Prisoner, prisoner, locked up, can't get you off my mind, off my mind, Lord knows, I've tried a million times, million times, oh, oh, why can't you, why can't you, just let me go.
Strong out on a feeling, my hands are tired.
Si coneixeu bé la cantant i la seva veu, sabreu que la que està cantant ara mateix és Miley Cyrus, i a continuació també escoltareu Dua Lipa.
És una de les grans cançons que van presentar el passat 2020, després de posposar-ho, i després de diversos rumors que deien una i l'altra que això no passaria, que no cantarien juntes.
Doncs sí, i van treure aquest tema que es diu Prisoner.
5 i 11 de la tarda, molt benvinguts a tots i a totes a la plaça Mireia. Avui programa número 696, com m'agrada dir, Capicua.
Amb aquesta cançó a continuació es comento el sumari que us portem per avui.
Començarem parlant d'un Sant Valentí que s'apropa el proper 14 de febrer, a part de tenir eleccions al Parlament de Catalunya,
també és aquest dia dels enamorats, de les parelles, més aviat, perquè aquí no es contemplen de moment la gent que està sola, els solters o solteres.
Doncs bé, és el tema que ens porta avui la Joana Raigón, que de fet la tenim aquí a l'estudi de Ràdio d'Esvern,
i ens parlarà, entre altres temes, de l'amor, però en forma bioquímica, diguéssim, d'una manera més antropològica.
I parlarem també de la doctora Helen Fisher, ella és antropòloga experta en la ciència de l'atracció humana,
i avui ens servirà, com deia, per parlar de l'amor des d'una òptica bioquímica, ara que s'apropa aquest Sant Valentí.
Seguirem parlant de podologia, ho fem amb la Teresa Montero.
Avui ens parlarà de l'home interdigital, o també conegut com ull de gall.
És una patologia que avui ens explicarà la Teresa, i s'origina, només dir-vos això,
per la fricció entre els ossos de dos dits del peu, fet que produeix un dolor molt agut.
Si us passa, o si us ha passat alguna vegada, i voleu saber com es tracta,
i de quina manera ho podeu solucionar, heu d'escoltar aquest espai amb la Teresa.
Seguirem amb el repàs de l'actualitat amb el Joel Reguant.
Ens porta a diversos temes avui, entre altres, el cas de Pablo Hasel,
i això que no és dilluns, eh?
Cas Pablo Hasel és un dels temes.
Parlarem també de la llibertat d'expressió, d'aquest grafiti del rei censurat per la Guàrdia Urbana de Barcelona.
També seguirem el procés de l'impeachment de Donald Trump,
d'aquest procés de destitució que ja va començar quan ell seguia al capdavant del país.
I recordem que és el segon impeachment que rep aquest expresident.
Parlarem també, com no, de la situació de la Covid-19, de les xifres i l'evolució a Catalunya.
I per acabar, a l'espai de Llibre Vell, el Bon Consell,
ens centrarem en la ràdio, però també en la literatura,
perquè pensant en el 13 de febrer, que és el proper dissabte, aquest dissabte,
Dia Mundial de la Ràdio, l'Oriol Saneúja el que ha volgut és parlar de la història de la ràdio a Catalunya,
passant per locutors de referència que han escrit llibres sobre el mitjà a posteriori.
Així que aquest és tot el menú que us portem per avui a la plaça Mireia.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda,
a Ràdio d'Esvert, un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encuentres mal o algo?
¡Socorro!
Doncs bé, sabem que el Sant Valentí és una data plena d'amor,
plena de color vermell, de cor, sobretot per les parelles, ho comentàvem,
i també és un fenomen, podríem dir, comercial dels Estats Units.
Ja va venir Halloween i Sant Valentí, doncs, crec que també s'ha quedat, diguéssim,
d'una forma, doncs bé, per consumir.
Avui, però, amb la Joana Raigon, que la tenim aquí,
no parlarem d'aquesta òptica més comercial,
sinó que parlarem d'una òptica molt més antropològica.
Joana, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
Oh, quin gust sentir-te així, sense totes aquestes coses que portem.
Sí, sí, és una llibertat.
Ara que estàs sol aquí, et permetem estar sense la mascareta,
amb totes les proteccions vàries.
Deia, Joana, que avui ens parlaràs d'aquest Sant Valentí,
que és el pròxim 14 de febrer,
també coincideix amb aquestes eleccions al Parlament,
per tant, un Sant Valentí una mica diferent,
però no parlarem de la part...
d'alguna manera.
No parlarem de la part comercial, tot al contrari.
Bé, si voleu parlar una mica de la part comercial...
Ah, no, jo, a veure, jo m'adato que ens parlis tu.
Això tu mateixa, Joana.
Però jo crec que avui ens hem de centrar una mica en el tema que ens portes,
d'entendre una mica l'amor, no?, el per què passa,
i com dèiem, aquesta Helen Fisher,
aquesta antropòloga, no?,
que crec que també la mencionaràs durant l'espai.
Sí, sí, la mencionaré, però més endavant.
El primer...
La primera pregunta.
Dispara.
És romàntica?
Jo? Jo sí.
Igualment, igual t'agrada aquest espai.
Sí.
Igual, no sé.
Va, vaig a perdre notes.
Però tots sabem que el dia de Sant Valentí
és el dia dels enamorats
i tot aquest discurs.
També es pot celebrar l'amistat,
perquè és amor,
però d'una altra...
d'una altra branca.
Però també que la gent
crec que s'oblida també
també celebrar l'amor propi, no?
O sigui, no en pla narcisista total,
sinó...
És una cosa que tractarem
més endavant, eh?
Però és molt important
ressaltar l'amor propi,
perquè no pots estimar algú
si no t'estimes a tu mateix.
però, bueno,
parlarem primer de Sant Valentí,
de com va sorgir aquest dia,
després l'enllaçarem a l'actualitat,
més amb la part comercial,
i després mirarem
aquest ideal romàntic,
influència de la publicitat,
majorment,
com aquesta antropòloga
de l'amor,
que l'etiqueten així,
és una neurobiòloga
i bioquímica
molt reconeguda,
però els seus estudis
en amor
han fet que l'etiqueten així.
Llavors,
desmitificarem
alguns mites
de l'amor romàntic,
viençant estudis
de la biologia,
bioquímica,
etcètera.
Llavors,
Sant Valentí,
aquest dia,
14 de febrer,
moltes parelles,
molts,
no sé com es diu en català,
solteros?
Solters.
O solteres, sí.
Solteres,
amics,
que celebraran
aquest dia,
té un origen,
un origen
en un màrtir.
La festivitat
es celebra
a partir
d'un festival romà,
en el segre,
ja,
tres,
que commemorava
al febrer
l'arribada
de la primavera,
en honor
del Déu
de la fertilitat.
Llavors,
aquest màrtir,
aquest sacerdot,
al principi
era metge,
però després
es va convertir
a sacerdot
i,
com d'alguna manera,
es rebelava
contra el monarca
o,
bueno,
monarca no,
contra el rei
Claudi,
tercer,
que no permetia
caçar
els soldats
que tinguessin matrimoni.
Llavors,
perquè pensava,
si jo tinc soldats,
tenen família,
tenen fills,
tenen lligams,
llavors,
no serviran
per la guerra.
Llavors,
aquest,
Sant Valentí,
doncs,
caçava les parelles
joves en secret.
Llavors,
Shakespeare i altres poetes
van ser els encarregats
de difondre
aquesta llegenda
de Sant Valentí.
Però,
a l'actualitat,
com he dit abans,
aquest amor romàntic,
influència també
de l'edat mitjana,
l'amor cortès,
va,
la,
com es diu això,
la correspondència
de la mostra
d'amor
viuen llançant
l'obsequi,
el regal,
es va establir
en l'edat mitjana.
Llavors,
per exemple,
targetes de felicitació
va ser molt comú
a l'època victoriana,
de fet,
hi havia com
una mena de targetes
de felicitació
en forma de plecs,
perquè els pares
de les filles
no són a 50,
perquè si no,
està fent així
amb la mà
com dient,
bueno,
que si no la lia.
És que se m'oblida
que estic a la ràdio.
Bueno,
sí,
esteu a la ràdio.
És a dir,
ja van inventar
la manera aquesta
d'enviar-se cartetes,
no?,
o missatges d'amor
a través de cartes,
això no és un invent
massa modern,
dins el que cap.
No,
no modern.
Però aquesta relació
d'obsequi i amor
es va establir
a partir de la mitjana.
El que passa
és que la publicitat
ho va amplificar.
No és una cosa
malament.
No,
no,
no.
És igual
que aquest dia,
no és una cosa
malament.
O sigui,
mal,
no malament.
però has de ser conscient
perquè ho celebres
i per què celebrar
un dia a l'amor
si pots celebrar-ho
tots els dies?
Aquí està.
Una question.
Què penses?
Home,
suposo que s'ha quedat
una mica establert
com un dia,
no sé si dir-ho,
això comercial,
no?
però té les dues vessants,
no?
Sí,
sí.
Igual que tenim el dia
per celebrar,
doncs,
no sé,
el dia de la natura,
no?
És a dir,
s'intenta agafar un dia,
no?
Per intentar que tothom
estigui al voltant
d'aquella temàtica,
no?
En aquest cas,
de l'amor,
ja sigui cap a un mateix,
cap a l'altra persona
o cap a qui vulgui.
Cap a l'amic.
Sí,
i això de l'amor romàntic
d'Ellen Fisher
no ho desmitifica,
sinó que prova
que aquesta irrelacionalitat,
aquesta passionalitat
és fruit de la bioquímica,
de factors socials també,
però també té aquesta part racional.
És a dir,
que l'antropòloga de l'amor,
com es diu aquesta?
La Helen?
Helen Fisher,
no,
és molt reconeguda,
però li hem posat
aquesta etiqueta,
pot donar explicació
mitjançant els seus estudis,
aquí,
ASMR,
total.
Sí,
has passat pàgina aquí
literalment.
Molt sensual.
Sí.
Llavors,
hi ha una tendència
que
si tu
com es diu
com tens
més
gran quantitat
de neurotransmissors
de,
per exemple,
serotonina,
és a dir,
que
tens una tendència
a ser més metocolòs,
més tradicional,
més
al detall,
et sentiràs
atrat...
atrat...
Atret?
Atret?
Perdó,
estoy un poco
espesa,
atret per
aquella persona
que té
grans quantitats
de dopamina,
que és aquella
en contraposició
que és exploradora,
més curiosa,
més energètica,
llavors això
és una complementació,
no és la mitja
naranja,
això és un mite,
o sigui...
Mitja taronja.
la mitja taronja,
això és un mite,
no?
Sí,
no sé,
què penses?
Bueno,
aquí,
a veure què penso,
home,
penso que també
pot ser un producte,
no?,
una mica no comercial,
però vaja,
que al final també
les pel·lícules,
no?,
mi media naranja,
no?,
vull dir,
s'ha utilitzat molt
en el cinema,
sobretot crec,
llavors suposo que al final,
no?,
molt romànticament
tothom pot arribar a pensar
que trobarà la meitat
que li falta,
després hi ha un discurs
molt gran
que podríem obrir
un altre debat
sobre si ens cal o no
una altra meitat de persona
per acabar de completar
la nostra vida,
són moltes vessants
de mirar l'amor,
suposo.
La veritat és que sí,
sí,
sí.
Perquè això de la mitja taronja
que comentaves,
clar,
Helen Fisher el que fa és
explicar una mica
l'amor a nivell químic,
és a dir,
què ens passa realment
quan ens enamorem,
entenc?
Sí,
sí,
sí,
sí,
això,
aquesta classificació
de diferents
grans quantitats
de neurotransmissors
com la serotonina,
la dopamina,
és això,
aquesta tendència
de sentir-te atret
o atreta
cap a algú
en particular,
sigui,
de serotonina,
perdó,
ho he dit malament,
t'atreu la gent
que és com tu,
hi ha tendència,
hi ha això,
però en contraposició
la gent
que poseeix
més hormones
de testosterona,
que tendeix
a ser més
excessiva,
més lògica,
està sent atreta
a aquella
que poseeix
més hormones
d'estrogens,
que és més
compassiva,
més imaginativa,
que sap,
no,
sap,
no,
negocia,
llavors aquesta
no és complementació,
sinó que és
biologia
d'alguna manera
la ser humà
com diu ella
és flexible,
òbviament,
però
estem
molt més
influenciats
per la biologia
del que ens pensem,
solament
hi ha que mirar
els seus estudis
per corroborar-ho,
però,
bueno,
hi ha pot haver
excepcions,
però hi ha una gran
tendència,
sí,
sí,
per exemple,
l'almita de,
bueno,
l'almita,
la creència,
que de fet és veritat,
l'amo és sec,
l'amo és sec,
en realitat és això,
perquè hi ha com,
diu ella,
en aquesta entrevista
i en els seus estudis,
hi ha com
en el lòbul frontal,
darrere del front,
una zona
encarregada
de la toma
de la...
La presa de decisions,
de la presa de decisions,
la planificació,
que quan t'enamores,
eh...
S'oblida que existeix,
potser?
Es desactiva,
poc a poc.
Llavors,
aquesta antropòloga,
d'alguna manera,
diu als seus pacients,
relaxa't,
no et precipitis,
perquè això,
la bioquímica,
la biologia,
en aquest cas,
està funcionant,
llavors necessites
conèixer aquesta persona
per poder
veure
la teva convivència,
perquè al cap i a la fi
tots som imperfectes
i el primer impuls
de l'amor
està molt relacionat
amb la dopamina,
ja que
en els...
en els centres
on es genera la dopamina,
o sigui,
s'activa el circuit
de l'amor romàntic,
està al costat
del que genera
la set
i la fam.
Llavors,
aquest impuls
natural,
que és una cosa de...
Una mica animal,
no, inclús?
Animal, sí, sí,
perquè al cap i a la fi
és
un sistema reproductiu,
evolutiu.
Llavors,
això
t'inclina
a fer decisions
que,
potser,
en un altre moment
de la teva vida
no ho faries.
O sigui,
no vull
treure la màgia,
perquè l'amor és màgic,
no?,
suposo,
però sí que
estem molt
molt influenciats
per la
per la biologia
i la bioquímica.
Diu, suposo,
l'has experimentat
amb les teves pròpies
carns
en primera persona,
l'amor potser de parella,
entès així,
o qualsevol altre tipus.
No, no, no,
jo no.
De moment no,
de moment no.
Estimar la persona sí,
però en secret.
En secret.
Sí.
Tu?
Jo sí.
Ah, sí, sí, sí.
Ens portem uns quants anys,
per tant,
sí,
etrec ventatge en això.
Sí.
Joana,
tinc un vídeo
que havíem comentat abans
també de la Helen Fisher,
que ens has,
bueno,
m'has passat a mi directament.
És un vídeo molt llarg,
també animem a tothom
que vagi al nostre Twitter
i el recuperi,
perquè és molt interessant.
o sigui,
és una entrevista
d'una científica,
ara no me'n recordo,
crec que era microbiòloga,
que com moltes persones
que es dediquen a la ciència,
al laboratori,
ella,
és que ara no en recordo.
Però dius la persona
que l'entrevista.
Sí,
que l'entrevista.
La pots buscar?
Sí,
no sé com buscar-la,
però vaja.
Ah, vale.
Si no,
no passa res,
però si veieu el vídeo,
aquesta entrevistadora
té bases científiques,
és a dir,
no li treu mèrit,
però es va dedicar
al laboratori,
a la recerca,
el que passa
és que un dia
es va voler decantar
pel sector de la comunicació,
la comunicació,
i això és molt interessant.
En el vídeo aquest,
com deies,
a més la Helen Fisher
també ha participat
a xerrada d'Estet,
que de fet
el primer dia
que ens vas portar
al primer tema
vam parlar també
de l'Estet Talks,
no?
Si et sembla,
escoltem un troset
d'aquest vídeo,
perquè com deia
són 42 minuts,
no el podem escoltar
tot sencer,
però almenys perquè també...
Però molt recomanable,
eh, jo?
Sí,
i tant,
que el vegin.
El veuré una altra vegada.
Però és que no tinc temps.
Així almenys també escoltem
la veu de la Helen Fisher
en directe,
tot i que està doblada,
per tant sentirem
aquestes dues veus.
Però, va,
escoltem uns,
ni que sigui,
els primers minuts
d'aquesta entrevista.
Helen Fisher,
benvenida.
És un placer estar aquí.
Estic entusiasmada
por estar aquí contigo.
Muchas gracias
por compartir
tu tiempo
con nosaltres.
Helen,
eres muchas cosas,
però voy a resumirlo
diciendo que eres
antropóloga
i biòloga
i potser
i potser
que seas
la acadèmica
més conocida
en la ciencia
del amor.
Amor romàntico,
relaciones,
atracció.
De hecho,
hoi vamos
a parlar de això.
Però,
per a posar
en context
la nostra conversació,
antes me gustaría
que ens explicaras
com empeçó
tu interès
per este tema.
Com empeçó
a interessar-me
l'amor?
Ojalá tuviera
una respuesta sexy
para eso,
pero en realidad
no la tengo.
La verdadera respuesta
es que tengo
una hermana gemela.
Cuando eres una niña
y te vas haciendo mayor,
todo el mundo
les pregunta
de todo a los gemelos.
¿Os gusta la misma comida?
¿Tenéis los mismos amigos?
¿Tenéis las mismas caries?
De todo.
Mucho antes de saber
que existía
una controversia
entre lo innato
y lo adquirido,
yo ya sabía
que la biología
influía en mi comportamiento,
precisamente por ser una gemela.
Luego,
cuando empecé mi posgrado,
se creía
que todo el comportamiento
era prendido,
que nada provenía
de tu biología.
Yo sabía
que no tenían razón.
Así que cuando llegó
el momento
de escribir
mi tesis doctoral,
pensé que si había
alguna parte
del comportamiento humano
que saliese
de nuestro ADN,
que fuese biológica,
sería la de nuestros
patrones reproductivos.
Porque,
como decía Darwin,
si tú tienes cuatro hijos
y yo ninguno,
tú perduras
y yo me extingo.
según su teoría,
las personas
a las que no se les daba
bien aparearse,
el sexo,
el amor,
los vínculos,
se extinguían.
A las que se les daba
bien,
perduraba.
Doncs com dèiem,
estàvem escoltant
la veu
i el doblatge
també de la Helen Fischer.
Joana,
un vídeo que recomanes
que el puguin veure
tranquil·lament,
eh, també?
Sí, sí.
Perquè aquí,
doncs bé,
no podem escoltar-lo tot,
però crec que...
Primer les eleccions, eh?
Primer les eleccions.
Primer a votar
i després a veure
la Helen Fischer?
No,
però a votar
amb seguretat
i si voleu votar.
Si no,
no passa res.
Home, clar,
obligats no hi ha ningú.
És un dret.
Qui vulgui la gara
és un dret.
Sí,
les coses.
Vale,
hem parlat de les eleccions
però tornem al tema
de l'amor.
Una mica
desordenat,
ara, eh?
Sí,
ens ha sortit
el nom de la...
Helen Fischer.
No,
de l'entrevistadora,
però ara no ho recordem,
eh, Joana?
Molt bé.
Ho hem fet molt bé, això.
Periodistes.
Però, vaja,
ja ho publicarem també
al Twitter,
per si hi ha algú
que vol veure,
perquè de fet
són una sèrie de vídeos
que també va fer
un banc,
un conegut banc espanyol
que té com una sèrie
de vídeos
amb diferents personalitats
diguéssim importants
o destacades
d'algun sector
els quals són especialistes
en una temàtica
i aborden,
en aquest cas,
la Helen Fischer,
no?
Què passa en el nostre cervell,
en el cervell,
perdó,
quan ens enamorem.
Parlava també
que tenia una bessona,
una germana bessona,
que tu ho sabies això també,
no?
I que això l'ha influenciat molt
a l'hora de després
l'inquietat de preguntar-se,
escriure i parlar d'això.
Per què a ella
se li donen millor
algunes coses que a mi?
O sigui,
òbviament,
mitjançant l'exercici
i pràctica,
tu pots aconseguir-ho,
però amb menys temps,
o sigui,
amb menys temps,
saps?
La biologia ens determina...
Perquè no,
t'es innata,
un sí i l'altre no,
no?
Sí, sí, sí.
Però o sigui,
és com els superductats,
tu pots ser molt superductat,
però és molt important
l'esforç,
no?
No creus?
Home,
és lògic,
però...
això.
I la Helen Fisher
va començar a estudiar-ho també
perquè està vessant
de la seva germana Bessona,
no?
Per veure les diferències
que hi havia entre elles dues.
No sé si volies explicar
alguna cosa més,
Joan,
abans de tancar l'espai d'avui?
No,
bueno,
acabar amb la celebració
d'aquest dia tan preciós,
però no oblidar
que un petit gest
es pot fer
durant de tot l'any.
I molt important,
Sant Valentí,
enamorats,
amics
i amor propi.
Doncs amb aquest missatge,
Joan,
ens acomiadem,
gràcies per aquest espai.
I amor a la ràdio,
perquè el dret de fa bre.
Mira,
ara t'ha quedat perfecta.
Sí, sí,
ja està.
Això s'improvisat, eh?
Amb aquest espai
podríem dir una mica més diferent
del que ens hem acostumat,
però igualment,
igual d'interessant.
Joana,
gràcies,
que tinguis bon cap de setmana també.
A vosaltres també.
I bon dia a Mundial de la Ràdio.
Ja us celebrarem la propera setmana.
Vale.
Adeu,
que veig bé.
de la Ràdio.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
T'hi esperem.
T'hi esperem.
T'hi esperem.
Ojo de gallo.
Bueno, todo esto que son terminologías que, claro, que se conocen entre lo que es entre la población.
Hombre, los que no somos expertos.
Yo veía mucho las abuelas.
Expertos, sí, exacto.
Claro, y también decían que era la típica, como el típico callo que salía hacia adentro.
Bueno, creo que hoy en día aún las personas que son mayores todavía utilizan la terminología callista para ir al podólogo, ¿no?
Voy al callista.
Sí, yo además es una cosa que me enfado, ¿sabes? Todavía a día de hoy, después de tanto tiempo, me enfado porque digo, no.
Además siempre me sale y digo, no, callista no, podólogo.
Claro, pero antiguamente era el callista porque sacaba los callos, ¿no? Principalmente.
Claro, pero nosotros ya sabemos que lo que es todo lo que aparece en el pie tiene una explicación.
Entonces ya que el callo salga porque sí, pues eso ya lo que somos todos los que escuchamos el espacio y pacientes mis, ya sabéis que eso así no es.
Los tienes educados, exacto.
Los tengo a todos educados o por lo menos lo intento.
Vale, no voy a decir callista nunca más.
Vale, vamos a hablar del eloma interdigital, este ojo de gallo o otros nombres populares que también se conoce.
Para empezar, ¿qué es? Sí, una definición así un poco más clínica.
Mira, pues simplemente es que a medida que nosotros nos vamos calzando, desde que somos, si os habéis fijado alguna vez, los niños pequeños tienen los deditos bastante rectos.
Y a medida que van pasando los años vemos que sobre todo lo que es cuarto y quinto dedo se van como rotando, ¿vale?
Eso viene mucho por llevar zapatos cerrados o zapatos inadecuados o calzados estrechos.
Entonces esto provoca que entre estos huesos, o sea, lo que son los deditos del pie quitando el primero, está formado por tres dedos.
O sea, por tres dedos, perdón, por tres huesecitos.
Y entonces es más fácil que se pueda lo que es deformar.
¿Vale? Entonces, cuando se deforma, lo que son los laterales de estos dedos, a veces se forman como pequeños picos de hueso,
que lo que hace es que roce uno con el otro.
Entonces, claro, en el momento que tenemos una fricción o un roce continuo en una zona,
lo mismo que explicamos el programa pasado, que pasaba en el primer dedo, ¿os acordáis?
Que en el primer dedo decíamos que también salía un pico, una tumoración ósea, que era benigna,
que era un crecimiento por un traumatismo.
En el primer dedo, pues esto pasa lo mismo, pero entre los dedos.
¿Vale? Entonces, el cuerpo lo que nos provoca o nos produce,
que haya un pico de hueso rozando con el otro y que aparezca lo que es un callo.
Y la particularidad de este callo, por lo que yo creo que la gente lo llamaba como ojo de gallo, de pollo,
es porque es como si tuviésemos clavado la punta de un alfiler o como si fuese un granito de arroz.
Porque en sí es el hueso el que hace que se clave, ¿no? Luego sale el callo, pero es el hueso el que empuja para que pase eso.
Claro, vosotros siempre imaginaros. Además, mira, si tienes ahí, mira, ya cuando te lo he puesto,
porque a ver si entre las dos era más fácil explicarlo.
Tienes dos fotos, ¿vale? Tienes una de ellas, que es lo que nosotros vemos por fuera, ¿vale?
La primera es el típico agujerito que te queda una vez que ya lo has quitado,
que como puedes observar es redondo, ¿vale? Y luego, si te fijas en la radiografía a nivel del cuarto y el quinto dedo,
si te fijas muy en el medio, ves que hay huesecitos que están como muy hacia afuera,
pues eso es lo que realmente está provocando que aparezca el callo.
Y el problema de esta patología es que es muy molesta.
O sea, es la típica, lo que suelen decir los pacientes es, madre mía, una cosa tan pequeña, ¿cómo puedo oler tanto?
Sí. A ver, para la gente que no está viendo estas imágenes, vamos a intentar explicarlo,
porque claro, yo tengo aquí una radiografía de un pie y luego tengo también una foto que me has enviado
después de sacar este callo que se ve nada, simplemente un punto, pero básicamente sería entre estos dos dedos, ¿no?
Entre el pequeño y el cuarto, digamos, entre el cuarto y el quinto, y luego se ve, digamos,
como la parte de arriba de los huesos del dedo pequeño, para explicarnos, ¿no?
Como si salieran hacia la derecha, o sea, hacia el otro hueso.
No sé si lo estoy explicando bien o estoy empeorando la situación, pero...
No, la verdad que lo estás explicando bastante bien, simplemente que contéis eso,
que entre los dedos a veces, además, muchas personas, aunque no les salga lo que es el callo,
si vosotros os tocáis entre los dedos, podréis, como no hay grasa, no hay nada,
enseguida podéis notar la forma de vuestros huesos.
Entonces, aquí el problema está cuando es más abultado o está, hay como un crecimiento que ha habido ahí.
¿Vale? Entonces, al rozar ambos dedos es que se provoque esta patología o que aparezca este callo.
Entonces, bueno...
No, digo, esto parece por, decías, ¿no? También por el tema del calzado o por el hueso en sí, digamos,
pero cuando una persona se ve que se fija y se nota que tiene eso,
claro, como no se ve el hueso, obviamente, no se puede quizá pensar que es por otra, ¿no?
Por otra causa o que quizá simplemente es un callo exterior o una verruga.
¿No hay confusión?
Normal. Puede haber en alguno, como diagnóstico diferencial se podría tener en cuenta,
pero ya os digo yo que a nivel de todo lo que sea entre los dedos o puntos donde hay un...
O, por ejemplo, un cuanete que pueda salir también ahí, el ojo de pollo también se puede dar,
porque son prominencias óseas.
Son huesos que no están donde deberían... O sea, que han crecido.
Entonces, en todos estos puntos es fácil que, claro, si tú tienes, por ejemplo, un tipo de zapato
y a ti te ha crecido, en este caso, esto, se te ha rotado el dedo, te ha salido un cuanete,
lógicamente el calzado te va a apretar y al apretártelo te va a salir lo que es el callo.
Porque si no, no te tiene por qué salir nada.
Entonces, claro, o sea, la manera, ¿no? Por un poco... Es que no sé también cómo deciros...
A ver, sin imágenes, con palabras.
No, no, es claro, es que es complicado. Bueno, complicado no, pero sin verlo es como que quitamos un sentido, ¿no?
Que básicamente es eso, que cuando uno, un hueso, se deforma,
provoca que podamos tener este tipo de patologías con lo que nos tenemos que quedar.
Vale.
Y es que os pongo un punto más.
El tema de tratamiento de este tipo de deformidades, sintiéndolo mucho, tengo que decir que es quirúrgico.
Porque yo puedo decir, no, que tengo además... También es una época ahora que sale mucho.
Bueno, pues yo puedo decir que tengo pacientes que le hemos puesto siliconas entre los dedos,
siliconas interdigitales que se llaman, que lo que hacen es evitar que estos dos dedos se rocen.
Sí.
Y también la otra cosa que se hace es hacer un cambio del zapato y quitar el tema del callito que está ahí como rozando.
Claro.
Pero claro, si tú solamente vas haciendo todo esto y no es suficiente y a la persona le sigue doliendo,
puede ser totalmente normal porque es por el hueso.
Entonces hay que intervenirlo.
Y aquí no vale el poner... Bueno, no vale ni para eso ni para ninguna de las otras patologías que hemos estado comentando otras veces.
El tema de los callicidas y todo esto está quemando piel.
Realmente no estaría solucionando lo que es el problema por lo que se está provocando.
Que realmente es una deformidad osea del hueso.
El tratamiento, como dices, no es tanto quizás esa intervención con alguna pieza que se pueda colocar entre los dedos o esta silicona,
sino directamente es intervención quirúrgica.
A ver, lo podemos intentar paliar con lo que he estado comentando antiguamente, o sea, antiguamente hace un rato.
Pero claro, a día de hoy, a pesar de que tengamos mucho calzado, mucha punta ancha, hay gente que no está dispuesta a cambiar sus zapatos.
Bueno, a ver, si te tiene que ir un poco una operación quizás sí, ¿no? O tampoco.
Es que tengo opiniones de todo tipo.
Pero si tú les comentas que va a mejorar.
Yo como profesional, como mejorar, puede que no te duela, que es al final lo que estamos buscando con el tratamiento conservador.
Pero la pregunta aquí está, ¿tú quieres solucionar el problema que no te vuelva a doler más?
¿O tú quieres ir como paliando hasta que decidas qué hacemos?
Podemos seguir los dos caminos, lógicamente.
Porque yo no voy a obligar nunca a nadie. Yo te voy a decir siempre todo el abanico que tiene ese tratamiento.
Pero yo como profesional y sanitaria, como podóloga, y como sé lo que puede pasar de aquí a un tiempo y tal, pues os voy a decir, mira, yo me quitaría el problema.
Porque si lo pensáis, vais viniendo, vais viniendo, y al final estamos, como digo yo, enredándonos.
Bueno, pues ahora te pongo una silicona, pues ahora que vemos el zapato, pues ahora te quito el tallo.
Y realmente ese, como esa fricción que hay entre los dos huesos va a pasar, o sea, va a seguir pasando.
Porque no hemos solucionado el problema principal, es a lo que yo voy.
O sea, que la solución es quirúrgica, 100%.
Yo, o sea, que podemos hacer, hay gente que tengo también, gente más mayor, que no se ha querido, por ejemplo, operar, y ella va con su silicona, con su zapato ancho, y va de coña.
Bueno.
Pero gente joven, si es cierto, que claro, hay gente que tener cosas dentro de los dedos no les gusta, porque la silicona, a pesar de que sea hecha medida, y para esa persona, hay veces que molesta.
¿Por qué? Pero porque no estamos acostumbrados a llevar nada.
Bueno, lo único, las chanclas de verano, ¿no? Que hay gente que tampoco la soporta mucho, que también tenemos esa parte entre el dedo, ¿no? El primero y el segundo, ¿no? Esa parte de la chancla.
Pero claro, que es molesto.
Pues totalmente. Exacto. Y aparte también tengo que deciros otra cosa.
Esta patología, ¿vale? Puede salir en todos los espacios interdigitales. O sea, no es que solo sea del cuarto o quinto. El cuarto o quinto, porque como están más rotadillos y están ahí en el lateral del zapato, pues es más fácil que se pueda dar lugar a esto.
Pero que también lo podemos encontrar entre el primero y el segundo, entre el segundo y el tercero, e incluso también tengo pacientes que les pasan todos.
Que les salen como pequeños puntitos.
¿En todos los dedos?
Sí, porque tienen personas, pues eso, que tienen los deditos más, está un poco asociado con los dedos en garra, dedos más deformados.
Si ponemos, por ejemplo, un zapato muy estrecho, pues claro, eso está ahí rozando.
Y también, lo que decimos siempre, hay que tener en cuenta la persona, si está sentada en una oficina, no va a tener tanto problema como si está durante ocho horas de pie.
La cosa cambia.
Claro.
Entonces son factores que, bueno, el trabajo no lo podemos tocar y mucho menos con la que está cayendo, pero lo mismo con el zapato o con otro tipo de intervención, o sea, con otro tipo de tratamiento, sí.
Y también para la gente que nos esté escuchando, ¿no?, que lo puedan tener, decir que este tipo de intervención quirúrgica no es una intervención quirúrgica complicada.
La persona no tiene que tener una baja.
Normalmente, si se hace la intervención un viernes, sábado o domingo, el lunes puede trabajar.
Porque básicamente es quitar esos picos de hueso.
Y aparte, que se hace con mínima incisión.
Bueno, yo la hago con mínima incisión.
Puede ser incluso que solamente lleves un puntito en la punta del dedo e incluso a veces no hace falta ni eso.
Porque esto mismo también se puede hacer por abierta, que entonces, como abrimos más el tejido, a la hora de suturar hay que suturar un poquito más.
Eso no sé si ha sido un timbre que te llamaban o algún tema.
No, no, no. Ha sido un...
Esto del tema de los WhatsApp, que como están los teléfonos en sonido, pues ya sabéis, se escucha todo.
Pues, bueno, nos quedamos con que sí o sí habría que hacer esta cirugía.
Que siempre se puede hacer este interpaz, ¿no?
De evitar la cirugía, pues quizá en personas mayores o personas que, por lo que sea, no quieran hacerse la operación.
Que es mínima.
Y de hecho, la imagen que nos has enviado, que no la ve nadie, pero básicamente que se imaginen un puntito rojo donde estaba la zona antes.
O sea, que es mínima, mínima la incisión y luego la cicatriz que queda.
Quiero decir que es mínimo.
Teresa, no sé si querías contarnos algún tema más.
No, quería tener... O sea, quería hacer un hincapié en una cosa.
Cuando has dicho lo del tema de las personas mayores, ojo y cuidado, porque si es una persona mayor que tiene problemas de diabetes
o que tiene problemas circulatorios y este problema, ¿no?, el tener estos picos de hueso,
provoca que haya una ulceración, tenemos un problema.
Entonces aquí sí hay que plantearse la cirugía, ¿eh?
Más que nada por evitar infecciones futuras en ese pie.
Claro.
Y más a esas edades.
O sea, es que todo hay que valorarlo dependiendo de cada paciente.
Es importante.
Y te iba a preguntar, no sé si hay algún caso que nos querías explicar de estos que han pasado por la clínica.
Pues mira, tengo justamente hace un ratito ha venido otra paciente que tiene varios entre los dedos
y, bueno, de momento hemos optado por hacer silicona, solamente en los espacios que más le molesta,
porque por ahora, por haber quitado los que tenemos, está bien, así que genial.
Luego está otra paciente que tienes ahí tú los... bueno, que tienes ahí la radiografía sobre todo.
Esta paciente va para intervención quirúrgica, porque la primera foto es cuando se le quita solamente...
No es la cirugía, Mireia, que has comentado antes.
Entonces, está para operar, que si queréis otro día o cuando se opere, os mando...
Lo podemos publicar para que la gente lo vea.
Y dime.
No, no, digas.
No, no, no, que sabes...
Y otra cosa que tampoco hemos dicho, que a nivel de... para poder diagnosticar lo que es importante,
bueno, nos valdría con una radiografía.
Es muy fácil así para ver cómo están deformados estos laterales de los dedos que estamos comentando.
Y eso, sobre todo, con el tema de la palpación.
Ya os digo que es una cosa que podéis vosotros en casa toquetear y se puede ver perfectamente los dos huesos que chocan.
En el caso que tengamos la deformidad, a ver si ahora vamos a estar todos ahí tocando y yo tengo algo.
Que el primer síntoma es que nos huela.
Me falta ser hipocondríacos.
No, claro.
Vale.
Y luego ya saben dónde acudir, Teresa.
Ah, yo aquí estoy con los brazos abiertos para atenderos a todos.
Recuérdanos la ubicación de la clínica.
Mira, estamos aquí en Plaza Maragal, número 2, entre los que estéis aquí del pueblo de toda la vida,
entre el electrodoméstico murciano y los muebles catalán.
Ahora sí que estás ubicada.
Pues, Teresa, gracias por este espacio de hoy.
Y la semana que viene nos traes otras patologías, otras historias de la podología.
Yo la semana que viene nos traigo otro tema.
También decir que los que quieran que hablemos de un tema en concreto,
porque no lo han escuchado o no ha quedado claro,
o algo que les interese, que lo digan, que se pongan en contacto contigo,
que me los preparo, ¿eh?
Que se puede hacer así también.
Hombre, claro.
Perfecto, pues venga.
Ya a ver si hay alguien que también nos escribe
y lo moveremos por las redes sociales, para el Twitter.
Teresa, gracias y un abrazo.
Un abrazo a todos vosotros también.
Hasta el próximo día.
¡Suscríbete al canal!
¡Gracias!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
Bona tarda, us informa Kilian Sabrià.
El Departament de Salut vol disposar d'espais emblemàtics del país,
com el Camp del Barça, per exemple, o la Sagrada Família,
per fer la campanya massiva de vacunació a tota la població quan es pugui fer.
La idea és trobar escenaris grans on es pugui citar molta gent quan arribi el moment de vacunar la població en general.
Així s'hi ha referit el secretari de Salut, Josep Maria Argimon, al matí de Catalunya Ràdio.
Sí que ens interessa tenir aquells espais emblemàtics que facin un toc d'atenció cap a la ciutadania en el moment en què hem d'anar ja a vacunar la ciutadania en general.
Doncs de la necessitat de vacunar-se i jo vaig parlar de museus i, clar, pensant en la sala oval del Manac mateix.
Estem pensant també en altres espais emblemàtics de cadascuna de les ciutats més grans de Catalunya
i jo amb el Camp Nou, si més nou, és un dels grans espais emblemàtics de Catalunya.
En el cas del Barça, el doctor ha apuntat que hauran d'esperar que es facin les eleccions
per demanar al nou president del club que el camp pugui ser un dels punts de vacunació.
Els tres candidats, Joan Laporta, Víctor Font i Toni Freixa, ja han dit a Catalunya Ràdio
que ja estarien d'acord a falta de concretar-ne els detalls.
Notícies breus, Gerard López.
La justícia basca ha anul·lat el tancament de bars i restaurants als municipis
amb una incidència més alta de Covid ordenat pel govern d'Iñigo Orculli.
Orcullo, els restauradors van recórrer a l'ordre de l'executiu
i ara el Tribunal Superior de Justícia del País Basc els dona la raó.
La resolució no entra en el fons de la qüestió, però, de moment, i de manera cautelar,
permetrà que els bars i restaurants de les anomenades zones vermelles,
o sigui, els municipis amb pitjors dades, puguin aixecar la persiana
i ho podran fer amb limitacions d'aforament i d'horari com la resta del País Basc.
El líder del Partit Popular, Pablo Casado,
que continua centrat a la campanya catalana,
reclama a Pedro Sánchez que cessi el vicepresident Pablo Iglesias.
Li reclama després que Iglesias hagi dit en una entrevista al diari Ara
que no hi ha normalitat democràtica a Espanya.
Si el vicepresidente del gobierno d'Espanya
no rectifica sus acusaciones
de que España es una dictadura
y hay presos políticos,
Sánchez debe cesar, hoy mismo, a Pablo Iglesias.
Y si no, es cómplice y responsable
de lo que está diciendo el señor Iglesias.
Mario Draghi acaba avui la segona ronda de consultes
amb els principals partits per formar govern.
El Partit Democràtic, Força Itàlia, Lliga i el Moviment 5 Estrelles.
Roma, dolar Rubió.
Bona tarda.
Draghi ja ha posat sobre la taula les pautes
que hauria de seguir el seu govern.
Vacunes, Treball i Escola.
Allargar el calendari escolar fins a juny
per compensar els dies perduts,
accelerar la campanya de vacunecció,
avaluant aspectes de logística i producció,
remodelar la taxació fiscal però sense augmentar els impostos.
El que ha sorprès fins ara
ha estat l'alt nivell de consens
que ha aconseguit reunir el Premier
encarregat especialment entre les forces populistes,
Moviment 5 Estrelles i Lliga.
La sonda Hope, enviada pels Emirats Àrabs Units,
ha entrat amb èxit en l'òrbita de mar,
segons ha confirmat el responsable,
de fet els responsables de la missió.
Aquest país es converteix en el cinquè del món
i el primer país àrab que fa arribar un giny a planeta Mart.
La missió durarà quatre anys,
durant els quals la sonda prendrà dades
per conèixer millor les variacions estacionals,
la diferència entre el dia i la nit allà
i la cobertura global del planeta roig.
Izona Passola vol que l'Ateneu barcelonès
aculli el màxim de camps culturals possibles.
La fins ara presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català
serà d'aquí uns dies la principal responsable
d'aquesta institució catalana
en substitució de l'historiador Jordi Cassasses,
el que endavant de l'entitat des del 2014.
En una entrevista a Catalunya Informació,
Passola afirma que l'Ateneu
és una institució molt influent per la ciutat
i que a l'hora de representar-lo
intentarà donar-li més diversitat cultural.
Se m'obre el camp no només del cine de Teneu,
es parla de literatura, de filosofia,
de política, de temes socials, no?
I la Junta, que he pogut triar amb tota llibertat,
respon molt a aquesta diversitat cultural.
Esports, Jordina Terrer.
Els jugadors del Barça,
Des, Pianic i Bredway,
són baixa per problemes físics per jugar demà a Sevilla
a l'anada de les semifinals de la Copa.
També ho és Araujo,
amb un esquins de turmell.
Ronald Koeman ha hagut de convocar
cinc jugadors del filial per al partit de demà.
Per part del Sevilla,
són baixa Navas i Ocampos.
L'holandès valora, per cert,
positivament el rendiment del seu equip,
malgrat l'allau de problemes físics.
Qui també té problemes físics
és el jugador del PSG Di Maria.
Mauricio Pochettino
ja ha confirmat que l'Argentí
serà baixa pel partit de Champions
de la setmana que ve contra el Barça.
A les 9 es juga el partit pendent
de la primera jornada de Lliga Primera
entre el Madrid i el Getafe.
Els blancs tenen 8 jugadors lesionats,
més cross sancionat.
La UEFA ha situat diversos partits europeus
arran de les restriccions per la Covid-19
que afecten, per exemple,
el partit d'Europa League Real Societat
Manchester United,
que finalment es jugarà el 18 de febrer
a Turia, Itàlia,
o al Molde de Noruega,
Hohenheim,
que també és un partit de l'Europa League
i que es jugarà a Vila Real el 18 de febrer.
Els partits de Champions Leipzig-Liverpool
i Monche Gladbach-City
es jugaran respectivament el 16 i 24 de febrer,
tots dos, però, a Budapest, a Hongria.
I la Federació Espanyola de Futbol
també ha ajornat l'Espanyol Granadilla de Tenerife
corresponent a la vintena jornada
de la Lliga Iberdrola,
que s'havia de jugar demà per positius
a l'equip blanc i blau.
En futbol sala, a dos quarts de set
i per esport tres,
Barça-Indústria-Santa Coloma
de quarts de final de la Copa
a partit únic.
L'Indústria-Santa Coloma té la baixa de Verdejo
i el Barça, les de Lozano, Ferrao i Adolfo.
I en embola, tres quarts de nou,
Barça-Vesprem de Champions,
primer contra segon de grup.
Tots dos busquen assegurar
les dues primeres places
que donen accés directe als quarts de final.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa l'Ua López.
Amb la flexibilització de les restriccions
que s'han aplicat des del Procicat
aquest mateix dilluns,
entre d'altres mesures,
el confinament perimetral,
que fins ara era municipal,
passa a ser comarcal.
Això suposa que els santjustencs i santjustenques
poden moure's lliurement
per la comarca del Baix Llobregat.
Des de la pàgina web Tot Nens
han publicat una sèrie d'activitats
a fer de manera segura
i respectant les mesures de seguretat
per a la pandèmia de la Covid-19,
tot gaudint en família.
Es poden trobar així,
des de propostes culturals i educatives,
com activitats a l'aire lliure,
amb una sèrie d'itineraris i excursions
de diverses dificultats.
Totes elles van acompanyades de fotografies
als quilòmetres totals
i la durada del recorregut.
Totes aquestes propostes ben explicades
les podeu trobar a la pàgina web
totnens.cat,
on també us podreu descarregar gratuïtament
un mapa turístic del Baix Llobregat.
La biblioteca ha publicat recentment
la proposta del Pla d'Acció del 2021.
Després d'un any, 2019,
en què pràcticament tots els indicadors estadístics
de la Biblioteca Joan Margarit
havien augmentat,
la crisi de la Covid-19,
que va esclatar el mes de març,
va marcar un escenari molt diferent,
amb un tancament total
durant el confinament
i moltes limitacions presencials
quan van poder tornar a obrir.
Com a resultat,
el 2020 la biblioteca ha obert
un total de 1.343 hores,
un 40% menys que el 2019.
Com a conseqüència òbvia,
amb la disminució del servei,
totes les dades de serveis presencials
han tingut una davallada important,
amb un 60% menys de visites presencials
respecte al 2019.
En canvi,
tots els préstecs d'activitats virtuals
han patit un augment considerable
i de la mateixa manera
ho han fet els seus seguidors i seguidores
a les xarxes socials.
Ràdio d'Esvern ofaleix a tots els partits
i coalicions que presenten aquestes eleccions
una entrevista per donar cobertura informativa
a totes les candidatures.
Les entrevistes es duen a terme
en ordre invers a la representativitat
d'obtinguda a la província de Barcelona
en les darreres eleccions autonòmiques.
Avui hem tingut els micròfons de Ràdio d'Esvern
al Partit Socialista de Catalunya,
amb la candidata número 10 a les llistes per Barcelona,
Esther Niubo.
Des del PSC s'ha afirmat que cal passar pàgina
d'una època de 10 anys de procés
que no n'ha portat res bo,
sinó que ha estat una època de fracàs col·lectiu.
Ha afegit que s'ha de recuperar el temps perdut
amb un bon govern
que fomenti les bones oportunitats
i el potencial de Catalunya.
Es pot trobar l'entrevista completa a Esther Niubo
a la pàgina web de Ràdio d'Esvern
durant les properes 24 hores.
Això ha estat tot per les notícies de les 6.
Tornem amb més informació
als enjus notícies de les 7 del vespre.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història,
un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret.
Però hi ha una màgia que no té truc.
És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi.
Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat per la Llengua,
al programa de les parelles lingüístiques a vxl.cat.
Perquè quan parles, fas màgia.
Generalitat de Catalunya.
100 milions i mig de futurs.
No em toquis els ous.
No em toquis el calamar.
No em toquis el nad.
Perquè toques molt més del que et penses.
Toques l'esforç de molts veïns.
Perquè tinguis productes de qualitat a taula.
Toques el que menja la meva família.
Toques el que més m'agrada.
Ara, el que toca productes catalans.
De qualitat.
Generalitat de Catalunya.
7 milions i mig de futurs.
Ràdio Nascen.
Ràdio Nascen.
A l'escolta Ràdio Nascen.
Procure't a mi perfecte.
I tried to be perfect, but nothing was worth it.
Segona hora del programa, 6 i 11 d'aquesta tarda.
I amb aquest tema obrim el telèfon, perquè a l'altra banda, i una mica lluny, tenim el Joel Raguán a Roda de Ter.
Bona tarda, Joel.
Molt bona tarda, Sant Just. Com esteu?
Molt bona tarda. Com esteu a l'altra banda del telèfon?
Aquesta segona hora, com has dit?
No ho sé. Crec que he fet una dislexia així, una mica, segona, ona, crec que he dit.
Ho he canviat les lletres, saps?
No ho sé, ha quedat molt divertit, però m'ha agradat el Roda de Ter.
El Roda de Ter, no pot faltar.
M'ha encantat, m'ha encantat. Aquesta E oberta, perfecta.
Estic a presa ja. Jo aprenc ràpid.
Ja, quan aixequin les restriccions, pots venir de visita allà.
Vinga.
Això és com el visat, saps? Ja pots entrar.
Això quan serà, i aprofito per entrar ja al primer tema, Joel, Covid,
quan serà que podrem sortir del municipi, bueno, no al municipi, perdona, de la comarca.
No, de la comarca, la comarca, exacte.
I vam estrenar, bé, estrenar no seria la paraula, perquè ja l'havíem estrenat antigament, però...
Ens han tornat a donar una llibertat, eh? Ho podríem dir així.
Sí, bé, a mi ja, és veritat.
Però sí, hem incrementat les nostres fronteres, per dir-ho així, i tenim el confinament comarcal
i aquesta petita obertura, de fet, si miràveu els telenotícies i aquestes coses,
veure que els nens i nenes tornaven a fer esport extraescolar, les classes, música, el que creguin, no?
I el que fes tot, i els veies amb aquella cara de felicitat, i ja penses,
doncs mira, només per això crec que ja ha valgut la pena que poguessin tornar, no?
Però això és una mica la situació que hi ha a dia d'avui.
Deixeu-me dir que la pressió als hospitals està baixant.
Per tant, que ningú tiri cuets, que ningú celebri, que ningú...
Per tant, calma, però és veritat que la pressió està començant a baixar.
Un altre tema, les residències que han vacunat ja en primera i en segona dosi,
també, per dir-ho així, han marxat del perill.
Ja no són els que ja més infectin, els que ocupen les UCIs o les UBIs, depèn.
No, no és el cas, perquè ja els tenim vacunats.
I justament d'això de vacunes, volia parlar-te avui,
perquè ja sabeu que la vacuna d'AstraZeneca s'ha incorporat en el nostre sistema aquesta setmana,
i ara ja comencem, no?, el divendres, com que jo participo dos cops,
doncs el divendres vam dir que els cossos de seguretat, no?,
policies, bombers, serien els següents.
S'ha incorporat un col·lectiu, Mireia, aviam si endevines quin creus que és.
És un col·lectiu que també, per dir-ho així, són funcionaris en el sentit que treballen per l'Estat,
per la Generalitat.
M'encanta que em fas aquestes preguntes així, com dient,
a veure si la Mireia està informada de la...
Anem a veure si la Mireia mira les notícies.
Són exàmens perquè no us podeu adormir.
Entre d'altres, els bombers són un d'aquest nou grup que també es vacunaran.
Sí, senyor.
I el tercer que s'ha incorporat ara és...
Hi ha un altre grup?
La Mireia.
Sí, aquests ja hi eren el divendres, avui n'hi ha hagut un de nou.
No sé, Joel, sorprens-nos, vinga, va, t'ho deixo a dir-ho.
És fàcil, estan en contacte normalment amb menors d'edat.
Els cuidadors.
No!
Els professors i professores.
Jo t'ho estic fent en broma, Joel, perquè ja te regocijes del tot, eh?
Ah, vale, vale.
Suposo que cuidar-los els cuiden i moltíssim,
perquè tenim grans professors en aquest país,
però són ells, que són un altre col·lectiu que, bé, està considerat,
no sé si de risc o no, perquè al final és molt relatiu.
I us dic que és relatiu per aquesta notícia que ha sortit avui.
Fixeu-vos, 9 de cada 10 alumnes han anat a l'escola
després de totes les vacances de Nadal.
És a dir, 9 de 10, el 90%, han anat al col·le cada dia
i no ha passat absolutament.
Però és que, a més a més, els alumnes de 4 anys o menys
no es contagien del Covid, segons un estudi.
I, per tant, és veritat que els professors sí que són un col·lectiu
que, com a mínim, si ets professor de secundària,
doncs tens 30 nens i nenes allà i, per tant, et pots infectar,
però que veieu que les dades en les escoles són altíssimament positives.
Bueno, això de que no es contagien, no sé com agafar-ho, eh?
Perquè aquí a Sant Lluís hem tingut una classe de l'escola Bressol,
per tant, estem parlant de 0 a 3, que ha estat confinada.
Doncs aquí, segons l'estudi que ha sortit publicat avui,
si algú vol entrar en el web del 324, tindreu tota la informació
perquè ens ocuparia tota la secció a explicar aquest estudi,
però ho diu, que no es contagien.
Jo no dic que no es confinessin perquè hi hagués hagut un positiu,
perquè sempre hi ha aquesta excepció que confirma la regla
o contactes molt estrets o, evidentment, el que fos.
I de tema Covid, ara que em dius això de casos concrets,
mira, n'hi ha una altra, que és que les persones que han passat Covid
és probable, no és allò certesa absoluta,
però que amb una sola dosi d'aquestes dues ja en tinguin prou.
Traduït al català, Mireia, quan a tu et punxin dos cops,
potser en mi només ho faran un.
Clar, tu tens aquest avantatge que ja l'has passada.
Quina cosa?
També et dic una cosa.
Sí, i amb una seqüela, per cert.
No sé si us ho he explicat mai, això,
però ja és bastant oficial que m'ha quedat una seqüela de fatiga
que diuen que ja marxarà, però de moment no se'n va.
Però bé, ja la trobem.
Fatiga, elevada, de moure't així, diguéssim, diàriament?
No, no, no, simplement...
No, o sigui, em canso més que abans,
però puc fer la vida normal,
però és veritat que et notes més cansat,
que em costa aixecar-me, que tinc més sona a la nit,
i normalment no he estat mai una persona propensa a això.
No et dic jo que un diumenge que no hagi de fer rena
aixecar-hi tard, però de normal no soc aquest tipus de persones.
Però bé, això de les dosis que dèiem,
que els que l'haguem passat només una,
és molt relativa, Mireia,
perquè jo crec que el dia que em toqui a mi,
o sigui, que ens toqui tu i a mi,
anar-nos a vacunar,
això de les defenses ja s'haurà oblidat
que va entrar el coronavirus allà per 2023,
i per tant necessitaré dues dosis igualment.
Però quan de la vacuna,
del que seria la vacunació massiva,
que ara ja és el que es prepara,
perquè una vegada tinguem aquests nous col·lectius,
que ja els hem dit i ja els he passat l'examen,
però que a més a més recordem que majors de 70
i persones vulnerables,
és a dir, persones que ja tenen patologies prèvies,
majors de 70 patologies,
també entren en aquesta segona onada de vacunes,
per dir-ho així, segona fase.
No m'agrada allò d'onades perquè em porta mal records.
Per tant, les onades és les de la platja.
Llavors, aquests ja entrarien en aquesta segona fase de vacunació.
Qui quedarà fora d'aquí?
El que en diem la població en general,
que som tots aquests que anem des dels més joves
fins a persones de 60, 65, 70.
Ja quedem tots aquí ficats.
Llavors, s'està parlant de fer vacunacions massives.
Què és això?
Aquelles imatges que heu vist,
sobretot dels Estats Units o d'Israel,
que aparques el cotxe i allà fan PCRs,
o et vacunen.
Israel vacuna, per exemple,
als Estats Units fa PCRs.
Doncs s'està preparant,
o s'està estudiant, millor dit,
la possibilitat de fer-ho.
Llavors, compte perquè s'estan pensant llocs molt grans
que puguis tenir distància, tot això,
per fer vacunacions massives.
Et diré dos llocs que sonen
per ser centre de vacunació massiva,
que això per fer-ho...
Faig un parèntesi, eh?
Per fer-ho necessites tenir vacuna,
saps?
Més que persones, pràcticament,
perquè has de tirar...
Com dir-ho?
Has d'anar molt...
Has de tenir-ne moltes
per poder fer una vacunació massiva,
perquè si, evidentment,
en un poble com Rodater,
que som 6.000,
te n'arriben 100,
no pots fer una vacunació massiva, no?
Entenem això,
que quan ja puguem disposar
de moltes vacunes,
doncs et donen els dos llocs
per veure si et sonen.
primer lloc que està en estudi a Barcelona.
L'esplanada del Camp Nou.
És a dir,
compte, barcelonistes...
L'esplanada està dient al camp.
A fora.
A fora.
Cers totalari.
Compte, eh?
També es pot utilitzar
a les instal·les.
S'aprendrà del Barça,
però és un dels llocs
que s'està estudiant.
Per tant,
barcelonistes,
compte que podríeu dir
adeu a la pandèmia
en un altre paradís
pel barcelonisme
com el temple del Camp Nou.
Compte amb això, eh?
Compte amb això,
perquè pot ser paradoxal,
és a dir,
no pots anar a veure el Barça,
però t'estan vacunant allà
per poder tornar.
Això m'ho ha dit un amic meu
molt blaugrana
i he pensat
veure la vida com la veus tu
ha de ser apassionant,
no tot blaugrana.
I llavors,
l'altre lloc
que s'està estudiant,
atenció, eh?
Perquè també va de temples,
la cosa.
La Sagrada Família.
Va de temples, sí senyor.
Compte, eh?
Perquè un paradís
arqueològic,
no arquitectònic,
arqueològic, no,
arquitectònic, eh?
Arqueològic ho serà
d'aquí uns quants milers d'any.
Sí, sí,
no, perquè esperem que no caigui.
Però arquitectònic com aquest
és una de les meravelles,
jo crec, del món.
No està reconeguda com a tal,
però és que no n'hi ha.
Com aquesta Sagrada Família,
no n'hi ha enlloc.
Doncs podria ser,
què compleixen aquests dos llocs,
que són molt amplis,
que poden tenir bona ventilació
i que permetrien això?
Que ningú digui,
Clar, ostres,
aviam si em vacuno el Camp Nou o la...
No, això està en estudi.
Això està en una fase molt inicial.
Però és veritat que,
com que hi ha la possibilitat
que esperem que en un futur
no massa llunyat
puguem fer vacunacions massives,
s'estan buscant aquests espais.
No sé si s'ha denocut
algun de Sant Jús, no?
Potser a la Bonaigua,
o algun lloc així per fer vacunacions.
Home, sí,
però comparat amb aquests dos
que has mencionat,
quedem una mica...
de la població de Barcelona
que allà hi ha dos milions de persones.
Llavors,
també s'estan buscant centres,
no?,
d'acord
a la magnitud
de la població.
I aire lliure,
estic entenent?
No està clar,
perquè la Sagrada Família,
per exemple,
seria dintre.
Ah, dins de la Sagrada Família?
És que,
com que estem en una fase tan inicial,
és a dir,
evidentment d'entrada...
M'imaginava
les carpes aquestes blanques,
no?,
de...
Pot ser, pot ser.
Mèdiques,
però les provisionals...
Però és que no està clar,
perquè la vacunació massiva
aquí encara no està implementada.
És a dir,
de moment,
ja recordem,
comencen la segona tongada de vacunes,
que no la segona dosi,
que serà per persones vulnerables,
majors de 70 anys,
policies,
bombers i mestres.
Per tant,
ara està centrat en això.
Tenim les vacunes que tenim,
però com que en van arribant
cada vegada més
i se n'incorporaran més encara,
estem parlant
que fins a 5 marques
subministraran vacunes
i en poden sortir més.
Grifold,
John Johnson...
Llavors,
quan es pugui produir
la vacunació massiva,
si és que arriba aquest moment,
s'està estudiant
en quins llocs es podria fer
perquè,
per dir-ho així,
en un matí
poguessin fer
milers de vacunes.
I,
per tant,
a Barcelona
s'estaven estudiant
aquests dos llocs.
Quan t'he dit el Camp Nou,
no vull dir la gespa,
però...
s'hauria maco de veure...
Bueno,
no sé si la paraula és maco,
però si més no,
impactant,
veure allà...
Imagina't que ets del Real Madrid
i et diuen que et toca allà,
això és un problema.
O de l'Espanyol,
o del Girona,
o del Manchester,
tant és,
no tothom que viu a Barcelona
és del Barça,
no?
O la ciutat de la Manchester
a vacunar-me...
No,
però vull dir que no tothom
que viu a Barcelona
o és del Barça
o és del Madrid.
No, no,
vull dir,
aquests dos són els dos llocs
pintures que us he posat
perquè s'estaven estudiant
i he pensat que com a mínim
eren curiosos
i era una secció
una mica diferent
que sempre parlem
a vegades de drames
i tragèdies.
La més fosca de la Covid.
Vosaltres on ho posaríeu
a Roda de Ter?
No ho sé,
la veritat,
aquí és que
és un poble molt concentrat,
vull dir,
que l'extensió de Roda
no és gaire gran,
però també podríem anar
el mateix,
camp de futbol,
mira,
nosaltres tenim,
per exemple,
la zona de les piscines,
sí,
tenim la zona de les ciades exterior,
tenim la zona de les piscines
que evidentment
les piscines tancades
allà fora,
aquells jardins
queden abandonats
tot l'any.
Vull dir,
no ho sé,
però m'ha fet gràcia
perquè dius,
home,
si et vacunen
a l'interior
de la Sagrada Família,
com a mínim
l'espectacle visual
el tens,
perquè veure
la Sagrada Família
és espectacular,
no ho oblides
en la teva vida.
I els grans culers
aquests que troben
a faltar al Camp Nou
i que ho enyoren,
poder-te vacunar allà
també ha de ser
molt xulo
i molt divertit.
Tu dic que suposo
que aquests culers
a més socis
preferirien entrar
en una entrada
amb les pipes
i per seure per veure un partit.
Sí, però clar,
representa que et vacunen
i que com que aniria massiu
vol dir que en poc temps
podries tornar.
Llavors,
clar,
dependre com vagi.
Recordem que l'objectiu
és que l'estiu sigui normal,
eh?
L'objectiu és que l'estiu
sigui normal.
Agafaré aquest podcast,
Joel,
m'ho apunto ara mateix
per el 1 de juliol
que seguirem fent programa,
esperem.
Jo,
a mi l'estiu és amb Sant Joan,
però com vulguis, eh?
Bé,
doncs va,
vinga,
també,
ens fa Sant Joan,
posarem aquest podcast,
aquest trosset,
no sé si s'aconseguirà.
És a dir,
si seguíem amb la dinàmica
que portàvem,
no s'aconsegueix.
Evidentment,
com que incrementes
els subministradors de vacunes,
clar,
a més dosis,
més possibilitats
de vacunar més persones,
no?
D'entrada,
t'has tret de sobre
tota la gent de les residències
que ja,
per dir-ho així,
han quedat fora de perill.
Llavors,
i els metges,
els sanitaris també estan vacunats.
Van dintre d'això,
que per cert,
hi va haver una polèmica
perquè s'havien vacunat
algun sanitari,
no?
Que,
partit,
que és pediatra
i fa l'alcalde.
I es va generar una polèmica
perquè diuen,
s'ha volgut que ha anat un polític.
Dius,
home,
és que és pediatra,
saps?
Dius,
la població en les petites
no és alcalde full time,
no és una dedicació exclusiva,
al contrari,
segueixen treballant.
Llavors,
no sé si serà la culpa
per haver-se vacunat
quan en realitat
és un pediatra.
Però bé,
va ser també una d'aquestes coses
que te les mires i dius,
potser no tot val en campanya, eh?
Joel,
passem a un altre tema
que ens havies comentat també al principi.
Hem de parlar d'art
en aquest sentit.
De parlar d'art i llibertat.
Exacte,
d'art i llibertat d'expressió.
Parlem primer,
si et sembla,
del raper Pablo Hasél
que va ser condemnat
per analtir el terrorisme
i injurir el rei,
segons la condemna, diguéssim.
Val a dir també
que ell no fa massa.
De fet,
el 28 de gener
publicava al Twitter
i llegeixo textualment
M'han dado 10 dies
per ingressar en prisión.
Al final,
no ha habido
la suficiente solidaridad
per parar esto
que nos afecta a la mayoría
que no tenemos garantizada,
com deies,
la libertad d'expressión.
Van a encarcelarme
por contar hechos objetivos
pero jamás van a doblegarme.
Explica'ns una mica
en quina situació
es troba aquest cas.
Sí, de fet,
Pablo Hasél
se li va notificar
al seu advocat
o al seu procurador
aquesta sentència
però el que es deia
és que se li havia de notificar
personalment
i no havia passat.
Llavors,
no sabíem ben bé
quan començaven aquests 10 dies
però era evident
que si no en faltaven dos
no ens en faltaven 3
per dir-ho així.
Perquè si l'has tenut...
vull dir,
si són 10 dies
des de la data de notificació
li ha notificat a l'advocat
i a tu no
el que vull dir
és que potser tarda
en dos dies més o tres
però que no t'esperis 3 mesos.
Llavors,
aquí va començar també
un rebobori
a les xarxes socials
per intentar evitar-ho.
Ahir es va firmar un manifest
entre altres persones
el signe Joan Manuel Serrat
per exemple.
Que ha comportat
una allau de crítiques
perquè el mateix Pablo Hasél
va dir
que ell no aniria a la presó
ni tampoc a l'exili
que l'haurien de buscar la policia.
Faig un petit parèntesi.
Quan una persona
ha d'ingressar a la presó
que és la part més jurídica
quan has d'ingressar a la presó
et donen 10 dies.
Què vol dir?
Que tu voluntàriament
pots ingressar
dintre d'aquests dies
el que tu vulguis.
Tu vas directament a la presó
amb l'ordre
i pots entrar.
Per què sol donar aquest marge?
Sembla una tonteria
però m'ho han preguntat
per què donen aquest marge
de 10 dies?
Doncs home,
perquè et puguis deixar
el que seria la vida
una mica reclada, no?
Si has de...
No sé,
si tens familiar-se càrrecs
si la feina
si la casa
doncs que tinguis
un petit marge.
Això evidentment
no es compleix
amb qui ja està
en presó preventiva
perquè directament
et posen a la presó
i fas el judici
si no t'han deixat anar
des de la presó.
Vas i vens
de la presó
per fer el judici, no?
Però es donen aquest marge
que sempre sol ser així
si la persona
no està empresonada.
Llavors,
Pablo Gassel va dir
que no ho faria
i hi ha hagut una nada
de solidaritat
i de protestes per ell.
On ve la sorpresa?
Doncs la sorpresa ve
que el Ministeri de Justícia
anuncia
una reforma
del Codi Penal
per evitar
que casos com el seu
passin.
I a tot això
provoca una pugna
amb Podemos
soci de govern
perquè presenta
una proposta
al Congrés dels Diputats
no m'ha dit el Parlament
però això és Congrés
dels Diputats
per modificar també
i no només modificar
sinó
carregar-se l'article
que parla
d'injúries a la corona.
Torno a fer un parèntesi,
vale?
Aquest capítol
d'injúries a la corona
si jo ara
Mireia
t'injúrio
és a dir
dic certes coses
que danyen el teu honor
la teva reputació
i que a més a més
són falses
tu em podries
demandar a mi
podries portar als tribunals
i llavors ja veuríem.
Però si això ho fas
contra la Casa Reial
té una pena superior.
Què passa?
Que aquí
les grans institucions
grans
dels drets civils
dels drets i de les llibertats
consideren
que hauria de ser
el contrari
és a dir
una persona
que per la seva
rellevància pública
per el seu càrrec públic
parla del rei
parlo del president
del govern
parlo del cap
de l'oposició
persones públiques
que públic
vol dir
de servei públic
de càrrec públic
és a dir
Leo Messi
evidentment és públic
però no és un càrrec públic
doncs
estem parlant del rei
per exemple
en aquest cas
doncs
que l'axitud
amb la que s'ha d'entendre
aquest article
hauria de ser
tot el contrari
és a dir
que hi ha d'haver
més llibertat
d'explicació
per criticar
aquest tipus
de persones
amb la monarquia
Espanya passa
exactament al contrari
està més penat
si t'estàs dirigint
contra la Casa Reial
llavors
Podemos
el que proposa
és suprimir
aquest capítol
sobre la corona
carregar-se
i per tant
eliminar
aquestes injúries
compta
perquè jo avui
he llegit un que deia
ah perfecte
llavors
dir segons
que sobre el rei
no és delicte
per això
t'he fet aquesta prèvia
Mireia
que jo deia
si jo dic
segons que
de tu
tu em pots demanar
si el capítol desapareix
les injúries
continuen
que això ningú es pensi
que llavors ja és
carta blanca
no
és a dir
que anirà pel mateix lloc
que qualsevol altre ciutadà
es regularà exactament igual
però l'objectiu
que demana
no
Human Rights Watch
i tot això
és
per exemple
obrir una mica més la mà
encara
és a dir
el que podria ser injúria
molt justa
per dos particulars
dos ciutadans normals
que amb una persona
d'aquesta entitat
no sigui així
que encara es permeti
una mica més
sembla que hi ha cert consens parlamentari
per tal de fer aquesta modificació
és una modificació
que s'empara
amb la llibertat d'expressió
i a més a més
parlaves d'art
te'n recordes
quan hem començat aquest tros
que m'has dit
art en aquest cas
musical
perquè ell és cantant
és rapé
però sí
és una forma d'art
doncs
i a part d'això
parlarem d'art urbà
per què?
perquè ell a Barcelona
va ser notícia
espera que volia afegir
un punt també
havies mencionat
que hi havia
que hi havia
diferents
cantautors
cantants
personatges públics
diguéssim
del cinema
en fi
de les arts escèniques
entre d'altres
volia afegir
van haver-hi
gairebé
no sé
comptar-los tots
però no sé si eren
gairebé una cinquantena
de personatges públics
entre d'altres
Javier Bardem
hi havia també
Pedro Almodó
per tots aquests
que firmaven
aquest manifest
aquest text
el sector més de la cultura
correcte
sí senyor
Lluís Tossar
Paco León
no sé
Willy Toledo
és que per dins
eren uns quants
Fernando Trueva
és important
perquè el que s'està intentant
és conquerir drets
aquí
Ismael Serrano
en fi
s'està intentant
conquerir un dret
i els drets es conquereixen així
amb reivindicacions
pacífiques en aquest cas
i per tant
és important
aquesta
que ja s'han sortit
molta gent a la palestra
perquè justament
es reclamava
que hi havia un sector
que portava
molt de temps silenciat
i sembla que
el que ha passat
amb Pablo Hacer
ha provocat
l'efecte contrari
i el que et deia
de l'art urbà
et volia preguntar
també abans d'acabar
clar
comentaves
que pot ser
que aquest codi penal
sigui revisat
sigui canviat
però en tot cas
Pablo Hacer
amb ell
això
li en convirà
d'alguna forma
el tocarà
d'alguna forma
o ell mantindrà
la seva condemna
no no
el tocarà
perquè
hi ha dos
és a dir
si tu ets condemnat
o condemnada
per un delicte
que has comès
i que resulta aprovat
i que tal i igual
vull dir
només et poden condemnar
pel que ja has escrit
en el codi penal
abans que t'ho facis
és a dir
si avui
passar un semàfor en verd
no és delicte
i demà ho és
si jo avui he passat
el semàfor en verd
demà no em pots dir res
si demà passa a ser
un delicte
he posat un exemple
molt tonto
però perquè entenguem
que quan tu estàs fent
el que toca
per molt que després
canviï
no t'afecta
per tant
què vull explicar amb això
quan el codi penal
de reforma
imagina't que el delicte
que ha comès Pablo Hacer
en lloc d'una condemna
de dos anys o tres
passa a ser de deu
ell tindria la mateixa pena
que ha tingut ara
perquè l'ha jutjat
segons els fets
que ha comès
en aquell moment
per la pena
que en aquell moment
tenia estipulada
el moment de la comissió
del delicte
però no passa
el mateix
quan és a l'inversa
què vull dir
si ara està tres anys
i aquesta condemna
desapareix
amb la modificació
aquí està permès
aplicar-li la modificació
perquè s'entén
que la societat
ha evolucionat
superant
una certa condemna
una certa pena
una certa infracció
i que per tant
si allò ja no està considerat
com una falta
o com un delicte
no pots mantenir a la presó
una persona que va cometre això
per tant
imaginem-nos que les injúries
a la corona
desapareixen
que és el que demana
Podemos
i ella és a la presó
la seva condemna
amb lo relatiu
a la injúria
i la corona
cau al moment
directament
cinsta
i cau
i per tant
només se li mantindria
l'enaltiment al terrorisme
si aquest article
no es modifica
no sé si m'he explicat
mira ja sé que és una mica
complicat
però són els dos conceptes
quan tu reformes
el Codi Penal
tot el que incrementa
de delictes
no pot afectar mai
els que ja estaven
complint condemnes
o que
o estaven encausats
no cal que hi hagi sentència
imagina't que hi ha una persona
amb un procediment
i aquell delicte augmenta
com que la comissió
del delictes anterior
no se li pot augmentar la pena
s'ha d'aplicar l'anterior
però si passa al contrari
les penes es redueixen
o desapareixen
sí
llavors sí que s'ha de tenir en compte
recordeu un mantra
en el dret penal
que és
l'indubio pro reo
que és
en cas de dubte
a favor sempre
del reo
que és
la persona causada
empresonada
per tant en aquest cas
s'aplicaria
i en canvi
no pots aplicar mai
el que en llatí
es diu
una reformatio impeius
que vol dir
una reforma empejoritiu
una reforma que perjudicaria
no sé si m'he explicat
sé que és un concepte molt tècnic
però a Pablo Hasél
li pot afectar
perquè si verdaderament
desapareix aquest delicte
aquesta part de la condemna
també li ha de desaparèixer
una altra història
és que els terminis
amb els que treballa
el Congrés dels Diputats
arribin
quan ell ja estigui de presó
perquè evidentment
si li han donat 10 dies
només
encara que vagi molt ràpid
com que no hi ha
ni l'avant projecte
s'ha presentat una instància
s'ha presentat
una proposició
no de llei
llavors
s'ha de fer tots els tràmits
parlamentaris
i s'ha d'aprovar
no passaran 10 dies
això ho tenim assumit
no passaran 10 dies
per tant podria ser
que aquesta persona
hagués d'entrar
en presó
i en cop a la presó
es produeixi
aquesta reforma
és exactament el mateix
disculpa
que quan parlem
dels presos polítics
i del tema de sedició
que es parla
d'una reforma
del delicte de sedició
els hi afectaria
si ja estan condemnats
doncs els hi afectaria
si aquestes penes baixen
interpreten d'una altra manera
que els hi afavoreix
si és el contrari
no els hi afecta
és a dir
si els que ara
estan condemnats a 9
haguessin de passar 15
no els hi afecta
es mantindrien en 9
però si els que estan en 9
passarien a 3
s'aplica automàticament
doncs sí Joel
sí que queda clar
almenys el dubte
que t'havien traslladat
i ara sí
connectant aquest art musical
podríem dir
amb un art més urbà
com va ser aquest grafiti
famós grafiti
que només es pot veure
a les xarxes
perquè ja no queda físicament
gairebé ni un paperet
o res
un tros de pintura
d'aquest famós grafiti
de la cara del rei
amb diferents expressions
al voltant
també apuyant
a Pablo Hasél
retirat per la Guàrdia Urbana
de Barcelona
Joel
el va fer retirar
l'Ajuntament
bàsicament
perquè estem en campanya electoral
es va retirar
el que ets deia
era la cara del monarca
no de Felip
si és
sinó de Joan Carles
primer
i tenia
doncs un cartell
que es va lladre
en castellà
i llavors tenia com fletxes
clavades amb els colors
de la república
i això
llavors hi havia com moltes paraules
de coses que havia pogut fer
presumptament
que són les cançons
de Pablo Hasél
llavors aquí
es va retirar
i va desencadenar
una allau
de crítiques
a les xarxes socials
llavors ja sabeu
el que és Twitter
tampoc cal que ho expliqui
i evidentment
molts es van dirigir
contra l'alcaldessa
de Colau
que ha demanat
que es torni a pintar
perquè considera
això és el que va explicar
que era un error
haver-ho tret
i que tornava a tentar
el tema
de la llibertat d'explosió
per tant tornem a entrar
la pregunta és
per què aquell mur
en aquella zona
que és famós
també pels grafiters
de tots els grafitis
que hi ha
hi ha molts diversos
i de diferents colors polítics
només es va anar
a treure aquest?
doncs és una molt bona pregunta
molt bona pregunta
perquè la dreta i l'esquerra
es veu
que hi ha molts grafitis
que continuen sent allà
sí
sí sí
és exactament així
el tema és que estem
en campanya electoral
que és el monarca
que hi ha això
de les injuris
a la Casa Reial
això molt possiblement
ho hauríem de preguntar
a l'Ajuntament de Barcelona
deixa'm que et posi un exemple
molt breu
re, en 20 segons el tenim
jo recordo que hi va haver
gent condemnada
per cremar fotos del rei
us en recordeu?
sí senyor
aquest tema va acabar
a la Unió Europea
va acabar a Estrasburg
i què van dir?
que no és delicte
i ara resulta que
es fa molt sovint
perquè no és delicte
i una forma de protestar
és aquesta
i no hi ha condemnes
doncs és exactament
el que estava explicant
no?
les va reformar
a instàncies
aquest cas
de la Unió Europea
i ara no està apanat
llavors
el dret és viu
sempre es diu
que es modifica
avança com la societat
recordem que fa
x anys
50
doncs les dones
no podien votar
per sort també
s'ha superat això
fa no sé quants anys
doncs els homosexuels
no es podien
no es podien casar
per sort
s'ha superat
també això
i com tantes altres coses
que s'ha superaran
fa quatre dies
vam parlar aquí
de la llei de l'eutanàsia
que també tirava endavant
i ara s'està valorant
doncs aquests canvis
per augmentar
no em sortia la paraula
augmentar els límits
de la llibertat d'expressió
que no és una paraula
que m'agradi
això d'augmentar els límits
a mi m'agradaria dir
que al final
el que s'està
és donant també
més seguretat
a les persones
i se'ls està ampliant
el seu àmbit
de drets i llibertats
que sí
el dret a la llibertat d'expressió
és un d'ells
però
que els de cantar
que et pot agradar o no
et pot agradar la cançó
et pot semblar el xurro
et pot agradar com canta
et pot agradar com no canta
el que sigui
però que no et pugui comportar
una pena de presó
i evidentment
amb alguna sèrie de límits
que és el que
els juristes
ja no parlo dels polítics
estan demanant
que s'han de mantenir uns límits
però
que no pot ser
que perquè li diguis a una persona
pam
directament hi vagis
perquè aquí el tema està
en que si en lloc de dir-li
al monarca
li deia el president del govern
no hauria acabat igual
i això
és el que no està clar
Ara sí
últim tema
que ens han volat els minuts
ens queden un parell de minutets
per parlar d'aquest segon impeachment
que s'hauria començat a fer
a ja l'expresident Donald Trump
s'hauria començat a fer
quan encara era president
recordem també una mica
tota la revolta
per no reconèixer finalment
a Joe Biden
l'actual president dels Estats Units
en quin punt es troba
aquest segon impeachment?
Doncs aquest tema ja tira
és a dir
ara ja està el Senat
que vam explicar
aquell dia
quins eren les fases
Congrés, Senat
doncs ja està el Senat
i ara aquí
és on està de debatre del tot
si tira endavant del tot
i per tant
l'impeachment
té vies
que sembla que pot prosperar
perquè a més a més
el suport a l'impeachment
a l'artes de població nord-americana
ha augmentat 10 punts
respecte a l'últim
perquè és el segon de Donald Trump
primer vegada
la història que passa
i per tant
ara ja ha arribat al Senat
Trump confia
que els republicans
el salvaran
però existeix el dubte
hi ha n'hi ha uns quants
que ja han anunciat
que sí
que aquesta vegada
hi donaran suport
allà també hi ha un debat
important
sobre la llibertat d'expressió
tornem-hi
s'han recuperat
el discurs de Trump
del dia de la sala
al Capitoli
per analitzar
si verdaderament
ell va instigar
la insurrecció
per dir-ho així
va instigar
la sala al Capitoli
o simplement
es referia
quan va dir
heu de lluitar
si no perdrem el país
per no sé quants anys
heu de lluitar
fins a la mort
heu de seguir
estan parlant
de si aquestes frases
eren simplement
les típiques frases
motivacionals
que es poden dir
o bé eren
una verdadera instigació
salteu al Capitoli
i atureu aquesta votació
el debat és viu
allà també
i molt viu
i s'està discutint molt
el dret a la llibertat
també d'expressió
Estats Units
és un dels països
que ho té més sagrat
aquest tema
i per tant
el debat és profund
i volen valorar
si verdaderament
aquestes paraules
eren o no
un objecte
de l'impeachment
que a dia d'avui
està tramitat
i avançant
doncs ho seguirem Joel
igual que la resta
de temes
que ens has portat
avui ara
s'ho hem de deixar
aquí divendres
tornem amb aquesta actualitat
del panorama polític
i també Covid
com sempre
gràcies per passar per aquí
i una abraçada
cap a Roda de Ter
Joel
a vosaltres
que vagi molt bé Mireia
adeu
reu
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs bé, sabeu que el pròxim 13 de febrer
és el Dia Mundial de la Ràdio
i al principi del programa us havia anunciat
que no només parlarem una mica de la història de la ràdio,
de la ràdio catalana en aquest cas,
sinó que també parlarem de llibres
que posteriori han escrit els locutors
o presentadors o periodistes que s'hi han dedicat.
Per això avui l'espai,
per això que digui, saludem primer l'Oriol Seneu,
ja que el tenim al telèfon.
Oriol, bona tarda.
Bona tarda a tots.
Bona tarda, Oriol.
Feia una breu presentació una mica del que ens portaràs avui,
ràdio i llibres, en aquest espai de Llibre Vell al Bon Consell.
Ràdio, perquè estem fent ràdio i llibres,
perquè també és l'espai que ens portes tu.
Així que és una fusió estupenda.
Sí, sí, sí, sí.
I de fet, no sé si ens donarà per avui
i inclús pel pròxim programa.
O sigui, fer un sàndwich del dia 13
que ens queda aquí al mig
i poder parlar-ne els dos dies.
I sí, és això.
Anem a fer el nostre particular homenatge, no?
Aquest a la ràdio que per això venim,
per això en parlem,
per això l'escoltem
i arreu del que has dit, no?
Dia Mundial de la Ràdio, el dia 13,
i què he estat fent?
Doncs buscar una miqueta la història,
com comença la història de la ràdio a Catalunya
i la idea d'anar a buscar presentadors,
locutors de ràdio que, a més a més,
hagin escrit lliures.
I a partir d'aquí,
anem a començar a explicar.
Doncs vinga.
Sí, la ràdio,
o el que s'anomena
els primers radioclubs,
que és com va començar més o menys tot aquí,
daten del 1982,
en una època que aquests radioclubs,
gent que els agradava la ràdio,
van començar a emetre
i a posar les bases
del que serien les primeres ràdios d'aquí a Catalunya,
de les quals destaquen
Ràdio Terrassa, Ràdio Sabadell
o Ràdio Manresa, per exemple, no?
I el més destacat en aquella època
i el que segurament és el 3 de sortida total
és quan l'any 24, 1924,
es funda la primera estació radiofònica
que és Ràdio Barcelona.
Ràdio Barcelona ja ens sona, no?,
de quan comences a rebuscar
a la història
o vells locutors
que anomenen els seus inicis
per a Ràdio Barcelona.
Aquí trobem
el primer locutor
que va hi haver a Ràdio Barcelona
aquest 1924,
que és Josep Torres i Vilalta,
que en aquella època era conegut com Toresqui.
Es veu que aquest home
era un còmic,
ventrílog també,
i el van escollir per ser
el primer locutor
d'aquesta ràdio,
de Ràdio Barcelona.
I, com a primer locutor,
ja és el primer que trobem
que també va escriure un lliure.
Molt senzill el títol,
que es diu
Vida i acudits d'en Toresqui.
O sigui,
en Josep
es va crear aquest nom artístic
i arrel dels acudits
i tot el tema més còmic que feia
va crear i va publicar aquest llibre.
O sigui,
només començar
ja trobem un primer locutor
que treu llibres.
Ara estic pensant
que et hauria de fer, Oriol,
tinc feina.
Veus?
Has comentat,
bueno,
ràdios locals,
en aquest cas,
Ràdio Sabadell,
Ràdio Manresa,
Terrassa,
quines altres cadenes
o quines altres ràdios
també van ser,
diguéssim,
no sé si pioneres,
però destacades?
Sí, sí, sí.
De fet,
Ràdio Barcelona,
que ara comentàvem,
és el que actualment
coneixem com a cadena cera
a Catalunya.
I,
justament,
quan era Ràdio Barcelona,
i van passar
noms destacats
de la ràdio
i de la cultura,
on hi trobem
un clàssic,
en Ramon Escamilla,
que als anys 70
va tenir un programa
que es deia
Radioscope
i
en Ramon Escamilla
el recordem molt
relacionat
amb la nova cançó
d'aquella època
i va escriure un llibre
que es deia
Bon dia Catalunya
a Salvador Escamilla,
on és una miqueta
la seva biografia
i alhora relata
la vida
de la societat catalana
dels 40 anys
últims
d'en Ramon Escamilla
o de la professió
i
on es mostra
i relata
també
aquesta relació
amb la ràdio
i la relació
amb la música
i amb el món
cultural.
Vull dir que
en tornem a trobar
un altre
que a més a més
és ben destacat.
Jo recordo
els meus pares
parlant
de Salvador Escamilla.
I també és a Ràdio Barcelona
on l'actual
cadena
a ser
on un dels comentaristes
podien dir
més
no importants
sinó
més recordats
per la seva dialèctica
per la seva
cridòria
també
que va passar
també per
Ràdio Barcelona.
Sí, Joaquim Maria Pujal
tots el coneixem
va ser el primer
locutor
en narrar
futbol català
després
de
de l'època franquista
ho va fer
a Ràdio Barcelona
i
és un periodista
que jo
el destaco
molt
perquè
sempre ha estat
molt curós
amb la llengua
i amb la utilització
d'aquesta
i la bona utilització
d'ella
i de fet
és professor
d'universitat
i
com a professor
d'universitat
va
va fer
una
com en diria
una
una conferència
ara
una conferència
que d'aquí
em va crear
un llibre
que es diu
Llengua i esport
entre la creativitat
i l'adequació
ja el títol
ho diu tot
el que estàvem destacant
ara
ha locutat
partits del Barça
tots els que puguis
imaginar
té més
ha tingut
aquesta creativitat
que posen
el títol
per
saber
explicar
el que ell
veia al camp
amb els seus ulls
transmetre-ho
per les zones
radiofòniques
però a més a més
adequant
i fent
la cura
tenint cura
del llenguatge
per això
el destaco tant
i d'això
em va fer un llibre
i de fet
m'ha cridat l'atenció
i seria interessant
poder anar
rebuscar
com va ser
aquesta conferència
que va
que va fer
alhora
és un periodista
que
ha estat crític
també
amb el periodisme
i d'aquí ve
un altre
un altre llibre
que va treure
aviam si dic bé
el nom
que se l'estrà
Eichnallumma
Eichnallumma
on fa crítica
d'un
del periodisme
precisament
seria
saps que
és ambulància
és a dir
escrit i llegit
al revés
sí
correcte
correcte
sí sí sí
aquí la gent
no es pot imaginar
més la paraula
exacte
exacte
de fet
diu que
és una faula
és una intenció
provocadora
sobre el comportament
de les persones
a la societat actual
que és comparable
a la que ens passa
als automobilistes
quan estem
a la carretera
i
el que ve
a fer
amb aquest llibre
és autocrítica
de la praxis
comunicativa
o la manera
en què
ha de divulgar
i com
com ha de ser
de divulgatiu
la teva manera
de comunicar-te
i és interessant
tornem al mateix
rigorós
amb la llengua
rigorós i crític
amb la professió
que sempre
ho ha estat
jo crec que
aquesta és una
opinió
personal
que aquesta
el ser així
de rigorós
ha fet
que
moltes propostes
que li han fet
de televisió
que sempre
se n'han parlat
i de ràdio
potser no
s'hi ha d'entrar tant
perquè
jo crec que
la seva rigorositat
xocava també
amb
amb el que li
proposaven
crec jo
no sé si volies
destacar
algun altre llibre
més d'ell
o passem a parlar
d'altres ràdios
o en aquest cas
una ràdio associació
exacte
ràdio associació
de Catalunya
que
ara
ho associem
directament
a RAC1
perquè realment
és així
no ve de
no neix
el 2010
quan ara
coneixem RAC1
com la coneixem ara
neix el 1924
1924
neix
ràdio associació
de Catalunya
evidentment
van passant el temps
hi ha el franquisme
pel mig
i
associat
amb temes
ja
més comercials
més
moderns
és quan neix
RAC1
pròpiament dit
com el tenim entès
ara
a partir del 2010
però sí que és veritat
que ràdio associació
de Catalunya
neix
el 1924
i d'aquí
rebuscant
he volgut destacar
perquè actualment
hi ha un parell
de presentadors
i locutors
que han tret llibre
un
seria
potser
la novetat
més
més gran
i més nova
que hi ha hagut
a RAC1
aquest any
any i mig
que va ser
quan van fitxar
l'any passat
amb Marc Giró
doncs Marc Giró
que sempre s'ha destacat
per
dir
i
explicar
el
el bon galant
el saber fer
treu un llibre
que es diu
el manual
de les bones maneres
que ja va a acorde
amb el que
amb el que ell fa
no?
ja amb les diferents
dits
ha fet protocols
que te li agraden
exacte
que també l'explica
l'està passant
a TV3
als vespres
exactament
sí sí sí sí
que al final
és
ell
i creu
amb això que explica
amb les seves aparicions
que fa
i que plasma
aquestes bones maneres
però d'aquí ha creat
també
un personatge
que evidentment
està traient rèdit
i que també
és interessant
i
ja que en treu rèdit
a la televisió
a la ràdio
també plasmaro
amb un llibre
el manual
de les bones maneres
sí sí
hi ha molts noms
que sonen
òbviament
és impossible
que algú
digui qui és Pujal
o qui és Mar Giró
i segurament
pensarà mateix
quan diguem ara
Albert Hom
no?
Albert Hom
correcte
ja fa temps
que em va treure
de llibres
però sí que és veritat
que no me'n recordava
i ara
aquests dies
rebuscant
sí que
sí que m'ha
m'ha refrescat
la memòria
un es diu
Coses Meves
diu que
és el llibre
més personal
que ha fet
Albert Hom
i diu que
és un llibre
per entendre
unes quantes coses
del país
i la societat
on vivim
evidentment
ja fa un temps
que el va escriure
per tant
ens hauríem de remuntar
en aquella societat
que vulguis que no
si fa
no el tinc
ben ubicat
però si fa 6, 7, 8 anys
doncs en aquella societat
on va escriure
el llibre
diu que és un llibre valent
incòmode
i divertit
i que diu
allò
que no diríem mai
dels nostres polítics
de la relació
entre Catalunya i Espanya
el Barça
la Caixa
el caos
dels aeroports
bueno
diferents coses
una mica
exactament
exactament
els drats bruts
que
ja està bé explicar-los
ja està bé explicar-los
que si no
ens quedem
amb el que ens volen
fer entendre
o que ens quedem
i sempre va bé
rascar una miqueta
doncs sí
i sé que
tenim altres punts
també deies al principi
Oriol
que seria un espai
que segurament
hauríem de desdoblar-lo
en dos dies
i crec que sí
que haurà de ser així
si volies fer una última
pinzellada
en aquest últim minutet
que ens queda
mira
jo
ja no per destacar
ja que parlem
hem estat parlant
dels inicis
ara no
em desvio una miqueta
però
he trobat un llibre
que es diu
Barcelona
capital de la ràdio
sempre s'ha dit
que
Catalunya
el tema
de la ràdio
ha
estat
ha deixat
molta petjada
i
és un llibre
que
és escrit
per diversos autors
i
indica
precisament
el que hem comentat
a l'inici
de ràdio
Barcelona
la ràdio catalana
la ràdio associació
de Catalunya
i
explica
la història
del 1924
al 1939
llavors
seria interessant
per qui
a part
que vulgui
veure
llibres
que han fet
els locutors
llibres
que parlin
d'aquesta història
de la ràdio
destacaria
destacaria
aquest
i junt
amb aquest
em vaig trobar
un altre
que es diu
es diu
espera que
me'l poso davant
Dones de ràdio
de
Sílvia
Espinosa
Mirabet
primera dona
que surt
en aquest espai
avui
exacte
per això
també
ho volia
destacar
perquè
he anat
recopilant
i he vist
que
si te'n vas
als diferents
locutors
sempre te'n vas
al gènere masculí
doncs destacar
aquest
també
que ens explica
les primeres
locutores
de Catalunya
interessant
també
per completar
l'inici
de la història
de la ràdio
aquí a Catalunya
Déu-n'hi-do
Oriol
el repàs
que hem fet
això sí
anticipant-nos
aquest 13 de febrer
que serà
el dia
mundial de la ràdio
amb aquest Toresqui
o Josep Torres i Vilalta
hem passat també
per Salvador
en Camilla
Puyal
el famós Joaquim
Maria Puyal
Albert Hom
també
i ens en queda
Mar Giro
també
i ens en queda
uns altres
que els deixem
si et sembla
per quan ja
haguem celebrat
aquest dia
que serà
aquest dissabte
i el dimarts
vinent
seguim acabant
aquesta història
amb la relació
de la història
de la ràdio
amb els seus autors
i periodistes
així que
Oriol
moltes gràcies
a vosaltres
que vagi bé
bona setmana
adeu
adeu
de la història
dilat nova
no
Fins demà!
Fins demà!
Saps una mica de greu haver de tallar aquesta cançó i aquesta veu, LP, es diu Lost on You, el tema que va sonar molt i molt fort fa un parell d'anys i avui ens acomiadem d'aquest programa Capicua 696 amb aquest tema musical. Fins aquí a la plaça Mireia i fins demà que ens tornem a veure i a sentir. Adéu!