I després d'aquesta breu calamar-se, però Déu-n'hi-do,
l'intensa que ha estat, obrim el programa d'avui,
programa número 420 de la plaça Mireia.
Avui, dimarts 9 d'abril, us portem un munt de teca al programa,
entrevistes, accions i col·laboradors,
així que prepareu-vos pel programa que us portem avui,
que ja segur que estarem des d'ara mateix,
que passen 8, 9 minuts de les 5 de la tarda fins les 7, aquí a Ràdio d'Esvern.
Així que avui obríem el programa amb aquest encaja d'amatria d'aquest grup.
Volíem començar amb una cançó que es diu Fins que surti el sol,
que segurament la posarem a continuació,
però al final hem decidit començar amb aquesta cançó
i us comento que és el que us portem avui que us havíem avançat pel Twitter.
Ja sabeu que hi som, arroba pel, guia baix Mireia.
Doncs avui començarem, com sempre, repassant els titulars del dia
amb l'Imanol López, que ha passat avui aquí a Sant Just.
Seguidament parlarem amb el Borja López de l'equip Sant Justenc d'Hokei,
de l'Hokei Sant Just, que van guanyar aquest partit contra l'Olot
aquest diumenge a les semifinals de l'Hokei Lliga.
Ens explicarà com va viure aquest partit,
com va ser aquest gularro que va marcar el primer gol dels 4
que van encaixar a l'Olot.
Al final del partit van quedar 1 a 4,
així que això els hi ha permès a aquest tercer partit,
que serà aquest cap de setmana aquí al complex municipal de la Bonaigua.
i seguidament escoltarem cançons i recomanacions musicals alternatives
amb el Pau Martínez.
Això serà a la primera hora.
I a la segona hora del programa passa per la plaça Mireia,
la coach, la Noe Puig d'Angoles,
que avui ens parlarà de la felicitat en aquesta enquesta
que ens va deixar justament fa una setmana.
El tema era com és ser feliç, com es fa per ser feliç
i també les pors que es poden generar a l'hora de buscar aquesta felicitat
que a vegades sembla que estigui una mica imposada per la societat.
Si no ets feliç, sembla que no serveix.
Ens ho explicarà la Noe des d'un punt de vista de coaching.
I al final del programa tindrem una entrevista
que em fa especial il·lusió,
i és que passarà pel programa l'escriptora Joa Alexander,
l'autora del llibre Pales i Héctor, de la seva tercera novel·la.
Aquesta jove escriptora, i dic jove perquè va començar a escriure
amb 20 anys i menys, ens explicarà una miqueta més sobre aquest llibre
i una miqueta més sobre la seva trajectòria.
Justament aquest dissabte va estar a Cal Llibreter en un vermut literari
i ens explicarà també que el proper diumenge, 14 d'abril,
també serà aquí durant la Diada de Sant Jordi,
que celebrem aquí a Sant Just.
Així que aquesta és tota la teca que us portem avui al programa.
Benvinguts a tots i a totes.
Benvinguts a tots i a totes.
Escoltàvem aquest Encaja de Amàtria.
Fem una breu pausa i comentem els titulars del dia amb l'Ib Manol.
L'Àdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just,
98.1.
I ara sí, Manol, bona tarda.
Bona tarda, Mireia.
Benvingut al programa.
Gràcies.
A tu.
Avui tenim dificultats tècniques aquí fora per escoltar-nos entre tots plegats.
Què ha passat? Tenim molta música?
Tenim molta gent.
Tenim molta gent fent altres programes, fent altres coses,
i es dificulta, es dificulta.
Estàs habituat, no?
Sí, és veritat, és veritat.
Però encara no m'he acabat d'acostumar-ho tot.
Encara no, no?
Tu que fas tantes hores aquí al matí, a més veus passar i circular gent que et distreu en certa manera, no?
Estàs ben acostumat.
Estàs desenvolupant una habilitat laboral, no?
Sí.
Suposo, espero i confio.
Vaja, que és taclejar mentre escoltes, parlar mentre llegeixes, no?
Tot així, no?
Si tu dius, jo crec.
Per què enganyar-nos?
Em fa il·lusió que avui no t'hagis mullat amb la pluja i la calamarsada que ha caigut,
perquè Déu-n'hi-do les pedretes del tamany de monedes de 10 cèntims.
Sí, ja he vist el tuit que has fet.
Estem molt atents.
Sí, que t'han contestat des del Penedès, si no m'equivoco.
Sí, a més és una persona que...
Mira, vaig a buscar-ho ara mateix al Twitter.
Treballar a una ràdio local, també.
Sí, sí, sí, el seu nom és Sergi Uete Zambrano i patia, patia perquè deia que no volia que hi hagués d'anys.
I dic, no, home, no pateixis, no pateixis.
I deia que no volia que arribés allà.
Ell treballa a la xarxa, pel que estic veient, i és locutor a Ona Bitlles i cap d'informatius també d'A Ona Bitlles.
I, a més, col·laborador d'esports a Ràdio Vilga Franca, on comenta els partits.
Per tant, patia.
També és veritat que les terres del Penedès són terres de cultiu,
i terres de cultiu d'alvi, que els cau un granitzat d'aquests a sobre.
Per això suposo que patia.
I, mana de Déu, adéu al cultiu d'aquell any i de mesos d'aigua.
Acabo de veure imatges de Martorell a prop de la SEAT i el terra blanc com si hagués nevat.
Sí, sí.
Maques les imatges, eh, per un costat.
No, no, si aquí ha caigut, t'ha caigut bé, eh, vull dir, tampoc hem de treure mèrits a ser just, diguéssim.
No, no, no, en un moment...
Però sí que és veritat que, clar, si ho mires a la resta de Catalunya, deu haver-hi imatges impressionants.
Home, sí, i terres com molt blanquinosos.
Aquí ha quedat una miqueta a la muntanya, una mica, durant uns minuts,
i dius, ai, sembla que... i ha marxat.
Home, jo n'he vist altres llocs.
Blanc, eh?
Blanc?
Anem a dir zona, bueno, blanc, calamarsa, eh, blanc color calamarsa, no blanc color neu.
Sí, zona del barri sud, diguéssim, es veia allò calamarsa acumulada, calamarsa acumulada.
Calamarsa acumulada, amb el meteoròleg.
No puc dir més de tres cops calamarsa sense que em travi al tercer.
Digueu tres cops, ara si ens apareix algú, no sé, el Mauri o algú, t'imagines?
Calamarça, calamarsa, calamarsa.
Com era el de Polònia?
El Picó.
El Minimolina.
Ah, el Minimolina.
El Minimolina.
Igual t'apareix, sí, no?
Calamarsa.
Però fareu una mica de calamarsa, perquè els fronts venen encarregats.
De fet, jo recordo que el meteoròleg d'aquella casa ha dit aquest matí a l'informatiu...
Igual plou, no?
Potser plou al vespre, tard de nit.
No caurà una, que ni us l'espereu.
És que clec, ni clec, ni crec, perquè fa clec que no s'esperava tampoc aquest tipus de pluja, no?
En fi, que ha sorprès una miqueta, eh?
Vull dir, sí que s'esperava una miqueta de pluja, però potser no tant.
No tanta.
Home, sí que ha parlat de calamarsa en altres zones, però calamarsa...
I sí que ha parlat de pluges, també, i també ha parlat de temps inestable.
És a dir, que podia ser...
Podia passar de tot, no?
Però s'han rebentat els problemàstics.
M'alegro que no vinguis xopi, gotejant i menol.
Això ha estat una bona notícia.
Senyal que vens cobert amb un sostre i amb un volant i quatre rodes.
Comenta'ns els tres titulars del dia d'avui, dimarts, 9 d'abril.
Vinga, va, perquè continuem la roda de presentació de tots els candidats i candidates que es presentaran a les eleccions municipals del maig.
D'aquesta manera, abans de donar per iniciada pròpiament la campanya electoral, que recordem que farem...
Que hem de fer un peró, anem a dir, a partir del 12 d'abril, perquè comença la campanya de les generals.
És a dir, que també rebaixarem una mica el to polític aquí a la ràdio.
Intentarem fer una petita introducció de totes les persones que han capçat les llistes dels diferents partits.
El sisè a passada per la misura ha estat el cap de llista de la formació del Partit Popular a Sant Just, Enrique Salvadores.
Enrique Salvadores ha estat vinculat a Sant Just des que era ben petit,
ja que la seva mare tenia un estudi de ceràmica al carrer Verge dels Dolors,
tot i que la seva vida ha transcorregut majoritàriament a Esplugues.
Tanmateix, ha acabat vinculant gran part del seu negoci actual al municipi.
Va escolaritzar-se a un centre educatiu de la ciutat veïna, l'Escola Isabel de Villena,
i després va estudiar a la universitat per esdevenir enginyer elèctric.
Des de fa ben bé 12 anys té el seu negoci propi, dedicat a les instal·lacions en general.
Ja parla, jo he tingut empresa pròpia durant els últims 12 anys, pràcticament,
i et diria que el 80% dels meus clients són veïns de Sant Just,
que abans de ser client tenen amics i que la relació s'ha convertit en professional,
però encara conservo la vinculació sentimental, diguem-ne.
Però sí que és cert que el gruix del meu negoci, en quant a clients s'ha refreix,
òbviament, com no volia ser d'una altra manera, està molt vinculat a Sant Just.
Salvador és té una llarga trajectòria en la militància del Partit Popular
i és afiliat des de finals dels anys 80, buscant canviar el seu entorn més pròxim.
De fet, ha format part de la candidatura d'aquesta formació política a Sant Just des del 2007,
esdevenint el número 2 de la llista que encapsalava Lídia Vargas.
Mèster, el 2011, passa a la primera posició de la llista,
un fet que en aquesta relació es repetirà per tercera vegada.
Asegura que els hagués motivat la idea de canviar el municipi, sobretot en termes econòmics.
Semblarà un tòpic, però realment era, per mi,
era l'oportunitat de poder encapçalar un moviment que intentés canviar les coses.
Hi ha moltes coses al municipi que, òbviament, es fan bé,
però n'hi ha altres que entenem que n'hi ha mancances
i que nosaltres, a mi, personalment,
aquesta oportunitat em brindava aquesta possibilitat de poder millorar les coses
i poder facilitar, amb la mida que ens és possible,
facilitar la vida dels veïns de Sant Just,
fer-la més còmode, sobretot a nivell econòmic.
Diu també, en aquest sentit, que s'ha unit el seu partit
pels valors tradicionals que defensa,
sobretot pel que respecta a la família i a la vida.
És complicat trobar les similituds
o trobar aquells punts de coherència amb una formació política
i que totes siguin, no?
I al final has de triar la formació
que més s'apropa als teus pensaments.
Jo, al meu partit, m'uneix els valors de la família,
el valor de la vida,
el valor de l'esforç personal.
Bé, soc una persona bastant tradicional,
en segons quin aspecte,
sobretot amb la meva mida personal,
i crec que el meu partit reflexa de forma molt clara
els valors que jo defenc,
que són, com que he dit,
la vida, és la feina, és la família,
són els drets, és la democràcia,
és el dret que tenim tots a dir la nostra,
sense tindre que per defensar la nostra
trepitjar els drets del que tenim al front, no?
Tampoc abandona els termes econòmics en definir-se.
Perdó, Imanol, crec que t'havia obert el micròfon més tard
i no s'ha sentit del que deies al principi.
Perdona.
Enrique Salvador,
Tampoc abandona els termes econòmics
en definir-se.
Segur que és una persona austera
i que això també ho vol traduir
en la seva acció política.
La meva personalitat és una personalitat molt austera.
En fi, llavors,
el que jo aplico a la meva vida,
intento aplicar-ho a la vida dels altres.
Tots aquells gastos que són superflums,
que no són necessaris,
o totes aquelles qüestions
que costen més cèntims
i que els veïns no troben un premi,
la meva personalitat
i la meva manera de fer
diu que tot això s'ha d'eliminar.
Aquesta presentació del candidat del Partit Popular
que l'hem pogut contactar per telèfon
per fer-li aquesta entrevista que estem fent
a tots els caps de llista.
Ja, si et sembla,
passem al segon titular
perquè la matinada d'aquest dissabte,
el diumenge 7 d'abril,
s'han produït diverses pintades
als muls del Parc Maragall,
a l'entorn de la seu
de l'agrupament d'Escolta
i guia Martin Luther King.
Sortim d'una i entrem a una altra,
en robatori a la bona aigua,
amb actes de vandalisme
una mica generalitzats,
per Pinyà també ho va comentar
aquest dilluns,
els justals a la fusta, no?
També va transmetre un missatge
de no passa res, no?
En plan, no és que sigui una onada d'a,
però s'han de frenar,
òbviament,
s'han de prendre mesures preventives.
Segurament,
perquè a més sí que he sabut després
que no només...
és a dir,
això van aparèixer pintades
a la plaça Maragall,
que es poden relacionar o no
amb aquest intent
de forçar les entrades
de l'equipament
on està situat el càrrec,
on està el local,
el centre cívic Joan Maragall,
però és que a més
també van intentar forçar entrades
de l'escola Canigó,
és a dir que...
a la mateixa nit.
Carai.
Diguéssim que es pot relacionar o no,
però són actes
que van passar més o menys
a la mateixa hora,
o de forma consecutiva
en hores,
diguéssim,
és a dir,
que es podria adonar que...
Els hi dona temps,
no?,
d'anar d'un lloc a l'altre,
potser.
Les persones que ho fessin
podien moure's
en aquest espai
i podrien fer això.
Però van intentar...
Bueno,
acaba el titular,
però no és això,
que no han arribat a entrar,
no?, potser.
Exacte,
no van arribar a entrar.
Això,
un acte vandalic
que va incloure també
un intent de forçar
l'entrada local
d'aquesta entitat.
Les consignes escrites
a les parets
incluïen frases
com
Viva Espanya,
entre d'altres.
Aquest cas s'afegeix
a molts altres
que venim presenciant
al nostre poble
des de fa ben bé un any.
El passat 2 de novembre,
el mateix agrupament
Escolta
denunciava pintades
a la porta del seu local
amb consignes similars.
L'Ajuntament
ha anat esborrant
les pintades
que s'han anat produint
amb parets de propietat pública,
amb impossibilitat
d'actuar sense permís
amb molts de propietat privada.
Tanmateix,
l'agrupament Escolta
denuncia també,
a partir d'un comunicat
una certa inacció
del consistori
que no oprem mesures
davant l'augment
de consignes feixistes
escrites als carrers.
Tot i així,
sembla que s'ha iniciat
una batalla dialèctica
i simbòlica
als murs del nostre municipi,
ja que les consignes
a favors del CDR
o la independència de Catalunya
també s'han instal·lat
a les nostres parets.
Doncs esperem
que no hi hagi
més actes vandàlics.
Sé que ho va seguint
com a bon investigador
amb els teus companys
de la policia local.
Companys de la policia.
Sí, sí.
Els teus col·legues
que us per interès
és què passa aquí.
Expliqueu-me.
Poseu-me el dia del cas,
amics.
Sí, sí, sí.
Preguntar,
preguntem sovint.
Després que puguin explicar
és una altra cosa, no?
Exacte.
Tienen les seves diligències,
anem a dir-ho així.
Passo, si et sembla,
a l'últim titular
perquè el refugi antiaeri
de les escoles
obre les seves portes
el proper dissabte 13 d'abril
de 10 del matí
a dues del migdia.
Durant el matí
s'oferiran quatre visites
guiades d'una hora
de duració cadascuna
i es podrà visionar
l'experiència 360 graus
que recrea les vivències
de cinc personatges
de l'època
que es van protegir
dels bombardejos de 1938
en aquest espai.
Per visitar el refugi
antiaeri
cal demanar cita prèvia
a través del formulari
de reserves
publicat al web
del refugi
o enviar un correu electrònic
al refugisantjustdesvern
tot junt
arroba gmail.com
Un cop hagueu sol·licitat
la reserva
rebreu la confirmació
de l'hora
en què podeu visitar-lo.
El preu de la visita
és de 3 euros per persona
cada n'accent
les persones majors
de 60 anys
i els menors de 16.
Ui, no entrem, eh?
A Camp Franja i Manol...
Una altra situació
en la que vull tenir
més de 60 anys
i està jubilat.
És tot el meu permís
per jubilar-te.
Que tinguis bona tarda i Manol.
Moltes gràcies.
Fins demà.
Fins demà.
Adéu.
I a punt de tocar
els dos quarts de 6 de la tarda,
5 i 25.
Ara mateix escoltem
aquesta cançó
Feed the Flame
de Brian Caffrey.
A continuació,
després d'aquesta cançó,
parlarem amb el Borja López
de l'Hockey Sant Just.
de l'Hockey Sant Just.
de l'Hockey Sant Just.
de l'Hockey Sant Just.
de l'Hockey Sant Just.
de l'Hockey Sant Just.
de l'Hockey Sant Just.
de l'Hockey Sant Just.
Now I know that it's a tough old game
I'd like to stick around
Continue to keep my pretty head down
Deeply on the ground
I got nothing to prove
I'm just trying to enjoy
Sure
Run around about
but won't stop
Let me go
I'm in danger
I'm in danger of losing my mind
Sinking in time
Help me out
You'll be the flame
And you'll cast a fire
Build it up
Don't burn it out
Thanks for not being back
I know that I got it
You'll be the flame
I'm just looking at you
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
T'estàs reposant encara?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
L'Oqui Giga Plata!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hi ha Hey applicant!
Yes!
Són players a 3 partits
i si no guanyes els dos primers seguits
has de jugar el tercer
i en aquest cas vam forçar
el diumenge el partit
hem forçat la tornada a casa
per decidir qui passa.
Llavors la tornada què és, si no vaig mal encaminada
el proper cap de setmana, no?
El cap de setmana que ve.
El de setmana santa?
No, no, no, és aquest cap de setmana que ve.
Aquest, el 13-14 d'abril.
I en aquest cap de setmana
si ja guanyeu
passaríem a les semifinals
i seria un altre play-off a 3 partits
contra el setmanat
que ja està classificat
perquè van guanyar els dos partits
dels dos primers cas de setmana.
I el Manlleu bé també, no?
Sí, el que passa és que el Manlleu està per l'altra banda
està emparellat
amb el que surti del Piera
amb el GEC
que també estan com nosaltres, han de jugar el tercer partit.
I Cerdanyola i Ripollet crec que també estan, no?
Però aquests estan pel de descens.
Ah, pel de zona de descens, val.
Sí.
Si uns estan intentant pujar
i els altres estan intentant quedar-se per no...
És el bo que hem aconseguir
que vam estar amb el grup dels descens
i així ja hem mantingut la categoria
de carrer l'any que ve.
I parlant una mica del partit
que més o menys
jo el vaig estar seguint per ràdio Olot
que l'estaven retransmetint en directe
des del complex municipal d'esports
i a part també la matien per la xarxa
per la xarxa de televisions
i he sentit un golarro de Borja López
o un golarro també és el Twitter
de l'Hockey Sant Just ho van comentar
i m'han dit
li has de preguntar com ho va fer
i dic jo no el vaig veure
el vaig sentir el gol
llavors explica com va ser aquell gol.
Bueno, va ser que
amb un contraatac
doncs el Freddy fa un gol contra el porter
tenim la sort que recuperem la pilota
i jo corro per allà dintre l'àrea
i em quedo sol
el Freddy me la passa
i tal com me la passa
l'aixeco i la pico
i faig gol.
A vegades entra, a vegades no.
Ahir per sort
doncs era un dia que es necessitava
i va entrar
i en el millor moment també, clar.
Clar, i suposo que marcar el primer
et dona una espècie de tranquil·litat
i a més quan fas l'empat
era el moment d'aconseguir el 1 a 1 amb l'Olot.
Sí, clar, veníem de fer tota la primera part
perdent 1 a 0
intentàvem buscar el primer gol
que ens dongués la possibilitat
si més no d'empatar el partit
i posa la pressió amb ells
i va ser el cas
i la bona sort també
que ha passat un minut aproximadament
ben fer el segon
i això a tu et fa pujar la moral
a l'equip contrari li fa entrar dubtes
i en aquell moment
doncs pots aprofitar una mica més
de portar el partit al teu terreny.
Una mica Suárez i Messi
amb aquests gols
minuts 85-86 del Barça
una mica en extremis.
Bueno, no va ser inextremis
perquè va ser el minut 20
i minut 20...
no, minut 20 i minut 19
o 18-30, alguna cosa així.
Vull dir, encara quedava molt, molt, molt partit
i s'havia de jugar molta estona.
I els següents gols
ja eren com amb més calma potser
o igualment, clar, teníem la necessitat
de dir
necessitem guanyar-lo
o volem guanyar-lo.
El problema del hockey
és que en molt poc temps
canvia un partit
i de la mateixa manera
que nosaltres
en dos minuts vam fer dos gols
doncs Lourote era capaç també de fer-ho
però bueno, vam estar bé a pista
vam saber controlar el tema
i bueno, vam poder fer el tercer
que ens donava encara més confiança
Lourote es va obrir encara més
per buscar el resultat
i ens va venir el quart
llavors això doncs
ja va condicionar molt el partit
i al final del partit
perquè nosaltres estiguéssim tranquils.
I l'afició fa molt
perquè sé que
clar, el partit era fora de casa
però tot i així
l'alcalde, per exemple
i va anar
i Josep Perpinyà i van anar
i altra gent del poble també, no?
Fa molt tenir l'afició
quan estàs fora, sobretot?
Home, realment
a nivell d'aficions
puc dir que la de Lourote
va ser espectacular
vull dir, allò semblava
un pavelló d'Okei Lliga
molt millor
perquè hi ha molts pavellós d'Okei Lliga
que no tenen aquest ambient
però sí que és veritat
que la gent que es va desplaçar
a Sant Jús
que no et sabria dir el número
tot i que els dolots
se sentien molt
els de Sant Jús
des de la pista
se sentien
no sé si molt més
però jo els sentia molt
i normalment no els sento
per concentració
i això, no?
Però sí que
van portar un bombó
van venir canalla
van venir pares
van venir gent del club
diguéssim
i ostres
va donar un suport
sobretot també quan marques
que pots dirigir amb gent
que és del teu club
que no només són de l'Olot
llavors es va notar molt
i va ser molt xulo
Perquè dius que quan estàs jugant
estàs concentrat
i intentes evadir-te
una mica del que sents
de les grades
no suposo?
Sí, jo personament sí
quan estic a dintre
a vegades no sé ni qui hi ha
a vegades et ve a veure algú
i ostres
si hi havia aquell
doncs no l'he vist
no sé ni què hi era
perquè no
intentes estar per la feina
tot el que sigui
desconcentració
doncs
et pot jugar
una mala passada
i fins i tot
ahir vaig sotar un penal
i ostres
hi havia una
un ambient
tan de xiulers
no sé
vaig sentir com una mena
de pressió
que fa molt temps
que no ho vivia
això
normalment ho vius a finals
de Copes d'Europa
de Copes del Rei
i ahir realment
allà a Olot
va ser un ambient
espectacular
jo feia anys
que no ho vivia
Però ajuda o no ajuda?
És a dir
al final
sentir tant de xiubarri
potser...
a mi m'ajuda
a mi és una cosa
que sempre m'ha agradat
independentment
que siguin de casa
o de fora
és algú que
que jugar amb un pavalló ple
doncs és molt més maco
que jugar amb un pavalló buit
o un pavalló callat
i ahir realment
doncs l'ambient
que hi havia allà
era un ambient
hostil
cap a nosaltres
amb el bon sentit
però un ambient
de festa
d'espectacle
d'animar l'Olot
i d'empantar-los
però bueno
ahir se'ns va donar bé
a nosaltres
i vam guanyar
i intentarem
que dissabte
que crec que serà
quan juguem
doncs que sigui aquí
i a favor nostre
Home clar
hi havia una mica
la crida
no també
és el Twitter
de l'Ukei Olot
amb qui som amics
ja
ens suïtegem
bastant sovint
que ens deien això
que
de fer una mica
la crida
que també s'animés
la gent a anar
també a aquest tercer partit
de playoff
aquest cap de setmana
Bueno
tot això
ajuda que
l'Ukei es vegi més
que els partits
siguin més interessants
més gaudits
i ja et dic
a nivell de jugadors
a tothom ens ajuda
a veure
les galeries plenes
i el suport
que et donen
doncs moltes vegades
allò que diuen
l'11 jugador
i tal
doncs sí
moltes vegades
és veritat
que et dona un plus
de ganes de tirar
en aquell moment
que potser estàs més cansat
o que el coco
no t'arriba tant
És una mica
l'emputxada final
no?
Si et falta alguna coseta
potser
no?
Sí
si els tens al costat
doncs és bo
si no el tens
al final
doncs has de tirar
del que tens tu
de l'equip
del grup
però bueno
si ets allà amb tu
doncs saps que estan
amb tu
i que et recolzen
i també
ostres
anar a Olot
un diumenge
a les 4 de la tarda
no tothom s'ho pensa
i ahir hi havia
molta gent que va venir
que van animar
i que van viure
com nosaltres
i que van estar
igual de feliços
o més que nosaltres
Que s'ha de reconèixer
també l'esforç
d'aquesta gent
que es mou
i tant
encara que sigui Olot
o qualsevol altre poble
i t'anava a preguntar
si guanyeu aquest tercer partit
què?
Doncs seguirem treballant
perquè això és molt llarg
i com vaig dir
l'altra vegada
que vaig venir
si passem aquesta
entraríem en unes semifinals
i si passéssim unes semifinals
encara haríem d'arribar
a una final
no ho sé
jo ni m'ho plantejo
em plantejo
el partit de dissabte
que serà prou complicat
ja es va veure a casa
ja es va veure
el diumenge
i nosaltres hem de fer
la feina dia a dia
i seguir creixent
com dic sempre
som un equip
amb creixement
i que
amb gent jove
que encara està verda
i que
tot això és el que
hem de treballar perquè
dissabte o diumenge
doncs
competim al màxim
perquè encara no sabeu
el dia i l'hora exactament
del partit
sé que volien
posar-lo el diumenge
pel fet de
fer-ho a la televisió
per la xarxa
però crec que
diumenge aquí hi ha
competició de patinatge
i no hi ha horaris
de pista
per tant
segurament
crec que es jugarà
dissabte al vespre
aquest diumenge
salamem Sant Jordi
aquí a Sant Just
per tant hi haurà
bastant de gent
també pel poble
movent-se i a més
però a més sé que
des de Ràdio Olot
també ho van emetre
no sé si també
ho repetiran
aquest cap de setmana
tot i que sigui
aquí fora
és a dir aquí a casa
però en tot cas
que tingueu molta sort
amb el tercer partit
dels Playoffs
et dic
que el que et vaig dir
la primera vegada
que vam parlar
aquí en directe
va ser si guanyes
torna
o si no també
i heu passat
aquest segon partit
i has tornat
per tant tant si guanyeu
com si no
torneu aquí a Ràdio Desvern
i ens expliqueu
les sensacions
que heu tingut també
amb el partit
fet i tant
esperem que siguem
una victòria
i que passem
a la sèrie final
i sobretot que tothom vingui
perquè serà
serà una festa xula
això com he dit abans
no es pot viure
a gaires jocs
i actualment
a l'Hocquei Català
no hi ha pocs
i uns molt plens
i ja es va veure
al partit de l'anada
que la bona aigua
estava molt plena
doncs
si la podem rebentar
a tope
doncs a rebentar
la bona aigua
en algun sentit de la paraula
i a més per animar-ho
i per rebentar la xarxa
també de la porteria
i marcar
molts gols
gràcies Borja
per passar per aquí
pel programa
que et tinguis
molt bona tarda
i molta sort
amb aquest tercer partit
dels play-offs
gràcies
que vagi molt bé
adeu
a l'escoltes
ràdio d'esvent
sintonitzes
ràdio d'esvent
la ràdio de Sant Just
98.1
ràdio d'esvent
98.1
ràdio d'esvent
98.1
aquest dimarts
a les 10 del vespre
la música coral
més de mil anys
d'història
un programa realitzat
i presentat
per Pep Quintana
ara escoltes
ràdio d'esvent
sintonitzes
ràdio d'esvent
la ràdio de Sant Just
98.1
ràdio d'esvent
98.1
ràdio d'esvent
i ara sí
després de parlar
amb el Borja López
de l'hoquei Sant Just
que ja veieu
que encara portava
aquesta emoció
després de la victòria
contra l'Olot
i a més sabent
que aquest dissabte
tenen el tercer partit
i que els pot proporcionar
finalment
aquest ascens
a la lliga
i ara donem pas
al Pau Martínez
que el tenim aquí
Pau del Club Alternatiu
bona tarda
bona tarda
i benvingut al programa
moltes gràcies
després de la pedregada
has arribat aquí bé
t'ha agafat?
no, per sort no
no m'ha agafat
però hauria estat bé
per què no
cada dia
toca canviar una mica
ha estat molt maco
la veritat
des d'aquí
ho heu estat mirant
com si fossim nens petits
per una finestra
saps?
per un moment semblava
que hi ha n'havés
però n'ha pogut passar
ha deixat paisatges
bastant macos
si vas al Twitter
de Ràdio d'Esvern
veuràs imatges
bastant pròpies
de quasi un hivern
tot i que a vegades
a l'abril
sembla que toca
aquestes pluges mil
que diu el refrán
ja toca
per tant molts mesos
sense pluja
per tant tocava
avui també toca
moltes novetats
en aquest programa
61-28
d'aquesta segona temporada
ens podeu trobar
a Spotify
al Club Alternatiu
xarxes socials
arroba
clubalternatiu
i clubalternatiu
un com
i què ens portes avui
Pau?
doncs avui
tindrem moltes novetats
com per exemple
parlarem de superorganism
un grup
poc conegut
que crec que s'ha de conèixer
tindrem una novetat
de The Chemical Brothers
que són bastant coneguts
doncs han tornat
a ressorgir
tindrem també
un molt bon extra
de veritat
i
el que escoltarem
a continuació
que és
Friendly Fires
que serà
serà
com un segon hit
de la setmana
però ho parlarem
en aquest principi
que escoltarem a continuació
Friendly Fires
que és un grup
d'indie rock
anglès
que es va formar
el 2006
fins al 2014
i van tenir
una parada
fins al 2017
que han tornat
i ara porten
aquesta
aquesta novetat
que escoltarem
avui
com estàvem dient
indie rock
indie trònica
dance
punk
i showgazing
que són aquests
genes que tant ens agrada
parlar-nos
i doncs
això
ens anem a escoltar
aquest fantàstic
Friendly Fires
amb aquest
lack of love
ara sí que són
a cançó
número 1
en música
indie rock
de
Regne Unit
perdó
això és molt disco
trens
és fantàstic
com estàvem dient
és això
número 1
d'aquest top
és que tampoc
ho podríem considerar
indie rock
si ho escoltem bé
a veure si ho escolteu
penseu que tots els grups
actualment
que eren
indie rock
s'han d'estar
renovant
perquè
aquesta indústria
ja cada cop
se'ns en va
per mala sort
tot i encara
queden alguns grups
però
i aquests són
les patates amigables
no?
no
Friendly Fires
ah
Fires
avient és Fries
sí
focs amigables
focs amigables
o sigui
patates amigables
aquest que va estar bé
no?
Friendly Fries
jo crec que hi ha
algun grup així
diria que sí
no ho sé
doncs igual
és el que jo he buscat
he buscat un tal
Friendly Fires
doncs segurament
existirà
és més
havíem de parlar
algun dia
dels noms de grups
ho tenim
encara ho tenim pendent
cert cert cert cert
bé com estàvem comentant
també escoltarem
Superorganism
i The Chemical Brothers
però què et sembla
Mireia
si ens anem a escoltar
la següent cançó
que tenim preparada
avui
és de
Panic at the Disco
i del seu
últim i nou
disc
per tant
com estàvem dient
tot
novetats
ho trobareu tot això
a la nostra llista
de Spotify
com també
a partir d'ara
tots els podcasts
de la secció
Pau
què més
cada cop
cada cop
ens superem
cada cop
ens superem
el primer pas
ja és fundar
una ràdio pròpia
o jo què sé
tenir un equip
ja
si ja som 50 persones
aquí a la producció
tot és possible
Pau
tot és proposar-s'ho
doncs sí
què et sembla
Mireia
si anem
a Spotify
i trobarem allà
Panic at the Disco
m'encanten les indicacions
en directe
vinga va
estem a Spotify
i escoltem aquest
Hey Luke
I made it
Yeah
Some Bible traitors
So I do the deed
Get up and leave
A climber
And a seat
Yeah
Are you ready
For the sequel
Are you ready
For the latest
In the garden
Of evil
I'm gonna be
The greatest
In a golden cathedral
I'll be praying
For the fake glass
And if you
Lose
Boo
Hey Luke
Ma
I made it
Hey Luke
Ma
I made it
Everything's coming up
Places
Places
If it's a dream
Don't wake me
Don't wake me
I said
Hey Luke
I made it
Hey
Friends are happy
For me
Or they're
Honeysuckle
Phonies
And they celebrate
My medals
Or they wanna
Take my trophies
Some are loyal
Soldiers
While these
Other thrones
All rosy
And if you never know
Who you can trust
Then trust me
You'll be lonely
Oh
Are you ready
For the sequel
Are you ready
For the latest
In the garden
Of evil
I'm gonna be
The greatest
In a golden cathedral
Doncs vinga
Avui tenim un club alternatiu
Express
I tant
Express
Amb el que estàvem escoltant
Panicat de disco
Amb aquest Hey Luke
Ma
Made It
Que com anava a dir
Era també indie rock
Rock alternatiu
I s'han passat a la vessant pop
Pel que estem veient
Doncs tot això se'ns en va
Però el club alternatiu
Se'ns en va
Se'ns en va
Surt de l'espectre
Indie rock
Indie rock en si
Se'ns en va
Però el podem escoltar igual
No li farem un lleig
El club alternatiu
Sempre estarem aquí
Com The Chemical Brothers
Que també estarà amb nosaltres
Amb aquesta novetat
Got to keep on
Molt electrònic
Molt guai
Per començar
Aquest març
Vaig començar
Ja quasi ve que va
Quint calibrage
Caracpan
GarakIVE
Garak gouvernement
M Kommentare
Garakieve
Garakive
Garakive
Ay
Garakיב
I
Garak�ive
Y
Garak제로
I
Garak fireplace
GarakMúsica
Garak marking
Garak divisions
Ang
A
Ben
O
A
Pré
Be
Ben
A
Well
K
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vinga, va, encara ens queden 5 minutets
per seguir escoltant música.
Recomana'ns alguna cosa més, Fau.
Doncs una nova recomanació és de...
No sé si es pronuncia així, jo diré...
Nudes?
Ah, bé. Ah, li has posat la 1 en comptes de la B baixa, no?
Sí, perquè diria que és així.
Jo hagués dit nbdes.
Clar, però és que nbdes no sé si vol dir gaire cosa.
Sí, té pinta, eh, que és de ser més nudes?
Jo diria que sí.
Es diu sugar.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Carai!
És per l'evitat, eh?
Home!
Sona bé!
Sona molt i molt bé.
Amb aquesta cançó, Pau, et donem les gràcies, com cada tarda, per passar per aquí pel programa.
Moltes gràcies!
Que tinguis bon vespre, no et mullis i abriga't!
Adéu!
Que tinguis bona setmana, adéu!
Que tinguis bon vespre, no et mullis i abriga'ts.
Que tinguis bon vespre, no et mullis.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Més col·laboradors seguirem parlant amb la Noe Puigdangoles, la nostra coach.
Avui parlarem d'això de ser o no feliços, d'aquesta felicitat des del punt de vista de coaching.
I també entrevistarem a la Joa Alexander, l'escriptora i autora de Pales i Héctor, aquesta tercera novel·la.
ens explicarà una miqueta més sobre el llibre, la seva experiència amb les altres dues novel·les que les va començar a escriure quan era molt i molt i molt jove.
Tot això serà a partir de la segona hora, així que ens veiem com aquell qui diu en uns minuts.
Fins ara!
L'àdio d'Esvern, la ràdio de Sant Junts, 98.1.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa Quim Olivares.
El Tribunal Constitucional avala per unanimitat la presó provisional de Dolors Bassa.
L'exconsellera és al Tribunal Suprem, seguint la recta final de la sessió d'avui del judici del procés.
També hi tenim la Roser Parera. Bona tarda.
Hola, bona tarda. El Constitucional, com deies, ha rebutjat per unanimitat deixant llibertat Dolors Bassa i la manté en presó provisional.
Ha rebutjat, doncs, la seva demanda d'empara i assegura que no s'ha vulnerat els seus drets fonamentals
i que la seva decisió respon a una finalitat constitucional legítima.
Mentre continua el judici del procés i ja han declarat 7 agents de la Policia Nacional
que una vegada més, doncs, han criticat el paper dels Mossos d'Esquadra l'1 d'octubre.
Roser Parera, Catalunya Ràdio Madrid.
Datinguts els pares del presumpte assassí de la seva parella de Divinaròs.
Amb aquests arrestos ja són 5 les persones detingudes en relació amb aquest cas de violència masclista.
Tarragona, Ricard Boigas.
Bona tarda. Investiguen la implicació dels pares en la mort violenta de la jove que va aparèixer enterrada a Ullacona.
Tot apunta que el principal sospitós, l'únic detingut que de moment ha ingressat a la presó,
s'hauria refugiat des d'aquell moment a casa dels seus pares a la població del Montsià.
Ricard Boigas, Catalunya Ràdio, Tarragona.
Els Mossos han retirat per sorpresa aquest migdia tota la simbologia independentista
que hi havia a la façana de l'Ajuntament de Berga, seguint ordres de la Junta Electoral.
Berga, nàtia d'ell.
Bona tarda.
Els Mossos han rebut la notificació judicial que havien de retirar pancartes i llaços grocs aquest matí
i han actuat d'ofici a tres quarts d'una del migdia.
Eren com a mínim dos agents vestits de paisà i no hi ha hagut incidents.
L'acció ha agafat per sorpresa l'equip de govern que no ha volgut fer declaracions.
El segon avís de la Junta Electoral durant 48 hores més de coll era, assegurant diverses fonts,
genèric per tots els consistoris, però no afectava a Berga,
a qui la notificació se li havia comunicat abans i, per tant,
el termini considera la Junta es donava per esgotat.
Imatge, ara mateix impactant, la de l'Ajuntament de Berga amb una façana totalment pelada,
com feia anys que no es veia.
Nàtia d'ell, Catalunya Ràdio, Berga.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya reobre la causa contra l'expresident
de l'Associació Catalana de Municipis i actual conseller d'Interior, Miquel Buc,
per possible desobediència.
Vol investigar si com a alcalde de Premià de Mar va cedir locals per al referèndum de l'1 d'octubre.
Buc està convençut que les acusacions no tenen fonament i quedaran en no res.
Jo estic la mar de tranquil.
He fet com van fer la majoria d'alcaldes i alcaldesses,
que és permetre que els catalans i catalans poguessin votar
i, per tant, no hi ha haver cap problema.
La policia algeriana intervé per dispersar una manifestació al centre de la capital.
Milers d'estudiants han protestat contra la designació avui d'Abdelkader Ben Salah,
fins ara president de la Cambra Alta del Parlament, com a cap d'estat interí.
És la primera vegada que la policia actua contra els manifestants
d'ençà que van començar les protestes fa set set setmanes.
L'aposta del Teatre Nacional de Catalunya per aquesta setmana santa
es titula El Jardín de los Cerezos.
Es tracta d'un clàssic d'Anton Chekhov,
protagonitzat, entre d'altres, per Carmen Machi i Pep Vila.
Doncs, en efecte, la protagonista de l'obra no és precisament la Machi,
sinó la vida, segons ha explicat el director de l'obra, Ernesto Caballero,
que ha volgut donar en aquesta ocasió un aire més modern,
més còmic i també vital, en comparació amb el clàssic de l'autor rus.
Tot i això, els personatges amaguen constantment el dolor
i el que es veu des de fora no és el que els personatges senten,
tal com ha destacat avui la mateixa Carmen Machi.
És verdaderamente jodida esta función,
es muy difícil y muy rara,
porque es verdad que a nivel interno, como actor,
yo creo que se juega contínuamente sin mal dissimulo,
sí al tapar, al tapar el dolor, al tapar la alegría.
Lo que se ve realmente no es lo que les está pasando por dentro.
L'obra ha retratat l'aclibi de l'aristocràcia
i la pèrdua dels antics privilegis
davant la irrupció de noves forces socials.
L'obra es podrà veure des de demà,
a la sala gran del TNC, fins al 21 d'abril.
Esports, Oriol Montnè.
Començarà a la 6 la roda de premsa d'Ernesto Valverde,
previa al partit de demà,
anada dels corts a final de la Champions contra el Manchester United.
L'equip central anarà després de la conferència de premsa.
Els anglesos tenen les baixes segures per demà de València,
Belli i Alexis Sánchez.
Ander Herrera és dubte seriós i Rashford i Matic són dubte.
Els corts de final de la Champions ja comencen a jugar-se avui.
A les 9, Tottenham City i Liverpool Porto.
Demà, a banda del Barça, també jugarà l'Ajax Juventus.
El Barça informa que un cop acabat el procés de petició d'entrades
per la final de cop han encadat encara 2.760 de disponibles
que es destinaran a les penyes i es lliuraran a Barcelona,
no pas a Sevilla, seu de la final.
L'Espanyol acaba de comunicar que es presentarà com a acusació
en paral·lel a les investigacions dels Mossos d'Esquadra
pel cas de l'aparició a Montiliví d'Imatges d'Anna Frank
amb la samarreta del Barça.
En Waterpol està en joc el partit entre el Mataró i el Barcelona,
corresponent a la vintena jornada de Lliga.
I final a la segona etapa de la volta al País Basc,
la victòria avui ha estat per a Julien Alaphilippe,
el líder de la General segueix sent Charman.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Són les 6 i 6 minuts. Bona tarda.
Ja s'ha fet efectiva la retirada de la pancarta
que penjava la façana de l'Ajuntament,
que incluïa la paraula llibertat i un llaç groc.
La Junta Electoral de Zona ha notificat el Consistori Municipal
que s'havia de retirar de l'edifici, ja que, segons aquest temps,
d'altra manera, es vulneraria la neutralitat de la institució
de cara a la campanya electoral de les eleccions generals
convocades pel 28 d'abril,
procés que comença, recordem-ho, el pròxim 12 d'abril.
La pancarta penjava la façana de l'Ajuntament
des del febrer de l'any 2018,
després d'aprovar-se la proposta en el ple municipal.
Tots els grups municipals hi van donar suport,
excepte Ciutadans i el Partit Popular.
La matinada d'aquest dissabte, el diumenge 7 d'abril,
s'han produït diverses pintades als murs del Parc Maragall,
a l'entorn de la seu de l'agrupament Escolta i Guia
Martin Luther King, un acte vandàlic que va incloure també
un intent de forçar l'entrada local d'aquesta entitat.
Les consignes escrites a les parets
incluïen frases com Viva Espanya, entre d'altres.
Aquest cas s'afegeix a molts altres
que van impedenciant el nostre poble des de fa ben bé un any.
El passat 2 de novembre, el mateix agrupament Escolta
denunciava pintades a la porta del seu local
amb consignes similars.
L'Ajuntament ha anat esborrant les pintades
que s'han anat produint amb parets de propietat pública,
amb impossibilitat d'actuar sense permís
amb murs de propietat privada.
Tanmateix, l'agrupament Escolta denuncia també,
a partir d'un comunicat, una certa inacció del Consistori
que no pren mesures davant l'augment de consignes feixistes
escrites als carrers.
El refugi antiaeri de les escoles
obre les seves portes el proper dissabte 13 d'abril
de 10 del matí a 2 del migdia.
Durant el matí s'oferiran 4 visites guiades
d'una hora de duració cadascuna
i es podrà visionar l'experiència 360 graus
que recrea les vivències de 5 personatges de l'època
que es van protegir dels bombardejos de 1938 en aquest espai.
Per visitar el refugi antiaeri cal demanar cita prèvia
a través del formulari de reserves publicat al web del refugi
o enviant un correu electrònic a
elrefugisantjustdesvern.com
Un cop hagueu sol·licitat la reserva,
rebreu la confirmació de l'hora en què podeu visitar-lo.
El preu de la visita és de 3 euros per persona,
quedant exemptes les persones majors de 60 anys
i les menors de 16.
Fins aquí les notícies de les 6.
Tornem amb més informació als Sant Just Notícies edició vespre a les 7.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
I estàvem escoltant fa uns minuts aquest Junk of the Hurt de The Cooks.
Ensetem la segona hora del programa 6 i 12 a la tarda i torna a venir una segona tempesta.
que ara mateix està passant justament per sobre de Sant Boi, de Viladacans, crec, de Pallejar, de Corbera i la tenim quasi-quasi-quasi-aquí.
I justament ara es unava aquesta cançó Happy de Farrell Williams i crec que és perfecta per obrir la secció amb la Noe.
Molta tarda.
Molta tarda.
Molta tarda.
Crec que és una cançó molt adaient per avui.
Per la secció d'avui.
Sí.
Encant.
Així que avui la Noe ens parlava, ens parlarà de fet, de tema felicitat.
Ser feliços, no ser feliços.
Exacte.
A vegades crec que la societat, o en general, sembla que es busca, has de ser feliç i pot ser una certa pressió a vegades.
Sí, i hi ha persones que tenen justament el que dèiem, la por justament a tindre la felicitat per el que vindrà després justament.
I d'això és del que volíem parlar avui una miqueta.
Què hi ha després de la felicitat?
Vinga, doncs, happy de far-re el Williams i comencem a parlar d'aquesta felicitat, no, eh? Explica'ns.
Anem a començar amb la frase?
Ui, toma el llampec que acaba de caure, que ha il·luminat tota la ràdio.
D'aquí a res, de la ràdio aquí a sobre.
Sí, sí, sí. Mare meva, hi ha uns llampecs bastant espectaculars. Les vistes des d'aquí són bastant impagables, eh? La veritat.
Molt a veure, la veritat és que és molt xulo.
Doncs sí, amb un sofà i una manta estaria potser millor, però, vinga, va, animem les nostres ràdio i ens a explicar una mica això, el món de la felicitat.
No sé, comencem per una frase avui.
Una frase, i en aquest cas el Jean-Jacques Rousseau, que diu
Cada dia tinc més clar que no es pot ser feliç a la Terra, només es pot ser a la mesura en què un s'anyunya de les coses i s'apropa a si mateix.
Totalment certa, eh, crec.
És molt bona.
Sí, sí, sí, sí.
Aquests grans pensadors és el que hem de fer reflexionar i té tota la raó del món, no?
No ens porta a la felicitat les coses, sinó que realment sí que es diu molt, però és que és cert, està dintre el nostre.
Si nosaltres no hi posem el moviment, per moltes coses que tinguem no serem per res feliços,
o aquests moments de felicitat no es tindrem en cap cosa.
Sí, amb el cap de la ràdio.
I és que suposo que molta gent pensarà, sí, la felicitat te la donen coses o situacions, no?
Suposo que també pot ajudar, però ha de venir de dins primer.
Això sí, però després veus aquesta gent que són ermitanyes o que viuen en poblets superpetitons i que en quatre coses ja tiren i les cares de felicitat, no?
Quan vas a viatjar por ahí i dones això, dius, ostres, realment on està, no?, aquesta felicitat.
I és aquest punt.
Hi ha gent que té por a tindre felicitat, a gaudir-la, a arribar a tindre estabilitat emocional.
Sembla mentida que assisteixi a una cosa així, però és que és totalment cert, assisteix.
La por a la felicitat és també la por a sortir de la zona de confort o a la zona teòrica de confort.
La por als canvis que ens puguin portar a la vida i que ens ajuden a tindre més felicitat.
i és aquesta por a la felicitat és totalment involuntària i a l'hora de la mà, amb l'ansietat, amb l'angoixa,
ja que tancar-nos per negar-nos d'estar millor ens fa justament efecte contrari.
Ens fa estar tristos, ansiosos, inclús depressius en molts casos, no?
I alguna vegada haurem vist aquesta manera d'actuar amb persones que coneixem
i potser hem estat capaços de veure-ho també nosaltres mateixos, no?
O sigui, a vegades vius una situació i no t'adones realment que l'estàs vivint tu mateix.
És més fàcil sempre, com totes les coses, no?
Veure-ho en els altres que en un mateix.
I el tema està també, hi ha una pregunta que és
quines persones tenen la tendència a conviure en aquest estat.
Tipus de persones, vols dir?
Sí, sí.
O que tenen en comú...
Que tenen en comú...
Que tenen en comú...
Que tenen en comú aquestes persones, no?
Quines persones tenen aquesta tendència a viure amb aquesta por.
I són persones que eviten viure moments d'alegria
per por que aquesta alegria es porti a moments passats
dels quals tenen records bons i dolents, bons que aporten malangia,
o tristesa.
I altres passats que...
Bueno, sempre es reflexen, quan tenen por la felicitat futura,
es reflexen en lo bo que tenien abans, no?
És aquesta gent que sempre diu
Antes vivíamos mejor.
Doncs una mica això, però ha anat molt més gran.
L'altre dia precisament llegia una frase que era...
El passat ja no existeix, no?
El passat té record.
El futur és un misteri perquè encara no el sabem.
I precisament, diguéssim, l'ara és el que tenim
i per algú es diu present, no?
Que en el fons és regal, no?
Sí, sí.
Però ens costa, diguem-ne, que hauríem de ser justament
al centre d'aquesta balança, no?
La balança del nostre passat,
que en moltes condicions,
malgrat que tinguem una època de vida bona,
sempre estem pendent per altres circumstàncies, no?
Que les altres persones que tenim a prou,
pel que sigui,
mirant enrere tot el que hem viscut,
i el futur, el que volem.
Realment no ens centrem en diem
què puc fer ara,
perquè aquest futur que sigui potser demà o demà passat,
no anar molt més enllà,
perquè llavors és quan creixen els núvols com ara
i ens cabla de Déu.
Però sí, un cert temps,
potser un mes o dos endavant,
per no tenir aquesta angoixa ni aquesta por,
perquè dius,
què em passarà?
També tindré treball,
deixaré de tindre-ho,
i sempre estem en el condicionant del futur
i condicionant del passat.
Estem, diguem,
lligats contínuament,
i no ens oblidem de l'ara,
d'aquest moment de ràdio, per exemple,
o d'estar a casa escoltant la ràdio, per exemple,
o dir-la...
No, no, és que és així,
és el moment del que estem fent en aquest moment.
Res més.
Ara i aquí, bàsicament, no?
Aquí hi ha...
Sí.
No sé quin...
Hi havia un programa de ràdio que deia això,
aquí i ara són les conxinxetes,
que és molt...
Ah, mira.
Res petalet.
Fa molts anys jo escoltava les tantes de la nit.
I deia això, aquí i ara.
Sí, és molt important.
I ens explicaves el perfil, no?,
de persones.
Sí.
D'aquest tipus de persones, potser.
Sí.
Doncs procuren no mostrar la felicitat davant altres persones,
perquè pensen que no és bo demostrar que és una persona feliç,
i per evitar també que ho notin,
perquè aquestes altres persones no es comparin en cap sentit amb ells,
ni tinguin enveja.
És a dir, per una banda, diuen,
ostres, és que demostrar que tu estàs bé davant de les altres,
és que pots sentar malament a les altres,
i tenir la felicitat es pot causar enveja,
i potser se'm envan del costat justament per això,
que és un pensament, bueno,
cadascú té els seus moments de feblesa,
i podem pensar això, però no té per què.
És més, quan algú, almenys a mi,
quan a algú li van les coses bé i te l'estimes,
és que ho celebra i està content per ell, no?
Però aquesta mena de persones, aquestes carteïstiques,
doncs tenen això.
I eviten assistir a reunions socials justament per això, no?
Llavors, on no es troben aquest tipus de persones?
Doncs a festes d'aniversari, a sopars d'amics o d'empresa,
perquè senten com peixos fora de l'aigua.
I són persones que sempre estan amb la negativitat en moda on,
i sempre diuen frases com
no puc perdre més temps en intentar ser feliç,
abans era feliç, però ara ja és massa tard,
per ser-ho.
Sona molt catastròfic, no?
Sí, sí, tenen aquest...
Un catastrofisme...
Un catastrofisme...
Sí, així...
Un poc positiu, veja.
Sí, totalment negatiu.
Diu, millor que no em passi res,
que em doni felicitat,
perquè segur que després em passa
alguna cosa que me la treu de cop.
Van amb aquest...
amb aquesta ona, no?
I també dic que moltes...
que aquestes persones estan sempre tenses,
que no solen...
que tampoc confien gaire en els altres,
no solen creure en els altres,
i que també són molt insegures, no?
I què poden fer aquestes persones
per superar aquest bloqueig emocional?
Aquestes persones, per superar aquesta por,
aquest estrès continu que tenen,
han de veure, en primer lloc,
importantíssim,
que tenen realment aquest problema, no?
Això d'adonar-se, no?
Que sempre és més fàcil
que ho vegi en els altres
que no en els mateixos.
Han de ser conscients
que tenen aquesta problemàtica
i també acceptar-la.
Aquest és el pas més dur
en qualsevol mena d'acompanyament emocional.
I normalment és l'entrofamiliar
o les escasses amistats,
perquè com no volen anar amb ningú,
són aquestes persones
que es donaran compte realment del problema
i del dubte que té la persona
sobre si pateix o no aquest problema.
I és important que la família
o alguna amistat important
que no estigui el cas
i vegi que la persona
no s'aïlla totalment
de la resta de persones
perquè justament llavors
anirien al punt d'aquesta depressió, no?
Diguem, cova total,
ja no vols relacionar-te absolutament amb ningú,
ja la feina ja no t'importa,
deixen d'importar la feina,
deixes d'importar-te tu
davant d'abandonament total
i és una problemàtica bastant greu.
I a partir d'aquest moment,
doncs que la família està allà costat,
sobretot la família,
algú de la família,
ja es pot demanar ajuda professional.
I entre el terapeuta,
coach, psicòleg,
i la família i la persona
ja es poden anar creant pautes
pel latinament, no?
Per començar a canviar la situació.
I és millor que en aquest cas,
durant el procés,
aquest familiar també estigui present
a les teràpies, no?
Doncs que sigui...
Ara ens ha...
Que fort!
S'està il·luminant la ràdio per moments,
però...
Crec que...
Crec que s'està col·lant
pels micròfons,
inclús el sorris de la tempesta,
el sorris dels llams i els trons
que estan caient a la mateixa sent just.
Dóna gust, eh?
Mira, això és...
És gustós.
Estic per...
Deixar música i sortir a veure-ho,
no?
Mira el que et dic, eh?
No, home, no, no ho farem.
Però fa molt de gust.
Fa molt de gust.
És una cosa curiosa, eh?
No ho he sentit mai...
De fet, crec que ha marxat tothom
de la redacció.
Ens hem quedat soles, no?
A la ràdio.
Hem marxat tots fora.
Hem marxat tots a veure la gran tempesta.
Ostres.
Perdona, segueix-me explicant.
Doncs això, que en aquest cas,
durant el procés,
és millor que algú de família
sigui acompanyant de la persona.
No serien a terapia familiar,
però sí que perquè estigui
en el cas del procés
que es va portant,
que aquesta persona estigui ben a prop
de la persona que pateix la situació,
perquè tindre algú estimat al costat,
doncs li dona més ànims,
més força,
i anirà tot molt millor.
I això ajudarà
que la persona tingui
molts millors resultats,
perquè, clar, si dues persones,
terapeuta, psicòleg, coach,
sap,
i la persona familiar també,
i empenyen una miqueta
o acompanyen
amb carinyo
a la persona,
doncs aquests resultats
seran millors,
hi haurà més beneficis,
més avenços,
i tindrà, justament,
una millora molt més ràpida.
i en segon lloc,
paciència.
Paciència perquè, clar,
no, no,
com diem sempre,
qualsevol tema emocional
necessita temps per...
Ostres!
Havia de baixar la música
perquè,
perquè,
és que, no sé,
ens està dient que anem a veure,
jo no sé què està passant,
però estic per sortir,
no?
Em sap greu,
però...
Vinga, va.
Doncs,
perquè és un procés lent
en què la persona afectada
com la família
han de ser pacients
perquè ve a tot
molt a poc a poc,
no?
I a vegades la persona
no ve la seva problemàtica
i llavors és la persona professional
qui ha de desenvolupar
moltes més eines
per tal que la persona
es doni compte
de tot el que està patint.
Però aquest problema,
com nosaltres,
doncs,
tenen solució.
Avui era aquest problema
justament en un dia
de pluja i tormenta.
Sí,
sí.
Me and all my friends
We're all misunderstood
They say we stand for nothing
and there's no way
Doncs avui,
entre que la pluja aquesta
ens està amenaçant
d'una forma espectacular,
perquè estan caient
uns llampecs de la Madonna,
que dirien els italians,
la noia ens parlava
d'aquesta felicitat,
de com buscar-la,
com trobar-la
i què fer en cas de potser
no poder-la trobar,
que també és demanar ajuda.
Exacte,
és el millor
perquè t'enredes
i entres en un cercle
i entres en un cercle
supervisiós
perquè aquestes pors
que t'entren,
bueno,
per males èpoques
o perquè no et trobes bé
amb alguna persona
que t'afecta molt
i tu fas
tot el món,
te'l portes cap a tu
i et ve aquesta por
a tot,
a les experiències
que passes en el passat
que són dolentes,
inconscientment
te les portes
al present
i estàs allà
regalant-te
tot això.
I per deixar,
si entre cometes
un missatge positiu
per a aquests
que diguin
però
es pot,
no?
És a dir...
Clar,
clar que es pot.
El cas és que
justament
està amb aquesta tensió
de no deixar
la persona sola,
d'estar atent
a les...
on la cosa
està trist
i tindrà
aquesta feblesa,
no?
Però quan sents
frases així,
doncs
diguem-ne a família
i amics
que estiguin
atents justament
a aquestes frases
de
no puc estar
per tenir el temps
intentar ser feliç
perquè no trobaré
potser
una persona
que m'acompanyi
al camí,
perquè no trobaré
un treball
que sigui millor
que el que tinc,
saps?
Coses d'aquestes,
aquestes frases
que són derrotistes
total i que siguin
de manera continuada
perquè d'un mal dia
la tenen qualquera,
exacte.
Una cosa és una cosa puntual
i l'altra és
tindre la tendència
durant temps
a això.
Em sentia una noia
que venia precisament
a gravar una secció
d'un altre programa
que comentava al final
el pitjor enemic
que pot ser
d'una persona
ets tu mateix,
no?
Que crec que és una frase
de Nietzsche
o de Kant, no?
Això que l'home
pot ser la pitjor amenaça
per si mateix, no?
Sí.
no n'hi ha pitjors
que tu mateix.
Sí, som l'arma
de destrucció massiva
que és gran
per nosaltres mateixos.
Sí, sí, totalment.
I quan tenim aquest període
que tot se'ns ve de sobre
és que som autodestructius.
Per això
tornem a posar
el de menjar tot ara
perquè aquí també
es barregen coses físiques
i emocionals
i emocionals
per això volia treure-ho
perquè també hi ha
aquestes
segones
que poden ser
bulímia
o anèmia
o coses aquestes
que també afecten
justament
aquesta barreja emocional
i aquest descontrol
de menjar
però també
és autodestructiu
a nivell corporal, no?
A nivell de salut
és horrible també.
És com
psicosomàtic, no?
del cos.
Exacte, sí, sí, sí.
I això com que
jo ho tenim pendent
per un altre dia
doncs ho parlarem
però qualsevol cosa
que ens fem
el tema
de l'Ego
l'estima
és tan àmplia
de tants terrenys
que qualsevol
agulleta
que ens caigui
a segons quin punt
ens pots fer caldo.
I és això
que cada dia
no som iguals, no?
Entre cometes
sí que és la mateixa persona
però cada dia
tens unes experiències
diferents
deixant a banda
el passat
i sense mirar
un futur
que encara no ha arribat
el viure
ara i aquí
és el que ens fa
més vàlids
o ens fa estar
al present
bàsicament.
Allò que cada dia
en treus una cosa bona
si no te'n recordes
apunta alguna cosa
que hagis dit
al moment
com diem nosaltres
al moment
de que
ostres
això
és curiós que passi
o és curiós
que m'hagin dit això
o mira
quina cosa més estranya
que m'hagin dit això
i bum
el fa pujar
una mica
si no ens recordem
el dia següent
ja que ens passa
el moment
aquell moment
que ens passi
ho apuntem.
La llibreta
de les gratituds
que havies sentit
alguna vegada
o dels agraïments
que s'acomiadir.
Sí, perquè se'ns passa
molt ràpid tot això
i sempre que
quan tenim
un estat d'animi
molt baix
això
ajuda
sí, perquè
és com si no
haguéssim viscut
i sí que
ha passat
i tant
i molt ha passat
és important
doncs Noé
gràcies per portar-nos
aquesta part
de
com enfocar la felicitat
en un dia com avui
que jo sóc molt feliç
amb aquesta pluja
sincerament
jo et dic
manteta
i sofà
i llibre
o xamanella
també
sí
i posats a demanar
completa de vi
també
mira
aquesta
també
doncs que tinguis
bona tarda
Noé
espero que arribis
amb barca
remant
com puguis
però que arribis bé a casa
i ens veiem
dimarts vinent
d'acord
adiu
Adeu
d'acord
d'acord
d'acord
ara escoltes
ràdio d'esvent
sintonitzes
ràdio d'esvent
la ràdio de Sant Just
98.1
ràdio d'esvent
98.1
ràdio d'esvent
I una cançó per acompanyar-vos
una miqueta amb aquest temps
que fa que ara mateix està a punt de caure
al cel, aquí a sobre de Sant Jús
Roderes, de fang
de Marcel Lázara, amb Júlia Arrey
Marcel Lázara també
ah no, ja l'he dit, amb Marcel Lázara
juntament amb Júlia Arrey
a punt de tocar, de fet ja han tocat
els dos quarts de set de la tarda
i passant dos minutets en breus
parlarem amb la Joana Alexander
sembla que torna a granitzar i amb força
aquí a Sant Jús, us ho estic dient en directe
perquè estic veient entrar i sortir la gent de la redacció
i jo no sé què està passant
si que us poso la música, mare meva
quin llama acaba de caure, i anem a fer fotografies
del que està passant perquè sembla que hi hagi
la fi del món aquí, escoltem aquest
Roderes de fang

SUBTITULO SOLOCHils
Fins demà!
Fins demà!
Sota la cabana un home amb solera, un cop d'ull net i clar,
barret de cuir i ganivet en mà,
diu que anem a casa que sobra menjar,
que plora si els amics se'n van,
no hi ha prou casa per un cor tan gran.
No, no, no, vou sofrer, não,
no mundo não dá certo, mas vou ajeitar o meu jeito.
No, no, no, vou sofrer mais, não,
o coração tem que sair do seu.
Odio les peces que van com van,
deixant roderes per fer-me gran.
no hi ha fronteres de sang,
pedalant el present i el fang,
deixant enrere la veu cantant,
m'he refugiat en l'instant,
atresorant pam a pam.
Una senyora sembra els seus encants, grana de fejol i lluna plena,
sóc un cargol amb la casa a l'esquena.
I ella ens diu que no, no val la pena amb aquesta calor,
i parla d'un racó per fer-hi el niu, somriu i diu que ens hi vol dur,
dormirem sota estrelles d'un buc.
No, no, no, vou sofrer, não, o mundo não dá certo, mas vou ajeitar o meu jeito.
No, no, no, vou sofrer, mas não, o coração tem que sair do seu peito.
No, no, no, não vou sofrer, não, o mundo não dá certo, mas vou ajeitar o meu jeito.
No, no, no, não, não vou sofrer mais, não, o coração tem que sair do seu peito.
Na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de seguida vam connectar i de seguida va acceptar presentar la meva novel·la.
Un nom almenys curiós, no he vist aquest llibre, no l'he llegit tampoc,
el vaig conèixer aquest dissabte precisament quan sabia que venia ella,
però té un punt bastant curiós almenys el nom del llibre.
Sí, el títol, oi? I jo sí que l'estic llegint, l'estic acabant i us el recomano,
perquè escriu molt bé la Marta, cosa que no es pot dir de gran part dels llibres que es publiquen.
Escriu molt bé, que és cosa difícil.
Hi havia escoltat en alguna altra entrevista, en un altre mitjano, que comentaves això,
que és complicat a vegades, o que també el fet de ser escriptora et fa tornar molt...
Files molt prim a l'hora de llegir, no?
Files molt prim.
Tens un punt, òbviament, molt crític cap al que llegeixes.
Sí, potser una mica massa, de vegades penso que una mica massa,
però porto molt de temps llegint i de seguida ja vaig inclinar-me per un cert tipus de literatura.
De seguida vaig tenir la sort d'agafar llibres, ja molt joveneta, que eren molt bons llibres,
gràcies a consells dels llibreters que em venien.
Llavors, clar, vulguis o no, i agafes un nivell de lectura que no pots baixar encara que vulguis, no?
I potser m'estic perdent coses, eh? També segurament alguna sorpresa em trobaria.
Però bueno...
Hauríem de tenir dues viades o tres o quatre per poder llegir tot, no?
El que ens agradi i el que potser tampoc no ens agradaria tant, no?
Exactament. Però parlant de lectures, hem de parlar del teu tercer llibre,
que a més neix, a veure si ho calculo bé, 21 anys més tard després de la teva primera novel·la,
que a més la vas publicar molt joveneta, jo, amb 20 anys, no?
Vas publicar el teu primer llibre, que si no recordo malament, ho tinc a apuntar per aquí,
amb Estranyes Criatures, el 1998.
Sí, uau!
Déu-n'hi-do, és que només per això és enhorabona, amb 20 anys no tothom publica un llibre.
No, no, vaig tenir un cop de sort, vaig tenir un gran cop de sort,
perquè el gran editor que acaba de morir, desgraciadament, Claudio López de Madrid,
va rebre aquesta novel·la, jo la vaig enviar per casualitat a l'única editorial que se'm va acudir,
que va ser la seva, i ell en aquell moment estava buscant una novel·la com aquesta.
O sigui, saps allò que diuen? Estar en el moment just, no?
I sí, sí, i a partir d'aquí, doncs ja a poc a poc, cada 8 o 10 anys, n'he publicat una, no?
N'he publicat una, i ja no sé si soc jove o no, però ja han passat 20 anys.
Segur que sí, a més, jo crec que l'edat no només ho posa el DNI,
ho porta cadascú a dins i té l'edat que vol, no la que diu un número.
I, per exemple, pels lectors que no escriuen, no?
És a dir, la immensa majoria que llegeixen però que no escriuen novel·les.
Com m'expliques, potser, els tempos de diferència entre les publicacions, no?
Entre el 98, el 2009, no? I últim llibre, el Pales i Héctor, 2018.
Com s'entén, això?
Jo hi penso molt, hi penso molt perquè, habitualment, un escriptor escriu una novel·la cada 3 o 4 anys,
però a mi no em surt. La veritat és aquesta, que a mi no em surt.
El que em surt no és prou bo per mi. M'avorreix a mi mateixa.
Això és tenir exigències molt altes, potser?
Potser em dic a mi mateixa que sí i tapo una altra cosa. No ho sé, no ho sé.
A veure, podria publicar coses que he escrit? No ho sé, sí, però no em motiven gens.
Llavors, no tinc la capacitat de continuar una cosa que no em motiva.
Tant de bo la tingués, perquè n'hagués publicat 50, no?
Però no la tinc. Jo també m'ho prenc com una mancança, no?
Que si no em convenç perfectament una cosa, no la cago, no?
Pot ser una virtut, també, depèn de com ho miris, no?
Això és la part més bona de tu, no?
Sí, això sí.
En qüestió de llibres.
Treus el millor que pots donar en aquell moment, ho treus,
i el dia que jo ja no hi sigui, almenys ningú podrà dir que vaig publicar una mala novel·la,
o una novel·la sense algun tipus de gràcia.
Això sí, ho tinc al meu favor.
I abans et deia, vas començar a escriure molt jove, perquè precisament 20 anys amb la primera novel·la,
però he escoltat que no només començaves a escriure amb aquella novel·la,
sinó que allà amb una professora d'escola et tirava una mica de la llengua, no?
Bé, només de la llengua, del boli i del paper,
i allà començaves a presentar-te a través d'ella, no?, a concursos literaris d'escola,
i et permetia guanyar.
Sí, sí, era la meva professora de castellà, d'EGB,
per a les que abans tenen la meva edat, abans les deia GB,
quan teníem, no?, d'uns sis anys...
Ibu Picou, també.
Ibu Picou, etc.
Doncs la meva professora de castellà, sí, ens estava ensenyant els sonetos,
la poesia i tal, i ens va fer escriure un,
i jo el vaig escriure, llavors em va agafar per banda i em va obligar a continuar escrivint,
i em anava presentant tot el que jo li escrivia als jocs florals de l'escola,
i sempre els anava guanyant.
Jo fins que no vaig deixar l'escola els vaig anar guanyant.
I, de fet, aquesta professora que encara viu,
la vaig a visitar, encara ens veiem.
Teniu molt relació.
Sí, sí, perquè m'ha ajudat molt, clar,
sempre ha cregut molt en la meva manera d'escriure,
sempre m'anima, que no dejes d'escriure.
Jo em desanimo molt fàcilment,
sempre estic volent, ho vull deixar sempre,
i no ho aconsegueixo.
I ella m'anima molt, i és una gran persona,
es diu Assumpció en Castell.
I, bueno, sí, així va començar la cosa, bàsicament.
Parles molts cops de la sort.
La sort d'estar en un moment concret,
també la sort d'estar també...
Has fet guions, no?,
per alterrat, entre d'altres, 8TV,
si no vaig mal encaminada...
Sempre parles del factor sort,
o el factor...
Sí, he tingut la bondat, diguéssim, màgica...
Divina.
Exacte, divina.
Per estar allà i poder fer allò.
Sí, sí, sempre...
La veritat és que he tingut molta sort sempre.
Sempre m'ha acompanyat la sort,
excepte aquesta tarda que he sortit de casa
i m'ha caigut dues vegades que surto
i m'han caigut dues pedregades.
Però, com que sempre he tingut molta sort,
m'he estranyat molt.
Mireia, t'ho dic de veritat.
Dic, no és normal.
Me l'auguri?
Sí, perquè jo normalment surto i escampa.
Estic acostumada a aquestes coses.
I avui no.
Vull dir que sí, la sort juga un factor...
No ho diré molt alt perquè no vull que pari, no?
Que toco fusta, però sí,
que he sigut molt afortunada
i potser no he sabut aprofitar del tot
la sort que he tingut.
Però soc humana,
vull dir, tampoc m'ho tiraré encara.
I que és maco veure ploure.
Almenys jo des d'aquí estic disfrutant
com una nena veient que ve els llamps i pedres...
Per fi, que feia que no plovia, mare meva.
Exacte, ja ho necessitàvem.
I parlant de sort,
no sé si sort és el que tenen
els dos protagonistes de Palès i Héctor,
els germans, germana i germà.
No sé si és sort,
perquè crec que tira una mica cap a un fatalisme.
No sé si la sort entra dins d'aquest fatalisme.
Entra, en certa manera,
el que és la fortuna,
que pot ser dolenta o bona,
i en el seu cas és bastant dolenta.
Una mica fatídica, no?
És molt fatídica, sí.
El que passa és que,
mentrestant,
doncs passen coses molt emocionants, no?
Però jo crec que són dos personatges
que estan abocats a un final sorprenent,
però no gaire benèvol.
Sí, situacions una mica fatídiques.
I he llegit en una entrevista,
en una altra mitja de comunicació,
que no em fa res a mencionar-lo,
a nacional.cat, no?
Que deies,
els incestos,
quan es donen impulsats per l'amor,
per mi no hi ha cap problema.
Sí, per mi no hi ha cap problema
sempre i quan no hi hagi
una relació paternofilial.
Ara,
si és entre...
Complex de dip, no, no?
No, aquí no.
Mira, tinc un llibre
que me'l van passar
que parlava d'una relació
entre filla i pare.
Això costa d'entendre, no?
Però qui no coneix
alguns cosins
que han tingut relacions
i fins i tot s'han casat, eh?
Ojo, que jo en conec.
I entre germanastres,
com és el cas dels protagonistes
del meu llibre,
jo crec que més o menys
es pot permetre, no?
Si tots dos estan enamorats
no hi ha res a fer.
Però és una...
Potser li podríem dir
és com una sensualitat
una mica obscura, no?
Una mica túrbia o fosca, no?
Perquè entre dos germans
pensar que pugui tenir
per un costat amor
i després l'atracció física, no?
La lectura del llibre,
que el tinc pendent,
m'ha de ser una mica inquietant, no?
Sí, sí.
Em diuen que és inquietant
i és una mica com...
Com ho deien?
I a molta gent
va coincidir amb la paraula.
De vegades es torna com incòmoda.
Aquesta era la paraula, incòmoda.
Una lectura incòmoda.
Saps què passa?
Que jo que soc l'autora
sé tots els secrets
i tots els truquillos
que hi ha a la novel·la.
No us els puc explicar
perquè faria un espòiler.
Llavors, al final de la novel·la,
que no se l'espera ningú,
clar, tothom diu
aaaaaa...
Llavors,
tornes a pensar-hi, no?
Fas una relectura mental
i dius
ostres, ara entenc tot
d'una altra manera.
És incòmoda
mentre vas endavant,
mentre vas llegint,
però després,
quan l'acabes,
la veus tot amb uns altres ulls.
Una mica potser
el que fa que un lector
s'enamori d'un llibre, no?
No que simplement
li expliquin al final
el que quasi espera,
sinó el que no espera,
el que quasi no vol ell
per la història.
Sí, sí, has de sorprendre.
És que si no,
i a tu mateix,
sobretot quan escrius.
I abans comentaves,
és difícil
llegir llibres
que potser no m'agradin
o m'agradaria
també llegir
moltes altres
novel·les, no?
I crec que alguna vegada
havies mencionat
que si s'estalviessin
males novel·les, no?
Potser el món
aniria una mica millor, no?
A nivell de publicacions
editorials
d'aquest món,
diguéssim,
editorial literari.
Sí, aniria molt millor.
Aniria molt millor
perquè es publica molt,
està al mercat saturat
de llibres,
el tenen una durada
a les botigues
molt curta
d'un parell de mesos
en general
i la majoria
no donen de menjar a ningú.
Llavors, clar,
les editorials
viuen d'un best-seller
que els pot funcionar
no sé,
un any,
bueno, un any no,
però vull dir
una obra
entre moltes altres, no?
Primer que això
perjudica molt
els bons escriptors
perquè, clar,
la gent no sap ben bé
on anar a buscar,
hi ha massa oferta.
I, segon,
a nivell mediambiental
és fatal
que es publiqui
tant en paper
també, no?
vull dir,
i sobretot
quan el 90%
del que es publica
és absolutament
prescindible, no?
Jo abogo
per economitzar
a nivell artístic, no?
Ja no només
amb els llibres,
sinó amb la música,
amb la pintura,
vull dir,
la meritocràcia
ha de tornar
una miqueta
i potser
i potser
m'estic tirant
pedres
a la meva teulada,
potser jo no entraria
dintre dels millors,
però no m'importa
perquè el que m'interessa
és que estiguin els millors
i sigui jo o no,
el que vull
són bons llibres
sí o sí.
llibre o Kindle
o tablets
d'aquestes.
Jo llegeixo un paper
perquè m'és més còmode
perquè m'agrada molt
magrejar els llibres,
molt, molt
subratllar-los
i de tot.
Home, ara sóc més pulcra
de lo que era abans, eh?
He llegit alguna cosa
amb Kindle
però no m'agrada
tenir llum
directa cap als ulls,
però és generacional,
suposo que
mira,
sóc d'una generació
així, una miestà
estic entre dos terres, no?
Ja m'acostumaré.
Jo també sóc molt romàntica
del paper, la veritat
i l'olor que poden fer llibres
que pots agafar a una biblioteca
allò no t'ho dona una taula
ni un Kindle
ni qualsevol aparell
electrònic, no?
Tot i que, com bé deies,
d'intentar procurar
conservar aquest planeta
i no tenim arbres infinits
per publicar tots els llibres
que encara s'han de publicar.
Suposo, Mireia,
ara que ho dius,
que així com nosaltres
tenim el record olfatiu
dels llibres,
aquesta generació
nova, de joves,
tindrà el sentit tàctil,
dirà, és que
recordo com se sentia
el tacte del primer
iPhone que vaig tenir, no?
Serà una mica així, potser, eh?
Sí, sí, o com subratllava, no?
Que també es poden subratllar
diferents colors.
Com subratllava amb l'índex, no?
Sí, sí, serà així, potser.
Jo de moment em quedo més llibres.
Jo també, jo també.
Sincerament.
I t'anava a comentar,
ara estàs visquent a Sant Jús,
crec que fa uns cinc anys, no?
Cinc anys, cinc anys.
I abans eren veïnes,
que ho sàpigues,
del barri de les Corts.
Home!
Sí, sí, sí.
Prop de la plaça Concòrdia.
Ostres, i tant!
Doncs sí que eren veïnes.
És com un petit poble,
has passat d'un poble petit
dins d'una ciutat
a un poble una mica més gran,
però com a poble...
poble a poble.
Sí, és veritat.
Molt a gust.
Molt a gust.
Estic molt, molt a gust.
He trobat el meu lloc.
Allà a les Corts
vaig durar 30 anys,
imagina't, no?
Però no vaig fer vida de barri,
mai.
Mai.
Vull dir...
gens.
En canvi, aquí,
em sento molt, molt...
No sé.
És com...
Molt acollida.
He fet...
M'he conegut gent molt ràpid.
Estic molt a gust.
Estic molt a gust, la veritat.
Sí, sí.
I a més sé que t'agrada...
Bueno, més que moure't,
t'agrada, diguéssim,
parlar amb comerciants,
moure't una mica,
diguéssim,
per les zones de botiguetes,
no?
Sí, molt.
I a més,
i que ho vius...
T'agrada, no?
Sí, sí.
Ho visc en carn viva.
Sí.
La veritat és que m'agrada moltíssim
perquè jo sóc filla
i neta de comerciants
i ho porto...
Bueno, és el que he vist a casa meva
tota la vida, no?
I crec que el comerç...
És molt important
donar suport a la gent
que emprèn un negoci,
sobretot quan es tracta
d'un negoci petit, etcètera.
I dona molta vida,
els carrers donen molta vida
en una comunitat
i això s'ha de cuidar moltíssim
des dels ajuntaments
perquè els comerciants
fan un esforç molt, molt gran.
I així és com he conegut
a la gent de Sant Just,
anant a comprar,
a comprar les seves botigues
i xerrant,
m'agrada que m'expliquin
les seves històries, etcètera.
I així és com he anat
teixint aquesta xarxa, no?
Que m'agradaria treballar
més a fons en el futur,
però que, bueno,
estic en ell.
I sembla que doni peu
a escriure alguna cosa,
això que estaves comentant, no?
Aquest teixit de gent
que té històries,
que té botigues,
que vi en un poble
que t'expliquen,
a mi m'has donat peu
a escriure alguna cosa
i jo no soc escriptora.
Això no se sap mai.
Jo esclic a la meva intimitat
però de moment
no he publicat res.
Bueno, així es comença.
T'anava a preguntar
com va ser
el fet de publicar
el primer llibre?
És a dir,
és difícil
arribar a un editorial,
portar el projecte,
portar el llibre,
entre cometes,
en calces, no?
I que te'l publiquin.
En el meu cas no,
va ser el més fàcil.
El més fàcil.
tots tres ha sigut fàcil.
Però en aquell moment
vaig escriure una novel·la
perquè em venia de gust,
sense cap esforç
ni autopressió.
La vaig enviar
només a un editorial
perquè jo era molt deixada.
Només vaig enviar-la
a un editorial,
no et menteixo,
a dues.
I em van dir
que no ho d'una
i sí de l'altra.
I ja està.
No va haver res més.
I en la segona
i la tercera
m'ha passat igual.
Això parlàvem de la sort.
La segona i la tercera
sí que s'han publicat
amb la mateixa editorial.
La tercera ja venia donada
una mica
per l'editorial anterior
que me la podria haver rebutjat
perfectament,
però vaig tenir la sort
que no.
Editorial de Cantilado,
si no veus
mal encaminada.
Factor sort es repeteix.
Factor sort es repeteix.
Sé que hi ha gent
a la que li costa molt publicar
però després publicen
i poden ser bestsellers.
Vull dir que això
no ha de preocupar.
Això no ha de preocupar.
Si un està convençut
que vol continuar escrivint,
ha de continuar escrivint
i picar pedra
perquè alguns dels grans autors
del segle XX,
com Bukowski,
per exemple,
eren gent
que van rebutjar
moltes vegades.
Jo no sé si s'hi tindria
la paciència,
però és així.
S'ha de continuar.
I tot i continuar
per on es comença
per escriure una novel·la?
Jo crec que pel títol no.
Sempre he pensat
que pel títol segurament no,
però potser vaig equivocada.
A veure,
jo el títol
normalment sí que el tinc
bastant clar
des del principi.
Sí, sí, ara que ho dius.
Sí, sí.
No sé si el primer,
però com a molt
el segon o el tercer,
sí que ho tinc.
Però a veure,
perquè m'agraden molt els títols.
M'agraden molt els títols
i els noms dels personatges.
És una cosa
amb la que disfruto molt
i com que no dona molta feina,
el que dona feina
és desenvolupar-ho tot, no?
Exacte, sí, sí.
Però, bueno,
tota la resta ja és més complicada.
Es comença,
jo crec que una persona
neix amb la capacitat
de jugar amb la llengua.
llavors,
una altra cosa
és que ho descobreixis o no.
Jo vaig tenir la sort
d'aquesta professora
si no l'hagués coneguda,
doncs potser
no ho hagués escrit mai.
La Marta Carnicero
acaba de publicar
la seva...
Bueno,
va publicar fa poc
la seva primera novel·la,
el Cels Segons Google.
És la seva primera novel·la.
És una nena
que va estudiar enginyeria
perquè a casa seva
doncs estilava la enginyeria
i va estar treballant
en ciències, no?
Però, bueno,
ella també portava això
a dins, no?
la llengua,
el llenguatge.
Vull dir,
que mai se sap.
A més,
tu portes la música
barrejada amb la llengua,
diguéssim,
amb l'escritura
i crec que és una fusió
bastant perfecta, no?
Has aconseguit fer una fusió,
no?
Escrius partitudes, no?
I composes llibres,
que algun cop has dit.
Sí, exactament.
Sí, sí, sí.
Escric música
i escric novel·les
i les meves novel·les
són molt musicals
a nivell de llenguatge.
Si no hi ha musicalitat
en l'estil
no m'interessa en absolut.
Per això crec
que no m'agraden
moltes de les novel·les
que llegeixo,
això que em preguntaves abans,
perquè no hi ha musicalitat,
no li donen importància
a l'estil
i a la musicalitat
i per mi és essencial.
Llavors,
potser peco
que em perdo coses
d'altres novel·les
que potser
no tenen aquest component
però que són interessants.
Però si per mi
és una mica el mateix,
la música i la literatura,
més fàcil la música
que la literatura
perquè una cançó
és més curta
que una novel·la
però sí, sí,
l'amplegada, sí.
I el ritme també
que seria una mica
el ritme d'un llibre,
el ritme d'una cançó,
d'una composició.
Exactament.
De fet,
marcar la vida
quasi bé.
Sí, sí, sí,
és el batec, no?
Del cor d'un llibre.
Sí, el diapassó, no?
Sí, exactament.
Fins que no trobo això
no continuo
amb la novel·la endavant.
És el batec
del cor de la novel·la
potser una mica, no?
I jo crec que és el que em costa
de trobar
i per això trigo
perquè em costa
de trobar el ritme.
Quan trobo el ritme
ja està,
ja sé que l'acabo.
Hauria de practicar
el ritme.
Mireia, eh?
Ara que estic descobrint
coses de mi mateixa
sent entrevistada
per la Mireia.
Està bé, està bé.
Imagina't,
vindré més sumint.
Encantadíssima, i tant.
I per anar acabant,
Jo, que em fa pena
i no voldria acabar
però ens queden res dos minuts
per acabar amb el programa.
Última pregunta,
quan trigarem
o potser no trigarem tant
a tornar a veure
un jou, Alexander,
a publicar un nou llibre?
Molt.
Trigareu molt.
He de ser sincera.
Sí?
Sí, trigareu molt.
Trigareu molt.
I mira,
almenys soc original
perquè tots els escriptors
et dirien
estic en un projecte,
poc, poc...
Doncs no.
Sincera, almenys.
Trigareu molt.
Trigareu molt i m'agrada
perquè el que presenti
serà bo.
Necessito temps,
simplement.
Espero que estigueu allà
quan passi.
I tant, estarem allà
i tu espero que també estiguis aquí
per comentar-nos-ho,
passi el temps que passi.
Jou, gràcies per venir fins aquí.
Un fort aplaudiment per tu.
A vosaltres.
Que et diguis molt bon vespre,
molt bona tarda
i que vagi tot molt bé.
Ens veiem per aquí, per Sant Just.
I tant.
Que vagi molt bé.
Adéu.
I se'ns ha tirat el temps a sobre.
A més, la cançó ha canviat.
No volíem aquesta,
però bé, queda re,
un minutet per les set en punt del vespre
pel butllet informatiu
amb l'Imanol López.
Això ha estat tot avui al programa.
Espero que hagueu gaudit,
igual que nosaltres,
entre la pluja, la tormenta,
els col·laboradors
i també les dues entrevistes
que hem tingut.
Nosaltres tornem demà,
ja ho sabeu,
amb molta més teca aquí al programa,
que tingueu molt bon vespre
i agafeu el paraigües i l'abric,
perquè fa fresqueta.
Molt bon vespre.
Un jazz...
Un jazz...
...
Bien, bien, bien, ¿cómo pueden cagar tan bien?
Bien, bien, bien, ¿cómo pueden cagar tan bien?
Eh, preparo en observar el ritmo de todas las cosas.
Eh, sepa la real, el baile de mi vida ahora.
Cuando fuera hay tormenta y me quedo a mirar, preparando traje.
Escuchando un hipnótico tinte y el edificante bien.