i ara sí, després d'aquesta petita
ressaca del dia de Sant Jordi
obrim el programa número 429
amb una cançó de Daft Punk
Harder, Better, Faster, Stronger
Així que amb aquesta cançó
donem per oberta a la plaça Mireia
d'avui dimecres 24 d'abril
estem a l'Aquadó d'una setmana
que és una miqueta més curta i que també dona gust
perquè no dir-ho, no negar-ho
Així que benvinguts a tots i a totes
al programa 429
passen 11 minuts de les 5 de la tarda
i avui dimecres tenim la plaça prou plena
la veritat, començarem repassant
com sempre els titulars del dia
amb l'Imanol López
i seguidament ens visiten unes quantes persones
del club de voleibol de Sant Just
tindrem a dues eleve vins
una juvenil, una senyora, un entrenador
i un dels vicepresidents del club
en total 6 persones
a l'estudiu de Ràdio d'Esvern
que ens comentaran
en fi, aquesta bona ratxa
en català, no sé si està ben dit
però aquests grans èxits
d'aquesta temporada
això serà a la primera hora
i fins a les 6 en punt de la tarda
i a la segona hora
a partir de les 6 i quart
de la tarda
tornem a tenir els nois més cinematogràfics
de la plaça Mireia
i és que l'Elías, el Víctor, el Marco
el Pol i també un convidat d'honor
passaran per aquí pel programa
per comentar-nos les estrenes
de la setmana passada
que no van ser divendres
perquè era festiu
sinó que van ser el dijous
també parlarem d'altres pel·lícules
com Endgame
Així que aquesta és tota la teca
que us portem avui
a més avui és un dia
com no, internacional
no sé si sabíeu quin dia és avui
però us ho comunico
avui és el dia internacional
de conscienciació
sobre el soroll
i nosaltres ja sabeu
que ens agrada fer
una mica de soroll
però en el bon sentit
de la paraula
doncs bé
avui és el dia internacional
de la conscienciació
sobre el soroll
un dia que es porta celebrant
des de 1996
i que que sapigueu
que és un contaminant ambiental
que afecta greument
la salut
i també el benestar
a les persones
tot i que pugui semblar
un mal menor
doncs bé
de menor
no en té gaire
a més
en general
només som conscients
d'una part dels efectes
que protegeix aquest soroll
per exemple
quan ens posem a dormir
o quan hi ha un soroll
fort
puntual
com d'unes obres
per exemple
i moltes vegades
deixem passar aquestes molèsties
la qual cosa va causant
un petit deteriorament
de la salut
tot i que no siguem
plenament conscients
i estem sotmesos
a un nivell
de sorolls
bastant constants
tot i que
el dia a dia
no ens porti
a tenir consciència
d'aquests sorolls
d'aquí que ve
el dia internacional
la conscienciació
sobre el soroll
tot i que és una mica complicat
perquè aquesta
diguéssim
problemàtica
té un punt
una mica complex
perquè cada ciutat
cada municipi
cada país
tenen una legislació
diferent
sobre el soroll
i realment
és un problema
que afecta
a tots i a tothom
però
sobretot
a les grans ciutats
no tant com
a les parts
potser de més pobles
o més petits
així que
tothom en la mesura
que pugui
hauria de ser
una mica més respectuós
amb ell mateix
i amb els seus veïns
o companys
amb temes de soroll
nosaltres des d'aquí
sempre diem
que fem soroll
però del bo
d'aquest
d'acompanyar-vos
com cada tarda
fins a les set
de la tarda
ja ho sabeu
i seguíem escoltant
una altra cançó
de de fang
en aquest cas
Instant Crash
ens escoltarem
una miqueta
abans de comentar
els titulars del dia
amb l'Imanol López
i seguVA
escoltarem
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Daft Punk sempre és una molt bona opció
per escoltar en directe
des de Ràdio d'Esvern.
Vinga, va, un cop,
per cert, que la gent sàpiga
que avui hem celebrat el Sant Jordi
especial aquí a Ràdio d'Esvern.
És veritat, sempre expliquem el que
no passa als micròfons, no?
Exacte, exacte. Som així d'autodescriptius
i podem explicar, sí,
que hem fet una espècie
d'amic invisible.
Sense l'espècie, una mica invisible.
Parlem amb propietat. Queda millor dir-ho, perquè
aamic invisible queda més per Nadal.
Si ho fas per Sant Jordi, és una espècie
d'amic invisible. Què?
Nosaltres ho fem quan ens dona la gana, dir que no cal que sigui Nadal
ni Sant Esteve, nosaltres ho fem per Sant Jordi.
Molt bé, i ens regalem llibres, cultura, com va ser.
Tot i que s'ha de dir que, clar,
la idea d'intentar descobrir qui t'havia
regalat el llibre ha sigut una mica pífia,
perquè, clar, tothom ja havia vist l'embolcal del llibre
que portava, per tant, no està
possible fer-ho així. Però, vaja, ha estat
divertit. Ha sigut una mica
molt visible, o sigui, que ho canviem, ho canviem
tot. Ha estat un amic molt visible,
però estic molt contenta amb el meu llibre,
també estic contenta del que li ha tocat
en qüestió. L'Enric també estava content,
espero que tot el llegeixi. I crec que haurem
de començar a fer una espècie de
club de lectura de Ràdio d'Esvern
i anar veient qui s'està llegint el llibre
i qui no, eh? Perquè no val dir, oh, gràcies, gràcies,
ja el guardo d'armari.
No val, no val. Sempre pot servir
allò per falcar taules, coses d'aquestes, no?
Ja, a més, t'ha tocat un bon llibre?
M'ha tocat un bon llibre, sí. D'un autor
que va passar per l'Ateneu, no ho fa gaire,
amb els seus 17 pianos, no els portava
tots, eh? Però portava el seu llibre.
Ramon Solsona, Ramon Solsona.
Mira que jo... 17 pianos.
O sigui, jo m'acostumo a riure de tot, Mireia,
i això m'ha costat, exactament. Que no ha fet el
cafè, llavors tu perdono, no passa res.
Vinga, va, que et tenim aquí perquè ens
comentis quines notícies han passat avui al
poble, i Manol, a part de comentar les coses
que no es veuen a la ràdio d'Esvern.
Què ha passat o què passarà?
El poble. Què passarà,
més o menys? Perquè Esquerra Republicana
a Catalunya sembla encapçalar les
enquestes a nivell català de cara a les pròximes
eleccions generals del pròxim diumenge
28 d'abril,
compartint novament, segons les estadístiques,
un nombre de vots similars amb el PSOE.
Així, doncs, tot i que no s'enfien
d'aquests estudis previs en intenció de vot,
asseguren que han de treballar per treure
vots al Partit Socialista.
En la mateixa línia, el portaveu d'Esquerra
Republicana a Sant Just, s'hagi seguir, que ha passat
aquest matí per Radio d'Esvern, ha defensat
que el seu partit és el que millor representa
la voluntat catalana al Congrés,
tenen clar que els comportaments electorals
varien molt segons el tipus d'eleccions
i les generals són les més
imprevisibles i complicades.
Tanmateix, segueixen insistint
que el seu vot és útil per evitar un pacte
que bategen com el de l'IBEX 35
entre Ciutadans i el PSOE,
com també un possible acord entre
Partit Popular, Ciutadans i Vox.
A l'hora, defensen la seva idea d'afrontar
aquests comissis sense establir un front
comú independentista, ja que, de fet,
asseguren que les diferències són els que
aportarà més força als partits sobiranistes.
Els uneix una idea amb la que han aconseguit
formar govern en molts casos,
però a l'hora de guanyar vots és millor
buscar-los cadascú per la seva banda
per eixamplar la base independentista.
Cadascú no ho seu, no? Bàsicament.
Exacte, és a dir, que si uns trien per la dreta
i altres per l'esquerra, però són vots independentistes,
guanyes més vots.
És la, diguéssim, anem a dir la idea d'esquerra.
En mesures concretes, segueixen defensant
les meses de diàleg i l'eliminació
de la duplicitat de competències.
S'hagi de seguir, posava el cas de la cultura,
per exemple, de la que es poden assumir
plenes competències des de Catalunya,
eliminant la intervenció de l'Estat.
En altres vessants, com l'economia,
defensen un model de promoció de pimes
i persones emprenedores
que asseguren els ha funcionat a Catalunya.
Tenim moltes eleccions aquí.
Ereccions, no?
Eleccions a la cantonada.
Ja, on has aquest cap de setmana?
Aquí hi ha un punt d'inconscient.
Qui punt d'inconscient?
Bèstia, eh?
No, no, no, no passa res.
Què ha passat?
Eleccions, ereccions, aquí cadascú té el seu...
Això, això.
Punt inconscient.
En fi, com sigui.
Vinga, va.
Passo al segon titular.
Més política no, Immanuel.
Si em sembla bé, no, no hi ha...
Vinga, va. Soledat Sants.
No, en Soledat Sants ja vam dir ahir
que es tenava...
que inaugurava...
Avui, avui, sí.
És a dir, que ja hem llegit aquest titular,
Mireia, no cal anar a matxacar...
Com que era avui!
Vinga, vinga, vinga, vinga...
No, val.
Perquè demà continuarà el sisè cicle
d'audiovisuals de muntanya
organitzat per les SEAS.
David Buenacassa explicarà
la seva experiència
d'encompletar el passat gener
la Mountain Spine Race,
una de les curses de muntanya
més exigents del món.
Acompanyarà el seu discurs
en un vídeo
on es recullen les dures condicions
que va viure
per arribar a la meta,
incluent episodis de deliri.
Aquesta competició
té lloc a la Gran Bretanya
i aquest any
els i les participants
van trobar climatologia
molt adversa,
amb condicions de muntanya,
vent i pluja
i un recorregut molt saber.
En guany,
han participat un total
de 126 inscrits i inscrites
dels quals només 73
van arribar a completar la cursa,
entre ells
David Buenacassa.
El cicle d'audiovisuals
de muntanya de SEAS
consta de diferents sessions
de caràcter mensual
amb la natura
i l'excursionisme
com a protagonistes,
que inclouen
tant una peça fílmica
com una petita presentació
a partir dels seus protagonistes.
Peça fílmica.
M'ha agradat, m'ha agradat.
És que em passa
que volia dir audiovisual
i ja no trobàvem més adjectius.
Sort que la setmana és curta
i perol.
Sí, sí.
I estem a l'Equador.
Últim titular del dia
d'avui,
que és 24 d'abril.
Últim titular
perquè aquest divendres
se celebra el Dia Internacional
de la Dança Sant Just
amb una activitat conjunta
entre totes les escoles
i entitats
dedicades a aquest art
del municipi.
Consistirà...
M'acau d'espansar.
T'ho confesso.
Consistirà en diverses mostres
de ball
que començaran
a partir de dos quarts
de set de la tarda
al parc de Joan Maragall.
En l'acte hi participaran
l'espai de dansa Marta Roig,
Tutu Guri,
l'escola de dansa Renata Ramos París,
el grup de valls de Saló
de la Taneu,
el grup de vall
de Raquel Rubiales
de l'Associació Amics
del Barri Sud
i aquest any
se'ls uneix també
l'esbar de Sant Just.
L'exhibició pretén
comemorar el 29 d'abril
Dia Internacional
de la Dança
i també mostrar
el que fan
les diferents escoles
i entitats
dedicades al ball.
Cadascuna
ha preparat
les seves coreografies
i s'anirà alternant
en les actuacions.
En cas de pluja,
l'activitat
es traslladarà
a la sala municipal
de la Taneu.
I tenim
correfoc,
també.
Guai, guai, guai.
Els apagallums
de cama blanca,
que no són els escamarlans
de pota blava.
He fet una notícia a part
i aquesta sí que
l'hem repetit
durant la setmana.
Ho sé, ho sé, ho sé.
L'estava veient just ara
a radiodesvern.com
així que si algú vol
ampliar el ventall
informatiu
que sempre passen coses
en aquest poble
ho pot fer a la web.
I ara sí, Manol,
si no tens res més
a afegir...
No, no he d'afegir
molt més, la veritat.
Gràcies.
Només dir que sí que
és veritat que...
Sí, parem-ho tot.
Què passa?
És que aquí
sempre passa alguna cosa.
Sempre passa alguna cosa.
Només puntualitzar,
que tot i que dic
que en cas de pluja
es traslladaria
a la Taneu
aquesta activitat,
només dir que
segons el nostre
meteoròleg particular
d'aquí de la casa,
divendres,
diesplèndid.
Ole, ole.
Ara sí,
ara sí diesplèndid,
tu sí que ets esplèndid.
I Manol,
bona tarda,
tingui vostè.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
I a punt de tocar
als dos quarts
de sis de la tarda
i abans de parlar
amb gran part,
bona part
del Bolaíbol Sant Just,
fem una pausa
per escoltar
una cançó
de Group Love.
A veure si us sona aquesta.
i'm atching on a photograph,
i'm scratching on a thermostat,
i'm giving up on looking back,
i'm letting go of what I have.
i'm atching on a photograph,
i'm scratching on a thermostat,
i'm letting go of all that I have,
i'm atching on a photograph.
feel the rain,
feel the rain come down
and you'll know now
put that fire out
your pride.
Ever wonder how
you can see now
that this land and ground
is there?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vinga, i ara sí que tenim l'estudi de ràdio d'Esvern,
no pleno, com us deia, planíssim.
Passen 32 minuts de les 5 de la tarda i obrim tots els micròfons.
Molt bona tarda a tots i a totes.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda i benvinguts a tots al programa, a la plaça Mireia.
Un plaer tenir-vos aquí.
No sé si és la primera vegada que esteu per ràdio d'Esvern.
Sé que sí, no?
És la primera vegada que el vòlei vol Sant Just fa la seva aparició a ràdio d'Esvern.
Carai, quin honor, quin honor.
Llavors em sento encara més honor.
Abans de començar a parlar amb vosaltres,
perquè suposo que la gent dirà, ja, jo sento moltes veus, però no sé qui són.
Fem un repàs bastant ràpid.
Tenim, a veure, no sé per on començar.
El Josep Maria tenim el vicepresident del club vòlei vol de Sant Just.
Tenim també a dues alavines, a la Laura.
a la vines o a la vins? Clar, jo li fico el femení.
No ho sé.
A la vines, vinga, dues a la vines.
La Laura i l'Anna tenim també el director esportiu, el Borja Llorenç.
També tenim el Mariano, entrenador de ja no sé quants equips.
Mariano, quatre, no? Sí, quatre.
I també tenim una jugadora del senyor, la Diana i la Laura, del juvenil A.
Crec que no m'hi ha deixat ningú.
No, no?
No, no.
I veniu sense pilota avui, avui, a taula, a micròfons i a comentar.
Però ja venen canviades per l'entrenó de després.
Ja esteu preparades, no?
Esteu conreant molts èxits, Josep Maria.
Quin honor, no? Quin orgull d'equip.
Bé, des de fa uns quants anys el voleu vol Sant Just ha començat a projectar-se,
sobretot per culpa del director esportiu, que és el Borja,
que podria dir algunes paraules després.
Però sí, aquest any hi ha dues categories d'equips,
els equips petits, diguem-ho així,
d'Alevins, infantils, cadets i juvenils,
que juguen una lliga i les primeres fan unes fases catalanes
i les que guanyen van als campionats d'Espanya.
I en aquest sentit, les Alevins i les juvenils van als campionats d'Espanya.
I després hi ha una segona categoria, que són les sèniors,
en la qual l'equip sèniorar del Sant Just aquest any ha estat invicta
i va a les fases finals ja per pujar a Lliga Nacional.
Són dos mons, el de les petites, diguem-ho així, i el de les sèniors.
Però igualment, esteu conreant molts èxits.
Borja, tu com ho veus?
Com et sents de, no sé, quin orgull també,
de poder anar pujant i accedint a aquestes competicions ja a nivell estatal?
Sí, l'orgull, bona tarda, primer de tot.
L'orgull, al final, és poder estar aquí
i poder veure que, al final, el recorregut i l'esforç
i, a més, té algun sentit i té una certa recompensa
a nivell local, a nivell català i a nivell estatal,
que ho estem tenint.
I sí, és un orgull, però no només per als representants dels equips
que puguem estar aquí, sinó per totes les jugadores del club que estan,
les quasi 190 jugadores,
que ens haurien d'admirar allà
i d'intentar, doncs, tots a intentar arribar a grans objectius, no?
Com han pogut cosseixar, no?, com es diu en castellà,
les que tenim presents aquí com a representació.
O sigui, felicitats a tothom.
Com a i tant, felicitat a totes
i que encara els hi queden uns quants partits.
Passem, si voleu, també, al Mariano.
Mariano, ens escoltes bé, no?, amb els auriculars?
Ai, espera, ara sí.
Mariano, entrenes quatre equips.
Sí.
Dels quals hi ha aquí una petita representació de tots ells, no?
Sí, hi ha, hi ha.
Hi ha més equipos que...
A veure, hi ha aquí...
Digues, digues, a veure, aquí...
L'Anna, no?
Sí.
L'Anna.
Digues, Anna.
Bueno, el Mariano entrena quatre equips.
L'infantil, el juvenil, el senyor i el cadet.
És a dir, tu el tens també com a entrenador?
Sí, l'infantil.
I què tal ara que el tens aquí, cara a cara?
Bé, és un entrenador...
Pots dir que vulguis, eh?
És un entrenador molt dur, però m'ha pareix molt amb ell.
I està molt bé com a entrenador.
Tu, Mariano, dices lo mismo, però al revés?
Con respecto a Anna?
Bueno, el equipo, el equipo en general.
Sí, sí, la verdad que sí.
O sea, la Leví.
No, no, la verdad que hay algunas alevines que entrenan con el infantil, y la verdad que es un placer, porque ves el potencial que tienen, que son muy chiquitas, pero después de tantos años de trabajar en esto, te das cuenta de dónde van a llegar y está bueno participar en el desarrollo de sus primeros añitos que son tan importantes.
Clar, perquè l'Anna i la Laura, que estan a la VI, quants anys tenen?
12.
12.
12 anys, i és la... Quants anys fa que esteu per això al vòleybol de Sant Just?
4.
Jo, un any i mig.
4 anys i un any i mig. I per tu, Anna, arribar a aquests partits ja de, entre cometes, nivell, no perquè els altres no en tinguin, sinó que vas assolint més nivell, quina sensació tens?
Bueno, és emocionant arribar a partits tan importants i a jugar finals i aprendre a gestionar l'atenció.
A gestionar l'atenció, eh? Això sona com molt professional, eh?
Sí, això té parte de trabajo mariano, no entiendo?
O los padres, no sé, yo creo que de esto lo hablamos a veces, pero bueno, no sé, para mí son muy chiquititas, es diferente con las grandes, creo que las chiquitas tienen que disfrutar de los partidos y dejar la tensión para cuando sean mayores.
Porque a veces creo que hay más presión o tensión desde la grada que desde el propio entrenador, quizás.
No, yo soy de presionar bastante, pero también intento graduarlo en función de las edades con las que trabajo, sí que con los equipos grandes, no.
El tema es que nos planteamos objetivos a veces que son mucho más altos de lo que por ahí nos quedaría cómodo, ¿no?
Entonces, cuando una persona tiene que superarse o vos tenés que tratar de generar rendimiento en el otro, y sí, se genera como una tensión, hay desgaste también,
pero todo está relacionado a tratar de hacer que todos seamos mejores día a día.
Dices que es en proporción a la edad, entonces, pasamos a Laura Juvenil A. Laura, ¿tú qué tal?
¿Qué tal?
Pues yo, muy bien, ahora estamos muy contentas porque hemos conseguido ir a Campeonats de España por segundo cop, en dos años.
Bueno, el año pasado fue como muy alucinante porque fue el primer cop, me parece, que vamos a ir a Campeonats de España al Juvenil,
y entonces, este año lo hemos vuelto a conseguir.
Sí, orgullo también, ¿no?
O satisfacció, también, de todos los entrenamientos que heu fet i on heu arribat.
Sí, molt, porque también os lo hemos guanyado nosotros.
O sigui, per mi, lo tenemos muy mal.
La buena feina, ¿no?
Sí, ya la tenemos feta.
Exacto.
Pero bueno, ahora hemos de continuar, también.
I passem, anem más cap amunt, encara, pero por edad, bien, también.
Bien, a mí.
Bien, súper bien.
Muy bien, muy bien.
¿Senior A?
Exacto.
¿Cuántos años hace que estás en el voleibol de St. Jude?
Poco.
Entré hace poco.
O sea, entraste directamente en el senior.
Exacto, exacto, sí.
¿Y venías de otro club o...?
Sí, venía de otro club.
Venía de otro club y, bueno, he estado aquí este año y me ha gustado muchísimo.
Y el equipo que tenemos con entrenador, con todo el club, hemos llegado a una fase que estamos en fases y que estamos también muy expectantes por lo que pasará ahora, ¿no?
Hombre, claro. Dicen que trae buena suerte pasar por la ràdio d'Esvern, porque, de hecho, el lo que hay en jugos, no sé si sabréu que también va a estar en fase de descens en los play-offs.
Van passant per aquí i van guanyant, o sigui, yo creo que es va a llevar suerte, seguro.
Seguro, seguro.
I parlant també de tema de descens, suposo que Josep Maria comporta alegries però també comporta nous reptes, que és com, per exemple, trobar patrocinadors per també arribar a solir un nivell econòmic que a poc a poc va pujant.
Aquest és el gran repte que ja la Junta es va plantejar a principi de temporada, que s'està elaborant un dossier, que no hem aconseguit encara massa coses en aquest sentit.
Hem de pensar que en aquestes fases que es va, les sèniors van a Sòller, a Palma, les elevins van a Valladolid, les juvenils van a Castelló, tot això, esclar, són desplaçaments, són estades amb hotels, són moltes històries que en principi les sufraguen de la seva butxaca els pares, el club paga el que pot i no arriba més.
Aleshores, una de les coses que ens hem plantejat i que ja estem a les xarxes socials, a Instagram, a Facebook, etcètera, és fer una bona pàgina del club, fer bona difusió de totes aquestes coses per tal que entitats, botigues, restaurants, tallers de cotxes, el que sigui, de Sant Just, puguin tenir aquests dossiers i puguin accedir a patrocinar de manera parcial algun equip, tot el club, etcètera.
Estem oberts a qualsevol història d'aquesta, si vols després al final puc donar un telèfon de la persona que porta aquests temes per si algú que ens pugui estar sentint diu
home, doncs jo voldria ajudar aquesta gent que va a les fases a Mallorca, que va a les fases a Valladolid, a Castelló, al club en general, un equip o al club en general, seria molt positiu
que hi hagués algun contacte i que poguéssim posar-nos a la samarreta el que sigui, ens és igual, tallers, restaurants, botigues, de roba, carnisseries, el que sigui, ens ho posaríem
perquè seria un ajut que ens permetria anar, seguir més lluny. L'any que ve, si l'equip senyora puja a Primera Nacional, evidentment, els desplaçaments ja no seran a Esplugues o a Sant Boi, sinó que seran, hi ha tres o quatre
desplaçaments a les illes, hi ha desplaçaments dins de la península i, per tant, doncs això es necessita una mica més de fons econòmics.
Perquè això fins ara, cada família, diguéssim, es fa càrrec de tots els gastos que comporti qualsevol desllat.
Hi ha un pagament inicial, les famílies, les famílies, totes les jugadores paguen, evidentment les petites paguen les famílies, les sèniors paguen elles, però tothom paga, no cobra ningú.
Tothom paga i d'aquests diners, doncs es van pagant els arbitratges, les pistes, les coses al dia a dia, els entrenadors, etcètera, etcètera.
Però, esclar, això és una quantitat limitada, els arbitratges, que també és una quantitat que se l'emporta bastants diners.
Aleshores, esclar, aquí hi ha aquests extras, ja d'entrada, al setembre, diem als pares, escolteu, si les vostres filles es classifiquen per anar allà on sigui, l'any passat a les juvenils ens va tocar anar a Canàries.
No, ni tan mal, eh?
Una setmana, sí, una setmana a Canàries, però, esclar, cada pare va haver d'esquitxar 600 o 700 euros per les filles, si volien anar els pares, també.
És a dir, és una situació econòmica que hi hem de trobar una sortida immediata, no?
I és complicat, perquè suposo que hi ha equips, no sé, si diem Barça, doncs ja se suposa que va amb un coixí econòmic o una certa seguretat
diferent al que pot ser un Esplugues o un Sant Feliu o un Sant Jus mateix, no?
Aquí a Catalunya, els dos grans equips que econòmicament tallen el bacallà i amb suport econòmic gros són el Sant Cugat i el Barça.
Sobretot el Sant Cugat que té uns pavellons per ells sols, tenen uns patrocinadors generals i uns patrocinadors específics d'equips, el Barça també,
i després a darrere ja venim els equips que estem immediatament en segona línia a darrere d'aquests,
que serien les Plugues, el Vall d'Hebron, nosaltres, equips que no tenim tampoc uns patrocinadors massa grossos.
El que sí que deixa'm dir és que, almenys pel que fa a la juvenilzà, el gran orgull que ha tingut el club aquest any
és que en les fases finals del Campionat de Catalunya, per anar als Campionats d'Espanya,
les semifinals les vam guanyar al Barça i la final la vam guanyar al Sant Cugat a casa seva.
Que és una mica, encara més honor, no?
Això és una mica, ja et vaig dir l'altre dia, és com si l'Espanyol guaneix la Lliga gairebé, no?
Sí, clar, clar.
No, només per això, un fort aplaudiment per a vosaltres.
I passant a un tema, diguéssim, a nivell esportiu, abans comentàvem també amb el Josep Maria a fora, no?
Si vols tu mateix, Borja, també.
El voleibol és un esport majoritàriament femení, perquè està buscant també a la web que el voleibol és un club de Sant Jús
que es va fundar al 92, ja té 27 anys, no?
Però poques vegades ha tingut-ho equips mixtes o equips masculins, crec que cap.
Actualment no, des del 2012 només disposem d'equips femenins.
Sé que inicialment hi havia els anys 90 i al principi dels 2000 hi havia juvenils i sèniors masculins d'aquí del poble,
però de mica en mica es van anar retirant com aquell qui diu i no haver-hi fornada aquí de nens de Sant Jús
i es va com aquell qui diu abolir la secció masculina, tot i que no estem tancats de res, no?
En el sentit que si algun noi del poble o així vol practicar l'esport i impulsa, benvingut serà.
No és un no, eh?
És un de moment no perquè no tenim demanda en aquest sentit.
Doncs és com curiós, no? Que sigui un esport com, bueno, aquí ja ho tenim, no?
Excepte les tres persones que esteu de la junta directiva del vòleybol Sant Jús, tenim quatre noies aquí, no?
Vull dir, ja no, potser no hi ha tan interès masculí, no sé per quin motiu, no sé com ho veieu vosaltres.
No, la Laura o l'Anna, o l'altra Laura o la Diana, com ho veieu?
Això de que tot són dones, noies?
Bé, perquè jo crec que a les nenes aquest esport els agrada molt, però que és un esport molt d'equip
i que és un esport en què s'ha de fer equip i jo crec que a les nenes això els agrada més que als nens.
Sí, és pel motiu de potser fer més pinya, però clar, també hi ha altres esports que també es fan pinya.
L'altra Laura, el juvenilà.
Bé, pot ser que per a les nenes el vòley, el fet de tenir, per exemple, el nostre equip,
posem molt d'apòllar-nos les unes a les altres i igual els nens en aquest aspecte són més individualistes.
No sé, igual deciden practicar altre tipus de deporte, com per exemple el fútbol,
que també és com molt d'equip, però hi cada una marca de diferència és el que li toca.
I, Diana, com, no sé si en altres equipes o en altres clubes habías convivido amb altres equipes mixtos o masculins també?
Sí, amb masculins també.
Pienso que el fet també que, clar, en el masculin hi ha altres propostes més, digamos, entre comillas, famoses,
el fútbol i el bàsquet tenen molt més pesat.
i crec que el vòley, aparentemente, bueno, femenino, però hi ha moltíssim també masculins i també depèn de la zona.
I, com deia Borja, si consegues encontrar alguna piña o grup que consiga seguir,
perquè, clar, vòley mínimus 6 en camp, i, clar, hi ha de tenir gent que és interessada per jugarlo.
Hi ha de ser el pati del col·le, perquè a lo mejor és més fàcil jugar al fútbol,
perquè fins a la porteria puesta o les canastres per al bàsquet, per al vòley, hi ha de tenir red,
i a lo mejor, pues, se va deixant un poquit per a l'altre plan, no?, el vòley-vòley, però...
I quizás també li dais un tipus de juego que és més duradero que no un partit,
quizás, només amb chicos, que igual van al punt i ja està, no?
Quizás venga el remate, dentro o fora, i ja està el punt, no?
Un moment femenino, sí.
Digamos que és més bonit, més emocionant.
Exacto. Mariano, ¿cómo ves també el fet d'entrenar chicas,
muchas chicas y muchas mujeres a ningún chico?
Bueno, va por temporadas. Igual, la verdad que en los últimos años
me dediqué mucho más al boli femenino que al masculino,
pero tuve un... hace dos años estuve en un club masculino también
y me gusta mucho.
Igual él me gusta más trabajar con femenino que con masculino.
En cuanto a lo que son las diferencias, prefiero las diferencias de trabajar con chicas a trabajar con chicos.
¿Quizás hay más disciplina o hay como más compromiso o...?
La ventaja que tienen los chicos, por ahí, es que la velocidad con la que aprenden es diferente.
Y todo, cualquier... introducir cualquier aspecto técnico-táctico va muy rápido.
En las chicas lleva más tiempo, pero en las chicas hay algo que tiene que ver con el sentido de pertenencia,
que cuando se genera eso, pasan cosas mágicas.
Y eso en masculino puede que pase, pero pasa menos seguido.
En femenino es algo que es mucho más habitual si uno va trabajando por ese lado
y a mí es lo que más satisfacción me da del deporte.
¿Qué cosas mágicas? ¿Como por ejemplo?
Como por ejemplo soñar cosas que nadie las puede proyectar y que se cumplan.
Simplemente por el hecho de currártelo, de trabajar, de entrenar, de sumar horas y horas y horas de entreno
y ver que ninguna falta, que si hace falta agregar más entreno se agregan y las chicas cumplen
y que terminan de estudiar a cualquier hora y que vienen agobiadas porque tienen que...
No sé, la selectividad o cosas así, pero jamás ponen una excusa para no venir.
No sé, son cosas muy placenteras y después cosas que van pasando dentro del equipo
que son las que generan toda la mística, esta linda que tienen los equipos de Sanchoos.
Mira, justo me has dado pie para que pregunte también cómo, sobre todo tú, Diana,
que para edad eres la mayor también y tendrás igual también más responsabilidad con carrera
o con estudios o lo que sea, pero ¿se lleva bien? ¿Encuentras tiempo?
La verdad, más que carrera y estudios, una hija.
Ah, ¿una hija en este caso?
Me comporto un poquito más.
¿Aún más?
Exacto, ya he dejado la carrera, terminé todo.
Y ahora, claro, una hija de 4 o 5 años y la verdad es que seguir jugando es un placer,
pero conciliar la parte familiar, que no deja de ser un hobby, ¿no?
El voleibol, claro.
Y que, bueno, pero por placer sí que se puede conciliar.
Y saber eso, ¿no?
Que todas estamos con el compromiso, que sea por estudiar, su actividad.
La gente incluso enferma viene, pues claro.
Madre, pues también.
Por no dejar de, digamos...
El grupo, claro.
Eso es la pertenencia del grupo, que somos nosotras.
Y, por ejemplo, Laura, Laura Juvenil, Laura Juvenil, ah.
¿En tu caso, por ejemplo, estás estudiando o estás...?
Sí, este año estoy en segundo de bachillerato, tengo la selectividad, como dice Mariano.
Sí, dentro de poco.
Sí, bueno, dentro de poco.
Y, bueno, la verdad es que si te organizas bien, hay tiempo para todo.
Pero, normalmente, este año nuestros entrenos son a partir de las nueve.
Entonces, es como que tienes toda la tarde para estudiar.
Y luego ya, pues, después de estar estudiado toda la tarde, pues, te toca entrenar.
Pero, normalmente, si te lo compaginas todo bien y te organizas, tienes tiempo para todo.
Porque, no sé si es tema del Borja o també de la presidència, el tema d'organitzar els horaris en funció, també, de conèixer les necessitats de les jugadores o, no sé, de poder, diguéssim, atendre que elles puguin complir però que també puguin disfrutar del vòlei.
Aquest és un tema difícil d'equadrar moltes vegades, el tema dels horaris i la logística, perquè sí que intentem, no?, intentar adequar que les més grans entrenin més tard i les més petites, doncs, més d'hora.
Però no sempre és possible perquè tenim un petit dèficit de pistes, diguem-ne, aquí a nivell de l'entitat, del vòlei i vol, i llavors hem de fer mans i mànigues.
Que falta espai, no?
Ens falta espai, han crescut força entitats d'aquí del poble, sense anar més lluny.
Nosaltres estem amb 188 jugadores, quan fa 9 anys ja estàvem 52-53 practicants, per tant, hi tenim, bueno, una miqueta més d'espai, però no 4 vegades més, diguem-ne, d'espai.
I sí, és el gran repte aquest, no?, de poder proporcionar els millors horaris d'entrenament, millor qualitat i en això estem treballant i intentant insistir a qui toca,
perquè pugui, no?, també donar-nos aquesta, no?, aquesta part, diguem-ne, per part municipal, que ens puguin també ajudar a nivell de seguir creixent, estabilitzant-nos i tenir millors condicions d'entrenament que al fi al cap estem fent esport, estem fent una promoció de salut per la gent del poble.
I en això hem de seguir lluitant i apostant.
Anem als propers partits que teniu. Comencem amb l'Anna i la Laura de la Laví, quin és el proper partit que teniu?
Demà juguem a agavar i...
Sí, demà juguem a agavar i tenim un partit aplaçat perquè no es va poder jugar per falta de temps i demà juguem a agavar un partit i és aquest.
Per falta de temps, què vol dir això? Que es va haver de posposar o...?
Sí, el partit s'ha de posposar.
Però aquest no és, diguéssim, decisiu, no?, aquest partit que teniu?
No, el pròxim decisiu ja són, bueno, una miqueta les altres fases, però ja no són tan importants, ja més a canviar d'Espanya.
Això sí, està, ja on top. I la juvenil, la Laura, quin és el següent partit que teniu a la vista?
Doncs, demà també juguem nosaltres a casa contra Vall d'Hebron i, bueno, aquest cap de setmana tornem a jugar contra elles.
És un partit que no sé si era plaçat o que encara no teníem temps per jugar-ho.
I després, doncs, el proper que ve, em sembla que són campionats, que anem de l'1 al 5 de maig.
I hacia ti, Diana, nosotros el próximo.
El próximo es el sábado contra Hospitalet.
Bueno, veus que tenéis... Hi ha molta activitat, Josep Maria, de partits...
Sí, jo convidaria la gent que es passés en el Facebook i en la pàgina web del club, hi ha els horaris, també els teniu vosaltres i en feu difusió.
Jo, sobretot, voldria incidir en un tema important que s'ha dit d'aquí una mica de passada, però el voldria remarcar i és el fer pinya.
És a dir, tu el que has de veure és els equips, les noies, que a cada punt s'ajunten, a cada punt s'animen, a cada punt s'agafen del braç, es toquen el cap, s'estiren els cabells, s'ajunten amb una pinya al mig de la pista.
I això, que vist des de dintre, amb elles els sembla el més normal del món, i molts equips ho fan, en aquestes últimes fases que van jugar Sant Cugat les juvenils, que jo hi vaig ser també,
després tornant a veure el partit, veus que una part de la força ve d'aquí, és el que aconsegueix el Mariano, rentar-los i el cervell, posar-les totes dins d'una mateixa unitat de pensament i d'idees.
Pensa que les fases, i això ja tremola la Laura, però l'any passat va ser així també, quan van a les fases, i les alevins també us tocarà, es concentren, és a dir, s'estan en un hotel, amb el Mariano, els pares no són en aquell hotel, i les nenes no tenen mòbil.
Sí, és la concentració prèvia com els equips de la Lliga de la Fútbol.
Tenen només mòbil mitja horeta, mitja horeta de vuit a quarts de nou del vespre, però tota la resta del dia mengen, xerren, fan jocs de rol, de cohesió de grup, etcètera,
i això és una mica la culpa dels miracles aquests que passen, com això que deia jo abans d'haver guanyat el Barça i el Sant Cugat en aquestes fases,
o que les sèniors A vagin imbatudes, o que els alevins vagin al Campionat d'Espanya, bona part és aquesta mentalització col·lectiva dels equips que entrena ell i que porten altres entrenadors del club.
No em vull tampoc deixar de desmentar que hi ha una línia B, un sènior B, que aquest any s'ha mantingut a segona divisió, jugant imbatut a la segona fase,
que hi ha un juvenil B, un cadet B, un infantil B, un aleví B, on hi ha també una gran quantitat de jugadores que amb l'aspiració de pujar a anhelar,
amb l'aspiració de formar-se, d'educar-se i de totes aquestes històries.
És a dir, el club són tots els que llueixen, els miralls són potser el senyor A i tot això,
però al darrere hi ha tot un col·lectiu d'equips i la Junta intenta repartir el màxim joc possible entre els A's i els B's,
entre les grans i les petites i les de mitja edat.
A mi m'estàs fent entre ganes d'anar a jugar, imagina't, eh?
Espero que tothom que estigui escoltant estigui realment també aquestes ganes de voler formar part del bufet,
voler vol de Sant Just. Escolteu, si vols, sí, tot teu...
No, jo deia el tema del patrocini, és a dir, des de la directiva m'han demanat que faci també esment del telèfon i de la persona,
que pot ser un contacte per si hi ha algú, alguna botiga, algú que vulgui posar-se en contacte amb nosaltres
o de cara al que queda aquest any, que encara hi ha aquestes fases i lluïr una propaganda amb un campionat d'aquests pot ser bo,
o si no, de cara a l'any que ve.
Aleshores, si em permets, dono un nom i un telèfon i vosaltres després us el quedeu per si us truca algú,
per si hi ha aquesta possibilitat.
Espera que em posi les ulleres.
Sí, això de portar cascos i ulleres i tot plegat és una mica complicat.
La persona de contacte es diu Belén i el telèfon és el 696-53-28-16.
Belén, 696-53-28-16.
Ella és la que canalitza, hi ha tota una part d'un grup de la directiva que porta aquest tema,
però ella és la porta d'entrada en aquesta secció.
Si bonament algú pot trucar directament a la Belén, us pot trucar a vosaltres perquè contacteu, etcètera,
doncs jo crec que seria important que d'aquí, a més de fer conèixer Sant Just i fer venir ganes a la gent
que vingui a veure algun partit d'aquests, també la base social i econòmica de Sant Just es pronunciï en favor del club.
I tant, jo també m'he apuntat al número i farem també difusió des de les xarxes socials de la plaça Mireia.
I com que estem a punt de tocar a les 6 en punt, que ens queden res dos minuts, us he d'acomiadar,
però abans amb un fort aplaudiment.
Moltes gràcies a tots i a totes, a veure si ho dic bé, a la Diana, a la Laura, al Mariano, a l'Anna, a l'altra Laura, al Borja i a tu Josep Maria
per haver organitzat aquesta trobada i fer venir fins aquí, fins a Ràdio d'Esvern,
a part de les representacions dels equips femenins del voleibol de Sant Just.
Que tingueu molts èxits, noies, i a veure si ens veiem algun dia per la canxa, per la pista, no ho sé, ja es veurà.
Que vagi tot molt bé.
Moltes gràcies.
Bona tarda.
Adéu.
I estem a punt de tocar a les 6 en punt de la tarda, ja sabeu que connectem amb Catalunya Ràdio,
però abans que ens queda un minut escoltem encara una cançó, vinga, Destrokes, amb aquest Games.
Fins demà!
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit