This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
She was my neighbor, when we were 13, she moved back in.
There's not much between us now, do you know what I mean?
She's only a friend of a friend of a friend of a friend.
She is never hard, but she plays in a band.
I don't know if you understand.
She's only a friend of a friend of a friend.
Friend of a friend, amb aquesta cançó, una de les que es van presentar a Eurovisió,
que ens havia portat el Pau Martínez del Club Alternatiu.
Obrim avui el programa, és de Lake Malawi,
i amb aquesta cançó us donem la benvinguda al que serà el penúltim programa.
Oi, que se'm va la veu.
El penúltim programa de la plaça Mireia en directe des de Ràdio d'Esvern.
Bona tarda.
Per cert, abans de res, de res, de res, comentar-vos que ara mateix
l'emissió de Ràdio d'Esvern només s'està enviant a través de la pàgina web,
a través de www.ràdiodesvern.com.
Esperem que en breus minuts es pugui solventar aquesta incidència tècnica
i aquells que encara utilitzeu el transistor, la ràdio antiga, per dir-ho de manera,
encara pugueu sintonitzar el 98.ufem i també escoltar-nos en directe.
I amb aquest Friend of a Friend us comento avui què és el que es portem al penúltim programa.
Sí, senyor, avui és el penúltim dia que tenim la plaça Mireia d'aquesta tercera temporada
a Ràdio d'Esvern. Demà serà l'últim dia i ja veurem a veure què passarà.
Serà tota una sorpresa.
De moment, avui es portem un munt de coses.
Comencem. Farem el repàs, com sempre, d'aquests títols amb l'Imanol López.
Seguidament, i durant la primera hora, tindrem amb nosaltres la Maica Dueñas,
directora del Trenet Històric, i el Just for Salva, el Pare.
Perquè, m'entengueu, que és un dels actors que participen en aquest Trenet Històric.
Aquesta activitat està dins del marc de la Festa Major.
Tindrà lloc el diumenge 4 d'agost, des de les 9 i mitja del matí fins a les 2 del migdia.
Així que, aquesta primera hora parlarem amb ells.
A veure què ens expliquen d'aquest recorregut.
Aquest recorregut es veurà com s'estiuejava a Sant Jurs als anys 20, 40 i 70.
Així que la Maica Dueñas, la directora, i també el Just for Salva,
Pare, un dels protagonistes, un dels personatges d'aquest Trenet Històric,
ens explicaran en què consisteix aquest Trenet Històric.
Seguim escoltant alguna altra de les cançons que es va presentar a Eurovisió.
Aquesta, en concret, va quedar en segona posició.
És la cançó que portava a Itàlia. Es diu Soldi i és de Mahmoud.
I amb aquesta cançó us continuo explicant...
Jo necessito unes vacances, no veieu? Cada 20 paraules una la dic malament.
Us segueixo i us continuo explicant què és el que us portem avui a la segona hora.
Tindrem dues trucades molt especials.
Una d'elles serà el Casal de Joves, però avui no podrem parlar amb el Sergi Arrada,
perquè no sé si recordeu que es va a lesionar durant una de les escapades
en aquests casals d'estiu amb el Casal de Joves,
però parlarem amb la directora del Casal de Joves, amb la Montse amb ella.
parlarem de les activitats a les quals participen i col·laboren
durant aquesta Festa Major, que comença en dos dies.
Ells participen a la venda d'entrades per al sopar de Festa Major,
també projecten la pel·lícula d'Invencibles al Casal de Joves
i també tenen un dia ple d'aigua, així que ens ho explicarà la Montse,
la directora del Casal de Joves de Sant Just a la segona hora.
I hem de parlar també amb alguna persona,
un personatge molt rellevant d'aquest poble,
i és que ho ha estat molt durant aquestes últimes tres setmanes.
Els últims 22 dies el poble ha estat ple de policies,
d'unes píndoles una mica sospitoses que havien de detectar de policies,
i ple d'extres i de gent disfressada.
No sé si sabreu de què estic parlant.
Es tracta de Sant Just Fiber, precisament aquest diumenge
acabaven oficialment ja el rodatge d'aquests 22 dies sense parar,
sense parar, rodant amb més de 200 persones implicades,
i la ràdio, precisament Ràdio d'Esverb, va ser l'escenari,
un dels últims escenaris on van col·locar aquesta comissaria de policia.
Parlem amb el Power Devil d'aquest post-rodatge,
a veure com ha anat, com ho ha vist ell,
sent el director d'aquesta sèrie,
com han col·laborat els enjustencs, els extras que han participat,
els professionals i no professionals.
Així que tindrem aquest punt de vista molt en primícia,
per dir-ho d'alguna manera,
de com ha funcionat aquest rodatge de Sant Just Fiber
aquests últims 22 dies.
Així que tot això és el que us portem avui, dimarts 30 de juliol,
penúltim dia del programa de la plaça Mireia.
D'aquesta tercera temporada, al setembre, tornarem,
hi haurà una quarta temporada, passa un quart de sis,
justament ara toca un quart de sis,
i aprofito també per comentar-vos una de les últimes efemèrides
que us portarem aquí a la plaça Mireia,
i és que un dia com avui, atenció, atenció,
de 2008, la sonda espacial Fenix trobava aigua a Mart.
Va ser gràcies al braç robòtic de la nau,
que va perforar fins a 5 centímetres de profunditat
i va obtenir vapor d'aigua.
En concret, no era aigua sòlida, sinó que era vapor d'aigua.
A part, que sapigueu, es calcula que Mart té un 0,01%
de vapor d'aigua a l'atmosfera,
i aigua gelada en el subsol.
Com que la pressió atmosfèrica i la temperatura
són inferiors als de la Terra,
les condicions ambientals alteren el cicle de l'aigua,
i per això no tenen l'aigua en alguns estats
en els quals els coneixem aquí, el planeta Terra.
Com que és diferent, passa de l'estat sòlid al gasós,
i al revés, sense passar per l'estat líquid.
Per això, quasi tota l'aigua que existeix avui dia a Mart
està format per vapor o per gel.
Ja sabeu, una coseta més.
Un dia com avui, de 2008,
trobaven aigua a Mart a través d'aquesta sonda de Fenix.
La plaça Mireia
és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat, de veritat que jo no puc.
Així jo no puc treballar.
Algú parque està d'abast.
No, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, pessigolla.
La colla pessigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda,
a Ràdio Desverg.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encoentres mal o algo?
Socorro!
17 i 17 en punt.
Seguim al penúltim programa de la plaça Mireia en directe des de Ràdio Desvern.
Us confirmo que de moment només estem amatent a través de Ràdio Desvern.com,
a través del web, així que en breus esperem que aquesta incidència pècnica
es pugui solucionar i pugueu escoltar des del 98.1 FM.
I Manol, bona tarda.
Bona tarda, Mireia.
Benvingut al programa.
Moltes gràcies.
Només amatem per internet.
Com estem?
Penúltim dia.
Està bé que ho diguis perquè ho sàpiga la gent de la ràdio.
No?
Com que la gent de la ràdio?
Bé, és igual.
Era una broma molt dolenta.
Mireia, no passa res.
No, perquè potser hi ha algú que està escoltant el dial i diu
que és raro, me'n vaig a internet.
I llavors ens ha escoltat i ha dit
Ai, ai, ai, ai.
Que ja no funciona.
En tot cas, ara farem un tuit per si hi ha algú que encara no està assabentat
d'aquesta petita incidència tècnica.
Penúltim dia, deia.
Penúltim dia?
Oficial?
Bé, vaja, penúltim dia.
Per la Festa Major seguirem actius.
Recordem-ho.
Sí, però necessito pensar que és el penúltim dia.
D'acord.
Si és qüestió de pensar-ho, sí.
És el penúltim dia, Mireia.
Cert, seguirem molt actius el dia avui, el dia 2.
De fet, tenim, a més, com es diu el teu programa?
Acabem, recordo, el resort aquest.
El meu, no és meu el programa, vaja.
Ostres.
Bé, és un programa que fem amb diferents col·laboradors d'aquí de Ràdio Esbel,
i es diu Sant Xanel i l'Arrizon.
I fem aquest especial el dia 1, des de dos quarts de dues del migdia fins ben bé a les 6.
No sé si ben bé si arriba a les 6, però gairebé.
Tocant el pregó.
Tocant el pregó.
Rosant pregó.
Tocant el pregó.
Quan, de fet, començarem nosaltres el programa especial d'introducció al pregó?
Sí.
Benvingut a Marató Radiofònica, la que m'espera el dijous.
Estic esperant ja la festa.
Ara m'has fet recordar que no només no és avui el penúltim dia, sinó que el dijous trebarem a partir de les 7, també de la tarda.
Que és quan és el pregó, no?
Ah, que plegó.
Sí, sí, sí.
Està abans.
No que plegarem, que començarem.
Vull dir que, bueno, en fi, jo ja n'he entès.
És igual.
Que és el penúltim dia, d'acord?
D'acord.
I ja no ho dic més perquè la gent dirà, què passa ara que és aquesta noia?
Sí.
No cal que et consenti.
Gràcies, sí, gràcies.
Doncs vinga, va, penúltim dia, penúltims titulars també, explica'ns aquestes grandíssimes notícies del poble.
Uns dies com aquests, que no sé si hi ha molta activitat.
Que passa a tot el poble, perquè Calla té acollida demà dimecres 31 de juliol un recital de poesia de Marta Pesarrudona,
l'autora guanyadora del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes d'enguany,
una proposta que claurà la Universitat Sant Justenca d'estiu que organitza un any més aquesta llibreria.
Pesarrudona és la guanyadora de la 51a edició d'aquest guardó que atorga Omnium Cultural des del 1969
i que premia la contribució intel·lectual a la cultura dels països catalans.
Un premi, doncs, a la trajectòria i que només han rebut sis dones fins al moment.
Entre elles s'hi troba Masserro Doreda, Isabel Clàssimo o la mateixa Marta Pesarrudona.
L'acte està plantejat com un recital que tindrà lloc com la resta de propostes d'aquest cicle a partir de les 8 del vespre
i, de fet, aquest serà el quart any consecutiu que cada llibreter organitza la Universitat Sant Justenca d'estiu,
un espai per al debat sobre temes d'actualitat.
En aquesta edició ja hem passat per aquesta llibreeria Daniel Gamper, Sílvia Soler, Cristian Tolsa
i els periodistes Antoni Trobat i Carme Porta.
Vinga, doncs, s'acaba també aquesta universitat estiuenca aquí a Sant Just.
Vinga, què més? Ha passat...
Ha passat que tinc els titulars bruts.
Tinc els titulars bruts?
Estic molt intrigat amb el que ha passat, però tinc els titulars bruts.
Cafè matutí?
Poso gairebé.
Passo al segon.
Titulars, si et sembla perquè aquest any fins a nou municipis.
Ui, hem trobat el municipi.
És que el municipi...
Te'n recordes el municipi?
Sí.
L'havíem abandonat.
Jo no l'abandono.
L'abandones.
És veritat, els municipis...
Això sempre queda a la memòria.
Però què vam dir que eren?
Al final, l'altra cosa que vam dir, no, municipi és no sé què.
i el vam posar inclús definició.
Sí, sí, sí, vam arribar...
Però jo crec que era com una...
Un municipi petit, no?
Exacte, una definició.
Un municipi, clar, clar.
Bastant així.
Vull dir, era bastant bàsic.
No vam arribar molt més lluny.
I que va, aquest any, fins a nou municipis participaran a la setzena edició de la Baix Cicletada.
Sant Just és una de les poblacions que formen part d'aquest tinerari des de fa anys
i en aquesta ocasió s'hi suma Santa Coloma de Cervelló.
Aquesta és una iniciativa que acostuma a tancar els actes de la Setmana Europea de la Mobilitat al Baix Llobregat
quan diferents ciclistes de qualsevol edat de la comarca,
inclòent també l'Hospitalet, fan un recorregut amb bicicleta fins al parc de Torre Blanca.
Un esdeveniment que en guany tindrà lloc el 29 de setembre.
Tot i així, l'iterari que recorre Sant Just partirà des del parc de la Marquesa a Collblanc
i ho farà a partir de les 10 del matí i no arribarà al parador fins a dos quarts d'onze.
I ara sí, crec que més o menys es deu haver reestablert...
No? Encara no? Doncs vaja, encara no.
Vinga, va, anem cap a l'últim... Digues, digues.
No m'agrada molt el senyal negatiu des de fora, tant.
No, perquè estava...
No, no, no.
Arribava la part tècnica de Ràdio Esvern, però de moment seguim amatent a través de RàdioEsvern.com
i ara sí, últim titular.
Internet encara et funciona, mai ens fallarà això.
Home, el Centre d'Estudis Sant Justens ho té tot a punt per la passejada literària de Festa Major.
Divendres a les 8 del vespre arrencarà aquesta passejada pels carrers de Sant Just
per conèixer els camins que conformaven el municipi al segle XVIII.
Tot plegat reconstruït a partir de les dades recollides des de la implantació de l'impost del cadastre a Sant Just.
La passejada començarà a les 8 del vespre i recorrerà diferents punts destacats del municipi
on abans s'hi trobaven masies o cases importants.
A més, des de l'entitat s'ha editat un llibre que recollirà tot el recorregut i textos
per poder-lo repetir a nivell personal.
Cada any hi participen prop de 200 persones.
Doncs el que sí que et puc dir, per cert, gràcies per aquests penúltims titulars,
és que no és un problema, diguéssim, tècnicament de la ràdio,
sinó que es veu que és de la companyia elèctrica,
així que no és algú nostre o directament relacionat amb Ràdio d'Esvern,
no amb les instal·lacions, sinó que és per part de la companyia elèctrica.
Fins aquí la informació tècnica que us puc aportar a aquestes hores.
Alguna cosa més, Manuel, et faltava?
No? D'acord, com que he anat així al trapo amb això.
Que tothom tingui un bon dia.
Moltes gràcies, bona tarda.
Bona tarda, moltes gràcies.
Bona tarda.
Bona tarda, tchau.
Doncs com us comentava, sembla que a hores d'ara encara no podem emetre la senyal
a través del 98.1 FM, a través del dial.
El que sí que podeu fer és escoltar-nos a través de radiodesvern.com
i crec, espero, que també a través de les aplicacions,
però com que no estic segura, millor aneu directament al web www.radiodesvern.com
a punt de tocar els dos quarts en punt de sis de la tarda.
Escoltem Something Right, de Fèlix Sandman.
Abans de parlar, com us comentava al principi, amb la Maica Dueñas,
la directora i el Just Fosalva, un dels personatges d'aquest trenet històric
que tindrà lloc diumenge 4 d'agost a partir de dos quarts de 10 del matí
i fins a les dues del migdia.
i fins a les dos quarts de 10 del matí
So you must have done something right
Cause I would let you ruin my life
And I haven't felt something in a long, long time
So you must have done something right
You must have done something right
Never loved nobody
Never liked nobody
So much that I can't see things
I list these things
Tell everybody
I see you everywhere I'm looking now
It's like you're right here with me
And even when I close my eyes
Skin to skin
I feel your body
Must be on your best behavior
Cause I don't kiss no strangers
So you must have done something right
Cause I would let you ruin my life
And I haven't felt something in a long, long time
So you must have done something right
You must have done something right
I'm losing my self-control
I seguim escoltant altres cançons
En aquest cas Never Really Over
de Katy Perry
Ara sí, 4 minuts per tu
que els dos quarts en punt
de les 6 de la tarda
Penúltim programa en directe
de la plaça Mireia
d'aquesta tercera temporada
d'Esta Ràdio d'Esvern
I tell myself, tell myself, tell myself, draw the line
Nor do I do
But once in a while I trip up and I cross the line
And I think of you
Two years are just like that
My head still takes me back
Thought it was done, but I guess it's never really over
Thought we were such a mess
Thought we were such a mess
But wasn't it the best
Thought it was done, but I guess it's never really over
Just because it's over doesn't mean it's really over
And if I think it over, maybe you'll be coming over again
And I have to get over you all over again
Just because it's over doesn't mean it's really over
And if I think it over, maybe you'll be coming over again
And I have to get over you all over again
I guess I could try hypnotherapy
I gotta rewire this brain
Cause I can't even go on the internet
Without even checking your name
I tell myself, tell myself, tell myself, draw the line
Nor do I do
But once in a while I trip up and I cross the line
And I think of you
Two years are just like that
My head still takes me back
Thought it was done, but I guess it's never really over
Oh, we were such a mess
But wasn't it the best
Thought it was done, but I guess it's never really over
Just because it's over doesn't mean it's really over
And if I think it over, maybe you'll be coming over again
And I have to get over you all over again
Just because it's over doesn't mean it's really over
And if I think it over, maybe you'll be coming over again
And I have to get over you all over again
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Un programa per parlar de tot amb humor!
Caballero!
Una de ràdio!
Una de ràdio!
De veritat!
De veritat que jo no puc!
Així jo no puc treballar!
Algú parque està davant!
No!
No!
No!
Som una bona colla!
I tant!
Passigolla!
Passigolla!
Ui!
Es posa molt calent tot!
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esvern!
Un lloc de tots i per tots!
Efectivament!
T'encuentres mal o algo?
Socorro!
Si durant el viatge llogueu un vehicle, llegiu bé el contracte i les condicions abans de signar res,
i examineu el vehicle en el moment de recollir-lo.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya.
Smooth Jazz Club.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant.
Smooth Jazz Club.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
No, no, no, no.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
012, la Generalitat al teu costat.
Un estiu ben fresc.
Consells per a la calor.
Fresca a casa.
Tanqueu les persianes quan hi toca el sol.
Obriu les finestres durant la nit.
Estigueu-vos a les zones més fresques.
Refresqueu l'ambient amb ventiladors, aire condicionat...
Si no teniu aire condicionat, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats, centres comercials, casals, cinemes...
Molta aigua.
Beveu aigua i sucs de fruita.
Refresqueu-vos sovint.
No prengueu begudes alcohòliques.
Eviteu els menjars molt calents.
Busqueu l'ombra al carrer.
Eviteu sortir al migdia, quan fa més calor.
Poseu-vos una gorra o un barret.
Utilitzeu roba lleugera que no sigui ajustada.
Molleu-vos una mica la cara i la roba.
Vigileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol i no deixeu les finestres tancades quan algú es queda a dins.
Limiteu l'activitat física intensa.
Ajudeu altres persones.
Si coneixeu persones grans o malaltes que viuen soles, ajudeu-les a seguir aquests consells.
012. La Generalitat al teu costat.
Come fly with me, let's fly, let's fly.
Doncs amb aquesta grandíssima cançó, Frank Sinatra, Come fly with me, tenim amb nosaltres i els obrim els micròfons a la Maica Dueñas i el Just for Salva.
Pare, bona tarda els dos.
Bon dia, bona hora, bona tarda, bona nit.
Benvinguts a tots al programa just.
T'havia de dir que ets el pare perquè el teu fill es diu igual.
Sí, sí, sí.
Òbviament per la veu ho haurà diferenciat, no?
Però per si de cas.
Per què? Perquè té veu de persona vella.
De persona més gran.
Més gran que el seu fill.
Gran, gran.
De persona gran.
Andava a dir gran, eh?
Però és que gran.
De totes maneres és un honor que sempre ho és, eh?
Que el fill superi el pare.
Home, depèn en quin aspecte, no?
No, no, no, en general.
Sí, sí, és un honor, és un honor.
Mai que el mira així amb cara de ulls oberts.
Sí, sí, sí.
Home, no, les coses han d'anar millor.
Jo no coneixo a fons el teu fill, però penso que és difícil que et superi a tu, eh?
No.
I ara no en parlem ja de coses personals, perquè llavors estem en un programa que la gent,
això que estem dient, n'importa...
No, per què no?
Sempre és fer tertúlia.
Sí, exacte.
Jo sempre dic del fill, i espero que no escolti això, del just, sobretot, que és un personatge
amb el qual m'agrada molt discutir-me.
Ah, ah, ah, ah.
Ara m'he perdut.
El just fill o el personatge que encarga-nos el trenet?
No, no, no.
El just fill.
Ah, d'acord, d'acord.
D'acord, d'acord.
Està parlant de temes personals.
Sí.
Ja ho veus, Mireia.
Està bé, està bé, està bé.
M'agrada.
O sigui, hem vingut a parlar del trenet, però ell està parlant de temes personals.
De fet, Mireia, és...
És la màgia d'obrir els microns.
No, no, no, no, Mireia.
És culpa teva.
És culpa teva.
És culpa teva.
Adiós.
Bueno, vaja.
És culpa teva.
Adiós.
Escolteu, doncs si us tenim aquí perquè hem de parlar d'aquest trenet històric.
La Maica el dirigeix.
Sí.
I el Jusfo Salva, ja no diré para, eh?
Jusfo Salva hi participa com un dels personatges.
Maica, com es fa això d'ambientals, anys 40, 20, 70, aquest poble?
Doncs treballant molt.
Per què?
D'on ho traieu, això, la informació de com era el poble?
Jo sempre de...
A mi m'encanta rebuscar en la història.
De fet, vaig escriure no fa massa tota la història de l'Ateneu, els cent anys de l'Ateneu,
i a mi m'agrada molt mirar papers antics i mirar i buscar coses.
I de totes maneres, nosaltres estem fent el trenet des de fa tres anys, no?
Sí.
I sempre el Jordi Amigó sempre dona un cop de mà, també,
diem-nos coses que han passat al poble en l'època que,
que més o menys passen els esqueixos, no?, que fem per al trenet.
Jordi Amigó de l'Arxiu Municipal.
Sí, de l'Arxiu Municipal, sí.
I de totes maneres, en aquest cas, que no voldria dir més coses de les que toquen,
però...
Està t'oblit, ja.
Però...
No, no, no, no, vaig dir-te una obvietat.
El tema que toquem, jo l'he viscut personalment, és a dir,
he sigut amic d'un d'ells i els he viscut i els he vist,
els seus fills, que són com jo, evidentment ara ja són pares i...
I jo, hòstia...
Fins ara al trenet sempre feien parades en jocs que havia passat alguna cosa anys enrere, no?
I aquest any hem canviat una mica la temàtica perquè parlem dels estiuejants.
Més o menys, els primers estiuejants a Sant Lluís, més o menys, eh?
Van arribar el 1914.
I llavors, a partir d'aquí, doncs, venien a primers del mes de juny,
marxaven a finals del mes de setembre,
vull dir que es passaven tot l'estiu aquí a Sant Lluís
i va haver-hi una bona colla que a poc a poc venien i es passaven tot el...
I llavors es va crear com una amistat, com una relació, com una...
Sí, era poble d'estiuets, Sant Lluís.
Estiuets, Sant Lluís.
Exacte, sí.
Sí, sí.
I d'això en parlem aquest any en el trenet,
com va començar a fer, doncs, un poble d'estiuets,
que venia la gent de Barcelona, no de molt lluny, eh?, de Barcelona.
Sí, sí, que ja era lluny en aquell moment.
Sí, sí.
I que passaven aquí els tres mesos d'estiu.
Després es va anar acortant el temps, ja no eren tres mesos...
Aquesta família que et parlo vivia en el carrer Aragó.
No t'ho perdis.
i venien a estiuets ja a Sant Just.
Clar.
I venien l'1 de juny i desapareixien, doncs, el 15 de setembre.
Quan començaven els col·legis?
Clar.
Tornaven a desaparèixer.
I aquí quines activitats feien?
I la Festa Major, per exemple.
Clar, clar, clar.
Estaven integrats, pensa que...
Eren mig Sant Justencs, mig...
No, no, es van integrar, també, perquè els Sant Justencs tampoc...
Home, suposo que hi hauria de tot, no?,
però tampoc som gent molt estranya i no costava massa.
s'integraven bé en els grups de Sant Just.
Però, de totes maneres, just, el que és la Festa Major,
que també, evidentment, està ambientada en Festa Major, eh?
Perquè estem, visquem la Festa Major d'aquest any.
La Festa Major, en realitat, quan va començar a tenir una mica d'auge,
d'importància, de volada, sí, va començar una mica,
quan es va crear l'Ateneu, perquè l'Ateneu, des del primer moment,
va començar a muntar festes per tot el poble.
Digue-li Festa Major, digue-li Festa del Sant.
El senyor Manuel.
I llavors, llavors, diguem-ne que tot l'auge de la Festa Major
va començar a partir dels primers anys que es va crear l'Ateneu.
Abans es feien les festes de corpus, evidentment,
perquè l'església tenia un gran pes aquí i a tot arreu, no?
Fins a molts anys ja va tenir pes, molts, molts.
Sí, sí, sí, per això dic.
Mossen Antoninú era el pàrroco de la parròquia durant molts anys
i era un home, doncs, que feia que tot el poble complés...
Complés!
Complés!
Sí, sí, sí.
Pobre de tu!
Pobre de tu, no?
De missa, de... no sé...
A veure...
Es feien...
Era un activista de la...
De l'església.
De la crosta dura, de la branca...
De l'església.
Es feien catifes de flors, també, per corpus...
Jo m'havia fet de catifes de flors.
Sí, i què?
Una llàstima, no?
Que hi hagi algunes activitats com aquestes que ja no es facin, no?
Una llàstima.
Aquest associacionisme i aquesta col·laboració entre veïns, crec que s'ha perdut, no?
Sí, perquè això naixia d'un veïnatge, t'ho juro.
Una mica com les festes de gràcia, no?
Encara se segueixen mantenent, tot i que estan una mica ja explotades,
de cada turisme, però el nucli són veïns que s'ajunten i treballen als carrers amb les mans, no?
Correcte. Sí, sí. Això venia d'un veïnatge.
Pensa que a casa el meu pare aparcava els 600 que teníem a casa fora al carrer
perquè en el pàrquing d'on et posava el cotxe
hi abocavem la gesp, la ginesta, que havíem anat a buscar aquí a Collserola.
A veure, que l'arrencàvem tots i anàvem als veïns amb sacs.
A veure, per desgràcia hem perdut, el sortir a prendre la fresca al carrer...
Això es veia també molt.
Correcte.
Treies la cadira, cadascú es veia la cadira...
Era la clau.
I allà els veïns parlaven...
Hi ha pobres que es fan, eh? No està del tot perdut, però t'has d'anar una miqueta al interior de comarques...
Jo crec que això aquí al voltant de Barcelona
crec que s'ha perdut.
És molt difícil.
Al voltant de les grans ciutats crec que ja no es fa,
però en alguns poblets vull pensar que encara es fa.
I era una manera de relacionar-se amb el veí,
amb el company, que ja era com, entre cometes,
part de la família, no?
Sí, no, no, no.
Els nens jugaven junts, entre els veïns...
Jo havia sortit a prendre la fresca.
Els meus pares s'endaven a les cadires
i jo jugava amb el Jaume, que era el veí del costat,
amb el Rafel, que era el de la farmàcia.
A veure, clar, i això feia...
Creava vincles, creava vincles.
Aleshores, a les alfombres,
anem a fer les alfombres,
ells feien a casa...
I també perquè veiem mossèn Antoninú,
el corpull, el corpull, el corpull...
Apretava, hauria de passar-ho per parlar-ho, no?
I tant, i tant.
Apretava, mossèn Antoninú.
A casa encara que tenen els mollos,
perquè, clar, la forma de fer unes alfombres
es fan mollos.
O sigui, si havia de ser una cosa rectangular,
feien amb ferro un mollos rectangular,
el posaves a terra,
i a dintre tiraves les floretes.
L'omplia, clar.
Aleshores, aixecaves allò amb cuidado
i es quedava la forma feta amb les flors.
Doncs, a casa, que el meu pare tenia també,
a part del negoci de Can Saladé,
un taller mecànic,
feien les formes amb ferros
i encara queda algun mollos d'aquells de les flors per casa.
És una radició, eh?
Sí, sí, sí, bueno, és la història, és la història.
És una llàstima, perquè la manera de relacionar-nos
també ha canviat,
i ara, quan es va sortir al carrer a parlar amb l'amic,
agafem la pantalla i parlem amb ella tot el mòbil, no?
Ni més ni menys.
Ni més ni menys.
O la televisió...
És molt trist.
Molt.
Parlem amb una màquina,
en comptes de parlar amb les persones.
Llavors, la gent que pugi en aquest trenet històric
recuperarà aquest tipus de vida més propera, més humana?
Podrà veure com era, allò?
Sí, sí, sí, els personatges que surten al trenet
doncs parlen una mica de la seva vida,
de la seva experiència i...
Sí, s'adonarà que es vivia d'una altra mena de manera.
És calmada també, no suposo?
Bueno, jo suposo...
Escolta'm una cosa, jo sempre he pensat, Mireia,
que ells, quan reflexiono sobre ells,
dius, hòstia, el meu avi, per posar algú, no?
També devia tenir els seus maldecaps i els seus problemes
i les seves històries.
Pobre home, no?
Però, a part de les seves històries, doncs,
vivien en un món social
i érem conscients del veí
i ajudaven el veí
i el veí els ajudava amb ells...
Tot una sèrie d'històries que hem perdut.
No sé si és bo o és dolent,
penso que és dolent,
però hem perdut tot això.
Home, de fet,
i no ve al cas,
però de fet,
quantitat de gent, ara,
quantitat de gent gran
viu sola
i a vegades està malalta o és mort
i no se n'entera
el veí que està vivint al costat.
O sigui, que jo també crec que...
Jo crec que s'ha perdut
això de la convivència,
però, bueno, anem a parlar del tren.
Sí, perquè encara no hem parlat del tren.
Exacte, que hem fet quatre pinzeions,
però encara no l'hem tocat.
Anar a preguntar,
tu qui ets el tren, just?
Jo soc un personatge...
Qui encarnes?
Jo soc un personatge del 1949...
45.
Ah, perdó, 45, 45.
Acabada de passar la guerra,
amb tot el que això vol dir,
soc un burger,
que bé,
és un home d'aquell temps,
una mica,
que tot i que soc una mica de la seva,
però he de fer el joc
perquè, bueno,
perquè he de subsistir.
He de subsistir.
I aleshores em surt la vena
que tinc a dintre,
moments,
i la meva dona es dedica a dir-me,
noi,
però bé, bé,
i no voldria explicar massa més coses,
perquè l'estima més que pugeu al trenet.
Molt espòilers, no?
Exacte.
No voldria fer un espòilers.
A més dels queixos que podreu veure,
que estan ambientats,
doncs com ella ha dit,
en el 45,
en el 79,
i en el 24,
hi ha músiques
que són justament
d'aquestes èpoques, no?
O sigui que la gent que pugi al trenet,
doncs el trenet està ambientat
en unes músiques
que són concretament
dels anys que anem a tocar.
I que s'escoltaven aquí a Sant Just.
Sí, sí, sí.
Mira que abans de començar
aquesta tertúlia o aquesta entrevista
buscava cançons als anys,
clar,
40, 50, 60,
i m'ha sortit un munt de Frank Sinatra,
és el que estem escoltant ara de fons,
però volia avientar-ho.
Frank Sinatra és magnífic,
meravellós,
i penso que els soñents
estaran encantats de sentir-lo.
Jo penso que sí.
A mi m'encanta Frank Sinatra.
Llavors, durant el trenet
també hi haurà música
que ambientarà
els mateixos...
Exacte.
...les persones
amb justencs i amb justenques,
que encara es ficaran encara més
dins d'aquests anys.
I sobretot també cal dir
que tot el que es diu
és veritat,
és històric.
Tot el que els personatges
expliquen, voleu dir.
Sí, és històric.
No és res inventat, eh?
Està rigorosament documentat.
Exacte.
Fins i tot mai que hem aconseguit,
a través d'ella, evidentment,
hem aconseguit un programa
de les festes majors
d'aquell...
De l'època.
D'aquell moment.
Per ser fidels als espectacles
i a les coses...
Parlem dels espectacles
de festa major.
Mira, per exemple...
És per veure-ho, eh?
Aquest programa de...
Sí, tinc aquí un programa...
És boníssim, és boníssim.
Ara direm alguna cosa del programa, no?
Programa oficial...
Aquest és el nostre.
Fiesta major...
Fiesta major 1945 San Justo d'Esbert.
Programa oficial de los festejos
que con motivo de la fiesta de los santos Justo y Pastor
se celebrarán los días 5, 6, 7 y 8 de agosto.
Era més curta, eh?
Per començar, home, Déu-n'hi-do, eh?
5, 6, 7...
No?
5, 6, 7 y 8 són 5...
4 días.
4 días, eh?
Ens anem a...
Però estava molt...
Estàs parlant després de la guerra, eh?
Penso.
Mira, mira.
Mireia, escolta, diu...
A veure, ara.
La comisión oficial de festejos de esta localidad,
organizadora de la fiesta mayor del presente año,
tiene el honor de invitar a las dignísimas autoridades jerárquicas locales
de Falange Española y de las Jons
y a todos los vecinos a las solemnes actos religiosos
y demás fiestas que se anuncian en este programa.
Asimismo, se hace extensiva la presente invitación
a los vecinos de pueblos comarcales
que nos quieran honrar con su distinguida asistente.
Caray, ja, una part que fa una mica de po, eh?
Fa trámula una part.
La resta, mira, cada vez.
Sí, sí, ja, una part que fa po, evidentemente, evidentemente.
I després, bueno, hi ha notes,
et diuen el que has de fer i el que no has de fer,
per exemple, ¿vale?
El baile infantil, per exemple,
no se permitirá bailar a ninguna pareja menor de 14 años
en el baile infantil, eh?
En el baile infantil.
Llavors, infantil, té poc, no?
Sí, en parella, poden ballar, però no tocar-se.
Menors de 14?
No tocar-se, no tocar-se.
No tocar-se.
Que tocar-se no és bo.
Tocar-se no és bo.
Bé, és...
Bé, posa tot el que es farà.
El Xipi, que era una mena de restaurant...
Sala de festes.
Sí, una sala de festes que hi havia al carrer de la Creu.
Creu, Creu.
Doncs hi ha moltes activitats.
Al Parador de Sant Lluís també hi ha concerts.
Després, evidentment, evidentment,
repique general de campanes, per favor.
Sí, el de Bé.
Després, Lucido Baile, Misa Solemne, por supuesto,
y repique de campanes, Pasacalle, vull dir, que posa tot el que es feia
durant els dies de festa major.
Estem parlant de l'any 45.
i tenim tots els programes de tots els anys que nosaltres representem,
que són, bueno, són llars i altres més curts.
Sí, i el Xipi, tu saps on era?
Jo és que...
Jo, la veritat és que no sabia ni que teníem un...
Sí, teníem la competència de l'Ateneu.
Sí, era una mica...
Estava...
A veure, tu, poder, que ets molt jove, Mireia, no ho recordaràs,
però, que arreu la creu, a veure, on era el doctor Carbonell,
tot sona això que...
El carrer Bonavista...
El carrer Bonavista, o sigui...
Entre Bonavista ja teniu.
Òptica josa, perquè per centrar-te més amunt,
tirant cap a Bonavista...
Encara tot són vivendes, no hi ha res més.
Correcte.
És un bloc de pisos que s'ha fet ara,
i allò era el Xipi.
Abans havia sigut a casa el doctor Carbonell.
La gent de la meva edat recordarà perfectament qui era el doctor Carbonell.
Era un home que tenia una mica de mala llet, per dir-ho d'alguna manera.
Diguem-ho així.
Ai, no, és que em sona.
A mi em sonava molt bon metge.
No, no, mala llet no és...
Esto es gripe, hija.
No, mala llet no és la paraula.
Tenia un defecte.
Tenia un defecte.
Polititzava la medicina.
Ah.
I en aquella època.
Sí, sí.
Aquest era el seu problema.
Pel de més, com a metge, he de dir que...
L'opinió de casa meva, eh?
Com a metge de poble...
Hosti, era bo, perquè era un metge que complia les qualitats requisits d'un metge de poble.
Quan ell ho veia embolicat, deia...
Ui.
Cap a fora, no?
Un altre...
Sí.
I cobrava l'aiguala.
Exacte.
Bé, bé, aquesta és una d'altres situacions.
Cobrava...
A tothom li cobrava l'aiguala, eh?
L'aiguala, què vols dir?
Per igual?
No, cobrava com una...
Una mensualitat.
Una mensualitat.
Anessis o no al metge, eh?
Sí, a tothom.
Sí.
Està bé.
Sí, no, no, no.
Més en valia posar-te mal per aprofitar-ho i...
Era de la seguretat social, però ell cobrava...
Va muntar el seu sistema.
No, no, no, tenia un sistema, home.
A veure...
Però, bueno...
És el que seria una mútua d'avui dia, eh?
Ho pagues tot l'any i quan necessites hi vas.
Va ser el precursor.
El precursor dels mútuers.
El precursor...
Opa, on anava molt pioner, eh?
No, no, hòstia tant.
A veure, és que, bueno, on anaven a parar que ens hi anés, però...
Això no ho sabem.
Correcte.
Tampoc no anaven a parar de les mútuers.
Era molt bon metge.
Sí, sí, sí, sí.
De veritat que era molt bon metge, eh?
Sí, sí, sí.
Estem parlant de moltes coses d'avui aquí i no estem a veure en el trenet.
No, però sí que té una mica de relació, perquè és ambientar el poble en anys en els quals,
almenys jo, per exemple, no tenia constància, que hi havia el xipi o que aquest doctor l'havia sentit alguna vegada
i crec que és bastant famós, no?
Com mossèn Antoni, no, també, molt famós, també.
Persones carismàtiques de Sant Just.
De Sant Just, exacte, exacte.
Algun dia podríem fer un tema sobre aquestes persones.
Anys 60, sí.
A mi que m'agrada molt...
Anys 60, 70.
Deixar història, història, història, podríem fer un tema.
A mi no em facis feda.
Jo que t'obris-vos els micròfons i que estigueu aquí explicant-vos aquestes batalletes, perquè no us accepten, això.
Aquestes curiositats.
Bueno, per això som grans.
Bueno, escolta, grans i vells, amb ve alta.
Com en saps?
Amb ve alta, eh?
Has anat a un col·legi de pagos.
Ho deixarem en suspens, això.
D'acord, deixem.
T'han de preguntar, Maica, com has agafat tota aquesta història, aquests programes de festa major d'aquests anys 50, 60, 40, i ho has agrupat tot per donar papers a diferents personatges, com ara mateix el Just o d'altres que hi apareixen?
Doncs, jo sempre escric una mica la carta.
Estava això.
Llavors, bueno, vaig dir a en Just Teatre, qui vol participar aquest any per la festa major en el trenet?
Clar, també són unes males dates.
I es va apuntar la gent que no estava de vacances, perquè hi ha molta gent que està de vacances per aquestes dates, i a partir de la gent que hi havia, doncs, ell ha escrit els guions.
Quantes persones hi participen en aquest trenet històric?
Doncs, sis, no?
Sí, sí, sí.
I ja et dic, perquè és un problema de dades, si no, és aviam que serien més.
L'any passat eren més.
Sí, penso en la Maria, que no pot, i sé que li dol, penso en la Núria, hi ha gent que vol, però que, clar, les vacances som quan som.
Les vacances són sagrades.
És un tema fumut, per aquest sentit, eh?
Però, bueno.
Som els que som.
Exacte.
T'anem a preguntar ja per quasi acabar, que ens queden dos minuts, per les sis en punt, t'anem a preguntar quantes parades fa aquest trenet?
En aquesta ocasió sortim del parador, ai, del parador, de la plaça Verdaguer, o sigui, de l'Ajuntament, es podran recollir els tickets mitja hora abans que comencem, a partir de les nou.
El mateix, la mateixa plaça.
La primera representació la farem a les nou i mitja, després des de la plaça de l'Ajuntament anem al parador.
Després ara farem una parada a les basses de Sant Pere, que no hi ha anat, no, el trenet no ha anat mai a les basses de Sant Pere.
I després, des de Sant Pere anirem al carrer Major, a la plaça Maragall, a la plaça Maragall, exacte.
I després ja tornarem cap a l'Ajuntament, cap a la plaça Verdaguer.
Què dura, més o menys?
Menys o menys mitja hora.
Mitja hora llarga.
Mitja hora llarga, jo diria.
Després està programat, jo suposo que està programat cada mitja hora.
Fins les dues del migdia, oi?
Sí, començant les nou i mitja, sí.
Doncs escolteu, ho hem de deixar anar aquí perquè ens queden 30 segons per connectar amb Catalunya Ràdio.
Ha estat un plaer tenir-vos aquí els dos.
Hem aconseguit no parlar-ne del trenet, eh?
Està molt bé, m'agrada molt.
El pròxim dia, si voleu, veniu i parleu del trenet.
Ens veiem molt aviat.
Gràcies a tu, Mireia.
Bona tarda a tothom i bona Festa Major.
Això, visca la Festa Major.
Adéu.
Adéu.
Doncs parlàvem, com us deia, amb la Maica i també amb el Just for Salva.
Estem a punt de tocar les 6 en punt de la tarda a escoltar amb cançons de, per exemple, Bobi Dari o Frank Sinatra de Fons.
Nosaltres tornem a la segona hora amb una trucada al Casal de Joves i una altra a Sant Just Fiber.
Fins ara.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda. Aquesta hora us parla Martí Ferrero.
El president de la Generalitat, Quim Torra, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, acorden intentar aprovar els pressupostos de les dues institucions.
Núria Pereira.
És una de les conclusions de la cimera que han tingut al Palau de la Generalitat.
La reunió ha durat una hora aproximadament i les dues parts n'han sortit amb bones sensacions.
Clau troba urgent aprovar els comptes per suplir els importants dèficits que hi ha en serveis socials.
Sentim què diuen ella i el conseller de Territori, Damià Calvet.
Això vol dir anar en una posició de mínims i no de màxims i que ens puguem posar d'acord, evidentment,
centrant-nos en el que són objectius generals compartits, com és reforçar els serveis públics tant a Barcelona com a Catalunya,
que crec que això ens interessa a tothom.
Ens hem instat mútuament a que puguem parlar a través dels grups parlamentaris i els grups municipals corresponents
per tal de poder aprovar, efectivament, i dotar d'estabilitat a les institucions.
Més notícies, més breus, accés sorpresa de la plataforma d'afectats per la hipoteca,
les anomenades kelis i l'assemblea de barris per un turisme sostenible al centre de Barcelona,
denunciant les pràctiques del fons, com ara Blackstone, que, segons diuen, expulsen els veïns de la ciutat.
Barcelona, Jordi Barranca, bona tarda.
Hola, bona tarda davant de l'únic hotel propietat del fons Blackstone a Barcelona,
al que respita el 26, un centenar d'activistes de la PA i els altres col·lectius han fet aquesta acció sorpresa.
Lucía Delgador, la portaveu de la PA, demanava això al govern espanyol.
Que aquestes socimis, que aquests grans especuladors, no tinguin aquestes catifes vermelles,
que realment des del govern de l'Estat se li posi un topall perquè no pot ser que vinguin a colonitzar les nostres ciutats.
En això diem prou.
També han repartit una sèrie d'octavetes a turistes, octavetes que estan en castellà i en anglès.
Jordi Barranca, Catalunya Ràdio, Barcelona.
El port de Tarragona perdrà bona part de la càrrega de carbó que feia fins ara a partir de l'any vinent.
Nandesa deixarà d'importar més d'un milió i mig de tones de carbó anuals per a la seva tèrmica d'Andorra, Aterol, que tanca.
Tarragona, Manel Sastre.
Bona tarda. La decisió de l'elèctrica forma part del pla de descarbonització del sector
i és un pas esperat pels gestors del port de Tarragona que veuran disminuir els tràfics de carbó a la meitat amb aquesta decisió.
Tampoc arribarà el carbó per la tèrmica mallorquina del Cúdia, que només utilitzarà el que ja té emmagats a matar.
El port de Tarragona ha anat disminuint molt el tràfic de carbó, que fa només 10 anys suposava el 20% de tot el moviment de mercaderies
i que ara ben just arriba el nou.
Manel Sastre, Catalunya Ràdio, Tarragona.
Un ciclista ha mort aquest mitjia quan ha xocat amb un cotxe a l'Hospitalet de Llobregat.
Els fets han passat a la rotonda entre els carrers Botànica i Miguel Hernández cap a quarts d'una del mitjia.
Per causes que s'investiguen, els dos vehicles han xocat i el ciclista, un home de 70 anys, ha quedat ferit molt greu.
Una unitat del sistema d'emergències mèdiques l'ha atès i després l'ha traslladat a l'Hospital de Bellvitge, on desafortunadament ha mort.
La Fiscalia ha recorregut la sentència de paternitat del cantant Julio Iglesias.
El 9 de juliol, el jutjat de primera instància de València va reconèixer que Javier Sánchez Santos és fill del cantant,
però ara la Fiscalia demana que es faci marxa enrere amb l'argument que el cas ja havia estat jutjat
i per evitar, diu l'escrit, que es repeteixin més casos sobre el mateix tema.
Javier Sánchez Santos, de 42 anys, reclama als jutjats des del 92 que el cantant reconegui la seva paternitat
si finalment la sentència és ferma, tindrà dret a posar-se el cognom Iglesias i a accedir a part de l'herència del cantant.
El Ballet Nacional d'Espanya acomiadarà el seu director.
I ho farà Marc Garriga amb un programa doble al Liceu a partir de demà mateix.
Sí, el ballerí coreògraf Antonio Najarro diu adeu després de vuit anys al capdavant d'aquesta institució i ho fa, diu, amb el cap ben alt.
Deixo el Ballet Nacional d'Espanya amb una sensació molt gran de satisfacció.
Crec que hem pogut donar-li aquesta visibilitat que crec que és necessària
i que té que seguir treballant-se a la dança espanyola i al Ballet Nacional d'Espanya.
Hem pogut posicionar-lo en un lloc d'excel·lència
i especialmente satisfecho, abrumado y emocionado por todos los mensajes y todo el apoyo que estoy recibiendo.
Entre demà i el 3 d'agost representaran Zaguan i Alento,
dos espectacles que representen el segell personal i el gir estètic de Najarro.
Ho faran acompanyats de l'Orquestra Sinfònica del Ballès, dirigida per Manuel Covas.
Najarro, això sí, s'ha queixat de les condicions contractuals dels ballerins
i ha demanat al seu successor, Rubén Olmo, que segueixi lluitant perquè millorin.
Les 6 i 5, ara els esports.
Sóc del Serra, bona tarda.
Bona tarda, el Barça i el Zènic de Sant Petasburg.
Ultimen el traspàs del davanter blaurana Malcom.
Els russos pagaran al voltant de 40 milions per l'extrem brasilè.
Representants del Zènic són a Barcelona ara mateix per acabar de tancar l'operació.
Mentrestant, el primer equip blaurana fa d'aquí a mitja hora la segona sessió d'entrenament del dia.
Els de Valverde han tornat avui a la feina per preparar el trofeu Joan Gamper
de diumenge que ve.
L'entrenador de l'Espanyol, David Gallego, convoca 21 jugadors per viatjar demà cap a Islàndia,
on dijous jugaran la tornada de la segona ronda de l'Europa League contra l'Stiarnan.
Àlex Lopedi-Pipa, per decisió tècnica, han quedat fort de la llista.
I David Lopedi-Piati, per lesió.
Tampoc viatja Matías Vargas, que en aquesta eliminatòria no pot jugar perquè no està inscrit,
en no haver rebut fins ara el transfer.
L'equip s'ha entrenat aquest matí sobre gest artificial com la que es trobaran a Islàndia.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
6 i 6 minuts. Bona tarda.
Ja s'han iniciat les obres d'ampliació i tancament de la pista exterior del complex esportiu de la Bonaigua,
una remodelació que conformarà la primera fase del projecte que també inclou la construcció d'un nou pavelló en aquestes instal·lacions esportives.
Aquest projecte d'ampliació del complex esportiu municipal La Bonaigua compta amb un pressupost d'uns 12 milions d'euros
i les obres començaran aquest any i es calcula que acabaran l'estiu del 2020.
Recordem que aquest projecte està possible gràcies a l'acord al qual ha arribat l'Ajuntament de Sant Just
amb les 7 entitats usuàries del complex esportiu després de diverses sessions de treball en comú.
S'han definit així els futurs usurs del nou pavelló i la pista exterior.
I cap llibreter acollirà demà dimecres, 31 de juliol, un recital de poesia de Marta Peça Rodona,
l'autora guanyadora del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes d'enguany.
Una proposta que clourà la Universitat Sant Justenca d'estiu que organitza un any més aquesta llibreria.
Peça Rodona és la guanyadora de la 51ena edició d'aquest guardó que atorga òmnium Cultural des del 1969
i que premia la contribució intel·lectual a la cultura dels països catalans.
Un premi, doncs, a la trajectòria i que només han rebut sis dones fins al moment.
Entre elles s'hi troba Mercè Rodoreda, Isabel Clàssimó o la mateixa Marta Peça Rodona.
L'acte està plantejat com un recital que tindrà lloc com la resta de propostes d'aquest cicle a partir de les vuit del vespre.
De fet, aquest serà el quart any consecutiu que cal llibreter organitza la Universitat Sant Justenca d'estiu,
un espai per al debat sobre temes d'actualitat.
En aquesta edició ja han passat per aquesta llibreria Daniel Gamper, Sílvia Soler,
Cristian Tolsa i els periodistes Antoni Trobat i Carme Porta.
I aquest any fins a nou municipis participarà en la setzena edició de la Baix Cicletada.
Sant Just és una de les poblacions que formen part d'aquest itinerari des de fa anys i en aquesta ocasió s'hi suma Santa Coloma de Cervelló.
Aquesta és una iniciativa que acostuma a tancar els actes de la Setmana Europea de la Mobilitat al Baix Llobregat,
quan diferents ciclistes de qualsevol edat de la comarca, incluent també l'Hospitalet,
fan un recorreu de bicicleta fins al parc de Torre Blanca,
on esdevenien que en guany tindrà lloc el 29 de setembre.
Tot i així, l'itinerari que recorre Sant Just partirà des del parc de la Marquesa Coll Blanc,
que ho farà a partir de les 10 del matí i no arribarà al parador fins a dos quarts d'onze.
Fins aquí les notícies de les 6.
Tornem amb més informació als Sant Just Notícies edició vespre a les 7.
Fins ara mateix.
Fins aquí les notícies de les 6.
Fins aquí les notícies de les 6.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
And never again
I'll go sailing
No more sailing
So long sailing
Bye bye sailing
Move on, I'll captain
Escoltem aquest billon de si de Bobby Darin 6
i 13 de la tarda
Farem una breu pausa abans de parlar amb el Casal de Joves
i d'escoltar alguna altra cançó
Escoltem ara una cançó de Maron Five
amb aquest Girls Like You
We spent the weekend getting even
We spent the late nights making things right between us
But now it's all good babe
Roll that backwood babe
They played me close
Cause girls like you
Run around with guys like me
Do sundown when I come through
I need a girl like you
I need a girl like you
Yeah yeah
Girls like you
Love fun and yeah
Me do what I want when I come through
I need a girl like you
I need a girl like you
Yeah yeah
Yeah yeah yeah
Yeah yeah yeah
Yeah yeah yeah
I need a Girl like you
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Bona música!
Seguim escoltant bona música abans de poder parlar per telèfon amb el casal de joves 6 i 21 minuts que passen de les 6 de la tarda.
Sempre tinc problemes per dir-vos-la ara.
Escoltem aquest Stay the Night de James Blanc.
Per cert, a través del Twitter de Plaça Mireia arroba PLA, guia baix Mireia, us estem informant de totes aquestes entrevistes, d'aquestes xerrades que estem fent al voltant de la festa major d'aquest any.
Teniu també tota la informació d'aquest trenet històric que serà aquest diumenge 4 d'agost a partir de 2 quarts de 10 del matí fins a les 2 a la plaça Verdaguer, al Rentapeus.
I que sabíeu que les entrades són gratuïtes però heu de recollir la vostra entrada perquè les places són limitades, el trenet no és infinit.
Per tant, heu d'anar igualment a la plaça Verdaguer a partir de les 9 del matí per recollir la vostra entrada, el vostre etiquet.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit