This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Bona tarda a tots i a totes.
Vosaltres, a més, avui obrim aquest programa 598 amb aquest tema.
Ells són 70 i la cançó es diu Smells Like Teen Spirits.
És a dir, que olora com si tornéssim a tenir aquells anys, aquests 17, 16, 19, aquells anys entre els 15 i els 20, bàsicament.
Com dèiem, bona tarda a tots i a totes.
Ara mateix passen 8 minuts de les 5 de la tarda i a punt de tocar aquests 600 programes.
El proper dilluns arribem ja per fi als 600 programes.
Avui encara hem aquest programa 500, no hauret d'avui.
I a ritme d'aquesta cançó, com està agradant força, us recordo que l'Europa es diu 70.
Us comento què és el que us portem per aquest programa a punt de tocar els 600.
Ens obrirem, com sempre, amb aquests titulars, les 3 notícies destacades del municipi a mans d'Imanol López.
Seguidament parlarem amb Josep Maria.
Amb ell ja sabeu que parlem de còmics.
Avui, a més, ens portarà un còmic un tant especial.
No sé si recordareu, vam parlar en anteriors capítols, en anteriors espais.
Vam parlar de la Cristina Durant, una de les dibuixants, podíem dir, més destacades de València.
A més, Meia té un dels seus llibres, podíem dir, un dels còmics més destacats.
És el que es diu el dia 3, sobre aquest accident que va haver-hi a València, accident de tren, el juliol del 2006.
Vam parlar d'aquest còmic i ens va presentar el Josep Maria, qui era ella, com a dibuixant.
Doncs avui parlarem una miqueta més personalment d'ella, no amb ella, sinó d'ella.
I és que ha travessat, està travessant un càncer i ho està plasmant a través també d'unes dibuixetes, d'unes vinyetes, perdó.
D'uns dibuixos i vinyetes, així d'una banda li ajuda a superar-ho i d'altra també li ajuda a compartir-ho amb els demés.
Així que avui amb el Josep Maria ens centrarem en ella i apartaments portarà altres còmics.
I a la segona hora, espai de community management amb la Vanessa Montserrat.
Avui ens parlarà de com crear una bona estratègia a través dels stories d'Instagram.
Per a aquells que no sigueu molt assidus amb aquesta plataforma o que no sapigueu gairebé què són els stories o com fer-ho,
la Vanessa ens ajudarà a crear una bona campanya pel vostre negoci.
I per acabar, ja sabeu que els dimecres tenim cinema i els dijous també, però d'una altra forma.
I és que els dijous tenim la cartellera del cap de setmana a mans de Carlos Penel.
Avui ens portarà aquestes estrenes que podreu anar a veure demà a tots els cinemes.
Ara escoltes ràdio despert, sintonitzes ràdio despert, la ràdio de Sant Just, 98.1.
Tots ja sabeu que un dia sí i un dia no toca començar els titulars, l'espai de titulars amb l'Imanol amb aquest tema.
Així que avui toca.
Imanol, bona tarda.
Bona tarda de dia sí i dia no.
Ara m'escolto perfectament.
A vegades ho tinc tot supermal calibrat.
A veure, torna-hi.
I tornem a veure com sono.
Sones bé, no?
Prou bé, prou bé.
Sí, home, sí, m'escolto perfectament.
Escolta, abans de res, moltes gràcies per aquest relleu d'ahir.
Maleïts virus estomacals.
Tot sigui això, tot sigui això, també t'ho dic.
Un dia molt pleit els comandaments del programa, també t'ho dic.
A més vas coincidir amb els nois de cinema, que ja vas veure que funcionen sols, que no ens necessiten ni el comandament del programa.
De fet, les meves intervencions principals van servir per comentar això, perquè van comentar que van sols, que gestionen ells mateixos la tertúlia ja gairebé.
Es van donant pas, es van introduint, van fent els seus comentaris i contraarguments a partir del debat que es va muntant ells sols, així que està molt bé.
És interessant, en realitat, és molt interessant.
Et diré que vaig estar escoltant una estona i em va agradar el comentari aquest de
M'agrada que entre vosaltres us dongueu pas i que hi hagi inclús un subpresentador, que és el Víctor.
Exacte, exacte.
No, de fet, el que deien és el Víctor, és qui realment aguanta la secció, és qui aporta el contingut
i la resta van fent els seus comentaris i van introduint les intervencions del Víctor, cosa que em m'agrada bastant.
Crec que s'ho van passar de merda bé.
De fet, el teu comentari d'espero haver-ho fet bé va haver-hi un perfecte, Immanuel, pronunciat pel Víctor o l'Enric, no recordo qui era.
Així que, gràcies.
T'anava a dir enhorabona, també.
Enhorabona.
I gràcies.
De res, només faltaria.
I escolta, Immanuel, anem ara a comentar les notícies del dia, perquè a més hi ha hagut un canvi d'últim moment,
que no sé si també volies aprofitar i comentem, un canvi de programació, bàsicament.
Comentem-lo perquè, de fet, havíem fet la notícia aquest matí, inclús havia entrat una de les persones que treballa en el centre cívic Joan Maragall
per explicar el cicle de conferències monogràfiques que anava a començar avui, precisament, a dos quarts de set de la tarda,
aquí Can Girastà, sobre l'auge de l'extrema dreta a Europa, que finalment anava a dir ser cancel·lat.
No és que s'hagi cancel·lat, s'ha posposat, però encara sense data concreta per, diguéssim, per iniciar-ho.
Són quatre sessions, volíem iniciar-ho amb aquest inici de mes i fer-ho els quatre dijous, diguéssim, de febrer.
Ara s'ha hagut de posposar per motius personals del conferenciant, en aquest sentit,
i fins a, diguéssim, nou avís no anunciaran nova data.
Però això sí que és l'important, avui no hi haurà aquest inici del cicle de l'auge de l'extrema dreta a Europa.
Per tant, queda a Europa i aquí al centre cívic.
Sí, aquí al centre cívic.
Queda llavors vist per, bueno, que es posposa.
Per sentència, per sentència.
Queda vist per noves dates.
Ara sí, anem amb titulars que sí que tinguem confirmats, que siguin titulars del dia.
Que sí que tenim confirmats.
S'estan efectuant diferents obres de Ramon... Aquest t'ha d'agrada.
Sí, aquest ja l'he sentit.
Diferents obres de remodelació a la nova plaça creada davant de la porta posterior del mercat municipal.
Segons informava l'Ajuntament de Sant Jus, a través de les xarxes socials s'han d'arreglar unes filtracions d'aigua que afecten a l'equipament
i que l'empresa que va executar l'obra no va fer bé.
D'aquesta manera, el Consistòria hauria reclamat que s'arreglessin els efectes d'origen.
Tot i així, l'Ajuntament ha emès aquest tuit després que una veïna es queixés a través d'aquesta xarxa social,
argumentant que l'obra és molt nova per necessitar remodelacions tan ràpid.
El Consistòria s'ha disculpat per les molèsties que pugui ocasionar i asseurà que la intervenció no s'allargarà més d'un mes.
La nostra estimada... Bueno, estimada, no sé si estimada, però vaja, una plaça a la qual vam caminar i vam visitar sovint,
qual jubilador, eh?
Ho dic pel seguiment de les obres que vas fer, de l'evolució, la construcció, etc.
Una plaça recentment feta, creada, en fi, ja té desperfectes, es veu que d'origen per això, eh?
Sí, sí, sí.
És a dir, d'origen d'aquesta construcció, no d'origen de l'equipament en si.
Sí, també és veritat que s'han fet més evidents a partir d'aquest temporal Glòria,
que vam tenir... Ara, avui ho discutíem amb la Núria, ja fa dues setmanes gairebé que vam tenir Glòria,
i sembla ahir, deu dies, deu dies, dues setmanes, que vam tenir Glòria
i, òbviament, va ser arran d'aquestes pluges més fortes que l'embassament que es crea a partir d'aquestes obres,
per estar mal fetes, crea problemes i és que hi ha símptomes evidents.
Si es mira la foto que han penjat a les xarxes socials, en aquest cas la Maite Cid,
que és qui ha fet aquesta reclamació a través de Twitter, es veu un vessal,
es veu un vessal completament, encara allà, i fa dies que no plou.
També hem de tenir això en compte.
Ens hem d'imaginar llavors que la cosa va per una miqueta llarg, no?
Entenc, aquestes obres, o no?
No, això un mes. Un mes, eh?
En l'espai d'un mes ja haurien d'estar resoltes, ja estan treballant-hi,
i això, en l'espai d'un mes, haurien d'estar resoltes.
Ara s'han generat certs dubtes amb les obres que tenim aquí a dalt de Can Ginestar,
perquè precisament van viure el temporal Glòria
durant les obres de, valga la redundància, impermeabilització.
I ara em crea una certa controvèrsia pensar-hi,
a veure què passarà un cop les acabin,
perquè on ha anat a parar aquesta aigua de la Glòria,
si estaven les obres aixecades?
Saps el que em vull dir?
Bah, vés a saber.
Gràcies, copet, si li vulgui, i ja us ho explicarem en propers cap a tots.
I en propers inundacions.
Sí, ho hem seguit, ho hem seguit.
I què més, Imanol, explica'ns altres notícies del dia.
Altres notícies del dia.
Avui, 6 de febrer, tindrà lloc el primer dels tallers científics
del cicle Noies al laboratori, d'aquest any dirigit a nenes d'entre 8 i 11 anys,
un cicle que s'obrirà explorant la programació robòtica
a partir de la figura d'Ada Lovelace,
qui va ser la primera programadora en la història dels ordinadors.
S'ha de tenir en compte, també, que va néixer a principis del segle XIX,
va ser matemàtica, física i escriptora,
i una de les criadores, conjuntament amb Charles Babaix,
d'una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials,
permetent als ordinadors, doncs, resoldre molt més que càlculs simples.
L'activitat començarà a les 6 de la tarda,
d'aquí escassos minuts, al centre cívic Joan Maragall.
Al llarg del taller s'aprendrà el funcionament dels circuits electrònics
i com es pot utilitzar la programació informàtica
per enviar ordres a diferents màquines.
Ja siguin semàfors, alarmes o sistemes de llums de colors.
Totes les activitats d'aquest cicle són gratuïtes,
tot i que cal inscripció prèvia.
Es pot reservar plaça presencialment al centre
o bé a la seva pàgina web.
I seguim per tancar aquests titulars.
I, Manol, última notícia destacada d'avui.
Última notícia destacada d'avui perquè s'ha acabat el termini de presentació d'obres
de la 45a edició del Premi de Poesia Martí d'Ot amb un bon balanç de participació.
Un guardó creat l'any 1974 que convoca l'Ajuntament de Sant Feliu
per tot difondre la poesia en llengua catalana entre les persones joves
i que amb els anys ha esdevingut un dels majors reconeixements de la lírica en català,
ja que al cap de la fi és el segon premi més veterà de poesia per a joves de tot Catalunya.
En guany s'han presentat 14 poemaris amb la tercera millor participació de la història del certamen.
Els treballs han estat escrits majoritàriament per dones,
amb 10 poetesses participants i 4 poetes,
amb edats compreses entre els 17 i els 34 anys.
Tot i així, el Premi és obert a persones menors de 36 anys
que presentin un recoll de poemes original i inèdit
d'una extensió mínima d'aproximadament 300 versos
i que han d'estar escrits en català.
Doncs igual que un dia sí, un dia no, avui et quedes també sense saber la cançó.
Sorpresa, sorpresa.
I que hi havia un programa, era de la televisió espanyola, no?
Sorpresa, sorpresa.
Que en què consistia?
Et diria més...
Era una mica lluvia d'estrelles, no?
Que apareixia un personatge, no?
No, crec que hi havia algú que enviava una carta d'aquestes de, no sé,
personal o del seu germà veí, llavors li deia el que li faria il·lusió que li passés.
Però això és, hi ha una carta per a ti, no?
Però és una mica això, no?
L'encantaria conèixer, no sé, Albertino Esborne, i el portaven a la persona, no?
No era una miqueta així?
Potser sí, no sé, ara hauria d'investigar què passava amb Sorpresa a Sorpresa,
perquè és un problema que jo he vist, segur, en algun moment, això.
Ara m'ha vingut al cap el nom, Isabel Gèmio, tu.
Jove Isabel Gèmio, presentant Sorpresa a Sorpresa.
I també joves nosaltres d'aquell moment.
Molt joves.
Més joves que hi ha en aquell moment.
Molt, molt més joves que hi ha en aquell moment.
No sé què ha vingut, això, suposo que la cançó, no?
Ah, sorpresa, sorpresa, sorpresa.
Què hi he passat?
Doncs no és aquesta cançó, eh?
No sonarà, no sé si tenia una cançó al programa,
que si la té m'agradaria recordar-la,
però no, no sonarà.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Tenia una cançó, no?
Home, sí que tenia una cançó.
Ara no, cantaré perquè m'hi jugaria el Pipus.
No, no, però hi havia el Sorpresa a Sorpresa a mig.
És que ara a mi m'està venint un al cap,
que crec que no t'has de veure, que és la de
acompanyament...
No.
Aquesta és la d'una...
Tengo una carta per a ti, o així, no?
Sí.
O tampoc.
No ho sé.
no ho sé, anem una mica perduts avui, la veritat
amb tanta història, tanta música barrejada
no, però et quedes amb la sorpresa
sorpresa, eh, de saber la música
t'he de dir que estic fent
una petita recerca ràpida a Youtube
i és que estic veient un vídeo
que posa la cabecera de sorpresa
sorpresa i n'antena 3
i què passa aquí?
que podria posar-ho però no ho faré
ara sí que et quedo amb les ganes d'escoltar-ho
que tindríem aquesta cançó
demà ens la poses
demà podríem entrar amb això
en comptes de Bug i Wonderland
amb sorpresa, sorpresa
m'agrada bastant com a concepte noticiari
d'actualitat, sorpresa, sorpresa
no sé com pot quedar però ho farem
què passarà?
ho farem demà
gràcies i vero pels titulars, demà
sorpresa, sorpresa
perfecte, fins demà, adeu, bona tarda
m'agrada bastant com a concepte noticiari
la jove, joveníssima i guardonada
per quasi B7 Grammys
juntament amb el seu germà Billy Elish
escoltem ara aquest tema que es diu
Everything I Wanted
del mateix àlbum que porta el mateix nom
Everything I Wanted
Nobody even noticed
I saw them standing right there
Kinda thought they might care
I had a dream
I got everything I wanted
But when I wake up I see
You with me
And you say
As long as I'm here
No one can hurt you
Don't wanna lie to you
But you can learn to
If I could change
The way that you see yourself
You wouldn't wonder why here
They don't deserve you
I tried to scream
But my head was underwater
They called me weak
Like I'm not just somebody's daughter
It could've been a nightmare
But it felt like they were right there
And it feels like yesterday
It was a year ago
But I don't wanna let anybody know
Cause everybody wants something from me now
And I don't wanna let them down
I had a dream
I got everything I wanted
But when I wake up I see
You with me
And you say
As long as I'm here
No one can hurt you
Don't wanna lie to you
But you can learn to
If I could change
The way that you see yourself
You wouldn't wonder why here
They don't deserve you
If I knew it all
Then would I do it again?
Would I do it again?
If they knew what they said
Would go straight to my head
What would they say instead?
If I knew it all
Then would I do it again?
Would I do it again?
If they knew what they said
Would go straight to my head
Des del meu escriptor i color verd poma,
us intenta parlar, quasi xiu-xiu-bogeant,
Quero Romero, trobador de la comarca del Baix-Bregat.
És un programa d'exquisiteses musicals a Ràdio Tesbem.
Postdata, el pitjor locutor del món amb la millor música.
Tinc minuts per dos quarts de sis de la tarda.
Escoltem aquest tema de Silvana Estrada.
La cançó es diu Te Guardo.
La cançó es lo que dicen tus ojos, que cuando los miro brillan igual que los míos,
son míos, pero no logro entender de qué van.
Pero si un día tú me encuentras y ahora piensas diferente,
te guardo un poquito de fe para abrir los ojos y verte.
Pero si un día tú me encuentras y ahora piensas diferente,
te guardo mi luz de mañana.
Mis ojos, mi amor y mi alma.
Tengo dos besos pendientes, uno por cada mejilla.
y un abismo de cristal por cada herida.
Tengo el espacio carente que ocuparía tu abrazo si se nos diera el caso de vernos lejos de la gente.
Tengo la vida muy corta y tengo la vida muy corta y tú la mirada decente.
Y a mí no me importa pensar lo imposible de tenerte.
Pero si un día tú me encuentras y ahora piensas diferente,
te guardo un poquito de fe para abrir los ojos y verte.
Pero si un día tú me encuentras y ahora piensas diferente,
te guardo mi luz de mañana.
Mis ojos, mi amor y mi alma.
Un día tú me encuentras y ahora piensas diferente,
te guardo un poquito de fe para abrir los ojos y verte.
y ahora piensas diferente,
te guardo un poquito de fe para abrir los ojos y verte.
Vinga, tornem amb aquesta sintonia, tornem amb l'espai de còmics.
Josep Maria, bona tarda.
Bona tarda, Mireia.
Sintonia, Josep Maria, tot rima.
És veritat, no?
Sí.
I el Bona Tarda, Mireia, no.
Això no.
Però has de crear alguna...
Bona tarda.
Has de crear algun poema, es ve, Maria.
Bona tarda.
Escolta, què tal, com estem?
Bé, bé, bé.
Aquí estem.
Una tarda més, un dijous més.
I avui més tranquils que la setmana passada,
que anàvem més atabalats, em sembla, sí.
Fa dues setmanes hi ha el Temporal Glòria, eh?
Abans ho recordà amb l'Imanol.
Sembla que estava aquí, eh?
No? Sembla que no fa tant.
Ai, per cert.
Va caure el teu xiprer.
No, se'l van endur.
No, però m'han dit que estava a terra, ja.
Sí, va caure.
Bé, no és el meu.
Anem a acotar informació.
És de la ràdio.
Bé, tampoc és de la ràdio.
És el que està fora, la ràdio.
Però vaja, si vols que algú us ho faci seu,
la ràdio ens ho fem nostra.
I va caure.
Va caure, no?
No ho vaig pensar en tu.
Però...
Moltes gràcies.
Però jo tenia pinta que es podia replantar, eh?
Sí.
Em sap molt de greu dir-te que tenia pinta
que no calia que se n'enduessin a cap lloc.
Ara no discutrem la política.
Ah, d'acord.
No va ser decisió teva si treure-la o no.
No, no, no.
És...
Sí, els arbres...
Bé, els arbres urbans...
Ara em ficaré en un...
Bé, els d'àrees públiques, no?
D'àrees públiques, de zona urbana.
Sí.
Bé, són arbres que ja...
Normalment donen menys que en zona buscosa.
I no em ficaré en...
Perquè viuen entre ciment, no?
Bàsicament.
Sí, per això.
A més, són de viver...
Tu m'ho deixes preparat i jo ho dic.
Així no ho has dit tu, val?
Sí, sí.
En tot cas, a mi anem a buscar vi.
Són arbres de viver, que són arbres que ja a vegades estan ja
un mica tocats, un mica malalts, amb alguna enfermedad, amb moltes històries
i duren sempre menys.
Però això ja...
Això és històric, eh?
Però, amb la meva opinió molt personal, sense ficar-me, que jo crec que hi ha molts
altres que s'haurien pogut salvar.
Ah, dels que van caure i potser es van calar i se'ls van endur, no?
Sí, però clar, a veure, però ara no.
No vull dir més, no vull dir més, no vull dir més.
Jo estic, no preocupes, ho he dit jo.
Jo estic també d'acord perquè aquest arbre en concret, que la gent no el veu,
i deu dir, voleu parar de parlar d'un arbre que no veiem, si em sap greu,
però és que el teníem aquí.
A més, jo deia, veig la penya del Moro.
La veritat és que ara veig millor la penya del Moro.
Però m'agradava aquest xipre.
No era gaire gran d'edat, no? Tampoc no era molt alt.
Llavors suposo que l'edat va una miqueta relacionat amb l'alçada.
Sí, clar, els que fan benes són els del Parc Freixas.
Clar, home, són centenaris, no? O més, potser.
A saber.
Doncs res, com vulguis, ens regales un xipre i el tornem a plantar.
Sempre li posem un record.
El amic del xipre.
Un hashtag?
Sí, li podem posar nom, li podem posar glòria.
La glòria.
La glòria del xipre.
La glòria del xipre.
La glòria del xipre.
Vinga, ja ho tenim.
Vinga, anem al que ens pertoca, Josep Maria.
Això.
Això també ens pertoca, perquè ens dóna la gana parlar-ho i està bé, eh?
La ràdio és això.
Però anem a parlar de còmics, que més avui ens portes.
Correcte.
Un còmic, bueno, un còmic, una dibuixant que ja ens havies comentat.
Sí.
Que està passant potser una època una miqueta complicada, diguéssim, físicament i anímicament.
I després un altre còmic.
Sí.
No sé per quin vols començar.
Comencem per parlar de la Cristina Durant.
Em va xocar i em va agradar, a veure, lògicament, em va agradar com m'enfronta el tema de...
Cristina Durant és la que ha dibuixat, és la Premi Nacional de Còmic d'aquest any passat, del 2019.
Que li van donar quan estava quiròfan, eh, precisament.
Correcte.
Ho he llegit avui al seu Twitter.
Ho he llegit.
De fet ens ha retuitejat, si ens està escoltant, una abraçada, Cristina.
Sí, una abraçada, això.
A València.
Correcte.
I això que m'ha copsat, però positivament, de com m'enfronta el tema del càncer.
I, bé, ella ja ho diu al Twitter, qui tingueu Twitter podeu... Cristina Durant.
És.
Cris Durant, la grua.
La grua amb majúscules.
I em fa, ostres, com es comporta, portava...
Un Twitter ja ho posa, portava dies pensant la millor forma d'explicar i com no amb una il·lustració.
I ho va, bueno, ho va copsar tot, la il·lustració que estava penjada a la pàgina de la plaça Mireia.
Ja ho veieu allà.
I és...
De fet, perdona, i va aprofitar també el dia mundial del càncer, que era el mateix dilluns, 4 de febrer.
Correcte.
Això és el que també va explicar.
Sí, sí, és veritat.
Sí, sí, també és veritat.
Dimarts, perdona.
Dimarts, correcte.
Dimarts, sí, sí, sí.
I, bueno, jo, ostres, vaig pensar...
Ostres, això també jo crec que es podem parlar i almenys donar una petita nota, una petita...
Com deixar una ajuda, una xispa, una...
Algo que no només a ella, a tothom que té un càncer o està passant aquest,
llavors puguem des d'aquí, no sé com, però almenys ajudar, no?
Una mica...
Enviem bona energia, jo crec que...
En bona energia, això, en bones paraules, no?
Exacte.
Om...
Jo crec que sí que podem enviar bona energia.
Així més, no, també parlar d'obres, deia, com hem fet amb aquest el dia 3, no?
El dia 3.
Que, a més, també recentment hi ha hagut més judicis sobre aquest cas.
Vull dir, que pobreta també ha tingut com molta barreja d'emocions.
Ella ho deia també en algun dels seus tuits, que deia, sortia de l'operació, em donaven la nòvara pel premi,
em trucaven per les entrevistes, i alhora estava jo patint per veure com havia anat l'operació, no?
Vull dir, que Déu-n'hi-do, una dona valenta, i pel que està llegint també,
que una persona deu, que no la coneixem, però mira...
Sí.
No, no, però...
A vegades el Twitter és el bo...
Jo crec que s'ha d'aprofitar aquestes coses del Twitter, no?
De vegades que hi ha molt de tonteria que es diu i d'opinions que dius, Déu-meu...
Déu-meu és una expressivitat.
Serveix per tot.
Per desfogar-se, per criticar, no?
Per insultar, per dir el que penses...
Sí, sí.
Per tot.
Per tot, sí.
Però bueno, jo crec que ens podem agafar amb aquestes coses, no?
Més que amb altres.
Doncs clar que sí, aquí hi ha el nostre petit granet de xurra enviant bones energies a la Cristina Durant.
No estan tan lluny, València aquí igual ens està escoltant i tot.
Ostres, esperem que sí.
Esperem que sí.
Va, una abraçada, Cristina.
Això, molt gran.
I, Josep Maria, també ens portaves avui altres còmics que crec que...
Sí.
No sé si...
Hem de parlar de solitud o perquè es digui solo no té res a veure.
No, bueno...
M'he guiat només per la portada, eh?
Ah, sí?
Val, val.
No puc fer cap espòilers més.
Doncs millor, així també descobriria tot un món que no has vist.
Vinga.
Doncs els solos, es diu solos, però no és de solitud, és més que res, perquè...
Bueno, comencem al principi...
Vinga, va.
I sí, perquè jo ja faig espòilers de mi mateixa.
M'adalanto a explicacions i després he de tornar enrere.
els solos, que està dibuixat per Gazzotti, Gazzotti que es diu Bruno Gazzotti, i el...
Ostres, Belman, ara sóc jo que tinc el...
Com m'estiu?
El...
El...
Si vols te'l busco jo en un moment, eh?
El...
Ostres, ho tenia per aquí.
El Fabien, Belman.
Què passa?
Espera, us tinc una cosa.
Que aquesta avui no he portat la taula.
Sí, sí.
I ara vaig més perdó.
El full que heu sentit...
Hem tornat el paper, eh?
Hem tornat el paper, eh?
Sí.
Jo, com que sempre tinc la llibreta, no la trobo a faltar, però tu estàs...
Sí, sí, perquè en la taula t'ho dic tot més ordenat.
i ara em dono en compte que...
No vaig tenir temps de passar-ho amb net, diguem-ne, i estic una mica...
O sigui, no us estranyi si se sent el...
Eh?
Si us em vania passant les fulles.
El col·laborador més aplicat, eh?
Fem deures, els passa net, eh?
Això jo ho feia...
Però per mi, eh?
Jo ho feia a l'escola.
Ja, però està molt bé, està molt bé.
Jo ho feia a l'escola.
És que si no, soc un...
Bueno, tot...
Allò bastant desorganitzat, eh?
No, no.
Amb això no us sembla gaire.
Ostres.
Vinga, tornem als solos.
Doncs és una història, una història que si us dic que ara va pel vuitè número,
vuitè em sembla, i que diuen que en té per vint, els dibuixants.
És com una espècie de...
A mi m'ha fet gràcies, m'ha recordat...
Són capítols, llavors.
Correcte.
És com una sèrie, eh?
D'acord?
De televisió.
I si ho veieu al YouTube que us he...
No sé si l'has penjat.
No, però el puc buscar.
Ah, el vídeo que m'has...
El vídeo.
Jo, però no està publicat.
Ara el publico, el publico.
El presenta com si fos una sèrie de...
Una pel·lícula, una sèrie de televisió.
I és un còmic.
Realment és...
S'està...
Penso que és una porta que s'està obrint cap a...
Per motivar, no?
Per crear un...
Una...
Una nova manera de vendre còmics.
No sé si...
No ho havia vist mai, encara.
Amb YouTube que es presenti només el...
Que és com un tràiler dels còmics.
Un tràiler del...
Sí.
En aquest cas és el solo número dos,
perquè...
Bé, aquí...
La porten vuit a França
i aquí a Espanya en porten cinc.
En porten cinc a...
Com es diu?
Traduïts, perdoneu.
Traduïts, es porten cinc
i anem una mica més enrere.
Però...
I aquest que et passo és el del número dos
d'aquí a Espanya.
Traduït...
Bé, en la traducció ja surto tot en espanyol.
però és que també no és una pel·lícula, no?
És com un petit anunci del que passarà, no?
Llavors, a Solos és una...
Bé, tot passa en una petita ciutat,
que es diu Fortville,
en què...
Bé, és la presentació de cinc nens.
Cada un a la seva casa seva,
a la nit, com van a dormir,
com arriben de l'escola,
amb els seus problemes.
El nen que té els pares que mai estan,
que només té la xatxa que el cuida.
La nena que té una relació especial amb el seu pare,
però és una relació de...
Perquè és molt inventor
i ella també vol ser inventora.
I, bueno...
Però...
L'altre...
Una altra nena que el seu pare
és un pare viudo,
un pare sol,
que intenta...
Que no sap com educar-la.
Veus una mica,
amb poques taques,
però és que d'aquests cinc nens,
cada un com...
Com actua.
que són nens que tenen...
Les edats tenen d'11 a 12 anys,
a un que té set, no?
El que és el més petit,
que és un nen molt proganer,
mal educat,
que ja es veu que...
que la mare també és una mare soltera
i que no sap molt com portar-lo.
I un últim,
que és un exclòs social,
pobret,
que...
Bueno, pobret,
en el sentit que...
Que és un personatge de còmic,
que...
Que són dos líders, no?
Perquè representen que és el més gran,
que ha sortit d'un centre,
un col·leccional de menors
perquè va matar el seu pare
que era maltractador.
És un tema així.
Déu-n'hi-do.
La presentació és aquesta
dels cinc personatges.
Doncs això representa
que és la nit,
que se'n van a dormir
i l'endemà es desperten
i...
Ja començant,
perquè no anar pel nano aquest
que ha estat al Montseny,
comencen aquesta història d'ell,
es troba sol,
que es lleva,
no hi ha ningú,
surt al carrer,
no hi ha ningú
i representa que la ciutat
ha quedat buida,
totalment buida.
només estan ells.
I es van trobant,
els nanos,
els personatges es van trobant
i es queden sols tot,
o sigui,
representa que tot el seu entorn
estan sols dins de la ciutat.
Això ha passat en moltes pel·lícules,
no explicarem res,
però és una aventura
que passen mil coses
i cada cop esbrinant el que passa.
Es van descobrint
noves descobertes,
per què passa,
però també hi ha més nous obstacles
i et van enganxant
però brutal, eh?
És una cosa que, bueno,
s'han venut a França,
s'han venut un milió d'exemplars,
ja s'han tribut a sis idiomes,
al català encara no,
i porta venuts,
ja això,
més d'un milió d'exemplars.
Va sorgir de la revista belga
de l'Espiru,
va començar allà
i ja va començar l'interès de molts nens,
però ja no només del nen,
perquè és una història
que realment és dura.
És que em va començar
perquè jo el vaig veure a la llibreria,
bueno,
no farem noms,
de llibreries comercials molt grans.
Sí, anava a dir,
si vols dir que el llibre té,
no?
Sí,
això anava a dir,
si vols el llibre té,
fos una cosa petita,
us ho diria,
però és d'una de les grans.
I ostres,
hi vaig pensar,
ostres,
el dibuix,
el dibuix és molt per nens,
el dibuix és molt infantil,
sembla que sigui un cuento,
no per nens,
però una espècie de...
Home,
però té bon detall,
és un còmic detall.
que em despiro,
és d'aventura,
d'aquesta aventura
per preadolescent.
És una mica així,
vist des de fora.
I vaig pensar,
bueno,
però vaig baixar,
vaig veure de què anava,
i em dic, bueno,
em fa gràcia tenir-lo.
I ostres,
és brutal.
O sigui,
l'interès és pels nens
com pels pares.
És un còmic realment
molt realista,
molt realista
el que els passa.
els nens,
els,
ja,
no vull dir,
espòilers,
però hi ha sang.
A veure.
Els nens es fan mal,
ploren,
tenen por,
moren.
O sigui,
és molt realista,
clar,
no,
com pels nens molt petits,
no,
llavors,
és com una barreja,
això ho he llegit
a baix llocs ja,
entre el Club dels Cinco,
no sé si et sona,
el Club dels Cinca,
i la sèrie Lost,
de la sèrie Perdidos.
Molt fan.
Ah, sí?
Molt fan.
Sí, sí, sí.
Jo no l'he vist a la sèrie Perdidos,
el que anava a dir,
jo no l'he vist,
però l'he vist a tants llocs,
que dic,
bueno, ho vaig a dir-ho,
i es veu que sí,
que es barreja les dues coses,
que es van passant coses,
van passant coses,
i realment es va esvinant,
i caia,
i t'enganxa molt.
Es va començar a publicar a França
el 2005,
i cada any treuen un número.
Per això dic,
que tot és molt planificat.
Cada any.
Però clar,
és pitjor que una sèrie,
perquè la sèrie normalment,
saps que la setmana següent,
o el mes següent,
et publiquen un capítol,
però un any.
Un any.
Per un llibre.
Correcte.
No dic que no tinc...
Per això et dic,
que tot és,
crec que és una promoció,
una...
Com es diu ara?
Una promoció?
Sí,
comercial.
Una estratègia de marketing.
Una estratègia,
perdoneu,
eh?
Tabú.
Juguem a tabú.
Sí.
Com una estratègia,
no?
De marketing,
potser.
Comercial,
per poder vendre,
sí,
d'una manera,
perquè entre el YouTube,
que us he ensenyat,
que es tregui un àlbum cada any,
i després que en diuen que tenen una història per 20,
perquè pensava,
ostres...
És a dir, 20 anys?
Clar,
jo no sé si...
Clar,
jo penso que a la llarga és el que volen crear,
l'antologia aquesta de solos, no?
Que jo no sé si arribaran els 20 números.
Ells diuen que sí,
els autors diuen que en tiren per 20 números.
I van començar, has dit, el 2013.
El 2005 a França.
El 2005 a França.
El 2005 a França.
L'edició catalana,
perdona, espanyola,
perdoneu, espanyola.
Sí.
És del 2015.
Jo vaig comprar aquest còmic,
la que tinc jo és la tercera edició,
la tercera edició del primer número,
del primer 1 dels solos.
Sí.
Que ja és del 2017.
O sigui,
que jo us ho dic,
que tot és molt...
Jo en porto 5.
Vull dir,
que perquè vaig comprar 3 de cop,
ja vas poder seguir, no?
Déu-n'hi-do.
Doncs ara,
de traducció espanyola,
per quin número anirien?
O per quin número van?
Ara van pel 5.
Pel cinquè.
Si els fas en 15.
O sisè,
perdona,
perquè ja estic al 2020.
Bé, però,
més o menys,
que els queden 14 o 15.
Sí, sí,
per això,
que estem al principi.
I per això,
jo no crec que facin 20,
perquè,
igualment,
també la gent es cansen amb aquestes coses.
Però,
realment,
és tan interessant que ha enganxat molt.
I a França,
sobretot,
i és com una història,
també,
de sobrevivència.
És el que també volia dir.
A les nits,
és molt obscures.
Els dibuixos,
són superobscurs,
super...
És una mica,
perquè m'entengueu,
una mica de tall zombi, no?
Del còmic de zombi,
però sense zombis.
És un tall de lo desconegut,
que no sabem què hi ha darrere de tot.
el dibuixi.
El dibuixi és d'un estil,
això, molt infantil,
que ja us hem parlat,
això també.
I...
Però,
i llavors,
també...
A veure,
tornem el film.
Llavors,
ja hem parlat d'això,
una mica.
El no tenir l'iPad,
t'està dificultant el paper,
eh?
Cosa rara,
cosa rara.
Això, això,
que també és com una bona...
Això ho volia...
he dit,
que ja me'n recordo,
ho vaig dient,
i després ja...
És com una bona novel·la de terror,
també,
que...
Més que una novel·la de terror,
jo diria més una sèrie, no?
Una sèrie que vas descobrint,
com van evolucionant els personatges,
com van...
van...
van canviant.
És que, a més,
d'aquest cinc també mora un,
no us diria què,
però cal,
perquè, clar...
Home, sí, espòcil,
no cal.
Però...
Però, bueno,
en sèrio, eh?
És molt xula, molt xula.
Igual estan fent el...
Si vols, te'n deixo.
Igual estan fent el test
de provar a veure com funciona el còmic,
igual després preparar també la sèrie,
la sèrie amb televisió,
em refereixo a pantalla, no?
Ja s'han venut els drets
per fer una pel·lícula.
Doncs ja ho tenim.
Sí, sí, sí.
D'aquí a poc, ja,
publicant la promoció de la pel·lícula
o sèrie...
No us estranya.
Sí, sí, sí.
Per això dic,
ja és la pel·lícula,
millor que ferà una altra final,
perquè si ho van fer-la ja...
Però sí, sí,
per això dic que tot,
jo penso que és tot una estratègia
que jo encara no havia vist en el còmic,
penso, ostres,
és que tot està tan muntat
que el guió és brutal, eh?
I els dibuixos també, eh?
Perquè això és, a més,
aquest canvi com de dibuix molt infantil,
però que, ostres,
amb un trasfons super realista, no?
I autèntic.
De fet, tinc el tràiler per aquí,
no sé si se sent gaire veu,
perquè no l'he escoltat jo,
no sé si parlen o no parlen.
Ah, sí, sí.
Va, doncs escoltem,
que és un minut de tràiler.
El Gés.
Doncs...
Bueno...
Doncs no se sent,
perquè no parlen,
però bàsicament se senten...
Es veuen les imatges.
La música és molt...
Com dir-ho?
Molt de victòria, no?
De guerra, de...
Sí, no?
Molt victoriosa.
Diu que...
Bueno, va explicant a poc a poc, no?
Que de tota la civilització,
de cop i volta,
només en quedaran 5,
i d'aquests 5, 4, no?
I que sembla que és hora de conèixer la veritat
i que la veritat se sabrà
llegint el misteri d'aquesta gran desaparició
d'aquests solos.
I, clar, aquí veia que posava a octubre de 2014
que publicaven el segon.
Per això et comentava que,
suposo que depèn de l'edició,
deu anar variant.
Això, per això et dic...
Sí, sí, correcte.
que et vaig...
Si té 2015...
Sí, però potser deu anar variant de la...
Pot ser, pot ser.
Sí, sí, ara ho vaig apuntar...
Perquè ho vaig mirar al darrere, eh?
Del còmic.
És que tinc els...
Tinc 5...
Tinc els 5...
I vaig mirar del primer.
Potser he de mirar de...
Bueno...
Igualment, aquest ja ha aconseguit
dos premis d'Angolem,
del Festival d'Angolem.
El còmic aquest,
que és...
El Festival d'Angolem és el...
Bueno...
És...
És dels Òscars dels còmics?
Sí.
És el principal...
Sí?
Sí, sí.
Angolem.
Angolem és una ciutat francesa,
del sud de França.
I...
I així, jo encara...
És una de les meves...
És com anar a la Meca.
Tinc que anar un cop a la vida,
encara que sigui,
i tinc que anar-hi.
Sí, sí, perquè és brutal.
Sabeu que és el més interessant
que pot haver-hi en còmics.
Mira que ja vaig estudiar il·lustració,
i els meus companys hi van anar,
i jo vaig dir que, bueno,
no podia, no sé què em va passar,
i sempre m'he arrepentit de no haver anat aquella vegada.
Doncs mira...
Sí, sí, sí.
Ara he vingut allò així de coses perquè...
Sí, sí, és un lloc que hi tinc que anar,
i un any ja aniré.
Segur.
I si hi vas, ens ho expliques aquí.
Correcte.
Per això, Marcel, ara més excusa tinc.
És la crònica.
Ara més excusa tinc.
Bea va guanyar el Premi Jornal del Mickey,
dos vegades,
que volia buscar i no me'n recordar.
Que no sé què és el Jornal de Mickey,
però, bueno, entenc que és un Premi del Mickey,
dels Estats Units.
Si ho pots mirar, em fas un favor.
I després el Premi Diagonale,
que aquest és també de la millor sèrie de còmic,
el 2013.
El dibuixant, Bruno Gazzotti,
que va néixer al 1970,
té quasi la meva edat 50 anys,
va néixer a Liege,
i va començar a Velles Arts,
però no va acabar,
com tants bons artistes
que van començar a estudiar art
i no ho han acabat
i han sigut molt bons dibuixants i artistes.
Va estudiar també
l'Institut Artístic de Sant Luc, de Liege,
que és com l'Acadèmia Sant Lluc d'aquí a Barcelona.
I a partir del 1988
ja es va poder dedicar al còmic
i va ser assistent,
això m'ha fet gràcia
perquè va ser assistent
de Filip Tomei i en Janri,
que són dibuixants de l'Espiru i la Fantasio,
que sabeu que és una història de l'Espiru i la Fantasio
creada per...
Ara bé, que di en blanc.
Jo ara aquí no puc ajudar, eh?
No, perdona.
Sí.
Bé, Sergi Grapes, us sona el Sergi Grapes,
el dibuixant de Sergi Grapes,
que per mi ara el que m'està passant és una vergonya
perquè és dels meus referents.
ara quan arribi a casa contra la paret.
Com és contra la paret?
Perquè només sortir d'aquí me'n recordaré.
André Frankin?
Ah, Frankin.
Això.
El Frankin.
El Frankin és un dels cracks de...
Sí, sí.
El Masopilami, que segur que també el coneixeu,
i el Muriel Frankin,
van voler seguir amb la sèrie i van...
Bueno, cada cinc-deu anys van canviant de dibuixants.
I el Tom i Janri van agafar una època.
I va ser...
O sigui, aquest noi, el Bruno Gazzotti,
d'aquest còmic que parlem avui,
va ser assistent, va ajudar,
els dibuixava,
a part quan ells, bueno,
passaven el llapis i ell ho dibuixava a sobre.
I penso, ostres, mira,
entenc que l'estil que té és molt d'espiro,
és molt d'històries així de parlar-nos més joves,
però de l'ocents.
I t'he buscat, eh?
Això, Maria,
l'Ejornal de Miki és una historieta,
una revista, perdona,
que va inaugurar-se a França en 1934.
Ah, vale.
Només he trobat aquesta informació així com a important.
Sí, sí, que va ser del...
És un premi que dona la mateixa revista,
que es diu així, l'Ejornal de Miki.
Sí, que el que del Miki la van voler passar cap a Europa,
dels Estats Units,
van voler-lo publicar a Europa,
sí que van començar també,
perquè era com...
L'època aquella començava a sortir el Tintín
i començaven a sortir a...
Ostres, que estaven lluitant,
diguem-ne,
la revista ja...
El còmic americà estava partint pes
perquè estaven naixent aquí,
noves revistes,
i van voler...
Sí, i van voler portar la competència aquí.
És veritat, sí, sí.
Ah, doncs això.
També va...
El Bruno Gazzotti també va dibuixar Soda,
que és una sèrie que aquesta...
Jo he llegit alguna cosa d'ell,
però molt poc,
i penso que em buscaré,
em compraré.
Que és un poli vingut a menys,
que es disfressa de capellà.
Perquè no vol que la seva mare sàpiga que és policia.
Però és bastant sòrdid tot,
és bastant, sí,
de novel·la negra.
I...
Sí,
allò,
jo sabia que existia,
però penso,
ostres, no he llegit allò sencer,
saps?
Un còmic,
i algun dia en parlarem.
I el guió és de Fabien Bellman,
també té 48 anys,
més o menys són de la mateixa quinta,
que va néixer a la Monta,
a França,
i ell, bueno,
com ell va pensar dedicar-se a dibuixar,
ni a escriure,
ell va estudiar comerç en anys,
però un concurs de guió,
casualment,
es va presentar un concurs de guió
per allò que va,
per la revista Espíru,
i va guanyar,
i li van publicar.
I això li va obrir la ment i dir,
ostres, però això m'agradaria a mi dedicar-me.
I va estar,
se veu que va estar insistint molt a la revista
per aconseguir entrar en nòmina,
i al final ho va aconseguir.
I amb això,
ell treballa encara a Espíru,
bueno,
ha publicat...
Són gent jove,
no sóc gent jove,
perquè també sóc,
són de mitjana,
de mitjana edat.
Però són gent que,
tampoc no és que abans
hagi tingut una...
Una trajectòria,
una experiència.
Una trajectòria molt llarga,
no?
I penso que són gent que,
al final,
també els ha arribat l'èxit,
no?,
amb això.
el guionista,
el guionista,
en Fabián Belman,
va,
també ha fet el,
bueno,
el marquès d'Anaón,
que és una,
una,
és una escura,
escura i sinistra història,
que està dibuixada per bon om,
que també ha tingut molt d'èxit.
I el Green Manor.
Bueno,
el Green Manor,
ja parlarem també un dia,
és molt xulo.
en part,
que també té bastant de,
bueno,
que ell ja,
ja,
penso que el,
el guionista ja tenia,
ja portava més d'èxit,
diguem-ne,
o ja estava més,
que el dibuixant,
que el dibuixant sí que no,
bueno,
poca cosa havia fet.
I...
Has dit molts noms que has dit,
ja en parlarem,
suposo que els tens apuntats,
no?
Sí, sí, sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
que dic moltes coses i al final després.
I d'això en parlarem,
bé, d'això en parlarem.
Sí.
També tenia,
no sé si tenia apuntat un altre...
Ah, i va fer un còmic eròtic també,
va fer gràcies.
Un què?
Un còmic eròtic.
Un còmic eròtic?
Sí, un còmic eròtic.
Es diu comicròtic?
No.
Còmico erótico.
Ah, perdó, perdó.
Ah, perdó, perdó.
Havia fusionat.
Bueno, bueno, espera, espera,
que teníem...
Teníem una nou palabra,
comicròtic.
Comicròtic.
Comicròtic?
Comicròtic.
No sé per què dient això.
Clar, un còmic eròtic, no?
Comicròtic.
Comicròtic.
Jo sóc un còmic cròtic.
Comicròtic.
Què has dit que sí que existeix un?
Comico?
Comicon.
La Comicon.
Ah, sí,
això és la trobada que fan als Estats Units, no?
Sí.
I a Madrid també fan algo.
Ho fan...
Fa un mes o això van fer-ho.
Però no...
Que és més aviat una fira, no?
Com la del còmic aquí a Barcelona.
No, però ja no he volgut parlar,
perquè és una com de signatura de...
És bastant senzill, bastant simple.
Signatura de còmics i així,
però no és la Comicon d'Estats Units.
Em pensava, hòstia,
deu ser una sucursal
o deuen fer alguna cosa a Madrid.
Però no...
És una pseudo-fira, potser?
Sí, això.
Una mica així, però no és...
Una trobada...
Però ells...
Clar, és que...
Bé, la fèria del còmic aquí a Barcelona
és molt important.
Doncs per res.
També potser és Honduran,
com volen fer amb el Mòbil Congress.
No, el Mòbil es queda, eh?
El Mòbil es queda, eh?
El Mòbil es queda.
Sí, sí, es queda.
De fet, han firmat fins al 2000.
Ah, sí?
Ja no sé quin any arribem.
Al 50, al 60, no sé.
Va, va, va.
Però que s'hi queda, que s'hi queda.
Va, va, va.
No, i el Madrid també té les seves coses.
El còmic també es queda.
El cotxe, em sembla,
que és més important allà que aquí.
Cadascú té les seves coses, però...
Allà no hi ha mar, aquí sí, hi ha coses.
Aquí és molt important, aquí més que a Madrid, sí.
Sí que és cert, sí que és cert.
Doncs, escolta, Maria,
5 minuts, no sé si volies comentar...
Bueno, mira...
Repassar algun altre còmic.
Sí, sí, no sé si et vaig enviar.
Sí, un tal Quevedo.
Correcte.
El Buscot de les Índies.
És molt nou, aquest en què, tancada,
no ha sortit a les llibreses,
i si ha sortit és molt recent.
Perquè jo he vist hi ha algun dibuix,
és brutal els dibuixos,
al Twitter no sé si ho has penjat.
No, no sabia que estava...
Sí, no sabia si arribaria a parlar-ne.
Res, només és una petita notícia,
perquè crec que té molt bona pinta
i crec que arrasarà.
Crec jo, eh?
És una opinió.
Però l'obra és de Juanjo Guarnido,
que és el de Blaxat,
que de Blaxat em sembla que no n'hem parlat
i un dia en parlaré.
Una altra,
que aquest sí que en podem parlar la setmana que ve,
perquè de Juanjo Guarnido és brutal.
El Juanjo Guarnido també ha fet contes infantils
i també són xulos.
Vull dir que...
Ai, em fas pensar...
Parlarem un còmic.
Vinga.
Que no, que va ser brutal,
que és molt xulo.
Ja en parlarem.
Jo estic veient la portada d'aquest Buscón de les Índies,
Buscón de les Índies,
i té un dibuix molt, molt...
Ara no sé com descriure-ho, eh?
És entre...
Antic, no?
Un dibuix clàssic.
Sí.
El Blaxat, que és l'obra del Juanjo Guarnido,
representa que són cases d'animals,
amb coses de persones i són novel·les negres.
I porta quatre o cinc...
Bueno, també va arrasar.
Perquè és un dibuix molt d'estil,
molt realista,
i aquí ha utilitzat com més clàssic.
Sí.
Molt més detallista.
Molt detallista.
Sí, com més barroc.
Sí.
També perquè és una època, no?,
que també els vestits, els vaixells...
Sí.
Que ha basat molt al segle XVII.
Sí, sí, sí.
A més, amb això sí, penso que...
Sí, és a dir, molt ben ambientat.
I pel que estic veient,
pel tamany del còmic és gran, eh?
Ah, no ho sé, sí.
És un...
Almenys hi ha una imatge que surten,
suposo, els seus autors.
Sí, sí.
I els hi va des de la cintura fins a mig pit.
Ah, val, és el tamany aquest.
Bueno, però potser és el còmic.
No és el vinil, eh?
Sí, sí, sí, és el còmic.
És el còmic.
No és un pòster.
No, no és el pòster.
És el llibre, és el llibre.
Sí, sí, sí, sí.
Bueno, ara no ho veig bé, d'acord?
Però sembla que és el còmic.
Crec, crec, crec.
Sí, sí, sí, jo crec que és el còmic.
Bueno, doncs això,
aquest còmic va sobre...
Hem parlat del Juanjo Guarnido
i el guiurist és l'Alain Ayurles...
Ayurles...
Vinga.
No ho sé, Ayurles.
És que és francès.
D'acord.
I perquè el Juanjo Guarnido
treballa molt a França.
Dic jo que sigui francès,
perquè treballa molt allà, però bueno.
És de...
Aquest Alain Ayurles
ha fet el diari d'un no muerto,
que també és un còmic xulo,
de zombies.
És bastant habitual,
però bueno,
que ara, últimament,
tot va bastant de còmics de zombies,
perquè quan es van enganxant amb la sèrie de...
Abre qui en va.
Abre qui en va.
Va començar a sortir molts còmics de zombies.
Bé,
doncs en aquest cas,
el Buscón de les Índies va sobre la vida del Buscón,
de Quevedo,
del Francisco de Quevedo,
que va...
Perdoneu.
Que...
Aquests dos artistes van interpretar
com què passaria després del Buscón,
que la seva vida com aniria.
I bueno,
d'aquest Buscón,
que dins del segle d'or,
de les arts, no?
De l'època aquella,
de l'època aquella,
doncs tot el que...
tot el que pot ser des d'èpoques que té miserable,
d'èpoques que el tio té...
des del Caudalat,
que viu al teatre,
veu tot el que passa des del teatre,
del Palau, perdona,
del Palau Reial,
des de tot el Buscón,
i el tio acaba anant a l'Amèrica,
que és recentment descoberta,
i arriba fins al mateix Dorado.
Perdoneu.
Ja amb això acabem, eh?
Ja amb això acabem.
És el meu final.
Doncs espectaculars, eh?
Els dibuixos, les il·lustracions,
les estic veient.
Hi ha algunes que...
Això suposo que s'han filtrat, no?
Perquè si el llibre a dures penes
està sortit del forn, no?
Sí, però ja crec que el provoquen.
Sí, perquè vegis...
Ostres, que interessant.
Sí, això passa també amb les pel·lícules.
Sí, sí, és com...
Són espòilers buscats.
Buscats, segur.
Totalment buscats.
Doncs Josep Maria,
deixem aquí aquest espai de còmics.
Apuntem tots aquests còmics
que estaran al Twitter, també.
Ah, sí.
No m'ho ha de temps a posar-los tots,
però estaran.
El de Cristina.
Solos.
No, el de la Cristina, sí.
L'havíem mencionada ja.
Sí, això sí.
I publicarem el de Solos,
entre altres també el Buscó en les 5 dies.
I si en deixo algun,
també m'ho comentes,
perquè ara tinc aquí...
No, ja estàs.
Ai, Solos, sí, sí.
Solos i Buscón.
Sí, sí.
Doncs fins aquí aquest espai.
Josep Maria,
gràcies per venir una tarda més.
A tu, Mireia.
Que no faci gaire vent i...
Ens comiclorem la setmana que ve.
Comicròtic.
Comicròtic.
Comicròtic.
Comicròtic la paraula del dia.
Comicròtic.
Ens veiem dijous vinent.
Vinga.
Que vagi bé.
Adéu.
Adéu.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda.
Quílian Sabrià.
Jordi Sánchez i Jordi Cuixart podran sortir,
poden sortir ja de manera immediata de la presó
per treballar i fer tasques de voluntariat,
però hauran de tornar-hi per dormir.
Així ho ha acordat,
Angès López,
la Junta de Tractament de la Presó de Lledoners.
Sí,
basant-se en l'article 100.2 del reglament penitenciari,
Jordi Cuixart podrà sortir de la presó
durant 9 hores i mitja al dia,
cada dia d'entre setmana,
per treballar i fer tasques de voluntariat.
Jordi Sánchez podrà sortir 11 hores al dia,
3 dies a la setmana,
per fer tasques també de voluntari.
Aquesta decisió s'executarà de manera immediata,
però la jutgesa de vigilància ha de decidir si la ratifica.
La fiscalia pot recórrer-ho,
però aquest recurs no en paralitza l'aplicació.
Qui tindrà l'última paraula serà l'Audiència de Barcelona.
En un comunicat que en fet públic Òmnium
s'especifica que Cuixart podrà seguir fent-se càrrec de la seva empresa,
tal com ja feia fins ara des de dins de la presó,
i exercint també de president d'Òmnium.
I qui també presentarà la petició en parança en el 100.2
és l'exconseller Joaquim Forn.
Segons els seus advocats des de dimarts,
Forn ja té els papers a punt amb una oferta laboral inclosa.
Notícies breus, Martí Ferrero.
Valoració positiva dels comuns de la reunió d'aquest migdia
entre els presidents Quim Torra i Pedro Sánchez,
però amb un retret consideren que el president de la Generalitat
només vol portar a la futura taula de diàleg
les propostes dels grups independentistes.
Anem fins al Parlament. Albert Durán, bona tarda.
Bé, doncs no sentim Albert Durán.
Hem de tenir present que la portadora dels comuns al Parlament, Susana Segovia,
ha assegurat que la trobada d'avui és una bona notícia
que permet avançar en el desbloqueig de la situació política a Catalunya.
Segovia ha valorat positivament
que el president Quim Torra demani un calendari concret
per la taula de diàleg,
però ha criticat que no vulgui escoltar les aportacions
que fan els partits no independentistes.
considerem que el president Torra segueix equivocant
quan insisteix que només ha de portar en aquesta taula
les demandes dels partits independentistes del 47% i no del 80%.
Nosaltres creiem que hauríeu d'utilitzar la taula del diàleg
dels partits a Catalunya per reconduir aquest diàleg
i avançar en el mateix.
Perquè perquè ens aconeguin també ens hem de reconèixer
el primer entre nosaltres.
I aquesta hora el president del govern espanyol, Pedro Sánchez,
es reuneix amb els representants dels sindicats majoritaris a Catalunya
i la PIMEC a Barcelona.
Després de la trobada d'aquest matí amb el president Torra,
Sánchez s'ha trobat amb el president de Barcelona Global,
Pau Ardans, a la delegació de la govern espanyol.
Més tard, per separat, es reuneix amb els responsables de comissions
i l'UGT i amb el president de la micro, petita i mitjana empresa de Catalunya.
Barcelona, Jaume Racasens.
Bona tarda representants de Barcelona Global,
entitat que vol atraure talent professional i atracció d'inversió a casa nostra,
trasllada a hores d'ara el president Sánchez
en quins punts el projecte dels que destaca l'entitat,
el govern espanyol, seria clau per al desenvolupament econòmic de Barcelona.
Un d'aquests, per exemple, ho acabem de conèixer a fons properes a la reunió,
seria una millor fiscalitat per a favorir l'emprenedoria
i de retruc captar talent internacional.
De seguida ha d'acabar aquesta primera de les tres reunions
aquí a la delegació del govern espanyol.
Pau Ardans, el president de Barcelona Global,
de seguida compareixerà i ens en donarà tots els detalls.
Jaume Racasens, Catalunya Ràdio, Barcelona.
El metge xinès que va alertar altres col·legues sobre l'aparició del coronavirus
ha mort avui després que ahir es va saber que estava infectat.
Li Wenliang va ser un dels primers que van parlar del brot en un xat
amb antics membres de medicina i amb amics seus per prevenir-los davant dels contagis.
Ho va fer en privat, però les captures de pantalla dels seus missatges es van fer virals
i, de fet, les autoritats xineses el van acusar de difamació.
La policia nacional espanyola ha localitzat a Madrid una nena de 13 anys de Barcelona
amb autisme que hauria estat víctima d'agressions sexuals per perdonar un home.
La família de la menor havia denunciat la seva desaparició en una comissaria dels Mossos d'Esquadra.
La víctima hauria viatjat amb el presumpte agressor en un cotxe
i després de citar-se a les xarxes.
Els agents policials van trobar-los gràcies a la geolocalització del mòbil de la menor.
L'escriptor Juan Madrid rep a aquesta hora el Premi Pepe Carballo 2020
de novel·la criminal en un acte al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona
en el marc del Festival Bessa Negra, Òscar Callao.
El jurat destaca el compromís literari, polític i ètic
d'un autor que fa servir el gènere negre per descriure la realitat urbana.
Ell creu que la veracitat és la clau de les autèntiques novel·les policiaques.
És la literatura del nostre temps.
Las angustias, la inseguridad, la marginación.
No es la literatura de los autores policiaques que conocemos.
Hay uno muy famoso que yo hablaba con él y decía
¿Qué comisario saca Marcarín? ¿Tú has visto un comisario griego?
¿Tú sabes lo que es un comisario? Las palizas que pegan.
Juan Madrid és el creador de dues cegues de novel·les molt populars,
la protagonitzada pel detectiu Toni Romano
i Brigada Central convertida en sèrie de televisió a finals dels anys 80.
Esports, Joan Fitor.
Dembélé passarà dimarts pel quiròfan a Finlàndia
per operar-se del trencament del tendor del bíceps femoral de la cuixa dreta.
Un cop operat, el Barça donarà el temps de baixa.
Mentrestant, el primer equip juga aquest vespre a les 9
als quarts de final de la Copa del Rei contra l'Atlètic Club a Sant Mamés,
un partit que podreu seguir des de les 8 a la TTT de Catalunya Ràdio.
També aquest vespre a les 7 a la Copa Reial Madrid-Reial Societat.
A la Supercopa Femenina, el Barça s'enfronta a les 8 a l'Atlètic de Madrid a les semifinals,
que es disputen a Salamanca.
L'equip vencedor jugarà a la final contra la Reial Societat,
que ahir va derrotar el llevant per un gol a 0.
En bàsquet, Frenkie Ferrari s'ha desvinculat del Manresa
a causa de lesió al peu esquerre.
A canvi, Svechtovich ha firmat fins al final de temporada.
També en bàsquet, La Penya i Perrin Vanfor han arribat a un acord
per la desvinculació de l'ALE americà.
I un apunt més encara de bàsquet,
perquè la selecció espanyola femenina ha debutat en victòria al Preolímpic de Belgrat.
Han superat Corea del Sud per 83 a 46.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
6 i 6 minuts. Bona tarda.
S'estan efectuant diferents obres de remodelació a la nova plaça
creada davant la porta posterior del mercat municipal.
Segons informa l'Ajuntament de Sant Just,
a través de la xarxa social,
s'han d'arreglar unes filtracions d'aigua que afecten a l'equipament
i que l'empresa que va executar l'obra no va fer bé.
D'aquesta manera, el consistori hauria reclamat
que s'arreglessin els defectes d'origen.
Tot i així, l'Ajuntament ha més aquest tuit
després que una veïna es queixés a través d'aquesta xarxa social,
argumentant que l'obra és molt nova
per necessitar remodelacions tan ràpid.
El consistori s'ha disculpat per les molèsties que pugui ocasionar
i assegurar que la intervenció no s'allargarà més d'un mes.
I el guitarrista Jorge Abadías presentarà el seu últim disc demà a l'Ateneu.
Serà dins del cicle On Air Jazz Series,
on en format quartet interpretaran diferents peces de retrato.
S'acompanyarà en aquest sentit de diferents músics destacats
de l'escena jazz catalana, amb Sergi Felipe al saxotenor,
Esteban Hernández al baix i Òscar Domènech a la bateria.
Les entrades amb consumició inclosa tenen un preu de 10 euros per al públic en general,
8 euros per als socis i sòcies de l'entitat i 6 per als menors de 30 anys.
L'actuació serà a les 10 de la nit a la sala cinquantenari de l'Ateneu.
I s'ha acabat el termini de la presentació d'obres de la 45a edició del Premi de Poesia Martí Dot,
amb un bon balanç de participació.
ha creat l'any 1974 que convoca a l'Ajuntament de Sant Feliu
per tal de difondre la poesia en llengua catalana entre les persones joves
i que amb els anys ha esdevingut un dels majors reconeixements de la lírica en català.
Al cap i a la fi és el segon premi més veterà de poesia per a joves de tot Catalunya.
Lenguany s'hi han presentat 14 poemaris,
la tercera millor participació de la història del certamen.
Els treballes han estat escrits majoritàriament per dones,
amb 10 poetesses participants i 4 poetes,
amb edats compreses entre els 17 i els 34 anys.
Tot i així, el premi és obert a persones menors de 36 anys
que presentin un recull de poemes original inèdit
d'una extensió mínima d'aproximadament 300 versos
i que han d'estar escrits en català.
Fins aquí les notícies de les 6.
Tornem amb més informació als Sant Just Notícies edició vespre.
A les 7 fins ara mateix.
c'està 14.
A
Seguim a la segona hora de la plaça Mireia.
Com us anticipava a l'inici,
ens queden dos programes per arribar al número 600.
De fet, més que dos aquest i el de demà,
perquè dilluns arribarem al programa 600.
Ara mateix són les 6 i 10 de la tarda
i encetem aquesta segona hora
escoltant aquest tema de John Mayer.
Es diu New Light.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit