logo

La Plaça Mireia

Benvinguts al magazine de les tardes a Ràdio Desvern (dill-div de 17h a 19h) on parlem amb una vintena de col·laboradors de temes d'actualitat, cinema, psicologia, viatges, nutrició, literatura, psicologia, història de Sant Just i podologia, entre d'altres. També ens podeu trobar a Twitter amb l'usuari @pl_mireia i al correu pl.mireia@radiodesvern.com Benvinguts al magazine de les tardes a Ràdio Desvern (dill-div de 17h a 19h) on parlem amb una vintena de col·laboradors de temes d'actualitat, cinema, psicologia, viatges, nutrició, literatura, psicologia, història de Sant Just i podologia, entre d'altres. També ens podeu trobar a Twitter amb l'usuari @pl_mireia i al correu pl.mireia@radiodesvern.com

Transcribed podcasts: 881
Time transcribed: 67d 4h 39m 58s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

És una versió una mica més tranquil·la que l'original, que és de Linkin Park,
que si l'aneu a escoltar doncs veureu que aquesta és molt més tranquil·la i acústica.
Nam, estem escoltant.
Com deia, benvinguts a tots al programa avui dijous 17 de gener.
Els dijous toca parlar de música amb el Dani Azkarate.
L'Àlex Ruiz, avui no podrà ser amb nosaltres des d'aquí,
li enviem una forta abraçada perquè la veritat és que aquest 2019 encara no l'hem vist aquí,
però bé, a vegades problemes de gent de fa que no puguem tenir a tots els col·laboradors aquí.
En tot cas, Àlex, una abraçada i esperem veure't molt aviat aquí al programa.
Aquí sí tindrem més, com deia, el Dani Azkarate, això serà a la primera hora abans,
però tindrem el repàs dels tres titulars del dia aquí a Sant Just
i també una mica la previsió meteorològica, ara que estem acabant la setmana
i de cara a aquest cap de setmana, que semblava que hi hagués una forta davallada de temperatures
i em sembla que de moment s'estan mantenint, ens ho explicarà el Carles Rius.
I a la segona hora, els dijous, un sí i un no, quinzenalment tenim dues visites molt especials.
La Carme Càmera avui ens parlarà de com estima algú que no ens correspon,
un tema que en altres ocasions amb la Noe, la coach, la nostra coach,
havíem també comentat amb aquest tema de per què estimo a qui no m'estima.
A més, avui ho farem, com sempre amb ella, molt a streaming, tots en directe,
no només aquí a la ràdio, sinó a través de les seves xarxes socials.
I també tindrem molt actiu i estarem molt pendents del telèfon de la ràdio,
el 610-777015, al qual podeu enviar les vostres consultes,
o inclús ens podeu dir, sí, vull participar en la secció,
i us truquem des d'aquí, des del programa.
I per tancar la plaça, tindrem a la Núria.
Amb ella parlarem d'aquests mites de la humanitat.
Alguna vegada ja ens ha parlat d'ells, ja sabeu que cada dues setmanes
tenim aquesta visita especial de la Carme i també de la Núria.
Això serà tot el menú que portem avui aquí al programa.
Fins les 7 de la tarda serem aquí amb vosaltres.
I si teniu algun dubte i voleu saber una miqueta més de nosaltres,
podeu anar al Facebook, la plaça Mireia,
i al Twitter, arroba PL, la guia baix Mireia,
i defeneixer una miqueta més aquestes coses que comentem aquí en directe
i que a part anem publicant a les xarxes socials.
I com us comentava el dimarts, aquest dimarts 15 de gener,
estem en aquesta setmana dels barbuts,
que concretament és el 15, el 16 i el 17 de gener,
perquè respectivament són el Sant Pau Hermità, Sant Maure Abat,
i avui precisament és Sant Antoni Abat.
I hem guarnit el gat de la ràdio amb una corona
i a més tenim un regal molt especial del celler de Can Mata,
al qual des d'aquí els agraïm aquest present d'una botella de vi
que no recordo el nom perquè no la veig des d'aquí,
també un tortell per celebrar aquest Sant Antoni.
Gràcies al celler de Can Mata i a l'àstrid que passa per aquí
pel programa dels matins, pel just a la fusta.
Doncs avui que sapigueu que avui és Sant Antoni Abat,
així que si coneixeu algun Antoni, avui és el seu sant.
Fins demà!
I us torno a fer un petit recordatori dels dos temes
que ens va deixar la Noe Puigdangoles,
la nostra coaching que ens ha deixat preparats dos temes
de cara a la setmana vinent i que si aneu al Facebook
podeu encara votar pel tema que voleu que parli la setmana vinent.
Un d'ells és a vegades cal més callar i escoltar
i l'altre tema és estimar plenament sense cap tipus de por.
Està oberta l'enquesta i de fet comença a estar bastant renyida
perquè ahir al vespre teníem un 50%, 50%
i avui ja tenim quasi un 60-30.
Va guanyant el tema, de vegades més val callar amb pregunta.
Així que si voleu vosaltres també decidir
quin és el tema que voleu que parli la Noe la setmana vinent,
en Facebook, la plaça Mireia.
Música
Música

I si algú s'està preguntant quina preciosa cançó està sonant,
es diu Tílicum, amb K, i és de Benjamin Francis Levwich.
Música
Però ja sabeu que per obrir la plaça sempre fem aquests tres titulars del dia aquí a Sant Just
i per això cal canviar la música per un costat i obrir el micròfon per un altre.
Immanuel, bona tarda.
Bona tarda.
Ep, has anat amb ralentí. Bona tarda, Immanuel.
Bona tarda, Mireia.
No, no ho recordo.
Què tal, com estem? No ho recordo, diu.
Do you remember? Banda sonora d'una molt bona cançó intocable,
que la vaig veure l'altre dia per anèsima vegada.
T'acabes de donar el que acabes de dir, no? Has dit banda sonora d'una molt bona cançó.
Ah, doncs pel·lícula.
Escolta, no passa res, eh?
Pel·lícula, gràcies. Sort que tinc a tu. Què faries?
Hi ha cançons que tira bandes sonores originals increïbles.
Doncs sí.
Increïbles, eh?
Doncs, ojo, no ho hagi inventat jo.
Sí, sí, sí.
L'invent del dia. També podem fer l'invent del dia.
Mira, tenim la paraula del dia. Has decidit ja el nom que vols que tingui la teva microsecció
dins la teva secció, dins el nostre programa?
No, encara no.
Això del Formol i de l'Imanol, no?
El Formol i l'Imanol.
No, perquè avui volia fer l'espectacle de fer els tres toms.
És veritat.
Perquè avui és Sant Antoni Abad i amb el Quentin volia fer els tres toms.
Ho podem fer. Vols que et gravi i ho puc publicar a les xarxes socials?
Sisplau.
De fet, és una cosa que aquest matí el primer que hem de fer aquesta tarda és
fer els tres toms i penjar-ho a l'Instagram de la ràdio.
Ara anem. De fet, tinc una notícia que encara no havia donat i ara que estàs dient això
de xarxes socials no sé si donar-la o encara no i és que no sé si haurem de fer una enquesta
per decidir-ho, no? El tema és que les xarxes socials, l'evolució de les xarxes socials
al llarg dels anys ha beneficiat a unes i ha, diguéssim, deixat a banda unes altres.
Per exemple, Instagram ha guanyat una d'usuaris molt alts, és a dir, el rànquing d'usuaris
que s'han passat a Instagram i han deixat, per exemple, Facebook, és molt alt.
Llavors, el nostre plantejament des de l'equip de producció de la plaça Mireia és
fins a quin punt la gent al Facebook realment està activa?
Perquè de tant en quant costa, costa que la gent es mogui, que comenti, que participi, etcètera, etcètera.
Això vol dir, Mireia, esperem un moment.
Vam estar sondejant.
Tenim exclusiva, Mireia, tenim exclusiva?
Traig un micròfon.
No em tinguis aquí en candeletes.
Vam estar sondejant, escolti'm, vam estar sondejant a diferents persones a diferents edats
preguntant, preferiries que el programa tingués Facebook o Instagram?
O les dues?
A la meva època! No hi havia ni una cosa ni l'altra!
I resulta que la majoria d'aquesta gent, i no perquè jo ho vulgui, sinó la majoria,
m'han dit...
Abans tot trencant camps, no importa.
No em deixes parlar avui, Manol.
La majoria de gent m'ha dit, no està malament tenir Facebook, perquè quasi tothom ho té,
encara que no ho miri, i dic, clar, però està aquí la cosa, que no ho miren.
Però crec que aniria millor amb Instagram.
Llavors, i aquí ve una miqueta la notícia, que encara no puc fer efectiva ni real,
perquè encara no estic de tot segura, és que probablement...
Hauré de venir arreglat a la ràdio per si em fas fotos.
Probablement, i ara aquí ve una miqueta la noticieta, estem a punt a punt,
no de tancar Facebook, sinó de segurament obrir un perfil d'Instagram de la plaça Mireia,
i així, inclús, atenció, fer directes del programa a través de l'Instagram.
És a dir, no només estaríem en directe a la zona, sinó que també estaríem a través d'Instagram.
Déu-n'hi-do.
Jo ja estic nerviós.
Jo ja estic nerviós.
Com et sembla?
Què et sembla?
Com et sembla?
Perquè estic aquí mirant de reull moltes coses.
Com et sembla?
Què et sembla aquesta idea?
Prou bé, prou bé, oi?
A més, això de fer directes del programa a través d'Instagram té un punt.
Sí, a més, t'he de dir que jo segueixo comptes d'Instagram de ràdio i m'agraden bastant.
Jo crec que és una manera també d'interactuar físicament amb el que està passant en el programa.
I més ara que no tenim la webcam.
Perquè vegis què passa també darrere aquest micròfon.
Clar, perquè si no el Facebook només publiquem quan passa alguna cosa.
És a dir, el Dani Martínez es posa a ballar, doncs pongem quatre fotos.
L'Imanol té el gat abraçat aquí al pit, doncs una foto.
Però clar, la gent perd el context.
Veu només aquell moment.
Llavors no volem privar-los de saber què passa aquí dia a dia, hora rere hora.
Així que ho acabarem d'estudiar.
Però, en principi, tot apunta a això.
Mantenirem el Facebook, tot i que a poc a poc ens anirem allunyant una mica.
I ens endinsarem en el món d'Instagram la plaça.
Mira allà.
Benvinguts al segle XXIII.
XXIII, aquí anem molt avançat.
La gent obre un Instagram.
Quan tothom té Instagram i ja s'han avorrit de l'Instagram, llavors arribem nosaltres.
Exacte.
Però és que què serà el següent?
El següent, de moment estem bé ja així.
De fet, té de dir que una de les xarxes socials que està triomfant més, ara mateix, és una xarxa social xinesa.
Com es diu?
Tic-tac.
Però xarxa social de...
Tic-tac, tiqui-tiqui-pum, tiqui-taca, tiqui-pum-pum.
Però tipus Facebook.
És a dir, amb amics, interactues...
Sí, és una mica estil...
No, és més estil Instagram.
Però estil Instagram en què tu pots penjar vídeos i maquejar-los una mica.
I a més, i a part imatges, no sé ben bé com va.
És a dir...
TikTok.
TikTok, es diu.
La primera xarxa social a la Xina que triomfà a Europa, diu.
Exacte.
És que la notícia és aquesta, que normalment...
Bueno, occident en general.
Aplicacions xineses, aquí, no s'hi fem ni punyiques, saps?
I és la primera que està triomfant.
Sí, sí.
Ara, no sé ben bé què és.
Tu tens un ordinà al davant, tu pots informar, sisplau, Mireia.
Tinc la notícia.
Sí, tinc la notícia.
Explica'ns què és.
Coneguda amb el nom de Douyin, a Xina, diu.
TikTok és una xarxa social que a pesar...
S'assembla una mica a Duwap.
Saps el Duwap?
Sí, sí, sí.
Doncs una mica l'estil, saps?
Douyin.
Doncs diu que, tot i que és una mica desconeguda per molts usuaris, ha superat els 35 milions de descargues a l'iPhone durant el 2018.
i s'ha situat per davant d'Instagram, Facebook o WhatsApp a nivell de descàrregues.
I és una de les novetats que ve amb força aquest any, aquest 2019.
Diu, té 500 milions d'usuaris, una massa crítica suficient per pronosticar que seguirà creixent amb força i amb rapidesa.
Però què és exactament? Ho has trobat?
Diu, aquesta xarxa social està a la meitat de camí entre l'Snapchat, que és bàsicament visual, cares i caretes, no?
I a més són vídeos que s'eliminen, també una mica com els Instastories d'Instagram.
I està entre camí de Snapchat i Instagram i barreja vídeos curts de màxim 15 segons.
Permet editar filtres, stickers i efectes, fer playbacks musicals, que això també està molt de moda.
I també es pot utilitzar amb una sola mà, allò de deixar gravant i que no hagis de...
És veritat, això era també una cosa important, que totes, o sigui, tota l'aplicació es pot fer servir només amb una mà.
És tota l'aplicació, eh? Això ho vaig llegir també, que era com la supernovetat.
Una mica.
Perquè ara resulta que hem d'anar caminant i penjant coses al TikTok, que aleshores, clar...
Vaja, necessita això.
I segueix. Diu, els hàndicaps de TikTok, diu, un dels reptes que té per davant aquesta xarxa social és traduir aquest creixement en diner, en pasta, bàsicament.
Italiana, eh, per això.
La companyia ja està buscant la manera d'incloure publicitat a l'aplicació, que és aquest canvi que tota xarxa social fa, que tothom està fària dels anuncis de Facebook i d'Instagram.
Diu, un canvi que segurament afectarà els gans compradors donat al públic objectiu que l'utilitza.
Així que, de moment, suposo que no té publicitat, però a la que arribi un número de descàrregues o d'usuaris diran,
ep, ara sí que podem ser molt més rentables del que som, inclús entrar en bolsa.
Bolsa.
M'has tancat el micro. Ja no em deixes parlar quan hi ha música.
T'he tancat el micròfon perquè volia que sonés la música, no veig i menors.
No m'entens, això?
Acabes de censurar-me.
Se'n diuen...
T'aner, ja t'ho explicaré.
Acaba de...
A veure, un moment, abans de comentar...
Abans de comentar als titulars que ja arribarem, avui veus que vaig amb certa calma,
perquè el Dani ens ha avisat que arriba una miqueta tard, per tant tenim una miqueta de temps.
Vols que comenti jo música?
No, t'aner a preguntar què tal ahir, perquè ja sap tothom que estem fent els dos un curs d'aquarela aquí a dalt,
al Centre Cultural.
Seguirem això, eh?
O sigui, és l'Aquarela Challenge.
Aquarela Mid Challenge.
Exacte, ara estem entrant a la tinta xina, en la filosofia zen.
I al moment zen.
Exacte, llavors et pregunto què tal va anar, perquè a més tu ho fas amb una franja horària que és totalment fosc,
i llavors canvia molt fer-ho en plena llum del dia i fer-ho de 8 a 10, quasi.
Pensa que ara he canviat el Feng Shui de casa meva amb tinta xina.
Molt ben fet.
Sí, sí, t'ho has estacat prou.
T'ho has estacat prou.
T'ho has estacat contentíssim, t'ho has estacat contentíssim.
T'ho veus, això.
A més, no se'n va de la roba, ho saps, no?
No marxa.
Sí, sí, que ho sé.
A més, és com molt expansiu, eh?
És a dir, tu la toques i penses, ui, només hi ha una goteta.
No, no, no, no.
La toques i de cop ja la tens pel cabell, es panneix per la cara i penses, què ha passat?
Què ha passat?
Sí, és cert, és cert.
Jo hi vaig pujar, seguidament del curs vaig anar a Cansinestat, vam anar a un cafè i vaig mirar que em mirava i dic,
això és que tinc algú a la cara?
No, no, no, no tens res.
I estava preocupada que tinguessin, no tenia res, eh?
Grand Cherokee.
Què tal, què tal el curs?
Què tal la tinta xina en concret?
S'ha t'ha donat bé, no?
M'hagués agradat bastant, no, és que ara que has dit Grand Cherokee, m'hagués agradat bastant pintar-me la cara...
Et quedaria adeternum.
Vaig a recuperar el Far West, saps?
Aquesta terra és meva.
Li pots donar una idea al Nil?
Saps què els indis...
El Nil és el professor, perquè aquells que no ho saben.
Saps què els indis no escopien el terra perquè deien que eren maltractar la terra?
Doncs mira, molt correcte amb el pensament.
I com que aquella gent arribava i escopia el tabac, per totes bandes, estaven indignadíssims, eh?
Una cosa que trobo curiosa.
No sé.
Eren molt ecos, eh?
Vivia de tant.
Eren patriarques i una mica com eren.
Però més que ecos, que ecos és una paraula molt d'ara, eren gent que vivia de la terra i per la terra.
Per tant, cuidaven el mediament, cosa que nosaltres no fem i hauríem de fer molt més.
Com tu, no?
La vens en bici cada dia.
Jo vinc caminant ara, per tant, no us preocupi vostè.
Doncs encara no m'has respost la pregunta de la tinta aixina.
Tothom està esperant que diguis què tal va anar i com t'has sentit movent aigua tintada.
Movent les caderes amb la tinta.
De peu o sentat?
Prou bé.
De peu.
Molt millor, oi?
Soc de peu.
Jo també.
Soc de peu.
Però també és veritat que vaig anar bé.
És a dir, tenim premisses en aquestes classes.
No sé per què estem explicant això, Mireia.
A mi m'interessa.
Tenim premisses en aquestes classes i vaig anar una mica, perquè sí que, bueno, ens deia
el professor, penseu en una tarda de primavera.
Ah, no us va fer el mateix exemple.
No.
Això sap que hi ha topos que s'ho diuen l'un a l'altre.
Ui, m'agrada molt fer d'espia, eh?
Ara ens n'hi ha d'anir en coses.
Sí, una mica.
A més, una mica, a gent doble, perquè a més ens farem el simpàtic.
Saps, el professor, ens farem els simpàtics, però per darrere l'anirem colant per aquí.
A veure, colant?
A veure, no me l'interpreteu, no és que parlem malament d'ell, simplement direm què
ha passat al matí, què ha passat a la tarda de diferent.
Que, per exemple, a mi em va fer dibuixar la infància i d'una altra banda em va fer dibuixar
una tarda d'hivern plujosa.
A tu li va posar...
No, no, no, més o menys a mi primavera, l'arribada de primavera, un passeig pel riu
i més coses, que ja no me'n recordo.
Tinc un haiku?
Molt més, dos haikus.
Ah, dos, nosaltres un.
També t'he de dir...
Estic un grup privilegiat.
No, t'he de dir que ens va dir, el grup del matí ha funcionat millor, el tema tren.
Gràcies.
Jo estava molt concentrat, jo vaig anar a la meva bola, però sí que reconec que no hi havia
un ambient de...
No hi havia un ambient, no hi havia un ambient.
És que, deixa'm dir-te, i amb això acabem i fem els titulars, que crec que l'hora
afecta molt. Afecta en el sentit de, clar, ja has passat tot el dia, has anat a treballar,
has fet les coses, estàs semi-cansat...
Estàs cansat, estàs en aquell moment de...
Sí. Llavors, explaiar, explaiar, et costa una miqueta més deixar-te anar i dibuixar tinta xina.
És difícil. Només que és un estil o una tècnica que requereix molt deixar-se anar i molt
trencar una mica l'esquema mental que tens sobre pintar.
Totalment. Sí, perquè no es busca la perfecció i la bellesa.
I, clar, treure's de premisses i... És complicat, és complicat.
És un moment que diuen dibuixa un elefant. No, no dibuixis un elefant i l'únic que tens al cap
és un elefant i sense voler, si fas una prova així una mica... La majoria de gent
intentarà dibuixar un elefant. Això ho hem fet com a primer exercici de mindfulness.
Jo no és que sigui un gran addic del mindfulness, però un dia vaig fer com una prova de mindfulness
i vaig arribar allà i em van dir, molt bé, ara durant un minut i mig no penseu en un os.
Jo penso... És que començo... Estic començant a pensar en races d'ossos.
Si penso grizzly o bru, estic pensant en un os o estic pensant en races d'ossos.
Però, clar, és la pràctica que t'ajuda al final a tirar per un cost... És a dir, a allunyar aquells pensaments.
Per tant, si et diuen, no pensi en això, l'esforç que fas és no pensar en allò.
És l'exercici que has de fer mentalment.
Un dia podríem fer...
Però si és la teva especialitat.
Podríem fer una sessió aquí, t'imagines?
Ui, però, amb tabús, amb paraules tabús.
No, però ens posem aquí quatre persones a parlar d'un tema X.
Ui, podem fer això una secció.
Ui, una secció, Mireia, vull una secció.
Ens falten jocs en aquest programa. L'altre dia ho pensava.
Per això és posar a quatre persones aquí
i han de parlar sobre un tema sense dir certes paraules.
Sí, el tabú, basicament.
Exacte. Si la diuen, està fora.
Oh, m'agrada... Però fora d'estudi, eh?
Fora d'estudi, fora d'estudi.
Fins que quedi un i ja...
Exacte, i demòs ja que vagi parlant.
M'agrada, m'agrada la idea.
Ara només ens falten aquestes quatre persones.
Ets el candidat número un per buscar-les, trobar-les i portar-les cap aquí.
Vaja, sembla que tothom es munti el programa, no, Mireia?
Sí, sí, s'ha girat la feina.
I ara sí, fem la feina que et pertoca fer aquí a la plaça,
que és comentar aquests tres titulars.
Comencem per aquesta concentració que va haver-hi ahir davant de l'Ajuntament de Sant Just
per el rebuig d'aquestes detencions una mica...
No sé quina paraula posar-li, eh?
X de la Policia Nacional al llarg del dia d'ahir.
Molt bé, estàs molt informada.
Mira, ja qualsevol diria que has llegit la meva notícia prèviament.
No, qualsevol diria que vaig passar just per l'Ajuntament
quan estaven concentrats?
Bueno, però això no et dóna tant de context.
En fi, Esquerra Republicana, el CDR i la CUP de Sant Just
van fer una crida per concentrar-se davant l'Ajuntament ahir a les vuit del vespre.
Van voler protestar davant les actuacions de la Policia Nacional
contra 16 persones d'organitzacions afins a aquests partits.
Al matí es van detenir en primer terme els alcaldes de Berges i Saldrà,
tots dos militants de les CUP.
Tots dos amb un accent...
És que l'accent gironí, com a detingut?
Fa gracieta.
Home, gracieta, gracieta...
Home, no ho sé, deixi...
L'alcalde de... crec que era de Berges,
quan el van detenir,
deia, clar, és que a mi em van venir dos encaputxats,
en ple matí...
Però falta l'accent...
Van baixar d'un cotxe...
Ja, és que jo l'accent gironí no...
No el tens gaire ben practicat, oi?
No el clavo, no el clavo.
Diu, ja me'n fotrà un cotxe?
Diu, jo pensant...
Bé, clar, és que aquí, com que et visiten els d'extrema dreta,
jo pensava que era...
Ha de ser un molt mal moment, eh?
Sí, sí, no, no...
Vull dir, ja va ser dur.
En fi, més tard, diferents membres del CDR
també van ser detinguts de Girona
i, per acabar, diversos integrants de l'organització juvenil La Forja.
Van ser 11 persones en total
investigades pels talls de les pies de l'AVET
durant el primer aniversari de l'1 d'octubre.
A la tarda es van detenir 5 persones més,
entre elles el fotoperiodista Carles Palacio
i diferents activistes.
I també el nebot de Quim Torra,
que sembla que sigui, vaja, el titular del dia.
El nebot de Quim Torra has detingut.
Si ho presentes així, m'estàs fent creure tu que és el titular,
però, vaja, la importància li dones tu, eh, Manol?
Però és, i què?
Ah, val, val, doncs, i què?
L'actri de les concentracions es va fer a nivell comarcal
i a Sant Jus es van reunir una cinquantena de persones
davant l'Ajuntament,
algunes de les quals es van traslladar més tard
fins al davant de la seu socialista,
al carrer Creu, portant pancartes.
Vinga.
I l'altre dia ja us ho vaig comentar,
que de fet a l'Imanol crec que li va fer una il·lusió tremenda.
Ah, sí, molta il·lusió.
Eh que sí?
Quan vaig comentar la notícia que apuntarem, la següent.
Ah, sí?
No?
No ho sé.
Quina és la següent notícia?
Tenim els Premis en Derroc,
en el qual Riu és un dels que...
Però que l'altre dia la vaig comentar aquí,
sense estar dins els titulars,
i vas dir, carai, quina il·lusió que hagis comentat aquesta cançó.
I vaig dir, ah, doncs no sé quina gràcia et fa.
Però vaja, en fi.
Estem parlant, precisament, d'aquesta gent.
No, aquesta gent no, perdoneu, aquesta.
Aquesta és la gent que estàvem parlant, no?
L'altra, que era l'altra columna que tenia activa música,
la minyona del Rosselló de Riu.
I l'Imanol s'està...
Si Riu fa...
Pinxem de rebre.
Shape of You, es diu?
Shape of You et xeran.
Si Riu fa Shape of You, de moment tot va valament.
En fi...
És que s'ha manat, s'ha manat, perquè està a prop.
En fi, no, és aquesta gent.
Però posa'm Riu, va, posa'm Riu per comentar aquesta notícia,
que és... és potent.
Fot-li.
Vinga, avui es tanca la primera volta dels Premis en Derroc
per votació popular 2019.
Uns guardons als que aspira el grup de música Riu,
del que forma part el Sant Justenc, Francesc Cardona.
Gran músic, millor persona.
Millor persona.
Concretament, es presenten en dues categories.
La de millor disc de folk,
pel seu últim treball anomenat Delta,
i la de millor cançó de folk,
per Minyona del Rosselló,
que és la cançó que estem escoltant ara mateix així,
bajint.
Aquesta conformarà la primera fase
dels Premis de Votació Popular dels en Derroc.
La segona fase s'engegarà a partir del dilluns 21 de gener.
En aquesta fase, només entraran a votació
les 10 propostes amb més suports a la primera ronda.
Recordem que, en els Premis per Votació Popular dels en Derroc,
s'hi pot presentar tothom en primera instància
si ha publicat un disc o un videoclip durant l'any.
A la tercera fase hi arribaran només
les 3 propostes més votades de cada categoria
i s'iniciarà el pròxim 7 de febrer.
Els guanyadors s'anunciaran a partir del 18 de febrer.
Tot i així,
Riu té més actes a l'agenda.
El 29 de març
actuarà en el centre Cat Tradicionaris
per celebrar els 25 anys d'aquest espai.
Doncs a veure si tenen sort
i acaben guanyant aquest premi
perquè bons,
us són una estona, eh?
En saben molt,
en saben molt.
És un bon grup.
A més, és un grup que
porten un temps ja junts.
Estem parlant de,
jo crec que era bé 8 anys,
si no m'equivoco,
i han fet una evolució,
jo crec que molt positiva,
que de fet,
aquest matí
hem trucat a un dels integrants,
el Ricard Ros,
Sant Buillà,
pobra,
algun defecte havia de tenir.
I ens ha explicat
que han fet aquest canvi
una mica
integrant petites coses, no?
És a dir,
l'any passat vam fer
un petit experiment
que es deia Riu 360,
que era una cosa
una mica estranya.
En què consistia?
Va ser un treball
de final,
ara no sé si jo crec que era
de grau o de màster,
no ho sé,
d'un dels integrants,
que és el Pau Vinyoles,
es plogui,
encara pitjor que el Sant Buillà,
en fi.
Pobre gent.
Que feien una espècie
de concert en tres dimensions,
és a dir,
posaven diferents altaveus,
en cercle,
i clar,
tu no vas escoltant,
si et movies per l'espai,
no vas escoltant
diferents instruments
o diferents...
De fet,
van arribar a posar,
o sigui,
una guitarra
que escoltaves
una corda
per un altaveu diferent.
Era bèstia,
era bèstia.
És interessant.
Exacte,
i aquí sí que van començar
a introduir
petites distorsions,
un bombo,
elèctric,
etcètera.
i aquí ha sigut els canvis,
jo crec que s'han notat més
de cara a aquest nou FD del Delta
que han fet.
Et veig molt posat al dia, eh?
Molt posat al dia,
molt posat...
Home,
jo soc big fan de riu.
Ah,
ets big fan de riu.
Big fan de riu
des que van començar.
No ho diguis per quedar bé,
Manol,
que t'estan escoltant.
No ho dic per quedar bé,
no ho dic per quedar bé.
Jo he fet coses
molt friquis en riu,
com gravar
un videoclip
sobre un carro
enmig de Sant Boi
donant voltes
a una era...
Els tres toms,
també.
Es pot fer els tres toms, ja?
Els tres toms de riu.
Ara els farem, eh?
Amb el Quentin,
que consti.
I ara,
quan obrim Instagram,
ja ho veurem tots per allà.
Vinga, va,
últim titular.
Un moment,
un moment,
no, no,
això és important.
Què passarà el primer post
d'Instagram de la plaça,
Mireia?
Home,
mirat així,
l'obrim ja,
l'Instagram.
L'obro ara,
ara mateix.
Sí, sí, sí,
ja està fet,
ja està fet.
Ara ho gestionem.
Vinga gent,
de cara a Instagram.
Tots a Instagram de la plaça.
Ara a veure si està el nom disponible.
Aquesta és l'altra.
Bueno, ara ho mirem.
A veure,
autobús elèctric amb proves
que circula per Sant Just Desvern
dins aquesta proposta,
no,
aquest projecte d'ampliació
que hem comentat ahir,
d'autobusos més bioeco
en vez d'AMB
o no té res a veure?
No té res a veure
perquè és una L
i és soleix sauret.
Però coses que passen.
Podria tenir alguna cosa a veure
i quedaria millor.
Exacte, sí,
és veritat,
però no del tot.
Però en els pròxims dies
arribarà a Sant Just
un nou autobús
en fase de proves,
tot i així.
Què et fa riure d'aquesta frase?
No sé,
un nou autobús.
Ho, ho, ho.
És com,
no sé,
el pare anual portant regals.
Hauríem de tenir un agudímetre
i anar mesurant els,
no ho sé,
les proves.
Vinga,
continua.
Avui és estat mal agudímetre.
Vinga.
En fi,
una fase en proves
que cobrirà la línia
de l'ELA 46,
un prototip elèctric
de nules emissions
tant de gasos
com de partícules.
De moment,
circularà sense passatgers
ni passatgeres
i es comprovarà
la seva eficiència
tant en horaris
com en conducció.
Aquest nou model
inclou també
millores a l'interior del vehicle,
amb més espai
per als usuaris
i usuaries,
així com certs canvis
en els accessos
i en el sistema de gir.
Sistema de gir, eh?
Bé,
és que ara,
quan arriba el parador,
derrapa.
Home,
ara perquè tenim unes obres
que baixen
al carrer de la Sala
d'en Cern Clavé
i allò és un pitoste.
Sí,
i tant i tant.
No,
i tant i tant.
Sí,
sí,
just davant de l'Arraco
tot allò
estan obres,
però és que a part
han anat baixant les obres
i estan arribant
al pas de zebra
que creua cap a la farmàcia.
Sí, sí,
qualsevol dia...
I allà,
ara hi ha els operaris
que un et posa l'estop
i l'altre et posa la fletxa
i allò,
que et paren un tros
de la Rambla,
circula l'altre,
llavors allò,
clar que no giren.
Pobres,
si és que no tenen espai.
Vaja,
sembla que coneixes
aquella zona.
Molt bé,
Maria.
Sembla que sí,
sembla que sí.
I amb això hi ha un biscoig,
Manol.
Fins demà a les 8.
Fins demà a les 5.
Ens veiem aquí
fent més titulars
i ara,
si aconseguim obrir avui l'Instagram,
no dubtis,
que la primera publicació
serà un vídeo
del...
Jo faig els 3 toms.
No,
de fet,
però un moment,
però llavors,
un moment,
un moment,
necessito més temps jo ara,
llavors.
Més temps,
no he de parar tot un altre cop?
Aleshores,
em proclamo com
els sacerdots
d'aquesta ràdio.
Sóc el guia espiritual
d'aquesta ràdio.
Proclama el que vulguis
a casa teva.
No, no, no,
sóc el guia espiritual
d'aquesta ràdio.
No ho sé,
vols que fem una enquesta
i ho preguntem a la gent?
No,
perquè necessito feedback.
Sí,
sí.
O sigui,
no puc ser guia espiritual.
Ho ets,
Manol.
Sí.
Ja està,
ja ho sóc,
ja m'estic preparant.
Te'n pots anar feliç.
Vinga,
fins demà.
Adéu.
Fins ara.
Adéu.
I amb la broma
hem tocat
les 5.38 de la tarda
i ara escoltem
aquest
Hurt Somebody
de Noah K
i Julia Michaels.
A veure si ens dona temps
de fer un petit
i breu repàs
de la previsió
del temps
amb el Carles Rius.
Mentrestant,
el Dani Azcarate,
doncs a veure si arriba
i podem fer aquesta secció
a la primera hora,
si no,
ja ho haurem de...
comprimir tot
i fer-ho a partir
de les 6 de la tarda.
Us deixo amb aquest
Hurt Somebody.
And I hate
that I let you stop me
Cause it hurts
when you hurt somebody
Don't know
where the time went
Stalking the wrong minds
And I let the rules bend
When I know
that all along
I made the break
Hey, hey, hey
You got me searching
And I hate that I let you stop
And I hate that I let you stop
And I hate that I let you stop
And I hate that I let you stop
And I hate that I let you stop
And I hate that I let you stop
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
t'hi poso, no sé, potser pots fer
titulars amb l'infanol. No, no, no,
era un petit comentari, que em trobo cada cop més
lligat a la plaça Mireia. Mira, la gent
s'hi sent còmode aquí a la plaça.
Coses que passen, ja ens agrada. Sí, no, i només que si la metodologia
té una mica de notícia a aquestes coses, doncs
a vegades ve de gust fins i tot. És una mica
filosofia Comando Tibidabo, si ja
gresca el temps, llavors encara hi ha més diversió.
Clar. Que, per cert, estan molt contents
els de Comando Tibidabo, com us dic a vegades
i hem descobert a través del Carles, és aquest
grup de Twitter que tal qual és
arroba comando Tibidabo. Es diuen
així perquè, bàsicament, és gent que
viu a prop d'allà, però es defineixen com
Associació Meteorològica de Barcelona,
així que és bastant ampli.
Els hi fa molta gràcia quan
hi ha, com dir-ho, adversitats
meteorològiques, no?, i cada vegada que hi ha
algun mapa una mica diferent del que tocaria,
aplaudeixen i estan molt contents.
I és una mica el que comentava el Carles,
que sembla que quan hi ha alguna cosa fora
normal o que sembla que ve un, no sé,
molta boira, molta pluja, molta neu
o de cop i volta ha de passar alguna cosa, doncs
encara fa més il·lusió. Llavors, la pregunta és
què passarà a les properes hores? Perquè
deien que havia de venir un fred polar
que jo, de moment, no he vist, eh?
Potser ho he exagerat molt.
Fred, vaja.
Sí, t'has passat una mica, però...
Ha de venir el fred normal, perquè...
El normal per aquesta època, vols dir?
Sí, perquè és que no estem tenint res
de l'altre món, o sigui, portem des del
diumenge pràcticament amb valors que estan al voltant
dels 14 graus. Hauríem d'estar per sota dels 10
tranquil·lament. A més a més, avui Sant Antoni Abad,
és l'últim dels sants de la setmana dels
barbuts, la setmana tradicionalment més freda,
per això porten barba als sants, i realment
aquesta setmana no està sent gens freda.
Aquestes temperatures podrien ser de primers d'abril
i estaríem la mar de tranquils, o sigui que
no estem tenint uns valors extremadament
freds i tampoc les mínimes acompanyen
massa, perquè hauríem d'estar amb valors
per sota dels 5 graus i cada dia estem
al voltant d'entre els 6 i els 8 graus.
Avui la mínima ha estat un altre cop de 8 graus,
avui pràcticament hem tocat un altre cop
els 14 graus. Recordeu que el dilluns
vam arribar a gairebé 16 graus,
són valors extremadament alts.
I el que tu deies, bé fred, sí, clar,
es normalitza una mica la temperatura. El que tindrem
és una situació una miqueta més tranquil·la,
una situació on les temperatures
començaran a ser més
normaletes, podríem dir.
I això començarà a partir d'un front
que està a punt
de creuar
Catalunya, que ho està fent.
Ara estem intentant connectar amb el radar meteorològic,
del Servei Meteorològic de Catalunya,
perquè ens informi una miqueta. Aquest matí
hi ha entraces de precipitació cap al Pallar Sobirà,
cap al Pallar Jossà,
també cap a la Vall d'Aran.
És un front que arriba com molt desgastat,
però el més destacat...
Descansat, destacat...
Desgastat, destacat...
Què era, al final?
Destacat.
Arriba molt desgastat, però el més destacat
és que porta aire fred associat
darrere seu, i això és el que podria provocar
que al llarg de les properes hores
tinguéssim una baixada de les temperatures
i que es normalitzés una miqueta aquesta situació.
També anirà acompanyat de vent del nord,
un vent del nord que bufarà
i es farà notar al llarg d'aquestes properes hores,
sobretot d'aquesta nit.
I els mapes continuen indicant-nos
que tindrem una situació
més de... com ho diria jo?
d'una certa variabilitat en el temps,
d'un temps així que no acabarà de fer net,
perquè hi ha mapes que ens continuen indicant
que de cara a aquesta nit i matinada
ens podria ploure una miqueta a Sant Jús,
hi ha altres previsions que, per exemple,
ens fan referència a pluges fins i tot més quantioses,
o sigui que realment estem una mica a l'espera
del que podria passar al llarg d'aquesta propera matinada.
Fins i tot el GEM,
el que realitza el Centre de Meteorologia d'Europa,
ens està aportant precipitacions
que estarien al voltant dels 10 o 12 litres per metre quadrat
i que ens acompanyarien fins demà al migdia,
pràcticament a les 12,
o sigui que demà al matí seria un dia de pluja.
Estem dubtant una miqueta el fet aquest
que la precipitació arribi perquè realment...
Internet no es carrega.
Jo, mira, aprofito per fer-te una pregunta,
precisament està veient a Comando TV Double,
i acabem de fer un tuit des d'aquí,
una abraçada a aquesta gent
que sempre ens dona informació bastant valiosa del temps,
i ens diu...
Avui anem a dormir amb aquest mapa,
entre cometes, impossible,
de 1,5 metres de neu
a prop de la costa de la Catalunya Nord.
I la font és el mapa de SMWF.
No sé exactament quin servei és aquest,
però és un mapa que més o menys indica,
per les zones de color,
que en teoria podia haver-hi un metre i mig de neu
a la costa nord de Catalunya.
a les propers hores dies?
No donen més informació, eh?
Però és allò que...
Sí, no.
Hi ha una situació que només indica
un dels mapes de previsió,
que és que es pugui formar una situació
d'allà avant entre diumenge i dimecres,
la podríem també tornar a tenir.
Em sap greu perquè no tinc els mapes davant
i m'està fent molt...
On hem d'anar a buscar-ho?
Jo tinc l'ordinador i a vegades...
És amb rotllo itali, és amb alemany,
però és igual.
El fet és que el que està una mica clar
és la precipitació que podríem tenir
de cara a les properes hores,
aquesta propera matinada,
però el de la setmana vinent
sí que hi ha alguns mapes
que ens indiquen una situació d'allà avant.
Això podria portar temperatures molt baixes,
perquè recordem que a partir de dilluns, dimarts,
la cosa començarà a caure en picat
i el que tindrem és temperatures normals.
Per exemple, dimecres que ve
està prevista una temperatura
de tan sols 6 graus de màxim a Sant Jús
i les mínimes al voltant dels 0 graus.
I sí que és cert que cap a finals de la setmana que ve,
mitjans finals de la setmana vinent,
podríem tenir una situació d'allà avant
amb temperatures molt baixes
i això el que provocaria
és que aquest llavant en temperatures baixes
pogués provocar un temporal de neu
al Pirineu, Gironí i Barceloní.
Ho haurem d'anar seguint
perquè és just en aquelles zones
on les situacions d'allà avant a l'hivern
amb precipitació amb temperatures baixes
fan que, per exemple,
tinguem tot el Ripollès, la Garrotja,
fins i tot els Empordans,
a les zones altes, que hi hagi neu.
O sigui, que ja veurem com anirà la cosa.
Jo aquí no me la jugo massa
perquè tampoc a la bola de vidre no ho veig massa clar.
Una mica com a TV3.
Sembla que, possiblement,
tot a punta que...
No ho sabem confirmar, però...
Va, doncs quedem amb això,
que com bé diu a la falca del just a la fusta,
és el temps i no s'hi pot fer res
i tampoc no podem ser 100% segurs i certés
amb el que passarà.
De moment ens quedem amb aquesta previsió.
Carles, gràcies per venir un trosset de programa
i ja saps que sempre que vulguis passar ets molt benvingut.
L'única cosa a dir, sobretot, és important,
que les temperatures tenen tendència a baixar aquest cap de setmana,
però la setmana vinent
tindrem un fred de veritat, eh?
del que toca per l'època.
Ara sí, que m'ha quedat clar.
Ara sí, gràcies.
I gràcies per passar pel programa.
Molt bé.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Doncs aquesta és la previsió del temps
que hem de comentar amb el Carles Rius.
i ara amb nosaltres tenim el Dani Azcarate,
que sí, ha arribat molt just de temps
perquè just ara queden 12 minuts per les 6 de la tarda,
però bé, igualment amb ell parlarem, com no,
de temes musicals, a veure quines novetats ens porta
i, com no, amb ell sempre hem d'escoltar cançons
com, per exemple, aquesta que obre molts programes de MediWaves.
Núria Graham, Cloud15 i Dani Azcarate a l'estudi.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Home, si...
Si me recibes con esta canción...
Ja te quedes, no?
Te quedes muchas horas más.
¿Cómo no voy a venir?
¿Cómo no voy a venir?
Bárbara.
Per cert, l'he començat a seguir al Twitter a la Núria Graham.
I què?
I és molt activa, em fa molta gràcia els teus tuits.
És com molt natural, la noia aquesta.
Sí.
Diu les coses tal quan li surten, prònicament.
A l'Instagram també és bastant divertit.
És molt natural.
Sí.
Bastant guai, és molt maja.
A més, participa, ara no sé si és a...
No sé, perdó, eh?
Si ho dic malament, no sé si és a RAC1, Catalunya Ràdio,
ara no estic segura, però participa en un programa.
Sí, fa programes de ràdio.
Normalment fa entrevistes en plan...
Ella li fa una entrevista a una persona sorpresa.
Ah, val.
Moltes vegades.
Almenys a l'Instagram moltes vegades en plan...
Entrevistes sorpresa amb Ui Am, m'han portat a-nos aquí.
I en plan...
De vegades és gent que li fa il·lusió,
de vegades és gent que no té ni idea.
Doncs no fa molta gràcia, perquè té tuits molt...
Bé, molt natural, no?
Diu, doncs re, no deixaré mai de dir paraulotes per partició popular.
No, de vegades, allà es capen bastantes paraulotes.
No sé, és bastant...
És molt divertida, aquesta noia.
M'agrada.
La veritat és que...
I la vaig conèixer a través vostre.
Això es veu reflexar de la música, també.
Com és una persona, quan fa la música, també.
Doncs això, un so molt natural i molt senzill,
però a la vegada encisador.
Oh, encisador!
T'imagines que l'arribava a portar aquí el programa, Dani?
Què passaria?
Aquell dia sí que vindria l'Eleccioro.
Segur.
Saltaria la feina, saltaria tot.
No, però seria interessant...
Podríem intentar.
Quina entrevista li fas tu a una persona que fa entrevistes a la ràdio?
Home, però li faríem l'entrevista per la seva vessant musical.
artística, no com a entrevistadora.
Però s'ho ha de saber tot, saps?
Lo tiene que tener todo.
Però és com un periodista.
Com pots entrevistar un periodista que ja també fa preguntes?
Per això, per això.
Es pot fer, es pot fer.
Sí, però la cosa és sorprendre una mica.
Se pode, se pode.
Sí, sí, se pode.
Home, si Núria Gréja, si ens escoltes i ets por ahí i vols venir un dia amb la tarda...
Mira, avui he vingut i hi havia torteja, ja, saps?
Doncs igual vienes l'altre dia allà i croqueta, jo què sé.
T'has trobat el tortell i el vi cortesia del celler de Can Mata.
Home, guau.
Que sempre agafes el millor dia, Dani, és que avui ja ho saps.
Per això véns dos dijous.
Però jo no ho sabia, això, que per Sant Antoni es menjava tortell.
Avui és Sant Antoni abat.
Això m'ha de limaner quan he entrat i en plan, vinga.
Jo tampoc ho sabia.
No ho sabia ningú.
Ho he descobert també quan he arribat.
Sí que sabia que era Sant Antoni, però no sabia que avui es menjava un tortell.
i moltes gràcies al celler de Can Mata.
Els hi tornarem en format de tuits i de foto.
Al celler de Can Tortei.
Al celler de Can Tortei els hi tornarem aquest super regalet,
que per cert l'hem de provar.
Jo encara no l'he provat.
Hem de fer testet.
Hem de fer petit tast, per cert, petit tast de música,
perquè ens quedem vuit minuts per les sis de la tarda.
Exacte.
Només anava a comentar petites coses perquè no ha sortit...
Mira, m'alegro molt que posis aquesta cançó,
perquè a més a més tracta de pont.
perquè va treure aquest 2019...
Bueno, 2019...
Sí, ha sigut el 2019.
Han tret un single, suposo que del que serà un treball pròxim,
que no sé si anirà amb uns altres dos singles que va treure el 2018,
perquè el 2018 va treure el disc que va ser The Weather.
Sí, que a més a més sortia aquesta cançó.
Sweep me off my feet.
Aquesta, sí.
Sí, sí.
I, bueno, va estar molt bé, va tenir molt bona acollida
i a finals de 2018, o com va anar proseguint l'any,
va treure dos singles més i ara ha tret un altre.
El que em dóna a pensar que és part d'un projecte més gran
és que les portades s'assemblen bastant.
En plan, un color tal qual, crec que un era rosa,
un altre era verd i un altre era no sé quin altre color.
i el títol a dalt a l'esquerra.
No, no, no, no, ja, per això...
És que ara tu l'hablava, el primer, el segon és taronja i el tercer, l'últim, és el rosa.
Sí, i té a dalt...
Ah, sí, amb esquerra.
Exacte, que és el nom de la cançó.
Jo, sí que he estat un poc així review.
Jo l'escoltada...
I què tal?
Vols que escoltem Daisy, no?, ja que estem parlant de la Daisy.
L'estribuï està molt bé.
I entra molt bé, però tarda molt en llegar.
Home, la cançó són 6 minuts 20.
És a dir, pots estar una bona estoneta esperant a que arribi el momentazo.
I a més a més té una coseta al final que sembla que ha acabat i no acaba.
Que sí que és veritat que en algunes cançons...
Que en algunes cançons això dius, anda, mira, i sigue.
Però en aquesta, a més a més, com pots escoltar, és una mica lenta.
És una mica per escoltar quan estàs a la banyera, no?
I tampoc no és que vagi molt més enllà.
Vull dir, és bastant una mica monòtona.
Llavors...
I això ho vols dir que ho patarà?
Jo, havent escoltat el que ell ha escoltat seu d'altres discs i tal,
a mi em sembla que ara ha fluixat una mica, però clar, això és un adelanto.
No ho sé, no pots deduir com serà un disc sencer per una cançó.
Però s'allunya molt del que, precisament, estàvem escoltant fons minuts.
No, però ara...
Ara ve el subidon.
L'estribillo...
Porta un minut, eh, de cançó.
No, ja ho sé, ja ho sé.
Si he vingut a escoltar-la per tenir...
No ho sé, la vaig escoltar l'altre dia, però avui deia, mira, una mica més a fons.
Ara arriba?
És això?
Té una progressió molt lenta.
Mira, si la cançó comencés 30 segons abans d'això, ja ho tenien, eh?
Si comencés aquí, si comencés així, tal qual, sense el minut aquell.
Totalment.
Allò em semblaria que estava, però, uf, potente.
Compro la idea, de fet, jo crec que no cal el minut i mig d'espera per fer...
Exacte.
És això, crec que és una intro que, per lo que porta, és massa llarga.
Jo amb una intro així petita, en plan, te-te-te-te, però sí que és veritat que això és una cosa
que és molt similar al que vam posar uns altres projectes, igual, doncs no sé, han intentat innovar,
que també està bé.
S'ha de dir que la part de la cançó que és més semblant a l'altre, compleix, vull dir, ni más ni menos.
Comple requisitos.
No, no, no, ni más ni menos.
Sí, sí, l'encaixa, no?
Exacte.
Em sembla igualment bona que uns altres riffs, uns altres...
El mateix que amb les altres cançons, una mica, però sí que és veritat que m'agradaria veure
la idea sencera, si és que hi ha una idea sencera darrere de tot això.
Home, conto que tot i que hagin tret aquest singe, després trauran les 12, 10, 9, 8 cançons
que vulguin de tot l'àlbum, no?
I, bueno, i aquest any, avui no, aquest any venen a la primavera, és a dir, que segurament
presentin alguna cosa, perquè, de fet, fa dos anys van venir també i presentaven també
alguna coseta, així que això va una mica...
L'altre dia va estar parlant una mica de Primavera Sound, Sónar...
I un cartell que ha sortit, bueno, va sortir ahir just, i que portava avui una mica per
comentar perquè no hi ha res destacable.
És que, de veritat, les notícies avui són pèssimes.
A veure, a veure, notícies pèssimes.
Sí, sí, perquè han tret el cartell del Primavera Sound, NOS, que és el que es fa a
Portugal, que sempre es fa després i es diuen els músics, els grups, es diuen
una mica després també.
Què passa? Que normalment va de la mà amb el Primavera Sound.
Vull dir, quan ha tocat The Growlers al Primavera Sound, han tocat ells al Primavera Sound NOS,
quan ha tocat un altre grup bastant important també...
Sí, que és una mica Espejo, no?
Pues aquest any, jo no sé.
Sí, 7 i 8 de juny del 2009 a Porto, a Portugal.
Exacte. Jo, l'únic, en plan així, remarcable, que tampoc no és...
Solany.
Guau.
Vale, vale, però és un grupo en tot el dia.
Rosalía.
Però Rosalía està en tots els festivals.
Sí, és veritat, aquest any no conta.
És com el Despacito l'any passat, pues Rosalía este any.
És que no te la vas a quitar.
Sí, una miqueta, una miqueta.
No te la vas a quitar.
Ara diràs...
Pero tienes suerte de que esta es un poco mejor.
Ah.
De que esta canción, pues por lo menos, tiene su qué.
¿Y quién es el grupo?
El grupo?
Nadie.
Interpol.
Bueno, supongo, porque es que tampoco no es que...
O J Balvin.
Sí, exacto, J Balvin.
Rosalía salía por aquí, espérate, espérate, había visto el primer día.
Eso, Lange.
Es que...
No, no conec a cap, de fet, dels que comentem aquí...
A mi em sonaven alguns en plan del pal llunyans, eh.
En plan llunyans, llunyans, d'eso que te dicen...
Uau, si te gusta tal cosa, ponte esto.
Y no me lo puse, ¿sabes?
Sí, i trobo que les entrades una miqueta bastant molt més cares que el Primavera Sound d'aquí,
perquè comencen a 103 euros les entrades.
103 euros?
103 euros, sí, sí.
Home, pues para lo que es...
No ho val, ¿no?
I d'aquí cap amunt, eh?
Tenint el Primavera Sound en el mismo trozo, no en el mismo país,
pero en la misma península, prácticamente,
y teniendo el BBK tan cerca, porque recordemos que Portugal, bueno,
quiere decir, joder, si has visto alguna vez un mapa de España...
S'està a tiro de piedra, com es diu, doncs sí, sí, les entrades a partir de 103 euros.
I cap amunt, eh, 169, 170, 200, 300...
Per 50 euros més, per 150 euros, 155 euros, tens l'abono amb el càmping del BBK,
saps el que et vull dir?
I amb grups...
Clar, a veure, 103 és tot, eh?
Clar, clar, però...
Són els tres dies, però no hi ha cap altre preu.
Doncs perquè això segurament...
No hi ha de dia.
O tens tot, o no vas un dia.
Ah, ostres!
No hi ha entrades individuals de dia.
I a part tens els preus del càmping, per exemple, per nit, per plantar temps de campanya són 50 euros.
Increïble, jo...
Ens volia una mica car, no?
Jo no aniria, també sí que és veritat perquè, eh, sí que és veritat que en aquest cas,
l'estil s'ha menjat absolutament el festival, vull dir, no és com el Primavera que...
s'ha imposat un nou estil, però queden coses del que he escut en uns altres anys,
de grups que s'ha...
Alguna cosa d'India, alguna cosa de Psych, de coses d'aquestes que continuen a estar una mica de moda,
però aquí és que ha sigut com...
Vamos a hacer otro festival, con Rosalía también, pero con otro festival.
Bueno, jo crec que la Rosalía és una mica el reclam d'aquest any de tots els festivals,
perquè, no sé, al final és la cara coneguda i nova d'aquest any,
i com quan ho va petar, no sé, qui vulguis,
va ser el que estuvo todo el año en todos los festivales.
No, però s'ha muntat molt bé, pensa que en un any,
de que no et conegui ningú a tocar el Coachella al Primavera
i absolutament en qualsevol festival,
és, en un any, estrellato, directe.
És una bogeria, però que li vagi molt bé, sincerament,
perquè, bueno, hasta ahora se lo correu.
Que te vaya bonito, ¿no?
Mejores deseos.
Doncs, Dani, em sap molt greu, perquè he sigut corrents
i hem tingut molt pocs minuts, però és que queden 10 segons per connectar.
amb Catalunya Ràdio.
Aquest pot aplaudir el que t'emportes.
I ens veiem, va, dijous, vinent.
Sí, que igual ve l'Àlex al dijous, vinent.
Va, a veure, a veure.
A veure, adeu.
Diga.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa Kilian Sabrià.
La defensa del president d'Òmnium, d'Òmnium Cultural, Jordi Guixart,
impugna vídeos que la fiscalia aporta com a prova
perquè les imatges estan manipulades.
En concret, Montse, es tracta d'aquest vídeo que estem sentint,
titulat Protesta davant de la Conselleria d'Economia, 20 de setembre.
Sí, i segons la descripció indicativa sobre impresa,
les imatges corresponen a les protestes davant la seu d'Economia.
Però, segons la defensa de Guixart,
en realitat el vídeo barreja imatges de davant de la Conselleria
amb imatges de l'operatiu de la Policia Nacional
davant de la seu de la CUP,
amb l'objectiu, diu, de reforçar el relat de falsa violència
a les protestes del 20S.
D'altra banda, la defensa de l'exvicepresident Junqueras
i l'exconseller Romeva vol impugnar totes les proves
que provenen del jutjat número 13 de Barcelona
perquè considera que són irregulars.
Ho ha explicat l'advocat Andreu Bandeinde.
Nosaltres, al Tribunal Suprem, no podem tolerar
que una investigació il·legal com la d'instrucció 13
es pugui introduir.
Si s'introdueix per la Fiscalia, és precisament per això,
perquè saben que nosaltres no tenim la informació
d'aquell procediment i no ens hi podem defensar.
Per tant, nosaltres hem d'impugnar aquestes proves,
demostrar que són fruit d'una investigació il·legal
i demanar que siguin expulsades del procediment.
Notícies Breus, Martí Ferrero.
Es manté tancada indefinitament la Universitat de Girona
a la facultat exactament d'Educació
per protestar per les detencions d'ahir de la policia espanyola
i evitar-ne de noves.
Ho han acordat avui els estudiants en assemblea.
Girona, Marta Rovira.
Bona tarda.
Els estudiants, a més, engeguen una recollida de firmes
per demanar a DIF que retiri la denúncia
per l'ocupació de les vies de l'AVE l'1 d'octubre passat
i volen organitzar activitats perquè no només sigui una tancada.
Carla Costa és una de les portaveus del col·lectiu.
Bé, de fet, estem aquí perquè creiem
que totes les persones que estan aquí poden ser possibles objectius.
Aleshores, per això estem aquí a l'UDG,
que és un espai segur, donat que la policia no hi pot entrar
sense el permís del rector.
El rector, Quim Salvi, lamenta que algunes detencions
es fessin al mateix campus del barri vell
i no posa impediment perquè es mantingui la tancada.
Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona.
El conseller Alfred Bosch defensa al Parlament
l'acció exterior de la Generalitat
i assegura que l'obligació del govern
és explicar al món el moment excepcional
que es viu a Catalunya.
El conseller d'Acció Exterior
ha rebatut així les crítiques d'alguns grups de l'oposició
que acusen al govern de malversar recursos
per reivindicar el procés independentista del món
just la setmana que el president Quim Torra
ha viatjat als Estats Units.
Sentim ara el conseller i la diputada de Ciutadans,
Susana Beltran.
Som en un moment excepcional,
un moment en el qual tenim presos polítics,
tenim exiliats polítics,
tenim centenars d'imputats,
tenim els efectes del 155,
som fets importants que pesen
en la situació actual a Catalunya,
doncs no els ignorarem.
I per tant, doncs és obvi
que des del govern de Catalunya
també hi ha l'obligació
d'explicar l'actualitat política arreu del món.
¿Qué ha ido a hacer el presidente Torra
a Estados Unidos?
¿Qué ha ido a hacer?
¿Cuánto nos va a costar ese viaje?
¿Y toda la comitiva que le acompañaba?
Oriol Pujol ha ingressat a primera hora de la tarda
a la presó d'Abrians II al Baix Llobregat
per complir la condemna de dos anys i mig de presó
pel cas de les ITVs,
segons ha confirmat el Departament de Justícia.
L'exsecretari general de Convergència
hi ha ingressat tot sol
en compliment de l'ordre judicial
que va desestimar
substituir-li la presó per treballs comunitaris.
Oriol Pujol ha decidit
no presentar recursos contra la decisió de la jutja
i ha ingressat a la presó
abans d'esgotar el termini de 10 dies
que tenia per fer-ho voluntàriament.
L'Audiència de Barcelona
el va condemnar pels delictes de tràfic d'influències,
suborn i falsedat en document mercantil
i va acceptar la pena
sense necessitat de fer judici
a canvi que la seva dona no entrés a la presó.
Almenys 8 morts i 41 ferits a Colòmbia
per l'explosió d'un cotxe bomba
en una escola de policia de Bogotà.
Els fets han passat a l'escola General Santander,
situada al sud de la capital,
després d'una cerimònia d'ascens dels policies.
Les autoritats ara investiguen l'autoria de l'atac
i ja han confirmat que l'atacant
que ha fet detonar el cotxe
és una de les víctimes.
El president del país, Ivan Duque,
ho ha qualificat d'atemptat terrorista.
Fins al moment ningú ha reivindicat l'atac,
però també hem de dir
que l'exèrcit de llebrament nacional,
l'ELN, continua actiu dos anys després
d'aquell històric acord de pau
amb la guerrilla de les Farc.
I ara, un retorn.
Silvio Berlusconi torna.
L'exprimer ministre italien ha anunciat
que es presentarà a les eleccions europees del maig.
Eduard Rubió, Roma.
Bona tarda.
Silvio Berlusconi de nou es llança a l'arena política
per reafirmar les opcions liberals
de les democràcies europees.
El seu anunci l'ha fet a l'illa de Sardenya,
on ha arribat per a la campanya electoral
amb vista de les eleccions del mes de maig.
He decidit presentar-me a les eleccions europees
per portar a Europa la meva veu,
d'una Europa que s'ha de canviar,
ha d'estar unida,
amb la defensa unida,
per poder seure a taula
amb altres potències militars mundials
i decidir sobre les situacions que s'examinin.
Nosaltres representem la idea liberal de la política,
ha dit Berlusconi,
els valors i els ideals liberals
que ara s'han de defensar a Itàlia, Europa i el món.
Si Europa s'afablís,
tindríem un món dirigit pel poder xinès
que també vol conquerir l'Àfrica,
ha dit el líder de Força Itàlia,
que la seva venerable edat de 82 anys
sent per sentit de responsabilitat,
així ho ha dit,
la imperiosa necessitat
de portar la seva experiència
al vell continent
on manca el pensament profund
sobre el futur del món.
Eduard Rubió, Catalunya Ràdio, Roma.
Esports, Marta García.
La Federació Espanyola de Futbol
confirma a Catalunya Ràdio
que el Barça va cometre alineació indeguda
fent jugar al futbolista del filial Chumi
en el partit de la Copa la setmana passada
en el camp del Llevan.
La Federació no actuarà d'ofici
però espera rebre esta mateixa vesprada
una denúncia del Club Valencià.
No valorarà l'eliminació del Barça
perquè la denúncia del Llevan
arriba fora de termini.
S'hauria d'haver fet
en les 48 hores posteriors al partit.
El cas podria arribar al TAT
al Tribunal d'Arbitratge de l'Esport
que podria reunir-se d'urgència
i decidir sobre una possible eliminació
del Barça de la Copa.
Ho analitzarem tot en el tot costa
a partir de les 7.
Mentrestant, el Barça-Llevan
de tornada de la Copa
es jugarà avui sense problemes.
El partit començarà a dos quarts de 10.
També avui l'Espanyol rep el Villarreal
amb empat a dos en l'anada
a partir de dos quarts de 9.
Toby Price en motos
i Nasser Alatilla en cotxes
guanya en el Dakar 2019
que s'ha acabat avui en Lima.
Nani Roma, segon en cotxes,
el millor català al costat de Gerard Farrés
segon també en la general de Bugis.
En bàsquet del Barça,
jo a les 8 en la pista del Maccabi.
És la dinovena jornada de l'Eurolliga.
i en el Mundial d'Embol,
Espanya i Croàcia
s'hi juguen la primera posició del seu grup
en un partit que començarà a dos quarts de 9.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Són les 6 i 7 minuts.
Bona tarda.
Esquerra Republicana, el CDR i la CUP de Sant Just
van fer una crida per concentrar-se
davant l'Ajuntament ahir a les 8 del vespre.
Van voler protestar
davant les actuacions de la Policia Nacional
contra 16 persones d'organitzacions
afins a aquests partits.
Avui es tanca la primera volta
dels Premis Enderroc per Votació Popular 2019,
uns guardons als que aspira
el grup de música Riu,
del que forma part
el Sant Justenc Francesc Cardona.
En els pròxims dies arribarà a Sant Just
un nou autobús
en fase de proves
que cobrirà la línia de l'ELA 46,
un prototip elèctric
de nules emissions
tant de gasos com de partícules.
de la CUP de Sant Just
en els pares.
de la CUP de Sant Just
en els pares.
de la CUP de Sant Just
en els pares.
de la CUP de Sant Just
en els pares.
de la CUP de Sant Just
en els pares.
de la CUP de Sant Just
en els pares.
en els pares.
de la CUP de Sant Just
en els pares.
de la CUP de Sant Just
en els pares.
de la CUP de Sant Just
en els pares.
de la CUP de Sant Just
de la CUP de Sant Just
en els pares.

en els pares.
de la CUP de Sant Just




en els pares.


de la CUP de Sant Just
de la CUP de Sant Just
de la CUP de Sant Just
de la CUP de Sant Just
en els pares.
de la CUP de Sant Just
en els pares.
de la CUP de Sant Just
6 i 13 de la tarda
d'avui dijous 17 de gener
i amb el programa 361
seguim en aquesta segona hora.
Ara mateix estem escoltant
I Don't Even Smoke
with the Empress of
una cançó,
un grup que hem descobert
gràcies al programa
de Cara B
que ens ha recomanat
aquesta cançó
i crec que properament
en el seu programa
l'escoltareu
i us explicarà bastant més
d'aquest grup
i de la seva trajectòria musical
però en tot cas
ens ha agradat
aquesta sugerència
i com no
sempre som molt oberts
a noves sugerències musicals
i us hem llançat
aquest Empress of
Out in the palm of your hands
Eating out the palm of your hand
I don't always know what to say
But you always understand
Out in the palm of your hands
Eating out the palm of your hand
I don't always know what to say
I don't always know what to say
But you always understand
I don't always know what to do
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ja sí!
en la passada? L'altre, el dia 3, no?
Sí, la primera setmana
i hem anat a parar just
el post d'avui, dijous 17 de gener
per què volem a qui no ens vol
o per què estimem a qui no ens estima
que és el tema d'avui
Sí, està recent sortit
del forn, l'he escrit
i he vingut directament
és el per què
i el per a què
Sí, és interessant
Espera, perquè està la gent
Hola a tothom
està la Carme connectada
jo la tinc aquí al davant
que va molt guapa
i a més té el muntatge
que té amb el telèfon
amb l'auricular
perquè puguin sentir-me a mi també
a través del mòbil
és per fer-li una foto
després li farem una foto perquè la gent vegi com ha anat això
Això, per què?
Per què estimem a vegades a algú que no ens estima
que és aquest que no és recíproc
Bé, jo he fet
la diferència real del per què
i del per a què
que semblen molt iguals
però realment són molt diferents
i les motivacions que hi ha
a sota
d'aquestes dues fórmules de preguntes
són molt diferents
En base a això també
es pot treballar
i en base al que tu vulguis treballar
hauràs de respondre
una o l'altra
perquè
l'enfocament gestaltiar
de la gestalt
ara que està
molt de moda
dona molta importància
al per a què
jo no
soc
terapeuta
de gestalt
però
fins a on sé
i la meva experiència
estic segura
que la gestalt
no només es queda
en el per a què
sinó que treballo
a altres coses
què passa?
que com tot el coneixement
quan surt
del tronco madre
quan surt
del tronco madre
es desvirtua
es desvaloritza
i
què passa?
que a peu de carrer
és
no, no
ara és el per a què
quiero jo
a quien no me quiere
bueno
depèn
perquè
també és molt important
saber per què
passa això
quines motivacions hi ha
perquè
de vegades
puntualment
o reiterativament
o cíclicament
ens estem enganxant
amb persones
que no ens estimen
què et porta a fer això
i per què
estàs fent això
en el meu cas
que és l'experiència
sempre
la que jo parlo
que he estat
19 anys
vaig estar 19 anys
fent psicoterapia
amb la meva psicoterapeuta
Graciela
jo ho feia
el per què feia això
en el meu cas
era perquè jo necessitava
sentir
aquesta era la meva motivació
número uno
jo necessitava sentir
i ja no entrava en el
bueno però vols sentir
coses agradables
o coses desagradables
o no
jo volia sentir
i dava igual
el preu
i el desgast emocional
perquè evidentment
és molt desgastant
estar pendent d'algú
darrere d'algú
desitjant algú
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no li agrades
que no li interesses
que
que li és indiferent
perquè aquí entran
s'activen
l'autoestima
la
la
el sentit
de ser digna
no?
bueno
moltes coses
bueno
és molt tòxic
això
i tòxic
també la vull evitar
no?
la paraula
és dolorós
és dolorós
per tu mateix
això era el per què
no?
i el
per què?
bueno
ara no
jo ara
estic amb
l'entrada
que he fet
aquesta tarda
i ho tinc tot
molt
barrejat
i a part
estic amb
molt fresc
no?
molt fresc
bueno
i a part
estic amb
la medicació
també
però bueno
bàsicament
seria això
l'anar a buscar
qui
no et vol
per què?
o sigui
per què
hacemos esto
cada història
és un món
cada cas
és un
o sigui
dintre d'una persona
si tu tens
aquesta conducta
cíclica
estic segura
que com en el meu cas
no és tot
un cop trobes
la raó
ja aplica
a cada cas
i a cada història
perquè de vegades
tu t'enganxes
d'un tipus
de persona
que
que no té res a veure
amb l'anterior
no?
t'enganxes
eh?
jo estic parlant
d'aquests
amorios
malaltissos
estic parlant
d'això
no?
l'anar al darrere
ui és que
perdo el fil
eh?
Mireia
mira
t'anava a donar
si vols un cop demà
a més tinc el teu
article
obert
aquí
i precisament
estava llegint
un tros
que diu
tal qual
el tens escrit
Carme
diu
para què?
pues
esto para mi
el dia que me di cuenta
del para què
fue como cuando
se cae la primera
ficha de un dominó
y caen todas
en pocos minutos
cuando tomé conciencia
me pareció
tan simple
tan precario
a nivel
de lo que había
detrás
de esta conducta
que me conmovió
a veces
queremos a quien
no nos quiere
para poder seguir
instalados
en la queja
en el papel
de la víctima
mira que mala suerte
tengo
mira que desgracia
soy
sosténme
gràcies

el para qué
home gràcies a tu
si ets el teu article
sí però que gràcies
per recordar-m'ho
perquè tinc
encara
deig tenir
per aquí
bueno
la coltina
bueno doncs
sí aquest ganxo
per instal·lar-nos
en aquesta queixa

el para qué
és com per trobar
una raó
de ser
a l'estat
de la queixa
a l'estat
del victimisme
jo fa dos o tres dies
vaig posar una foto
amb un meme
de la Julia Roberts
al Facebook
em va semblar
que tocava
bueno
no era ben bé
aquest tema
això es pot veure
al meu Facebook
al Facebook
de la Carla Dickinson
no era ben bé
aquest tema
però bueno
tenia molta relació
la Julia Roberts
feia un speech
o parlava
de cara a les dones
a les dones
que deixessin
d'establir relacions
amb homes
trencats
amb homes
dependents
amb homes
immadurs
o infantils
no?
bueno
i ella
bueno
deia
doncs escolteu
les dones
volem
o busqueu
relacions
d'igual a igual
etc

a mi
qualsevol discurs
el digui
qui el digui
que estigui dient
fulanites
fulanitos
busca això
fes això
a tu et convé això
jo això ja
ja em dona una mica
de repelús
que potser
és una traducció
de la frase
de la Julia Roberts
i no ho va dir així
és igual
això per una banda
per una altra banda
no només
les dones
establim
o ens enganxem
això ho hem parlat
ja moltes vegades
als homes
també els hi passa
i això
estan com
en una sombra
i d'això
no es parla
però és real
hi ha homes
que tenen relacions
amb dones
que
els agafen el mòbil
i que els miren
el correu electrònic
i que els miren
els moviments
amb el banc
que han fet
amb les despeses
que tenen
aquests tics
un control
sobre la vida
de l'altra persona

això és l'home
o la dona
que penso
que no és una qüestió
tan de gènere
o potser sí que ho és
però també hi ha
d'altres factors
i tots podem ser
perjudicats
en un moment donat
aquesta frase
no va agradar
i van haver-hi dues persones
que llavors van començar
a qüestionar
a la Júlia Roberts
que qui era ella
per parlar d'això
que si ella tenia experiència
que si ella estava casada
que si ella estava divorçada
a veure
és igual
aquí hi ha alguna cosa
que ressona
amb aquest missatge
que deia la Júlia Roberts
o amb el missatge
que jo estava dient
crec que era el missatge
de la Júlia Roberts
hi ha alguna cosa
que ressona
i llavors fa saltar
però podem anar
al que està dient
aquesta persona
que és molt interessant
és molt interessant
és el de dir
per què
per quina raó
i amb quin objectiu
anem a establir
o enganxar-nos
amb persones
que no ens volen
punt número uno
que no tenim tots clar
ja
que estimar no fa mal
per tant
si tu estimes
no hauria
no fa mal
no ha de
o no ha de fer mal
hi ha gent que potser
li té por a l'estima

però estimar no fa mal
no no
si jo t'estimo a tu
Mireia
jo t'estimo a tu
jo voldré
que estiguis feliç
que estiguis contenta
que vagi bé
tots els seus projectes
i intentaré fer
tot el que pugui
dintre d'uns
d'uns
no
a la que això
és el bo
per l'altra persona
no
sempre
si jo puc
doncs vinga
que no puc
ja no
no m'he d'enganxar
ai no
per què
la Mireia
ha de ser feliç
perquè no
dintre
hasta donde es tu
i hasta donde de mi
depende
per això jo penso
que a la que fa mal
això ja no és amor
aquí hi ha altres factors
estimo algú que no m'estima
ah
però l'amor és incondicional
què passa
que necessites
que t'estimi
per tu estar xatxipiruli
llavors no
és amor
dependència
aquí hi ha una condició
és condicionat
jo t'estimo
i estic bé
si tu m'estimes
si tu no m'estimes
jo ja no estic bé
això per una banda
després el tema
del poder-me queixar
si jo soc una desgraciada
i tot el que em passa
li dono un tinte melodramàtic
llavors jo em puc queixar
jo me'n recordo el dia
que vaig prendre consciència
que havia agafat un hàbit
en algun moment
d'autocompassió
i bueno
quan vaig ser conscient
es va esfumar
tal qual
va fer
i se'm va esvair
es va esvair
però
en el meu cas
suposo que
perquè tenia
molt treball
de teràpia
darrere
però ja
clar
això no és
llegir
tres articles
i llegir
uns quants llibres
d'autoajuda
o anar
a dos teràpies
amb un terapeuta
gestal
o de psicoterapia
no no
aquí hi ha feina
i ho dic
això ho vaig
al principi
de les primeres
col·laboracions
fer feina
amb tu mateix
de debò
que no és
no sempre és agradable
no sempre és un passió
por el campo
i les paraules
és dur
és que realment
és dur
és que a vegades
ho vols deixar
és com qualsevol cosa
que representa
un esforç
treballar amb tu mateix
és un esforç
i és una feina
i averiguar
per què passa
o per què
per què i per què
estàs fent certes coses
que tu saps
que no et van bé
no és agradable
perquè has de passar
per llocs
que són dolorosos
que fan mal
que has de reconèixer
en el meu cas
el per què ho feia
doncs per sentir
per sentir
d'haver igual
a qualsevol preu
i per poder justificar
el meu victimisme
el sempre està
o amb un tarannà
un quejoso
no?
i de
és que soy una desgraciada
si és que mira
que mala suerte tengo
és que
bueno
sí el que deies
bàsicament
en aquest tros
de post
que he llegit
que a vegades
és el
deixar
quedar-te instal·lat
a la queixa
perquè la queixa
durant X temps
ha estat
la teva zona de confort
en certa manera
i sortir d'aquí
també implica
trencar moltes coses
amb tu mateixa

i són paraules
però jo recalco
que hi ha feina
després
bueno no
però és que
el querer a alguien
però potser
és que t'enamores
de qui no s'enamora
de tu
anem a veure
opinió personal
l'enamoramiento
és una
és una
és un moment
o és un temps
de la teva vida
com accidental
com fortuit
anem a dir-ho
igualment tu
tot això
és la meva opinió
tu arribes
a un estat
d'enamoramiento
la majoria
de vegades
són
molt sovint
perquè tens
algun tipus
de carència
o desequilibri
afectiu
afectiu
o bueno
depèn del que
valoris
o el que t'hagi
efectilint
de l'altra persona
si tu t'estàs
quedant calva
i trobes un tio
amb unes melines
espectaculars
potser
diguis
m'he enamorat
o no?

per exemple
el que falta un
no té l'altre
no?
una mica
però
això parlo
això seria
l'enamoramiento
però
el fet d'estimar
estimar
amar
és
és
és que hi ha frases
que diu
no
és que
uno no escoge
a quien ama
falacia
per mi
fals
per mi
estimar
amar
és una decisió
conscient
i voluntària
que un
tria
no
jo no
no
no
és
ai mira
estimo
l'imanol
si jo vull
i decideixo
estimar-lo
el mateix
que odiar
és el mateix
és conscient
no?
no és una cosa
visceral
vull dir
que és una decisió
que tu prens
no passa pel raciocini
per mi sí que passa
que sí o que no?
per mi sí
sí que passa

per mi sí
en algun moment
és conscient
l'acte de fer-ho
vols dir

l'acte de fer-ho
l'acte de dir
vaig estimar
aquesta persona
és una decisió
conscient i voluntària
és com una espurna
que tu decideixes
si fas així
amb el misto o no
ho faig
l'ensenc o no?
per mi seria una cosa així
l'enamorament
l'enamorament
no
és més
des d'una carència
i ara
tens el bloc
aquí al davant?
el tinc
el tinc
però si pots llegir
la part de baix
perquè a baix
ho posava
sembla que no ho hagi escrit jo
al final diu
i és importante
no confundir
amar
con el estado
de enamoramiento
entre cometes
en el que andamos
confundidos
nuestra razón
nublada
en este estado
no sumimos
perdó
no sumimos
entre otros factores
impedidos
por carencias
personales
más o menos
profundas
más o menos
conscientes
y más o menos
temporales

jo penso
això
recordo que
una sessió
de teràpia
amb la Graciela
em va fer
com el repàs
etimològic
de la paraula
amable
de ser amable
jo
és molt maca
l'etimologia
amable
és susceptible
de ser amado
no ho havia pensat mai així
no havia anat a l'arrel
de la paraula

és preciós
amable
és susceptible
de ser amable

la Mireia és amable
és susceptible
de ser amable
que maco
és que és preciós
molt


és preciós
amable
és amable
com sincero
clar
amable
clar
és que si ho
un cop ho dius


un cop ho dius
clar
amable
com
achutxable
no
no sé
per comparar-ho
però
una persona que es presta
amable
és susceptible
de ser amado
i realment
als principis
jo estic segura
que si tu feies
un gest amable
com ho entenem avui
jo faig un gest amable
cedir-te el pas
l'altra persona
sí que pot dir
ostras
esta persona
és susceptible
de ser amada
perquè té
aquesta diferència
cap a mi
això seria comportar-ho tot
a un pla
verbal
analitzar-ho
és amable
perquè és susceptible
de ser amado
o amada
perquè ha tingut aquest gest
agradable
o per facilitar-me
a la meva estància
és
ojo
això és ser amable
ser amable
susceptible
de ser estimat
enamorar-se
de qui no
t'enamores
això
fa uns dies
ara
fa un temps
estic seguint
un noi
no sé si
jo crec que és psicòleg
és un coax
però psicòleg
british
no sé d'on és
però l'anglès
és british
Matthew
no sé què
i m'encanta
diu unes coses
que dic
ostres tu
tu
saps molt bé
el que estàs dient
i va llançar
una idea
que jo la recupero aquí
i la deixo aquí
per la gent
de la plaça Mireia
què passaria
si comencem a estimar
a qui ens estima
si comencem
al revés
hi ha països
o cultures
que comencen a menjar
per les postres
doncs
seria
home
no començar
la casa
por el tejado
però en comptes
d'estimar
a qui t'entri
pels ulls
o per l'olor
o per les
que t'hi entri
perquè et resulta amable
susceptible
de ser estimat
per què?
perquè
a tu
tu li agrades
a aquesta persona
no?
és una cosa
que t'hi gusti
a qui tu li gustis
això és facilitar-nos
l'existència
no?
no sé
està saludant
al Facebook
que per cert
ara mateix
també ho tenim compartit
des del Facebook
de la plaça
així que hi ha
Missin
que també t'estarà
veient
a través del
directe
del Facebook
i precisament
també estava llegint
ara que has dit
això de la frase
estava llegint
també una altra frase
que és de
l'AOTC
que també
l'ha inclou
en aquest
post
que diu

Comença amb mi i acaba amb mi.
Per tant, tot el que jo estigui fent, emitint, dient cap a fora, cap a persones,
són coses que surten de mi.
Si jo tinc una raspadura, un roce, un problema amb algú,
això és la projecció, la sombra del Gustav Jung.
És que aquella persona m'està tornant una part de mi mateixa que jo no puc veure,
perquè no la vull veure, evidentment, però no l'estic veient.
Llavors veig l'atribut en la persona que el té projectat sumant-li la meva projecció.
Per tant, tota la ràbia o la mala llet o el tracte desagradable que jo faci a aquella persona,
veritablement me l'estic fent a mi mateixa, indirectament.
Perquè si jo soc una persona antipàtica o si soc seca,
si soc antipàtica i jo no puc veure la meva antipatia i veig una altra persona que la veig,
que té la seva part d'antipatia,
veuré els seus 100 grams, suposem que poguéssim mesurar-ho en grams.
En grams o quilos.
Això.
Depèn de què.
La borderia, la borderia.
Té tonelades, excés de pes.
Si poguéssim, seria tenir els seus 500 grams de borderia,
més els meus 300, 500, 1.200 grams de borderia.
Imagina't la quantitat de borderia que jo estic rebent creient-me que és tot d'ella.
Llavors, arremeto contra un quilo, 200 o un quilo i mig de ràbia o de borderia o de l'atribut que sigui.
En realitat és cap a mi, però no m'ho tiro cap a mi,
perquè suposo que estem programats per ser també autoindulgents
i és més fàcil abocar els altres al que no ens fem a nosaltres
per una programació que penso que s'ha de desprogramar,
que això és treballar amb tu mateix.
Estaria bastant bé poder-nos desprogramar més d'una vegada.
I ara m'ha vingut una altra frase també,
que va una mica en el fil d'una frase que he vist també en el teu blog que diu
que no elige a quien ama.
No busques.
A tu, demà passat, t'estimaré molt.
No és una cosa que funcioni així.
I m'ha vingut una altra frase al cap que és
ets responsable del que fas, no del que sents.
Això, ets responsable del que fas?
És a dir, ets responsable dels teus actes, no del que sents.
És a dir, responsable...
Jo penso que sí, que soc responsable del que sento.
Del que sents.
Sí, però saps per què?
El que jo faig depèn únicament de mi.
Perquè és una decisió que jo prenc.
Voy a hacer esto.
Però el que jo sento surt de mi també.
Però sí que hi ha un motor que ho condiciona.
O dos motors, no?
Causes externes que m'entren.
Si a mi m'estan estomacant tot el dia, no?
Si m'estan estomacant tot el dia,
arriba un moment que trauré aquesta...
Em voldré defensar o em voldré tornar, no?
Clar, però això ja són actes, no són sentiments.
Clar, tu el que sents...
Sí.
Em refereixo, per exemple, a veure una injustícia
o el que sigui una situació injusta
i tu per dins sentir ràbia, per exemple,
de dir, ostres, quina...
Per què ara aquest nen s'acaba de quedar, jo què sé,
sense berenar, perquè li han pres.
Vull dir, són sentiments generats
intrínsecament dins nostre
que no ens plantegem sentir-los.
No ens plantegem, però són nostres.
Si jo sento pena
perquè veig un gos a la vorera patint,
la sento jo.
No et diré, escolta, Mireia...
És la culpable de la meva pena, no?
No, és meva.
Jo l'estic generant, aquesta pena.
El psicòpata no té aquest sentiment.
No el genera.
No ho fa.
És que és...
Jo sí que el faig.
Vol dir que m'he de psicopatologitzar...
No, home, no anem aquí.
No ens passem, tampoc.
Però jo sí que penso que sóc responsable del que sento.
Sí, sí, sóc responsable.
No compres la frase, eh?
No.
És que hi ha moltes frases que es compren molt i no se filtra.
Sí, en algunes que...
Sí, en fi, la tenia apuntada per aquí.
No em va desagradar.
Quan la vas llegir, allò que llegeixes,
dius, ets responsable del que fas, no tant del que sents, no?
Sí que som responsables.
És a dir, ho vaig veure més a nivell de la responsabilitat dels actes
versus la responsabilitat de, per exemple, estimar.
O la responsabilitat de, no sé, sentir ràbia en algun moment,
que tu tens el dret també de sentir ràbia, no?
Bueno, sí, aquesta frase, si l'agafes...
Mira, si l'agafes...
Bueno, jo és l'estudi, l'anàlisi que l'he fet.
Però mira, ara li faig un altre enfoque, eh?
No sé enfoques.
Ara li faig un altre enfoque.
A mi aquest buf em posa molt nerviosa.
És que l'agafaré i l'estamparé contra el vidre.
No el suporto.
És el sentiment.
O sigui, no puc controlar.
Si que puc controlar, no fer-ho.
No agafaré el buf i l'estamparé perquè em controlo.
perquè tinc el control o sóc responsable del que faig.
No ho faig.
No puc evitar sentir això.
És el que diu aquesta frase.
No puc evitar sentir això, però puc controlar o manejar el que faig amb els meus...
Això m'ho va dir una pediatra que fa molt de temps.
Clar, clar.
Crec que m'acabes de confirmar.
Clar, llavors, en el fons, tu no pots sentir-te responsable del que sents
perquè és una cosa innat.
És a dir, per alguna cosa et provoca aquesta ràbia, aquest buf,
ara en aquest exemple banal, no?
No, però això és un altre enfocament que jo et vinc a dir,
ei, doncs sí, no?
Mira't així, per mi sí que té aquest sentit.
Però si ara anem una volta més de tuerca, anem a rascar.
Per què sents això?
D'on ve això?
Jo tinc una frase meva que és que les drogues només desperten el drac o els unicornis que dormin a dintre nostre.
Només fan això, eh?
Si tu tens un dragón de tres pisos, despertaràs el drac.
Si tu tens happy flowers unicornis, despertaran els unicornis i ja està.
És el que tu tens en ti, segons els inputs, surt una cosa o una altra.
Doncs per tant, jo penso, si jo tinc aquesta ràbia, aparentment no sé per què és visceral.
No, no.
Aquí hi ha unes motivacions.
Hem de veure per què.
No és que jo sigui responsable del que sento.
És a dir, no és que jo tingui la culpa de sentir segons quines coses.
Però sí que sóc la que ho genera.
O sigui, no ho genera la pedra del carrer.
Ho genero jo.
Doncs jo ho he de veure.
Perquè si jo estic generant bilis, ràbia i odi, això em menjarà a mi mateixa.
Me voy a fagocitar a mi misma.
És que he de transmutar això.
Això la física cuántica ho diu.
És que he d'invertir aquesta cosa, no?
Aquests sentiments.
Que si no, me autofagocito.
Fagocitar.
Això.
Seguir saludant els...
Quanta gent hi ha, per cert?
No els estem fent gaire a casa ara mateix.
No, ara ja un, dos, dos, tres.
No sé si volies comentar o saludar algú, que l'altre dia vam estar així interactuant amb ells.
Jesús, Jesús Jovenal de Sevilla.
Hola.
La Angie López.
Em sembla que ella és psicòloga, graduada ja per la UOC.
Hola, Angie.
I no sé si s'ha conegut alguna cosa més.
Ja està.
I la plaça Mireia ha d'estar també mirant.
Ah, la plaça Mireia?
Tinc per aquí el Facebook obert.
En algun moment n'hauria de sortir.
Hola, gent de la plaça Mireia.
I què t'anava a dir?
No sé què t'anava a dir ara mateix.
Pensant en això del Facebook.
I també amb la frase aquesta de si autofagocitar-se una mica la frase.
Això.
Cuando es amor no duele.
Si duele es otra cosa.
I amb aquesta frase anem acabant la secció.
i crec que em quedo amb aquesta frase.
A part de tot el que hem comentat, òbviament.
I a part de tot el post que el tenim a inspiracionparavivir.blogspot.com
que podeu anar a veure l'entrada d'avui que es diu
¿Por qué queremos a quien no nos quiere?
I amb aquesta frase, que crec que hi havia molta gent que se l'hauria d'interioritzar molt.
Cuando es amor no duele, si duele es otra cosa.
Es que si fa mal es una altra cosa.
Crec que és el resum de la secció d'avui.
Això mateix.
Aquesta és la Dimet, la de Pájaro, la cançó?
No.
No, no l'hem trobada a Spotify.
S'ha molt de greu.
És una mica complicat.
Doncs Carme, gràcies per portar-nos aquest espai de...
No sé, jo m'he relaxat, eh?
T'ho digui en sèrio.
Sí, m'he quedat com relaxat.
De veritat.
Entre la veu i el contingut que ens portes.
Gràcies per venir, encara que sigui cada dues setmanes,
que a vegades és quan més poc més ho valores, també.
i més ho trobes a faltar.
Moltíssimes gràcies.
Un fort aplaudiment per tu,
per tots els oients i visualitzadors
que han estat aquí, espectadors,
al teu Facebook en directe.
I ens veiem d'aquí dos dijous
per seguir parlant de temes de la vida
i d'inspiració per viure.
Molt bé, Mireia.
Adéu, Carme.
Adéu.
i ens hem quedat així de relaxats
i ens hem quedat així de relaxats
després de parlar amb la Carme Càmera.
Escoltem aquest August 10,
d'un grup que és bastant complicat de pronunciar-ho,
però intentaré fer-ho,
es diu Cruain Hai Bin.
Alguna cosa així.
15 minuts de programa que ens queden
i com no tenim amb nosaltres la Núria García
en aquesta secció de desmuntar o no
mites de la humanitat.
Així que en breus comencem a parlar amb ella.
i com this chai general la,
baró a cristà la vera,
baró a ser dos jușor.
I am a coun nedill twe religionsitiots
de la хоч
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
especial, es dividia...
O sigui, hi havia els Estats Units
i l'URSS, que
hi havia molta competència per veure
quin dels dos països
aconseguia arribar primer.
Doncs bé, per això es diu que és
una cursa especial.
Un animal es va fer famós
arreu del món i és la gossa
laica, perquè va ser el primer
ésser viu enviat a l'espai.
Bé, va ser enviat
a bord de la nau Sputnik 2.
La propaganda soviètica
va explicar que l'animal havia estat
entrenat per adaptar-se
a les reduïdes dimensions de l'habitacle
i que se l'alimentava
amb unes pastilles que
li donaven tots els nutrients i que
a més a més també la hidrataven
amb un tipus de menjar
que podia fer que sobrevisqués
la gossa a l'espai.
La laica també es deia
que era un gos abandonat i que
l'havien escollit perquè els gossos abandonats
representa que s'han hagut d'espavilar
sols, que són com...
Bé, tenen més habilitats
que no un que està més domesticat
a casa, amb els amos, rebent
uns certs privilegis
que els del carrer s'han de buscar a la vida.
Doncs bé, diuen això de la laica.
A part de la laica
no va ser, o sigui, no va ser
l'únic animal que es va entrenar
per anar a la Lluna
també van haver-hi dos gossos més
l'albina i la muixca.
Van ser ensinistrats
i els van situar en habitacles
progressivament més petits
durant uns quants dies.
Inicialment també es va dir
que després d'una setmana a l'espai
la nau tornaria a la terra
gràcies a un sistema de paracaigudes.
Fins i tot es van fer fotos
de la gosseta en sortir de la nau
després de l'aterratge.
És a dir, imatges
de com la gossa tornava de l'espai.
De seguida, però,
van començar els desmentiments.
Les imatges de la gossa de nou a la terra
va resultar que era un muntatge
que es va fer evident
quan algú es va adonar
que en lloc d'una gossa
el que hi havia era un gos.
Les autoritats soviètiques
es van desentendre d'aquella història
i van reconèixer que la nau
no tenia cap sistema
per tornar a la terra.
És a dir, que mai va arribar
a tornar cap nau.
O sigui, que es va quedar allà,
flotant, amb la suposada laica.
Sí.
Van dir que passada una setmana
s'havia aplicat
una eutanàsia indolora
a la pobra laica
abans que se li esgotés l'oxigen.
Però això encara era
una versió amable de la realitat.
Primer, aquella setmana
es va reduir després
en quatre dies.
O sigui, van passar
de dir que havia tornat
a dir que no,
que havia quedat una setmana.
Després d'estar una setmana
van dir que, bueno, no,
una setmana no,
quatre dies.
Quatre dies.
I de mica en mica
els rumors
es van anar disparant.
En aquells temps,
l'hermetisme
era l'ordre del dia
i no hi havia manera
de saber del cert
què havia passat.
No va ser fins
uns quants anys després,
quan el mur de Berlín
ja havia caigut,
que es va saber la veritat.
L'any 2002,
Dmitri Melašenkov,
un membre
de l'Institut
de Problemes Biològics
de Moscú,
va revelar
que la pobra Laika
va viure només
unes hores,
o sigui,
va estar viva
uns quants minuts
després de llençar
la nau.
O sigui,
no va arribar
pràcticament a l'espai,
no?
O sigui,
no,
exactament,
vull dir,
la gent es pensa
que la Laika
va ser el gos
que va arribar
a l'espai,
que va estar no sé què,
però després
de despegar la nau,
al cap d'unes hores,
la gossa va morir.
Per què?
Doncs bé,
va morir principalment
per l'estrès
causat pel pànic
i sobretot
per les altes temperatures
que van arribar
a haver dins
d'aquella nau.
Això,
va morir
quan tot just
havia fet
un parell d'òrbites
al planeta.
Bé,
el científic
va reconèixer
que a causa
de les presses
per la mateixa
inèrcia de la carrera
amb els americans,
el disseny
que van fer els russos
es van llestir
sense tenir temps
per preparar
un bon sistema
de control
de la temperatura
interior.
I,
com que l'important
aleshores
era sobretot
l'efecte propagandístic,
doncs bé,
el destí de la laica
no importava gaire,
no?,
els que prenien
les decisions
al nivell.
Després de la laica,
la Unió Soviètica
encara va enviar
uns quants gossos
més a l'espai,
fins a una dotzena,
és a dir,
darrere d'ella
en van anar
dotze més,
dels quals
uns pocs
van poder tornar
vius
al planeta.
Tota la fama
per això
potenciada
per la maquinària
de la propaganda estatal
va ser naturalment
a la malaurada
pionera,
la laica.
Li va tocar
pagar el pato,
no?,
una mica.
Sí que va ser
el primer
esser viu
a anar
a l'espai,
però,
clar,
de la versió
que s'explica
a la realitat
dista bastant,
no?,
és a dir,
va durar unes hores
entre el llançament
i més o menys
aquestes dues voltes,
no?,
que has dit,
que va donar.
Dues voltes a l'òrbita
de la Terra.
I a partir d'aquí,
doncs,
hi ha tot el...
Clar,
entenc que en aquell moment
havien d'anar dient,
no?,
clar,
vull dir,
en aquell moment
els era igual
que la gossa...
Vull dir,
el fet era poder dir
que havien arribat
a l'espai
que no sé què...
Tot per la propaganda
una mica...
Sí,
i el més fort
és que fins l'any 2002
la gent es creia
que està patrà,
o sigui,
vull dir,
fins l'any 2002
no va haver un científic
que se li deuria
anar a la olla
i ho va revelar
i jo què sé.
Sí,
a vegades queden secrets
aquests tan...
Sí,
jo sempre penso
que són de tots,
o sigui,
no sé per què es tenen
aquests secrets
per temes
que són de tota la humanitat,
pertanyen a tothom.
Exacte.
És una mica trist
que s'ho guardin.
La meva gossa es diu Laika,
per informació.
Estava pensant...
És original.
Sé que tens una gossa
perquè també ho he escoltat
algun dia
al Just a la Fusta
com a ser una secció
de...
De veterinària.
De veterinària.
Ah, per què tinc una gossa?
Perquè si li dones de menjar
quan estàs dinant,
no la malacostumes
i tu,
ah, val, val.
I ja és relacionat,
dic que algú vindrà
que no sabia
que es deia Laika
però sí que sabia
que tenies una gossa.
Espero que no l'enviï
mai a cap lloc, eh?
No,
jo l'he enviat
a la merda a vegades
però...
Vaja, això
a vegades
si feu una trastada
jo crec que els hi toca també, eh?
Sí, sí, sí.
Com nens petits
i s'han d'anar educant.
I, Núria,
ens dona temps
de fer una altra, va.
Un altre...
Vale, ràpid.
Desmentint mites.
Ja l'he posat
nom a la secció,
què et sembla?
Perfecte.
Desmentint mites
de la ciència
i la història.
A veure, mira,
una altra sobre...
sobre la Terra.
Vale.
A l'estiu
la Terra
és més propera
al sol
que a l'hivern.
per això la calor, no?
Sí.
però tu saps
que quan aquí
a l'hemisferi nord
és estiu,
a l'hemisferi sud
és hivern, sí.
I, clar, llavors
com pots...
vull dir,
si ens acostem a la Terra,
si estem més a prop
de la Terra a l'estiu,
o sigui,
si la Terra
a l'estiu
està més a prop del sol,
llavors com s'explica
que a l'hemisferi sud
sigui hivern.
Perquè gira
sobre si mateixa
però l'eix no és recte.
És...
Correcte.
els graus de...
Correcte, Mireia.
Molt bé.
Torsada, no?
Com es diu això?
Sí.
Doncs bé,
he provat.
Sí, sí, sí.
Vas a escoltar
aquell dia en naturals, eh?
Sí, sí.
Vas a provar el tema.
Doncs bé,
és un d'aquells mites
que semblen assenyats
i perfectament raonables
fins que hi penses una mica
i dius, val,
no és que estiguin més a prop o no,
sinó és l'eix
en què...
Exacte.
O sigui,
en què arriben els rajos del sol
si són més perpendiculars
o...
O és directe, no?
Clar,
cauen més directe.
Bé,
és un detall, no?,
de la frase,
diu,
ben conegut,
que ens hauria d'incomodar
cada vegada que diem
que a l'estiu
la Terra és més propera al sol.
Tots sabem que,
bé,
és el que t'he dit,
que quan a l'hemisferi nord
és estiu,
a l'hemisferi sud
és hivern.
La resposta,
naturalment,
és que les estacions de l'any
no tenen gaire a veure
amb la distància
entre la Terra i el sol,
sinó
que les causa
el fet que el nostre planeta
gira sobre si mateix cada dia,
la qual cosa dóna lloc als dies i a les nits,
però que aquest gir
el fa com si fos una baldufa,
és a dir,
una mica inclinat.
Exacte.
El fet que estigui inclinat
fa que durant un període de l'any
els rajos del sol
arribin perpendiculars
a l'hemisferi nord,
mentre que al sud
ho fan amb molta més inclinació.
I això fa que l'energia del sol
sigui més gran al nord
i més fluixa al sud.
I, en conseqüència,
que a l'hemisferi nord
gaudim de l'estiu
mentre que al sud
és hivern.
Té tota la seva lògica,
ara s'entén
encara millor
i veig que no me n'havia oblidat tant
de les classes de ciències naturals
de l'escola.
Sí.
Gràcies, Núria,
per portar-nos aquests
desmitificant històries
del món i la Terra.
El món i la Terra.
Moltes gràcies
i ens veiem properament
al Just a la Fusta.
De fet,
en dues setmanes
ens veiem.
Sí, sí, sí.
Ens veurem dijous
i divendres seguits.
Seguits.
No els hi ha seguits
aquí a la ràdio.
Els hi ha seguits, eh?
Ens veiem, Núria.
Merci per venir.
Perfecte.
A tu.
Adeu.
I ara sí,
dos minuts
per les set del vespre
d'avui dijous 17 de gener
i amb aquest
en un souvenir
del grup
que ens ha portat avui
la Núria
a Trois Cafés Gourmins.
Espero haver-ho pronunciat bé
i sona molt bé.
Amb això
tanquem avui
la plaça Mireia.
Demà divendres
jo no sé
si és una percepció meva
personal
però aquesta setmana
com aquell que diu
ha passat volant.
Demà divendres
ja sabeu
que portem molta teca
al programa
perquè tenim
el Manel Ripoll
l'Anna Rovira
el Joel Reguant
i l'Àlex Florença
cadascú
amb el seu tema
i la seva secció
així que demà
viatges,
història,
política
i sexologia.
Que tingueu molt bon vespre
i fins demà.
Ademà.