Fins demà!
L'hagueu gaudit, disfrutat, tot i la pluja que en segons quines zones encara estava caient bastant d'aigua i al matí fins les 11-12 va estar plovent aquí a Sant Just.
Així que espero que hagueu estat on hagueu estat durant el dia de la Diada, l'hagueu disfrutat molt i molt.
I avui obrirem el programa amb aquest Feeling Lonely de Bo i Pablo, 5 i 8 de la tarda.
Així que avui ja programa número 501 de la plaça Mireia.
Ja sabeu que de 5 a 7 serem aquí a Ràdio d'Esvern en directe per acompanyar-vos aquesta tarda,
que per fi ja ha tret el sol, el molt tímid ha tret ja per fi el nas.
I tal com us hem anunciat a les xarxes socials, us portem bastanta teca per avui i també per demà i també de cara a la setmana vinent.
Us anirem desvetllant diverses bones notícies i sou tuïters i tuïteres.
I ens seguiu també al Twitter, arrobapela, que jo vaig mirar.
Ja sabreu bastantes d'aquestes coses que estic intentant dir entre línies, però que encara no us les diré totes.
De moment el que sí que us puc comentar és el que us portarem avui al programa.
Ja sabeu que, com sempre, repassarem l'actualitat de Sant Just amb els tres titulars,
amb l'Imanol López, el nostre cap d'informatius.
Seguidament, i durant la primera hora fins a les sis de la tarda,
tindrem una entrevista d'allò més sucosa.
Ahir és que parlarem amb el Power Devil, director i també productor d'aquesta websèrie policiaca de Sant Just Fiber,
que recentment, per un mes i mig, van acabar de rodar aquest rodatge que va ser per tot Sant Just
i arreu també del Baix Llobregat.
Llobregat, no, Llobregat.
Va ser un rodatge prou intens, a més, el mes de juliol va ser prou calorós,
ens explicarà el Power Devil, ens explicarà com ha anat aquest rodatge
i altres coses que crec que, de moment, no us puc dir jo mateixa.
Així que heu d'estar molt i molt atents.
A part, vindrà també convidat amb una de les actrius principals d'aquesta websèrie, que és l'Anna.
Així que també parlarem amb ella, a veure com ha viscut aquest rodatge,
com ha estat això de ser actriu principal d'una websèrie com és Sant Just Fiber.
I espero que també, a poc a poc, ens vagi anunciant el Power Devil.
Quan podrem veure, per fi, aquesta websèrie, aquesta nova fase de capítols que van estar gravant aquí.
A la segona hora, per cert, a partir d'un quart de set de la tarda,
tindrem amb nosaltres a la Vanessa Montserrat, la nostra community manager,
que no sé si recordareu la passada temporada, ja era amb nosaltres,
i aquesta temporada repeteix, repeteix i repeteix.
Així que, com anava dient, i la cançó s'ha quedat parada,
amb la Vanessa Montserrat es queda aquí amb nosaltres
i seguirà explicant-nos coses del món de les xarxes socials.
Avui ens explicarà, i parlarem sobretot, de la seguretat a les xarxes socials.
Què passa? Què vol dir estar tan exposats a les xarxes socials?
O publicar imatges on apareixem nosaltres.
També parlarem d'aquesta seguretat i de la protecció de dades.
Així que, si hi ha algú que té algun dubte, o algun...
Sí, algun dubte, en definitiva.
Es pot escriure, ja ho sabeu, a través del Twitter, sobretot,
que som molt i molt presents, arroba, pelagui, baix, Mireia.
I, si no, també podeu anar al Facebook, que és la plaça Mireia,
tot i que traiem menys el nas per allà,
però també us anem informant de les entrevistes
o de les accions que tenim al dia a dia.
Abans us comentava que la setmana vinent
tenim una entrevista d'allò més inquietant.
Sí, senyor, no sé si coneixereu el cicle Gaudí,
i és que l'Ateneu de Sant Just,
juntament amb l'Acadèmia del Cinema Català
i la secció d'Òmnium Cultural,
organitzen el que s'anomena cicle Gaudí.
I l'Ateneu, doncs, és un dels participants,
és una de les sales que també hi participa.
En aquest cicle Gaudí es projectarà cada mes una pel·lícula.
La primera és la d'Els dies que vindran,
que es projectarà el din de setembre.
Doncs, precisament, parlarem amb la seva protagonista,
amb la Maria Rodríguez Soto,
que agafa el paper de Vir,
ja sabreu de què us parlo o no,
haureu d'escolta aquesta entrevista.
Això serà de cara de setmana vinent,
però era una notícia que us volia comentar,
almenys abans de començar avui el programa oficialment.
Així que ara sí, 5 i 12 de la tarda,
breu pausa i comentem els títols del dia amb l'Imanol López.
Ara escoltes ràdio d'Esbert,
sintonitzes ràdio d'Esbert,
la ràdio de Sant Just,
98.1.
I se m'havia oblidat comentar-vos,
preguntar-vos.
De fet, si vosaltres també heu tingut la sensació,
l'estranya sensació,
de llevar-vos avui i pensar que era dilluns,
jo la tenia.
Jo la tenia.
I ara sí, Manol López, bona tarda.
Bona tarda, Mireia.
Bona tarda, benvingut al programa de nou,
501 programes de la plaça.
Mireia.
T'anava a preguntar,
a tu també t'ha passat això de llevar-te't'avui
i tenia la sensació que era dilluns,
perquè ahir era festiu,
o ahir no et vas llevar amb sensació estranyíssima?
Estranyíssima.
No, saps què va passar?
I això també ho he comentat amb la Núria aquest matí.
Un efecte una mica estrany,
que és que quan va acabar el dia d'ahir,
clar, jo tenia la sensació de cap de setmana,
ergo, tenia aquell moment de demà, bé, diumenge,
però aleshores t'adones que l'endemà has de treballar,
t'agafa una...
és com una de prepos vacacional d'un dia molt estranya.
vèrtics i coses d'aquestes.
Home, jo tenia la sensació d'aquí era més diumenge que dissabte, eh?
Mira que...
Sí, jo tenia molta sensació de dissabte i és el pitjor que m'ho passava.
Si hagués estat ploment tot el dia,
perquè va parar a mig matí,
encara hagués estat més...
no, potser més diumenge.
Sí?
Els teus diumenge són de pluja.
Sí, acompanya una mica...
El titular que tenim...
No ho sé, jo avui m'he llevat i dic,
a veure, avui he de fer el temps?
He de repassar el temps perquè és dilluns?
Dic, no, avui és dijous.
Però està bé, ara...
No, no, a mi m'agrada la idea que els dimecres siguin festius.
Eterno.
M'encanta.
Sí, de fet, no estaria malament.
És com un baron a mig de setmana,
cosa que està molt ben mesurat,
perquè allò que dos dies fa darrere,
dos dies fa darrere, ben fet.
Seria més equitatiu,
perquè es descansarien tres i se'n treballarien quatre,
no com ara, que són cinc i dos.
Saps?
Tots en queixar, no?
No, són propostes.
Sí, aleshores ja diria...
Ui, mira, per queixar-te de mi,
la música ha dit...
Ah, a tu m'ha vent.
Spotify està amb el sistema, mira.
A tu m'ha vent, ara la torna, la torna.
Doncs bé, sigui dijous, sigui dilluns,
sigui el dia que tingueu en vent.
Oficialment avui és dijous 12 de setembre del 2019,
programa 501 de la plaça Mireia,
i hem de comentar els titulars d'avui, eh?
No de diumenge ni de dissabte.
Tituulars d'avui, sí, vinga, va.
Tituulars d'avui, volta al col·le, per cert.
Volta al col·le, i pesament aquest és el primer titular.
Avui es dona el tret de sortir del curs escolar 2019-2020.
En concret, avui inicien les classes
els alumnes del segon cicle d'educació infantil,
educació primària, educació secundària obligatòria,
batxillerat i dels cicles formatius de grau mitjà.
Fins al dimecres de la setmana que ve, 18 de setembre,
no s'engegaran les classes dels cicles formatius de grau superior.
Segons les dades dels serveis territorials del Baix Llobregat,
un total de 147.022 alumnes
començaran avui el curs escolar a la comarca,
541 menys que l'any passat.
Pel que fa a l'educació infantil, dels 3 als 6 anys,
aquest curs hi haurà 22.555 alumnes,
143 menys que l'any anterior.
També començaran avui les classes 51.767 alumnes
d'educació primària, 966 menys que l'any anterior.
I alhora hi haurà 36.900 estudiants d'educació secundària obligatòria,
476 més que al curs anteriors,
sent l'únic cicle escolar bàsic
que incrementarà el nombre d'alumnes respecte a l'any anterior.
Ja feia temps que no comentaves una notícia amb molts números.
Sí, és veritat.
T'ha agradat, eh?
Però aquesta s'ho mereix.
Sí o no? Aquesta s'ho mereix.
Molt bé, molt bé. Numeros molt ben llegits, molt bé.
Molt ben llegits.
O sigui que és veritat que en general
disminueixen el nombre d'inscrits,
d'alumnes i alumneses,
si és que això existeix.
Alumneses?
Alumneses, si és que això existeix.
Diria que no, però vaja.
No, jo també ho afirmo, que no.
Jo també ho afirmo.
Però disminueix,
però l'únic cicle que augmenta és a l'ESO.
O la natalitat ha tingut una mica...
Bé, no, perquè són de tercer 3 anys.
Tercer, no, perdó.
És a partir de P3, no?
O estem parlant de Marrex, també?
No, no, Marrex no està a veure.
Llavors la natalitat no té res a veure
perquè els nens ja havien nascut ja fa 3 anys.
Aquí a Marrex han començat el curs
i aquí hi som 107 alumnes.
Alguns més o menys que l'hem passat?
No, més o menys.
Són un 100 emperany, no?
Aquest matí ha vingut el regidor d'educació,
aquí al Just a la Fusta,
i ha parlat de números molt simul·lars.
No, el Just for Salva.
El Just for Salva, i què he dit?
No, com que has dit, el Just a la Fusta.
Ah, no, el Just ha vingut el Just, sí, sí.
Tot massa, tot massa.
100 nens, bueno, nadons, no?
100, 7 nadons, sí, sí.
Nous a Marrex.
I una incògnita, aquests 500 nens.
Per què no s'ha inscrit?
Bueno, 500 nens menys.
Hi ha moviments demogràfics, anem a dir-ho així.
S'hauria de mirar què està passant a la comarca.
Vinga, va.
A França hi ha millor educació, a tothom passa cap.
Vull ho que ha dit, vull ho que ha dit.
Vinga, va, segons...
Segons titular.
Ahir 11 de setembre, amb l'alerta de protecció civil bencat activada,
Sant Just va viure ràfagues de vent que van causar certs desperfectes.
En concret, una de les tanques del camp de futbol municipal,
situada darrere una de les porteries, va quedar completament rebregada.
L'estructura contenia barres metàl·liques, malles i pancartes publicitàries
i en caure no va causar cap dany personal.
Tot i que l'accident va ser aparatós,
a Sant Just les ràfagues de vent van superar per ben poc els 50 km h en els moments de màxima intensitat.
La mitjana durant el dia va ser d'11,4 km h amb vent bufant de component nord.
No va haver-hi cap dany personal, entenc, no?
Per tant, una balla és algun material?
No ens hem de preocupar.
Sí, sí.
Sí que és veritat que va fer una mica aquest efecte vela, anem a dir,
perquè és això, no eren vents, no eren vents oracanets,
i va caure una tanca sencera.
Si es veu la fotografia...
Jo justament ara l'estic veient, però el petit problema,
jo ara aquí m'estic posant amb els enginyers d'aquest camp de futbol municipal,
que, pobres, agafeu-vos,
clar, com que té aquesta part blanca que no traspassa el vent,
no traspassa l'aire...
És la publicitat que posen a...
Sí, però com que està a la part de dalt, és on més li toca el vent...
Jo, jo, jo només...
Sí, sí, no, no...
És a dir, crítiques constructives, eh?
De cara a un gremi que jo no conec, també,
però vaja, que potser s'hauria mirat a cara en un futur
si s'ha de reconstruir aquesta balla,
o, òbviament, de baixar o pujar...
Bueno, baixar, de fet, eh, la publicitat.
O foradar, la publicitat.
Per això, per això, que passi l'aire.
Que no passi efecte vela.
Exacte, exacte.
I si et sembla, últim titular,
perquè entre els dies d'avui i demà
s'instal·larà a la nova plaça situada darrere el mercat municipal
un banc dissenyat pel col·lectiu d'artistes
format per Daniel Aragonès i Noemi Fernández.
L'estructura és fuit d'una convocatòria pública engegada al març
que rebia projectes per tal de dissenyar, construir i instal·lar
aquesta nova peça del mobiliari urbà.
L'obra resultant s'instal·larà, com dèiem,
a la nova zona que s'ha construït a la part posterior del mercat municipal.
segons la convocatòria ha de consistir en un banc
que compleixi la seva funcionalitat
però que també aporti un contingut estètic o de disseny.
Tant mateix es podria utilitzar qualsevol material
mentre sigui resistent i estigui preparat per estar a l'exterior.
La tècnica era lliure
i els treballs havien de ser originals i inèdits.
Doncs haurem d'anar a la inauguració.
Primer s'hi inaugura la plaça, després s'hi col·loca el banc, no?
D'aquí a poc farem una altra inauguració
per inaugurar la planta de la plaça del mercat.
Tot i així és un acte una mica estrany,
una mica, anem a dir, portes endins, jo el veig.
Una mica així, sí, perquè és demà al migdia,
un divendres, bueno...
Allò que no estàs per un acte, no?
Sí, que no sé quanta gent motivarà a veure...
Vols que et digui qui hi haurà?
Els veïns de les cases que donen a la plaça del mercat.
Per quejar-se, perquè per una altra cosa...
No, per veure què està passant a sota casa seva.
Jo baixaria, si jo fos veïna d'aquella zona, baixaria.
Que sí, sí, segur, però el fet serà veure aquest banc,
que sembla una mica d'inspiració artística, a veure què...
Hi ha gent, o sigui, jo no he vist la fotografia,
només he parlat amb gent que ha vist la fotografia,
un terme molt estrany.
I em parlen de tòtems.
És el que em parlen...
Tòtems?
Sembla un tòtem.
Però ens hi hem de seure, en aquests tòtems.
Ens hi hem de seure, en aquests tòtems.
Llavors, la creativitat em sembla estupenda,
però són funcionals, aquests bancs?
Seran funcionals?
En principi, una de les premisses d'aquesta convocatòria
era que ha complit la seva funcionalitat,
i a part que fos de disseny.
Serà un tòtem sentable.
Perquè sigui un tòtem sentable,
i perquè sigui sentable per totes les edats.
Sé que a vegades hi ha bancs que penso,
si jo tinc més de 70 anys i m'he de seure aquí,
em vaig dir que al cap.
Saps el que potser?
A fer unes croces.
Un tros de cement, tu com una roca.
Però, de fet, és el que t'anam a dir,
ja hi ha bancs instal·lats en aquest espai,
però recordem que tot el mobiliari
que s'instal·li en aquesta plaça,
de darrere al mercat, és mòbil.
És a dir, tot s'ha de poder moure.
En un moment donat...
Amb una possibilitat?
Perquè no pesen ni res aquests bancs.
de ciment.
Són uns blocs de formigó sencers.
És una peça massissa.
Superfàcil de moure.
Superfàcil de moure.
Però quan es va fer un dels actes de Festa Major,
en aquest espai,
es va moure perfectament.
Com es diuen les màquines aquestes?
Un toro.
Doncs un toro.
Allò que ho tens per casa, també,
un toro, per moure el mobiliari urbà.
Bueno, seguiria molta estona parlant d'aquest mobiliari,
que estic veient la fotografia,
i la veritat és que els bancs que hi ha
tampoc no són molt còmodes,
ja posats a dir coses,
que sempre les diem totes aquí.
A veure com serà el banc aquest.
Friso per veure-les demà al migdia,
per veure'ls demà al migdia,
a veure com és aquest banc.
Serà el teu moment.
O sigui, jo confio en tu.
Un moment, un moment.
Un moment, un moment total.
Jo confio en tu per anar a fer la fotografia.
Ai, depèn de l'hora, no podré.
Però vaja,
intentaré fer el que sigui
perquè és la meva plaça.
És la meva plaça.
És la meva plaça.
És la plaça del mercat.
És que podem recordar
que vas seguir
a Prussis.
Sí, sí, sí.
Ho vas seguir tot.
Minut a minut.
Em caia molt a prop.
Ens vas construir a la plaça.
Em caia molt a prop.
Ara, no pot ser que
l'última peça
que posin a la plaça,
que serà aquest banc,
és la cirereta del pastís.
És com, no sé,
menjar un pinya sense colada.
Perdó, perdó.
Ja aniré.
I com anau dient,
ara sí,
aplaudiments.
Gràcies, Manol.
Demà més i millor.
Si vas tu a veure el banc,
enviem una foto,
que si no, no dormiré pas.
D'acord.
Fins demà.
Bona tarda.
Adeu.
Estem a 6 minuts,
7 minuts,
per tocar dos quarts
en punt de 6 de la tarda.
Escoltem ara
aquests Invencibles.
Hi ha molta gent
que està en aquesta cançó.
Nixon,
De la Fe,
Raiden,
Xinova,
Elefantes,
De la Porte
i també Montanac.
Si ho estic pronunciant tot bé,
són tota aquesta gent
que estan cantant
aquesta cançó,
Invencibles.
Con cada pas
una història
que no has completat
i me ha fet millor.
Con tu color
llenat de llum
sento tu vol.
Somos caminos cruzados
con valor
en nuestras manos
para conseguir
el cambio.
Y esta es mi suerte,
esta es nuestra suerte,
afortunados
de ser diferentes.
Ya todo es posible,
somos héroes,
somos invencibles.
mirjant de llum
llenat de llum
aquesta club
muy bien.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Fins demà!
Una de ràdio!
Una de ràdio!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La часов!
Sintonitzes l'àdio d'Esperg, la ràdio de Sant Just, 98.1.
Sintonitzes l'àdio d'Esperg, la ràdio d'Esperg, la ràdio d'Esperg.
Sintonitzes l'àdio d'Esperg, la ràdio d'Esperg, la ràdio d'Esperg.
Sintonitzes l'àdio d'Esperg, la ràdio d'Esperg, la ràdio d'Esperg.
Sintonitzes l'àdio d'Esperg, la ràdio d'Esperg.
Sintonitzes l'àdio d'Esperg, la ràdio d'Esperg.
Sintonitzes l'àdio d'Esperg.
Abans de començar aquest rodatge vas estar aquí amb el Richi, amb un tinent de policia,
que de fet ara ja té un càrrec una mica més elevat, crec.
Ah, sí?
No?
Bé, no.
No, abans era poli i ara es tinent.
Ah, d'acord.
Ah, doncs ja ho havia dit bé.
Sí.
Vas venir per això abans de tot el rodatge, que va ser durant el mes de juliol,
per Sant Just i tot el bas Llobregat.
I ara ja veniu, ja fets i vestits i gravat.
Correcte.
I acabat o a punt, deu estar.
No vull ficar-ho, no...
No, gens acabat, eh?
Gens acabat.
Queda moltíssim.
Estupendo.
Toca explicar una mica què és Sant Just Fiberg com a base, molt resumidament.
Aquesta websèrie policia que ha ambientat als anys 80, Pau, fes 4 cèntims.
Vinga, va.
Sempre em fas fer això, eh?
Sí, sí, és obligatori.
Sant Just Fiberg és una sèrie inspirada en els 80, que s'ha rodat a Sant Just d'Esperg
i està protagonitzada per veïns del poble.
Sí.
És una sèrie de sis capítols, que segurament es passarà a l'octubre,
cinc dels cinc primers capítols, i el sisè capítol estarà reservat a una gala
en la qual, en primícia, només els mecenes i els que han participat a la sèrie
podran assistir a l'ultra-hiper-mega passe de l'últim capítol, que és el més espectacular.
A més, hi haurà una superpartie, que es farà segurament al Casal de Joves.
La gent pot assistir a la party sense problemes, però si la gent que no ha participat ni ha fotut
calés, que ja us val, volen veure l'últim capítol, han de poquinyar una mica de pasta,
per assistir a la festa, no?
No, a la festa no, la festa és gratuïta, per assistir al passe en primícia.
Llavors això ho passarem.
Probablement ja tenim una data, sí, de fet està tancada, el que no tenim és una localització encara,
segurament serà el Casal, però encara no estarà el tot tancat, no hi cabem,
i això serà el 25 d'octubre.
O sigui que...
Mig poble i a dins o què?
És que no ho sabem.
De mecenes i gent que ha participat són 450.
Déu-n'hi-do.
Compte-li les baixes, per dir alguna cosa, 100 baixes, jo què sé, és que no ho sabem,
350, però després tots els acompanyants de gent que vingui, els pares d'aquest que ha sortit i tal,
i tal, i pum, doncs és que no ho sabem.
Potser ens anem a les 500 o ens quedem a les 400.
I l'espai públic amb més aforo, la instal·lació pública amb més aforo,
és el Casal de Joves amb 400, però 400 drets, vull dir que no hi ha espai per més.
Això em sap el 25 d'octubre, que és per fer la competència directament a les festes de tardor, eh?
No, de fet l'Ajuntament ens ha proposat de fer-ho per omplir festes de tardor.
Ah, va ser proposta de la Casa Gran.
Exacte, i la Casa Gran absorbirà certs gastos que encara no hem acabat de tancar.
Aquesta era una de les preguntes que et volia fer durant aquest trosset d'entrevista,
però volia parlar també amb l'Anna Sánchez, la protagonista femenina.
Anna, qui ets a Sant Just Fiber?
Si es pot... Clar, aquí tenim el Pau que ens anirà tallant, eh?
Sí, aquí ja sí.
Si hi ha algú que no es pot dir, cop a la taula.
Ah, no, no, no, Anna, parla, digues el que vulguis.
No, a veure, sense spoilers, home.
Vinga, qui ets a la sèrie?
Soc l'Esuelan.
Llavors la Suelen és una ex-gimnasta professional que ara està treballant de cambrera.
El bar, com es diu el bar?
El bar Florent.
El bar...
No, Florents Club.
Així, sí, sí.
I és cambrera i doncs és amiga dels policies, del G i d'en Bert.
Bé, d'en G.
I a partir d'aquí també li agrada molt la fotografia i...
Clar que t'hi agrada molt.
Què és aquest?
No, no, m'agrada molt que destaqui el tema de la fotografia.
Home, si forma part del seu personatge, no?
I tant.
Serà important, serà clau.
I doncs, a partir d'aquí, bueno, per uns motius que ja es veuran, alguns fets, doncs acaba una mica potser involucrada en el cas i ajudant.
Està aquí Podolés, no? Que faltaria dir.
Sí, no?
Clar, no volem fer espòilers, clar, sí, tampoc.
Sí, però tampoc cal, no us preocupéssiu pas.
Però el que hem de saber és com vam trobar l'Anna, no?
Sí, jo estic fent avui l'entrevista una mica així barri per rapei, ja em perdonareu.
És la primera oficial de la quarta temporada a la plaça, Mireia, així que...
Que guai.
I programa 500 número 1, a més.
Hòstia.
Sí, sí.
Tenia precisament aquesta pregunta.
És a dir, hem de tirar una mica enrere a saber com va anar aquesta tria de personatges que vau fer un càsting enorme, també al casal de joves.
Entenc que aquí va aparèixer l'Anna, entre d'altres centenars de persones.
I a partir d'aquí, si l'Anna ja tenia el paper, o primer hi havia el paper i li vau donar l'Anna.
És a dir, com hi ha la simbiosi entre paper i personatge?
Moltes preguntes t'he fet en una, eh?
No, no, no. La Suelen existia molt abans que existís, de conèixer l'Anna.
Però jo el que vull saber és com ens vas conèixer, Anna? Com és que et vas presentar al càsting?
A mi ja em sonava de fa un any o així, bueno, em vaig veure ja quan va sortir...
No, però fa més.
Quan va sortir la vida?
Quatre anys.
Sí. M'ho vaig veure, crec, que més endavant i tal.
I després jo feia taekwondo amb l'Àlex, que és Albert, que fa de protagonista.
I bé, els meus amics ja saben que m'agrada molt aquest tema, que m'agradaria ser actriu i així.
Eps, ojo, apunto, apunto.
No, no.
I doncs jo tenia, bueno, la meva millor amiga també és millor amiga de l'Àlex, no?
I doncs em van dir fa un any, doncs mira, l'Àlex està fent tal.
I jo, ai, que guai.
I em va dir, d'aquí a un any està previst fer un càsting?
Perquè això és quan van gravar el teaser.
Que van obrir el webcam i...
Correcte.
Sí, quan ho va obrir.
I llavors, doncs jo ja vaig saber de fa un any així i li vaig anar dient a l'Àlex, ei, deixa'm informada i tal, a veure quan es facin el càsting i tot.
I ja, doncs quan va arribar per les xarxes i per tot arreu, ja vaig començar a rebre, en plan, tota la meva família, la meva tieta, el whatsapp de la meva tieta enviant.
Mira el que hi ha aquí, no sé què, després per totes bandes em van enviar el càsting.
I, doncs allà, hi vaig anar, que vaig sortir jo amb una sensació d'haver-ho fet fatal, una vergonya, i dic, mare meva...
Això és com bastant típic, no?
Quan algú va fer un rodatge, algú que s'hi vol dedicar també, la sensació és com un examen, no?
No m'ha ido bien.
Sí, al càsting.
No sé com surti a l'agenda del càsting.
Sí, no, jo vaig anar, que era un dia que justament érem dos, clar, vaig anar, vaig llegir així la presa i em diu, passa quan vulguis, i jo...
Ai, llavors vaig anar, dic, va, va, ho intento fer sense paper, llavors em vaig quedar en blanc i dic, mare meva...
Però, bueno, després ja, a poc a poc, o sigui que em van fer sentir supercòmode i era tota allà, respirava, va, tranquil·la, torna, i no sé què.
Però igualment vaig sortir així una mica com un...
Bueno, però mira, després, una setmana després, ens van dir un correu, que ens has encantat, ens agradaria que fessis de protagonista, i, bueno, jo flipant, i superguai, no sé.
Encantadíssima, no?
Sí, ja ho esperava.
He de preguntar a l'altre costat, la part que estàveu veient tots els amateurs, perquè com a actors i actrius professionals només tenim la clara segura, la websèrie,
com ho vèieu des de fora, tota aquesta gent que anava circulant i anava fent papers...
Imagina't, si l'Anna pensa que ho va fer malament i ho va fer de conya...
I és l'actriu principal, la protagonista...
Imagina't el personal que va passar per allà, respetec a tothom, eh, us estimo molt, amics, que us vau presentar, però...
Us ho vau passar a teta, oi?
Penya ni ben, o sigui, hi havia penya que les va passar molt putes, vull dir, li costava molt, la gent remolava.
I dius, hòstia, però si això és molt d'anar per casa, amics.
Però, bueno, la gent ho feia pel divertimento.
Però, sí, sí, va vindre l'Anna, a més, jo era, o sigui, jo feia de l'altre personatge, no?
Havia de fer un text, de fet m'havia d'apuntar amb una pistola i dir-me on es farà l'entrega, tal, no sé què.
Emprenyada, i ho va fer, i se'n van caure els collons a terra, se'ns van caure tots, vam al·lucinar molt, va fer unes altres coses, que també ho va fer molt bé, i després va fer una patada ninja.
Això em sona, haver-ho vist a l'Instagram de Sant Just i Déu.
Correcte, això ho vam penjar, vam dir, agafeu això i pengeu-ho ara mateix.
Va fer una patada ninja que quasi rebenta el llum del sostre.
Sí, això d'un càsting poc rigorós, segons el text que havíeu posat Albert Cami, era, després d'un càsting poc rigorós, escollirem els actors i actrius,
veig que de poc rigorós notaria res, eh?
Què vol dir? Era poc rigorós de collons.
Al contrari, home, hi havia calité, hi havia més ambient, com molt bé.
Ah, no, no, rigorós en quant que sàpigues emetre paraules per la boca i estàs fitxat.
Vull dir, de fet, tothom que es va presentar al càsting, i si no és així que algú ens truqui i encara el podem posar, tothom surt a la sèrie.
Això era una cosa que havíem dit des al principi.
Inclús la gent que no va fer el càsting, també podríem dir.
Sí, sí, gent que no va fer el càsting també.
Que s'han vingut més a voluntaris o fer d'extres, no?
Sí, sí, jo crec que el que passava és que entres allà i llavors et veus la càmera i vulguis o no, tens els petits nervis de
Ai, tinc la frase, l'he de dir i tal, però després et comencen, va, que ho estàs fent superbé, i tots allà, tothom animat i tal,
i és això que et vas sentint còmode i a poc a poc així.
Bueno, el bo de tot això és que això es veurà el dia de la gala, tot el càsting està gravat.
També es veurà tota la part del càsting, riures assegurats.
Clar, serà guai veure això, no?, el càsting que s'ha fet dels personatges i després hi ha aquests mateixos personatges posats a la sèrie, tomes falses i tot això.
I jo tenia la pregunta, que abans, em remunto la pregunta, abans del tema dels papers, clar, el guió ja estava escrit, teníeu els personatges definits amb els seus caracters
i el que descriu a cada personatge de la sèrie, perdoneu, perquè la música s'està parant, no és cosa meva, eh?
Això és el CD, aquesta.
És, bueno, és Spotify. I, clar, a l'hora de trobar les persones que ompliran aquell personatge, en aquest cas l'Anna Sánchez, l'adaptava-ho al paper o era tal qual era, vinga, aprens-ho, diguéssim, i interpreta-ho?
No, era tal qual, o sigui, tal qual havíem pensat el personatge, el que passa és que la gent arriba on arriba, ja ho veureu a la sèrie.
Però l'Anna és la que, de les que més destaca, o sigui, és que més s'hi vol dedicar, que jo sàpiga, bueno, el Richie, el tinent Rich, li ha passat pel cap anar a alguna agència o alguna cosa, a veure què tal, a veure si suca.
Jo crec que... No sé si ens està sentint, Richie, confirma-m'ho per WhatsApp i així ho podré corroborar.
Exacte. Hauria d'anar, potser, de la mà del... del... ja t'ho diré. El G?
El G. El Garrido, sí.
Hauria d'anar amb ell, no?, de la mà, perquè són els dos...
Bueno, el Garrido no sé, no sé quina intenció té de cara al futur amb el tema interpretatiu.
Nosaltres l'hem explotat bastant amb altres facetes.
Em consta. Jo personalment vaig anar-hi en algun d'aquests rodatges, sobretot quan necessiteu també extres, a la zona del Walden, una explosió...
No cal que quedis bé.
I t'anava a preguntar com ha sigut juliol, calor, per sort, i gràcies a Déu no ha fet tanta calor com l'any passat, que va ser horrorós,
però com ha sigut tot el rodatge, tota aquesta gent també que estava al darrere, que no es veu, m'encanta dir-ho, però és que no es veuen en una pel·lícula més enllà dels crèdits, no?,
les noves de vestuari, les de maquillatge, bueno, tota la gent que està al darrere d'una producció, com ho ha viscut?
Com ho has viscut.
Com ho hem viscut, Anna?
Bueno, sí que calor, estàvem tots amb els paraigua, tapant la càmera, sobretot, i aigua, aigua, i molt refresc, sempre amb la nevera a tot arreu,
però molt bé, o sigui, tot el món estava com molt pendent de tothom, i llavors entre tots, tot i que calor així, com, no sé, familiaritat, i tothom ajudant-se, i no sé, calor, però què es va passar?
El fort, el fort és que realment, o sigui, el que hem fet és una puta locura, eh?, tal qual, és una locura, el que hem fet.
Parlen amb plata...
Sí, sí, sí, i al final això durarà una hora i mitja, crec, una hora i mitja és una pel·li, o sigui, que hem rodat una pel·li amb uns mitjans,
mega... amb molt pocs recursos, i en 20 dies, no sé, mi em sembla una proesa brutal, però una proesa de tots, eh?, o sigui, és increïble.
No, és que és molt fort, és que no, jo també, jo amb un mes tot això, i...
I ara mateix...
I després la pre i la postproducció, que això també...
Sí, la postproducció és igual, perquè ja s'ha fet, però el rodatge és...
O ho fas en aquell moment, o ja no tens marxa enrere, amb la pòspot la pots allargar, la pots fer piruetes,
però és que, hòstia, ara mateix, si em diguéssim de Rodolf Fivert, estaria acollonit de dir, no sé si ho aconseguirem,
abans havia de ser, sí que ho aconseguirem, perquè no n'hi ha d'altres.
Però ara mateix, al·lucino el que ho haguem fet, increïble.
I això que veieu...
Perdona, eh, perdona, és que...
T'està confirmant, en Richie?
Sí, en Richie no és que m'hagi confirmat, ha dit OC.
Ah.
Ok, què vol dir, Rich? Espero la teva resposta.
Que li sembla molt bé. Si es vol passar també per aquí a Ràdio Esvern, només li van baixar les escales.
No podia, no podia. Tenia visites de metges, que el vam encardar, el Richie, pobret.
Home, a tu també et van encardar.
A mi no van encardar.
Però és un atraríssim, però, vull dir, l'ombro el tenies fet pols.
Bueno, sí, però el meu va ser més passajero. La Caterina va pillar el que no està escrit, pobreta, però molt,
i encara coleja una mica, o coeja, com es digui.
I al Richie també...
I al Richie li vam fotre a fer unes corregudes i baixar per escales i cabrioles,
i de cop el vam veure a coix, cossejant per allà, i ens vam fotre les mans al cap, saps?
I encara ho arrossega, també.
I al metge aquest que deu seris, per això encara, pobre?
Sí, sí, sí, el Richie, què tal els resultats, nen?
Sí, fem-ho així.
És que ha vingut avui.
Podem trucar-los, sí.
El Richie ve molt sovint al despatx. L'estimem molt.
Una abraçada, Richie.
Perdona, t'he tallat. Què deies?
No passa res. No, jo t'anava...
M'acago la mare, que el va parir. Està venint el Richie.
Això és el directe.
I mira que hem dit que pot baixar les escales d'aquests dinestars.
Amb els auriculars que estàs posant.
Hòstia, i porta les radiografies. Això és el nom, és de puta mare, tio.
Feu-li senyals perquè entri.
Abans de que entri fa una pregunta.
10.950 euros va ser el que vau recaudar d'Albert Cami, a través de la Guelta d'Albert Cami.
Correcte.
Dels quals, 950 van ser, entre quatre, els extres, perquè volíeu arribar a 10.000.
Sí.
És òbvia la pregunta de que si us han servit tots, us han faltat el doble.
No, no, no. És que això és molt important, eh?
Vull dir, per tal de donar valor... Entra, Rich, home, entra.
Per tal de donar valor a la feina aquesta que estàvem dient que ha estat increïble i de més...
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
El Tinent Rich acaba d'entrar.
I ara ens ensenyarà les radiografies, també.
Com ha anat? Bé o què, nen?
Bé, bé, tio.
Bé, ara ens ho explica.
Vinga, acabem amb aquesta pregunta.
No, eh? Perdó, vostè, vaja programa, Mireia.
El programa està molt bé.
Meravellós.
Aleshores, és important de donar valor a la feina que s'ha fet amb els pocs recursos, no?
Hi havia 10.950 euros.
No sé exactament quan va anar per Bécami, que està molt bé, uns 800 euros.
Ah, una part d'aquests recaudats, clar.
Clar, clar, un 100%, que no recordo, un 2 o un 3, ara no ho recordo.
Però després, nuestro querido estado español, o és igual, catalán, és igual, el que sigui,
si tens un 20% de divas, és qui sigui,
doncs ens va clavar 2.100 paus, saps?
Que van volar.
És a dir, tota aquesta gent que va fer una aportació per un projecte de caire popular i altruista i tal,
doncs l'estat suca d'aquesta merda.
I això a mi encara em té molt irritat, saps?
Per tant...
Vescla l'aigua a pau.
Sí, sí, sí.
Per tant, resta-li això, 2.100 euros.
I després hi ha el merchandising i tots aquests regals que farem per la gent i tal.
Hòstia, ens vam quedar amb poca pasta.
Tot això farem un balanç, perquè com que els mecenes són els productors reals de la sèrie,
els hem de dir, ei, balanç de com ha anat el projecte, no?
Vull dir, això són els vostres diners, que sapigueu el que hem fet amb els vostres diners.
I ja en parlarem.
M'acago amb la mare que els va parir.
Doncs ja, no us l'ho explicaràs.
Ara sí, Richi, bona tarda.
Bona tarda.
A veure, que t'obro el micròfon.
Ara sí, bona tarda.
Espera, posa't aquest, nen, que diu què?
Sí, si pots agafar l'altra.
Amb l'espomilla, amb l'espomilla.
Exacte, amb l'almodilla que li he dit abans.
Ara sí.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
Hola, teniu nosaltres el tinent.
Bona tarda.
Bona tarda.
Tinent de policia.
Tinent, no?
Podríem dir, directament.
Sí.
Bona tarda, tingui.
Què tal el peu o no sé què és?
Era problema de genoll.
És problema de lesions futbolístiques i...
I Sant Just Fiber.
I de rodatge.
Rodatge i el DNI, que també...
Bé, el DNI és igual, queda la porta.
El DNI et fa dir que tens anys i que les coses es van cascant.
Que el Pau és d'una altra generació, és el que no ho entén o a algú li passa.
No, no ho entens, Anna.
Escolta, Sant Just Fiber és massa jove.
Sant Just Fiber passa factura o no?
No passa factura.
No passa.
Passa ganes que arribi el moment i de veure la peli i això és el que passa.
Ja ho han fet tot el juriol, ja tot està fet i ara el que tens ganes és veure-ho.
Home, sí.
Jo per començar tinc ganes de veure aquesta ràdio transformada en una comissaria de policia.
Buf, doncs aquesta era el meu bar.
Casa teva.
Estàs a casa teva.
Avui, a casa meva és on te buscava ja totes les pink-ups i tots els mals.
I què, estaven aquí o no?
Bé, alguna cosa he trobat, alguna cosa he trobat.
Hi havia coses aquí, mare de Déu.
Hi havia coses que no tenien que ser-hi.
Nosaltres no tenim res a veure, que consti, eh?
Què més en la pregunta?
Has dit que has començat vacances, va ser juliol, jo no sé si al final tot l'elenco de personatges, actors i d'altres heu tingut vacances, de veritat, o no?
Aquí n'hi ha una que encara està de vacances fins al 23?
El 25, crec.
Vale, sí, però jo no la passava.
No, jo no sóc.
Quien t'ho viera a 18?
Exacte.
Exacte, exacte.
Tu, Pau, vas tenir vacances?
Sí, 15 dies meravellosos amb la meva estimada dona a Mallorca, com que l'any.
Fas bona cara, doncs.
Sí.
I aprofitant que tenim amb nosaltres el tinent, explica'ns alguna cosa, sense fer spoilers,
d'aquest nou tinent, que abans era policia, però ara en aquesta nova temporada, podríem dir, és tinent, ha ascendit.
Com ha ascendit aquest home?
Bé, la primera sèrie era més home de carrer i el cas era més de festa major.
amb el Nolas vam tindre aquesta... tratant molt de carrer, però en aquesta segona jo ja passo a una edat més endavant
i el que necessitem és gent jove i ara ens entren dos policies i per això mateix jo passo a comissaria i la meva feina és més...
És més de despatx, llavors?
És més de despatx i veure, moure les fitxes que tothom estigui on té aquesta.
O sigui, ja no et veurem mai amb el coxa, que si t'equivoques, de carrer...
No, no, no. El meu cervell està aquí dintre i haig d'enganxar el mal o com sigui.
I des d'aquí és on tampoc més. Faig alguna coseta per fora, però pràcticament tot el que faig ho faig aquí dintre.
I el teu company també, que és el Garrido... És a dir, la G i la B, o el G i el B...
El G i el Verde.
Sóc una mica el trio, no?
Sí, sí, en G és un punt de...
policia, algú peculiar, sí, com despistadot, molt divertit, és un superestar i el Verde és un màquines, té un cos que toma i té una petada que...
Pobret del que se li reboti. O sigui, són dos policies completament diferents, però que m'ajuden molt en resolt el cas.
I a més d'aquí és curiós perquè tenim l'Anna, que és la primera vegada que participa en aquesta websèrie, no?
La primera vegada comentaves, el Ritchie, que ja ho porta més que rodat, ja formes part des del primer dia.
I a part també la websèrie participa a Clara Segura, Sant Justenca i actriu professional.
A més, ara té molta feina, també s'ha de estar com una molta feina, que ara aquest nou curs 2019-2020,
la veu agafar en plan Anna... Ai, perdona, Anna.
Clara, no et moguis d'aquí, que et necessitem aquests dies per gravar, perquè deu tenir una gent de...
És que ja directament vam dir, o un dia, o serà molt complicat, i ho vam rodar tot en un sol dia.
De fet, vam acabar a les 5 de la tarda, diria.
Totes les escenes on sortia la Clara Segura?
On sortia la Clara, sí. No en són moltes, eh? Però les seves són molt especials.
Ja ho veureu, però...
Però et mola, mola.
Llavors, a veure, de què ho vull saber?
No, no, no, no, és que ho dones saber-ho molt més, m'agradaria saber més, però...
No, però, hòstia, que li hem tret suc, no?, a poder tenir la Clara Segura.
A la primera temporada, hòstia, eh, Richie, va sortir molt poquet i, hòstia, una dona a la seva...
A la televisió, no? Sortia, no era la...
No, no, això és el teaser, això és el teaser.
Ah, d'acord.
Però no, no, però segueix amb aquesta tendència, eh? Vull dir, segueix amb...
O sigui, el teaser va pel bon camí, diguéssim.
Però així com a la primera temporada vam fer una seqüència molt tonteta i tal,
que ho va fer superbé amb el Richie, el Richie també ho va fer superbé,
el Richie li va llepar una llàgrima a la Clara Segura.
Li va llepar una llàgrima?
Sí, sí, carai.
La vaig envasa al buit i la tinc al congelador, a la casa.
Perquè la Clara plorava i el Richie, amb el dit gros, no?
Li agafava la llàgrima, la provava i deia, és pura, no?
Com si fos droga, no?
Ah, que gran escena.
I, hòstia, per sorpresa de tots, la Clara li vam dir que ploreix i va fotre uns llagrimots que al·lucines.
Reals? Res de...
Sí, sí, sí, sí.
Li va costar res.
I, després, li vaig dir, hòstia, ja que plores, pots plorar amb l'altre ull?
I li va plorar amb l'altre ull.
Ja per demanar, no?
Sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, molt bé, molt bé.
La Clara és un encant, és superdivertit gravar amb ella.
Molt, però molt divertit, eh?
És una catxonda divertidíssima i això ho hem pogut comptar amb ella.
I amb la seva parella, amb el Fluren, de fet, és el jefe...
És l'home del bar, sí, és com es diu el bar.
El Fluren's car.
Ah, li heu posat el nom de la parella de la segura.
I és el nou jefe de la Suelen.
Sí, sí, sí, també li van dir, hòstia, m'anè que fes un papelillo.
I va fer aquest papelillo.
I té una frase bastant...
Li fot un crit.
Li fot una bronca.
Ara mateix.
A ella o ella a ell?
Sí.
Al jefe a...
Jo no estic treballant massa.
T'anava a dir, sé que ha sigut, doncs això, un rodatge amb molta gent com molt familiar,
molt proper, l'Anna te m'ho explicava, no?
Que des del moment del càsting estava com, ostres, mira, la gent m'està animant i m'està ajudant.
Veu acabar de gravar, crec que les últimes escenes van ser aquí, a la...
L'últim dia, el rodatge va ser aquí.
Sí, la comissaria instal·lada a Ràdio Desverns.
I veu acabar fent un sopar, no de gala encara, no ho sé, però aquí a Canjina està.
Molta fastota, m'ho imagino.
No, però...
Estàvem tots morts.
Estàveu rebentats, no?
Sí, no, i érem equip reduït.
Això és el dia de la gala.
Us esteu guardant energies, així m'agrada.
Bé, us he de preguntar, els tres, el que vulgui, anècdotes obligatòries que hagueu d'explicar.
A part de les que puguem veure les tomes falses o el que sigui,
he d'explicar alguna divertida, alguna d'ostre, no teníem el permís i va venir la policia.
No ho sé, ho invento, eh, però...
No ho fiquis que ara no n'ho ha passat cap, Pau, perquè segur que n'hi han passat.
No, no, no, no, estic intentant recordar.
Vam estar una vegada gravant a Cornellà i se'ns va oblidar a tots portar un matamosquits
i era una nau que ens estaven menjant dins completament.
I vam haver de fer una sortida urgent a buscar perquè allà no es podia estar.
Era impressionant veure 10 persones allà i és que no podien.
El Pau no podia, se l'estaven menjant, era impressionant la mosquitada que hi havia allà dintre.
Sí, a més era una fàbrica d'aquestes mugrientes, eh, o sigui...
Sí, una nau abandonada d'aquesta.
Una nau abandonada.
I a cada trepitjada de peus s'aixecava una pols tòxica, eh, i va i se'ns acudeix fer persecucions amb cotxes i tal.
Es va aixecar una polvoreda d'allà que vam arribar a casa tots que era amb escarxa, vam arribar...
Escarós, va ser bastant escarós.
Ho estic imaginant, però veig que els escenaris que heu buscat també van molt a cor.
el que realment necessitàveu, perquè no feia falta ni posar la sorra en aquesta nau, per exemple, o el terra movrient, o ja estava fet.
Sí, sí, i hi havia rates i gats morts, i un desastre.
Però sí, hem tingut unes localitzacions supermolones, eh.
Sí, però el millor és com les troba el Pau, que el que feia era anar pel Google Maps, mirava, aquí hi ha un lloc abandonat aquí, aquí hi ha una esplanada, doncs anem-hi.
Ah, metodologia instantània, eh, se'n diu.
Vam anar a un lloc amb ruïnes, també, eh, que allà hi havia totes les malalties que hi ha hagut allà de la història.
Perquè esteu a una sala apartada de mi, eh, ara mateix.
Hi havia, hi havia, era una història de yonquis, o sigui, hi havia caques humanes per un tubut.
I jo feia passejar d'anar per allà.
D'aquests moments, eh, heu d'explicar una altra anècdota una mica més sucosa, saps?
No ho sé, no ho sé.
No ho sé.
Vam anar a gravar a Cervalló, és que hem anat a molts llocs, hem anat...
Molins de Rei, no?
O Sant Feliu de Llobrecat?
Bueno, Palau Falguera.
Ah, Palau Falguera, també.
Bueno, explica-ho de la boda, és una anècdota.
Ah, hòstia, sí.
I, de fet, això, hi ha un moment que surt el vídeo.
Vam anar al Palau Falguera a gravar una seqüència en la qual hi havia un cartel colombiano, no?
Tuparem a dos.
Sí.
I hi ha un tirotets per allà i tal, i, bueno.
I, clar, tothom anava vestit amb la cosa colombiana, matralletes per un tubo pertot arreu,
i hi havia uns tios vestits de militars, també, no?
O sigui, era un xou bastante important.
Doncs va coincidir que quan vam anar allà, que ens van donar el permís, tot acord,
bé, meravellós, van arribar uns tios de l'Ajuntament dient que què fèiem allà,
que aquell mateix matí hi havien dos o tres bodes, ah, recordo quantes.
El mateix Palau Falguera.
El mateix Palau Falguera, on estàvem rodant nosaltres hi havia una escalinata.
És que primera tenia que ser el dissabte, i us ho van canviar a domenatge.
Sí, però va ser un problema seu intern, eh, no va ser.
Doncs, bueno, els tios ens van dir, bueno, nosaltres vam dir, no podem anul·lar ni de conya,
perquè vam de mobilitzar molta gent, i vam acabar acordant de dir, bueno,
doncs ens anem alternant, quan hi hagi la boda us aparteu i tal.
I al final hi havia més gent mirant-nos a nosaltres que mirant les bodes, saps?
La gent al·lucinava.
Però ho veu poder gravar, bé ho veig, sí, veu poder gravar les escenes que teníeu pensades per aquell lloc.
Va ser una locura, però sí, sí, sí.
Bueno, no, no, no, hem de rodar una cosa, però bé, és igual, ho rodarem.
Ai, ara t'he fet en recordar d'algú i...
Ah, de fet hem de gravar aquí una seqüència extra, t'han informat, oi?
Ho vulgueu, no, però mira, m'acabes d'informar, em sembla estupend.
I de fet és el dissabte que ve, no? El següent.
Em sembla estupend o intentaré ser-hi, de fet.
Alguna anècdota més, Anna?
Vinga, abans.
Anna, explica'ns d'alguna anècdota.
No, no sé, bueno, no, jo era el segon dia que rodava,
i és quan vam anar a les ruïnes de Molins, que era i clar...
Això era el segon dia?
El meu segon dia de rodatge.
O sigui, jo, la primera escena que vaig gravar ja era l'última, també, que...
És clar, és que, perdona, eh, que et talli,
però l'Anna té seqüències de tota mena.
Entre d'elles, Spicy.
Uuuh, clar, jo arribaria el primer dia, sense saber, no coneixia gaire ningú, hola.
Vale, Anna, anem a rodar l'escena Spicy, el primer de tot i jo.
Bueno...
Així et desinimeixes totalment, no és una bona...
O sigui, no és una mala manera de començar.
No, clar, però també era això, doncs, l'haver de fer...
Clar, potser quatre seqüències diferents,
llavors era jo tot el vestuari cada dos minuts diferent,
maquillatge diferent, que era tot a...
No sé, és que...
Una bona experiència, no?
Entenc que si tornessin a fer, que aquesta pregunta l'obviaré,
per no posar-te en un compromís, Pau...
Posa'm en compromís, sisplau.
Sí? Què? Segueix, això? Nous capítols?
Aconsegueu 40.000 euros i tornem a fer-ho.
40.000, eh? Va pujant, va pujant.
Fon di 50.
Com a mínim, després d'explicar quant percentatges queda haver camí d'estat, ho entenc.
Jo li dono el tarro, eh, vull dir...
És fàcil o no és fàcil, és un tema.
Però el que sí que farem, si hi ha una següent temporada,
és no partir amb uns personatges ja assignats.
Això ho dic per futures...
Bé, perquè queixes, no queixes, però vull dir...
Al lloc en revés, potser.
Sí, no, aquí hem fet una cosa que no està del tot ben feta,
que és...
Vull dir, ja hi havia uns personatges assignats,
el Richie, el Garrido, el Bert, el Jaume...
Jaume, saps?
I era gent tancada,
i després amb el càsting, hòstia,
era tot més secundaris,
a part de la protagonista i el Malo,
eren personatges més secundaris.
Llavors, tothom té dret a guanyar-se...
Oh, i tant.
I això, això ho farem bé.
Sí, estàs pensant en millores ja del càsting,
per tant,
un fet tic d'aquellò això seguirà?
No, no, no, vull dir,
jo per a l'oporà l'oporà,
però després...
Jo per a mi faria El Padrino 8.
Doncs, nois,
se'ns apropa ja a les 6 en punt de la tarda
per connectar amb Catalunya Ràdio.
Si volies afegir alguna cosa,
una crida perquè la gent hi vagi
el 25 d'octubre a aquesta gala,
o a la festa,
o com ho poden fer si encara,
bueno, si no han participat com a mecenes
i volguessin anar a veure la premier,
la preestrena?
Res, simplement no sé com ho farem encara,
però és a Poquinyan, eh?
Com que no has...
Pagan Sant Pere a Canta, aquí, eh?
Sí, clar,
i a més que hem d'intentar refer-nos
del barapallo que hem tingut.
De fet,
hem arruïnat una productora, pràcticament.
Però,
però,
això,
i ara amb la festa i tal,
a veure si recuperem 4 duros,
per el que et dic,
ja veuràs,
el balanç de pasta és bastant bèstia.
Per això dic que el que hem fet,
al final ho hem fet amb 6.000 pavos,
amb 6.000 euros,
20 dies de rodatge,
amb tanta gent,
200 persones implicades,
40 localits,
és una locura.
I encara no ho assimilo.
Encara no ho assimilo.
Bé, el dia 25 d'octubre
t'ajudem a assimilar un ponche,
que crec que hi haurà ponche,
aquesta gala.
Depèn,
depèn,
depèn.
Bé,
ja el portarem de casa,
si cal,
no et preocupis.
Escolteu,
moltíssimes gràcies als tres.
Té a tallar,
perquè ens anem de rellar.
No, no, no,
va,
Catalunya Ràdio.
Sí,
però,
quasi, quasi.
Gràcies als tres,
enhorabona per aquesta feina,
enhorabona a Pau també i a la productora,
que està també aquí en persona,
Pau,
recordeu el mateix.
I ens veiem el 25 a la premiere,
a aquesta gala.
Jo vull ponche,
però si no el porto,
eh?
Val.
Val?
Collorot.
Vinga, va,
visca Sant Just Fiber,
per més capítols, no?
I tant,
i tant,
i tant,
visca,
visca,
visca,
visca.
I ara sí,
connectem amb Catalunya Ràdio
i ens veiem a la segona hora
amb la Vanessa Montserrat
amb l'espai de xarxes socials.
Avui parlarem d'aquesta protecció de dades
i aquesta seguretat
a les xarxes socials.
Fins ara.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda.
Us informa Kilian Sabri.
Els veïns del barri Mèrric de Catalunya,
al centre de Sant Cugat del Vallès,
ingressen set vegades més diners de mitjana
que els del barri més pobre,
que és el de Sant Roc,
a Badolona,
a Rama i Mó.
Així ho constaten les dades publicades aquesta setmana
per l'Institut Nacional d'Estadística
referents al 2016
i que per primera vegada
desgranen la renda dels espanyols carrer a carrer.
El nucli oest del centre de Sant Cugat
i el barri de Sant Roc a Badalona
només els separen 20 quilòmetres,
les muntanyes de Coixarola,
però la diferència d'ingressos dels seus veïns
és de més de 25.000 euros anuals.
Els veïns de Gavà Mar,
esplugues de Llobregat,
la zona de platja de Castelldefels
i els barcelonins que viuen als barris de les Cors,
les Tres Torres i Pedralbes,
completen el top 5 de catalans amb més ingressos.
Aquests guanyen l'any més del doble
que la mitjana de catalans
que se situa en gairebé 13.000 euros anuals.
Després dels veïns de Sant Roc,
els que tenen menys ingressos
són els veïns del barri de Mare de Déu de Montserrat,
del Prat de Llobregat a tocar de l'aeroport.
Notícies breus, Martí Ferrero.
Avui ha arrencat el curs escolar 2019-2020
amb 1.600.000 alumnes
i 670 professors més que l'any passat.
S'estrenen 8 instituts nous
i 25 centres començaran a funcionar
com a instituts escola.
Les obres han ajornat, però,
al començament de curs a 3 centres d'ensenyament,
a Barcelona, Granollers i Castellà del Vallès.
Des d'un centre escolar a Cornellà de Llobregat
el conseller d'Educació, Josep Bergalló,
alertava del risc a una nova pròrroga de pressupostos
eternitzi els problemes d'espai a les aules.
El govern va aprovar, el mes d'abril,
27 escoles i instituts nous.
Aquests 27 escoles i instituts nous
que va aprovar el govern el mes d'abril
són 100 mòduls per ferricats menys.
Si tenim el mateix pressupost prorrogat, prorrogat, prorrogat,
quedarem 7 anys en una cosa que la societat ens demana.
El principal sindicat del sector, USTEC,
calcula que falten encara 8.300 docents més
per donar el mateix servei a les aules que ara fa 10 anys.
Pedro Sánchez només sotmetrà a una nova sessió d'investidura
si té els suports garantits.
És el missatge que han fet arribar des del govern espanyol
després de la trobada del rei amb la presidenta del Congrés,
de Felip Sisè, amb Richell Batet.
El rei farà una roda de contactes amb els grups parlamentaris
dilluns i dimarts de la setmana entrant
i quan s'acabi dirà si designa el president socialista en funcions
per un nou intent de ser investit
o bé si torna a haver eleccions espanyoles al novembre.
Sancionen un comandant de l'exèrcit espanyol
per haver tolerat i haver rigut amb un comentari masclista,
concretament el d'un subordinat seu
que va dir que un atinent a l'aeròdrom militar de Santiago de Compostela
amb les seves faldilles, els seus talons i el seu somriure
aconseguia tot allò que volia.
La sala militar del Suprem no accepta el recurs
que havia presentat el comandant, sancionat
després que el Tribunal Militar els sancionés l'any 2017
per una falta greu per atemptar contra la dignitat personal a la feina,
especialment per la condició de dona.
El cantant de Terrassa, Miqui Núñez,
publica aquesta mitjanit el seu disc de debut.
sancionat, em llevo al teu costat,
respires lenta amb dent.
Es diu Amusa?
Sí, sí, sí, el representant d'Espanya
a la passada edició del Festival d'Eurovisió
ha inclòs en aquest àlbum dues cançons en català.
El Músic ha explicat en una entrevista a Catalunya Informació
que després d'un any complicat
tenia la necessitat de fer un disc vitalista.
Com que ho he passat malament, perquè es passa malament,
perquè tot el que ha passat es passa malament,
perquè no dorms quasi,
perquè et passes el dia currant,
perquè de sobte la gent et para pel carrer,
perquè, bueno, per mil coses.
Doncs d'alguna manera era com un cant
de totes aquestes coses dolentes, entre cometes,
sortirà algú bo.
Miqui Núñez presentarà aquest disc oficialment
el 10 de gener a la Sala Biquini de Barcelona,
però abans, el diumenge 22 de setembre,
serà a l'Avinguda Maria Cristina
per les festes de la Mercè de Barcelona.
Esports, Sergi Andreu.
El jove colombià Sergio Higuita ha guanyat en solitari
la 18a etapa de la Vuelta,
en final a Becerril de la Sierra a Madrid.
A la General,
l'eslobé Primoix Roglic manté lideratge,
una distància de 2.50 de Valverde,
que és segon,
i 3.31 de Quintana,
que és tercer.
En una entrevista al diari Esport,
Leo Messi posa com a condicions,
per continuar al club blaugrana
que hi hagi un projecte guanyador
i que es trobi bé físicament sobre Neymar,
diu que li hauria agradat
que hagués tornat al Barça.
Josep Vives,
el portaveu del club,
assegura que no hi ha cap distanciament
entre el Barça i Leo Messi.
Són declaracions de Vives
en la presentació dels resultats
de l'Observatori Blaugrana.
Mil socis encastats
que puntuen amb un 7,3
la gestió de la directiva
i amb un 7,4
la marxa esportiva.
El president de la Lliga,
Javier Tebas,
ha dit fa una estona
que seria important
que Mourinho tornés a la Lliga
entrenant qualsevol equip
perquè, diu,
és un actiu del futbol.
Ha estat en l'entorn
d'una xerrada de Tebas
amb el mateix Mourinho
i Samuel Eto'o.
El cameronès, per cert,
també ha reconegut
que li agradaria
que algun dia
Mourinho tornés al Barça.
En bàsquet,
cinquè fitxatge
del club blaugrana,
el del base nord-americà
Malcolm Delaney,
de 30 anys,
1,91 metres
que signa per una temporada.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Sis i sis minuts.
Bona tarda.
Avui s'ha donat el tret de sortida
al curs escolar 2019-2020.
En concret,
avui ha iniciat les classes
els alumnes del segon cicle
d'educació infantil,
educació primària,
educació secundària obligatòria,
batxillerat
i dels cicles formatius
de grau mitjà.
Fins el dimecres de la setmana que ve,
18 de setembre,
no s'engegaran les classes
dels cicles formatius
de grau superior.
Segons les dades
dels serveis territorials
del Basi Llobregat,
un total de 147.022 alumnes
han començat avui
el curs escolar
a la comarca,
541 menys
que l'any passat.
Pel que fa a l'educació infantil,
dels 3 als 6 anys,
aquest curs hi haurà
22.555 alumnes,
entre 43 menys
que l'any anterior.
També han començat avui
les classes
51.767 alumnes
d'educació primària,
966 menys
que l'any anterior.
I alhora hi haurà
36.900 estudiants
d'educació secundària
obligatòria,
que representa
476 més
que el curs anterior,
sent l'únic cicle escolar bàsic
que incrementa
el nombre d'alumnes
respecte a l'any anterior.
I ja s'ha instal·lat
a la nova plaça
situada darrere
el mercat municipal
un banc dissenyat
pel col·lectiu d'artistes
format per Daniel Aragonès
i Noemi Fermà Fernández.
L'estructura
es fuit
d'una convocatòria pública
engegada al març
que rebia projectes
per tal de dissenyar
construir i instal·lar
aquesta nova peça
del mobiliari urbà.
L'obra resultant
s'instal·larà,
com dèiem,
a la nova zona
que s'ha construït
a la part posterior
del mercat municipal.
Segons la convocatòria,
ha de consistir
en un banc
que compleixi
la seva funcionalitat
però que també aporti
un contingut estètic
o de disseny.
De mateix,
es podria utilitzar
qualsevol material
mentre sigui resistent
i estigui preparat
per estar a l'exterior,
la tècnica és lliure
i els treballs
havien de ser originals
i inèdits.
I aquest dissabte
14 de setembre
el Casal de Joves
torna a activar
la seva programació
amb l'estrena
d'un curtmetratge
realitzat en aquest espai
durant l'estiu.
En el marc
dels casals d'estiu
d'aquest equipament
es va organitzar
un curs de cinema
dirigit a persones
d'entre 15 i 18 anys
de dues setmanes
de durada.
El resultat
és un curtmetratge
que es podrà visionar
dissabte a la Sala Utopia
a partir de les 6 de la tarda.
Després de la projecció
d'aquesta petita peça filmica
també es podrà veure
la pel·lícula
Alita Ángel de Combate,
l'obra de Robert Rodríguez
basada en dibuixos
animats japonesos
apareguts el 1993,
una activitat
que està dirigida
a majors de 12 anys.
Fins aquí les notícies
de les 6.
Tornem amb més informació
al Sant Just Notícies
Edició Vespre
a les 7.
Fins ara mateix.
Fins aquí les notícies
antistaminico
e poi
tu all'altra
si allena con il risico
se no nel pentagono
lo trovi al poligono
e tu
ti senti spaventata
come minimo
come quando foste
pensi di che
nel curriculum
tenere a già la bandiera
gli azzurri sono
e ritiro a forma intera
o no
tratto da una sfiga vera
è solo un'altra storia
italiana
l'estate che cerchi
non è lontana
la gente per nulla
lo sai si innamora
se vieni dal mare
ti stiamo aspettando
con l'acqua
alla gola
ti racconteremo
una storia italiana
vedrà che il lavoro
nemmeno ci stiora
e anche se piove
la musica suona
abbiamo perso
ma ci credevo
come ai mondiali
alle elezioni
prova costume
per smaltire peso
qui ci nutriamo
solo di illusioni
e boom
aspetteremo il missile
di Kim Jong-un
tenendoci informati
tramite fake news
i balli sulle spiagge
tenendoci in forma
facendo un maratone
di serie tv
la moda in Italia
i libri di cucina
e di tanga
una cultura culinaria
triangolo e bermuda
sono la nuova repubblica
facciamo la ceretta
per l'opinione pubblica
toccheremo il cielo
e tagheremo il fondo
venuti male come le foto
sul passaporto
più che fuori dall'Europa
siamo fuori dal mondo
e se sei buona
c'è lo sconto
italiana
l'estate che cerchi
non è lontana
la gente per nulla
lo sta e si innamora
se vieni dal mare
ti stiamo aspettando
con l'acqua alla gola
ti racconteremo
una storia italiana
vedrà che il lavoro
nemmeno ci stiora
e anche se piove
la musica suona
è tutto un giro di incroci
senti le voci
che si mischiano al vento
come fuori dal tempo
tutto è cambiato
ma certe cose
rimangono identiche
quindi tu falla semplice
e raccontami
una storia nuova
e anche se piove
la musica suona
e anche se piove
la musica suona
italiana
l'estate che cerchi
non è lontana
la gente per nulla
lo sta e si innamora
se vieni dal mare
ci stiamo aspettando
con l'acqua alla gola
si racconteremo
una storia italiana
doncs així es deia la cançó italiana
de J.I.X.
juntament amb Fede
ets un raper i un cantant
d'Itàlia
bàsicament
ara escoltes
l'àdio d'Esbert
sintonitzes
l'àdio d'Esbert
la ràdio de Sant Just
98.1
La plaça Mireia
és un programa
per parlar de tot
amb humor
Caballero
una de ràdio
una de què?
una de ràdio
de veritat
de veritat
jo no puc
així jo no puc treballar
algú fa aquesta
no, no, no
som una bona colla
i tant
la colla
la colla
la colla
es posa molt calent
tot
de dilluns a divendres
de 5 a 7 de la tarda
a Ràdio d'Esbert
un lloc de tots
i per tots
efectivament
te encuentras mal
o algo
socorro
a punt de tocar
un quart de 7 de la tarda
escoltem aquest
Pedro Navajas
de Rubén Blades
abans de parlar
amb la Vanessa Montserrat
que repeteix
aquesta quarta temporada
amb nosaltres
al nostre
committee manager
avui ens parlarà
d'aquesta seguretat
a les xarxes socials
de com protegir
les nostres dades
i la nostra identitat
mentrestant
escoltem aquesta cançó
usa un sombrero
de ala ancha
de medio lado
y zapatillas
por si hay problemas
salir volao
lentes escoltem
escoltem
que està mirant

test
No tiene marcas pero todos saben que es policía
Pedro Navaja, las manos siempre dentro del gabán
Mira y sonríe y el diente de oro vuelve a brillar
Mientras camina pasa la vista de esquina a esquina
No se ve un alma, está desierta, tú a la avenida
Cuando de pronto esa mujer sale del sangua
Y Pedro Navaja aprieta un puño dentro del gabán
Mira pa' un lado, mira pa'l otro y no ve a nadie
Y a la carrera pero sin ruido cruza la calle
Y mientras tanto en la otra acera va esa mujer
Refunfuñando pues no hizo pesos con que comer
Mientras camina del viejo abrigo, saca un revólver
Esa mujer iba a guardarlo en su cartera pa' que no estorbe
Un treinta y ocho Smith & Wesson del especial
Que carga encima pa' que la libre de todo mal
Y Pedro Navaja, puñale en mano, le fue pa' encima
El diente de oro iba alumbrando toda la avenida
Hizo fácil, mientras reía el puñal le hundía sin compasión
Cuando de pronto sonó un disparo como un cañón
Y Pedro Navaja cayó en la acera mientras veía
A esa mujer que revolveré en mano y de muerte herida
A él le decía
Yo que pensaba
Hoy no es mi día
Estoy salado
Pero Pedro Navaja
Tú estás peor
Tú estás en nada
Y créanme, gay, de que aunque hubo ruido
Nadie salió
No hubo curiosos
No hubo preguntas
Nadie lloró
Solo un borracho
Con los dos muertos se tropezó
Pogió el revólver al puñal dos pesos y se marchó
Y todo empezando se fue cantando desafinado
El coro que aquí les traje y da el mensaje de mi canción
La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida
Ay Dios
La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida
Pedro Navaja, matón de esquina
Quien a hierro mata, a hierro termina
La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida
Marriante pescador, palanzuelo que tiraste
En vez de una sardina, un tiburón enganchaste
La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida
La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida
8 millones de historias
Tiene la ciudad de Nueva York
La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida
Como decía mi abuelita
El que de último ríe se ríe mejor
La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
ja, segona temporada que estàs amb nosaltres.
Sí.
Sí, i em consta que et fa molta il·lusió
de fer-la l'altre dia a través de les xarxes socials,
com no podia ser d'una altra manera,
vaig veure un vídeo d'una companya teva
de feina, no?, que també anunciava
aquesta treueta renovació de contracte,
no?, per repetir
aquí a la plaça Mireia. Així que jo encantadíssima
que siguis aquí i que ens ensenys
més coses de les xarxes socials.
Aprenem cosetes. Donen per xerrar
molt i molt.
Molt i molt. De veritat.
T'he de preguntar què tal l'estiu, és una pregunta
obligatòria. Bé, bé, molt bé, l'estiu
sempre va bé. Sempre va bé.
I sempre... És curt, no?
També.
És com el cognom, no? Es diu estiu
curt. És el cognom.
És molt curt, però bueno, bé, bé.
La clau és d'aprofitar-ho.
Ens podem queixar.
Doncs, com deia, encantada que et tornis a ser aquí
amb nosaltres. A més, el tema
que ens portes avui és el
tema que ja ens vas anunciar al juliol
que ens portaries. Per tant,
ja tenies ganes de tornar al juliol, eh?
Quasi bé.
Sí, sí.
I hem de parlar, que és un tema bastant
important, que és la protecció de dades
o la seguretat, no?, a les xarxes
socials, perquè estem tots
exposadíssims.
Molt exposats.
publiquem fotos, publiquem informació,
pugem informació, que si targetes de crèdit,
que si, no?, el que sigui.
Sí, molt contingut, sí, molt contingut personal.
I tot això, a saber on va parar, no?, com aquí diu.
Això, entrarem en matèria avui per saber què hem de fer, no?, com ho hem de tractar això,
perquè, bueno, ja sabem que amb l'arribada de les xarxes socials, doncs això, tot això,
com bé deies, doncs ha suposat una revolució en el món online de la comunicació i dels negocis,
també, eh?, el món 2.0 fa que es gestionin cada dia milions de relacions personals i contractuals
també, perquè hi ha molta gent, doncs, que passa contractes també per signar i tot això, no?,
es traspassen també fronteres geogràfiques i creen comunitats amb milions d'internautes
que comparteixen constantment contingut i dades de tota mena, no?, com dèiem, això dels contractes.
No obstant això, com tot avenç, també comporta cert riscos, especialment pel que fa al tractament
que les plataformes digitals i que els altres usuaris, doncs, també fan sobre la nostra informació personal.
Ja sabem, bueno, si no ho sabeu, ho comunico jo, que el 25 de maig del 2018 va entrar en vigor
una nova llei de protecció, bueno, del Reglament General de Protecció de Dades, d'acord?
I els principals canvis que, en referència a la protecció de dades a internet, van o estan enfocats
a proporcionar una major seguretat als usuaris i a enfortir també els drets dels ciutadans
perquè tinguin totes les opcions de control sobre les seves dades.
Arran d'aquesta nova legislació, es van ampliar també els drets amb la limitació de tractament
a les dades indispensables per prestar un servei i, un cop acabat, doncs, hauran de deixar d'utilitzar.
Llavors, això hem de tenir molt en compte, però també amb el dret a l'oblit, per si de cas,
o la portabilitat de dades per poder recuperar-los en un format que permeti transferir-los
a un altre responsable de tractament designat.
Llavors, evidentment, cada xarxa social disposa de les seves pròpies polítiques, també, de privacitat.
O sigui, a banda de la llei, diguéssim, cadascú té la seva normativa, no?
Això mateix. Ja, per una part, hem de tenir molt en compte el tema de la llei de protecció de dades,
que si nosaltres, després, més endavant també ho informaré, ho ampliaré una mica,
que hem de tenir en compte nosaltres com a usuaris o com a empresa, diguem-ho així,
ja està protegits si hem de fer servir dades entre els nostres clients o els nostres usuaris, no?
Si som una plataforma, llavors hem d'estar coberts, però, per una altra banda,
cada xarxa social disposa de les seves pròpies polítiques de privacitat, no?, com dèiem,
i és fonamental que això ho llegim i estem assabentats per veure com funcionen,
perquè, bueno, ja sabem que ens les podem descarregar
i veure com tracten les nostres dades a aquesta xarxa, o sigui, dintre d'aquestes xarxes socials.
Això no sé si hi ha gaire gent que ho fa, també, t'he de dir, és com una mica el manual d'instruccions
de qualsevol electrògic, un virus a llegeix i comença a provar, no?
És veritat que diem, vale, continuar, continuar, continuar, no?
Aceptar, aceptar, aceptar, exacte.
Llavors, doncs, bueno, hem de tenir en compte també que és important que sapiguem
on van aparar les nostres dades i què fan les pròpies xarxes socials amb les nostres dades,
perquè després, si ens passa alguna cosa, que ells també queden coberts perquè tu has acceptat.
Llavors, has de saber què és el que estàs acceptant, si després no vols tenir algun...
Deia dir, em susto, no?
Va, només que susto, perquè, a veure, tampoc no d'això, però, clar, que si et passa alguna cosa,
doncs que sàpigues que estàs acceptant.
Exacte. Mira, just ara m'hem recordat el 2010, crec que va ser, el senyor estimat Marc Zuckerberg,
que crec que l'hem comentat quasi cada secció que hem parlat de xarxes socials,
perquè com no havia de sortir, el 2010, cap al maig, diria, va ser quan va anunciar públicament
que les dades dels usuaris de Facebook eren, si ho va dir públicament,
eren una espècie de moneda de canvi amb altres empreses de gran consum
i que ell les transferia, diguéssim.
I aquí, recordo que va haver-hi una espècie de pànic cibernètic,
va haver-hi molta gent que es va donar de baixa del Facebook en aquella època, el 2010,
que era un moment que la gent no utilitzava molt.
I, a part, he estat buscant informació, veu que en aquella època també es van crear molts grups
dins del Facebook, amb massa, cent o milers de persones,
que acordaven un dia per tots donar-se de baixa massivament.
Llavors era com, entre cometes, intentar fer una mica de mal al gran gegant.
Sí, o, bueno, quedaven una espècie de trobada virtual, no?,
per tots, doncs, fer un acte en concret, no?, com donar-se de baixa
o no connectar-se un dia en concret i llavors donar menys visites a la pàgina,
però, clar, al final dels 400, crec que són 400 milions d'usuaris arreu del món,
si aquests són, no ho sé, un 1% o un 0,1%, jo crec que el mal és molt, molt ínfim.
Vull dir, al final les grans corporacions són els gegants que manen.
Això sí que és veritat, però, bueno, suposo que també, arran d'això,
Facebook, justament, va fer un comunicat informant els seus usuaris
dels canvis en la seva política de privacitat,
entre els quals es troben una millora de les eines per accedir a la informació
que es comparteix sobre els usuaris i poder descarregar-les, com dèiem, no?,
llavors, doncs, bueno, suposo que a partir d'aquí també, doncs, van,
es van posar una mica en sèrio, no?, i a fer alguna cosa perquè, clar,
tampoc els interessa amb ells que la gent estigui descontenta, no?,
perquè al final...
No, està clar que no. A més, recordo també que, és a dir, el senyor Zuckerberg,
que les dades que obté, clar, són infinites, perquè des de gustos fins a pàgines que t'agraden,
fins a hàbits de consum, no?, que també pots inclús comprar a través de Facebook,
mil coses, no?, i d'altres, potser, empreses, podríem dir, com, no sé, la policia,
o la CIA o altres empreses americanes, no sé si es podria dir empreses, però bé...
Entitats.
Sí, entitats, sí, estatals, també utilitzaven les dades de Facebook a vegades per investigar
persones, no?, perquè a vegades et pot donar algunes pistes, sàpiga que aquesta persona
és amiga d'aquests 14, aquests 14 són amics d'aquests 25 i tots estan en una mateixa
comunitat de, no sé, amb tendència X, no?, i, clar, també hi havia com el...
el... bé, el llindar aquest prim de dir fins on realment les meies dades van aparar
a una comissaria de policia perquè investiguin qui sigui, no?, que de rebot el tinc jo
a la pàgina de Facebook, en concret.
Sí, sí, sí. La veritat és que, bueno, això, doncs, sempre estem una mica ahir, ahir,
i de dir, ostres, però, bueno, per això estan aquestes polítiques de privacitat i que
ens les podem descarregar i veure i hauríem de llegir, exacte, és que per això
estan també i que no ens passi una cosa com aquesta, no?, i si no estem d'acord,
doncs, evidentment, sempre podem dir que no, donar-nos de baixa o això, no?
Que a vegades donar-se de baixa és més complicat que donar-se...
Bé, a vegades no, la majoria de vegades, no?
De com, depèn de com, sí.
Donar-te a baixa a una xarxa social d'aquestes, crec que la pregunta de com
pot ser baixa d'Instagram és una de les més buscades a Google, sí, perquè és molt
complicat, realment, tancar-la definitivament. Pots tancar-la la compta temporalment, no?
Sí, te la deixa com un temps, així com un stand-by.
Sí, que és com si no pareguessis, però existeix i després pots eliminar-la definitivament,
però veu que entre una cosa i l'altra és molt complicat, realment, i també ho dic per
propa experiència, em vaig voler eliminar una compta i t'ho prometo que no va ser qüestió
d'un botó i dos i tres, sinó, a veure, com ho s'ha de fer, per tot d'ahir, ho has
de fer des del... no des del mòbil, sinó des de l'ordinador, obrir l'Instagram
a l'ordinador, vull dir...
Que té la seva...
Sí, que tampoc ho toquen de posar fàcil, però vaja, els usuaris també ens hem d'informar
d'on estem entrant.
Exacte.
A què ens estem exposant, bàsicament?
A això mateix.
I, bueno, parlàvem de Facebook, però igualment WhatsApp, Instagram i Twitter també
van efectuar, doncs, aquests canvis en les seves polítiques de privacitat
per adaptar-se, doncs, a aquesta nova normativa.
Llavors, les xarxes socials més populars, per la seva banda, disposen de mecanismes
establers per comunicar-los vulneracions de la privacitat o continguts també
inapropiats mitjançant els seus propis formularis.
Per exemple, el Facebook ofereix un servei d'ajuda per avisar de fotos o vídeos
que puguin infringir el dret fonamental a la protecció de dades.
Així com una conducta abusiva mitjançant l'opció de denunciar, que es diu.
I a Instagram també, per exemple, compta amb una pàgina des de la qual es pot
reportar contingut publicat per tercers sense consentiment, que inclogui la teva
informació personal, així com informar de casos d'assetjament o assetjament escolar,
fins i tot, eh? I també es pot denunciar des de la pròpia publicació.
O sigui, entres a una publicació que consideris que t'estan fent spam o que és spam o que
t'estan... bueno, que és un contingut inapropiat, x, doncs hi ha els tres puntets de la
publicació, tu li dones allà i et sortirà com reportat i llavors et dona diverses opcions,
si és spam o si és inapropiat. Llavors, doncs tu fas un comentari de... considero que
això és inapropiat per tal cosa, llavors els arriben bé i si consideren que allò realment
doncs és inapropiat te la treuen.
Clar, això...
Que l'altre dia, mira, és molt poder...
Sí, és una bona aigua, no?
Sí, és que ho tenia al cap, necessitava preguntar-t'ho, però explica-ho.
Perquè jo vaig fer una... bueno, també... no, això té a veure, doncs, això amb l'algoritme,
per exemple, també, perquè, doncs, o bé algú ha denunciat aquella publicació, mira,
el restaurant La Bona Aigua...
Sí, ubiquem els ullets, ubiquem els ullets.
Jo ho sé, perquè ho vaig veure a través d'Instagram, precisament.
Sí, però directament al restaurant?
A la seva pàgina, sí, al seu compte d'Instagram de...
Sí, bueno, exacte, el Víctor Prado.
Exacte.
Pardo, o Prado.
Pardo.
Pardo, crec.
Sí, de fet vaig ser d'entrevistar-lo, però ara no sé si Prado, és Pardo, però sí, en
fi, el xef del restaurant La Bona Aigua, sí.
Exacte.
Doncs, ell va fer una publicació d'una paella amb uns...
Una tinta estupenda.
Bueno, una barbaritat.
Amb uns, no sé si eren els camarlans o...
Sí, crec que eren els camarlans.
O sucedanios, sí.
Mariscos.
I la van bloquejar, d'acord?
Per contingut inapropiat, si no ho posa, no?
Exacte, llavors, li van treure la publicació.
Llavors, quan et treuen una publicació, sí que t'avisen.
Llavors, et surt una imatge de...
Este contenido es inapropiado.
Llavors, et surt com un ull tapat.
Sí, és contenido delicado o algo així, no?
Algo així, sí.
Com que tu acceptes que vols veure alguna cosa que t'estan avisant que té un contingut...
Però no es veu, no es veu, perquè te l'ha bloquejat.
Llavors, no és que tu acceptis com que jo...
Vale, doncs és igual, és com per a mayores de 18 anys, doncs le do i el veig, no?
No.
O sigui, és que aquella publicació te l'eliminen i t'avisen que t'han eliminat perquè és un contingut que ells consideren que és inapropiat.
Una paella amb un escamarlà, no?
Exacte, llavors, clar, el Víctor, que és el xef de la Bona Aigua, va dir, ostres, tu, que fort que m'hagin bloquejat aquest contingut, aquesta publicació que la va tornar a pujar i va dir, és això, era la paella amb l'escamarlà o no sé quin marisc.
I, clar, va dir, és molt fort que hi hagi continguts a totes les xarxes i ell posava un exemple que era dels valls aquests, en pla, reggaeton, perreo i tot això, de nens menors i va publicar les imatges de dir, ostres, que a mi m'esteu bloquejant...
Allò sí que és per vetar-ho, no?
Clar, diu, que a mi m'esteu bloquejant una paella, un arròs amb una pinta exquisita i que això no ho bloqueja, doncs no ho entenc, no?
Llavors, clar, jo, clar, dic, ostres, és que això pot ser, o perquè algú de la competència, per exemple, no ho sé, eh?, no ho sé per què parlo sense saber-ho, però m'imagino jo que o l'han bloquejat...
Ah, mira, veus?
Avui també li ha passat.
A la Bona Aigua?
Sí, sí, és directament, és la conta de Víctor Pardo, que, bueno, aprofitem també per fer una mica de publicitat, i un dels seus instastories indica contingut delicat, aquest vídeo inclou contingut delicat,
que algunes persones poden trobar ofensiu o molest, llavors hi ha una opció que et deixa dir veure vídeo, i si li dones a veure vídeo, digue-vos continuar i pots veure el vídeo.
Ah, vale, vale, vale.
És a dir, és com una espècie de balla protectora, però si tu dius que sí, tu pots veure el vídeo, el vídeo és peix fresc.
Bé, és a dir, peix fresc amb sal, amb sal i gel, em refereixo que d'ofensiu, bueno, cadascú podrà opinar el que vulgui, no?
Que això pot ser que...
I ell segueix fent la broma aquesta que està una mica fart, no?, de que no parin d'abatar-lo, perquè no pot ensenyar aquest contingut que diu, Instagram diu que és inapropiat.
Vull dir que, pobre, pobre, vull dir, em sap greu, també segueix tenint aquests problemes amb Instagram.
És possible que consideri que, bueno, que mira, com que jo què sé, com que potser deuen tenir aquí una part molt important de vegetarians o de vegans,
o és que no ho acabo d'entendre, saps? És que a vegades l'algoritme, perquè això funciona per algun algoritme, estic segura, que ve d'això, perquè no ho entenc.
O molta gent que ho hagi denunciat.
Sí, no? Entenc o...
Pot ser, però no ho sé.
Vull dir, és que és curiós, perquè realment el contingut, si vas a mirar continguts d'altres pàgines, com deies, aquests de, no sé, imatges de menors i de més,
això sí que realment és denunciable, perquè veus que l'imatge, que allò no és apropiat per un nen de 8-10 anys que estigui fent allò, no?
Però això, a mi almenys no em cobra sentit.
És que no té sentit, la veritat, no té sentit això, però allà està.
És curiós, no sé, haurem de parlar amb el Víctor, que de fet ja ha estat aquí al programa en alguna ocasió,
i preguntar-li per a què li ha passat de veritat i per què li segueix passant.
Perquè és curiós, vull dir, això que estàvem comentant ara de les primeres vegades que li ha passat fa ja una setmana, més o menys.
Sí, més o menys, sí.
I ara no es torna a passar.
A més o menys feien la broma, mira, jo li vaig fer la broma de dir, mira, segur que t'ha embatat perquè això és una aberració beure aquest arròs i no poder-lo tastar.
Clar, és que serà, jo crec que és per enveja d'Instagram, mira el que et dic.
Perquè els senyors d'Instagram, que estan als Estats Units, no tenen aquestes paelles, eh?
És el que li vaig dir jo.
Jo volia que serà això.
Clar, jo dic, home, això perquè tenen enveja no poden encar-li el dintre.
Exacte.
Per enveja bloquegen.
Doncs, val, mira, un dia de veritat el trucarem i li preguntarem a veure què ha passat i a veure si se'n pot sortir.
A veure, a veure.
És que és difícil, eh? Perquè si això ho fan per algoritme, que suposo que, bueno, que l'algoritme d'Instagram és molt difícil de, bueno, que clar, això, o estàs a dintre o no, és com la fórmula de Coca-Cola, no?
Però detectarà, suposo que algunes paraules, clar, o hashtags, o per la composició de la imatge.
Segurament.
No ho sé, és que clar, estem divagant gratuïtament, però, clar.
No ho sé.
La veritat és que no ho sé, perquè, mira, jo, per exemple, he intentat fer campanyes de publicitat per clients que fan...
Mira, tinc un client en concret que fa unes cremes cosmètiques, d'acord? Té una marca de cremes cosmètiques i havíem de fer un anunci perquè era de cames, era una crema per les cames cansades, d'acord?
I, clar, havia de publicar unes cames perquè era per cames cansades.
Sí, la imatge d'unes cames d'algun.
No, doncs em va costar, no saps quan, perquè em bloquejava la imatge.
Només de les cames?
Només de les cames.
Llavors, perquè considerava el senyor...
Això era Instagram, oi?
Això era Facebook i Instagram, perquè és el mateix.
És el que és ben igual.
Exacte, és el mateix i no em deixava.
I eren unes cames, vull dir, que no és que estigués mostrant alguna cosa que es veiés.
Sí, que potser és íntima, no?
Exacte.
Però...
I ho he aconseguit, publicar la imatge?
Bé, al final sí, però no eren només les cames, sinó que era tot el cos.
I llavors estava la noia, era una noia, estava tapada i portava uns pantalons curts.
Llavors, bé, feia així com amb el mar o alguna cosa així.
I així ho van poder trampar.
És el mateix, home, és el senyor Zuckerberg, que parlàvem no fa gaire d'aquesta, entre quantes, venda de dades.
Sí.
A qui fos? A la CIA, a la policia, a grans marques de consum o...
Bueno, en fi, qui pagui per dades, que avui en dia diuen que és el que té més valor a nivell mercat, ho té tot, té el poder.
Sí, sí, sí, sí.
Bueno, doncs, bueno, un altre...
M'ha agradat, eh, comentar aquest...
És a dir, m'ha agradat, em sap greu per l'estat de la bona aigua, perquè no...
No, sí.
Però també és un cas molt real que ens toca directament.
Sí, sí, sí, que justament, mira...
I sabia que ho sabies, i vine, va, comentem-ho.
Sí, sí.
Però va, si vols, reprenem el fil de...
Sí, tornem, tornem.
...de llei de protecció a dades.
Sí, tornem, acabem ràpid amb això, perquè al final tampoc no...
Volia comentar, perquè una de les preguntes més així com més usuals és com afecta el teu negoci la reputació digital negativa,
que això també ens trobem moltes vegades.
Doncs, la reputació online es refereix a la informació i imatges sobre una persona, entitat o marca que es mostri a internet.
Llavors, aquests continguts poden ser també negatius o incomplers o inexactes o fins i tot confidencials, no?
I la seva difusió, doncs, pot perjudicar a una persona o a una entitat i afectar a les seves negociacions o acords també, no?
Llavors, a causa de la repercussió que pot tenir en una empresa les accions contra la seva reputació a internet,
doncs, cal un correcte assessorament i assistència jurídica,
amb l'objectiu, doncs, d'evitar o, si cal, esmenar els possibles efectes negatius
que puguin repercutir en la seva reputació digital per accions de tercers.
Llavors, jo recomano, sobretot, que si alguna vegada fan comentaris,
perquè també pot ser la competència, no?, que et vulgui fer boicots
i llavors parli malament de tu i t'estigui, doncs, calumniant amb informació que no és real, no?
Llavors, que sàpigueu o que sàpiguem tots que, bueno, que podem denunciar-ho a la policia
i, bueno, doncs, documentar-ho i es pot denunciar.
Per això és molt important que comptem amb una assessoria jurídica.
Que ens pot ajudar, eh?
Ja, a nivell d'advocats, vull dir, ja són pàlabres mayores, no?
Vull dir, parlant de xerxes socials sembla com...
És que nosaltres ens hem vist en aquest cas, eh, també.
O sigui, a l'agència, no a mi directament, però a l'agència on jo estic,
doncs, ens va passar un cas d'aquests, no?, que...
Que, bueno, que hi havia un grup de la competència, doncs, que, bueno, que...
Volia fer la veia impossible, no?
O sigui, tenien enveja perquè no tenia una altra història.
Llavors van començar a inventar-se informació que no era real.
Llavors vam haver d'anar a denunciar, sí, sí, a la policia.
I al final, bueno, van retirar tots els comentaris i tal,
perquè, evidentment, eren falsos.
I sí, sí.
Que sàpigueu que això, doncs...
Això passa, no?
Passa, passa, és denunciable i, bueno, es porta al jutjat i endavant.
I el que dic de mínim.
Ara, clar, això em porta a pensar que els plats del Víctor, de la Bona Aigua,
igual és en algun altre restaurant que moda massa, també,
allò de, ajudeu-me a tots a denunciar que aquesta foto és inapropiada.
Em refereixo a que hi hagi hagut també un, per especular també,
però que sigui també un moviment d'aquest tipus,
que, vist l'ho vist, vist l'ho vist, també passa.
No ho sé, jo, el que, així, no?, parlant d'això,
potser li podria recomanar que parlés directament amb Instagram,
que enviés un missatge directament amb ells i dir-li,
sí, per què m'heu bloquejat aquest contingut?
Vull saber què és el que estic fent malament, no?,
perquè no torni a passar,
o per saber què està passant, no?, amb això.
Llavors, doncs, home, li haurien de dir per què li han tret allò.
Això segur.
Hi ha milers, milions de comptes de menjar.
Vull dir, hi ha una que és famosíssima,
que sempre l'hem comentada, que és la de Tasty,
que fa molt de gust, perquè és Tasty.
Si algú la vol mirar, és Tasty directament, no?,
Tasty, amb Y.
fa molt de gust veure què hi ha,
i tot allò és menjar, vull dir...
Sí, sí, sí.
No té una raó de ser, no?,
que el Víctor de la Bona Aigua tingui la compta bloquejada,
bueno, les imatges bloquejades, de moment,
perquè, clar, pobres, esperem que no.
Des d'aquí, una salutació a la Bona Aigua.
I, vinga, va, que jo tota l'estona vaig tornant a altres temes.
No, no, bueno, és això, no?,
bàsicament que és fonamental que estiguem coberts
amb un bon assessorament jurídic,
perquè això sí que volia fer...
Incapié, no?, que seria?
Incapié.
Ai, ara això en castellà no t'ho s'hauria de dir.
Bueno, amb això, no?,
perquè hem de saber que, per una banda,
tota la documentació que ens ha d'assignar,
perquè això...
Énfasi.
Mira, hem de fer ènfasi.
Hem de fer ènfasi.
Això mateix, no?,
perquè si nosaltres, per exemple,
com a empresa,
volem filmar a gent que surti,
que volem que surti a les nostres xarxes socials,
doncs hem de saber que necessitem el seu consentiment per fer-ho.
I hem de firmar, no?,
un document.
Exacte, haurien de firmar un document.
O sigui, per anar bé, legalment,
perquè nosaltres estiguem coberts,
hauríem d'assignar aquest document.
Si més no,
a vegades, com que no tenim el document,
o el que sigui,
que és indispensable que el signin,
però, si no,
hem de tenir el seu consentiment
per escrit d'alguna manera de les maneres.
Perquè sempre pot passar alguna cosa
i, vale,
que potser t'han dit
sí, sí, tal doncs, no passa res,
pots treure el meu nen, no?,
perquè passa sobretot amb nens petits.
i després que et vingui el pare
perquè estan divorciats
i t'ho ha dit la mare i el pare no,
què passaria?
Doncs això.
Sí, expliquen-hi
perquè apareix a la portada de la web
la cara del seu nen petit, no?
Això mateix,
llavors,
això sobretot passa amb nens.
I això,
doncs,
hem d'assessorar-nos bé
comptar amb una empresa
externa o interna
a la nostra...
a la nostra...
Bé, no,
a la nostra empresa,
exacte.
doncs,
que ens assessori bé
amb aquesta llei de protecció
que quedem ben coberts
que no tinguem problemes.
Exacte.
i jo,
per últim,
ja que...
no sé si et faltava
aportar alguna cosa més
o volies...
No,
això seria així com
resum...
molt resumit.
Perquè, clar,
l'altre dia
també vaig veure un trosset
també d'un documental
també del Big Data
i tota aquesta...
bueno,
tota aquesta informació
que es genera cada dia
milions de milers de milions
és que jo no sé
amb quins números
es calcula
i, clar,
una cosa és...
és que ho tenia apuntada
la frase
perquè tampoc no és
no és fàcil
entendre
però, bueno,
una cosa és
ser a Facebook,
és a dir,
estar en Facebook
i l'altra cosa és
entrar-hi, no?
És a dir,
tu pots no tenir
una compte,
bueno,
agafo Facebook
amb qualsevol xerxa social
on puguis publicar
una imatge, no?
en aquest cas
però una cosa
és que tu no tinguis
compte
i tu no hi entris
però l'altra
és que tu hi entris
sense tenir compte
perquè algú publica
una foto
amb la qual surts tu
llavors, clar,
això suposo
cobra un ventall
supercomplicat, no?
Però, clar,
molts cops
jo penso,
jo personalment
no tinc Facebook
no tinc una compte
de Facebook
me la vaig tancar
per costar molt, eh,
també,
però me la vaig tancar
i, clar,
jo penso,
ostres,
hi ha encara
moltes imatges
de, segonament,
amics,
coneguts, familiars
que encara ronden per allà
que jo hi apareixo, no?
Sí.
Llavors,
jo seguiré estant allà
fins que aquestes persones
també decideixin
tancar-te les comptes
això és incontrolable
fins a un punt.
si tu, per exemple,
dius,
mira,
és que jo no vull estar
aquí dintre
i aquí hi ha fotos
en les que jo aparec
i jo no vull aparèixer
doncs és
parlar amb aquelles persones
que t'han publicat la foto
i que la treguin
clar,
això seria una opció
és l'única opció
que pots fer
perquè, clar,
però a vegades
igual ni ho saps,
saps?
És a dir,
no sé,
una foto d'un aniversari
que et trobes amb gent
o que et trobes amb gent
o el que sigui
una foto de,
no sé,
potser més...
I si no ho saps
doncs allà estem.
Clar,
vull dir,
clar,
que hi ha com aquestes dues vies
de ser conscient
de què hi ets
i l'altre és no sapiguer
però ser-hi.
Sí.
Però,
això és el món virtual,
amics.
Això és el món virtual,
senyors.
Doncs,
escolta,
Vanessa,
no sé si ens vols deixar
com feiem
a l'anterior temporada,
sí?
Vols deixar tema
per la setmana vinent
el proper dijous?
Mira,
el proper dijous
parlarem del copywriting.
Oh!
Si no ho sabeu,
ho haureu de...
haureu d'esperar-vos
sense el dijous.
Va,
doncs,
estem molt de lleis,
eh?
Protecció de dades,
el copyright...
El copywriting
no és el copyright,
eh?
El copywriting.
Això és diferent.
És una altra cosa.
No és el copyright.
No,
no és el copyright.
Val,
doncs anava més perduda,
jo pensava que era
l'altra cosa,
diguéssim, eh?
Val,
doncs...
És el copywriting.
Setmana vinent
descobrim
què és el copyright.
Què és el copywriting?
Què és el copywriting?
Has d'haurà dos
per a una setmana.
Doncs que s'esperi una setmana
que val la pena
i amb aquest aplaudiment,
doncs,
per un costat,
les gràcies per seguir
amb nosaltres
aquesta quarta temporada
de nou.
Encantadíssima.
I per tornar-nos a veure
dijous.
Ui,
que anava divendres.
Dijous vinent.
Adéu.
Amb el copywriting.
Això mateix.
Adéu, Vanessa.
Adéu, adéu.
I ens queden uns 10 minutets
per les 7 en punt
de la tarda.
Fem una breu pausa.
De fet,
una promo
que jo abans
us estava comentant
i és que
la teneu de Sant Just
el proper 20 de setembre.
el divendres
es projectarà
la pel·lícula
d'Els dies que vindran.
I aquí,
a la plaça Mireia,
tindrem l'honor
de parlar
amb la protagonista,
Maria Rodríguez Soto.
Així que
anem a escoltar,
fem una pausa
i escoltem
la promo
d'aquesta pel·lícula
que es projectarà
a la teneu.
L'adiu d'espera
amb la ràdio
de Sant Just
98.1
El cicle Gaudí
en seta temporada
i aquest setembre
et porta
Els dies que vindran
guanyadora
al Festival de Màlaga
i al FICCAT 2019.
La Bíbia Lluís
fa només un any
que surten junts
quan descobreixen
que ella
està embarassada.
A partir d'aquell moment
la vida
de la jove parella
patirà un gir
de 180 graus.
Els dies que vindran
una història filmada
en el període
de gestació real
de la parella protagonista
que ens presenta
què significa
l'arribada
d'un fill
a la vida
d'una parella
que encara
no està consolidada.
Consulta la sala
que queda
més a prop
de casa teva
a ciclegaudí.cat
A Sant Just
d'Esvern
divendres
20 de setembre
a les 10 de la nit
a la sala
cinquantenari
de l'Ateneu.
La ràdio d'Esvern
la ràdio de Sant Just
98.1
I aquests minutets
que ens queden
escoltarem
algunes cançons
abans de tocar
la seta en punt
i del butllet informatiu
amb l'Imanol López.
Escoltem ara
aquest Mr. Sandman
da de Chordes.
The cutest
that I've ever seen
Give him two lips
like roses
and clover
Then tell him
that his lonesome nights
are over
Sandman
I'm so alone
Don't have nobody
to call my own
Please turn on
your magic beam
Mr. Sandman
Bring me a dream
Mr. Sandman
Bring me a dream
Make him the cutest
that I've ever seen
Give him the word
that I'm not a lover
Then tell him
that his lonesome nights
are over
Mr. Sandman
I'm so alone
Don't have nobody
to call my own
Please turn on
your magic beam
Mr. Sandman
Bring me a dream
Mr. Sandman
Yes?
Bring us a dream
Give him a pair of eyes
With a come-hither glean
Give him a lonely heart
Like Polly Archie
And lots of wavy hair
Like Liber Archie
Mr. Sandman
Mr. Sandman
Someone to hold
Someone to hold
Someone to hold
Would be so peachy
Before we're too old
So please turn on
your magic beam
Mr. Sandman
Bring us
Please, please, please
Mr. Sandman
Bring us a dream
Bring us a dream
Bring us a dream
Now we're listening to the radio
The radio of the Smedman
Now we're listening to the radio of the Smedman
Now we're listening to the radio of the Smedman
Now we're listening to the radio of the Smedman
Sintonitzes l'àdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1.
Sintonitzes l'àdio
Sintonitzes l'àdio
Sintonitzes l'àdio
Sintonitzes l'àdio
Sintonitzes l'àdio
Sintonitzes l'àdio
Sintonitzes l'àdio
Sintonitzes l'àdio
Sintonitzes l'àdio
Sintonitzes l'àdio
Sintonitzes l'àdio
Sintonitzes l'àdio
Sintonitzes l'àdio
Sintonitzes l'àdio
Sintonitzes l'àdio
Sintonitzes l'àdio
Sintonitzes l'àdio
Sintonitzes l'àdio
Sintonitzes l'àdio
Sintonitzes l'àdio
Sintonitzes l'àdio
Sintonitzes l'àdio
Sintonitzes l'àdio
Sintonitzes l'àdio
Sintonitzes l'àdio
Dijous 12 de setembre
Ens tornem a veure i a escoltar demà
Que demà
Per cert
Demà divendres
Tindrem amb nosaltres
Ja per fi
I aquí en persona
L'Anna Rovira
La nostra viatgera insaciable
Que va marxar
A fer un viatge
De sis mesos
Arreu del món
En concret
Per Àsia
Així que demà
Tindrem en persona
I ens ho explicarà tot
De primera mà
Tant de primera mà
Com que serà aquí
Amb nosaltres
Així que demà més
I millor
Adiu
Bona nit
Bona nit
Bona nit