Música
Doncs clar que sí, Jingle Bell, Jingle Bell, amb aquesta cançó, amb aquesta versió més rockera,
Jingle Bell, rock, de teràpia de xoc, bona tarda a tothom, ara que tenim ja el Nadal aquí a les portes 5 i 6 de la tarda de dijous 20 de desembre,
programa número 345 i penúltim programa de l'any en directe, no us preocupeu que durant Nadal tindrem una programació especial de la plaça,
però així amb les accions fresques diguem que és el penúltim programa de la plaça del 2018.
Jingle Bell time, it's a swell time, the girl really has slay, Jingle Bell, Jingle Bell, Jingle Bell rock,
jingle around the club, and mix in domingo, and you know what you show me, that's the Jingle Bell.
Doncs això, que sabíeu que avui dijous 20, no, encara no 20, no, 20 de desembre amb el programa número 345 i quasi, quasi, quasi arribem al programa número 350 aquest any,
però no, crec que no arribarem, no passa res, començarem el 2019, segurament ja amb el 300, no sé, 49 i quasi apurant el 350.
Bona tarda a tothom i benvinguts a la plaça Mireia, amb aquesta veu de nas que encara m'acompanya, escolteu,
l'homeopatia no m'està ajudant gaire, ni l'aigua, ni la llumona, ni els tests, ni les infusions, ni la mel,
jo ja no sé què fer, jo crec que la millor teràpia és venir aquí cada tarda de 5 a 7 i parlar i xerrar amb vosaltres i passar-nos-ho bé,
doncs clar que sí.
Per cert, avui ja sabeu que els dijous tenim música i avui tindrem una música diferent,
perquè en comptes de tenir l'Àlex i el Dani, els nois de Mediwaves, tindrem el Pere Puertas,
un Sant Justenc músic especialitzat en l'estil blues i jazz que ens ha d'explicar unes bones noves.
Tenim bones noves d'aquí de dalt, de sobre del bar de Can Ginestà,
perquè a partir d'avui començaran a fer una espècie de sessions de jazz al bar de Can Ginestà
i ens ho explicarà juntament amb la seva guitarra, perquè també vine amb la seva guitarra,
ens ho explicarà durant la primera hora i a la segona hora parlarem
amb l'Anna Ferrer i l'Oriol Lugo, els dos psicòlegs que ja van passar el dilluns per la plaça,
que van incorporar-se en aquesta família, la petita família de la plaça.
Doncs avui seguim parlant amb ells, amb aquests dos psicòlegs,
a més són investigadors també de la Universitat de Ramon Llull,
i amb ells, doncs, ells ens portaven temes, com ja havíem comentat un mica el dilluns,
avui se centraran més en temes de potser les absències familiars,
quan estem tots reunits a taula i falta algú, ja sigui perquè està lluny o perquè ens ha abandonat,
que més, altres plans alternatius, potser per no estar sol aquests Nadals,
si és que algú, pel que sigui, decideix no ajuntar-se amb tantes famílies o tants dinars.
En fi, tot això serà a partir d'ara mateix i fins les 7 de la tarda aquí a Ràdio d'Esvern,
i si ens esteu escoltant, estupendo, moltes gràcies per acompanyar-nos cada dia,
i com sempre dic, si no, no sé com ens sentireu, però en tot cas sabeu que ens podeu escoltar
per raidesvern.com, a través del diàl que també existeix, el 98.ufm,
i també a través de les aplicacions mòbils disponibles per iOS i per Android.
Ah, sí, sí, sí, un moment, que m'oblidava, que us ho dic cada dia,
avui m'oblidava, també hi som al Facebook i al Twitter,
la plaça Mireia al Facebook i arroba P, la guió baix, Mireia al Twitter.
I no ens oblidéssim, no ens oblidéssim pas dels triturats dels titulars,
que, com sempre, obren la plaça, 10 minuts que passen de les 5 de la tarda,
i l'Imanol està entrant dins dels estudis més grans del poble,
els estudis de Ràdio d'Esvern.
Oh, i es troba amb una gran sorpresa, perquè no té auriculars,
en tens 4 al davant dels teus morros.
Doncs vaja, sembla que l'Imanol no estava convençut
de quin dels 4 auriculars que tenia al davant ha agafat,
i al final ha agafat el de la seva dreta.
Imanol, bona tarda.
Bona tarda.
Val, amb tota la persimònia, aplaudim la teva persimònia,
benvinguda sigui també, els dos, benvinguts els dos del programa.
Els dos?
Sí, tu i la teva persimònia, perquè t'has posat de peu,
jo estava dient-li, Imanol no sap quin auricular agafar,
mira que en tenies 4.
A més, és collita el pitjor, perquè estic veient que, és a dir...
Només sents un costat, no?
Si em moc d'una manera, escolto per la dreta.
Va, et dono...
Si em moc de l'altra...
Et dono un segon, vinga, càvia'l.
No, no, hi havia uns altres auriculars.
Clar, t'estic posant una oportunitat.
Tinc, tinc, tinc, tinc, tinc, tinc, tinc, tinc, tinc, tinc, tinc, tinc...
Va, càvia'ls.
Tinc, tinc, tinc, tinc, tinc, tinc...
Càvia'ls.
Va, vinga, va, explica una cosa de la teva vida.
Fins ara, Imanol.
Doncs bé, l'Imanol, ara mateix, audiodescripció,
s'està aixecant, s'està agafant un altre auricular...
N'hi ha quatre.
Com haguem d'anar provant un per un,
no arribem a i mitja sense comentar cap triturat.
M'ha dit que comenti alguna cosa de la meva vida.
No sé, què voleu que us comenti.
Ja sí, que demà divendres 21 de desembre,
a part de que serà el programa número 346,
tindrem aquesta trobada nadalenca
amb tots els col·laboradors i col·laboradores
que puguin passar per aquí, per la plaça,
i celebrar-ho d'una forma, com dir-ho, molt divertida.
A més, tindrem, com sempre, i m'agrada dir,
amb xampany i pastes.
I Manol, et tenim o no?
Amb xampany i pastes, segur.
Amb xampany i pastes, sí o no?
Sí, sí.
Doncs, què tal, l'auricular?
Bé?
Prou bé, prou bé.
Et sents dels dos costats.
M'escolto perfectament.
Dono un rever allà.
Sí, sí, sí.
D'aquí a poc em poso a cantar.
Estupendo.
Deixa de marejar el gat, que m'estàs marejant a mi.
Però...
Però vaja.
No és el mateix sense ell.
Què tal?
Prou bé.
Com anem amb un dijous 20 de desembre,
dos dies abans de tancar,
entre cometes, els directes...
Directe?
De la plaça Mireia.
A veure, després tenim una programació especial per Nadals.
I a més avui tens...
Prou bé.
A més tinc una sensació estranya avui.
A veure.
D'estar divendres.
Saps?
Saps?
És la pitjor sensació que hi ha al món.
Que porto la mateixa sensació des que m'he llevat aquest matí.
Sí?
T'ho prometo.
Estem connectats, Mireia.
Som un equip humà molt...
He d'anar a buscar el pica-pica, he d'anar a buscar això.
I dic, no, no, espera, que encara tens temps, que és demà.
I encara hi havia moments que deia,
Mireia, el pica-pica, recorda't.
No, no, que és demà, que és demà.
Vull dir, porto tot el dia així, eh?
Com una valdufa.
El factor psicològic m'està matant de dir,
bé, tranquil, demà ja és cap de setmana.
I de cop...
No, espera, que demà és divendres.
Sí.
I aleshores...
Has de treballar-ho una miqueta, això, eh?
A més, és com que em vaig convencant a mi mateix al llarg del dia.
És a dir, potser a les 3 de la tarda dic,
ah, ja és divendres.
I com, no, espera.
I aleshores a les 5 torno a pensar, ah, ja és divendres.
No, espera.
Posa't un pòstit o alguna cosa que t'ho vagis recordant, saps?
Cada vegada que et giris a la taula del costat d'ordinador o alguna cosa.
Espantar-me, no?
Ah, què és això?
Ah, sí, cada vegada és divendres.
Clar, alguna cosa així.
És com, no sé,
que es utilitzen tècniques d'aquestes.
Jo me'n recordo, mira, ara t'explico una cosa.
Bé, va.
Vaig estar fent un curs amb RAC1,
de fet la gent ho sap perquè més d'un cop se m'ha escapat RAC1 aquí,
per millorar aquestes tècniques radiofòniques que tinc.
Hola, Quentin, que no t'havia saludat.
I en aquest curs, en concret,
amb el periodista Xavi Pérez Izquerdo,
un dels bons de la segona hora.
Un dels bons.
Bé, és un periodista, té el seu toc de gràcia, no?
Una miqueta.
Doncs amb ell parlàvem una mica de com separar el teu cap personal
del teu cap professional un cop entres dins de la cabina,
que és aquesta guarida, no?
Aquesta, la meva zona de treball.
Un lloc molt català.
La guarida.
La madriguera.
La madriguera, encara més català.
On vas a parar?
I em va fer gràcia perquè ell ja ens comentava diferents tàctiques per,
no sé, imagina't, eh, posem un cas.
Et aixeques un dia i, no sé, t'has enfadat amb no sé qui,
tens un mal dia, sobreplou, la moto...
Bueno, saps aquests dies que dius,
ai, per què m'he llevat, no?
I arribes aquí i dius, home, hauria de tenir una mica d'actitud
perquè la gent tingués ganes d'escoltar-nos, no?
Bàsicament.
Doncs utilitzar tècniques tals com si portes anells,
canviar-te l'anei de dit i posar-te'n en un dit
que normalment no ho portis i així et sentiràs diferent
i cada vegada que ho miris diràs
Ostres, ah, és que són tècniques molt absurdes, ho sé.
O posar elements al voltant del teu espai professional laboral
que normalment no hi són
i que no que et distreguin sinó que et facin sentir diferent aquí dins.
Per exemple, ara posaré l'aigua aquí dalt.
Vinga.
Molt bé.
I d'altres tècniques.
Ha sigut molt sonor aquest canvi, més aviat més.
I altres tècniques, ja està.
Fins aquí l'anècdota del dia.
Jo em posaré a Chuck Norris a assenyalar-me i dient...
Per exemple?
Tu sí que vals?
I m'enganxaré al costat de la taula i m'anirà dient tota l'estona.
És una bona.
Jo, per exemple, quan poso...
I a part de l'anècdota personals,
però jo quan poso una rentadora i marxo i torno a casa,
com que no la sents,
a vegades piten, no?
Ja fa pipi, però si no hi ets, no la sents.
I com que no tinc connectat amb el mòbil, encara menys,
perquè hi ha gent que encara ho connecta.
En fi, doncs, intento deixar-me coses fora del seu lloc
per un cop arribo...
Per exemple, no sé si tinc una planta amb una cantonada,
doncs la poso al mig del passadís i dic...
Ai, què fa? Ai, la rentadora.
Ja ho teniu.
Petits trucs.
Petits trucs.
Neumotècniques, eh?
Bueno, jo crec que no està malament.
Les neumotècniques són aquestes que relaciones...
És a dir, un concepte amb una imatge.
És una mica el mateix.
Saps, la planta al mig del passadís...
Jo relaciono el concepte amb una activitat.
Per tu és rentadora.
Exacte.
O rentadora, o estendre, o treure, o posar...
O sigui, és una cosa que sé que he d'anar més enllà del passadís, saps?
Ja d'haver activitat.
Exacte, em senyala el passadís.
No, què he dit, el passadís?
Vés cap a la llum, Mireia.
No, vés cap a la llum, Mireia.
Exacte.
Doncs més o menys és això.
Molt bé.
I dit això, acabo amb les anècdotes personals.
Mira, avui m'he llançat jo a explicar-les.
No, està molt bé, està molt bé.
Sí, per això anem fent, no?
Som un equip, som un equip humà.
Som un equip i s'acaba d'espellar el mouse del...
Ai, mare.
Audiodescripció.
He passat alguna cosa molt greu.
La Mireia acaba de mirar...
Mirar, eh?
Mirar el ratolí de l'ordinador.
Val, no volguis saber què m'estaves passant.
Estava agafant el mouse del revés.
Ui, quin riure més rar m'ha sortit.
Sí, perquè és que no té...
El mouse que és ratolí.
El ratolí.
No té dalt i a baix i no t'hi fixes amb la mà.
Jo mos com es tiro el braç i sense mirar l'agafo.
En fi, ja para d'explicar coses, Mireia.
Una homeopatia.
Això és homeopatia, que consti.
No, és culpa meva.
És culpa de l'homeopatia.
Per cert, Imanol, estaràs molt content...
Digue'm, Mireia, crida més, que no t'escolto radiofònicament.
Per cert, Imanol...
Si poso auriculars, ja he pujat el volum avui.
Digues.
Estaràs molt content perquè avui tens una última cosa de l'any.
I a més, em consta que serà curta, eh?
Et consta que serà curta?
Sí, sí, perquè...
Però tan curta com per venir aquí a escoltar...
Venir de Canxin a escoltar música?
Mira, està baixant les escades.
Sí o no?
Tenim Pere Puerta baixant.
I amb guitarra i tot.
I amb guitarra.
Sí, sí.
Estàs convidat a quedar-te, va.
Home, sí.
Sí, i tant.
Home, sí.
Doncs ara no.
Jo crec que sí, perquè a més m'han comentat...
Diuen les llengües que...
No, les bones, les bones, que aquest preple que vols parlar avui,
perquè avui és l'últim ple municipal del 2018, serà curt.
Per què?
Ves acostar a Nadal, perquè fa fred, perquè la gent té coses a fer...
I perquè ja és l'últim més de l'any.
I perquè hi ha un sopar a les regidors després del ple.
Bàsicament.
Per què no explicar-ho tot?
Mireia, anem a treure els drats ruts.
El darrere de bambolines de l'Ajuntament.
Jo, quan vaig al ple, me n'adono d'unes coses...
Què et passa?
Ui, ja estàs apuntant?
Sí, tot.
Això et saps.
Ara faràs mecanografia quan arribis al ple, no?
Mira...
Diguin, diguin, diguin.
Ho porto molt malament.
Diguin, doncs jo t'animo, que sabies que et donarà temps a veure el Pere Puertas,
que després ens explicaré i ben bé, quan i què, i què passarà aquí de la kanji,
però explica'ns, si vols llegir-la, llegeix-la, però em consta que és molt llarga, eh?
Aquesta és llegible i és molt llarga.
Sí, bàsicament, de fet, si vols, te'n llegeixo per sobre, diríem.
Va, música pre-ple.
Música pre-ple, eh?
Estem en aquest moment de la vida.
Estem en música pre-ple, perquè és la música que sempre acompanya el ple.
Bàsicament són les mocions que en principi s'aprovaran avui.
Normalment és molt estrany que no s'aprovin les mocions que venen, diguéssim, a l'ordre del dia.
Aleshores, el que...
Llavors, per què les comentem?
Què?
Bueno, és igual, comentem-les.
Home, sí, no? Però s'han de comentar.
Comentem-les.
Perquè hi ha prevista l'aprovació de les bases reguladores per a la implementació del programa 3 més 6 per a persones aturades.
Són plans d'ocupació, diríem, a efectes pràctics.
Que aquest programa de 9 mesos de durada facilitarà formació i ocupació a 6 persones aturades en cerca activa de feina.
Però què passa? Per aquesta convocatòria, l'empresa beneficiària haurà d'atendre de manera prioritària a persones amb discapacitat o malaltia mental.
També en clau social, el ple té previst aprovar una modificació de l'ordenança reguladora de les prestacions econòmiques que atorga l'Ajuntament
amb la voluntat d'incrementar el nombre de serveis que es presten, arribar a un major nombre de persones i incrementar la quantitat dels ajuts que s'atorguen.
En concret, neix el servei de targeta moneder per a persones amb necessitats econòmiques que complementarà el programa d'aliments actual.
A les persones majors de 65 anys que rebin la targeta moneder tindran 200 euros mensuals per a les despeses alimentàries
i en casos d'unitats familiars la xifra s'incrementarà en funció del nombre de menors a càrrec.
Vols que continuï?
Doncs sí.
Sí, sí, sí, ja que hi ets.
Està interessant, home, sí, de saber què es fa al poble.
Sí, sí, sí, per la gent que serà beneficiaria d'aquestes targetes moneder.
Sí, a més recordem que estem a final de mandat i és com una època en què tot s'excel·lenta.
Saps allò que dius?
Posar tota la llenya al foc?
Exacte, sí, sí.
Doncs jo crec que...
Sí, sí, ajuts.
Metafòricament aquest any és el que està passant.
Hi ha beques pels infants, perquè fa beques escolars...
Tu què vols? Una beca? Un parell.
Un parell de beques per aquí.
Vinga.
Segueix amb l'empresegència molt molt...
També es votarà en aquesta sessió l'aprovació definitiva de la modificació de les ordenances fiscals i reguladores dels preus públics per a l'exercici 2019
i dos punts vinculats amb el personal de l'Ajuntament, la segona modificació puntual del dotzea corregulador de les condicions de treball del personal laboral i funcionari
i l'establiment de criteris objectius per a la distribució d'un complement per fomentar i millorar l'assistència entre el personal del cos de la policia local.
Vaja, que es milloren les condicions laborals dels funcionaris, sobretot de la policia, vaja.
Els que estan fent aplicacions mòbils, mira, hi estan destinant...
Eh, eh, eh, eh, exacte.
Altres punts que s'ha de sotmetre a vot en la sessió plenària fan referència a l'aprovació de la modificació puntual del Pla General Metropolità del sector humàs lluí
per a la reordenació dels sistemes d'equipaments, espais lliures i serveis tècnics
i el nomenament de representants de l'Ajuntament en els consells escolars dels centres públics del municipi.
Després hi ha les mocions que aporten els partits, que aquestes me les he saltat, però bàsicament...
Jo crec, sincerament, que... Estaràs molt poca estona al ple...
Molt poca estona al ple.
Jo crec que sí, sí, sí, sí.
Jo tinc una sensació...
A part que has comentat això del sopar, i és molt cert, i això la gent, com dir-ho...
Saps?
No m'heu entès, no?
Més o menys que la gent surt cagany i ets.
Sí, sí, sí.
Perquè estem ple de sopar de Nadal.
Per cert, ens falta el nostre, no?
Quina pena.
I és una cosa que encara estic esperant.
dir que vam tenir a trobar amb col·laboradors, però com a empresa, com a família...
Demà també tindrem...
L'estem demanant ara mateix, no?
Sí, fent públic...
Amb el Batman de fons, fent públic la necessitat de tenir un sopar de Nadal.
Estem llançant pedres sobre el nostre...
Una mica.
Sí.
A little bit.
Cap on anem?
Més titulars?
Vinga, jo crec que en aquest poble, Calarons en tenim, però a part, Calarons paguem, eh?
Calarons paguem, sí, sí.
Calarons paguem, i sembla que de l'àrea metropolitana potser els que no parem de Grisa, sí o no?
Mena meva, sí, de fet és una notícia que va aparèixer ahir a la Vanguardia, avui reportem nosaltres,
perquè Sant Just des Verdes és un dels...
No, perquè de fet, ells parlaven de l'àrea metropolitana, però clar, quan t'hi fixaves i veies Sant Just...
Sant Just des Verdes.
És que destacava per sobre...
Amb la greta, no?
Sí, sí, gairebé.
Sí, sí, és un dels destacats.
Vaja, Sant Just des Verdes és un dels municipis dins l'àrea metropolitana
que ha experimentat un increment més elevat de la mitjana del preu de lloguer d'habitatges
respecte a l'últim trimestre del 2017.
Agafeu-vos.
Només superat a la corona metropolitana per Sant Cugat del Vallès.
L'an...
Tens de posar-te això.
Només superat per...
Sant Cugat del Vallès.
En fi, la mitjana al nostre poble ja supera...
Agafa't, eh?
Ara un altre cop?
Sí, sí, ma.
Ja supera?
Els 1.200 euros de mitjana, eh?
Una quantitat que suposa un increment del 18% respecte al mateix trimestre de l'any passat.
Una xifra, per altra banda, que contrasta amb la mitjana del preu de lloguer dels municipis fronterers.
Tant Sant Feliu, Esplugues o Sant Joan d'Espí es posicionen al voltant dels 800 euros.
400 euros de diferència, eh?
Vaja, vaja, vaja, vaja.
Només hi ha 7 municipis en el que es considera la corona metropolitana que superin els 1.000 euros en la mitjana dels lloguers d'habitatges.
Juntament amb Sant Jús trobem Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, Sant Cugat del Vallès i Tallà.
Calarons tenim, però calarons paguem, eh?
No és per res.
400 euros de diferència és una barbaritat, eh?
De mitjana, eh?
De mitjana, sí, sí.
Estem parlant de mitjana.
Però que és una barbaritat.
I si penses en la gent jove que...
A vegades les converses aquestes...
Oh, és que la gent jove se'n va al poble.
Preguntem-nos per què.
Per què serà?
Per què serà?
Perquè igual...
Perquè l'Imanol està a punt de buscar un pis molt lluny d'aquí.
Molt lluny d'aquí?
Molt lluny d'aquí, home, doncs igual és per això, no?
I perquè segurament l'oferta, òbviament, per terreny, per número de pisos, no és tan gran com en altres zones, no?
És obvi, però també és veritat que és una zona molt valorada.
Estem molt a prop de Barcelona, en un poble que està considerat molt tranquil, en un ambient molt agradable, en moltes zones verdes.
Sant Jus és bastant paradisíac.
Estic d'acord amb què...
Per viure a Bora Ciutat és bastant paradisíac.
Es viu molt bé a Sant Jus, si parlem clar i català i sense...
Però clar, que això reverteixi en que sigui més car, deixo sentir un procés de gentrificació.
De?
De gentrificació.
Gentrificació?
De gentrificació.
Gent?
Gentrificació.
Ah, no, no la tenia molt així per la mà.
La gentrificació?
No.
Anem a introduir nous conceptes a la plaça Mireia.
Explica'ns, Manol.
La gentrificació és aquell procés en el que un barri, diríem que és normalment de classe obrera,
Sant Jus, tampoc és que sigui de classe obrera, però vaja, un barri on es guanya un sou mitjà, diríem,
diguéssim que clar, els pisos són barats, si comença a agafar més estànding, aquell barri, els preus augmenten.
Què passa aleshores?
La gent que normalment hi vivia se n'ha d'anar i els que arriben són gent que remou més cineres, diríem.
D'això se'n diu gentrificació.
Molt bé, escolta, Manol, gràcies per portar-nos un nou...
El diccionari de l'Imanol.
Oh, mira.
Encantat.
Molt bé, ja pots anar treballant aquesta nova secció.
Pots anar preparant aquesta nova secció.
De moment m'apunto com la paraula del dia gentrificació.
Per si hi ha algú que no ho sabia, doncs ja ho sap, com jo.
D'això en podríem dir, algunes zones de Barcelona ha passat molt, podria ser Gràcia en el seu temps,
o etcètera, etcètera, el Raval ho van intentant, no ha acabat de guanyar, però sí que...
Una mica d'escorts, potser també, no?
Home, sí, certes zones d'escorts, sants...
Sants i Badal, no tant, però sants, sobretot.
Aquest nivell.
Ho he entès molt bé.
El que no he entès tan bé és aquest últim titular que a última hora hi ha hagut un...
Que me l'he apuntat, eh?
El tinc aquí, però com dir-ho, només tinc apuntat places generalitat.
Llavors, a partir d'aquí, clar, puc deduir moltes coses, però...
L'has de 0-3, generalitat.
0-3, clar, 0-3 hi he pensat, ja no puc...
Què?
T'ho explico més.
0-3 de març, de que hi ha 3, de què és el codi...
L'Ajuntament està mantenint reunions amb el Departament d'Ensenyament de la Generalitat
per intentar crear noves places de 0 a 3 anys.
La proposta de l'administració Sant Justenca passa per la creació d'una nova escola Bressol Municipal,
un projecte que, de moment, no es veu amb bons ulls des de l'altre cantó de la taula.
La Generalitat havia promès el juliol treballar per la creació de noves places a l'escola Bressol a Sant Just,
tot i que, de moment, no ha volgut firmar cap acord.
D'aquesta manera, el municipi segueix arrossegant, des de fa anys, un dèficit de places d'entre 0 i 3 anys.
Aquest requeriment de l'Ajuntament a la Generalitat s'afegeix a la reclamació
de la subvenció pendent de l'escola Bressol-Marrex, més de 585.000 euros,
d'entre el 2014 i el 2017, moció que es va aprovar en l'últim ple.
Que cliix!
De la mateixa manera, també reclamen més subvencions per a les 107 places actuals de Marrex.
Em sona Marrex.
Et sona Marrex?
Em sona Marrex.
Et sona Marrex?
Sí.
I has anat a l'escola Bressol-Marrex o no?
Vaig estar donant un cop de mà després de la fira de Natal.
Ah, sí?
Sí.
Recordo el que deia, no puc més, no puc més.
Sí, sí.
És que potser hi ha coses que no podem dir perquè, clar, era una cosa.
En fi, és igual, em sona molt l'escola Marrex i va ser un honor ajudar-los a tot.
A tot.
A tot.
I Manol, thank you very much.
Si vols quedar-te per aquí, ja saps que en breus, per no dir en un minut o dos,
entrarà Pere Puertas, i sé que ets bastant fandellida d'estil musical,
per tant, tot teu per entrar, quedar-te i fer l'entrevista allà amb mi.
Molt bé.
Fins ara.
Fins ara.
I per anar-vos ambientant una mica, escoltem aquest Boulevard de Christopher Lotza.
29 minuts que passen de les 5 de la tarda i prepareu-vos perquè en breus tindrem amb nosaltres el Pere Puertas.
Fins ara.
I per anar-vos ambientant una mica, escoltem-me,
que...
çom, fins ara.
Rendez-ho amb nosaltres el de la tarda i fortاءllidade ."
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Quan s'hi hagi de ser, hi serà.
Diu que un dia hi hem d'anar,
que l'avisem amb temps,
però que té llits de sobres.
Diu que un dia hi hem d'anar,
que l'avisem amb temps,
però que té llits de sobres.
Diu que un dia hi hem d'anar,
que l'avisem amb temps,
però que té llits de sobres.
Diu que un dia hi hem d'anar,
que l'avisem amb temps,
però que té llits de sobres.
A l'esportes, l'àdio d'esfer,
sintonitzes, l'àdio d'esfer,
l'àdio de Sant Just,
l'orant de l'inforcú.
Doncs amb aquesta gran veu amb la Joan Bae,
donem per oberts els micròfons
i donem la grandíssima benvinguda
a un gran...
Pere.
Hola, què tal, Mireia?
Bona tarda.
Bona tarda.
I benvingut a la plaça Mireia.
Encantat de ser.
Quina honor tenir-te per aquí.
Encantat de ser aquí.
Feia molta il·lusió,
feia molt de temps que no venia per la ràdio.
Sí, no?
De fet, feia molt de temps que potser no passaves per Sant Just.
Feia bastant de temps que no passava per el lloc de Sant Just.
És veritat.
Com ha anat això de tornar per aquí al poble?
La veritat és que molt bé.
Ha sigut un retrobament molt maco.
He trobat gent que feia anys que no ens vèiem.
I seguien aquí, eh?
I seguien aquí i segueixen bé.
O sigui, la sensació és totalment positiva.
De tornar a ser acollit a casa.
Per cert, abans de començar a parlar de temes,
la gent dirà qui és que ens has presentat al principi,
però per ubicar-vos una miqueta,
estem parlant amb el Pere Puertas o Santos.
Com prefereixes?
En l'escenari sóc el Santos Puertas,
és aquest alter ego, aquest personatge que he creat
per llançar aquesta nova etapa musical meva
i al poble sóc el Pere Puertas.
Doncs com li vulgueu dir,
si el voleu buscar com Pere Puertas o...
Com és? Puertas Santos?
No, Santos Puertas.
Santos Puertas.
Músic, compositor, intèrpret d'un estil musical
que me l'has explicat fa uns minuts.
Jo diré el nom, però explica'l tu millor.
Es diu Americana.
Americana.
Americana.
Perquè tens molta influència americana, de fet.
És molt curiós.
És una etiqueta, no?
Com tothom necessitem etiquetes
per identificar les coses al final
o perquè ens podem imaginar
de què estem parlant,
l'etiqueta americana engloba
tota la música, diguéssim, tradicional.
Tota la música, diguéssim, des del folk,
passant pel blues,
passant per la música, diguéssim,
de qualsevol música de rels, no?
Però quan dius de rels és un estil...
Perquè aquí jo no l'he escoltat gaire, aquest estil.
Sí que sé blues, jazz o pop, dream pop, no?
Noms així com més d'aquí.
Allò que és més d'allà o ve d'allà,
dels Estats Units, potser?
És com tot, ve d'allà com tot.
Perquè el jazz també ve d'allà,
el blues també ve d'allà,
el pop també, m'imagino.
Bueno, ven d'Anglaterra també.
Però després hi haurà algú que pot trucar si vol
i que em critiqui i que digui que estigui aquí a Cugat.
M'encanta, m'encantaria que m'expliquessin coses noves.
Però, bueno, la qüestió és que...
Sí, és, diguéssim, una etiqueta perquè tothom entengui
que és una mescla de música que té arrels,
que normalment, doncs, és això,
té blues, té una mica de folk, té una mica de jazz,
té una mica de tot, diguéssim.
I tot això és el que també vas agafar tu
quan vas estar als Estats Units?
Que vas estar uns quants anys també amb el teu germà,
si no m'equivoco.
Totalment, sí.
Amb el Víctor vam fer algunes coses per allà,
molt interessants,
i després jo amb la meva família he estat visquent allà,
doncs, això, quasi set anys,
i sobretot l'últim any ha sigut el més prolífic.
No sé per què, no sé per què.
Potser també...
Jo estava vivint a Dallas, a Texas,
i a 40 minuts, que és a prop, allà,
40-45 minuts tens Fort Worth,
que és una de les primeres ciutats de Texas,
i és molt antiga, té molta tradició,
i curiosament hi ha un caldo de cultiu,
un brou de cultiu molt important de cantautors,
de música d'autor.
I em vaig quedar molt flipat
de com aquest estil, no?,
l'americà englobava tot això, no?,
i un tio podia explicar,
de sobte podia fer una cançó,
explicava una cosa íntima seva i tal,
i després, potser,
potser fer un blues tradicional dels anys 20 o 30,
que és el que vaig començar una mica jo la meva carrera,
i ho vaig trobar molt interessant
perquè em vaig com identificar molt amb això.
I llavors aquí vaig pensar,
hòstia, com m'ho manego això, no?,
perquè jo no soc americà,
però m'ha matat aquesta musica d'en 20 i escaig d'anys,
però soc d'aquí, llavors,
bé, el que parlàvem abans una mica,
de cara a l'abril, finals de març-abril,
trauré el meu primer disc en solitari,
com a Santos Puertas,
i serà un disc que recull tres idiomes,
l'anglès, el català i el castellà,
hi ha tres cançons de cada,
i hi ha una cançó que vaig dir que la meva filla,
la Uma, que m'estarà sentint a la ràdio,
la Sandra o la Uma,
li he promès que li diria a l'hora.
I tant, i tant, saluda, saluda.
I, bueno, és això,
era com tornar a les arrels
i, diguéssim,
amb la meva identitat d'aquí,
posant tot el que he après,
diguéssim, a fora, no?
I quan llencis el disc,
quasi que seria més o menys abril, no?,
del 2009?
Sí, sí.
O abril.
També tornaràs aquí i ens el presentaràs, no?
Sí, clar que sí.
Amb el disc sota el braç, no?
Clar que sí, em fa...
I pots presentar-lo també.
Em fa molta il·lusió presentar-ho al poble
i, clar, que vindré al programa
i el podem escoltar i comentar
i el que vulgueu.
I tant, home, perquè, a més, clar,
has estat fora, has tornat,
doncs el que deies abans, no?,
tornes i la gent encara sap qui ets,
o sigui, se'n recorden, no?,
i el que estava fent un cafè aquí,
segurament segueix fent un cafè aquí, no?,
i els que estan fent una cosa allà
segueixen més o menys allà.
I ara a sobre et segueixes,
o comences o segueixes a implicar-te
en altres temes musicals del poble,
com el projecte que tens aquí dalt,
el Bar de Can Gina està.
Sí, saps què passa?
Que és molt interessant
quan vens de fora,
que et toca l'aire, no?,
vens com amb un...
La motxilla...
Es treu pes de la motxilla que portes, no?
D'acord, amb això.
Aquí vulguis o no hi ha molts prejudicis a vegades,
o hi ha moltes coses que estan com viciades, no?,
que hi ha com patrons o sistemes que se segueixen
i és molt difícil sortir d'allà quedant d'aquí.
Sí, quan agafes perspectiva,
agafes també una mica d'aire fresc, no?,
ventiles els llençols, segurament.
Sí, i llavors també...
Clar, també els he ventilat, com dius tu, els llençols
en una cultura on, bueno, té coses terribles, no?
Jo tinc una relació completament d'amor-odi
en aquell país, perquè m'han passat coses meravelloses
i hi ha coses que hauria sortit el dia següent corrents
amb la família, haguessin posat un avió
i no haguessin tornat mai més.
Però, clar, el positiu és molt positiu, no?
Igual que el negatiu, és molt negatiu.
I el positiu va molt de creure en tu mateix,
va molt d'aquesta confiança que tenen ells,
de recolzar-se entre ells, de tot és possible,
aquesta cosa tan naïf, quasi com d'infant, no?
Utòpic, no? Quasi?
Sí, perquè són una societat molt jove,
bueno, estan molt ben posicionats, no?
Vull dir, no tenen gaires problemes, diguéssim,
al voltant encara que ho sembli,
segueixen pensant que el món és seu
i que és meravellós i que...
I que tot gira al seu voltant.
Sí, que poden fer el que vulguin.
És això, sempre trobarem, no?
En cada conversa, en cada axioma,
trobarem la part molt negativa del que estem dient
i podem treure una part molt positiva, també, no?
Que és aquesta confiança o aquesta empenta de dir,
tio, prova això, si no surt avui, demà potser sortirà,
però si no comences a provar-ho, mai milloraràs, no?
I aquí hi ha molta l'arrecància aquella de,
no, encara no ho faig prou bé, m'ho haig de mirar més...
No és el moment, no tindrem recolzament familiar, no?
Els altres vols dir...
Sí.
I tu, bueno, què?
Bueno, deixeu fer el que jo vull o no, no?
Gràcies per recolzar-me.
No, i igual també és veritat que aquí al món artístic,
diguéssim, es veu com una mica, potser ja no tant,
però potser encara es veu com un...
No, però si et toca estudiar una carrera
i fer guanyar-te el pa, no?
On aniràs a parar fent això, no?
O de què menjaràs?
No és que encara existeix aquesta espècie de tabú.
Sí, sí, totalment.
Encara no s'ha, diguéssim, normalitzat, no?
O si encara veus un tio amb la guitarra,
i penses, ah, mira, que et toca la guitarra.
Però, clar, no pensen, potser, en tota la feina aquí darrere
i tampoc pensen que sentir música en directe és una cosa normal.
I jo una mica, tornant a el que em preguntaves,
a aquestes sessions de kanji, va ser l'Edu Pizarro.
Sí, però has tornat a tocarrels aquí.
Sí, clar.
Kanji, home, tornar a kanji,
a més fer aquestes espècies concerts, no?, d'americana,
és tornar de veritat, eh?, al poble.
Sí, sí, o sigui, és que tenia, ja et dic,
tenia moltes ganes perquè...
I l'Edu ho sabia, eh?
I sap l'energia que tinc
i que volia sacsejar les coses, com es diu allà.
Que, per cert, no pot ser-hi
perquè està molt liat, de fet, al bar,
perquè ara mateix també té històries
i després, precisament, teniu avui la primera,
però és aquí també.
Saludem l'Edu.
Sí, i tant.
I també l'enhorabona per organitzar aquests concerts, no?,
tant per tu com per ell.
Sí, com dic, va ser l'instigador.
Ell de seguida va pensar en mi
perquè sabia que jo tinc aquesta afinitat amb el poble
i especialment amb Canji vaig passar quasi tota la meva adolescència aquí.
Ja som dos.
I clar, tots hem passat per aquí.
Quinoa, exacte.
Tots hem passat per aquí.
Sí.
I després també perquè els primers concerts
que vaig veure jo a la meva vida
i que em va fer decidir intentar-ho professionalment
va ser aquí, a Canji n'està mateix,
amb les nits de música que organitzava el Miquel Abella,
amb tota aquesta història.
Llavors, era una mica com retornar també al poble
el que jo he estat, diguéssim, absorbint
i és com em sento, no en deute,
però sí que de carinyete,
doncs mira, de tornar una mica a això.
Llavors, jo penso una mica que aquestes sessions,
jo trenco el gel, no?
Les convenço i tal, no sé què,
i espero que si van bé
les podem seguir fent cada primer i tercer dijous de mes.
A partir de les vuit del vespre, no?
Correcte.
A partir de les vuit del vespre, no?
Avui la primera.
Sí, avui ens estrenem.
Avui ens estrenem.
I són sessions com molt...
Bueno, jo li dic sessions,
però bueno, si concerts, no?
Sí.
Com molt proper, no?
O sigui, ni escenari,
ni com aquell que diu cadira.
És molt proper.
Si algú vol seure al seu costat i tocar-te l'ombro...
És molt proper.
Sí, bueno, que em demani per mi primer.
Bueno, clar, si estàs tocant.
Però que sí, entenc el que vols dir
d'aquesta proximitat.
I també amb aquest tipus de format,
així com el blues és el que he fet
durant vint i pico d'anys,
llavors és com el...
No el fàcil, però el còmode per mi, no?
On em trobo com peix a l'aigua.
Aquí m'arrisco bastant
i em despullo completament
perquè són cançons molt personals que he fet,
hi ha poesia musicada,
hi ha temes que són diferents, no?
I llavors això, bueno,
doncs requereix també un espai
una mica més íntim
o un rotllo així.
I es veu que la gent ho rebi així.
I el que et deia de trencar el gel al principi
que després en aquest poble,
concretament a Sant Jús,
hi ha una quantitat de talent per metro quadrat
que és ridícul, no?
De gent que pinta,
de gent que escriu,
de gent que toca...
I no sé,
no vull sonar soberbi ni res d'això,
tot el contrari,
espero que s'entengui el que vull dir,
però intentar com iniciar
una corrent
on la gent s'enganxi
i els artistes vagin passant
per els concerts
i les sessions de kanji, no?
I llavors jo,
això,
pugui interactuar amb aquests artistes,
els pugui conèixer millor musicalment...
Sí, animar-los, no?
Clar,
i la gent,
doncs això,
que vagi veient que
a part de fer un concert
a la Festa Major
o un altre concert,
doncs jo què sé,
és com la gent que només surt
al BAM
o surt a la Mercè
i ja no veu un concert
en tot l'any
o se'n van a qualsevol
gran festival d'aquests,
però, clar,
el músic de dia a dia
existeix, no?
I la música de dia a dia,
per mi la música en directe
allà era el dia a dia,
o sigui,
no hi havia ni un restaurant...
Allà,
a Estat Units dius.
Sí,
no hi havia ni un lloc
on no hi hagués
un grup en directe,
és que era espectacular.
A part de...
que aquí
jo entenc que
està menys normalitzat
i la gent
li semblaria com una mica estrany
que jo,
per exemple,
doncs anés...
no vull fer publicitat,
per tant no diré
un lloc en concret,
però una cafeteria
o un restaurant d'aquí
i jo què sé,
doncs de 12 a 2
estigues tocant en directe allà,
això és el més normal del món.
I que per mi
seria agradableíssim.
Clar,
el que passa que...
Bueno,
és això,
és integrar una mica,
llavors,
com no es pot començar
la casa per la teulada,
doncs pensar
què millor que la casa de cultura,
saps,
i poder començar
aquí a fer una mica
uns concerts
i donar una mica
de vidilla
i a l'Edu també.
A l'Edu va ser...
Sí,
anava a dir,
i a mi em consta
que l'Edu també era...
Ostres,
és un projecte que em ve de gust,
que vull lluitar-lo
i em consta
que li ha costat,
diguéssim,
un temps d'espera,
que en el fons era com,
ostres,
quan abans també puguis
sapiguer si ho puc fer,
abans podem engegar-ho
i abans podem organitzar-ho
perquè si no
tenim el Nadal al mig i tal.
Per això que deia
que també enhorabona
per seguir-ho,
no?,
i per lluitar-ho.
I abans comentar-nos
això de la poesia musicada,
que no sé si aquí avui
ho faràs o no,
perquè sé que has vingut
amb la guitarra.
Ah, d'acord,
podria fer...
No sé exactament què és,
per això t'ho preguntava,
però...
No sé si prefereixes fer-ho o...
És literalment això,
és agafar un poema
que t'agradi
i posar-li música i melodia,
per exemple.
Si vols en faig un de l'èrdua.
Vinga, va,
tot teu.
Vale, mira,
aquest, per exemple...
S'està traient una espècie de...
Jo abans he vist
que portaves com uns espècies de...
No són anells,
no?
Entenc?
No, són pels oients
que no ens poden veure...
Audiodescripció.
Sí, audiodescripció.
Són, diguéssim,
com la pua de guitarra
que tothom coneix,
no?
Doncs aquestes...
Aquestes pues,
en lloc d'agafar-se
amb els dits,
van ficades als dits.
Són unes pues
que es diuen...
Doncs això,
pues de dit,
no?
Seria la traducció literal.
Com el final d'un guà,
perquè la gent ho entengui,
no?
Sí.
O sigui, la punta del guà
del dit,
però en format metàl·lic,
no és?
Sí, les dues dels dits,
l'índex i el mitjà
són metàl·liques
per donar una mica
brillantor als aguts,
que això no li interessa
a ningú,
a part dels músics,
però jo ho dic.
Que bringuin els aguts.
Que bringuin.
Que bringuin.
I les campanes.
I els altres dits?
I el dit gros
porta una de plàstic
perquè d'aquesta manera
no sona tan metàl·lic
el bass.
I ja que estem així
posats,
aquesta tècnica
que es diu fingerpicking
va ser una tècnica
que van desenvolupar
en els anys 20-30
per necessitat
dels guitarristes
perquè de sobte
els duos de guitarres
van ser substituïts
per pianistes
i els pianistes
només necessitaven un tio
i llavors aquest
s'emportava a la feina.
Què van fer els guitarristes?
Hòstia,
ens hem d'inventar alguna cosa.
Llavors el que van fer
van desenvolupar
aquesta tècnica
que és
amb el dit gros
portes la mà esquerra
del piano,
estàs fent el bass,
et faré
una cosa així
perquè ho visualitzis
i la gent
ho pugui sentir.
per exemple
això seria el bass
faig un acord normal
això seria el bass
i els altres dits
van fent la melodia
però el bass aquest
sempre està aquí
que això seria la mà esquerra
del piano
que aniria fent
i llavors
es van inventar
aquesta història
per poder anar sols
i tocar aquests
finger picking es diu?
Finger picking,
sí,
és fer servir els dits
per
com a púes
diguéssim,
no?
Sí,
és aquesta tècnica
que és
molt,
molt,
molt antiga,
molt antiga.
Va,
doncs suposo que
tothom,
a part de jo
que estic veient-te
i estic aquí
amb la boca oberta
ho voldrà escoltar
abans que pugis
aquí a dalt
a Can Ginestà
i que comenceu
la sessió
a partir de les 8
d'aquest concert,
d'aquest primer concert,
jo li havia suggerit
a l'Edu
de dir
el bar de Can Ginestà
em sona
perquè
és curiós també
directament,
sí,
és un nom així curt
i tal
perquè la gent
se l'aprengui ràpid.
La qüestió és que era
pensar,
ostres,
hi ha molts nouvinguts
a Sant Jús,
no?
Per la oberta
de renta per cap
i d'aquestes coses
i tal.
Clar,
gent de pasta
i tal
que viu,
diguéssim,
totalment desconnectada
la vida del poble
i que no sap
on és la casa de la cultura
o no sap
on és Can Ginestà
o tot això,
i llavors
era una mica això
de dir
ei,
el bar de Can Ginestà
em sona,
no?
Com dient,
anem a fer aquí
una mica de...
Doncs és bona,
eh?
A mi m'agrada el nom,
jo voto,
jo voto per aquest nom.
Mira,
et faré si de cas,
com hem parlat una mica
del finger picking,
abans de fer-te el poema musicat
no et robaré gaire
més temps de programa,
però...
Mira,
just fins a 6 en punt tenim.
Ah, fantàstic.
Queden 7 minuts
per tocar música.
Ah, fantàstic.
Fes sonar la guitarra
i fer brillar els aguts.
Fes sonar la guitarra
i fer-te-te-te-te-te-te.
la meva.
No volia...
Estava esperant
a llançar-te els aplaudiments,
però no volia que acabessis,
saps,
aquestes contradiccions sonores
a vegades?
Sí, sí.
Ostres.
He fet una versió reduïda.
Molt bonica
el que sona,
Pere,
de veritat.
Moltes gràcies.
Per aquesta tècnica tan elaborada,
perquè sembla que sigueu
dues persones.
A mi m'agrada la sensació
i t'estic veient
i sé que només estàs tu,
eh?
Vull dir,
corroboro els oients
que estem sols a l'estudi
que no hi ha ningú altre més.
Però sembla que sigueu
o tres mans
o dos guitares,
algú passa,
aquí ets tu sol, eh?
És molt interessant,
és molt interessant
aquesta tècnica
quan la comences a dominar
et dona molt
perquè pots crear
moltes sonoritats
i pots fer,
pots ser més percutiu,
pots estirar les cores, no?
No sé,
tots aquests efectes i tal,
és molt xulo,
és molt...
Sona molt bé,
jo i suposo que tots els oients
que ho estiguin escoltant
diran,
ostres,
anem tots al bar de Can Genestà,
em sona.
Espero que sí.
Que no s'ho perdin.
I el...
No sé si...
Perquè això del poema,
com una poesia musicada,
sí.
Això has de tenir un poema a la mà
o ja ho tens una mica mentalment...
No, hi ha alguns que ja m'he pres la lletra
com aquest, per exemple.
Hi ha poesia en castellà,
hi ha poesia en català
i els altres temes,
les composicions en anglès,
són meves, totes.
Llavors el...
O sigui,
el tema de posar poesia...
Ai, perdó,
música amb una poesia
és...
No sé,
jo quan estic llegint poesia,
de vegades l'estic llegint
i estic sentint una melodia al cap
i llavors és com...
Això és com una cançó.
Vull dir,
és que l'haig de fer com una cançó.
No la veus seca
i lletra amb paper, no?
La veus amb...
I és curiós perquè, clar,
no passa amb totes, no?
Llavors, quan això...
De fet,
aquesta nova etapa,
diguéssim,
va ser com una mena de catarsis
aquest últim any
que em vaig reconnectar també
amb el Pere Puerta
des de quan començava a tocar
i era quan llegia més,
evidentment,
perquè tenia més temps
i llavors hi ha coses
que tretes del calaix,
com aquest poema del Neruda,
per exemple, no?
Es diu...
Bueno, és el número 19 de...
El que hem escoltat
era Neruda.
No, no,
això el que acabam d'escoltar
és un tema que es diu
Guitar Rock,
que és un tema tradicional,
que...
Bueno,
és això,
és un tema popular,
diguéssim,
de la música americana
i és el que et deia,
que dintre del rotllo americana
jo podria tocar un tema
com el que acabo de fer,
podria tocar un tema
com el que feré ara
i després podria fer
un altre rotllo diferent
i és tot,
diguéssim,
música d'arrels,
que té arrels,
que és acústica,
que és tal, no?
Llavors,
clar,
per no fer-ho tan llarg,
els títols americans
sí que són més sintètics
que no jo
amb els títols de l'escolt.
L'americana s'entén.
Bueno,
està bé,
el bar de Can Genesta
em sona.
Està bé,
està bé.
Ara,
què ens faràs escoltar?
És això,
és el poema número 19
del llibre
d'en Pablo Neruda,
que va ser un poeta xilè
que va morir els anys 30,
si no recordo malament,
era un geni de la literatura,
i aquest es diu,
nina,
bueno,
no té títol,
es posa només el número 19
perquè és aquesta compilació
de 20 poemes d'amor
i una canció desesperada
i és el número 19
que és el
Niña Morena y Ágil.
A veure.
Niña Morena y Ágil,
el sol que hace las frutas,
el que cuaja los trigos,
el que tuerce las algas,
hizo tu cuerpo alegre,
tus luminosos ojos
y tu boca que tiene
la sonrisa del agua.
Un sol negro y ansioso
se te arrolla en las hebras
de la negra melena
cuando estiras los brazos.
Tú juegas con el sol
como con un estero
y él te deja
en los ojos
dos oscuros remansos.
Mare meva,
se m'ha passat el temps volant,
tan volant que ens queden cinc segons
per marxar ja.
Pere, mil gràcies per venir,
que vagin molt bé aquests concers.
Mil gràcies a vosaltres.
Ens veiem molt aviat.
Fins aviat.
Adéu.
Adéu.
Bona tarda, us informa Kilian Sabrià.
Els presidents Quim Torra i Pedro Sánchez
es troben d'aquí a una hora,
a les 7, a Barcelona,
al Palau de Pedralbes.
Els acompanyaran els vicepresidents
i una ministra i una consellera.
La Moncloa espera que sigui
una jornada de treball habitual.
la Generalitat aspira a obrir una nova via
per un diàleg més continu.
Després de la reunió,
els esperen al sopar
de la patronal Foment del Treball.
Però les primeres protestes dels CDRs
estan convocades
coincidint amb aquesta reunió,
per tant,
al voltant de les 7.
Davant del Palau de Pedralbes
hi tenim ja,
a aquesta hora,
una unitat mòbil
per començar a veure
allò que s'hi està esdevenint
o pot arribar a esdevenir-s'hi.
Àngels López,
quina és la situació
quan falta una hora escassa
perquè comenci la reunió?
Doncs molt bona tarda.
A aquesta hora,
desenes de persones
ja es comencen a plegar
aquí a la porta principal
del Palau de Pedralbes.
El que han fet
al dispositiu policial
és muntar un cordó de seguretat,
diguem-ne,
que fa que aquestes persones
que es concentren
de moment estiguin
a banda i banda
d'aquesta porta principal.
De moment,
hem pogut veure poc moviment.
Aquí hi ha desplegats
agents dels Mossos d'Esquadra.
També hem pogut veure
furgonetes de la policia espanyola
i també agents
de la Guàrdia Urbana
que han començat
a desplegar
aquest dispositiu.
De moment,
el que us diem,
desenes de persones
van arribant.
Aquesta convocatòria
estava prevista
ara mateix a les 6 de la tarda,
per tant,
és previst que continuï
arribant gent
aquí fins al Palau de Pedralbes.
De moment,
tot tranquil.
Aquesta convocatòria
recordem
a través dels CDRs
de les Corts,
també de la CUP
i d'Arran.
Després
es desplaçarà
fins a la plaça
Pius XII,
just davant
de l'Hotel Sofia,
que és on està previst
aquest sopar de foment
on també hi han d'assistir
el president espanyol
i el president
de la Generalitat.
Àngels López,
Catalunya,
Ràdio Barcelona.
Notícies breus,
Martí Ferrero.
Aquesta tarda
traslladen
a l'Hospital Penitenciari
de Terrassa
els quatre presos
independentistes
que estaven amagada fa
i que avui
han posat punt final
a la protesta.
Es tracta
de facilitar-los
que puguin començar
a ingerir de nou
aliments
sota control mèdic.
Ara,
Jordi Turull,
Jordi Sánchez,
Joan Lín Forn
i Josep Rull
es recuperaran
en un mòdul
d'hospitalització ordinària.
La durada
de l'ingrés
respon només
a criteris mèdics
i les visites
d'autoritats
quedaran molt restringides.
Tindran dret
a dues comunicacions
de mitjores setmanals.
Fins ara,
l'únic presa
una vegada fam
que havia hagut de ser
traslladat a la infermeria
era Jordi Turull.
El contingent
de la Policia Nacional
Espanyola
i Guàrdia Civil
de cara a demà,
21D,
s'ha completat
aquest migdia
amb l'arribada
dels darrers agents espanyols,
concretament els de Galícia.
En total sumen
1.300 policies,
la majoria dels quals
ja han fet nit
a Catalunya.
S'assumen
els centenars d'agents
de la Policia Nacional
Espanyola,
que ja hi ha al Principat.
La seva feina,
a priori,
serà la de custodiar
edificis,
també la llotja de mar,
on s'hi fa
el Consell de Ministres,
i controlar fronteres.
El conseller Miquel Buc
recorda que l'ordre públic
és competència dels Mossos
i que tenen prohibit
l'ús de bales de goma.
L'ordre públic,
la competència
d'ordre públic
correspon
als Mossos d'Esquadra
i, per tant,
nosaltres som els
que garantirem
l'ordre públic.
Per tant,
en el cas
que s'haguessin d'utilitzar,
volien d'utilitzar
els Mossos d'Esquadra
perquè ells
ocuparan altres espais
que no són
d'ordre públic
perquè no hagin la seva competència.
El Congrés dels Diputats
ha d'aprovar
l'objectiu
de dèficit públic
de l'1,8%
del PIB
que planteja
al govern socialista
un pas necessari
per poder presentar
els pressupostos.
Ho farà amb una majoria
molt semblant
a la de la moció
de censura
contra Rajoy,
una majoria
que inclou
els independentistes
catalans
que ja han advertit,
però,
que avui
el seu vot
és un gest
que no anirà
més enllà
si Pedro Sánchez
no avança
en una solució
política per Catalunya.
La Cambra Baixa
espanyola
també aprovarà
una reforma
de la llei
del dèficit
immobiliari
que,
entre altres qüestions,
facilitarà
el canvi
de l'hipoteca
a un altre banc
que ofereixi
millors condicions
i també exigirà
que l'entitat
examini
la solvència
del client.
L'Observatori Astronòmic
del Banyà
a l'Alt Empordà
treballarà per la NASA
a partir del 2019.
Serà el primer centre català
que col·laborarà
amb el seguiment
de la nau espaial
TES
dissenyada
per trobar planetes
fora del sistema solar.
Girona Maria Rovira.
Bona tarda.
S'han necessitat
mesos de molta feina
per arribar al nivell
de precisió
que requereix
aquesta col·laboració
amb la NASA
segons explica
Pere Guerra
director de l'Observatori
del Banyà.
Han sigut mesos
de treball dur.
No obstant,
hem aconseguit
entrar dintre
de l'equip
de TES
dintre de l'equip
SG1
que és el que es dedica
a fer seguiment
de la nau espacial.
La feina de l'Observatori
serà sobretot
d'anàlisi
i triatge
de les dades
que envia la nau TES
per descartar
falses apreciacions.
Maria Rovira,
Catalunya Ràdio Girona.
La policia britànica
ha demanat
la intervenció
de l'exèrcit
per neutralitzar
els drons
que han provocat
el tancament
de l'aeroport
londinenc de Gatwick,
no és un qualsevol,
des d'ahir a la nit,
Joan Garcia.
És el segon aeroport
del Regne Unit.
Recordem que Gatwick
es va tancar
el trànsit aèri
quan es va detectar
que dos drons
hi volaven a prop.
Això va ser ahir la nit.
Les dues terminals
avui han sigut
i encara ho són
un caos de viatgers
que en aquestes dates
tenen previst volar
i no ho poden fer.
només avui
hi ha previst
que hi passin
110.000 passatgers.
Des de Barcelona
es noten els efectes,
sobretot EasyJet,
però també
Whirling
tenen vols afectats.
La low cost britànica
ha cancel·lat de moment
8 connexions
entre Londres
i el Prat.
Esports, David Uac.
L'Espanyol última
al seu entrenament
prèvia a viatjar
aquest vespre
cap a Madrid
per jugar dissabte
al camp de l'Atlètic.
Tot seguit
se sabrà la convocatòria
de Rubi.
Els banquiblaus
avancen el viatge
per evitar-se problemes
en el desplaçament
arran de les mobilitzacions
el 21 de desembre
demà a Catalunya.
També han variat
els seus plans de viatge
amb molts altres equips
catalans
a diverses disciplines
i també el Getafe.
Els madrilenys
visiten demà
Montilíbia
en el partit
que obre la jornada
de Lliga
a la primera divisió
de futbol.
El Girona
recupera Bonó
i Soni
respecte de l'anterior
convocatòria.
En queden fora
Suárez i Dumbià.
Jason Murillo
passa a revisió mèdica
amb el Barça
aquesta mateixa tarda
a Barcelona.
Pas previ
a firmar la seva sessió
fins a final de temporada
amb el club
Blaurana.
El defensa colombià
ja s'ha acomiadat
dels seus companys
al València.
El Reus
Tito Ortiz
que estava sense fitxa
s'ha acomiadat també
del club del Baix Camp
després de rescindir
el seu contracte
per impagaments.
I el Barça de Bàsquet
mirarà de trencar
aquest vespre
la raixa adversa
de quatre derrotes
consecutives
a l'Aurolliga.
Els Blauranes
visiten la pista
d'Alba Escònia
a partir de les 9.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Són les 6 i 6 minuts.
Bona tarda.
El darrer ple municipal
de l'any
que celebrarà avui
a les 7 de la tarda
té previst
l'aprovació
de les bases reguladores
per a la implementació
del programa
3 més 6
per a persones aturades.
Sant Just d'Esvern
és un dels municipis
dins l'àrea metropolitana
que ha experimentat
un increment
més elevat
de la mitjana
del preu
de lloguer
d'habitatges
respecte
a l'últim trimestre
del 2017.
L'Ajuntament
està mantenint reunions
amb el Departament
d'Ensenyament
de la Generalitat
per intentar crear
noves places
de 0 a 3 anys.
d'EnsYOi
Bona tarda.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Imagine there's no heaven
It's easy if you try
No hell below us
Above us only sky
I 6 i 12 de la tarda estàvem escoltant John Lennon, hem escoltat el Happy Christmas, ara que estem en èpoques nadalenques, i ara mateix estem escoltant aquest imàgin, perquè justament ahir vaig estar veient un reportatge molt recomanable de la vida,
i d'altres apunten a que va ser ja una mica el motor del canvi de transformació de John Lennon cap a la seva pròpia carrera personal. En tot cas estem escoltant Imàgin de John Lennon.
All the people
Living life in peace
You may say I'm a dreamer
But I'm not the only one
I hope someday you'll join us
And the world
And the world will be one
Imagine no possessions
I wonder if you can
No need for greed
No need for greed
No hunger
A brotherhood
A man
Imagine all the people
Sharing all the world
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit