Every time the two get undressed
I hear symphonies in my head
I wrote this song just looking at you
Oh-oh-oh
Yeah, the drums, they swing low
And the trumpets, they go
And the trumpets, they go
Yeah, the trumpets, they go
Oh-oh-oh-oh
Oh-oh-oh-oh
And they go
Is it weird that I hear
Doncs sí, amb trompetes rebrem avui els convidats especials que tindrem a la primera hora
No us ho podeu perdre perquè serà a continuació
Per cert, benvinguts a tots a la plaça Mireia Danou
Doncs bé, com us deia, amb trompetes com aquesta cançó que es diu Trumpets i és de Jason Derulo
Avui tenim uns convidats molt especials perquè, com sabeu, els dimecres és el dia dels Mediwaves de l'Àlex i el Dani
Doncs avui ens porten precisament al seu grup de música que es diu Inmerses
Que estan per aquí ja circulant i preparant tots els instruments perquè sonin perfectes en directe
Així que si els voleu conèixer i escoltar no us podeu perdre per res la primera hora
I ja sabeu també que els dimecres a la segona hora és hora de Dani Martínez i molts temes variats
Que, per cert, fa molts, molts dies que no el tenim per aquí a la plaça
I em fa molta il·lusió poder-lo tenir com a col·laborador al Sant Justenc
Més Sant Justenc, el Dani Martínez el tindrem a partir de les 6 i quart
I també hi comentarem temes, entre d'altres, com aquesta pel·lícula que espero que molts hagueu vist
Perquè és bastant divertida, que es diu La vida de Brian
I crec que encaixa bastant en aquests propers dies
O bé, aquesta setmana, que hi ha molta gent que ja està de vacances, per dir-ho d'una manera, de Setmana Santa
Així que tot això serà la segona hora, no us ho podeu perdre
Beltor
Sant Joan
Sant Joan
Sant Crist
Sant Joan
Sant Joan
Sant Joan
Sant Joan
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Compartirem experiències, espiritualitat, notícies d'actualitat i coneixerem a les religions ara tres grans espiritualitats actuals.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
La ràdio de Sant Lluís, 98.1.
Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu.
4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un, la Direcció General de Trànsit t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits és tan necessari com l'aire que respirem.
AMB, Metròpolis, Barcelona.
Fins demà!
Fins demà!
6 i 23 d'aquest dimecres tan assolellat per ti.
La primavera sembla que està aquí.
Des d'aquí, des d'aquesta petita matriguera.
Estic veient que cau un sol de justícia i fa una calor bastant de justícia.
Com us anunciava fa uns minuts, al principi del programa, avui tenim uns convidats de jo més especial.
I els tinc aquí, els 5.
5.
Així que donem la benvinguda als Inmerses.
Hola, bona tarda.
Hola.
Hola.
A veure, a veure, tot s'alabent, tot s'alabent.
Hola.
Què tal, què tal?
Benvinguts a la plaça Mireia.
El dia ha arribat, Mireia.
No, no, em fa molta il·lu.
Per cert, Dani, benvingut de nou a la plaça, que feia molt que no et veia.
Entre la meva baixa, el meu ombro i altres històries.
Sí, sí, sí.
Aquí, per l'hora, t'està, eh?
2018, primera vegada en 2018.
Ja no és paraulot, això.
Això ja és...
Vale, va, te la tolero.
És per si hi ha menors d'edat a escoltar a la plaça, que pot ser, pot ser, pot ser.
Esperem.
Primera vegada el 2018.
No fotent.
Sí, no?
No sé, eh?
No.
Ui, no sé.
Home, un moment, que estem a quasi abril, eh?
No pot ser, són quatre mesos sense veure el Dani.
Bueno, que has estat exàmens i una mica liat, per cert.
Sí, la veritat és que sí.
Tot bé?
Sí, ara començem...
Bueno, en principi em queda poc de classe i començaré pràctiques,
així que, en principi, no tinc cap problema per venir.
Aquí, a Ràdio d'Esvern?
Sí, a Ràdio d'Esvern.
Estupendo.
Com sempre, com sempre.
Sí, sí.
Doncs, per cert, bueno, ho he presentat jo, però presenteu-vos vosaltres mateixos,
perquè normalment fem la secció de MediWaves,
però avui, a part de fer la secció de MediWaves,
ells mateixos, que formen part del grup Inverses, els han portat.
Per això tenim amb nosaltres, a part del Dani i l'Àlex,
tenim el Fàbio, el Jordi i el Pablo,
així que un fort aplaudiment, sisplau, per tots ells.
Podeu parlar quan vulgueu, eh?
Que els micròfons no mosseguen, ni passen nada.
Bona.
Pobre, hauríeu de veure...
Sí, podeu pujar els micròfons després.
És que tenim la sorpresa final, que és que tocaran en directe
cap a tres quarts de sis, no ho sé dir mai, això.
Bueno, cap a de sis menys, quatre.
i ho tenen tot preparat ja per tocar en directe.
Escolteu, Inmerses, ¿por qué el nombre, para empezar?
I ara si te faci aquesta pregunta.
A veure, diu, Inmerses en sí que vol dir.
Vols la història oficial o la noua?
Dice la història...
O la noua oficial.
Era sé que sé, era una vez.
O les dos.
Bous.
Bous, ok. L'oficial primer.
Necessites un bonic, bonic, bonica?
Què és?
Quina posem?
Necessitaries un...
O bonic.
Sí, va ser bonic.
Vinga.
Piano bonic també està bé.
D'on va néixer Inmerses?
Esto es Pokémon.
Sí, es Pokémon.
Esta es para ti, Dani.
Un dia, escoltant de Impala, el seu amic, el Pedro,
parlant de les portes i coses d'aquestes que parla ell.
Portes?
Sí, és com que cada grup o cada...
La cosa és que li van posar a Tim Impala,
que és una cosa que ella havia escoltat alguna vegada,
però no s'havia parat a escoltar-ho d'una manera en plan receptiva, diguem.
I aquell dia doncs estàvem allà tranquils i tal i tot això
i li van posar i va per escoltar-ho, va analitzar una mica més
i va dir, doncs està molt bé això de Tim Impala.
Sí, és molt immersiu.
I va ser una mica metafòric en plan,
doncs esta puerta de Tim Impala no l'havia abierto nunca, saps?
En plan, com donant una mica a entendre d'això.
I a l'Àles li va agradar la idea i...
A veure, pronuncieu el grup, a veure si ho feu com jo.
Com?
Pronuncieu el nom del grup, a veure si ho feu com jo.
De què?
Ostres.
Tim Impala? No, no.
Ah!
Tim Impala.
Oh, Tim Impala.
Tim Impala.
Vale, vale, ok, ok.
Vale, perdona, Àlex, però sigue.
I això hi va dir, és muy immersivo esto, no?
I jo ja vaig fer com immerses.
Copy-paste.
És com el sentiment que m'agrada, no?
De Tim Impala, doncs ja està, pum.
Però perquè vosaltres esteu immersos en algo,
en vosaltres mateixos, en els vostres instruments.
Bueno, sí.
Bueno, sí.
A veure, el Pablo i el Jordi, que els tenim aquí una mica...
Per favor, opineu sobre el mateix.
Jo crec que el nom seria...
Se m'escolta bé? Hola?
Sí, pots escriure una miqueta més.
Ara.
Vale, sí.
El nom...
Bueno, a mi m'agrada perquè, almenys el que interpreto jo,
és com que estem immersos cadascun en el que has dit tu de cadascun...
El seu instrument, no?
Instrument i que tot fem un tàndem, doncs molt xulo.
Que, per cert, estàs dient cadascun amb el seu instrument, jo els estic veient en directe,
perquè ho estic aquí, però els oients que no ens estan veient, a no ser que estiguin tots connectats a la webcam,
que bueno, normalment no es connecta gaire gent...
Però ja està, ja va bé?
Ja funciona, sí, sí, sí.
Podeu saludar, el que pas que, no sé, com que no tinc la pantalla encesa, no ho veig, però sí, saludeu, saludeu.
Almenys no està ni enfocat, eh?
Pot ser, pot ser.
Us anava a preguntar quins instruments formen immerses, a part dels cinc components.
Pablo.
Vinga, presentaros cada un o con su instrumento.
Vinga.
Doncs Pablo, bateria.
Bueno, jo soc el Jordi, m'he presentat abans i toco el baix.
Ah, bueno, jo...
Ja et coneixem, Dani, però, per favor, procede.
Jo canto i toco molt normalment.
Eh, la veu, important, sabia què és la veu del grup.
Sí, el sintetitzador, bueno, que moltes vegades parlem,
faig una mica com són les bases i tal, tot això, la part més, bueno, més d'acords.
I, bueno, ja avui tocaré el ukulele perquè, doncs, no podia portar...
Si és un acústic, doncs, no puc portar el sintetitzador.
Home, igual que tota la bateria, no?
Entenc que era complicat portar...
Sí, que vull dir que també, que ell toca la bateria,
però que avui no portem una bateria, que avui és més adaptat per la ràdio.
Sí, un Dembélé.
Un Dembélé.
Vale, descripció de Dembélé.
No, no és un Dembélé, és un Darbuka.
Darbuka.
Darbuka, però li diem Dembélé perquè, mira...
Però definiu igualment un Darbuka per aquells ignorants com jo,
o que no sabem què és un...
Que és un Darbuka.
Bueno, a veure, és un instrument que és àrab,
que realment, bueno, és com si fos un gembé,
però amb un sou diferent.
Un gembé.
Vale, que és un gembé.
A veure, que jo a poc a poc...
A veure, deixeu-me defensar, sisplau.
El primo de Mohamed.
Jo a poc a poc, i gràcies a l'Alex i el Dani a MediWaves,
vaig introduir-me en el món musical,
sé di paraules com psicodèlic i coses aquestes.
Ara m'acau d'apuntar a Darbuka i Dembélé,
però l'altra que has dit ja no m'ha donat temps ni a apuntar-la.
Com has dit?
No, l'altra és gembé.
Gembé?
Gembé és un instrument africà,
que és el típic tambor africà,
que té l'onja de pell de vaca.
Llavors, el sou és diferent.
Aquest és com un sou més agut i l'altre és un sou més greu.
Més baix.
Una cosa, Mireia, no t'apuntis Dembélé, perquè...
Sí, sí, me l'he apuntat.
No, no, jo vaig dir Dembélé perquè em sonava Gembé,
però que realment crec que és un jugador de futbol.
És un jugador del Barça.
Bravo, bravo.
Molt bé, molt bé.
Però li diguem Dembélé perquè veig en plan...
Molt bé, Dani, gran aportació la tuya.
Molt bé, Dembélé.
Tenim a Dembélé aquí dintre en l'estudio con nosaltres.
Molt bé, molt bé, Dembélé.
Val, doncs si més o menys m'he apuntat bé,
hi ha bateria.
Bueno, ara mateix tenim aquest d'arbook a Dembélé i Gembélé.
No sé si m'heu dirat el nom.
És com l'equip nacional d'Àfrica.
Sí, tal qual.
Sí.
Dembélé, Dembélé.
Saps?
Sí.
La selecció africana, sembla.
Sí.
La selecció africana.
Sí, sí.
Vale, més o menys sabem d'on ve el nom d'Immerses
i jo la següent pregunta que us vull fer és
o com us heu trobat coneguts, connectats.
Espera, espera.
L'Àlex i el Fabio.
Ah, bueno, és veritat, perdó, que m'he saltat el...
Saps el cuerdes?
Gràcies, Dani, per mantenir el nom d'este barco.
Com han de venir en el futur a gravar parte, Anna, doncs...
És veritat, ens veurem la setmana vinent, Fabio.
Doncs s'ha de dir aquí també, saps?
Doncs sí, sí, la pròxima setmana estarem aquí.
Vinga, va, Àlex, què tenim?
Doncs...
Què tenim?
Jo toco la guitarra al cinte i a vegades diuen que faig coros.
Vale.
Diuen, més o menys.
I toco espadals també.
Quan realment te lo siente, canta.
A vegades no i a vegades sí.
Però en veu baixa, en plan...
Bueno, és que estic molt enfeinat, encara que no ho sembli.
S'atveu, s'atveu.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
I jo toco la guitarra, la guitarra, com en tot.
Sí, la veu és únicament del Dani i alguna vegada que fa coro aquí l'Àlex.
El que passa és que quan fa coros l'Àlex hi ha molta reverb i no se l'entén, amb lo qual no...
Però és que no se l'entendrà.
En un moment, jo el que no entenc són aquestes paraules, que és una reverb.
River, el río, no.
El reverb.
Descripció de reverb.
A veure, Àlex, la descripció de Wikipedia.
Home, no, que és tècnic de so, que faci la descripció tècnic.
Sí, la descripció correcta és un allargament del so de 30 mili segons o menys.
Però és quan vas a una iglesia, no, un eco és com, hola, hola, hola.
I una río seria com, acabes a la iglesia i com que sona com, pfff.
Val, com més obert.
Com l'aire, com l'aire aquest.
Exacto.
Cuando, exacto, cuando lo ha descrito bien él, eh.
Cuando vas a una iglesia o lo que sea, y haces así con la palma y se escucha exactamente.
Como que se está yendo, pero sigue sonando por ahí, ¿no?
Que, de fet, una cosa que jo crec que és important que comentem,
el fet que si hi ha gent que, per qualsevol cosa, ens està escoltant per primera vegada per aquí,
que no és exactament el so que nosaltres, perquè, bueno,
després nosaltres, a part de l'acústic aquí avui, fem altres coses fora i tal,
i que sonen bastant diferents del que farem avui aquí.
Home, clar.
Això és un acústic i no té palats.
No, perquè vull dir, clar, perquè ha dit el River...
Home, clar, tampoc no tenim tota la bateria aquí.
Ja estava pensant, si t'hagués d'explicar tot el que li fot l'Àlex a la guitarra, fliparies,
però, clar, és que realment...
Bueno, aquí, exacte, cal dir que aquí...
Hi ha molt més d'això que al final és pròximodèlic.
Han portat una petita rèplica dels instruments que poden tocar aquí
per representar la música que ells fan normalment,
però que no és exactament el mateix que a un escenari o dins d'una sala.
Ja sé, s'entiende.
Tampoc he explicat la història no oficial del nom.
És veritat, apuntant aquí les preguntes.
El nom oficial és que ens agrada molt la River, el delay, el phaser...
Bueno, totes aquestes mogudes mentals...
Ja ho entendràs, ja ho entendràs.
i hi ha un pedal de River molt guai que és immers.
Es diu així?
Sí, i li vaig fer el plural i ja està.
Ah, molt bé, molt bé.
També, també, un altre plau d'Ivents, si us plau,
per aquesta trencada de closca, per arribar a aquesta conclusió d'immerses.
Gràcies por decirlo aquí en público, Álex, ara pueden denunciarte.
Li he posat una S.
Immerses.
I li he canviat una M per una N.
Ja, també.
Buah, està fue muy bueno.
Aquí hi ha un treball morfològic important, s'ha de valorar.
Com a artesanas i artesancis, lo mismo.
Esto es exactamente el mismo caso.
Llavors, l'Àlex, que també pensa...
O sigui, que és el que pensa, més o menys, Oliver, el nom d'Immerses,
també és el que composa?
O això ja va més repartit en cadascú amb el seu instrument?
A Immerses...
O sigui, sí que composo, però és també una mica grupal.
Vull dir...
És com que jo porto una base, normalment en formato demo,
sense bateria, a més.
I diguem-ne que la versió original es crea quan la toquem tots.
Sí, és que al final l'Àlex ve amb una...
L'Àlex toca la guitarra i el cinte.
Llavors, l'Àlex normalment porta un...
Clar, perquè hi falta la bateria...
Un semiproducte, que és la idea principal,
en plan, vull que la cançó es mogui per aquí.
Sí, i és com guitarres, que són normalment com 4 o 5,
Després, baix, també faig una base,
però després el Jordi la canvia.
O sigui, és la idea original a l'esquera
i després el Jordi fa les coses de baixista,
que sap tu que el baix de la veritat.
I després, bé, està el cinte.
Detalles, sobretot el tema de detalles.
O sigui, el traia la idea original a nivell d'estructura.
Sí, en plan, quants versos vol tenir,
si hi ha un estribillo, si no hi ha,
si hi ha una part B, una part C, una part lo que sigui.
Entonces, en el local, lo que se hace a nivel compositivo
es matizarlo todo esto
y que se llegue a lo que él quiere transmitir, ¿sabes?
Y es un poco, la composición es un poco más grupal en este sentido.
Así que...
O sea, no es que recaiga todo en un...
Sí, exacto.
Sí, que realmente...
O sigui, inicialment sí, pero después es bifón
y cada uno aporta...
Sí, a més pulquen en el dany para las letras y cosas así.
Claro, sí que es cierto que Alex trae la idea bastante ya masticada
y bueno, en el local, lo único que se hace es darle más forma a esa idea, pero...
O si cambiamos alguna cosa, sí.
Sí, pero realmente al final
todos escoltemos lo que hacemos
antes de definirlo como final y tal y todo esto
y todos tenemos...
No, me imagino que hay pruebas y pruebas...
Sí, que normalmente todos tenemos esta opinión de...
Ah, pues si te bajas un poco esto, pues si subes un poco tal,
si le metes un poco más de...
¿Sabes?
Más reverb.
Que al final, sí.
Si le metes un poco más de reverb, si le pones un poco menos...
¿Por aquí hay reverb?
Mucho.
Sí, no sé, vas a ver, ¿eh?
Realmente, aunque parezca poco, el reverb tiene una importancia muy grande
dentro de toda la música y dentro de nuestro género que hacemos.
Es decir, hay muchísimas bandas que basan su sonido entre el reverb
y otros tipos de pedales que hacen que tenga ese sonido así psicodélico.
Exacto.
Es que piensa que es l'efecte aquest, el que es busca una mica, ¿sabes?
Crear com molt espai, al final, ¿qué es això?
Esa es la idea inversa.
T'hem dit abans, ¿qué es la reverb?
Pues como cuando entres a una iglesia.
Una iglesia es un lloc que es muy gran, ¿sabes?
I aquesta, y para crear esta sensación de espacio,
realmente es lo que, claro, es lo que abans se transporta a allo que no...
¿Sabes lo que decimos muchas veces en plan?
También hay cosas que son importantes a nivel de producción,
lo que dèiem, que se escucha como más de profs, más de lluny.
Sí, es como que estí más...
Sí, más proper, ¿no?
Pero això es que de base ya la estás durant con molt espai.
La idea principal, o es como mal que tenía yo,
es omplirte el cap d'espai, de mogudas mentals, tochas.
Tochas, potentes, potentes.
Que se llama el wall of sound, el muro de sonido.
Sí.
Pues un poco es el...
Bueno, te he dicho que sí, pero porque me gusta mucho la palabra,
pero vale, me imagino un muro que dice sonido, ¿cómo funciona eso?
Sí, no, es como para que te imagines, es como que todo está relleno de algún instrumento,
de algo, ¿sabes?
Vale, que no hay espacio para no nada, ¿no?
Exactamente.
Bueno, no nada, o sea, que todo está lleno.
Exactamente.
Y hablando de tipologías de son y demás,
¿qué tipo de... o sea, en qué...
¿cómo se encasilláis... o bueno, perdón, encasilláis no,
pero qué tipo de música, qué género musical es el de Inmerses?
Dentro de la psicodélia o lo que sea.
A ver, yo puc dir que, a diferencia de los otros grupos,
no me inventaré un nombre de un género nuevo,
porque es como muy pretencioso, ¿no?, una mica,
y lo que haré es decir, sí, sí,
es decir básicamente que hacemos psicodélic rock,
puede ser una mica así como más especial,
pero bueno, estamos en una etapa muy...
primeriza, por decirlo de alguna manera.
Sí, y a més a més que yo creo que,
tal com ha sorgit la idea del grup i tal i tot això,
al final vam començar, almenys per la part del que va ser Inmerses
com a una cosa concreta,
va ser una mica perquè, bueno,
Àlex tenia molt al cap en tot el tema això del psic-rock,
bueno, tots tenim influències, efectivament,
i jo crec que la nostra música es nota molt,
o és molt...
es pot veure una mica les intencions que tenim,
de les preferències que tenim de la música que escoltem nosaltres
a la nostra vida personal,
i quan es mouen al voltant del rock psicodélic,
rock progressiu,
més aquest tipus de rock,
i tot això al final crec que es veu reflexat,
no és que intentem fer-ho,
sinó que realment per el que nosaltres escoltem,
el que ens surt natural és fer això,
sincerament així,
que jo crec que...
o sigui, tampoc volem copiar o coses així,
o sigui, tenim la base...
No, no, sí, sí, sí,
bueno, però encara que...
Copia no inspira, sí, no?
Sí, sí, sí, sí,
home, clar...
Kira Sono, Kira Sono,
o sigui, en la composició que hacemos,
sempre se poden notar las influencias que tenim,
en este caso,
com està sonando,
tenim Pala,
que lo que està sonando
és un poco más disco,
però sí que los primeros discos
un poco más...
se poden notar la influencia
i buscamos un poco,
a través del reverb també,
ese sonido de ambiente gigante,
que parece que estás en una sala
supergrande,
supergrande,
pues un poquito buscaré ese sonido.
Sí, al final,
bueno,
és això,
si és la música que escoltes tot el dia,
al final,
quan tot poses a fer música,
el resultat ha de ser alguna cosa
o que t'inspiri alguna cosa similar
o que intenti...
o que intenti,
saps,
tratar els mateixos temes
o abarcar el mateix espai
que ocupa aquesta música
a la teva vida,
normalment,
perquè al final és un reflex de tot això.
que és una cosa.
No, no,
sí,
és que...
Bé,
al final també,
quan estàs component,
et quedes amb el que t'agrada
i si t'agrada un gènere concret,
generalment,
et quedaràs...
Tu mateixa et diràs,
sí,
està bé.
Tiendes a eso,
també,
a componer eso,
si es lo que te gusta
y es lo que quieres,
entonces es...
Exacte,
perquè si ja t'ha agradat
en algun moment ha sigut
que hi ha alguna cosa
que t'ha fet clic,
saps,
com a dintre
i és com...
vas buscant això,
és com joder,
joder,
y además lo sientes así,
cuando compones,
es como que,
ostras,
me gusta esto.
Sí,
perquè de vegades
hi ha música molt bona
que tu és molt bona
i tu l'escoltes
i ho saps,
però no t'arriba
d'aquesta manera
de dir
vaig a fer coses com això,
saps,
tinc ganes de fer una cosa
que sigui com això.
Està bé
perquè, bueno,
tu ets capaç de valorar
que és una bona música
i tal,
però igual no t'arriba,
igual,
és bàsicament això.
Sí, sí.
Fins demà!
!
I, per cert,
que estàvem parlant
d'inspiració,
d'haver amb qui s'inspiraven
i, de fet,
de fons està sonant
aquest
Let It Happen
de Tame in Palace,
per dir-ho bé.
Però ara sí
que els escoltarem amb ells.
Encara no en directe,
però escoltarem
una de les cançons
que tenen pujades
a Soundcloud,
per si algú
vol anar a escoltar-ho.
Exacte.
A més a més,
mentre...
Bueno,
l'única ponia
un gran més.
Mentre es va...
Mentre es va...
Venderos,
bien, hombre.
Sortint això,
dir-vos que,
igual que també estem
a arroba medi.waves,
que avui no ho hem dit
a l'Instagram,
també estem a arroba
immerses a Instagram,
per si algú ens vols seguir.
Ja anem pujant tot allà,
realment,
perquè és la red social.
El Facebook també.
Sí,
també.
si per defecte...
Però principalment
utilitzem més Instagram.
Principalment utilitzem més Instagram,
crec que estan millor enfocats
a el que fem,
així que, bueno,
això és del mal.
Doncs jo ara us penjaré
aquest link de Soundcloud
perquè també el tingueu,
el puc escoltar
sempre que vulgueu
i sona així de bé.
job ранé,
i跳iniu
el puc escoltar
en novel.
Sí ...
...
...
...
...
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
És la voz i no el feixer.
És l'Àlex.
Doncs, com vulgueu.
Exacte.
Les hem estat preparant per concursar el brot, que de fet ens ho hem oblidat de dir-ho, però...
Parlaré després.
Sí, exacte.
Parlaré després.
Ja parlarem després.
Aquesta es diu Peaceful Garden.
Doncs...
Jo crec que va ser de les primeres que vam fer.
Som-hi amb aquest com.
Peaceful Garden.
Peaceful Garden.
Aquest jardí de pau.
I can't hear your voice over the place where they were so...
areas no so deep Walking over greener skies that take the shape of mountains
Run around the houses or steep
In the Kaarel the Cycle THEYиной
Growing at the enemies
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Valir!
No!
Fins demà!
Das ist demà!
Fins demà!
Fins demà!
que es fa a Barcelona, que està organitzat per l'Ajuntament.
Llavors has de fer la inscripció, veure si t'agafa el NCC
i després a cada concert tu toques amb uns altres grups
i al final es vota i el més votat passa a la següent grució.
Una mica de bala perduda?
Sí, com a no bala perduda, la vida és dura.
O sigui, bala perduda té una mica...
Bueno, que al final són concursos per grups emergents, no?
Sí, exacte.
Per grups de música emergents.
El millor que eres més senzill, però és comunitzat.
El Brot ara mateix està bastant...
Espera un moment, Fabio, tenim molt lluny del micròfon.
Disculpa, no de què decía, que El Brot ara mateix
té bastant popularitat, està cogiendo
perquè estan cogiendo muchas bandes novel·les també,
entonces, cada vez està dando a conocer bastant más.
Además, el Premio Suculento.
A veure, a veure, Suculento de Caix.
Veniu-vos a veure o no, o si no veniu, voteu-nos i ja està.
Exacte, si no arribeu a temps de veure'ns,
però arribeu a temps de votar, podeu venir.
Diria que no es pot votar presencialment a concedre.
Sí, sí.
Bueno, veniu, a última hora, voteu-vos i us vais.
I estic veient que això del Brot és del 6 d'abril fins al 5 de maig.
Vosaltres toqueu el 8.
El 20 d'abril.
Ai, el 20 heu dit.
El 20 d'abril és la semifinal i el dia 5 és la final.
Que si deu bobo, tocarem a la final.
Home, sí, esperem veure'ns el 5 de maig.
Jo ja he pedido fiesta en el trabajo, el 5 de mayo,
porque ya vamos con la mentalidad de que vamos a ganar.
Bueno, el 5 no, serien 6, eh, la post-fiesta, no?
Això és com quan surts de casa, té pinta de que va ploure
i tu surts sense parar aigua.
És en plan, hay que ir optimista por la vida.
El día 5 se coge fiesta en el trabajo...
Clar que sí, per cert, estic veient al web que hi ha premis del públic
i premis del jurat, també.
Premis del públic crec que són entre 300 i 150 euros
i els premis del jurat són 1.800 i 750 en dues categories.
Doncs no està anar mal.
No, no està gens malament.
I a més a més, la cosa és que últimament ens hem estat concentrant
en el que seria complir uns temps mínims que...
Que al final s'ha de complir.
Que són entre uns 20 minuts, mitja hora,
crec que al màxim.
Màxim millor, eh?
I ens hem estat intentant concentrar últimament
en comptes de gravar les cançons que no hem fet,
deixar-les ben fetes, ben preparades pel brot,
que de fet és quan sortim d'aquí anem a assajar una estona, també.
I després del brot, si ha sortit bé
i amb la pasta que traguem al brot,
doncs ja vindran més coses, vindran més concerts...
La pasta...
Oh, estic veient que també els que arribin a la final
tenen 6 hores gratuïtes en books d'assaig,
que suposo que són aquestes sales de gravació,
i també un vídeo,
o sigui, filmació de vídeo i edició, també.
O sigui, suposo que serà com una espècie de videoclip
o alguna cosa així, no?, de la cançó.
Tot el que traguem del concurs estarà bé,
perquè a més a més és la nostra primera vegada...
Home, i pel fet d'estar allà,
jo crec que el nom d'immerses dins del brot
ja us posiciona.
Aquí està la cosa.
Us posiciona.
Estem en un moment en què tot el que vingui és positiu,
jo crec, en aquest sentit.
I tant.
Tots els bolos que surtin és positiu,
venir aquí a la ràdio és positiu d'augment,
perquè...
Tot és positiu.
Súper positiu.
Súper positiu.
Continuem positius, immerses,
i toquem una altra cançó.
Toquem una altra cançó.
Vinga, va, deixo que us prepareu una miqueta.
Si surt d'alcohíris, fem assaig.
Vinga, va.
Us deixo que us prepareu una mica
de mentre veig de Sant Cassònia aquest del mar.
Us acomiado quan acabeu la cançó,
però ja us avanço que moltes gràcies
per venir fins aquí a la plaça Mireia.
A tu, guapa.
I per venir aquí a MediWaves.
Bueno, dintre de la secció de MediWaves,
és que ja no sé quin nom posar-vos,
però bueno, tenim els immerses, oi.
Vinga, preparar-sos.
A tu, guapa.
Va, vinga, ara sí que us trec la música
que està sonant des del SoundCloud
i on, els micròfons d'Inmerses.
A tu, guapa.
A tu, guapa.
A tu, guapa.
A tu, guapa.
A tu, guapa.
A tu, guapa.
A tu, guapa.
A tu, guapa.
A tu, guapa.
A tu, guapa.
A tu, guapa.
A tu, guapa.
A tu, guapa.
A tu, guapa.
A tu, guapa.
A tu, guapa.
A tu, guapa.
A tu, guapa.
A tu, guapa.
A tu, guapa.

to, guapa.
A tu, guapa.
A tu, guapa.
A tu, guapa.
A tu, guapa.
A tu, guapa.
A tu, guapa.
A tú, guapa.
A tu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda. Us informa Kilian Sabria.
El Parlament és centre neuràlgic avui de l'actualitat política i de l'activitat també al nostre país política.
Reivindica instàncies de la majoria independentista que Puigdemont, Sánchez i Turull tenen el dret de ser investits i amb el suport afegit dels comuns.
amb aquest suport afegeix que reclama la posada en llibertat dels presos polítics.
Xavier Domènech ha aprofitat el ple d'avui per proposar un govern transversal format per independents i amb un mandat limitat.
Això ha estat a la jornada del matí.
A la tarda, el síndic de Greuges ha denunciat la falta de diàleg per solucionar el conflicte català i ha pelat aquesta via per trobar-hi una sortida.
Des de Ciutadans l'han acusat de ser una part més de l'engranatge del procés.
Parlament, Jordi Corbalan.
Bona tarda, el síndic ha revelat que després de l'1 d'octubre va intentar trobar fils de contacte entre les parts implicades amb un relatiu fracàs, ha dit Ribó.
Ha retret el govern de Mariano Rajoy que no dialogui amb els independentistes.
Tots els governs espanyols van dialogar amb gent que portava matralladores a la mà i posaven bombes i mataven.
Es podia dialogar sobre allò i no es pot dialogar ara fins i tot sobre el tema que estan discutint.
Des de Ciutadans, Carlos Carrizosa ha acusat el síndic de ser una peça més del procés.
Usted, senyor síndic del procés, que es el ojo que todo lo ve, está ciego y está sordo para todo aquello que es el procés.
Porque usted es el síndic del procés, no es el síndic del poble.
Jordi Corbalan, Catalunya, Ràdio Parlament.
Notícies breus i relacionades amb aquesta Montse Quadreny.
Clara Ponsatí queda en llibertat, però sense passaport.
És l'única mesura cautelar que li ha imposat la justícia escocesa
després de prendre-li declaració a Mer Anguart, l'advocat.
Els últims dies han estat difícils i la Clara és plenament conscient que queda un llarg camí per endavant.
Però està emocionada pels milers que han contribuït a finançar la seva defensa
i també vol agrair el suport del govern escocès.
A Alemanya, la fiscalia des Lesbich Holstein estudia l'euroordre de detenció espanyola
contra Carles Puigdemont que ha passat la tercera nit a la presó.
La clau del procediment és la tipificació dels delictes
pels quals el Tribunal Suprem espanyol el reclama.
D'altra banda, els dos Mossos d'Esquadra detinguts per acompanyar-lo
quan el van detenir a Alemanya quedaran en llibertat avui mateix
a l'espera que el citin a l'Audiència Nacional Espanyola.
El Servei Català del Trànsit demana molta precaució a la carretera.
A les portes de la segona fase de l'operació sortida de Setmana Santa
que oficialment començarà demà a les 3 de la tarda.
Oscar Llatja, coordinador de mobilitat i seguretat viària del Servei Català de Trànsit.
Tindrem 27 radars de trams amb l'entrada d'aquest,
que és la C31 a Vilanova i la Geltrú,
i, insisteixo, sumaran un total de 27 trams controlats,
que són 128 quilòmetres en tota la Catalunya
que estaran controlats amb aquest sistema nou de trams.
L'autòpsia confirma la mort violenta de l'home que va aparèixer ahir a la riera de Riu de Canyes, al Baix Camp.
Hauria mort després d'haver tingut una baralla amb la persona que hi van detenir els Mossos.
Tarragona, Ricard Boigues.
Bona tarda. Les investigacions conclouen que es tracta d'un homicidi.
L'autòpsia ha determinat que la víctima de 41 anys va morir a conseqüència d'una baralla
amb la persona que van arrestar ahir i que va conduir els agents fins al cos.
Les proves mostren que li va causar lesions de caràcter mortal dissabte.
El detingut passarà demà a disposició judicial.
Ricard Boigues, Catalunya Ràdio Tarragona.
Esports, Marta García.
Comencem amb una última hora.
Per explicar-vos que el Luca Diny estarà unes tres setmanes de baixa
perquè al tornar de la sobrescrició li han fet proves
i té una lesió en el recte anterior de la cuixa esquerra.
Ara a les set, molt pendents del miniestadi,
Barça Olímpic de Lió és la tornada de les semifinals de la Champions.
Les blaugranes amb les baixes d'Andresa Alves i Fabiana
han de remontar el 2 a 1 en contra del partit de nada.
Tot i que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid
ha denegat el recurs presentat pel Barça,
ara mateix no hi ha cap impediment judicial
per dur estelades a la final de Copa del mes que ve davant el Sevilla.
Els tribunals encara no s'han pronunciat, això sí,
sobre la demanda presentada fa dos anys per l'entitat Drets.cat.
I això organisme espera una resolució definitiva
que crea jurisprudència a la demanda que van presentar
en nom de diversos socis del club.
El jutge ja va autoritzar de manera cautelar
que hi haguera estelades en la final del 2016.
El Barça d'en Vol pot aconseguir avui mateix el títol de Lliga
de forma matemàtica si empata o guanya en la pista del Conca.
El partit és a dos quarts de nou.
A la mateixa hora, Vidasó a Granollers.
En futbol sala, el Barça rep l'Inter Movistar a partir d'un quart de deu.
Si els blaugranes guanyen, empatarien amb els madrilenys
al capdavant de la classificació, però de forma provisional,
perquè l'Inter té un partit pendent.
I el Catgàs i el club de Santa Coloma
deixaran l'acord de patrocinia a final d'esta temporada.
L'empresa diu que el club no li ha acceptat algunes condicions,
com ara la de vestir de groc.
L'acord expirava el 30 de juny i no serà renovat.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 6 minuts.
El proper dimarts 3 d'abril s'obren les inscripcions
per als cursos i activitats del Centre Cívic Joan Maragall.
Les inscripcions es poden fer de manera presencial
o per internet al web www.ccjoanmaragall.cat.
Hi ha cursos de diferents tipologies.
Pel que fa a les humanitats, s'ofereix un curs titulat
El per què de tot plegat sobre serveis secrets,
conspiracions i actualitat política
a càrrec del professor Sergio Sánchez.
També es proposa el curs Gaudint del cinema,
el llegat de les estrelles clàssiques,
impartit per Ludovico Longhi.
Pel que fa als cursos de tecnologia,
hi ha un curs d'introducció a la robòtica educativa,
d'impressió 3D, d'Excel i de Wordpress.
També hi ha cursos de diversos idiomes,
anglès, francès i italià.
Hi ha altres de dansa com ara swing and jazz step,
fitness, gimnàstica abdominal hipopressiva,
pilates i dancefit.
Per últim, pel que fa a la cuina,
s'ofereix un curs de cuina vegetariana de primavera
i un de pastisseria i dolços saludables.
Les activitats tenen un preu entre els 30 i els 70 euros.
També comença el tercer trimestre
de la Casa de Cultura de Can Ginestà
amb els habituals cursos d'arts plàstiques,
de la vastra, aquarela, ceràmica, dibuix,
escultura, experiència, plàstica,
gravat, història de l'art, torn,
l'art del retaule i pintura.
A més, hi ha programades diverses conferències
sobre jazz, el 2 i el 9 de maig,
i sobre diversos compositors.
Tchaikovsky, el 8 de maig, Beethoven, el 15 de maig
i Mozart, el 22 de maig.
A més, se celebrarà un cicle de concerts de música clàssica
amb els concerts de Carl Stachs del Quartet i Domeneo
i Teresa Barret amb Jaume Torrent.
Promunt s'ha publicat les bases d'adjudicació
de 43 habitatges de protecció oficial
de règim general de venda i 20 més de lloguer,
tots ells amb eslluir,
els quals s'adjudicaran a través d'un sorteig públic.
Pel que fa als pisos de lloguer,
estan adreçats a menors de 35 anys
o famílies monoparentals sense límit d'edat.
Les persones sol·licitants
han d'estar inscrites al registre de sol·licitants
abans del 20 d'abril.
Respecte als 43 pisos en règim general de venda,
s'establirà un ordre de preferència
a efectes del sorteig,
seguint diferents criteris.
L'entrega de sol·licituds s'ha de fer a Promunsa,
la carretera reial número 106
de dilluns a divendres, de 9 del matí a 2 del migdia,
i de dilluns a dimecres també de 4 a 6 de la tarda.
Totes les persones adjudicatàries d'un habitatge
han d'estar inscrites al registre de sol·licitants d'habitatge
amb protecció oficial de Catalunya
abans de l'11 de maig.
podeu trobar les bases i més informació
al web www.promunsa.cat
o trucant directament al telèfon
93 470 79 30.
Aquesta és tota la informació per ara.
Nosaltres tornem al Sant Just Notícies edició vespre a les 7.
Recordeu també que podeu seguir la informació local
a través del web www.radiodesver.com
Molt bona tarda.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies, phólogia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
A утruirius
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
D'Agrà viu la Sant Just!
Fins demà!
Fins demà!
Veus de la parròquia
Compartirem experiències, espiritualitat, notícies d'actualitat
i coneixerem, a les religions ara, tres grans espiritualitats actuals.
Els dimecres a dos quarts de vuit del vespre
i en diferit els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Veus de la parròquia
Seixanta i més
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar.
Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes...
Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre
i, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí.
Recordeu, Seixanta i més!
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
La ràdio de Sant Just
Primer van ser les ones, 98.1 FM.
Després, internet, radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015.
Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu.
Ràdio d'Esvern.
4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un, la Direcció General de Trànsit t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits és tan necessari com l'aire que respirem.
AMB, Metròpolis, Barcelona.
La ràdio de Sant Just
El meu nit Jordi fent els seus primers passets.
El primer dia de part d'en Jordi.
En Jordi prenent les seves farinetes.
El segon dia de part d'en Jordi.
Ara que ho compartim tot, podem compartir molt més.
A Mans Unides compartim un objectiu.
Acabem la fam al món.
I per això desenvolupem projectes a 60 països.
Amb el teu suport podem aconseguir-ho.
Truca al 900 811 888 i comparteix el que importa.
Sabies que una gran part de les urgències mèdiques
es poden resoldre sense haver d'anar a l'hospital?
Si no et trobes bé o si et fa mal res,
el millor és trucar al 061.
Al 061 sempre tens un metge o una infermera a prop per atendre't,
orientar-te o indicar-te a quin centre sanitari t'has d'adreçar en cas que calgui.
Per una salut millor, 061 CatSalut Respon.
Fins demà!
Fins demà!
I'm hoping you'll understand
And I let go of my hand
I'm going in for the kill
I'm doing it for a thrill
I'm hoping you'll understand
And I let go of my hand
I have my hopes out on the line
Ooh, will they be ready for you in time?
If you leave them out, you know
Ooh, they'll be withered by the sun
Full stops and exclamation marks
Ooh, my words stumble before I start
Ooh, how far can you send emotions?
Ooh, can this bridge cross the ocean?
I'm going in for the kill
I'm doing it for a thrill
Oh, I'm hoping you'll understand
And I let go of my hand
I'm going in for the kill
I'm doing it for a thrill
Oh, I'm hoping you'll understand
And I let go of my hand
Let's close your walls and make peace
Let's be cool to create
Open darkness we can see
You're not blind to throw the light from me
Ooh, I'm going in for the kill
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Solo!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És preciosa. Podem dir-ho ja,
que és la banda sonora de la pel·lícula
de la forma de l'aigua,
o The Shape of Water. Dani, em fa molta il·lusió
tenir-te aquí de nou. Bona tarda.
Que han estat molts dimecres i dijous
sense veure'ns
i sense tenir-nos aquí en directe.
La veritat és que m'ha costat trobar la ràdio,
perquè deia... T'has perdut.
S'anava per aquí, s'anava per allà, ara no me'n recordo.
L'hauran canviat de lloc, la Mireia i serà,
m'hauran posat una altra persona que no és ella?
Sí, això estava resant perquè passés,
però a l'arribar m'he trobat que no.
Amb molt d'amor, sempre.
Sí, sí, segur.
Doncs ben tornat i ben trobat aquí a la plaça.
Em fa molta il·lusió. Ho vaig dient
a tots els col·laboradors que van passant,
però de veritat que us he trobat molt i molt
a faltar. De veritat, de veritat.
I a més aquesta música que acompanya
és preciosa. Molt maca, molt maca.
Igual que la pel·lícula, que justament fora de micròfons
estaven comentant una mica, que jo li està dient al Dani
estic molt actualitzada de pel·lícules
i, bueno, hem vist que
més o menys estic actualitzada.
Sí, més o menys.
Més o menys. Podríem dir que aprovo
amb uns 5 i mig 6, eh?
Sí, home, amb uns 6.
Sí, no? Vale, vale. Gràcies.
I justament li estava comentant que havia vist
aquesta pel·lícula, La forma de l'aigua,
The Shape of Water,
i hem coincidit en que és una pel·lícula
que té alguna cosa especial
similar a la pel·lícula de Meli,
potser, que són d'aquestes pel·lícules
amb un toc bastant diferencial
respecte a la resta
de categories o de tipologies
de pel·lícules, no? Que no et deixen
diferent, tampoc.
Sí, jo crec que són pel·lícules
per persones que aprecien
i valoren
l'art
de fer una pel·lícula.
No és una pel·lícula d'aquelles que diguis
ostres, mira, una pel·lícula.
No, no, no.
Jo crec que és una pel·lícula
que t'ha d'agradar el gènere,
t'ha d'agradar, evidentment,
al cinema. I has de saber trobar
aquell punt de confort que dius
ara, jo em sento còmode,
jo ara estic gaudint de la pel·lícula.
I a vegades això costa trobar-lo, no?
I més quan la protagonista, que més o menys
també estàvem comentant-ho fora, no?
És una persona que no parla, precisament.
La protagonista de la pel·lícula té això, no?
Té aquest hàndicap que parla amb gest,
amb gest, perquè té aquest problema,
que és sordo-muda.
Per tant, s'ha de comunicar
amb el llenguatge de signes.
Ara mateix el Dani també ho està fent,
està movent els braços amunt i avall,
més o menys.
Jo ho faig molt, és a dir,
jo això és una tendència que tinc molt,
per molt que...
Sí, jo, aquí, perquè és sort que tinc bastant espai,
no li puc donar un cop a ningú, eh?
Perquè si no, m'encantaria
saber parlar el llenguatge dels sord-muts.
Jo, després d'haver vist aquesta pel·lícula, també...
De veritat, és una cosa que em pica moltíssim la curiositat,
i més saber que també estàs ajudant a una minoria, no?
Perquè...
Tampoc és tan complicat, pel que he vist, no?
Perquè a la pel·lícula anaves entenent coses,
és a dir, jo...
Sí, alguns moviments hi ha...
També per la situació, no?, de la pel·lícula.
I si un peix és capaç d'aprendre el llenguatge de signes,
jo crec que nosaltres també, Mireia, no?
És que era un peix molt intel·ligent, eh?
Això no ho dubto.
Perquè s'enamora d'una noia.
Sí, sí, sí.
Que no és un peix.
Exacte.
Home, no...
No farem espoilers després.
No és tot el tio.
No, no, no, no, no.
No, no, la veritat és que és una pel·lícula que...
Però s'enamoren directament del que hi ha dins.
Cadascun, un de l'altre.
Clar, perquè comparteixen moltes coses.
Jo crec que són dos personatges molt diferents,
però ara molt semblants.
Perquè...
Molt diferents per fora, no?
Bueno, i per dins també, perquè hi ha coses que per dins que ell deuria sentir,
que ella també, no, que s'atrauen, no?
I jo crec que hi ha coses que lliguen molt, però justament per això,
perquè tenen moltes, moltes semblances, però també tenen aquelles diferències, no?
I això és molt atractiu, és molt maco.
En la varietat està...
Sí, i a mi m'agrada molt la pel·lícula perquè té coses que són molt de pensar,
hi ha d'altres que no, que són molt absurdes.
Hi ha escenes que són absurdes i de l'absurdes que són dius...
Ole tu.
Sí, correcte.
Ole tu.
I a banda d'això, em sap greu per a aquells que no l'hagin vist,
però la figura del personatge que viu al costat de casa seva
em va costar bastant entendre quin paper feien la vida de la noia.
Clar, és que ara potser parlar-ho sense fer un espòiler és complicat.
No, no, no, aviam, fem espòilers aquí...
Sí, no? Ens ho passem una mica per...
Sí?
Sí, quan es fan programes de ràdio, d'un cinema...
Mira que intento no fer-ho, eh?
Però bé, si no l'ha vist algú encara, doncs...
Que desconnecti, que torni a connectar la ràdio.
Exacte, un parell de minutets que posi el volum en baix i que torni a activar-ho.
Clar, aquest personatge, ara mateix no me'n recordo el nom d'ell,
que al principi et quedes una mica com...
Com dient, quin tipus de paper fa dins la vida de la noia aquesta persona?
La cuida, la porta, l'acompanya, li dóna...
No? Et brenen junts, tal...
Però després veus que pot arribar a tenir inclús una mica de gelos
de veure com ella se sent atreta per l'home peix, diguéssim.
Ah, no, jo gelos no. No els he vist en cap moment, però clar...
Hi ha un moment molt crucial que ella entra dins del bany,
quan ja el té a casa, spoiler a tope...
Aquell moment és on vull anar jo a tacar fons,
perquè és un moment impressionant.
Aviam, aquell moment on agafa les aixetes i diu
anem a obrir les aixetes...
Em perdó, però a tome el porc...
Vinga, que s'inundi tot el pis i si cal el cinema...
O sobre, tenen un cinema a sota, tu.
Sí, sí, és divertit, no?
Perquè podrien haver posat una ferreteria,
podrien haver posat una botiga de cosmètics...
Qualsevol cosa.
Però vam fotre un cinema i això em va agradar molt.
Però, clar, hi ha coses...
Jo no sé si existia encara el cinema de color, eh?
I en aquell cinema hi ha cinema de color
i jo no sé si per aquella època encara existia.
Però, bueno, això són coses que són més puntilloses.
No sé, eh?
No sé, no sé, perquè...
A qui em fas pensar, eh?
Ens situem en una època de guerres i, per tant, em sobta, no?
Però jo on anava és en aquell moment
on es tanquen en aquella habitació, en el lavabo,
al quarto de bany,
i la noia obre totes les aixetes que té allà...
Tapa la porta perquè no s'escapi, en teoria.
Tapa la porta amb una tovallola
i vinga, som-hi a que s'ompli d'aigua.
Dos coses que han sobtat molt a la gent
i que m'han sobtat a mi també.
Una, quina potència que deu tenir
aquella aigua corrent d'aquella casa.
I dos, vull saber quin preu va tenir la factura
d'aquell de l'aigua.
I tres, com no es va electrocutar,
perquè allà hi haurien endolls.
Clar, jo vaig pensar...
Jo em vaig espantar amb això i a la còstia.
Electricitat sí que n'hi havia en aquella època, eh?
Això ho corroborem.
Clar, perquè hi ha les llums i tot.
I dic, hòstia, a veure si la nena ara s'electrocutarà.
Ells queden aquí tiaços tots.
Ell és mig semideu, però clar,
ella és una cosa...
Bueno, semideu.
És un animal.
Per ser un animal, no?
Sí, però és un considerat, no?
En algunes cultures és considerat un deu.
Sí, pot ser...
A més també, si et fixes, no mor en cap moment.
i és sotmès a unes pressions molt dures, físiques,
i en cap moment té una baixa, no?
Diguéssim, com...
Jo crec que aquí Guillermo del Toro també ha volgut fer això, no?
Una mica dir...
Aviam, tenim aquí un S que podria ser alguna cosa més que un animal, no?
Per cert, parlant de color,
estic sondejant a internet aquest món inacabable d'informació
i segons la Viquipèdia,
aquesta eina que habitualment també acostumem a xaquejar quan tenim un dubte,
es veu que anteriorment es creia que cap al 1909
era quan havia sortit el...
Bueno, havia començat a utilitzar-se una tècnica
perquè el cinema fos de color,
però no va ser fins al 1916,
quan va entrar ja el Tecnicolor,
que es diu que ja s'utilitzaven més colors,
el verd, el vermell i el blau,
i un dels curtmetratges pioners en utilitzar aquesta tècnica
va ser precisament, d'aquí no, de Walt Disney,
amb el seu Flowers and Trees.
Per tant, ens ubiquem més o menys cap al 1916
quan el cinema ja tenia color almenys els bàsics,
el verd, el vermell i el blau.
Llavors, la forma de l'aigua...
Clar, però estem parlant d'imatge fotogràfic
que no és el mateix que imatge d'animació.
No, no, cinema, cinema.
Sí?
Sí, sí, clar, Walt Disney.
Encara que sigui un curtmetratge,
però ja s'utilitzava el color a partir de 1916.
Però era d'animació,
que no deu ser el mateix que de gravació.
Bé, després tenim altres pel·lícules
quan ja es va començar a estendre el xou del Tecnicolor,
com per exemple La fèria de les vanidades,
o Mago de Oz,
o Cantando bajo la lluvia,
que van ser cap als anys 1930, 35,
més o menys.
Llavors, igual sí que encaixa, no?
Que fos el cinema que estàvem comentant
de la pel·lícula...
Hem de fer un petit incís,
perquè hi ha pel·lícules que has dit,
com per exemple El Mago de Oz,
que es van gravar en blanc i negre...
I després es va colorejar.
Frame per frame.
Sí, sí.
Que això és una dada molt interessant
també d'aquesta pel·lícula.
Però bé,
sí que ens situem una mica
i potser...
A veure, jo suposo que això
ho deu haver mirat el Guillermo del Toro.
Clar, jo crec que...
Jo m'imagino que...
Treballen sobre una base comprovada, no?
Sí, sí.
No s'inventaran ara aquí,
existeix, jo què sé,
el tren a màquines,
encara no arriba ni el de vapor, no?
Clar.
M'imagino que per això
també tenen equips
que investiguen tots els detalls
d'aquella època
per ambientar-ho.
Sí, no, no, això està clar.
Estem fets uns experts, Tani,
per favor.
Sí.
Ho veus o no?
Sí, sí, totalment, totalment.
Em sento un expert de gom.
Parlo amb cinema amb tu.
Mira, un aplaudiment per nosaltres,
sisplau.
Ole, ole.
Aquests dos experts cinematogràfics...
No, però és que...
Això és el que té el cinema,
que pots parlar,
pots divagar,
pots dir coses...
És molt màgic el cinema,
la veritat és que sí.
Per cert, màgia, màgia,
com les properes pel·lícules
que sortiran aquests dies, no?
Que tenim aquí uns tràilers
quasi, quasi preparats.
Si vols, Tani, els comentem.
Sí, aviam,
aquesta setmana tenim pel·lícules
que algunes d'elles
són bastant esperades,
d'altres no tant,
però tenim un parell de pel·lícules
que diguéssim que són les fortes
i després comentarem ràpidament
quatre o cinc,
però les més fortes
que tenim en aquesta cartellera
d'avui dimecres,
perquè recordem
que aquesta setmana
les pel·lícules s'estrenen avui,
doncs tenim una de les pel·lícules
més esperades
dels últims mesos
i podríem dir d'aquest any,
Ready Player One,
una pel·lícula
que ens ve dels Estats Units
de la mà
del senyor Steven Spielberg.
Escolteu una mica el tràiler.
El tràiler.
El tràiler sigue siendo la ciudad
que más rápido crece del planeta,
pero al vivir en las torres
no tienes esa sensación.
A los de nuestra generación
nos llaman los millones desaparecidos.
Desaparecidos no porque
hayamos ido a ningún sitio.
No hay ningún sitio al que ir.
Ninguno.
Excepto Asis.
Es el único lugar
en el que siento que soy alguien.
Un mundo en el que la realidad
solo está en el futuro.
Com no, Steven Spielberg
i el futur.
Aquest home,
enfocat sempre,
tant en quant a tècnica cinematogràfica
i en quant a arguments de pel·lícules,
sempre parlant té,
aquest home,
sempre cap al futur.
Bé, alguna vegada ha anat cap enrere,
com per exemple a Jurassic Park.
També, també.
Que van anar una mica més enllà
que per cert,
parlant de Jurassic Park,
aquest mes de juny,
tindrem la segona entrega
de Jurassic World,
de mà de Juan Antonio Bayona,
que va trepitjant fort.
Trepitja fort des de l'impossible.
Déu-n'hi-do el que ha sigut trepitjant fort.
Sí, sí.
S'ha anat pujant,
s'ha anat animant
i ara una de les pel·lícules
més esperades també d'aquest any
és una pel·lícula
que ens ve de la mà de Chris Pratt
com a protagonista
i també amb el senyor
Juan Antonio Bayona com a director.
Però tornant una mica
als orígens
d'aquest inici de secció
que parlàvem
del Ready Player One,
una pel·lícula
que està,
diguéssim,
és una pel·lícula
que està basada
en una novel·la homònima
que va ser escrita
per Ernest Klein
que, a la vegada,
és el guionista
d'aquesta pel·lícula.
poques vegades passen
però
sempre que es pot
s'intenta, no?
I hi ha poques vegades
que el
que l'escriptor
d'un llibre
és
el guionista
de la mateixa pel·lícula
de la qual
es tracta
aquell llibre,
però
hi ha molt poquetes vegades
a veure com t'ho has fet anar, això.
Sí, he fet una cosa molt rara, oi?
Fes una preguntada
i jo m'he perdut
a la meitat
de la frase.
He fet una mica...
Perquè el llibre
de l'escriptor
no ha estat el mateix
que el de la pel·lícula,
però el productor
s'ha llegit la novel·la
que no ha escrit l'editor.
Toma ja, eh?
Ha sigut una mica...
Sí, sí.
Ha sigut una mica enrabassat.
A veure, tornem-hi, tornem-hi.
Com ha anat això?
Sí, la cosa és que
el senyor Ernest Klein
és el guionista
també d'aquesta pel·lícula,
però, per altra banda,
és l'escriptor de la novel·la
de la qual s'ha inspirat
aquest film.
Però hi ha vegades
que el que passa
és totalment el contrari, no?
Que l'escriptor
del llibre
no té per què
dirigir el guió
de la pel·lícula
d'aquell mateix llibre.
No sé si m'explico.
Crec que millor que avanci.
Sí, oi?
Una miqueta sí.
A veure, per fer un exemple.
J.K. Rowling, per exemple,
no té per què
i no sé si ho ha fet,
crec que no,
dirigir el guió
de la pel·lícula
de Harry Potter.
Això obriria
un debat bastant ampli, no?
Perquè em penso
que no ho va fer.
Crec que se li va consultar
certs temes.
Crec que sí,
però no ho va formar part,
diguéssim,
de l'equip de rodatge
com a supervisora del guió.
Vale, doncs en aquest cas
Ernest Klein
sí que ho ha fet.
És el guionista
d'aquesta pel·lícula.
Más claro
en l'agua.
Ja està.
La banda sonora que sona.
Sí, sí.
Era la forma
del claro de l'agua.
Exacto.
La forma de cómo explicarlo
en directo
con Dani Martínez.
Sí, sí.
No, la veritat és que
això és bastant complex, no?
Perquè moltes vegades succeeix
i moltes vegades no.
Què passa?
Que quan sí que succeeix,
quan és l'escriptor del llibre
el guionista,
en aquest cas
sol ser més verídic.
És a dir,
el llibre pot tenir
la mateixa veracitat,
la pel·lícula,
que el llibre, no?
I això és el que ajuda
una mica també
a que aquell lector
que ha vist la pel·lícula
i que també ha llegit el llibre
doncs es senti més
més en confort, no?
Amb una zona de confort.
Sí, segurament com que tot
seguirà una mateixa línia, no?
També, no serà tan dispar
el llibre, no?
Amb la pel·lícula.
Per exemple,
50 sombres de Grey
que en ve el cap.
Sabem si Stiglarsson
va ser partícip?
També de...
No ho sabem, no?
No ho sabem,
però jo crec que no.
Té pinta que no, eh?
Té pinta que no.
Perquè hi ha hagut
bastanta crítica
des de la primera que es va...
Sí, des de la primera
va haver-hi un allau de tot.
Però, per exemple,
el més...
el que ha patit més
de tots aquests
és el senyor...
A veure si m'ajudes a dir-ho.
A veure.
Steven...
Ai, el que...
l'escriptor d'Aid,
l'Steven King.
Ah, Steven King?
Steven King
és el que ha patit més d'aquests
perquè han fet un fotiment
un milió i mig
de pel·lícules,
és a dir,
un moltíssim...
No, un milió i mig no.
Però vull dir,
han fet moltíssimes pel·lícules
que hauria d'haver viscut
molts més anys, no?
Sí, sí, exacte.
Com molts cents i mils.
Sí, no, però
han fet moltes pel·lícules
d'aquest senyor
perquè l'escriptor
Steven Spielberg
va fer molts llibres
i és el rei,
perquè de moment
no l'ha superat ningú,
del terror
en narració.
del terror
i del gènere de terror
i de por
en narració
i en aquest cas,
o en novel·la,
més ben dit,
i en aquest cas
a les pel·lícules
és el que ha patit més
perquè hi ha hagut moltes vegades
que les pel·lícules
són bastant xugues,
són bastant xugues,
de torre oscura,
si no m'equivoco.
Home,
It,
It,
tela, eh?
Home,
It em va agradar molt, eh?
És que jo,
ja saps que a mi
la por al cinema
m'intento evitar.
No,
It,
però tu l'has vist?
Sí.
I no et va agradar?
No et va acabar de començar?
És que em costa molt,
em costa molt patir,
obligar-me a patir al cinema.
Ja,
pateixo, Dani,
pateixo molt jo
en el cinema de terror.
Sí, home,
a mi també em passa,
però no només
en el de terror,
és a dir,
jo...
Sí,
en altres pel·lícules
pateix d'una altra manera.
No, no,
però amb aquest gènere,
amb aquest...
És a dir,
jo,
amb el que pateixo més
és amb el tema de la sang.
És a dir,
a mi m'agrada molt
veure pel·lícules de sang i fetge,
m'agraden,
però pateixo molt.
Pateixo molt.
És un patidor,
tenim un patidor.
Clar,
hi ha gent que ve
amb mi a veure pel·lícules de por
i els pobres
és que acaben marejats
perquè,
ui,
i començo a agafar-me dels braços
i començo...
Però m'agrada veure-les
i no sé si és aquest patir...
M'he casado, eh?
Això també,
m'agrada veure alguna cosa
que em fa patir, no?
És aquesta controvèrsia de...
Però potser disfruto,
però...
El meu cos descarrega adrenalina
o alguna cosa
que li agrada,
no sé.
Coses de...
També, també pot ser.
Coses de la vida
que no et sabria explicar.
Coses fisiològiques també.
Escolta, Dani,
et sembla si anem al segon
i quasi al tercer tràiler
perquè se'ns està volant el temps.
Mira,
ens queden uns 11 minuts
i no vull per res
que parlem
de la guinda final del pastel,
d'aquesta pel·lícula recomanada
que no s'estrena.
Fa molts anys
que la van estrenar
però que avui comentar també...
40, 40 anys.
40 anys, doncs sí.
Farà 40 anys que es va estrenar.
Ha fet, ha fet, ha fet.
O sigui, ha fet 40
que es va estrenar, exacte.
La passada setmana,
si no m'equivoco.
Però, bueno,
abans de tot,
dic aquesta pel·lícula
que està dirigida
per Steven Spielberg
que hem comentat fins ara,
Ready Player One,
s'estrena avui als cinemes
i bé,
doncs és una pel·lícula
molt futurista,
d'un caire molt futurístic
i també, bueno,
que narra la història
d'un nano
que juga en uns videojocs
molt futuristes
i que l'home
que va inventar
aquell videojoc
representa que mora
i llavors,
com que no té ningú
per deixar l'herència,
deixa l'herència en el joc,
en un ou de Pasqua.
Ah, els easter eggs aquests
que us comenten.
Els easter eggs.
I representa
que qui aconsegueix
aquell ou de Pasqua
obtindrà l'empresa
i tota aquella fortuna
que té.
I guanyarà tot.
Doncs ara mateix
et poso el tràiler
del Justiciero.
Doncs sí,
el Justiciero
és una pel·lícula
que també ens ve dels Estats Units,
Acció i Venjança
serien els gèneres
dels quals es tracta,
no?,
ens basa aquest film.
És una pel·lícula
amb una durada
d'una hora i 47 minuts,
on és dirigida
per Eli Roth,
director de curtmetratges,
sèries i pel·lícules
americanes
d'aquest gènere.
I aquesta pel·lícula
en el repartiment
trobem a Bruce Willis,
entre d'altres.
Molt bé,
conservat, per cert.
Sí,
el Bruce Willis...
Jo crec que dorm en fort molt
aquest home,
perquè no rejuveneix
però almenys es manté igual.
Sí,
sí,
la veritat és que sí,
que el Tito...
El Tito Bruce.
El Tito Bruce.
Sí,
sí,
per a los amigos
el Will.
El Tito Will.
Sí,
el Tito Will.
Llavors,
aquesta pel·lícula
ens situa
en un remake
de la pel·lícula
del 74
amb el mateix títol.
Bueno,
de fet,
El Justiciero de la Ciudad
és el títol complet
d'aquest film
del 74
que a la vegada
està basada
en una novel·la
de l'escriptor
nord-americà
Brian Garfield.
Aquí tenim
en Paul Kersey
que és un famós cirurgià
que viu
amb la seva família
a Nova York
i un dia
la seva dona
i la seva filla
són brutalment atacades
a casa seva.
La dona acaba morta
i la filla
en xoc.
En Paul,
que sempre havia estat
un home tranquil,
sent com
la set de venjança
es va apodrant d'ell
i amb la policia
sobrecarregada
de crims
decideix
prendre's la justícia
per la seva mà.
Bé,
a vegades surt
les coses bé
i a vegades no.
Si ho voleu saber,
avui s'estrena aquest film.
A veure,
la pel·lícula
El Justiciero
i vinga va,
com a tercera recomanació
et sembla si anem
cap a una pel·lícula
que crec que
s'escau molt
pels dies
d'aquests propers
i aquests dies
que estem visquent
Setmana Santa.
A veure,
fa uns dies
s'estrenava
fa un mes
una cosa així,
una pel·lícula
que es deia
Maria Magdalena
que cada vegada
curiosament
s'està retallant
per molts cinemes.
S'està retallant?
Quin sentit?
Que s'està deixant
de projectar?
S'està deixant
de projectar
per una...
Per què?
Perquè el...
Diguéssim
que el caire
eclesiàstic
no li està acabant
de sentar bé
aquesta pel·lícula
perquè és una pel·lícula
molt real.
És una pel·lícula
que el papa francès
va deixar fer,
que gràcies al papa francès
podem veure aquesta pel·lícula,
però és una pel·lícula
molt real
on es veu
la realitat
dels successos
i es treu
aquest mite
que la Maria Magdalena
era prostituta
o era...
Bueno,
es treu la realitat
de l'Església.
Exacte.
Però clar,
a l'Església no li agrada
que es treguin aquests draps.
Mira quina música
t'he posat tant.
Per parlar d'aquest tema.
No sé què té a veure.
Però...
Bueno, sí,
estem així una mica...
No?
Òpera, no sé.
Sí.
La cançó es diu
Elegant.
Carai,
quin bocerrón.
Sí, eh?
Estem parlant
d'una pel·lícula
que es diu
Pablo i l'Apòstol de Cristo.
Sí.
I ara de fons
us deixo que escolteu
el tràiler.
Bueno,
una pel·lícula
drama-religió bíblica
que narra
la curiosa història
d'en Pablo
qui va passar
de ser un perseguidor
de cristians
a l'Apòstol
més influent
que va tenir Jesucrist.
De fet,
es diu
que és el tretzer apòstol.
I clar,
doncs,
narra...
L'última apòstol...
L'última apòstol...
Sí, sí, sí,
però representa
que és l'última apòstol
quan entra
en el món
de Jesucrist
i, bueno,
és això, no?
Aquest xoc
entre aquest canvi
que comentàvem
en el perseguidor
de cristians
a un dels més fidels
de Jesucrist
i, bé,
doncs,
per disfrutar-ho.
Per disfrutar-ho.
Però, bueno,
com aquestes pel·lícules,
moltes més
d'aquest caire.
És a dir,
tenim Maria Magdalena
en cartellera
però també vam veure
fa uns anys
Mel Gibson
amb la seva passió
que jo no l'he vista
però...
Amb la seva passió.
...sanguifetja,
que diuen que és molt dura
i, bueno,
aviam,
aquestes coses
ja ho tenen, no?
Que volen ser
molt reals
i gens explícites,
és a dir,
volen
ensenyar-ho tot, no?
I en aquest cas,
aquesta, doncs,
és una pel·lícula
que també, doncs,
ens arrossega
en aquest caire
de Setmana Santa.
Doncs, escoltà,
Dani,
et sembla si per quasi
anar tancant...
Perfecte.
...escoltem...
Perfecte,
abans que li digui el Dani,
perfecte.
Tirem, tirem.
Anem,
ho dir perquè, mira,
són i 54,
ens queden re,
quatre minutets
i us volia jo posar
després d'aquest tràiler
de Pablo,
l'apòstol de Cristo,
que us anem penjant tots
al Facebook i al Twitter
de la plaça Mireia.
Us posaré un trosset
a veure si identifiqueu,
tu, Dani,
ho saps,
però a veure
els nostres oients
s'identifiquen
de quina pel·li
pel·lícula...
esperta.
...tigando al suelo.
¿Cómo?
Que lo tigueis al suelo.
Ah.
Bueno,
¿cómo te llamas,
judío?
Brian, señor.
Brian, eh?
No, no,
Brian.
Ahí.
Este pícaro
tiene coraje.
¿Tiene qué, señor?
Coraje.
Suposo que molta gent
haurà sabut
pel nom del personatge
que estem parlant
de La via de Brian.
Sí,
una pel·lícula
que em va fer
molta il·lusió
poder comentar
aquí el programa
encara que siguin
cinc minutets
perquè és una pel·lícula
diferent.
Entenc que l'has vista,
eh, Dani?
Dos vegades
en una setmana.
La vaig veure dos vegades,
no l'havia vist mai.
Jo crec que
inclús quatre o cinc,
eh, l'he vista
de vegades
la pel·lícula
perquè crec que
a l'escola
ens la van posar
en parell
i després,
no sé si a la universitat
per algun motiu
també la van tornar a passar,
després algun dia a la tele,
saps el típic de neure
alguna pel·lícula divertida
en aquestes dates?
La vida de Brian.
Sí,
no,
La vida de Brian
és una pel·lícula
totalment diferent,
una pel·lícula
que trenca els esquemes.
En clau d'humor.
En clau d'humor
en tot el moment
i que té tocs
molt divertits,
tocs molt senzills,
això del
picos magníficos
tan divertit.
Correcte,
és justament el tros
aquest que hem anat a agafar,
home,
es queda de la mà
dels Monty Python
que ha de sortir,
si no és una cosa
com aquesta.
Sí, exacte,
bueno,
aquesta escena
on està a Pons Pilat
i els diu
alguien tiene algún problema
con el nombre de mi amigo
picos magníficos
i bueno,
i tothom riu,
però aquesta escena
va ser més complicada
del que va semblar
perquè aquesta escena
es va gravar
en un país
que no era
Amèrica,
que no era
Gran Bretanya,
perdó,
i bueno,
que no era
el Regne Unit,
diguéssim,
i es va fer
gravada
en un altre país,
no sé si a Turquia
o on era,
que no entenien
l'anglès,
no entenien l'idioma.
Complicat, eh?
i per fer-los riure
era molt complicat
perquè aquells tios,
els actors,
no reien,
els actors de l'escena
no reien,
no reien,
no reien,
no sabien com fer-ho
i un dels representants
de Monty Python
va començar a fer el pallasso,
a moure's per allà,
a fer-los riure
i van començar a riure tots
perquè aquesta escena
representa que tots els soldats
riuen
i els van començar
a fer riure i tal.
Què va passar?
Que no es va gravar.
Oh!
I com que no es va gravar l'escena
com que no es va gravar l'escena
van haver de tornar a fer-ho
però d'una manera més forçada.
Per tant,
és una de les curiositats
que té aquesta pel·lícula.
Va costar, eh?
Treballar aquesta escena.
Sí.
Home, és que fer riure
tot el món,
jo sempre dic
que el tricicle
el bo que té
és que vagin on vagin
poden fer riure.
Per què?
Perquè basicament
no necessiten parlar cap idioma.
És un idioma universal,
la mímica.
A mi Monty Python
em recorda molt el tricicle,
no sé per què,
però quan relaciono molt, no?
i trobo que...
Tenen similituds, potser.
És una feina espectacular.
El que vam fer
en plena temporada
que va ser un temps
molt complicat, no?
Un temps on
hi havia de tot,
hi havia
aldarulls per tot arreu.
Van treure un producte
superdiferent,
superinteressant
i que
va fer
va fer riure tothom.
I encara avui
ens fan riure
40 anys més tard.
I és que és un humor absurd.
A més,
la decoració és impressionant.
Sembla que
sigui una pel·lícula real.
S'ha de veure,
s'ha de veure.
La vida de Brian,
per favor,
teniu uns quants dies
de Setmana Santa
per veure-la.
Escolta, Dani,
se'ns està tirant
el temps a sobre.
Sí.
Dos minutets
per les set de la tarda
deixem aquí
a la secció de cinema.
Ens veiem demà?
Doncs...
Esperem.
Sí, bueno,
ja ho comentem fora
de micròfons.
Ho acabarem de veure.
De totes maneres,
gràcies de nou
per apropar-te fins aquí,
fins a Ràdio d'Esvern
i fins a la plaça Mireia.
Estic molt content
que hagis tornat al programa
i de poder tornar
jo també a veure-us
passar per aquí a la plaça.
Jo també,
i com deia Monty Python,
en aquest món
hem arribat amb res,
tornem a anar-nos amb res,
llavors,
de què ens hem de queixar?
De res.
Bona, bona.
Dani, fins demà.
Adéu.
Adéu-siau.
I com queda un minutet
per les set de la tarda,
jo ja m'acomiado de vosaltres
amb aquesta banda sonora
d'Amélie Lejourpreist,
que es diu,
oh, lala,
que bé que m'ha quedat
l'accent francès.
Que tinguem molt bona tarda
i molt bon vespre.
Nosaltres tornem demà dijous,
últim dia de la setmana
que hi haurà programa
a la plaça de Mireia
perquè recordeu,
aquest divendres
i el següent dilluns,
com no,
són festius oficials,
per tant,
nosaltres,
doncs marxarem uns dies
també por ahí.
Doncs res,
ens veiem demà.
Adéu, bonics.
TV Gelderland 2021
Fins demà!