Ell és Eduardo Vianello
i aquest tema es diu abronzatíssima,
que la traducció de l'italital català
bàsicament seria molt morena.
Aprofitem que cau aquest calor, aquest caldo,
que ja sembla caldo d'agost gairebé,
per començar amb un tema musical una mica més refrescant.
Així que amb aquest tema musical us donem la benvinguda a tots i a totes
a la plaça Mireia d'aquest dimecres 9 de juny.
5 i 11 de la tarda, benvinguts a tots i a totes.
Pel programa d'avui us fem el sumari a continuació,
començarem parlant amb la Glòria Conesa, que la tenim aquí a l'estudi.
Parlarem d'una exposició que podeu trobar a una de les sales del MACBA,
Barcelona, es diu en temps real, és art conceptual de Rafel Tous.
És una mostra de la col·lecció que l'empresari Macenes,
vinculat al món del tèxtil i també col·leccionista,
va donar al museu ja farà gairebé un any.
L'exposició, per si voleu saber, teniu temps per visitar-la fins al gener del 2022.
Seguirem amb els nois de la tertúlia de cinema,
tot i que trobarem a faltar el Pol i el Víctor,
perquè, com bé sabeu, ara aquests dies són els exàmens de les paules a l'activitat,
així que estan més que concentrats per estudiar aquests exàmens
que els hi queden entre avui i demà, crec que acaben.
Així que no els tindrem amb ells dos, però tindrem a l'Alías,
tindrem al Víctor i, perdó, al Víctor, no, al Marco i crec que també a l'Enric.
Saltarem a la segona hora per sentir-nos una mica més, encara, si podem, a l'estiu,
perquè la setmana passada l'Oriol Lluc ens va acomiadar
amb la promesa de portar un espai sobre el món del mar, la navegació i els mariners.
I així ho ha fet.
A més, ens hem anat, diguéssim, a volcar a un dels referents lingüistes,
que és Víctor Pàmies, en el qual ell ha agrupat en el seu refrenyer temàtic
on hi trobem més de 211 dites o refrenys sobre el mar
i gairebé 227 sobre els mariners.
Ho podeu trobar al web temàtic.dites.cat.
Avui l'Oriol Lluc ens desfarà algunes expressions i frases,
com per exemple plegar veles, que cada pal aguanti la seva vela,
gavines en terra temporal a la mar o donar peixets.
Són algunes de les que ens explicarà.
I per acabar el programa d'avui, Espai d'Economia en Temps de Covid,
avui resoldrem, o intentarem fer-ho,
la qüestió de per què s'està generant tanta inflació arreu del món.
Parlem de les inciències en les matèries primes,
també la caiguda de l'IPC en el passat 2020
i també de la massa monetària retraiguda.
Si voleu aprendre una mica més d'aquests termes econòmics,
ja heu d'esperar fins la segona hora.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero! Una de ràdio! Una de què?
Una de ràdio!
De veritat, de veritat que jo no puc.
Així jo no puc treballar.
Algú fa aquesta, no?
No, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, pessigolla.
La colla pessigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda,
a Ràdio d'Esverm.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encoeix mal o algo?
Socorro!
Ràdio d'Esverm.
FM 98.1
Ens acompanya per entrar a l'espai amb la Glòria que coneix aquest tema musical,
que és la banda sonora de la pel·lícula Call Me By Your Name.
El tema es diu Mystery of Love, de Suhan Stevens.
Si voleu escoltar-la, heu d'anar, òbviament, a alguna platàfona per fer-ho.
I és el tema que ahir ens vam quedar mitges.
Teníem ganes també de que sonés, així que així ho fem.
I també saludem la Glòria.
Òbviament, Glòria, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda, ben tornada a la ràdio, que si està força fresc, eh?
O s'està molt bé aquí dintre.
Tothom diu el mateix.
Quan entra, dic, mira, però feixo quedar-me aquí dins, que a fora.
Dic, no, no, entreu, entreu, i tant.
Aquí tenim aire acondicionat.
Tornem a anar de ruta, a més per Barcelona, que crec que cau un caldo important.
Important, Jonathan, aquest matí, uf!
Sí, sí, molt fort, molt fort.
La ciutat no ventila igual que aquí.
Contaminació...
Allà, sents aquella xofú que diuen de Barcelona, que es nota, es nota.
I la humedat.
I, a més, el MAC va estar una mica en el rovell de l'ou,
per tant, també és entrat fins al cor.
Fins al cor.
De Barcelona.
Sí.
Directament.
Al centre, el mateix, allà, en aquella plaça, que allò és un caldo de...
Bueno, de tot.
Sí, segueixen a haver-hi els skaters, no?
Tots estan allà, i, a més, pujar i baixar les skaters, t'has de...
Bueno, perdó, t'apart el nas i aquelles coses que passen fins que arribes al MAC.
De vegades estàs allà, la cosa ja canvia.
Sí, és com una...
Però aquella plaça és tremenda, tan maca que és i tan...
Bueno, tan descuidada, no? Perquè la cuida, però...
Bueno, és igual.
És una mica de tots, no?
És del poble, aquella plaça.
Però sí, entrem dins del MAC, perquè segurament estarem més fresquets, també.
Estem fresquets.
Segurament.
I anem a veure aquest art conceptual.
A mi em costa d'entendre, eh?
L'art conceptual, he de dir.
L'art conceptual et costa d'entendre.
Bé, l'art conceptual, doncs mira, precisament és una de les coses que anava a dir.
És, per a la gent que li costa d'entendre l'art conceptual, ja no parlo d'aquests que se n'enriuen, això ja no.
Però els que tenen interès per conèixer'l, crec que és una manera, una exposició que està molt bé.
Primera, perquè tots els artistes són catalans.
Després, perquè s'entén molt bé.
Perquè tens, si vols, pots anar un dia que te l'expliquin.
I, a part, com que és d'aquí, doncs jo penso que s'entén, no?
Perquè, a més, és un art que és activista, està polititzat, perquè...
Polititzat, sí, ho dic bé, perquè és dels anys 70-80, quan va acabar la guerra,
i pot ser que et doni per entendre, ja d'una vegada, el que és l'art conceptual, no?
O sigui, que no és el que tu estàs veient, sinó és el que t'està dient.
O sigui, no és allò, tu quan veus una obra d'en Goya, doncs saps el que estàs veient,
unes persones que ballen, o unes gitana, o el que sigui, no?
En canvi, ara aquí no.
Aquí, tu quan veus allò, t'has d'imaginar el que t'estan dient.
I, al principi, pot semblar molt difícil, però la que t'hi fiques, a mi és l'únic...
O sigui, és l'art que ara m'interessa, o sigui, ja des de molts anys és l'art que ja entenc.
O sigui, em costa menys entendre una exposició on hi ha un miral,
que possiblement molta gent no sap qui és, que no, doncs una cosa d'en Goya, l'entenc molt més, no?
L'entenc més perquè potser és el plug meu el que he estudiat i m'agrada.
Clar, aquí tens un avantatge, jugues amb avantatge.
Però, clar, a l'art conceptual, per exemple, he vist algunes peces d'aquest espai, no?
D'aquestes peces de la col·lecció de Rafael Tous.
Sí.
I, clar, és a dir, cadascú interpreta el que li vol transmetre l'artista a través d'aquella peça.
És a dir, hi ha tantes interpretacions com persones mirin l'obra.
Exacte, sí.
És així. O sigui, l'artista et vol dir alguna cosa, i t'ho diu.
Però, a part d'això, hi ha obres amb les que tu t'imagines el que et vol dir,
que potser no és el que t'està dient.
O sigui, que, bueno, jo el trobo...
És que, en aquesta exposició, hi ha coses que, per el que dèiem, no?,
són artistes nostres, que no és el mateix el pensament que pugui tindre un artista nord-americà
dels anys 40 o 50 que pugui dir-te un artista català dels anys 40.
O sigui, és totalment diferent.
Aleshores, el ser d'aquí potser s'entén més que si vas a veure una cosa d'Estats Units.
Per tant, per entendre l'art conceptual trobo que és una molt bona exposició.
Una molt bona exposició.
I ja et dic, si vas amb una visita guiada, encara més.
Clar, això et deu ajudar bastant, no?
En el teu cas, suposo que no l'has fet guiada.
No.
T'has autoguiat.
No, no l'he fet guiada.
Entre altres coses, perquè em sembla que les visites guiades són el divendres a la tarda.
A mi m'agraden les visites guiades.
Però el que tenen és que va molta gent, costa molt d'entendre el que diuen.
I, bé, si et llegeixes les crítiques de l'avantguàrdia, del periòdico,
i agafes els fulletons que et donen allà,
doncs és quasi com una visita guiada.
Les audioguies són més pràctiques, algun cop ho hem comentat, no?
Les audioguies. Les audioguies no acostumo agafar-les,
però sí, també estan molt bé perquè les audioguies generalment
només es fixen en unes certes obres, no en totes.
O sigui que per les que ells et diuen, doncs estan molt bé.
El que passa és que no totes estan en l'audioguia, només les més interessants.
Clar, potser et perds part, no, d'ella?
Sí, possiblement.
I aquesta de...
Del Rafael Toms.
Sí, clar, es diu en temps real, en tempo real o en real time,
perquè està traduït a diferents idiomes, no?
Què hi trobes allà?
Perquè per internet, si intentes buscar,
obviament trobes algunes fotografies de l'exposició molt variades.
Sí.
De peces molt variades, em refereixo.
Sí, perquè els artistes són molt variats,
però tots són, com ja hem comentat,
de mitjans del segle passat cap aquí,
o sigui, dels 50, 60, 70, 80,
i pràcticament els has de...
Si no els coneixes, potser costa una mica,
però són els més coneguts que hi ha,
són els personatges, quasi tots són catalans,
dels més coneguts, o sigui que,
per entendre aquest art d'aquesta època,
d'artistes catalans,
torno a dir que val la pena anar a veure-la.
Val molt la pena anar-la a veure.
Llavors, què hi trobem, per exemple?
Perquè clar, és una col·lecció d'un artista
que va donar o cedir, no sé quina és la paraula,
al Magba, no?
Sí, va donar.
Sí, va donar directament a aquesta col·lecció.
Cedir vol dir que la deixen 50 o 100 anys
i que els hereus la poden reclamar.
Aquesta no.
Aquesta està donada.
Val, sí, és del Magba.
Fa un any va donar 1.100 obres al Magba.
Això és moltíssim, però moltíssim,
perquè a més són obres que ara estan reconegudes.
Quan ell les comprava, no.
Ell va començar a comprar les obres
a artistes no coneguts,
anant a exposicions a Sabadell, a Martorell,
a pobles on hi havia artistes catalans que es posaven
i va començar a comprar.
I resulta que aquests artistes,
la majoria han estat reconeguts.
Tenia molt d'ull, diria jo,
per el que li agradava.
Només comprava el que li agradava,
però el que li agradava ha resultat ser
tot molt bo.
O sigui, de molt bons artistes
i després molt reconeguts.
Però reconeguts a través
que ja donés aquest fons?
O és a dir, quan ja...
No, no, no.
No.
Aquest fons s'ha donat ara,
o sigui, fa un...
Sí, fa un any.
Fa un any que l'ha donat
i ara s'ha començat a exposar.
Però aquests artistes són reconeguts
des dels anys 80, 90,
alguns,
2000, 2010.
o sigui, que han estat...
Al final,
doncs, tenia tota la raó
i va saber què comprar molt bé.
Va saber què comprar molt bé.
Llavors, estan, diguéssim,
tots junts
o està...
Com es presenten aquestes obres?
Clar, són diferents artistes,
suposo que cadascuna també...
Estava rejant,
no està cronològic
perquè no té cap sentit
i aleshores ha estat
tota una planta
sencera.
Després hi ha
una exposició al tercer pis
i després hi ha
una de Miralda
a la capella.
Si no m'equivoco,
és la del Miralda,
que està a la capella.
La capella,
no sé si heu estat,
qui no hagués estat,
és una capella,
tal qual,
és la capella,
que està anaccionada
al magba,
o sigui,
està separada
però forma part del magba
en quant a col·leccions
perquè li deixen exposant allà.
I bé,
doncs allà també hi ha
unes quantes peces,
encara que sigui una capella,
que no està en funcions de capella
i és més,
a davant.
Hi ha una altra mena de convent
a l'altra banda del magba
que també els hi han cedit
i que després l'arreglaran.
Em sembla que ja ho hem comentat
algun dia
que dintre d'uns anys
aquell espai serà
l'ampliació del magba
perquè el magba
s'ha quedat petit.
El magba s'ha quedat petit
per tot el que tenen
i per tot el que es pot...
Bueno,
en aquest cas ja ho veus,
1.100 obres,
te les dono,
no?
I aleshores,
molt bé,
ja me les has donat i ara
on les poso?
On les col·loquem?
Perquè totes aquestes
són les que estan a l'exposició?
Aquestes 1.000 i escaig obres?
No,
no,
hi ha moltes
les que hi caben,
per dir-ho d'alguna manera.
A més,
aquesta exposició
està també
en el metrònom
que és un lloc
on ell va començar,
que el va muntar ell,
un lloc d'exposicions
per artistes novells,
sobretot,
i per músics
i que feien
moltes coses,
tertúlies,
xerrades,
que estan al Born,
en el carrer Fusina.
Aquest metrònom
va estar obert
durant molts anys,
ara està tancat,
però allà
es van fer
moltes coses
d'art
i de,
no solament d'art,
sinó de música
i de coses artístiques,
de les quals
ell va ser,
el Rafael Tous,
va ser
el que va començar,
el que va començar
amb aquest lloc.
I d'aquí va sortir
molta gent
que ara és
molt coneguda
internacionalment,
i molts d'ells
han triomfat abans
als Estats Units,
com sempre passa,
que no pas aquí,
o sigui,
una vegada
ja han triomfat
als Estats Units,
aleshores aquí
els reconeixem.
Això és així?
Sí,
ho va passar,
no?
De fet,
metrònom,
per a aquells
que hagin estudiat música,
és aquest aparell
que et dona
el compàs
de...
Sí,
és la maquineta aquesta?
Em sembla que sí,
el piano,
sí,
és el que et va donant
el pas
de l'escala
que teien,
el compàs,
etcètera.
Sí, sí, sí,
és el metrònom.
De fet,
estic llegint
que en el metrònom
l'accés és lliure,
per tant,
entenc que no s'ha de pagar,
no?
No s'ha de pagar.
És l'accés que pugui.
El metrònom
no s'ha de pagar,
el magma sí,
i la capella tampoc.
El magma és l'únic lloc
que has de pagar.
No sé quan es paga
perquè hi ha uns abonus anuals
i després pot ser
l'amic del magma
que et dona també
per anar a la seva biblioteca
a buscar coses
i...
Bueno,
si ets amic del magma
no pagues
i no sé quan és l'entrada.
Sí,
de fet,
hi ha com un grup,
un col·lectiu
que és Amics dels Museus,
no?
També?
Que crec que glutina...
Sí,
però els Amics dels Museus
és una altra...
És una gent
que s'ha ajuntat
i que va veure museus,
inclús de tota Europa,
diria jo,
del món,
ja és més complicat,
no?
Però és gent
que va veure museus
en companyia
i és una associació
que sembla que està bé,
està força bé també.
N'havia sentit d'escoltar,
ahir a parlar.
Sí,
els Amics dels Museus,
sí.
tenen una web
i pots mirar-la
i pots fer-te amic dels museus
i aleshores,
doncs mira,
jo això és molt aconsellable
per gent que,
que per el que sigui,
amb una certa edat,
no parlo de gent de 20 anys
perquè segurament no hi són,
però gent que necessiti companyia
o fer coses
i no sàpiga què fer,
per mi és un lloc ideal,
mirar el que fan
i si hi ha algú que t'agrada,
doncs aprofitar-ho,
no?
Bueno,
compartir aquest,
no?
Si t'agrada visitar museus,
compartir aquest moment
amb altra gent que també en sàpiga,
li agrada dir.
Sí,
hi ha diverses associacions aquestes
per fer amics,
però amb aquest pla,
amb museus,
tal,
hi ha un altre que es diu,
ara,
que es diu Vermut.
Amics del Vermut,
del Vermut.
Vermut,
i a les racies
van començar a dir
que es troba per fer el Vermut i tal,
però la qüestió és que tu t'hi pots afegir,
hi pots anar,
hi fan coses,
hi van aquí,
hi van allà,
bé,
està bé aquests grups
que tenen una vessant cultural
i que es reuneixen.
Clar, aquí estava pensant
quina és la vessant cultural del Vermut.
No,
la del Vermut és,
no sé què fan exactament,
jo no en ho mai,
però es poden,
potser al dematí van a veure alguna cosa
o van a fer alguna cosa
i després acaben amb el Vermut.
I la broma és fer,
és dir,
el del Vermut,
és un grup que està ara en les xarxes
i que,
bueno,
està vigent.
No l'havia sentit d'escoltar,
aquest tampoc.
No,
són nous,
jo fa poc temps que els he sentit,
però sí que hi ha.
Després hi ha una altra,
Ceres,
Ceres,
Ceres,
Ceres,
no me'n recordo,
que es diu,
que està a Montaner,
via Augusta,
que potser és en plan una mica més elitista,
però que també està bé,
Ceres,
em sembla que,
no sé,
us ho puc dir per qui et pedia,
i que fan sortides,
per exemple,
al final d'any,
per la gent que així no sap gaire què fer,
agafen el Trans Cantàbrico
o el Trans Andalusia,
uns trens que hi ha,
i van a passar el fi d'any,
i jo he enviat a molta gent,
i la veritat és que la gent està contenta,
aquest no és un lloc molt barat,
però per gent que no té gaire companyia,
i de moment,
hi ha un moment que es troba necessitat,
doncs està molt bé,
Ceres,
no sé com es diu,
Ceres,
Ceres,
no serà una constructora,
no serà aquest,
no serà aquest,
és a Montaner,
no me'n recordo com s'hi diu ara,
ja us ho diré,
però ho busquem,
cap problema,
tornem cap a...
El Magpa?
Sí, no?
Sí.
Tornem cap al Magpa,
que no sé si volies explicar
alguna cosa més d'aquest,
en temps real,
d'aquest art conceptual.
Bé,
hi ha peces molt grans,
i això també és bastant impressionant,
i després hi ha moltes,
algunes que són d'aquestes col·leccions
que són 50, 60, 70 quadrets,
que fan una sola peça,
i...
està...
està ben aprofitat a l'espai,
més aviat atapaït,
perquè hi ha molta cosa,
sí,
hi ha vídeos,
com sempre,
i poca cosa més puc dir.
Jo estic veient una per aquí,
per internet,
que suposo que forma part d'aquesta mostra,
que són com una espècie de tires de plàstic,
de dalt a abast,
que pengen plenes,
no ho sé,
és una imatge que...
però totes estan plenes del mateix,
de de la baix, diguéssim.
El mateix de de la baix,
però totes són diferents.
Sí.
En una poden haver-hi globus,
a l'altra preservatius,
a l'altra poden haver-hi raspallades.
I guants, veig?
Guants.
Sí,
és una instal·lació molt gran,
que fa,
no sé dir-te,
10 per 10 per 10,
és una instal·lació molt gran,
de la fina Miralles.
Aquesta fina Miralles
és una persona que,
ara és gran,
no sé si deu tenir 60 o 70 anys,
que una de les coses
que va fer ella,
quan va començar,
que va cridar molt l'atenció
i que encara està en vigor,
bé, vigor per veure-la,
com a exemple
d'art conceptual català,
que és que es va enterrar
amb terra.
Ah, sí, amb pedres.
Sí.
Sí.
Aquesta imatge l'he vista.
Era com un arbre,
i sortia,
sortia,
era com si,
es va enterrar la meitat,
fins a la cintura,
i a la vegada
li sortien mans
com arbres i coses d'aquestes.
I es va com cobrir també,
com amb palla,
també, també.
No?
Tota ella,
o es va lligar amb un arbre,
no?
Sí, també.
És ella l'artista que fa.
Segur que és ella.
Veus, és aquest tipus d'ara
el que a mi a vegades
em costa d'entendre.
La fina mirall.
No entenc exactament
el que volen transmetre.
Clar,
jo puc interpretar
el que a mi em pot venir
pel cap quan la veig,
no?
I penso que m'angoixa
veure-ho quan està enterrada.
No.
No sé si és el que vol
transmetre a ella.
No,
no,
jo no m'angoixa.
Penso que és
sortim de la terra
i tornem a la terra,
per exemple.
Val?
O sigui...
És una lectura
més positiva
que la meva.
Ah, sí, clar,
segons de mirar
en pla positiu
perquè els artistes
són molt negatius.
La majoria,
bueno,
ja ho saps,
no?
Al principi,
el Toulouse-Lautrec
i tots aquests
es dedicaven a l'absenta
i tots estaven
beguts,
bojos,
en el manicomi.
L'altre,
el Van Gogh
que es va tallar
a l'orella.
Vull dir,
clar,
els artistes
han estat sempre
poc compresos.
Poc compresos
fins que s'han mort.
En el moment que es moren,
la majoria
és quan triunfen, no?
Això ha passat
amb molts,
amb molts,
i jo crec
que continua passant.
Sí?
Amb menys escala
perquè...
Sí,
sí,
sí,
és possible
que continuï passant.
El que passa és
que ara hi ha molta gent,
els mitjans
ens els deixen veure.
Clar,
tota aquesta gent
dels anys 40,
o feia exposicions
o ningú se n'enterava,
no?
Ara tenim la televisió
que ens diu
quan hi ha les exposicions,
on són,
ens expliquen,
no?
Clar,
ara entra la televisió
o la ràdio
i els mitjans de comunicació,
doncs esclar,
la gent es pot donar a conèixer
i pots decidir
si t'agrada o no t'agrada,
mentre que abans
però es trigaven més
a donar-se a conèixer.
Per això la gent pobra
no venia en un quadre
o en vida
i després es feien superfamosos.
Sí, però ja no hi eren.
Ja no hi eren.
No, està clar.
Fina Miralles
és una de les que
exposa
en aquesta...
Sí?
en temps real
del MACBA.
N'hi ha una altra
que he vist
i clar,
jo vaig mirar les imatges,
Glòria,
suposo que formen part,
no?
Hi ha una que sembla
que hagin partit
la sala en dos
i hi ha mitja part de la sala
que té tot de pedres
o trossos de fusta al terra,
pot ser,
amb unes fustes
i uns trossos així de pedra,
tot esparcit,
i a l'altra hi ha
com una espècie de...
no sé què és,
com un tros de ciment,
no sé exactament què és,
que clar...
Sí,
pot ser ciment.
M'escriure una imatge.
També hi ha una que coment...
Aquesta no te la puc explicar
perquè no...
no he parlat gaire tant.
Perdó,
són marcs de...
són trossos de marcs
de quadres.
De quadres.
No sé exactament què diré.
Cantonades...
Aquí davant,
ara jo en tinc una
que estic mirant,
que hi ha del francès abasc,
abat,
que es diu Ausbig,
aquest francès abasc
també és molt conegut,
Ausbig,
i aleshores hi ha
sis peces
com quadres
una miqueta grans,
però no massa,
com màxim un metro,
i que parlen de...
Només diu
hi ha tot de terra
i tot d'un granulat,
com terra,
i diu Ausbig,
però la paraula
es va fonent,
saps?
Primer es llegeix sencer
i després,
a poc a poc,
va desapareixent.
Bé,
què vol dir de...
Bueno,
tothom sap
el que és Ausbig,
tothom sap el que és la terra,
i...
imagina't,
no puc dir més.
No,
és que tampoc...
A l'art conceptual
no es pot explicar
molt clarament,
pla, pla, pla,
perquè si no ja no seria conceptual,
vull dir,
ell t'explica alguna cosa
i tu has d'agafar el concepte,
no?
Clar,
d'aquí també el nom,
no?
És a dir,
clar,
l'artista no vol tampoc
que tothom vegi una cosa,
no?
També m'imagino,
és a dir,
que interpreti una cosa
i crea un concepte
i a partir d'aquí,
que cadascú ho interpreti.
El que estic veient també
és que Rafael Tohus
també té una espècie
de col·lecció de cascs.
El Rafael Tohus
col·lecciona moltes coses,
es col·lecciona,
es col·lecciona,
el Magba,
això també està en el Magba,
els cascos aquests de moto,
els cascs de moto
i de, no sé,
de tot,
de rugby,
potser ni algun,
no, no, no,
però és que ell col·lecciona de tot,
és un home que ve de textil
i suposo,
és d'una família B,
es va casar
amb una dona
que de nom,
no recordo com es diu,
però que
és de la família Gòdia,
una de les famílies
més importants de Barcelona,
viu ara en una casa
de mil metres quadrats
i aquesta senyora,
bueno,
es va separar d'ella
i aquesta senyora,
al ser una de les més,
com diguem,
econòmicament més podents
de Barcelona,
suposo que també
li deuria facilitar...
Isabel de Pedro,
pot ser?
Aquesta és la d'ara,
em sembla.
Ah.
Em sembla,
és la d'ara,
ell es va casar
amb la,
no,
no recordo com es diu,
un Gòdia.
Aquests Gòdia viuen,
si no m'equivoco també,
part de la família
davant del
Monestir de Pedralbes
tenen un palauet.
Ah, mira.
No sé si ell viu
exactament allà o no,
però sí que viu
en una casa
com d'uns mil metres quadrats,
plena d'obres d'art
i bé,
és col·leccionista de totes,
veu que col·leccionava
cromos,
col·leccionava
pel·lícules de cine,
uns paperets
que donaven abans
en el cine,
col·leccionava
tot,
quasi tot coses de paper,
tot el que venia,
tot el que li venia a mans,
ho quedava
i ho col·leccionava.
És un gran col·leccionista
de tota mena.
Però té vinculació
amb el que tothom coneix,
la joieria Tous?
O no?
No té res a veure?
No, res a veure.
Res a veure
amb la família Tous,
almenys
en aquestes alçades,
vull dir,
clar,
si els avis o besavis,
però en principi,
en principi no té res a veure
amb quan a família
propera.
No té res a veure
amb la família Tous.
Sí, potser,
a mi també em va passar,
perquè jo la veritat
és que no el coneixia
i també vaig pensar,
doncs,
deu ser la col·lecció
dels Tous,
no?
Ara,
en el moment que vas
començar a llegir,
ja vaig veure que no,
que no tenia res a veure
amb els Tous.
Amb els Tous,
jo i és de Manresa,
no té res a veure.
Ell és de Barcelona,
sempre ha estat a Barcelona
i de...
Doncs no.
Coincideix amb el cognom,
simplement, no?
Coincideix amb el cognom
i res més.
Coincideix amb el cognom
i res més.
Què més?
No ho sé.
Què més podem explicar?
Què més ens vols explicar,
Glòria?
No ho sé.
Doncs mira,
que artistes hi ha,
doncs,
des de...
Hi ha unes fotografies,
per exemple,
que són de cossos de dona,
de dona nua,
i ella els va posant
trossos
de...
de la joven de la perla,
de la Mona Lisa,
o sigui,
ha fet una mena de...
Com col·laix a sobre.
Com col·laix a sobre,
de cosos nusos de dona,
i n'hi ha molts.
O sigui,
té bastantes coses
que són repeticions,
o sigui,
els mateixos quadros,
però amb coses
que ell li ha sobreposat.
Després també té això,
com tu has dit,
col·laix,
i tota mena
de col·leccions d'ell.
Per allà hi ha catàlegs
d'exposicions.
Ell les feia enviar
catàlegs de tot el món.
Clar,
ara si tu demanes
a totes les exposicions del món
que t'envien catàlegs,
això ja no t'ho fa ningú.
No,
diran catàlegs de la web.
Es veu que en els anys 40
sí que l'hi feien,
saps?
Ell sabia que hi havia
una exposició a Tòquio
o sabia que hi havia
una exposició
a Massachusetts
i aleshores demanava
que li enviessin
el fullet de l'exposició.
I té una col·lecció
de catàlegs d'exposició
molt important,
es veu,
també.
També.
Això depèn de com,
depèn de com es miri,
seria,
a veure,
salven totes les distàncies,
però el conegut
síndrome de diògenes,
que la gent,
no?
A veure,
arriba un moment
que ja no sap separar
perquè vol aglutinar
tot a casa,
perquè vol tenir-ho tot,
i col·leccionar-ho,
clar,
estem parlant d'un col·leccionista,
òbviament.
Però és que els col·leccionistes,
els que col·leccionen,
l'has d'haver de col·leccionar
moltes coses.
Sí, sí,
tan variat.
Ara he parat,
però jo de petita
col·leccionava moltes coses,
moltes,
però moltes,
segells,
jocs de cantis,
caixes de medicaments buits.
Això també?
Sí, també.
Has de fer una obra amb ells.
Quan era nena,
jugava a farmàcia,
aleshores col·leccionava
caixes de medicaments buits.
Això, sí.
i col·leccionava
moltíssimes coses
i encara guardo algunes,
però vaja,
me n'he anat esprenent,
però a qui li agrada col·leccionar
i una cosa curiosa
que ara no té res a veure,
però la deixo anar,
qui ja volgui escoltar
que l'escolti,
la majoria de la gent
que col·lecciona
són del signe pistis.
Ah, sí?
Perquè esteu en una bombulleta
o alguna cosa?
Jo no soc pistis,
jo no soc pistis,
però generalment
quan algú diu que col·lecciona
li pregunto si és pistis
o que ha començat la col·lecció
algun pistis,
perquè a vegades
diu, no, no,
jo no soc pistis.
Qui va començar
aquesta col·lecció?
Ah, doncs la meva mare,
la meva nòvia,
la meva dona,
que és pistis.
Sempre hi ha una relació
astrològica.
Que ja dic,
qui la vulgui
que la agafi,
que no,
doncs molt bé.
L'hauríem de corroborar,
Glòria,
quan vegi algú
que col·lecciona coses
també li preguntaré
quin signe
els odi aquests.
Molt bé.
Per corroborar-ho,
Glòria,
deixem aquí l'espai d'avui,
prenem nota del MACBA
i que s'hi vagin
amb crema solar.
l'espai d'avui.
l'espai d'avui.
l'espai d'avui.
L'espai d'avui.
L'espai d'avui.
L'espai d'avui.
L'espai d'avui.
L'espai d'avui.
L'espai d'avui.
L'espai d'avui.
Explaining what I feel.
That empty feeling.
Don't back down.
Concentrate on seeing.
The breaker's in the bar.
The neighbour's greeting.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit