Som-hi en aquest ritme de la Chiara, tot i que no porta l'H, per tant serà Chiara.
Es diu Thinking About You i és el ritme que marcarà avui aquest programa de la plaça Mireia en directe des de Ràdio d'Esvern.
Benvinguts a tots i a totes.
I amb aquest tema us donem, com deia, la benvinguda en directe des de Ràdio d'Esvern.
Això és la plaça Mireia i fins les 7 de la tarda serem aquí amb vosaltres, aprofitant també aquesta cançó de fons.
Us comento què és el que us portem pel programa d'avui, programa número 612.
Obrirem, com sempre, amb aquestes notícies destacades del municipi a mans d'Imanol López i, seguidament, a partir de dos quarts de sis de la tarda, parlarem amb la Genira Romero.
Esperem també que vingui acompanyada de Carme Malaret i dieu, i per què?
Doncs perquè, precisament, demà inaugura una exposició a l'espai de lliure creació Carme Malaret.
L'exposició es diu Neckhead, és a dir, Coll i Cap, i té una mica de relació també amb aquestes dues paraules.
Ens ho explicarà amb més detalls la Genira.
I recordeu, demà, a partir de dos quarts de vuit, s'inaugura aquesta exposició a l'espai de lliure creació Carme Malaret.
I a partir de... bueno, a partir, no, a la segona hora tindrem amb nosaltres els nois més cinèfils.
Avui ens acompanyarà el Víctor, el Pol i l'Enric en aquesta tertúlia de cinema amb els nois més joves de la plaça Mireia.
I abans que s'acabi la cançó, a veure si em dóna temps, us volia comentar que avui, i ho vam dir fa un parell de dies,
avui és un dia mundial, cada dia és un dia mundial, òbviament, i ja sabeu que gairebé tot i gairebé tothom té el seu dia mundial.
Avui sabeu a qui li toca? Algú sap, en concret, avui quin dia mundial és? Us ho dic jo, no us preocupeu.
Avui li toca el pistatxo, el fastuc, sí senyor, avui és el seu dia mundial del pistatxo.
I res, us volíem explicar un parell de propietats o alguns dels beneficis que té per la salut.
Abans de res, dir-vos que l'arbre dels pistatxos, un dels més antics del món, originari d'Àsia,
creixen en les zones més seques, i és per això que li dona unes certes propietats, entre altres, afrodisiaques.
De fet, a Orient es considera... té aquest aroma que fa que es consideri un aliment afrodisíac.
A part d'això, el fastuc o el pistatxo, que sapigueu que les dues paraules estan acceptades pel diccionari,
aporta la luteïna, que és una proteïna que evita l'acumulació de colesterol dolent
i també evita alhora la pèrdua de visió i de cataractes.
Atenció pels que patiu, potser, de la vista.
I té també altes proporcions de coure i ferro, per tant, molt bo per combatre, entre altres, l'anèmia.
Així que ja sabeu, una cosa més, avui és el Dia Mundial del Pistatxo.
I amb això aprofito també per dir-vos que ja sabeu que ens podeu trobar al Twitter,
arroba PL, guió baix, mira ja, i descobrir, per exemple, el tuit on us explicàvem això del pistatxo
i d'altres coses que passen aquí en directe.
Fins demà!
I 5 i 11 de la tarda, crec que no us havia dit l'hora.
Moment per repassar aquests titulars del Diamants de l'Imanol.
Bona tarda, Imanol.
Bona tarda, Mireia.
Màninga, curta, repit.
En quina hora vivim, exactament?
5 i 11.
5 i 11.
Tu en quina hora vius? En un altre?
5 i 11.
5 i 11 també?
I uns quants segons.
Uns quants segons?
Espera, no, no, t'ho dirà ara.
5 i 12.
Ara, ara, ara, sí, ara, sí.
Moltes vegades saps que em pregunto si els nostres oients també tenen aquest rellotge, saps?
Si estan coordinats amb nosaltres, cronològicament parlant, o si són anacrònics totals.
Igual ho són, pobres, que no passa res, però a través nostre també es poden posar la franja horària correcta.
Informar d'això.
De fet, ara, si han estat atents, ahir 12, eren i 12, ara ja ha passat, ara ja no, no podem tornar.
No, però pensa que nosaltres estem coordinats amb el Big Ben. El Big Ben està tapat a Londres.
Amb el Big Ben, eh?
I nosaltres funcionem com a Big Ben.
Sí? És veritat, això?
Sí.
Avui, escolta la notícia.
A veure, a veure.
Que és una mica, bueno, un poble d'Anglaterra, poble de mala mort, no hi havia res, diguéssim, fins que a un grup, crec que han dit de estil mil persones, se li ha acudit posar TripAdvisor, que el caixer automàtic del poble, un caixer automàtic com qualsevol altre, eh?
Sí, sí, el caixer.
Li han posat les millors valoracions de tot Anglaterra.
A un caixer automàtic?
A un caixer automàtic.
Què passa? Ara la gent visita aquest caixer automàtic.
Però, a veure, un moment, les millors valoracions en quin sentit? En plan, presta un servei correcte, és amable, no?
Exacte, exacte, quines vistes, quin estil modernista, elegant, i, exacte, una mica així.
Sí, no sé, quan els meus comentaris, em sembla que les valoracions són sobre 5 a TripAdvisor i tothom n'he posat uns 5, 4 i mig.
És que llocura, és que llocura.
Sí, una miqueta. Entenc que és perquè volen que la gent visiti aquell poble, no? Pobre gent, els hi falten una mica de turisme.
És un típic lloc d'aquests que es diu Yorkshire, o no sé...
Ah, Yorkshire, d'aquí vénen els gossos, no?
Ah, tant qual. No, me l'ha inventat. No sé, ara no sé quin poble és.
Però existeix, eh, fora bromes.
Existeix, existeix, sí, sí, sí.
No, el Yorkshire, el gos i el poble.
Ah, Yorkshire, sí, sí, existeix, existeix. Ho sé, ho sé, però...
D'aquí ve el pernil, també?
És un poble ciutat que sona així. Yorkshire, Derbyshire, no sé...
No sé què, Shire.
Exacte, una mica així.
I com t'has de assabentar, tu, d'aquesta fita?
Ho han dit pels mitjans, jo aquesta cosa...
Ho han dit pels mitjans, eh? Se n'han fet ressò, inclús.
Mitjans oficials. Home, és que... Un moment, sí.
Bueno...
És això, és com si el rellotge de ràdio d'Esvern el convertíssim en el nòpic vent.
Jo ho dic...
Per a vosaltres ho és.
Jo ho dic com a proposta. Ara que...
Bueno, mira, ho hem de fer.
És que ho hem de fer. Ara m'he perdut.
Ho hem d'aconseguir que TripAdvisor digui que el rellotge és el nòpic vent.
És qui marca l'hora del món.
Però, un moment, gira-li la truita, no?
Creus que és el mateix poble el que entre ells, quants habitants són?
Sí, eren uns 3.000 i 1.000 van dir...
Exacte.
Bueno, allò que ho parles al bar i vinga, anima-t'hi, anima-t'hi, anima-t'hi, i vinga.
Les recomanacions aquestes van en funció de la gent que entra i deixa la seva bona recomanació
i fa pujar a la mitja del producte, del servei.
Per això fem una crida oberta.
Una crida oberta.
Una crida oberta.
Hauríem primer de crear el perfil d'aquest rellotge, pobre ell.
I no seria increïble?
Seria molt increïble.
I no seria increïble?
És una idea, jo la llenço així.
No, no, estem per això, estem per això.
Estaria bé que de cara a la setmana que ve ja tinguéssim visites per aquí.
Val, però això és una feina que m'estàs encarregant a mi?
Home, tu ets el responsable del màxim, jo vinc aquí a visitar.
Una cosa bona també que ha passat avui és que el perfil d'Instagram de Ràdio d'Esvern ha arribat,
atenció, als mil seguidors.
Com ho sents?
Precisament, la gent que necessitem per posar bones, com és, rewards, no ho sé.
Les reviews, no?
Reviews, això, no en surt d'ara.
Un reward és una recompensa, eh?
Bé, més aviat.
Igual podem donar recompenses a aquells que...
És que no sortien en anglès, ha sigut una cosa molt estranya.
Sí, sí.
Reviews, reviews.
Un aplaudiment pel teu anglès, pel meu Yorkside i també per aquests mil seguidors del perfil d'Instagram de Ràdio d'Esvern,
que ens queden molts enjustencs encara, eh?
Que han de passar pel perfil, arroba Ràdio d'Esvern, ja ho saben, de fet a totes les xarxes i Ràdio d'Esvern tot junt,
no té pèrdua.
No té pèrdua.
No, no es pot perdre la gent dient, és que no t'he trobat...
No, no estem aquí, és que som molt propers, som gent molt maca.
Ja posats a dir-ho, ho diem tot.
I modestos.
I modestos, el que més...
Comencem sent modestos i acabem sent gent maca, imagina't.
No m'expliquem més, no m'expliquem més.
Va, el que sí que ens ha d'explicar, Imanol, que bé que ho enganxem sempre, eh?
Això és un no parar.
Veig que no t'acabes de decidir per on començar, o sí?
És un titular llarg, és un titular llarg.
És un titular llarg.
Té matèria, té matèria, si et sembla.
Però comencem amb ell?
Vinga, va.
Sí, sí, estem preparadíssims.
El pròxim, 28 i 29 de febrer, divendres i dissabte, aquest divendres i dissabte,
vaja, tindran lloc les primeres jornades feministes a Sant Jús.
Una iniciativa engegada des de l'Espai Lila del Casal de Joves
que ha volgut programar una oferta d'activitats pionera dins dels actes que s'organitzen al municipi
al voltant del 8 de març, el Dia de la Dona.
Les jornades feministes pretenen, en aquest sentit,
obrir espais de debat al voltant del feminisme i de temàtiques que afectin a les dones.
En aquest sentit, les jornades reunirà en diferents tallers, xerrades,
debats, actuacions teatrals i projeccions cinematogràfiques.
La jornada divendres inclourà la presentació de l'activitat amb la presència de Gina Pol i Just Fosalva,
persones encarregades de les regidories d'igualtat i polítiques de gènere i de joventut,
respectivament, iniciant-se a partir de les 6 de la tarda.
A continuació, tindrà lloc una xerrada de tallers sobre el micromasclisme,
més tard, una nova xerrada sobre feminisme a Centroamèrica,
i per últim, s'oferirà la representació de l'obra de teatre Elles, Nosaltres.
Dissabte s'iniciaran les activitats al matí, a partir de les 11,
amb una xerrada al voltant de l'endometriosi.
Més tard, també s'oferirà una xerrada sobre el camí de les dones migrants a Europa.
A partir d'aquí, les activitats es reprendran a partir de les 5 de la tarda,
amb un taller sobre l'amor romàntic i el poliamor,
dirigit sobretot a un públic adolescent,
a l'hora que també s'oferirà, de forma gairebé paral·lela, un taper sex.
Per últim, es projectarà el documental Comandante Àrian,
amb una posterior xerrada sobre el moviment feminista al Kurdistan,
una activitat amb la que es clausuraran aquestes primeres jornades feministes a Sant Jus.
Escolta, molt bé per tota aquesta planificació, de fet...
Increïble planificació, eh? Jo dic, quina feina que hi ha darrere d'això.
A més, durant tota la setmana vinent, també, vull dir que hi ha activitats per a tothom.
A més, m'ha agradat molt aquest moment de taper sex.
Això crec que és una de les novetats, no em sona una mica que s'hagi fet altres vegades.
Sí, bueno, i de fet, la resta de xerrades, etcètera, també són novetats.
Tot és novetat.
Sí, sí, però anem al taper sex.
Anem al taper sex.
Bé, és interessant.
Anem al taper sex.
Anem al taper sex.
És interessant per obrir també la sexualitat també a tota la gent, no?
Que puguin descobrir altres maneres de conèixer-se a si mateixos
i compartir altres moments amb les seves parelles o amiguis, amigos.
Sí, i no, no, està bé.
M'ha agradat, m'ha agradat.
Jo crec que genera debats molt interessants.
Sí, totes, totes, eh?
Amor romàtic, poliamor, també endometriosi, és que costa molt de dir.
I de fet, molta gent, ho comentava ahir, estil, hi ha una xerrada sobre endometriosi.
I tothom, què és això?
A veure, explica'ns què és, Imel.
Què és això?
No, ara jo no m'enfangaré perquè la puc liar bastant part de, diguéssim.
Pensava que havies estat en aquestes converses.
No, sí, sí, he estat en aquestes converses i inclús he posat a Google què és.
Però, saps allò que dius, no te la juguis perquè no te la juguis.
Doncs una mica això.
Però vaja, que et posa precisament sobre taula de debats que això,
que no tenim presents en el nostre dia a dia i que realment ens afecta, no?
Doncs sí, no només el taper sex, m'ha fet gràcia per això,
l'hem comentat, òbviament, no?
Però hi ha moltes altres moments de xerrada.
De fet, Sofía Nogués també passarà per aquestes xerrades el mateix diumenge
en una altra activitat del Dia Mundial de la Natura.
Exacte.
En clau femenina, també.
Sí, és una mica barrejada.
Naturalment femení, eh?
Això sí que ja m'ha trencat una mica el esquema.
Però són, com bé dius, activitats una mica diferents.
En realitat, això, les jornades feministes,
tot i que estan incloses dins les activitats del 8 de març, diguéssim,
que ha programat l'Ajuntament,
són una activitat muntada per l'Espai Lila.
I són aquests dos dies, divendres i dissabte,
que tots dos culminen, el primer, amb una obra de teatre,
aquest Elles, que està, diguéssim, triomfant al Raval,
segons diuen, que cada cap de setmana o omplen.
Sold out.
Aquest teatre del Raval, sí.
i el dissabte, amb una pel·lícula,
també destacar que totes les activitats són obertes, gratuïtes, etcètera,
però aquestes dues activitats, el teatre i el cinema,
funcionen a partir de taquilla inversa.
És a dir, que...
Explica'l'hi ha això, per si hi ha algú que no ho sap.
que tu participes en aquesta activitat
i quan surts valores quin preu té
i aquest preu és el que pagues a la teva sortida.
O sigui, és totalment voluntari l'aportació econòmica final, no?
Totalment voluntari.
Si pots posar 0, 1, 2, 20, 100, 1.000, no?
El que consideris.
De com et pesa la botxaca.
Vinga, va, tenim el poble tanyit de color lila
durant els propers dies, a partir de, com deies, aquest divendres,
i encara queda, perquè a més aquí al programa també ens en fem ressò.
De fet, a Ràdio d'Esvern, que crec que l'haurem de pintar de color lila també,
tant just a la fusta al matí com aquí a la plaça Mireia,
ens estem organitzant també per enfocar aquest tema.
De fet, aquí tenim dues entrevistes
que les hem anunciat també a la plaça Mireia al Twitter
i que les anirem dient.
De fet, hi ha una que em fa especial il·lusió
perquè és un home parlant d'un llibre que parla de dones
i després també tenim una dona parlant d'un llibre que parla de nenes.
Així que tindrem una mica una varietat, com dir-ho,
de diferents òptiques d'aquest moviment feminista
que està aquí, està aquí amb nosaltres.
No li podem negar la seva existència every day,
no només ara al març.
No, home, no, només faltaria.
Tot i així, sí que ha de destacar que aquests actes
al voltant del 8 de març, diguéssim, s'inicien,
bueno, actes oficials, anem a dir-ho així,
tots els actes han de ser feministes.
Comencen aquest cap de setmana amb aquestes jornades feministes,
s'allarguen ben bé fins a finals de març,
així que ja anirem informant sobre tota la programació
que s'ha anat nutrint també de diferents entitats en aquest sentit.
Molt liles estem.
Estava pensant que ho es deia en anglès,
anava a dir pink, pink és rosa i lila.
Ah, pàrpel.
Pàrpel, pàrpel.
Pàrpel, pàrpel.
Pàrpel, reïn, pàrpel, reïn.
Pàrpel, pàrpel.
Anem a parparlar del següent titular.
Sí, prorreguin-se'ns, escoltis.
Anem a passar al següent titular.
I, Manol, veig que portes molta teca avui,
almenys veig les dues cares dels fulls.
Molta teca, molta teca.
Si fos iPad no ho veuria, veus?
Bé vist.
Vinga, demà celebrarà el ple ordinari d'aquest mes de febrer,
on es portarà a votació l'aprovació inicial
de l'ordenança de mobilitat sobre MMPs
que està elaborant l'Ajuntament
i on també es plantejarà la candidatura de Sant Just
com a ciutat amiga de la infància.
En altres aspectes, també es votarà la retribució adicional
per aquest exercici 2020 dels i les membres de la corporació,
entre més temes inclosos a l'ordre del dia.
Pel que fa a la nova ordenança municipal de mobilitat,
recordem que l'Ajuntament està elaborant aquest document
per tal de regular la circulació de bicicletes,
vehicles de mobilitat personal i cicles de més de dues rodes.
Fins al 21 d'octubre del 2019,
l'ordenança s'havia sotmès a consulta pública
per tal que la ciutadania, les organitzacions i les associacions
poguessin fer arribar opinions i suggeriments
i, posteriorment, es va presentar
en el marc del Consell Municipal de Mobilitat.
Una iniciativa que veu d'un plantejament previ de l'AMB
que l'octubre del 2018 va fer una proposta d'ordenança de mobilitat
per a aquest tipus de vehicles.
Un document que es podia assumir
des de les administracions locals
i que Sant Jus ha volgut adaptar a les pròpies necessitats
i aprovar-lo a través del ple.
Escolti, una pregunta...
Si no més una, encara no.
Sí, vinga, va.
Una que és...
Què és el M-B-P?
No, no, B-M-P.
Perdona, B-M-P.
Vehicles de Mobilitat Personal.
Ara.
Sí, sí.
Igual hi ha algú que ho ha escoltat i diu...
D'acord, però ara no m'obico.
Ordància de mobilitat d'aquests vehicles, no?
D'aquests vehicles, sí, sí.
De mobilitat, perdona?
Personal.
Personal.
Personal.
Ho apunto, ho apunto, perquè no t'ho has de preguntar.
Ara sí, per cert, estava pensant dos plens aquest mes de febre,
un ordinari i l'altre extraordinari.
Estàs content, eh?
Estic contentíssim.
Estàs contentíssim.
Estic contentíssim.
D'acord.
Estic contentíssim.
Molt bé.
Molt bé.
Vinga, vaja, m'anem a seguir per últim titular.
Aquest és breu, eh, veig.
Des d'aquí també, avui estic molt d'equipar.
Té sorpresa, eh?
Té sorpresa, té més sorpresa de què sembla.
Aquí hi ha hagut un intro molt llarg, eh?
El farem, sí.
Sí, sí, el farem breu, en realitat.
El grup vocal Coratjo participarà d'un intercanvi
amb la coral Sing and Song Grace Trins del Tirol Costa de Tí, eh?
També ho dic.
Sí, sí.
Per aquesta raó, per aquesta raó,
buscarà llotjament per acollir durant...
Sing and Song Lala.
Per aquesta raó, buscarà llotjament per acollir durant uns dies
a les persones cantaires d'aquest grup
que visitaran Sant Just entre el 21 i el 24 de maig.
Durant aquests dies, les dues formacions aprofitaran,
perdó, terme, activitats en comú,
a l'hora que oferiran diferents concerts conjunts.
Les noies de Sant Just marxaran a Àustria
a mitjans del mes d'octubre,
concretament a Trins, localitat del districte d'Innsbruc,
i elles seran acollides pel director de la coral tirolesa.
No és el primer cop, però,
que Coratjo farà un intercanvi amb un altre coral.
Això ho vam fer l'any 2016 amb una coral de l'Ella,
al Maresme, també femenina.
Sí que serà, però, la primera vegada
que facin un intercanvi amb un grup de fora de Catalunya.
L'únic requisit per acollir algun o alguna cantaire
és viure a Sant Just i tenir disponibilitat
del 21 al 24 de maig,
a l'hora per obtenir més informació
es pot recórrer a la secretaria de l'Ateneu de Sant Just.
Bé, aquí ho tenim molt ben enganxat.
Noies del Cor Coratjo,
ara anava a buscar, però, òbviament,
amb 30 segons no he tingut temps.
Tenia un tall del dia que vam passar per aquí pel programa.
Faria uns mesos que van cantar en directe.
volia agafar aquest moment i dir,
va, les posem, però no he tingut temps ara
de fer-ho, a veure si el recupero en algun moment del programa.
Saps en quin tall estava pensant?
En quin? En la botifarra?
En la botifarra.
En la botifarra de la Vanessa, eh?
Saps què comença avui?
Avui saps què comença?
El botifarra sound?
No, no, podria, però no.
El botifarra sound és el maig.
Comença la quaresma.
Comença la quaresma, cert.
Així que s'acaba la botifarra d'alt per tothom.
Així que, moment per trobar a faltar
durant 40 dies que són, fins a Setmana Santa,
botifarres.
Nosaltres aquí és difícil que la trobem a faltar
perquè la tenim com molt present, saps?
De fet, em guardo...
Seguim parlant de botifarra.
Sí, sí, sí, la botifarra, la botifarra.
De fet, demà dijous,
que tornem a tenir la Vanessa Montserrat,
serà el moment per escoltar aquest tall.
De tornar a treure el tall.
Sí.
Ara no, ara no.
És que seria com...
Una traïció, no?
Sí, una mica.
No ha posat la...
Clar, la gent m'heu dit
jo vull escoltar la botifarra.
Doncs t'esperes a demà, eh?
Us espereu a demà,
a veure aquesta botifarra de la Vanessa.
Va ser molt divertit.
La botifarra de la Vanessa.
La botifarra de la Vanessa, increïble.
Manol, gràcies pels titulars.
De res.
Ens veiem demà i escoltem aquesta botifarra.
Perfecte, fins demà.
Adéu.
I en quatre minuts arribem a dos quarts de sis de la tarda.
estem escoltant ara
Put Your Records On
de Corinne Bailey Ripe.
I'm afraid, but it's all right
The more you stay the same
The more they seem to change
Don't you think it's strange?
Girl, put your records on
Tell me your favorite song
You go ahead, let your head down
Stop firing faded jeans
I hope you catch your dreams
Just go ahead, let your head down
You're gonna find yourself somewhere
Somewhere, somehow
Trust them all and I could take
Pity for pity's sake
Some nights get me awake
I thought that I was stronger
When you're gonna feel longer
When you're gonna feel longer
When you're gonna realize
That you don't leave a lot to try any longer
Do what you want to
Girl, put your records on
So tell me your favorite song
You go ahead, let your head down
Don't let your head down
Stop firing faded jeans
I hope you catch your dreams
I hope you catch your dreams
I hope you catch your dreams
Just go ahead, let your head down
Keep in letting your head down
Girl, put your records on
Tell me your favorite song
You go ahead, let your head down
Stop firing faded jeans
I hope you catch your dreams
Just go ahead, let your head down
Ooh, you're gonna find yourself somewhere, somehow.
Cara B, un programa per arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música

Música
Música
Música
Música
Sí, sí, jo també soc molt urbanita.
Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer.
També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços, és una història d'amor molt maca.
Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant.
Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar.
Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out,
l'esmood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero!
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat, de veritat que jo no puc. Així jo no puc treballar.
Algú parca està davant.
No, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, pessigolla.
La colla, pessigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esbert.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encuentres mal o algo?
¡Socorro!
Amb aquest tema musical d'un grup que hem descobert ara mateix,
que es diu Feist, i que ens ha recomanat, de fet, la Genira,
obrim els micròfons a l'estudi 1 de Ràdio d'Esbert.
No en tenim precisament a la Genira i a la Genira Romero i a la Carme Malaret.
Bona tarda a les dues.
Bona tarda.
Molt bona tarda.
Quin relax que portem.
Sí.
Això és bo, no?
Sí.
Això és bo per crear?
Depèn.
Depèn del dia.
Jo crec que de vegades la música et porta,
però de vegades la música es converteix en soroll.
També és important el silenci.
Tot té el seu moment.
Parlem avui...
Bé, de fet, us tenim a les dues,
que em fa molta il·lusió que hagis pogut venir també, Carme,
que sé que has fet aquí un tetris per poder arribar,
per parlar precisament de l'exposició...
Exposició, no?
Seria una exposició?
O té un altre terme?
Clar, això pot donar peu a confusió, que ja ho fa.
Més bé és un projecte aparador,
que això potser ho definirà molt bé la Carme,
com més com a projecte,
però la idea és d'intervenir a través d'uns vidres...
Sí, sí, és dintre de moltes línies de treball
que impulsem des de l'espai.
Un d'ells és el projecte aparador.
Vam veure que hi havia uns vidres que ens comunicaven
que es comportaven com una membrana osmòtica
entre l'interior i l'exterior.
Llavors vam proposar un projecte específic
en què comuniquem a través d'aquests vidres.
Sí, exacte.
I és on es veurà Neckhead, no?
Si ho pronuncio bé, que és aquesta...
Neckhead, coll i cap.
Aquesta proposta que presentes a l'espai de lliure creació Carme Malaret.
Què és això del coll i cap?
Bueno, Neckhead és una paraula que jo he aprofitat,
així que venim de l'anglès, però que d'alguna manera
bé significa que tens més coll que cap.
Així s'utilitza en anglès com una mica com dir
que t'has despistat o que té més coll que cap.
En el meu cas la vaig triar perquè les peces que estava fent,
que és la línia que estic treballant fa uns quants mesos,
d'alguna manera és un cap, però molt sutil,
que s'enlaira, que va en l'aire,
que és més petit que el coll
i que el coll li dóna gairebé tot el suport, per sort.
De fet, gràcies a aquest coll, doncs surten flotant.
Però toquen a terra o el cap està massa lluny de tocar terra?
Toquen a terra gràcies a aquest coll,
que a més és molt orgànic, la base,
neix de la terra, d'una matèria molt més...
basta, poc treballada,
amb les marques de treball
i fins i tot de la mateixa matèria tal com m'ha arribat,
i d'allà es va sutilitzant, estilitzant, allargant,
fins a arribar a un cap,
amb la línia que també fa bastants anys que treballo,
que són com caps molt quadrats
i poc definits, d'alguna manera.
Tu ets cap quadrat?
Potser sí.
Bueno, aquí hi entraria a un altre tema, no sé.
Bueno, no tant en aquest fet,
no sé el per què ben bé que siguin quadrats,
però sí que és una imatge que m'ha agradat molt
i ve una mica de les representacions més primitives dels caps,
que no, eh?,
perquè realment coneixem els altres i poden ser molt rodones.
Però, bueno, molt de l'art ciclàdic
i altres reminiscències d'aquestes
que sempre m'han agradat molt.
És una imatge que m'atrau
i que, mira, per la raó que sigui,
sempre acaba et fent caps bastant quadrats.
Però defineix bastant l'ésser humà.
Sí, que jo crec que tots són una mica cap quadrats.
I deies que havies estat uns quants mesos també treballant-hi
i durant aquests mesos ja...
La Carme ja tenia ficat un ull a dir
quan ho acabis o quan estiguis ja a punt vine
o no, ha d'estar a l'aparador
o va venir després aquesta decisió?
Bona pregunta.
De fet, la Carme em va proposar fer el projecte d'aparador
fa bastant temps
i jo en aquell moment era com, bueno,
deixa-me'ho meditar
i estic donant-li voltes i fent unes peces...
Bueno, treballo des d'un punt molt emocional,
d'alguna manera,
expreso emocions o sensacions,
les transporto a la matèria
com una eina una mica també de...
Bueno, d'expressió...
D'expressió...
Està massa sobada aquesta paraula.
Sí, de canalització, de deixar anar
i, bueno, de transformar.
També.
Jo crec que el que té de bo aquest projecte,
el que impulsem des de l'espai,
és que no són coses tancades, no?
Ens surt la idea
o el creador ens proposa coses,
però ho deixem que ens vagin madurant.
Que tampoc diem una data tancada,
ni diem...
No, és que això ho has de tindre...
No hi ha timings, no?
No, no.
Corre ràpid, acaba-ho.
No, hi ha propostes, no?
Hem pensat que si et fa il·lusió,
per què no fas un aparador?
Sempre hi ha aquesta angoixa de...
Ostres, vols dir?
No, tu tranquil·la.
Si et ve de gust, llavors això s'ha anat madurant,
perquè primer potser eren unes dates,
després s'ha posposat,
fins que dius...
No, va, som-hi, no?
També, de vegades,
els creadors necessitem
que no hi hagi timings,
però sí que hi hagi una mica com una pastanaga,
no?
Un objectiu de dir
Ostres, és que si tinc aquesta idea al cap
i mai trobo el temps
per poder-la materialitzar.
Llavors, si allà a l'horitzó
tens una proposta,
bueno, potser l'any que ve,
l'any que ve vol dir ara, eh?
Sí, sí.
Ah, doncs, bueno, potser sí.
I quan s'acosta l'any que ve,
el 2019,
què en genera?
Com ho tenim, allò?
I això ens motiva a treballar.
I això suposo que també t'ha ajudat,
Genira, a anar a dir
Vinga, va,
vaig acabant potser peces
o això que deia de la pastanaga, no?
A dir, bueno, almenys,
sé que per aquestes dates
m'agradaria tenir-ho enllestit, no?
Amb quin material has treballat aquestes peces?
Sí, de fet,
l'aparador, clar, és un vidre
i el repte era
no intervindré enganxat al vidre
com si fos algú pictòric
o algú que pot anar mostrat allà,
bueno, podria anar penjat,
pot demanar de moltes maneres
i comences a donar-li voltes.
Però tu no volies que n'és enganxat
o era com una premissa d'aquest aparador, potser?
No, no, no hi ha cap premissa,
però el meu repte era
escultura a través d'un vidre,
com es comunica,
membrana, però alhora també pot ser
una barrera, no?
Però aleshores tu vas fluint,
en el meu cas vaig fluint
i vaig voler continuar amb la línia
del que estava treballant en aquell moment,
que eren aquests caps,
com amb la idea de perdre el cap
en el bon i mal sentit de la paraula,
però seria nechet, perdre el cap,
doncs portar-ho a la matèria
i realment jo treballo en pedra,
normalment, també fusta i ferro,
però sobretot a mi m'atrau molt la pedra.
I com la treballes per arribar a fer aquests necs
i aquests caps al final?
És, no sé els noms de les eines,
però és totalment manual.
Bueno, és manual,
passa que es defineix manual
perquè utilitzes les mans,
no està fet amb una màquina,
no poses un, com hi ha altres que es diu,
control numèric,
i tu ho deixes fet.
En aquest cas és tot manual,
però sí que he utilitzat eines elèctriques,
també, i mecàniques.
Poca cosa,
perquè sí que m'agrada molt acabar sempre
treballant a mà,
el que seria la part de passar el paper de vidre
i tot això que també es pot fer
amb maquinària elèctrica.
Però sí que és un procés manual,
100%,
i he treballat amb radials,
sobretot,
de fet, he fet poca més cosa que radial,
paper de vidre amb rotativa,
i després a mà.
He llegit en el blog,
precisament,
que teníeu, Carme,
de l'espai de lliure creació,
del qual, no?
Deia,
t'ha sortit del cor i de l'estómac,
aquest neck head,
t'ha sortit d'aquests dos llocs,
o d'un lloc més que de l'altre, potser,
i l'altre m'ha anat.
El cor i l'estómac
podrien anar a vegades,
no sabem què és,
primer que l'altre,
en el meu cas,
sí,
sí,
és un treball més visceral,
o com deia,
si treballes des d'una part
que és més emocional,
però que no té res a veure,
després, al final,
quan tu ho plasmes,
jo m'acabo fixant més
en la part estètica,
al final acabes,
però l'estètica,
com cada un l'entén,
i segons la seva mirada,
també m'agrada aquesta idea
que estigui oberta
a la interpretació,
sinó que té un nom,
té una,
deixar una línia
que et porta
una mica per un camí
d'entendre,
però,
però totalment oberta.
El que és interessant,
no?,
de treballar,
també nosaltres
el que intentem
és apropar
els creadors
a la gent,
no?,
a la gent que
de vegades
quan va a una galeria
o va a un museu,
ostres,
veu allà,
sembla que estiguem
en uns espais
mitificats,
no?,
quasi com religiosos,
cuidado,
no toquis,
hi ha el silenci,
i aquí és el contrari,
no?,
nosaltres som gent
molt normal
que tenim aquesta manera
d'explicar-nos
i d'expressar-nos
a través de l'art
amb diferents tècniques,
amb diferents materials,
llavors és això,
no?,
volem apropar-nos,
volem explicar-nos
si cal,
si es vol,
però compartir,
i una de les coses
que és bonica,
no?,
és enriquidor
en tot aquest procés
és que es parla molt,
no?,
amb l'artista,
en aquest cas,
amiga,
no?,
i tenim allà unes tertúlies
i això que jo vaig escriure
que surt,
crea des del cor
i des de l'estómac
perquè quan ella t'explica
aquesta part emocional
i en un dia
que estàvem amb el Quim,
no?,
que el Quim et va dir
no,
t'has deixat anar,
t'has sortit,
ho has deixat anar,
no?,
no t'has deixat anar,
ho has deixat anar,
no?,
és diferent,
no?,
sí,
no?,
i llavors això
em va sugerir
aquest deixar-se anar
des de
des del cor
i des d'una mica
des de l'estómac,
des de la cosa més interna
i més
més visceral,
no?,
aquesta visceralitat
que de vegades
els creadors
tenim en un moment
que no
hi posem el cap,
no?,
que no ho racionalitzem,
després potser sí,
que és el que ella diu,
bueno,
però després ja mirem
la part estètica
i anem disfrutant,
però el primer cop,
el primer cop
ha de vindre de l'estómac.
Sí,
hi ha de totes maneres,
jo crec,
hi ha per tots els gustos,
sí,
aquí treballa potser
més d'una idea
més mental,
més intel·lectual,
més,
i també és una altra manera.
I la parador
entenc que també
és una miqueta
el que es busca,
no?,
aquesta,
no sé si simbiosi
o aquesta manera
de no dir el que veuràs
sinó deixar-ho
a la lliure interpretació
també,
no?,
vull dir,
les altres exposicions
o d'altres paraules
potser que es puguin dir,
no?,
d'altres elements
que s'hagin mostrat
busquen això
que explicaves,
no, Carme?
Sí, sí,
clar,
l'aparador,
a veure,
quan està obert a l'espai
es pot entrar,
però si no,
és una imatge externa
que tu passes
i t'atures.
També,
d'alguna manera,
l'aparador,
si anem ja en termes
una mica comercials,
l'aparador és un lloc
que exposes el producte
que hi ha
i que tu vols vendre
o que tu vols mostrar.
Nosaltres aquí
fem un símil,
no?,
amb la botiga,
és,
nosaltres exposem
aquest producte
i què és el que fem,
no?
Era divertit,
per exemple,
ara no vull explicar
exactament el que posarà
la Janira,
però sí que puc explicar
el que va posar el Nil,
que va ser
l'aparador anterior
que es deia
Bricolític
i que amb l'estètica
d'una drogueria,
d'un supermercat,
amb bossetes,
clar,
el curiós és que la gent
entrava i preguntava
que quan valia allò
que li volia comprar
un pinzell d'aquells,
llavors jo...
Sí,
semblava que es pogués comprar,
de fet,
no?,
la manera com estava exposat
semblava que poguessis
adquirir un
i fer-te tu el teu propi estric.
Sí,
no,
mira,
és que jo m'agrada
aquest pigment groc,
llavors jo deia
entreu
i els explicava
el que era
i encara els entusiasmava més,
no?,
deia,
bueno,
però al final la pregunta era
però ho puc comprar-ho o no?
i diu,
jo parlaré amb l'artista,
però,
ostres,
quan veus aquesta reciprocitat,
no?,
que hi ha des de l'exterior,
el que genera
i després que entren
i que tu els hi pots explicar,
la intenció,
doncs,
és un punt important
de contacte amb el públic.
I després ja es veurà
si volen adquirir
o es poden adquirir les obres,
no?
Això ja...
En aquest cas,
no sé si la Janira
també t'he pensat dir,
mira,
es poden,
bueno,
no sé si en aquest cas
està com obert
a que hi hagi algú
que s'enamori
d'una escultura
i la vulgui,
se la vulgui portar a casa.
Això mai se sap,
però després depèn
de la persona
i de com treballes
o del que vols fer
amb aquelles obres.
En aquest cas,
l'entrada era
deixar-ho anar,
tot bé hi ha el Quim,
que exposar-ho aquí,
que si després algú s'enamora
ho parles molt,
però la idea també a vegades
és vendre per vendre,
no ho sé,
sí,
pots,
en el meu cas,
en aquest moment,
no estic creant un com per vendre,
ni molt menys,
sinó que vaig fent,
perquè també treballo d'altres coses,
treballo cap de setmanes,
és quan m'hi dedico a l'escultura,
si tinc el temps,
i aleshores,
bueno,
sempre es pot parlar,
però sí que la idea també és a vegades
anar guardant una miqueta,
perquè he anat venent amb el temps,
i al final,
si vols fer una recopil·lació del que tens,
em ve d'agostint d'una certa obra,
i sobretot si està mantenint una línia
que a part té una coherència
i que no vols acabar de separar encara,
però bueno,
sí,
això és una cosa que sempre et planteges,
no?
Per què guardar-me-la?
Doncs perquè sí,
tampoc,
ni vendre-la perquè sí,
ni guardar-la.
Del dia que no estic càpiga a casa,
o que hagis de sortir tu
perquè entrin les escultures.
No me'n passa,
perquè amb l'escultura ocupa molt lloc,
en aquest cas les pedres pesen molt,
igualment no és fàcil vendre aquestes peces,
perquè només el material
li costa molts diners,
en aquest cas és un arbre de Carrara,
i un fusta,
en aquest cas una viga molt antiga,
bastant antiga,
que em va arribar de casualitat,
i sovint aquestes casualitats
que també aprofites,
doncs bé,
ja et dic,
no és fàcil vendre-les
perquè tenen un preu,
ja no només amb el material,
sinó amb el que tu li dediques,
i depèn del que vols fer després amb elles.
Sí,
en aquest cas estic veient
que no vas anar a buscar tu
al moment de la creació,
sinó que et van arribar certs materials
i a partir d'aquí et va sortir,
no?
O vas deixar-ho?
De fet, tinc guardats materials,
els vaig guardant
i segons el moment,
el treballo,
si en aquell moment em crida
que aquella peça és la que,
oi,
ara se m'acuta això,
i aquí hi cap,
doncs vinga,
i si no l'has d'anar a comprar,
en aquest cas sí,
la vaig comprar,
però no expressament per això,
era per una altra peça
que se m'havia trencat,
però no sabia si la volia refer o no,
sí,
perquè hi havia històries a treballar.
Qui moment més dur,
no?
Quan se trenca una peça
a la qual has estat treballant temps?
Passa,
però a vegades les casualitats porten bones.
En aquest cas,
la història és divertida
perquè és de la BAM,
que està al refugi,
al refugi antiaeri,
de les escoles.
Aquella peça que és com una mena de,
sí,
de rèplica,
no,
però sí que està inspirada en la bomba,
les bombes que van caure.
I aquella peça era una miqueta més gran,
se'm va trencar per un punt que vaig dir,
oh, socorre,
i un moment de crisi bastant horrorosa,
desesperada,
vaig aconseguir,
de casualitat,
una persona que venia a Pedres,
i perquè tenia un taller i el volia desfer,
i no sé què,
i vaig anar,
me la vaig comprar,
i vaig dir,
vale,
doncs ja la tornarem a fer,
no,
va anar molt bé,
perquè la peça està inclinada,
la BAM,
i aleshores em va quedar perfecta la mida,
vaig dir,
i si em comptes d'enfonsar-la massa,
aprofito això com a base.
Bé,
aquestes casualitats,
que també formen part,
per mi,
superimprescindible,
de la creació.
I de la vida,
no,
també.
De la vida,
sobretot,
sí.
De la vida i de la creació.
Acaba de ser una mica el mateix.
Carme,
et volia preguntar també,
quin és l'origen una miqueta d'aquest aparador,
ja no tant de l'espai de lliure a creació,
sinó d'aquesta idea de mostrar a través d'aquest,
ara no sabria dir,
aquest nom que li has posat de...
Com ha sigut aquesta membrana?
Membrana osmòtica.
Això, això,
membrana osmòtica,
com va néixer això?
Vinc del...
Bé,
va néixer perquè,
com que jo tinc la carrera de biologia,
l'osmosis,
no,
és un...
és una reacció química de traspàs
a través d'una membrana,
sobretot això,
d'intercanvis.
Això, per exemple,
les membranes de la cèl·lula
fan aquesta funció d'intercanvi
d'enzimes, proteïnes,
virus,
de vegades,
no,
o dir qualsevol petita cosa.
I aquesta idea d'intercanvi
a través d'una membrana transparent
va sortir,
com tots els projectes que impulsem
des de l'espai,
des de...
des de...
parlar-ho,
des de la comunicació,
des que algú diu,
hòstia,
i per què no aprofitem,
doncs,
això, no,
aquests vidres,
i proposem un projecte específic,
perquè,
de vegades,
dintre de l'espai,
doncs,
hi pot haver-hi una mostra express,
el...
el projecte parador,
pot estar circulant
el projecte custòdia,
i pot haver-hi una xerrada,
és un plus,
és una suma
d'activitats
que...
que estan per allà,
no,
és una altra manera,
també,
demostrar,
i és una manera,
així com una mostra express,
doncs,
és això,
s'inaugura dijous,
divendres,
dissabte i diumenge,
l'aparador dura un parell de mesos,
que està allà,
que es mostra,
i a través del vidre.
Que és en el cas,
també,
d'aquesta exposició
de la Janira,
que s'inaugura demà,
a dos quarts de vuit,
sí,
i estarà dos,
tres mesos,
dos...
dos mesos,
a finals d'abril
tindrem un altre aparador,
sí.
Està molt viu,
aquesta,
està molt viva,
aquesta membrana,
aquesta cèl·lula.
Sí,
passen coses,
i quan no hi ha res,
també,
també és osmòtica,
també passen,
perquè la gent para,
mira,
i això què és,
i ara hi ha coses,
i ara no hi ha res,
i ara hi ha uns contenidors
que estan més endavant,
sí,
és un lloc viu,
que és el que volem,
perquè,
vaja,
si no hi hagués activitat
de qualsevol tipus,
de vegades només,
som dos o tres xerrant allà,
i la mar de bé.
I també som per l'espai,
de la mateixa manera.
Sí,
sí.
Carme,
sé que tens una classe,
també,
a les sis.
Ara ja tinc cinc minuts,
vull dir que li podeu comentar,
a la Janira.
saps greu que vas amb el timing.
Ara s'ha manat el cel,
el que et volia,
ah sí,
t'anava a preguntar,
si falta,
o a les dues,
Janira,
si falta una miqueta més de,
no sé si t'han de mostrar aquest art,
o aquesta expressió,
en qualsevol forma,
en aquest poble,
o falta gent que vulgui mostrar-ho,
perquè hi ha potser pocs espais,
com el teu,
Carme,
que la gent s'involucri,
participi,
presenti,
ho porti,
ho vulgui ensenyar,
no sé com ho veieu,
si falta,
o si en aquest espai ja supleix,
els que no hi són,
no ho sé,
ho poso així a l'aire.
Bueno,
depèn del com,
sí que jo crec que es van,
com fent petites propostes,
però potser l'espai de la Carme,
fa ja bastant temps que està en funcionament,
ja sigui perquè ella tenia un espai
on treballava la ceràmica,
on havia donat classes,
i on havien passat moltes coses,
que es va transformar en un moment,
i aleshores allò va implicar,
va involucrar molta gent,
que hem anat col·laborant sovint,
i potser s'ha anat fent com gran,
no sé en quin sentit,
vull dir,
sinó en el sentit que ha anat com abarcant,
abraçant una miqueta més enllà de...
Expandint, no?
És un simple fet d'exposar,
que no és exposar,
que no és tampoc vendre,
sinó és compartir,
és xerrar,
és debats,
és...
És trobar-nos a un lloc de trobada,
és que és un lloc dinàmic,
independent,
i d'alguna manera fem el que creiem que hem de fer,
propostes que ens arriben,
les acollim,
no hi ha cap mena de...
de jerarquia,
ni de...
Saps?
És molt lliure,
per això,
jo una de les coses que vaig voler que es posés,
no tant Carme Malaret,
perquè m'és igual,
però un espai de lliure,
és a dir,
aquesta paraula sí que va ser una miqueta poc flexible,
vaig dir,
no, no,
és que vull que estigui lliure,
oh,
és que és molt llarg,
és que això no va bé,
de lliure creació,
no?
És de lliure,
perquè no tenim una línia,
tenim una línia marcada
en quant a que sí que volem fer les coses ben fetes,
però podem aportar,
doncs,
un jove que acaba de començar,
però que acaba,
però que creiem que el que explica ens interessa molt,
com els grafiters del col·lectiu Sion Tom Kids,
que van estar allà,
com els últims que vam fer,
que era gent ja de 70 anys,
com reconeguda,
amb una experiència,
i allà hi barca a tothom,
hi pot entrar a tothom,
sempre que sigui,
a veure,
que sigui coherent,
i que sigui de veritat,
no,
que nosaltres entenguem que,
que el que diu,
doncs,
és interessant per tots.
Que és real,
no?
El que t'estan mostrant.
Sí,
que no és de mentida,
bueno,
intentem portar-ho això des del cor,
i des de l'estómac,
doncs,
qui ho porti des de l'estómac.
doncs,
ja saben les persones
que ens estan escoltant
que demà a partir de dos quarts de vuit
poden passar
per aquest espai
que duquen d'on que explicaves ara,
Carme,
espai de lliure creació,
perquè és això,
una creació lliure,
tot aquell que vulgui apropar-se,
per veure aquest cap i coll,
o coll i cap,
aquest neckhead,
de la Janira Romero,
que estarà durant un temps,
però,
però,
demà és un bon moment per anar-hi,
no?
També per xerrar amb tu,
si estàs,
òbviament,
a la presentació,
o aquesta inauguració.
Sí,
exacte,
per,
bueno,
de vegades hi ha qui
vol preguntar alguna cosa,
o vols explicar-ho,
també ho podràs veure des de dins,
sense esperar que,
o demanar a algú,
en qualsevol moment,
doncs,
està la Carme,
estic jo,
i podem anar,
qui sigui,
i xerrar-ho,
i veure-ho allà.
Però veus el moment,
ho pots explicar una miqueta més,
i, bueno,
acaben una miqueta,
també,
més enllà del que és només veure,
sinó també,
com deia la Carme,
d'entrar una mica,
no?,
en el projecte,
de tindre l'oportunitat de parlar
amb el creador,
però d'una manera planera,
d'una manera distesa,
sense fer grans conferències,
de tu a tu.
Com ara,
no?
Com ara.
Sí,
com ara,
com ara.
D'un guista al sofà.
Sí,
més o menys.
Doncs,
escolteu,
moltes gràcies per compartir aquest moment
aquí,
a la plaça de Mireia.
Gràcies, Carme,
per venir,
perquè ja et dic,
sé que a vegades
és difícil treure uns minuts
i venir aquí a la ràdio,
i també gràcies,
Janira,
per passar-te per aquí.
Gràcies a tu, Mireia.
També ets lliure,
ara sou llibres de marxar
i segueix fent les vostres activitats.
Ara no volem.
Ara no voleu,
no?
Ara m'agrada.
Ara m'agrada això.
Mira,
de fet,
ens veiem més tard,
Janira.
Molt bé.
Moltes gràcies,
una abraçada,
que vagi molt bé.
Una abraçada.
Adéu.
contratat a
laltà,
ara no voleu.
Jordà,
I can't tell me to where to go
I can't tell...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La reina avui a les 7, Barça D per eliminatòria de vuitens a partit únic.
El Barça recupera l'Eila Wahabi,
però té les baixes de Melanie Serrano i Andrea Falcón.
A l'Eurolliga femenina de bàsquet, a les 8, Montpaller,
Unis Girona, últim partit de la fase de grups.
Per disputar l'Eurocap, les gironines han de guanyar
i esperar una derrota del curs que casa contra el Cadiña Polonès.
Aquest partit de l'Uni Girona en directe a Esport 3.
I a la Lliga Sobal d'Enbol, a dos quarts de vuit,
a Demar Granollers, en competició femenina,
a dos quarts de nou, Granollers, Alcobendes.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
6 i 6 minuts. Bona tard.
El pròxim 28 i 29 de febrer, divendres i dissabte,
tindran lloc les primeres jornades feministes a Sant Just.
Una iniciativa engegada des de l'Espai Lila del Casal de Joves,
que ha volgut programar una oferta d'activitats pionera
dins dels actes que s'organitzen al municipi
al voltant del 8 de març, el Dia de la Dona.
Les jornades feministes pretenen, en aquest sentit,
obrir espais de debat al voltant del feminisme
i de temàtiques que afectin a les dones.
En aquest sentit, les jornades reuniran diferents tallers,
xerrades, debats, actuacions teatrals
i projeccions cinematogràfiques.
La jornada feminista es dona el tret de sortir
de les activitats del Dia Internacional de la Dona
a Sant Just d'Esvern, que continuaran diumenge 1 de març,
al matí, amb la jornada Natura en femení
al voltant de la plaça Camoapa.
I demà celebrarà el ple ordinari d'aquest mes de febrer
on es portarà a votació l'aprovació inicial
de l'ordenança de mobilitat sobre BMPs
que està elaborant l'Ajuntament,
on també es plantejarà la candidatura de Sant Just
com a ciutat amiga de la infància.
En altres aspectes, també es votarà la retribució adicional
per a aquest exercici 2020 dels i les membres de la corporació,
entre més temes inclosos a l'ordre del dia.
Pel que fa a la nova ordenança municipal de mobilitat,
recordem que l'Ajuntament està elaborant aquest document
per tal de regular la circulació de bicicletes,
vehicles de mobilitat personal i cicles de més de dues rodes.
Fins el 21 d'octubre del 2019,
l'ordenança s'havia sotmès a consulta pública
per tal que la ciutadania, les organitzacions
i les associacions poguessin fer arribar opinions i suggeriments
i, posteriorment, es va presentar en el mar
del Consell Municipal de Mobilitat.
I el grup vocal Coratjo participarà d'un intercanvi
amb la coral Sing and Song Grace Trins del Tirol.
Per aquesta raó, busquen allotjament per acollir
durant uns dies a les persones cantaires d'aquest grup
que visitaran Sant Just entre el 21 i el 24 de maig.
Durant aquests dies, les dues formacions
aprofitaran per dur a terme activitats en comú.
a l'hora que oferiran diferents concerts conjunts.
Les noies de Sant Just marxaran a Ústria
a mitjans del mes d'octubre, concretament a Trins,
localitat del districte d'Innsbruck,
i allà seran acollides pel director de la coral tirolesa.
No és el primer cop, però, que Coratjo
fer un intercanvi amb un altre coral.
Ja ho vam fer l'any 2016 amb una coral de l'Ella,
al Maresme, també femenina.
Sí que serà la primera vegada que facin un intercanvi
amb un grup de fora de Catalunya.
L'únic requisit per acollir a algun o alguna cantaire
és viure a Sant Just i tenir disponibilitat
del 21 al 24 de maig.
A l'hora, per obtenir més informació,
es pot recórrer a la secretaria de la Taneu de Sant Just.
Fins aquí les notícies de les 6.
Tornem a més informació als Sant Just Notícies,
edició vespre, a les 7. Fins ara mateix.
Tornem a més informació als Sant Just.
a les dara.
Sincurada.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Seguim a la segona hora de la plaça.
Mireia, 6 i 12 marca ara mateix el rellotge.
Escoltem aquest tema de Bullow, es diu Get Stupid.
I want to get stupid, I want to get dumb.
Lose my inhibitions, dizzy from the drugs.
I want to get stupid, I want to get dumb.
Lose my inhibitions, but I don't trust no one.
I don't trust no one.
Broke a window, taped it up and hit the evidence.
Think I'm gonna get evicted from my residence.
Drop my phone into the toilet and it's efforting.
I'm out of my element, I'm out of my element.
See you at all, baby, bring your own booze.
T.O. had prongs in the bathroom.
She shotgun kissing a frat boy in the bathtub, he bad news.
I want to get stupid, I want to get dumb.
Lose my inhibitions, dizzy from the drugs.
I want to get stupid, I want to get dumb.
Lose my inhibitions, but I don't trust no one.
I don't trust no one.
I don't trust no one.
I don't trust no one.
I spy with my little eye.
Look to my left, look to my right.
Somebody sneaking by the sink.
Putting anonymous into my drink.
Yeah.
I don't trust no one.
Yeah.
I don't trust no one.
I want to get stupid, I want to get dumb.
Lose my inhibitions, dizzy from the drugs.
I want to get stupid, I want to get dumb.
Lose my inhibitions, but I don't trust no one.
I don't trust no one.
I don't trust no one.
I don't trust no one.
I don't trust no one.
I don't trust no one.
I don't trust no one.
I don't trust no one.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Música
Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música


Fins demà!
Fins demà!
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música










Música








Música





































Música













Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Doncs avui tanquem el programa
amb aquest tema dels Rolling Stones
amb aquest Give Me Shelter
que ens recomanaven els nois
de la tertúlia de cinema
avui a més ja sabeu
que hem parlat amb la Janira
i amb la Carme
per aquesta exposició
que demà s'inaugura
a l'espai de lliure creació
Carme Malaret
tindreu el podcast
com sempre
a partir de res
d'aquí uns minutets
i fins aquí
aquest programa 612
de la plaça Mireia
tornem demà
al mateix horari
de 5 a 7 en directe
des de Ràdio d'Esvern
que tingueu
molt bon vespre
i fins demà
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música