Música
Doncs com vam anunciar ahir, molt bona tarda a tots i a totes.
Com deia, com vam anunciar ahir, avui comencem aquesta nova era dels programes 600,
així que avui amb aquesta cançó d'estereofònics es diu Maybe Tomorrow.
Obrim aquest programa, a veure si ho dic bé, 601 de la plaça Mireia.
Música
Doncs bé, seguim en aquesta nova era, com deia.
I res, molt bona tarda a tots i a totes, benvinguts de nou en directe des de Ràdio d'Esvern a la plaça Mireia.
Ja sabeu que fins les 7 de la tarda serem aquí amb vosaltres.
Ara mateix passen 8 minuts de les 5 de la tarda i amb aquesta cançó d'estereofònics de fons us comentaré
què és el que us portem per aquest programa.
Podríem dir el primer d'aquesta nova era.
Començarem, ja sabeu, com sempre, repassant els titulars del dia.
Les 3 notícies més destacades del municipi a mans d'Imanol López.
I a la primera hora, a partir de dos quarts de 6, tindrem amb nosaltres el Pau Martínez.
Ell ens porta al Club Alternatiu, a aquest espai de recomanacions de música alternativa.
I a més, a través d'ell sempre coneixem nous artistes, descobrim nous grups també
i nous temes musicals que ens agraden i que després tornen a sonar aquí al programa.
Doncs bé, avui ens porta novetats, ens porta bones notícies,
però també ens en porta a adonar que no ens acaba d'agradar
i és que avui acaba la seva temporada, la seva etapa aquí a la plaça Mireia.
Almenys fins a nou avís, podríem dir.
Ens ho explicarà, de fet ell, a partir de dos quarts de 6,
ens ho explicarà, bé, a part d'aquestes recomanacions que ens porta avui,
entre altres a aquest Eurovisió, en què ens sabeu què estan fent,
ens explicarà també com ha anat aquesta etapa
i cap a on volarà, si és que se'n va d'aquí.
Per això suposo que hem començat amb una cançó
que no és potser del tot gaire animada
i és que aquestes notícies, aquestes, bé, notícies,
aquestes situacions són òbviament molt normals
i aquest programa ja ha vist passar molts col·laboradors,
però sempre que em ve un nou, òbviament, ens fa molta il·lusió
i sempre que marxa un, doncs, ens fa molta llàstima.
Jo parlo en plural, però a mi, personalment, òbviament, ens sap greu.
Així que, a partir de dos quarts de 6, parlarem amb el Pau Martínez
i a la segona hora, a partir de les 6, tenim l'espai de llibres
amb l'Oriol Seneuja.
De fet, de nom a l'espai li vam posar, de llibre vell, el Bon Consell.
Ell, avui, a més, ens farà una fusió, aprofitant aquests Òscars,
aquestes nominacions i premis otorgats aquest cap de setmana a Los Ángeles.
De fet, avui farem aquesta fusió i ens parlarà, ens explicarà
o ens detallarà quines són les pel·lícules que han guanyat un Òscar
al llarg de la història i que s'han inspirat en llibres.
Entre d'altres, suposo que us sonaran, West Side Story
o La Volta al Món en 80 dies, o, per exemple, El Padrino o Forrest Gump.
Són alguns d'aquests llibres que s'han traslladat a la gran pantalla
i que han acabat guanyant un Òscar.
Així que ens explicarà, ens posaran situació a banda de també
comentar-nos i recordar-nos grans frases de grans directors de cinema,
com per exemple Stanley Kubrick, amb una frase que diu
Si Puede Ser Escrito o Pensado, Puede Ser Filmado.
I per acabar parlarem també, a veure si és possible,
perquè serà a través de la trucada telefònica,
amb el nostre estimat Umbert Blanco, que el tenim per aquí, no?
El tenim gaire lluny, ara no està fora del país,
per explicar-nos les seves anècdotes i vivències,
però trucarem a l'Umber i ens explicarà, a veure què és el que ens explica.
Igual acabem parlant també d'aquestes prop de 15 empreses de telefonia
que ja han caigut d'aquest Mobile World Congress
i, de fet, ara sí que ja perilla que se celebri o no
aquest gran congrés de telefonia i noves tecnologies a Barcelona.
Ara escoltes ràdio d'Esbert
Sintonitzes ràdio d'Esbert
La ràdio de Sant Just
98.1
Doncs vinga, un dia sí i un dia no.
Això som una història, un conte.
Obrim els titulars amb aquesta cançó.
I en Manol, bona tarda.
Bona tarda, Mireia.
Música de fons molona, es diu. Ja ho sap tothom.
Música de fons molona.
Música de fons molona.
Així estem.
Així estem de molons.
Escolta, programa 601 avui.
Sí, hem passat aquesta xifra.
Hem passat ja aquesta era.
Era.
És una nova era.
És era.
Jo crec que sí.
Una nova centena.
Una què?
Centena.
De centenari.
De centenari, no?
Sí.
M'agrada més com era, saps?
Perquè ja estem més a prop dels mil.
No, realment.
T'hi estàs aproximant cada dia més.
Cada dia més, vaja.
La forma òbvia, eh?
Des del primer dia.
Però vaja, ara cada cop més a tocar.
Sí que és veritat, sí que és veritat.
Però és com quan fas els 34, 33, que estàs més a prop dels 40, no?
O què?
O no és una bona comparativa?
No és una bona comparativa.
No és una bona comparativa.
Vale, ho he intentat.
Doncs vinga, anem a comentar, Manol, ara sí.
Ha tingut un punt personal, eh?
Ha tingut un punt personal, aquesta aportació.
Sí, ha quedat molt malament.
Perdó si algú s'ha sentit ofès i té 34 i no es veu els 40 encara.
No era la veïta.
Els veu lluny.
Els veu lluny.
Vinga, ara sí, i Manol, anem a comentar quines són les notícies destacades d'avui.
A més, Dia Internacional, com deia, de la dona i la nena a la ciència.
Doncs precisament per això, avui, 11 de febrer, celebra el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència.
Per aquesta raó, des dels diferents centres educatius del municipi, en col·laboració amb l'Ajuntament,
s'han organitzat diferents activitats per commemorar aquesta jornada i donar-li rellevància,
ja que, de fet, aquesta és una de les línies aprovades dins el projecte educatiu de ciutat.
D'aquesta manera, durant tot el dia s'han dut a terme activitats paral·leles en diferents centres educatius.
A l'institut s'han organitzat, durant tot el matí, propostes variades al voltant de la ciència
i a partir de la una del migdia, Sofia Nogués, periodista que ha participat en el projecte Expedition,
ofert una xerrada sobre la seva experiència en aquest projecte.
Expedition va reunir una tripulació de dones per donar la volta al món,
recollint mostres d'aigua i analitzant els diferents tipus de microplàstics que contenen.
Nogués va recórrer un trajecte d'unes 700 milles nàutiques,
gairebé 1.300 quilòmetres entre Aruba i Panamà.
Ha anat perfecte més que comentessis aquest tema perquè és l'entrevista que tenim demà.
Nosaltres demà celebrarem, o commemorarem, especialment aquest Dia Internacional de les Dones i les Nenes a la Ciència,
precisament parlant amb Sofia Nogués, amb aquesta marinera grumeta que s'ha ficat dins el món de la ciència
a través d'aquesta Expedition.
Parlarem amb ell i ens explicarà, bé, com ha anat aquesta expedició, com va anar,
de fet, va ser a finals de l'any passat, el 2019,
i quin paper també té la dona, òbviament, en aquest escenari, tant l'esportiu com el científic.
Crec que serà molt interessant, estic seguríssima, així que demà a partir de dos quarts de sis,
seguiu sintonitzant, Ràdio d'Esbert, perquè heu d'escoltar aquesta entrevista.
amb ganes ja de conèixer Sofia Nogués.
I no només demà, eh? Seguiu sintonitzant-ho sempre.
Però vaja, demà és un dia especial.
Ara sí, m'ha agradat. Això l'extraure i faré una falca, només pels dies especials, saps?
I què més, seguim avançant després d'aquesta notícia, que és la notícia del dia,
tothom se'n fa refor, refor, ressò, ressò d'aquest Dia Internacional,
de què més ens en fem...
D'aquesta en trauré jo una falca, eh?
Oi, no, no.
De què més ens en fem, refor, eh?
Refor, vinga.
Doncs més refons.
Sant Just d'Esbert és un dels cinc municipis que participa en el projecte
110 quilòmetres quadrats de rebost,
una iniciativa que ha posat en marxa el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola
que vol donar visibilitat i reconèixer la feina de la petita i mitjana pagesia d'aquest entorn.
En aquest sentit, l'objectiu principal de la campanya és conscienciar la ciutadania
sobre els beneficis socials, econòmics, ambientals i alimentaris
que suposen el consum de béns conreats i produïts a Collserola,
posen accent en l'impacte negatiu derivat del consum de productes importats
des dels països considerats del suc global.
S'hi podrien cloure a Brasil, a Perú o a l'Índia,
ja que aquests hàbits impossibiliten una transició a un sistema alimentari més sostenible
a l'hora que perjudica l'economia local i fomenta la precarietat laboral de la pagesia.
Sembla que és també un dia de reivindicacions locals, amb aquest dia internacional.
Última notícia, també anem a reivindicar, per exemple, unes obres o algun tema de...
com seria... com era la paraula aquesta d'ahir que vam utilitzar?
Quina?
Dels jardins de Can Ginestà, la...
Dignificar.
Ah, ara, ara.
Dignificar, ara sé a què et refereixes.
Ara, ara, ara, dignificació.
El tuit des de l'Ajuntament de Sant Jus, la dignificació dels jardins de Can Ginestà.
Exacte, ja som molt dignes.
Va per aquí aquesta tercera notícia o no ho sé?
No ben bé, no ben bé, no ben bé.
Perquè aquest passat dissabte, 8 de febrer, va aparèixer pintada la façana
de la seu municipal del Partit Socialista de Catalunya.
Al costat de la porta del local socialista es pot llegir
Independència i Vietan Harrai.
Aquestes últimes paraules fan referència al símbol d'ETA,
una acció que ha denunciat el PSC de Sant Jus a Twitter.
Aquest acte es va produir, alhora, pocs dies abans que ahir visités
al municipi la diputada socialista Eva Granados, número 2 de Miquel Iceta,
una trobada que va tenir lloc a l'equipament de les escoles
i que va comptar també amb Josep Perpinyà, alcalde de Sant Jus, com a ponent.
Aquest tipus de debats s'organitzen de forma mensual
des de la formació socialista, sent aquest el segon d'aquest any 2020.
En aquest cas es va discutir el paper de la Generalitat
en les inversions i serveis pendents al territori.
Doncs escolta, una llàstima que segueixin passant aquestes coses.
Ja n'han passat altres vegades també.
El casal de jove, recordo que va haver-hi una època també
que patia aquests assalts, podríem dir, de grafiteros ilegals, totalment.
Una llàstima que encara segueixin passant.
I a la seu del Partit Socialista sí que reiteradament
sembla ser que quan es convoquen aquest tipus de trobades al municipi,
quan va venir Miquel Iceta just abans de les eleccions,
just al desembre del 2018,
al voltant d'aquestes dates s'acostuma a passar.
Bé, quan venen personalitats del partit al municipi,
també van aparèixer aquest tipus de pintades.
En aquell cas anaven firmades per Arran.
Ara no s'han firmat, no se sap de qui és l'autoria,
de quina organització, formació, etcètera.
Provenen, però vaja, sembla ser que això,
que hi ha una tendència.
També recordem que l'any passat, el 2019, en aquest cas sí,
es van fer pintades simultànies a diferents seus
del Partit Socialista de la comarca.
És a dir, que les pintades són reiterades en aquest sentit
a la seu del Partit Socialista, lamentablement, també ho diem.
Doncs està clar.
I a més, sembla que hi hagi com una organització al darrere,
que està com inclús ben preparada, ben organitzada,
òbviament, per anar fent aquests tipus de, com dir-ho,
actes vandàlics, en definitiva.
Doncs escolta, Imanol, moltes gràcies per aquests titulars d'avui.
Ens quedem sobretot amb el primer,
amb aquest Dia Internacional de les Dones i les Nenes a la Ciència,
amb totes aquestes activitats que ja s'han fet i que encara es faran.
I encara més, prenem nota d'aquesta entrevista amb Sofía Noguess,
demà a dos quarts de sis de la tarda aquí a la plaça Mireia.
i avui et quedes sense saber la cançó.
Quan surtis per la porta, l'escoltaràs.
Sorpresa, sorpresa.
Ens has de portar la cançó, eh?
Recorde-ho.
És veritat.
Sí, sí, sí.
Vinga, a fer veure's.
Ava, fins demà.
Adéu.
Adéu.
Ava, fins demà.
Doncs aquesta és la cançó, el tema amb el qual ens quedem després d'aquest espai de títolars.
es diu Everything I Wanted i és del mateix àlbum de Everything I Wanted de la Billie Eilish,
aquesta jove cantant que després de recollir uns quants gramis ha actuat, de fet, aquest cap de setmana,
en aquests Òscars d'aquest 2020.
Ava, fins demà.
As long as I'm here, no one can hurt you Don't wanna lie to you, but you can learn to
If I could change the way that you see yourself You wouldn't wonder why here they don't deserve
I tried to scream, but my head was underwater They called me weak Like I'm not just somebody's daughter
I knew it could've been a nightmare But it felt like they were right there And it feels like yesterday was a year ago But I don't wanna let anybody know
Cause everybody wants something from me know Cause everybody wants something from me know And I don't wanna let them down
I had a dream I got everything I wanted But when I wake up I see you with me And you say
As long as I'm here No one can hurt you Don't wanna lie to you Don't wanna lie to you But you can learn to
If I could change the way that you see yourself You wouldn't wonder why here They don't deserve you
If I knew it all then Would I do it again Would I do it again?
If they knew what they said Would go straight to my head What would they say instead?
If I knew it all then Would I do it again Would I do it again?
If they knew what they said Would go straight to my head What would they say instead?
или чтобы Els invasos de plastic, les llaunes I brics que llences el gris No van al gris
i ho saps? Van al groc Cuidania, empresas, institucions... Reciclem bé
Separem bé.
Generalitat de Catalunya.
Col·labora Ràdio d'Esvern.
L'1 de gener al 2020
comencem a respirar tranquils
perquè s'activa la zona de baixes emissions
rondes de Barcelona i la salut
passa a ser protagonista.
Amb la reducció del trànsit més contaminant
protegirem la salut de tothom,
especialment la de les persones més vulnerables.
Si al teu vehicle
no li correspon cap distintiu ambiental
de la DGT, informa't de les alternatives
de què disposes.
comencem a respirar tranquils.
Col·labora Ràdio d'Esvern.
Ara escoltes Ràdio d'Esvern.
Sintonitzes Ràdio d'Esvern.
La Ràdio de Sant Just.
98.1
Doncs ara sí, crec que per última vegada
almenys d'aquesta temporada sonarà aquesta sintonia
i obrirem aquest espai.
Pau, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda per dir alguna cosa.
Bona i llestimosa tarda, una mica.
Sí, sí, sí.
Sincerament.
Sí, a més avui no hi ha sol,
per tant es nota que estem tristes.
T'acompanya el dia més amb el que t'agraden aquests dies.
Escolta, Pau, ens ho has comunicat per Twitter,
la gent també ho ha vist,
però a part nosaltres ho hem dit a l'inici del programa
que avui no hem arribat a fer aquestes 100 seccions.
No hem arribat, però segur que en algun moment acabarem arribant.
Ens falten cinc setmanes.
Això no és res.
Segur que trobem algun moment per poder-les fer.
algun dimarts que vulguis venir seguirem sumant, saps?
Sí, sí, sí.
Seccions, llavors podrem dir que hem arribat a la 100.
I a més ara que ja la plaça Mireia està en la nova era dels 600 programes.
Home, que això és important.
Això ja és sèrio.
Això ja no és broma.
Ja ho era abans.
Ja ho era, però ara encara més.
Ara encara més.
I, escolta, Pau, boles del niu.
Sí, bueno, és tancar aquesta etapa.
Ha sigut molt divertit i, a més, m'ha passat molt bé.
I no ho sé...
Bé, és que, clar, tres temporades, eh?
Es diu ràpid, però des del 2017, des del 19 de setembre de 2017...
Déu-n'hi-do.
...que estem aquí al Club Alternatiu.
I bastant ininterrompidament, eh?
Perquè hem estat molt serios, eh?
Tot és molt seriós, avui.
Exacte, sí, sí, sí.
Però de la sessió haurem faltat dos o tres dies d'aquestes tres temporades.
De fet, justament ahir amb Pep Quintana, que és un dels...
De fet, és el col·laborador més veterà, de fet per edat també,
però més veterà perquè crec que esteu a l'alçada.
Si hi hagués un rànquing de faltes d'assistència,
el Pep i tu esteu competint a primera línia.
Sempre estem aquí.
Perquè haureu fallat molt poc en el sentit que heu estat aquí complint,
el peu del canó, ell els dilluns i tu els dimarts.
Però, però, pa, una llàstima deixar de descobrir música també
a través del Club Alternatiu.
I, a més, una llàstima que la plaça, Mireia, després no les podrà posar...
No et preocupis, Mireia, perquè al final del programa
comentaré algunes coses que jo crec que encara ens salven.
El club no mor aquí, oi?
No, no s'acaba aquí, tot això no s'acaba aquí.
Seguirem vius d'una altra manera, però allà estarem.
Seguireu vius.
Doncs explica'ns, si vols, no sé què és el que ens portes avui, o...
Doncs, sí, avui, aquesta secció número 95,
a part d'escoltar bona música, escoltem això i parlem d'Euroclub.
No podia faltar, eh?, un Euroclub final.
A més, amb aquesta cançó que ens ha de fer sortir...
Totalment.
Doncs aquí estem, és la primera i última secció d'Euroclub d'aquesta temporada.
És molt trist, això, però...
Oh, quina feina.
Una mica raro, sí, una mica estrany, sí.
Però la viurem amb intensitat.
Avui parlarem una mica de què és el que vindrà en els pròxims mesos a Eurovisió
i també comentarem les novetats i ja, algunes coses que ja han començat a sortir, Mireia,
perquè entre elles està República Xeca, Espanya i Itàlia, que ja han publicat cançó,
l'escoltarem aquí a la secció, però abans comencem amb la primera,
que, sincerament, tampoc és gaire.
Ja comencem amb l'Euroclub crític i és d'Albània.
La cançó es diu Xa, S-H-A-J, i és d'Arilena Ara.
No és res fora de lo normal.
T'anava a dir, primera opinió teva abans d'escoltar-la?
Massa típic.
Massa típic.
Però, clar, és això, és el que té Eurovisió,
que hi ha molts països que sempre és el mateix.
No hem comentat tampoc la cançó que va d'Espanya,
que és d'aquest universo.
L'escoltarem ara en res, sí.
Vinga, va, doncs anem a escoltar aquest Xa.
Però tampoc gaire, eh, perquè no ens perdem res.
Bueno, tampoc gaire, uns segons, vinga, uns segons.
Vinga, va, doncs anem.
De fet, tenim una Black Widow, podríem dir, a l'escenari.
Una, una?
Black Widow.
No sé si ets gaire del món Avengers, Endgame, Marvel...
No gaire.
Doncs és la Black Widow.
Busca Black Widow després, a veure què et surt.
Va, ve, ho busco.
Si no vaig ben encaminada, crec que s'assembla bastant a veia.
Però vaja, no ens sorprèn gaire, Paus.
Però les altres, ens agradi més, no?
Jo crec que una mica més.
He de dir que la cançó que ve ara, que és Austràlia,
el veient ja ho passem, ja no cal ni que comentem res,
d'Austràlia, m'ha sorprès bastant.
A Austràlia, recordem la convidada que s'hi va quedar, eh?
Sí, recordem.
És el típic amic que no saps com treure de casa, eh?
Exacte.
Mira, és que m'envia a dormir.
El convides però per pena, i al final se t'enganxa, com un koala.
S'ho fa, eh?
Exacte.
Apalancat, està Austràlia aquí a un vídeo.
Això és Austràlia, sí, sí.
Però t'has sorprès positivament.
M'has sorprès perquè la cançó no em desagrada, que ja és dir.
Que ja és dir molt.
Que ja és dir.
Però ho dius perquè és l'últim espai, ho has de dir.
No, no, no, t'ho dic, ho dic, que la cançó d'Austràlia d'aquest any no està malament.
És de Montaigne, suposo que es diu així, no ho sé, i la cançó es diu Don't Break Me.
I don't feel the same buzz when your name comes up on my phone anymore.
Feels like I don't feel you, I fear you and it makes me cry on my floor.
It feels like you're taking me for granted.
I've given you everything I have, yeah.
And I can barely bring to mind the reason why I've stretched myself so far for you.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sense saber el per què, però bé...
Algú nany ha guanyat?
No!
T'imagines?
Clar, què fas?
Fas Eurovisió a Oceania.
Ah!
Bé, clar, obriria una porta a moltes possibilitats, perquè hi haurien altres països que voldrien participar, per què no Corea, saps?
Clar, jo crec que Austràlia, o sigui, si guanyés Austràlia seria alguna cosa més simbòlic, no crec que s'arribés a fer allà, perquè si no...
portes Eurovisió a Austràlia, no Quadra.
No, ja haurien de canviar-li el nom, eh? Hauria de ser EuroWorld, si vols.
També he de dir que tot això que ha passat amb el Brexit no afecta Eurovisió, sinó que el Regne Unit seguirà participant, almenys en aquesta edició, a Eurovisió, per tant, que ningú s'espanti, que la cançó dolenta que acabarà última, que és Sembra el Regne Unit, estarà aquest any també.
Estarà també, no? I t'anarà preguntant, o sigui, el coronavirus també ha afectat d'alguna manera, perquè...
En principi no, queda bastant, tenim fins al maig, i en principi de moment no ha sortit res i no hauria d'afectar, però clar, ja ho veurem, ja ho veurem.
Ho informarem a través de les xarxes.
Sí, anem a dir, si no t'haurem de trucar i preguntar-t'ho alguna tarda.
Que problema.
Que problema, oi?
Itàlia ens sorprendrà aquest any, perquè l'any passat, Foldy encara la tinc al cap, eh?
És bastant diferent del que ha estat portant Itàlia, jo crec que no quedarà tan alt com aquests últims anys, clar, és que l'any passat, Foldy va ser un temazo, eh?
Però aquest any, no ho sé, ja ho veurem, és més tranquil·let, es fa rumore de Diotato.
Qui, e non lo so se mi fa bene, se il tuo rumore mi conviene, ma fai rumore.
Sì, che non lo posso sopportare, questo silenzio innaturale tra me e te.
Me ne vado in giro senza parlare, senza un posto a cui arrivare, consumo le mie scarpe, forse le mie scarpe sanno bene dove andare.
Che mi ritrovo negli stessi posti, proprio quei posti che dovevo evitare, e faccio finta di non ricordare, e faccio finta di dimenticare.
Ma capisco che, per quanto è fuga, torno sempre a te, che fai rumore qui, e non lo so se mi fa bene,
se il tuo rumore, se il tuo rumore mi conviene, ma fai rumore, sì, che non lo posso sopportare,
questo silenzio innaturale tra me e te.
Bueno, abans de que la gent se'ns posi així una mica més tristos i comenci a treure clínex a la caixa d'amocats...
Eurovisió està trist perquè s'acaba Euroclub, i jo crec que és per això que aquest any és més entristit.
Sí, és una mica més trist. Comenta'ns això, t'anava a dir, comenta'ns aquest tret característic
que marca una mica l'estil de les cançons que d'un any a un altre es presenta a Eurovisió, per entendre-ho una mica.
Doncs aquest any, l'any passat, el 2019, va guanyar Holanda amb aquella cançó de Duncan Lawrence,
que no me'n recordo com es diu la cançó ara mateix, però...
Mira, aquesta cançó que més m'agrada, eh?
És que ho tinc res, eh, aquí. Arcade.
Arcade. I va guanyar una cançó que era molt tranquil·la, barratrista, amb el piano...
Molt maca, molt bonica.
Sí, era molt xula. I estem veient que la música, doncs, d'aquest any segueix el mateix estil.
sempre que guanya una cançó, l'any següent ja deu que són absolutament iguals i que cap guanya.
Perquè el que guanya és una mica més l'originalitat i el fet de dir...
Ostres, això és raro aquí. Però bueno.
Algo com això, per exemple?
Bueno, no ho sé.
Jo no votaria, eh, aquesta cançó, però vaja.
No, és que nosaltres sempre anem amb Suècia.
Anem amb Machete, també, a comentar-ho.
I aquest any Espanya no podia ser diferent a la resta i ha portat una cosa que, mira,
no guanyarà. No ho sabem, tampoc.
No ho sabem.
Ara, no ho crec.
Esperem que no.
Jo he de dir que m'ha sorprès perquè és un punt, un punt, és res, una mica diferent
al que han portat normalment i és bastant la sintonia també d'Eurovisió, també ho he de dir.
És la sintonia?
O sigui, és que enllaça molt amb Eurovisió i que...
Ah, doncs pensava que era com la música que obria.
No, no, no, però ja estem veient tota la música així com...
I quedava com amb línia, no?
Exacte.
No passarà com si fos alguna cosa superdiferent, però...
Ens hauràs d'enviar una porra quan estiguem a les portes de la final, eh?
Ho farem, ho farem.
Ho farem, no?
Ho farem.
Ho farem, ho farem.
Perdoname, perdoname, Uni, Universo.
Perdoname, perdoname, Uni, Universo.
Por apagar mi voz, para evitar ser inculpable de lo que soy.
Perdoname, Uni, Universo.
Uni, Universo.
De fet, no ho fa gaire, teníem aquest Blas Cantor, que em fa molta gràcia el nom, no sé per què, Blas Cantor.
El teníem a pres un triunfo?
Sí, va estar aquest diumenge a la Gala 4, doncs això, cantant aquesta cançó que era com en exclusiva, el primer cop que la cantava en directe.
Sí, era directe.
La veritat és que el so estava molt bé, almenys allà, pel que se'm va comentar, allà dins va sonar molt bé i segurament sonarà molt bé quan es faci, però clar, és el que hem dit, tampoc és que varia molt.
I també volia comentar, Mireia, que aquest any, a diferència dels altres, no s'ha fet cap votació, no s'ha fet cap programa especial amb candidatura.
Ens ho haguessis comentat.
Exacte, no s'ha decidit a través d'Operació Triunfo, com els últims anys, ni res, sinó que ha sigut una elecció interna d'RTUB que ha decidit que Blas Cantor, amb aquesta cançó, cantaria a Eurovisió.
Bé, ja veurem si l'han encertat o no. Fa temps que no feien una cosa així d'elecció interna i ja ho veurem.
Però perquè ha estat, entenc, una... s'ha decidit, diguéssim, de cantants que hi existien amb cançons que hi existien o s'ha proposat aquesta cançó i li han otorgat a un cantant?
S'ha proposat primer al cantant i després s'ha fet la cançó.
Ah, d'acord. No és que ell ja tingués aquesta cançó i se li digués, mira, tu amb aquesta cançó te'n vas a Eurovisió, no?
No, no, no, normalment les cançons són en exclusiva cap a Eurovisió.
Fetes pel cantant i per a Eurovisió, no?
Sí.
I ara escoltem, si no m'equivoco malament, estem escoltant Que Mama.
Still Reading.
Ah, perdó, perdó.
Samant Satina.
Ah, mire, m'he saltat, és veritat.
Estem escoltant de Samant Satina, Still Reading, és la cançó que porta l'Etònia.
L'anem a escoltar perquè és diferent.
Sona bé, sona bé.
Una mica lítica, eh? Estic veient la caràtula d'aquesta cançó, almenys.
Sí, sí.
Una pamela molt gran.
Bé, bé, aquesta ets agrada, eh?
Aquesta, almenys, un aprovat li donem.
Potser arriben alt, no ho sabem.
Han sortit molt poques cançons, però bé, l'escoltem i decidim.
L'anem a escoltant de Samantin.
L'anem a escoltant de Samantin.
Fins demà!
Fins demà!
S'ha passat a un altre estil de música, perquè això...
De cop i voltes, com que no t'ho trobes, eh?
Que tu no n'obres a buscar-ho.
Aquest tipus de música és o t'agrada molt o no t'agrada.
O et fa mal de cap.
Exacte.
Perquè això molta estona...
Sóc d'aquells que els fa mal de cap.
Mira, ja som dos.
Perquè la veu és vaca, té una veu maca que està cantant, la Samantha Tintina.
Però la base és curiosa.
Estàvem escoltant la cançó de què representarà la Tònia aquest any a Eurovisió.
Recordem que es fa a Holanda, a Rotterdam, aquest 16 de maig, si no recordo malament.
Queda poc, eh? Queda poc.
Tens entrades?
La pregunta del millor.
Ja m'agradaria, ja m'agradaria.
Has d'anar-hi algun any, Pau.
I has de venir a explicar-nos-ho, de veritat.
Home, i tant, i tant.
2021 sembla un bon any.
Farem connexió en directe amb la plaça Mireia.
Anem a un especial, especial Eurovisió en directe.
Exacte.
Una setmana.
Una setmana.
Això també sona bé, Pau.
Estem escoltant...
Deu pujant de nivell.
Sí, estem escoltant Republicà Xica.
Abans deixem dir que fa dos dies es va escollir la representació de Malta, que serà Destiny Chukuniere.
Serà la representant de Malta.
Es va escollir a través del programa Factor X, no sé si recordes.
És bastant internacional i des d'allà s'ha escollit la representant, no la cançó.
I ara escoltem de República Xeca, Que Mama de Beni Cristo.
I'ma put my heart on the stove, let y'all feel the heat.
You'll be playing with the vibe, you'll dance with me.
I wasn't always like that.
I wasn't born like that.
I just work like that.
24-7.
Game on, game on, game on, you know.
They can see what they want, you should let it go.
Cos' tonight I was your own love.
I showed them I can dance on my own.
It came my mind, you know.
In this concrete jungle it was not easy to grow up.
But every time they post me down,
I answer with a smile and I go out there,
like you told me.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit