Música
Doncs bé, per aquells que ja estan somiant amb els dies de platja,
amb els dies de temperatures una mica més altes que les que tenim aquí,
avui us oferim aquesta cançó, aquest tema musical,
que es diu On The Beach i és de Júbel.
Per obrir el programa, atenció, el número 680 de la plaça Mireia.
5 i 10 de la tarda, benvinguts a tots i a totes.
Doncs com us deia, en 20 programes ens plantem el programa número 700,
això va creixent, això no para de créixer.
Som en directe des de Ràdio d'Esvern, ja ho sabeu, l'emissora municipal,
i això és la plaça Mireia, avui dilluns i 18 de gener.
Us pregunto a tots que com esteu, que espero que estigueu la mar de bé
i espero també que hagueu passat a visitar aquesta exposició
a la primera planta del mercat municipal, el nou espai Mercart,
un espai que ara mateix està acollint la mostra dels 8 artistes
que formen el grup de 7 just, inicialment n'eren 7,
per això es diu 7 just, però actualment en són 8.
Com us deia, us recomano ferventment que passeu a visitar aquesta mostra
que precisament es va inaugurar dissabte i vam ser-hi,
aquí a la plaça Mireia, a la inauguració.
I amb aquest tema musical de fons us comento el que us portem
per al programa d'avui, començant com sempre i com a bon dilluns
amb l'espai del temps, la previsió del temps amb el Carles Rius
i si voleu trobar la informació que publiquem al Twitter,
ja sabeu que heu de buscar l'etiqueta al hashtag MeteoSantJús.
Seguirem parlant també d'història de Sant Jús,
descobrirem mots gràcies a rodamots.cat
i decidirem la frase de la setmana amb el Pep Quintana.
I a la segona hora us portem una entrevista d'allò més curiosa,
però ja va passar per aquí el programa, farà gairebé un any
o una miqueta més d'un any.
Estic parlant de José Luis Ibáñez, deies, escriptor,
però també és coordinador del Club de Lectura de Novella Negra,
aquí a la Biblioteca Joan Margarit,
un club de lectura que ja veureu que ara no s'està fent presencialment,
però tot i això no el deixen de fer
i és que l'estan organitzant a través de diverses plataformes digitals,
com per exemple el Zoom.
Doncs bé, parlarem precisament del Club de Lectura
que té lloc el proper 9 de febrer,
perquè el llibre ens ha cridat molt l'atenció
i teníem ganes de saber-ne una mica més,
el llibre que és el protagonista d'aquest Club de Lectura
és la primera agència de dones detectives
de l'autor Alexandre McCall Smith.
Doncs bé, parlarem amb José Luis Ibáñez sobre Tot plegat
i per acabar, com no, Tartúlia Esportiva
amb Joan Esmerats, amb Carles Rius, amb Pol Brull,
Salva Crespo i Sergi Seguí.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat, de veritat, que jo no puc...
Així jo no puc treballar.
Algú parque està davant.
No, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, pessigolla.
La colla pessigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda,
a Ràdio Desverd.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encoentres mal o algo?
Socorro!
Ara escoltes Ràdio Desverd.
Per cert, no ens oblidarem tampoc de l'entrevista de la campanya
sense anar més lluny, que avui també sonarà aquí al programa.
Avui la protagonista és la Catherine Smoker.
Ens parlarà sobre el seu negoci, sobre la seva pròpia marca,
que porta el seu nom.
Ella és dissenyadora de bosses de mà i també d'accessoris.
És abans, però jo no sé què em passa avui amb les lletres.
Abans, però, parlem amb el Carles Rius, que el tenim a l'estudi,
per saber què passa amb el temps aquesta setmana.
Carles, bona tarda.
Molt bona tarda, què tal?
Molt bona tarda, estàs molt fort, de volum.
Molt fort.
Sí, espero que els nostres oients, si tenien auriculars posats,
no els haguem donat un bon sostú, un bon ensurt.
Feren una miqueta més als ulls, noia?
Sí, ara no els hi caldrà ni el cafè de la tarda.
Carles, com ha anat el cap de setmana?
Doncs prou bé, un cap de setmana ja tranquil,
que no té res a veure amb l'anterior.
Recordeu aquell cap de setmana de pluja, d'aire, de vent,
bueno, aire i vent és el mateix, fred.
Realment ha estat un cap de setmana realment molt bo.
Ha estat un cap de setmana típic del gener.
Recordeu que el gener és un mes que es caracteritza en general,
amb un mes molt tranquil, on l'anticiclo domina,
les boires a l'interior, temperatures que no parien massa,
les mínimes sempre són baixes, és el mes de gener.
Però l'hem iniciat amb una onada de fred que ens va començar per Nadal,
tot just i que ha durat durant molts dies, pràcticament fins la setmana passada.
I ara de cop i volta ja teníem un tas a finals de la setmana passada,
ja vam arribar a valors que superaven els 10 graus.
Recordeu que fins al 15 de gener a Sant Just no hem arribat als 10 graus,
ha sigut una onada de fred realment molt forta.
però recordeu que anys enrere, molts, molts, molts anys enrere,
encara en feia més de fred.
O sigui que hem tingut una situació d'un fred
que no entra dins de la mitjana dels últims anys,
però sí que antigament es tenien hiverns realment molt freds.
I parlant d'hiverns molt freds...
I de setmana de verbuts també, ens acomiadàvem la setmana passada.
De fet, el diumenge.
Diumenge va ser?
No, diumenge 17 era l'últim dia de la setmana dels verbuts.
Sant Antoni Abad. No sé si n'hi ha més aquesta setmana, de verbuts.
Ah, continua.
No sé si continua. No sé quan comença aquesta setmana.
perquè comença amb un sant i, depèn de com cau,
doncs tens uns dies, tens uns o uns altres.
Avui hi ha un efemèride, eh?
Tens uns dies, tens uns sants o uns altres,
llavors pot quedar a mitjans de la setmana passada
i a mitjans d'aquestes.
No, però que jo sàpiga...
Sant Antoni és l'últim?
Sí, és 15, 16, 17, per tant hi ha divendres i saptes i diumenge
els tres sants que inclouen la setmana dels verbuts.
Per tant, si va acabar ahir, aquesta setmana ja no...
Em pensava que hi havia algun sant més penjat després de Sant Antoni.
No, jo tampoc. Amb sant oral no ho sé.
Ah, amb sant oral no ho sé.
Ens podíem anar capadets a la maneta per parlar de sants,
perquè tampoc no ho vinc.
Conec el meu, que és un nom molt especial, però no m'haces més.
Clar, jo el meu i amb prou feines.
Comentaves una efemèride, però no t'he de veure amb aquests verbuts, eh?
No, té a veure perquè és un dia com avui,
però de fa molts anys, 1850.
Sí.
Va ser l'últim cop en què un dia com avui es gelava el riu Ebre,
el seu pas per Tortosa.
Hi ha imatges, hi ha fotografies.
Recomano a la gent que es miri a les xarxes,
perquè avui algun o altre ha publicat alguna foto
de la gelada del riu Ebre del 1850.
Recordeu que en aquella època, entre el 1800 i poc,
hi va haver el que es coneix com una petita edat de gel.
O sigui, hi va haver un petit...
van haver una època...
L'era?
Una era de gel, vols dir?
Una petita edat de gel, o sigui...
Sí, una era de gel.
O sigui, normalment en tenim de molt grans
que durant molt de temps, milers d'anys,
i hem tingut algunes edats de gel importants.
Recordeu pel·lícules de dibuixos animats
on no les podíem comprovar.
I entre el 1700 i el 1800
va haver una època
on les temperatures van caure en picat
i van haver volcans que també van provocar
una capa que provocava
que no tinguéssim tanta radiació solar.
I això va provocar
que tinguéssim temperatures realment molt baixes.
També hi ha algunes imatges,
hi ha dibuixos,
que parlaven de mercats d'aquests ambulants
al mateix riu Tàmesis, a Londres.
O sigui, el Tàmesis a sobre del riu
es podien fer mercats a la glaçada que hi havia.
Va ser uns anys que pràcticament els estius
passaven com vist i no vist
i avui hi ha aquesta efeméride
que el 1850 va ser l'últim cop
que el riu Ebre es va glaçar.
Però va durar...
Va durar bastants anys.
Sí, no?
Perquè estic veient
va tenir com tres pics màxims
però inclús al segle XVII,
el 1650,
va haver-hi com també una petita
era glacial,
si es pot dir d'aquesta manera.
El 1770,
perquè estic veient,
també va haver-hi una altra
i l'última, com deies,
va ser aquest 1850,
no?
És un fenomen una mica estrany,
no?
Per aquestes...
Un fenomen curiós,
si més no.
Sí, el que passa que bé
si tens una gelada important
i està fent un fred rigorós
i que afecta tot el continent,
doncs aquí també es veien
uns hiverns bastant més cruços
i realment que s'arribi a glaçar
un riu amb tant de cabal
i amb tanta moguda
com és l'Ebre,
el seu pas per Tortosa,
doncs realment hauria de fer
un fred que pelava.
Quines temperatures?
Molt baixes.
Estic veient algun mapa, no?
Rondaven els sota 2,
sota 3 graus, no?
2, 3, sota 0, però...
Sí, suposo que també...
Sí, bueno,
estem parlant de Tortosa
i segurament temperatures
molt més baixes.
Això parlaríem de màximes
alguns dies
per mantenir el gel
i agafar el gruix
que es veu.
És que les imatges que he vist
ja estic macarant a les trobo
perquè són aquelles coses
que a vegades veus una imatge
a les xarxes
i després la intentes buscar
com un desesperat
i no hi ha manera.
Les pots guardar, eh?
Ho saps o no?
Sí, sí, sí, em sembla que sí
però no sé per què no ho he fet.
Mira, si hi ha algú
que vol guardar tuits
que sapíeu que a la fletxa, no?
Quan tu utilitzes aquesta fletxa
per compartir-ho, no?
Que et surt l'opció
d'enviar per missatge
o copiar l'enllaç del tuit
també tens una altra opció
que diu
agregar al tuit elements guardats.
Això et permet guardar-lo
i treure-lo en moments com aquest.
Si el trobes
ens l'envies
per veure aquestes imatges.
D'acord.
I, bueno,
nosaltres estem en una situació
completament diferent
encara que fa, doncs,
150 anys o 170 anys
de gelar pel riu Ebre
hem de dir que
que aquí hem canviat
una mica la situació
fins i tot
se'ns ha desmadrat
una miqueta el diumenge
perquè tant dijous
com divendres, dissabte
vam arribar a una màxima de 12
que ja recuperàvem
aquells valors
una mica per sobre dels 10 graus
que ja podríem dir
que és la normalitat
amb temperatures
al mes de gener Sant Jús
però el diumenge
vam tenir una situació
que va fer una miqueta
de vent de ponent
aquest vent de ponent
va arribar una mica rescalfat
i això què va fer?
Doncs disparar la temperatura
16 graus a Sant Jús
és la màxima
d'aquest mes de gener
de moment
uns 16 graus
que creiem
que la superarem
o sigui que
porto bones notícies avui
i el fet
bones notícies
perquè els agrada
no tan fred
i més calor
el fet és que
aquells 16 graus
van ser anecdòtics
perquè van estar
per sobre de la mitjana
i avui hem tornat
altre cop al mateix
uns 12 graus de màxima
jugarem amb aquests valors
al llarg dels propers dies
i també els propers dies
el que tindrem
és un petit augment de núvols
hi hauran una miqueta
més de núvols
i aquests núvols
demà al matí encara no
però a partir de la tarda sí
demà encara farà un bon dia
pel matí
i encara seguirem
amb aquestes temperatures
però a partir de la tarda
de dimarts
i sobretot dimecres
dijous
divendres
dissabte
diumenge
ho anirem seguint
però hi haurà més núvols
que sol
els núvols es faran
una mica més persistents
avui ja hem tingut un tas
perquè hi havia moments
al matí que el cel es tapava
al migdia ara també
hi havia un cel tapat
dius
com pot ser que es tapi
i es destapi
amb tanta facilitat
doncs perquè són núvols
de poca envergadura
són núvols mitjans
que el que fan
es formen a prop del litoral
i aquests núvols
són fruit dels vents agarbinats
tenim vent de garbir
un vent que arriba
una mica marítim
cap a Sant Jús
que entra per la vall
de Sant Jús
i aquest vent acostuma
a portar una miqueta d'humitat
i aquesta humitat
doncs ens porta
aquests núvols baixos
a prop de la costa
que a vegades
fins i tot poden arribar
a tapar el cel
o fins i tot
jo avui cap a dos quarts
de tres del migdia
que he anat un moment
amb la moto
Montllevall per Sant Jús
notava com una miqueta d'aigua
o sigui no arribava a tocar terra
però hi havia com una mica
d'humitat que et tocava la cara
són núvols molt baixos
Semblava que anés a ploure
hi ha hagut un moment
que semblava que estigués a punt
Sí, perquè és el que comentem
aquests núvols
com que la seva base
està molt a prop
no és massa alta
sembla que siguin molt foscos
estiguin molt negres
sembla que hagi de ploure
però són núvols
que tenen poca entitat
no tenen massa gruix
i no poden descarregar massa
però sí que a vegades
en comptes de ploure
ploren
és com una miqueta d'aigua
que no arriba a tocar el terra
però provoquen aquesta situació
sembla que hagi de ploure
que agafis el parego de casa
perquè veus el cel molt negre
però no n'hi ha per tant
avui no cal dir-ho
que la que marxi el sol
que ja està a punt
doncs
ja està a punt
falta una estoneta
se'ns humitejarà tot
perquè estem al 80% d'humitat
ara
són aquests vents humits
que són els que provocaran
els propers dies
això que comentàvem
això de tenir més núvols que sol
amb algunes clarianes
sense precipitació
i si hi ha algun moment
que pugui ploure
apunteu
serà la nit de dimecres
la nit de dijous
i la nit de divendres
però estem parlant de molt minces
pluja molt minsa
perquè els núvols
no són massa compactes
i no poden donar
massa precipitació
l'altre ingredient
que destaca
de dies enrere
en aquesta setmana
és que les temperatures
de sensació
que han estat les protagonistes
perquè podíem dir
a Sant Jus
hem tingut una màxima
de 7 els dies de fred
però és que la sensació
era de 2, 3, 4
per això feia tant de fred
perquè el vent
s'encarregava
de donar una sensació
de molt més fred
del que realment
marcava el mercuri
doncs bé
aquests dies
la temperatura
quan cabufen vents del sud
i no hi ha massa vent
i aquest vent del sud
doncs
no fa baixar massa
la temperatura
o el garbí
que és el sud-oest
la temperatura de sensació
és gairebé calcada
a la que marca el mercuri
ara en tenim 12
que enginestar
amb una temperatura
de sensació
d'11,8
o sigui que ara
no tenim aquell fred
tan rigorós
que teníem
encara que fes una miqueta
de vent
no arriba
a fer el fred
que feia dies enrere
i això es mantindrà
al llarg dels propers dies
pel que fa a les mínimes
a primera hora del matí
a última hora del dia
doncs les mínimes
hauríem baixat fins als 6 graus
jugarem amb aquests marges
entre els 5 i els 6
4, 5, 6 graus de mínima
els propers dies
si està ennubulat
fins i tot una miqueta més alta
i pel que fa a les màximes
jugarem entre els 9
i els 13 graus
al llarg dels propers dies
així doncs que tenim
molta tranquil·litat
haurem d'anar seguint
durant la setmana
aquests núvols baixos
si fan molt la guitza
si ens empipa molt
i a vegades hi ha dies
que són més grisos
que no pas sol
però crec que s'aniran trencant
o sigui la calca d'avui
que hem tingut alguns núvols
després ha tret el nas del sol
una estona
escalfa una mica
es torna a tapar
això anirem jugant
el que sí sembla
i tot indica
que la segona meitat
d'aquesta setmana
podríem tenir més núvols
que no pas sol
però vaja
no sembla que sigui
una setmana massa complicada
i quan començàvem
aquest espai
parlàvem de la possibilitat
aquesta
que les temperatures
podessin tirar amunt
doncs sembla
pel que diuen
que a partir del 24-25
podríem tenir màximes
fins i tot
una miqueta més altes
o sigui que
entre els 15 i els 15
sí
o sigui això
entre el cap de diumenge
sobretot
diumenge que ve
i la setmana vinent
podríem tenir algun dia
amb valors
preprimaverals
o sigui que
imagineu-vos els canvis
que fa el mes de gener
quan té molts dies
d'anticicló
i l'únic que tenim
és alguns núvolets baixos
i poca cosa
que això provoca
doncs que a vegades
depèn de quin vent bufa
tinguem temperatures
molt més elevades
començàvem el gener
potser
encara no sabem
com acabarà el gener
però vaja
començàvem el gener
amb una onada de fred
igual acabem el gener
amb una preprimavera
que no vol dir
que s'hagi acabat l'hivern
vol dir que
durant uns quants dies
tindrem una mica més
d'abonança tèrmica
doncs vinguem amunt
encara
precisament avui
començava el programa
amb una cançó
que es diu
On the Beach
si vols et parlo
d'aquesta cançó
és una cançó original
de Chris Ria
la va editar
el 1986
amb un àlbum
que es deia
O'Berge
era realment
que bé que ho he pronunciat
m'he espantat
m'he espantat
i tot
i aquest On the Beach
va ser de tot un èxit
un clàssic
era una cançó
molt tranquil·la
molt suau
que portava més
a la relaxació
tot l'àlbum
és molt bon
un dia
te'l recomano
que te'l posis
tot sencer
perquè realment
està molt bé
i ara han fet versions
han fet algunes versions
així
doncs una mica diferents
amb una mica més de marxa
i tal
però realment
On the Beach
era una cançó
a més molt llarga
doncs avui hem escoltat
la versió de Jubel
per això
que és una miqueta més canyera
podríem dir
i ara ens quedarem
precisament
escoltant una altra versió
de Lemon Tree
que crec que també
vam descobrir
en algun d'aquests
programes d'Esmoot Jazz
crec que sonen també
en aquesta casa
sí
aquesta cançó
el que passa
és que acaba de sortir
del forn
o sigui que és una cançó
que tot just ara
s'està promocionant
sí sí
perquè va sortir
la setmana passada
és una versió
que realment
està molt ben parida
molt bé
molt bé
doncs ens quedem
amb aquest Lemon Tree
Lemon Tree
i la canten els originals
Ali Farben
és el que té
i els Fulls Garden
van ser els originals
que la van fent
al seu dia
i han posat la veu
per fer aquesta versió
vinga doncs
quedem amb aquest tema
Carles
hem recomanat per tu
també
que tinguis bona setmana
i divendres tornem
amb la previsió del temps
un temps que de moment
poques novetats
molt tranquilets
molt tranquilets
estarem
gràcies Carles
que vagi bé
bona setmana


tinguen
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs bé, una versió que res o gaire té a veure amb la versió original de Lemon Tree, dos quarts de sis ara mateix que marca el rellotge.
Fem una breu pausa i escoltem com us anunciava abans també l'entrevista de la campanya de comerç sense anar més lluny.
Ara escoltes Ràdio d'Espern.
Sense anar més lluny, un espai per donar a conèixer el comerç i els serveis de Sant Just...
Amb el suport de Ràdio d'Espern.
Compro a Sant Just...
Estimo Sant Just...
Doncs bé, avui ens trobem amb la Caterine Smoker. La tenim amb nosaltres. Hola, Caterine.
Hola, Mireia. Què tal? Béodos días.
Hola, buenos días y también buenas tardes para aquellos que nos escuchen también en la emisión de las tardes. Caterine, cuéntanos un poco en qué consiste tu negocio, que tú misma eres la propietaria, podríamos decir diseñadora, todo, de tu propia marca, que también lleva tu nombre, que es Caterine Smoker.
Bueno, actualmente tenemos una línea de bolsos y accesorios, cinturones, vestidos, he sacado diferentes tipos de colecciones tipo cápsula, que, bueno, tiaras, pendientes, una variedad, un poco de todo, ¿no?
Inicialmente empecé con bolsos solo de piel, pero fui introduciendo diferentes materiales para ampliar un poco, claro, el mercado y que la gente tuviera un poco más de variedad a la hora de elegir un producto.
Mis colecciones están inspiradas en las mariposas, ya que para mí tienen un significado muy especial, pues representan los diferentes momentos que he pasado en la vida, ¿no?, para lograr este sueño.
Y este sueño, digo, ¿cuándo empezó más o menos para ubicarnos?
Esto lo empecé todo, bueno, lo lancé el 27 de abril del 2016, pero, claro, yo siempre he trabajado en el sector de publicidad y marketing,
porque fue lo que estudié, pero siempre tenía la inquietud en el tema del arte, de la moda, y entonces, mira, un momento dije, me decido por esto y lo llevé a cabo.
¿Y cómo ha sido, cómo has llevado el negocio durante este pasado año, el 2020, cuando nos encontramos con la situación del coronavirus, etcétera, etcétera?
No sé si has tenido que cambiar algún tipo de forma de trabajar o de adaptarte, quizá, a las nuevas circunstancias.
Bueno, yo no he tenido nunca tienda física, todo siempre ha sido online, realmente, pero, bueno, la manera de promocionarme siempre era a través de las redes sociales, ¿no?,
como el Instagram, Facebook, LinkedIn, y también por medio de la página web, que espero, ahora con la situación también,
acelerar un poco el tema de convertirla en tienda online.
Adicionalmente, claro, yo participaba en diferentes eventos, como markets, ferias, tiendas especializadas,
y espacios en diferentes gimnasios y clubes, haciendo vitrinas, ¿no?, pero, bueno, debido a toda la situación actual,
pues esto no lo he podido llevar a cabo de la manera como lo llevaba anteriormente, pero, bueno,
supongo que ya llegará el momento de retomar nuevamente todo y seguir con lo que estaba haciendo.
Y eso, y también convertir la página que tengo en tienda online.
Claro, porque ahora, ¿por qué canal pueden comprar las clientas o clientes tus productos?
Directamente por Instagram o por Facebook o por WhatsApp, siempre se contactan conmigo las clientas y esta es la única manera.
Y cuéntanos un poco cuál es el producto, quizá, que tiene más demanda, el que más piden.
Bueno, cada producto es hecho artesanalmente, entonces es un producto único, no tengo piezas que se repitan.
Tengo diferentes líneas, o sea, hay productos de piel, hay productos textil, hay productos también en vinilo, en palmadiraca.
Actualmente estoy trabajando también con mi madre para traer una línea nueva de productos de la Contribus Indígenas de Colombia,
porque yo soy colombiana y, bueno, la idea es para esta primavera-verano sacar esta línea de productos con tejidos vegetales
y, bueno, son una línea diferente a lo que he venido haciendo también.
Qué interesante. Y a nivel de clientas o clientes, ¿tienes más gente quizá de aquí de San Just o queda un poco repartido el target?
Un poco repartido. Igual también me han comprado de muchas partes de España y de aquí amistades y todo.
Como todo lo que tenía montado en las vitrinas que estaban en Barcelona, pues también tengo muchas clientes de Barcelona.
Y para ir terminando, Caterin, indícanos cuál es el nombre para seguirte en las redes sociales.
Es tal cual. El nombre mío, Caterin, es Mucker y en todas las redes sociales es lo mismo.
Pues ya sabemos dónde encontrarte, Caterin. Gracias por atendernos hoy y esperamos que vaya muy bien estas nuevas colecciones que vas a sacar.
Muchísimas gracias, Mireia.
Sense anar més lluny, un espai per donar a conèixer el comerç i els serveis de San Just
amb el suport de Ràdio d'Esvern.
Compro a San Just.
Estimo San Just.
Que no t'enganyi, no ho tens tot a dos clics, ni a cinc quilòmetres.
Ho tens a quatre passes, sense anar més lluny.
Un dimarts, un dimecres, un dijous.
Surt, busca, tria, regala, sorprèn, tasta, olora, emprova, conversa.
Descobreix un nou racó, i quan ho hagis fet, descobreix-ne un de nou.
El del teu carrer, el de la cantonada, on t'assessoren del que et queda millor, on t'ensenyen idiomes.
Sempre en les millors mans.
Sense subscripcions per un tracte prime.
Sense algoritmes per saber el que t'agrada.
Sense agafar el cotxe.
Encantats de conèixer-te i de tornar-te a veure.
Tot el que necessites, quan ho necessites, i al costat de casa.
Sense anar més lluny.
Comerç i serveis de San Just.
Soc llavor, soc planta, soc flor.
Soc la llavor que desperta el teu amor.
Soc la llavor que està a prop teu.
Soc la llavor del canvi i la transformació.
Soc la llavor que em balleix i la que t'ajuda a viure.
Soc llavor, soc la teva planta, soc la teva flor.
Fem créixer el verd.
Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs.
A l'escoltes, a l'Àdio d'Esperc.
Sintonitzes, a l'Àdio d'Esperc.
A l'Àdio de San Just.
Dire't a l'Informent.
Vinga, som-hi.
Si sona l'Olivetti, anava a dir, és que tenim el Pep Quintana aquí a l'estudi.
Bona tarda, Pep.
Bona tarda a tothom.
Bona tarda a tothom.
Una cosa, una cosa.
Quina cosa?
L'altre dia, remenant per l'ordinador...
Ai, què vas trobar?
A veure com ho puc recuperar, vaig trobar un vídeo d'un orquestre...
Sí.
...que tocava aquesta peça.
Sortia un músic amb una màquina d'escriure.
Sí, sí, és que és màquina d'escriure de veritat, eh?
De veritat, per això.
T'ho dic, el vídeo era de veritat un concert que, doncs, el músic teclejador teclejava, doncs, aquesta màquina.
I era molt divertit, perquè quan ho vaig veure, dius, ostres, això és el que jo escolto cada dilluns aquí amb la Mireia.
Doncs sí.
No ho havia vist, i no sé per què no ho havia vist, segur, que si tenia l'ordinador, és que un moment o altre va a aparèixer.
Ara no en diguis quin any, ni com, ni de quina manera, però sí, sí, sí, tinc el vídeo, que miraré de passar-te el no sé com, perquè tampoc ho sé fer.
Però jo miraré de passar-te perquè vegis, doncs, el concert, aquest del teclejar una màquina d'escriure.
De fet, crec que si indiques màquina d'escriure o cançó o màquina d'escriure, t'ho troba, eh?
Perquè crec que és l'única cançó que han fet mai amb una màquina d'escriure, perquè se'ns assenten les tecles.
Sí, però que vols dir, en tot cas, a YouTube.
Sí, o a Google mateix, tu poses...
No, no, sí, però a Google llavors on t'emportarà?
A YouTube.
Ah, a YouTube directament.
Sí, sí, sí, sí. Allà et sortirà el vídeo, sí, sí, sí.
De fet, crec que nosaltres, això que està sonant ara, està gravat d'un vídeo d'internet.
Prou, prou.
Clar, per tenir la sintonia aquí, la vam gravar.
Jo diria que només hi ha hagut un, no?, perquè, esclar, era una cosa molt curiosa d'una orquestra que el director mig enfadava al començament, feia veure-ho.
Feia com un... Sí, té una part còmica, no?, l'obra en si.
I llavors, escolti, que va, que fa tard. I llavors venia amb una involca, que és una marca, jo dic una marca, era, perquè...
Seria com una oliveta i una altra marca.
Fa 80... Ai, 80 no, però 60 anys que jo feia servici, que era una involca, que volia dir que no s'abocava. Mentida.
Perquè jo, quan era aprenent, vaig tombar una màquina d'escriure arrossegada per una involca.
M'agrada Déu.
I sempre me n'he penedit, perquè no sé pas què va passar amb la pobra màquina, perquè va caure allò bé, eh?
Sí, eh? Allò d'acomiadar-se d'aquest món, eh, ja?
Sí, però a dir, aquí et fotran el carrer d'aquí dos dies.
Fins una altra.
Sí.
Doncs crec que la persona que tocava aquesta màquina d'escriure amb la Ponsera es diu Anderson, pot ser?
L. Anderson?
Ah, no sé, no, no, no, tant no ho sé, jo vaig veure imatges, eh? Imatges d'això, però...
És un senyor més aviat prim, així com poruc, una mica, no, que arribava amb la màquina d'escriure, però allà, i començava a teclejar.
Demana una cadira, no, per seure, no?
Sí, exacte, demana una cadira, diu que no puc seure, que em falta una cadira.
Doncs això, si ho estàs veient, ja no cal.
Sí, després el mirem junts, perquè, de fet, crec que és la primera vegada que comentem que aquesta música, aquesta sintonia, ve d'aquest vídeo.
Ja, potser sí, jo, a trobar aquest vídeo, doncs vaig pensar, mira, és la sintonia que els dillunsos...
Els dillunsos són aquí al programa.
Són aquí al programa, sí.
És la teva sintonia. Ara no recordo per què vam decidir que sonés aquesta.
Ni flowers.
No, jo tampoc ni flowers, eh?
Mira, ens agrada això, fas divertit, no sé què, i fem veure jo que escrivim a màquina.
Ja ha quedat.
Ja fa uns quants dies, no, d'això?
Home, i anys, eh, si vols.
No, però d'això en refereixo quan...
2017?
2017?
Farà 4 anys, aquest març.
Sembla 21.
Sí, senyor.
Com passen els dies...
4 anys, eh?
Sí.
Ara no ens pensim, no?
No, no ens pensim, mare, eh?
Ara no ens pensirem pas.
No, no, de cap manera, no, no.
Escolta, avui tens alguna frase per dir-me?
Tinc...
Jo tinc aquí dites aquestes que...
Tu, si vols, començar primer per aquí.
Vols dir?
Sí.
Sí?
Sí.
Doncs va, comencem.
El Carles, que també estigui una mica a la guaita.
Està pendent.
Perquè ell vota.
Fes-li un senyal.
A la senyal.
No ho sé, no em veu.
Em sembla que parla per telèfon.
Hola.
Enseny.
Ara farem les frases i que estiguis a la guaita, eh, Carles?
Alguns hauria de veure, eh?
Sí.
Que veiés aquesta...
No, bé, el Carles està aquí fora, no?
Sí, el Carles està aquí fora.
Perquè no tenim càmera aquí dintre.
No, aquí ja no hi ha càmera.
Abans sí que n'hi havia, sí?
Home, sí.
Tu t'acordes, quan hi havia càmera?
I tant.
Era jove.
Era jove.
Jo també.
Clar, jo també era molt jove.
Érem molt jove, llavors.
Molt jove, sí.
Però bé, comencem, eh?
Vinga.
La primera diu, una paradoxa.
Una paradoxa.
Dos punts.
Vinga.
Una paradoxa, dos punts.
Les coses que no necessites per viure, llibres, art, cinema, vi i d'altres, són les coses que necessites per viure.
Doncs sí.
Això ho diu un tal Matt Hikes, escriptor anglès, que va néixer el 75, o sigui que és molt jove, però així mateix.
És jove, sí.
Segueixo.
La vida és com el cafè o les castanyes a la tardor.
L'olor que fan sempre és més bona que no pas el gust que tenen.
I això ho diu la Maruja Torres.
Ostres.
Ja la coneixem.
Minimàlia també inclou frases de personatges públics, com Maruja Torres.
Home, i d'altres que hem dit ja, aquí, eh?
Sí.
D'escriptors nostres.
Sí.
Repeteixo.
La vida és com el cafè o les castanyes a la tardor.
L'olor que fan sempre és més bona que no pas el gust que tenen.
I la darrera, la darrera diu, no deploris el que és irremeïble i busca remeis allò que lamentes.
O sigui, fes, fes, no et quedis allà aturat i fent tonteries i...
Treballeu.
Busca la solució.
No deploris allò que és irremeïble i busca remeis allò que és, allò que lamentes.
El Carlos aquí no li ha agradat més, d'aquest estrès.
Aixeca la mà?
No, no.
La tercera?
L'última, l'última que hem dit, no vull si irremeïs l'irremeïble.
Sí, que no et lamentis, que actuïs, bàsicament.
Sí.
Jo...
A mi m'han agradat totes, eh, Pep, avui?
Sí.
Gran dilema, eh?
Sí, efectivament.
Gran dilema.
Tot i que la paradoxa ha estat bé, eh?
La paradoxa, sí, a mi també m'agrada.
És com una...
És una paradoxa.
És una paradoxa, sí.
Les coses que no necessites per viure, com llibres, art, cinema, vi i d'altres, són les coses que necessites per viure.
Doncs sí.
Ens quedem amb aquesta?
Jo també.
Vinga, va.
Ens quedem amb aquesta.
Gràcies, Carles, pel vot.
Carles, m'he quedat amb la primera.
Gràcies per la col·laboració.
Gràcies, moltes gràcies.
Molt bé.
Doncs, Pep, tinga-ho...
Ja tenim una cosa en gestida.
Vinga, perfecte.
Anem cap a la història?
Anem a la història, va.
Vinga, va.
Vinga, va.
Vinga, va.
Vinga, va.
Vinga, va.
Parlem de carrers, eh?
Parlem de carrers.
Parlem de carrers.
Com ja regeixo una vegada més que la miscel·lània dels centres d'estudis.
Senjus, tens número nou.
Un treball fet per, doncs...
Del qual vas ser president, Pep.
Jo sí.
Sí.
No n'hem parlat massa, aquí.
Uns anys.
No, però vaig fer, doncs, el meu torn de presidència al centre d'estudis.
Com que d'emergència?
No. I dit emergència, no.
Ah, vull dir, no.
Entès, torn d'emergència, no?
No, no sé què volia dir.
Ah, va, entès emergència, ara.
O de presència, o de...
Ah, torn de presència.
Potser torn de presència.
Jo ho he entès malament.
Sí, doncs...
Durant quants anys vas ser president?
Uns quants.
Potser, no ho sé, ara parlem de memòria.
Sí.
Sí, potser sí.
Sí?
Passen tant de pressa que ni me'n recordo.
I a més, a més, vull dir, són coses que no m'hi fixo massa, per dir-ho així.
Quants anys has estat allà?
No ho sé, els que han convingut, els que han anat bé, fins que hi ha hagut un relleu,
i el que sigui, perquè convenia, perquè calia fer canvis o millorar les coses, etcètera, etcètera, no?
I, doncs, jo vaig també menys relleu amb altres, l'Antonet Malaret mateix, i després encara va retenir el David Wask, etcètera, vull dir que...
Fins la Maria Quintana, no?
Ara, sí.
Que és l'actual presidenta.
Que és l'actual presidenta, sí.
El Pere Font també va ser president.
Vull dir que hi ha hagut una sèrie de persones, sants justenques, i alguns que no viuen a sants just, però són tan sants justencs com aquí, perquè se senten absolutament sants justencs,
però pels raons de la vida, doncs, han d'anar a viure, han anat a viure, en un altre lloc, no? Però és igual, això.
I molta tasca, això de ser president de la...
Déu-n'hi-do, si vols fer, sí. I, a més a més, si vols inventar coses, no pots... vas desimparable.
Inventar, vols dir, treure feines endavant, o projectes...
Sí, coses noves, sí, projectes nous, i el que sigui, Déu-n'hi-do, eh?
També, doncs, vaig tenir la sort de poder augmentar força la quantitat de socis que, de quan jo vaig agafar,
i vaig acabar amb 200 llescaig, però vull dir que és una xifra per ser un centre d'estudis,
per ser sant just com és, per la poca quantitat de gent, etcètera, són xifres importants, això sí.
Home, Déu-n'hi-do.
I així vaig agafar el repte d'una persona que em va dir, ja són prous, i vaig dir, això tu has cregut?
Encara em falta, no?
Falta tot el poble, aquí.
Clar, clar, clar, actualment quants hi són, de socis?
Bé, ratllen, sobrepassen els docents, sí, sí, sí.
Però bé, també hi ha un altre fet realment important, que és el dels relleus.
Els relleus em refereixo amb el sentit que quan una persona gran ja deixa de ser-hi,
pràcticament hi ha molt pocs relleus per a aquestes persones grans.
Vull dir que, malauradament, mimben la quantitat de socis,
no molt importants, però sí que mimben, perquè no hi ha un relleu generacional
que al darrere vingui, doncs, una persona més jove i que pugui rellevar en la que ens ha hagut de deixar.
Clar, el públic no és una edat jove, diguéssim, no?
És a dir, els interessats, els socis...
No, tenim, per sort, per sort, hi ha gent jove, però proporcionalment no.
Clar.
Això sí que és veritat.
Sí, la mitjana és més aviat de...
La mitjana és alta, és alta, sí.
A més a més, vull dir, ara també et trobes amb aquesta qüestió de la mitjana alta,
que amb els nous mitjans de comunicació, com és internet,
per exemple, doncs, una part de les comunicacions s'han de fer a telètera,
o sigui, s'han d'escriure i enviar papers escrits,
i en canvi hi ha una bona part, i per sort, bastant important,
que tenen internet i ho poden rebre directament,
la memòria, etcètera, ara s'està preparant precisament l'assemblea anual,
i doncs ens han enviat ara ja la memòria, etcètera, etcètera,
els que tenim internet, els altres els hem de fer la memòria...
En paper.
En paper.
I enviar-los-hi, i ja està.
Però si poden conviure, mira, rai, no?
Sí, sí, sí, sí, està clar, sí, sí, sí, o sigui, es parteix...
Vull dir, ja se sap, els centres estudis ja sap quantes persones té
que no tenen internet o que tenen internet,
i senzillament allò ens fa tant...
Fa la tremesa normal, doncs, si és en paper,
per les persones que necessiten que sigui en paper.
I vas presenciar, i amb això ja acabo de fer-te preguntes,
de fet, que sembla una entrevista,
vas presenciar també publicació d'alguna miscel·lània durant aquests anys?
I tant, i tant.
Unes quantes?
Unes quantes.
Sí, sí, ja ho crec, perquè...
Bueno, ja ho crec que vol dir relativament,
perquè nosaltres gairebé cada dos anys intentàvem treure una, no?
Potser algun any, tres anys, algun número,
però vaja, Déu-n'hi-do, la freqüència sempre ha estat alta,
per sort, pel centre d'estudis.
I sí, sí, vaig viure forces, doncs, presentacions,
diguem-ho així, doncs, de noves miscel·lànies,
o de radiacions miscel·lànies,
com la que vam fer del llibre de Sant Just,
de Montse Antóni Notenes i Elibés,
que va prorrogar el seu net nebot,
l'historiador Hilari Regué,
el pare Hilari, que ja ens ha deixat també.
O sigui que, bé, coses de la vida.
Aquesta, la que ens portes cada dilluns?
Aquesta no va passar en aquesta època, en la teva època.
Jo no me'n recordo.
No, no sé si és anterior o posterior.
No, podria ser, no sé, ara,
en aquest moment l'hauria de mirar anys.
Per curiositat, eh?
Sí, sí, és que, si em dius,
va ser el 98, és molt probable,
que fos dintre de la meva època.
Sí, però com que et deia abans que jo sóc amb això,
no diré desordenat, però que no m'hi fixo
i no és que tinc un interès.
Que no et quedes amb els números, no?
No, perquè el fet de fer-ho ja n'hi ha prou.
Forma part de la vida, ja.
Sí, vull dir, no cal que digui,
sí, perquè 10 anys i perquè sí,
el 98 vaig fer això.
No, no, no, això no m'he interessat mai.
Perquè, si no, ja m'hauria interessat,
hauria fet una llibreta,
hauria apuntat.
No, home, si miro els apunts que jo tinc
de quan era president
o les memòries del centre d'estudis,
allà podem trobar-ho, naturalment tot.
Però ara no.
Si em dius aquest,
jo et diré, sí, sí, el 98, sí, sí.
I ja està.
I sí, una de les coses que jo m'agradaria
que el centre d'estudis pogués recuperar,
cosa que un dia parlarem d'ells,
i aviam quines possibilitats.
Home, tu tens una mà directa,
tens un contacte directe, no?
Sí, i dues mans,
perquè també té dues germanes a la Junta.
Per això mateix, tens un contacte més que directe.
Sí, sí, això és cert.
A tu t'escoltem més.
Això és cert, però vull dir,
jo vull parlar a nivell de tots.
Perquè, doncs,
vàrem fer una activitat molt interessant,
que era, doncs,
tots els treballs que hi havia
de final de curs,
per dir-ho així,
del centre,
de l'institut.
Sí.
S'ha de presentar,
no sé si encara es fa,
jo diria que sí,
un treball.
al final de l'ESO
i al final de batxillerat.
Hi ha dos moments
que has de presentar...
Has de presentar un treball important, no?
Llavors,
vàrem fer això,
que recollíem els treballs
que hi havia,
perquè, en principi,
sembla ser,
i parlo així
i sense assenyalar
naturalment a ningú,
que un cop presentats
anaven a la paperera
o anaven a un calaix
que no se'n recordava ningú més,
a part de dir,
també has aprovat, eh?
Cadascú se'l guardi a casa,
com a record.
Sí, això hauria de ser.
Però queda anar a l'oblit, sí.
Com que el fas lliurement,
perquè t'aprovin,
bàsicament,
si t'han aprovat...
Ja vols oblidar, segurament, eh?
Ja està, ja s'ha acabat,
l'esforç aquell
i tot plegat,
el que ens passa.
I llavors, doncs,
vaig recuperar,
a aquella època,
doncs,
uns quantes edicions,
aquestes de final de curs,
que, doncs,
convocàvem un premi
aquí,
al centre d'estudis.
I llavors fèiem una festa,
a la tarda,
doncs,
llegien els treballs,
els premiats,
i el plegat,
i venien els seus companys
i pares,
etcètera,
i professors,
i era força interessant.
Va ser força interessant
fins que un moment determinat,
que passa això moltes vegades,
l'administració li va agradar molt,
això,
i va dir,
home,
està maco que ens ho quedem.
Oh.
I va desaparèixer.
Ostres.
Això passa.
És tan maco que ens ho quedem,
però desapareix?
Sí.
Desapareix?
Quina llàstima, no?
És un absurd.
És molt absurd, sí.
Molt.
Totalment.
Perquè si funcionen,
ja ho porten bé els que ho creen.
Conec casos, per exemple,
i per no dir noms,
doncs la caixa...
Sembla que estiguem parlant
de fets paranormals, eh, Pep?
La caixa de pensions, eh,
per dir-ho.
Ah, sí,
la festa de la bellesa, no?
La festa de la bellesa,
sí,
i ser just,
però encara alguns pobles
encara es fa, eh?
Sí?
Però sí,
però a part d'això també
proporcionava,
o sigui,
ajudava moltes entitats
a fer les seves activitats.
I quan alguna d'aquestes entitats
aconseguia, doncs,
que la cosa funcionés de debò,
s'ho quedava a la caixa.
A la caixa?
A la caixa.
Sí, sí.
Fins que desapareixia.
I desapareixia, clar.
Sí, i desapareixia al cap de temps.
Però és que són coses
que són de l'absurd una mica.
Molt.
Que dius,
home, això funciona,
això està bé,
està molt bé.
una cosa per Sant Just,
per l'Institut.
Els estudiants es veuen
reconeguts amb la seva feina
que han fet.
I sí, sí, sí,
molt bé amb...
Oh, que bé, que bé, que bé,
i es va acabar,
que va acabar, que va acabar.
Es va acabar.
Una llàstima,
és una llestíssima.
Doncs sí,
i encara gràcies que tenim a tu,
perquè ens recordis aquestes,
no?,
aquestes vivències.
Sí, però ho recordo malament
amb el sentit,
no?
No, clar.
És a dir,
aquest que,
doncs per això...
Clar, no va prosperar,
no per cosa vostra, clar.
No, en fons,
ja és que no proposi gaires coses,
ja perquè ja hi ha gent
que fa coses
i que tira endavant.
Però tornar-ho a parlar
amb el centre d'estudis,
però que els...
Que us recuperin.
Els recuperin els estudiants aquests,
et asseguro que algun
va seguir després en contacte
amb el centre d'estudis.
Sí.
I per tant, vull dir,
valdria la pena,
perquè es van trobar
recolzats per una entitat
que reconeixia
el que havien fet
d'aquell esforç,
que havien estat premiats
i deplegats i...
Més reconegut, segurament,
que a la pròpia escola, no?
Això segur,
perquè allà els hi deien
aprovat o suspès.
Clar, per això.
Res més que això, eh?
Res més.
No, no.
No valoràvem gaire, digui jo.
No massa més, no.
La nota.
La nota.
Sinó que deien,
estàs aprovat
i perquè no calia tenir
un 7 o un 8.
Estàs aprovat o estàs suspès.
Sí.
I et nevant i ja està.
I llavors ja dic
que vàrem recuperar, doncs,
aquesta tradició que hi havia.
Tradició en el sentit
de lliurar els...
Que era obligatori,
lliurar un treball.
Però com que quedava amagat,
em diuen,
home, quina llàstima.
Havíem vist en algun lloc
que això es podia, doncs,
aprofitar per proporcionar
gent nova,
perquè tot eren
temes sanjustents.
Clar, no?
I de tot tipus, eh?
Clar.
De ciències, de...
És un aspecte històric, també,
és a dir,
que quedi constància d'allò,
no?
També,
d'aquells escris.
Però la vida
és així de difícil
i de complicada.
i de...
Bueno, i a vegades
les cases grans, no?
Sí.
Ho volen fer diferent
i al final no ho fan, no?
Com comentaves?
No ho fan perquè, esclar,
vol dir dedicar-s'hi,
dedicar un temps
a unes persones
a muntar allò,
a fer un seguit
i hi ha altres coses
que deuen tenir preferències.
I després desapareix,
malauradament.
Nosaltres no desapareixem per això.
No, encara no.
Allegeixo una mica
d'història.
Vinga, la novena
miscel·lània era, eh?
Sí, sí.
Com que estàvem ara
amb la història,
doncs ens queda poquet,
però serà breu.
Diu, camí de la beca.
Això és en B alta, eh?
Anem per la B, encara.
En B alta, sí.
Aquest és el camí rural
que partint del passeig
de la muntanya
entre les masies
de Can Pedrosa
i Can Vilà
travessa la riera de Sant Just
i es dirigeix
cap al torrent
on hi ha situada
la font de la beca.
La font de la beca.
Diu, és la via de comunicació
d'un grup d'edificacions
que en terrenys
de la masia de Can Vilà
es van alçar
entre el 1950 i 1960
sense la corresponent
llicència municipal
aprofitant el sobreixidor
de la mina
que hi ha al peu
de les edificacions.
Allà hi havia aigua
i per tant em diuen
mira, fem aquí
uns epiratges
va portar el segon renou
etcètera, etcètera.
Clar, però no va ser legal
en el seu moment.
No, no, no.
Diu, aviam,
no sabem els orígens
de la font
i del torrent
que figuren
en els registres cadastrals.
Una versió podria ser
que com que hi ha
una font anomenada
això és una cosa
que em sembla molt
de l'Antonet.
A veure?
De la mandra
o sigui,
hi ha una font anomenada
de la mandra
la falda d'esplugues
de Sant Pere Marti
en el terme
d'esplugues de Llobregat
podria tenir
una semblança
en fer una beca
o becaïna
amb bé
amb bé
el tros
segon recull
el diccionari
català
valencià
balear
el tros
vol dir
el tros de camp
que tens
anem al tros
avui aquesta tarda
anem al tros
aquest matí
anem al tros
que hem de collir
les ametlles
per dir-ho
una manera
doncs
aquí l'Antonet
diu
com que hi havia
la font de la mandra
de la becaïna
de la becaïna
la beca
bé
així està
això per ubicar-nos
si hi ha algú
que no l'ubica exactament
això està per la zona
de les bases de Sant Pere
potser?
no, no, no
al revés
les bases de Sant Pere
vindrà després
això és la font de la beca
però per ubicar-la
no està a prop
d'aquella zona?
no, no, no
absolut està
dalt la muntanya
ara m'he perdut jo
de la font de la beca
sí
diu
està al passeig de la muntanya
després de Can Pedrosa
que han fet el passeig nou
no fa massa
tot això mateix
han endreçat molt bé
tot aquest camí
doncs llavors
hi ha una
el Carles ens està fent
unes senyals a fora
perquè la ubiquem
la font
és una que van
ah no
aquesta és la de bona aigua
és que em faig un liu
Pep
jo ho veig
jo ho faig
perquè no ets gaire fontanera
mira que soc molt de
muntanyera
sí
però fontanera no
sí però la font no domines
els fons
bé
aquí
entre com diu aquí
Can Pedrosa i Can Vilar
o sigui aquest passeig
que han arreglat ara
entre Can Pedrosa i Can Vilar
a la dreta hi ha un trencant
ah clar
si agafes aquest trencant
vas a parar a la font de la beca
val
que potser que t'estigui tapiada
molta piada com enraixada
és a dir
no està
no està
no funciona
no raja aigua
jo diria que
quan plou
raja aigua
jo diria que sí
sí
sí
no sé dir res més
però diria que està
he de fer un passeig
perquè ara no l'obico
ara els enjustenys
em mataran
però
naturalment
que et matarem
però
no penso que no ho sàpiga això
però tu
el passeig aquest
entre Can Pedrosa
ui mira
mira el temps
ni Rodamots ni res
Pep
avui no hi ha res
però m'ha explicat moltes coses
no mai tant
i hem fet frase
i hem fet carrer
carrer
no
sí
sí
jo contenta
vull dir que amb el sentit
que
que el temps vola
això sí
de què?
el temps vola
el temps vola
naturalment
i bueno
doncs ja
ja farem
ja farem
perquè m'ho viti amb la font
també
sí
també
que encara no la poso
si tu agafes aquest passeig
que acaben d'arreglar
com molt bé deies
que si has passat
doncs es nota que està arreglat
perquè hi ha inclús
hi ha d'haver un trencall
hi ha un trencall
ara a Campa de Rosa
i que en Vilà hi ha un trencall
i quan
a Madrid
quan tires amunt
cap a Can Carbonell
per entendre'ns
doncs allò en sa Madrid
i ara ens faltan tan pocs segons
que m'ho he explicat per a la micròfona
t'ho explicaré després
i ara anem
connectem amb l'emissora
amiga
i germana
Catalunya Ràdio
les notícies de les 6
Bona tarda
us informa Kilian Sabria
L'advocat
Josep Asensio
el particular
que ha demanat
resoldre d'urgència
el seu recurs
contra l'ajornament electoral
argumenta
en unes declaracions
a Catalunya Ràdio
que el 14 de febrer
s'ha de poder votar
a Catalunya
igual que es va poder fer
als Estats Units
o es votarà
aquest diumenge
a Portugal
l'advocat
que diu
que actua
al marge
de qualsevol interès polític
considera
que no es pot parlar
de situació excepcional
per no permetre
unes votacions
quan al mateix temps
es permeten
exàmens oficials
amb centenars de persones
o els transports públics
van plens
en hora punta
aquell lletrat
demana que es quedi
sense efecte
el decret d'ajornament electoral
signat divendres
de manera que quedaria
en vigor l'anterior
el que va convocar
les eleccions
el 14 de febrer
mentrestant
el comitè executiu
de foment del treball
el ruaneix
aquesta tarda
de manera extraordinària
per analitzar
per analitzar l'ajornament
de les eleccions
i decidir també
si recórrer
a la decisió
del govern
la patronal
considera
que la decisió
és arbitrària
i injustificada
i que tindrà
conseqüències
molt greus
diuen
per l'economia
segons foment
cal un govern
sòlid
i solvent
que posi en marxa
mesures
per salvar
els negocis
que estan
a punt
de tancar
notícies breus
Quim Olivares
54 interns
i 74 funcionaris
de presó
són ara mateix
positius
de Covid
arreu de Catalunya
segons ha informat
aquesta tarda
el Departament de Justícia
la situació
més greu
es viu
a Batras
a Barcelona
on ha calgut
confinar la presó
des de dissabte
i durant 14 dies
després que 11
de les internes
estiguin infectades
el confinament
obliga
les recluses
a mantenir-se
a les seves cel·les
ja que no poden
accedir
als espais
comunitaris
diversos funcionaris
també estan
aïllats a casa
a Mallorca
almenys 7 persones
les multaran
amb multes
que pugen
a més de 100.000 euros
per la seva implicació
en una manifestació
no autoritzada
de restauradors
ara fa 7 dies
a Palma
en què els manifestants
van intentar
entrar a la força
al Parlament Balear
Lali Ferrer
Palma
Bona tarda
la concentració
es va convertir
en una manifestació
de més de 4.000 persones
no autoritzada
i sense mesures
de seguretat
entre els sancionats
és l'home
que amb un magàfon
a la mà
incitava
a entrar a la força
al Parlament
Lali Ferrer
Catalunya Ràdio
Palma
A Darfur
el sudan
almenys 130 persones
ha mort
en 3 dies
d'enfrontaments
entre tribus rivals
es tracta
de l'episodi
de violència
més sagnant
des de l'acord
de pau
entre el govern
i els grups rebels
de la regió
firmat l'octubre passat
les autoritats
han imposat
un toc de queda
vigent des de dissabte
el secretari general
de l'ONU
Antonio Guterres
ha demanat
al govern sudanès
que aturi els combats
restableixi la pau
restauri l'ordre
i la llei
i protegeixi els civils
L'advocat Gonzalo Boye
ha negat les acusacions
de blanqueig de capitals
i denuncia
que el persegueixen
simplement
pel fet d'exercir
d'advocat
i aquí defensa
Boye
processat
a l'Audiència Nacional
Espanyola
per suposat
blanqueig de capitals
en una causa
contra el narcotràfic
ha afirmat
en un comunicat
que quan s'aclareixi
la situació
prendrà les mesures oportunes
L'advocat
dels presidents
Puigdemont i Torra
entre d'altres
també va exercir
de lletrat
del narcotràficant
Cito Minyanco
en el seu moment
però assegura
que mai va cometre
cap delicte
en l'exercici
de la seva professió
I a França
i a Itàlia
es veuran adaptacions
de la sèrie
Marlí
Amb el títol
de la Fota Hozó
que és produïda
per la DEM
la versió francesa
ja ha rodat
la primera temporada
que s'emetrà a França
France 2
durant aquest any
i tindrà 8 episodis
Per la seva banda
l'adaptació italiana
que acaba de començar
el seu rodatge
es dirà
Un professore
i està dirigida
per Benijat Estudios
per a la Rai 1
amb 12 episodis
Esports
Jordina Terrer
El Barça
ha presentat
al·legacions
a la targeta vermella
que va veure
Leo Messi
en la final
de la Supercopa
i la primera
que li ensenyen
com a jugador
del primer equip
del Barça
Mentrestant
Carles Alanyà
reconeix
que s'han anat
del Barça
sent molt conscient
que Coman
no li donaria minuts
Alanyà
ha estat presentat
avui
com a nou jugador
del Getafe
En basquet
ja es coneixen
els horaris
de la Copa
del Rei de Bàsquet
sorteja d'avui
divendres 12 de febrer
a dos quarts de set
es jugarà
el Basconi a Penya
i també divendres
12 de febrer
a dos quarts de deu
de la nit
en aquest cas
el Barça
Unicaja
els altres aparellaments
són Madrid-València
i Tenerife-San Pablo
la competició
es jugar
de l'11
el 14 de febrer
a Madrid
també en basquet
ha quedat
ajornat
el partit
entre les estudiantes
i la penya
d'aquest diumenge
per diversos positius
de Covid
a l'equip madrileny
a l'Euroliga
a les set
es jugarà
el Madrid-Estrella Roja
que la setmana passada
no es va poder disputar
pel mal temps
que va impedir
aterrar
els servis a Madrid
i el jugador del Barça
de futbol sala
Sergio Lozano
passarà pel quiròfan
divendres
per operar-se
del trencament
del lligament
encreuat anterior
del genoll dret
que es va fer
la setmana passada
a la Champions
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bona tarda
us informa
l'Ua López
La situació
de les residències
a Sant Just
és estable
totes són verdes
i accepten visites
excepte la residència
a Vitàlia
que és taronja
Respecte a les visites
a les residències
de persones grans
la Generalitat
ha aprovat
una nova normativa
que preveu
fer les visites
amb més seguretat
i que comportaria
el fet de fer-se
un test ràpid
abans d'entrar a la residència
per veure
si es pot realitzar
la visita
reduint al màxim
les possibilitats
de contagi
aquest test ràpid
d'antigen
es faria a totes
les persones
que visiten
a persones
que visquin
en centres residencials
si el resultat
del cribratge
és positiu
no s'autoritzarà
la visita
i es derivarà
la persona
al centre
d'atenció primària
les residències
però estan a l'espera
de conèixer
com es facilitaran
aquests tests ràpids
i com es gestionaran
aquest diventres 22 de gener
tindrà lloc
al nostre municipi
de Sant Jús
la campanya
de donació de sang
tindrà lloc
com sempre
el casal de joves
en horari
tant de matins
la 10 del matí
a 2 del migdia
com de tardes
de 5 de la tarda
a 9 de la nit
recordem que
des de l'inici
de la pandèmia
es manté la reserva
de cita prèvia
per donar sang
als hospitals
i també en aquest tipus
de campanyes
de donació
per entrar al web
donasang.gencat.cat
Avui hem pogut tenir
els micròfons
de ràdio d'Esvern
a la psicòloga infantil
especialitzada
en maltractaments
Carme Tello
Tello va participar
com a conferenciant
en una xerrada online
que es va dur a terme
el mes de desembre
amb el grup
de la xarxa 06
de Sant Jús d'Esvern
ha destacat
que el més important
és conèixer els inputs
que puguin provocar
aquests maltractaments
infantils
és per això
que el més necessari
és donar aquesta informació
a tota la població
ha remarcat
que el que cal tenir
més en compte
és que més del 90%
dels abusos sexuals infantils
es donen dins
l'àmbit familiar
o dins de persones
conegudes
una detecció precoç
és molt necessària
és per això
que cal estar molt alerta
per exemple
detectant canvis
en la conducta
de l'infant
aquests són
més fàcils
de destacar
en escoles
i en espais de lleure
on T.io ha assenyalat
que l'adult
és qui ha de ser capaç
de detectar aquests casos
això ha estat
tota la informació
per les 6 de la tarda
tornem amb més informació
als Sant Just Notícies
de les 7 del vespre
fins ara mateix
no marxeu
obre a Sant Just
una nova sala
d'exposicions
municipal
per promoure
la cultura
espai Marc Art
una nova sala
d'exposicions
ubicada
a la planta superior
del mercat municipal
Fins al 27 de febrer
gaudeix
de l'exposició
col·lectiva
Sets Just
amb obres
de 8 artistes
amb una estreta
vinculació
amb Sant Just
d'Esvern
vine a veure-la
de dimecres
a divendres
de dos quarts
de 6 a dos quarts
de 9 del vespre
i els dissabtes
d'11 a 1 del migdia
també s'ofereixen
visites guiades
amb inscripció
prèvia
trucant al telèfon
93 480 95 64
Espai Marc Art
la nova sala
d'exposicions
municipal
de Sant Just
d'Esvern
Hi ha una màgia
que no té truc
és la màgia
de compartir
una estona
amb algú
i parlar-hi
vols practicar
el català
o ajudar
algú
a parlar-lo
apunta't
al voluntariat
per la llengua
al programa
de les parelles
lingüístiques
a vxl.cat
perquè quan parles
fas màgia
Generalitat de Catalunya
100 milions
i mig de futurs
Si com a dona
vols saber
quins recursos
tens al teu abast
a les oficines
d'informació
de l'Institut Català
de les Dones
trobaràs
l'atenció
que necessites
et podem orientar
sobre salut
ajuda afectiva o sexual
o assessorar
sobre qüestions específiques
per a dones d'infants
separacions
règim de visites
pensió
i custòdia dels fills
abusos
o situacions
de violència masclista
per tots aquests casos
trobaràs
un servei gratuït
d'atenció psicològica
i assessorament jurídic
Entra a gencat.cat
barra
atenció a les dones
012
La Generalitat
al teu costat
Sabeu que es coneixen
més de 30.000 sardanes
i n'hi ha
i n'hi ha uns quants
milers d'enregistrades
voleu conèixer
quan i a on
van ser estrenades
o a qui van estar
dedicades
si us n'hi ha uns quants
si us n'hi ha uns quants
si us n'hi ha uns quants
i n'hi ha uns quants
tot això i més
ho trobareu
al programa
l'audició
que s'emet
tots els dilluns
de 8 a 9 del vespre
o en les seves repeticions
us hi esperem
A l'escoltes
ràdio d'esperc
sintonitzes
ràdio d'esperc
a ràdio
de Sant Luz
Doncs bé, parlem
ara amb el José Luis Ibáñez
que el tenim al telèfon
el saludem
hola José Luis
bona tarda
Hola que hi ha
bona tarda
Bona tarda
benvingut a la plaça
Mireia
de nou
perquè recordem
que farà
ja gairebé més d'un any
que vas passar per aquí
vas ser en persona
no sé si ho recordaràs
que vam estar parlant
Sí
quan ens vèiem
i ens podíem tocar
fins i tot
Encantat
de ser
de ser de nou
a la plaça
encara que sigui
digitalment
o per telèfon
en aquest cas
Exacte
Si no ens queda una altra
però almenys
ho podem fer d'aquesta
d'aquesta forma
així que ben tornat
mai millor dit
a la plaça Mireia
per presentar-te breument
ets el coordinador
del Club de Lectura
de Novela Negra
aquí a la Biblioteca
Joan Margarit
un club de lectura
que ara mateix
per les circumstàncies
tots ho sabem
no es fa presencialment
i de fet
ho feu virtualment
el 9 de febrer
a les 7 de la tarda
teniu aquesta visita
a través d'una
plataforma virtual
per parlar d'una obra
que només el nom
a mi em crea
molta curiositat
José Luis
ens ho explicaràs una mica
que és la primera agència
de dones detectives
d'Alexandre McCall Smith
que també parlarem d'ell
abans de res
com és això
de fer un club
de lectura
de novel·la
a través d'una
plataforma digital
la veritat
és que
a veure
la primera sessió
aquesta és la segona
sessió
que tenim
de novel·la negra
però ja hem fet
algunes
diguem-ne
la novel·la
cometes
normal
el primer cop
va ser una mica
estrany
és a dir
d'una banda
la manca
de costum
d'altra banda
que no tothom
està acostumat
a fer-ho
i per tant
hi ha les típiques
el primer dia
el que es desconecta
el que es desconecta
el que no sap entrar
el que només li veiem
la cara
però no la sentim
a l'inrevés
va ser un número
però ja
a partir de la segona
sessió
a més a més
la biblioteca
es va subscriure
a una d'aquestes
plataformes
que garanteix
una estabilitat
d'àudio
i de vídeo
molt bona
i ja a partir
de la segona
la cosa va començar
a funcionar molt bé
i la darrera sessió
torno a dir
de novel·la normal
entre cometes
va anar
com si estiguessin
gairebé
a la sala
és a dir
la gent
anava entrant
i sortint
quan volia
feien comentaris
es responien
es preguntaven
és a dir
que hi ha un moment
en què
malgrat
el que estàs veient
la gent
en una pantalleta
diguem-ne
mentalment
ja entres
en la dinàmica
d'un club de lectura
gairebé normal
però clar
costa
vull dir
que sempre
tens uns minuts
d'incertesa
al començament
fins que tothom
està connectat
que tothom
entra bé
sempre hi ha qui
no ho pot fer
perquè no tothom
té una línia
prou bona
o el wifi
prou bé
o el telèfon
hi ha gent
gent gran
sobretot
que ara van
amb telèfons
diguem-ne
no diré
pre-smartphones
però gairebé
és a dir
que tenen
una velocitat
de processament
molt lenta
i aleshores
els costa
molt connectar-se
però deixar endavant
d'aquests petits
detalls tècnics
la veritat
és que
crec que funciona
molt bé
i que
ara mateix
no és com
està
junts
però
és el més semblant
que podem fer
perquè quantes persones
sou
en aquesta primera cita
que heu tingut
quantes vau ser
de persones
doncs mira
hem estat
sempre gratant
les 20 persones
gairebé
Déu-n'hi-do
vull dir
que és un
sí
és un percentatge
sobre 20 persones
és un percentatge
sobre total
força alt
vull dir
jo crec
que dels clubs
que conec
és dels que tenen
un percentatge
de presència
més alt
i sobretot
amb molta participació
és a dir
no s'ha convertit
en un que jo
vagi donant pas
a cada bundalló
sinó que és
molt dinàmic
la gent van entrant
i sortint
i estan resultant
bastant bé
crec que és una
molt bona experiència
fins i tot
de cara a altres coses
que es puguin fer
de forma digital
a la biblioteca
o qualsevol altre
equipament municipal
els pot donar
una idea
de les coses
que funcionen
i les que no funcionen
Clar
Parlem ara
si et sembla
José Luis
d'aquesta novel·la
que serà
la protagonista
d'aquest club de lectura
la primera agència
de dones
detectives
he llegit
entre d'altres
ressenyes
perquè si
algú
busca per internet
n'hi ha moltes
una d'elles
que m'ha agradat molt
absolutament
recomanable
per a qui
li agradi
ser feliç
sí
és una novel·la
molt estranya
en el bon sentit
en el bon sentit
sí
és una novel·la
que barreja
diferents elements
primer està situada
a l'Àfrica
és a dir
és la primera agència
de dones detectives
de Botsuana
d'una banda
està situada
a l'Àfrica
amb tot el que això
significa
de canvis
de costums
dels rols socials
etcètera
segon
la novel·la
té
és la primera
d'una sèrie
aleshores
l'autor
el que fa és presentar-nos
els personatges
i el més interessant
és com ens presenta
el que és
diguem-ne
la directora
d'aquesta agència
que és
Madame
Ramon Jue
preixos
de nom
que és
la creadora
té 34 anys
en aquesta primera novel·la
i ens explica
la seva vida
que és una vida
dura
d'una banda
però que ella
assumeix
amb molta naturalitat
i amb aquesta
vivesa
que de vegades
veiem
sobretot
quan era nena
en els nens africans
aquesta brillantor d'ulls
que moltes fotos
i dius
ostres
aquesta forma
de ballar
de moure's
d'estar a la vida
aleshores
ens explica
la seva vida
ella és
ella és
filla
d'un
d'un home
que treballava
a les mines
de Sud-Àfrica
i que
veu coses
que no hauria de veure
i al final
decideix deixar-ho
i compra un ramat
amb el qual
torna a casa seva
Botswana
i va vivint
la mare mort
la mare de
la nena mort
i una tieta
que no pot tenir fills
es va cuidar-la
i així va passant
el temps
van passant els dies
hi ha diferents coses
que no explicaré
per si algú vol llegir-la
però al final
a la mort del pare
ella decideix
vendre
el ramat
del bestiar
que tenia
i crear
inaugurar
aquesta petita agència
perquè ja havia resolt
un misteri
un misteri
d'una persona
que propera a ella
i decideix
que
se li dona molt bé
i crea
la primera agència
de dones detectives
de Botswana
i a partir d'aquí
comença
l'aventura
hi ha moments durs
perquè ella
per exemple
es casa amb un home
que la maltracta
ha perdut una criatura
que té
és a dir
que hi ha
moments durs
però
la protagonista
té tanta força
és un personatge
tan bo
que va superant
tots aquests obstacles
fins a crear
aquesta agència
contractar gent
i començar a investigar
i què pesa més
la part més crua
d'aquesta obra
o aquesta felicitat
de les ressenyes
que he llegit
exacte
la felicitat
al final
al final
és veure com
malgrat tot
sortim endavant
crec que és una lectura
ideal per aquests temps
vull dir
que et posa
una mica
davant del mirall
tot és molt dur
però al final
podem sortir-nos
i crec que és el missatge
que va funcionar
i que va fer
que aquesta novel·la
funcionés molt bé
és a dir
que és aquest missatge
d'esperança
si vols
que ve envoltat
doncs
de misteris
ve envoltat
de tot
del que és
una novel·la
de detectius
però que en aquest cas
és una cosa
alguna cosa
més
d'una simple novel·la
de detectius
a més
José Luis
tu també ets
escriptor
i tens
molta relació
amb aquest món
dels detectius
privats
precisament
l'última vegada
que vas passar per aquí
era el nostre
tema central
i ara
òbviament
també amb aquest club
de lectura
surt un altre tema
de detectius
en aquest cas
de dones
tu que en saps tant
d'aquest món
de detectius
de fet ara
col·laboro
amb el col·legi
de detectius
privats
de Catalunya
en temes
de comunicació
i el món
de les dones
i els detectius
privats
és un món
que
no és un món
és una relació
que ve
del segle XIX
ja eren reconegudes
ja hi havia dones
detectius
o quedaven a l'ombra
és
no no no
ja estaven
ja donaven la cara
és potser la professió
liberal
que primer
o una de les primeres
que van admetre dones
o sigui
la primera
de la que tenim notícia
és de la dècada
de 1850
als Estats Units
que es deia
Kate Warm
que va treballar
en una agència
potser la més famosa
del món
que és la Pinkerton
que encara existeix
ella va
i crec que aquest missatge
que va donar ella
encara segueix vigent
ella va anar
a Pinkerton
a demanar feina
imagina't una dona
amb 1850
i esquets
entre Pinkerton
Pinkerton
pensava que volia
demanar feina
de secretària
i ella diu
no no no
vinc per ser detectiu
aleshores
Pinkerton
diu
per què hauria de ser
vostè detectiu
miri
nosaltres les dones
tenim alguns avantatges
més en aquella època
que ara crec
sobre els homes
diu
primer
els homes
deixen anar
la llengua
quan veuen
estan bevent
al costat d'una dona
els podem incentivar
perquè beguin
i ells es fan els gallitos
i parlen més del conte
i segona
quan vas pel món
es refien més d'una dona
que d'un home
quan truques a una porta
és a dir
és més fàcil
que t'obrin una porta
si truca una dona
que no si truca un home
i aquelles dues raons
van convèncer
el Pinkerton
que era un home
era un home
de la seva època
en molts aspectes
de relacions familiars
etc
però en cap
era un home
molt obert
molt avançat
al seu temps
en temes professionals
la va fitxar
van crear una unitat
de dones detectius
i va funcionar molt bé
al Regne Unit
ja cap a finals del segle
ja tenia també
dones detectius
el mateix va ser a França
i aquí a casa nostra
a Barcelona
el 1911
hi havia dones detectius
estem parlant
de gairebé
70 anys abans
que entressin
a qualsevol cos oficial
de la policia
i el 1925
a la ciutat de Barcelona
al carrer Canuda
una dona
va inaugurar
una agència
de detectius
i va ser la primera dona
que va dirigir
una agència
aquí a casa nostra
estem parlant
mira en 4 anys
farà un segle
que aquesta dona
obrís
una agència
al carrer
es deia Carolina Bravo
al carrer Canuda
és una relació
molt intensa
com és que
o probablement
no arriba a tothom
potser
o no
no és tan coneguda
la figura
d'una dona
darrere d'aquesta
jaqueta gabardina
amb aquest
gorro tan característic
d'un detectiu
per què les imatges
no ens remeten
a pensar
que hi ha una dona
darrere d'aquesta vestimenta
a mi m'ha sorprès
i precisament
avui volíem parlar
amb tu
perquè el llibre
que portes
al club de lectura
és en veu de dones
i són dones
les que són detectius
però no sé
si hi ha masses
més d'obres
que relatin
aquests tipus
d'experiència
comença bé
comença bé
unes quantes obres
més a fora
que aquí
aquí a casa nostra
es parla més
de dones
però de les forces
o sigui
de la policia oficial
diguem-ne
Mosses d'Esquadra
les famoses
de la Dolores Redondo
que és una inspectora
de la policia foral
de Navarra
la Petra Delicado
que és
també de la policia
és a dir
hi ha més dones
policies
que no pas detectius
no ho sé per què
també
la figura del detectiu
des de Pepi Carballo
tampoc hi ha gaires
si et fixas
si vas a una llista
de novel·les negres
que hi ha ara mateix
a qualsevol web
de venda de llibres
trobaràs que la majoria
són de policies oficials
de Mossos d'Esquadra
de
d'Arxanxes
de Guàrdies Civils
de la policia científica
o sigui
hi ha una
sobrepresentació
de policies oficials
i menys de detectius
i menys encara
de dones detectius
quan tenen
moltíssima força
per exemple
el col·legi oficial
de Catalunya
està presidit
per una dona
Mercè Ferran
el col·legi italià
està presidit
per una dona
ha hagut
una dona
que ha estat
la presidenta mundial
dels detectius privats
i aquí a casa nostra
ara mateix
entre les llicències
que estan en vigor
quan dic casa nostra
ho amplio també
a la resta de l'Estat
pràcticament
una tercera part
dels detectius
en actiu
són dones
i aquesta xifra
va creixent
perquè aquelles raons
que donava
la Kate Warren
encara segueixen funcionant
és a dir
que hi ha molts homes
que se'ls va
la força per la boca
i és més fàcil
que se'ls hi vagi
amb una dona
que es troben
en un bar
que el sistema
això és com si estiguessis
lligant cometes
i també
creen
menys
menys
suspicàcies
entre
quan van a trucar
una porta
i després tu has parlat
també d'una
cosa
i és que ningú s'espera
que una dona
el segueixi
clar
per això
precisament
encara
és a dir
que hem trobat
ja tres raons
per exemple
i podríem buscar
moltes més
que ja et donen
avantatge
en aquesta feina
respecte
d'altres homes
encara que tothom
pot fer
tot
de fet
aquesta imatge
de la gabardina
si veus un home
amb gabardina
i eres fosques
no és detectiu
perquè el detectiu
el que vol
és passar de ser persegut
precisament
clar
les pel·lícules
ens han contaminat
una mica
sobretot Hollywood
crec
sí
això va molt bé
pels detectius
clar
no t'esperes
que un tipus jove
amb un jersei
o amb uns texans
trencats
amb sabatilles
d'esport
i amb una motxilla
pugui ser un detectiu
clar
o una noia
vestida
o una noia
hiper mega
arreglada
una
a una tarda
quan encara es podia anar
a un bar de copes
pugui ser una detectiu
aleshores
diguem-ne
aquesta imatge tòpica
els ha beneficiat
molt en aquest sentit
que la gent
no s'espera pas
clar
precisament
és el que volen
que no sospitin
de qui són ells
les figures
de detectiu
exactament
és que en el moment
que et calen
s'ha acabat el treball
s'ha acabat la feina
s'ha acabat la feina
totalment
precisament
perdona José Luis
que això no ha de no veure't
a vegades
fa que us talli
a les entrevistes
digues
digues
no, no, deia que justament
que si t'enganxen
s'ha acabat la feina
de tot a tot
i no només això
és a dir
s'ha acabat la teva
i possiblement
la d'un company
perquè aquella persona
es posarà en alerta
aleshores
diguem-ne
que et puguin
enxampar
amb un seguiment
no tots són seguiments
òbviament
és
és molt
molt dur
a tots els efectes
aleshores
això
passades de persegut
el que no sàpiguen
qui pot ser
doncs és una ajuda
brutal
el que anava a comentar abans
perdona que t'havia tallat
José Luis
és que no volia deixar
aquesta entrevista
no volia deixar de parlar
de
crec que és l'última obra
no?
que has publicat
todo lo oye
todo lo ve
todo lo sabe
no?
si no vaig mal encaminada
sí
aquest era el lema
d'una agència
jo volia fer servir
l'absoluta reserva
que era una altra
de les frases típiques
però a l'editorial
li va fer molta gràcia
aquest lema
perquè és pràcticament
dir que ets Déu
todo lo oyes
todo lo ve
és omnipresent
és la història
dels primers detectius privats
que va des del primer
que va exercir a Barcelona
el 1888
fins a la guerra civil
i que la guerra civil
ja representa
l'apocalipsi
no només de la societat
i de gairebé
totes les professions
sinó en especial
la detectiu privat
detectiu privat
i dictadures
no fan
una bona parella
a les dictadures
quan va venir Franco
no els interessa
que hi hagi gent
que estigui investigant
pel seu compte
sense estar controlat
per l'estat
pel poder
aleshores
des del 1888
fins al 1936
i explico la biografia
explico aventures
d'aquella època
històries
com va néixer la professió
etcètera
i després crec que és la part més divertida
les biografies
de set detectius
dels quals
quatre són catalans
perquè la
Catalunya va ser
la més innovadora
a l'hora
de dedicar-se
a aquesta professió
els més importants detectius
de l'època
de començament
del segle XX
exercien
a Barcelona
i el famós
Sherlock Holmes
el trobem
en aquesta
última obra
sí
parlo d'ell
perquè
Sherlock Holmes
fins que apareix
la figura
de Sherlock Holmes
els detectius
privats
no tenien
gaire bona premsa
exceptuant
el Pinkerton
que hem parlat abans
que és un cas a part
el Pinkerton
als Estats Units
és un cas a part
perquè va arribar a tenir
tants homes
com l'exèrcit nord-americà
és un món
però a Europa
sobretot
els primers detectius
privats
no tenien
gaire bona premsa
els tractaven
com si fossin
un simple xafardès
poc més que un xafardès
la figura literària
de Sherlock Holmes
el que fa
és presentar
un cavaller
amb les seves manies
sí, és veritat
que s'injectava cocaïna
etcètera
però és un cavaller
que respon
als criteris
de la societat
burgesa
de l'època
manté el silenci
manté el secret
es dedica
a deixar
a tractar
en privat
afers privats
és a dir
per un burges
el més important
de tot
era la seva reputació
i l'escàndol
el que més pot
li feia
i clar
amb Sherlock Holmes
tot això
canvia
i la gent comença
a mirar els detectius
amb uns altres ulls
i això mateix
va passar aquí
a casa nostra
quan es van començar
a publicar ja
les aventures
de Sherlock Holmes
va començar
i es veu ràpidament
en la premsa
quan vas veient
en columnes d'opinió
com hi ha un canvi
general
de com es veu
aquesta gent
abans i després
de l'aparició
de Sherlock Holmes
és la figura fonamental
no només literària
sinó també real
és a dir
que va tenir
una influència
sobre la professió
que no ha tingut
cap altre personatge
i crec que
en cap altra professió
perquè
José Luis
t'he de fer una pregunta
una mica més personal
a l'estat tan envoltat
de detectius
d'històries
de casos
etcètera
tu t'acabes convertint
una mica en un detectiu
en la teva vida diària
podríem dir
a veure
sí que mires
d'una altra manera
les coses
i et tornes
una mica més paranoi
sí
en el meu cas particular
sí
sobretot
quan estàs en contacte
el món del detectiu
és amplíssim
o sigui
la gent que té
la idea
de les infidelitats
i tot això
això és
no arriba a ser
ni el paper
que envolta
la xocolata
del lloro
és a dir
és la part
menys important
clar
en un país
que ja té divorci
i l'adulteri
no està castigat
com ho era abans
diguem-ne
les investigacions
d'infidelitat
estan molt limitades
i normalment
estan lligades
a casos
que hi ha custòdies
o en casos
com que hi ha diners
pel mig
famílies
importants
aleshores
hi ha un ventall
de treballs
que fan impressionant
i un d'ells
són els que fan
informàtica
forenses informàtics
els que es dediquen
a estafes
i tot això
clar
l'estar tan en contacte
amb ells
i veure
la facilitat
que tenen
per colar-se
en el teu ordinador
colar-se
en el teu mòbil
per posar micros
he vist els micros
del tamany
d'una llentia
però
sí, sí
del tamany
d'una llentia
entenc
que et tornis
una mica paranoica
jo també ho faria
crec
sí, sí
i m'estic tornant
ho parlava
no fa gaire
amb un altre amic
detectiu
m'estic tornant
una mica
una mica paranoic
i és el que
m'està provocant
i d'altra banda
també em fa
dona un material
abundantíssim
del que és
la societat
la cara ve de la societat
coses que no tenim ni idea
de com funcionen
de casos
que hi ha curiosos
l'altre dia
en parlava un amic
que va haver d'investigar
una parella
que es van casar
una parella gai
que no eren gais
i es van casar
perquè un d'ells
tenia un pis
d'aquests
de renda antiga
sí
que
es pot beneficiar
la seva parella
aleshores
eren dos amics
un d'ells
era el que tenia
el contracte
i dius
si jo la dinyo
tu no pots viure
a l'Eixample
al tocar
de Passeig de Gràcia
per menys de mil euros
impensable
i es van casar
no, no
és impensable
i es van casar
i
l'encàrrec
la investigació
era demostrar
que no eren pas
una parella gai
vull dir que era
un matrimoni
de conveniència
per quedar-se
a un contracte
de renda baixa
que ja era
de l'àvia
em sembla
del que tenia
el contracte
fixa-t'hi tu
quina cosa
tan tonta
però que et pot
donar peu
per exemple
a l'arrencament
al començament
d'una novel·la
totalment
i això és real
Sí, sí, sí
això ha passat
a Barcelona
o històries
que m'explicava
un altre amic
de Tachiu
la seva primera feina
va ser investigar
a seguir
a un tio jove
i de cop i volta
li apareixia
per una altra banda
i dió
ostres, jo estava
si he entrat
per aquesta porta
com em pot venir per aquí
van ser tres dies
de bogeria absoluta
fins que a algú
se li va ocórrer
dir que és que aquell home
tenia un besó
absolutament idèntic
Clar
Ana va dir
és l'única resposta
que podria donar-te
en realitat
estaves seguint
a dues persones
diferents
pels carrers
de Barcelona
i va ser un descans
perquè va estar a punt
de dimitir
de deixar la professió
i són històries
que són tan divertides
que són dignes
de la ficció
i és això
que t'ensenyen
i després hi ha coses
molt més dures
de
temes de custòdies
de mentides
d'aprofitament dels fills
de llançament de fills
d'un matrimoni
d'un a l'altre
oblits
històries familiars
allò quan apareix
de cop i volta
un possible hereu
ostres
hi ha
hi ha
molt d'amarro
però que
és això
que t'obre els ulls
a com es diu
un castellà
no sé
un penoli
que veure
que hi ha de tot
i que hi ha històries
que fins i tot
serien impossibles
de posar en una novel·la
perquè ningú se les creuria
totalment
aquestes que ens has explicat
ara per exemple
són difícils
de creure
però són històries
reals
d'avui i d'avui en dia
segle XXI
aquí a Barcelona
sense anar més lluny
Déu-n'hi-do
aquest món de detectius
José Luis
entenc que miris
tot amb lupa
perquè si una càmera
una càmera
pot tenir el tamany
d'una llàntia
d'una llàntia
perdona
d'un pèsol o menys
jo també ho miraria
miraria totes les cantonades
de casa
abans d'entrar
sí, sí, sí
de veritat
i la part de la informàtica
et quedaries de pedra
les eines que circulen
que hi ha
el famós cop de martell
del disdur
del Bàrcenas
és l'única solució
de debò
o sigui
ja pots esborrar
de mil maneres
que t'acaben
hi ha tecnologies
per a i sobretot
de moltes
de fabricació israeliana
potser els primers
del món
en aquest món
de l'espionatge
i tot això
hi ha eines
que és
o cop de martell
o no tens res a fer
ja pots passar-li
un netejador
de discos
mil vegades
no tens res a fer
no?
sí, sí, sí
que hi ha
i tot això
és un món apassionat
la veritat és apassionat
però jo dic que és
crec que és poc
és poc conegut
i que després està
parlem d'ell
com si fos una cosa
molt especial
i en canvi
hauria de ser
més properes
a dir
per exemple
quan llogues un pis
gent que s'ha trobat
avançurs
per un preu mòdic
pots encarregar
una mínima
investigació
sobre si aquella gent
han deixat
pufos
altres 20 pisos
de Barcelona
saps
aquelles històries
no, és que el vaig llogar
em va donar
el mes de
em va donar
el mes de
garantia
i després ja no m'ha tornat
a pagar res
i comences un pleit
i et pots tirar
ara se n'ha curtit
però jo recordo
quan estaves un any
i dos anys
fins i tot
per poder cobrar
i això
imaginat
amb un xalet
per exemple
de Sitges
que és un altre cas
que conec
van deixar un pufó
de centenars
de milers
clar
que et serveix també
de les antilles
pessetes
quan
amb un preu mòdic
si aquell home
el propietari
hagués anat a un detectiu
i dic
escolti
em pot comprovar
si aquesta persona
ha deixat pufos
per ai
i et diu
no
aquesta persona
ha pagat tot
no té cap problema
o et pot dir el contrari
sí, sí, miri
ha estat en 5 pisos
no ha pagat res
i té més a més
una certa captura
d'un jutjat
de no sé on
i t'evites
aquest problema
i és tan curt
tan fàcil
com anar a un detectiu
privat
i fer aquest encàrrec
mínim
els detectius
estan molt controlats
per la llei
és a dir
que saps
que no et farà
no et farà
el truquiflor
no et farà res estrany
és una gent
que estan molt controlades
i ells mateixos
tenen un codi
ètic molt dur
intern
aleshores
escolta
per res
et podrà solucionar
un problema
que et pot
portar
molts mals de caps
i així
amb tot
és a dir
gent que
inverteix en empreses
de tipus piramidal
sense saber qui són
i això ho sentim
cada dos per tres
escolta
si has de posar
30.000 euros
a no sé quant
inverteix
una minúscula
part d'això
per saber qui és
aquella gent
i a millor et diuen
escolta
no no
aquesta gent
es dedican a donar
pufos per tot arreu
en canviant
cinc vegades
de raó social
i han deixat
estafats
per tot arreu
vull dir
que és un món
molt ampli
i que tanquem molt
i que es veu també
en aquesta novel·la
o sigui
es veuen
com
els problemes
que tenen ells
no són pas els nostres
però que al final
els sentiments
i les motivacions
dels personatges
són iguals
allà a l'Àfrica
com aquí
a casa nostra
doncs mira
perfecta
aquesta última frase
José Luis
perquè hem de baixar aquí
l'entrevista
i ara ens ha recordat
doncs precisament
aquest llibre
que és el protagonista
del Club de Lectura
de Novela Negra
la primera agència
de dones detectives
d'Alexandre McCall Smith
que tindrà lloc
el 9 de febrer
José Luis
moltes gràcies
per atenents avui
i que vagi tot molt bé
vigila
no hi hagi càmeres
que estiguin gravant
ara mateix
sí
no no no
ni micros
ni coses rares
exacte
ja et dic
tu acabaràs
també
després d'una conversa més
es voré paranoica
també mirant pel cotxe
a veure si t'han amagat
alguna cosa
doncs gràcies
José Luis
i que no t'espiguin massa
una abraçada
moltes gràcies
una abraçada
adeu

i que no t'espiguin massa
i que no t'espiguin massa
i que no t'espiguin massa
te haies
vajar
totes
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti.
Dona sang.
Salva vides.
Fins demà!
També s'ofereixen visites guiades amb inscripció prèvia, trucant al telèfon 93 480 95 64.
Espai Marc Arts, la nova sala d'exposicions municipal de Sant Just d'Esberra.
Hi ha una màgia que no té truc.
És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi.
Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les parelles lingüístiques, a vxl.cat.
Perquè quan parles, fas màgia.
Generalitat de Catalunya, 100 milions i mig de futurs.
I arribats a aquesta hora, entrem a la tertúlia esportiva.
Tenim a tots els contartulians esperant i frisant, crec, per entrar al trap,
el trap que es diria maldit, per parlar i criticar una mica el Barça, crec.
Bona tarda, nois. Bona tarda a tots.
Bona tarda, Mireia. Bona tarda, oiens.
Bona tarda a tots.
Bona tarda.
Ai, el Sergi ha desaparegut ara.
Teníem el Sergi seguint, també.
Tenim el Pol Brull, el Joan Esmerats, el Salva Crespo i també tenim el Carles Rius.
I com deia, feia uns segons que estava el Sergi, també.
Bona tarda a tots, nois.
Sé que esteu una mica enfadats, crec que el Pol no,
però la resta estan una mica enfadats.
Bona tarda, Joan, ja t'hem escoltat.
El meu equip també va perdre, eh?
Sí, però potser no va jugar igual que el Barça ahir, eh?
No ho sé, Pol.
No ho sé, eh?
Com et sents?
Com et sents, Pol?
Va tirar per la borda l'Espanyol la classificació a la Copa del Ring.
Et sents com els culers, Pol?
Érem el clar candidat a guanyar la Copa aquest any, tal com és nosaltres.
Però l'entrenador va sortir amb molts suplents, sense importància i amb un tipus pàndol ja hi ha.
Però l'entrenador va sortir amb molts suplents, 3 dies.
Però l'entrenador va sortir amb suplents, també.
Ah, hi som.
Tu amb qui vas?
Com el Sant Just.
Com el Sant Just.
El Sant Just no juga aquest any.
No ve que ningú, eh?
Sí, estic intentant posar la conversa al Sergi i seguir, també, que l'hem perdut.
Bueno, el Barça, parlem del Barça.
No toquis res, Mireia, no toquis res.
No, jo no toco res, Joan, no et preocupis.
Per cert, com estàs, Joan?
Que feia dies que no et teníem per aquí.
Què passa, Joan?
Bé, bé.
Bé, bé.
Estic portant bé.
Estic reflexionant sobre tots els deports que donen per la televisió.
I tant, i tant, i tant, sí, sí, sí.
Tot bé, tot bé.
Tot correcte, tot correcte.
Preparat ja.
Val, val.
Doncs, ara sí.
Demà tret de sortida, Joan?
Sergi, i seguit, tenim ara per aquí.
Demà sortim de la cova.
Vinga.
Però tu no has tingut...
Has estat bé, tu, no?
Has estat bé.
Sí, sí, sí, sí.
Està molt concentrat.
Com deia, Sergi, encens, no?
Perfectament.
Val.
Sí, Sergi, que guapo.
Si no tornen a penjar...
Abans et veieu una mica més rosset.
A conys.
Vale, vale, vale.
Sóc jo que no m'hi veig.
Abril.
Quina gràcia.
Tenim una contartuliana.
La cuja del Sergi que i nosaltres estem aquí.
Ens està despistant, ens està despistant.
No, perdoneu, la nena...
Aquesta cosa tan formulada.
La nena pateix els partits amb mi, eh?
Sí?
Si us penseu.
Comentarista.
I tant.
I tant.
S'espanta, perquè quan el pare s'enfada i crida, ella s'espanta, no?
S'espera i s'enfanta.
Clar.
I suposo que amb el partit d'ahir, algun altre ensurt vas tenir, no, Sergi?
No, mira, ahir vaig optar per fer una cosa molt sana, que és veure els 10 primers minuts, el primer quart d'hora, vaig canviar de canal.
Perquè m'estava avorrint com una ostra, vaig pensar que no aniria bé i vaig canviar de canal.
El que passa, com que estàs en diferents grups de WhatsApp que es van comentant, doncs en el moment que comenten alguna cosa, canviava i mirava la jugada.
Però realment no el vaig veure tot.
Doncs vas fer bé, Sergi.
Vaja barcelonista, tu. Vaja barcelonista.
Saps què et passa, Joan?
Que, mira, abans del partit t'ho pensava.
Hòstia, és un títol, fot dos anys que no jugàvem una final.
Però, què vols que et digui?
Aquella il·lusió, aquella cosa que hi havia a la panxa ens enrere, jo no la tenia ahir.
No la tenia.
Jo crec que ens passava tots els culers, no?
Perquè davant d'aquest Barça no estàs il·lusionat.
És un títol menor.
Penses, bueno, què passarà?
Saps que no és com abans que anaves als finals i les guanyaves.
I d'alguna manera tots vèiem el partit així.
I avui estem, com podeu veure, estem tots com molt decebuts.
Estem tot molt parats.
Estem molt tristos perquè ens hem quedat...
Doncs, bueno, que el Barça segueix igual.
I que el Barça no tira endavant.
I estaven ens donats perquè vam guanyar quatre partits a fora
i pensàvem, bueno, va, ho farem fàcil.
I no és com abans que arribàvem a les finals i les guanyàvem.
Ara, doncs, no les podem guanyar.
Bueno, ara s'han de jugar.
Però, Salva, una cosa, una cosa.
A veure, decebut per mi no és la paraula.
Perquè jo soc conscient que el Barça és un equip en construcció.
I és veritat que ha guanyat quatre partits a ells fora de casa
i dius, hosti, doncs no anem malament.
Però després d'aquests quatre fora de casa, patapam,
falles en l'important que és la final, no?
O fins i tot en la segona part de la semifinal contra la Real Societat, eh?
Però després penses, hòstia, a veure, és un equip en construcció.
Hosti, mira, l'Araujo ens està sortint bé.
El Pedri, el Pedri, el Pedri no té nom.
O sigui, un dia haurem d'analitzar això bé
perquè el d'aquest nen no té nom.
Dembélé cada vegada estava jugant millor.
Griezmann ahir va ser el millor del partit.
Sí, sí.
Bueno, hi ha coses que sí que continuen igual, no?
L'Englet juga perquè no tenim ningú més
i ja va ell, però ahir al minut 10 o 15
es fot amb una targeta groga
perquè aquí volien se li escapa per cames.
Jordi Alba sempre fa la mateixa jugada
i al final del partit està acabat.
Bueno, és que tu poses a mirar,
Messi ahir havia de jugar,
clar, és que és una final,
Messi ha de jugar totes les finals,
doncs ahir no hi va ser, pràcticament.
No sé que l'actitud...
Jo crec que la sensació
ve amb una suma d'aquestes dues coses, no?
De dir, bueno, hi ha coses que sí que em fan il·lusió
però no hi ha altres que, hòstia, no les arreglarem.
Però jo no veig que això una mica de l'actitud d'ahir.
No van sortir una mica, bueno, anem tocant-la i arribarem
i no van sortir amb una actitud guanyadora
com els altres partits.
I els daves la mà per la cara
i et dius, wow, un bon plantejament,
no vas saber superar-lo
i aleshores no va posar aquell plus que havia d'haver posat.
Sí que estem en la construcció,
sí que és, però hi ha els bons jugadors al camp
i Griezmann ahir va ser el millor.
Jo penso que Griezmann el tenim sobrevalorat.
A mi em sembla que us oblideu d'una persona, eh?
Em sembla que us oblideu d'un
que va faltar 300 quilòmetres
que va faltar a tot el món...
Escolteu una cosa.
Un segon, Joan.
Escoltem una cosa que us estic deixant parlar.
Un moment, estava parlant amb el Carles,
que no se'l sent massa fort.
Us estic deixant parlar la meva tertúlia.
Però Carles, tascat sense torn, sap greu.
Aviam.
De Jong.
Sí, però és que...
Aviam, Salva, completament...
No, no parlarà.
Completament em desacord amb tu.
No tens ni idea de futbol.
No tens ni idea de futbol.
Sergi, molt bé.
Quatre punts que has fet i els has fet bé.
Et trobàvem a faltar.
Una persona que analitza els partits de futbol com jo.
Comencem.
Aviam, la il·lusió, no la il·lusió.
Això, aquí, tots els que fem la tertúlia,
estem il·lusionats sempre amb el Barça
i volem que guanyi finals,
encara que sí, estic d'acord amb un títol menor.
Aviam, com ha dit el Sergi,
és una equipa...
Ai, s'ha quedat congelat.
Aprofiteu, nois, ràpid.
L'actitud no se'ls hi pot negar ni a la semis final.
Perdona.
Estic molt fard...
Perdona.
Portem sis mesos.
D'un mes o sis mesos.
I estic molt fard de l'equip d'inconstrucció.
No ens encedem.
El minús 45 contra la Real Societat
de la primera part que es va jugar bé.
Després, hi ha errors que no són dels jugadors.
Els jugadors tenen el nivell que tenen.
Jo crec que van haver-hi màrius errors
des de la banqueta.
És a dir, si tu saps
que la Real Societat i l'Atlètic de Bilbao
fotran la línia de pressió tan avançada,
el que no pots pretendre,
als 90 minuts sortir amb la pilota controlada
i que el que tingui més possessió sigui el Ter Stegen.
Si ja tenen tant, has de fotre un burxoc cap a dalt
i que algú despengi la pilota
i amb això els hi crearàs dubtes,
als altres equips.
Perquè, clar, si tu només tens
una manera de jugar,
és molt més fàcil defendre-la
que si en tens dos.
Això no en futbol.
En tots els esports...
Estic molt ben bé.
Una altra cosa i acabo.
Una altra cosa i acabo.
Ja acabo.
Perdoneu-me, eh?
Que el Sergi ha curat una mica el dit a la llaga.
El que no pot ser que al minut 10
una falta inexistent de l'englet
es piti i, a més a més,
es tregui targeta grova.
Ahir,
durant els 120 minuts
durant els 120 minuts
va jugar a futbol americà.
I el criteri de l'arbit
va ser completament diferent.
Tenien que haver acabat
amb quatre jugadors menys.
Això és així?
Diguem-ho.
Això no etapa que el Barça jugui malament.
Però l'arbitre va ser nefast.
I també tinc d'acord amb el Sergi
que hi ha molts punts positius.
Però, sobretot,
no em digueu que el Grisman va ser el millor.
Va fer dos gols,
com el Manolo Clares,
que vosaltres no sabeu qui és,
però d'oportunista.
També és el que hem ofenit.
A veure,
anem a...
Aviam si jo em treu una vegada
és el de Jom.
De Jom.
Joan, un moment.
Anem a repartir una mica el temps
perquè puguem parlar a tots,
feta l'aclaració.
Ha repartit a tots,
així que no sé quin vol ser...
Val, però baixa una mica...
Baixa revolució en Joan.
Hem de parlar a tots aquí.
Salva o Sergi.
Un incís de cara al Joan.
Estic molt fart
que des del dia 1 de setembre
i estem a casa del mes de febrer,
estem en un equip en construcció.
Però què vol dir això?
Estic...
No, no, Salva, és veritat això.
Cada tertúlia és la mateixa frase.
Estem en un equip en construcció.
No pots construir alguna cosa més, ja no?
Jo si vaig a una feina
i porto vuit mesos
i li dic, no, no,
és que m'estic construint encara.
Això tu pots fer que ho veig i s'ha rendit, no?
Salva, sí, el primer que ho agmet,
sense admetre-ho,
perquè no ho diu,
perquè l'entrenador no ho diu,
però ho demostra.
Fins fa sis o set partits
no hem tornat al 4-3-3.
Recorda't que estàvem provant
que si el 4-2-3-1,
que si el 3-5-2,
que si no sé què,
fins que algú li ha dit
mira, Ronald,
escolta, nosaltres anem a jugar així
i jugarem així.
Vull dir,
que està en reconstrucció
es nota
quan el veus.
Sí, home, clar,
i perquè veus peces
que no acaben d'encaixar del tot
amb com volen funcionar.
Sí.
El busquets
que va jugant millor
però no encaixa
en el dibuix.
I veus
amb el busquets
que no el convenç,
tampoc.
Stegen,
8 anys que està aquí.
Jordi Alba,
8 anys que està aquí.
Busquets,
8 anys que està aquí.
Messi,
24 anys que està aquí.
Què més vols que us digui?
Això és un construcció.
De Jong,
de mort de 3 anys.
Dembélé,
porta 4 anys.
Això és un construcció.
Aquests jugadors ja estan aquí fa temps.
Que ha entrat el Pedri?
Molt bé.
Que ha entrat el Pedri?
Molt bé, ha entrat el Pedri.
I?
Al Areujo,
perquè no tenim una altra defensa
i ho està fet molt bé.
cap menys construcció
i avanceu una miqueta ja.
Avanceu una miqueta.
No estic d'acord,
Salva,
perquè Dembélé
porta aquí 4 anys
però els 3 primers
se'ls ha passat lesionat,
no ha jugat.
Per tant,
és com si fos 9.
a De Jong
ara li han donat uns galons
que fins ara no tenia.
Busquets li han tret uns galons
que fins ara sí que tenia.
Piqué no hi és.
La defensa està
absolutament destarotada
perquè saben
que si es lesionen
no hi ha ningú més al darrere.
I això és un problema.
Jo veig molt gràcia.
Jo veig que es nota.
No és dolent
tenir un equip en construcció.
El que passa
és que els col·lars
han de ser conscients
que aquest any
tornarem a no guanyar res
i ja està,
no passa res.
Hem d'exigir
de cara a l'entiment.
Ja està.
I per mi
tenir el senyor
com a l'Alancai
que és un error.
Un senyor
que porta 25 anys d'entrenador.
Sabeu quantíssim ha guanyat?
Ha guanyat 4 títols.
La Copa de Berén.
La Copa del Tulipan.
Una lliga amb el PSB
i no sé què més.
24 anys.
Del Tulipan?
Com està d'això?
94% dels equips
per la porta del darrere.
No és un bon entrenador.
Salva,
Salva,
no tens idea de futbol.
No,
tu sí.
Tu sí que vas a l'entrenament
de futbol
quan tenies 33 anys.
Salva,
aquí entrem
a l'altre tema
que és
i que s'haurien d'haver fet
eleccions a l'estiu
i no ara al gener
o quan sigui.
És igual.
Però el punt és aquest.
El punt d'aguantar,
aguantar, aguantar
i tenir una temporada
que no saps què passarà
ni institucionalment
ni esportivament.
Perdó,
deportivament.
Donant títol
a la tertúlia
és deportivament.
Sí.
Exacte.
El Pol,
el Pol crec que volia dir
alguna cosa.
El Pol està de preu
perquè es pensava
que...
un moment, Joan.
Un segon, Joan.
Un segon, Joan,
sisplau.
Pots deixar parlar el Pol?
És que és impossible.
Joan.
També l'han eliminat.
També l'han eliminat el Madrid.
Ninguin diu res
que l'han eliminat el Madrid.
És que em foteu gràcia, tu.
Joan, un moment,
que crec que el Pol
volia intentar parlar.
Pol.
No, jo els que treu...
A Madrid te van eliminar la copa.
A veure, Joan,
però deixem parlar un moment el Pol.
Els culers que ens saben tant,
quant ha costat el trencau aquest?
Massa calés.
Ah, vale, vale.
Ja està.
Massa calés per què passa.
Però per què treus el tema del trencau, ara?
O sigui, el tema del trencau...
Ahir ho repeteixo.
Pol, ahir repeteixo.
Amb un equip mediocre vam...
L'hem perdut o s'ha quedat congelat?
I hem perdut també el Salva Crespo, crec, eh?
Pot ser.
T'he dit que marxava,
dic que marxava.
Aviam.
S'ha autoconidat.
Si em deixeu fotre cullerada,
el partit d'ahir està molt ben plantejat
per part de l'alèndra de Bilbao.
A part de l'agressivitat,
que ja és típic,
o sigui, tampoc no fa...
Ja se suposava, no?
Cada cop que juga el Barça amb l'alèndra de Bilbao
que ells es transformen en lleons,
amb el que diuen que són.
I les patacades d'ahir van ser espectaculars.
Totalment d'acord amb el Joan.
O sigui, la primera targeta groga al minut 15
és d'una agafada d'una persona que s'escapa
i l'agafes i te l'emportes.
Van haver com 30 d'aquestes per part del Bilbao.
Sobretot a l'última part de la pròrruca
van estar parant el partit així.
Ni una targeta.
El Dani García,
aquell havia anat al carrer
ja des de feia molta estona.
L'arbitratge va ser fatal.
Clar, o sigui,
no hem de sempre lligar-ho a l'arbitratge
i sempre hem de dir que el Barça
ha de ser molt superior a l'equip contrari
i també a l'arbitratge.
I ha de guanyar els partits
volgadament i tranquil·lament.
Si no, l'arbitratge sempre pot anar en contra.
El partit d'ahir està molt ben platejat
per l'alèndra de Bilbao.
Una pressió molt forta
als jugadors claus al mig del camp
i pressionant endavant.
El Barça no podia sortir.
El Cuman va intentar treure pilota des del darrere
i no podia ni.
Estic d'acord amb vosaltres
que va tardar moltíssim
en canviar una mica la tàctica
i intentar fer moviments diferents.
El gran jugador,
ho ha dit el Joan,
jo ho intentava dir al principi
perquè parlàveu de Griezmann.
Bé, Griezmann va fer una bona tasca,
va treballar molt enrere.
Però és mala senyal
que els jugadors que estan en punt
hagin de baixar al propi camp
a buscar pilotes
perquè no li arriba absolutament.
És veritat.
I jo crec que el gran partit d'ahir
és el de Jong.
O sigui,
ahir va fotre un desplegament físic espectacular
jugant amb molta força,
traient,
tallant moltíssimes pilotes.
Va fer un partidàs aquest nano.
O sigui,
el que dèieu vosaltres,
o sigui,
individualment tenim jugadors
que estan tirant milles
i que estan començant a tirar bé.
És difícil
amb una afició
que porta 15 anys
amb títols un darrere l'altre,
amb finals un darrere l'altre,
ara de cop i volta dius
és que és un equip que està en construcció.
Clar,
hem de ser constructius
i hem de tenir paciència
i aquesta situació
a poc a poc
anirà agafant volada.
Que potser no és l'entrenador que toca,
potser d'aquí un temps
tenim un altre entrenador
que sap aprofitar més
les qualitats de cadascun.
Però vaja,
ahir va ser un partit
que el Bilbao va saber treure
tot el suc del món,
el Barça va estar molt perdut
durant tota una primera part,
que això és moltíssim temps
per un equip gran,
i la segona part
s'ho va posar molt de cara,
però és que la mínima
va ser un punt de feina.
Tota la raó,
abril.
Tota la raó,
Tota la raó, eh?
Sort que m'està donant la raó.
És l'única,
és l'única que de moment
et dona la raó.
Era un torneig perfecte
perquè el Barça
recuperés sensacions
i jo crec que n'ha perdut
i tot.
Tot el que havia aconseguit
ho ha perdut en un partit.
Abans parlàveu
que aquests partits,
ho deia el Salva,
que és un torneig menor,
però, bueno,
aquesta,
ahir va guanyat,
o sigui,
dona una sensació
de seguretat
a tot el que és l'equip,
dona una sensació
que et pots plantejar
les coses d'una altra manera.
Jo crec que per l'equip
li hauria anat molt bé
ahir guanyar aquesta final.
Ja sé que és un títol menor
i que el Barça ni s'ho mira
i que molts socis
ahir pràcticament
ni es van veure el partit
i a la primer quart d'hora
doncs van plegar.
Però jo crec que
de cara al vestidor
tal com està
i amb el que els costa,
jo crec que
era un títol
que si l'arriben a guanyar
hagués anat bé per la banqueta.
Nois, hem de deixar aquí
la tertúlia
que ha passat el temps volant
i són gairebé
les set del vespre
he d'acomiadar el programa.
Així que gràcies a tots
i a tota també
per participar,
Abril,
primera tertúlia
televisada gairebé.
Una abraçada a tots, nois,
i fins la propera setmana.
Us està fent adeu amb la mà.
Adéu, Abril.
Adéu, nois.
Adéu, Joan.
Adéu, Pol.
Adéu.
Doncs això mateix,
que ens queden uns 10 segons
per la set en punt del vespre.
Fins aquí el programa
680 de la plaça.
Mireia, demà tornem
amb més històries
i més col·laboradors.
Bon vespre.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.