M'agrada que endevineu vosaltres les cançons
i espero que més d'una i una
hagueu endevinat que aquesta veu és la de Show Mendes
i el tema d'avui cobra la plaça.
Mireia, 625 programes ja es diu
There's Nothing Holding Me Back.
Molt bona tarda a tothom, bona tarda a tots i a totes.
Benvinguts una tarda més a la plaça Mireia.
Som en directe des de Ràdio d'Esvern, 5 i 11 de la tarda
i ja sabeu que fins les 7 de la tarda del vespre.
De fet, estarem aquí acompanyant-vos.
There's Nothing Holding Me Back.
Amb aquest tema de Show Mendes de fons us comento el sumari pel programa d'avui.
Començarem amb la Joana Raigon, que de fet ja la tenim aquí a Ràdio d'Esvern.
Avui a l'espai de pensament modern parlarem.
De fet, desmuntarem, ens desmuntarà la Joana Almita
de per què només utilitzem el 10% del cervell.
Ens parlarà, entre altres temes, del neuromàrqueting,
d'aquest sistema nerviós i la formació de connexions neuronals
i de la plasticitat del cervell.
Si voleu saber què volen dir tots aquests conceptes
i quina connexió tenen entre ells,
heu d'escoltar ara mateix a la Joana Raigon.
Seguirem amb una entrevista,
de fet, la primera entrevista de,
podríem dir, una...
ja em sortirà bé, un grup d'entrevistes
que ens ha presentat la Teresa Montero,
la podòloga d'aquest programa.
Doncs bé, avui, aquesta tarda,
parlarem amb ella, amb la Teresa,
però també parlarem amb la Marta Vinyals.
Ella és podòloga i experta en el mètode Ponseti,
un doctor creat pel doctor català.
Ignasi Ponseti fa més de 60 anys.
És una tècnica per corregir malformacions
en els peus dels nonats, dels nonats,
i s'estem per tot el planeta.
Avui coneixerem de primera mà,
com dèiem, la Marta Vinyals,
en què consisteix aquesta tècnica
i per què està tan extesa arreu del món,
per què s'utilitza a gairebé tots els continents
i de quina forma ho ensenyen els doctors com ella,
la doctora Marta Vinyals,
a altres països, com per exemple de Sud-amèrica.
I a la segona hora toca parlar d'actualitat Covid-19
amb el Joel Reguant, entre d'altres temes,
perquè també parlarem d'actualitat política
i és que anem servits de temes entre Covid i política.
En fi, el Joel ja sabeu que ens actualitza cada dimarts
i també cada divendres d'aquests temes,
així que avui no serà menys.
Quan pensem en màgia,
ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret.
Però hi ha una màgia que no té truc.
És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi.
Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat per la Llengua,
al programa de les parelles lingüístiques,
a v-xl.cat.
Perquè quan parles, fas màgia.
Generalitat de Catalunya.
Set milions i mig de futurs.
Doncs bé, entrem ara sí a l'espai de pensament modern,
entre altres temes,
que ens porta la Joana Raigón cada dimarts aquí al programa.
Joana, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda, com estem?
Bé, eh?
I tu?
Sí, molt bé.
Gràcies per preguntar.
Escolta, Joana, un dimarts més ens fas pensar,
o almenys vols que recapacitem,
amb els temes que ens portes.
Avui m'has recordat el tema que ens parlaràs,
a la pel·lícula de Lucy,
aquella pel·lícula que et vaig comentar,
no sé si l'havies vist al final.
Sí, d'aquesta capacitat que tenim,
en fi, capacitat d'ús del servei, no?
Sí, una explorada, no?
Sí, una explorada, no?
Exacte.
Només un 10%, però és un mite, això?
O no és un mite?
Sí, sí.
És un mite, per tant no és el tot real.
No és el tot real, no és res i ens real.
Però és un mite que s'ha difós a la societat
per diversos motius.
Principalment va ser una malinterpretació intencionada
d'un empresari i escriptor de llibres d'autoajuda
que es deia Daley Carnegie.
Llavors va fer la difusió del pensament de William James,
que va ser un important psicòleg del segle XIX,
i la frase va ser
«Solament aprofitem una petita part dels nostres recursos naturals».
Llavors aquest home va malinterpretar aquesta frase,
la va aplicar al servei i va vendre molts llibres d'autoajuda.
El següent motiu va ser el neuromàrqueting,
que és un terme molt recent,
que es va originar degut a aquestes malinterpretacions intencionades.
I diverses empreses americanes van començar a vendre productes,
sessions per explorar aquesta part inexplorada de la ment.
Llavors, segons molts informes,
un informe del Col·legi de Mèdics del Institut Nacional de Salut dels Estats Units,
no va fer una investigació i va concluir que no hi ha cap connexió entre això.
També té molt suport, encara avui en dia,
de molts seguidors que, com aquesta pel·lícula que has mencionat de la Lucy,
creuen en poders especials i inexplorables de la ment,
que necessites un curs o necessites explorar la teva ment
per veure si tens poders extraordinaris com la telequinesis.
Però això no és possible perquè utilitzem tot el servei.
Ah, llavors no és aquest 10%, eh?
No.
O sigui, la frase aquesta de per què utilitzem el 10% del servei no és correcta.
És que 10%, primer de tot, 10% de què?
De les neurones, d'una part del servei, d'una zona concreta, de la memòria.
En primer lloc, la memòria, hi ha diversos estudis que no poden concretar quanta memòria,
o sigui, quanta capacitat de memòria podem abarcar.
No hi ha una conclusió, una evidència.
També proves que refuten això són les tecnologies avançades del diagnòstic d'imatges.
Per exemple, la més coneguda és la ressonància magnètica, sí?
Llavors, amb això veiem que les proves indiquen que utilitzem totes les parts del servei.
No hi ha cap que no...
O sigui, un servei, diguéssim, sa, un servei que no té cap patologia ni cap malaltia treballa en ple rendiment.
No hi ha cap part que no tingui... no utilitzada, no?
De fet, hi ha diversos estudis que també verifiquen que mentre estem dormint també utilitzem parts del servei.
Llavors, no totes les vegades, però sí que utilitzem diverses parts.
Si no, no somiaríem, no?
No.
No faríem res, clar, clar.
Bàsicament.
Entraríem en coma, no? Probablement.
Sí, això anava a dir que si totes les neurones del servei funcionessin al mateix temps, es crearia una sèrie de convulsions, com l'epilèpsia.
Llavors, aquesta sobrecàrrega derivaria en això. Llavors, no és possible.
A més, que el servei consumeix aproximadament el 20% de l'oxigen, el 50% de la glucosa que tenim.
De tot el cos, eh?
De tot el cos. Llavors, és important perquè, si no, també estaríem molt cansats crònicament.
Llavors, també hi ha, en un punt de vista evolutiu, si no utilitzéssim,
tot el servei, tota la part del servei, i només...
Ai, perdó, eh? No, tranquil·la.
Si utilitzéssim, si no utilitzéssim tot el servei i solament aquesta petita part,
en qüestió d'evolució, ens hauríem adaptat i tindríem un servei més petit, evolutivament, perquè seria més eficient.
Clar.
Llavors, aquesta frase, no sé si la coneixes, de quan un òrgan està en desús, s'atrofia o es perd,
que no és real, però en el sistema nerviós sí que és real, perquè, per exemple,
quan som embrions, sí, desenvolupem una sèrie de connexions neuronals.
Però què passa? Que moltes d'aquestes connexions, al cap d'aproximadament dos anys,
algunes es perden, perquè no hi ha una acció reiterada, un ús reiterat.
Llavors, això ho descalifica.
Va, digues, digues.
Sí, sí.
Què penses, això?
Ah, a mi em sembla interessantíssim.
T'estic seguint el fil a veure si hi ha, diguéssim, hi ha alguna conclusió final.
És a dir, entenem que aquest 10% del servei que ve d'una base, no?,
que deies que científicament havia malinterpretat una conclusió, no?,
i d'aquí va venir, és a dir, va venir aquest titular, no?,
només utilitzem el 10% del nostre servei, no?,
que tants llibres també ha vengut, no?
Molt sancionalista.
I molta autoajuda, també, no?, d'aquí, o...
Sí, molts llibres científics.
Llavors, entenc que, diguéssim, que la conclusió que ens portes avui sobre aquest tema
és que realment aquest mite és fals, científicament comprovat, clar.
Una última prova és, tu pensa, si solament utilitzem aquesta petita part,
tenint en compte que les neurones que no s'utilitzen o es moren o canvien de funció
no seria possible.
O sigui, que això, aquest mite, ho podem deixar de banda,
centrar-nos en la plasticitat, això sí que és real, del servei,
perquè quan sofrim de lesions no greus, lleus,
el cervell es configura d'alguna manera per, com, ja va aquesta compensació.
Es rellenera.
No, no rellenera, sinó que es compensa d'alguna manera.
I això és el concepte aquest de plasticitat del cervell, no?
Que es pot obtenir, de fet, no sé si ho saps...
Ara diràs, anar al gimnàs.
No, no, què penses, primer, de tot?
Si es pot aconseguir, això?
Es pot aconseguir fortificar les connexions neuronals...
Home, segurament.
...i crear de noves.
És a dir, d'alguna manera podem entrenar al nostre servei,
això estic segura.
Sí, però una de les activitats més quotidianes,
o almenys quasi quotidianes, que moltes persones fan,
i que no sé si ho saben,
que poden establir noves connexions neuronals i fortificar-les.
Què penses?
Però quines activitats, per exemple, són les que poden enfortir aquestes connexions?
Què creus tu?
Home, has dit d'activitats quotidianes, no?
Vull dir, que les fem al dia a dia, que no són grans...
Potser quotidianes en algunes persones.
No ho sé, cuinar, vestir-se, tenir una rutina, o no sé...
No ho sé.
Se'n podeixen moltes coses, però vaja.
Moltes coses.
Però una de les més quotidianes, o almenys quasi de totes les persones,
és aprendre a tocar un instrument.
Perquè la capacitat memorística, la capacitat psicomotriu,
es desenvolupa.
Llavors, tot això, d'alguna manera,
l'aprenentatge aquest gradual té conseqüències i bones.
Tu estàs aprenent a tocar un instrument?
Jo sí, vaig d'una manera intermitentment.
Però bueno, però ho vas bé.
Però sí, sí, no vaig a cursos ni res,
sinó ho busco de YouTube.
De forma autodidacta.
O d'orella i tiro.
Si ens recomanes que mínimament aprenem a tocar un instrument,
o almenys aprenem alguna...
És aprendre algun tipus d'art.
Si tens uns costums o hàbits saludables i intel·lectuals,
és a dir, un estudi, uns hàbits d'estímuls al cervell,
doncs, òbviament, el cervell s'acostumarà a establir aquestes connexions neuronals.
Que això és molt important.
Doncs crec que hem desmuntat prou bé...
Bé, ens has desmuntat aquest mite.
Primer és construir i després l'has desfet.
L'hem desfet totalment.
És un mite que jo també vaig caure,
perquè dic, uau, és que el concepte d'imaginació
que van utilitzar aquest autor,
de dir, ostres, és que hi ha moltes parts del cervell,
segons la meva interpretació,
que no es poden utilitzar.
Llavors, això és com un sentiment de millora de l'esbruma.
Però nosaltres utilitzem el 100% del cervell,
i podem millorar-ho a partir de les nostres eines.
Clar, ara em quedo també preguntant-me,
o preguntant-te, o preguntant a les nostres oients,
si la pel·lícula de Lucy perd el sentit,
ara que hem parlat de tot això,
o perd la seva base argumental.
Argumental?
Des d'un punt científic, sí,
però, com a ciència-ficció,
tu pots imaginar-te el que vulguis.
Clar, òbviament.
Això sí.
Doncs ens quedem imaginant
que la Lucy realment va arribar a tenir
aquest 100% de capacitat mental
i que va ficar gairebé en un USB, no?
Uf!
He fet una mica un espòiler aquí, però vaja.
No passa res,
ho connectes d'alguna manera veient la pel·lícula.
Exacte.
Joana, gràcies per portar-nos una tarda més,
un dimarts més,
aquest espai de pensament modern,
sota aquest títol,
ens portes diversos temes,
dimarts vinent seguim també donant-li voltes al cap,
mai millor dit,
amb temes que ens haguessis portant.
Un abraçada.
Adiós.
Que vagi bé.
Bébé, just let me pull your chest down
I'm the neck now
Now you're screaming
Oh, let them sex sound
Oh, oh, oh, oh
Per tardor,
el comerç implica en el repte de reciclar més i millor.
Posem en marxa un nou model de recollida comercial porta a porta.
Més net, més eficient i més sostenible.
Pel medi ambient, a Sant Just, canviem el xip.
Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
A l'escoltes, ràdio d'Esvern.
Sintonitzes, ràdio d'Esvern.
A l'àdio de Sant Just.
Vérem d'avui, com a fer.
Kiss me once, then kiss me twice.
Doncs bé, com us havíem ja anunciat,
també a través de les nostres xarxes socials,
sobretot al Twitter,
arroba P, la guió baix.
Mireia, avui és dimarts,
i avui encetem,
podríem dir, una nova onada d'entrevistes
amb la Teresa Montel,
amb la podòloga,
que acostuma a estar amb nosaltres els dimarts al programa.
Avui, a més, la Teresa,
no només la tenim amb ella,
que ja de part la saludem.
Buenas tardes, Teresa.
Buenas tardes, ¿cómo están todos?
Muy bien, estamos todos muy bien.
Si no, que també tenim a la Marta Vinyals a l'estudi.
Marta, buenas tardes.
Hola, buenas tardes.
Buenas tardes.
Abans de res,
us presentem breument a la Marta Vinyals.
Ella és experta en el tractament del pie zambo,
és aquests peus que es fiquen, diguéssim, cap endins,
ara ens ho explicarà millor la Marta,
i utilitza una tècnica anomenada mètode Ponseti.
Mètode Ponseti ha treballat també
l'equip internacional d'ortopèdia pediàtrica
amb la doctora Anna Ey a la Clínica Diagonal
i, entre d'altres, també és coordinadora
del postgrau de tractament d'aquest tipus de pedologia
i mètode Ponseti a la Universitat de Barcelona.
A banda d'això,
s'ha assumat també que és responsable
de molts projectes de cooperació
en països de desenvolupament
com l'Índia, el Bangladesh
o Madagascar,
que també en parlarem amb ella
per a empezar.
Marta, explica'ns,
cuéntanos què s'entén de por un pie zambo,
què tenemos que visualitzar
quan hablamos del pie zambo.
Bueno, en primer lloc,
quería agradecer la invitación.
Es un placer estar esta tarde con vosotras.
Gracias, Tere, y gracias, Mireia.
A tu.
Y, bueno, estoy contenta
porque aparte me toca hablar
de lo que yo llamo mi libro,
que es el pie zambo
y el método Ponseti.
El pie zambo
es una malformación congénita del pie,
es decir,
la pierna y el pie
se desarrolla diferente
y es una malformación
musculoesquelética.
Esto significa que
afecta los tendones,
los músculos,
los vasos,
todo el pie
se ha formado diferente.
¿Vale?
y esta deformidad incluye
y esta deformidad incluye
el cabo,
que es decir,
el pie tiene más puente,
el aducto,
que está tirado para adentro,
el pie está también supinado,
inclinado también para adentro
y en equino,
que significa que tiene
un acortamiento
del tendón de Aquiles.
¿Vale?
Que este acortamiento
siempre es muy importante
para el momento de diagnóstico,
porque si no tiene
este acortamiento
del tendón de Aquiles,
no estamos hablando
de un pie zambo,
sino de otra malformación
por problema de espacio
dentro del útero.
¿Vale?
Porque el pie zambo,
como os estoy diciendo,
no es una falta de espacio,
sino una malformación
de toda la pierna
y de todo el pie
durante la formación
del feto,
de cómo se desarrolla.
Y afecta a uno,
a dos de cada mil recién nacidos.
Pues es una gran estadística.
Realmente sí,
no es ninguna enfermedad rara
ni mucho menos.
Es decir,
de dos de cada mil recién nacidos
es bastante.
Incluso en países en desarrollo
se ha visto
que esta incidencia
es mucho mayor,
pudiendo ser siete
de cada mil recién nacidos.
Y te iba a preguntar
qué diferencia,
¿no?
O por qué,
bueno,
supongo que al ser
un país en desarrollo,
depende también
cómo pasa la madre
del embarazo,
supongo.
A ver,
realmente...
¿Se ha estudiado?
Realmente no se sabe
porque incluso
en el pie zambaquí
se desconoce la causa.
Es decir,
se dice que es idiopática
que quiere decir
que no se conoce.
Pero sí que lo que se cree
que ahí haya mayor incidencia
sobre todo puede ser
por el tema también
de la cosanguinidad
porque hay muchos sitios
que están en desarrollo
o bien también islas,
¿sabes?
Claro,
las islas,
pues al final
se reproducen más entre ellos.
Queda mal decirlo,
pero realmente es así
porque hay menos gente
que viene de otros sitios
y al final se acaban juntando.
En islas la incidencia
es mucho mayor
y también en los sitios
como India,
Bangladesh,
que hay mucha cosanguinidad
y se juntan también
entre castas
y todos estos temas sociales
que tienen estos países
pues hace que la incidencia
de todo el tipo
de malformaciones congénitas
sea mucho mayor.
Vale,
y Marta,
explícanos así
que yo estuve leyendo
antes de tener la entrevista
que cómo surge
el método Ponsetti.
A ver,
realmente hablar un poquito
del doctor Ignacio Ponsetti
que la gente se cree
que es un doctor
que es italiano
por el tema Ponsetti
incluso nosotras estamos
por desgracia
muy acostumbradas
a leer Ponsetti
con dos T
y no nos gusta nada
porque el doctor
era Ignacio Ponsetti Vives
y de hecho se llamaba Ponsetti
que es el apellido
Es una meca catalá,
¿eh?
Es realmente catalán
y él se consideraba catalán
aunque él nació en Ciutadella,
en Menorca
y él ya de muy joven
por trabajo de su padre
ya se vino aquí a Barcelona.
Él estudió medicina
aquí en Barcelona,
en la Universidad de Barcelona
también
y se,
es decir,
terminó la carrera
hizo el último examen
de medicina
el día antes
del alzamiento nacional.
Entonces,
¿qué pasa?
Estamos hablando ya
de hace unos cuantos años
y él se tuvo que ir
de médico de guerra
¿vale?
En el bando de los republicanos
y al final
estuvo mucho tiempo
en Francia
luego terminó en México
y de México
lo mandaron a Estados Unidos
y ahí en Estados Unidos
estuvo en Iowa
que es un estado
que está como
en medio de Estados Unidos
y su primer trabajo
que le encargaron
es decir,
claro,
era el doctor españolito
que había llegado
en medio de Estados Unidos
y le dijeron
pues mira,
vas a revisar
los casos quirúrgicos
que hace el jefe
de traumatología
que era el doctor Stenler
y el doctor Ponsetti
se puso a revisar
y revisar
y veía que todos los casos
operados de pie zambo
por el jefe
pues tenían muy mala calidad
de vida,
el pie estaba muy mal,
tenían deformidad,
tenían mucho dolor,
las articulaciones muy mal
y de allí
él que era un científico
empezó a investigar,
investigar,
investigar
hasta que
más o menos
a los años 50
es decir,
unos 4 o 5 años
más tarde
de que él llegara
allí a Estados Unidos
ya empezó a desarrollar
su método
y no fue hasta
el año 63
cuando yo tuve
unos cuantos
pacientes tratados
con su propio método
que sacó
el método
ya al año 63
es decir,
que hace ya años
y realmente se ha visto
con el paso de los años
que es un método
que funciona a la perfección
y el porcentaje de corrección
es altísimo
si lo aplicas bien
pero claro,
la gente confunde
que es un método
de poner yesos
y para corregir el pie
realmente es mucho más
es decir,
el método Ponsetti
es una manera
de manipular el pie
una manera
de inyesar este pie
una manera
de corregirlo
también
cuando el pie
necesita una cirugía
o cuando
vuelve la deformidad
porque el pie zambo
tiene también
una memoria
¿vale?
es una malformación
que tiene memoria
y puede volver
y también
una manera
de mantener
esta corrección
que hemos conseguido
¿vale?
es como muy completo
y el método Ponsetti
consiste
en bloquear
un hueso
que es el único
que está bien
en este pie
y a partir de allí
hacer la maniobra
de abducción
¿vale?
pero claro
el truco está
en que un pie
tan pequeñito
de un recién nacido
pues tocar este hueso
y no tocar otro
pues es donde
donde está
la dificultad
del método
y donde requiere
un poco
de especialización
y luego
con esta manipulación
donde bloqueamos
el astrágalo
y hacemos abducción
se realiza
un yeso
un yeso
que tiene que estar
muy bien adaptado
y se enyesa
el pie
hasta la ingle
¿vale?
manteniendo una flexión
de rodilla
de 90 grados
para así evitar
que también
el yeso
se pueda escurrir
¿vale?
¿vale?
¿y cuánto tiempo
hacemos?
o sea,
tenemos lo que es
el yeso
en el...
claro,
porque como hay que ir
haciendo cambios
¿cada cuánto le haces
el cambio al niño?
exacto
al recién nacido
es decir
cuando el niño viene
que también es importante
decir que no hace falta
es venir
justamente cuando nace
a veces
puedes esperar
15 días
un mes
que no hay ningún problema
ni el pie
se va a poner
más rígido
¿vale?
lo importante
es hacer la técnica
bien
que no hacerlo rápido
y cuando ponemos
un yeso
estos yesos
se deben mantener
entre 4 y 7 días
¿vale?
dependiendo de
cómo tú puedas
organizarte
tu consulta
es decir
si tú solo puedes
hacer yesos
una vez a la semana
pues lo haces
una vez a la semana
en nuestro caso
en el equipo
de la doctora
Ana Ey
realmente lo hacemos
dos veces por semana
¿vale?
incluso hacemos
los cambios de yeso
cada 4 días
más o menos
y así es como que
el tratamiento
lo conseguimos
la corrección
mucho más rápida
¿vale?
se considera
que el máximo
de yesos
que se pueden realizar
en un pie
para corregirlo
sería unos 6
¿vale?
y depende
de la gravedad
de la severidad
del pie
y también
de la experiencia
del que lo hace
¿vale?
por ejemplo
nosotras
claro
yo tengo la suerte
de trabajar
con la doctora
Ana Ey
que ella fue
discípula directa
del doctor
Ponseti
y ella lleva
23 años
especializada
en el método
Ponseti
y viene gente
de toda Europa
para tratarse
aquí en nuestro
equipo
entonces
nuestra media
son 2-3
yesos
con 2-3
yesos
ya tenemos
el pie
corregido
y luego
siempre
como os he comentado
antes
que el pie
zambo
tiene un acortamiento
del tendón
de Aquiles
hay que hacer
un pequeño pinchacito
que realmente
no genera
ni cicatrices
y se hace
con anestesia local
para cortar
este tendón
de Aquiles
completamente
porque si no
el pie
siempre quedará
como de puntillas
¿vale?
¿pero la tenotomía
la hacemos
se hace antes
o después
de haber puesto
lo que son
los yesos?
se hace
después
es decir
primero
tenemos el pie
para adentro
para que os hagáis
una idea
en inglés
se llama
clapfoot
que significa
como un palo
de golf
¿vale?
el pie totalmente
girado para adentro
entonces
vamos haciendo
yesos
hasta que conseguimos
tirar el pie
a la inversa
es decir
totalmente
hacia afuera
¿vale?
que nos pasamos
de corrección
es decir
con el tratamiento
con el método
Ponseti
tenemos que
hipercorregir
¿vale?
y cuando tenemos
el pie
hacia afuera
pero también
manteniendo
este acortamiento
como el pie
hacia afuera
pero de puntillas
luego es el momento
para realizar
esta tenotomía
¿vale?
es decir
primero tenemos
que hacer
unos 2, 3, 4
yesos
para tirar
el pie
para afuera
completamente
y luego
hacemos
el pinchacito
que es
la tenotomía
del tendón
de Aquiles
vale
y luego una vez
de haber realizado
la tenotomía
porque supongo
que el método
es todo
o sea
es de hacer los yesos
la tenotomía
y luego poner
en este caso
era la férula
¿verdad?
que tiene como
una especie
de palo
o fibra rígida
entre ambos pies
que mantienen
como esa posición
exacto
una vez
hemos realizado
la tenotomía
se deja
un yeso
que lo mantenemos
unas dos semanas
¿vale?
este yeso
sí que se mantiene
un poquito más de tiempo
y luego
cuando quitamos
este yeso
de las dos semanas
y ya tenemos
el pie
completamente
para afuera
y encima
para arriba
a 90 grados
con la pierna
es decir
ya está
completamente
corregido
de como venía
de inicio
luego es el momento
de poner
las férulas
es decir
unas botitas
que se llaman
férulas de abducción
que son unas botitas
con una barra
en medio
que su función
es mantener
la corrección
que hemos obtenido
¿vale?
entonces
si el pie
no queda bien corregido
o no hemos hecho
el tratamiento
correctamente
claro
las botas
no irá bien
porque no hemos hecho
bien la primera parte
¿no?
entonces
se trata de hacerlo
todo bien
y luego
cuando lo tienes
muy bien corregido
luego ya puedes
poner las férulas
para mantener
esta corrección
y mantener los pies
hacia afuera
y estas férulas
al principio
como es un bebé
se llevan muchísimas horas
se llevan prácticamente
todo el día
y vamos haciendo
un descenso progresivo
de horas
hasta que más o menos
a los 10 meses
ya
la llevan
solo para dormir
unas 12 horas al día
hasta los 4 años y medio
aproximadamente
y te quería preguntar
también
porque con Teresa
sí que es verdad
que muchas veces
hablamos de que
los niños
son buenos pacientes
pero a veces
los padres
pueden pasar
lo peor que los niños
y en este caso
al ser recién nacido
entiendo que
quizá la sensibilidad
de los padres
puede estar un poco más
alta
porque en fin
se está todavía creando
esa personita
¿cómo reaccionan ellos?
o me pregunto
¿cómo acuden también
en qué estado
acuden los padres
a la consulta
para probar este método?
a ver
normalmente
sí que es verdad
que vienen nerviosos
¿vale?
porque sí que es verdad
que lo han pasado mal
hoy en día
hay como dos tipos
de familias
las que ya lo saben
por la ecografía
porque normalmente
un gran porcentaje
lo diagnostican
con la ecografía
morfológica
de las 20 semanas
entonces
tú cuando
en las 20 semanas
te dicen
mira
que viene con esta malformación
porque ya
ya se sabe
que si es algo
a las 20 semanas
que no hay ningún problema
de espacio
es una malformación
no puede ser que sea
un problema de espacio
posicional
ya presente
a las 19 o 20 semanas
entonces normalmente
los padres
hoy en día
como tenemos internet
se ponen a buscar
hay grupos de facebook
redes sociales
se informan
lo empiezan a decir
siempre hay algún conocido
porque como os he dicho
la incidencia realmente
no es tan baja
es fácil que al final
hablándolo
sepas de
ay no
pues yo sabía de tal
el primo de tal
que lo ha tenido
y gracias a internet
pues hoy en día
muchas de esas familias
nos contactan antes
sí que hacemos
habíamos hecho
visitas prenatales
es decir
con la mamá embarazada
y contamos
todo el proceso
o ahora
en tiempos de
de covid
pues sí que hacemos
una llamada
prenatal
y contamos también
todo por teléfono
y les mandamos fotos
de cómo va a quedar
incluso
que nosotras tenemos
pacientes de todos sitios
entonces si nos dicen
mira es que somos de Valencia
pues mira
te voy a pasar el contacto
de otra familia de Valencia
porque
va muy bien también
el apoyo entre familias
y siempre el hablar
con alguien
que ha pasado por lo mismo
que al final
no ha sido tan mal
que su niño ya corre
que su niño hace de todo
y realmente vino
con los pies totalmente girados
pues es como que
te anima mucho
y los otros serían
los que les llega
como de sorpresa
que en las psicografías
ha estado todo bien
y luego al nacer
les dicen que
que ha nacido
con esto
y normalmente
es un poquito
más complicado
porque
no lo saben
sí que es verdad
que yo les digo
que se han ahorrado
el sufrimiento
durante el embarazo
porque también
les suelen hacer
una amniogentesis
por si vienen
con otros
con otras malformaciones
también para la madre
sí
pero claro
sí que al desconocer
a veces en su hospital
depende de donde sean
les empiezan a tratar
el pie no va bien
no había nadie especializado
y suelen llegarnos
pero un poquito más
rebotados
y con ya tratamientos
hechos que no han funcionado
y en esa casa Marta
cuando os pasa eso
qué tenéis que hacer
claro
depende de cómo
esté el pie
por ejemplo
si ya está corregido
y la tenotomía
que le han hecho
no ha ido bien
pues la se puede repetir
haciéndola
donde toca correctamente
o incluso volver a empezar
y volver con los hiesos
pero sí que es verdad
que son pies
que ya
han estado tratados
y tienen más arrugas
están más gorditos
a veces tienen plegues
en la planta del pie
y en estos casos
se corrige
pero tardan un poquito
más de tiempo
en tener un aspecto
totalmente normal
¿vale?
por eso decimos siempre
que es muy importante
que busques un profesional
que esté especializado
en ese tratamiento
para que puedas tratar
el pie de tu niño
con las mayores garantías
posibles
porque si se trata bien
pues realmente
el pie queda perfecto
pero si se ha tratado mal
o se han hecho
otros tratamientos
luego hay cosas
que realmente
aunque lo hagas bien
un dolor
unas secuelas
que no puede ser
que sean para toda la vida
y no se pueda evitar
aún haciendo después
el tratamiento bien
incluso vemos
muchos niños
que le han empezado
con yesos
o que han estado
con treinta y pico yesos
cuando yo os estaba comentando
que con dos
o tres queda arreglado
y que luego incluso
les hacen cirugías
agresivas
de hueso
y articulaciones
que sus cicatrices
para que os hagáis una idea
van desde la punta
del dedo gordo
hasta debajo
del hueco popliteo
que sería debajo
de la rodilla
es decir
claro cicatrices
muy muy muy grandes
donde cortan
todo lo que se encuentran
todos los tendones
todo lo que ven
incluso cápsulas
de articulaciones
no se deben cortar
claro
y todo
y luego claro
el dolor que produce esto
ya no al niño
sino más
en una edad adulta
y depende del trabajo
que hagas
pues esto
aunque hagas bien
y quede el pie recto
este dolor
o esta artrosis precoz
esto no
va a ser
no se puede evitar
porque hay un límite
digamos de edad
es decir
hablamos de los recién nacidos
sobre todo
que sería
donde mayor incidencia
para hacer el tratamiento
pero con 10
12
15 años
también se puede aplicar
el método Ponseti
a ver
cuando el doctor Ponseti
describió el método
dijo que solo funcionaba
hasta los niños
que tenían 2 años
hasta 2 años
hasta 2 años
cuando él lo describió
pero realmente
no ha sido
la doctora Ana Ey
que ha visto
y ha confiado
tanto en el método
que la ha querido
poner al extremo
y hemos visto
que realmente
no hay límite de edad
nosotras cuando vamos
a países en desarrollo
estamos realizando
el método
sin límite de edad
es decir
que tiene 30 años
hacemos el método
Ponseti
pero
sí que es verdad
que el único límite
que hay
lo pone el pie
no en la edad
si tú manipulas
ese pie
realmente rígido
no se mueve
cuando haces la manipulación
este pie
no lo puedes corregir
porque está
completamente rígido
pero
la gran gran mayoría
sí que
sí que responden
a la maniobra
y entonces
le puedes tratar
¿vale?
para que te hagas una idea
de unos 2500 casos
que hemos visto
en total
en cooperación
que he hecho
unos 4 viajes
de 20 días
solo a uno
le hemos dicho
que no podíamos tratarlos
es decir
la gran mayoría
sí que
sí que responden
a la manipulación
y se pueden tratar
no sé si queríais
hablar un poco
también
Marta
o Teresa
si querías también
preguntar
sobre
estos viajes
de cooperación
que has hecho
a distintos países
estoy esperando
que ahora Marta
nos explique
porque aparte
que yo claro
como somos todos
también podólogos
es verdad
que nos vamos enterando
y cuando estuvieron
en el último
en Madagascar
estuvieron mandando
fotos y vídeos
entre los
entre los
compañeros
y vimos todo
lo que estuvieron haciendo
que la verdad
que
como ya la tenemos aquí
pues me gustaría
que nos expliques
así un poquito
como
como fue todo
qué tipo de
de
cosas
o tratamientos
estuvisteis haciendo allí
la experiencia también
realmente
yo siempre digo
que es una experiencia
súper gratificante
pero no es aquello
que
que sea vivir
una aventura
porque no es ninguna aventura
es muy duro
estos viajes
entonces tienes que ir
un poco consciente
de lo que te vas a encontrar
y con
y de cómo
tienes que actuar
y de
y de todo
lo que puedes ver
que la gran mayoría
son realmente
miseria
y desgracias
porque ahí la gente
en donde vamos
que son las zonas más pobres
no tienen nada
entonces el último viaje
que hicimos en diciembre
del año pasado
que estuvimos en Madagascar
por primera vez
fue porque me contactó
la ONG local
de allí
y nos dijeron
que si podían
que tenían bastante
incidencia de piezambo
que esto allí
nos estaba tratando
y que si podíamos
realizar
como un plan
Ponseti
un protocolo Ponseti
para
la gente de ahí
los hospitales de ahí
entonces lo interesante
es ir
por primera vez
ver la situación
que hay ahí
y establecer
un protocolo
determinar
a una persona
que se encargue
de
de tratar
a todos estos pies
porque siempre es mejor
que haya una persona
que esté más especializada
y pueda
centralizarlos todos
que no que haya
muchos sitios
donde lo hacen
pero tengan pocos casos
y vean
y al final
lo hagan
lo sepan hacer muchos
bueno que nunca
lo sabes hacer del todo
si no ves muchos casos
es lo que tú dices
que es mejor estar
en un sitio
punto de referente
o de referencia ahí
que todos acudan
a ese lado
y ya está
y lo conseguisteis
a medias
realmente
sí que es verdad
que conseguimos
formar a gente
lo importante
no es que sea médico
o especialista
en tal
o que tenga
una carrera
sino
a veces
incluso
en India
tenemos personal
paramédico
¿sabes?
lo importante
es que
sí que estén
acostumbrados
a trabajar
con el tema
sanidad
pero
que
que sepan
o que entiendan
bien
la manipulación
y cómo hay que hacerlo
y en aquel caso
había una matrona
que sí que estaba
muy interesada
que trabajaba
en hospital
y que tenía
pues mucha mano
con los niños
el problema también
es que en el hospital
hacen un poco de todo
no siempre
está de matrona
luego le mandan
a hacer otras cosas
entonces
sí que es verdad
que cogió bien la técnica
pero
no puedo decirte
al 100%
que lo esté haciendo
que lo esté haciendo
en todo su tiempo
o en todos los casos
que hay
y menos ahora
también con la
con la situación
de emergencia sanitaria
que hay
y sí que es verdad
que una vez allí
pues tratamos
muchos niños
todos los niños
que venían
porque
igual cada día
venían 10 casos nuevos
entonces todos los que
iban viniendo
sí que los corregimos
nosotros
y luego
hicimos un envío
de férulas
que son estas botitas
que tienen que dormir
hasta los 4 años
para que pudieran
mantener la corrección
que nosotros
habíamos hecho
pero claro
también
yo no puedo garantizar
que las madres
de allí
se lo sigan poniendo
que no la hayan perdido
claro
claro
se ha intentado
y se ha estado ahí
y ya está
es muy complicado
con diferentes países
yo creo
y aparte que no hay
aún una institución
como tal
estuvimos nosotros
en un orfanato
el hospital
estaba en pésimas condiciones
no había ninguna medida
de esterilidad
entonces
es que
fue todo muy difícil
porque tampoco
pudimos hacer
las cirugías
que teníamos planeado
luego habían clínicas privadas
pero eran solo para turistas
y no nos dejaban tratar
allí
a gente local
porque si no
era como que
su caché
que era para turistas
y veían
los niños locales
de allí
pues como que
lo perdían
bueno
fue un poco frustrante
todo
entonces
se trata un poco
de volver
de volver
con un sitio
donde realmente
podemos operar
porque también
teníamos que ir
a otro hospital
pero hubo
un ciclón tropical
que no nos permitió
cruzar
salir de la isla
que estamos en una isla
pequeña al norte
de Madagascar
y no nos
no nos permitía ir
a la Gran Ter
que es lo que le llaman
a la isla
y claro
fue un poco
un poco todo
un poco caótico
porque no pudimos hacer
todo lo que quisimos
pero aún así
sí que es verdad
que hicimos mucha formación
pudimos tratar
a muchos niños
y establecimos también
una
como un centro
un protocolo
sanitario
en un centro
que es un orfanato
de allí
y les explicamos
también a las monjas
que cuidan
a los niños
de ahí
de Madagascar
pues como
proporcionar medicamentos
a toda la zona rural
hicimos como una despensa
de todos los medicamentos
y sí que es verdad
que pudimos
dentro de
de todo
lo que nos pasó
pudimos atender
a bastante gente
y pudimos también
proporcionar
mucho material
escolar
material sanitario
y por suerte
yo espero
que hayan podido
también pasar
todos estos meses
de pandemia
al menos
sin
sin tener
grandes complicaciones
para acceder
a material
ni medicamentos
que realmente
estamos en contacto
con ellos
y me consta
que es así
me iba a preguntar
el seguimiento
¿lo hacéis desde aquí
o lo hace la misma
la misma ONG
ahí os reporta
la información
o cómo
cómo se hace
si lo hacemos
hoy en día
gracias al teléfono
sí que lo podemos hacer
desde desde aquí
nos mandan fotos
les ayudamos
les guiamos
por suerte
también una de las monjas
hablaba muy bien español
la otra hablaba italiano
entonces
la comunicación
era bastante fácil
también había un compañero
Pedro que hablaba
perfectamente el francés
y en la zona
hablan francés
entonces no fue realmente
problema de comunicación
pero sí que es verdad
que gracias a la tecnología
nos permite también
hacer seguimiento
desde aquí
y un poco
saber cómo
cómo evolucionan
todos estos casos
que hemos podido tratar
pero ya te digo
claro
no sé cómo estarán
realmente todos los pies
si les han podido
poner todas las férulas
porque también intentamos
explicarles
cómo hacerlas
para no tener que siempre
mandarlas
porque también es difícil
y igual que en India
sí que son muy apañados
y hay técnicos
y fabrican
y se lo miran
y lo trabajan
pues en África
la verdad que yo les decía
mira es que necesito
necesito dos zapatos
y un trozo de madera
¿sabes?
es que no me hace falta
más
de los más baratos
que encontremos
pues costaba un poquito más
es decir
no son tan hábiles
no sé si te diría
falta de recursos
falta de ganas
que no están acostumbrados
un poco todo
desconocimiento
claro para ellos
entiendo que es más fácil
que se lo mandes
que no que se pongan
a ellos mismos
a fabricarlo
pero sí que es verdad
que fue un poquito más
más frustrante
en este sentido
claro
en los otros proyectos
que había estado
tanto en Bangladesh
como en India
ya eran proyectos
que funcionaban
sí que vimos
errores
o siempre vemos errores
porque de repente
cambian el que lo hace
y ponen a otro
y las férulas
en lugar de ponerlas
a tantos grados
pues las ponen a menos
y el pie no va bien
o le quitan la barra
o cosas así
que le quiten la barra
claro
no hay sentido
pues esto en la India
lo vimos un montón
llevaban las botitas
sin la barra
entonces claro
sin la barra
no se mantiene
el pie para afuera
entonces sí que hemos visto
errores así
que es mucho más fácil
de explicar
de decir
mira
es que tienen que ir
con barra
y con estos grados
porque si no
no sirve de nada
entonces
es un error
que es más fácil
de que puedas
volver a enderezar
pero claro
cuando hay que establecer
de cero
un protocolo
se vuelve
más complicado
más complicado
nos quedan unos minutos
todavía
yo quería preguntarte
y te dejo también
Teresa preguntar
cómo llegó
digamos
el método Ponseti
a estar
digamos
presente en todo el mundo
y además que
como nos comentabas ahora
que se
que se enseña
a otros sitios
o a otros países
donde quizá
por sí mismos
no pueden
conseguir
crear ese método
es decir
cómo
cómo Ricard Ponseti
ha llegado a crear
este método Ponseti
universal
para la fundación
¿no?
Bueno
realmente sí que es verdad
que hay asociaciones
que se han
se han dedicado
a difundir
este método
pero
lo más importante
que ha tenido
este método
es que
aparte de su alta efectividad
es decir
su alta corrección
es que es un método
que es reproducible
es decir
que si yo te lo enseño
a ti
y tú te entrenas
para ello
realmente
sabrás hacerlo
porque se puede reproducir
es decir
si tú te entrenas
para hacer esta técnica
tú realmente
conseguirás
buenísimos resultados
aplicándola
y aparte
que tiene
las tres Bs
que le llamo yo
que es bueno
bonito
barato
entonces
cuando algo es barato
porque realmente
la cirugía
que haces
la tenotomía
la puedes hacer
con anestesia local
y necesitas
yesos
que esto es
venda de yeso
algodón
y agua
claro
es un método
que es muy barato
y por eso
es muy fácil
que funcione
también en todos
estos países
y incluso
aquí
en los países
desarrollados
que nos pasa
en el primer mundo
pues que a veces
como es algo
que te tienes que
ensuciar las manos
ponerte a hacer yesos
agacharte
con el bebé
pues
somos tan así
que incluso
cambian la técnica
se ponen a hacer
vendajes de resina
que claro
es más fashion
porque no te ensucias
pero
la moldeabilidad
hay otras cosas
que no son necesarias
sinceramente
claro
la moldeabilidad
y como tú
puedes
realmente
adaptar este yeso
no es lo mismo
entonces a veces
fallamos más nosotros
que realmente
el tercer mundo
que tiene muy claras
las pautas
y como
y como realizarlo
y Marta
y con el tema
que estás comentando
ahora de las resinas
y tal
los resultados
son iguales
no
¿a que no?
no
realmente no
no son iguales
porque claro
es una venda
que es más rígida
no la puedes adaptar
también como una venda
de yeso en el pie
y no es un yeso
que tenga que tener
mucha cantidad
de vendas
sino tiene que ser
poca cantidad
y muy bien adaptado
¿vale?
y realmente
cuando veis un yeso
Ponseti
tiene que seguir
perfectamente
la forma del pie
no puede ser
que sea yeso
como así
como un mazacote
enorme
de cantidad
de yeso
sino poquito yeso
nosotros
yesos pesan
unos 150 gramos
en seco
que realmente
no es nada
es muy poquito
y hemos visto yesos
hasta de medio kilo
¿eh?
a veces
pero eso
hoy en día
para sacarlo
sí, sí
y esto pasa
como muchas veces
que te comentamos
en el espacio
que hay gente
que se pone a hacer cosas
que no son especialistas
y que no saben
todo esto
tiene que estar
científicamente probado
y saber
diferenciar
de un profesional
a otro
y es que además
que es una cosa
que estoy también
que te lo puede decir
Mireia
que estoy súper pesada
pero es también
para que un poco
lo que es la gente
empiece a ver
lo que es el fondo
de la podología
¿no?
lo que normalmente
se lleva conociendo
desde tan poquito tiempo
bueno, tan poquito
a ver
con el tema del callista
por ejemplo
y entonces
pues también
era uno de los motivos
que a mí
me hubieran
me gustaba
que hubiera venido aquí
hoy a hablarnos
¿no?
en el programa
y creo que
tenemos poquito tiempo
si nos quedan
unos tres minutos
te quería preguntar
también
para que les explicases
a los oyentes
que era
que cómo
llegaste a ser
la referente
del método
Ponseti
que como que
también
para que vean
¿no?
que el esfuerzo
que vale la pena
y que a veces
el estar en un sitio
pues hace que
oye
te puedas dedicar
una cosa
que ahora te encanta
exacto
que tengo la suerte
de dedicarme
a algo
que realmente
es mi pasión
pues
realmente
yo lo llamaría
un poco
de suerte
y también
obviamente
pues esfuerzo
por mi parte
pero
estuve en el momento
en el lugar
a mí siempre
me había interesado
el tema
más de pediatría
incluso de malformaciones
y en la universidad
pues me dijeron
mira
esto olvídate un poco
porque realmente
no vas a ver uno
en tu vida
a veces falta
que te digan esto
como para que aún
te pique más
la curiosidad
y tuve la suerte
de en un seminario
coincidir con la
con la doctora
Anaey
que aparte de ser
mi jefa
y mi mentora
es para mí
como parte de la familia
y es una amiga
y le estoy súper agradecida
ella lo sabe
por todo lo que me ha enseñado
porque me lo ha enseñado todo
y es una suerte
que tengo
poder trabajar
con ella
y fue eso
en un seminario
yo no fui
ni a hablarle
porque ni me atreví
simplemente puso su correo
y yo le mandé un correo
y ella
no sé si me contestó
el día siguiente
o así
que me dijo
mira
que mañana
tengo tantos casos
pues vente a verlos
y empezó
y ahí empezó todo
hace cinco años
y pico
de un nido
Marta Viñals
nos ha gustado mucho
tenerte aquí
además
poderte conocer
también en persona
que también es complicado
en tiempos de COVID
poder conocer a gente
en persona
y Teresa
tenemos por adelante
todavía dos secciones más
con más invitados
que nos vas a ir trayendo
creo que al final
tendremos que reunirlos a todos
y hacer una mesa redonda
a mí me encantaría
ya sabes
bueno
yo prefiero 50.000 veces
venir a estudio
que tener lo que hacer
por teléfono
porque es como más agradable
así te veo un rato
Mireia
claro
también
y bueno
y bueno
sí
ya la semana que viene
lo iremos
bueno ya lo irás
diciendo tú por redes
pero hablaremos
de espolón
y Facitis Plantar
eso es
y a ver si en algún momento
podemos
y nos dejan también
hacer esa
una mesa redonda
o algún tipo de
sí algún debate
de temas podológicos
o en fin
cada uno con su especialidad
no
estaría interesante
con Marta podemos contar contigo
¿verdad?
por supuesto
encantadísima
yo creo que sería muy interesante
y os felicito
por la iniciativa
y aparte que es muy importante
pues esta difusión
de todo lo que hacemos
los podólogos
que realmente
somos los especialistas
del pie
y lo importante
que es que busques
a un profesional
especializado
en tu dolencia
en la patología
para conseguir
la mejor corrección
y las mejores garantías
solo para
perdona
solo para terminar
recuérdanos
o dinos
donde podemos
encontrarte
si hay alguien
que nos está escuchando
que quiere
que quiere más información
sobre el método Ponseti
o contactar contigo
directamente
pues estamos
aquí cerquita
en la clínica diagonal
en Esplugas
que es la calle
San Mateo 24
y allí
está el equipo
internacional
de ortopedia pediátrica
de la doctora EI
¿vale?
que hacemos
todo tipo de
de patología
que afecte
la ortopedia pediátrica
y concretamente
el pie equinovaro
empiezamos
y el
no
diles el correo
por si acaso
que si no se pueden
poner en contacto
conmigo
yo les paso con ella
también sin problemas
¿eh?
como queráis
también
el correo es
marta
arroba
ana
anacondos
ns
y
e
y
punto
com
¿vale?
también por redes sociales
como marta viñals
tanto facebook
como instagram
o la fundación
Ponseti
también
lo tenemos todo
ya no hay pérdida
marta viñals
muchas gracias
parvanilla
a radio
y teresa
nos vemos pronto
o nos llamamos pronto
la semana que viene
un abrazo
muchas gracias
un abrazo
un abrazo
tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bona tarda
us informa
l'UALOPEF
la policia local de Sant Just
conjuntament amb els Mossos d'Esquadra
han detectat i han detingut
dues persones amb antecedents
que conduïen un vehicle
el qual va ser robat
en un concessionari
de Badia del Vallès
la detenció
la detenció
s'ha produït a Sant Just
mitjançant el sistema
de càmeres de seguretat
que s'han instal·lat
al municipi
recordar que recentment
s'ha fet una inversió
de 30.000 euros
en la instal·lació
de 8 càmeres
lectores de matrícula
amb Eslluí
la Miranda
carretera Reial
i Passeig de la Muntanya
també s'ha instal·lat
un control d'accés
amb lector de matrícula
al carrer 2 de maig
aquest divendres 23 d'octubre
és l'últim dia
per visitar l'exposició
Límits
que l'artista i dissenyador
gràfic Sant Justenc
Albert Espona
presenta conjuntament
amb Victoria Ertel
l'exposició
instal·lada a l'espai subsol
del Centre Cultural Bellvitge
combina les escultures
d'Ertel
fetes amb impressió 3D
i il·luminades amb LEDs
amb les videoprojeccions
i l'art digital
amb caixes de llum
d'Espona
es tracta d'una sala
de grans dimensions
que s'ha deixat
gairebé a les fosques
per generar
una atmosfera especial
que permeti reflexionar
a l'espectador
i li generi una experiència
els dos artistes
comparteixen l'interès
en la relació
entre art i ciència
i els mons invisibles
i microscòpics
en veure la sala
van decidir
que era una bona idea
col·laborar
i explorar aquest límit
l'espai on té la matèria
on té origen
la matèria i la forma
i on comença la vida
l'exposició
la podeu trobar
a l'espai subsol
del Centre Cultural
Bellvitge
3 d'octubre
i es pot visitar
en horari de matins
de 10 del matí
a dos quarts de 2 del migdia
i en horari de tardes
de 4 de la tarda
a 8 del vespre
i en esports
aquest cap de setmana
l'equip absolut
de l'Hockey Sant Jus
va iniciar per fi
la nova temporada
de l'Hockey Lliga Plata
després de veure
escancelat
el partit
de la primera jornada
per un possible cas
de coronavirus
en l'equip contrari
ho va fer apuntant-se
a la primera victòria
de la temporada
van vèncer
el capellades
per un 3 a 1
en un partit
que ja es va resoldre
la primera part
amb els gols
de Joan Pujalte
i Eduard Fernández
a la represa
els grocs
van encaixar un gol
però van saber reaccionar
i un nou gol
d'Eduard Fernández
va sentenciar el partit
el partit
es va jugar dissabte
a les 8 del vespre
al complex municipal
de la Bonaigua
a porta tancada
recordar que l'equip
Sant Justenc
d'Hockey Patins
juga a l'Hockey Lliga Plata
que al considerar-se
Lliga Professional
no s'ha vist afectada
per les restriccions
de les competicions esportives
aplicades a la setmana passada
i fins aquí
les notícies de les 6
tornem amb més informació
als Sant Just Notícies
de les 7 del vespre
fins ara mateix
A Sant Just
canviem el xip
aquesta tardor
el comerç s'implica
en el repte
de reciclar
més i millor
posem en marxa
un nou model
de recollida comercial
porta a porta
més net
més eficient
i més sostenible
pel medi ambient
a Sant Just
canviem el xip
Ajuntament de Sant Just
d'Esvern
Avui, a les 9 del vespre
Emma de Música
un programa realitzat
i presentat
per Maria Quintana
Aquest dimarts
a les 10 del vespre
la música coral
més de mil anys d'història
un programa realitzat
i presentat
per Pep Quintana
Música
m'hi xip
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Er��!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs bé, no hem desaparegut, seguim aquí a la segona hora del programa, un quart de set de la tarda.
Estem escoltant aquest tema de John Mayer, es diu New Light, abans d'entrar a l'espai d'actualitat Covid amb el Joel Reguant.
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No?
No?
Sempre he estat a algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta.
Porque n'hi ha d'esperança, si es fa bé.
Just a la fusta.
Vivim Sant Just en directe.
Cada matí de 10 a una.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història,
un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Generalitat de Catalunya, 100 milions i mig de futurs.
Doncs sí, la cançó ens indica que tenim el Joel Reguant al telèfon.
6 i 20 de la tarda. Joel, bona tarda.
Ai, espera, que no té encesa. Ara.
Joel, bona tarda.
Bona tarda, Sant Just. Com esteu?
Bona tarda, bona tarda. Com va?
Bé, doncs anem fent, aguantant en una situació molt complicada amb el coronavirus,
però, mira, si podem estar, com diu la meva àvia,
si podem estar tots bé, doncs ja n'hi ha prou.
Home, doncs sí.
Ella sempre diu això. Si podem estar tots bé, ja n'hi ha prou.
Doncs molt bé.
Que és molt, no, ara?
Sí, sí, sí. Verdaderament, amb la situació que tenim, sí.
Crec que és el més important.
Ara mateix.
Hem de parlar avui sí o sí de temes Covid.
Obrim, podríem dir, una carpeta de temes Covid, Joel,
i després ja tractarem d'altres una mica més polítics,
la carpeta de les sentències, però comencem per aquest toc de queda,
que crec que fa una mica de por només escoltar les paraules.
Sí, la paraula és lletja, és molt...
Ens porta, no...
D'on prové, aquest...
Recuerdo infausto, no?, que es deia en castellà.
Són temps passats, però al final encara existeix aquest terme, no?,
el toc de queda.
Té algun origen, podríem dir...
Ho hauríem de mirar, ho hauríem de mirar.
Que tens una secció que parlen d'aquestes coses, per aquí?
Doncs mira, sí, me l'apunto, la tinc demà.
Doncs sí, ho hauríem de mirar, el toc de queda, a veure d'on ve.
Però bé, per dir-vos també que França ha aplicat un toc de queda,
a la zona de París i Rodalies, en el que, doncs, el que és la nit,
hi ha toc de queda.
Què vol dir toc de queda?
Perquè queda molt normal, no?, dir això del toc de queda,
i molt pel·liculero, però hi ha gent que potser es pregunta
què vol dir.
Doncs vol dir que no pot sortir de casa.
recordeu aquelles pel·lícules, no?, de la guerra que deia...
Està prohibit, eh?, prohibit.
Exacte.
Està prohibit sortir de casa.
No es pot sortir de casa.
T'has de quedar a casa de nit, no?
Evidentment, entenem, no?, que hi ha d'haver excepcions.
Perquè què passa si, doncs, una persona, doncs, fa una tasca essencial,
a la de...
Per exemple, eh?, vull dir, el servei de recollida de les escombraries
passa a la nit.
Si hi ha un toc de queda, doncs, evidentment, entenem
que han d'estar fora d'aquest toc de queda,
perquè, si no, no podrien sortir, per tant,
doncs, hauríem de reprogramar-ho, no?
Bé, cadascú ja veurem com es fa.
Per què parlem d'aquest tema?
No només perquè ja s'ha aplicat a França,
que està aquí dalt,
sinó perquè avui, des del govern central,
Salvador Illa ja comença a dir a les comunitats
que vagin valorant la possibilitat d'aplicar tocs de queda.
i, de fet, s'està estudiant la possibilitat d'aplicar un toc de queda general
a tot el territori.
Què vol dir, això?
Que es podria ordenar que, en els propers dies,
doncs, a partir d'una certa hora de la nit,
no es pugui sortir al carrer.
Deixa'm que faci un petit matis.
Mira, ja saps que jo soc molt de matisos.
Això, la població, eh?
Deixem a banda les professions que impliquen treballar en aquestes hores.
En principi, sí.
I recalco aquest en principi, perquè, com que això és una hipòtesi,
tampoc hem vist el decret,
tampoc hem vist ni un avantprojecte, no hem vist res de res.
Però, evidentment, doncs, clar,
és a dir, les ambulàncies hauran de circular, cap problema, no?
El que es vol és evitar la mobilitat de la població.
I ho volia lligar amb aquest matis que deia,
però ho volia lligar amb una cosa que passarà ara a Barcelona, també.
Que és que no es permetrà,
sabeu, aquells comerços de 24 hores?
Sí.
Doncs no es permetrà vendre més enllà de les 10 de la nit.
i diràs, què carai pretenen amb aquesta proposta, no?
Doncs el que es pretén és,
un, evitar la mobilitat en certes hores,
que llavors hi ha una crítica molt fàcil,
que és dir, ah, que el virus es mou més en aquella hora.
I aquí és on anem al segon punt.
També es pretén evitar
que els grups, sobretot joves,
però no tenen per què ser joves,
adquireixin alcohol per fer entrompades, no?
Perquè, clar, no hi ha bars.
Llavors...
Bueno, no hi ha bars, però hi ha parcs.
Quantes...
No, no és veritat.
No és veritat, no és veritat.
És a dir, hi ha parcs, existeixen físicament,
això tens tota la raó,
però la Generalitat ja ha recomanat tancar parcs públics,
parcs i jardins,
per tant, hi ha moltes poblacions
que ja estan començant a tancar-los.
És una recomanació,
per exemple, el meu municipi ja ho ha aplicat,
tres dies després que ho digués,
però ho ha aplicat.
Però aquest cap de setmana encara estaven oberts, eh, alguns?
Que per això deia que hi ha diferents punts de Barcelona
han tornat a passar aquesta situació de puta lloc.
Sí, també t'he de dir que després de veure el que hem vist
aquest cap de setmana,
no cal que vagi gaire lluny,
jo no, en el meu cas, en el meu propi municipi,
he dit que ho vaig proposar pel que vaig veure.
Clar, jo entenc, eh,
quan fa sol i el que vulguis quedar-te a casa,
és difícil.
Però ajuntar-te a uns quants en un parc
no és una bona idea,
tal com està el coronavirus.
Llavors, per això van aquestes dues mesures.
La recomanació de tancar parcs i jardins
i la prohibició d'obertura a partir de les 10 de la nit.
En principi, si no vaig equivocar,
és de 10 a 5 del matí
o de 10 a 6 del matí.
És una cosa així.
No és una prohibició per tot el dia,
però sí que és una prohibició durant la nit.
Jo he llegit un comentari avui,
que m'han enviat,
que deia,
ja, però durant aquestes hores,
és les hores en què hi ha menys moviment.
I tenen tota la raó.
No són unes hores en què hi ha moviment,
però el que es vol evitar justament
són les reunions,
no tant la mobilitat que també,
sinó les trobades entre persones.
Deixa'm dir una petita cosa
que va dir el doctor Argimon,
que per cert,
li desitgem una ràpida recomanació
perquè va donar positiu per coronavirus.
Va dir, per exemple,
les trobades entre 6 persones,
entre 6 persones estan permeses.
Vull dir,
si ara quedéssim 6 persones,
no estaríem incomplint absolutament res.
Per tant, és legal, cap problema.
I aquí vull separar una mica
la part legal de la recomanació sanitària, no?
Legalment,
qui reuneix amb 6 persones
no comet res contrari a la norma.
Per tant, és legal.
Però va dir, el doctor,
que no és el que volen
en el sentit de,
si reuneixen 6 amics
que cadascú viu
en un domicili diferent,
més o igual si conviu amb més gent
o no dintre del domicili,
però imagineu que sí,
clar, són 6 unitats familiars,
per dir-ho així,
que s'han posat en contacte
i que en cas que un d'aquests
estigués contagiat,
mireu quina destrossa pot fer.
Llavors, deia,
és veritat que la norma
permet fer reunions
de fins a 6 persones,
però no vol dir
que haguem d'anar-nos
en de barbacoa
amb 6 persones,
ni que ens haguem d'anar
a pícnic.
A més, a més,
recordeu que els pícnics
estan prohibits.
És a dir,
aquests que aquest cap de setmana
heu aprofitat per anar
a Collserola
no es podia fer.
Per tant,
no ho fem aquest cap de setmana que ve.
Donem-nos per ensenats ara
i no ho fem més
aquest cap de setmana.
Ho vaig veure en primera persona,
t'he de dir,
perquè vaig anar cap a la banda
de Collserola
que toca a Sant Cugat,
que també hi ha un munt
de zones d'àrees de pícnic,
per dir-ho d'una manera,
i allò era preciós,
és preciós realment,
a més,
en aquesta època de l'any,
la tardor,
les fulles,
el color,
l'olor que fa el bosc,
però realment
estava molt ple.
És a dir,
jo vaig anar a caminar,
a passejar,
i estava ple de...
En fi,
totes les aules
estaven plenes
i si no la gent
es posava a les zones,
digueu-sí,
tancant,
es anirà tancant
i, per tant,
es demana que no es faci,
està prohibit,
vull dir,
es demana que no es faci,
però, a més a més,
cuidado amb aquest top de queda
perquè no sabem com s'aplicarà
ni si s'aplicarà,
compte,
ara pensem que aquesta proposta existeix
i potser ens retraten a nosaltres
perquè no s'aplica,
però aquestes coses,
quan es proposen
i comencen a sonar d'aquesta manera,
recordo, per exemple,
que Pamplona,
vull dir Navarra,
la capital Pamplona,
ha aplicat ja
un confinament perimetral,
no es permet ni un treu de sortir,
per tant,
vermell granatós ja
és el color pitjor de tots,
llavors,
les dades que estem tenint
són altament preocupants,
les UCI cada vegada
estan més plena
i, evidentment,
per això s'estan començant
a aplicar aquestes mesures.
Deixem donar-te una petita dada
perquè entenguem la magnitud,
perquè molta gent diu,
no, ja,
però això només passa aquí.
El regne de Gales i Irlanda
han ordenat confinaments.
Tots recordem pel que van passar
en l'època del confinament.
Doncs imagineu repetir-ho.
No creiem que passi,
però és que jo tampoc creia
veure mai un toc de queda.
Llavors,
no sé assegurar què passarà.
Una cosa que sí anticipo...
Aquest any no podem dir
que no ens podem creure
el que passarà
perquè,
vist el que ja ha passat,
jo crec que...
Pot passar tot, ja.
Pot passar tot.
Però, per exemple,
això que dèiem aquella vegada
que vam explicar
com és un estat d'alarma,
un estat d'asseig,
què són tot això, no?
Que vam fer un especial
d'aquest tema.
L'estat d'alarma
que ja semblava caducat,
passat,
en dic,
compte perquè pot tornar.
És bastant probable
que davant d'una limitació
de drets tan alta
com és un toc de queda
es pugui tornar a aprovar
un decret d'estat d'alarma.
Per tant,
que no agafi ningú desprevingut
si passa.
La pregunta és,
el toc de queda
necessita aplicar-se
en un estat d'alarma
o es pot aplicar
independentment
que estiguem en un estat d'alarma?
s'aplicaria
sense cap mena de problema.
I si no?
Està permès,
no?,
en aquest sentit.
I si no,
clar,
tornaríem a estar,
recordeu allò dels jutjats,
estaven validant les...
Clar,
estem parlant
d'una restricció
de drets elevada.
És a dir,
el dret a la lliure circulació
queda limitat,
a partir d'aquí,
a més a més,
t'estan imposant
una obligació
de quedar-te a casa.
Llavors,
s'hauria d'estudiar
molt
si es pot aplicar
sense estat d'alarma.
El que puc assegurar
és que no es podrà aplicar
sense el consentiment judicial,
perquè és una limitació
de drets molt elevada
i, a més a més,
també els negocis
que no puguin treballar a la nit,
també la llibertat d'empresa,
tot això també es veu afectat.
Són drets fonamentals
que es van veient afectats.
Per tant,
molt probablement
veiem un nou estat d'alarma.
Veurem si es pot aplicar
sense...
Molt bona pregunta
i, de veritat,
que la penso estudiar
de cara a la propera secció.
I una altra pregunta,
parlant del toc de queda,
s'ha plantejat,
avui ja s'ha començat a escoltar,
diferents mitjans
han fet ressò,
quan...
És a dir,
quina data seria
la d'aplicació
si és que finalment
es tira endavant?
Ho hem de veure,
perquè és el que deies,
hi ha hagut avui la...
A vegades en política
es deixa anar una idea
i s'esmira com es respira.
I avui s'ha deixat anar la idea,
no un globus som de que en diem.
Parlava de dijous,
per això, no?
De portar-la a Parlament
i portar-la endavant.
Per exemple,
demà el Procicat es reuneix.
Veurem quines mesures
decideix demà el Procicat,
però podrien restringir més.
Per exemple,
això que hem dit
dels comerços de 24 hores
que no puguin obrir
a partir d'una certa hora.
Clar,
el decret d'estat d'alarma
es podria discutir demà.
També en el Procicat
parlo de Catalunya ara.
A la resta de tot l'estat,
hem de veure...
Aquesta setmana
cal anar molt al dia a dia,
perquè cada dia
s'anuncien coses diferents,
que a vegades
cada una fa més por que l'altra,
però hem de veure-ho.
És que tampoc...
no et sabria dir un dia,
perquè molt probablement
quedaré retratant,
perquè es mou tot tan ràpid
que és impossible.
Com que tenim aquest doblet
de seccions,
pot ser que divendres
ja parlem del top de queda
una altra vegada.
Doncs molt probablement.
De moment és una idea,
és una proposta
que en principi
pot veure la llum
aquesta setmana.
Ja ho anticipo,
ja data,
aquesta setmana.
No sé si...
El que he vist, eh?
El que volen és
ja que aquest cap de setmana
a la nit
no hi hagi moviment.
Però...
És que hi ha
molts flex,
aquí molts serrells
que en diem.
D'acord?
Llavors això s'ha de veure.
Passem a un altre tema
també dins aquesta capeta
de Covid,
que són aquests
els lloguers
dels comerciants
que restauradors,
etcètera, etcètera,
que ara mateix
tenen la persiana baixada.
I com estan passant per mal.
Sí, exacte.
S'han proposat
diverses ajudes.
També que els propis
comerciants diuen
que són insuficients.
N'he sentit
de 1.500 euros al mes.
Correcte.
s'ha tirat endavant
un decret
per aquest tema
per intentar pal·liar
aquest tema
al màxim possible
pel qual no hagin
de fer front
a la meitat
del lloguer del local.
Si el lloguer val 1.000
n'hi perdonaran 500.
Evidentment,
no és la millor
de les solucions
que tenim que
els costos,
jo sempre he dit
que els costos
el vol s'ha d'assumir.
Però estem parlant
que això hauria de ser
per part del propietari.
És a dir,
l'Estat en aquest sentit
no ajuda,
sinó que és el mateix propietari.
Ha estat aprovat
una sèrie d'ajudes,
va aprovar una sèrie d'ajudes,
que ara hem de veure
com es reparteixen
i com acaben funcionant,
però s'ha dit això,
que hi ha com una espècie
de condonació
d'aquest 50%.
Tornem a el mateix.
El decret
s'ha dit avui,
no?,
doncs que sortiria en vigor.
Per tant,
l'hem de llegir,
dir aviam
què passa amb aquest altre 50%.
es prorrateja
en tots aquests mesos,
com opera,
perquè al final,
per dir-ho així,
s'almenja el propietari.
Exacte.
Aquí també et pot dir
que potser el que es pot fer
és que no el paguis ara,
però ja el pagaràs més endavant.
Clar,
perquè...
Tornem a estar
en aquesta situació
d'haver de llegir el decret
i dir què carai posa.
S'ha de fer...
Perquè la norma diu això,
però has de llegir què diu,
no?
Clar,
s'ha de fer també cas per cas,
perquè si tu ets propietari
d'un local
i tu depens
d'aquell ingrés,
posem-li el cas,
o depens en bona part
d'aquell ingrés...
Pots provocar
una situació de necessitat,
també.
Però van cadena.
I llavors hi ha d'altres.
Si tu tens un restaurant
i el local és teu...
Ningú et pot perdonar el preu.
No.
Aquí,
a tu mateix,
si vols perdonar-te,
cap problema,
però no...
Llavors,
sí,
és veritat.
Estem vivint situacions
que verdaderament
són molt dures.
Moltíssim.
I no volem,
a vegades,
no?
Intentem posar
una mica d'alegria
i és molt dur
i verdaderament
tots tenim algun amic
que té un bar
que hi treballa,
un restaurant,
el que sigui,
i estan passant moments
molt,
molt,
molt crítics.
Per això,
divendres,
ben dillò,
de comprar comerç local
i de proximitat
i intentar ajudar
tant com es pugui
per intentar
que pateixin
el mínim possible
dins de la situació.
Què més pot arribar a passar?
Bé,
ojalà no passi,
però estan dient
que es podria allargar
aquesta limitació
de treball que tenen,
que no poden treballar,
es podria allargar
15 dies més.
És molt probable,
no?
Potser veiem països veïns.
Sí,
perquè hi ha més països
en què està passant.
França.
A Bèlgica també ha passat,
França,
vull dir,
Irlanda,
el Gales,
que ja han ordenat
un confinament,
encara van més enllà,
no?
Per tant,
la situació és dura.
Suïssa,
mireu també,
és una mica a nivell europeu,
però,
ja ho sabeu,
distància,
mans,
mascareta,
fonamental,
precaució,
al màxim.
Totalment,
aquí Sant Just,
de fet,
no fa massa,
també l'Ajuntament
ha publicat,
en fi,
una nova nota informativa
en el qual informava
de noves restriccions
que s'apliquen
a partir d'avui 20 d'octubre
i que tenen una vigència
de 15 dies,
entre altres,
doncs,
en fi,
tancar diversos
equipaments municipals,
en fi,
si algú que ho vol veure
pot anar també al Twitter
de Ràdio d'Esvern
o al de Sant Juscat,
estem tots en el mateix sac,
per dir una forma.
Paciència a tothom
i complir-ho molt,
sobretot.
Exacte.
Passem ara també,
dins d'aquesta carpeta Covid,
als hospitals,
que també,
òbviament,
són els que ens curaran
si ens passa.
Exacte,
els que més pateixen,
l'Hospital del Mar,
per cert,
és un dels que està més saturat ara.
Ara,
estem parlant de vinductura.
Estan patint molt
i més que ningú.
Les UCIs,
no,
evidentment,
encara tenen un marge,
però aquest marge
es va acabant.
Per tant,
és com allò de la gota
que fa al salgot.
És culpa de l'última gota?
No,
perquè el got ja era ple,
però el got s'està omplint molt.
Llavors,
cada vegada hi ha més casos detectats.
Ahir es van superar
els 3.000 casos positius
de coronavirus confirmats per PCR.
Com a novetat,
comentar que,
en principi,
es tiraran endavant
un tipus de PCR
que et podràs fer
tu mateix en una farmàcia
i que llavors també
el resultat seria més ràpid.
Això aniria molt bé
per detectar possibles casos
desimptomàtics.
Home,
aniria molt bé
perquè també
el que és l'atenció primària,
el cap,
l'ambulatori,
també estan molt saturats
d'aquests casos.
Llavors,
si poguéssim treure
aquests casos d'allà,
això també aniria molt bé.
Als hospitals,
em sembla que l'única cosa
que ens hi podem dir
és molts ànims
i moltíssimes regències
perquè,
jo crec que mai com ara,
havíem patit
una situació tan extrema.
Doncs sí,
doncs sí,
certament.
No sé si volies afegir
alguna dada més
de tema hospital,
Joel.
No,
és que la situació
és tan al límit
que ja pràcticament,
dius bé,
és molt...
És a dir,
agafeu els índexs de rebrot,
agafeu la ràtio de velocitat
i compareu-lo en fa
només una setmana
i l'evolució,
que ja estava,
la setmana passada
ja vam dir
que això passaria,
perquè evidentment
estem recollint els fruits
de fa més dies,
però la situació
és molt preocupant.
Llavors,
tampoc és ser alarmista,
però sí que us volem
donar la realitat
i la realitat
és que la segona onada
està aquí,
la tenim a sobre
i que ens està donant dades
de més de març.
Març,
recordeu que és quan
es va agredar el confinament.
No vull espantar,
però la realitat
és que estem
en aquesta situació.
Per tant,
molts ànims
de tothom
a cuidar-se
i sobretot
a extremar
les precaucions.
I ara tanquem
aquesta carpeta
d'actualitat
Covid,
per dir-ho d'una forma,
i obrim una altra
també que ens porta...
Ben ràpida, sí.
Amb tu com a advocat,
Joel,
parlem de sentències.
En parlem de dues.
Una ja és coneguda,
la sentència del procés,
i l'altra
la sabrem demà.
A veure qui la sap primer,
si els encausats
o si els mitjans
de comunicació,
així com va passar
no fa massa
amb Torra.
Per quina comencem,
Joel?
Comencem per la que ja tenim,
que potser és més senzill.
Quanta estona tinc
per explicar-la?
Tenim 15 minuts,
si vols,
ens podem allargar.
Pots extendre.
Ara ràpid,
pensant-me que ja estaven.
Vale, vale, perfecte.
No, doncs,
ara han sentit
els nostres viurens.
Abans ho fèiem nosaltres
en gestos a l'estudi,
però és que ara,
com que estem així,
no ens podem veure.
Llavors,
és una mica més difícil,
ho hem de demanar en directe.
Hem de fer videotrucades,
hauríem de fer.
Sí, pràcticament.
Però bé,
la qüestió és que ahir
vam saber la sentència
als membres de la mesa
del Parlament de Catalunya.
En aquest sentit,
Anna Simó,
Lluís Guinó,
Ramona Barrofet
i Lluís Coromines
també estava imputada
en aquest tema,
en aquesta causa.
La diputada de la CUP,
Mireia Boia.
els plens del 6 i 7 de setembre
de 2017,
en els quals
diu el Tribunal Constitucional
que no es podia
debatre el que es va debatre
i que, a més a més,
es van saltar
els drets
de l'oposició.
Llavors...
Seria desobediència,
no?,
un altre cop?
Sí,
un delicte de desobediència,
tot i que també hi havia,
en un principi,
hi havia hagut la possibilitat
fins i tot
d'acabar amb sedició.
Només deixeu-me
que us situï.
Quan la causa es va obrir
pels membres de la mesa
del Parlament,
en aquests membres
hi havia una altra persona
la presidenta Carme Forcadell,
que van anar tots a declarar
al Tribunal Suprem.
Què és el que va passar
en aquell moment?
El Tribunal Suprem,
el 2 de novembre del 2017,
va demanar,
com que havien rebut la querella
amb massa poca antelació,
de fet,
amb menys de 48 hores,
els va donar més temps.
El mateix dia,
l'Audiència Nacional
enviava a presó,
sense fiança,
amb una excepció
que era la del conseller Santi Vila,
a tots els membres
del govern de la Generalitat
que s'havien presentat voluntàriament
aquell dia
a l'Audiència Nacional.
Per què ho situo aquí?
Perquè passa el mateix dia
que un dona més marge
i l'altre els envia a presó.
A partir d'aquí,
la mateixa setmana,
acaben anant a declarar
i la presidenta Carme Forcadell
ja es queda a la presó
per una nit.
És a dir,
se li imposa una fiança,
però com que aquesta resolució
va arribar tard a la tarda vespre,
se la va enviar
a la presó del Calameco,
l'any demà va pagar la fiança
i va sortir de la presó.
Ho vull situar aquí
perquè aquesta causa neix aquí.
És a dir,
ara ha caigut una sentència
del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya,
però ens oblidem
que aquesta causa neix al Suprem,
que després es va canviar
i es va fer anar
a la presidenta Forcadell
amb la resta d'encausats
al Tribunal Suprem,
que per cert,
ells venien de l'Audiència Nacional,
els Jordis,
els membres del Govern,
ells venien de l'Audiència Nacional.
I també van passar
al Tribunal Suprem.
Veieu quin embolic de tribunals.
La presidenta Forcadell
es queda en aquell tribunal,
que a més a més
el magistrat Llarena
l'envia a presó
una altra vegada,
provisional,
quan fa la interlocutòria
de processament,
que vam parlar
en aquest programa,
i en canvi
els membres de la mesa,
la resta,
passen a anar
al Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
a entendre
que no és una causa
de rebel·lió,
en aquest cas,
i que per tant
competeix
al Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya.
És una causa
que es queda aquí,
a l'àmbit de Catalunya.
no passa al Suprem.
Bé, no passa.
Més aviat torna
del Suprem cap aquí.
Ho situo
perquè la sentència
de Carme Forcadell
la va condemnar
a uns anys i mig
de presó
per el delicte
de sedició
com a president
del Parlament
per aquests fets,
permetre
doncs aquests
debats parlamentaris.
I en canvi
els seus companys
de la mesa
des d'aquest dilluns
estan condemnats
a un delicte
d'inhabilitació.
Ells van ser jutjats
aquí,
al Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
o el TSJ,
per si ho veieu escrit,
TSJ o TSJC,
aquesta C seria la de Catalunya,
estan condemnats
a un any i mig
d'inhabilitació
i una multa
de 30.000 euros
cadascú.
no sé si més o menys
aquesta explicació
prèvia
de com hem arribat
s'ha entès,
espero que sí.
Inhabilitació
vol dir que no poden
concórrer
per cap càrrec públic,
per tant,
els que ocupaven
càrrecs públics
evidentment
hauran de deixar-los,
cas idèntic
al que va passar
recordem-ho
amb el president Torra,
per exemple,
poso l'exemple
del senyor Lluís Guinó,
ell és alcalde,
evidentment
estarà inhabilitat,
ara s'executarà
i quedarà inhabilitat.
Són els quatre membres
de la mesa,
Lluís Guinó,
Lluís Crumines,
Anna Simó
i Ramona Barrufet.
La diputada Mireia Boia.
Què passa amb la diputada
Mireia Boia?
Ha estat absolta.
Potser,
jo hi vaig llegir moltes,
en aquest cas juristes,
que deien que era normal,
però si tu et mires
l'explicació
de per què ha estat absolta
ja no és tan normal.
Ha estat absolta
perquè, diu,
no va rebre cap mena
de requeriment
pel Partit Tribunal Constitucional
de què no podia fer
segons què.
I com que no va rebre
el que no podia fer
no se la pot condemnar
per haver-ho fet,
perquè no ho sabia.
És a dir,
no s'entra a valorar
si ella era diputada,
ella era una de les persones
que proposava els plens,
en aquest sentit.
Recordem el que va passar
el 6 de setembre,
es va demanar un canvi
en l'ordre del dia
i quan el demanen
dos grups parlamentaris
es fa.
Què va passar?
Que aquí
Mireia Boia
va demanar
aquests canvis també.
Ella,
la diputada Gabriel,
la diputada Marta Rovira,
del grup parlamentari
de Junts per el Cine
en aquell moment,
doncs van demanar
aquests canvis.
No s'ha entrat
en si una diputada
pot demanar o no
canvis de l'ordre del dia,
una cosa que al final
entra en l'absurd
de si un diputat
pot demanar un canvi
en l'ordre del dia,
una cosa que és
totalment normal,
que passa dia a dia
al Parlament de Catalunya.
Doncs bé,
passa això.
Llavors,
els membres de la Mesa,
què és el que van fer
que no podien fer?
Segons el Tribunal
havien de fer
una espècie de seràs
i filtrar qüestions
que podien entrar
en il·legalitat,
no?
Entraven en aquesta causa
més del procés
que no podien fer.
És una cosa també
molt nova, Mireia,
perquè no...
És a dir,
el Parlament de Catalunya
havia aprovat interiorment
lleis que s'havien
declarat inconstitucional,
però aquest sedat
es passava després,
era posteriori.
És a dir,
s'aprova X llei,
per exemple,
recordeu la famosíssima
llei de pobresa energètica
que va aprovar
el Parlament
que impedia
tallar la llum
i el gas
a persones vulnerables?
Aquesta llei
va ser anul·lada
per veure
del Tribunal Constitucional
i cautelarment
va ser sospesa,
però no es va imputar
ningú per haver-la aprovat.
És a dir,
hi havia una inconstitucionalitat
segons el propi
Tribunal Constitucional,
però ell agafava
i deia
ep,
aquesta norma
que heu aprovat
vulnera les competències
que tinc establertes
en la Constitució,
per tant,
l'anulo.
Això es feia.
Però no havia passat
que una mesa del Parlament
hagués de passar
aquest sedàs inicial
per dir,
ep,
això podria vulnerar
no sé quin precepte
de la Constitució
i per tant,
no la permeto,
la tramitació.
La tramitació parlamentària
es permet,
evidentment,
si hi ha un defecte formal,
poso un exemple absurd,
però vali,
una proposició de llei,
un canvi en el ple,
ha d'anar firmat
per el diputat o diputada
que ho proposa,
no?
Imagineu-vos que falta això,
doncs,
evidentment,
es demanaria
i si s'aprova una llei
que és manifestament incorrecta,
doncs,
el Tribunal Constitucional
pot passar i anular-la
com també ho poden fer
els altres tribunals
o com també l'oposició
pot no aprovar-la.
És a dir,
es pot plantejar
un canvi legislatiu
que la majoria de la cambra
voti en contra
i no passa res
perquè una llei
no surti a favor.
Per això estan,
per discutir aquestes lleis,
per discutir aquestes coses.
Llavors,
bé,
el resultat
d'haver permès
aquest debat parlamentari
ha comportat
a la presidenta Forcadell
un any i mig,
ah,
uns anys i mig,
disculpem,
i als membres de la mesa
un any i mig
d'inhabilitació.
Ja veieu que els delictes
són totalment diferents,
una cosa que pot sorprendre,
a la diputada Mireia Boies
sí que l'absol
i no ens oblidem també
d'aquestes multes,
no?,
de 30.000 euros
per cadascun
dels quatre membres
de la mesa del Parlament,
al final són 120.000 euros,
però no són pocs.
Per permetre un debat
a la càmera catalana,
catalana.
Aquesta és la sentència
que ja tenim,
aquesta va sortir
dilluns
tal com s'havia anunciat.
Ara,
vols parlar
de la que no tenim,
oi?
Exacte,
va quedar una altra
vista per sentència,
no?,
estic parant d'adunciar
a Trapero,
exacte,
i la cúmula
dels Mossos
de l'1 d'octubre
amb rebel·lió
o sedició,
ho sabrem demà al matí,
no sé,
com deia fora del micròfon,
Joel,
si ho sabran primer
els mitjans de comunicació
o els propis encausats,
esperem que...
Mira,
m'agradaria que fossin els encausats,
perquè és com hauria de ser,
és a dir,
la justícia en aquest cas
cal rigor,
i les coses s'han de fer
al màxim d'acuroses possibles,
i una manera bona seria
que siguin els procuradors
i per tant els propis encausats
que ho sàpiguen primer.
Què estem esperant,
no?,
que demà
alguns estarà escoltant
i dirà
però de què parlen,
què s'espera demà?
A més a més tenim hora,
a dos quarts de deu
del matí,
per tant,
tothom a matinar
per estar atents.
La qüestió és
què s'espera demà?
Doncs recordem el judici
a la cúpula dels Mossos,
el judici se l'ha anomenat
el cas Trapero,
disculpeu,
doncs el cas Trapero,
demà tenim la sentència,
aquest cas va quedar vist
per sentència,
no és broma,
el juny,
el juny d'aquest any
i demà
veu la llum,
veurem,
està acusat,
tu ho deies molt bé,
dels dos delictes
que se li podien acusar,
sembla que el de sedició
agafava molta més força
que no pas el de rebel·lió,
però que també
la defensa del propi major
i de la resta d'imputats
van fer una bona feina
per treballar
per una absolució,
ells el que deien
és que en cap moment
hi havia una sedició com a tal,
sinó que el que es van fer
és la feina que els tocava
i que per tant
en cap moment
s'havien sublevat,
per així dir-ho,
ni havien seguit instruccions
que anessin contra de la llei,
per exemple,
el cas del 20 de setembre,
el dia que va passar
tot el que va passar
a les portes de vicepresidència
on hi ha economia,
que va a aquella manifestació
en què la Góbala Judicial
va quedar tancada dintre
durant unes hores
mentre feien un escorcoll
a la seu d'economia,
tots la recordarem aquell dia,
doncs demà jutja això,
l'actuació dels Mossos d'Esquadra
que per cert
estan acusats també
d'organització criminal,
Mossos acusats
d'organització criminal.
Com a dada,
què se li demana?
Agafem el Major,
que és potser
la cara més visible
de tot això.
Espera,
i abans això, Joel,
organització criminal,
què s'entén
quan hi ha una acusació
com aquesta?
Organització criminal,
per exemple,
s'utilitza
quan hi ha un grup
de persones
que de forma organitzada,
en aquest sentit,
de forma cronometrada
entre ells,
s'afecten tots
per cometre
un delicte.
És a dir,
si tu cometessis
un desfalc,
una estafa,
o el que sigui,
això no és
organització criminal,
però has fet-ho sola,
per dir-ho així.
Si hi ha una estructura
de persones
i de béns afectes
a aconseguir
un determinat delicte,
a part del delicte en si,
per exemple,
seguint l'exemple
que he posat estafa,
propiament d'aguda,
alguna cosa d'aquestes,
a part hi hauria
aquest delicte
d'organització criminal
perquè s'està apanant
aquesta preparació
i aquesta organització
per cometre un delicte.
Molt comú,
per exemple,
en el cas de traficants
de droga,
en els casos també
de blanqueig de capital
que també s'organitzen,
també en alguna estafa
també és tan comú
que hi pugui haver
aquesta organització criminal,
també en els casos
de terrorisme,
evidentment,
hi ha tota una estructura
encaminada
a cometre un delicte.
Però, clar,
en els Mossos,
xocava el concepte
com a mínim
d'organització criminal,
Mossos d'Esquadra.
Com a mínim,
xocava.
Espero que s'hagi entès.
Sí, sí,
totalment.
Com a l'ADA,
el major dels Mossos,
el senyor Trapero,
se li demana
per part de Fiscalia
10 anys de presó
per el delicte
de sedició.
No ha entrat
en cap moment
a presó,
sí que hi havia hagut
alguna petició
quan havia anat
a declarar els primers cops
tal que atres a presó,
mai va passar,
per tant,
no hi ha hagut
una preventiva
en cap moment.
Demà
sortirem de dubtes
sobre què ha passat.
Si algú vol fer memòria,
i amb això ja tanco el tema,
recordeu que la seva advocada,
la senyora Tobal,
es va emocionar
quan feia l'alegat final,
per si el voleu recuperar,
es va emocionar
per dir
que un error
en l'hora
de fer aquesta instrucció,
un error
en l'hora
d'intentar jutjar
aquest tema,
que no s'uncometi
un altre
per intentar esmenar
aquest primer error.
I es va emocionar,
recordem,
que va dir...
No us ho explico
perquè així
és que el vulgui agafar,
que l'agafi,
que va ser un moment
una mica especial
perquè no estem
molt acostumats
a veure que un advocat
s'emocioni a la bancada.
Evidentment,
són judicis
de molta tensió,
de molta càrrega emocional
en el que
poseu-vos en la seva pell,
està jugant anys de presó,
que no és una cosa agradable
per ningú,
i, doncs,
home,
a més a més,
un mosso d'esquadra,
una persona que va allà
tots aquests anys
per la seguretat pública,
la relació amb l'advocat,
això ja ho puc dir més
com a experiència,
està bé molt estreta
quan estàs fent un judici
d'aquestes característiques
en què t'hi jugues això,
en què coneixes la persona
com feia aquest al·legat final.
Parlant també d'Olga Tobau,
volia comentar-te,
per acabar també aquest tema,
l'advocada de Trapero
acusava,
això estem parlant
de finals de mitjans,
de juny,
crec que va ser més o menys,
que va acusar els fiscals
de,
crec que va ser més o menys,
voler copiar
la sentència del Suprem,
no?
Bé,
se li van fer moltes referències
d'aquella sentència
durant tot el procediment,
moltes.
Es va intentar seguir molt
la línia argumental,
sobretot per part de Fiscalia,
perquè tenia un relat
d'aquella sentència
que els afeguria.
Llavors,
això deixeu-m'ho dir,
també és comú que aprofitis sentències
que es poden assemblar
i que tenen un relat molt similar
i que a més a més et fan a favor.
Bé,
ella deia que era un copiar
i enganxar,
havia comentat alguna vegada.
És probable,
és molt probable,
recordeu que són dues causes
molt anàlogues,
al final,
anàlogues vull dir
que són els fets
els mateixos,
evidentment cal escuter uns,
evidentment no se li encontra a clamar,
però llegir
un conseller
que un mosso.
Paràgrafs sencers
del que considerava
que era de la sentència
al judici del procés
i que havia vist
en el mateix...
Pot ser,
pot ser,
no em sorprèn.
A mi no em sorprèn,
pot ser perfectament,
evidentment sí que,
bueno,
s'han de centrar
en el cas que toca,
però sí que pots utilitzar
referències
d'una altra sentència
que el relat et va bé,
sí, sí.
No sorprèn tant,
però, clar,
depèn de com estigui fet
aquest copy-paste,
és a dir,
ja ho dic com anècdota,
a vegades s'han vist copy-paste,
doncs que hi ha verdades errors,
no?,
però sí,
sí, sí,
pot passar.
Doncs veurem demà,
què passa, Joel?
Demà veurem.
Demà a dos quarts de 10 del matí
i ho parlarem divendres
perquè tornaràs a passar
per aquí pel programa
i farem també la...
Però i passar a passar
no passarem,
tornes a trucar.
Bueno, sí,
jo sempre dic a passeu,
això és la plaça,
heu de passar per aquí,
encara que sigui per telèfon,
passareu per aquí
caminant virtualment,
per telèfon.
Sí, això sí.
I seguirem actualitzant
temes Covid,
temes polítics
i, en conseqüència,
aquesta sentència de Trapero
que sortirà demà
a dos quarts de 10 del matí.
Joel,
que tinguis bona setmana
i...
Igualment per vosaltres.
Tornem a escoltar
i a parlar aquest divendres.
Fantàstic,
fins divendres.
Una abraçada.
Adéu.
Tornem a escoltar
Tornem a escoltar
Tornem a escoltar
Tornem a escoltar
Tornem a escoltar
Tornem a escoltar
Tornem a escoltar
Tornem a escoltar
Tornem a escoltar
Tornem a escoltar
Tornem a escoltar
Tornem a escoltar
Tornem a escoltar
Tornem a escoltar
Tornem a escoltar
Tornem a escoltar
Tornem a escoltar
Tornem a escoltar
Tornem a escoltar
Tornem a escoltar
Tornem a escoltar
Tornem a escoltar
Fins demà!
Fins demà!
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Socorro!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Didam!
Ceial!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!