Bons ritmes per aquest dia semiplujós, bastant plujós, de fet aquí a Sant Just.
Ara ja sembla que ha parat de ploure i sembla que pot treure el nas el sol, sembla que sí, ens ho confirmen també des del Departament de Meteorologia d'aquí de Ràdio d'Esvern.
Per cert, molt bona tarda a tothom, a tots i a totes, i benvinguts a la plaça Mireia, som en directe des de Ràdio d'Esvern i ara mateix són les 5 i 13.
Now I'm in it, es diu aquesta cançó, és de Heim.
Bons ritmes, com deia, per començar, per encetar aquest programa.
Us comento a continuació, ja m'estic menjant vocals i no portem ni dos minuts.
Us explico a continuació el que us portem per aquest programa d'avui.
Començarem parlant amb la Purí Martín, ella és coordinadora dels cursos municipals d'arts plàstiques que es diuen Gaudim Creant Art.
Els fan aquí dalt, a Can Ginestà, a la Casa Cultural.
Òbviament han hagut de parar durant aquests més de 3 mesos, però ara tornen a obrir inscripcions.
De fet, les van obrir ahir per apuntar-se als cursos que tindran lloc durant el mes de juliol.
Començaran el 29 de juny i s'allargaran durant 4 setmanes.
Parlarem amb ella per saber què han fet també durant aquest temps i com enfoquen aquesta tornada presencial.
Seguirem parlant de podologia amb la Teresa Montero, segona part del peu diabètic.
No sé si recordeu, la setmana passada ja vam fer una introducció a què passava quan una persona tenia els símptomes d'aquest peu diabètic.
I avui seguirem amb aquest tema perquè ens vam quedar amb coses en el tinter.
I acabarem la segona hora parlant amb el Joel Reguant.
Seguirem actualitzant aquestes fases, fases de desconfinament.
Què passa amb aquesta tercera fase a mitges que sembla que podem entrar demà.
Tot plegat és una mica complicat, però amb el Joel sempre ho entenem d'una manera més fàcil, més entenedora.
I acabarem parlant amb l'Edu Martínez, ell és professor.
La setmana passada ja ens va parlar de la robòtica, de diferents jocs per aprendre a temes més electrònics, podríem dir, amb els més menuts.
Avui seguirem parlant de com educar jugant.
Gràcies.
A veure, hi ha alguna icona d'una ampolla de plàstic aquí?
No.
I d'una llauna?
I d'un bric?
Els envasos de plàstic, les llaunes i els brics que llences al gris no van al gris, i ho saps, van al groc.
Ciutadania, empreses, institucions, reciclem bé, separem bé.
Generalitat de Catalunya.
Col·labora Ràdio d'Esvern.
Vinga, seguim amb...
Avui em falta les lletres i les paraules.
Anava dit que seguim amb bons ritmes amb aquesta cançó, i ara mateix també amb la Puri que la tenim al telèfon.
Puri, bona tarda.
Bona tarda, Mireia.
Bona tarda i ben tornada a la plaça, tot i que no ens puguem veure, les cares, ara mateix, ni ens puguem abraçar, òbviament.
Però ben tornada al programa, feia molt de temps que no xerraves, que no passaves per aquí.
Sí, sí, és veritat.
Com estem, com estem, com ha anat aquest temps?
Bé, mira, confinada, confinada.
Bé, doncs mira, una miqueta avorrida ja.
Però he dibuixat molt.
He dibuixat molt.
O sigui, jo per mi, personalment, a mi no m'ha anat malament, perquè he tingut la meva estona.
O sigui, jo he estat dibuixant, he estat modelant, he estat fent coses que realment ja havia deixat de banda fa temps.
Clar.
Per falta de temps.
Clar, ha estat un bon moment per molta gent també per agafar aquests hobbies, potser, bueno, en el teu cas també és la professió, no?, però per seguir millorant algunes tècniques, no?
Ja ho hem vist també per l'Instagram, heu estat molt actiu.
Ho he presentat al principi, però per si hi ha algú que s'ha enganxat ara, és la coordinadora dels cursos municipals dels plàstics que es fan aquí dalt, a la Casa Cultural de Can Genestà.
Es diuen, gaudim creant art, i heu seguit gaudint creant art durant el confinament amb els alumnes, com ho heu fet això?
Sí, sí, o sigui, ja ha fet, inclús en... Ara ja he estat per a la fe, o sigui, ja, des que ja, ja, verda ja, ja, la gent ja ha baixat una miqueta.
Però els discípulos de Sant Junts, per exemple, hem de fer coses dels models en viu, que ja feia a Sant Junts, com ho feia en via oberta,
doncs llavors ens connectàvem cada dia, al matí i a tarda, cada dia.
I llavors dibuixàvem, jo també, per WhatsApp compartíem els dibuixos, després per Instagram també, que has vist que algun pujàvem.
Però nosaltres, per WhatsApp, compartíem els dibuixos.
I llavors, doncs ha estat molt, molt motivador.
I després, doncs, bueno, i també, no només als de pintura, havia gent de gravat que, per exemple, també feia el model, o sigui, no s'ha estat bé.
Per exemple, la Tarma també ha estat en contacte amb el seu alumnat.
Encara, em sembla que ara ja es veuen presencialment, queden per xerrar i compartir.
Però, i el Nil, sobretot, amb l'Aquarel·la també.
O sigui, tothom hem estat en contacte amb els alumnes, d'alguna manera, eh?
O sigui, uns per WhatsApp, uns altres per Skype... Ha estat molt bé.
I, bueno...
Hi ha algunes disciplines, ara estava pensant, per exemple, al torn o potser al gravat, no?
O hi ha algunes disciplines que, si els mateixos alumnes a casa no tenien tota la infraestructura, diguéssim...
No tothom a casa té una base de torn, no?, per moldejar les peces.
Clar, hi havia algunes que sí o sí les havien de deixar parades.
Altres, potser sí que, no sé, un pintar, aquarel·la, no?, potser amb fang, però més modelat.
Sí, el modelat, doncs, no s'ha pogut fer, perquè no tothom té fang a casa.
Clar.
O l'alabastra, imagina't, l'alabastra, eh?
Era una mica impossible, no?
Clar, aquests alumnes han parat, diguéssim.
Sí, però és que inclús de pintura també, perquè n'hi havia que només tenien llàpisos, no?
Clar.
I m'ensenyaven, només tinc llàpisos, per què? Perquè la caixa de pintures estava a la classe.
I quan, clar, no tothom tenia material, encara que fos més pràctic, eh?, de la pintura, sí, perquè es va quedar a les aules.
Però, bueno, sempre tenien un llàpis i fulls i anaven fent.
Amb això ja pots fer, digues, digues.
Sí, perquè inclús em deia, mira, només tinc llàpisos o boli, i m'anaven passant dibuixos a boli, no?
Però, bueno, diu, ara li falta color, però, bueno, és igual, jo m'ho estic passant bé.
I, no, ha sigut maco, eh?
Sobretot el primer mes, que la gent, saps això, que no dominàvem això d'estar tan confinat.
Ningú ho dominava. Jo crec ni ara ho dominaríem, però almenys ja ho hem fet un cop.
Sí, però ara, bueno, sembla que com que ja podem sortir i tot això és diferent.
Però, al principi, ha sigut maco el compartir, eh?, ha sigut molt maco.
Bueno, a mi m'ha agradat. O sigui, no m'ha agradat la situació,
però sí m'ha agradat aquesta mena de compartir, de parlar.
Ha estat força bé, la veritat.
Llavors, els alumnes que han seguit fent aquestes activitats, no?,
amb Sant Lluc, que comentaves, diguéssim, que han seguit amb les classes, més o menys,
o ha quedat aturat el curs?
El nostre curs, no, el nostre curs ha quedat aturat.
O les disciplines, diguéssim.
El que són les plàstiques, sí.
El que són les xarxes plàstiques, nosaltres hem quedat aturats.
O sigui, això ho fèiem perquè hem estat en contacte amb l'alumnat,
però no ha sigut a nivell de xarxes plàstiques.
Entens? O sigui, ha sigut un més a més.
O sigui, no ha sigut una cosa ni programació que teníem, ni res d'això.
A excepció del Nil, el Nil sí que ha tingut...
Ho han tingut?
No ho han tingut periòdicament, però sí.
Però sí, sí que sé que ha fet alguna sessió,
perquè ell, clar, era més fàcil perquè l'alumnat,
el material se l'emporta a casa, les aquarel·les...
Sí, el suport, no?, els blocs.
Sí, tot això ho tenen.
I llavors crec que ha sigut el que ha pogut fer alguna sessió
que sí que tenia programada.
I esteu...
No sé si esteu...
Abans has dit...
Clar, era una situació totalment nova, no?,
el fet d'estar a casa, no sortir,
i no sabent ni quan podíem sortir.
Us ha servit també per...
Esperem que no, òbviament,
però si tornés a venir una altra situació similar,
o el famós rebrot, aquesta paraula que sona i que no agrada a ningú,
si tornés a passar, no, Déu no vulgui,
esteu, diguéssim, preparats per seguir amb una...
A veure, hem après.
En aquesta situació jo crec que hem après.
I llavors el que abans dèiem que érem un impossible,
jo crec que ara buscaríem la manera,
buscaríem la manera de fer-ho possible.
o sigui, no ho sé,
segur, segur,
que si ens torna a passar que tu el que dius,
Déu no vulgui,
seria diferent,
seria diferent a la situació que ens hem trobat, sí.
No ho sé,
buscaríem la manera
de fer-ho telemàticament,
però no ho sé,
suposo que ho pensarem,
ho pensarem per si,
el que dius, Déu no vulgui,
però si pogués ser,
doncs,
que no ens tornem a trobar la mateixa situació.
Clar.
I ara, de fet,
la bona notícia, podríem dir,
ara hem fet un repàs, diguéssim,
del passat, no?
Però anem a parlar una mica del futur més imminent,
que també és positiu, diguéssim,
o, bueno,
l'encareu de forma positiva,
que és que des d'ahir ja estan obertes les inscripcions
i tornen a obrir-se,
si tot va bé, no, Puri?
Sí, i tenen...
no obrir els tallers.
Sí, menys mal,
això és una molt bona notícia,
estem esperant,
a veure que ens donin l'aforament,
que triga una miqueta,
però suposo que demà ja el tindrem,
ja ho presentarem a l'Ajuntament i tot això.
Perquè us han d'aprovar el número de persones per classe,
entenc, no?
Això,
ens falta això,
i un cop ho tinguem,
doncs, bueno,
tenim l'edat aquesta del dia 29 de juny
fins al 26 de juliol,
que són quatre setmanes senceres
i és com una pròrroga dels cursos,
o sigui,
no ofertarem cursos d'estiu,
aquesta vegada,
excepcionalment,
farem una continuació del curs.
Per què?
Doncs perquè hi ha molt alumnat
que s'ha quedat amb la feina a mitges,
i llavors,
doncs clar,
és una mena,
doncs,
perquè puguin acabar aquests treballs,
i per això fem el mateix,
o sigui,
totes les disciplines.
O sigui,
els alumnes que poden accedir als cursos
són els mateixos que ja ho estan fent,
entenc,
o es poden apuntar alumnes nous?
Sí,
es poden apuntar de nous,
també,
sempre que hagi en plaça,
o sigui,
no faran l'exercici que tenen a mitges,
sinó que començarien una cosa nova,
un altre plantejament per la persona que és nova,
i pot gastar,
i veure com ho fan els altres,
també estaria bé.
O sigui,
primer,
la crida és per la gent que ja està apuntada,
però com ara també hi ha molta gent
que bé que no se'n van de viatge,
però sí que hi ha molta gent
que té segona residència,
i per tant hi ha molta gent
que està esperant el dia 21
per marxar,
perquè ho sabem,
ho sabem,
tot això ja ens ho han comunicat,
però, bueno,
per la gent que sí que es queda,
doncs donem aquesta possibilitat.
I quin...
Després com?
Digues, digues,
com tindrem l'aforament,
doncs també suposo que també ens anirà bé
que de dint fins a aquest tope
ja no podem agafar més,
doncs tu sí, tu no.
Això també és una miqueta violent, no?
Clar.
També si hi ha gent que marxa,
doncs bueno.
S'ha de greu, no?
S'ha de greu.
Clar, clar, per això.
Llavors, per tant,
si se'n van,
doncs bueno,
amb els que siguem,
doncs anirem fent.
Els que es queden,
doncs que acabin la feina
que tenen en mitges.
I de la gent que ja,
diguéssim,
que seguiria,
és a dir,
els cursos,
les persones que ja venien de fer classe,
sabeu més o menys
un promig d'això,
de la gent que marxa
o la gent que es queda?
És a dir,
un percentatge de classes...
Bé, jo puc saber-ho dels meus.
Jo dels meus,
sí, sí,
molta gent que marxa,
sí,
que tenen segona residència...
I estan esperem el dia
per agafar el cotxe i marxar, no?
Sí, sí.
Tal qual.
Sí.
I després,
molt bé, eh,
xapó,
perquè,
perquè saps que hi ha gent
que ja s'hagués anat
i no, no,
o sigui,
molt bé,
estan esperant en Candeleta
aquest dia
per anar a l'apartament.
O sigui,
està bé.
i llavors
els tallers que s'oferiran
són els mateixos
que heu ofert,
diguéssim,
durant l'any,
per això deies
que no és el curs
aquest d'estiu
que és diferent,
no?,
el plantejament que feu.
Sí,
perquè ja saps
que als cursos d'estiu
ens agrada canviar el xip
i ofertar altres coses
que no fem
durant l'any.
I ara no,
ara ofertem tots,
o sigui,
el mateix,
matí i tarda
i a veure com funcionen.
No sé,
encara,
va començar ahir,
i no sé
quina resposta
està tenint.
Sé que s'està apuntant gent,
però no sé
quin percentatge,
encara.
Sí,
és massa d'hora,
no?
es van obrir les inscripcions.
Sí, ahir.
De quina forma es fa?
S'ha de fer presencial,
no?,
si no m'equivoco?
No,
no.
Online.
També,
sí,
sí,
poden telefonar a Can Ginesta
i fer la reserva,
també.
I si no,
també de forma presencial
es pot,
o és només telèfon?
Sí,
sí,
sí,
sí,
presencial
i telèfon,
sí,
sí.
Poden de totes les maneres,
sí.
Sí,
sí,
la qüestió és
que a Consorceria
de Can Ginesta
agafen les inscripcions.
i a nivell...
S'han d'apuntar,
s'han d'apuntar.
Em refereixo que no serveix
que sigui
la persona
que ja venia al curs,
que pensin
que com jo ja estava apuntada,
doncs no,
ara no serveix,
ara s'ha de tornar a apuntar.
O sigui,
per molt que ells ja vinguessin a fer,
doncs,
no sé,
gravat,
no?
No es dona per suposat que segueixin,
sinó que han d'anar igualment a inscriure's.
Sí,
sí,
sí.
I a nivell de professorat,
per anar acabant,
Puri,
vosaltres heu estat
en contacte,
heu parlat cadascú
amb el seu grup d'alumnes,
no?
Vosaltres,
com ho heu enfocat i encarat?
Perquè, clar,
cada curs,
no?,
teniu una temàtica
i aquesta temàtica
també al final s'exposa,
no?
És a dir,
tots els treballs que es fan
s'acaben exposant
al celler.
Aquest any,
què passa amb aquesta exposició final?
Doncs també la farem.
Sí?
Per això també aquest mes,
aquest mes ofertem una pròrroga dels cursos
per acabar,
sobretot,
aquests treballs de ceràmica,
d'escultura,
de la bassa,
tots aquests que són més laboriosos
i que han de passar pel ford,
després s'han de pintar,
saps?
O sigui,
tot el procés aquest,
perquè el dia 10 de setembre
exposem,
exposarem del 10 de setembre
al 10 d'octubre.
Teniu data, eh?
Ja està confirmada.
Tenim la data confirmada
i farem la mostra,
aquesta de fi de curs,
que serà de principi de curs,
d'inici,
tindrem un bon inici,
mira.
Clar,
això sí que és diferent, no?
Normalment ho fèieu a finals d'estiu,
vull dir a principis d'estiu,
perdona.
A principis,
sí,
a finals de curs,
llavors ara serà,
quan s'incorporin,
tindrem l'exposició
al celler.
Doncs espero que la puguem,
puguem anar-la a veure,
que tot es mantingui
i segueixi anant millor,
no?
Per no trobar-nos
amb què no es pot fer,
o que,
en fi,
per evitar tornar aquesta situació.
Sí, sí,
o sigui,
ara,
per exemple,
tota la gent que vingui a Can Ginesa,
és obligatòria la mascareta,
haurem de tenir el protocolo,
i la distància,
i tot això,
aquestes mesures.
ens haurem d'acostumar també a aquesta situació.
Doncs, Puri,
gràcies per agafar-nos el telèfon
i passar per aquí,
per la plaça.
T'enviem una abraçada.
Pere, Mireia.
I espero veure't aviat per aquí,
a veure si ens creuem per aquí,
perquè en Ginesa està,
que ja fa temps que no ens veiem.
Sí.
Una abraçada molt forta,
Mireia.
Una abraçada.
Adéu, Puri.
Adéu.
Adéu, Puri.
Sintonitzes l'àdio d'Esverg,
sintonitzes l'àdio d'Esverg,
la ràdio de Sant Just,
98.1.
Al Just a la Fusta,
parlem de tot el que passa a Sant Just.
És una cosa molt dura,
és la pujada de l'Iva.
Està manxant pel postre de feina
i veus que són gent més o menys preparada.
L'única solució,
jo veig que ha de ser alguna cosa revulsiva
com el que va passar a Islàndia.
cap un optimisme on no n'hi ha.
El Jut d'anar està al costat d'ells
perquè hem de trobar alguna solució,
que sigui que sigui que estigui davant.
El principal són els interessos de Sant Just.
Sempre has fet acosta a algú
que té alguna pregunta
o que té alguna resposta.
Perquè n'hi ha d'esperança, no?,
si es fa bé.
Just a la Fusta.
Vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
I'm just taking it all
I'm just taking it all
Floating up and dreaming
Dropping into the deep end
And if we're long enough
They'll sing a song for us
And we'll be long
Baby
We can find a place to remember
And we can treat people with kindness
Find a place to remember
Giving second chances
I don't need all the answers
Feeling good in my skin
I just keep on dancing
And if we're long enough
We'll see it's all for us
Where we'll be long
If our friends are passing away
It's okay
It's okay
It's okay
It's okay
It's okay
It's okay
Here we go now
Baby
Baby
We can find a place to remember
And we can treat people with kindness
Find a place to remember
All we ever want
All we ever want is love o' a matter long time
All we ever want is love o' a matter long time
All we ever want is love o' a matter long time
Fins demà!
Doctor.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I abans de parlar amb la Teresa Montero,
és el segon espai que fem ara de primera hora,
us ho recordo breument,
la segona part del pie diabètic o del peu diabètic,
que ho comentarem amb ella,
recomanar-vos la llista de Spotify del Club Alternatiu.
Segurament fa molt de temps que no sentiu aquestes paraules juntes
i és que l'espai ja no està dins del nostre programa,
dins la plaça, Mireia,
però el que sí que teniu ja està disponible
i podeu anar a consultar i a escoltar
sempre que vulgueu és la llista que té Spotify.
Es diu El Club Alternatiu, tal qual sona,
i tenen un munt de cançons,
entre les quals aquestes tres últimes que hem escoltat
les podreu trobar en aquest llistat del Club Alternatiu.
i puedeu anar a consultar再 potserverwww.com.au.au.au.au.au.au.au.au.au.au.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs ara sí que tenim el telèfon a la Teresa.
Últim quart d'hora d'aquesta primera hora.
Teresa, buenas tardes.
Buenas tardes, què tal?
Com estàs?
A veure, qual és la pregunta d'avui?
Què tal el dia lluvioso, què tal, què tal?
Mira, martes pasado també llovía, ¿puede ser?
Sí, és que jo crec que estem ara fent el tema de mayo,
que hem estat encerrados, que ha habido un temps estupendant,
i ara que podem sortir un poc més, està venint el temps de mayo.
Un poc, està un poc alterat també el temps.
No saben què fase de colocarse, està perdut, està un poc perdut.
Claro que sí.
Però bé, els dies lluviosos també mola, així que perfecte.
Clar que sí.
Teresa, hoy seguimos hablando de ese pie diabètico
que nos quedamos un poco a medias la semana pasada.
Bueno, a medias, sí, nos quedamos a medias.
Sí, es que me pasé con el guión de largo, pero bueno, no pasa nada.
Nos faltó repasar algunos temas que son los que nos traes hoy,
aparte de hacer un repaso de lo más importante del martes pasado.
Si quieres, empezamos por ese repaso de lo más básico
que nos comentaste hace una semana.
Claro que sí, mira, lo haremos así de forma que lo he hecho mucho más conciso
para que queden las ideas claras.
Tener en cuenta que la diabetes es una enfermedad que lo que ocurre en el organismo,
que los niveles de azúcar están altos en la sangre,
que la insulina es la que se encarga de llevar el azúcar a las células,
o sea, es como el vehículo.
A veces, lo que es el páncreas, que es el órgano que hace que la insulina pueda salir
para coger al azúcar, no produce suficiente insulina o no produce ninguna.
Entonces, ¿qué pasa?
Que no puede llevar el azúcar a lo que es a las células en sangre.
Entonces, aquí ya empezamos a hablar que tenemos una diabetes.
La diabetes no se cura, pero sí, teniendo un buen control de los alimentos que tomamos,
unos hábitos saludables, podemos conseguir que no tengamos complicaciones.
También estuvimos comentando que existen varios tipos de diabetes,
que la más sonada en la población, que además es la que se adquiere con la edad,
que es la de tipo 2 o también llamada diabetes mellitus.
Luego comentamos que aquí, no sé si te acuerdas, que me estuviste diciendo
que la que conocías era la diabetes gestacional,
que es la que se dan mujeres durante el embarazo,
que luego normalmente cuando tienen al niño, vuelven, no la tienen con ella,
o sea, se le quita.
¿Desaparece tal como aparece, desaparece luego?
Sí, y luego también hay mujeres que una vez que han tenido al bebé,
se le queda un poco de diabetes.
Eso también puede pasar.
Y luego el otro tipo era la de tipo 1, que es la que se da en niños o en adultos jóvenes,
que es la de tipo 1.
Después de eso estuvimos comentando también que la diabetes puede provocar alteraciones
en la sensibilidad del pie, que aquí es donde entraba el tema de la podología,
y que en algunos casos puede dar lugar a lo que se llama al pie neuropático,
al pie diabético.
¿También come...?
No, digo, ¿pie neuropático o pie diabético es exactamente lo mismo?
Exactamente lo mismo.
Neuropático simplemente quiere decir que ha habido una de las sensibilidades que tenemos
en el cuerpo, que es la táctil, la dolorosa, la térmica, que no funciona.
Entonces, eso nos provoca que tengamos, que si nos pasa si tenemos alguna herida
o si nos clava alguna uña o tenemos alguna infección,
el cuerpo no nos va a avisar que algo está pasando.
Por ello, tenemos que encontrar, o sea, tenemos que valernos de la vista
y despeccionar el pie diariamente para ver que todo esté correcto.
Porque esto va apareciendo poco a poco, es decir, no son, digamos,
unas lesiones del pie que de la noche a la mañana veamos que aparecen.
Hay que hacer como un seguimiento, entiendo.
No, lo que pasa, tú imagínate, tú tienes una grieta en el pie.
Tú, como estás normal, a ti tu cuerpo te va a empezar a doler y vas a decir
uy, ¿qué tengo aquí? Yo tengo una grieta.
La persona diabética, como tiene la sensibilidad afectada,
no va a notar que tiene ahí esa herida.
Entonces, si ella no se inspecciona, que todo el pie esté correcto
y no tengamos heridas, claro, eso sigue ahí, se va infectando,
la infección se puede pasar a parte blanda, de parte blanda a hueso.
Entonces, lo que digo, que la infección diaria, de vernos los pies,
de lavárnoslo bien, de hidratarlos, es para evitar que podemos llegar
a tener complicaciones.
O sea, la base, buena higiene, ¿no? Una buena hidratación y un buen calzado
que siempre defiende.
Higiene, la hidratación y el calzado, eso es lo más importante.
También estuvimos así, porque dije muchas cosas, pero creo que lo más importante
que evitar, sobre todo, que no colocasen los pies en las zonas
de fuente de calor, porque como tienen la sensibilidad térmica,
no sienten que se queman.
Entonces, le puede hacer una ampolla y tener una quemadura.
O sea, digamos que las personas que son diabéticas pierden sensibilidad
a nivel de pies.
Bueno, los pies, claro.
Exacto.
Es decir, tú imagínate, si te tocas ahora o nos tocamos todos el pie,
os lo cogéis, estáis notando que os estáis cogiendo el pie.
Y una persona diabética no...
Una persona diabética no.
O tú te coges con una aguja y te pinchas, ahora yo me pincho y digo,
uy, ahí, no, me duele.
Pues una persona diabética no nota esa sensibilidad dolorosa que se llama.
Y luego la térmica es eso, que no tiene ni frío ni calor, no nota nada.
Claro.
Eso complica más, ¿no?, el hecho de detectar la aparición de... ¿no?
Claro, por eso de ahí que estoy yo todo el día.
Tenéis que especionar en los pies y verlo bien, y entre los dedos,
y lavarlo bien, es por eso.
Porque es como que tenemos un sentido que no nos funciona.
Entonces no nos va a avisar.
Claro.
Entonces son mecanismos que tiene el propio organismo.
Y aparte, tema...
No, te voy a preguntar, tema medicamentos o fármacos para una persona que es diabética.
Eso dijimos, y esto lo digo siempre, pero sobre todo con personas con esta patología,
que no tenéis que tomar ni poner nada, que no haya sido prescrito por un profesional sanitario.
Esto es muy importante.
El automedicarse es nada, ¿eh?, para nadie.
No, o incluso los callicidas.
Hay mucha gente que coge, se va a la farmacia, gente que es diabética, no le da importancia a la diabetes,
se pone un callicida y se lía.
Porque, claro, lo que hace el callicida es quemar todo lo que hay alrededor.
Ya comentamos en otros programas que el callo sale porque nos está avisando que hay algo ahí que no funciona bien.
Y normalmente es porque hay una protusión ósea.
Entonces, por mucho que pongamos el callicida, no va a desaparecer.
Vas a quemar la piel de arriba.
Claro.
Pero no va a llegar hasta el hueso y se va a quitar ese exceso de hueso que ha crecido ahí.
Por eso siempre lo digo, y sobre todo los diabéticos, por favor, que no hagan nada o que no tomen nada
que no haya sido valorado por un profesional sanitario.
Y, digas, digas.
No, que no, que iba a decir también que sobre todo el tema de andar descalzo, más de lo mismo.
Si hay algún pelo en el suelo, hay gente que va andando descalza, se clava un pelo bien del perro, del gato o de la barba o...
¿Se clava? ¿Cómo que se clava el pelo?
Sí, sí, se clava. El pelo se puede clavar lo que es en la planta del pie.
¿Clavar? ¿Como si fuera una aguja?
Como si fuese que hemos ido al campo y no hemos clavado una astilla. Lo mismo.
Entonces el cuerpo va a reaccionar ante eso.
Y va a empezar, y claro, una persona normal dirá, ¿y cómo me duele esto? ¿y cómo me duele?
Y hay pacientes que me han venido y me han dicho, es que a mí me ha salido aquí algo que yo no tenía.
Y quitándolo, le he sacado el pelo que se le ha quedado ahí enquistado.
Y ahí, la persona diabética no va a poder sentir esto.
Por eso se va todo a complicar más, porque esa infección, ella ya va a seguir haciendo su vida, no va a notar que tiene ahí nada, y el cuerpo va a seguir reaccionando.
Entonces la infección va a crecer.
Por eso, antes de calzarse, hay que mirar bien el zapato por dentro, para evitar que pase esto.
Exacto, meter la mano, ver que no haya nada, y que digas, vale.
De todas maneras, también decir que eso es lo que nos quedó el otro día,
que la persona diabética tiene que tener en cuenta unas características en el calzado.
Siempre todos, pero una persona diabética más.
¿Y cómo tiene que ser?
¿Cómo tiene que ser? Eso es.
Sobre todo, que no tengan costuras por dentro, ni tanto el zapato, ni los calcetines que utilicemos.
Eso es importante, que queden bien ajustados, pero que no presionen.
Y siempre con sujeción.
Yo siempre digo que prefiero mil veces que se cojan un zapato que tenga un velcro o un cordón,
que se cojan el típico más mocasín, ¿no?
Que no, el piro está tan sujeto, está como más libre y se mueve más.
Luego, hay que irse a probar los zapatos a última hora de la tarde.
Ah, a ver, esto es nuevo.
¿Hay una hora para probarse los zapatos mejor que otra?
Deberíamos, porque sí, además esto lo podemos,
porque cuando nos levantamos por la mañana estamos todos más deshinchados.
Las personas que tienen problemas circulatorios, la pierna no está tan hinchada.
Nosotras, yo me pasa muchas veces que me levanto por la mañana y digo, uy, qué bien.
¿Qué planito tengo las dos veces, no?
Porque eso lo hace más gente.
Pues con el tema de las piernas y del pie pasa lo mismo.
Si vamos a última hora de la tarde, ya estamos más hinchados.
Entonces, si compramos el zapato en ese momento,
para que quede realmente justo, porque si lo hacemos por la mañana,
a medida que va pasando el día, se va a inflamar un poco.
Entonces, esto va a quedar justo.
O sea, que lo mejor es hacia el final del día.
Al final del día.
Y sobre todo, probarse los dos zapatos.
O sea, cuando nos probemos un zapato tenemos que estar cómodos.
Hay mucha gente que yo escucho mucho de, bueno, yo me los compré,
porque ya se dará la piel.
No, eso no pasa así.
Si ya tú te pones el zapato y ya empezamos a ver que marcamos,
que no estamos cómodos y que no se adapta,
ese no es nuestro modelo de zapato.
Hay que seguir buscando.
A veces sí que pasa, ¿no?, que la misma zapatería, ¿no?
Sí, no te preocupes que esto se da.
Bueno, claro.
Pero a ver, estamos siempre con lo mismo, ¿no?
A veces no deja de ser un negocio.
Claro.
A cuesta de una mala salud, ¿no?
Hay que tener cuidado, o sea, para el pie.
Hay de todo, ¿no?, como la viña del señor, como digo yo.
Pero normalmente si es una buena profesional te va a decir,
oye, mira, este zapato usted se marca aquí, aquí,
no debería de llevarlo, intenta probarte este.
Y si no, nosotros no somos tontos, lo podemos ver.
O sea, yo veo, yo sé cuándo un zapato me está estrecho
y cuándo no.
Lo que pasa es que si te dejas guiar,
porque qué bonito es el zapato,
tenemos un problema.
Claro.
Y en este caso, en este tipo de pacientes,
tenemos que tener en cuenta eso.
O sea, que sea un zapato correcto para ese pie.
Porque no es como otra persona.
No es un pie normal.
O sea, hay que tener en cuenta que tiene unas carácter,
bueno, tiene unas, iba a decir, especialidades, ¿no?,
pero unos puntos distintos a la hora de tratarse
y a la hora también de tener este cuidado, ¿no?,
de los pies para una persona que es diabética,
sea del tipo que sea, ¿no?
Eso es.
Entonces, bueno, yo sé que a veces digo muchas cosas
que nos valen para todos,
pero sí es cierto que este tipo de pacientes
tenéis que cumplirlo mucho más.
y luego el tema también importante
de que veamos que el antepiezo, o sea,
que sea redondeado,
como tenemos nosotros la parte de los dedos,
no que por llevar un zapato un poco más estrecho
notemos los dedos que están como unos encima del otro.
Eso lo tenemos que evitar.
Eso es para todo el mundo, ¿no?, también.
Eso es para todo el mundo,
pero me sabe menos grave,
bueno, no todos me saben grave, ¿no?,
porque yo río,
pero prefiero que si lo tiene que hacer
lo haga una persona que no sea diabética
o una que sea diabética.
Claro.
Siempre.
Y no sé si te quedaba algún consejo para darnos,
que nos queda menos de un minutito.
Consejo que os doy,
que en el momento que también salgan lo que son
este hiperkeratosis o que veáis callos y tal,
en la planta del pie,
siempre en este tema de genodiabéticos
utilizaremos una de hacer una plantilla,
porque ahí tenemos una alteración biomecánica,
por eso no salía lo que es la duricia.
En este tipo de pacientes,
cuando hay un grosor en la duricia,
se hace como una pequeña úlcera debajo,
que es lo más conocido, ¿no?,
al pie diabético.
Entonces siempre que acudamos al podólogo
para que nos pueda ayudar con este tipo de cosas.
Exacto.
Siempre acudimos al profesional,
al médico profesional,
en este caso al podólogo,
si hay cualquier cosa que vemos que molesta
o que ha aparecido y es nuevo
y no sabemos cómo actuar.
Teresa, gracias por este espacio,
por este pie diabético segunda parte,
cerrado este tema.
A ver el martes que viene,
¿qué tema nos traes?
Por supuesto.
Pues muchas gracias a vosotros.
A ti.
Encantada.
Un abrazo.
Adiós.
Un abrazo.
Hasta luego.
En el túnel del espanto
todo se hace largo
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda,
us informe Carme Clàries.
El Ministeri de Sanitat
ha comunicat 76 nous contagis per coronavirus
les últimes 24 hores
i 25 defuncions
durant els últims 7 dies.
El balanç oficial de morts per la pandèmia
continua clavat
des de pat 2 setmanes
en la mateixa xifra
de 27.136 víctimes mortals.
El govern espanyol alegue
que està a l'espera
de la revisió de dades
durant les pitjors setmanes
de contagis.
Unes dades que reclami
a les comunitats autònomes.
Des que va començar
la crisi sanitària,
a Espanya comptabilitzat
2.444.328 casos positius
de coronavirus.
Més notícies del Darmanyà.
El Parlament aprova
les compareixences
a la Comissió d'Aferts Institucionals
dels expresidents
Artur Mas i José Montilla
perquè donin explicacions.
L'un per la condemna ferma
a Convergència Democràtica
en el cas Palau
i l'altre pel seu fitxatge
a l'Energètica N-Gas.
La Cambra també ha aprovat
la compareixença
de l'exconseller d'Acció Exterior,
Alfred Bosch,
pels suposats casos
d'assetjament sexual
vinculats al seu ex-cap de gabinet.
Parlament, Sara Riera.
Hola, bona tarda.
El Parlament ha rebutjat,
en canvi, la compareixença...
Docs, sembla que hem perdut
aquesta comunicació.
Seguim amb altres informacions.
Un medicament barat
i de fàcil accés
a tot el món
redueix fins a un 35%
la mortalitat
dels pacients més greus
de coronavirus
segons un ampli estudi
de la Universitat d'Oxford
que s'ha fet
entre més d'11.000 pacients
del Regne Unit.
Es tracta de la dexametasona,
un asteroide antiinflamatori
que ja es fa servir
per exemple
contra reaccions
al·lèrgiques fortes
i malalties autoimmunes
com l'artritis reumatoide.
Els autors de l'estudi
subratllen el preu del fàrmac
i el que això signifique
per països amb pocs recursos.
Els resultats
ens van sorprendre.
El cost total
del tractament
al Regne Unit
és d'uns 5 euros.
Això és fantàstic,
especialment en països
amb pocs recursos
on aquest medicament
és encara més barat.
Però no és un fàrmac
perquè se'l prengui la gent a casa.
A la capital xines,
a Pequín,
es tornen a tancar
escoles i universitats
davant del rebrot
de coronavirus.
El govern municipal
considera la situació
extremadament greu.
Els últims dies
s'han detectat
un centenar de nous casos
relacionats amb mercats
de productes frescos.
CLB a 15
a l'ombra de ferits.
Tots lleus
de l'accident
d'un tren a Mataró
al Maresme.
Segons el darrer balanç,
els contusionats
són 14 passatgers
i el maquinista.
El tren
que acaba bé
el seu trajecte
a la capital
del Maresme
ha xocat
amb el topall
de la via morta.
Segons expliquen
fonts a Catalunya Ràdio,
els hem traslladat
4 persones
a l'hospital de Mataró,
4 més
a l'hospital de Badalona
i un parell més
a l'hospital
Germans Triès i Pujol.
La circulació
no s'ha vist alterada
en cap moment.
Ha mort als 83 anys
Eden Pastora,
el líder guerrilla
Nicaragua
ha conegut
com a comandant zero.
Pastora,
que estava ingressat
com a conseqüència
d'un infart,
va ser un dels membres
més destacats
del front sandinista
que va derrocar
als anys 70
el dictador
Anastasio Somoza.
La demanda
per visitar gratuïtament
la Sagrada Família
es dispara
i ja no hi ha entrades
volíem dir
fins al mes de setembre.
El web
que avui mateix
s'havia habilitat
per aconseguir entrades
ha quedat col·lapsat
i ja s'han exaurit
els dos primers mesos
de visites.
La reobertura del temple
prevista pel 4 de juliol
es farà de forma esgraonada.
Els dos primers caps
de setmana de juliol
podem visitar-lo
als serveis essencials
que el treball
aturan el confinament
en la fase
denominada
d'homenatge
en què hi haurà
un màxim
de 12.000 visites
des del 18 de juliol
fins a final d'any
podran anar-hi
totes les persones
empatronades
a Barcelona
amb una previsió
de 125.000
en la fase
Euro-Barcelona.
La tercera fase
dedicada als turistes
encara està
per determinar.
Esports,
Damià Aguilar,
bona tarda.
Bona tarda.
La UEFA ha comunicat
a l'Associació Europea
de Clubs
la proposta
per resoldre
la Champions
i que s'ha d'aprovar demà.
Els 4 partits
de tornada de vuitens pendents
es jugaran
on tocava
Barcelona-Mànxester
Monique i Turí.
La fase final
serà a Lisboa
als quarts
entre el 12 i el 15 d'agost
les semifinals
18 i 19 d'agost
i la final
el 23 d'agost.
Menys d'una hora
perquè comenci
el Tot Gira de Catalunya
a ràdio
amb la transmissió
del Getafe espanyol
a la qual segueix
el partit
de les 9
la TDT
del Barça-Leganés.
De segona
seguirem
el Girona Racing
que comença
a tres quarts
de 10 del vespre
a Alemanya.
Per cert,
el Bayern de Monique
serà campió matemàtic
si guanya avui
al camp
del Werder Bremen.
La Federació Internacional
de Bàsquet
ha suspès definitivament
l'Eurolliga femenina.
Per tant,
no hi haurà final avui
com pretenien inicialment.
L'Uni Girona
espera poder tenir
una plaça
per la pròxima
temporada continental.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit,
les notícies
de Sant Just.
Sis i cinc minuts.
Bona tarda de nou.
La zona de baixes emissions
rondes de Barcelona
va aturar
la posada en marxa
del seu règim sancionador
arran de l'estat d'alarma,
tot just dues setmanes
abans d'iniciar-se.
Des de l'AMB
però es preveu
començar a imposar sancions
a partir del setembre.
Primer,
però,
s'ha de reactivar
la zona de baixes emissions,
una mesura
que es faria efectivar
a partir d'aquest juliol
tenint en compte
que els tràmits
es poden allargar
més d'un mes.
Recordem en aquest sentit
que aquestes restriccions
no permeten
que els automòbils
considerats altament
contaminants
per la DGT
circulin per Barcelona
i les seves rodalies
en horari laboral
de dilluns a divendres
des de les set del matí
i fins a les vuit del vespre.
Una zona
que ja estava delimitada
des del 2017,
tot i que només
s'hi aplicaven restriccions
en cas d'episodi
de contaminació
per diòxid de nitrogen.
A partir de finals de juliol
doncs
reactivarien
les lectures
de càmeres
i l'enviament
de cartes
informatives
posant en marxa
de nou
una campanya
gaire informatiu
i pedagògic.
I ja està disponible
a santjus.cat
la informació
dels casals
i activitats d'estiu
de les entitats
i equipaments municipals.
Hi ha programades
diferents propostes
majoritàriament
per setmanes
com ara
casals infantils
i juvenils
o bé activitats esportives.
Destaquen en aquest sentit
els casals lúdics
per infants
organitzats
per l'ASAFA
de l'Escola Canigó
i Montserrat
i gestionats
des de Pea Terres
que es faran
a l'Escola Montserrat.
Una modalitat
que també està disponible
a l'Escola Montseny,
en aquest cas
gestionats
des de l'associació
Patim Patam,
els quals alhora
tanquen inscripcions
aquest dimecres.
Vistotlenguages
també ofereix
activitats
a la Casa Costa
i el Complex Esportiu
de la Bona Aigua
ho fa
a les seves instal·lacions
tot i que en aquest cas
els casals
tenen un caire
més esportiu.
Una línia similar
a les entitats esportives
del poble
que inclourien
el bàsquet
Sant Jús,
l'hoquei
o els dos equips
de futbol,
entre d'altres.
Totes elles
ofereixen
campos propis.
I ahir a la nit
va tenir lloc
l'entrega
dels Premis
de la Crítica.
Els guardons
que atorguen
l'associació
recomana
que agrupa
gairebé totes i tots
els crítics
de Catalunya.
Entre les persones
guardonades
hi ha dues companyies
amb representació
Sant Justenca,
BBAA Col·lectiu
i les hermanes
Pico Hueso.
L'acte es va dur
a terme
per primera vegada
de forma telemàtica
després d'haver-se
posposat
tenint en compte
que normalment
la gala
s'acostuma a celebrar
pels vols
del Dia Mundial
del Teatre
a finals de març.
D'aquesta manera
en la 22a edició
dels Premis
de la Crítica
Disney Real Love
l'obra elaborada
per BBAA Col·lectiu
amb Sant Justenca,
Clara Aguilantra
i les seves membres
ha estat la guanyadora
en la categoria
de noves tendències.
Una categoria
en la que compatiu
amb dues propostes més
que curiosament
també tenen representació
Sant Justenca.
Per una banda
amb Sweet Talk
número 6
de les Impuxibles,
la companyia
de la germana Espella
i per l'altra
amb l'obra
Excalibur
i altres històries
d'animals morts
de la companyia
Hermanes Pico Hueso.
Fins aquí
les notícies
de les 6
tornem
amb més informació
als Sant Just Notícies
edició vespre
a les 7
fins ara mateix.
A l'escoltes
ràdio d'Espert
sintonitzes
ràdio d'Espert
la ràdio
de Sant Just
98.1
Yes!
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
Relaxa't
amb estils
com el Chill Out,
l'Smood Jazz,
el Funk,
el Soul
o la música electrònica
més sual.
100% música relaxant.
Smooth Jazz Club.
Cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
de 4 a 5 de la tarda.
T'hi esperem.
T'hi esperem.
T'hi esperem.
T'hi esperem.
de 4 a 5 de la tarda.
T'hi esperem.
t'hi c determining.
đen stands
de 1,2 rapping de 1,2 weirdly.
t'hi esperem.
EEX formidable de 1,2
che giriamo l'ambałoco da 3 a 5 de la tarda.
sine
10
see
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
ftets.
Un quart de set de la tarda, seguim en directe des de ràdio desver, un moment ara per
parlar, com us havia també anticipat i anunciat, en aquest sumari que us fem, mi
al principi del programa que tenim el Joel Regram al telèfon.
Joel Regram, o més persones.
Joel, bona tarda.
Bona tarda, mi meia.
Com esteu a la fase.
Bé, mira, igual que la setmana passada, de fet, aquí, grans canvis.
En pluges, no?
En pluges.
Jo sóc fan de les pluges...
Jo t'ho heig dit, fase 2 volia dir aigua.
I la 1, també, crec.
crec, eh? La fase 1 vam entrar també...
Ah, clar, vosaltres sí, nosaltres no, la 1 va ser
molt maca. Va ser molt xula, la 1.
Perquè no hi va haver cap mena de pluja
i era quan van obrir les terrasses
i si s'hagués aguantat
era xulíssim, ja t'ho dic ara.
Clar, amb que tenim una setmana de desfas, eh?
Diguéssim. Sí, sí, sí, i ara explicarem
que aviat deixarem de tenir-la.
Sí, a veure què passa, però tu què tal
a la fase 3?
Tampoc et sabria dir, perquè ahir va ser el primer dia
de la fase 3 i avui plou,
per tant... Benvinguda, benvinguda.
a la fase, molt bé.
Tampoc et podria dir. Sí que és veritat
que, per exemple, a nivell comercial,
a nivell de comerços,
sí que es nota a la fase 3, és a dir,
la immensa majoria dels comerços estan
oberts. Té de dir que
aquí els bars nocturns
i les discoteques han explicat com serà
l'obertura i t'he de dir
que és com a mínim curiosa
perquè, per exemple, la discoteca
típica de la comarca d'Osona
de l'estiu ha anunciat
que on és la pista de ball
hi haurà taules.
Per tant, com a mínim
serà una mica estrany, no?,
veure una pista de ball
amb taules.
Perquè la gent no podrà ballar, eh?
Tenim entès?
Bé, ells diuen que sí que podràs
i que si no vols, no,
però que hi haurà
aquesta separació.
Llavors, clar,
és una miqueta
curiós,
perquè, clar, al final,
quan tots pensem
en una pista de ball,
en una discoteca,
tots ens ve al cap,
doncs, no?,
les festes de l'estiu
i ara, aquest any,
doncs s'hauran de fer
d'aquesta manera
una mica estranya.
Bé, mira,
l'altre dia,
parlant amb gent d'aquí,
tots deien
tot sigui perquè
no ho haguem de fer un cop
i mai més, no?
Doncs,
si fos aquest any
sacrificar-nos
i no haver-ho de tornar
a viure mai més,
em sembla que hi firmem
la immensa majoria.
Però la fase 3,
jo t'he de dir
que on més la noto
és en els comerços,
fora del que seria
la restauració,
els bars,
que n'hem parlat molt sovint,
que, per cert,
hem recuperat la barra.
Vosaltres
heu recuperat la barra.
Sí, sí, sí,
hem recuperat la barra.
Però, més enllà d'això,
el fet que
la immensa majoria
de botigues
ja obrin pràcticament
amb la totalitat
de la seva superfície,
que la gran majoria
ja estiguen obertes,
això sí que dona ja
una certa sensació
de normalitat
en el dia a dia, no?
Pots anar pel poble
o pots anar
per altres llocs
i ja veus
que tot està en marxa.
I tenim en marxa
també una altra cosa
que és aquesta fase...
A veure, com es diria?
Dos i mig,
tres i un quart,
dos setenta-cinq...
És tres, eh?
O sigui, si aquest dijous
és tres.
Si s'acaba decidint,
de fet,
si l'Estat ho decideix,
seria la tres, eh?
Però la tres
amb tot el que comporta la tres
o una miqueta menys?
Sí, sí, amb tot.
Amb tot.
No, no, amb tot.
Amb tot.
El tema està en que
les dades de l'àrea metropolitana
de Barcelona
i de la ciutat de Barcelona
eren molt positives,
les més positives.
l'índex de contagi
de la regió metropolitana
era el més baix
de tot Catalunya.
És evident
que té més perill
que enlloc
perquè és un T.A.M.G.
Però les dades
eren les que eren
i et deien
que on hi havia
un índex inferior
de contagis
era aquí.
Lleida, per exemple,
el tenia molt més alt.
I al final la Generalitat
el que ha fet
és demanar
al Ministeri de Sanitat
el pas de Barcelona,
regió metropolitana
i Lleida
a la fase 3
dijous.
El que voldria dir
que si s'aprova
per part del ministre
Salvador Illa
i també, evidentment,
ho sortiria a anunciar
el doctor Fernando Simón,
Lleida,
Barcelona,
l'àrea metropolitana
passarien
a entrar
a la fase 3
amb tot Catalunya.
tindríem a tot Catalunya
a la mateixa fase,
dijous.
Per primera vegada
des que es va iniciar
la desexcavada,
si s'aprova
tindries a Catalunya
sencera
a la fase 3.
Què vol dir això?
Vol dir que la mobilitat
pel territori,
pel principal,
estaria permesa.
Recordes que divendres
et vaig dir
no han dit
com serà la mobilitat,
si per tot a Catalunya
o per províncies.
Això era divendres.
Quan va sortir publicat
ho vam poder veure
i les permetia
la comunitat
en les regions
sanitàries
que estaven
a la mateixa fase
i havia de ser de 3.
Què volia dir?
Que una persona de Girona
es podia moure
fins a l'Ebre.
Travessant sempre
fases 3.
És a dir,
no podies travessar
la regió metropolitana.
Has de fer
tot un recorregut,
no?
Per exemple,
per mi,
que estic a Rodater,
és més senzill
per dir-ho així.
Perquè per anar a Tarragona
ho pots fer
baixant per Igualada,
que tot això
és fase 3,
i per anar a Girona
també ho podies fer
per la C25.
Per nosaltres
serà molt més fàcil.
Però sí que és veritat
que a partir de dijous
es permetria la mobilitat
per tot el territori,
per tot aquest alumne.
veurem si l'Estat no imposa
algun altre impuls
de restricció,
que ho podria fer.
Per això sempre
explico les coses
teòricament
com s'han proposat
i després
s'han de veure
com es publica,
quina redacció té,
perquè no sempre
el que hem explicat aquí
és el que s'acaba aprovant.
Això ja ens ho sabem.
Clar,
si això passés,
estem també
a l'espera
que això es confirmi
o no,
o seguim igual
i que no sigui
fins al proper dilluns
que entrem
ja definitivament
a la fase 3,
si això es complís,
aquest cap de setmana
hi hauria bastanta gent,
jo crec que ja marxaria
aquestes segones residències
que tenen
a Costa Brava,
a Costa Daurada
o a Pivineu.
i seria perfectament legal
que es moguessin
d'aquesta manera
però evidentment
el que hem explicat aquí
hi hauria una sèrie
de restriccions
com seria
l'ús de la mascareta
en espais tancats
i amb més gent
o bé en espais públics
on no sigui possible
mantenir la distància
d'asseguretat
entre les persones.
Això és obligatori
fins que existeixi
una vacuna
o fins que almenys
el Ministeri de Sanitat
digui el contrari.
Per tant,
això es manté.
Una altra qüestió,
tema platges.
Cada ajuntament
pren les mesures
que considera més oportunes.
Què vol dir?
que l'Ajuntament de Barcelona
aquesta setmana passada
va tancar algunes platges
quan va veure
que l'accés
era superior
al que tocaria
i això també
és perfectament legal.
Es recomana
mirar sobretot
la web
de cada ajuntament
on vulguem anar
per veure
quina regulació té
sobretot
del que seria
l'espai de les platges.
En alguns
es fan reservar abans
que és una cosa
que no es veu mai.
Un moment,
com realment
un ajuntament
pot arribar a limitar
i reservar
un espai a la platja?
De quina manera
es fan?
Ho sabem?
Sí senyora, es fan.
És a dir, tu
per una aplicació del mòbil
reserves
a les 10
una tovallola
que no sé com es diria
un espai
per ficar la tovallola
i la sombrilla
Té un home també això.
Segurament
i això
hi ha ajuntaments
que ho estan fent
altres
que l'únic que fan
és limitar l'aforament
i tancar la platja
en el cas
en què
superi
un aforament.
S'estan prenent mesures
per evitar
això
que serien
les aglomeracions.
Recordem que
per Sant Joan
ja són molts
els ajuntaments
que tanquen
la platja al públic.
vol dir que ningú
podrà anar a la platja
a celebrar la barbena
com tradicionalment
s'ha fet
en els llocs de platja
per al costat del mar
amb els platars
amb la coca típica
de Sant Joan.
Doncs aquest any
haurem d'innovar una mica
i trobar
un Sant Jordi diferent.
Recorda que estem fent
una sèrie de suposicions
que passarien dijous
sempre i quan
s'autorits.
Què vull dir amb això?
Vull dir que
avui haurà d'haver
un arrel de premsa
del doctor Fernando Simón
i dirà
Barcelona i Lleida
pues passen al final
a la fase 3
este jueves, no?
Seria així?
Ara sí.
Ara sí que ens hem enterat
amb aquest to
i aquesta persona
que ha entrat.
Sé que volies
que ho fes.
Home, home,
estava frisant.
No he apretat
però com bé he dit
al principi
bona tarda Joel
i més persones
també ho he dit.
Buenas tardes
aquí a la fase 2,
¿verdad?
Fase 2
todo bien
por aquí, eh?
Perfecto.
Noticias de poder
passar a la fase 3
o no.
De momento no.
Ens alegrem.
Compte perquè el passe
a la fase 3
comportarà una altra cosa
que no hem dit aquí
i que també
és molt interessant
i és la caiguda
de l'estat d'alarma
a tot Catalunya.
Què vol dir?
L'estat d'alarma
tu saps que és estatal
que el va aprovar
el govern
que després el va convalidar
al Congrés dels Diputats
i que el van anar prorrogant.
Cau dissabte a la nit
tècnicament.
Dissabte a la nit?
És a dir,
la nit de dissabte
és diumenge,
és quan cauria.
Què passa?
El propi decret
que l'aprovava
el que el mantenia
aquest últim millor dit
deia
que quan tota una regió
com per exemple
el cas de Galícia
entra a la fase 3
cau l'estat d'alarma
en aquell territori.
Què vol dir?
Que si Catalunya
entra tots dijous
a la fase 3
cau l'estat d'alarma
a tot Catalunya.
Ara mateix
està vigent
perquè encara que tingui regions
en fase 3
no hi són totes.
Si finalment
el Ministeri
dona llum verda
a la fase 3
de tot Catalunya
sí que cauria
per dir-ho així
l'estat d'alarma.
Què me'n dius?
La Generalitat
recuperaria
totes les seves competències
que això també és una cosa
que s'està reclamant molt
des del govern català
del retorn
de totes les competències.
Però això els passaria
a totes les comunitats?
No,
a les que entrin
a la fase 3.
És a dir,
passaria
diumenge a tots,
diumenge a tothom,
però abans
només passa
en aquelles comunitats
on totes les seves regions
entren a la fase 3
i per això
poso l'exemple
de Galícia
on ja no hi és.
L'estat d'alarma
allà ja no opera
perquè totes les regions
gallegues
han entrat
a la fase 3
i aquesta setmana
ells,
per dir-ho així,
no tenen l'estat d'alarma
i recuperen les competències.
Les illes
també estan en fase 3.
Allà tampoc opera.
Si bé és veritat
que el govern espanyol
ha hagut d'aprovar
una sèrie de mesures
com, per exemple,
ja en parlarem,
la caiguda
de les restriccions
a les fronteres.
Tots hem llegit
que un grup
de turistes alemants
ja ha desembarcat
a les Illes Balears.
Ja els tenim aquí,
sí senyor.
Nosaltres no tenim
aquesta mobilitat
ni tan sols
el territori
colindant,
no?
L'Illitrofe,
però...
No, vosaltres no.
Però com que la mobilitat
internacional
depèn del ministeri,
aquí sí que va haver de ser
el govern espanyol
qui digués
obro la frontera
perquè puguin entrar.
Compte amb aquesta dada
perquè puguin entrar.
Què vol dir?
Que les persones
mallorquines,
menorquines,
ibisenques
o de Formentera
que vulguin sortir,
per dir-ho així,
per anar a Alemanya,
que seria recíproc,
no poden
perquè la restricció
continua fins al dia 21.
Això és molt curiós
perquè pots rebre turistes
però tu no pots marxar.
És una miqueta...
Sé que és difícil
d'entendre-ho
però és molt curiós
i és així.
I a més a més
que et poden venir
persones de Düsseldorf,
de Múnich,
de Frankfurt o de Berlín
però no de Barcelona
o de Mahó.
Curiós, eh?
Doncs això seria així.
Deixa'm dir-te
a les fronteres
que la restricció
per la qual
les fronteres
de l'estat espanyol
es mantenen tancades
també caurà.
Cau el 21 de juny,
una setmana abans del previst.
Al final,
el govern decideix
que es pot obrir.
Aquests moviments
d'avançar i moure
dates,
tenen algun tipus
d'explicació
que la ciutadania
pugui arribar a entendre
o és simplement
gestions estratègiques
o polítiques,
simplement?
En té dues,
en té dues.
Cadascú que compri
la que vulgui.
La primera és que
l'evolució de la pandèmia
ha estat molt més positiva
del que s'esperava.
Aquesta seria la sanitària
i a més a més
l'optimista.
L'altra és que hi ha
uns certs moviments
geopolítics
perquè si mires el mapa
de la zona euro,
a dia d'avui,
avui,
que avui som,
em sembla,
14 o 15,
no,
perdona,
som 16.
Ho veu,
un dia de dia.
Som el 16 de juny.
Avui,
dia 16,
l'únic estat
que manté tancades
les seves fronteres
és l'estat espanyol.
La resta d'estats
tenen obertes parcialment
o totalment obertes
les seves fronteres.
Què vol dir?
Que tampoc era molt lògic
que l'estat espanyol
les mantingués tancades
si, en canvi,
França i Portugal
les tenien ja obertes
o obertes parcialment
i, a més a més,
des de la zona euro
s'estava apretant
perquè permetés
el flux de persones
i fixa't-hi
que moltes vegades
s'havia dit
que l'estat espanyol
no podia aprovar
el que va aprovar
de la quarantena
forçosa
a les persones
que vinguin de fora.
Una altra norma
que han hagut de carregar-se
per poder obrir
la frontera
de les Illes Balears.
Allà els turistes
no han de fer
14 dies de quarantena.
Però només allà,
a Catalunya,
per exemple,
sí hi ha aquesta norma
que cauria
el dia 21.
Ah, d'acord.
O sigui, a partir del 21
si hi ha algun turista
que ve no hauria de fer...
Sí, perquè abans,
durant l'obertura
de fronteres,
exacte,
l'avançar una setmana
a l'obertura de fronteres
també cau
una setmana abans
això.
I em diràs
que bé,
cauen totes les fronteres
del dia 21.
És mentira,
no cauen totes.
N'hi ha una
que no cau.
N'hi ha una
que es mantindrà tancada
fins al 30 de juny.
No.
Portugal.
En Portugal.
Portugal.
Recordem que les fronteres
de les que estem parlant
és de l'espai Schengen
que, per tant,
és l'espai europeu.
No estem parlant
de les marroquines
amb Ceuta i Malilla.
Aquestes no són espais Schengen.
Schengen és un tractat
de la Unió Europea
en el qual es garanteix
la mobilitat
de totes les persones
que formen part de la Unió
i també de les mercaderies.
La lliure mobilitat.
Això, moltes vegades,
quan sentiu
espai Schengen,
doncs Schengen
és on es va firmar el tractat
i aquest tractat
és el de la lliure circulació.
Doncs,
aquestes fronteres
quedaran obertes
totes excepte la de Portugal.
I em diràs
i Portugal com ho té?
Doncs obert.
Però Portugal
només té una frontera
que és amb l'estat espanyol.
Què vull dir amb això?
Si l'estat espanyol
la té tancada
que tu la obris
no és que sigui
un gran avenç
perquè l'altre cantor
continua tancat.
Per tant,
curiosament,
fins en Portugal
que ha tingut
una gestió
de la pandèmia
molt millor
i que ha controlat
molt bé
el coronavirus,
doncs no obriran
la frontera
fins al 30 de juny
i l'1,
per tant,
el dia 1 de juliol,
la circulació en Portugal
serà igualment de lliure
com seria
amb l'estat frances
a partir del dia 22 de juny.
És a dir,
Portugal ha retratat
una setmana.
Es manté la data
que inicialment
s'havia previst.
Aquest seria una miqueta
l'amalgama
de normes
que s'han mogut
per aquesta última setmana
d'estat d'alarma,
el més llarg
de la democràcia espanyola.
Ja vam explicar
quin va ser
l'última vegada,
la dels controladors aèris,
que evidentment
va tenir una durada
molt més curta.
No es va haver de prorrogar mai.
Clar,
i no va repercutir
a la vida ciutadana.
No com ara.
És a dir,
sí que va repercutir
una nit,
una única nit,
però perquè hi va haver
tot el que va passar
amb els controladors,
que no podien
enlairar-se vols,
i també el tancament
de l'espai aèric.
Però allò va durar
a les hores que va durar,
es va militaritzar
la feina dels controladors,
van passar a dependre
del Ministeri,
en aquest cas,
de defensa,
i l'estat d'alarma
va durar el que va durar.
Però mai
es va haver de prorrogar.
La primera vegada
que es prorrogava
era ara,
i de fet
s'ha prorrogat
diverses vegades.
La història
et dirà algun dia
que,
sempre diuen,
que la història
torna a repetir
i torna a superar-se.
Bé,
confiem que les generacions futures
no vegin una superació
de tant de temps
com hem tingut.
L'altre dia
vaig fer una miqueta
de búsqueda
de les festes,
per dir-ho així,
que s'estan suspenent,
i vaig posar
especialment
a la Petum.
Ah,
festes locals,
per exemple,
a la Petum de Berga,
que va ser,
hauria d'haver estat
la setmana passada,
que era Corpus,
no va passar,
doncs,
l'última vegada
que la Petum de Berga
es va haver de suspendre
van ser als anys 37
i 38
per la Guerra Civil Espanyola.
No s'havia suspès abans.
Què vol dir?
Que una pandèmia
havia acabat
amb la Petum
80 anys després.
També,
si agafes una altra
festa d'aquestes populars,
vaig buscar-ne una altra
per poder-la explicar
que fos molt diferent
a Berga.
Vaig agafar el Sant Fermín
des de Pamplona.
Doncs,
en aquest cas,
a Sant Fermín
sí que havien tingut
algunes altres interrupcions,
evidentment,
és una festa
molt, molt antiga,
però sí que ens centrem
des del 1900
i evidentment
l'any 37
i el 38
que també paren
per la Guerra Civil
i llavors,
per pandèmies,
mai.
Ni per la festa,
ni per res,
no havien parat,
mai.
Per pandèmies
és la primera vegada.
El que sí que havien tingut
a Sant Fermín
era parades parcials
per moments molt puntuals.
Et fos només
un únic exemple,
l'any 97
per l'assassinat
del senyor Blanco,
del regidor
Miguel Ángel Blanco
que va matar
l'Eta,
sí que es va fer
una aturada,
no sé si,
un dia o de dos,
dels Sant Fermín.
Però no es va aturar,
no es va suspendre
com ha passat ara.
En canvi,
és això.
La Petum,
per exemple,
doncs sé que
als barcadans
els va doldre l'ànima.
A nosaltres també,
si mai no heu estat
de la Petum,
espero que aviat
hi puguem tornar,
és una de les festes
més xules que té aquest país
i aquest any
també va ser molt greu
que no es pogués celebrar.
S'entenen els motius,
tots compartim els motius,
però quan arriba el dia
i no es fa,
no et pot no saber greu.
Però bé,
l'any que ve
hi hem de tornar,
pensem-ho així.
Clar que sí,
tot positiu al final.
T'anava a dir,
Sant Fermín
per un costat
té de ser
a part positiva,
no?
Així no,
segurament hi haurà
moltes persones
que evitaran
tenir un record,
amb poques ganes
de mencionar,
però la manada,
no?
I també per la part
dels toros,
parlo totalment
de forma personal,
no?
Però podríem dir
que tenen...
Sí, de fet,
Lluís Hamilton,
el pilot de Fórmula 1,
va pensar que és el mateix
que tu,
aquesta setmana,
el pilot de Fórmula 1.
Va sorprendre molta gent,
eh?
Va sorprendre moltíssim
i de fet,
vaig llegir aquesta setmana
que un torero
li havia contestat
que primer aprengui
i després parli.
Va ser el senyor
Cayetaro Rivera
que li va contestar això
i dic,
bé,
doncs,
cadascú deu tenir
la seva opinió.
Jo,
amb el tema
teuromàquia,
considero que
quan es va fer un pas
al Parlament
per prohibir-la,
es va fer ben fet.
Les societats,
al final,
hem de pensar
que són una cosa mòbil
i que evoluciona
i que el que pensaven
els nostres avis
no és el que pensem nosaltres.
Per això tenim un Parlament
que va regulant les normes
a mesura que van avançant.
Per exemple,
aquesta setmana,
el Departament
de Tecnologies Digitals,
de Polítiques Digitals,
doncs,
estava fent un projecte
molt més ambiciós
de posar fibra òptica.
Fa 50 anys
ningú se li ha acudit
perquè això no existia.
Tot evoluciona,
la vida avança
i les societats evolucionen.
La teuromàquia,
estic segur que fa uns anys,
molts anys,
doncs,
devia ser el que era
en aquella època,
no?,
el que es considerava la cultura,
però en dia d'avui
la societat considera que no
i crec
que hem de tenir
tot el dret a dir-ho
i fins i tot
a regular
o a legislar
si volem o no
volem els toros.
És que el més just
i democràtic
seria això.
si no els nostres polítics
no saben
en aquest cas
perdó del Congrés Espanyol
perquè el català
ja es va pronunciar.
Si ells,
doncs,
tenen dubtes
que ho sotmetin
a referèndum
que per això estan.
Escolta, Joel,
ens queden alguns temes
que estàs repassant ara
però no ens queda temps.
Gran problema.
No passa res
perquè tenim dues seccions.
Exacte.
Els divendres
seguirem parlant
d'altres temes.
Ens n'han quedat
en el tinter.
Puc fer espòiure
de cara a divendres?
Vinga, va,
te n'anava a fer jo
però finc-ho tu.
Vendres
hem de fer pressió
a la Mireia
perquè ens deixi espai,
força espai
perquè tenim
diversos temes.
Tenim la CIA
que ha desclassificat
arxius
en els quals
imputen al PSOE
la responsabilitat
en la creació
dels GAL.
Tenim també
una possible operació
d'estat
contra Carles Puigdemont
que ha desvetllat
el seu advocat
Gonzalo Boye
per detenir-lo
a la frontera francesa
i llavors
també tenim
tot el que està passant
amb la corona
amb el rei Joan Carles I
la possible
o no possible
comissió d'investigació
del Congrés dels Diputats.
Mira si tenim coses, eh?
Va, doncs els guardem
per divendres
que de divendres
no passa
que els comentem
també perquè a l'actualitat
no ens espera, eh?
O la tractem
quan toca
o ja s'ha esfumat
com la informació
de les fases.
Joel, una tarda més.
Gràcies per portar-nos
tota aquesta informació.
A tu i al teu company
aquest
que no ens ha dit
adeu al final, eh?
A vosaltres
i que vayan muy bien
el pase
a la fase 3
si es que finalmente
cruzan la passarela, eh?
Gràcies, Joel.
Una abraçada molt forta.
Que vagi molt bé
una abraçada.
Ara escoltes
Ràdio Despert
Sintonitzes
Ràdio Despert
La Ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio Despert
Ràdio Despert
Ràdio Despert
Ràdio Despert
Ràdio Despert
Ràdio Despert
Ràdio Despert
Ràdio Despert
Ràdio Despert
Ràdio Despert
Ràdio Despert
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Últims 20 minuts d'aquest programa.
Toca ara canviar de tema, bastant radicalment.
No parlem de fases, tot i que potser sé que té una mica de relació,
però no, parlem ara d'infants, per això parlem amb l'Edu Martínez,
que el tenim al telèfon.
Edu, bona tarda.
Hola, bona tarda a tothom.
Bona tarda.
Estem prou bé, dic, no parlem de fases, però crec que alguna relació sí que tindrem la temàtica d'avui, eh?
Sí, fases sí que és important, sí que és de relació i tant.
Sí, oi?
Sí, sí, sí, perquè encara...
Digues, digues.
No, perquè avui quan el comentàvem, fèiem el guió del programa,
pensàvem...
Quan el parlàvem dèiem, home, estan tots els bars oberts
i hi ha una cosa molt important per a l'infant, que no s'obre, no seguim sense obrir-ho.
I és una cosa que jo encara no acabo d'entendre del tot,
perquè no s'obren els parcs i jardins,
que per cert, no sé si has vist que hi ha una polèmica a les xarxes per obrir-ho,
o sigui, per poder ja obrir parcs,
perquè pares i persones que tenen infants al seu càrrec
estem ja desesperats de buscar llocs
perquè els nostres fills i filles puguin trotar tranquil·lament.
Són els grans oblidats, els nens, els infants d'aquesta crisi, podríem dir, sanitària?
Jo crec que...
Bé, grans o...
No els grans oblidats, no.
Els grans oblidats jo crec que han sigut la gent que ha treballat amb el Covid, diguem-ne.
Per mi els grans oblidats, la gent de les...
No? Tu sores millor que jo.
Sí, una.
Mira com requereixen atenció.
Tinc xutxes, tinc xutxes per aquí.
Ah, un suborn.
Grans oblidats potser no seria la paraula, òbviament, però que no s'ha de...
No, però sí que és veritat que no s'ha de tingut gaire en compte en general.
Veiem també una mica com està evolucionant tot,
que ara encara no hem obert escoles, no hem obert parcs i jardins,
tot i que jo soc una mica reticent, però sí que és veritat que ja necessitem tots plegats que els nens puguin relacionar-se.
Mira, ara mateix vinc del meu... del part, de la plaça Maragall, que m'ha anat a fer una gestió allà,
i hem aprofitat un momentet que hi havia una amiga, una amistat, amb els fills,
i el meu fill ara mateix no ha volgut relacionar, no s'ha volgut relacionar.
No?
Perquè sí que és veritat que després de tot aquest...
jo crec que l'algebra ha passat a força els nens, a altres no, eh?
Però jo crec que una de les coses que s'ha de tractar, diguem, de mirar tots els docents,
educadors, persones que estem amb nens, és com retornem a la sociabilització.
Perquè sí que és veritat que, clar, s'ha de tenir en compte molts factors, no?
Vull dir, la gent que té malalts a casa o que té gent amb probabilitat de risc a casa,
doncs s'ha de procurar molt, no?
Vull dir, nosaltres, per exemple, a casa tenim una àvia que, bueno, amb risc, diguem-ne,
i hem d'anar molt de compte que els meus fills no li transmetin a la seva àvia
tot el que seria el Covid, i com aquests uns quants, no?
I a ells els costa molt entendre, bueno, doncs això, no?
El no tocar-se o...
No el no tocar-se, sinó el...
No pots jugar al parc.
A l'entremig, no?
Perquè, clar, vull dir, o passen de tocar-se i de jugar i estar molt a prop,
o això, no?
L'altre vessant, que també et pot passar, que també ho pots tenir a casa,
que és una cosa que jo crec que tots els pares hem de tenir en compte,
que els vostres, els seus fills, poden arribar a no voler jugar com jugaven abans, no?
I han canviat una mica els hàbits o les maneres de comportar-se amb altres nens i nenes.
Clar, clar, sí, i això segur que ens passa perquè, bueno,
perquè no deixa de ser que hem tingut un procés de dol, no?
I això, que ho parlis amb qualsevol educador o amb qualsevol persona que treballa amb infants,
els nens van passar, han tingut una catarsis, no?
De dos mesos, tres mesos,
i ara els hi tornem a demanar que, bueno, doncs...
Doncs ara pots sociabilitzar, però no com ho fèiem abans,
tenint en compte certs...
Clar, que això per a un infant és molt complicat d'entendre.
M'explico? No?
Clar, i com li enfoques, o en el teu cas, en concret, com ho enfoqueu?
O de quina manera els expliqueu aquesta nova situació?
Clar, jo el que seria partidari de recomanar als nens és que,
i a les persones que estiguin amb els nens,
és que s'ho prenguin amb tota la tranquil·litat
i donant l'espai que es necessiti per poder-ho gestionar, no?
Vull dir, ara quan tornes al parc,
doncs...
Bé, jo sempre parlo en l'àmbit estrictament de seguretat, eh?
Vull dir, que hi haurà nens que no els hi passarà
i que directament començarà a jugar amb els altres infants
i, mira, cap problema perquè ja està.
Però si tens aquesta reacció dels teus infants,
doncs, bueno, donar aquest espai perquè ells puguin gestionar-ho
i vegin que, bueno, que a poc a poc no va passant res,
que si em puc apropar, però depenent de quin moment
o amb quines persones no puc apropar-me tant...
tot això és una cosa que hem de saber parlar-ho, no?,
i de gestionar-ho.
No sé si...
No sé com ho veus, tu.
No sé si tens algun dubte, perdona.
Bé, dubte.
Abans estàs parlant de parcs, també,
i ara m'ha quedat una mica pendent la pregunta,
perquè aquí a Sant Jús hi ha diferents parcs
que tot i està precintats,
tot i tenir alguna balla d'aquestes de l'Ajuntament o de...
Sí, de l'Ajuntament, en definitiva, veus molta gent jugant.
No sé si tu ho hauràs vist, també.
Gent jugant a bàsquet, gent jugant a patins...
Sí, sí, sí, sí.
O jugant a futbol, o inclús s'has tirat de la gesta a fer un pícnic.
Però això ja és com responsabilitat de cadascú, no?
Clar, no sé si t'has trobat en una situació
que has passat aviat amb els teus fills,
ho han vist i t'han dit perquè jo no puc fer-ho,
i ells sí, no sé si t'has trobat, tampoc.
Sí, clar, a mi ells els hi sorprèn, no?
Sí que m'he passat, sí, amb el petit, precisament...
Mira, ara que ho dius, és un tema interessant,
perquè ells sí que, clar, quan tu els ilimites, no?
La seva manera de fer, la seva manera d'actuar,
de banda, doncs no, ara mateix és el tema de l'epidèmia,
clar, després veuen altres nens que van al carrer
o que no porten mascareta o que...
i aleshores et pregunten, escolta,
i com és que ell sí i jo no?
Bé, això és un altre cop donar una mica de sentit d'entorn, no?
I dir, doncs mira, nosaltres no ho fem per X raons, no?
Doncs pot ser per l'àdia, pot ser per la iaia,
pot ser per la mateixa mare, no?
Ara m'he trobat amb una persona que està aprenyada.
Vull dir, doncs, carinyo, ves una mica amb compte,
perquè pot passar això, i explicar als dins nens
tot aquest... totes aquestes repercussions.
No... no... no profundir, eh?
No cal... no cal arribar al...
Doncs mira, pot passar que tingui una pneumònia
i vagin d'ingressar, o vagin d'ingressar l'àvia,
o fins i tot es pugui arribar a morir,
però sí que tractar-ho amb una mica de cura,
bueno, doncs...
Mira, pot passar que l'àvia o la persona que sigui
estigui malalta, no?
Sense...
Sense... això sempre és important
culpabilitzar-los amb ells, no?
Perquè això sí que podem arribar a tenir un punt de...
Bueno, que per culpa meva
els meus iais es poden posar malalts.
Clar.
Tenim en compte, no és això, carinyo.
És una mica...
Doncs no, el treballar de dir, bueno,
tinguem una mica de cura
i tinguem una mica d'això
per no haver de patir després, no?
I explicar-los aquest no haver de patir després
sense ser culpa teva,
sinó que pot passar en moltes maneres,
però hem de tenir tots una mica de cura, no?
Des dels pares i els tutors
fins als nens jugant al parc
o jugant a això, fent un pícnic o...
Vull dir que no està malament
juntar-se amb gent
perquè els nanos necessiten s'obstabilitzar.
Però, clar,
s'ha anat molt de compte
a l'hora de...
d'explicar-los bé
totes les mesures
que ells han de tenir
per unes possibles conseqüències
que puguin haver-hi.
Òbviament.
Clar, diguéssim,
no l'excusa,
sinó el motiu pel qual
es tanquen aquests jocs infantils,
aquests equipaments públics,
és que no es pot mantenir
la distància dels metres
perquè, bueno,
a banda del fet de tocar
tots aquests elements, no?
El nen toca
i la mà
la mà s'emba a l'ull, no?
No, i l'escola
i l'escola
és un àmbit
i ara quan entrem a les escoles
i ara que hem huert
aquestes setmanes,
doncs, bueno,
les professors d'infantil,
els professionals d'infantil
han...
Bueno, doncs,
sí que estan més al cas, no?
De quin material s'utilitza,
de desinfectar després
d'aquests materials,
de tothom està molt més al cas
de poder treure
aquest focus, no?
Però, clar,
un parc que no té control ningú
i haurien d'estar els pares darrere,
bueno, doncs,
on està el meu fill
i què ha tocat?
Doncs ara desinfecto,
no sé què,
que no ho fan ningú
perquè no es fa,
perquè també és una mica absurd
demanar-ho,
doncs,
llavors, esclar,
això es precinta
i ja aquí
és el que et dic,
la responsabilitat de cadascú
de dir, bueno,
doncs,
ho mantinc o no ho mantinc, no?
Vull dir,
jo tinc...
Jo sempre ho deia,
en aquesta epidèmia
jo vaig tenir unes balles
aquí davant de casa
que no podia creuar la gent
i això era...
Vamos,
era la Rambla.
La Rambla, sí.
Això recordo que va ser molt
a l'inici
de tot aquest funcionament,
no?
Sí,
es diuen que hi ha
un mur
que no podia passar,
no sé què,
i la gent,
bueno,
això també és el mateix,
amb els infants
passa el mateix,
l'única diferència
és que la responsabilitat
és teva
davant de la seva,
diguem.
Ells no són els responsables
directes
de si s'apropen
o no s'apropen.
Bueno,
i que l'exemple
som nosaltres,
és en definitiva,
si et veuen a tu,
fènix,
i després li dius
no ho facis,
et dirà,
bueno,
i què passa aquí?
El que passa aquí
m'ho has d'explicar
i després em diran,
segurament,
al final sempre,
jo sempre ho dic,
els nens ens posen
un mirall davant la cara
i ens diuen,
aviam,
jo estic fent això
perquè tu ho fas
i ho deixes de fer
i ho has de saber
explicar.
Escolta,
una pregunta,
canviant una mica de tema,
tema estiu
o casals d'estiu?
No tant estiu,
sinó casals d'estiu?
Sí,
que,
que,
bueno,
això ho podríem parlar
segurament la setmana vinent,
però,
però,
però,
jo crec que sí.
Però ho veiem positiu,
no?
Entenc?
Sí,
jo crec que sí.
Inclús necessari.
Tot el que hem parlat ara,
no?
Els nens necessiten socialitzar,
tenen aquesta necessitat
de trobar-se,
no?,
amb els amics,
amb els companys,
amb els coneguts,
de poder disfrutar una mica
ja de l'aire lliure,
i de tot l'espai
que ens donen
aquestes activitats
de lliure,
que aquí,
Sant Jus,
per exemple,
tenim unes quantes,
dins del control
d'uns professionals
que saben
que han de fer,
doncs això,
unes desinfeccions,
uns mantenir uns espais,
serà molt diferent,
perquè sí que és veritat
que jo vaig sentir,
per exemple,
el responsable,
no sé si era el responsable
de lliure
de tota Catalunya,
de les cases de lliure,
alguna cosa així,
que deia,
bueno,
és que les activitats
a l'aire lliure
són molt difícils
de controlar les criatures,
que no se'n vagin a tocar,
no?,
un mateix arbre
o alguna cosa així,
però igualment,
jo crec que s'està pensant
més o menys bé,
això sí que,
jo crec que li han donat
més d'una volta
a tot,
bueno,
la quantitat
la quantitat
de nens i nenes
que poden estar
en el mateix espai,
la quantitat
d'activitats,
bueno,
tenir-ho focalitzat
una mica,
que això sempre va bé,
això ja entra
dins d'un àmbit
professional,
no?
No és la mateixa
un parc
que anar als casals
que hi hagi
això,
professionals darrere,
que saben,
estan informats,
tots els docents
hem hagut de passar
un curs
de la Covid
i de com desinfectar
i com estar tots
més o menys preparats,
perquè això
segur que és obligatori
a tots els casals
que els hi haurà fet fer.
En el teu cas,
hi aniran els casals?
En el meu cas,
no,
perquè
els seus dos docents,
la meva dona,
de seguida agafa vacances,
jo sí que trigo
una mica més
i aprofitem
que també tenim
família
amb jardins macos
i tirarem
de jardins
i piscina.
Sí,
la veritat és que
tenim un gos,
mira,
això és una altra cosa
que podem parlar
un altre dia,
mascotes amb nens.
Tenim nova mascota?
Mascotes,
nova mascota,
el xip,
m'està posant l'hort
que tenia un hort
i ja no existeix.
Ara ja no existeix l'hort.
Va,
doncs,
em sembla
el caixó del cava.
Em sembla
bon tema
parlar de nens
i nenes
petits
i relació amb animals,
perquè també
l'educació
va per aquí,
no?
Sí,
sí que els hi va bé,
sí,
ara.
I com educar un gos,
que això m'ho podria explicar algú,
perquè això sí que em costa més.
Des d'aquí fem una...
Em costa més
educar un gos
que un nen.
fem una crida...
Home,
allò,
generament diferent.
Fem una crida
si hi ha algú
que et pot donar un cop de mà,
no sé si hi haurà
algun veterinari
o professional.
Bueno,
sí,
sí,
jo conec un professional,
que és el Víctor,
que és educador de gossos,
que ens va donar uns consells
que ens estan anant força bé.
Ara,
és el de sempre,
nosaltres,
els professionals donem consells
i després seguir-los
ja és més difícil,
les pautes.
Sí,
és com l'expressió
que hi ha
consejos vendo
i per a mi no tengo,
no?
Exacto,
exactament,
seria una cosa així.
Doncs,
Edu,
si vols,
guardem aquest tema
per la setmana vinent.
Sí,
fem una mica
un mix
de casals
i estiu,
futur i estiu,
no?
Perquè quan tanquem temporada
ja ho parlarem,
no?
Sí,
això ho parlaríem
fora de micròfon,
però vaja,
sí,
ja t'ho explicaria,
però nosaltres
fins a finals de juliol
estem aquí,
ja que ho has preguntat,
ja que ho sàpiga tothom.
Així que aquí
hi ha teca
per unes setmanes més,
no et preocupis.
Sí,
tranquil·la,
perfecta.
Doncs, Edu,
que no et destrossi massa
aquest or,
turbà,
que tens.
No,
ja està,
que està molt.
No,
tampoc et pensis
que tirava gaire,
eh?
Tenia una tomaquera
i punto i...
Però bueno,
alguna cosa.
Una...
Sí,
dejo un calvo.
Exacte.
Una abraçada,
Edu,
anem parlant.
Igualment.
Adéu.








que hem començat amb bons ritmes,
hem d'acabar amb bons ritmes.
Amb aquesta cançó de Baker Matt es diu
Baianà.
Baianà.
No sé què vol dir,
però m'intriga força.
Que tingueu bon vespre.
Aquí almenys ja ha sortit el sol,
això vol dir que ja podem també sortir a fer esport.
Aquell qui vulgui,
o anar a la terrassa,
o a fer mínimament el que ni vingui de gust.
Ara que sembla que a poc a poc anem tornant ja
a aquesta llibertat plena,
podríem dir.
Que tingueu bon vespre
i fins demà.
Adéu.
Fins demà.