amb l'Imanol López.
Seguidament abordarem temes històrics amb el Manel Ripoll.
Avui parlarem dels dufort, els senyors feudals de Sant Just.
Ens remuntarem cap a l'any 1000 en aquestes incursions musulmanes.
I també ens parlar una mica d'aquests orígens, del feudalisme i d'aquest llinatge dels duforts.
Uns senyors feudals que van ser aquí fa uns quants, bastants anys.
I seguirem a la segona hora amb el Joel Reguant, el nostre advocat de capçalera.
Amb ell recordarem alguns dels moments, entre cometes, memorables que ens està deixant al Judici del procés.
Escoltarem també un vídeo de la Vanguardia, d'una de les notícies de la Vanguardia sobre el Judici del procés,
en el qual podem escoltar diferents moments en els quals hi ha algunes pífies o sobretot termes lingüístics
a l'hora de traduir paraules del català al castellà.
Parlarem també d'aquests llaços grocs i d'aquests cartells que s'han hagut de treure dels ajuntaments d'arreu del territori català
per aquests presos polítics.
S'han llegit diferents cartells amb, per exemple, presos acrítics, llibertat, presos acrítics.
I d'altres que, bé, amb un toc d'humor han volgut no deixar de reclamar aquest dret.
Seguidament parlarem amb l'Àlex Florença, el nostre sexòleg de la plaça Mireia,
i ell ens portarà pràctiques i curiositats sexuals a altres països, com a Xina o Austràlia,
i també d'altres pràctiques sexuals que, segons ell, diu que hem de conèixer.
Això és tota la teca que us portem avui al programa, que us deia,
programa 408 d'avui 22 de març, divendres 22 de març.
I avui, com quasi cada dia, també se celebra un dia mundial o internacional.
El cas és que avui és el Dia Mundial de l'Aigua, també proclamat per l'ONU,
i se celebra des del 1993.
L'objectiu d'aquest Dia Mundial de l'Aigua és cridar l'atenció
sobre la importància de l'aigua dolça i de la gestió, també, dels recursos de l'aigua.
El Dia Mundial de l'Aigua es va proposar a la Conferència de les Nacions Unides
sobre el medi ambient i el desenvolupament,
que es va celebrar a Brasil, a Rio de Janeiro, el juny del 1992.
Després d'aquesta conferència, l'Assemblea General de les Nacions Unides
va declarar aquest dia, el 22 de març de cada any,
com el Dia Mundial de l'Aigua, després que es fes aquesta reunió un any abans, el 1992.
Com cada any, des de 1993, el Dia Mundial de l'Aigua destaca en un aspecte
bastant particular relacionat amb el tema de l'aigua,
sobretot l'aigua dolça, ja que l'aigua és un element essencial per a la vida
i també el desenvolupament sostenible.
Els recursos hídrics, a més, juguen un paper clau, per no dir bàsic,
en la reducció de la pobresa, el creixement econòmic i també la sostenibilitat ambiental.
I per parlar-vos una mica de xifres a l'actualitat,
que sapigueu que hi ha més de 663 milions de persones
que viuen sense subministrament d'aigua potable a casa seva
o a prop de casa seva.
Això és un fet que els obliga a passar moltes hores fent cua
o traslladant-se a fons que estiguin més lluny
o fer front a problemes de salut degut a aquest consum d'aigua
que no és potable i, per tant, està contaminada.
I us comento també un parell més de dades.
Mundialment, més del 80% de les aigües residuals que generem
tornen al ecosistema sense estar ni tractada ni reciclada.
Per tant, contaminem també el medi ambient
amb aquestes aigües que no han estat reciclades o tractades
un cop se'ls ha donat un ús.
A més, 1.800 milions de persones utilitzen una font d'aigua contaminada
per material fecal, fet que els posa, òbviament,
en risc de contraure, entre d'altres, el còlera, la disenteria,
el tifus o també la polio.
L'aigua no potable i unes pobres infraestructures sanitàries,
així com la falta d'higiene,
és la causa del voltant de 842.000 morts a l'any.
Així que aquesta és la nostra petita aportació,
almenys perquè coneixeu que té aquest Dia Mundial de l'Aigua
que celebra un 22 de març com avui.
Us penjarem una mica d'aquesta informació, com sempre,
a les xarxes socials, sobretot al Twitter,
que hi som molt presents, ja ho sabeu.
Seguim escoltant una de les cançons del grup Mica,
que obria avui el programa amb aquest Grace Kelly.
Passa justament un quart de sis de la tarda.
A continuació comentarem els tres titulars del dia amb l'Imanol López.
L'Aigua no potable i no potable i no potable i no potable i no potable.
Música
Moment d'obrir el micròfon a l'Imanol López,
que el tenim a l'estudi 1 de Ràdio d'Esvern.
Imanol, bona tarda.
Bona tarda, Mireia.
Com estàs?
Havent passat ja el Dia Mundial de la Poesia.
Cara trist.
Sí.
Tot i que he de dir que els actes s'allarguen tants dies
i cada dia pot ser tant el Dia de la Poesia que és igual.
Molt bé.
Així m'ha agradat aquí.
Que no cal que plorem.
Hem vingut al programa, per cert.
T'havíem aplaudit per tots els convidats d'avui.
Gràcies.
Mireia, hem vingut també a la meva secció de titulants.
Gràcies.
No, t'anava a dir, em té molt intrigat com dius el meu cognom.
Manol López.
Li poses una S final sonoríssima.
Saps que compartim un cognom, no?
El teu segon és el meu tercer.
Ho sé, ho sé.
Vés a saber què va passar aquí.
No res, què va passar aquí?
Ah, no ho sé.
D'on de que no hi ha López al món?
Sí, t'havíem en passats en comú i no ho sabem.
Tu i jo, que no semblem tan...
Sí, sí.
T'ho veig.
Què no va dir?
Per cert, ahir vas fer una mica de...
Vas fer...
Ah, no em surt la paraula, però vas deixar Sant Just
per anar a Sant Feliu a viure una mica el Dia de la Poesia,
cert o no?
El Dia Mundial.
Botiflé, això, Botiflé.
No ha sortit la paraula, Botiflé.
I què tal?
Sí, prou bé, prou bé.
Era l'acte inaugural, el que vaig assistir.
I una mica sense més.
Bueno, és a dir, era...
D'acord, d'acord.
Va haver-hi com una espècie de pregó.
No ho sabia, que es feia un pregó.
Jo tampoc.
Aquí no ho fem, això, no?
Exacte.
No, no, no.
De veure, és aquesta setmana on va haver-hi el Parlament polític
corresponent, degut a les dates que ens pertoquen.
I després va haver-hi un espectacle que ajuntava una mica el tango
i la poesia.
I aleshores, sí, acaben recitant lletres de tango.
I llavors feia un recorreu per la història del tango
a partir de les seves lletres i les temàtiques que havien tocat.
I és...
Curiós, si no, no?
Sí, sí, era interessant de veure.
Aquí a Sant Jus vam tenir, si no ho vaig mal encaminada,
a la sala cinquantenària de la Taneu.
Va haver-hi aquest gran acte, no?,
organitzat dintre la biblioteca de Jo Margarit,
que el llibre té, diferents altres entitats, no?
No sé si saps com va anar o...
No sabem.
Clar, vas fer de bootifler.
Exacte, poca informació més enllà de...
Bé, bueno, va ser l'acte que estava previst, bàsicament.
I no...
Vull dir, és que no...
Poca cosa més de què puc dir.
És a dir, sí, només m'han dit...
Bootifler-ho...
Va anar i va anar i ja està.
És l'únic del que m'han informat, la veritat.
Va, doncs informa'ns dels últims titulars d'aquesta setmana,
d'avui divendres 22 de març.
Què ha passat avui al poble?
El que passarà demà, de fet,
perquè aquest dissabte les Bars de Sant Jus
organitza el Festival de Dança dels Països Catalans
amb el nom Balla la Vita.
L'acte tindrà lloc a la sala cinquantena de la Taneu
a partir de dos quarts de set de la tarda.
L'agrupació s'acompanyarà en aquesta ocasió
de les Bars de Sant Martí de Torrelles
i de les Bars de Sant Feliu.
I cada un d'ells oferirà quatre valls diferents.
Les Bars de Sant Jus ballarà
el Murtitxol, el Bolero de Torrent,
el Parada de Vall de Mossa
i la Jota dels Enamorats.
Quatre danses d'arreu del territori català
amb molt de protagonisme de les illes.
Una dinàmica que també repetirà
en els valls de les altres dues agrupacions,
ja que també inclouran un Bolero mallorquí
o una Jota mallorquina.
Tanmateix és normal aquesta entesa,
ja que existeixen moltes sinergies
entre aquests grups de ballarins i ballarines.
Jordi Rius, membre de les Bars de Sant Jus,
ha explicat al Justà de Fusta
que han escollit precisament aquestes dues formacions
perquè són les que els han ajudat a engegar de nou
el grup de dansa Sant Jus Tenc.
És doncs el primer festival de dansa propi
que organitzarà les Bars de Sant Jus
després de tornar-se a posar en funcionament,
ja que el 2016 van tornar a engegar l'activitat
que havien deixat de banda el 2005.
De fet, han experimentat un gran creixement
i ja acumulen a 10 dansaires
i esperen augmentar el nombre.
Un dels projectes, a més,
passa per crear una secció infantil.
Sí, com sigui, recordem que aquesta agrupació
ha aconseguit finançar-se
a partir d'un projecte de microfinançament,
el qual ha permès elaborar el vestuari necessari
per ballar, per exemple.
Ballar la vida és, doncs, un tret de sortida
que asseguren volen que s'intenti establir
com una cita anual.
Doncs vinga, ballem la vida tots amb les Bars.
Tenim una bona cita demà a Sant Jus.
Sí, home, sí.
Què més ens comentes, Imanol?
Una mica de Taneu, Taneu,
i tiro perquè mi toca una reunió
que va tenir lloc ahir l'Ateneu.
Per aquí ens deixa el titular
que Anna Vilanova serà la candidata
per a la plataforma Alcaldia Republicana
de cara a les propers eleccions municipals del maig.
Tanmateix, aquesta formació segura
que seguiran negociant
amb Esquerra Republicana, PDeCAT i la CUP
per aconseguir una coalició
entre partits declarats independentistes.
Tot plegat es va decidir en una assemblea
ahir al vespre celebrada a l'Ateneu.
Entre els punts del dia
també hi constaven la seva posició
davant les eleccions del 28 d'abril
i la situació del seu programa electoral propi.
Em sembla que al final
han extret, diguéssim,
en fi, una candidata i una cara i un nom
perquè crec que avortaven,
bueno, tenien, no?,
un parell de setmanes, mesos,
que encara no semblava
què anaven a definir.
Al final sembla que...
Semblava que està una mica...
Sí, semblava que estava una mica aturat
el tema en realitat
i ho han tornat una mica...
Era aquesta bona notícia que han anunciat.
De fet, ja m'hem vist ahir
que feien aquesta assemblea
i al punt del dia deien
tenim una bona notícia.
La bona notícia és que han trobat candidata
que, a més, és la persona
que va guanyar les primàries
que van organitzar al febrer,
a inicis de febrer,
però...
Que té el seu sentit, no?, potser.
És a dir, la persona que ha estat escollida
finalment per assemblear també
ha estat la persona que serà la candidata, no?,
del dia republicana.
Exacte, però també és veritat
que no tancen la porta
aquest acord amb altres partits.
És a dir, que encara està una mica a l'aire
la seva candidatura pròpia.
Aleshores, tampoc està clar
que Ana Milanova d'aquesta manera
es presenti realment com a número 1,
perquè si...
Si hi ha una cor...
Si hi ha una llista conjunta
no se sap si ella seguirà en el número 1.
És a dir, han decidit això,
jo encara hi veig ambigüitat.
No ho sé dir encara, ben bé.
Sí que és veritat que en el període...
Això sí que...
La notícia era una mica més llarga,
te l'he resolvint una mica,
short news.
Oh, short news.
Podem posar aquest nom a la secció.
Secció din la secció.
Triturat, short news...
Sí.
Doncs sí que és veritat
que s'han instat a fer una altra assemblea
en el període màxim d'una setmana
per decidir què fan realment
amb aquest pacte de partits.
És a dir, si...
Diuen que tenen diverses fórmules
que estan sobre la taula
i que sobre aquestes fórmules votaran.
I la proposta que sigui la més votada
en aquesta assemblea,
que recordem que ho decidim a menys d'una setmana,
és la que faran servir
de cada les pròximes eleccions.
En tot cas, com que som la ràdio del poble,
crec que serem el mitjà,
quasi el primer i únic mitjà
que se'n farà ressò
de totes aquestes novetats
i, finalment,
el que decideixin entre partits
o les coalicions
que formin entre tota aquesta gent.
Última notícia del dia, Immanuel.
L'última notícia,
perquè la setmana que ve
arriba a Sant Jús
la tercera edició del Quinto Tapa.
Sí.
Ara seria un moment, sí,
en què hauries de treure trompetes
i gralles
per fer-ho una mica més...
No l'estic físicament.
Més de país.
que tindrà lloc entre els dies 28 de març
i 14 d'abril.
Tanmateix...
Va, et puc treure això.
Ara sí.
Tanmateix,
cada establiment proposa
horaris diferents
per a servir les tapes.
En aquesta ocasió
hi participen 19 bars
amb un total de 33 tapes.
De fet, he de dir
que hi ha una disminució
de, si no m'equivoco,
dos bars.
Dos o tres, sí.
I, clar,
també es disminueixen
les tapes per ende
i crec que eren 38 tapes l'any passat.
Aquest any són 33.
Sí, però són dues per bar,
quilòmetre zero
i una normal, diguéssim.
Exacte.
Cada bar ofereix
dues tapes diferents
juntament amb un quinto
de cervesa a l'hambra,
com bé deies.
Ai...
La tapa de la casa
a un preu de 3 euros
i la tapa
quilòmetre zero
a 3 euros i mig.
El Quinto Tapa,
organitzat per l'Associació
de Gastronomia i Turisme,
fa promoció dels productes
del Parc Agrari
del Baix Llobregat
i, per això,
les tapes tenen
com a protagonista
la carxofa Prat,
els espàrrecs,
els alts tendres
i les bredes
entre d'altres
aliments d'aquesta zona.
El Quinto Tapa
també ofereix
diversos premis.
Cada consumició
d'una tapa
suposarà un segell.
Aquelles persones
que omplin de segell
la bulleta
Tapaport Or...
M'encanta el nom
de Tapaport.
Tapaport.
M'encanta.
És difícil de pronunciar.
És un passaport
amb tapes,
clar,
és que, clar,
la idea és maca.
Optaran a un premi
a 300 euros
a consumir
en els establiments
adherits
a d'esbert comerç
i empresa.
El client o client
que ompli
el Tapaport Argent,
optarà a un premi
de 100 euros
per a consumir
en un bar o restaurant
de Sant Just
que participa
en el Quinto Tapa.
A més,
s'escollirà
la millor tapa
que tindrà un reconeixement
mitjançant
un diploma acreditatiu
i una campanya
de comunicació.
L'etapa guanyadora
serà triada
entre les persones
que consumeixin
quatre tapes
de dues zones
diferents
del municipi
amb un total
de vuit tapes.
Doncs,
Déu-n'hi-do.
Anirem de tapes,
eh, Imanol?
Anirem de tapes.
Ja t'ho dic, ara.
Sí, sí, sí.
Total i absolutament.
farem una comitiva
ràdio d'esvern.
Hauríem de crear
una secció temporal,
anem-ho a dir així,
en què ens dediquem
un quart d'hora a la setmana
a comentar
les tapes que hem provat.
El dia.
El dia.
Sí,
des d'aquí,
des de la plaça Mireia
ho cobrirem.
Quin nivell em portes?
Per tant,
intentarem treure temps
d'on sigui per,
és a dir,
potser no diàriament,
però setmanalment
per portar,
a més,
restauradors
que també hi participin,
no sé si tots,
però intentarem...
No, ho farem.
ho cobrirem.
No, res,
d'intentar-ho.
I Manol,
que tinguis molt bon cap de setmana.
Igualment.
I ens veiem dilluns.
No sé si pots trobar-me
una cançó trista
per anar-me'n.
No,
Happy Ending es diu.
Adéu,
I Manol.
Adéu.
Doncs no era broma,
la cançó es diu
Happy Ending
i és de mica.
Escoltem aquest tema
quan queden tres minuts
per dos quarts
de sis de la tarda
abans de començar
a parlar
amb el Manel Ripoll,
el nostre historiador
que avui ens porta
els duforts,
els senyors feudals
i aquestes incursions
musulmanes
de l'any 1000.
This is the way
that we're not pretending
No hope,
no love,
no glory,
no happy ending
This is the way
that we love
It's forever
And live the rest
of our life
We're not together
Two o'clock in the morning
Something's on my mind
Can't get no rest
Keep walking around
If I pretend
that nothing
ever went wrong
I can get to my sleep
I can think
that we're just
carrying on
This is the hardest story
that I've ever told
No hope,
no love,
no glory,
happy end
It's gone forevermore
I feel as if
I'm wasted
And I'm wasted
Every day
Oh, I'm
This is the way
that we love
I'm wasted
I'm wasted
And I'm
This is the way
that we love
It's the way
I'm wasted
Every day
If we're rest
of our life
We're together
Little bit of love
Little bit of love
Little bit of love
Little bit of love
Little bit of love
Little bit of love
Little bit of love
Little bit of love
Little bit of love
Little bit of love
Little bit of love
Little bit of love
Little bit of love
Little bit of love
Little bit of love
Little bit of love
Little bit of love
Bona nit
Bona nit
I ara sí, passeu un minut de dos quarts de sis de la tarda, fem una breu pausa i parlem amb el Manel Ripoll sobre aquests dufort i els senyors feudals dels anys mil.
Bona nit
I amb aquesta cançó d'Indiana Jones donem la benvinguda al Manel Ripoll. Manel, bona tarda.
Hola, bona tarda, Mireia.
I benvingut al programa. Gràcies.
Bon divendres. Igualment.
A les portes, al cap de setmana.
Això sempre va bé.
Sí, oi?
Sí, el divendres s'afronta amb més optimisme.
Sou, crec que els col·laboradors amb més ganes de venir.
Sí, perquè és divendres, ja fas la secció i ja a cap de setmana.
Ja el tens, ja el tens, el cap de setmana. Si plegues més o menys al migdia, ja el tens.
Ja el tenim.
Entre mans ja les tens.
Per cert, deia els anys mil.
Sí.
Que fora de cròmuls comentava això de clar, es diu anys 80, anys 60, anys 90, però anys mil crec que no està gaire bé dit, eh?
Podríem dir a l'entorn de l'any mil.
Sí.
Quedaria com...
O segle nou, no, també?
Eh?
Segle nou.
Segle nou, no?
Sí, exacte.
És a dir, una mica amb el que introduirem avui. No sé fins on ens donarà temps, però la idea és una mica... La setmana passada vam parlar d'aquell document, d'aquell capbreu de la Pia Almoina i jo al fer la introducció havia parlat que en aquell moment Sant Just estava sota el domini de la Pia Almoina, que era com el braç administratiu de la catedral de Barcelona, del bisbat de Barcelona en aquella època.
I era la que administrava totes les terres que controlava o que tenia sobre el seu control.
Un registre de la propietat, no? De l'època.
Exacte, que era aquest capbreu i en aquell moment, doncs, qui dominava aquelles terres o qui les podia cedir perquè es poguessin explotar era aquesta Pia Almoina.
Doncs, anteriorment a la Pia Almoina, qui havia estat administrant tot aquest territori, sobretot de la nostra banda del Paso Llobregat, d'acord?
Perquè l'altra banda del Paso Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, tota l'altra, Pallejar tota l'altra banda era d'uns altres senyors feudals, però tota la banda que ens dona la nostra part del Paso Llobregat,
durant molt de temps va estar dominada o va estar en mans d'uns senyors feudals que eren coneguts com els dufort.
Llavors avui, doncs, intentarem parlar-ne una mica perquè hi ha un document que es va estudiant en el seu moment i parlava d'aquests senyors feudals,
de les diferents persones que hi havien hagut en el temps, d'acord?
I per situar-nos-ne, doncs, ens hem d'anar cap allà aquest any Mil, aquest entorn de l'any Mil,
quan les tropes carolíngies feia relativament poc que havien alliberat Barcelona de les mans del Mansur, d'acord?
No feia en aquesta època perquè no tornessin a haver tots aquells atacs que havia fet el Mansur contra la ciutat de Barcelona, d'acord?
En diferents punts estratègics al voltant de Barcelona decidiran construir-se fortificacions o torres de guaito de vigilància
com la que tenim aquí a la penya del Moro, d'acord?
Aquesta torre de vigilància depenia d'una fortificació més forta o d'un nivell més elevat,
com podien ser la nostra banda del Llobregat, el castell que hi havia a Olorda
i el castell Siuró que hi havia a Molins de Rei, d'acord?
Aquestes dues construccions fortificades, juntament amb tota la línia de protecció
que donaven les diferents torres de guaita que hi havia en aquesta banda del riu Llobregat,
doncs donaven aquesta protecció.
Ara estic intentant visualitzar aquest castell Siuró de Molins de Rei, encara es conserva?
Queden dues parets, sí, no hi ha castell.
I l'altre, el d'Olorda?
Un castell d'Olorda, jo diria que tampoc hi queda res.
Diria, eh? El de Molins de Rei segur perquè vaig anar un cop i hi eren dues parets,
i era molt trist, però és el que hi quedàvem.
Home, doncs aquí a Sant Just som dels que millor conservem,
o millor tenim la part que més es conserva.
Sí, la torre de guaita està molt ben conservada,
i de fet aquesta línia de defensa que hi havia del barri Llobregat
és la, bueno, exceptuant el campanar de l'església de Sant Just,
és l'única construcció que queda de l'època,
perquè el campanar no devia ser com és avui en dia a l'època de l'any 1000.
Llavors, per situar-nos una mica, estem a l'època dels comptes de Barcelona
en què hi havia Ramon Baranguer II, d'acord?
De fet, el document que es començarà a estudiar
i que apareixeran aquests d'Ufort, d'acord?
El document més antic que hi ha és de l'any 1082,
i que enllaça aquesta persona, aquest compte de Barcelona, Ramon Baranguer II,
i el nostre poble Sant Just d'Esvern, d'acord?
Que en aquest document el que ens permetrà veure-hi, d'acord,
eren els empenyoraments de l'ou, d'acord?
L'ou era la paraula que en la mitjana de fer ens servia per parlar del sou,
i també hi apareixen les dominicatures o les possessions
que en aquest cas, el comte de Barcelona, Ramon Baranguer II,
i, no més divertir, la comtesa Mafalda,
no és un dibuix animat,
Ostres, que és curiós
I la comtesa Mafalda, d'acord,
va anar bé de demanar o de fer que tots els seus súbdits s'empenyoressin, d'acord?
O cedissin part de les seves possessions
per tal de fer front i poder sofregar el cost de l'altar major de la seu de Barcelona,
que en aquell moment estava valorat en 2.000 mancusos d'or,
que devia ser una quantitat...
Mancusos?
Sí, mancusos d'or.
Quan es parla d'or, en aquella època...
Era un tipus espada.
Era un tipus de moneda, sí, un tipus de moneda que tenien, d'acord?
I era el cost que tenia fer aquest, o sofregar el cost d'aquest altar major de la catedral de Barcelona.
D'aquesta època, d'acord?
d'aquest segle XI, d'acord?
Poca cosa en tindrem més, d'acord?
Tant de Sant Just com de totes les coses que hi passaven.
I no serà fins que hi hagi el canvi de segle, d'acord?
En el que apareixin aquests dufort,
que començarem a tenir més informació sobre Sant Just d'Esvern.
Hem de recordar, pels oients que no ho tinguin al cap,
que els primers documents que trobarem que parlen de Sant Just d'Esvern,
no de forma directa, sinó de forma indirecta, d'acord?
Seran els documents que hi ha del 891, d'acord?
Que hi ha un document que parla d'una persona que va perdre la vida
i va deixar anotat, com en un notari,
totes les possessions que ell tenia, exacte.
I llavors, en una d'aquestes possessions,
deia que ell tenia unes terres en una zona que es deia Sant Just de Inverce,
i llavors, per la zona que en parla i tot, exacte,
s'arriba a la idea que era aquest Sant Just d'Esvern.
De fet, aquest document apareix per culpa dels atacs
que va fer el Mansur contra la ciutat de Barcelona
i, com que molta gent va morir,
els notaris van tenir molta feina
i van haver de traspassar les possessions
de les persones que havien mort als seus hereus.
És la primera, diguéssim, herència, quasi,
que es pot recordar de almenys unes terres aquí a Sant Just.
Sí, de la zona d'aquí com a herència, sí.
Després, amb el temps, es va seguir rebuscant
i el Julio Ochoa va trobar un document
d'un prevera, que era el prevera Joan, d'acord?
I que també parlava d'unes terres
que hi havia a la zona de Sant Just.
En aquell moment, crec que això era 845 o una cosa així,
es deia Villavirse, d'acord?
Llavors, era una mica tota l'evolució
que va anar tenint el nom de...
Villavirse, havia estat un dels noms de Sant Just.
Bé, sí, de la zona.
Ah, de la zona.
Sí, o sigui, com que no tenim el document fundacional,
perquè això es guarda en molt pocs pobles
i en molt poques ciutats,
doncs el que es fa és buscar aquests documents notarials
o en aquestes actes del 845,
que és un document que tenen guardat
al monestir de Sant Cugat del Vallès,
i que parlava de possessions
de gent que tenia en aquestes zones
i per això apareixen aquests dos documents
que són del més antic que tenim
i que connectarien una mica abans d'aquest 1082
en el que Ramon Barangué II i la Comtesa Mafalda,
doncs, entre les diferents dominicatures,
possessions que tenien,
doncs, se'n comenta alguna
en aquesta zona on avui en dia
hi hauria Sant Just d'Esvern.
Llavors, entrant en els orígens dels Dufors,
d'acord, d'aquest nom Dufors,
l'origen d'aquesta gent, d'acord,
ve de la zona francòfona,
de la zona de la França,
de la zona de la Tolosa,
de Carcasona i de Narbona, d'acord,
i, de fet, allà s'hi trobarà inclús
el castell dels Dufors,
que ja al segle IX existia
i tenia les seves possessions.
Una pregunta, no sé si ho sabràs,
la Comtesa Mafalda era gironina, potser,
o era de regió Girona?
Pot ser que fos...
I territori gironí, que digui?
Sí, sí, perquè si el compte d'aquí,
de Barcelona, era Ramon Barangué,
doncs, la Comtesa Mafalda
pot ser que fos d'aquella zona.
Que has trobat alguna?
Sí, he trobat...
Bueno, he posat...
Comtesa Mafalda?
Per buscar...
No em creies?
No, no, per buscar...
Has portat el dibuix de la Mafalda?
No, no posar-li cara, que és complicat,
però sí, i he trobat un dels articles
on surt el sepulcle de la Comtesa Mafalda
a la Caterral de Girona
i, bueno, no he llegitat l'article
perquè el tinc aquí al davant,
però parla una mica de la història
d'aquesta Comtesa,
que clar, jo no sé pel nom
si n'hi haurà moltes.
No ho sé, has de mirar
si és d'aquesta època 1080
apareixen aquestes èpoques.
Si puc mirar de Raúl,
ho intentaré confirmar.
Llavors, a veure,
llavors, els comptes aquests,
o els d'Ofort,
no desembarcaran a la zona de Barcelona
fins que, com he explicat abans,
a l'entorn de l'any 1000
les tropes carolinges
aconsegueixin fer el que és conegut
com la marca hispànica,
o aquesta protecció que fan els francs
als comptats de la zona de Barcelona
i això el que fa és
que els àrabs hagin de retrocedir
i, per tant, permetrà
que, aliats dels francs,
com podien ser els d'Ofort,
decideixin anar estenent els seus tentacles
des de la zona comptal que tenien a Carcasona
fins a arribar a aquesta zona d'aquí
que, en principi, era del compte de Barcelona,
però, com que no podia arribar a tot arreu,
a diferents zones les va,
com avui en diríem subcontractant,
les va deixant
o les va cedint
a aquests comptes,
perquè, per una banda,
vagin recuperant
la cristandat en aquestes zones
i aconsegueixin fer-nos de vots
i guardiants
en tota aquesta zona d'aquí.
D'acord?
Llavors,
això també
els permetia a aquesta gent,
per allò que els d'Ofort,
anar guanyant punts
per anar a les següents
crovades
que hi van haver
durant aquest segle,
d'acord?
Del 1096 i del 1146,
d'acord?
De fet, es comenta...
Guanyar punts, vols dir?
Bueno, guanyar punts per anar-hi,
o sigui, no hi podia anar a tot,
o sigui, anar a les crovades era...
Sí, s'havien de marèixer.
Sí, s'havien de marèixer.
Exacte.
Llavors,
es comenta també
que aquests
d'Oforts,
d'acord?
Van ser
més o menys
protectors dissimulats
o
d'aquells famosos
càtars
i de totes les seves
ensenyances
que havien tingut,
d'acord?
Això és una mica
la història
o el més antic
que s'ha pogut
trobar
o fins on s'ha pogut
arribar en aquest origen
d'aquests d'Oforts
que,
posteriorment,
van ser
amos i senyors
de tota aquesta zona
del Baix Llobregat,
sobretot de la nostra banda
del riu
del Baix Llobregat.
D'acord?
Anem a veure ara
quan aquesta gent,
aquests d'Oforts,
desembarquen a Barcelona
i la primera dada
que trobarem
d'un d'Ofort
ja instal·lat
en contrades
del comte
de Barcelona
serà quan es parla
del batlle reial
del 1208
que dictava
en aquell moment
una sentència.
D'acord?
Llavors,
a partir d'aquest document
del 1208,
d'acord?
La documentació,
en aquesta documentació,
apareixerà aquest cognom
per primera vegada,
aquest d'Ofort,
i farà referència
a la zona
del Baix Llobregat.
Aquest document
avui en dia
es pot consultar
o està guardat
en els documents
que es conserven
de la corona
d'Aragó,
d'acord?
D'acord?
Alfonso de Jaume I
i també
documents que hi ha
a la Pia Almoina
que es guarden
d'aquesta època.
Apareixen aquests noms
1208,
1206,
doncs ja per primera vegada
un d'Ofort
a la zona
de les contrades
del que seria
Barcelona
i el Baix Llobregat.
I allà
ja es delimitava
també la zona
del Baix Llobregat.
Sí, sí,
ja apareixia
1208
i 1206.
Llavors,
el que ja podríem dir,
d'acord?
Sí,
en aquest moment
ja apareixen
en aquests documents
tant del fons
de la corona d'Aragó
com de la Pia Almoina,
doncs sense por
equivocant-se
podríem ja dir
que els d'Ofort
aconsegueixen
desembarcar
a la zona
de Barcelona
en aquest tombant
del segle XII
i que
amb molta rapidesa
o amb molt poc temps
aconseguiran
llocs
i càrrecs
importants.
Amb contactes,
no?
Exacte.
Sobretot a la zona
del Baix Llobregat
assoliran ràpidament
aquests alous
i aquests honors
i...
Un alou era un sou, no?
Era el sou, sí.
Una retribució.
Sí, exacte.
Aquests alous i aquests honors
que permetran
finançar
diferents
construccions
com, per exemple,
molins, fariners
i drapers
a la zona
del riu Llobregat.
Això sí que se'n té
constància.
amb el molí fariner.
No tindrà relació
amb el molí fariner
d'aquí?
Diria que el nostre
molí fariner
és posterior.
D'acord?
Però com...
Ah, t'has dit
molí fariner
i que igual també...
Com el molí fariner
que nosaltres tenim aquí.
Algú un dia
hauríem de discutir
aquest molí fariner
si és fariner
o un molí d'oli
però...
Ah, no se sap?
Bueno, no se sap.
Qui va fer l'estudi
diu que és un molí fariner
però...
Home, es coneix
com a molí fariner
de fet.
Sí, sí, està allà...
Sí, exacte.
Hi ha una placa
que explica
com funciona
i d'altres.
Quan tu te'l mires bé
té uns...
com uns conductes
com allà
que quan aixafés
allà hagués de conduir
alguna cosa
i la farina
no l'aixafes
per conduir res.
Clar, clar, clar.
Però bueno...
O igual feien entrar
un altre...
Pot ser que fos
el conducte d'aigua
que entrava
per fer funcionar
però hi ha diverses hipòtesis
de si realment
era fariner
o si podia ser
un molí d'oli
o...
Ah, no està del tot
definit.
O clar, diguéssim, no?
No, però bueno...
O ho podeu parlar amb dia també?
Està allà, està allà.
I, a veure,
tornant a aquests molís fariners
i drapers que fa,
d'acord?
Això, doncs,
és una manera, doncs,
com deien,
de guanyar-se aquests
favors o aquests punts
per poder, doncs,
a poc a poc
anar controlant aquesta zona.
Els dufort
eren uns senyors feudals
de la zona de Carcassona
que tenien
molts diners
i que eren
coneguts en aquelles ones.
Llavors, quan arriben aquí,
doncs, es guanyen
aquesta confiança
dels comptes de Barcelona,
doncs, fent aquests
molins fariners
i drapers
a tota la zona
del riu Llobregat
aprofitant
la força hidràulica
del riu Llobregat
doncs, per fer
tota aquesta
producció.
Gràcies al poder
d'aquest senyor feudal,
d'aquests dufort,
es van anar guanyant
la familiaritat,
es van anar guanyant
la confiança
del rei Pere el Catòlic
i, posteriorment,
de Jaume I
i van anar fent
diverses adquisicions
que totes aquestes
es van anar notant
en diferents capbreus
com el que vam analitzar
la setmana passada
que parlava de la Pia del Moina,
doncs, capbreus anteriors,
doncs, anava reflectint
tots els territoris
que anaven
a poc a poc
extensir els seus tentacles
als dufort
i que els anirem
relacionant
amb el Bas Llobregat
i, en concret,
amb el nostre
Sant Just d'Esvern.
De fet,
crec que ho vam comentar
la setmana passada
quan parlàvem
de la Pia del Moina,
d'acord?
Però, per tenir una idea
de què era un senyor feudal
o què feia, d'acord?
Això es torna una mica
a l'escola, eh?
Sí.
Época feudalisme, no?
Fa feudalisme, sí.
Això ho s'estudiar a les escoles.
Doncs, el senyor feudal
era una espècie
d'administració
de la justícia reial
damunt d'un territori
extens,
s'encarregaven
de cobrar
els impostos
als pagesos
en format de diner
o bé en prestacions
personals de feina,
arrenjaments de camins,
obres, castells, etcètera,
que és el que quedava reflectit
en aquells capbreus
que havíem comentat
la setmana passada.
Exacte.
I quina relació tenien
amb Sant Just.
Exacte.
A veure,
si anem entrant
en diferents documents
que anirem trobant
i hi ha, en concret,
que parlen
de terrenys compresos
a la zona
de la Baix Llobregat
trobarem
Pere Dufort,
d'acord,
en el que es veu
que el rei
Jaume I
cedeix
una sèrie de terrenys
d'aquesta zona
de la Baix Llobregat
a aquest senyor,
aquest Pere Dufort,
d'acord?
Serà el primer
nom
que li podem posar
a un Dufort
a la zona
d'aquí
del Baix Llobregat.
Això, aquest document
és en concret
del 1218
i, per tant,
ja podria
dir,
sense por equivocar-nos,
que els Dufort,
i en concret,
en aquest cas,
Pere Dufort,
seria el primer
senyor feudal
d'aquesta zona
del Baix Llobregat
i que retia,
pleitesia
el rei
Jaume I.
D'acord?
Llavors,
a partir d'aquest moment
ja sí que
la producció,
el nombre de documents
que es trobaran
relacionats
tant amb Jaume I
com amb aquests
Dufort
ja serà
molt abundants,
sobretot pel que fa
als diferents,
com he comentat abans,
molins, fariners
i drapers
que es construiran,
com per
diferents referències
de la Casa Reial
que va concedint
a aquests Dufort
l'administració
i la custòdia
de certs
béns reials
i certs
territoris
reials.
De fet,
aquests Dufort,
a part de
ser els senyors
feudals
del Baix Llobregat,
també arribaran
a ser
besalls
del rei
Jaume I,
d'acord?
El qual
denota
la importància
que aniran
agafant
en tota
aquesta
zona
dels
Comptats
Catalans.
Més endavant,
el 1243,
concretament aquest tenim
la data i tot,
l'11 d'agost
del 1243,
hi haurà una permuta
entre
Jaume I
i
Guillouma
de Cervera,
és un nom també graciós,
no, Guillouma?
Potser és menys que
Mafalda.
Sí,
Mafalda,
suposo que tothom al cap
tindrà el dibuix
dels còmics,
el personatge,
que per cert,
una permuta
és un contracte,
no?
Una permutació,
un intercanvi,
no?
Exacte.
Un contracte
on s'intercanvien
ja siguin béns
o
propietats.
Exacte,
en aquest cas,
d'acord,
aquesta Guillouma
de Cervera,
que era germana
de Romeu Duford.
Seria una Guillemina,
no,
avui en dia?
Guillemina.
O Guillemina,
no?
Seria
el femení de Guillem.
Però és divertit,
no cada Guillem
facin Guillouma.
Guillouma,
clar,
això són noms
que,
òbviament,
ara...
Avui en dia...
Avui encara existeixen
noms com,
per exemple,
Torquato,
no?
Torquato,
però, clar,
Guillouma crec que no gaire,
eh?
Doncs en aquest document
el que es feia
era una permuta
a la vila de Sant Feliu
de Llobregat
juntament
amb les
altres
batllies
que es deien a l'època
de les parròquies
de Sant Joan d'Espí
i també hi apareixen
Sant Just d'Esvern,
Santa Creu d'Ulorda
i Sant Vicenç dels Horts
per 2.600 sous
barcelonesos
o 3.000
sous
melcaresos,
d'acord?
Era la diferent manera
que tenien de
mesurar-ho
als territoris
del castell
del Tuïr
situats
al Rosselló,
d'acord?
Has comentat
sous malgaresos
o barcelonesos?
És a dir,
era com
diferents...
Sí,
eren diferents
maneres
de mesurar
els diners.
Suposo que
com que era un contracte
entre
gent d'aquí
de Barcelona
i gent
de la zona
del Rosselló,
cadascú devia tenir
la seva manera
de mesurar...
Com comparar
dòlars
amb euros,
per exemple,
igual havien de posar
aquí a Valències,
no?
Exacte,
llavors tenien
aquesta equivalència
d'aquests
2.600 sous
barcelonesos
contra aquests
3.000 sous
malgaresos
i la idea era
fer aquesta
permuta
que el rei Jaume I
no tenia
territoris
o no tenia
terreny a la zona
del Rosselló
i per tant
aconseguia
tota aquesta zona
del Tuïr
situada al Rosselló
a canvi
que cedissin
aquestes
vetllies
o aquestes
parròquies
de tota aquesta zona
d'aquí
al Baix Llobregat
i veiem que
inclús arribava
a passar
a l'altra banda
del riu
arribant fins a
Sant Vicenç dels Horts.
D'acord?
Uh-huh.
Llavors
així doncs
ara sí que
tenim
el que podria ser
el primer contracte
d'aquests
d'Ufors
que
estipulaven
doncs
els territoris
dels quals
a partir d'ara
podrien
fer ús
o
gaudir
els
diferents
hereus
o tot el llinatge
d'aquests
d'Ufors
que aniria
evolucionant
al llarg
del
Baix Llobregat
sobretot
en tota
aquesta zona
d'aquí.
Es fan com
oficials
no?
A partir d'aquí
és oficial
que aquests
faudats
tenen...
Sí,
ja guanyen
perquè fins ara
el que havien fet
era doncs
fer construccions
com els molins
fariners
o els molins
drapers
i fer-se
vessalls
del rei
però encara no
tenien un terreny
en si que pogués
ser administrat
directament
per ells.
Amb aquesta permuta
sí que
ho aconsegueixen.
Llavors
després
de la mort
de Guillem
de Cervera
aquesta senyora
fa l'intercanvi
l'11 d'abast
del 1243
i un any
després
el 1244
mort
o sigui
sort que fa
l'intercanvi
just abans
un any
després
trobarem
que la vila
de Sant Feliu
passa a mans
del seu germà
de Romeu
Dufort
que el que farà
és cedir-la
a favor
del seu fill
Guillem
Dufort
això ho farà
el 1266
i per tant
aquest senyor
en Guillem
Dufort
es convertiria
en el senyor
feudal
dels termes
de la zona
de Sant Feliu
de Llobregat
la parròquia
de Sant Just
d'Esvern
de Sant Joan
d'Espí
Santa Creu
d'Uleurda
amb les seves
jurisdiccions
rendes
i censos
en aquest moment
ja
la zona
de Sant Vicenç
dels Hort
es torna
a perdre
perquè
aquella zona
del Baix
Llobregat
doncs
hi haurà
una influència
molt forta
d'altres senyors
feudals
que aniran
no barallant
però aniran
delimitant
molt clarament
el que era
d'una banda
del riu
Llobregat
que era
dels Dufort
i el que era
l'altra banda
del riu
Llobregat
que era més
de la part
del comte
de Cervelló
seran aquestes
dos grans
personalitats
que hi haurà
en tota aquesta zona
del Baix Llobregat
Venien molt forts
aquests Dufort
més o menys
perquè tenen un nom
que es diu Dufort
però venien
amb ganes
de sentar-se
però de manajar
diners i terres
també
la veritat
és que tot costa
és l'origen
d'unes immobiliàries
jo crec
d'una dinastia
d'una dinastia immobiliària
els senyors feudals
el que feien
era això
administrar
administrar els terrenys
guanyar-se el favor
d'un rei
perquè evidentment
el rei
no arribava
a poder administrar
tot el
tot el territori
per tant
necessitava
d'aquests
d'aquests senyors feudals
perquè li fessin
aquesta feina
de ser
més propers
i poder administrar
aquestes terrenys
d'una forma
més propera
i per acabar
una mica
amb la dinastia
diguéssim
d'Ufort
sí
per acabar
amb aquesta dinastia
dels Duforts
d'acord
aquest senyor
en Guillem Dufort
pel que tenim
serà el darrer
senyor feudal
que hi haurà
a la vila
de Sant Ferro de Llobregat
i totes aquestes
parròquies
que hem comentat
de Sant Jus d'Esvern
Sant Joan d'Espí
i Santa Creu d'Ulorda
i això
més o menys
segons els censos
que s'han pogut consultar
serà més o menys
fins al
5 de març
del 1325
una cosa així
d'acord
per tal de poder cancel·lar
un deute
que la germana
de Berenguer
d'Ufort
havia tingut
que es deia
Guillemona
i amb el permís
del Baguer Reial
el que es va fer
és vendre
aquestes terres
a la Pia
al Moina
i aquí és quan
ja enllaçaríem
perquè
quan vam parlar
del Capbreu
de la setmana passada
doncs parlàvem
que la Pia
al Moina
era qui administrava
aquesta zona
de Sant Just d'Esvern
i no eren els d'Ufort
com havien fet
durant diferents segles
d'acord
aquest pagament
de 76.000 sous
barcelonesos
doncs
quedaria saldada
la deuda
que tenia
la germana
de Berenguer d'Ufort
que va ser
l'últim compte
o l'últim senyor feudal
d'aquestes terres
i tot això
passava a mans
d'aquesta
Pia
d'aquesta Pia
al Moina
doncs fins aquí
sí
amb això
ho faríem
sí
doncs
més part
de la història
de Sant Just
avui ens hem remuntat
uns quants
mils
sí
hem començat
parlant de l'any mil
i hem acabat
amb 1300
durant 300 anys
hem estat veient
una mica
qui controlava
aquestes terres
durant una època
que sempre és
molt fosca
l'edat mitjana
i de vegades
se'n pot treure
una mica de llum
i de cara
de setmana vinent
divendres vinent
alguna idea
del que ens portaràs
si seguim
per èpoques feudals
i demés
o
no ho sé
perquè com que
el dimecres
presentaran
aquest dimecres
presentaran
a l'Ateneu
la 22a
miscel·lània
del centre d'estudis
si hi ha algun document
que sigui interessant
que hi hagi per allà
potser
en parlem d'ell
o potser
el començo
a treballar
serà aquest dimecres
vinent
a l'Ateneu
potser
a l'Ateneu
sí
a la tarda
diria que és a les 7 i mitja
no ho sé
del tot segur
o a les 7
crec que és a les 7
doncs crec que s'ajunta
també amb la presentació
del llibre de Sant Justenques
que regull aquest testimoni
de port de 60 i pico
Sant Justenques
així que
està tot junt
està tot junt
fan acte conjunt
sí
aprofiten
per fer
aquesta
presentar
aquesta miscel·lània
i diferents temes
molt relacionats
amb aquests dies
del 8 de març
i tot el tema
de la dona
doncs a veure
quina informació
extreus
d'aquesta miscel·lània
que presenta
en dimecres vinent
gràcies Manel
com sempre
per venir fins aquí
que tinguis
molt bon cap de setmana
i ens veiem
en una setmana
molt bé
adeu
adeu
i a punt de tocar
a les 6 en punt
de la tarda
i connectar
com ja sabeu
amb Catalunya Ràdio
seguit del breu informatiu
amb l'Imanol López
nosaltres us esperem
a la segona hora
per parlar amb el Joel Reguant
de Política i Actualitat Jurídica
i també amb l'Àlex Florença
amb aquestes curiositats sexuals
d'arreu del món
ens veiem a la segona hora
fins ara
Catalunya Ràdio
les notícies de les 6
Bona tarda
us informa Kilian Sabrià
El president Quim Torra
no es dona per vençut
en la polèmica
dels llaços grocs
Àngels López
A les 3 de la tarda
s'ha penjat una nova pancarta
al balcó del Palau
de la Generalitat
amb el missatge
llibertat d'opinió
i d'expressió
i a sota una referència
a l'article 19
de la Declaració Universal
dels Drets Humans
Aquest matí
s'havia retirat la pancarta
amb el llaç blanc
que es va penjar ahir
per substituir
la del llaç groc
igual que les seus
dels departaments
aquesta polèmica
arribarà a la justícia
a la Fiscalia
la Fiscalia
escarallarà contra el president
per desobediència
i Torra ho farà
contra la Junta Electoral
per prevaricació
mentrestant el president
del govern espanyol
Pedro Sánchez
ha advertit
que la polèmica
dels llaços
evidencia
que a Catalunya
hi ha un problema
de convivència
Si algo refleja
toda esta polémica
que hemos estado viviendo
durante estas últimas jornadas
es precisamente
que el problema
en Catalunya
no es la independencia
es la convivencia
y si miramos
la crisis en Catalunya
de esta manera
desde esta óptica
pues es evidente
que las instituciones
públicas
tienen que salvaguardar
su neutralidad
Notícies breus
i en part
com anem
les primeres
relacionades
amb aquesta
Martí Ferrero
Sí, el cap del llista
dels comuns
per Barcelona
a les eleccions
generals espanyoles
Jaume Asens
demana al PDeCAT
i Esquerra Republicana
que deixin de banda
la guerra dels símbols
i expliquin
els seus projectes
de país
Ho ha dit a Lleida
Pere Joan Álvarez
Hola, bona tarda
Asens diu
que en període electoral
que l'afavori
un ambient
de debat serà
i constructiu
per debatre
models de societat
Ho contraposa
diu a la polèmica
per la retirada
dels llaços
que qualifica
de guerra de símbols
i que segons diu
beneficia ciutadans
Una guerra de símbols
que molts cops
amaga
la impotència
la inactivitat
d'un govern
inoperant
i d'un parlament
inoperant
Per això creiem
que el que necessitem
ara
és menys
guerra de símbols
i explicar a la ciutadania
quins projectes
de país tenim
Maria Ângela Vilallonga
substituirà
Laura Borràs
al capdavant
de la Conselleria de Cultura
Vilallonga
actual vicepresidenta
de l'Institut d'Estudis Catalans
de l'IAC
és catedràtica
de Filologia Llatina
a la Universitat de Girona
autora
d'una dotzena
de llibres i monografies
ha escrit també
diversos articles
periodístics
i de divulgació
i l'any 2016
va rebre
la Creu de Sant Jordi
pels seus treballs
de recerca
centrats
en la literatura
humanística
llatina
de la Corona
d'Aragó
els bancs
no podran cobrar
comissions
a les persones
en situació
de vulnerabilitat
el govern espanyol
obliga les entitats
d'estalvi
a oferir-los
de manera gratuïta
un compte bàsic
que els permeti
fer un nombre
raonable
de domiciliacions
i transferències
dins la Unió Europea
tenir una targeta
i accedir
als caixers
Nadia Calvinyo
és la ministra d'Economia
al final
no hay inclusión social
sin inclusión financiera
sin poder disponer
d'una cuenta
para poder realizar
las operaciones
imprescindibles
en el día a día
Oriol Pujol Ferrusola
només haurà d'anar
a la presó
a dormir
institucions penitenciàries
li ha concedit
el tercer grau
tal com va recomanar
la setmana passada
la Junta de Tractament
d'Abrians 2
a partir de dijous que ve
si la fiscalia
no recorre la mesura
davant del jutge
de vigilància penitenciària
Pujol Ferrusola
només haurà d'anar
a dormir a la presó
cada dia
tret dels caps de setmana
l'Ajuntament dels Pallaresos
això és el Tarragonès
busca solucions
als fons que ennegreixen
les façanes del poble
les investigacions
que s'han fet fins ara
confirmen que es tracta
d'un efecte estètic
inocu per la salut
de les persones
i provocat
per les emissions
d'aire provenents
d'una empresa gràfica
que està allà mateix
Tarragona
Manel Sastre
Bona tarda
Segons l'alcalde
dels Pallaresos
Josep Maria Nolla
els veïns estan més tranquils
des que els estudis tècnics
deixen clar
que l'ennegriment
de les façanes
no té l'origen
en contaminants
ara s'està esperant
però els resultats
de nous estudis
per determinar
com es pot minimitzar
la proliferació
d'aquests fons
Les conclusions
d'aquests estudis
que s'estan duent a terra
i el que s'està fent
la fàbrica
és buscar també
solucions
o sigui
algun tipus de tractament
que faci que aquest fons
tot i que no es pot erradicar
es pugui minimitzar
l'impacte
Esports
Robert Prat
Leo Messi torna avui
amb l'Argentina
Messi serà titular
contra Venezuela
el partit que es disputa
a les 9
al Banda Metropolitano
Messi tornarà
a jugar amb la selecció
després de 8 mesos
sense fer-ho
els venezolans
seran els rivals
de Catalunya
el partit que jugarà
dilluns a Montilivi
serà el primer cop
que Catalunya
jugarà en data FIFA
la selecció de l'Uruguai
ha guanyat 0-3
a l'Uzbequistán
en partit amistós
amb dos gols
d'estuani
el Barça d'ambol
es pot proclamar
avui campió de Lliga
per novena temporada consecutiva
els blaugranes
que no han perdut fins ara
juguen contra
el Guadalajara
al Palau
a partir de les 7
el davanter de l'Espanyol
Facundo Ferreira
s'ha lesionat
els isquiotibials
a l'entrenament
d'aquest matí
dilluns
li faran més proves
s'estan jugant
els quarts de final
de la Copa d'Huquei
en Noies
la Gara
i l'Atlètic Terrassa
han passat a les semifinals
ara s'està jugant
el Terrassa Polo
en Noies
el Júnior de Sant Cugat
i el Polo
han passat a les semifinals
ara s'està jugant
la Gara Club de Campo
acabem la informació esportiva
parlant dels reus de futbol
queda des d'avui
en mans d'un administrador
concursal
després que el jutjat
Marc Cantil
ha acordat
la declaració
del concurs de crèditors
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Són les 6 i 6 minuts
bona tarda
Aquest dissabte
les barres de Sant Just
organitza el Festival de Dansa
dels Països Catalans
amb el nom
Batlla a la Vida
l'acte tindrà lloc
a la sala cinquantanà
i de l'Ateneu
a partir de dos quarts
de set de la tarda
L'agrupació s'acompanyarà
en aquesta ocasió
de les bars
Sant Martí de Torrelles
i de les bars
de Sant Feliu
i cada un d'ells
oferirà
quatre valls
diferents
Les bars de Sant Just
ballarà
el Mortitxol
el Bolero de Torrent
el Parado de Vall de Mossa
i la Jota dels Enamorats
quatre danses
d'arreu del territori català
amb molt de protagonisme
de les illes
Anna Vilanova
serà la candidata
per a la plataforma
Alcaldia Republicana
de cara a les properes eleccions
municipals
del maig
de mateix
aquesta formació
assegura
que seguiran negociant
amb Esquerra Republicana
PDeCAT
i la CUP
per aconseguir
una coalició
entre partits declarats
independentistes
tot plegat
es va decidir
en una assemblea
ahir al vespre
celebrada
a l'Ateneu
entre els punts
del dia
també hi constaven
la seva posició
davant les eleccions
del 28 d'abril
i la situació
del seu programa
electoral propi
la setmana que ve
arriba a Sant Just
la tercera edició
del Quinto Tapa
que tindrà lloc
entre els dies
28 de març
i 14 d'abril
tant mateix
cada establiment
proposa horaris
diferents
per servir les tapes
en aquesta ocasió
hi participen
19 bars
amb un total
de 33 tapes
cada bar
ofereix
dues tapes
diferents
juntament amb
un quinto
de cervesa
a l'hambra
la tapa
de la casa
a un preu
de 3 euros
i la tapa
quilòmetre 0
a 3 euros
i mig
el quinto tapa
organitzat
per l'Associació
de Gastronomia
i Turisme
fa promoció
dels productes
del Parc Agrari
del Baix Llobregat
i per això
les tapes
tenen com a protagonista
la carxa
fa prat
els espàrrecs
els alls tendres
i les bledes
entre d'altres
aliments
d'aquesta zona
Fins aquí
les notícies
de les 6
tornem
amb més informació
als Sant Just Notícies
edició vespre
fins ara mateix


i seguim a la segona hora
del programa d'avui divendres 22 de març
programa 408 6 i 10 de la tarda
i escoltàvem aquest sound of anorquestra
d'amica
d'amica
de l'amica
de l'amica
de l'amica
d'avui divendres 22 de març
d'amica
d'amica
de l'amica
d'amica
d'amica
d'amica
d'amica
d'amica
d'amica
d'amica
d'amica
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit