Estàvem escoltant aquesta roda de premsa que oferia el president Puigdemont,
però nosaltres seguim amb les notícies de Sant Just d'Esverna
abans de començar el programa de la plaça Mireia.
Tenim aquí l'Andrea Güeno, com cada tarda.
Hola, Andrea, què tal?
Hola, bona tarda.
Tenim les notícies de Sant Just, que també són molt importants per nosaltres.
Així que comencem amb les notícies de Sant Just.
Comencem amb la primera notícia.
La Ginesta portarà a Sant Just una revetlla de Sant Joan Popular.
Aquest any és un dels primers projectes d'aquest col·lectiu
que també treballa en la celebració de la Festa Major de l'Ateneu.
Doncs la nova secció de l'Ateneu està preparant, juntament amb Òmnium,
una festa popular per Sant Joan.
Just després de la celebració i de l'encesa de la Flama de Canigó al poble,
la Ginesta s'ha presentat aquest cap de setmana com una entitat juvenil
impulsada per joves santjustencs, la majoria provinents del cau,
tot i que de mica en mica van anar replegant joves de fora del cau.
L'objectiu de la Ginesta és fer poble i fomentar la cultura popular a Sant Just.
I pel que fa a Sant Joan, aquesta entitat vol recuperar la revetlla popular.
Per tant, després de l'encesa de la Flama del Canigó,
la intenció serà celebrar una festa en un lloc més cèntric del poble,
com podria ser la plaça Campreciós.
I ja ens han avançat que tenen ja un grup aparaulat, un grup destacat.
Aquest és un dels primers esdeveniments que farà la Ginesta,
però abans liderarà part dels actes de celebració de la Festa Major de l'Ateneu
a finals del mes de maig.
Aquesta festa inclourà sopars, dinars, animació infantil i activitats per a tots els públics,
amb l'objectiu d'acostar l'Ateneu a la ciutadania i d'oferir propostes per a tothom.
Si voleu formar part d'aquesta nova secció de l'Ateneu,
podeu trobar-los al Facebook o enviar-los a un correu electrònic
a l'adreça laginesta.sanjust.gmail.com
Doncs apuntem a aquest nou grup juvenil per formar-ne part.
Des d'aquí, la plaça Mireia, també una crida per si voleu passar per aquí
i explicar-nos totes les novetats de la Ginesta.
I seguim amb la segona notícia.
Sant Jus s'assuma a una campanya d'esterilització i d'identificació d'animals de companyia.
Les persones que vulguin esterilitzar i identificar els seus animals de companyia
han de fer una inscripció telefònica o per internet.
La Fundació per l'Assessorament i Acció en Defensa dels Animals
impulsa a tot Catalunya aquesta campanya d'esterilització, la sisena campanya.
Si voleu esterilitzar o identificar els vostres animals, heu d'inscriure-us per telèfon al 9-3-624-55-38
o a través d'internet al web socresponsable.org.
La campanya estarà en marxa fins al 30 d'april.
A Sant Just els alumnes de l'Institut han fet 400 enquestes entre la població
sobre civisme i tinença responsable d'animals de companyia i ara se n'han conegut els resultats.
Segons aquestes 400 enquestes, 304 persones han especificat que tenen animals de companyia,
la majoria d'enquestats tenen gossos, un total de 201, seguit de gats, 67 i d'altres 36.
D'altra banda, prop d'un 64% de les mascotes porten microxip, el 79% estan vacunades,
el 66,4% estan esterilitzades i el 56% estan censades.
Per tant, d'aquests resultats també es desprèn que encara hi ha un gran nombre d'animals
que no estan censats, pràcticament la meitat, tot i que és obligatori.
L'any passat es van esterilitzar a prop de 9.600 animals a Catalunya
i es van posar 5.400 xips durant aquesta campanya.
Doncs és molt necessari, jo tinc un gosset i porta xip.
És important.
Jo no tinc animals aquí personal, no, amb un poble sí.
Era el Sergi que tenia un hàmster, potser li hauria de posar un xip també.
Un hàmster davant xip, no?
Clar, a veure si es perd o qualsevol cosa, li passa qualsevol, no ho sé, o mossega algú.
Ah, un hàmster.
Jo un dia fa temps em vaig trobar un gosset pel carrer, anàvem amb uns amics,
i ens vam trobar un gosset i no portava ni xip ni cap identificador.
Ni placa d'aquesta petita que li penja.
És que, a veure...
I vam trucar a la policia i se'l van endur.
És el seu DNI, al final.
Sí.
Clar, però molt més fàcil veure el xip, que puguin veure tota la informació.
Home, des d'aquí, aneu-hi, poseu xips.
Sí, jo l'adaptar al meu segon gat, o sigui, vam firmar, jo i la meva família, un document que ens obligava a esterilitzar-lo.
I identificar-lo, no?
I posar-lo, bueno, posar-li el xip. No sé, o sigui, ja tenia una cosa així.
Bé, bé.
T'obliga.
S'han d'identificar els animals.
Sí.
Molt bé, ens ha dit, Àlex.
Els gats del futur.
Estupendo.
Com, com?
El què?
Els gats del futur.
Ah, els gats del futur.
Els gats del futur.
Vale, vale.
Soc molt tecnològics.
Sí.
Molt bé.
Doncs seguim amb la tercera notícia de Sant Just.
Aquesta setmana tornen les trobades amb els regidors de proximitat.
Aquest vespre Ferran Tost i Dolors Leiva atendran la ciutadania al centre cívic Joan Maragall.
Doncs sí, aquest vespre ja tornen aquestes trobades amb els regidors de proximitat.
De 7 a 8 del vespre Tost i Leiva atendran els ciutadans i ciutadanes al centre cívic.
I dimecres, demà passat, Sergi Seguí i Joan Bassaganyes ho faran a l'espai Maslluí de 7 a 8 del vespre al barri de Maslluí.
El regidor de proximitat, recordem, és una iniciativa que fa que els regidors i regidores de govern
atenguin personalment els ciutadans a forma periòdica a diferents punts del poble,
sense necessitat de concertar-se i de prèvia.
Fins ara, els espais de trobada eren quatre equipaments,
el centre cívic Joan Maragall, el casal de joves, l'espai Maslluí i les escoles,
i a partir d'aquest trimestre seran dos espais més,
les bases de Sant Pere, en Modulell, i també la plaça Montfalcone, a la plana Vellsoleig.
Així es vol facilitar a més barris la possibilitat de citar-se amb els representants polítics
per traslladar-los demandes, queixes o suggeriments.
Estupendo, doncs, estupendo, sí.
Ja l'hem fet nostra, aquesta paraula.
No està correctament dit, però...
Ens agrada.
L'hem agafat.
Gràcies, Andrea, per les notícies.
Que vagi molt bé.
Bona tarda, doncs, una miqueta de publicitat i comencem el programa La Plaça, Mireia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Doncs en aquest vuitè programa tindrem l'historiador Pep Quintana, que ja el tenim aquí. Bona tarda, Pep.
Bona tarda.
Benvingut. Ens portarà una miqueta més d'història d'aquest petit gran poble.
Seguidament parlarem amb l'Eduard Benito de No sabem ben bé el què, però ara ho descobrirem.
I la segona hora tindrem, com cada dilluns, la tertúlia esportiva amb l'Oriol, l'Anna, jo mateixa, l'Àlex també, i amb un convidat molt especial, que és un crac del futbol, un crac del Barça.
No us direm qui és. Volem que us espereu i ho averigueu vosaltres mateixos.
Però, abans de tot això, donem com sempre les gràcies a l'equip que fa possible aquest programa.
Com sempre tenim l'Àlex i l'Esteva a l'equip tècnic de so, a la Judit i al Sergi a la producció.
I per fer una miqueta d'espam us direm que ens podeu seguir a les xarxes socials, a Facebook, La Plaça Mireia, a Twitter, arroba PL, guió baix Mireia.
I si voleu proporcionar algun tipus d'informació o col·laborar el que sigui, ens podeu enviar un correu a pl.mireia.radiodesvern.com.
Escriviu, escriviu molt.
Doncs, dit això, comencem la secció d'història amb l'eminencia Pep Quintana.
De títols.
Bueno, ja saps que t'ho dic sempre.
No, no, sí, exacte. Jo molts estalvio, perquè no en tinc títols.
Doncs, bona tarda, Pep. Benvingut al vuitè programa de La Plaça Mireia.
Molt bé, molt bé. Que siguin molts anys, eh, això del teu programa, que duri moltíssim.
Moltes gràcies. I més seccions d'història per aprendre una mica més d'aquest poble.
Bé, del poble, sí.
D'aquestia història.
Sabrem una mica més que, de fet, l'origen de Sant Just és bastant semblant a l'origen de bastants pobles.
Sí?
O la seva, sí. O sigui, en gràcia de com comença un poble. Perquè, esclar, un poble que, si de cop i volta, no comença perquè sí.
No, ho arriba primer, i ho arriba un altre, i famílies.
Sí, però hi ha motius, no?, que veus que allà, en aquell punt, doncs s'hi ha anat concentrant una sèrie de persones fins que han format un poble.
I aquí podríem dir, doncs, que parlaríem inicialment de l'Església. I tu m'has de preguntar, per què l'Església?
Ah, com a punt inicial de poble.
Sí, tu m'has de preguntar, i per què l'Església?
I per què l'Església, Pep?
Molt bé, molt bona pregunta.
Doncs resulta que no tenim ni castell ni fortalesa, nosaltres aquí Sant Just.
Clar, si...
En l'estima.
Mirem una mica les fotografies dels pobles antís, veiem que hi ha aquell nucli que normalment està a prop d'un castell, o està a prop d'una fortalesa, i a prop, sí, van construir una sèrie de cases.
Vegem aquests pobles medievals, en aquest moment penso en Guimarà, per exemple, doncs que tot el poble està sota del castell i de l'Església, perquè en un moment, doncs, es podien agrupar a tots, etcètera.
I també perquè necessitaven protegir-se d'alguna forma.
Protegir-se, evidentment. I aquest és el motiu.
Precisament aquesta... El fet que es creïn aquests pobles d'aquesta manera és per protegir-se, i ara explicarem una mica com es protegirien.
I perquè nosaltres no necessitàvem protegir-nos, no? Perquè si no teníem...
Llavors, no, no, no, sí, però és que hi havia bandolers, hi havia gent...
Ah, carai.
Ah, és que aquí està la història.
Pensava que ens salvàvem de tenir atacs.
Hi havia feudalisme, també, o sigui, la societat es va movent i van sortint capes noves.
Perquè això estem parlant d'aquí un any, més o menys?
Del mil?
Del mil.
Sí.
Tants anys?
Sí, i suposo que anteriors i tot.
Però parlem ara del mil, perquè així ens farem una idea, després com surt Sant Just, no?
L'any mil i el mil vintiset més concretament, és quan hi ha un congrés a Toluges, que és un poble,
a costat mateix de Prepinyà, on es reuneixen tota una sèrie de clergues i fan un congrés, avui dia em diríem un congrés.
Sí, una cadada per comentar temes.
Hi havia tanta gent, i va anar tanta gent per veure com podia anar això, que no cabien ni enlloc.
I en un camp gran, doncs, en allò es van reunir tots i van començar aquest, el que diem nosaltres ara, congrés, no?
Sí.
Sí, una trobada, xerrades.
Sí, exacte, però era una xerrada per veure com podien arreglar-se pels problemes que tenien.
I el problema que tenien era, precisament, doncs, els robatoris, els crims, etcètera, etcètera,
els assalts que hi havia, de cara, doncs, a les persones, sense que hi hagués, amb tota impunitat,
perquè no hi havia lleis, no hi havia res que castigués, per dir-ho d'alguna manera, en aquella gent.
Parlem del 1000, i doncs, parlem del 27, i el 1027, el abat Oliva, que era el abat de Ripoll,
i després va ser, també, de Cuixats, etcètera, doncs, va convocar i ell va anar a una reunió a Tologes,
aquesta ciutat que hi ha, amb aquest poble, en aquell moment, doncs, era també, em sembla que actualment
hi ha 4.000 i escaig de persones, també, vull dir, és un poble relativament petit,
amb una tercera parada a Sant Just.
I llavors, resulta que allà van convenir que farien pau i treva, o sigui, van posar unes lleis
que permetia que la gent es pogués protegir d'alguna manera o altra quan tenien aquests atacs.
I de quina manera es podien protegir? Com es podien protegir?
Doncs, tancant-se a dintre d'un recinte, com ara l'Església, o els vols de l'Església.
Tu ho hauràs sentit a parlar de la Sagrera.
La Sagrera és un barri de Barcelona, per exemple.
Ah, sí, sí.
Per exemple, no, no, la Sagrera, sí.
Per exemple, ve del nom d'aquest, que el vol de les parròquies,
amb unes 30 passes, era la Sagrera, i allà la gent no et podia anar a atacar.
Ah, era com...
Era un refugi.
Hi havia unitat en aquell...
Immunitat, efectivament, la paraula és immunitat.
Especialment, doncs, els dies dissabte i diumenge, que la gent anava a l'Església,
i d'aquesta manera, doncs, quedaven allà salvaguardats d'alguna manera, protegits.
I d'aquesta manera, doncs, els malfactors...
I és que aquests malfactors ja venen, precisament, del feudalisme.
O sigui, el feudalisme què és?
Quan la gent agafa una certa potència econòmica i té, doncs, uns diners per tenir, inclús, uns vessalls armats i tot plegat,
doncs, llavors, van ocupant terres, es van fent importants i creen, inclús, doncs, tota una dinastia, no?
I això es trobaven molts pagesos que aquests senyors feudals, doncs, els hi prenien les terres, els atacaven, els robaven les eines,
i ho feien tot i el que convingués, i aquesta gent no tenia cap mena de protecció.
L'Església diu, això no pot ser.
L'Església era l'única entitat, per dir-ho de alguna manera, que tenia un cert ordre,
perquè la gent sabia llegir i escriure, i els altres ningú sabia, ni els feudals ni els altres sabien gran cosa, no?
Què passa, doncs, que Sant Just també arriba un moment que té la seva segreta.
I què passa, que llavors les cases es van fent al voltant de l'Església.
Estem parlant de la mateixa església a la que esteja ara?
De la que tenim ara, sí.
Tot i que tenim el mateix lloc i tot.
El mateix lloc igual.
Sí, perquè després veiem que les cases, ara som a Can Gira estar.
En aquest moment som a Can Gira estar.
Molt a prop de l'Església.
Molt a prop de l'Església, per tant, amb una qüestió d'un atac o d'un problema...
Ho tenim fàcil.
Podem anar cap a la segreda, no?
Estem salvaguardats, doncs.
Exacte, tenim a Can Cardona, tenim a Can Vila, tenim...
O sigui, al volt de l'Església hi ha un cinturó realment important, de cases importants, també.
O sigui, de les masies que en aquell moment hi havia.
Aquestes masies, normalment, les seves documentacions són del 1300.
O sigui, que estem parlant de 300 anys després que es constituís Pau i Treba.
Es deia així Pau i Treba, la cobra aquest que van fer, no?
Sí, sí, sí, era Pau i Treba, sí.
I llavors, doncs, va ser realment la base més important per començar a posar unes normes
que permetessin que la gent que t'acaben els altres fossin castigats d'alguna manera.
Però, és clar, castigats com?
Clar, si no hi havia unes lleis molt importants, i l'Església era qui feia aquestes normes,
era l'excomunió de la gent.
Aquesta era la...
El dolent era excomulgat.
No era gaire dur, no?
No, vull dir, la sentència no era...
Però és que no hi havia res més.
Al començament no hi havia res més.
Clar, clar, clar.
Llavors, doncs, l'excomunió que vol dir que, a més a més, vull dir que públicament estaves descomunicats,
però, a més a més, no podies ser enterrat en terra cristiana, en terra sagrada.
Clar, per depèn de qui...
L'hi ha d'igual.
Exacte, és el que anava a dir.
Tampoc no era com un gran càstig.
No, però és que si no tenien res més...
Clar, clar, havien de buscar...
S'ha de començar amb alguna cosa, no?
Sí, sí.
Algun segurament li feia mal, no?
Que li passés això, però clar, igual els altres deien, no, doncs, jo segueixo fent el que he fat,
perquè això a mi...
Evidentment.
I era de per vida, ja.
I és la primera cosa que quan vaig llegir tot això de per vida, vaig pensar, bueno, que m'excomunguin,
però resulta que seguiré prenent els quartos a qui pugui, a qui pugui, no?
I seguia passant, o almenys van aconseguir pal·liar-ho?
No, no, aquí...
Bé, una miqueta, una miqueta, una miqueta, perquè, diem-ne, la màxima autoritat que hi havia era l'eclacial.
I llavors, doncs, això era un càstig, diguéssim, públic, que si algú l'enganxaven atacant amb algú,
o atacant-lo, o matant-lo, o el que fos, precisament, i d'una manera especial, podia ser qualsevol dia,
però els dies que la gent es podia recollir era el dissabte i el diumenge, no?
Des de les 9 a vespre, o el demà al matí.
I llavors, doncs, d'aquesta manera, quedaven més protegits, però els altres podien fer un cop a fora el que volguessin.
Perquè, a més a més, es dedicaven a robar les eines del camp, a robar roba de la gent, de les cases on vivien,
el que els donava la gana, perquè no hi havia llei.
Això avui en dia també passa, però ja no...
Ciutat sense llei.
Sense llei, sí, no? A modo far west.
Una mica, quan no hi havia ni lleis, la gent, doncs, el més, diem-ne, espavilat, entre cometes,
doncs, feia...
Que no tenia cap tipus de vergonya, doncs, vinga.
Evidentment. I aquí, doncs, ens vàrem trobar amb això que tenim la segreta.
Normalment, també, si tu recordes, a molts llocs, a prop de l'església hi ha el cementiri.
Per exemple, als països nòrdics encara passa, que quan la gent va a l'ofici religiós,
doncs, el vol hi ha en les tombes, a davant de la porta, un jardinet, etcètera, etcètera,
que llavors el mossèn surt a fora i acomiada a tots els feligresos que hi han anat,
doncs, això s'anjusta bé exactament.
A la placeta de l'església també hi havia el cementiri.
I llavors resulta que, doncs, de cementiri municipal no n'hi havia,
hi havia el cementiri de l'església, per la quantitat de gent que hi havia en aquell moment.
Doncs era potser suficient.
Clar, no els hi faltava més espai, no?
No massa espai, però vull dir, amb el temps, sí.
Clar, a poc a poc hi ha...
Sí, naturalment. I, a més a més, amb les condicions que estava.
perquè, jo sempre dic, quan parlem d'història,
hem de fer un exercici important de tirar endarrere amb el nostre pensament,
d'imaginar que a Sant Lluís no hi havia res, que només hi havia l'església,
que al volt de l'església...
Que tot això eren camps, no?
Sí, exacte.
Que tot això era vegetació i...
Que hi havia una capella, als anys 900 i pico, 930 i pico,
de la qual és l'església actual.
Però, esclar, les masies que tenim documentació més propera són del 1300.
Esclar, vol dir que del 900 al 1300 passen 400 anys pràcticament
que no hi ha cases, que no hi ha res, que només hi ha aquella església allà al mig.
Podia ser una ermita, podia ser el que fos.
Hi hauria alguna masieta o alguna així, no?
Bé, sí, alguna masia o alguna casa.
Perquè si hi havia camps d'algú que era de fora...
Clar, algú que treballés...
O algú de fora, però que tenia uns camps per aquí.
Imaginem algú de Sarrià, imaginem-ho.
Sí, que venien aquí...
Que allò que tenia uns camps, doncs venien i hi havia uns parcers,
hi havia uns jornalers que podien treballar,
i una caseta senzillíssima.
Sí, una, sí.
Però les cases, sí, fixa-t'hi tu,
que precisament per aprofitar-se de la llei de Pau i Treba,
les cases van fer el vol de l'església.
Clar.
Per tant, me'l dic que...
A més a més, hi havia altres lleis també bastant curioses,
posades per l'església en un moment,
que no es podia fer una casa més de 30 minuts de l'església.
A més, de lluny, vols dir?
Sí.
Des d'església fins a la casa, menys...
30 minuts caminant.
Caminant.
Amb cotxe seria una tonteria.
A caball, no?
Tot cas, però...
Sí, però no, no.
Caminant.
Era caminant.
Per què?
Doncs perquè també era una manera...
Home, però és molt lluny.
És un radi bastant gran.
30 minuts caminant.
Home, no?
Bé, sí, també.
Vull dir, pots arribar a Sant Feliu, pots arribar...
Sí, no dic que no.
És a dir, el radi és bastant...
Bastant important, però vaja, hi ha una...
I de totes maneres, hi ha una norma.
Perquè la gent pogués anar a l'església.
O sigui, més de 30 minuts...
Clar, ja...
Ja us presentava que era cansat o que era...
Sí, que no, que la gent no caminaria, no, 30 minuts.
S'ha de tornar, eh?
S'ha de tornar, eh?
Clar, clar, clar.
S'ha de tornar.
És una hora, entrena i tornar és una hora.
Exactament.
S'ha de calcular.
I, per tant, doncs, també hi havia aquesta qüestió, no?, de que les cases...
I aquí el que veiem és, precisament, és que estan enganxades a l'església, absolutament enganxades.
Aquí, més a prop aquí que a l'església, no hi ha res, perquè els límits de la finca,
aquí a Can Gent està, a l'altra banda hi ha l'església, totes les parets de l'església.
Es creua un carrer, sí, sí.
Entre mig, encara hi hauria la Segrera, aquest espai que dèiem, de més de 30 passes,
que, per tant, doncs, permetia entrar allà, fer un salt.
Saps com?
Saps aquell joc de salvat?
Ja t'ho he paret, ja estic salvat.
Sí, toca parets, salvat, etcètera.
Doncs, fa pensar una mica, així es em plau.
Sí, allò de dir, soc sucre, no?, aquí no ho podeu tocar.
Exacte, no ho podeu tocar.
O sigui, aquests jocs que, després, de petits, tots hem jugat, resulta que, d'alguna manera...
Doncs, ojo, no vinguin una mica d'allà.
Significativament.
Sí, hi ha una mica això de salvat, salvat.
Clar, i tant, que ha de venir, més o menys, i llavors, aquí passava això.
Doncs, al final, com va anar?
Doncs, mira, el món va evolucionar, i a partir de, ja dic, almenys 300 anys després
d'haver-se fet aquest tractat de Pau i Treba,
doncs, aquí comencen a sortir aquestes masies importants que fan una corona a l'Església.
I d'aquí, amb el temps, i d'una manera bastant moderna, s'urbanitza Sant Just.
Bastant moderna, què vols dir?
És de moderna dels 1900 i 1800. A partir del 1800...
Del 1800?
Sí.
O sigui, que passen pràcticament 500 anys que aquestes cases el que tenen són les terres de cultiu i de fruiters, etcètera, per tot Sant Just.
Pensa que el terme de Sant Just arribava al riu Llobregat.
Uh!
Sant Feliu no existia, Molins de Rei venia des de Sant Bartomeu de la Quadra, per tant, doncs, era molt gran.
El terme municipal de Sant Just era extraordinàriament gran en aquells moments.
I el riu en aquell moment també portava més caudal.
Sí, però vull dir, pensa que el riu no s'ha mogut de lloc, podríem dir.
No, ens dic que nosaltres calem...
Sí, que, bueno, no, però més que res, vull dir, la distància pràcticament d'aquí, dins el riu Llobregat,
diguéssim, 100 metres més, 100 metres menys, és el mateix.
I llavors resulta que es clàvia molts camps i molt poc habitatge, o sigui, molt poques persones,
molts pocs habitants a Sant Just d'Esvern,
perquè aquestes masies tenien, doncs, la família, 4, 5, més els Mossos, més els que es cuidaven de les quadres
i els que anaven a treballar cada dia als camps.
Per tant, doncs, mou poca gent, en realitat.
I fins, no és del 1800 i escaig, que comença a urbanitzar-se i obrir-se carrers a Sant Just.
Sí, de fet, hi ha alguna casa, no?, que es veu des de 1800 i escaig, 1900 i poc.
Sí, a la carretera en tenim una, per exemple.
i, per exemple, a la carretera, parlem de la carretera, doncs, com una mica el poble es transforma.
Per venir aquí a Sant Just, des de Barcelona cap a Sant Just, es passava pel que diem el Raval i el carrer de la Creu.
Sí? Ah, anava a dir el Raval de Sant Just, no?
El Raval, no, no. Ara parlem de Sant Just, doncs, sí, el Raval.
Sí, sí, sí, m'estava ubicant al Raval.
Sí, però venia de Sant Just, de Barcelona no sé d'on venia, però venia a l'autopista d'aquella època.
L'autopista.
que era, doncs, la via Augusta.
Sí.
La via Augusta arribava aquí a Sant Just, per a part alta de Sant Just.
I allà hi havia, inclús, un hostal per canviar els cavalls, per canviar la gent que vés a reposar.
Perquè anar de Gràcia a Barcelona era una epopeia.
No, clar.
I venir de Barcelona fins a Sant Just a una altra.
No són deu minuts com ara amb cotxe o...
Clar, amb una diligència o amb cavalls o el que sigui.
I llavors, doncs...
Havien de parar boxes, no?
Sí, sí, sí, sí.
Havien de fer canvi de cavalls.
Canvi de cavalls, inclús, si convenia, etcètera.
I allà es va fer un nucli, que és el primer nucli important que hi va haver, doncs, de botigues i de serveis.
Hi havia forn de pa, hi havia...
Al punt d'aquesta...
Aquesta masia.
Però, et diré bon.
El que encara veiem ara, el capdamunt, que en diem l'hostal vell, el capdamunt del carrer de la Creu i l'encreuament amb Raval de la Creu.
Sí.
A l'altra banda hi ha una botiga de robes que no sé si es diu Encara Vels o no sé com se diu.
Ostres, no sé com es diu.
Bé, l'encreuament del carrer de la Creu amb el Raval de la Creu, hi ha una casa antiga...
Sí, que té un cartell rodó molt gran amb una bicicleta o una cosa així, pot ser, amb un dibuix.
Sí, perquè, exacte, allò és un afegitó de la casa.
Bueno, sí, però, diguéssim, és aquell habitatge.
Sí, en aquell lloc, que tu dius, sí.
Allà, en carrer de les finestres, hi ha l'escut de Sant Gusta.
Sí, de costa, a més...
Bueno, la campana no...
No, a la finestra, en el pit de la finestra, hi ha una campana, i és de pedra, encara.
O sigui, està...
És autèntica, no?
És autèntica, no?
Això, a la façana de la casa, que és antiga, que és on s'arribava des de Barcelona per la via Augusta.
I allà, doncs, hi feia el recanvi, que et deia abans, dels cavalls i tot, i tot això.
Bé, però, per què ho dic això?
Perquè, després, aquest era el nucli de Sant Just, que era petitíssim, perquè n'hi havia pràcticament res.
Ja veus que t'estic parlant d'urbanitzar carrers del 1800 en amunt.
I llavors, a partir del 1600, Carles III se li acut fer una carretera, que en diuen la Nacional 2, que dèiem abans, Carles 340, que anava de Madrid a França per la Junquera.
I no se'ls va acudir res més que també passar per Sant Just.
Vinga, que tu passi per aquí.
Quan vulguis, tallarem, perquè...
Ah, no, no, jo vaig mirant, ja saps que sempre vaig mirant el rellotge, però estic pendent.
No, no, jo tampoc sí.
Però jo encantada, que te m'expliquis coses.
No, no, molt bé, i tu em diràs, mira, farem fins a tal.
Jo ja saps que miro sempre el rellotge per estar ubicada.
I si no, quan acabi l'acord, diré, jo ja he acabat.
Ah, no, però, ens encanta saber la història de Sant Just.
Sí, sí, però està, avui no l'explicarem, no podem explicar-la tot.
Una mica, una mica.
Una mica estem fent.
Una mica els petits orígens.
Una miqueta, sí.
Llavors, dicim, què hi havia?
Deia aquest nucli, més o menys, ubicat en aquest punt que et deia d'aquesta casa,
que canviaven els cavalls i tot això.
Sí, i que volien fer passada nacional, no, també?
Hi havia un hostal.
Allà hi havia un hostal.
Per tant, l'Ajuntament també va muntar en aquella casa una mena de...
de, com si diria, un hostal realment per fer diners per ajudar l'Ajuntament i ajudar l'Església.
Ja miràvem de rentabilitzar-ho, no?
Sí, ho rentabilitzàvem, perquè allà com que la gent s'havia d'aturar
per fer tots els seus canvis, que et deia...
I ja de pas i menjaven, el que fos.
I menjaven, dormien, el que fos, i allà hi havia un hostal.
I llavors, si a Carles III se li ha acut fer aquesta carretera de Mediterrá-França per la Junquera,
que és el títol que sempre ha tingut,
que hi ha d'animar a Mediterrá-França per la Junquera,
i passa per la part baixa de Sant Just, que és la carretera actual nostra.
I allà què passa?
Doncs que es desequilibra, en certa manera, el que era el poble de dalt amb el poble de baix.
Hi ha molta gent que a Sant Just, quan passen per la carretera,
es creuen que el tros de la carretera de Sant Just hagués acabat,
perquè no han entrat mai per la Ramla, per exemple,
o el carrer Bonavís damunt,
per descobrir que hi ha un poble de dalt amb 17.000 habitants.
Clar, home, el poble és tot, és tota la peça, no?
Sí, però no, però quan tu passes per algun lloc,
l'altre dia em deia un amic, diu,
fa anys que passo per aquest poble, i no hi he entrat mai.
Aquest poble?
No, no, no, no ho referia al nostre.
Ah, per dir qualsevol.
Sí, perdó, volia dir, passo per aquí i no he entrat mai a dintre,
per tant, només conec les cases de la carretera.
Hi ha molta gent que els hi passa això,
que a la carretera de Reial es creuen que és tot Sant Just.
Com que es plugues, bàsicament, la seva base és la carretera.
Sant Feliu, la seva base és la carretera.
Molins de Rei, la seva base és la carretera.
La carretera, d'un certa manera, és un riu,
que serveix per traslladar-se d'un costat a l'altre.
És una connecció entre...
Evidentment, i llavors tens les cases en el lloc possible de moure't.
I abans, quantes cases hi ha arran de riu,
penso en Balaguer, o penso en Lleida,
o penso en aquests llocs que tenen el riu,
i el vol ja tot a la ciutat...
Clar, se l'estigen també de l'aigua, de més, de l'anarria...
de transport, però a més,
portaven abans el que era la fusta,
per exemple, pel riu i tot això.
Aquí no tenim això.
El Llobregat està molt a vall,
i no porta tanta aigua.
El que passa és que, per exemple,
aquí el que tenim Sant Just és un tros del poble,
arran mateix del carrer, de la carretera,
i llavors allà es fa un altre hostal,
i que durant molts anys van conviure tots dos.
Curiosament, em sembla que més de 30 o 40...
No era competència una a l'altra?
Eren, però com que uns passaven per un lloc,
que era la part alta,
i venien per la via Augusta,
i els altres anaven per la carretera general,
sento músiques i tot aquí, eh?
Sí, però és que estan molt animats,
l'Àlex i l'Esteve.
Estan molt històrics.
El fet és que hi havia també aquest acte hostal,
i també té una vida la carretera,
que no tenia.
Cases que estaven a la part alta d'aquí Sant Just
es traslladen a la carretera,
perquè d'aquesta manera tenen un accés directe a Barcelona
molt més fàcil,
tenen la carretera ample,
no han de passar per la via Augusta,
que era molt més complicat,
sinó que tenen una via oberta fins a Barcelona,
molts mercats de Sarrià
hi anaven pagesos de Sant Just, etc.
Però ara, el que ens hem centrat
és una mica,
que tenim que el 1027 es crea Pau i Treba,
que és aquesta organització,
per tal de protegir els ciutadans,
que es puguin refugiar...
1027, eh?
1027, que es puguin refugiar...
A poc, que fa molt de temps hi ha d'això.
Molts dies.
1027, molts dies i tants.
Es puguin refugiar en la Sagrera,
que tenen, en la part sagrada,
que puguin estar allà.
I després, a partir del 1300,
és quan tenim més documentació
de les finques de Sant Just,
que es van creant, a més a més,
es van edificant el vol de l'església,
perquè és el lloc que tenen més segur
si mai els hi pot passar res.
I tota la resta eren camps,
que podien anar a treballar tot el dia,
i llavors tenien la casa,
però aquí, en el centre del poble,
és on es concentren més.
I, per una altra banda,
en un altre moment,
també es van concentrar a Riera,
que puja damunt,
a partir de l'institut,
amunt, amunt, amunt, amunt.
Ah, cap amunt.
No la part del polígon, diguéssim,
sinó més cap amunt.
No, cap al polígon n'hi ha un parell encara,
o tres.
Però sembla que n'hi havia una vintena,
pràcticament, de cases,
pairals, cases importants,
que allà, alguns s'han convertit
en un restaurant,
nosaltres amb un tenis,
nosaltres amb un poni club,
nosaltres amb el museu
de peces antigues de Sant Jus,
com a Cap Pedrosa, per exemple,
que han fet també la seva via,
però és diferent del centre del poble
que parlem ara,
que són aquestes masies
que es van construir
com un cinturó al vol de l'església.
I jo avui ho deixaria aquí
i miraria com es va obrint.
És que estic amb el, com es diu, amb la sada.
Sí.
Amb la delida.
Amb la delida.
Això, amb la delida.
Perquè m'agrada molt
saber la història del poble.
No sé si tothom sabrà
que tots els inicis venen del 1000,
d'això de l'origen de l'església,
com a centre neuràlgic,
a partir d'aquí,
els hostals.
Diem que el poble arrenca,
hi ha més masies,
a partir del 1300.
Això és arreu
que des del 1027
es havia creat aquesta,
diem-ne,
possibilitat
de tenir una segurança.
Aquest acord de...
Sí, de Pau i Treba,
de Toluges,
de Toluges, eh?
El Congrés de Toluges,
em dic jo.
Doncs allà es va instituir
aquest...
el fet que l'església
instituís
aquesta reserva
humana
i de seguretat
el cap de setmana,
bàsicament,
i que, doncs,
els que ataquessin
amb aquesta gent,
que després,
a part de l'excomunió,
més endavant també es van anar
modernitzant i van dir,
bueno, doncs,
ara paga també una multa.
Ah, clar, bueno, sí.
Amb el temps també és una cosa...
Això no és tan nou d'ara.
Arreglant una mica, no?
Perquè, bueno,
és que, com que no em fas cas
que quedis excomulgat,
el que aniria bé
és que, doncs,
paguessis uns sous,
uns sous o alguna cosa
i que tinguessis aquest càstig, no?
Doncs això,
avui, si et sembla bé una idea...
És que és molt interessant,
en fet,
jo no parlo gaire
perquè és que l'escolta molt,
perquè m'agrada molt i et dic...
No, però, esclar,
és que no em puc estendre més
en aquest sentit, ara.
Per què?
Jo m'estaria a hores, eh,
escoltant la història de Sant Just.
A més, veig que hi ha
algunes fotografies per aquí.
De fet, ara s'estan...
Estan intentant recuperar
l'arxiu fotogràfic de Sant Just.
M'estava parlant l'altre dia
amb l'Andrea.
Tot aquell que tingui
fotografies antigues de Sant Just,
amb color blanc i negre,
el que sigui,
doncs exactament,
no sé si l'ha de portar l'Ajuntament,
ara no ho recordo,
però...
Oh, l'arxiu municipal.
Exacte.
Bàsicament.
Sí, sí, sí.
Esclar, això ja ho has dit tu.
Arxiu municipal per intentar
recuperar una mica
l'arxiu històric
i fotogràfic de Sant Just
amb fotografies de...
Doncs qui tingui
dels avis, dels besavis,
dels antandavis,
el que sigui.
Jo sempre he dit una frase...
Perquè ha de ser molt maco
veure tot el...
Sí, la història és a les caleixeres.
L'història és a les caleixeres.
Podria ser el nom d'aquesta secció.
La història és a les caleixeres.
És que...
No, totalment.
Totalment.
Sí, i a les capses de sabates.
Exacte.
Allà hi ha totes les fotos.
Segurament.
O els altells.
Sí, quan...
Guardats amb...
Quan treus en una casa antiga
i hores d'armari
i en unes capses de sabates
i dintre estan plenes de fotografies.
I surten.
No, però són fotografies molt maques
de la història.
Però el malestar
que moltes persones joves
quan es queden sense els avis
o els pares o què sigui,
allò no ho entenen,
no saben ni qui són,
no tenen ni idea
i això què deu ser
i com que era dels avis,
saps què?
I ho llencen.
Sí, amb desfats.
Molt, molt.
Sí, és una llàstima.
Ho llencen.
Sí, sí, sí.
Per això des d'Arxiu Municipal
intenten que tot això no es perdi
i que en tingui,
ja sigui digital o en paper,
que les portin
per intentar tenir-les...
Sí, sempre han tingut
la cura d'això.
Com a conservació d'Arxiu.
I realment es poden trobar
coses magnífiques
i molt boniques.
Home, i tant,
doncs si en tens també...
No, no.
O el que sigui...
Jo vaig aportar
unes 4.000 i pico.
4.000?
Sí.
Mare meva,
doncs ja t'han fet
l'Arxiu Fotogràfic
gràcies al Pep Quintana.
Podem dir l'Arxiu Fotogràfic
del Pep Quintana.
Per fer un aniversari rodó,
doncs...
4.000 fotografies.
Sí.
Mare meva.
I documents.
Sí.
Perquè en aquell...
No m'han sortit tantes,
són moltíssimes.
De casa meva.
Jo soc molt fan
de la fotografia.
De les calaixeres de casa meva.
Jo en tinc moltes,
però tens molts calaixos
llavors a casa.
A casa no,
per un fet bastant curiós,
per dir-ho d'una manera.
Era un centre bastant,
diguéssim,
que venia moltes gènes
a casa meva.
I deixava les fotografies?
Sí, no, no,
la gent no les deixava.
El que les deixaven
eren els fotògrafs
que venien aquí
a fotografiar una festa,
una processó,
un ball de la festa major,
una cosa,
la festa de la bellesa...
Sí, alguna festivitat.
Festivitat que es tiraven fotos
i la gent després
anaven a buscar
i l'encarregaven la còpia.
I per casualitat
venien a casa meva.
Ah, mira.
Els fotògrafs
deixaven els àlbums
a casa meva.
I llavors,
d'aquesta manera...
Bé, sí,
per la història, sí.
I llavors
es van anar acumulant
una sèrie d'àlbums
i de fotografies
aquelles de mostra
que quedaven
que la gent
no les havia demanat
o si havia demanat
havien fet una altra còpia
o el que fos
i, esclar,
aquí es va acumular
una quantitat importantíssima
de fotografies.
Té un valor que no es pot ni calcular.
No econòmicament,
dic el valor que tinguin
les fotografies en si.
Sí, històric de record,
històric de persones
que, a més a més,
el que és més difícil
és no deixar passar el temps
perquè, si no,
ja no saps
qui són aquelles persones.
Oh, però això és molt complicat, no?
Perquè veure alguna família
i dir, a veure,
ara com sé jo
si no té cap tipus d'escrit
davant o darrere?
Com saps tu quina família és?
Efectivament.
O si és l'avi del besavi
del buro
que encara està viva avui.
Jo conec
uns de...
Si no s'anotava el nom,
almenys.
Un senyor de Blanes
que té 106 anys.
106 anys?
106 anys.
Ai, que l'haurem de convidar
algun dia.
I està perfecte,
a Blanes, eh,
diu,
i doncs va a l'arxiu municipal,
té una memòria extraordinària
i l'arxiver
li posa sobre la taula
tot un seguit de fotografies
i ell va dient
el papet de Cal no sé què,
la Maria no sé quantos...
I és capaç de recordar
totes aquestes...
Sí, perquè ja té 106 anys
i encara fins un cert punt
aquestes fotos
les ha viscut.
I la ment la té
que funciona estupenda
perquè per recordar
noms de gent de...
Mira el senyor Benito
que és el que fa a la porta.
Per sort,
no, per sort,
té una memòria extraordinària
i el cap clar.
Totalment, mare meva.
Firmem aquí
per arribar...
Sí, i doncs és esclar
una cosa molt agraïda
de cara a inclús
a l'arxiu
que pugui venir una persona
i vagi descobrint
qui són els personatges antics
que ell veu allà
que els ha viscut
potser de nen
o no tant nen
però no ha viscut
però és extraordinari
que tingui la capacitat
de recordar-ho.
Sí, i si cada setmana
si passa unes hores
doncs anar apuntant
els noms
de les persones
que reconeixen...
Que gràcies a ell
segurament hi haurà
molta gent que podrà recuperar
doncs aquest era el meu besàvio
aquest era...
o el professor de l'escola
de la meva mare
o el que fos...
El que intentem nosaltres
d'alguna manera
és quan treballem
amb l'arxiu
també mirar
de fer alguna cosa
semblant
que les persones
ja més grans
de Sant Jús
que ens podien dir
qui són aquells
ja no hi són
i llavors nosaltres
ja no podem dir
però què hauria dit
el fulanet
de tal d'aquesta foto
perquè ja no hi és
i com més aviat
puguem anar descobrint...
Exacte.
O sigui, no deixem
aquesta distància d'anys
com més aviat
puguem anar veient
qui són
que recordem qui són
exacte
deixar constància
de qui són.
Doncs des d'aquí
fem una criba
una criba
dic una crida
i una criba també
per qui tingui fotografies antigues
que les porti
a l'arxiu municipal
I tant
en Jordi i amigua
estarà encantat
de la vida
de rebre-les
I nosaltres des d'aquí també
des de la secció de...
Com has dit abans?
La història està a les calaixos?
No.
Com era la...?
La història és a les calaixeres.
Això.
Doncs la secció de la història
està a les calaixeres
t'agrada el nom o no per això?
Ah no, a mi m'està bé.
A mi m'ha agradat.
Jo crec que és així.
Com que és la teva secció, Pep
doncs anomenem-la així.
La història és a les calaixeres.
Doncs mira,
ell mateix ho ha dit.
Moltes gràcies per ser aquí
un programa més amb nosaltres.
Molt bé, gràcies.
Ens veiem al dilluns que ve a la mateixa hora
aquí a la història
està a les calaixeres.
Molt bé.
Fins ara.
A reveure.
Ara tornem.
A l'escoltes ràdio d'Esbert
Sintonitzes ràdio d'Esbert
La ràdio de Sant Just
Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
Voleu conèixer quan i on van ser estrenades
o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes
i teniu curiositat,
tot això i més
ho trobareu al programa L'Audició
que s'emet tots els dilluns
de 8 a 9 del vespre
o en les seves repeticions.
Us hi esperem.
Canta, Benito, canta.
No vol cantar.
No, no.
Ens ha vingut una mica tímid.
Encara no.
És que sóc tímid.
Jo sóc tímid de mena.
Jo pensava que li podria ser aquí el toc.
Sí, un aplaudiment, sisplau,
per l'Aduar Benito.
Moltes gràcies.
que ens explicarà de què va la vida.
Amb la secció de res de nou a l'Oest.
Res de nou a l'Oest.
Clar, vostè em preguntava a l'Aldreia.
Vostè, bona meva, cada dia em posos més anys.
Bona tarda.
Bona tarda, Àlex i el seu company.
I Esteve.
Bona tarda.
Esteve.
Esteve.
Esteve, molt bé.
Espera que et saluda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Grans canelons pel dia de Sant Esteve.
Estupendo.
Les tradicions no els perdin.
Doncs a mi no em tornis a parlar de vostè, eh?
Que aquesta secció s'acaba.
Doncs li parlaré de vostè, permeti'm.
Home, no, que em fa sentir molt gran.
Per l'amor de Déu.
No, bueno, xicota.
Estupendo, això m'agrada molt bé.
Bueno, Mireia.
Així.
Vostè em feia una pregunta...
Ai, és que se m'escapa.
No, jo també parlaré de vostè, senyor Aduar.
És que, clar, jo tinc una educació,
que gairebé no es porta, eh?
Jo vinc d'un temps que...
No, jo també per respecte et diria vostè,
però m'encabut que et sentis jove com jo, doncs...
Bueno, farem l'esforç.
Vinga.
Et demanaves on ve el títol aquest.
El títol aquest és el títol d'un llibre, d'una novel·la...
El del Res de Nou a l'Oest.
El del Res de Nou a l'Oest.
És una novel·la d'Henri Maria Remarque,
que va escriure a l'acabada de la Guerra del XIV,
la Primera Guerra Mundial.
Es conèix per aquí Primera Guerra Mundial.
I és una novel·la totalment antivalicista.
És a dir, que demostra que la guerra és una misè.
Jo que pensava que t'havies inventat el nom exclusivament.
No, home.
I personalment, per aquest programa.
I no t'he vist tot.
Podria fer-ho, però millor...
No, ara ja sabem que és un llibre, ara ja...
Millor tirar mà de les referències.
No es posi trista.
perquè aquest llibre és molt bo.
És una novel·la.
Jo li recomano que...
Segueix-me parlant de vostè, no passa res.
Recomano que el llegeixis.
Perquè és antivalicista, etcètera.
No descobríem de què va, perquè si no ara faríem un espòiler nou.
Oi, que modern.
Eh?
És modern.
Espoiler.
Un espòiler.
I què té a veure amb tu i amb mi i amb la plaça?
Vol dir que tot el que diem ja s'ha fet.
Aquí estem en aquest món per repetir les coses que ja s'han fet.
No que ens escolteu tot el que expliquem...
No, que ens escoltin, però...
La vida és una repetició constant dels rebats que s'han anat fent al llarg del llarg.
Es van modificant una mica, però sí.
Podríem dir que el denominador comú...
Canvien els personatges, però una mica la cosa no canvia gaire.
No canvia gaire, no canvia tant, perquè ara estem al març.
Estem al març.
Estem a març.
Mitjans de març.
Mitjans de març.
Quasi, quasi.
El temps dels pistis.
El temps dels pistis, sí, senyora.
Aquí un.
Ah, sí?
Sí, de refregada, però sí.
A veure, digues el dia ràpid.
19 de febrer.
Ai.
Ah, 19 de febrer.
Oh, no estàvem fent el programa.
No.
Felicitats, amb retes.
Era diumenge.
O sigui, no d'allò.
Clar, el mitjans de març, a l'època dels romans, vostè ja veurà...
Ai, perdona, tu...
Torna-hi.
Torna-hi, torna-hi.
Veuràs que jo a vegades me'n vaig a...
Ara m'hi ha aturat els romans, eh?
Sí, estàvem amb el Mil, amb el Pep.
Ens hem ubicat a l'any Mil, vull dir que no et preocupis.
M'hi ha aturat els romans.
A vegades vaig fins a...
Fins a la prehistòria, eh?
Fins als començaments que l'home és home.
Tirem, tirem.
Per la humanitat.
Ara, això del llenguatge pràcticament incorrecte, no?
Es pot dir l'home com a...
Sí, aquí ho podem dir.
Doncs d'allò.
Què va passar a l'època dels romans?
Una cosa molt crucial, a març.
Que es coneix pels idus de març, o els idus de març.
Idus d'ido?
No, no, no, idus, idus, que són les dates, els romans.
Ah.
El mes el dividien en tres grups, que eren els idus, que eren la meitat, les calendes i les nones.
Això eren els tres grups que feien el mes dels romans.
Així ens dividien ells els temps.
I els idus de març venen a ser la primera quinzena.
Idus, nones i calendes.
Tu ets nona.
Tu ets de...
Series de...
De les 9, no ho sé.
No, vull dir, 19 de...
19, sí.
S'extrapola tots els mesos?
Les nones de...
És a dir, tots els mesos tenien aquestes tres.
Sí, sí, tots els mesos tenien els tres blocs de dies.
Els idus, les nones, i les calendes, que era l'últim de tot.
O sigui, al final de mes eren les calendes.
Nona que no nona en italià?
No.
No.
Vostè que...
Va, perdoni.
Tu, que saps tan italià...
Sí.
I vostè també.
Jo també, una miqueta.
Jo soc una miqueta incipient.
Li hem de fer aquesta secció en italià.
Ah, però...
No?
Certo.
Vediamo, com va.
Deixi'm que posi el xip, perquè ara tinc el xip.
Ara posa el català, tranquil.
I, clar, va passar una cosa molt transcendental, que ha repercutit a la història.
Els idus de març es van carregar a Juli i César.
Tant.
El van assassinar.
El van assassinar.
I tant.
I tant.
I se'l van carregar, vull dir.
I per assegurar-se'n van ser 20 els que el van assassinar.
Per si de cas algú en fallava, no?
Per si algú en fallava.
Venga, el siguiente.
Venga, el siguiente.
Li van fer unes molt despunyalades.
Carai.
En el circ.
Entre ells el seu fill.
Bueno, el seu fill adoptiu.
Ui, aquest home jo crec que tenia fills per tot arreu.
Brutus.
Brutus Màximus.
Amb aquest nom ja pots comptar quin engendro.
Ja el portava a la sang, no?
Ja el portava a la sang.
Jo crec que ja tenia la...
I, clar, el va matar, eh?
I el César, eh?
Això és una cosa que, clar, ara, perdoni, ara ja no s'estudia això del lletí.
Abans estudiava.
I això què té d'important?
És molt important.
Vull arribar al kit de la qüestió.
Ja veuràs, que si se m'escapa el...
El vostè?
El vostè.
Ja veuràs que tot té una relació.
Perquè ara què ets dir?
Avui mateix hem sabut una notícia que podíem lligar-la una mica amb aquesta mena de mort del César.
No l'han mort del tot, eh?
Però l'han apartat uns anys.
Uns dos o tres, no?
Càrrecs?
Nou.
No, no, dic, tres o dos o tres persones han estat una mica apartades.
Dos o tres persones.
Una és més important que les altres, potser.
Podríem posar el cap del César, eh?
Com si fos el César, l'imperator.
Ara t'estaràs quiet 9 anys.
Arturit i Mas, i ti.
Clar, a mi li agrada més la tradició medieval, eh?
El que és la saga, el que és, diríem, la llegenda artúrica, eh?
Tot el que és allò, el rei Artur i els cavallers de la...
Que no l'Artur Mas.
No.
Qui és aquest?
Ah, no ho sé.
No, parlàvem de...
Que el pobre César, que si ara...
Clar, no, no, jo ho dic, jo em poso coses així en sobre perquè la gent digui, hòstia,
doncs passa, més o menys és això, eh?
Que la sada, eh?
Clar, els ídols de mar.
Tu creus que han buscat la data expressament per això?
No, no són tan...
No hi pensen tant, no?
No són tan espavilalls, no?
Jo crec que no han lligat tants caps.
No van tan allà, però, bueno, nosaltres estem per això, no?
Per agafar els elements que hi ha a l'entorn i, doncs, crear una mica de relat que diguis,
mira, això, això, això els hi podria agradar.
Bueno, així és que estem en plens ídols de marxo.
Val, perquè sapigueu.
Clar, això va desencadenar tota una revolució, perquè ja saps...
Bueno, ja saps...
No hi ha manera.
No hi ha manera, no hi ha manera, no hi ha manera, és que se m'escapa, se m'escapa,
perquè jo entro amb aquest cubícol, que és el...
Cubícol.
Cubícol, eh?
Cubícol.
Amb aquesta peixera, eh?
I et dóna per parlar de vostè.
Llavors, clar, ja et parlo de vostè.
Ja t'endinses, ja t'hi poses.
Però, bueno, jo faré un esforç, perquè crec que...
Doncs et queda un minut per fer un esforç.
Un minut?
Sí, clar, és que ens arribes tard a classe.
Sempre.
Portes dues faltes consecutives, Benito.
A la tercera ja, no sé, estàs una setmana sense venir.
copiar cem veces.
Copiar cem veces, a ver.
No llegaré tard.
Soy una nona de marzo.
Una nona.
No, de febrero, tu.
De febrero.
Si és de febrer.
Doncs jo sóc de l'agost.
Has d'investigar què va passar a l'agost.
A l'agost.
Jo sóc del nou d'agost.
No he d'agosto.
Vostè és...
Càncer o...
Leo.
Ja és Leo.
Ja sóc Leo.
Ja sóc Leo.
Déu-n'hi-do, eh?
Ja se't veu.
Ja se't veu, no?
Se't veu el caràcter aquell leonino, eh?
De marcar la...
Però, bueno, dèiem això.
Jo ho deixo sobre la taula, això,
qui vulgui que investigui.
No, però vull que busquis què passa a l'agost.
Què passa a l'agost?
Clar, home, perquè jo sóc de l'agost.
Què va passar a l'agost?
Potser ara no tenim gaire temps, eh?
Però ho has de buscar.
Mira, l'Àlex també és de l'agost.
O sigui que són dos lleons aquí,
compitiendo.
Que estic rodejat, jo, ara?
Doncs sí, mira.
Petit peix.
Petit padro.
Doncs ja estudiaré què va passar a l'agost.
A l'agost han passat coses interessants.
Home, vaig néixer jo, vaig néixer l'Àlex,
què menys.
Però, bueno, remuntant-se a la història, eh?
Jo no sé si l'home prehistòric
ja datava el mes d'agost.
Bueno, li puc dir que el mes d'agost
és en honor al successor de Juli César.
Vostè sap que el mes de juliol
és en honor a Juli César.
i el seu, el que va continuar
es deia Octave Augusto,
que va ser Augusto César.
Però no ens podres explicar gaire més
perquè ens hagin d'agost.
I llavors el mes d'agost
està dedicat a Augusto César.
Sí.
Què dius aquí?
Interessant, interessant, interessant,
interessant, Eduard.
Què dius aquí?
Moltes gràcies per venir.
I investiga, per favor, l'agost, eh?
Que ens hem quedat a mitges.
Ara és només l'entrada, eh?
Ja estàs perdonat per arribar tard.
No passa res.
Gràcies.
Ens agrada molt aquesta secció
de res de nou a l'oest.
Entrem a Notícies de Catalunya Ràdio
i tornem a la segona hora de la plaça Mireia.
Fins ara.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda.
Us informa Kilian Sabria.
El president Carles Puigdemont afirma
que els catalans indultaran Mas, Ortega i Rigau
a les urnes en un referèndum.
Així ha valorat la sentència
del Superior de Justícia de Catalunya
que els condemna per un delicte de desobediència
i els absol, això sí, de prevaricació
per haver organitzat el 9-N.
El president de la Generalitat també ha dit
que aquesta sentència condemna
els més de dos milions llargs de persones
que van votar el 9 de novembre del 2014.
Palau de la Generalitat, Carme Clàries.
Hola, bona tarda.
El president Carles Puigdemont assegura
que avui els més de dos milions de persones
que van votar el 9-N, ja fos pel seu pel no,
han rebut un veredicte de culpabilitat
i pronostica que la sentència
serà indultada pel poble de Catalunya.
Per si algun tingués algun dubte,
que allò que la justícia espanyola
acaba de condemnar
ho indultarà el poble de Catalunya
en referèndum, votant.
I votant aquest any.
El vicepresident Oriol Junqueras
reiterava el compromís
del govern amb el referèndum.
El nostre compromís absolut
hem complir aquest mandat.
Per complir-lo i per fer-ho
tan bé com estigui el nostre abast
i per acumular totes les forces,
no només per fer-lo,
sinó també per guanyar-lo.
Tots dos han sortit a la galeria còptica del Palau
acompanyats del conseller Raül Romeva.
Carme Clàries,
Catalunya Ràdio, Palau de la Generalitat.
Notícies breus, Montse Quadreny.
L'Observatori contra l'Homofòbia
condemna les dues agressions
que hi ha hagut aquest cap de setmana
a Berga i Barcelona
contra tres persones homosexuals.
En declaracions a Catalunya Ràdio,
el president de l'entitat,
Eugeni Rodríguez,
qualifica els fets d'extremadament greus,
valora la valentia de les víctimes
que ho han denunciat
i exigeix més contundència a la Generalitat.
Exigim a la Generalitat
que no volem mostres de suport,
sinó que volem que evitin
que pugui passar tot el que està passant
per una inacció
a nivell punitiu del govern de la Generalitat.
Una nena de 12 anys ha mort aquesta tarda
després que li ha caigut a sobre
la branca d'un arbre
quan sortia de l'escola,
això a Toledo,
segons sembla,
causa d'una forta ratxa de vent.
L'impacte ha deixat inconscient la petita,
que està traslladada a l'hospital de la ciutat.
Diverses comarques de la província de Toledo
estan en alerta groga
davant del risc de fort vent
que pot arribar fins als 70 quilòmetres per hora.
Un jutjat ha ordenat l'exhumació del cos
de l'empresari José María Ruiz Mateos,
mort al setembre del 2015,
per poder fer una prova de paternitat.
Considera que hi ha prou indicis de vincle
entre l'empresari i Adela Montes de Oca,
que assegura que és la filla de Ruiz Mateos.
La viuda i els fills del fundador de Romà
s'hi neguen,
però el magistrat defensa el dret de la demandant
a saber si era el seu pare.
El govern d'Aragó presenta al·legacions
davant del jutjat d'instrucció d'Osca
a favor del trasllat de les pintures murals
de Xixena del Manac,
després de l'últim informe del govern de la Generalitat,
que desaconsella això per diversos motius.
En aquest escrit,
el govern aragonès argumenta
que d'una banda cap èrit ha dit
que el trasllat sigui impossible
o que fer-ho perjudiqués les pintures,
i de l'altra recorda que les peces
ja havien estat traslladades
en nombroses ocasions
entre els anys 1936 i 1995.
El Parc Científic de Lleida
i l'aeroport del Guaire
acolliran un curs oficial de pilots de drons
que impartirà a l'operadora més important de l'estat.
Lleida, Noàlia Casellas.
Bona tarda.
Fins ara aquest curs només s'havia fet
a Barcelona i Madrid,
però la vinculació dels drons
al món agroalimentari
el porten ara fins a Lleida.
La formació està homologada
per l'Agència Estatal de Seguretat Aèria
i el títol serà vàlid
per a tot el territori espanyol.
Àngel Ros és l'alcalde de Lleida.
El que vol Lleida,
i el parc en particular,
és liderar una tecnologia
que ja té present
però que té encara més futur
en tot el món de la planificació agrària.
Noàlia Casellas, Catalunya Ràdio, Lleida.
Esports, Eldal Serra.
El Barça ha tornat a la feina aquest matí
després de la derrota d'ahir a Riazor a la Lliga.
A l'entrenament no hi eren Neymar ni Rafinha,
que hi van ser baixa,
ni tampoc Messi i Jordi Alba.
L'equip tindrà ara dos dies de festa fins dijous.
L'espanyol ha tornat aquesta tarda també als entrenaments
per començar a preparar el partit de Lliga de dissabte
al Camp de l'Eibar.
Els blanc i blaus són ara a cinc punts
de la setena plaça
que podria donar dreta a jugar a Europa
a la temporada que ve.
Víctor Sánchez, després de més de dos mesos de baixa,
ha començat a treballar ja amb el grup.
La 27a jornada de Lliga de primera
es tanca aquest vespre amb el partit
que s'ha sonat a Eibar a partir de tres quarts de nou.
La Lliga de futbol professional
mentrestant ha fet públics els horaris
de la trentena i trentaunena jornada de Lliga primera.
La trentena, que serà intrasetmanal,
l'espanyol jugarà a Sant Mamès
el dimarts 4 de Vila a dos quarts de vuit.
El Barça rebarà el Sevilla
el dimecres 5 a la mateixa hora.
La jornada 31, l'espanyol a l'avest,
serà el dissabte dia vuit a la una del migdia
i el Màlaga-Barça també el dissabte dia vuit
a tres quarts de nou.
A segona A, el Girona presentarà al·legacions
al comitè de competició per l'expulsió
del tècnic Pablo Matxín
durant el partit de Lliga jugat ahir a Reus.
El Barça de bàsquet, Justin Dolman,
s'ha tornat a legionar al sol i de la cama dreta.
S'estarà unes quatre setmanes de baixa
i el Barça d'envol, el lateral d'anès Lasse Anderson,
diu adeu al que queda de temporada
després de legionar-se els lligaments del genoll esquerre.
Anderson l'operarà en la setmana que ve
i s'haurà d'estar uns sis mesos de baixa.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les sis i sis minuts.
Us parla Andrea Bueno.
Aquest vespre tornen les trobades
amb els regidors de proximitat.
Avui Ferran Tost i Dolors Lleiva,
tendran els ciutadans i ciutadanes
al Centre Cívic Joan Maragall
de set a vuit del vespre
i dimecres, Sergi Seguí Joan Bassaganyes
a l'espai Masllui també de set a vuit del vespre.
El regidor de proximitat és una iniciativa
que fa que els regidors i regidores de govern
de Sant Just atenguin personalment
els ciutadans de forma periòdica
a diferents punts del poble.
Més coses, l'Ateneu treballa aquests dies
per enllestir el seu arxiu fotogràfic.
L'entitat està ordenant un munt d'imatges
que tenia guardades en caixes
i també ha iniciat un procés de documentació
amb la col·laboració dels santjustencs i santjustenques.
Quan s'hagi acabat aquest procés
de conservació, ordenació i documentació,
un dels objectius de l'Ateneu
serà fer una jornada de portes obertes
a aquest fons fotogràfic.
I un apunt més,
Joana Romero presentarà dijous
a l'espai de lliure creació Carme Malaret
la seva obra Cos.
És una nova mostra express
que s'acompanyarà d'una performance.
És la nova proposta de l'artista Joana Romero,
una mostra que convida els assistents
a conèixer el seu univers
a través de la corporatització del pensament.
La inauguració de Cos i la performance
serà dijous a dos quarts de vuit del vespre.
La mostra es clourà diumenge
i només es podrà visitar divendres
de cinc a vuit del vespre,
dissabte d'onze a dues
i de sis a vuit
i diumenge de dotze a dues.
A l'espai de lliure creació
al carrer Bona Vista,
número 105.
I això és tot de moment.
La informació local tornaran menys d'una hora
i més ampliada
als Sant Just Notícies edició vespre a les set.
Mentrestant us recordem
que podeu seguir l'actualitat de Sant Just
al web de la ràdio, ràdiodesvern.com.
Bona tarda.
Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
Voleu conèixer quan i a on van ser estrenades
o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes
i teniu curiositat,
tot això i més,
ho trobareu al programa L'Audició
que s'emet tots els dilluns
de vuit a nou del vespre
o en les seves repeticions.
Us hi esperem!
Cada dilluns de nou a deu del vespre
teniu una cita amb Ramon Neu, sisplau.
Una mirada al passat sense nostàlgia
amb la millor música dels anys 20 o 50.
O, si ho preferiu,
podeu descarregar el programa
a la carta a Ràdio d'Esvern.
L'antic és millor
i més divertit.
Rebobineu, sisplau.
Primer, van ser les zones.
98.1 FM.
Després, internet.
Ràdio d'Esvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter,
YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610 777 015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia, més a prop teu.
Ràdio d'Esvern.com.
Des del cap de Sant Jus
posem a la teva disposició
la meva salut.
La meva salut és un espai
de consulta personal
i intransferible
on pots disposar
de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics
de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys
i una adreça
de correu electrònic?
Acosta't al nostre CAP
i porta la teva
targeta sanitària
i el DNI
i t'informarem
sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
CAP Sant Jus.
Avinguda Indústria.
Sense número.
4 de cada 10 vehicles
són més respectuosos
amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un,
la Direcció General de Trànsit
t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva
perquè tothom ho sàpiga
enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits
és tan necessari
com l'aire que respirem.
AMB, Metròpolis, Barcelona.
Llavors et poso un quilo de pomes?
Sí, mig quilo per menjar
i mig per llançar.
Cada any malbaratem
el 45% de la fruita que produïm.
Mentrestant,
800 milions de persones
passen gana.
El món no necessita més menjar,
necessita més gent compromesa.
A Mans Unides
recolzem projectes
contra la fam a 60 països.
T'hi compromets?
Truca al 900-811-888.
Sabies que una gran part
de les urgències mèdiques
es poden resoldre
sense haver d'anar a l'hospital?
Si no et trobes bé
o si et fa mal res,
el millor és trucar al 061.
Al 061
sempre tens un metge
o una infermera a prop
per atendre't,
orientar-te
o indicar-te
a quin centre sanitari
t'has d'adreçar
en cas que calgui.
Per una salut millor,
061
CatSalut respon.
Generalitat de Catalunya.
Encara creus
que els residus
no són un problema?
De veritat
tu creus?
Ah,
que no és el teu problema.
Ja reciclaren els altres,
oi?
Però qui?
Els teus fills?
Els fills dels teus fills?
Per ells
ja serà massa tard.
A Catalunya
encara reciclem
molts menys residus
que els que generem.
Fins quan?
Redueix,
reutilitza,
recicla,
reacciona.
Amb la col·laboració
de Coembesia Covidrio,
Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com.
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda,
no et perdis
tot el que passa
al teu voltant.
Ara,
la informació
del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu mòbil.
informatiucomarcal.com.
Ràdio Tosfer
Duranta 8.1
Ràdio Tosfer
Duranta 8.1
Doncs ara que ja hi som
quasi tots,
només falta un per telèfon.
Comencem aquesta segona hora
de la plaça Mireia
amb la tertúlia esportiva.
A veure qui tenim aquí.
Tenim l'Anna.
Bona tarda.
Hola, Anna.
Tenim l'Oriol.
Hola, Oriol.
Bones tardes, amics meus tots.
Bones tardes.
i tenim a l'Esteve
que ha saltat de so
a dins del plató.
Hola, Esteve.
Hola, bona tarda.
I també tenim a l'Àlex
que de tant en quant
dirà alguna bajanada.
I tindrem també al telèfon
un convidat especial d'honor.
En breu sabreu qui és.
Només dir-vos
que és un periodista
molt fanàtic del Barça.
Ha estat a Barça TV.
Ara està a RAC1.
Ell és Edgar Fornós.
Sí que has trigat poc
a presentar-lo.
Veritat,
és que no em podia estar.
Ens ha quedat més sorpresa, tu.
I trigarem una estona
a presentar-lo en cinc segons, ja.
No me n'hem pogut estar.
Ja, ja.
Així que donada la sorpresa
de cinc segons
comencem aquesta segona hora
de tertúlia esportiva
que tenim bastanta teca
que comentar.
Veig que l'Oriol
porta aquí uns quants fulls
i treus.
Ah, no, no, això és
allò dels ancient teams.
Equips viejos.
Sí, sí, sí.
Que tenim una minissecció
dins la secció
que és nova
que de fet havien de començar
la setmana passada
però no ens va donar temps.
Cap problema.
Que es diu...
Els equips viejos.
Els equips viejos.
The ancient teams.
Exacte.
I l'Oriol, doncs,
antigues.
Bàsicament, cada setmana
el que farem
és presentar dos equips
diguéssim
que siguin
els més antics
de cada país
en qüestió.
Alguns seran graciosos
però per algun concret
o per parlar d'equips van donar?
No, perquè em venia de gust
fer aquesta secció.
A tothom que li vingui de gust
que faci el que vulgui.
No, no, eh,
culturilla futbolística.
No, sí, a veure,
aquells anys en remuntem.
Sí, sí.
Ui, els més antics de tot.
Ja en remuntarem
des del 1857.
Avui vinc amb el primer
més antic del món.
La setmana que ve
farem el segon més antic del món
que el segon més antic del món
el segon més antic del món
ve del Perú.
Carai.
Ai, del Perú.
Bueno, sí, de Sud-amèrica.
Vull dir que, correcte, ja.
És que avui amb el Pep Quintana
hem parlat de la història de Sant Jús
que ens hem remuntat a l'any 1000.
Sabeu que aquest poble...
No tant, no tant, aquí.
No tant, no tant.
Bueno, que sapigueu
que aquest poble
el primer del primer
que es va construir
va ser una eslesieta
que és la que tenim ara
al costat.
Anys 1000.
Imagina't tu.
Sí que ha aguantat.
Parlem de futbol
que és per això
que heu vingut.
Va, primer hem de parlar
per favor, per favor,
per favor
de l'atac d'acord
del partit del dimecres passat
Barça 6, Paris Saint-Germain.
Uh!
Atac d'acord total.
Mira, aquí tenim l'Anna
amb...
Bueno, l'Anna ha portat
una mica de veu avui
i l'ha dosificat molt.
L'ha dosificat
entre el dimecres
i el cap de setmana.
El que m'ha quedat,
el que m'ha quedat.
Doncs la part de veu
que li queda a l'Anna...
Tu vas al camp.
A veure, un moment,
primera pregunta.
Qui va al camp?
Esteve.
Jo no.
Pobre Esteve.
Home.
Esteve.
Esteve.
Esteve, fora.
No, jo tampoc vaig anar al camp,
no et preocupis.
Vaig estar connectada
a la ràdio i a tota...
No, jo per la tele.
No vaig tenir temps
d'anar al camp.
No em va adonar.
És un business man.
A partir d'hora
tirem business man.
A veure, els que veu
estar al camp,
què tal l'infart?
Com va anar?
Jo crec que des d'Stanford Bridge,
mira que no era camp nou,
jo no havia viscut
una cosa tan bèstia com aquesta.
Us queden ungles,
estic veient.
Des d'Stanford Bridge...
Sí, les pipes,
les pipes no.
Exacte.
Les pipes han ajudat molt.
No, però no va donar dents
per pipes.
O sigui, hem viscut dos finals...
Hem guanyat dos Champions
o tres Champions
des d'Stanford Bridge.
Dos.
Però cap...
Després, no, però...
Bueno, no guanyar, però...
Clar, s'han guanyat lligues,
s'han guanyat inclús al Madrid,
s'han fet partidassos,
però és que com...
És que era molt bèstia.
Jo crec que ningú donava
ni un duro,
i més després del 3 a 1
en què el Barça passés,
però el Barça va fer una cosa
que és deixar-se d'acollonades,
de començar a jugar el seu joc,
de jugar amb vol,
anar a passar i anar-hi.
Joc directe,
anar a saco,
es va posar una altra ocasió,
una altra ocasió,
intentar-ho, intentar-ho,
en tres o no en tres,
però és igual.
Sí, sí, i recordem
els tres gols en vuit minuts.
Vull dir, és que només per això,
i parlant d'infarts,
parlem amb el que us volia guardar,
la sorpresa que al final
he dit que teníem.
Tenim aquí l'Edgar Fornós.
Hola, Edgar, què tal?
Hola, què tal, com estàs?
Bona tarda i benvingut a la Tartúlia.
Estem aquí amb l'Anna,
l'Oriol i l'Esteve.
Benvingut a la taula rodona.
Bona tarda.
Estàvem parlant justament
dels atacs d'acord per minut
que vas tenir durant el partit,
que tu estaves al camp retransmitint
amb RAC1,
i què tal?
Com et palpitava el cor, Edgar,
perquè estàvem parlant una mica
de Mare meva,
que va ser espectacular.
El dia de la temporada esteu parlant, no?
Sí.
Sí, sí, sí.
Va ser increïble.
Va ser un moment màgic.
Mira que n'hem viscut
de nits al Camp Nou
i a fora, fins i tot també,
però com aquell dia cap.
A més, vam poder parlar
amb el Francesc Satorra,
que és el mític The Observer,
si sabeu qui és,
que sempre està al Camp Nou
des de fa més de 40 anys,
i l'home em va dir
he vist el gol de Subiria,
he vist els gols
de Pichalonso amb l'Anderlecht,
he vist el Pichimacanudo,
he vist la xilena de Rivaldo,
he vist la remuntada
contra el Chelsea,
però com avui,
com el dia de la remuntada
amb el Paris Saint-Germain,
no n'havia vist mai cap
un Camp Nou
que es va caure pràcticament.
Jo recordo estar allà
narrant per recul,
la gent se tirava al damunt
durant uns instants
després del micròfon.
No, és que mai havia passat
una cosa així,
o sigui, mai s'havia remuntat
quatre gols
i tal com hi va anar el Barça
d'una a un altre
intentar-ho, intentar-ho,
intentar-ho, intentar-ho,
va ser brutal.
Va ser un puja i baixa
d'emocions total,
d'estar a l'eufòria màxima
al bajón màxim
i mica en mica
en un moment
perquè no hi havia més temps.
Sí, però a diferència
d'altres anys,
o sigui,
va marxar,
va començar a marxar,
amb el 3 a 1
va començar a marxar gent
perquè de tribuner...
Va marxar molta gent.
No, però no tanta
com a altres anys, eh?
Vull dir,
de tribunerisme sempre ni al Camp Nou,
però hi ha qui vam estar
aguantant allà
i vam estar animant...
Sí, sí, marxar abans
de que acabés.
Sí, sí, sí.
El típic d'ai,
vull assecar el cotxe del parque
i la gent caminant per fora
tornant a entrar després.
Sí, clar,
que els hi donguin.
Què deies, eh?
Sí, sí, no, no.
Edgar,
el que ho comparava
una miqueta
era
dintre del que
és una bestiesa
del que va ser,
jo amb Stanford Bridge.
O sigui,
jo des de l'iniestazo
que no vivia
un moment tan bèstia
i potser
no sabria
si dir-te si més o què,
però des de l'iniestazo
que jo no vivia
un moment tan bèstia
així al Camp Nou
i mira que hem guanyat lligues,
que hem guanyat Champions
a casa, fora casa,
el que sigui,
a partir d'assos Madrid,
que dèiem,
però jo,
des de Stanford Bridge,
la bogeria
que es va viure al Camp Nou
tremolava el camp.
Sí,
va ser una bestiesa.
De fet,
l'altre dia
a l'Avantguarda
sortia un article
que tenien el,
com es diu això,
de mesurar...
Els decibels.
No, no,
el moviment del terra.
Sí,
els sismògrafs.
Sí,
hi ha un sismògraf,
Edgar,
corretges-me si m'equivoco,
però hi ha un sismògraf
a prop del camp
i en els punts dels gols
van viure,
bueno,
tenien una de les vibracions
més grans
que havien tingut
al voltant del Camp Nou.
Vull dir,
clar,
imagina't,
quanta gent hi havia
al camp?
96.000.
Hi havia 96.220
perquè al camp
no li caven
prop de 100.000
però la Champions
no ho permet
per nomartir
la UEFA
que s'ompli
el punt
per fer un trat.
Han de treure 2.000.
I sempre hi ha 4.000 entrades
que no s'omplen
per un tema
de que si hi hagués
alguna aglomeració
que poguéssim
deixar els accessos lliures.
Però és cert,
a 300 metres
de l'estadi,
una miqueta més amunt
direcció a la Diagonal
i en el sisè gol
del Barça
primer,
en el primer
va haver-hi una miqueta
el segon,
tercer
i el tisè
va ser espectacular
amb l'altre rècord.
No m'acordis!
És que l'emoció encara...
És que l'Oriol plora
de l'emoció encara.
Mare meva.
Sí, sí.
No només
amb el tema del moviment
sinó que evidentment
amb els decibels.
Amb el sisè gol
del Barça
que la segona
més van augmentar
realment la gent
que devia viure
al voltant
no podria dormir
perquè segur que
des de casa seva
devien sentir
els sorolls
que sortien.
Primer el gol
per la finestra
després per la televisió
o per la ràdio.
Això que dèieu
de moltíssima gent
nosaltres estem situats
a la tribuna
que allà és on hi ha
el soci
que habitualment
sempre hi va
i aquests partits
no se'ls perd mai
i jo sí que vaig veure
moltíssima gent
que al meu voltant
marxava
amb el 3 a 1
i amb el 4 a 1
però ja no perquè
no hi creguessin
sinó perquè són gent
que habitualment marxa
perquè viuen
fora de Barcelona
per sortir del Camp Nou
a vegades trigues 40 minuts
ens sortim al cotxe
i la gran majoria
s'ho va perdre
és a dir
molts van poder tornar
però d'altres
els va enganxar
camí de casa
doncs els ja està bé
per marxar
quan no havíem de fer-ho
a veure
el Carme arriba
també
no saben el que es van perdre
des d'aquí ens estàvem fent creus
Edgar d'això
de saber que la gent
se'n anava
un partit com aquest
has d'esperar
a veure què passarà
és un partit
que fins que no pita
l'àvitre al final
no pots marxar
després podies quedar
perfectament eliminat
vull dir
que es podia perfectament
i ja està
però s'ha d'aguantar
fins al final
és un partit de Champions
vull dir
que no pots agafar
i marxar abans
i encara que no haguessin guanyat
van fer un molt bon partit
sí, sí, sí
Anna, és la teva
dale
no, jo comentar
que no sé si vaig patir més
en el 5
en el 5
va ser el de Neymar
el penalti
sí
en el 5 de Neymar
o en el 6
perquè el 5 a mi
em va agafar
bona pretona al cor
de no mirar
al final vaig mirar-lo
però
ah, anava a dir
pobre de tu
però és aquests que mires
amb un ull tancat
sí
penalti complicat
no som mai
molt bons tiradors
de penaltis
al Barça
últimament estan en ratxa
sí, últimament
toquen fusta
sí, sí
i què va passar
ahir Edgar
ahir va ser
a Riazor
ahir
ahir un quart de 5
què va passar
què va passar
al final
jo crec que
el Barça va estar bé
va sortir amb el 3-4-3
que segurament
per les baixes
que tenia
la Rafinha
i Neymar
que són 3 peces vitals
en el nou sistema
pensant que
Luis Enrique
podria recuperar
el 4-3-3
però va ser valent
va seguir apostant
per un sistema
que li ha donat fluïts
i el Barça
va estar bé
fins pràcticament
a la línia més atacant
el que passa
és que va faltar
aquesta frescó necessària
als metres finals
els que havien de desbordar
tenien poca imaginació
en aquest cas
van estar poc fins
i això evidentment
és fruit
i al final
em van acabar
reconeixent-ho tots
a la zona mixta
tant Piqué
com Suárez
com el mateix
Luis Enrique
que és cert
que sempre és millor
afrontar un partit
des de l'eufòria
que no pas
des de la pressió
d'una derrota
però que això
sempre afecta
sempre afecta
és evident
Piqué va acabar dient
que no són màquines
que són humans
i que després
d'una exhibició
després d'una ressaca
tan dura
com la del Paris Saint-Germain
perquè no només
és a nivell físic
també és a nivell emocional
doncs això
havia de passar factura
sempre costa molt
després d'un partit
d'aquestes característiques
després d'una eliminatòria
amb tant desgast
costa molt
afrontar el partit següent
Luis Enrique
a la prèvia
intentava dir
que això no afectava
que els futbolistes
tocaven de teus a terra
perquè de feira
el Depor havia jugat
també el dimecres passat
jo això t'ho compraria
si el Depor
no hagués jugat el dimecres
i si el Depor
fos un equip
de la part alta
el problema del Barça
aquest any
jo crec que
és que està fent
o sigui
a part que falta
un patró al mig del camp
perquè cada setmana
fot un tio diferent
un diferent
l'únic que segueix
és Busquets
i com que aquest no té canvi
i arriba bastant cansat
també hi ha un punt
que els de dalt
ahir va rotar
perquè Neymar
era l'aniversari
de sa germana
i el van enviar al Brasil
i va acabar jugant
a parxís amb la seva parella
això se'n va riure una mica
però vull dir que
hi ha un punt
que també els jugadors
arriben molt cansats
que és una mica el que dius
però jo crec que un Depor
encara que vagis cansat
el Depor se l'ha de guanyar
el Depor està a la part baixa
el Barça és molt millor equip
que el Depor
i és veritat
que els jugadors
venen de molta eufòria
venen d'un subidón
però el Barça
ha de tenir l'habilitat
com per treure
aquests partits endavant
que abans això ho feia
el Barça després de remuntades
no tan històriques
però o de partidassos
el Barça això t'ho feia bé
i aquest any
li està costant
Déu i ajuda
segons que no venen
el partit
però algú que deia el Pepe
l'antelor del Depor
és que ell havia
diguéssim motivat
els seus jugadors
dient-li
doncs
tu has de ser tan bo
com el que tu creguis
que ets bo
i diguéssim
que els seus jugadors
van sortir creient-se
amb el Barça
no desmereixent
però van sortir
doncs pensant-s'ho
i ell deia
doncs si s'ho van creure
s'ho van pensar
doncs van jugar com a tal
i van
doncs deixar el marcador 2-1
perquè estaven
mentalment en el nivell
tu posa per exemple
que el Barça
avança quarts
que avança semis
i que el Barça
després d'un partit
de semifinals
de la Champions
per Sant Jordi
a l'abril
t'enxufa un Barça-Madrid
clar
o sigui
ahir un Madrid-Barça
al Bernabéu
què passarà a aquell partit
si el Barça ha de fer
una remuntada
si el Barça ha de fotre un partida
és clar
llavors el Madrid allà
et menys ara viu
si el Barça et fa un partit
com el d'ahir
jo crec que és veritat
que el Barça
estava en un estat de gràcia
en una eufòria brutal
que és per estar-hi
a mi encara em dura
avui
i espera't
el que et durarà
inclús la derrota d'ahir
jo no em vaig ni enfadar
vull dir
no sé si és
l'autoestima aquesta
que estàs
és una mica
el que deia el Piqué
que va dir
qualsevol culet
li dius
que guanyem
el partit de Champions
i perdem aquest
i ho firma
i evidentment
òbviament que ho firmes
el que també vols
és que guanyin els dos
òbviament també
però a veure
tot no es pot tenir
vull dir
a veure
que només tenim dos puntets
que ens separen del Real Madrid
però el Depor
és un d'aquests equips
que no pots perdre els punts
és el que dic jo abans
si el Barça empata
amb un Villarreal
empata amb un Celta
si m'apures
amb una Real Societat
amb un Sevilla
amb un equip
de la part noble alta
t'ho compro
però amb un Depor
és que no pots punxar
amb un equip
que sí que és veritat
que des que arriba el Pepe Mel
ara hi aporta dos victòries
i dos empats
no ha perdut cap partit
que està molt bé
i tal i qual
però el Depor
ve d'empatar el Betis
entre setmanes
al minu 94
de penal inexistent
vull dir que el Depor
no té equip
com per l'entèrica del Barça
el que passa és que el Barça
aquest any
hi ha hagut molts partits
que jo crec que
li ha mancat cosa
li ha mancat
no sé si és estil de joc
que no quadra massa bé
els de dalt
no el llacen massa bé
al març del mig
hi ha una mica de
és el que hem anat dient
que hi ha partits
que aquest any
el Barça
no m'han tingut una estabilitat
i llavors
altres anys
el Barça contra el Depor
t'ho guanya
0-2
1-3
partits d'aquests
que diríem de tràmit
però jo crec que ahir
no recordo
sí que el Barça va dominar
és veritat
la 3-4-3
que a mi mola
que vagin fent aquesta
que vagin fent aquesta tàctica
que la vagin fent i tal
però jo crec que el Barça
contra un Depor
no sé
jo m'espero una miqueta més
per molta ressaca
i per molta cosa
que hi hagués
però bueno
això és molt personal
molt subjectiu
tu Edgar
com ho vas veure
a viure?
clar
d'entrada
no és un partit
que em preocupi per res
això és positivisme
a mi ja n'ha hagut partits
que el Barça ha guanyat
que m'ha deixat
molt xof
m'ha deixat molt cal
perquè no he vist
un equip
contra el Leganés
per exemple
sí
el Camp d'Albertis
per exemple
sí que va ser
una destrempada monumental
perquè va semblar
que el Barça
estava pràcticament
durant 75 minuts
desconnectat
i quan va voler connectar-se
ja va ser massa tard
això evidentment
afegit
acabant amb un gol
que era absolutament legal
a mi les sensacions
que hem deixat el partit d'ahir
no són per res
per res dolentes
és cert
tot el que heu comentat
que és el Depor
que tot el que vulgueu
però fixant-me només
en el Barça
com diu Jendrique
que me fijo solo
lo que yo puedo controlar
que es el teu equip
i va sortir content
després d'això
evidentment
amb el resultat
no pots sortir mai content
si perds o empates
i menys
davant d'un equip
que està lluitant
per quedar-se a primera divisió
però les sensacions
que deixa l'equip
tot i haver fet 5 canvis
respecte al dia
al Paris Saint-Germain
amb un sistema
que tot i que l'equip
comença a entendre'l
fantàsticament bé
hi havia 5 futbolistes
que no havien entrat
contra el París d'inici
i aquell dia estaven
Jordi Albao 3-4-3
encara hi ha unes coses
en defensa
alguns automatismes
que no acaba d'enganxar
és un sistema
que a poc a poc
l'equip s'ha d'anar fent seu
malgrat tot
i després d'analitzar-lo
després de pràcticament
ja 24 hores d'aquell partit
sí, és cert
que és un compromís
que al final
ens en podem recordar
com tants d'altres
aquesta temporada
estic pensant
a casa amb l'Alaves
a casa amb el Màlaga
és que el Barça
ha punxat en molts partits
el que deies tu ara
al camp del Betis
hi ha hagut moltes destrempades
aquest any
clar, fixa't que són 27 partits
el Barça n'ha punxat
en 9
9 partits de 23
on el Barça
no ha guanyat
però és que el Madrid
en porta 26
i en 7
ha punxat
el Sevilla
ha punxat en 10
i l'Atlètic de Madrid
que és quart
n'ha punxat en 12
és a dir
és una lliga
que dels últims anys
els 4 primers
són més patacades
han tingut
i la sensació
és a nivell
més aviat global
i això és el que
d'alguna manera
tranquil·litza
la gent del Barça
és a dir
que és cert
si el Barça
guanyés
tots els punts possibles
fins al final
en sumaria 93
la primera temporada
en suma 94
l'any passat 91
per tant
serien números de campió
però és que
tinc la sensació
que encara que no el sumi
la resta d'equips
per exemple
el Real Madrid
tampoc el sumarà
si continua d'aquesta manera
això és evident
i més
el Madrid
encara ha de jugar
a casa
o sigui
a fora a casa
crec que ho té
relativament fàcil
però a casa
li visita l'Atlètic de Madrid
li visita el Sevilla
la penúltima jornada
ha d'anar a Balaïdos
que no serà fàcil
el Barça mateix
va al Bernabéu
l'únic
no sé si és el Vilareal
que és l'únic desplaçament
així
oh no
ja hi vaig jugar
vull dir que el Madrid
encara ha de rebre
equips difícils
al Bernabéu
vull dir que això
també s'ha de tenir en compte
i d'alguna manera
si tu
o la gent anés veient
que el Madrid està
solvent
que el Madrid està guanyant
els seus partits
jugant bé
això sí que es perdria
perquè
vol dir que la cosa
aniria de pujada
però el Madrid
no està convencent a ningú
i aquesta és la satisfacció
d'alguna manera
que queda
en clau Barça
sí, sí, i tant
a veure que la nostra satisfacció
no ha de venir
perquè l'altre perd
això que ho quedi clar
no, no
l'únic que està satisfet
amb el Madrid
el mateix és Sánchez
que és l'home
que serveix a ell mateix
i que deu estar veient
al festival
això al final de temporada
que és allò
que sempre diem
no s'ha de parlar
dels àrbitres
perquè els àrbitres són humans
es poden equivocar
aquest any
jo crec que és bastant escandalós
o sigui
és que no són un, dos, tres
són bastants partits
i tu intentes pensar
no, no, no
deixa els àrbitres de costat
deixa els àrbitres de costat
però clar
trobes
el Barça
el Villarreal
les mans
el Betis
el que deies tu fa un moment
el gol fantasma
el camp del Màlaga
a casa contra el Màlaga
el gol malalolat a Piqué
després et surt el Madrid
la qual ja venia
n'era ahir
de l'expulsió
com un piano
que jo no sé
què collons no veu
l'àrbitre allà
que d'allò
però és que han estat
molts partits
saps
llavors això
és el que mantén
una miqueta viu el Madrid
vull dir
aquest any
sí que és veritat
que el Barça
no està en el seu màxim esplendor
i el Madrid aguanta
poden punxar
qualsevol dels dels de dalt
si el Sevilla
va punxar a casa
amb el Leganés
per exemple
a l'ètic de Madrid
vull dir
és una cosa que allà
no saps què passarà
però sí que és veritat
que no sé
és una miqueta per aquí
ara imagina que
igual que amb la política
està passant
que s'estan destapant
un munt de
trifulques econòmiques
et passo diners per aquí
i passo diners per aquí
imagina't que els àrbitres
estan pagats
bueno
això són collonades
no no
però imagina tu
imagina que passa
d'aquí a la lliga
d'aquest any
va estar tal
això és com
m'estic imaginant
però
és com el Lilton Taina
que ha sortit ara
que diu
llevo 115.000
signar firmes
o no sé què
perquè se repita
el partiu
del PSG
Barça
i el tio
porta 115.000 firmes
perquè repeteixi
a Change.org
no sé on collons és
perquè repeteixi
el partit
del Barça-PSG
quan la final
de la Champions
de l'any passat
el Madrid la guanya
amb un gol
amb fora de joc
i Ramos fa un penal
d'aquelles mans
que en fa 50 canoles
que no la xiulen
vull dir que
és bastant graciós
vull dir que
això ja
això a mi em posa
cacol
a mi això m'alegra
quan des del centre
tenim l'Oriol aquí
molt contentet
no però vull dir
que quan els del centre
comencen a rajar
que no sé què
no sé quantos
és que les coses
a més vull dir que és veritat
que l'arbitratge
vull dir
va ser el que va ser
i el Barça no es pot queixar
va sortir a favorit
vull dir que
això sí que és veritat
ara
que em surtin els altres
amb tonteries d'aquestes
quan aquest any
està sent un festival
i tot
això és de
trac i mocador
i espereu el que falta
és de trac i mocador
encara queda
nosaltres tenim un amic
que és molt merengue
i bueno
mare meva
ho estaria passant malament
de fet
va ser un partit
d'atac d'acord total
sí
no no
el Barça té uns dies
de descans
crec que és
dos dies de festa
els he donat
sí sí
ja ho sé
us ha vist portat
molt bé
a casa
i la setmana que ve
juga a casa
contra el València
em sembla que és
jugant a casa
contra el València
i després ve el pare
en aquell de seleccions
estúpid
que això és un altre tema
que un altre dia
podem analitzar
que és les parades
per seleccions
que això
Déu n'hi do
perquè pel fet
que siguin per seleccions
o la parada en si
de parada
les dues coses
i també
les alineacions
que acostuma a fer
l'Uz Enrique
després
de les parades
de seleccions
que no sé
les bogeries
que li entren al cap
o unes alineacions
vinga
perquè mira en funció
dels jugadors
serà l'última
que està
bé
fes el que vulguis
l'Uz Enrique
no sé
quan
Edgar
ajuda'ns
que no serem
la data
que és dissabte o diumenge
a València
dimenge
avui 45
ara el va sortir
un partit a València
el dia 19
a les 20.45
per exemple
la gran majoria
de futbolistes
excepten els sudamericans
que tots són
classificatoris
pel Mundial de Rússia
la gran majoria
tenen un partit
amistós
amb un classificatori
i després
hi ha
un compromís difícil
al camp del Granada
a fora
després el Sevilla
ve a casa
que avui han sortit
per cert
han sortit
el dia i l'hora
d'aquests partits
el Sevilla serà
el dimecres 5
sí
és entre setmanes
i el partit
contra el Màlaga
la Rosalera
que és l'últim
que coneixem horaris
serà el dissabte
dia 8
3 quarts de 9
jo crec que
el Barça
ha de fer aquest petit segment
de 4 partits
ara
el València
el Granada
el Sevilla
i el Màlaga
fins que no torni a començar
la Champions
en aquest cas
el quart de final
per intentar sumar
aquests 12 punts de 12
aquests 4 de 4 triombs
i a partir d'aquí
posar la pressió necessària
durant aquesta volta
per demostrar
que es va per aquesta lliga
i posar la pressió necessària
els 2 perseguidors
hi ha una cosa
que jo crec que s'ha de tenir en compte
que és una bestiesa
per mi
que és que el Barça
de les últimes 10 lligues
n'ha guanyat 7
el Madrid
n'ha guanyat 2
i l'Atlètic de Madrid 1
o sigui
de les últimes 10 lligues
un Atlético
dos Madrid
i 7 Barça
i que aquests tios
encara tinguin ganes
d'intentar-ho
encara que
mentalment potser
els veus
bastant carregats
bastant tolles
ostres
però
té molt de mèrit
que després de guanyar
7 de les últimes 10 lligues
o sigui
encara els tios
tinguin ganes
i vagin
i vagin
i vagin
i vagin
és una bestiesa
això
com a la para econòmica
és un gran incentiu
que voleu que us digui
però bueno
no és això
l'únic que els fa córrer pel camp
esperem
esperem
doncs Edgar
moltes gràcies
per ser aquí
amb nosaltres
a la Tartúlia
no et volem entretenir
molta estona més
que sabem que també
estàs liat tu
sempre volguis tornar
vaig corrents cap a la reunió
el t'ho diràs
que ja m'estaven mirant
amb unes cares
doncs per això
per això mateix
és lliure Edgar
intentarem vendre optimista
i tant i tant
ben fet
moltes gràcies
per ser aquí
i esperem tornar-te a sentir
molt aviat
i encantat de ser aquí
a la plaça Mireia
quan vulgueu
ja ho sabeu
moltes gràcies Edgar
una abraçada
adeu
adeu
doncs hem tingut
el crac
Edgar
comentant
Barça
Barça
i Barça
i ara potser
podem passar
a parlar una mica
de
què voleu
espanyol
Madrid
l'espanyol
si voleu parlar vosaltres
allà vosaltres
mira l'altre dia
fins que no vingui
el Manuel
no sé amb qui parlava
què em van dir
perquè heu deixat
malament l'espanyol
dic no
jo sóc una gran
defensora dels pericols
tot teu
culpa meva
és culpar Oriol
escolta
jo la setmana passada
l'espanyol vaig dir
que molt bé
que l'espanyol
va traient els partits
que no vas dir això
no
contra rivals inferiors
bé
l'únic que vaig dir
és que l'espanyol
ara ja no juga per res
no juga per res
vull dir que
juga per amor al futbol
no
però vull dir que
és la crítica
també constructiva
que a més
més d'una setmana
ho he anat dient
això
vers la lliga espanyola
una lliga que
per exemple
un espanyol
el tenim no bé
sí
però
a quan està del sisè
a 9 punts
sí
clar
vull dir que l'espanyol
39-44
clar
no
al sisè estic parlant
sí sí
l'espanyol està en 39
i el vell arrel
ah no 48
perdó
per això
ja segur que m'agrada molt
llegir les taules
sí sí
ja ja ja
vull dir que
l'espanyol està en 9 punts
del sisè
què passa
que l'espanyol
quan ha jugat contra la Reial
per exemple
que és el de dalt
ha perdut
van petar el camp del Celta
et dic
dels de dalt
l'únic que ha guanyat
és el Sevilla
perquè jugàvem un tio més
des del minut 1
jo crec que s'esforçant
sí sí sí
té molt de
sí
té molt de
té molt de
mèrit
i a més
un equip que en teoria
patia per
no
un equip que patia
que en teoria
havia de patir pel descens
i tal i qual
clar
amb la conya maninera
d'equips que hi ha a primera divisió
que només baixarà
ara amb 25 punts
home
en té 11 per darrere
vull dir
sí
que està molt bé
té molt de mèrit
sempre
correcte
mitja taula
està flotant
i això li pot donar
en teoria tranquil·litat
com per
com per
anar agafant confiança
i anar guanyant
el problema que tenen ells
és que els de dalt
no punxen
i per mi no punxaran
vull dir
l'espanyol si opta
jo crec que Europa
és una utopia
ho he dit moltes vegades
aquest any
per l'equip que té
però es cap ara
els que té per sobre
són molt millors
l'Atlètic de Bilbao
la Real Societat
bueno
estan pata del Labour
a punts
a veure
sí sí sí
molt bé
i la setmana que ve
no no
és que tampoc se li pot demanar
un colègue
per l'hibe de l'espanyol
la setmana que ve a jugar
a Iporú
a jugar al Camp de l'Eiber
l'espanyol
duel clau
per la vuitena posició
vull dir que
no ho sé
jo l'espanyol
crec que ja ha fet els deures
que era salvar-se
i que ara pot dedicar-se
a una cosa
que als futbolistes
els hi deu pirrar
suposo que és
l'amor al futbol
que és anar jugant
guanyant
sense cap mena de pressió
perquè saps que els de dalt
difícilment punxaran
tu si vas guanyant
i tirant els partits endavant
potser són a la flauta
qui sap
però jo
ho dubto moltíssim
és una boia
que queda flotant allà
molt complicat
al mig
bueno
des d'aquí una abraçada
a tots els pericurs
de Sant Just
sisplau
sapigueu que teniu
un espai
teniu un espai
i una cadira
aquí a la Tartúlia
si voleu venir
a comentar
qualsevol cosa
de l'Oriol
ai que ja ha ocupat
la cadira
això vol dir
que té moltes ganes
que vingui algú
us sentareu
al costat de l'Oriol
ja us aviso
amb entelació
al costat d'un gran
mira si és buena persona
que lo sepas
i parleu una mica
del Madrid
va
una miqueta
ràpid
ja està
vinga gràcies
per parlar
no parlem
jo el que he dit abans
un altre partit
un altre robo
una miqueta si voleu
un altre robo
jo vaig veure el partit
i molt lamentable
jo vaig veure la repetició
jo no el vaig veure
digues
molt lamentable
per què?
només he vist la jugada
la jugada clau
el minut 20
quan Keylor
va ser tot a terra
un moment
per què va ser lamentable
Esteve?
home
perquè la falta
Keylor
anaves
això
per lo menos
hauria de ser
targeta groga
i falta
no no
vermella
era l'últim jugador
però no hi ha un altre
només per això
va ser lamentable
home
és que deixant el Madrid
8-70 minuts
amb 11 tios
quan podria haver canviat
perfectament
i és una vermella
com un piano
vull dir
no és allò que diguis
sí sí
doncs veu que els jugadors
del Betis
al vestuari
l'àrbitre
o en el túnel
o no som va ser
l'àrbitre els va dir
he visto que le daba
una patada
però no la he pitado
però escolta xato
per tu de què vas
dient-li això
al tio del Betis
vull dir que
el Ceballos
ho va dir
és que no s'ha dit
això això
al vestuari
al descans
ens va dir
però escolta guapa
com vas dient-me això
del plan
vens i em dius
sí l'he de donar patada
però no l'he pitado
però com tens els collons
tan grossos
que es veuen des d'aquí
fins allà
vinga
no
vull dir que no pot ser
tal-li el micro
l'Oriel sisplau
feu vosaltres
que em poso de molt mala llet
no també ho feu
també em va semblar penalti
a Carvajal
que van pujar
no sé si és a Ceballos
no
el nou
el que va jugar al Barça
ara no em surt el nom
què necessiteu
que us ho busco
el que li va fer
el
Toni Sanàbria
Sanàbria
és que
va deixar la pilota
córrer
i va anar a parell
i això
és penalti
i després a la segona part
sí que és veritat
que li van anul·len un gol a Ronaldo
que és veritat
que hi ha un gol a Ronaldo
que no era fora de joc
que li van anul·lar
però
és que
abans d'aquest gol
repeteixo bé
un penal com un piano de Carvajal
que es desentén de la pilota
que és el que dius tu
i l'expulsió
el minut 20
que trenca el partit
va a tirar-lo
sí
sí
de fet l'altre dia
el Mundo Deportivo
penjava un
un quadre
en el
en el diari
amb totes les errades
orbitals que han hagut
a favor del Madrid
que és el que deia abans
no s'ha de parlar
gaire bé
no s'ha de parlar
dels arbitres
però és que
és el que deiem abans
no hi parlaràs
no hi parlaràs
però és que és un
darrere l'altre
és un darrere l'altre
és inevitable
acabar parlant
és molt heavy
és que és molt heavy
s'intenta mirar el joc
victòria per la via habitual
sí sí
clar
és que és això
és això
és el titular d'avui
de la secció
victòria per la via habitual
que és Sergio Ramos
que aquí jo no entenc
com els jugadors
encara no han après
no han après a marcar-lo
quan saps que aquest tio
cada vegada que et puja
a rematar
et farà un gol
sí
és que el veus amb aquella cara
i dius
pots repetir això
no m'ha fet gràcia
no ho repetirem
no de fet
has guardat el tall
no fot-lo després
ja farem
sí sí
ho haurem de fer
hem de fer una secció
de fet que l'altre dia
vam estar comentant
de les pífies setmanals
o les tonteries setmanals
ui d'aquí podem trencar un munt
sí sí
i totes aquestes
ja veuràs
gràcies Àlex
ja me'n vaig
no però un dia
l'altre dia vaig a recordar
que hem de posar el vídeo
no sé si ho coneixeu
un vídeo del guardiola
dels espaguetis
el pesto
oh brutal
tu no l'has vist Oriol?
sí sí sí
esteve?
sí sí
vale
doncs no el posarem
ara us fotem
ara que l'heu vist tots
a veure si el busquem
si l'Àlex li dona per buscar-lo
estupendo
perquè és molt bo
sí sí
voleu parlar d'algú més de futbol?
jo m'agradaria
o passem al
a mi m'agradaria
digues
primer tu
no tu
no tu
vinga tu
volia
volia
saber una mica l'opinió de
què penseu d'André Gómez
jo és un jugador
que no sé
no sé per on veure
primer digues la teva
no sé
no sé la confiança
que té Luis Enrique
amb ell
i que veu tant amb ell
com per
ficar-lo sempre
no veig que faci
perquè tu creus que no és tan
tan com li donen
no m'ha demostrat
res destacat
com per
ficar-lo
abans et fico el digne
és que qualsevol
fico abans
però igual és un diamant
en bruto
saps d'aquests
que ha d'espontar
no no no
bruto
el dinero que nos ha costado
sí sí
el dinero que ha costado
no sé
no entenc
és generalitzada
l'opinió catalana?
espera primer
segueix tu amb la d'estral
tu segueix allà
tu l'Abre André Gómez
l'Abre Gómez
tu el ves-ho tallant
no per mi és molt lamentable
i mira que va tenir
un al partit
molt clara
i la va fallar
d'una manera espectacular
el camp del PSG
per exemple
va fallar-te l'única
del Barça
portaria
tota la tira
jo crec que André Gómez
per mi
mini discrepo una mica
en el sentit
que per mi
és un molt bon jugador
el València
va portar el València
a fer molt bones temporades
el problema d'André Gómez
és que no és un tio
pel mig del camp del Barça
perquè el Barça és un equip
que al mig del camp
ha d'estar basculant
constantment
de banda a banda
pressionant a dalt i a baix
i ell no ho sap d'això
ell és un tio
que tu li dones
és com
l'antic lliure
saps?
quan fa molts anys
hi havia el llibre
que jugava allà
fotent el que li donava la gana
i tot
o sigui
hi ha una posició
al mig del camp
saps?
on juga Sergio Busquets
hi havia una posició
que és entre Sergio Busquets
que és com un mig centre defensiu
i la defensa
hi havia un que es deia
el lliure
que aquest
Guardiola de fet
va jugar de lliure
al Barça
però què vol dir?
que no té una posició fixa
al camp?
sí
és com
exacte
li donaven llibertat
per crear el joc
però tenia una zona
per estar
sí
era entre mig del camp
i la defensa
i Guardiola tenia molt
com a jugador
tenia molt bona visió
de joc
aleshores allà
el que feia era
jugar de lliure
que era una mica
més enrere
això
una mica
los Sergio Busquets
una mica enrere
però més de tallar
tenia llibertat
a l'hora de passar
André Gómez
per mi
és un jugador
molt bo al mig del camp
perquè
el que passa és que
clar
és un tio que veus
que se li anticipen
a totes les pilotes
que no fan
ni dos passes
seguits bons
que quan li prenen
no corre a pressionar
o sigui
ell és un tio
que tècnicament
és una passada
però
algun motiu
s'a tu espavila
saps?
algun motiu ha de tenir
perquè l'ús Enrique el posi
perquè si no
no sé
perquè l'ha volgut ell
això és com la tonteria
de Matier
que va voler portar Matier
en 32 anys
perquè l'ús Enrique
va voler
i Matier al costat
tu quan agafes
una merda
i un pal
i ho ajuntes
no no no
vull dir que
és que Matier
el va emportar
no sé per què
i Matier
l'única cosa bona
que ha fet el Barça
és marcar el gol
contra el Madrid
correcte
és donar-te 3 punts
contra el Madrid
que ole tu
perquè també va fer
Ibra l'any que va venir
ja està
perquè és un coladero
la seva banda
i pot ser molt bo
i molt bo
i no
vull dir
hi ha jugadors
que els entradors
tenen mania
en portar-lo
igual que Guardiola
et va portar a Xigrins
que deien que era
i vaia otro
saps?
vull dir que
jo per mi
André Gómez
veurem
depèn de qui sigui
l'entrenador
l'any que ve
no sé si seguirà
posa els ulls en blanc
no ho veieu
però
jo crec que depèn
de l'entrenador
que hi hagi l'any que ve
André Gómez
és un dels clars candidats
a no seguir al Barça
i se'n pot trobar la pasta
perquè aquest tio
t'ha costat 35 quilos
i no se'ho deies tu
vull dir que és una bestiesa
de Diamant en Bruto
bueno
que parlàvem de Diamant en Bruto
tant André Gómez
com Paco Alcácer
Paco Alcácer
no sé què feia
Luis Enrique
traient-lo
en els últims minuts
bueno
perquè és el davanter
perquè havia d'intentar-ho
és el davanter suplent
i ho ha d'intentar
però si totes les que tira
les falla
si t'aportaria
no hi ha ningú
i la falla
bueno
pot ser allà
tu de confiança
jo espero que
per l'any que ve
li pugi l'autoestima
i
pugui fer una millor temporada
dale una portó unida
jo crec que el fitxatge
d'Alcácer
és un error
perquè el Barça
el que necessitava
era un suplent de luxe
saps
el Larson de luxe bo
jo per mi
era Roby Van Persi
ell va dir que volia
marxar de Turquia
venir al Barça
per només 3 o 4 quilos
és un jugador
que el poc que et juga
et faria gols
no bueno
però sí clar
però el Cácer te'n va costar 30
no no
però que ho has dit
com molt natural
saps com
mira em va costar 15 euros
no
jo en comptes d'André Gómez
s'hagués portat
a Coutinho
sí però Coutinho
està a Liverpool
i a Liverpool
no són tot tu
saps
per menys de 70 quilos
i el Barça
a pagar 70 quilos
per un jugador suplent
com que no
hagués sigut molt bo
que Coutinho
hagués vingut
ara que venço
una altra pregunta
per què hi ha tants jugadors
del futbol
que acaben amb Inyo
els seus noms
us ho he plantejat
vull dir
què passa que
no tinc una resposta
la veritat
és que nunca
m'he preguntat
d'Efo
home
ja ets feliç
treball i investigació
per favor
vull dir aquí
no em veniu
a la pròxima classe
sense saber
perquè acaben amb Inyo
Inyo
Inyo
tampoc n'hi ha tants
bueno
vinga
bueno
quin has dit tu ara
Esteve
Mourinho
no serveix
Mourinho
no
Mourinho
Mourinho
Ronaldinho
Coutinho
i Ronaldinho està jubilat
Coutinho
resultarà que no n'hi ha cap
no de cop i volta
segur que tu és carbant
en un d'aquests equips
d'equips viejos
segur que et trobes un Inyo
és possible
doncs va donem-li canxa
a aquests equips
tan viejos
de
no sé
dels anys
quins anys
a veure
a veure
doncs
amb aquesta cançó
de no sabem què
donem pas a la minissecció
dins la secció
de la secció
de la tertúlia d'esport
amb
Oriol Pasqual
i els equips viejos
Tamblem quatre patos
a la taula
movent el cap cap endavant
bona cançó
molt bé
molt bé
doncs va
els gats aquests
que els dons un cop al cap
inaugurem la secció
aquesta dels equips viejos
tenim ganes d'escoltar-la
farem això
cada setmana
ara ara ara
ara sembla
les morts
de P3
és que tenim aquí
l'agrada plena de gent
aplaudint-nos
ara ara
i tant
a veure
primer explica
què és aquesta secció
perquè la gent
diu
que els viejos
què vol dir
et repeteixes més
que la Lleoli
entre altres coses
sí
doncs això
presentarem cada setmana
un parell d'equips
els equips més antics
diguéssim
d'una sèrie de països
diguéssim
i llavors ens en veurem
una miqueta
d'on provenen
qui els ha fundat
i
i peculiaritats
potser
alguna
sí
i el palmarès
i quatre cosetes
però bàsicament
és una pilota de pell
d'aquella marró
i totes aquestes
no?
doncs mira
ja us dic
que avui començarem
per exemple
amb l'equip més històric
de Catalunya
que tothom el suposo
que sabeu quin és
l'equip més vell
de Catalunya
sabeu quin és o no?
cri cri cri
cri cri cri
a veure un moment
a veure un moment
deixa'ns
un moment
un moment
no cal que em miris
mira ja

deures, Esteve? Tampoc.
Però per provar, sí. Vinga, d'obert.
Després, ara, com la Mireia, o després de...
No, després de després.
No deixo cinc segons.
Deixaré un minut i poc més.
No, doncs això, llavors ja us dic.
Parlem del Palamós. Sí, parlem del Palamós.
De les gambes. Amb tot, sí, de les gambes.
No, no. A veure, l'equip més antic de Catalunya...
Bueno, les gambes són les cames, també diuen.
Sí, sí, això se'n diu fer gambades,
és qui té les cames llargues.
Per això, doncs d'aquí vindran, els que gambaven tant pel camp.
el Palamós, un equip que es va fundar
el 1898.
Que després veureu que l'equip més antic del món
veureu que es funda el 1857,
però bueno. Llavors?
Aquest és l'antic més antic de Catalunya. Ah, val.
Anem per localitats. Exacte, comencem pel nostre país,
per Catalònia.
Es compleix cap a casa. I tant.
Es va fundar com un equip
que es deia Palamós Futball Club,
perquè provenia de la terra.
No, és Fut-Ball Club.
Bueno, però no es llegeix Futball.
A veure, val d'aquell agafador.
I tant.
Llavors,
llavors,
l'any 26,
sí, sí, és of course.
L'any 26
es canvia el nom,
es posa Palamós Futball Club,
perquè afegeix natació i ciclisme.
Llavors,
el 1954,
al principi, cap al gener,
aquella temporada,
desapareix per problemes econòmics.
Llavors,
el torna a agafar un català,
perquè fins aleshores el portaven a l'estranger,
inglesitos i otros.
D'això,
va durar 8-9 mesos,
perquè el 19 d'agost del 1954
es refunda amb el nom de Palamós Societat Cultural.
Societat Cultural?
Llavors,
està 6 anys...
Sembla una ta neu,
des d'una quinta copó,
no?
Sí, bueno,
però és que era sol,
va estar 6 anys sense competir
a nivell oficial.
O sigui,
ells anaven intentant agafar diners
d'alguna manera o d'altra,
i va ser a partir dels 60,
quan ja comencen...
Van començar a jugar...
quan tornen a jugar a futbol.
D'acord?
Això són les dades,
així una mica,
a la història del Palamós.
1960 o 1.800?
1.898 s'estrena
i des del 1960 que juguen.
O sigui,
el Palamós,
com el coneixem des d'ara
amb aquesta equipació i cami tot...
Des del 1960.
Exacte.
Aleshores,
a l'estadi,
hi havia l'antic de Palamós,
el van canviar,
i des del 1989
el Palamós
té jugar al municipal,
municipal de Palamós,
que amb 1.800...
5.800 espectadors,
perdó,
camp dels petitons,
5.800 espectadors.
Bueno,
i cap del poble.
Cal dir que és un camp compartit
amb el Llagostera actualment,
perquè el Llagostera
es va refundar aquest estiu
com a Llagostera Costa Brava,
perquè vol agafar una mica
els equips de la Costa Brava,
perquè la reminència...
És que és el nom,
però és que sembla el nom del restaurant,
en plan,
al ladito del mar.
Sí, sí.
Llagostera Costa Brava.
Pòsit.
I el Palamós,
l'estadi aquest 5.824,
juga a Tercera Divisió,
està a mitja taula,
aquest any ni fun ni fa,
i això és la Tercera Divisió,
que és la quarta categoria
del futbol espanyol.
No té àlies,
ho dic perquè
hi ha diferents equips
que anem dient que àlies,
per exemple,
els culers,
els merengues,
el Palamó,
no tenen àlies.
Equipació groga,
és la nostra proposta del dia,
buscar un àlies.
Podríem posar-li una?
Sí, sí.
Els jaios.
Oh!
Home!
Home!
Quina mitjana d'edat, ja?
No ho sé,
tenen 300 socis actualment,
dels 5.800 que hi caben al camp,
300 socis.
Se'ls fa gran, eh?
Se'ls fa gran la graderia.
Sí, no?
I el palmerès del Palamós
és que ha guanyat una Copa Generalitat,
que és la que hi havia just abans
de la Copa Catalunya,
va ser campió una vegada
de Segona Divisió B,
tres cops campió de Tercera Divisió,
i s'ha de dir que el màxim,
la categoria més,
diguéssim,
que ha estat més amunt,
més top,
és la Segona Divisió,
que va estar des del 90 fins al 95.
Ha estat 5 anys,
5 temporades de Segona Divisió.
Segona,
tocant amunt o tocant avall?
Bé,
sempre estava la part 15è,
14è, 15è, 14è,
menys,
que va quedar de la segona.
Sí, sí,
que té molt mèrit.
Per tant,
primer equip,
ja tenim d'això,
el Palamós.
Des d'aquí un aplaudiment,
sisplau,
el Palamós.
El Palamós.
I records des de la ràdio
de Sant Just dels Berns,
sí, sí, sí, sí.
Que és llagustera,
també.
Exacte.
Llagustera,
que està brava.
Ara, ara.
Brava,
està brava.
Molt bé.
Anglaterra,
l'equip més antic d'Anglaterra.
Que no n'hem descobert.
Que no n'hem descobert.
No, no, no.
És un equip que ha jugat...
He dit Dover,
has dit que no, no?
No.
Que juga a la categoria del Palamós,
diguéssim,
que juga a la quarta divisió estatal anglesa,
que és la League Two,
perquè allà recordem ja la Premier,
el Championship League One,
League Two.
League,
ah,
League.
League.
Ah, vale, vale.
Ara, clar, clar.
És que ha dit League,
i ho dic L-I-C.
League Ball.
League,
League,
League.
Escolta, guapa,
vas dir això si m'he de l'anglèsia.
No, no,
esperta'm.
Això.
Cal dir que a Anglaterra hi ha una petita trampa,
perquè en teoria el club de futbol més antic
és un que es diu Nott's County.
Nott's.
N-O-T-T-S.
Nott's County.
És que volies que ho sapiguem.
Molt bé.
Que aquest equip es va fundar el 1862,
que és, diguéssim,
el primer equip de la Lliga Professional.
D'acord?
És l'equip fundador, de fet,
de la primera divisió anglesa.
De la Premier.
De les que la Premier neix més endavant,
abans tenia una altra...
Ah, sí, la Premier...
Ai, la Premier.
La prèvia, la Premier.
Exacte.
Bueno, i tantes prèvies...
La prèvia, la prèvia, la prèvia.
I tantes prèvies,
perquè això estem parlant del 1862.
D'acord?
És un antecedent.
Hi ha un equip més antic,
que és el Sheffield Football Club.
Sheffield Football Club.
D'acord?
Que no té res a veure amb els dos equips que hi ha ara,
que ara, diguéssim,
hi ha dos equips a la ciutat de Sheffield,
que és el Sheffield Wednesday,
que és molt graciós,
que és un equip que a la seva escuta és un mussol.
O és d'ells, a dimecres?
Sí, sí, perquè es va fundar un dimecres.
I el seu equip és un mussol
que és sisè a la segona divisió,
el Championship,
i després el Sheffield United,
que és un altre que juga a la tercera categoria.
No.
Aquest es diu Sheffield Football Club.
I sabem per què és un mussol?
No, això no ho sabem.
Vina documentat, per favor.
Escolta, guapa,
jo m'hi vinc a parlar del Sheffield Football Club,
de la Sheffield Wednesday, eh?
Escolta.
No, però si m'hi expliques una curiositat,
volem saber per què.
No, sí, sí, escolta,
jo us estic explicant la curiositat
del Sheffield Football Club, eh?
Aleshores,
és el club més antic del món.
Us cadeu més ganes de saber-ho.
És un club on, a part de futbol,
hi havia altres modalitats,
ciclisme, hi havia el latisme i tal i qual.
Una mica d'estil de Palamós al principi, no?
Correcte.
Aleshores, què passa?
Que més endavant ja s'afegeix a futbol,
quan s'afegeix als anys 60, 1860,
a les lligues angleses de futbol.
Per tant, sí que és l'equip més antic del món,
però no l'equip professional de futbol més antic del món.
L'equip de futbol més antic del món
és el Nodds County, d'acord?
El Nodds County.
Això, el que dic, jugar a l'Elic 2.
Ara mateix està cinquè per la cua,
està lluitant per evitar el descens.
I això, el 1888 va ser membre,
fundador de la lliga anglesa de futbol.
I els àlies són,
a veure si ho sabeu això, eh?
Tant anglès.
The Magpies.
A veure...
Qui són els Magpies?
Però com s'escriu?
Perquè clar,
Pies de pastel, de pastís.
No, Mag, de Mag.
M-A-G-P-E-S.
Pies és pastís.
Pies.
Ho sé.
Home,
No heu vist American Pie,
com s'escriu?
Sí, és una mica ocell.
Com es diu?
M-A-C?
The Magpies.
Et dona una pista.
És exactament el mateix àlies que el Newcastle.
És que estic tan posada.
Indocumentats, indocumentats, eh?
Ara, fot aquí el...
No, les urraques.
Jo crec que és el pastís d'urraques.
Les urraques.
No, digui el pastís de pastanaga.
Però va ser que no.
Les urraques.
Són les urraques,
el Nodds County,
jugant això a la quarta categoria.
va ser el primer club que va ser capaç de guanyar una competició
sense ser membre de la primera divisió anglesa.
Ara, ja són els Magpies
i juguen a un camp més gran que no pas el del Palamós,
que van 5.800.
Aquí és a Middle Lane,
19.588 espectadors.
Està molt bé.
perquè la seva equipació és...
Les urraques, com el Newcastle,
van blancs i negres,
doncs aquells van...
Tots negres.
No, blanc i negre, frances verticals.
Però un urraque és tot a negre.
Ja, però ells...
Però el mote és perquè els equips que juguen
amb aquest tipus d'equipació es diuen...
Es coneixen com a urraques.
I el més conegut, diguéssim, que és el Newcastle.
Espera que ha entrat un a l'estudi.
I el palmarès més important d'aquest equip
del Nodds County
és cap a guanyar una copa d'Anglaterra
el 1893-94,
que aquesta copa encara juga.
Va ser campió de la segona divisió anglesa
del Championship el 1897,
el 1914-1923
i finalment va guanyar una copa
anglo-italiana de futbol
l'any 94-95.
Aquesta copa se l'haurien d'inventar
perquè feia com 100 anys
que no guanyaven una
i van decidir jugar.
Doncs que ho inventin, sisplau.
Doncs, carai, que història, no?
Estar una mica més culturitzats o no, ara?
Carai, ho podíem haver allargat més, eh, de fets.
Ho he de buscar informació per la setmana que ve.
Venim estudiats i preparats, eh, nois?
Molt, això, no?
És divertit.
Si aprens una miqueta dels grups vells,
així i allò.
Mira, avui hem portat el Palamós i el Nodds County.
I el Llagostera Costa Brava, menús a 12 euros, sisplau.
I la setmana que ve portarem...
Portarem més.