Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just 98.1.
I amb aquesta dolça veu de Vanessa de Mata, juntament amb Ben Harper,
obrim avui el programa amb aquest Boa Sorte o Good Luck.
Així que bona tarda a tots i a totes i benvinguts al programa número 409 de la plaça Mireia.
Avui, dilluns 25 de març, obrim el programa amb aquest Boa Sorte de Vanessa de Mata,
juntament amb Ben Harper, que precisament està cantant ara.
Així que amb aquesta cançó, torno a dir-ho, obrim avui el programa.
Benvinguts a tots i a totes.
Els dilluns ja sabeu que la prograbació ens obre sempre amb el Pep Quintana,
seguidament dels titulars amb l'Imanol López.
Repassarem també el temps amb el Carles Rius, que ens portarà a la previsió meteorològica,
ara que ja som instal·lats a la primavera i que sembla que de moment s'està comportant bastant bé.
Això serà durant la primera hora.
I a la segona hora tindrem l'Albert Navarra i també l'Oriol Pasqual.
Per un costat farem la crònica esportiva, tot i que ara mateix no hi ha molts partits molt actius,
però sí que hem tingut un bon resultat amb aquest Barça-Lassa, que ha guanyat per 82-76 al Madrid de bàsquet.
I després farem una breu tertúlia també amb l'Oriol Pasqual i l'Albert Navarra.
I abans que acabi la cançó comentar-vos, avui és un dia mundial bastant curiós
per a aquests que sigueu més golosos i que us agrada més el sucre i les gominoles.
Avui és el dia mundial del gofre.
Sí senyor, sembla que avui dia hi ha un dia mundial de tot.
I com no, els gofres no es podien quedar ni enrere ni a un costat.
Així que avui, dia 25 de març, és el dia mundial del gofre.
Així que avui, dia 25 de març, és el dia mundial del gofre.
Fem una breu pausa abans de comentar els titulars.
Així que avui, dia 25 de març, és el dia mundial de tot.
Ara escoltes Ràdio d'Esfern, sintonitzes Ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Just, 98.1.
Fem una breu.
Fem una breu.
I ara sí, moment de repassar aquests tres titulars del dia,
amb l'Imanol López, que està a punt a punt de seure a l'estudiu de Ràdio d'Esfern.
Ara sí, Manol, bona tarda.
Bona tarda.
I benvingut al programa, benvingut de nou.
Moltes gràcies.
Que tinguis una bona setmana, ja t'ho dic.
Gràcies, gràcies.
Així qualsevol no comença a bé un dilluns.
Eh que sí?
Sí, sí.
A mi no m'ho han dit, però jo ho dic.
Bona setmana per tu també, Mireia.
Gràcies.
Queda com estrany, això ho dius normalment al cap de setmana, estil ja per la següent,
estil agafa forces...
No, estil d'un dilluns de cara tota la setmana, no?
Sí, tu dius això...
Que ho dius un diumenge, tu?
Home, allò és estil guardiola, saps?
Partit a partit.
Llavors dius, bon dia, estil, pren-te'l dilluns ja,
prou amb calma, sabent què fas avui,
i a partir d'aquí ja la resta de la setmana.
Jo englobo tota la setmana, ja.
Tirar-te lluny és...
Veus un horitzó?
O sigui, jo ara ja m'he plantejat...
S'ha de mirar lluny.
Tinc cinc dies per davant.
Per avut.
En canvi, d'altra manera, penso només, tinc unes horetes.
Vaja, pren-te'ho com vulguis, jo només et volia animar, i me'n va, no?
Vinga, va, anem a...
Un cop animada la festa, eh?
Utilitzo la psicologia inversa, a veure què passa.
Sí, sí, inversa, i que no la trobo.
Comentes aquests tres titulars, quina és la notícia del dia, però?
Notícia del dia, ja s'han instal·lat nous punts de llum en diferents espais del municipi,
principalment són noves faroles més eficients i sostenibles
que en alguns casos substitueixen a les anteriors.
La mesura s'ha posat en marxa degut a les queixes de diferents veïns i veïnes
que sentien inseguretat passejant per diverses zones de Sant Jus a la nit,
ja que no comptaven amb suficient il·luminació.
Des de l'administració reconeixen que, en anys de crisi,
van voler reduir el consum energètic a partir de reduir el nombre de faroles al municipi.
Destacen les instal·lacions del barri sud a l'entorn de l'ambulatori
i al carrer Tudona.
Tanmateix també es poden trobar noves infraestructures lumíniques
a l'avinguda de la Generalitat i al carrer Miquel-Rabarté.
Tanmateix, des de l'Ajuntament asseguren que la idea es continua invertint
en noves faroles per espais poc il·luminats al municipi.
Entre ells, el vial que uneix el complex esportiu de la Bonaigua
amb la plaça 11 de setembre serà la següent inversió,
que hauria de començar en un termini inferior a dues setmanes.
Sí que hi ha gent que passa por, caminen per Sant Just?
Jo no ho havia sentit mai, això.
No, sí que és una queixa recurrent, jo diria,
de la inseguretat que crea aquests espais foscos
quan has de crear un...
Jo estic molt malament.
Per això et deia Bona Setmana, ja t'ho deia jo al principi.
Has anticipat el desastre.
Quan has de creuar un parc a la nit i és tot fosc,
jo entenc que hi hagi gent que faci una mica això de respecte,
que creï una mica d'inseguretat.
És que no sé si has creuat un dels punts on han posat faroles,
és aquest entorn del cap, de l'ambulatori, vaja,
just davant del casal de joves, vas entendre'ns.
Però que hi ha una zona no aïllada del poble.
És a dir, si en parlessis, per exemple...
Aquella és una zona que a la nit té poca llum.
No us hi passeu, noies, que estàvem ben al perillà, que és bai.
Jo em referia al carrer que puja paral·lel al que era l'antic Camp Mèl·lic.
Sí, allò també han posat llums des de fa un temps.
Llums, ja?
L'han asfaltat i ja han posat enllumenat.
Havia vist l'asfaltat, que d'alguna manera ja et protegeix una mica,
però no m'havia fixat en un enllumenat.
Sí, el van posar temps després, sé que va ser dues setmanes després,
de fer el nou paviment.
Dues setmanes després, crec, van posar llums.
I crec que avui Joan Bassaganyes ha passat pel just a la fusta
a comentar, basicament, el tema enllumenat, no?
Enllumenat, ha comentat altres temes.
També ha comentat, per exemple, la convocatòria que hi ha oberta
per elaborar, vaja, un banc pel nou espai
que es crearà darrere del mercat municipal.
O altres temes d'actualitat, diguéssim, més aviat urbanística,
que t'ho acaben de prop.
L'homínic.
Sí, bueno, vaja, venia com a portaveu del Partit Socialista,
així que també ha comentat una mica d'actualitat,
Sant Justenca, en general, anem a dir-ho així.
Podeu recuperar, de fet, aquesta entrevista a radiodesvent.com,
una entrevista que ha fet la Núria García avui al matí,
el just a la fusta.
I passem al segon titular del dia.
Quina notícia ens porta, Simanol?
Segon titular, perquè aquest dimecres, 27 de març,
es farà la presentació de la miscel·lània de dones
Sant Justenques, Vides en Democràcia,
un recull de 66 testimonis de dones que han viscut a Sant Just.
L'acte es farà a les 7 de la tarda a la sala municipal de la Taneu.
La publicació en paper serà la culminació de la feina feta
en els últims mesos per reunir les vides de diferents Sant Justenques,
en la que serà la segona miscel·lània sobre dones del municipi.
Tanmateix, tot el material reunit no només s'ha traduit en un llibre.
Fins al pròxim 16 d'abril es pot visitar la mostra
amb el mateix nom, el cim de Can Ginestà,
on es presenten diferents testimonis amb la seva fotografia.
A part, tot plegat està registrat en diferents programes radiofònics
que a Ràdio d'Esvern ofereix en diferents franges horàries
i que es poden recuperar a través del podcast de radiodesvern.com.
En el mateix acte també es presentarà el treball de recerca
sobre el monestir femení de Sant Joan de l'Erm,
una institució que va existir en els terrenys de Can Cullàs
entre el segle XIII i el XV.
Concretament, va ser fundat l'any 1228
i va tancar les seves portes el 1468
i va ser regentat en un inici, segons les investigacions,
per monges deodates.
Aquest treball l'adult a terme Raimon Masdeu,
que disposa d'una distinció cum laude
pel seu estudi de la demografia santjustenca
entre el 1509 i 1936,
reconstruint les cagues familiars de la parròquia de Sant Just.
Molt bé, doncs tenim unes bones cites aquest dimecres.
De fet, relacionat amb el tema de Sant Justenques,
el dijous 28 de març passarà per aquí la plaça Sergi Pont,
que ha estat el periodista encarregat d'entrevistar
aquestes prop de 70 santjustenques,
que porta així el nom del programa, del llibre i de la missalània.
I per acabar, Immanuel, l'últim titular,
no per això menys important, clar.
No per això menys important,
perquè aquest cap de setmana s'han entregat
dels premis del Festival de Cinema de Màlaga.
Entre els noms dels guardonats i guardonades,
s'hi troba el del Sant Justenques,
Berner Mainés.
I quina il·lusió, no sé si ens escoltarà,
però enhorabona, senyor Berner.
L'has rebut en diferent, diguéssim,
des d'Argentina, però vaja, sí,
reconegut amb el pitnaga de plata a millor actó,
dins la categoria de culmetratges de ficció.
El premi se li ha atorgat per la seva participació al projecte,
després, també, dirigit per Carla Simón,
un curt que gira en torn del VIH
i que col·labora en la iniciativa Compartir Momentos,
que busca treure l'estigma de les persones
que conviuen amb aquesta malaltia.
Recordem que Carla Simón va guanyar el Goya
a la millor directora novella el 2017,
per estiu de 1993,
i va estar també nominada als Òscars
amb la mateixa pel·lícula.
La gran guanyadora del festival,
però ha estat Los Dias que Vendran,
del director Carlos Marqués Marcet.
Aquesta pel·lícula se li ha concedit
la viznaga d'oro,
a la millor pel·lícula espanyola.
Viznaga, eh?
Em fa gràcia.
És el nom d'alguna cosa, en concret?
És el nom d'una persona o d'alguna...?
Igual que que ens es dona la palma d'oro,
allà donen la viznaga,
que és també una mena de...
És que si ho veus diràs...
Una planta, un vegetal.
Un vegetal.
Doncs, molt bé, senyor Berné,
enhorabona.
Home, sí.
I a su germà, també,
per tenir un germà una mica...
Per la família, alguna cosa haurà fet.
Artístic, exacte.
Ara sí que et puc dir bona setmana, Imanol.
Ara sí, no?
Moltes gràcies, Imanol.
Tot i que et veiem demà, gràcies per...
No, de fet, ens veiem en una estoneta,
perquè avui toca la frase del dia
amb el Pep Quintana.
Tot correcte.
Fins ara mateix.
I avui estem una mica amb Samba do Brasil.
Escoltem aquest sono meu de Dona Yvonne Lara,
juntament amb Maria Vietana i Aline Caixto.
20 minuts que passen de les 5 de la tarda.
Escoltem aquesta cançó abans de repassar
en aquesta previsió del temps amb el Carles Rius.
Com a sua liberdade, sonho meu.
Vai mostrar esta saudade, sonho meu.
Com a sua liberdade, sonho meu.
O meu céu mais vela que se perdeu.
A madrugada fria só me traz melancolia, sonho meu.
Sinto o canto da noite na boca do vento.
Fazer a dança das flores, o meu pensamento.
Traz a pureza de um samba, sentindo marcado de mágoas de amor.
O som do que mexe o corpo da gente,
e o vento bate embalando a flor.
Traz a pureza de um samba, sentindo marcado de mágoas de amor.
Um samba que mexe o corpo da gente,
o vento bate embalando a flor.
Sonho meu, sonho meu, sonho meu.
Vai buscar quem mora hoje, sonho meu.
Sonho meu, sonho meu, sonho meu.
Vai buscar quem mora longe, sonho meu.
Vai mostrar esta saudade, sonho meu.
Com a sua liberdade, sonho meu.
No meu céu, a estrela guia, se perdeu.
A madrugada fria, só me traz melancolia, sonho meu.
Sinto o canto da noite na boca do vento.
Fazer a dança das flores, o meu pensamento.
Traz a pureza de um samba, sentindo marcado de mágoas de amor.
Um samba que mexe o corpo da gente,
o vento bate embalando a flor.
Traz a pureza de um samba, sentindo marcado de mágoas de amor.
Um samba que mexe o corpo da gente,
o vento bate embalando a flor.
Sonho meu, sonho meu, sonho meu.
Vai buscar quem mora longe, sonho meu.
Sonho meu, sonho meu.
A punt de tocar a dos quarts de sis de la tarda.
Escoltam aquest, sonho meu, una cançó directa de Brasil.
Breu pausa i repassem la previsió del temps amb el Carles Rius.
Fins ara.
Ara escoltes ràdio d'Esperm,
sintonitzes ràdio d'Esperm,
la ràdio de Sant Just 98.1.
Ara sí, obrim el micròfon.
Carles, bona tarda.
Molt bona tarda, plaça Mireia, què tal?
I benvingut al programa, a la plaça Mireia.
Gràcies.
A part de tu.
Sí, senyor.
Per mi que s'ensinclosa, no?
Dins del que és la plaça Mireia.
Clar, bàsicament.
Pel nom, per un costat,
i per la plaça que físicament sembla que sigui meva,
però no.
Clar, no n'hi ha pensat mai.
Clar, plaça Mireia, et dius Mireia.
Ei!
Quines curiositat sobre la vida.
Escolti, meteoròleg, com tenim...
Meteoròleg, gràcies.
Com tenim aquests dies,
que de fet ja tenim la primavera,
ja l'hem rebuda.
Ja l'hem rebuda,
li hem donat la benvinguda.
Amb bones ganes.
I a més a més sí,
perquè sembla que estiguem a mitjans de primavera
i no pas a inicis de la primavera,
perquè les temperatures que estem tenint aquests dies
són espectacularment altes,
són valors que serien més propis
del mes d'abril o del mes de maig,
i realment sorprèn,
no només ja perquè a vegades
dius, bueno, hi ha algun dia puntual
a la primavera que pots tocar els 20
i fer-te il·lusions
que la cosa està canviant,
però és que no són dies puntuals.
Des del divendres,
que portem en valors al voltant dels 20 graus,
al cap de setmana...
No hem fet rècord,
t'ho he de dir,
perquè ja ho he comentat...
Que no l'hem fet o no l'hem fet?
Tot i la sensació de calor...
És que xocava una miqueta,
perquè el rècord de temperatura més alta aquest 2019
està just en aquests moments
en 23,9 graus
i es va assolir un 5 de febrer,
perquè vegi el que ha estat fora aquest hivern,
doncs que ha estat un hivern tremendament càlid
i que ja hem tingut dies amb valors
més del mes de juny que no pas del mes de febrer.
I aquest cap de setmana,
que anàvem que a mida,
el que hem tingut són temperatures
que gairebé toquen els 22.
Tot i així,
cal comentar que el sol del mes de febrer
no és el mateix que el sol del mes de març,
que tota aquella gent dius,
va, vaig a prendre el solet i tal,
doncs els recordarem
i estarà bé dir-ho.
Que es posin crema solar.
Sí, perquè el mes de març,
i ara ja gairebé a les portes del mes d'abril,
estem en un sol
que la seva inclinació està més o menys
com el mes de setembre.
Sabeu que quan acaben les vacances,
arriben cap de setmana,
que encara són prou bons,
com per anar a la platja,
al mes de setembre us embadurneu
de cremes solars,
tot i que ja hàgiu passat
tot el període estival
i que la pell la tingueu
una mica acostumada al sol.
Us seguiu posant crema solar al setembre?
Doncs feu-ho al mes de març,
feu-ho al mes d'abril
perquè el sol pica igual o més
que no pas que al mes de setembre.
Quina és la diferència?
Doncs que al setembre tenim
l'aigua de la mar molt càlida,
venim d'una superfície també molt calenta
de tot l'estiu
i les temperatures són una miqueta més elevades,
al mes de març l'ambient és una mica més fresquet
i sembla que el sol passi més bé,
un break en la previsió per recomanar crema solar
si aneu a prendre el solet
perquè aquests dies s'acompanyen.
I per què ho diem això?
Doncs perquè s'ha instal·lat un,
dirien els castellans,
un pedaço anticicló a les Illes Britàniques,
un anticicló que a hores d'ara
afecta les mateixes Illes Britàniques,
tot França, el sud de Bèlgica
i també tota la península ibèrica.
Aquest anticicló, com a mínim, com a mínim,
s'estarà tota aquesta setmana.
Potser de cara al dissabte,
a partir de divendres dissabte
es mourà una mica cap a Alemanya,
però ens seguirà afectant.
Això no vol dir que ens canviï el temps.
I aquest anticicló que ens portarà...
Exacte, què porta?
Aquest anticicló que portarà
és un ambient molt càlid,
com m'ha portat aquest cap de setmana
i avui dilluns.
Ara estem a 19,8 graus a Can Ginestà.
Són pràcticament 20 graus,
amb aquest solet i amb aquesta tarda de maca,
doncs convida més a fer qualsevol cosa,
excepte el que estem fent nosaltres,
que és estar tancats amb una gàbia
informant a la població.
Però ens toca relativament,
no el sol, la llum natural,
almenys, a través d'aquestes vidrieres,
que molt agraïdament ens deixen veure l'exterior,
tant com la penya del mor.
Sí, sí, sí.
Qualsevol persona que ve aquí a entrevistar a la ràdio
diu que sou uns privilegiats,
està en un lloc de feina on podeu visualitzar
pràcticament tot Collserola,
tota la plana pedrosa,
amb unes vistes...
Mira, l'altre dia ho parlàvem amb un amic,
estàvem just aquí a Can Ginestà fent Fuc, no?
Sí, i tant, i tant.
Estàvem amb un amic aquí petant la xerrada,
que estàvem aquí a Can Ginestà fent el cafetó,
i tal, a la tarda de dissabte,
que va ser una tarda molt maca també,
amb una aposta de sol preciosa.
Sona però bé, eh?
Sí, s'estava molt bé.
I aquest era el comentari, no?
Dius, hosti, la gent agafa el cotxe,
se'n va al cap de setmana,
se'n va a aquell apartament que té,
o ja hi ha la muntanya,
o se'n va cap aquí,
o se'n va al Montseny a passar el dia.
I mira què tenim aquí, no?
Tu veus el que tenim aquí davant?
Tenim una aposta de sol brutal,
amb un sol que s'està ponent
i que està donant un joc de colors al·lucinants.
Aquesta llum baixa, doncs,
que va il·luminant tots els pins
i que els dona aquell to groguent
que encara té el polen dels pins,
que estan florits,
i aquell to verdós,
doncs tens totes unes imatges
d'aquell sol que són realment precioses.
I a vegades, a vegades, a vegades,
no cal sortir de Sant Jus
per veure la bellesa del paisatge.
I des de Can Ginestà,
ara sembla que estic fent una promoció del bar,
però vaja, des de Can Ginestà,
no cal consumir-ho,
però vaja, que tenim unes vistes precioses
i que no cal anar massa lluny
per gaudir de Sant Jus.
Vaja.
El fet és que aquesta...
Una bona promoció.
T'hem de votar o alguna cosa?
No, no cal que votem.
No, d'acord.
Si ha entrat el missatge,
doncs...
Ha entrat, entrat.
Allò millor.
Què dèiem?
Aquest anticicló que es troba
a les Illes Britàniques,
el que farà a partir de demà
i sobretot dimecres,
és moure's una miqueta
i el que farà és enviar-nos una miqueta
una certa influència de vents de tramuntana.
Entrarà a tramuntana forta
els dos empordans,
però la resta del país
serà una miqueta de tramuntana.
Què farà això?
Aquests vents ens arriben
pràcticament de centre Europa,
fan un recorregut que passen pels Alps,
arriben al Pirineu
i ens entren a Catalunya.
I aquests vents són una mica fresquets.
I això el que farà
és que aquestes temperatures
tan càlides de 20, 21, 19,
que avui que ja hem arribat als 20,
demà potser ens quedem amb 18,
a partir de dimecres
baixaran una miqueta
perquè ens entrarà una miqueta
d'aire més fresquet,
ventilarà una mica
i això farà que la temperatura màxima
estigui al voltant dels 16, 15, 17,
baixar un palet.
Amb els dies estarà bé,
però farà més fresqueta
que aquest cap de setmana
o aquest inici de setmana.
Fresqueta al vespre?
Quin tipus de fresqueta?
De quina jaqueta?
Perquè clar, jo he vist ara gent
tant amb jaquetes d'aquesta...
Sí, amb pantalons curts i màniga curta.
Jo he vist que acaba de pujar un nano
amb mitjons curts,
pantalons curts que és banyador
i samarreta de màniga curta ben ampla.
Aquest nano, clar,
o sigui, ara estem amb 18 graus
a la que marxa el sol
això baixa fins als 12 o 13.
La pregunta és,
a partir de les 7, 8 del vespre,
clar, la jaqueta no sobra.
Sí, la baixada és molt lenta.
Com que estem tenint
temperatures molt càlides al migdia
i el dia s'està allargant
i està guanyant terreny a la nit,
la temperatura també li costa
baixar una miqueta
i cap al vespre,
quan se'n va el sol,
encara tenim valors de 15 o 16 graus.
Però a partir de les 9 o 10
això va baixant cap als 14 o 13.
Imagineu-vos un dia d'hivern
amb 13 graus
qui va amb màniga curta,
amb pantalons curts,
ensenyant les cuixes.
Però bé, hem de ser conscients
que és una època una mica empipadora
perquè has d'anar carregant jaquetes
amunt i avall,
entre les hi posar
hi haurà moltes capes.
Aquesta nit,
com que el migdia ha estat molt càlid,
la nit ens quedarem
al voltant dels 11 o 12 graus de mínima.
Això s'acaba a les 5, 6, 7 del matí.
La nit serà uns 14, 13,
que són valors que cal posar-se
alguna cosa més
que, per exemple,
el que portes tu ara, Mireia.
Una sudadareta.
Una sudadareta molt primeta.
La gent ho està veient.
Seria una desuadora bastant prima.
Això, una sudadareta,
ho he fet en 30 dies.
No, no, parlem amb propietat.
Desuadora de teixit,
molt poc, moroixut.
Molt prim, molt prim.
Llavors, això,
si no t'hi poses algun més al vespre,
doncs tens una miqueta de fred.
Si a sobre et mous
o fa una miqueta de vent,
doncs la sensació de fred
és més marcada.
El que dèiem,
a partir de dimecres
baixen una miqueta les temperatures,
un ambient una mica més fresquet.
Això farà que els matins
baixem fins als 10 graus,
11,
en comptes de tenir 12 de mínima,
doncs estarem per sota dels 10,
potser,
perquè la màxima es quedarà
una mica més curta.
I això es mantindria ben bé
fins dissabte.
Potser,
i això no ho diuen tots els mapes,
diumenge,
podríem tenir alguns nubolets més.
Però això encara ho hem d'agafar amb pinces
i si vols,
al llarg de la setmana,
si notem que hi ha un canvi així
que s'ha d'informar,
picarem a la porta de la plaça Mireia
i aviam si té algun racó,
perquè és un programa que està molt ple,
i aviam si ens deixa avisar l'audiència
que el diumenge igual fa una mica tonto
o segueix fent sol.
Va, doncs estaria bé
que seguís fent sol,
perquè crec que la gent
està bastant a gust
amb aquestes temperatures
de terrassa,
que en sobre hi ha una capa
de totes les que portaves,
i que pots ensenyar els turmells.
Jo sé jo que deia aquell,
ni frío ni calor,
zero grados.
Exacte.
És el que tenim aquests dies,
que és aquella temperatura
que tothom agrairia
que estigués tot l'any.
Doncs sí,
pensar-ho personalment
crec que a mi m'agradaria.
Doncs anirem fent el seguiment.
Gràcies, Carles,
per passar,
per informar-nos de la previsió
i si hi ha qualsevol canvi,
molt agraïdament,
deixem passar una estona
a la plaça Mireia.
I agafo la paraula.
Que tingui bon dia
i bona setmana.
Igualment.
Bona tarda.
Bona tarda.
que el meu destino
és raro.
No preciso que seja caro.
Quero goste sincero
de amor.
Fique més
que eu gostei
de ter
amb você.
Não vou mais
querer
ninguém.
Agora que sei
quem me faz bem.
não me deixo so.
Vinga, i seguim
amb aquesta
samba do Brasil
não me deixo so.
Exactament,
no sé
el que vol dir,
però sembla que diguin
no em deixeu sol
o sola.
Seguim escoltant
Vanessa de Mata
quan passen
tres minuts
de dos quarts
de sis de la tarda.
Escoltarem
aquesta cançó
i farem alguna
pausa
per una publicitat
abans de fer,
de fer, no,
de xerrar
amb el Pep Quintana
i decidir
aquesta frase
de la setmana.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
I amb la inconfundible cançó
del Pep Quintana
obrim el seu micròfon.
Pep, bona tarda.
Hola, bona tarda a tothom.
Molt benvingut al programa,
Immanuel.
A tu també.
Moltes gràcies.
Hola, Immanuel.
Tot i que ja l'havíem escoltat.
És nou,
que no és nou.
És nou, sí.
Cada dia semblo nou,
per això
s'estrena cada dia.
En renovo.
En renoves.
Cada dilluns ets nou,
Immanuel.
una persona innovadora,
una persona innovadora, versàtil.
Busqueu l'adjectiu,
que us vagi millor.
Sí.
Que es conserva.
Que es conserva, també.
Mira, fora micròfons,
de fet,
li està explicant
que encara tinc
una nova dolència.
Ai, vaja.
Se li sumen, eh?
És que va de dos en dos,
l'Ivanol.
I si no és el nas,
és el peu.
Sí, va,
i si no s'ho inventa, crec, eh?
Què et passa ara?
Si no em fa mal el dit
i llavors cada cop que em toco
em va fent mal.
El mal és tenir els pares que tenen.
Exacte.
Perquè llavors tenim això
hipercondríacs
i no sé quantes coses més
que sense parlar d'un no sé què
i diuen
a mi també em fa mal.
Exacte.
Fa mal, sisplau.
I al final no és malaltia,
és enveja.
Jo crec que sí, eh?
Arribem al cap del carrer.
Exacte.
Ara, ara.
Jo també ho vull tenir,
jo també.
Exacte.
perquè si em cuiden a mi
me n'emporten, eh?
Ara ho he entès,
la base de tots els meus problemes.
La gent dirà,
sí, però què són els teus pares?
En fi,
tenen relació amb el món...
Són metges.
Exacte,
són metges.
El que sigui.
Per tant,
Imanol,
la hipocondria no se n'ha donat bé
de veure xeringues a casa o què?
D'això, d'això.
De veure-ho.
Jo he de dir que m'he trobat
una cosa una mica estranya
que és obrir la nevera
i trobar-me,
o sigui,
injeccions de la grip
dins de la nevera
conservades en fred.
Senta-te privilegiat
per si de cas ja la tens.
Agafa i se la posa.
Exacte.
Com un tent en peu,
així una mica.
Per fer el vermut.
Exacte.
És un sorbet de grip.
Una mica així.
Ai, que bé, eh?
Te'l pots prendre amb caviar, també.
T'ha de passar més factura, però, eh?
En caviar m'estaria bé.
Sí, mira.
No sé quin gust té, eh?
És un mal apagar.
És un caviar d'Iraq amb grip.
Però no desvis.
Què et fa mal, ara?
Ah, no.
Això és el genoll, el genoll.
Ara és el genoll.
Però això és nou.
És nou, és nou, és nou.
Seria el turmell, però no el genoll.
Ara el turmell el tinc genial.
Ara s'ha mogut, no?
El genoll.
Ha pujat, ha pujat.
El dolor va pujant.
Exacte.
És que vaig sempre amunt.
Sempre vaig amunt.
Sempre amunt.
Sí, però, no, no, no.
Sabien si li baixarà avall.
O es trobaran al mig i a saber, en fi, d'eixo de trobar.
Jo me preguntava, com ho tens tot així, amigablement?
Sí, vaja.
Amb aquestes temperatures i a més a més.
Perquè ha dit, un pujarà amunt, l'altre baixarà avall i es trobarà amunt.
Jo no vull que es trobin amunt.
Ai, Perol, Perol, ja t'ho explicaràs dilluns vinent.
Fora, fora tu, Perol, fora tu.
He fet una reflexió molt a posteriori, però molt necessària.
Molt de dilluns, no et preocupis.
Tothom va després.
Sí, com que tenim...
Jo li deia que tenia el nas irritat per aquestes floracions que hi ha en aquest moment,
doncs aquests pòlens, que tot és de color cachumbo.
Cachumbo?
Cachumbo.
Cachumbo és groc, no?
Entenc?
O groc marró.
No té color.
Exacte, jo diria que és un color ambigu.
Ostres, cachumbo, però un moment, aquesta paraula és inventada al milanai o...?
No, no, no, és enjustenca.
És enjustenca.
Sí, cachumbo, cachumbo.
Rifenyos i cachumbo.
Rifenyos i cachumbo.
Col·lo cachumbo.
L'argot municipal, arxiconabó.
Blau i groc, sí.
Així que tens color cachumbo, eh, el cotxe.
El cotxe, color cachumbo.
Vaja.
Me'l vaig anar a rentar i vaig dir, oi, el meu cotxe vaig descobrir, no?, un cop el havia rentat.
Que era el meu.
Vas descobrir que tenia un altre color, no?
A sota.
El color i que era el meu.
I després, ara ja torna a estar com abans.
Ja no sé quin cotxe posar-me.
Quan vaig al pàrquing, provar claus, i en si se m'obre un o l'altre...
Jo a vegades el que faig als pàrquings és...
A la clau posar en diferents panys.
Amb el mando ho fas així, clic, clic, i el cotxe que vegis que s'engega la llum, si té mando a distància, doncs serà el teu.
Bueno, això ha hagut de recórrer, això.
Perquè pel color ja havia perdut les esperances.
Ja no funcionava.
No.
Clar, perquè a més has de calcular la possible distància a la que pot estar el teu cotxe.
Ui, tant.
Ah.
Perquè a més bé fa uns llumets.
Però és que jo sóc de buscar-lo per tot el barri, eh.
A gran escala, diguéssim.
Que tu, Manol, hi ha coses que no fas bé en aquesta vida.
Són unes quantes.
Si tens problemes amb això, no vagis mai a l'illa per primera vegada.
Perquè com que hi ha aquells mitjans pàrquings, jo a mi he passat una tarda buscant el cotxe.
Amb l'excusa de voler passar una tarda al centre comercial, de veritat, te la vas passar, no?
Buscant, sí, però buscant el cotxe.
Perquè aquelles mitges plantes enganyen molt.
Quan ja has anat ja cent vegades.
Sí, anava a dir.
Ja és igual.
No quatre o cinc.
Però cent vegades.
I què vas fer?
Vas anar a...
Gairebé, gairebé.
Les taquilles, no?
Passa de tant en tant.
Almenys passava un senyor amb una moto, perquè ja anava trobant passagers.
Gent perduda.
Ai, et portava allà en moto i vinga, no?
I li deia, escolti, que jo tinc un cotxe així, de pelis.
I donava una volta.
O el Quinet a l'illa, eh?
Gent perduda, sense cotxe.
Sí, sí, sí, sí, sí, fantàstic, eh?
Perquè llavors, mira, et trobava el cotxe, eh?
I tu li deies la matrícula.
Si no, ta, ta, la matrícula.
Un moment, un moment.
I anava amb la motoreta aquella, amb Espino.
Però això estem parlant, potser, dels anys 90, 80.
No, de quan ho van inaugurar, no?
Quan ho van inaugurar, no?
Sí.
A mi a tieta també li passava, eh?
Més d'una vegada, on estàs?
No, és que encara no he trobat el cotxe.
I trigava uns minutets, eh?
Una estona.
Vull dir, estic descobrint ara llocs per anar a comprar nous, del nostre barri.
No serà el Finestrelles?
El Finestrelles encara no hi ha estat.
Jo tampoc.
I hi haig de descobrir-ho.
Jo no sé si ho vull descobrir, però...
A mi, jo he de dir...
No, mai fem propaganda de cap estepiment aquí, eh?
No, però estem parlant d'allò, perquè tenim...
De la vida, eh?
De la vida, clar.
Jo crec que, amb lo maco que era allò,
fer-li un supermercat ha sigut una mica un...
Oh, però, no, lo maco que...
De fora sí, és igual.
De fora, fa l'efecte que els tres molinos de tota la vida...
Se li pot donar un útil més bonic.
No, quan feien els primers convenions i tot això.
Sí, sí, ho recordo.
Jo he de dir que no he passat ni per davant.
O sigui, és a dir, no sé...
I tant, que ja has passat per davant.
En bicicleta, si entres i surts de Barcelona,
en bicicleta passes per davant.
Sí, però vull dir que no m'hi he fixat.
És a dir...
No s'hi he fixat, però sé què ha passat de l'al·laboració.
La vida s'ha especificat fins i tot si et toques el braç
mentre mires el cor.
No, això no volem saber-ho.
Feb, llavors, què estava el supermercat per dir?
És maco? Està bé?
Els líders, ara, com que no fem problema mai...
No, en fi, com podíem parlar d'un cap rà, votant és...
Per exemple, o del Cordeigalès.
També.
Són tots, per mi, des del meu punt de vista,
molt bones gens.
Ah, molt bones.
A part de bones gens.
No s'ha de dir, iguals.
No, molt iguals.
És a dir, el servei, el tracte dels treballadors, no?
El tracte, bé, el tracte...
Aquests llocs inclús permet moure't més el teu aire
i triar allò que t'agradi més, que no pas...
Perquè una vegada vaig anar amunt,
amunt el nostre primer, vaig preguntar
escolti, i aquelles patates o no en tenim?
Giro i n'hi havia, doncs, 3.000 paquets.
I això ja passa.
Però dels que tu volies o dels que no?
No els que jo volia, dels que jo volia.
Ah, vaja, igual vas agafar el de la secció de cosmètics
i no en tenia ni idea, saps?
Vull dir...
La nova d'aquell matí que havia enganxat.
Clar, home, potser era un Immanuel d'allà, saps?
Era el nou, però no passa res.
Que hi ha empatades aquí dins.
Total, que vaig anar a comprar, vaig trobar, doncs, certament, no tot el que volia, però sí, el que desitjava,
i llavors vaig trobar que era un espai, doncs, ampli, idèntic a tots, perquè són clavats, són bessons, eh?
Tots els Lidls, com tants paquets dents, però els Lidls són bessons.
Són alemanys, han de ser quadrats, han de ser bastant nòrdics.
Abans eren tot caixes de cartró i una mica així de baratillo.
Bueno, que et deixaven el paler, no?, inclús, una mica tipus Aldi, no?, allò que et deixen el paler posat, i llavors...
Sí, allò posat allà, ja...
Bueno, en aquest cas...
Nosaltres, que són alemanys, Aldi.
Sí, el concepte.
Han fet un canvi realment important i han deixat, doncs, entre cometes, llem de luxe, per dir-ho d'alguna manera, no?,
aquests magassems nous que estan instal·lant ara, realment, molt ben muntats, molt ben muntats, ben assortits,
i, doncs, bé, no fem més propaganda, però...
A mi, només vull fer una mini-propaganda, perquè era una cosa que em feia molta gràcia.
A veure...
És a dir, jo he viscut durant un temps llarg al centre d'Europa, diguéssim,
i allà els Lidls...
Quan és llarg?
Els Lidls, un any, un any, una mica més d'un any.
Jo crec que ho havia dit, sempre que pot ho diu, eh?, vull dir, una vegada ho haurà dit.
Però a Alemanya...
Jo sempre que puc dir referències d'aquestes a la meva vida, les deixo anar, les deixo anar.
Ben fet, ben fet.
Total, en aquest lloc són molt comuns els Lidls, i, aleshores, jo vaig acabar anant a un Lidl una mica amb resignació.
Però sigui com sigui, allà fan una cosa que em fa molta gràcia, que és la setmana de la cultura X, d'acord?
X, de la lletra?
No, no.
Ah, la cultura japonesa, la italiana...
Japonesa, i trobes un passadís de productes japonesos.
La setmana de cultura mexicana, i la millor va ser setmana de cultura espanyola.
No vull saber el que hi havia, no?
Per veure-ho.
Per veure-ho.
Paelles prefabricades.
Gairebé.
Prefabricades.
I que hi són, eh?
Sí, sí, sí.
Fetes amb por espan.
No ho sé.
Perquè va poder ser important.
Per veure el gust que tenen, que digui.
Exacte.
No, no, sí, sí.
Un experiment molt interessant quan et trobes algú que pot ser pròxim a tu, saps?
És a dir que...
Aquí hi ha magatzems nostrats, que també té la setmana...
Com has dit, magatzems?
Ai, magatzems.
Magatzems nostrats.
Nostrats.
Nostrats.
Nostrats, fets nostrats.
Ah, nostrats.
Nostrats.
Nostrats.
Nostrats.
Que han fet, també, setmanes d'aquestes, i moltes vegades, eh?
Ja fa anys que estaven fent...
Sí, sí, sí.
Nostrats.
Aquesta de l'ocien mitjà...
No és una eina de màrqueting que es descobrís ahir, però a mi em va...
No, no, em fa gràcia que ho comentis d'allà.
Sí.
Reien això de les setmanes culturals, aquestes, gastronòmiques també.
Vé seu, per treure's d'estoc.
Productes que tens encallats, o per dir, de cop i volta, volem arrebaixar.
No, és que quan tu fas una campanya d'aquestes, quan vas allà, és que pot ser que comprís alguna cosa oriental,
però és que a més a més compres altres coses.
Clar, clar, clar, per això.
És doble, diguéssim, guanyança.
És el win-win només per una banda.
És a dir, no és que tu guanyes dos cops, sinó que ells guanyen dos cops.
Tens un sopar japonès a casa, mira, un win-win-win per tu també.
Win-win for everybody.
Bé, ara, si us sembla bé, perdonem-nos...
Resumida la vida i dels supermercats.
Sí, gairebé, gairebé, perquè n'hi ha més.
Jo tinc un dubte, abans de passar la...
Per on s'entren els Tres Molinos?
Per la part de dalt, darrere?
Ah, està molt bé, sí.
Sí, oi?
Des de l'Hospital de Sant Joan de Déu o per...
El Vilena.
Uuuh, tranquil.
Adiós.
Saps aquella vinguda?
Sí.
Que de vegades s'hi passeja un ramall de vents perquè si es menja l'herba.
Sí.
Molt bé.
Doncs des de baix de tot.
Sí.
Baix de tot, que hi ha els Tres Molinos.
Ai, perdó.
La magia, que s'ajunta entre l'autopista i la ronda, la sortida...
Sí, per això, hi ha una rotonda gran, hi ha la magia que et queda a la dreta i segueix recta com si estigués a Sant Joan de Déu.
Sí.
Però no cap a Barcelona, sinó l'altre.
I llavors allà, quan enfiles l'avinguda aquesta llarga, gran, el primer carrer mà dreta és l'entrada de les Tres Molinos.
Doncs ho tindran ben organitzat perquè no hi ha gaires cues i normalment als vols d'un supermercat hi ha cues parat al pàrquing.
Aviam, aviam, comencem.
Aquí, als Tres Molinos, és nou de trinca i no hi ha gaires cues per què? Perquè no hi ha gaire veïnat.
Home, tota la zona aquella de sobre de Sant Joan de Déu no tenen cap supermercat a prop.
Bueno, però és que...
És a dir, zones Isabel de Villena, etcètera, etcètera...
Tampoc hi viu allà un terç de la població.
No, un terç no, però...
No, perquè s'ho fan portar a casa molts d'ells, molts que poden viure allà.
És Finestrelles, eh?
Home, porfa.
I a més a més hi ha Finestrelles, que és el de baix.
Cert. Sí, que tampoc no s'ha de lluny.
Creus per sota el pont i vas recte.
Sí, però l'únic que passa és que jo crec que és per visió del futur.
Aquestes coses fan, no per ara, si no pot que vindrà.
I aquí hi van molts pisos.
Exacte.
I per tant, ja hi ha...
I arribarà el moment.
Ara és donar publicitat, donar conèixer...
Nosaltres també ho estem fent.
Porta Diagonal, ja estem en ells.
Exacte, Porta Diagonal.
Porta Diagonal, molt bé.
Val, doncs ja m'ha solventat el dubte.
Sí, el dubte.
Doncs ja saps per on ser.
És el que jo vaig entrar, eh?
Ara me'n vaig, eh?
Vinga, fins ara.
Vinga.
Anem a la frase de la setmana.
Aviam, per exemple, una de les frases diu...
Que és de Vicent Alonso, de Gudella.
M'encanta que mira directament a l'Imanol com dient...
Tu el coneixes?
Aquest experiment ja l'hem fet prèviament, eh?
És a dir, a fora ja m'ha dit els noms que...
No val, això.
Però ara...
Només et diu...
La gent no ho sap, però ens veuen.
No, jo sí que ho sé.
Diu, aviam, ho dic, eh?
Llegeixo.
A veure.
Mirar és alguna cosa més que dirigir els ulls cap a un lloc concret.
Com si els ulls foren els miradors de l'ànima.
Que maca.
Mirar és alguna cosa més que dirigir els ulls cap a un lloc concret.
Com si els ulls foren els miradors de l'ànima.
Aquesta és la primera i és aquest senyor Vicent Alonso, que va néixer el 1948.
Per tant, és vuit anys més jo que jo.
Ah, bé.
A veure, una altra.
Una altra, que aquest també...
D'una senyora, en aquest cas.
Juan Enés de la Cruc.
Poeta i religiós mexicana.
Juan Enés de la Cruc.
Va morir el 1695, o sigui, fa dies d'això.
Sí, uns quants.
I diu, el silenci és poblat de veus.
Totalment, eh?
Uau.
Aquest us ha deixat clavats, eh?
La Mireia està patint molt, eh?
Ja, per decidir...
Ja m'agrada les dues que has dit.
Imagina't-ho.
Jo l'última...
Jo el que no conec són les frases, eh?
El que em diu al principi és la gent que les diu només, eh?
Els autors o autores que han dit les frases.
Això.
I jo li he dit, no m'has llegit les frases, però sé que votaré aquesta última que va llegir només perquè l'ha escrit.
Però això depèn.
Ah, d'aquí un...
Això és prendre un partit molt...
Sense tenir en compte els altres, que són molt importants.
Exacte.
Ja m'ho pensaré.
Aviam, aquesta frase és del Josep Pla, que va morir a Llufriu el 1981.
O sigui que contemporani.
Contemporani.
Vostè, el 81, corria pel món?
Jo, el 81, no era ni un pensament antagònic de la meva persona.
No hi era ni jo, Pep, imagina't.
Puc anar amb gent així.
A mi em faltaven cinc anys perquè em penséssim.
A mi m'ha quedat uns quants més.
Bé, doncs llegim.
Què diu?
Les esquerres són fàcils d'amanejar a base de concessions socials.
Les dretes són insaciables i perillosíssimes.
Això els diu de Pla.
També té raó, eh?
Pla d'íxit.
Pla d'íxit.
Sí, Pla d'íxit.
Les esquerres són fàcils d'amanejar a base de concessions socials.
Les dretes són insaciables i perillosíssimes.
i la senyora Juana Inés de la Cruz, poeta i religiosa.
Sort, és...
Bueno, era, era, era.
Era monja, era monja.
Ja ho diu, religiosa mexicana, eh?
El silenci és poplat de veus.
I la darrera, que és del Vicenç Alonso, que no el coneixem, no té gaire gust, eh?
No sé què és.
Mirar és alguna cosa més que dirigir els ulls cap a un lloc concret,
com si els ulls foren els miradors de l'ànima.
És molt difícil, eh?
M'agraden molt dues, eh?
Inclús volem votar, Josep.
O tres.
No ho sé, no ho sé.
Et toca començar, Mireia.
Ja vull que li toca a mi.
Sí?
Sí, sí, sí.
Sí, ara us en recordeu, no?
Vaja, em toca dir.
El dia difícil que s'ho trobi.
Alguna cosa condueix a la programa.
M'agrada molt l'estrès, t'he de dir, eh?
Gràcies, gràcies per...
No, gràcies per l'escollida.
No, gràcies per l'escollida.
Per l'escollida, sí.
Per alguna cosa personal, no escolliré la tercera.
I per...
Per què m'agrada escolliré la primera?
Les esquerres són fàcils de manejar a base de concessions socials?
Aquesta no.
Aquesta no.
Aquesta és la que dic que descarto, i entre les altres dues...
Mira, és alguna cosa més que dirigir els ulls cap a un cop.
Ah, aquesta.
Aquesta.
Digue'm profundo.
Què? Com ho veus, tu, Pep?
Tu què votes?
Jo votaré el silenci es poblat de veus.
Uf, sí que m'ho poseu difícil.
Ara, quan voti l'última...
Sí que m'ho poseu difícil.
No, pots votar l'última, i les pengem les tres.
Que dur, eh?
No?
No es poden penjar també, no?
No, no, no és el mateix.
Home, com es diu la frase de la setmana?
Les frases.
Les frases de la setmana, en plural.
I què és?
És un trifàsic.
Sí, fem tres frases.
I bueno, el desempata.
No, crec que...
Com que no?
No.
Sí, ho has de fer.
No, va, sí.
Crec que votaré la de Vicent Alonso, en realitat.
Vicent Alonso?
Sí, sí, sí.
Què dius, ara?
Miraràs alguna cosa més que dirigi els ulls cap a un lloc concret?
Com si els ulls foren els miradors de l'ànima.
Sí, sí.
És la teva, no?
És la meva.
La mirada que para més coses que només la meva.
Dos contra un, ja se sap.
Pep, algun dia escollirem una frase que tu vulguis.
Quina resignació, quina resignació.
Ja en portaré una i diré...
Porta una i repeteix-la tres cops.
No hi ha més.
Anem a votar, però...
O porta una i la repeteixes tres cops i ja està.
I no hi haurà cap...
No podrem no votar-la, aquella.
Bé, doncs ja està, ja està.
I hem fet democràticament el que havíem de fer.
Això és.
Això, votar, llegir...
Tu quina...
Analitzar-les...
Ah, no, tu has votat la del silenci, no?
De les veus.
Sí, està plena de veus.
M'agrada perquè ho crec.
El silenci sempre he cregut amb el silenci,
més que no pas amb el soroll,
i llavors, doncs, crec que el silenci diu moltes coses.
I més que una mirada?
Ja és diferent.
El silenci és més continuat.
Una mirada s'ha d'aguantar.
Sí, però això és qüestió de...
Home, esclar, però vull dir...
Voluntat.
El silenci també, eh?
Sí, però el silenci és més personal.
El típic que diu...
Ai, no estem dient res quan hi ha silenci.
Que normalment sóc jo, per altra banda.
Però...
Però la mirada vol dir que depèn de dues persones.
La mirada ve d'una altra.
Clar, home, el silenci...
Però el silenci individual no compta
perquè no sap ningú que tu estàs en silenci, no?
És a dir, hi ha de ser entre dues persones.
Llavors també hi ha dues persones involucrades.
No, no, jo no dic que sigui així, exactament.
Una mirada sí que correspon a dues persones.
Això és inevitable.
Home, no, home, tu pots mirar el micròfon.
La meva mirada va sol aquí a...
Home, Manol, no rissem el rissu, eh?
És més del micròfon.
Home, home, clar, més que res per poder interpretar...
Si ara jo em miro la Mireia, eh?
No tanquis els ulls.
Ara fa cañotes.
Sí, ara ens estàvem posant discos.
Ara estàs posant els ulls...
Com es diu ara? A la virulé?
A la virulé.
A la virulé es diu, no?
Quan els poses així creuats...
En castellà són bitcos.
No ho ha arribat a tant.
Gersus.
Gersus.
Ah, Gersus.
Gersus.
Gersus.
Ui, és Gersus.
Un Gersu.
Que de petita et diuen...
Si fas això i et donen un ensurt, t'hi quedaràs.
T'hi quedaràs per sempre.
A tu també t'ho deien, Pep?
Això és de tota la vida, llavors.
A mi m'ha dit, a tu.
Però no et feia por, això?
Mira, millor no vagis perquè ets vials.
A mi em feia por, eh?
Pensava, com sigui veritat?
Jo he de confessar que practicava taekwondo quan era jove.
Gersus.
Sí, sí.
Aquí no el veus, eh?
Això té els turmells i els genolls.
Mira, igual sí.
Intrepideses de la meva vida.
Sí.
I he de confessar que quan m'anaven a apagar,
tancava els ulls, però estil, que no es quedin a mal lloc.
Què dius?
Si em va la cara, deia,
tot menys que els ulls em quedin a mal lloc.
A veure, suposo que és una reacció del cos, no?
I amb ulleres, no?
Perquè normalment li té d'estil.
Amb ulleres.
Vull dir, no ho sé, si et donen un cop de puny o alguna cosa,
si et dona, et dona.
Ho vols veure, no?
En canvi, anava cap a la cara i tenia un síndrome del cadàroma Gersu,
que no us el podeu imaginar.
Però a veure, algú et dona una bufeta a la cara
i abans que estigui arribant a la mà a la cara
ja tanques els ulls anticipadament, no?
El Gersu i el Ganyu no estan dues coses diferents.
Ah, sí?
El Ganyu és el que mira una mica així...
Que hi ha un ull que està a la virulé, eh?
O dos.
O quatre.
Bueno, els que tinguis, els que tinguis.
Vaja, no cal escatimar el nombre.
Mira, si et té tres o quatre, doncs vinga, tu ets a la virulé.
Jo sempre havia dit a la virulé.
Vaja, igual m'ho he mentat.
Sí, sí, no.
Si tu t'hi entens, ja n'hi ha prou.
La gràcia és que m'entengui la gent, perquè si no...
Nosaltres somriurem, direm que sí, i pensarem.
Doncs no sabem molt bé per on va aquest programa,
però portem unes quantes temporades així.
Dues.
Bueno, tres, ja.
Són dos anys, però tres.
Vau, us llenço una paraula, que ens queden res.
Quatre minutets.
Llamusí.
Això és una manera de parlar.
És una part de l'idioma del sud de França,
del nord de Catalunya.
És un derivat del català.
O sigui, el català també té coses del Llamusí.
És l'idioma.
És un idioma, Llamusí.
És cert.
Sí, sí, és un dels dialectes septentrionals de l'Occità.
Això mateix.
I, històricament, s'havia utilitzat per dirigir...
És a dir, per anomenar la llengua catalana.
Se li deia...
Sí, Llamusí.
Exacte.
El Llamusí era la llengua catalana.
El Llamusí, com si fos la llengua catalana.
Ara ja ha canviat això, ja.
És que sí, és curiós.
Jo pensava que tenia alguna cosa relacionada amb...
Amb llemones o...
Sí, o amb la llengua.
Llamós, llimós, llamós.
El Llamusí.
També és com una part, una regió,
algun lloc així, un espai físic,
aquí de l'Occitània,
que, doncs, és el Llamusí.
Una mica.
Otro, otro.
Bru.
Bru.
Home, que hauria tocat el sol una bona estona,
que és moreno,
dit d'aquesta manera.
Un os bru.
No s'ha escoltat mai un os bru.
Mira, de fet, posa l'exemple justament d'os bru,
diu, de color terrós fosc,
amb un matís rogenc o marronós.
Clar, moreno.
Diu, fosc en general.
Diu, està bru.
La definició és fosc en general, Diu.
Que molt bru.
Sí.
La pell o bruna.
Aquest és ben sabut.
Que bruna també és un nom propi.
Sí, sí.
La mare de Montserrat,
la mare de Montserrat,
és bruna, per exemple, no?
Podríem dir que és fosc.
Ah, sí, cert, cert, cert.
Molt bé.
Sí, sí, sí.
I amb una altra...
Va, i l'última,
metonímia.
Això has d'anar cap a l'escola, eh?
Jo almenys recordo de l'escola.
Una metonímia.
Menol,
amb tanta prosa i poesia a la teva vida,
no saps què és una metonímia?
Mireia, no.
No?
Em sorprès?
A mi em sona,
però em sorprèn no poder-ho dir.
Va, il·lustrens.
És una figura retòrica
que consisteix a designar una cosa
amb el nom d'una altra,
amb la qual manté una relació necessària,
com ara l'efecte per la causa,
el contingut pel continent o viceversa.
Per exemple,
viu del seu treball,
tastarem aquest plat.
Això és una metonímia.
Aquesta figura retòrica.
És retòrica?
Sí, sí, sí.
És retòrica, no?
Ui.
Un metonímia.
Un metonímia.
Un metonímia.
Ai.
Jo crec que no ho ha de metó.
No, no ho sabé, però...
Cosa de menjar.
Metó.
Metó.
De mel i metó.
Mel i metó.
Metamorfòsia es veu que prové de metonímia,
de la paraula del...
És un canvi,
és un canvi.
Del prefí.
La real.
Exacte.
És convertir-se en una altra cosa,
diguem-ne.
La metó.
Exacte.
O metacronisme,
que ja això no s'ha de voler.
Ui, ja, ja...
Ens anem a anar molt lluny, no?
Molt.
Sí, no passa res.
Digui, digui.
Més paraules?
No, no.
Hem de córrer l'última.
Va, una última.
Glosador.
Home, una persona que explica poemes,
que glossa.
Limanol, no?
Llimanol, per exemple.
Jo...
Sí, home.
A mi se'm complica la tarda.
Però diu poeta popular
que componi i canta,
creen, són creacions pròpies.
Llimanol...
No, també canta.
Llimanol també canta.
Un trobador, també.
L'altre dia,
la Mireia em va escoltar
cantar dins la cabina.
Imagina't si cridava
que el sentia des de fora.
I aquestes portes...
Estan sonoritzades, eh,
la cabina,
perquè ho sàpiguen.
Igual també el vas sentir
des del mil·lenari,
perquè cridava molt.
Jo sentia una cosa
i era això.
Era ell.
Abans de que connectis.
Gràcies, Pep.
I que tingui bona setmana.
Igualment.
Tot teva, la ràdio.
Ara connectarem
amb l'emissora germana
i amiga,
que ens direm
endavant.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda.
Us informa Kilian Sabrià.
El judici del procés
en marxa.
El Suprem,
el Guàrdia Civil,
que està testificant
en aquests moments
i que va coordinar
la seguretat
del registre
de l'escorcoll
a la Conselleria
d'Economia
diu que va contemplar
que va preveure
la possibilitat
d'evacuar
la lletrada judicial
en helicòpter
si calia tombant
una antena del terrat.
I sobre Jordi Sánchez
ha dit que van tenir
un tracte amigable
i que el líder,
l'exliderada de l'ANC,
li va donar
el seu número de mòbil
quan va marxar.
Suprem,
Roser Parera.
Bona tarda.
El segon testimoni
d'avui ha explicat
que la secretària judicial
hagués pogut sortir
de l'edifici
de la Conselleria
d'Economia
amb helicòpter.
Hay un helicóptero
ahí en base.
Digo,
que estén los pilotos
preparados por si acaso,
por lo menos,
para que se llevara
a la letrada.
Sí que había una antena
que podía molestar
un poco,
pero bueno.
O sea,
¿se podía con los helicópteros
pesar la existencia
de una antena?
Sí,
porque le dije
al guardia este
que es un guardia veterano ya,
digo,
tú te vas encargado
de tirar esto
si hace falta la tira.
A preguntes de la defensa,
el Guàrdia Civil
ha reconegut converses
amigables amb Sánchez.
Jo li explicava
les meves coses
i ell de Seves ha dit
també que el marxar
li va donar la mà a Cuixart
i que Sánchez
li va donar el seu telèfon.
Preguntarà Marina Roig,
advocada de Jordi Cuixart.
Rosa Pereira,
Catalunya Ràdio, Madrid.
Notícies breus,
Martí Ferraro.
L'ambaixador espanyol a França,
Fernando Carderera,
ha rebutjat amb duresa
el manifest que han firmat
41 senadors francesos
que reclama la intervenció
de França
i de la Unió Europea
per establir el diàleg
entre Catalunya i Espanya.
El diplomàtic
ha assegurat
que el manifest demostra
un desconeixement absolut
de la situació
i li resta importància
destacant que
ha estat subscrit
per un grup minoritari,
diu de polítics.
Els senadors francesos
de diferents ideologies
denuncien
el que qualifiquen
de repressió
dels líders independentistes
empresonats
i jutjats al Suprem
i els que són a l'exilí.
L'ambaixador espanyol
ho ha remetat
dient que s'estan fent
gestions a tots els nivells
sense donar més detalls
per respondre
al manifest
dels senadors
de la República Francesa.
Aquest divendres
s'obre el període
de preinscripció
pel pròxim curs escolar
que començarà
el dijous 12 de setembre.
Entre les novetats
que ha presentat
el conseller Josep Bergalló
hi ha un nou model
de formació professional dual
i una doble titulació
de batxillerat
amb ensenyaments
esportius i artístics.
Barcelona, Montse Comelles.
Bona tarda.
Respecte al curs actual
s'incrementarà
l'oferta
de places a infantil
i secundària
mentre que disminuirà
el nombre
d'aules a primària.
Josep Bergalló
ha sobrellat
l'augment
en l'oferta infantil
i ha assegurat
que si calen més places
garantiran que ningú
que n'hagi demanat
a la pública
es quedi sense.
Si hi hagués
més preinscripcions
que el tant percent habitual
dels alumnes
que poden ser preinscrits
nosaltres
no derivarem
a l'escola concertada
cap alumne
que la seva família
hagi demanat
només passes públics.
Pel que fa
a l'ensenyament
postobligatori
destaca
la posada en marxa
d'una prova pilot
sobre un batxillerat
de 3 anys
per fer-lo assequible
a més alumnes
i evitar
l'abandonament prematur.
De moment
només es podrà fer
a 4 instituts
de Barcelona.
Montse Cumelles
Catalunya Ràdio
Barcelona.
Els Estats Units
han reconegut
avui formalment
la sobirania d'Israel
sobre els alts del volant.
El mateix president
Donald Trump
ha signat el document
davant del primer ministre
israeli
Benjamin Netanyahu
a la Casa Blanca.
Els alts del volant
recordem-ho van ser
conquerits militarment
per Israel
el 1967
però la comunitat
internacional
mai no ha reconegut
aquesta anecció.
Anem fins a Washington.
Corresponsal
Jenny Luzano
bona tarda.
Hola, bona tarda.
El primer ministre israelià
Benjamin Netanyahu
ha setjat pels escàndols
de corrupció
enmig de la campanya
per la reelecció
del 9 d'abril.
Ha afirmat que Israel
ha tingut molts amics
a la Casa Blanca
però cap de millor
que Donald Trump.
La d'avui ha afegit
és una decisió històrica
perquè suposa
el reconeixement
del dret de conquesta.
Hem hagut d'esperar
a prop de mig segle
per convertir
la nostra victòria militar
en una victòria diplomàtica
i aquesta és la raó
senyor president
per la qual la seva decisió
de reconèixer
la sobirania d'Israel
sobre els alts del volant
és tan històrica.
És un autèntic acte
de justícia històrica
i Israel va guanyar
els alts del volant
en una guerra justa
en defensa pròpia.
Primer va ser
la retirada
de l'acord nuclear
amb l'Iran
després el trasllat
de l'ambaixada
nord-americana a Tel Aviv
i ara el reconeixement
de la sobirania israeliana
sobre els alts del volant
una decisió més
que demostra
l'aliança incondicional
d'aquest govern
amb Israel.
Geni Lozano,
Catalunya,
Ràdio Washington.
Es presenta
el projecte
de la Rambla de les Arts,
una mena de passeig
de la fama de Hollywood
dins dels actes
de celebració
del Dia Mundial del Teatre.
Barcelona, Pep Vila.
Bona tarda.
Que els polítics
entenguin
que hi ha moltes maneres
de fer teatre.
La iniciativa
és de l'Associació
d'Empreses de Teatre
de Catalunya,
de l'Associació
de Doctors i Directors
i l'Associació
de Companys
de Teatre Professionals.
L'objectiu seria
retrohomenatge
i reconèixer
els grans artistes catalans
de les arts escèniques
de tots els temps,
com ara Capri,
Fabià Puigcervé,
Mari Samperi
o Montserrat Caballé,
entre d'altres.
Ho ha explicat
el vicepresident de DECA,
Toni Albaladejo.
Volem crear
una idea
que és
la Rambla
de les Arts.
Ens agradaria
tenir
el nostre passeig
i el nostre passeig
on reconeixer
tota aquesta gent
que ens ha fet
emocionar
al llarg
de tota la nostra vida
i per això
l'anomenem
la Rambla
de les Arts.
Les plaques
amb els noms
de les estrelles
s'il·luminarien de nit
i la idea seria
que cada any
poguessin aparèixer
noves estrelles
i més noms
de cadascuna
de les especialicitats
de les arts escèniques.
Pep Vila,
Xavi Cussó,
Catalunya Ràdio,
Rambla de Barcelona.
Esports,
Marta Gracià.
El belga
Tomás de Gendes
és el primer líder
de la Volta Ciclista
a Catalunya
després d'imposar-se
en la primera etapa.
Ampliem informació
Calella,
Xavi Soler,
bona vesprada.
Bona tarda,
dos minuts i 38 segons
sobre l'Alemanya Schachmann,
2'42 respecte
a la resta
dels participants,
el gran grup,
on hi ha tots els favorits
per un TG
en una autèntica setapa
que aconsegueix amb la d'avui
la seva quarta victòria
d'etapa
a la Volta a Catalunya.
Bé,
cert que ell reconeix
que no vol lluitar
per la General,
però ara serà difícil
treure-li aquest marge
a la classificació General.
Quarta etapa
per Tomàs de Gendt
avui triomfador
a la primera volta
de Catalunya
en final a Calella.
Xavi Soler,
Catalunya Ràdio,
Calella.
Vespre de futbol
avui amb el Catalunya
a Venezuela
que se jugarà en Montilí
a partir de les 9.
El partit el podreu seguir
per TV3,
el tot gira
amb la transmissió
d'este partit
per Catalunya.
La ràdio començarà
15 minuts abans.
Una delegació d'executius
de l'Espanyol
ha viatjat a Xina
per abordar
amb el president del club
una possible gira
de l'equip a l'estiu
pel país
i també l'impacte
de l'arribada de Uley
a l'equip blanquiblau.
I en bàsquet
el màxim Enresa
ha renovat dos temporades
més l'escorta
a Nord-amèrica
Ryan Toulson
que firma ara
fins al 2021.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Són les 6 i 7 minuts.
Bona tarda.
Ja s'han instal·lat
nous punts de llum
en diferents espais
del municipi.
Principalment
són noves faroles
més eficients
i sostenibles
que en alguns casos
substitueixen
a les anteriors.
La mesura
s'ha posat en marxa
degut a les queixes
de diferents veïns
i veïnes
que sentien inseguretat
passejant
per diverses zones
de Sant Just
a la nit
ja que no comptaven
amb suficient il·luminació.
Des de l'administració
reconeixen
que en anys de crisi
van voler reduir
el consum energètic
a partir de reduir
el nombre
de faroles
al municipi.
Un fet que a llarg termini
ha portat a tenir
zones fosques.
Destaquen
les instal·lacions
del barri sud
a l'entorn
de l'ambulatori
i al carrer
Todona.
Tanmateix
també es poden trobar
noves infraestructures
domíniques
a l'Avinguda
de la Generalitat
i al carrer
Miquel Reverter.
Aquest dimecres 27 de març
es farà la presentació
de la miscel·línia
de dones
Sant Justenques
Vides en Democràcia
un recull
de 66 testimonis
de dones
que han viscut
a Sant Just.
L'acte es farà
a les 7 de la tarda
a la sala municipal
de l'Ateneu.
La publicació en paper
serà la culminació
de la feina feta
en els últims mesos
per reunir les vides
de diferents
Sant Justenques
en la que serà
la segona miscel·lània
sobre dones
del municipi.
Tanmateix
tot el material reunit
no només s'ha traduït
en un llibre.
Fins al pròxim 16 d'abril
es pot visitar
la mostra
amb el mateix nom
al cim de Can Ginastà
on es presenten
diferents testimonis
amb la seva fotografia.
A part,
tot plegat
està enregistrat
en diferents programes
radiofònics
que a Ràdio d'Esvern
ofereix en diferents
franges horàries
i que es poden recuperar
a través del podcast
de radiodesvern.com.
Ja s'han definit
els creuaments
del Playoff Descens
al que participa
el primer equip
de l'Hockei Club Sant Just.
Recordem que aquest equip
després d'assegurar-se
el quart lloc
a la Lliga Nacional Catalana
va quedar classificat
per al Playoff Descens
a la que es considera
la primera categoria nacional
la Lliga Plata
un fet que també
els assegurava
la permanència.
El primer enfrontament
per aconseguir
la fita de l'ascens
tindrà lloc
aquest cap de setmana
quan l'equip Sant Justenc
s'enfrontarà a l'Olot
una formació
que en l'última jornada
els va derrotar
per 2 a 5.
Fins aquí
les notícies de les 6
tornem
amb més informació
al Sant Just Notícies
edició vespre
a les 7
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix

Fins ara mateix
Fins ara mateix



Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix

Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix

Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
I seguim a la segona hora del programa d'avui, de dilluns 25 de març, 6 i 17 de la tarda.
Obrim el micròfon, Albert Navarra. Albert, bona tarda.
Bona tarda.
Molt bona tarda i molt benvingut al programa de nou.
Gràcies.
I benvingut a la primavera, que va entrar precisament dimecres passat, a mitjanit.
Certo.
Tu que ja venies en pantaló cur i venia curta, no?
Ara ja oficialment ja pots venir en pantaló curta, però no.
Avui ven pantaló llarga i maria llarga?
Sí, perquè no sé avui.
Molt bé, clar que sí.
Ja veuràs, en ple mes d'agost ens vindrà, no sé, amb un abric.
Amb un abric.
Bota, sí, precisament.
Que per cert, tenim una notícia una mica trista.
Què passa amb l'Izan?
És que clar, segurament hi ha gent que diu, però si abans eren dos nois,
o em sona de sentir una altra veu d'un noi que es deia Izan.
Sí, que a vegades venia.
A vegades no, a vegades anava al dentista.
El dentista molt lluny, perquè no n'hi ha aquí al poble.
En fi, per, diguéssim, temes d'agenda,
no podràs seguir fent almenys la secció en aquesta hora.
Si en algun moment ho movem, doncs podria haver.
Potser ve un dia puntualment, però...
Això vol dir que s'ha saltat en treno, no?
Sí, o l'altre trassa, no?
Qualsevol que sigui.
Doncs de moment seguim amb tu, Albert,
que ens porta sempre tota l'actualitat i la crònica esportiva.
Comencem, si vols, amb els resultats de la Lliga Iberdrola.
Sí.
Vinga, doncs som-hi amb els partits jugats.
Quins resultats han fet?
I la classificació, doncs, a l'Atlètic de Madrid
és primer amb tres punts d'avantatge sobre el Barça
i el Llevant, tercer, amb 51.
18 menys que l'Atlètico.
O sigui, entre el segon i el tercer
hi ha 15 punts d'avantatge, bastants.
I l'Espanyol va en novena posició amb 28 punts.
Per cert, també és curiós que entre el primer i el quart
hagin quedat 0-4.
Jo pensava que aquí l'Atlètico podien s'ho pagar,
però no va guanyar 0-4 al camp del Llevant.
O sigui, una victòria estant còmode.
Sí, senyor.
Sí, sí, sí, Déu-n'hi-do, eh?
Tenim l'Atlètic de Madrid amb 69 punts al capdavant,
seguit pel Barça amb 66 punts.
Després ja baixen amb el Llevant 51,
el Betis 41 i l'Atlètic Club amb 40 punts.
Sí, hi ha una bastanta diferència
entre el Barça, l'Atlètico i els altres equips.
I què més?
Quins altres partits tenim així de cara als propers dies?
Doncs el Barça femení, que jugarà dimecres a les 6 i mitja
a tornades quarts de final de la Women's Champions League
contra l'Illestrom SK, un equip noruec.
Les blauranes porten un 3-0 de l'anada.
Un resultat bastant còmode.
Còmode, exacte.
Sí, perquè ho tenen tot de cara per entrar a semifinals.
I els altres quarts són Wolfsburg o Lyon,
amb una victòria del Lyon 2-1 a l'anada,
París-Chelsea amb victòria del Chelsea 2-0,
i veient Slavia-Praga,
que van quedar 1-1 al camp de Slavia-Praga.
Slavia-Praga.
I anem cap al futbol internacional, si vols.
Sí, perquè no hi ha hagut...
És veritat, avui abans estava pensat,
l'Oriol venia a la tertúlia,
però no sé exactament què voldrà comentar.
En fi, potser tornem al tema d'Osebio, no?
Segurament, sempre igual.
Però mentre tant toquem el futbol internacional.
Sí, perquè Espanya va jugar el dissabte contra Noruega,
el primer partit de la classificació de la Eurocopa,
i va guanyar 2-1 amb un gol de Ramos i un altre de Rodrigo.
Demà jugaran contra Malta, 3 quarts de 9.
També en futbol internacional,
l'Argentina va perdre 1-3 a l'Amistos contra Venezuela el passat divendres.
Messi va jugar als 90 minuts i serà baixa
per l'Amistos que jugarà l'Argentina demà contra el Marroc
per unes molèsties que, segons els metges,
ja venia arrossegant des de l'any passat.
Ostres!
O sigui, haurà de tenir cuidado.
Home, Déu-n'hi-do, no?
Sí.
No acabi amb trencament del que sigui, aquestes molèsties.
No, té poca molèstia, però no li impedeix jugar.
El millor és que amb molèsties segueix fent el que fa.
Sí, és brutal.
Està fet de ferro, aquest home.
I precisament, Venezuela serà el rival d'avui de Catalunya,
a les 9, Catalunya-Venezuela, a Montilivi.
Carai, a Montilivi, eh?
Sí, sí, a Montilivi.
Sí, a Girona.
Està bé, està bé.
Déu-n'hi-do.
Hi ha entrades, suposo, també pels gironins?
Sí, pels amonats hi havia entrades,
les pels aconseguir abans i més barates,
però ja s'han exhaurit totes.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, a veure si estarà ple Montilivi.
I vas a veure el partit?
No.
Amb pia i un.
Sí, una mica.
És el petit hàndicap, eh?
De no tenir com el Camp Nou, el Camp de l'Espanyol,
o altres camps que estan a prop de les ciutats.
En aquest cas, tant has d'anar a Girona.
És difícil ser el petit.
Hàndicap.
I què més tenim en qüestió de futbol internacional?
Ahir que es va jugar Holanda-Alemanya,
partit que va ser, per mi, un dels millors,
tant com a joc com a, no sé,
com a importància, també.
I Alemanya va guanyar per 2 a 3,
després que Holanda hagués remuntat un 0-2.
M'ha empat amb dos gols a la segona part.
I Jules, aquest lateral esquerre alemany,
va marcar en el descompte del 2 a 3 definitiu.
I què s'està jugant ara?
Doncs ara ve la pregunta del millor.
Sí, sí, perquè ara s'està jugant un amistós.
Aràbia-Saudi-Guinea-Equatorial,
amb victòria desblocats 3 a 2.
I el grup H, de la classificació Eurocopa,
Turquia-Moldàvia amb un 0-0.
Aquí et segueix l'actualitat esportiva al minut, eh?
O sigui, ara mateix el resultat d'aquests equips és així.
Ara mateix.
El curiós és que en aquest Aràbia-Saudi-Guinea-Equatorial,
de moment, minut 75, 3 a 2,
i 4 gols de penalti.
O sigui, s'han pitat 4 penaltis.
Ostres, Déu-n'hi-do, no?
Sí que van forts, allà.
I dos per cada equip.
Mala meva.
Joder, com estan?
Déu-n'hi-do.
Bueno, si hi ha alguna novetat,
ens les diuen durant la secció,
si et vibra el mòbil perquè hi ha algun resultat que ha canviat,
o si han fet 8 penaltis més.
Em poso les notificacions.
I han marcat més gols o alguna cosa.
Vale, vale.
I hem d'anar a parlar també de bàsquet,
perquè tenim una bona notícia,
tot i que no hi ha hagut, diguéssim,
molta xitxa a nivell futbolera aquest cap de setmana,
que sí, també a nivell internacional i femení,
però el bàsquet ha volat una mica més d'alegries.
Sí, perquè el Barça guanya al Madrid 76 a 82
en la Lliga Endesa,
i està amb dues victòries a marge sobre l'equip blanc.
I, bueno, si és així, doncs s'emportarà el títol.
A veure si guanya,
perquè, de moment, el Barça reina contra el Madrid.
En general.
A futbol, a bàsquet, en tot.
Sí, sí, sí.
Bueno, tot.
Futbol i bàsquet, perquè el Madrid no té moltes més accions, la veritat.
Sí, però allà on les té, el Barça el guanya.
Sí, sí.
A totes.
Menys un partit de bàsquet ha guanyat tot l'altre al Barça.
Bueno, a Copa anà empatat, però després al Barça va passar.
Però Euro-Lliga, Copa del Rima a passar,
a Lliga contra el Madrid de futbol va guanyar els dos partits,
a Lliga Endesa també.
M'han anat a tot.
Però té una bona ratxa, eh?
Sí, aquest any està bé.
No està malament.
I, si vols, comenteu una mica la jornada 26 de futsal.
Sí, de futsal.
Futsal, futsal, futsal, futsal.
De futsal, de futsal, de futsal.
Sí, perquè hi ha resultats bastant...
Bueno, a mi em va sorprendre algun resultat.
I els resultats han sigut els següents.
Palma futsal 6 i avant 0.
Antequera 3, Ribela Navarra 3.
El pocio, el pocio.
El pocio, vinga, aquest dilluns, a ver.
El pozo, Murcia 2, Jaén 2, que és el resultat que em va sorprendre.
Sabia que el pozo podia, no sé, naquera Palma,
però senna el local, em pensava que guanyaria.
Cartagena 1, Peñíscola 1.
Oparrulo 3, Segovia 4.
Valdepeñas 2, Saladeu 3.
Osasuna Magna 5, Inter Movistar 5.
I Industria Santa Coloma, Barça 2 a 3.
al derbi aquest català que va haver-hi ahir.
Toma ja, s'ha acabat amb la cançó.
I què més? Seguim parlant d'esports?
Sí.
Sí, sí. Vinga.
Què més ens portes avui al verd?
Bueno, la classificació de la Lliga.
Que doncs el Barça va primer amb 58 punts,
els mateixos que el Pozo.
El Barça va aprofitar el pinchazo del Pozo.
Seguim amb poc colzada, eh?
Sí, sí.
Va aconseguir aquest primer lloc,
que de moment no és definitiu,
però té bastant de cara ara,
perquè pel gol a vera això està per sobre.
Osasuna Magna va tercer amb 52 punts,
Inter Movistar quart amb 50,
Palma Futsal va cinquè també amb 50,
Jaén sisè amb 45
i després doncs el Indústria Santa Coloma,
que el trobem 12 amb 26 punts.
Bastant més a baix,
però bueno, almenys no...
Home, estàs a meitat de taula
que ni cap a dalt ni cap a baix.
Sí, trobo que tot i així,
Segovia i l'U-Mantequera,
que estan al final de la taula,
tenen només 11 i 17 punts,
comparat amb el 58 que tenen el Barça i el Pozo-Múrcia.
Vull dir que la diferència és bastant abismal.
Sí, sobretot l'U-Mantequera,
que és el seu primer any aquí a la divisió,
la prena divisió.
I bueno, també és normal, no?,
aquesta diferència.
I sí que el Segovia
encara té opcions de salvar-se,
però ho tindrà bastant difícil.
Ens anies informant.
Sí.
I què més?
Anem a fer...
Vols fer la quiniera,
que no sabem mai si guanyes o no,
i si t'ha tocat tot
i t'has comprat un bitllet i no ho sabem?
Mai em toca.
És que mai em toca.
Per cert,
dos gols.
Dos gols?
Dos gols de Turquia.
Mare meva.
En dos minuts.
Dos minuts, dos gols.
Gol de Hassan Ali Kaldrim,
gran jugador,
lateral a l'esquerra,
del FN Pache.
Sí, sí, el conec, el conec?
Crec que és aquest, eh?
No ho sé.
I de tot segon, aquest sí,
davant de centre d'Everton.
aquí informant el minut dels partits
que s'estan jugant
i si vols anem a fer aquesta quiniela,
a veure si et toca o no.
Vinga, si hi ha una abraçada d'agost, saps?
Vinga, va.
Comencem amb aquest.
Getafe-Legares.
Un.
Barça-Espanyol.
Un.
Celta-Villarreal.
X.
Alaves-Atlètic de Madrid.
X.
Levante-Eivar.
Un.
Rayo-Vallecano-Betis.
Dos.
Sevilla-València.
Un.
Valladolid-Real Societat.
X.
Numancia-Granada.
Un.
Albacete-Albacete.
Tenerife.
Un.
Córdoba-Mallorca.
Dos.
Alcorcón-Nugo.
Un.
Real Oviedo-Deportivo.
Un.
I les Palmas-Elche.
Un.
I amb aquest pleno, el 15R,
el Madrid-Huesca,
què creus que passaran en aquest partit?
Dos-dos.
Que, a no sé quin canal he vist que
ho promocionaran com si fos
el partidazo.
Perdona.
Sí, a la xerxa una...
En quin moment ha passat això?
No, perquè Barça-O Madrid,
sempre fan el partidazo.
Sí, sí, però vaya partidazo.
A que sigui una merda de partit.
Abans de continuar,
donem la benvinguda a l'Oriol Pasqual.
Oriol, bona tarda.
Bona tarda.
Benvingut al programa.
Perdoneu una cosa.
Digues.
Com ha semblat, Santi,
quan fes la quiniela
espanyol-Barça-X o Barça-Espanyol-X, has dit?
Com ha semblat?
He dit X.
He dit X al Barça-Espanyol?
No, jo no ho he notat.
Pensava que això anava a notar.
Molt, molt, molt bé.
Normalment sona a notar l'Albert,
que és el que juga a les quinieles.
Què vol dir això, escolta?
No t'ho sé dir, Albert, confirma.
Espero que no, no?
Ha sigut un col·lapse.
Has dit un X?
Estava aquí fora.
I dic,
colla, ha dit una X?
Espera que he d'entrar aquí ara mateix a Plató,
però què és això?
Jo diria que el Celta Villarreal sí que ha dit una X.
Sí, sí, sí.
Aquest sí, el Barça.
Ah, no ho sé.
M'ho ha dit X, volia dir-ho.
Ah, no, no, no.
No us sentiu coaccionats.
Ha estat només una...
Zero coaccionats,
però ja ha fet que ha canviï d'opinió.
Ah, no, no.
Escolta, és una X fantàstic.
El Manuel, el més content que unes pascues, vull dir que...
Certo.
Bona tarda.
Bona tarda, Oriol.
Escolteu, una cosa.
Acabem, Albert, si vols, amb aquestes curiositats
o altres temes que ens portes.
A més, avui ens portes un àudio.
Sí, perquè en el partit de Líbia a Sud-àfrica,
quan estàvem posant...
Bueno, ara torno, eh?
Espera, espera, que m'he acompanyat d'àudio i tot.
Quan estàvem posant l'himne de l'equip visitant,
el de Sud-àfrica,
la persona que posava l'himne des del seu mòbil
li van arribar amb missatges
i anava interrompint l'himne.
És molt curiós.
I és això que sentim ara, no?
Ai, pobra.
Ah, mira, Santi, clic, clic, clic.
Sí, sí, és brutal.
Estàs insegut si s'ha sonat,
després torna.
Sí, però va arribar a dir,
va acabar sonant o no?
El van poder escoltar?
Sí, ja, al final sí.
És com aquella vegada, el 2003,
la Copa Davis,
que amb una Espanya-Austràlia,
o Austràlia-Espanya-Austràlia,
el tio d'Austràlia va tocar l'himne de la República.
Què dius?
En comptes de tocar l'himne d'Espanya,
era la final de la Davis,
es jugava Austràlia, Austràlia-Espanya,
el 2003 o el 2004.
Què l'havien informat moltament o què?
I el paio d'Austràlia
va tocar amb una trompeta
els dos himnes,
el d'Austràlia i el d'Espanya,
quan va agafar el d'Espanya
va tocar el de la República.
Va ser un puntàs, també, això.
Però és que l'havien mal informat
intencionadament,
saps el que diré?
Sí, sí.
I última curiositat del dia, Albert,
doncs els afiçolats a Newells,
aquí per Gentí,
van llançar una tassa de vàter,
de plàstic,
a la policia durant el partit
contra Villa Mitre.
L'equip local perdia 1-2
i l'objecte va impactar
directament a una gent.
Que se li va quedar així
tipus un culleret
de tassa de vàter, saps?
No, però li va adonar
i és...
No sé, és tan fatal.
Home, és com un boomerang, no?
Que t'impacti una tassa de vàter.
Sí, sí.
Sí, eren de plàstic.
O sigui, no passava molt
perquè no es veu que tampoc
que pesin molt.
I ja sé, el partit
estava ja al final.
El giro no ens surt a la quiniela.
No, el que juga a divendres.
El que juga a divendres.
Sí, l'Atletic Club.
Per ser, el xoc o l'ozano
que arribarà molt just al partit.
perquè jugava...
I estuany jugat a aquesta matinada.
Sí, però bueno,
almenys jugo a aquesta matinada
i no el dijous pel matí.
Molt, molt bé.
Com el xoc.
I Eusebio, què tal?
Com el tens, Oriol?
Bueno, deu,
deu de l'himne a Líbia, deu?
Ja està, ja està, ja està.
Coritzades l'estaní infiniquitades.
Perquè abans comentàvem...
Eusebio, ho sabeu?
Per mi el Girona ha mort.
Molt bé el Girona, a tope.
Eusebio...
Fora, fora.
Bueno, escolta'm, no, no.
A veure si amb una mica de sort
aquest divendres guanyava
el tercer partit a casa
en tota la Lliga.
3 de 15.
Mira, és com uns castells, eh?
3 de 15 on fotre manilles.
On fotre manilles.
A veure, a veure.
Ara si teniu sort.
Home, si ho aneu la setmana que ve
vindré i el primer que faré
ja s'aproti.
I si el Girona guanya...
Si no, home, no.
O cada dilluns, no?
Com cada dilluns, sí, sí.
No, però jo no el matxaco,
ho sou vosaltres,
que em pregunteu llavors, clar.
Home, és que...
Sense bo què, no?
Ja sabeu la meva opinió.
Jo he vingut aquí
perquè he sentit un Barça espanyol
i dic, espera, per al carro,
què vol dir, això?
Els he d'aturar, no?
Sí, a partir d'aquí,
a vosaltres, l'Iberia,
el Huesca i el Newells
i no sé quina altra història.
Però no, no, el Girona,
jo ja ho sabeu,
jo Girona que guanyi,
que jugui a Europa
i quan més amunt millor.
Però clar,
un tio que ha guanyat
dos partits de 14
en tota la Lliga a casa,
vull dir,
per fer-ho, mira.
Oh, no,
tant de bo guanyi
l'Atlètic Llavorsboa aquest hivern.
La setmana que m'entraré
ja estaré aplaudint.
Jo a l'Atlètic
li tinc ràbia
per acabar a passar de nada, eh?
Ja, ja,
el penal al minut 90...
No fos culpació,
ah, fos més del billar,
segur que...
Sí, sí, segur.
Però bueno...
Girona a perdre
el minut 93
amb un penal.
Sí, amb un penal.
Que no era ni penal,
vull dir,
va ser un robo, allò.
Mare meva.
Sí, sí, va ser lamentable.
És que l'Atlètic
és un d'aquests equips
que quan va amb malament
des coses
ha d'estar a primera divisió.
No pot baixar,
no pot baixar.
Correcte.
I es farà tot el que es faci.
tertuliar a l'estudi.
Així que seguim
segona hora del programa,
tres minuts que passen
de dos quarts de set de la tarda
i se'ns adjunta
un altre col·laborador
que de fet ha estat
entre ell i sortir els altres.
No, ha anat a buscar aigües
que estan aquí
amb molta xitxa
per comentar.
Un segon i comencem
amb aquesta tertulia
a tres o a quatre.
I ara sí,
tenim gots d'aigua
sobre la taula,
molts fulls,
moltes quinieles,
veig que estan comparant
i ara sí us obre
els micròfons de nou
a l'Albert Aloriol
i també al Carles
que ha tornat a entrar
a l'estudi de Ràdio d'Esvern.
I això que m'havia comiat...
Benvingut.
Hola.
Sí, sí, sí.
Hola, bona tarda.
I això que m'havia comiatat
fa una estoneta.
Sí, però...
Ja ens veurem.
Això passa,
això passa igual que l'Imanol
que entra a dir els titulars
i torna a entrar a fer
la frase de la setmana
amb el Pep Quintana.
Però vaja,
què estàveu mirant
amb aquestes quiniales
i les taules?
Jo estava mirant...
Bueno, jo havia jugat
molts anys a futbol sala
i a la meva època
el Segovia era un equip
d'aquests que deies
pua, potents.
I m'ha sorp...
Això és baixar?
Sí.
Això és baixar.
Descens.
Sí, sí.
Hòstia, tu.
Que fort, no?
I el Plaias de Castellón
que és un altre equip
típic, típic, típic
de tota la vida
del futbol espanyol
de futbol sala
està a segona divisió.
Estava per pujar,
ho està fent molt bé
però està a segona.
Déu-n'hi-do.
Va haver una època
que a Castella-la Manxa
en el futbol sala
hi havia molts calés
d'aquestes caixes
tan boniques
que hi havia
que deixaven anar
un dineral
autènticament brutal.
Fins i tot
em sembla que el...
El Talavera,
Alcaja-Segòvia,
hi havia molts.
Hi havia uns equiparros
espectaculars allà
i quan van començar
a tancar caixes
sospitosament
la cosa se'm van a
no rispar allà
amb un pim-pam.
Sí, va ser força curiós.
Doncs sobtat
per aquest descens,
sí, realment al·lucinant.
Molt bé, molt bé.
Jo havia jugat
contra el Barça,
a la meva època, sí.
A la meva època.
Que jugaves
Alcaja-Segòvia?
No, jugava
amb el Sant Jús.
El Sant Jús?
El Sant Jús
té molts equips
de hockey molt bons,
que s'han a punt
futsal.
L'únic equip
fet el 90%
de Sant Jús Tengs
que ha arribat a jugar
a la divisió de plata
del futbol sala
ha estat el futbol sala
a Sant Jús.
D'aquí Sant Jús, eh?
No, no, molt bé.
Amb nanos de Sant Jús, eh?
Sí, sí, hem estat
cinc anys seguits pujant.
Uns perquè guanyàvem la Lliga,
altres perquè hi havia
remodelacions de categories
i tal, vam fer pop, pop, pop,
i d'estar a segona divisió catalana
vam arribar a la divisió de plata.
I s'ha de dir
que el Barça de futbol sala
és bo, entre cometes,
des de fa deu anys.
Per això et deia
que havia de jugar contra ells.
No, no, no,
però a Barça de futbol sala
l'equip bo de tota la vida
de futbol sala a Catalunya
era el Santa Coloma,
l'Indústria García.
Llavors després
va haver-hi unes temporades
que hi havia
el Miró Martorell
que era un altre
molt bon equip
de futbol sala.
Molt, molt bon.
Llavors un any
va pujar al Barça,
el següent any
va baixar
i el següent any
va tornar a pujar,
el Barça es van portar
tots els del Miró Martorell
i el Miró Martorell
va baixar.
Sí, es va desintegrar
per problemes econòmics també.
Però realment
a la meva època
el que era potent, potent
era Indústries García.
Sí, sí, allà
era molt difícil.
A més sortir
va haver-hi derbi
que cap de setmana, eh?
Indústries Barça.
Ah, sí?
Dos, tres.
Dos, tres.
I encara es manté
l'Indústries García?
Sí, salvarà.
Ostres, tu.
Sí, veus, dotze.
Molt bé, molt bé.
Carai, aquests sí que tenen...
Bueno, és que hi havia
una cantera allà.
Allà encara es jugava al carrer
i els nanos es veia
que nominaven bastant.
Ara els estan fent
un pavelló nou
perquè el pavelló
no complia la normativa
que es veu que ha de ser un...
No la complia
però era una bombonera molt xula.
Sí, però es veu que
hi ha d'haver-hi un mínim de...
em sembla que són mínim
de 3.000 o de 4.000 espectadors
i només hi cabien 2.000
i l'han tirat a terra
i mentre estan jugant
a l'Olímpic de Padalona.
Perquè en la meva època...
En la meva època,
en la meva època,
en la meva època...
Hi havia l'Indústries García
i hi havia el Santa Coloma.
Era com un filial
de l'Indústries García
que jugava en categories inferiors
i per això jugaves en aquell camp.
Amb la mateixa afició, eh?
Sí, sí, això sí.
Arribaven a les 3 de la tarda
i no sortien fins a les 2 de la nit.
I realment allà era difícil guanyar,
no només per l'ambient,
perquè els equips tenien molt nivell.
Molt bé, doncs a què parlàveu?
De les grans virtuts
del senyor Eusebio, no veig?
Ah, no, això són els que em provoquen, eh?
Això és que, clar,
és el tema que ens hi ha sempre.
O sigui, en el moment
que el Guardiola l'ha tingut al B
és perquè és un tio que en sap.
Tècnicament és un tio que...
És un bon estratega.
Respecto les opinions de tots,
però jo crec que és un entrenador sobre alborat
que allà on ha estat no ha fet res de bo.
Collons, el Barça B et sembla poc.
Què va fer el Barça B?
Va anar seguint generant nanos
que després van anar pujant
i que els van mantenir bé.
A mi el que se li va desmuntar una mica a l'Eusebio,
que és el que li falla, crec, amb ell,
és el caràcter.
O sigui, l'Eusebio hauria de tenir un segon
amb un caràcter una miqueta fort
i que les bronques les fotés el segon.
Li falla el caràcter.
Aquest any t'onésimo.
T'onésimo precisament és el caràcter en persona.
Clar, llavors aquest tio el que necessita
és una miqueta això,
perquè si no se li pugen a la parra als jugadors.
Per mi és un entrenador mediocre.
O sigui, és un entrenador...
Però ja et dic, és molt personal.
És un opinió molt personal.
Ha estat a tres equips,
la Real Societat, el Valladolid i el Celta,
a banda del Barça,
del Barça B i ara del Girona.
I els tres equips,
quan ha tingut possibilitat,
amb bons jugadors, amb bon equip i tal,
lluiten sempre per no baixar de categoria
tenint la Real, jugadors com tenia,
tenint el Celta, jugadors com tenia...
I el Valladolid igual.
El Valladolid el van fotre a fora.
No ha acabat baixant mai un equip a segona divisió,
s'ha de dir, eh?
Però...
Una cosa només.
A mi em dius, va,
vés a veure un partit de futbol que no sigui el Barça
i que et faci gràcia veure.
No em costaria gens...
És que no em costaria gens anar a veure un partit de l'Ocebio.
Per què?
Perquè encara que no es guanyi,
es juga molt bé a futbol.
I això és molt agraït.
O sigui, si tu li et van i et bé...
O sigui, el Girona sí que ens va una miqueta...
Bueno, a mi em cau bé, eh?
Sí, però vull dir que quan jugava amb la Rayo...
No parla el Verde, eh?
Vull dir que tu també, eh?
Però vull dir que jo el Girona...
O el seu l'equip català primer em fa gràcia.
Sí, no, perquè és un tio...
Bueno, tots...
Català estic parlant.
Ah, vale.
És un tio...
És un tio que els seus equips juguen bé a futbol.
O sigui...
I a vegades et trobes que equips que juguen bé a futbol
baixen a aquesta categoria.
El Rayo Vallecano l'hem passat per fer una temporada espectacular
i jugava molt bé a futbol.
Sí, fa dos anys amb el Paco Gémez
va fer una temporada de campionat,
fent jugar els equips a futbol
i a vegades amb quatre canyes
i va aconseguir una primera temporada amb les Palmes.
Brutal.
Sí, teníem molt bé a futbol.
Sí, però tu què busques?
Mantenir de primera o jugar bé a futbol i baixar a segona?
Ah, jo t'estava dient
si tens ganes de veure un bo partit de futbol
jo no em fotré veure de pen de què.
Fins i tot a l'Atlèctics de Madrid, eh?
Et diria.
No, no, l'Atlèctics de Madrid és infumable, eh?
L'Atlèctics de Madrid és...
I a l'últim partit del...
Això ja és el sumum dels desgràcies.
L'últim partit del Girona que el vaig veure
i recorda'm contra qui era
que van fotre un partidàs els dos.
0-2 al camp del Leganès.
Va ser un partidàs.
Sí, va ser un partidàs.
Va ser un partidàs.
La primera part és un bany del...
Però és que el Girona fora a casa
sigui millor equip de primera.
I dius a la Mireia, per exemple.
Va, que anem a veure un Leganès Girona.
Vinga, seu aquí.
Ajuda a votar que tercer meu equip de fora.
Ara truqueu a la Mireia un dia
i diu, va, anem a l'ataneu a veure un Leganès Girona.
I us fotrà una cara de japonès
com tots els aficionats al futbol
perquè ara anem a veure aquesta cosa.
Però jugam molt bé futbols.
Jo m'adapto, eh?
Si hi ha sopar i de veure, jo estic bé.
Vinga-te, mira-la a ella.
Vinga-te, mira-la.
No, no estic parlant d'això.
T'estic parlant que el cartell no és massa cridant.
Bueno, és com el que abans he comentat l'Albert, no?
Aquest Real Madrid-Huesca és el partidazo.
El partidazo d'aquestes.
Però això és perquè el Canal Plus, el Movistar Plus,
et ven que ja em sembla que són 18 partits del Barça
i 18 del Madrid.
I és el partidazo.
Fa dos setmanes el partidazo i el Barça Ballo.
Que dius, i ara el Madrid-Huesca el partidazo.
Però fa certa gràcia veure que el partidazo sigui aquest.
Salut.
Si juga el Barça, com a mínim,
dius, vale, partidazo,
perquè hi haurà uns, com a mínim,
que jugaran molt bé futbols
i els altres s'apunten millor.
Però Madrid-Huesca?
Qui juga futbol allà, pobret?
Bueno, és igual, el partidazo.
Suposo que és pel que el Canal es diu així.
Però si tu no estàs mirant la tele i estàs sentint-ho,
dius, el partidazo...
Fa molta risa, estic amb molta gràcia.
Sí, sí, no, no.
I bueno, el Girona, la setmana que ve,
vindré aquí i aplaudiré mig minuts
si el Girona aconsegueix guanyar
el tercer partit a casa de tota la Lliga.
Clar que sí.
Dos de catorze ha guanyat.
El Girona es dona la Lliga aquesta setmana.
El Girona juga...
Però per què?
Com que per què?
L'Atlètic Club.
Ah, l'Atlètic Club.
No, l'Atlètic de Madrid és...
La següent, crec.
Entre setmana és?
No, la següent juga al Barça.
No, la Lliga entre setmana, eh?
Ah, vale.
I aquest cap de setmana entra a setmana a Lliga
que el Barça jugava a Villarreal
i el Girona a jugar al Wanda
i després torna a jugar a casa amb l'Espanyol.
És llimartí.
I el Barça a l'Atlètic de Madrid.
Sí, sí.
O sigui que en una setmaneta anirem la Lliga a la butxaca allà.
No sabrem a què mirar.
Bueno, suparem.
El Girona.
Exacte, llavors podem supar tranquil·lament.
Fes les recetes de parlar amb la gent.
No, no.
La regla de 3, el Girona empata contra l'Atlètic.
A cinc partits que han jugat.
Ha jugat empatat.
Sí, sí, sí.
Hauria de ser així, sí, sí.
El problema és que és a Girona.
Si fos a Madrid segur que guanya,
però a Girona ja és més difícil.
Bueno, visca el Girona.
Jo això t'ho he dit sempre.
Visca el Girona.
Però és que tindrem bastant tensaques.
Heu comentat això de la lesió del Messi?
Què ha passat?
Sí, que no, té molèsties, no?
Sí, però que els metges de la selecció argentina
diguin que ja fa un any que arrossega
quan aquí no es diu absolutament res,
és molt curiós.
Igual volen espantar, no?
Jo crec que Messi...
O igual van amb la rabieta de dir
i me'ls esteu portant coixos i no serveixen...
Jo crec que Messi està bé.
És una excusa de dir
me'n vaig a casa,
no vull jugar amb aquesta colla de gitanos i arreparats.
Jo crec que el partit contra Venezuela
ha de jugar per contracte, me digues.
Sí, però el de Marroc també l'havia de jugar per contracte
i ara l'Argentina hem d'endinjar al Marroc
amb no sé quants mil...
Sí, un milió i mig d'euros.
Sí, sí.
Perquè els havia de jugar per contracte.
Estava firmat que Messi havia de jugar
i com que Messi no ha jugat,
un milió i mig que han de pagar.
I li ha de pagar alguna cosa molt a Messi, no?
Perquè si va dir que hi anava i ja no té ganes...
Però jo entenc a Messi, eh?
A Can Barça és idolatrat, és ídolo.
Et fa mals partits i la gent l'aplaudeix.
Et fa bons partits i la gent l'adora.
Passa desapercebut i Messi és Déu.
Se'n va a l'Argentina, l'insulta, li diuen de tot.
Un dia que fa una cosa bé, dos...
Té un equip horrorós.
Però també t'has de mirar la societat futbolística argentina.
Que per jugar un partit van estar tres mesos,
no sé què no em fotre,
al final la van fotre a Espanya.
que dius, boiño, vamos a jugar a Espanya
perquè el dia no se puede ni jugar.
És de partit que l'entrenen Lionel Scaloni, l'Argentina.
Clar, és que el problema d'Argentina
és que són els fonaments.
I per mi, l'Argentina té jugadors de classe mundial.
Agüero estava fora, o también, dirí, també.
Perquè aquests esborren, no volen anar.
És que és normal que no vulguin anar.
I jo supos...
Clar, estan a jugar amb aquesta colla de dropos.
A l'Otjet inicial l'altre dia...
O sigui, hi havia dos jugals que ni coneixia.
L'altre, perquè, bueno, una mica equips així...
I veurem aquell tuit d'aquella jugada
que fa el Suárez de Setú amb en Messi
i l'altre que intentava fer...
Benavento, Benavento.
Benavento.
Benavento.
Va fer un partit.
Sí, sí.
Lamentable.
Jo reconec que no vaig veure el partit,
però entenc que Messi no vulgui anar a jugar amb l'Argentina
perquè, clar, és que amb aquesta cosa...
No, i a més a més que és diferent.
O sigui, Messi és qui és, però també perquè ha estat on ha estat.
O sigui, el Messi, dius, bueno, és un tio que no vol sortir del Celta tota la vida
i jugar amb el Celta, tindrà bons partits, però no serà un tio destacadíssim.
Però qualsevol jugador que està mitjanament bé, aquí explota.
O sigui, un jugador que li veus allò, hòstia,
a les èpoques del Suárez del Liverpool són molt xules també,
però veies que era un tio que estava sol allà
i quan al Liverpool li passava una pilota, doncs feia golar-los
i els veies en els resums aquests de TV3.
Però no era un jugador que deia que era el top ten d'Europa.
I Messi s'ha de dir que a la Masia estava a la mateixa estança allà
amb Piqué, Iniesta, Xavi, Busquets...
O sigui que Messi ha estat en una generació...
Clar, que s'ha cuinat molt bé.
Que re, Déu santíssim, el dia que torni a sortir una generació com aquesta.
Ja no parlo d'un Messi, que això és impossible.
Però que et surti una generació i que sobretinguis allà la guinda,
que és el Leo Messi...
Clar, Messi i el Barça han tingut la sort de tenir un equipàs,
molts bons entrenadors, molt bons psicòlegs
i gent que l'ha tractat molt bé.
I després se'n va allà i l'insulten, li diuen de tot.
És el que deies tu, se'n van a Newells i foten a tirar-se la bavos al mig d'allà.
Les tasses de bàter, no es la veu sencera, la tassa amb el bàter.
Espera't, el següent partit, la tornada, avui ve a la tornada.
Ara ja no hi ha tassa, ja no hi ha tassa, hem d'agafar una altra cosa.
I què creieu que passarà amb el Barça quan algun dia Messi,
pel que sigui, ja es retiri o se'n vagi un altre equip?
Què passarà amb el Barça?
Ja parlarem, de ser un moment.
Un drama, per favor, encara queden 4-5 anys.
Fixa't al Madrid aquest any.
4-5 anys, a veure'l.
He tingut un tio que no és que fos un alma mater com el Messi i el Barça,
però sí que l'enxufava cada cop que l'agafava.
I això es nota amb un equip i el Madrid està passant,
per una desgràcia importantíssima, un canvi de sigla i tal,
era un jugador que et xutava molt i marcava molts gols.
Amb el Barça se li notarà.
I ens haurem de començar a acostumar que el Barça pugui lluitar
amb algun títol, que hi hagi partits més justos,
que hi hagi xocolades, i llavors veuràs.
Mocadurades.
No es tiraran tasses de bata al Camp Nou, però vull dir...
Tornarà a haver-hi les mocadurades i guanyar lligues amb mocadurades.
Seran èpoques difícils.
Les dues lligues de bancal es van guanyar lligues amb mocadurades al Camp Nou.
Uy, fan hal.
Però bueno, queden 4-5 anys més de Messi.
Ja estic d'acord.
Estiran molt.
Té 31 anys, eh?
4 anys fins als 35-36 te'l jugarà.
I si no, que es posi...
Bueno, de porter els dos últims.
Sí.
No, però...
I amb Ronaldo al Madrid passava això.
Ronaldo, dels 9 anys que ha estat al Madrid,
el 7 al primer,
els altres 8 anys ha fet més de 45 gols.
Clar, se te'n va un tio de 45 gols i portes a Mariano,
clar, és que això no és seriós.
No, no, no, 31 anys.
No, és igual que portin a Vinícius ni que portin a Neymar.
És que t'ha marxat un tio que 9 anys t'ha donat 4 Champions,
t'ha donat dues lligues i t'ha salvat partits
que ara no estaria com està el Madrid si hi hagués el Ronaldo.
És que és veritat.
I el dia que marxi Messi et passaràs això.
El Barça et guanyarà partits, et jugarà bé,
perquè tindrà jugadors de qualitat,
però no tindrà el millor del món que et despuntarà
i que un partit el pots solucionar.
I a més a més el Messi,
com que s'ha reestructurat i futbolísticament parlant,
pot durar, és el que deies,
tu pots durar fins als 34 o 35,
perquè a part de ser el màxim golejador de la Lliga
és el màxim passador de gol de la Lliga.
És molt per allà, tio.
I les assistències que et fa és monumental.
Llavors, clar, si és el tio que fa més assistències de gol...
I a cada partit et fa els 3 o 4 esprints
d'aquell que es diu la 10 o 12 tios,
3 vegades el mateix.
El de Messi és surrealista,
per això disfrutem-lo mentre el tinguem...
Jo no m'hauré cap més, però tu potser sí.
Potser surt algun Messi.
El meu avi deia que com pel·le no hi haurà mai més ningú.
I mira, ha sortit un que toca.
Serà difícil.
Que tu ho vegis?
No, home, no, tio, no ens passem.
No et tiraràs ara 50 anys a esperar que surti una estrella del futbol?
No, home, no, que sí.
Que pateixis, surturà.
Encara que no sigui del Barça, és igual.
És igual, clar.
Clar, clar, exacte.
Perquè estarà en Girona i no estarà al Barça.
Exacte, exacte.
Pedro Porro.
No, que Pedro Porro promet.
Home, sí.
Està jugant amb el Sop 21, no?
Sí.
Per això ara jugarà.
Bueno, ja ha començat, fa 3 minuts.
La roja me la traiem quan jugant.
Escolta, pel...
Què parlem del Barça espanyol, no?
No, la selecció catalana, no?
Ha jugat avui.
Sí, jugat avui.
Contra Venezuela, que va guanyar l'Argentina.
I ara ja no només tenim un procés dels polítics presos, sinó que ara fan presoners els
jugadors per no deixar-los anar a jugar a la selecció, no?
Està molt bé, això.
Això també ha passat?
Sí.
Sí.
Que a mi em fa molta gràcia, perquè l'altre dia ho comentàvem allà amb el grup de futbol,
que algú deia, diu, jo entenc l'equip, el Rayo i el Valladolid, no hem volgut deixar
els jugadors catalans a la selecció catalana.
I a l'entrador?
A l'entrador es pot lesionar?
Es pot lesionar mentalment, no?
No, però...
És surrealista, perquè diuen...
Però ha participat.
Clar, diuen, no, no es pot deixar perquè, diu, corren el risc de lesionar-se amb el
que ens estem jugant al dalt d'ascens i tal i qual, ja, però hi ha altres equips que
també juguen al d'ascens, que no et juguen un, en juguen dos partits internacionals,
també té jugadors a fora, i també t'aniran a entrenar el dimarts com van entrenar els
de la selecció catalana, vull dir, les condicions són les mateixes pels que van a jugar amb
l'absoluta que els que van a jugar amb la catalana.
I no deixa de fer un entrenament.
I no passa res.
No passa res.
És un tema de política pura i dura, ja està, no té cap més història.
És un partit de temistós que a vegades és fins i tot més agraït que no pas fer un
entrenament.
Sí, correcte.
I llavors, escolta, a més, potser són jugadors que no tenen masses minuts, probablement
a la selecció catalana tampoc no hi van als top.
Dius, hosti, doncs, deixeu-nos jugar un partidet, que facin un entrenament amb altra
gent, que es relaxin, no sé.
Ple, muntel·ligui està 14.000 entrades, estarà ple, ja ho han dit.
I quan vas a jugar partits d'aquests d'aquest tipus, no estàs amb la pressió que et deixa
les cames, no sé com es diu, agarrotades, allò que vas amb la pressió, hosti, que
estic a punt de baixar, que avui hem de guanyar, que juguem contra el QE, aquests punts
són importants, amb aquests hi sumem.
Te'n vas un dia a jugar un partidet de costellada, un entren, un col·legues i tal, i allò
et relaxa una miqueta i tornes a l'equip amb la pressió, el que sigui, però has tingut
unes minivacances esportives que...
I que no et venguin la moto, que no te'ls deixen perquè el seu equip va jugar al descens,
perquè hi ha més equips que juguen al descens, que també tenen jugadors internacionals,
ja no dic al descens, la Lliga, l'Europa League, la Champions, el que sigui, que els
jugadors et tornen dimarts i dimecres i les condicions són exactament les mateixes,
per tant, és un tema de política pura i dura.
I que tampoc estem parlant d'un equip o d'equips que estiguin jugant quatre partits
cada setmana, que estan en una competició, que juguen cada diumenge i fins i tot
descansen per seleccions. La pressió futbolística tampoc no és tan bèstia.
Però bueno, Carles, hi ha una cosa que es diu Carme, i després et cau la minera.
Una cosa o una persona?
Sí, no va dir, hi ha una persona que es diu Carme, i l'altre em caia, mà.
No, no, també, però hi ha una cosa que es diu Carme, i bueno, a veure com acaben
al final d'aquesta temporada el Valladolid i el Rayo Vallecano.
si realment gràcies a aquesta no deixada de seleccions es poden salvar o se'n van
de pet a segona. Ja ho veurem.
Igual ens ho tiren encara, si es salven, i de on veus? Com que no van a la selecció
catalana, ens hem salvat, perquè un jugador ho és tot.
Xavi, al final tampoc va.
No l'han deixat el seu equip de l'Arabia.
Anaven a jugar?
A Qatar.
Xavi anava a jugar.
Sí, sí, anava.
I d'internacionals ve algun que estigui amb lligues externals?
Sí, ve, Bojan ve, Oriol Romeu també.
Cesc, no sé si ve tant.
No.
Cesc no l'han deixat. Jo sé que Cesc no l'han deixat, Xavi al final no l'han deixat.
Però almenys ho diuen abans, abans. No com el que va ser el Rayo.
El Valladolid i el Rayo.
Sí, si us el deixem i l'endemà ja era no.
Sí, i la convocatòria va tardar-se una hora de roda de premsa perquè, bueno, estaven
acabant de fer la convocatòria.
Sí, sí.
Per dir que és un tema polític, és lamentable.
Bueno, ara, però no, però aviam amb els mitjans de comunicació com estan i com estan
parlant de Catalunya. És normal que la Cassoni Catalunya sigui un no al costat.
Bueno, bueno. A veure què passa d'aquí 400 anys.
Per cert, algú ha vist el Madrid-Barça de bàsquet?
O i tant, jo sí.
El vas veure al partit?
El 76-82?
Tot el partit per davant, partides, un arbitratge lamentable, molt merengue.
Havien de guanyar el Madrid perquè per venjar-se dos triples claríssims del Barça
que els hi van donar de dos amb instant replay que no entendo nada, un camanrera,
una antiesportiva com una casa de pagès que tampoc van xiular, però és que ni així
ni així el Madrid va poder guanyar. El Barça va estar sempre per davant, va haver-hi
tres o quatre vegades que es va posar deu punts per damunt, és que el Madrid té dos
tios que són molt bons a nivell de tres, que són Llull i Carrol, que en dos o tres...
Sí, sí, però el Barça, partides, ja li treu dues victòries més a veres, tres al
Madrid, vull dir que pinta bé. Carai, amb el fotut que estava aquesta secció no fa
massa, eh?
Els últims dos anys, els pitjors anys del Barça, a l'Euroliga han estat els dos pitjors
anys de la història del Barça, no havia quedat mai tan malament com els últims
dos anys.
I per què creieu que ha estat? Per l'entrenador o perquè s'han convidat jugadors?
Planificació esportiva. Per tot, per tot.
Mala decisió a l'hora d'agafar entrenador, mala decisió de fitxar segons quina mena
de personatges, no confiar en la plantera. I ara el Barça aquest any, sí que és veritat
que ha agafat, té un molt bon equip per competir la Lliga al Madrid, perquè ja veurem com
acaba la Lliga, però el Barça la competirà fins al final i la Lliga de Campions, l'Euroliga,
jo no... és molt difícil que es planti la Final Four, però pot ser perquè per equip ho
pot fer. Però crec que aquest any el Barça el que es tractava és que és això, que després
de fer dos anys, perdona l'expressió, dos anys de merda a Europa, repeteixo, dos pitjors
anys de la història del Barça a l'Euroliga van ser l'any passat i fa dos.
I el director esportiu era el mateix, no?
Nacho Rodríguez.
Era el Nacho.
Nacho, Nacho Rodríguez.
El que havia estat abans era el Chichi Creus?
Sí. Sí, sí. No, però amb Chichi Creus el Barça encara havia fet bones temporades.
El que passa és que és això, que el Barça, molt mala planificació esportiva, mal jugadors,
i aquest any el que ha fet és ha curat amb salut. Ha pujat dos tios del filial que et juga
el que et juga, el Roland Smith, o el Smiths, que et va fer un molt bon partit ahir, per cert.
i no sé quin altre el té per allà jugant. I sobretot fer un bon equip. I si aquest
any el Barça va bé, mentre any capés mantingui una miqueta el bloc. A mi que jo sóc
molt fan del Barça que m'agrada molt i aquest any per fi el Barça treu molt bé. I no
només el Barça, el Manresa aquest any també és per treure's el barret, eh? Va pujar de
Lliga Lep i l'ha agafat el Penyarroia, que Penyarroia va agafar l'Andorra i el va pujar
de l'Alep Plata, a l'Aleport, de l'Aleport a l'ACB i Copa del Rei, o sigui, aquell tio
ondorra hauria de tenir una estàtua, el Penyarroia. Aquest any l'ha fitxat el Manresa, són
setens a la Lliga, amb possibilitats molt reals de jugar a playoff, molt bé, molt bé. I
el Joventut està a quart o cinquè, vull dir, que va perdre'm el Pamesa aquesta setmana,
però està a cinquè, o sigui, molt bé els equips catalans. I el Joventut és un equip que
estava més fora que dins, ja, no? Pràcticament. Sí, sí, però vull dir, ara el Barça és primer,
ells ho van tot cinquè i el Manresa se té. I l'Andorra està nouè, vull dir que...
Corall. Fa goig, fa goig. No, no, molt bé, molt bé, el basquet català, prou bé, prou bé.
Molt bé, m'agrada que vosaltres sols ho feu, ja, aneu d'on té, van altres, l'Albert us està
mirant com si estigués veient un partit de... Bueno, Albert, vas a espanyol, vas a espanyol, va, va.
Aquest dissabte, què creus que passarà? 4-1. Collón, perdó, carà, molt bé. 4-1.
Sí. I això? Home, tornar a seleccions... És igual. Sempre hi ha la caraja FIFA aquesta, no?,
que li agafa el Barça a vegades, no? És igual. No sé, i ara... Bueno, Messi ha tornat abans,
el Suárez està per jugar o no? Suárez és un altre que va agafar sospitosament unes dins
i unes dins brutals, eh? Sí, sí. Hi ha hagut de jugar a Estuani i tot.
Ha marcat 3 gols en total. Avui ha jugat, ha marcat un altre. Estuani? Sí, sí.
Va marcar dos l'altre dia. I avui un altre. Mira, veus? Un de cap.
Segur que t'has despertat a les 3 del matí per veure'l un guai. No, de tant no arribo, no?
Bueno, bueno, espera. Va fer història, el Màximo Lajó de la història al Girona, no?, el Estuani.
Sí, va... Contra València, va ser. Contra València, va ser, va marcar dos.
Home, serà un bon partit, eh?, perquè l'Espanyol no està jugant gens malament a futbol.
però, clar, quan amb el Barça li intentes jugar a futbol, et passa factureta i jo crec que guanyarà el Barça.
O sigui, si es tanqués a darrere o tingués un equip així...
Dependrà de com jugui l'Espanyol. A la primera volta, a l'Espanyol es va voler tancar darrere i li van caure 0-4, crec, o li va caure una tova.
No, i Messi va fer dos gols, no se'n falta, l'Embelé també un gol.
Però el problema és aquest, que si juguen a tancar-se...
Jo crec, o sigui, perduts aquests punts els tens ja, perquè quan planifiques la Lliga dius aquests partits, aquests perduts...
Aquests punts, si cauen, cauran, però vaja, que estan perduts.
Va, abans que marxeu, va, una mica de porra amb aquest Barça espanyol.
Això, si estava valorant abans de dir el número...
Ah, abans de dir el número, d'acord, d'acord.
Estava dient, va, no sé què...
Vinga, l'Albert ha dit un 4-1, eh?, agosadament.
Jo 3-0.
3-0, i l'Albert...
Ai, l'Albert, perdona, l'Oriol?
L'Oriol.
Jo dic 3-1.
3-1. A tu se't deu una cervesa, ho saps, no?
Ah, sí?
Van encertar el 5-1, o sigui...
Jo hauríeu de pagar uns sopals a la plaça Mireia amb el...
Però van encertar un 5-1.
Van encertar un 5-1.
Va, és això.
Ah, és això.
T'has de pagar tu.
Espera, no, no, si encerto el 3-1, vas a Espanyol...
Va, jo faré un 3-2, vinga.
Venga, arriba.
Més emocionant.
Més emocionant, exacte.
Et devem una cervesa.
Escolteu, nois, gràcies per venir fins aquí.
Molt bé.
Que tinguem una bona setmana a tots.
Que estàs angustipada.
Adéu.
Adéu.
No, estic gaire.
I ens veiem ara una setmana.
Molt bé.
Adéu, guapos.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
I us deixo amb aquest
Everybody Wants to Rule the World
de Tears for Fears.
3 minuts per les 7 de la tarda.
Nosaltres ho deixem aquí i tornem demà dimarts.
Ja ho sabeu, amb bona música
de mans del Pau Martínez
de la secció del Club Alternatiu
i també tindrem...
Qui més tindrem?
Us ho diré demà.
Que tingueu molt bon vespre
i ens veiem demà de 5 a 7 aquí
a Ràdio d'Esvern.
Adéu.
Moments to Game of the Week
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!