El cicle Gaudí en seta temporada i aquest setembre et porta Als dies que vindran, guanyadora al Festival de Màlaga i al FICCAT 2019.
La Bíbia Lluís fa només un any que surten junts quan descobreixen que ella està embarassada.
A partir d'aquell moment la vida de la jove parella patirà un gir de 180 graus.
Als dies que vindran, una història filmada en el període de gestació real de la parella protagonista
que ens presenta què significa l'arribada d'un fill a la vida d'una parella que encara no està consolidada.
Consulta la sala que queda més a prop de casa teva a ciclegaudí.cat.
A Sant Just d'Esvern, divendres 20 de setembre a les 10 de la nit a la sala cinquantenari de l'Ateneu.
I ara sí, tenim amb nosaltres la Maria Rodríguez Soto.
Maria, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Molt bona tarda i encantada i benvinguda a la plaça Mireia, al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern.
És un plaer parlar amb tu, la veritat, poder parlar directament amb tu, protagonista de la pel·lícula.
Així que benvinguda al programa.
Faig un molt breu resum introductor i avui parlarem, com dèiem, la Maria Rodríguez Soto,
l'actriu protagonista dels dies que vindran, una pel·lícula espanyola dirigida per Carlos Marqués Marcet,
director també d'altres pel·lícules com En tierra firme del 2017 o 10.000 quilòmetres del 2014,
que de fet aquesta va ser la seva òpera prima.
Els dies que vindran, que és la pel·lícula de la qual ara parlarem amb la Maria,
és un descobriment constant de la vida d'una parella, la Vir i el Lluís,
que estan protagonitzats precisament per la Maria Rodríguez Soto i també David Verdaguer,
amb el tret de sortida d'un any de relació com a parella
i un predictor que els diu que estan embarassats.
Així que durant els nou mesos d'embaràs es mostra la vida d'aquesta recent parella,
que de cop i volta i quasi sense haver après a ser dos, han de pensar en ser tres.
Així que és una experiència que entenc que és molt i molt transformadora.
Escolta, Maria, primer de tot, enhorabona per aquesta nena a la vida real.
I una pregunta obligatòria, com t'has sentit rodant en una pel·lícula
durant el teu embaràs real i a més sense haver de fingir que ho estaves?
Exacte, exacte. Doncs mira, o sigui, com a ningú els deus diríem,
perquè a més a més jo vaig tenir un embaràs meravellós, quan em sentia molt forta,
no vaig tenir cap tipus de problema ni de contraindicació mèdica.
Llavors jo tenia moltes, moltes ganes de treballar i que el Carlos pensés en aquesta idea,
perquè va ser ell el generador d'aquesta idea, quan es van parlar que estàvem embarassats,
se li va acudir la idea de crear una ficció a partir d'un embaràs, no?
Perquè també, si heu vist altres pel·lícules del Carlos, sempre li encanta parlar sobre les relacions
i sobre el fet de tenir o no tenir fills, no? Aquest moment, quan tens 30 anys que t'ho planteges
i li vas donant voltes i voltes, llavors era com una culminació, jo crec, per ell, no? Acabar així.
I a més, digues, digues.
I va ser molt fàcil, va ser molt maco, no sé, va ser molt senzill, o sigui, com si no ho estigués, m'entens?
Perquè la gent en tingui que ve, era com molt normal.
A més, recentment, en una entrevista al canal BTV, vas comentar que, justament ara que has estat embarassada, no?,
que t'ha passat una mica el contrari del que potser s'acostuma a pensar, no?, en aquestes situacions,
és a dir, has estat mare i no has parat de rebre també ofertes de feina com aquesta, no?, per exemple.
Exacte, exacte. Ha sigut com he anat a la contra.
Bé, jo d'inici, quan em vaig quedar embarassada, no tant, o sigui, jo tenia feina,
però, de fet, també per caure una feina, pel fet d'estar embarassada,
és a dir, que jo anava encarrilada, com totes les dones d'aquest país, no?,
a no tenir feina o a que el món laboral li donés com l'esquena.
Sí.
Però, de cop, el fer aquesta pel·lícula, jo crec, no ho sé, s'ha visualitzat des d'un altre punt de vista,
després també vaig fer un càsting de teatre just al París i de cop em van agafar,
llavors, després també a la tele, amb el com si fos ahir, va passar exactament el mateix, no?,
vull dir, s'han com alienat els astres i llavors jo prego a no sé qui he de pregar perquè això ens passi a totes.
Home, i tant, exacte, que passi a totes i que sigui com una norma, no?, que l'embaràs no freni,
sinó que acceleri, no?, també. Exacte.
I parlant de maternitat, d'embaràs, en alguna vegada també has dit que l'horror forma part d'una maternitat, no?,
i sense volguer espantar ningú.
Exacte, però és com una realitat, no?, perquè també amb el que volíem fer amb aquesta pel·lícula,
bueno, volíem explicar part del que comporta un embaràs i la idea que tu tens del que serà tenir un fill o una filla, no?,
llavors volíem també treure les úniques parts que s'ensenyen de l'embaràs, aquest embaràs,
com perfecta rosa o la maternitat, que és el millor que t'ha passat a la vida,
doncs segurament moltes vegades és cert, però hi ha moltes altres vegades que no ho és,
perquè és un canvi transformador que és molt dur, perquè jo sincerament penso que quan ets mare de cop
has de passar una espècie de dol, a veure si m'explico,
és a dir, tu ja has de ser una segona persona a la teva vida,
però d'una manera instintiva i també voluntària, però això encara que tu ho facis de manera voluntària i instintiva
també requereix d'una espècie de dol amb tu mateixa, saps? No sé si m'explico bé.
Que és com un acomiadament personal per donar pas a una altra...
Exacte, per donar pas a una altra cosa que ho fas la mar de benvinguda,
però hi ha moments que això ho trobes a faltar també,
o l'improvisar, doncs l'improvisar s'ha acabat,
perquè hi ha uns horaris que són més importants que els teus,
que són els donadors, després els d'una nena,
i llavors tot això passa com per sobre.
I també hi ha una cosa molt forta que m'ha passat si ve amb mare,
que és que és de la única cosa per la qual me'n penedeixo de ser mare,
és perquè el temps passa tan ràpid,
tan ràpid que és una mare de Déu abans no m'entenava tant.
Sí, és potser una manera de veure un rellotge biològic
que en temps real com ha accelerat, no potser?
Clar, i de cop veus a la teva nena que era un bebè recent nascut
i de cop ha passat el temps, de cop la mires i ja tens uns anys i penses,
uau, és que clar, no només passen parelles, saps?
Clar, exacte, jo ho visc perquè soc tieta
i més o menys he vist que l'evolució en un any i mig ha estat molt ràpida,
dic, per mi també ha passat un any i mig, Déu-n'hi-do.
I això, òbviament, és un premi,
un premi es podria considerar un premi, no?,
donar la vida a una nena en aquest cas
i també has comentat en alguna ocasió que els premis,
per exemple, el que vas recollir a Milloc Triu a Màlaga, no?,
que tenen un punt psicològic, potser, no?,
perquè t'ajuden per un costat a pujar aquest reconeixement, no?,
diguéssim a nivell públic també, no?,
però a la part potser et sorprèn, no?,
òbviament, un premi sempre et sorprèn.
o t'afirma o t'afirma el que tu hagis visitat durant molt de temps
per poder dedicar-te al que tu vols, no?,
que en el meu cas era el que tu vols.
Llavors, que em donessin aquest premi com a...
A mi mai m'havien donat controns, mai a la meva vida.
L'últim premi que m'havien donat va ser a l'escola
quan feien els poemes de Sant Jordi, saps el que et vull dir?
No està mal, no està mal.
Va ser com molt espacial per mi,
perquè portava molts anys,
ja n'ha hagut moments en els quals no he treballat tant,
perquè no hi ha gaire oferta,
perquè és un mercat molt petit,
perquè les grans empreses, les grans productores,
no s'atreveixen a comprar cares noves,
llavors és com un peix que es mossega la cua.
Llavors, jo veure que havia assolit com que estava allà,
en aquest moment, al Festival de Màlaga,
que m'havien donat el millor triu,
era com un reafirmament de tot l'esforç
que jo porto fent des que m'he volgut dedicar a això,
que et passa tranquil·la
i val la pena tot l'esforç que has fet,
i et dona com una espècie d'injecció
per, si no hi ha feina d'aquí un cert temps,
doncs tirar endavant,
perquè les coses no són fàcils,
però són...
Bé, és que quan t'agrada tant la teva feina.
Home, si disfrutes i si a més ho vius,
en aquest cas ser actriu,
és una cosa que realment és la teva mateixa persona,
per tant t'involucres al 100%, no?
Clar, clar, vull dir, no?
El teu cos és com el teu estri de treball,
llavors a partir d'aquí...
Bé, és molt vocacional,
jo sempre ho dic,
si no aguantaria amb les puntualitats.
El fet de recollir un premi,
suposo que també, en certa manera,
va relacionat amb recollir un premi com aquest,
que és que t'obre portes, finestres,
entrevistes a mitjans de comunicació,
i a sigui que era no petit,
llavors de cop i volta estàs més exposada també.
Clar, clar, clar.
Això veus?
Mira, amb la feina no ho he notat tant,
perquè tota la feina que he tingut
era una feina que jo ja tenia abans del premi,
i tal.
Però el món de les entrevistes dels medis,
això ho he notat moltíssim.
I, clar, també vull dir que s'ha d'agrair, no?
Perquè és una altra manera d'arribar a la gent.
I és com lògic, no?
Perquè, bueno, és un mitjà.
Totalment.
I tornant una mica a la pel·lícula,
els dies que vindran,
la Maria, és a dir, tu mateixa,
ets la Vir, que entenc que és Virgínia, no?
Virgínia, Virgínia.
Virgínia.
I què té la Vir de Maria?
O què té la Maria de Vir?
Ah, mira, nosaltres,
i jo defenso una cosa,
i el Carlos també,
que és una frase que es diu,
que jo crec que per actuar
s'ha de partir d'un mateix,
però partir.
Llavors, jo vaig començar a treballar amb el Carlos
a partir d'improvisacions,
jo era amb el Carlos sol,
i després el Carlos va treballar amb el David.
Llavors, en aquestes improvisacions,
nosaltres treballàvem,
el Carlos va predeterminar
que l'avi seria com una noia de barri
i periodista,
i molt vinculada com a moviments socials.
Llavors, a partir d'aquí,
vam començar a crear el personatge,
llavors el Carlos ens deia.
Ara has de pensar com es mouria aquest personatge,
però imagina't que fos un animal,
per trobar com l'energia, no?
Llavors, jo no sé dir-te
què té la Vir de la Maria
de objectius,
doncs,
per sona alegre,
sí,
però crec que
és una altra manera
de treballar en el sentit
que des de la creació,
no?,
de dir, bueno,
doncs,
per exemple,
jo vaig triar que la Vir es mouria
com una llova
per aquesta cosa instintiva
que crec que té el personatge
i que va com al fons de les coses.
Llavors,
a partir d'aquí,
això es fa un dia una intro
i no es torna a fer.
Em refereixo que dins del cos
queda aquesta sensació
i tu a l'hora d'improvisar,
doncs,
ja la tens reconeguda
i pots accedir-hi, no?
Llavors,
què té la Vir de la Maria?
Doncs moltes coses
i alhora no té res
perquè crec que també
el que defineixen els personatges
són les situacions
amb les quals s'han trobat a la pel·lícula
i aquestes situacions
són tan llunyana
de la Maria i el David.
O sigui,
això ho vam fer molt a posta
perquè realment
el que no volíem fer
i el David
era un grup mental.
Teníem molt clar
que teníem molt fàcil
el fet que havíem
que érem parella
i aquesta relació
no l'havíem de crear
i que ella estava embarassada.
Per tant,
això no s'havia de crear
però el que sí que s'havia de crear
era una parella
que no es coneixia,
que no volien ser pares.
També volia passar
per això de la ficció real,
l'autoficció
i, òbviament,
allunyar-vos de tot,
entre cometes,
real i de xou, no?
Clar,
clar, clar, clar,
és que no volíem
fer un real i de xou
perquè, bueno,
és que no,
volíem fer una ficció, no?
Llavors,
la ficció era aquesta,
crear un punt de partida
de la pel·lícula
que fos oposadament
diferent al nostre.
El David i jo
som una parella
que ens coneixem
des de fa molt de temps,
estable,
que volíem ser pares
i ho vam intentar
i ho vam aconseguir.
En canvi,
el que vam decidir
és que aquesta parella
de la pel·lícula,
l'Avid i el Lluís,
era una parella
que feia pràcticament
un any,
una miqueta menys
que es coneixien
i es quedaven embarassats
sense buscar-ho
i era la decisió
de si traven endavant
o no traven endavant.
Llavors,
que els conflictes
que et pots trobar
amb un embaràs així
són radicalment oposats
als conflictes
que ens hem pogut trobar
nosaltres.
Jo podria dir
que he tingut un embaràs
com màgic
i meravellós
a la realitat
i ara sí que he tingut
un embaràs de merda.
Clar, clar,
diferències entre realitat
i ficció.
Per això es diu
que és una pel·lícula ficcionada,
és una ficció
basada sobre una realitat
que és realment
el teu embaràs.
Clar,
la realitat
és que el meu cos
canvia.
És la transformació
del meu cos.
Aquí hi ha el documental
de la pel·lícula
i crec que també
és el que és bonic.
Però també està molt bé
perquè es juga
entre la realitat
i la ficció
i això hi ha un punt
que nosaltres sempre
quan la gent va veure
la pel·lícula
si presentem el passe i tal
els diríem
sisplau,
no estigueu pendents
del que és veritat
i del que no
perquè no va d'això.
No va d'això.
És que és una altra cosa.
I a més parlen de marats
de parella
també.
És bastant familiar
la pel·lícula
perquè si no
vaig sent mal encaminada
crec que
pares i germà teu
també hi apareixen
en alguna escena.
També apareixen,
també apareixen.
És que a Carlos
li encanta agafar moments
de vida de la gent.
Llavors,
tot això,
és que no sé si ho vull dir
perquè no vull ser
cap tipus d'espoiler
però a la pel·lícula
hi ha un vídeo.
Hi ha un vídeo
que...
un vídeo casero
que és veritat.
llavors...
És a dir,
imatges reals
de la teva infància?
Infància?
Sí.
Bé,
no és la meva infància.
És abans,
la meva infància,
diríem.
Llavors,
el Carlos va voler
preguntar-li a uns pares
i els meus germans
i els agradaria
fer una sequència
i ells van dir que sí,
són uns kamikazes,
es tiren a la piscina ràpid
i llavors
hem assajat amb ells
i vam crear
com una escena
al dinar familiar
en el qual...
és que no volies explicar-ho.
Val, val,
no fem estòilers.
No, no,
no val la pena explicar-ho.
Llavors,
no et va costar res
ni convèncer-los
per incloure,
diguéssim,
aquest tall
d'imatges reals,
no?,
del teu abans de la vida,
diguéssim,
ni convèncer-los
perquè participéssim.
No, no,
res, res,
estaven encantats
però perquè,
clar,
a més,
a tot això,
el Carlos
és molt amic nostre,
és veïnostre,
nosaltres vivim
el tercer segon,
ell viu el tercer primera,
hi ha una relació
meravellosa,
els pares ja el coneixien,
no?,
vull dir que també
és una pel·lícula
que s'ha fet des d'aquest...
que és una pel·lícula
que vam començar
amb una mà a darrere
i una mà a davant
perquè no teníem...
va ser un projecte
que el Carlos
es va inventar
i llavors no teníem
cap tipus de financiació
i després l'havíem
aconseguint
però nosaltres
ja havíem començat
a gravar
quan això havia passat.
Per tant,
era una cosa
que amb uns pares
quan estaven gravant
la pel·lícula
i la Lupe
ja havia nascut
perquè vam rodar
fins a un any després
de néixer a ella,
doncs uns pares venien
i feien de cangurs,
no?,
vull dir que
ha sigut tot
com molt familiar
i molt fàcil,
llavors,
era com al fons
a vegades
m'experiment
perquè vam començar
que no sabia
on arribaria
i bé,
on hem arribat.
I a més,
familiar i a més local
perquè vosaltres
si no m'equivoco
viviu al barri
del Born
i a més
moltes de les escenes
potser que s'ho vinguin per allà,
és a dir,
era quasi baixar i gravar.
Clar,
no,
no,
és que la casa
on nosaltres gravàvem
és la casa del Carlos,
per exemple.
Ostres.
I nosaltres vivim
el tercer,
primera,
segona,
que és el de davant,
saps?
Vull dir que era així
de fàcil anar a rodar
i hi ha molta cosa
d'interior
i els exteriors
gairebé tots,
algun,
un,
crec que no,
o dos,
però gairebé tots
són pel Born.
però sobretot el que hi ha
és interior,
que és la casa
on hem gravat tot.
Sí,
és una casa d'eixample,
no?,
de Barcelona,
d'aquests sostres.
Del Born,
del Born.
Del Born,
totalment.
Anava a dir,
parlem d'una obra
també que guarda
certa relació,
guardar les,
bueno,
salvar les distàncies,
diguéssim,
perquè també hi ha un embaràs
però és un altre enfocament
totalment
i una altra vivència,
no?,
és una gossa
en un descampat,
l'obra de la Salave,
aquest,
amb una obra una mica dolorosa
però també potser positiva,
no?,
ha sigut una obra
que per mi
és l'obra més catàrtica
que he fet,
és a dir,
que és l'obra
amb la qual
amb el públic
els he sentit més a prop
perquè realment
crec que el que ha aconseguit
la Clàudia
és una cosa molt meravellosa,
que és que fer del dolor
i d'una experiència traumàtica
un dol positiu.
Ella ha aconseguit
fer això amb aquesta obra,
a la Clàudia
el que li va passar
és que va tenir
una mort perinatal,
ella estava embarassada
de cinc mesos
i va trencar
la bossa d'aigua
i no,
va perdre el seu fill.
Llavors,
ella a partir d'aquí
va crear una història
i ha donat veu i llum
a unes coses
que estan,
crec que a les societats,
bastant silenciades
i que quan comences
a fer aquest tipus de treball
i la gent et comença a dir,
hòstia,
jo tinc una amiga,
ostres,
la meva mare,
ostres,
la meva lòvia,
veus
que realment
és hipercomú.
i jo crec que el que ha concedit
la Clàudia amb això
és que a la gent
que li hagi pogut passar això,
que sigui reflectida,
que pugui veure
un punt de llum
i a la gent
que no ens ha passat això
però que tenim
en gent a prop,
que sapiguem
com acostar-nos-hi,
que sapiguem
com poder ajudar.
Totalment.
I crec que és molt positiu.
Totalment.
Òbviament no es pot comparar
amb els dies que vindran
però en si guarda
un embaràs
que va bé
i un altre
que malauradament no va bé
però que en els dos casos
és la realitat,
la maca
i la que a ningú li agrada
però que també succeeix.
I per anar acabant,
Maria,
tampoc et voldria
treure molt de temps.
David Verdaguer
és la teva parella,
treballeu,
sou parella
i pares també.
Això de treballar amb ell,
treballar junts,
ho porteu bé,
us heu aficionat ja
perquè seguiu fent cosetes
o creareu una productora ja?
El David i jo ens vam conèixer
treballar en el teatre
fent Enric V.
De fet,
ens vam com enamorar allà,
no?
Llavors,
a mi m'agrada molt
treballar amb el David.
Jo crec que,
a més a més,
quan vam fer la pel·lícula
d'estar embarassada
i tal,
jo no tenia feina
llavors era com que
necessitava molt treballar
i ens entenem molt bé,
riem molt
i quan s'ha trobat
després de tenir la nena
doncs en el fons
també era com un punt
de desconexió, no?,
pels dos,
de trobar-nos
sense aquella nena,
o sigui,
de tornar a ser nòvios,
no pares,
molt bé.
Llavors,
ho portem molt bé,
la veritat.
Sí,
a més,
no sé si teniu projectes futurs
també junts,
actuen junts.
De moment...
O no?
Ah, val.
Cadascú ho farà una miqueta.
Cadascú,
ara una mica,
jo tinc la tele
i bastant teatre
i el David també té una cosa
des de la visió
i tal,
o sigui que de moment
no coincidim,
però bueno,
jo crec que tot arribarà.
Segurament,
i tant.
Escolta,
ja per anar acabant,
em semblarà molt bàsic
i tòpic,
però has estat mare recentment,
a més,
aquesta pel·lícula
els dies que vindran
ho plasma,
tal qual.
Consells per una noia
o una dona
embarassada
o en procés?
Vale,
doncs mira,
el millor consell
és que no facin cas
de cap consell.
Bona.
Bona.
A mi ho han dit això
i crec que és bastant meravellós.
Jo crec que hi ha una cosa
tant en homes
com en dones
que quan tenim un fill
hi ha una cosa
que és d'intuïció
i n'estint
que et guia
i crec que
el més important
és fer-nos cas
a nosaltres mateixes
i mateixos
i ja està
i intenteu dormir molt
abans de parir.
Només us dic això.
Per acumular hores,
no?
Per després,
potser.
Exacte.
i anava dir un altre consell
serà que vagin a veure
els dies que vindran.
Sí,
i aneu a veure els dies
que vindran
que crec que mostra
una part de l'embaràs
que és real
però que a vegades
ens costa d'expressar
i que està molt bé
perquè si no la mirem
doncs pensem
mira,
no som les úniques
o els únics
no estem tan bojos
i boja.
Exacte,
desmitifica una mica
això de l'embaràs
i la perfecció
que quan n'és
ja te l'estimes
amb bogeria
igual també és
algú que va creixent
amb el temps
i que cada embaràs
és un món al final
i cada persona
ho viu diferent.
Exacte.
Totalment.
Doncs escolta,
moltíssimes gràcies Maria
per atendre'ns
aquesta estoneta.
A tu,
ha sigut un plaer
la veritat.
I tant,
enhorabona per aquest
guardó a Millotriu
que va rebre a Màlaga
i a més
els sants justencs
i sants justencs
que es podran veure
aquesta pel·lícula
els dies que vindran
el proper divendres
a l'Ateneu
dins d'aquest cicle
a Gaudí
que gràcies a
l'Acadèmia del Cinema Català
com deia
i també a la secció
d'Òmnium Cultural
organitzen aquestes projeccions.
Doncs quina meravella
que ho organitzen.
I tant,
i tant,
sí que la Gaudí
així que espero
que tots i totes
que ens escolten
puguin anar a veure'l.
Exacte,
i que la disfruteu.
I tant,
així que moltíssimes gràcies Maria.
A tu,
espero sentir-te
i veure't aviat
i que vagi molt i molt bé.
Una abraçada.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vinc als cursos de català per poder millorar la meva feina.
Jo ara puc parlar amb els amics d'aquí en català.
Vull donar-me un servei millor als meus clients, per això faig un curs de català lineal, parla.cat.
El Consorci per la normalització lingüística i el parla.cat ofereixen cursos per adults, ja sigui presencials, semipresencials o per internet.
Millorar els coneixements de català és bàsic per les nostres relacions, tant personals com professionals.
Tinguis el nivell que tinguis, millora el teu català.
012, la Generalitat al teu costat.
Primer van ser les zones, 98.1 FM.
Després, internet, radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610 777 015.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Ràdio d'Esvern, 98.1
Tots els comerços tenen fulls oficials de queixa, reclamació, denúncia, a disposició de les persones consumidores i usuàries.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya.
Ràdio d'Esvern, 99.1 FM.
I seguim en aquesta recta final del programa.
Ens queden encara uns 15 minuts i escoltem ara aquest Mind the Basi.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit