I com no, quan passen 8 minuts de les 5 de la tarda
amb aquest Jingle Bell Rock de Daryl Hall,
juntament amb John Oates, obrim el programa número 346 de la plaça.
Mireia, llàstim que no arribem als 350 en directe,
perquè avui tenim una festassa, tot i que no sigui el programa 350,
tenim una bona festa muntada aquí a Ràdio d'Esvern,
perquè passaran tots els col·laboradors o tots aquells que s'hagin pogut apropar aquí,
avui aquí a Ràdio d'Esvern, i tindrem seccions variades, diferents,
perquè es barrejaran entre ells, hi haurà preguntes,
i ara en algun joc hi haurà sorpreses.
Així que benvinguts a tots a la plaça Mireia.
Així que ja sabeu, avui no tenim una programació, diguéssim, normal,
d'aquestes de divendres, que sempre us dic,
de primera hora tindrem com si fos un menú d'uns plats,
de primer, segon i tercer, no, avui estindrem tots junts barrejats i revolutats,
si és que es diu així, no, crec que no,
estaran tots junts aquí dins de l'estudi 1 de Ràdio d'Esvern,
perquè a poc a poc van arribant, i ja veureu que tenim algunes sorpreses preparades.
Per cert, ja sabeu que ho sabeu, però igualment us ho recordo en un dia com avui,
ens podem seguir al Facebook, la plaça Mireia,
i també al Twitter, arroba P, la guió baix Mireia,
i de la mateixa manera que ens podeu escoltar en directe des de radiodesvern.com
o des del dial al 98.1 FM,
i que sapigueu que avui igualment serem aquí fins les 7 de la tarda.
Abans de res, per cert, sabeu que els titulars, els triturats, els fem igualment,
l'Imanol està entrant a l'estudi 1 de Ràdio d'Esvern,
l'Anna Rovira s'ha portat un bon ensurt,
quan heu obert jo a la porta, Anna, perdona,
comentar-vos que ahir, tal com us vam anunciar
i vam tenir la grandíssima sort de tenir amb nosaltres aquí
el Pere Puertes,
Pere Puertes, o podeu buscar amb el nom de Santos,
al Facebook i al Twitter i a xarxes socials,
va pujar de la canzina.
Està i vam tenir aquest concert a partir de les 8 del vespre,
un concert acústic espectacular.
Espero que molts de vosaltres haguéssiu,
haguéssiu, haguéssiu, en fi,
que hagueu pogut anar,
perquè va ser, va estar molt i molt bé.
Des d'aquí, la nostra enhorabona
i uns aplaudiments per aquest concertasso
que va fer i que, a veure si a partir de gener,
cada dues setmanes, més o menys,
el primer i el tercer dijous de mes,
podrà fer un concert d'aquests.
Ens va fer molta il·lusió, per cert, tenir-lo aquí
i després veure-lo en directe.
I Manol, deixa de tocar el que no has de tocar.
Bona tarda, Manol.
Bona tarda, Mireia.
Què tal, com estem?
Prou bé.
Toquen coses que no deus, eh?
Toquen coses que no deus.
Això sona malament.
Sona malament.
Estem en antena.
No passa res.
No, però com que he dit, tenim sorpreses
pels col·laboradors i una espècie de joc
i algunes històries.
Va, i l'Imanol es posa a tocar el que no ha de tocar,
però vaja, després ja agafaràs un paperet aquest.
He desmuntat una gincana sencera.
Ho sento col·laboradors.
Acabo d'implosionar la tarda a la plaça Mireia.
Si no ho podem jugar, és per culpa de l'Imanol.
Que ho sapigueu tots.
Serà tot més seriós.
Ho farem igualment.
Ho farem igualment.
Seriosos com els triturats, no?
Els d'avui, els últims en directe, no?
Com a tal.
És a dir, programació especial que ens espera cap a...
La setmana que ve?
Cap a d'aquí molt temps.
Cap a d'aquí molt temps.
Mira que jo miro l'horitzó i encara no veig els programes especials.
No, de bo, de bo.
Jo no veig el moment que arribin.
No.
Saps?
Jo que dius, ostres, ja somio amb ells.
Programació especial, ja anem.
No, vinga, va, comentem aquests, diguéssim, triturats.
Avui, divendres, 21 de desembre, programa 346.
Al final no hem fet això de falsejar programes per arribar a 350.
Podries haver-ho falsejat bastant.
Però sóc una persona molt autèntica.
Si no, en els programes especials, crec que jo,
aparèixeré i diré, programa 247.
I aleshores...
No, 300.
Ja ho sabia.
T'he posat a prava.
Sí, sí, clar, clar, clar.
Però estàs molt alerta, m'agrada el teu estil.
Clar que estic alerta, nen, és el meu programa.
Malament seria, si no.
Per cert, veig que hi ha tres titulars molt interessants,
però no n'hi ha un que he trobat a faltar,
que potser ja el deixem per la setmana vinent,
òbviament, perquè ja s'acosta més la data.
S'ha tocat el front.
Estil, tinc febre.
Estil, fa dies que no em treia gran constipat
i començo a estar fins al mony una miqueta.
Sí, febrosa, eh?
Sí, una miqueta febrosa, en fi.
Cap d'any.
Festa cap d'any a la bona aigua,
el complex esportiu bona aigua.
Perquè ja vindrà, perquè ja vindrà.
Però tinc contactes.
Encara queda una setmana, eh?
Encara queda una setmana.
I t'he de dir que la notícia de la festa cap d'any
ja l'ha de fer.
Sí, sí, ho sé.
No, la volia actualitzar per saber
quin número d'entrades,
quina quantitat d'entrades s'havien ja venut.
perquè em consta que són ja...
Ronda en les 200.
Ah, sí?
Ronda en les 200?
Vaig quedar a les 130, 140.
Fa uns quatre dies,
entenc que ja hi ha hagut una explosió d'entrades, no?
Pategorat.
Peting, sí, sí.
Deu estar per allà, no?
Més o menys?
No ho sé.
Més o menys.
Mireia, què vols que vagi?
Prediccions?
Ves que sí, però no.
Espera que toco la bola de cristal.
232.
Ja vam per la 232.
L'afortunat que ha tocat comprar la 232.
Mireia Redondo.
Molt bé, gràcies.
De res, home.
Jo ja la tinc, l'entrada, clar que sí.
A petits regulatoris podeu comprar a través de tic-tac-ticket.com.
Ara, a Sant Jus, ho pots comprar tot amb tic-tac-ticket.
És a dir, tu dius, què faig aquest cap de setmana?
I dius, tranquil, entra a tic-tac-ticket i posa Sant Jus.
I allà hi compres de tot.
D'allò? Amb botets, també?
Puy no a bastonets.
També, és veritat.
Puy no a la festa de cantar, eh?
Tic-tac-ticket.
Tic-tac-ticket.
Que segur que jo què sé, vull anar a passar un cap de setmana a la ràdio per visit...
Tic-tac-ticket.
Home, mira quina bona idea.
Comença a cobrar.
T'imagines?
Tenim aquí, no sé, podem muntar una zona de campada aquí fora.
Faries com de guia turística?
I tant.
Home...
Però el paraigua naturalment coll serà la sisplau.
Perquè no es perdin, eh?
Perquè, clar, les instal·lacions de ràdio de Sfèl són tan grans que igual se'ns perden per aquí dins.
Sí, sí, per això.
I són tan històriques.
Són tan històriques que tenen un component històric, estan a punt de, clar, el patrimoni de la humanitat.
És un edifici de creu llatina.
Amb un ápside.
Sí, però amb tocs modernistes, perquè recordem que per aquí la renaixença va passar amb força per Sant Jus.
I, clar, de Can Gisda va esquitxar la ràdio.
Exacte.
Ho tenim tot aquí, una miqueta modernista.
Tot, tot, tot.
Tenim el fantasma també de la ràdio.
I també hi ha el moment contemporani d'aquests finestrals tan macos.
Un moment contemporani.
Sí.
Per cert, abans de...
Crec que començarem parlant de Pastorets, d'acord?
Ah, sí?
Sí, perquè ara m'ha enganxat molt bé.
Però abans vull que sentiu un àudio perquè un dels col·laboradors que avui volia, igual que tots, que vingués, doncs no pot venir perquè està fent canelons.
Està fent canelons.
Proposo que sabeu que estic parlant del Dani Martínez, que, a part de fer moltes coses, col·labora i treballa també a Cuina Miracle.
Llavors està ajudant i treballant fent canelons, però no s'obliden a nosaltres.
I atenció al que ens acaba d'enviar.
Hola, família de la plaça Mireia. Avui no he pogut estar amb vosaltres en aquest programa final d'any, però, bueno, estic molt content de formar part d'aquesta petita gran família radiofònica.
Us envio una salutació a totes i a tots. Visca la plaça Mireia, visca el cinema, visca... visca tot.
És que és una meravella, això, això és una meravella. Moltíssimes gràcies per deixar-me aquest foradet per fer, doncs, el que fem, perquè ben bé no sé el que fem, però, bueno, fem ràdio i això és una cosa de tots.
Gràcies, família, una abraçada i visca Radio Desvern i visca la plaça Mireia.
Què tal, Imanol? Es visca maco.
Molt maco.
Gràcies, Dani, des d'aquí un fort aplaudiment i gràcies també a tu per formar part d'aquesta família de la plaça Mireia.
Molta gent fent canelons, eh? Molta gent fent canelons aquests dies.
Diu que a vegades no sap què fem. Fem ràdio. Intentem fer ràdio.
El que passa és que hi ha dies que ens en va una mica més el que seria la castanya, no?, popularment conegut com el cap.
Però gràcies, Dani, per enviar-nos aquest missatge tan dolç i bonic.
I ara sí.
M'ha agradat, per cert, la manera de connectar en directe amb el Dani.
Està a punt de fer-te una fotografia per mostrar les noves tecnologies de Radio Desvern en què poses un mòbil directe.
Directament cap al micròfon.
És real.
I au. I a veure què s'escolta.
És molt real.
No, no, és tan real com que ho heu vist amb els meus professors.
Perquè ens han enviat un que tothom coneix com a nota de veu.
No nota de veu.
Per tant, era la millor manera de comunicar amb vosaltres.
A més, ara s'ha espatllat una peixa que ajuda que el telèfon entri a la taula de so.
Però, per tant, trucades en directe complicades.
Justes.
Justes i poques. Nules.
Bona tarda, Quentin, que no l'havies saludat.
Va, vinga, parlem de pastorets o no?
Parlem de pastorets.
Avui, primera obra.
Primera obra.
Primera obra de quatre funcions.
De quatre funcions.
De fet, un dels seus... dos dels seus...
Tres dels seus.
No, no, dos, dos.
No, estem parlant de quatre, ja.
Quatre?
Espera, que passa l'altre segon.
Ja en portem cinc?
No, no.
Pot ser que cinc membres de Ràdio d'Esvern estiguin a pastorets.
No, tenim un al control de so i dos a sobre l'escenari.
Un també al costat, crec, més o menys.
Jo?
Perquè jo aniré a veure-ho també.
I jo, de públic.
Tu també?
Sí, a les quatre funcions.
Sí?
Les veuré de pe a pe.
Doncs tota la ràdio aniré a veure pastorets,
que avui tenen el tret de sortida a les 9 del vespre a l'Ateneu.
Sí o no?
Sí, a la sala cinquantanari.
Exactament.
Tu allà.
Sí, a la sala cinquantanari.
Avui són a les 9, però les següents funcions,
que són 22, 23 i 26 de desembre,
són a les 7 de la tarda.
El preu de l'entrada costa 8 euros i...
No, no ho dubto, eh?
Ho afirmo.
Val, val.
És que sembla que estigués com, no sé, dir 8 euros...
Ho faig per crear i intriga l'espectador.
Ho estarà dient de debò?
Seran 8 euros de...
D'acord.
Però és veritat el que està dient aquest noi?
Però s'allana't el cap?
No, 8 euros.
8 euros i es poden comprar anticipadament a Tic Tac Ticket o a la Sagradaria de l'Ateneu.
S'agrega molt la Sagradaria.
Doncs vinga, tots a veure Pastorets, Peu Quintana i Núria García,
Peu Quintana, col·laborador de la plaça i Núria García,
directora i conductora del Just a la Fusta, que també passarà per aquí avui, per cert,
i seran actuant.
Sí, sí.
Per tant.
Això és un Pre-Pastorets.
Paga la pena, Nari.
Un detall que jo no sabia, però que ens va explicar l'altre dia el Roger Consul,
que va saber que és el director dels Pastorets, ens va explicar que la primera edició dels Pastorets
va ser radiofònica.
Jo no ho sabia, això.
Imagina't.
No t'ho he impressionat, eh?
No gaire.
T'ha sigut tan igual?
No ha sigut com dir...
Ai, sí, i per aquí l'altre dia va passar una vaca per mig de l'estudi i va dir...
Hola.
No m'ha semblat allò que dius, uau...
No, eh?
No.
No, eh?
No gaire.
No, eh?
No sé, va ser una radionovel·la d'aquestes.
Ensocats per you.
Radionovel·la locutada.
És maco, no?
Molt maco.
Uns Pastorets radiolocutats.
Sou tots molt macos.
Sí, senyor.
Sí, senyor.
Vinga, qui és de Pastorets que acabo de veure que ha entrat ja a les instal·lacions de
Reides Ver, Pau Martínez, tenim també per aquí l'Anna Rovira, l'Albert Navarra i el Pep Quintana.
i a part de...
Podeu anar menjant, eh, nois?
És que...
A més, cada cop que dius el nom d'un, aixequen el cap, saps?
No, aixequen quan diuen el seu nom, saps?
No abans.
Ah, val.
És important.
És que estan molt ben ensenyats.
No, bueno, en breu començaran a entrar aquí, per això, vinga, fotem-li canya als tricolats.
Ah, li fotu canya.
Cap a on anem?
Cap al ple o cap als talls de les carreteres?
Bé, acabo amb els Pastorets, tres segons.
Val, vinga.
Només tres segons.
Dir només que, com sempre, estan basats en el text d'Esteu, de Pep Albanell, com els últims set anys, vaja.
Però què passa?
Com que aquest any es celebren els cent anys de l'Ateneu, han volgut fer un homenatge, molt sentit,
i aleshores ho han basat en aquella època, és a dir, a principis del segle XX.
Què notareu amb això?
Doncs personatges diferents, decorat diferent.
No, home, no, no ho diguin del tot.
Dono pistes, dono pistes.
No, no ho diguis.
La resta s'ha de deixar a la imaginació, Mireia, però...
Tu ho deixes guiar per la intuïció, ja ho veuràs.
En fi, en fi, ja està.
Val, molt bé.
T'ha semblat bé, la notícia?
Verigutent, que paguin 8 euros i vagin a veure Pastorets en aquests 4 dies, començant avui a les 9 del vespre.
Que ha canviat radicalment i que hi ha actors que valen molt la pena.
Per tant, de la talla de Núria Garcia per Quintana.
Imagine all the people.
Vinga, segon triturat.
Talls carreteres o ple municipi.
És que el del ple és molt llarg.
Living life in peace.
Va, talls de carreteres, que és curte.
Bon, tothom ho sabrà.
No estem en un dia una mica complicat.
De fet, jo temia perquè aquells col·laboradors que venen de Barcelona no poguessin venir.
De fet, Joel Raguan, no sabem si podrà venir o no.
Àlex Lorenza, psicòleg, tampoc.
No ho tinc gaire clar.
Espero que si m'estan escoltant, doncs, nois, vull que vingueu.
Allà on sigueu.
Allà on sigueu.
I que puguin fer el possible.
Sisplau.
Per arribar fins aquí.
No aneu cap a la llum.
Aneu cap a la ràdio.
Saps per què els hi passa, això?
Digues.
Per no ser Sant Just.
Ara ho has dit.
Ara ho has dit.
Perdona, perquè em quedi clar.
Digues.
Tu on vius?
Sant Just.
Vinga, va, som-hi.
I, Manol, a talls de carreteres, com deia, avui dia complicat, difícil,
consell de ministres...
no tenien un altre llocs a celebrar-ho, eh?
Havien de venir aquí a tocar-ho tot, eh?
Sí?
Bé, seria l'únic que ho pensa, no?
Alguna cosa havien de fer i també havien de nombrar d'alguna manera l'aeroport del Prac com a aeroport Josep Tarradellas,
que a veure qui li diu ara Josep Tarradellas.
No li diran ni als nostres fills, és a dir, és que no...
Per mi, en fi, és que...
En fi...
Vinga, tot teu, tot teu.
Perquè, com sabeu, han començat els CDRs, ANCs, Òmniums, etcètera,
han començat a tallar carreteres a les 6 del matí,
Sant Just no ha sigut, diguéssim, el territori més afectat del món,
és Barcelona, òbviament, qui ha tingut les dificultats de trànsit més grans,
però sí que cap a les 7 del matí, a la B23,
que passa a la sala de Sant Just, de fet,
han tallat la carretera 150 persones, però han sentit Martorell,
per sortir de Barcelona.
Un embotet així...
No, ja, s'ha preparat a veure si...
A veure si surt un ministre i surt per potes, saps?
Abans el...
Perquè no surtin corrent, eh?
Abans ho frenem, abans ho frenem.
Que no passi ningú aquí de...
Res de tonteries.
És que hi ha una TV3, eh?
Per si hi ha cas, vinga, corbeta i cap al Brogi.
Exacte.
Què ha passat?
Però no han durat ni una hora.
Ha vingut, diguéssim...
Cossos policials, no?
Cossos policials.
Els hem dit...
Què feu aquí?
Gent molt simpàtica.
Aneu a treballar.
Perdonar-vos, sisplau, podríeu retirar-vos de la cera,
que esteu entorpint el pas,
i han dit...
Home, sí que és veritat que estem entorpint el pas,
i s'han retirat.
Bueno, bona gent, eh?
Al final...
Sí, home, sí.
No conflictiva.
I ara sí, va.
Últim triturat d'aquest...
En directe, eh?
Torno a repetir en directe.
Ple municipal.
És molt llarga, la notícia.
La resumim una mica de sobre.
Sí, perquè anem apurats una mica de temps.
25 i 23, no voldria pas que us dit temps
als col·laboradors que tenim aquí fora
i al joc que tenim preparat.
Vinga, va.
Resumim per sobre.
Resumidament.
Li marxen el nou, van al ple, van al concert del Puertas.
Exacte.
Coses aprovades, així, grosso modo.
Vinga.
La primera és la implementació del programa 3 més 6
per a persones aturades,
una espècie de pla d'ocupació,
però en aquest cas s'ha de donar prioritat
a persones amb diversitat funcional o amb malaltia mental.
Sí?
Vale, una aprovació.
Vale.
Very good.
També en clau social han volgut ampliar, diguéssim,
el ràtio d'ajudes i a les persones a les que poden arribar.
Amb això...
amb una partida que ronda els 90.000 euros,
segons van dir, tot i que la Gina Pol va dir literalment
que és una partida amable
que pot arribar fins als 100.000.
O sigui, que volen que intenti arribar fins als 100.000.
Tenen un marge, eh?
Diguéssim que tenen moviment de cintura,
que ja està bé.
Movimento.
Que ja està bé.
Què prova?
Concretament un servei que es diu la Tarja Monadé,
que complementarà el banc d'aliments, com si diguéssim,
que seran 200 euros mensuals per a aquelles persones que ho necessitin,
diríem, per aliments.
Que ahir el preple ja ho vam anunciar.
Que el preple ja ho vam anunciar.
I si això és per cada persona 200 euros,
si és una unitat familiar,
per cada menor del que te'n fas càrrec, diríem,
són 100 euros més.
Sí?
T'ha quedat clar?
Sí, sí, sí.
Però estic fent un intensiu de ple.
El que ahir va durar dues hores,
t'ho estic fent en dos minutets escurts.
Se'n diu capacitat de síntesi a càrrec d'un llicenciat.
Està bé.
Molt bé.
Està molt bé.
Què més?
Què més?
També un pla que m'agrada...
És a dir, una aprovació que m'agrada molt
i és que pagarà més a la policia per...
Sí, els donen bònus, diríem,
per fer un servei més existencial.
Què vol dir això?
Existencial?
Existencial?
Ser o no ser policia.
Qüestió de creuar o no creuar a la carretera.
No, clar, aniran amb la gorra de policia a la mà
pels carrers, anar dient...
Elles giren les cartes del tarot.
Existencialisme no és...
Bueno, portant-ho molt lluny, portant-ho molt lluny.
En fi, portant-ho molt lluny.
D'assistència, entès, eh?
Assista.
Assistencialisme.
És a dir, que hi hagi més policies al carrer, bàsicament.
Què van dir durant el ple?
Bàsicament, que tenim un cos de policia grandet o elevadet d'edat, diguem-ho així.
Val, val, val. Com a grandet no era que hi haguéssim molts, sinó pocs d'edat, eh?
A elevadet d'edat.
I, aleshores, el que volem evitar són ausències laborals d'agut a l'edat.
Per siàtiques.
És a dir, que sigui una mica...
Un incentiu, saps?
Rolla... Ui, que cobro 200 euros més, he de sortir de casa.
Ostres, tu, eh?
He de sortir de casa.
Quina... M'encanta.
No em pot agradar més.
Ho van intentar dir de parar i per bé, però vaja...
No em pot agradar més aquesta provoca.
Sí, van arribar a dir que creuen...
Han fet un càlcul.
10 persones poden arribar a jubilar-se l'any que ve al cos de policia local.
10, ho has dit?
10 persones, eh?
Que representa el 33% de la policia local de Sant Jus.
Ostres, tu, anem una mica apanyadets, eh?
Anem molt apanyadets.
Vull dir, no ho sé.
Bueno, però m'ha fet molta glàcia.
Aquesta m'ha agradat molt.
I l'última emoció que...
L'última emoció, eh?
L'última emoció que posem, diguéssim, en aquesta notícia
és la...
Té un nom molt llarg i complicat, però bàsicament...
Em sona la del matí, pot ser?
És la del matí.
És bàsicament que...
Per fer un poema.
Han anat a fer els plans tècnics per construir la nova deixalleria
al davant de la ITB, a la zona industrial tocant en Mas Lluí,
i a fer un càlcul sobre el terrell.
S'han adonat que els primers càlculs que havien fet,
perquè ara es veu que tenen...
Van dir eines més sofisticades, però més a saber.
Bé, és igual.
Es veu que ara tenen eines més sofisticades.
S'han adonat que tenien menys espai verd del que es pensaven.
Què ha passat, això?
Ho han dit a la Generalitat.
i els he dit, xabalin, ni en broma.
I aleshores...
Vem pecar, eh?
Vem pecar.
Anem a parlar un moment.
Exacte, no es poden reduir espais de zones verdes,
perquè simplement el que anem a dir és
hi ha menys espai de vegetació.
M'encanta perquè...
Escolta, m'estem mirant de fora amb pressió visual.
No és per res, jo també sento una certa pressió.
De fet, tu t'hi no tenies secció.
L'Anna Rovira demana'm el rellotge que no porta la muñeca,
però el senyala demanant espai.
I, Manol, estàs convidadíssim a marxar.
No, no, al contrària.
Escolta, encantat.
Avui és dels pocs dies que et puc dir
pots caure-te tot el programa,
ja sé que ets d'aquí fora,
però pots entrar i sortir,
jugar amb aquests paperets,
tot el que vulguis...
Aniré fent.
...durant aquestes dues hores de programa.
Això sí, un aflaudiment.
Una porta.
Un aplaudiment molt, d'anima, Manol.
Gràcies per tots els triturats.
De re, home.
I ens veiem properament.
Sí, fins d'aquí molt...
Fins d'aquí uns minuts.
Que vagi molt bé.
Fins ara.
I 5 i 28 d'aquest divendres 21 de desembre
amb el programa 346
i jo amb aquesta veu que no m'acabo de treure de sobre,
però ja sabeu que fins a 7 s'hi serem aquí.
Estem escoltant el de
It's the most wonderful time of the year
d'Andy Williams
i que s'ompli ja, sisplau,
l'estudiu de Ràdio d'Esverde.
It's the most wonderful time of the year
There'll be parties for hosts
Marshmallows for toast
And heroin out in the snow
There'll be scary ghost stories
And tales of the glories
And tales of the glories
If Christmas was long, long ago
It's the most wonderful time of the year
There'll be much mistletoeing
Glowing and hearts will be glowing
When loved ones are near
It's the most wonderful time
Yes, the most wonderful time
For the most wonderful time of the year
A les portes l'àdio d'Esverde
Sintonitzes l'àdio d'Esverde
Per l'àdio de Sant Just
L'àdio d'Esverde
Senyors i senyores
Ara sí, una, dues, tres, quatre, cinc
Sis persones que tenim dins l'estudi
Un de Ràdio d'Esverde
Una se m'aixeca
L'altra se m'enva
Espera, no us mogueu
Que us he d'obrir el micròfon
A tots, un per un
Ara sí
Hola, hola
Teniu tots el micròfon obert
A veure què feu, eh?
Em sembla que sí, eh?
Bona tarda a tots
Bona tarda a tots
Bona tarda a tots
Què tal?
Anna, tu també, tu també
L'Anna també, diu
Anna també
Hola, bona tarda
A veure, per favor
No té els auriculars
Un per un, una miqueta d'or
Aquí tenim a dins de l'estudi
Que no ho vull dir jo
Vull que ho digueu vosaltres
Qui tenim, per favor?
A veure, començo jo
Bé, dirigis el Cotarro, vinga
Molt bé, sóc el Pep Quintana
Hola, bona tarda
No diguis tantes coses
No, però no diré més
Digues tu ara
Jo sóc el Pau
I aquí estic
Molt bé
No, digueu-te'n cava
Va, jo ho faig jo
Tenim el Pep Quintana
El Pau Martínez a la Carme
Amb el seu fill Martí
L'Anna Rovira
I també l'Albert Navarra
I cadascú fa coses diferents
En aquest programa
Per cert, abans de
És que Pep
Em sap greu que te n'hagis d'anar
Però farem una cosa ràpida
Agafa la caixa aquesta que tens
Aquí al davant
Sí
I treu un paperet
Ah
Sí, com si fos la bona loto
Sí, la bona loto
La loteria
Els premis són importants
Sí
Si és una manera
A veure si us coneixeu
A veure si
A veure què diu el paper
Quants col·laboradors
Passen cada setmana
Per la plaça?
Què, què?
Això ho haig de preguntar jo, no?
Això ho hauries de contestar tu, sí
Ah, ho hauria de contestar
Sí, sí, sí
O ho pregunto jo
Doncs, per exemple
Intenteu respondre, va
Jo crec que durant la setmana uns 15
Alguna altra resposta?
Alguna altra persona que diu
No, passen no sé quants
Quants?
Quants té una idea
Què dius tu, Pau?
Com que n'hi deia?
Entre 14 i 16
Per augmentar una mica més el
El ràting?
Sí, entre 14 i 16
Sí, sí, no aneu mal encaminats
Digues, Anna
Jo crec que 20
Bé, bé, bé
Ai, quina era la pregunta?
Quina era la pregunta?
És que estava aquí fent el directe
No, ai, que sí
Ah, d'acord
La Carme està fent un directe a Instagram
No?
Instagram, és no?
Hola, hola
Sí, d'Instagram
Doncs la pregunta era a Pep
Li pots repetir?
Sí, diu
Quants col·laboradors
Passen cada setmana
Per la plaça?
I la resposta a la Carme és
Jo diria que passen
15?
Ah, no ho sé
Jo he dit uns 15
Sí, són al voltant d'uns 18-19 col·laboradors
18-19?
Sí, senyor
Molt bé, doncs el gust ha costat, eh
Que algú ha dit 20
20?
No hi ha premi, no hi ha premi, eh
Quants col·laboradors
Bueno, el menjar que teniu aquí fora
Això és un premi
Això no cal que el cotorri posa a dintre de la capseta
No, un moment deixa-ho per aquí fora
Va, si vols fer un altre abans de marxar
Pep, que sé que tens pressa per anar a pastorets
Que sé que et reclamen
Sí, també, sí, pastorets
És l'època de pastorets
Diu, caram, aquest és més llarg
Et toca aixecar-te, sortir de l'estudi
I canviar el lloc per un altre col·laborador
Ja ho farem ara
Mira, perfecte
Doncs mira, va com a neia el dit
Doncs mira
Escolta, Pep
Per molts anys
Bon Nadal
Exacte
Bon Nadal
Feliç any
Ja estic per tot aquest any
Que us portin moltes coses
Que sigueu molt feliços
Moltes gràcies
Que mengeu l'escudella, carandolla
I els canelons
I tot allò que s'ha de menjar
I el rostit
I els torrons
I el cava
Ja estic tipa
Per cert, abans que marxi
Que sapigueu
Els que no el coneixeu
Algo que el Pep ve els dilluns
A obrir la plaça
Des de fa
Des del primer dia que vam fer el programa
Directament
Vam començar a parlar d'història
I acabem parlant de les coses de la vida
De tot, de la vida
A part d'això
El Pep Quintana fa Can Gregorià
Porta diferents temes d'això
Per tant
Una miqueta més del Pep
Ja sabeu
Una mica més
Sí o no?
Sí
Era així, va
Et deixem anar, Pep
Que tens pressa
I van a fer pastorets
Tot això que et desitjava
Ho repeteixo
Ens veiem aviat, Pep
Molt bé, aviat
Adéu
I want you to stay your way to
Through the magic rain this day
Cause I just want you here tonight
Holding on to me so tight
What more can I do?
Oh baby, all I want for Christmas is you
Oh baby, all the lights are shining
So by the every one
Senyors i senyores
Tenim la persona més connectada al món mundial
Carme
Presta-nos atenció
Per favor
No, si encara n'hem de fer
És veritat
Martí, ajuda'm
Dóna'm un cop de mà, sisplau
A veure, tenim la taula
Atenció
Despierta
Seguim tenim els coloradors
Dins de l'estudio d'Arres d'Esbert
Tenim l'Albert Navarra
Dona Rovira
El Pau Martínez
El Martí
El fill de la Carme
I la Carme també
I crec que entre vosaltres
A veure si calculo bé
No us creueu mai
Entre setmana
No
Sabíeu
Cares noves
Suc cares noves, no?
No us sonava de res
Ningú, de ningú, eh?
De res, de res
Va, doncs traieu un altre paperet
A veure si us coneixeu una mica més
Qui vulgui, eh?
Mano Inocente
Vols molt traure el paperet
L'acabeu traient tots
Així que
Vinga
Qui vulgui
Fac un paper
Ui
Ei, ei, ei
Vale
Tot teu, Carme
Té de llegir, no?
Sí
Ok
I diu
Defineix la teva secció
En tres paraules
Toca tu, eh, Carme?
És fàcil, és fàcil
Inspiració per viure
Tu, home, ja
Eh, ho tenies preparat
Tu ho tenies preparat
No, sí, va
No, sí, va
Tu ho tenies preparat
Va, li toca a l'Albert Navarra
Jo?
Tot teu, sí
Sí
Ah, es fa un altre paret?
Sí, sí, sí
Ah, val
Qui és l'Albert?
Com que qui és l'Albert, Anna?
És que no em sentia abans quan ho parlàvem
Ah, val, val
Doncs mira
Esquerra, Albert Navarra
Dret a Pau Martínez
Davant, Carme i Martí
Ja esteu tots aquí
De què parla la Noé a la seva secció?
Ah
Tan, tan, tan, tan
Qui és?
Qui és la Noé?
Saps qui és la Noé?
No, està per aquí fora
De fet està a l'estudi petit
La veus de lluny?
No, no, hi ha molt alta amb el cabell
Rissadet, curt
Vermell?
Sí, mig, mig, pel roig
Doncs va, feu apostes
De què creieu que parla la Noé a la seva secció?
Emocions personals
Yoga
No s'hi val, perquè es creuen
Es creuen
Clar, clar
Què has dit tu, Anna?
He dit yoga
Yoga
No, no, és mal encaminada
L'Albert què hagués dit?
Que parla de...
Res
Home, de res
De res, de res, no
Perquè si passa per aquí parla d'algo
No sé, no sé
No m'ho imagino
No?
Bueno, l'Anna yoga no estava mal, eh?
Tu, Carme i Martí, què dieu?
Ah, jo sí ho sé
De què parla
Bueno, clar
Jo no sé
Jo no estic molt al dia
Llavors, de què creus?
Ella es diu Anna
I parla de viatges
No, jo no
Ah, no?
Ah, perdó
Què ha passat aquí?
Què ha passat aquí?
No era la idea
No era la idea
Però no passa res
Igual
Va, un altre paperet
Mano Inocente
Pau, tu mateix
Jo no
La Núria García parla del món animal
Cert o fals?
Sabe'n qui és la Núria García?
Sí, presenta el Just a la Fusta
Correcte, però també col·labora amb la plaça de Mireia
Jo diré que és cert
Jo també
Jo dic que no
Tu dis que no?
A la contrària
Doncs no, ara em sap greu
Però sí, parla del món animal
I la Carme ho sap perquè es creuen per les tardes
Perquè basicament
Va darrere de mi
Darrere meu
Exacte
Un dijous sí, un dijous no
Quinzenalment passen la Carme i la Núria pel programa
Estic sortint en directe, Carme
Sí, sí, ja està veient una persona
Hola, què tal?
M'encanta
Va, què més?
Qui vol agafar un altre paper?
Jo, jo, jo
Va
Em fa molta il·lusió
Em fa un paper
A veure
Que no es fa res
Qui crida més en directe?
Bueno, ja sé la resposta
Però hi ha tres opcions, eh
Ja, ja, crec que les fa igual
Sí?
Sí, sí
Dic les tres
Vinga
Dani Martínez i Manol López o Joel Reguant?
Joel Reguant?
Reguant
Jo crec que és el Dani, eh
Home, home
Tots que és el Dani Martínez, veig, no?
La Carme no, la ves
El de l'àudio, home
Sí, sé que és el Dani
Sí, sí, sí
Dani Martínez
Jo que no he pogut venir
Tamià un any o ni tot
És el nostre cinèfil
I a part
Bueno, sí, cinèfil
Sí
Sí, sí, sí
Sí, sí
Bueno, de cuina
També hem parlat algun cop
De temes del poble
I de més
Sí, sí, sí
Crida molt
Tot i que Anna
Tu no estaves a la llista
I crec que t'hagués pogut posar, eh
No, no, no
Jo no crido
Jo ric
Mira, precisament
Amb tu i amb el Dani
Som les úniques persones
Que tinc més problema
A l'hora de
En sèrio?
Regular el canal de so
No és broma
És a dir
No, no
Són els que més em costa
Ostres, que la gent
No t'estigui deixant sorda
A casa, sisplau
Saps?
Va, una altra
Una altra mà
I no ho sé
Ah, jo
Martí o Carme
Vinga
I tu?
Jo no arribo
El podem portar, eh
L'estudis
Clar, però jo ho sé tot, Anna
Ah, clar
Vinga
Eh, aquesta és molt xula
Què diu, què diu
A veure
Canta una Nadala
Amb l'ajuda dels col·laboradors
Us paro la música
Perquè
Puc dir una cosa
No m'agrada el Nadal
Doncs Anna
Mal moment per venir a la plaça
Digues, Pau
I canto-me amb l'embol
Que ploqui
No us agrada el Nadal
Més igual que no us agrada el Nadal
Això és la plaça Mireia
Avui tothom està aquí
Per passar-nos-ho bé
I si la Carme ha llegit el paper
Que diu
Que heu de cantar una Nadal
I per treu que amb una pífia, no?
Per als finals de temporada
Regaleu-me, regaleu-me pífia, sisplau
Carme, dirigeix la batuta
Que et toca tu
Vinga
Quina cantem?
El 25 de la...
Vinga, va
Vinga, va
Us la sabeu tot?
Vinga, eh
Espera que us hi treu la cámara
Com no canteu tots
Això no
El micròfon no s'apagarà mai, eh
No
No ho sabran
Rigoroso directo
Pau
Vinga
Una
Dos
Un, dos, tres
I
El 25 de la Sembra
Fum, fum, fum
El 25 de la Sembra
Albert, no estàs cantant
Fum, fum, fum
Albert
I ara que viene
Anirà a...
Has portat un minyonet, no?
Rosi Blanquet
Rosi Blanquet
Albert, no estàs cantant
L'anvil de la Verge Maria
Es nata en una establia
Fum, fum, fum
Qui dirà més de...
Bravo, bravo, bravo
Molt bé
Gràcies, Carme
Per incitar aquesta gent
A fer una mica el memo
I per regalar-me una pífia més
Pel programa
Moltes gràcies
Moltes gràcies
Va, un altre paperet
Jo t'he consellit el que volies, eh
Sí
Un altre paperet
Va, una altra mà
Anem-hi, ella
Jingle Bells
Jingle Bell Rock
Albert, no has cantat, eh
Més cantant, no, sisplau
Si voleu que plogui, jo canto
Però no
Ara en anglès
Ara en xinès
Qui viatja més de tots els col·laboradors de la plaça
Un moment, Carme
Crec que tu ho saps
Per tant, no pots dir-ho tu, no?
Bueno, no sé si ho sap o no
En tot cas
Qui viatja més de tots els col·laboradors de la plaça?
Home
Diria que l'Anna Rovira
Hola, Mireia, no compta?
Jo també compto
Salut
És que no sabis la marca
No sabis
És igual, no estem ni en publicitat
No em paguen, eh
Que us sapigueu
Per això
Qui viatja més de la plaça?
Jo ho dic l'Anna, eh
Perquè fa viatges
Sí, jo també
Ho teníem molt clar, no?
Tots
No era gaire complicat, doncs
Sí, senyor
Home, però no sabem
Si hi ha algú que viatja més que jo
A veure, metafòricament parlant
Si a la plaça la que més viatja
És l'Anna Rovira, sí o no?
Jo crec que fa el tipus de programa, no?
La secció és
Carretera i Manta
Carretera i Manta
Doncs sí, molt bé
Ben encertat
Ben encertat
Despedaddicios deανçada
Teat rapport
Limpmmm
El principios de mar�� Letude
Un abraça
Un abraça
Cononexo
Aquí
Dij number
Qua
Qua
Qua
Qua
Qua
Qua
Qua
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Història!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bones festes!
Bones festes!
Els que escolten!
Bones festes!
Bones festes!
Bon any nou!
Perquè jo ja crec que no ens veu!
Sí, ens veurem l'any que ve!
Fins l'any que ve!
Bones festes a tothom!
Igualment!
Adeu!
Ens veiem després de Nadal, nois!
Adeu!
Adeu!
!
Jingle bells, jingle bells, oh, what fun in a one-horse of a sleigh.
Jingle bells, jingle bells, oh, what fun in a stride, one-horse of a sleigh.
Jingle bells, jingle bells, jingle all the way.
Jingle bells, jingle bells, jingle bells, oh, what fun in a one-horse of a sleigh.
Jingle bells, jingle bells, jingle bells, oh, what fun in a one-horse of a sleigh.
I un quart d'hora de la primera hora, 5 i 46, obro micròfons.
Oh, cares noves, no tan noves, bona tarda a tots.
Bona tarda, bona tarda, veus, veus, veus, vull veus.
Hola, ara, ara, ara, sí, ara, sí, ara, sí, amb aquest caganer de Marc Parrot de Fons.
Clar que sí, estem ambientant tota l'estona el programa amb músiques nadalenques.
T'anava a dir, Anna, clar, repeteixes.
Ei, ei, ei.
És que he vist un forat, torno a entrar.
Sí, però, clar, podries fer en favor dels paperets aquests, així, de manera que no et ve.
Sí.
I els torno a guardar dintre?
Igual, sí.
Ah, pensava que no s'havien de repetir.
Bueno, o si no, deixa'ls una mica apartats i a veure si els podem anar col·locant així.
Clar, jo no pensava que repetiries, però sé que tens un amor a la plaça, no podies marxar sense ella.
No, és que pensava que aquests aparets no tornaven a sortir.
Bueno, deixem-nos aquí apartats, tapats.
Ja ho entenc.
I així, gràcies a la mano inocente de l'Anna Rovira.
Per cert, tenim l'Anna Rovira, el Joel Reguant i a la Noé Puigdangoles.
I ja està entrant també Àlex Florença.
Sí, senyor.
Et saluden, Àlex.
Benvinguts a tots.
Salutaciones.
Hello.
Hello.
Benvinguts, benvinguts.
Com esteu?
Molt bé.
Com se'm, brava.
Molt bé.
De fet, clar, quina pena.
Heu coincidit tres, que ja sabeu qui sou i què feu.
Sí, tres de divendres, ja.
Hores al dia.
Perquè és el nostre dia.
Clar, nosaltres avui és normal, no?
És veritat, és veritat.
Tot i que el dia és una mica complicat.
I gràcies per venir i apropar-vos fins aquí, que sé que és un dia una mica fomodet.
Hem vingut molt bé, hem de dir, eh?
El tram funciona perfectament.
Sí, sí.
T'he de preguntar cap incident?
No, ni un.
Hem d'arribar menys i tot.
Ha arrencat.
Aquest matí ja hi ha menys cues que mai.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Depèn.
Perquè la gent que anava tant per públic, doncs no hi havia cua.
És veritat, això ho tens...
És veritat.
Però, clar, llavors ara quan fem el joc aquest, que no sé si no ho heu estat escoltant des de fora,
anàvem traient papers i més o menys són preguntes així una mica random perquè es puguin conèixer.
Però, clar, el Joel, l'Àlex i l'Anna es creuen cada divendres per aquí, per Ràdio Desbènes.
Per tant, sorpresa entre ells, no.
Però ells no coneixen.
No et coneixen ni a tu.
No, no.
Tu tampoc no coneixes els del dimecres i els...
Per tant, no, i tu mateixa.
Treu un paparet d'aquesta caixeta de Google, que no ens esponsoritza, però...
Com si us ha blés.
Sí.
Tot té un.
A veure què li tocs.
L'Anna té un problema de riure, no sé què li passa, però...
Entra, entro.
Llegeixi, llegeixi, Noe.
Doncs quina secció diries que fa el Pau Martínez?
Oh, qui és el Pau Martínez?
Clar, un altre...
Quina mala pata, sí.
Ja és veritat.
Bueno, vosaltres que no el coneixeu, la resta.
I, Manol, bona tarda de nou.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda a tothom.
Estaves trinant a entrar.
És un estrany estar a dues bandes, eh?
No, no, no.
Estic sentint l'àrbitre del partit de tenis...
Posa't de perfil, si vols.
Ei, amb el gat a la mà, eh?
Sí, sí, sí.
És que aquest gat té història.
Té un problema molt bèstia, aquest noi.
Només entra per abraçar el gat i fer els titulars.
Bueno, bueno, em desviu el tema, no, Ed?
Pregunta.
Tu la saps, però la resta potser no.
Com era la pregunta?
Tornem-hi, espera't un segon que ara el paper no...
Però hi ha multipotchoice aquí o no?
No, crec que no.
Comodín del público.
I cap de les respostes anteriors era correcta.
No, cap ni una.
Quina secció diries que fa el Pau Martínez?
Algú sap, li sona...
En Manol no comptes perquè tu ho tens tots cada setmana.
Però Pau Martínez...
A mi em sona el nom.
No sé, jo ni idea.
No et sona?
A tu, Alex, tampoc?
A mi em sona el nom, eh?
No, perquè li sonarà...
Li sonarà de Dani Martínez, no, eh?
Pau.
No, no, no.
Pau, pau, pau.
Ni Edu, que també hi ha un altre que es diu Edu Martínez.
S'ho t'ho ha dit Martínez.
Ni el Joach Martínez, eh?
No, no, no.
No ho sona?
No sé, fa alguna cosa de cine.
No, aquest és el Dani Martínez.
Ah, adéu-s.
Uix!
No, no, no, no, no.
Bueno, però banyo, què sé?
Tampoc passa res, si la m'hi fieu.
No, clar, home, què ha de passar?
Però no sé, lectura, fa, llibres?
No.
Música?
Sí.
Ole, ole.
Un mini punto per a ti.
Mira, podíem fer un ranking i tot, no?
De la gent que les encerta, almenys.
Doncs vinga, Alex, un punto.
Recorda-te.
Recorda que tens un punt.
Va, una altra mà, que tregui un paperet d'aquesta supercaixa de regals.
Vinga, l'Alex està agafant, eh?
L'Anna, com que ja té experiència, és com la safata, no?
Hola, bona tarda.
Pots agafar el paperet d'ell, no sé què.
Por qué ni te especies deixen apartament donde te reviens.
Ui, que d'aquí sortim amb un apartament a Marina 2, eh?
Tranquilitat.
Jo, un paper.
Esto va ser un mini punto per a mi.
És sobre ti?
No.
És que n'hi ha alguna que...
A veure, a veure.
Acaba la frase.
Si avui fos l'últim dia de la plaça Mireia...
Què, què?
Ui, oi.
Jo m'he perdut aquí, eh?
O és a dir...
El paper diu això.
Sí, que acabi la frase.
Si avui fos l'últim dia de la plaça Mireia, tres puntos suspensivos.
Com a mini punto?
Si és una frase que sempre dius o algo?
No, perquè...
Segur que l'encerto, segur.
Clar, digui-li el que digui.
Sí, sí.
No, però últim programa com a...
El que és oberta la pregunta, saps?
Sí, sí, sí.
És a dir, has acabat la frase.
Si avui fos l'últim dia de la plaça Mireia, seguiríem el programa que te sustituïra.
Hòstia, molt agraïda.
No està malament.
No ha deixat anar ni una llàgrima, eh?
Perquè seguiria la plaça Mireia.
O sigui, simplement...
Amb una...
Què realitat.
Àlex, despedido.
Com s'ha passat, eh?
Ja, s'ha passat tres pobles.
Tu, l'arregla, ho treu tu un paper, sisplau.
Jo ho treco un paper.
A veure si millores la cosa, perquè estic molt tocada.
Va, va, vinga, va, va, va.
Va.
Que vagi bé la cosa.
Mira qui tinguis a la teva dreta i endevina quina secció fa.
Tinc un problema.
Bueno.
Que és que a la dreta estàs tu.
Què, què faig jo?
Què faig?
Vull seguir venint.
El Quentin.
El Quentin.
El Quentin fa a diverses coses.
Sí, sí.
Fa una secció quan l'Inmanol fa notícies.
Tu el coneixes molt.
És veritat.
Per cert, Quentin, gat de la ràdio.
Què fa el Quentin, Joel?
Que tu el coneixes molt.
Jo el vídeo ho notificat.
Bueno, s'ha de rentar el Quentin, eh?
També s'ha de portar a la dutxa.
És brutot?
Sí.
És un gat embrutit.
Però què fa el Quentin quan l'Inmanol tira les notícies?
Disfruta el moment.
Viu, balla, eh?
De fet, l'Anna, em sembla que és testimoni perquè no pot parlar ara mateix.
Perquè va viure la setmana passada, que clar, la setmana passada,
per als de divendres, podria'm dir que era l'última.
Sí.
Perquè avui ja no és com cada dia.
I clar, hi havia cercat xondeo, sobretot amb l'Inmanol, no?
Encara em preguntàveu...
Gent professional que treballa cada dia.
I no la deixen...
Aquí partint-se el lacrisma perquè la gent de Sant Just s'informi.
Tampoc te les donis així que després m'ho vas fer tu a mi, eh?
Eh, però ara hem de dir que vas continuar perfectament.
No, no.
La primera notícia va ser una mica rica, però...
No, no està plorant de l'emoció.
Tot això està bé.
No hi havien punts i comes, la primera notícia, tot va anar molt ràpid.
Mira, ja tot va anar molt ràpid.
Sentrem-nos perquè aquí ningú ens estarà entenent.
Jo no sé què passava.
A veure, a veure.
El que va passar és que el Quentin, que és el gat que tenim a les ràdios de peluix, eh?
Autònomament, eh?
El dia...
Està dient el Quentin.
Autònomament, és que...
El Joel treballa aquí, però no ho sabem, eh?
Jo crec que ha passat alguna cosa així.
És més o menys.
Llavors, es va passejar pel vidre i l'Imanol estava fent la secció.
Clar, bueno, les notícies, les notícies, el bolletí, llavors, clar...
Però això era un exercici per tu, per aprendre a dominar, depèn de tot el que passi, clar.
I a la primera notícia anem a pensar, què fa?
Què fa un gat passejant per aquí davant?
Per què m'està passant això a mi?
Després ja ho vaig controlar interiorment.
Imanol, treu un paperet, va.
Ah, per mi també n'hi ha.
Però, si és una pregunta, l'hauràs de fer de cara a ells, perquè tu, com que els coneixes a tots,
tu ets una mica Master and Commander, eh?
Home, jo dubtes.
Ets un suertudo, nen.
I porto aquí uns mesos, eh?
És a dir, jo cada dia et faig un passeig de...
S'ha fet el jefe i porta només uns mesos, eh?
Arribes aquí, el primer ja...
Diu, bon dia, senyor, hola, senyor...
Uf, però és una pregunta que no sé contestar, eh?
A veure, però no la sé contestar.
Si avui veixo l'últim dia, ara passa a Mireia...
No, no, no, no, no, a veure, a veure...
La teva resposta de si fos l'últim dia la vull saber després.
No, ara la fareu tots, per dir-ho tota la meva frase.
Jo la tinc pensada, ja.
Ens has enjardinat de mala...
Bé, en fi...
A veure, a veure...
Quants anys diries que té el col·laborador veterà de la plaça Mireia?
El veterà és el medicinant, eh?
A més, exacte, no és el més veterà, sinó el veterà.
Col·laborador veterà, com a adjectiu.
El nom és Pep Quintana.
Algú de vosaltres el coneix a Pep Quintana, a Lissona?
El Gerard Quintana sí, però el Pep no.
No, no té per entès, tampoc, eh, crec.
De fet, està passant-se per aquí no fa gaire.
Ha marxat, ha estat a la primera hora, perquè se'n va a fer pastorets.
Hi ha més gent a fora, eh, que fa pastorets, m'han dit.
La Núria?
Núria Garcia, Carles Hernández Rius...
Aceptes horquilla com a resposta, no?
Horquilla?
Sí.
Horquilla?
D'edat?
Una porquilla d'edat.
Bueno, va.
Però a veure, a procs.
A veure...
Clar, entre 50 i 70 són 20 anys, eh.
No, acutem 5.
5 anys, eh, com a màxim.
5 anys, eh?
Vale, jo faig de 70 a 75.
Jo 75 a... no.
75 a 80?
Sí, pues massa, no?
Sembla una poca, això.
No, va, sí, sí, dic això.
60-65.
Jo diré un nombre, eh?
Pam, jugant mal.
No tinc ni idea, eh?
Vinga, apretia justo, no?
Sí, sí.
Nombre, nombre.
Dic el nombre, eh?
Digues el nombre.
Quin rotlla.
Ai, Manu, que això és ràdi.
A veure, rei.
76.
76.
76.
76.
I la Noé...
No sé si l'has vist per aquí abans, el Pep, per fer-te una idea.
No, no.
Quan ha marxat en cena que era.
Faré com a l'Imanal.
Diré 81.
Uf.
Doncs si us dic que no ho sé.
Ostres, no.
Però a veure...
No, no ho sé, no ho sé.
No ho sé.
No ho sé.
Estan jugant aquí.
Avui és l'últim dia de la plaça Mireia, no?
No ho sé.
Sí, sí, sí.
Contesta la pregunta.
Sí, sí.
Acomiadada.
Vaja.
No, sincerament no ho sé.
I tu i l'Imanal ho hauries de saber perquè algun dia ens ho ha dit perquè heu de saber
que el Pep Quintana amb l'Imanal també fan junts.
És que l'Imanal fa moltes coses, aquesta casa.
Fan una secció, també.
Escollim la frase de la setmana.
No veus com fa secció?
Sí, ja ho deia bé.
Molt bé, Joan.
Estàs molt atento.
És el que et sap més, eh?
De moment porta més punts.
Sí, però no expliquis per què.
Per què?
Ara ho hem d'explicar.
És una pregunta que jo tampoc sé.
Quan jo surto de la meva secció...
Bé, i abans també, aquí fora, hi ha grans tertúlies.
Hi ha grans tertúlies.
Futbolístiques, d'actualitat, joaníboles, perquè sóc molt jove.
Hi ha grans tertúlies aquí fora.
I l'Imanal estan totes.
També he de dir una cosa.
Aquest home em fa sentir molt vell perquè té la mateixa edat que jo, però cada cop que diu...
Que tenim la mateixa edat.
Ah, sí?
Tenim la mateixa edat.
No la direm.
Us entristeixo o no?
No la direm.
Tenim la mateixa edat.
Jo em pensava que és més gran.
O més jo, no ho sé.
Més gran que ell.
Però no us està agradant el que està passant?
No, no, gent.
Imanal no et saludaré més.
Jo era molt conscient.
A quina edat teniu?
Jo era molt conscient.
A següent edat a endevinar.
En casa l'he de gran jo, ja ho veureu.
Hi ha una pregunta així?
Aquesta sí que es pot endevinar, realment, perquè la sabem.
Noe, a quina edat els hi poses?
Veis?
Ja vull.
Jugada, vale.
Una edat.
No, no, anem a l'edat, eh?
Anem a l'edat.
Molt complicat, no la sé.
Anem a fer jovenet.
25.
26?
I tu, Anna?
Que se vol.
Espera, aviam que dius.
Que tenim barba, que tenim barba.
Anna i Lali, no saps què passa?
Que els dos portem barba aquesta setmana.
Mira, diré que som de la meva edat, 27.
Els dos portem barba i això fot.
I l'Àlex ho sap?
Tu, Àlex, saps la seva edat?
Jo hi poso 30.
Ui!
Ui!
M'he quedat posar una taquicàrdia.
No, la taquicàrdia d'un a mi, tu, no.
L'esfibril·ladors a l'estudiu de Ràdio d'Esmerga.
Mare de Déu.
La resposta és...
Esteu, sí, no va dir, voleu dir vosaltres mateixos la vostra edat?
Us sentiu capaços de poder dir quina edat?
Jo és que tinc una edat, però em fa mal l'esquena, ja, vull dir-vos...
Tinc una edat.
Aquesta és la frase.
Tinc una edat.
Tinc una edat.
L'ha clavat.
L'ha clavat l'Anna.
Sí?
L'ha clavat l'Anna.
Tenim els tres la mateixa edat.
Estrem aquí a...
I quina edat, eh?
27.
27.
27 anys.
27, 27.
Som tots del 91, no?
Sí.
Però complert aquest any...
Vaja panda, vella vins.
Perquè si no...
Queda poc, eh?
Queden molt pocs dies, 10.
i l'està jugant aquí, saps?
Home, queden 10 dies, eh, d'any.
Bueno, bueno, però...
Probabilitats, una escassa.
Quina família de jogurins, va.
Últim minutet i mig del programa, no, però fins a 6 de la tarda.
Traieu un altre paparet, vinga.
A veure què passa.
Oh, no volies que contestéssim tots allò del final de la plaça Mireia?
Seguirem a la segona hora, no em preocupis.
Ja n'he tret uns quants.
Va, va.
Vinga, no és.
O, Anna, qui vulgui, qui vulgui.
D'aquests moments, assegureix-me cada instant des del primer...
Atenció, xerron.
Vale, a mi em toca sempre el mateix tibus, tu.
A veure, a veure.
Quina secció diries que fa la Carme?
A què m'ho aneu a menjar?
Primer, qui és la Carme?
No, no ho sé.
Ha estat a la primera taula.
Que a mi em costa contestar aquesta pregunta.
En sèrio?
Ui, Manol, què estàs fent quan estàs a la ràdio?
L'Anna ha estat...
La secció no té un...
Miscel·lània, no?
Això, un leitmotiv, no té un...
La vida.
Ojo que dieu, eh, que després...
No, no, vull dir...
Tot això queda gravat, eh?
Però no té un...
O no bastant de logies de la vida, o no de dos.
No té un guió, exacte.
Exacte, no és allò que puguis encertar grosso modo dient tecnologia.
Parla de botànica, no.
Exacte, no.
És com la resistència, però...
Teniu...
En cas d'aquestes, per on deia bastaria...
Teniu 15 segons per encertar, eh?
Us deixo uns minuts més, inclús, ho podeu pensar fora.
I després tornem a entrar aquí a partir de les 6.
Que hem de connectar amb Catalunya Ràdio, així que l'Anna crec que sí que marxa, no?
Sí, jo em vaig.
Anna, tu, va, tu sí, només en concret a tu, un fort aplaudiment.
Ens veiem l'any vinent i la resta, no marxeu.
Fins ara.
Fins ara.
Comença aquí aquesta programació especial Catalunya Ràdio i Catalunya Informació en antena conjunta.
per tal d'informar-nos del que és el punt final, culminació d'aquesta jornada de reivindicacions provocades en bona part per aquesta reunió del Consell de Ministres
que aquest migdia s'ha produït al centre de Barcelona, a l'edifici de la Llotja de Mar.
Una manifestació que omplirà el Passeig de Gràcia des dels jardiners, des de la part alta,
la confluència entre el Passeig de Gràcia i la devinguda de la Diagonal
i que és previst que arribi en la seva capçalera fins a l'alçada de Diputació Gran Via amb el Passeig de Gràcia mateix.
És, com dèiem, el punt final d'aquesta jornada de reivindicacions en què hi ha hagut carreteres tallades,
enfrontaments puntuals entre els Mossos i alguns manifestants,
però, en general, molta menys tensió de la que es podria preveure en els dies previs.
Finalment, no hi ha hagut el col·lapse a Catalunya que alguns preveien.
Sí que hi ha hagut algunes escenes d'atenció, però ni de bon tros el que ens esperàvem.
Ara mateix, el punt d'atenció, el punt central de tot plegat, són els jardinets de Gràcia,
el Passeig de Gràcia de la ciutat de Barcelona.
Anem cap allà, doncs, per saber què és el que està passant en aquest punt.
Els nostres ulls durant la tarda seran dos marcs, el Marc Tecido i el Marc Jurado.
Tenim la unitat mòbil de Catalunya Ràdio. Marc Jurado, bona tarda.
Bona tarda, Òscar.
Què està passant ara mateix als jardinets de Gràcia? És la part alta d'aquesta manifestació.
Sí, de fet, et deies, s'han d'omplir, jardinets de Gràcia s'han d'omplir.
De fet, et podria dir que ja són ben plens, eh?
Com anem a aquesta part de la ciutat de Barcelona, és des de fa una bona estona ben plena de gent
i m'atreviria a dir que ara mateix, doncs, ja pràcticament en aquest tram no s'hi pot passar.
No només aquí, no només als jardinets de Gràcia, també, evidentment,
els cinc d'oros, la Passeig de Cinc d'oros ja ha completament tallat el trànsit
des de fa més d'un quart d'hora amb manifestants a banda i banda
i també el tram que veiem, perquè, evidentment, segur que hi ha molta més zona
del Passeig de Gràcia ocupada de manifestants, però, en qualsevol cas,
el tram que veiem a nosaltres també és ben ple.
Què ens han dit fins ara? Doncs, crits d'independència, per exemple.
També s'ha cantat, en aquest cas, la gallineta.
Hem pogut veure moments, això, doncs, d'aplaudiments, de cridar,
en qualsevol cas, de molta, molta alegria, d'eufòria.
Fins ara, la veritat és que ha estat ben bé així i no hi ha cap mena de persona
que pugui fer sospitar que això hagi d'acabar malament,
com a mínim a aquesta hora i com a mínim en aquest lloc.
Aprofitem, doncs, que som en directe a Catalunya Ràdio.
Manifestant-se aquesta tarda, eh?
Sí, sí, sí, sí. Pacíficament, com sempre.
Convençuts.
Convençuts, sí, sí, sí.
No deixem camí, que manifestar-nos i fer les coses com cal.
Una cosa que vull dir, el meu fill l'han trucat aquest matí des de Turquia
dient que què passava a Barcelona. O sigui, estan preocupats, eh, la gent.
Vull dir, veuen que no són les maneres. Vull dir, estan preocupats.
Moltes, Mercè, avui i tots manifestant-se aquesta tarda a les 6,
ben ple, com insisteixo, Òscar, està realment a aquest punt de la ciutat de Barcelona.
Amb moltíssima gent la xifra a l'Urbana ens la donarà d'aquí una estona.
Ja ens ho han dit que cap a dos quarts, aproximadament,
que el cul en poden començar a donar alguna xifra.
Evidentment, parlem de milers i pel cap baix podem parlar de 25 o 30.000 persones,
però, en qualsevol cas, esperem que sigui la xifra oficial
la que ens doni aquesta xifra de manifestants de la ciutat de Barcelona.
Doncs esperarem que tinguem aquesta xifra oficial de la Guàrdia Urbana
i veurem. Tens sensació, Marc, de gran manifestació
i àmbit de gran mobilització?
O la cosa va de baixa? No és un dia fàcil, eh?
Un divendres abans de cap de setmana, compres de Nadal,
molta gent que també pot tenir pont tenint en compte que dimarts és festiu...
Sí, no és un dia fàcil, efectivament,
però també la sensació és que potser tampoc és un dia del tot difícil.
en el benentès, que no és un cap de setmana d'estiu,
que la gent pugui marxar amb segones residències,
sí que és cert que hi ha segones residències d'hivern,
però en qualsevol cas, sent dilluns, la nit de Nadal,
com si molta gent s'hagi quedat a Barcelona,
o potser posi el seu suposat viatge cap a on hagi d'anar.
La sensació és que no hagi d'afluixar gens ni mica
l'assistència en aquesta manifestació.
N'hi ha hagut, evidentment, de molt potents.
Suposo que ningú s'espera que serà la manifestació més multidonària,
ni molt menys.
Però, en qualsevol cas, la sensació és que arriben molta, molta, molta gent.
La primera connexió la fèiem abans de dos quarts,
i ja dèiem que s'anava omplint els Jardinets de Gràcia,
i ara mateix, això, realment n'hi ha moltíssima.
La sensació és que serà una xifra de manifestants potent.
Doncs això és el que està passant a la part alta del Passeig de Gràcia,
a la zona dels Jardinets, a la confluència entre Passeig de Gràcia
i l'Avinguda de la Diagonal.
Podem baixar una mica més en aquest Passeig de Gràcia.
Recordem que la manifestació començarà aquí,
i anirà baixant fins a la confluència del Passeig de Gràcia
amb la Gran Via, una mica més avall, en una altra unitat mòbil de Catalunya Ràdio,
i tenim un altre Marc, el Marc Teixidó.
Marc, bona tarda.
Bona tarda.
Aquí també hi ha tanta gent, com es explicava el jurador,
que hi ha a la part de dalt?
N'hi ha molta de gent.
Nosaltres estem ben bé al punt de la capçalera,
on alguns membres de les entitats convocants d'aquesta manifestació
aguanten una pancarta on posa
tombem el règim pels drets socials i polítics
per l'autodeterminació contra la repressió.
És cert que estan al carril central, diguéssim, del Passeig de Gràcia,
els laterals estan bastant plens,
però és cert que davant d'ells, passat carri Provença,
per entendre'ns, anavall, està molt ple de gent.
Per tant, confirmem, com deia el Marc Jurado,
que a dalt, diguéssim, Passeig de Gràcia amb Avinguda de Diagonal
estava ple, doncs aquí també podem dir que està molt ple ara mateix.
També diries tu que hi ha sensació de gran mobilització,
de gran manifestació, una mica menys que altres dies.
Què et diu el NAS?
Segurament menys que altres dies,
però potser per les dates en les que estem,
però és cert que és bastant multitudinària.
De fet, es fa difícil poder dir una xifra de la quantitat de gent
que veiem aquí al nostre voltant,
però bastant multitudinària, sí, la veritat és que sí.
Doncs aquest és una xifra.
No, anava a dir que dir una xifra és perillós.
Esperem, esperem, esperem.
Ja ens donaran la xifra, no cal, no cal córrer.
Tindrem xifra de la Guàrdia Urbana,
de càlcul de quanta gent va a aquesta manifestació,
que insisteixo és el punt final a tota una jornada de reivindicacions.
Passant sis minuts de les sis de la tarda,
fins a les set estarem a Catalunya Ràdio i a Catalunya Informació
en antena conjunta,
explicant tot el que dóna de si a aquesta manifestació.
Clar, no tothom està pendent del que passa al centre de Barcelona.
Hi ha gent que segueix amb la seva vida.
És divendres, és operació sortida.
Potser hi ha gent que vol agafar el cotxe.
Connectem amb l'equip viari de Catalunya Ràdio,
Cèlia Quintana, bona tarda.
Bona tarda, Òscar.
A banda del centre de Barcelona,
ja sabem que la Guàrdia Urbana, a través de les xarxes socials,
avisa que el passeig de Gràcia entre Jardinets de Gràcia
i la Gran Via està ja tallat a la circulació,
per concentració, òbviament, per aquesta manifestació,
hi ha desviaments de trànsit a la zona.
A banda d'aquí, hi ha algun problema més,
tenint en compte que som divendres a la tarda,
abans de pont i tot plegat?
Doncs no, sortosament, avui, a la resta,
i en aquests moments, en aquests moments,
a la resta de la xarxa viària,
la circulació és del tot còmode.
Només precisar que hi ha, de fet,
un carrel tallat a la C-25, a l'est transversal, a l'Arbúcies,
direcció cap a Lleida, per un vehicle aviat,
però no dona problemes, només un pèl d'intensitat,
alguna bosseta de retenció molt localitzada,
però, de fet, de problemes en aquests moments
i de mobilitzacions a la resta del que és l'interior
de la ciutat de Barcelona,
no hi ha cap mena de problema
i els talls de circulació a aquesta hora
són per la manifestació.
Diries, Cèlia, que, referent a un divendres normal,
molta menys...
Molta menys, molt de menys trànsit.
Avui, i en canvi, per exemple,
ahir va haver molt més trànsit del que era habitual.
És a dir, que molta gent va avançar la seva sortida.
Efectivament.
De fet, avui sentíem com el Departament de Trànsit
xifrava en un 53% el descens del trànsit
en hora punta aquest matí a l'àrea metropolitana.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 8 minuts.
Degut a la celebració del Consell de Ministres a Barcelona,
s'han tallat diferents carreteres d'accés o sortida
de la capital catalana des de les 6 del matí.
A Sant Just s'ha vist afectada la B23 en direcció a Martorell.
El darrer ple municipal de l'any,
que es va celebrar ahir a les 7 de la tarda,
va aprovar les bases reguladores
per a la implementació del programa 3 més 6
per a persones aturades.
Avui tindrà lloc la primera representació
dels pastorets de Sant Just d'enguany
a la sala cinquantenari de l'Ateneu.
Serà el primer passi de 4 funcions.
La primera, avui, serà a les 9 del vespre.
La primera, avui, serà a les 9 del vespre.
La primera, avui, serà a les 9 del vespre.
La primera, avui, serà a les 9 del vespre.
La primera, avui, serà a les 9 del vespre.
La primera, avui, serà a les 9 del vespre.
La primera, avui, serà a les 9 del vespre.
La primera, avui, serà a les 9 del vespre.
La primera, avui, serà a les 9 del vespre.
La primera, avui, serà a les 9 del vespre.
La primera, avui, serà a les 9 del vespre.


La primera, avui, serà a les 9 del vespre.
La primera, avui, serà a les 9 del vespre.
La primera, avui, serà a les 9 del vespre.
La primera, avui, serà a les 9 del vespre.
La primera, avui, serà a les 9 del vespre.
La primera, avui, serà a les 9 del vespre.
La primera, avui, serà a les 9 del vespre.
La primera, avui, serà a les 9 del vespre.
La primera, avui, serà a les 9 del vespre.
La primera, avui, serà a les 9 del vespre.
La primera, avui, serà a les 9 del vespre.
Home, clar que sí, it's the most wonderful time of the year,
d'Andy Williams, 6 i 13.
M'està mirant aquí directament el Quentin, el gat de la ràdio.
Seguim amb col·laboradors que van passant per la plaça
i segueixen repetint.
Ens falta que passi per aquí la Núria.
Aquí més falta el Benel Ripoll, crec que també havia de passar per aquí.
el Dani Azcarate, que el tenim a dalt,
demanant alguna consumició al bar de Canjín.
I vinga, va, ara que us tinc aquí i faig la petició.
Carles, si vols, també et pots apropar.
Com a col·laborador us obro micròfons.
Tardaran un rato a venir, eh,
perquè hi ha una taula de 25 persones i estan fent cubates.
Un moment, em podeu treure el gat?
És que no ho veig.
Una taula de 25 persones.
Sí, estan fent gintònics.
Estan fent gintònics.
Tardaran un rato.
Nos estan esperando.
Immanuel, l'Àlex, Joel...
Estan aquí amb nosaltres.
I atenció, que entra també el Carles Rius a l'estudi.
Aquest és un senyor.
Amb majúscules...
Aplaudiment pel Carles Rius,
que entra també a l'estudi.
Un altre col·laborador que passa per aquí.
No sé si...
Potser...
Passa per aquí.
Potser hi sap l'edat de la persona que abans no hem sabut acotar.
Ah, sí?
Segurament.
Pep Quintana.
Sí, la pregunta era quants ens té la persona més veterana d'edat d'aquest programa,
que és Pep Quintana.
78.
78!
Qui s'havia apropat?
Jo, el de 76, eh.
Ja ha costat molt.
Apuntíssim.
Doncs no estàveu tan mal encaminats.
És que estàvem jugant amb edats.
Ah.
I, de fet, hem caigut...
Més a menjar d'això, cal seguir.
Hem caigut amb que Manol, Joel i Anna Rovira tenen la mateixa edat.
Ah, sí?
I creu que s'han discutit o alguna cosa entre ells,
perquè no li agradava, que no volien ser de la mateixa edat.
Són millenials o no?
Ens ha fotut 30 anys.
Pregunta'ls-hi.
Sou millenials o no?
Millenials.
Jo vaig llegir que sí.
És millenials que ets cadascú.
Millenials és això que...
Són ara els joves.
Són ara els joves.
Sí, bueno.
No, no, no, no.
No tots són millenials.
Són del 90, són millenials.
Sí, sí, sí.
Salut.
Millenials és aquesta...
Jo ara no podia tancar el micro, com m'has dit.
No passa res, no passa res.
Són dels 90, sí.
El 90, el 92.000 són millenials.
No potser.
Sí, doncs estem dintre.
Home, som els primers millenials, que és diferent.
Jo no, jo no.
Oh, nosaltres, a més a més, vam néixer, i jo no vidí res, però va començar el Dream Team.
A part.
Sí, és cert.
A part.
És real.
És real, com a la vida misma.
És molt real.
I jo els vaig veure.
Jo ja era.
Jo l'ho viví.
Joel i Àlex, crec que no sabeu quina secció fa el Carles.
Perquè té dues, de seccions.
Faig de seccions, eh?
Sí.
Home, jo el Carles sí que el conec des del juliol, no?
Sí.
Que vaig començar, que hi és sempre, que em va presentar el seu fill i tot, aquí, eh?
I li pregunto sempre per com està el seu fill.
Molt bé.
Perquè és molt simpàtic, això ho he de dir, sempre que estem aquí fora, et pregunta què tal i això.
I m'ho va dir, i això és el que més em fot.
Estic intentant allargar per aviam si em ve.
Però fa dues, eh, de seccions.
Ja, però me les va dir, me les va dir, però me les va dir fa molt temps.
Però amb un fill, tu les va dir?
No, tu.
Ah, jo.
I estic intentant fer memòria, però per això vaig allargant, i no, no, no.
L'Àlex tampoc no sap quines seccions fa.
No, jo sé que és l'home del tempo.
Ah!
Joel, ho has sentit o no?
Què?
Home?
Què poc que tinc, què poc que tinc?
No ho has sentit, ja sé qui la pregunta, la resposta...
Quan la cervesa curre per la taula, la gent no se'n recorda de les coses.
Jo no m'ho acabo de dir, l'Àlex.
L'Home del Temps.
El codi penal diu...
L'Home del Temps.
Ah, de Tomàs Molina.
Bon dia, avui farà un sol de collons, eh?
Doncs sí, és l'Home del Temps del poble, és el servei meteorològic de Sant Just.
Sempre he volgut tenir un mini Molina, eh, la meva vida.
Posa-ho.
Imagina't un mini Molina.
Posa-ho.
Posa-ho.
El tens al costat.
Posa-ho.
Posa-ho.
Posa-ho.
Posa-ho.
I a part, a part té una altra secció.
Faig una altra secció, sí.
És veritat.
És veritat.
Jo també la conec, l'altra secció.
Amb la persona que abans estava fent els serveis informatius, abans de l'Imanel, eh?
Que li vaig començar dient Imanel.
Imanel, xaval.
Tradició.
Imanel.
Imanel.
Quin va ser el primer nom amb el que em va batejar la Mireia el primer dia?
Llàstima, Imanel, Imanel.
L'altra secció, què, què?
No sé, farà alguna cosa de música?
No.
Smooth jazz.
Que m'agradaria.
Smooth jazz, és veritat, per aquells que no ho sapigueu.
No, no es diu això.
Va, va.
Per aquells que no ho sapigueu.
No, doncs no ho diré, no ho diré.
Ja, home, sí, sí, sí.
Digueu.
Que faig l'smood jazz, també.
Llavors té tres accions.
Mare meva, és el que més accions fer a aquesta ràdio.
Es van multiplicant com els panos i els peixos, eh?
Sí, sí, sí, sí.
I un dels programes més antics també el faig encara, que és els dimecres de la nit,
que és el Music Club, que és Music House, també.
Uf, Déu-n'hi-do.
M'agrada l'smood jazz club.
T'hi esperem.
Música de la consulta del dentista.
Exacte.
Per cert, Joel, si no ho havies escoltat, és aquesta, la gran falca.
Jazz.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda.
Et sona la veu?
Relaxa't amb estils com el chill out, les booths, jazz, el funk, el sol, la música electròmica més suavell.
I té una mica de rever, no, ja?
Ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah.
Les falques se les fa maques, eh?
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda.
T'home, ja, eh?
Jo vull falques per l'informatiu.
Tu vols una falca?
Primer fes l'informatiu, que a vegades se'n escolta, i després...
No se sap quan és l'informatiu.
Vols que et faci una falca, ells, ara que tenim aquí en directe, amb aquesta cançó de fons?
L'informatiu de l'Imanol.
Sí o no?
Voleu fer aquí un... Sí?
No.
No.
No.
No?
Sí, unanimitat, eh, a mi?
Ha sigut unanimitat.
Volem una falca.
Que se'l faci, eh.
3, 2, 1...
Va, fes-la tu, on te la faries?
Vinga, no et facis una falca, Imanol.
Tot teu.
Cada dia...
De quan és?
De quan faig les informacions?
De una a una i mitja, i de set a set i mitja, bé, de set a dos quarts i a vuit, diguem
en català correcte, teniu una cita amb la informació de Sant Jús.
Però quan s'ha acabat de dir això ja no queda temps per la informació.
Home, a veure, un informatiu de proximitat, amb bona veu i...
Amb bona veu, digui la tia, amb bona veu, així la tia, ja.
No pots prendre la mútua aquesta veu.
I molta gresca, clar que sí.
T'ha quedat molt bé, la falca, eh?
Molt bé, molt bé.
Tota teva.
Ara la posaré, de 30 anys.
La pots agafar del podcast.
No li fa falta ningú més.
Amb bona, amb bona veu.
L'Imanol no li fa falta res més.
Superben redactat.
Que està any d'ondes, és part...
Ho sap.
Però ja se'l dona a ell, saps?
Ho sabeu, no?
Que a part de fer el bolletí, fa els informatius dins la plaça, no?
Sí.
Val, val, val.
Sí, sí, sí, m'ho va a dir.
El que passa és que ja no hi soc, en aquell moment.
No, encara no ha arribat.
Misteriosament desapareix.
Encara no ha arribat.
I encara...
Misteriosament, per la porta, eh?
Encara no sabeu quina altra secció fa el Carles, a la plaça Mireia.
Una altra?
Amb la Carla Bermejo, que és la persona que abans feia els informatius, com deia abans.
Té una altra secció amb ella, sí senyor.
Ostres, és que m'agafes, m'agafes avui.
Que passa que és complicat dir la...
És una mica com la secció de la Carme, no?
Una pregunta, no?
Carles, l'Imanol, estaria bé.
No té un fil, no?
No.
Allò, pensem en algun tema, el desenvolupem i el deixem anar.
Van molt a...
A Comú fa el vent aquella setmana.
És a dir, venen Nadals?
Parlem de Nadals.
Venen...
Té temporada de rutes i caminates?
Parlem de tal.
Va, que us veig molt entretenguts.
No ho traiem papers, vinga, va.
Va.
Ho n'hi ha més, ara, eh?
Ja, ja, per això, per això.
A l'Àlex, troba-lo tu, vinga.
La mano inocente.
S'ho ha pensat, eh?
Tant com innocent, és el que és l'Àlex.
Voy a hacer un cambio.
No!
Això la va, la va.
No s'hi val, no s'hi val, no s'hi val.
A veure, l'Albert Navarra, Navarro...
Navarra?
Navarra.
Parla d'esquí, esports o ballet.
Què, què, què, què?
Voy a ir descartando, ¿vale?
Ballet, no.
¿Por qué no?
¿Por qué no?
Uy, yo comencem.
Ojo, no hagamos sexismos en este programa, eh?
A mi no m'hablues de sexismos.
Vale, vayan, descartem.
Ballet, descartem perquè esquí i esports tenen relacions.
Ens he relacionat a aquests dos, no, perquè ballet, no.
Vale.
Esports.
Sí?
Yes, yes, yes.
És que els altres eren dos concrets, claro.
Estava...
Estava una mica cantada.
El ballet també és un esport.
Els tres?
Esports.
Bueno, esports, engloba molts.
Esports.
It's in the game.
It's in the game.
Vinga, va, un altre paperet, Joel, tot teu.
T'entén.
Ja el tenim.
T'entén.
Espera, que això està...
Qui ha estat l'únic col·laborador que no ha fallat ni un dia?
Uf, jo crec que també ho sé.
Col·laborador no ets tu, clar.
De fet, sí que va fallar un dia.
Ah, ep.
Siguem sincers.
Sí?
Ah, sí.
Ah, i Manol crec que t'han pillat perquè he sentit una pista per aquí.
Quin és?
I Joel, jo sí que he fallat un dia.
En sèrio?
Sí, em vaig les donar el braç, vaig estar uns dies.
Jo no he fallat... Ah, sí.
Sí, sí, quan...
Qui serà, qui serà?
L'Imanol tenia una idea.
Qui pot ser Manol?
No, no, home, no.
Home, l'Imanol pot ser un dels que no fallem ni un dia, perquè jo sempre que vingui...
Clar, però, diguéssim, com a...
Que no parla del plantell de la casa.
Exacte.
No ho sé, sincerament.
No ho sé.
Jo no ho sé, em descarto a mi mateix.
Home.
Ningú, ningú?
Un moment, silencio.
Està entrant el Dani Azcarate.
Soy yo, senyores.
Jo tampoc ho sé.
Dani, welcome.
Home, si el Carles no ho sap, jo crec que aquesta pregunta és impossible.
Dani, això és per tu.
Hola.
Hola.
És que no me querían dar la cerveza.
Us ho dic ja, directament?
El Manol ho sabia o no?
No, no és el Pep Quintana, perquè ha fallat, ho saps?
Què està passant?
És el Pau Martínez del Club Alternatiu.
No ha fallat ni un sol dia amb el que portem de programa i secció del Club Alternatiu dins de la plaça.
Oye, i jo què?
Jo no he fallat nunca.
No, però...
Ai, ai, un poc de trampa i carton, saps?
Perquè sí que és veritat que algun dia que no s'ha pogut fer en directe s'ha gravat,
però el Pau Martínez no s'ha gravat mai.
Mai, mai, mai, mai, mai.
Exacte, potser la cosa anava per aquí.
No fallar com a compromís, que això, tots, sinó com a directe.
Dani, benvingut.
Hola, és que no sé què estàs haciendo.
Bueno, és...
Vosaltres tampoc, eh?
Ja, tampoc et creus tu que...
Bueno, tenim el Joel, el Dani, l'Alexa, l'Imanol i el Carles dins l'estudi.
Estàvem jugant una espècie de...
Bueno, si és un joc, no?, de treure paperets d'aquesta caixa de Google,
que no patrocina, però no paro de dir-ho,
i són preguntes una mica ràndom.
Carles.
És que no ho entenc...
Bueno, aviam si l'encerto, eh?
A qui et recorda l'Imanol?
És això?
Ai!
Qui l'ha escrit, aquesta?
Hola, que cabrons, tu!
Qui l'ha escrit?
Qui l'ha escrit?
S'ha deletat, s'ha deletat en el moment...
L'ha escrit el Joel, d'acord.
Digues el que et passi pel cap, Carles.
Ah, ho he de contestar jo.
Clar.
M'han trobat molts símils, eh?
Oig.
És que...
Et en dic alguns...
Un moment, puc fer un matís abans?
Matísa.
L'Imanol, jo, quan ens vam conèixer,
recordo aquí...
Ah, jo soc l'Imanol, tant no sé què.
És una vista?
I, clar, el vaig saludar.
Ah, no ens havíem vist.
I em va dir...
Ah, doncs mira que m'han fet molts símils.
I vam estar parlant d'això.
D'aquí a que hagi escrit aquesta pregunta.
És veritat.
És veritat.
És a dir, l'Imanol va dir que amb ell li havien...
Sí, perquè, clar, em va dir...
No ens hem vist.
Dic, no, no ens hem vist.
I va sortir això de...
Doncs no han fet molts símils.
I com que ens va fer gràcia aquesta conversa
una mica inocent i divertida.
Per això ho he tirat com una pregunta.
Van tenir una gran història.
Però llavors no té una resposta concreta,
perquè si t'hi vol, cadascú té la seva.
Doncs, Carles, a tu què et símil li poses?
Jo, l'Ismael de Moby Dick.
No sé, jo.
Una mica així, de peixater.
De peixater.
Ismael de Moby Dick.
Peixater i barbús.
Però que té la barba blanca.
Bueno, tio, quan era jove, coi.
Et queden quatre tardes, Imadol.
Per la barba blanca.
I una xaqueta aquesta de grumet de pesca nova.
Clar, sí, sí.
Explica'ns quins símils.
Una cua de metre 15.
Explica'ns quins símils estan fets.
Exacte.
Quins símils?
Home, hi ha el símil típic.
Ah, no diguis Eric Clapton, perquè no tu creus ni...
Però, Eric Clapton, per com toco la guitarra.
Ah, per això, eh?
No, m'han...
És a dir, m'han dit molt que m'assemblo a Jesucrist.
Ara no tant, perquè porto el cabell curt.
Perdona.
Jesucrist de tota la vida.
Va haver-hi un moment...
Ah, bueno, perquè abans estava així amb unes grenyes bastant.
Abans unes grenyes bastant importants, estil Dani...
Estil Dani.
No, més llarg, més llarg.
I més rinxolat, més afro.
I més rinxolat.
I clar, hi havia per on sostenir aquesta teoria.
Tu imagina't, conec aquest bon home un dia,
i el primer que em diu, ah, no ens coneixem, no ens hem vist mai,
m'han dit que m'assemblo a Jesucrist.
Clar.
Sí, com a introducció, com a introducció és brutal, saps?
Això t'he d'an bas de vida el que necessites.
I amb això ja...
A mi m'han arribat a cantar, sortint d'un llac, saps?
Amb el cabell mullat, m'han arribat a cantar un coro, saps?
I què et cantava?
Gregoriano, no?
Gregoriano.
Gregoriano.
O Aleluya, no s'ha ofegat.
No t'ha dit mai que t'has semblat a Will Smith?
Vinga, va, una altra pregunta, Dani, que no t'han deixat parlar encara.
Vinga, tot per tu.
Jo anava a dir que a l'Imanol em sembla així una mica...
A veure, a veure...
A l'hermano de John Nieve, així, en plan com...
A Robert Stark.
A Robert Stark, així, amb el pelo, així, rizaíllo, i amb la barba esa de...
Mira, m'agrada més, eh?
A més, acaba liat amb la filla del Xavi.
Acaba liat amb la filla del Xavi,
i és una noia que sembla molt simpàtica.
Doncs mira, aquest sí que t'ho compra, aquest sí que t'ho compra.
Pregunta, Dani, o no sé què t'ha tocat.
Quants programes diries que portem avui 21 de desembre?
Hòstia, ja heu heu fet la misma pregunta.
Sí?
Sí?
Sumar-ho?
Quants programes porta la plaça Mirai en total?
Això no t'ha tocat.
No, l'he fet jo, l'he fet jo.
Ah, val, val, val.
Perquè no ho sou la teva?
No, no.
No, no, perquè està amb el paper...
Ah, l'Àlex diu que també l'ha escrita.
Sí.
Ah, muy bien, muy bien.
És la telepatia, clar que sí, clar que sí.
Quants dius que portem, Dani?
Són tres temporades.
Si estàs atent...
Calcula.
Ho haurien de saber.
Què va?
És difícil, eh?
Saber i ganar.
Un, jo què sé, un gritón de...
Jo què sé.
Un gritón?
Un gritón de...
Perquè et passis una idea.
Va, va.
Quatre mesos són 70 programes.
Algú ho sap?
Algú ho sap?
Home, no, l'Imanol i el Carles ho saben.
Vale, bueno.
Nosaltres tres...
Quatre mesos són 70 programes, més o menys.
Són 280.
Deixa el mòbil, Joel, no val.
No, no.
280, això són quatre.
Faltaria el doble.
No, nosaltres...
Són uns 580 programes per any.
No, hacemos...
Però compta les baixes, eh?
Hacemos...
Ni quant estiu, que també tenim estiu.
Hacemos horquilla.
Vinga, va, una horquilla, va.
Va, una horquilla.
Vinga, Dani.
De 1.800 a 2.000.
Fara!
What?
En 3 anys?
Vale, ja, descartat.
Això és el cor de la ciutat.
Ah, no, coi.
Descartat.
Descartat.
Descartat.
No, coi, de 1.800 no pot ser, home.
Descartat.
No, home, no.
Tires molt amunt, eh?
No, no, clar, perdó.
Quants dius?
Mireia, doncs podries començar la secció en plan així, cor de la ciutat.
És que ho dic cada dia.
Ho diu cada dia.
Capítol.
Dani, no.
No, però amb una veu molt més intensa.
Bueno, ja ho intentaré, però cada dia ho dic.
Molt bé sensual.
Cada dia ho dic i, de fet, quan es diu?
Segons el calc que acabo de fer jo, porta-les.
De 450 a 500.
Ah, clar.
No, però a Urquilla, de 10 programes.
Bueno, clar, sí.
Urquilla?
Vale, doncs et dic de 480 a 490.
No, però no li venem als 350.
Ostres, tothom.
De fet, avui és el 346.
Ja ho he dit 48.
Ja, jo també estava en el 46.
Clar, penseu que juliol i agost no hi ha programa.
Ah, merda, el juliol l'havia comptat, però no tot i així ni he fotut uns quants més, eh?
Sí, sí, sí.
Però, bueno, no va mal encaminat.
Va, un altre paperet abans que algú entri de fora, que tenim algun col·laborador més que està per allà fora.
La caja de Google.
La caja de Google.
A veure, a veure, a veure, a veure.
I?
I l'Àlex està?
Jo tinc...
Quants anys té el col·laborador més jove de la plaça Mireia?
Ha passat abans per aquí.
27.
No!
Què passa que...
Jo té...
Són dos o tres, vull dir...
És menor d'edat.
Yes.
Vale.
Té...
17.
16.
Té 16, sí, sí.
Molt bé.
L'Albert Navarra, l'Albert Navarra.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Dos puntos, ja.
Ja, ja.
Has anat al que cito.
Molt bé, estàs a punt d'arribar a la casilla final, Àlex.
Té i res, no, després?
Sí.
Clar que sí.
Per cert, Carles, deixem que surti, així pot entrar un altre col·laborador que sabem que també tens molta feina.
I ja t'has tret els auriculars, però gràcies per tot.
Gràcies, Carles.
Gràcies, Carles.
Vinga, va, seguim amb tots els col·laboradors que passen sis i mitja en punt ara mateix, seguim escoltant com no Jingle Bells Rock de teràpia de xoc i amb aquests paperets que tenim aquí dins.
Ara mateix acaba de sortir l'Imanol López i el Carles Rius i entra el Sergi Pont. Sergi, quina calor amb la jaqueta. I la Noe Puig d'Angola.
Què tal?
Boca plena, eh, Sergi?
Sí, boca plena. No m'ha de tenir l'abric, però ja m'he posat a menjar.
Ja, ja, ja. Sabia que vindries només pel Pica-Pica. Aquest any m'he passat i tot, m'he superat. I que sapigueu, si ho torno a dir, per si no ho sabíeu, podeu pujar dalt al bar de Can Ginestà i demanar una consumició.
I poseu la llista de la plaça Mireia.
Sí, sí, com m'ho ha sentit, Sergi.
No, no, estava llegint el paperet aquest.
Ah, t'ha tocat?
O l'estret de la casa?
Jo tinc el que ha caudit.
No, no, és el que tothom vol sentir.
L'he agafat aquí. L'he agafat, no sé.
A veure, què t'ha tocat?
Posa, aquí et recorda l'Imanol.
Home, és que hem tingut un debat molt llarg aquí.
Va, però digue-ho, digue-ho.
No, no, ja que hi som.
Aquí em recorda.
Sí.
L'Imanol no sap jo, eh.
Però ja, ja, ja, ja sé qui és, ja.
Aquí et recorda l'Imanol.
Però de personatge famós.
O el que sigui, com si et recorda...
Ell diu Jesucrist, per si t'ajuda.
Sí.
Si et semblen suficient ben famós.
Tu t'hi cal, li treu uns anys, però sí.
Potser sí, potser sí que et doni.
Ostres, no ho sé, m'ho hauria de pensar una mica més.
Va, vés-ho pensant i traiem un altre paperet.
El Joel el té un a la mà.
Sí, i crec que és el que està volent tot Catalunya.
Quina edat té la presentadora de la plaça Mireia?
Això ho has fet?
L'has preguntat tu?
No ho sé.
Bueno, per les reaccions que veig a fora, allà tenim el culpable.
L'Imanol!
Acabo de posar la mateixa, però...
En sèrio?
Jo també l'havia posat.
Ja basta, ja basta.
A veure...
A veure...
Ah, però...
Imanol, les que estan aquí dins són les que no s'han fet.
Són les que s'han fet.
Ah, doncs he posat aquí una.
És igual, la de l'Imanol tornerà a sortir.
Vinga, va.
Sinorquilla.
Lanzaros.
Edat.
32.
Jo som un més, 33.
33, 32...
Jo he pensat 33, no sé per què, però ho he pensat.
Jo em sumo 32.
Què passa, que no sembla més jove?
Què més, Noé?
Baixem, baixem.
Baixem els 30.
Por favor.
30.
No, l'ha clavant l'Àlex, 32.
No sé què passa.
Ja, punta, eh?
És compartida, aquest.
Vinga, va, una partida per tots.
Però, bueno, aquesta...
Es lo cojo, es lo cojo.
Sí, sí, 32.
No sé què passa avui que estem parlant d'edats sense parar.
Pareu de parlar d'edats.
En fi, per cert, tenim el Sergi Pont, que no he dit res, però us recordarà, si veu,
del Just a la Fusta fa unes temporades, del Sant Justenques, que se segueix amatent...
Bueno, fa unes temporades o fa uns mesos, de fet.
Bueno, o sigui, que vas estar una temporada i poc, no?
Sí.
I fa uns mesos que ja ens has abandonat.
Sí.
Ara surto a Sant Justenques.
Exacte.
Ja no vinc perquè ja estan gravats de fa temps, però, bueno, se segueix anant amatent...
Segueix passant per ràdio.
I ara sí que he estat uns mesos que no venia gaire, però aviam si a partir del gener puc venir amb regularitat al programa.
Exacte.
Si et sembla bé, vaja.
No, mai tant, ni participar en aquesta tantúlia esportiva.
Vinga, va.
Otro papelito, vinga.
No, eh?
Me queixa.
Quan torni a sortir a Dimanol i a plego, eh?
Dimanol ja el fem fora, perquè si no, no pot ser.
A cap ara.
Un altre cop?
No, va.
Queda tocat.
Qui creus que parla de sexologia al programa?
Ostres, m'ho has dit.
Hem de vetar persones per dir la resposta.
Un moment, el Joel la sap, no la pot dir.
Crec que el Sergi també la sabrà.
Jo sí que la sé.
Tu se'l la saps i el Dani?
No.
O sí?
Va rescatant el micro.
T'ha faltat preguntar a una altra persona, si ho sabia.
La Noé?
No, jo no.
I l'Àlex.
Jo crec que ho sé.
Va, Noé, qui deu fer sexologia en aquesta persona?
Els paquins.
Sí?
Sí.
Sí, el tens just a la dreta.
Ensenyarà directament a l'Àlex, eh?
L'Àlex, eh?
Un teclabric, tu, que aquí fa una calor.
Sí, per favor.
M'està fent agafar calor a mi també, Sergi.
I ara que parlen de sexologia.
Sexologia i psicologia?
Sí, sí.
Sí, senyor.
Començ a posar la temperatura, em trec l'abric.
Psicologia també.
Àlex, Lorenza.
Algo a decir de tu secció, no?
No, que és la mejor no.
Sí, senyor.
Divendres de sis i mitja passades fins als set, més o menys.
És a dir, ara, ara començaria una teva secció.
Faltaria escoltar la teva cançó que t'agrada d'inici de secció.
Posa-li, home, posa-li.
Ara, ara, posa-li.
Ara, com estic al costat, quina secció diries que fa la Noé?
Yoga.
Yoga?
Otrement?
Això es pot, eh?
Otrement?
El que es pot de fora és que es pot de fora.
Jo diria coaching, va, coach.
Però tu ho sabia.
No.
No?
No, no, tu en sèrio?
En sèrio?
Doncs un minipunto.
Molt bé, molt bé, molt bé.
No, no, jo ho he dit perquè sé que ara hi ha seccions d'aquest tema.
Sí, sí, sí.
Al matí, a la tarda, i he pensat que era una bona aposta, però no ho sabia.
Tenim a Paula Folk al just a la fusta també amb la secció de coaching
i la Noé Puig d'Angoles a la plaça Mireia a les tardes, sí, senyor.
Veus?
El dimarts.
Molt bé.
Molt bé, Sergi.
I això que ja no forma part de, diguéssim, l'equip de ràdio, però està molt al dia.
M'agrada molt, Sergi.
Gràcies, gràcies.
Què més?
No sé si hi ha algun paperet o, Dani, em vols ficar-t'ho a la mà a veure què rasques.
No n'hi ha mai prou d'aquests moments, assaboreix-ne cada instant des del primer fins al barrer.
Quina l'altera Mireia?
Un altre cop!
Vinga, fuera, fuera, fuera.
Jo ara dic...
Podeu agafar un...
25, va.
Va, gràcies.
Podeu agafar un paper d'aquest que està fora, eh, si voleu.
Aquest recorda l'Imanol.
Un altre cop, fuera.
Perquè aquest ha quedat l'hi ha tornat a posar.
Agafa un d'aquests de la taula.
Serà que l'Imanol no està ni inocente, lo cierto.
Aquí en queda, encara.
Sí?
Sí, sí, sí.
Va, anien.
Sí que en queden, sí.
Quin temps farà demà?
Molt bon dia.
Parlem de temps una altra vegada.
Demà farà un dia plujós amb noberrons de l'hòstia i que complicaran la visibilitat arreu de Catalunya.
Eh?
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Mare meva, què haurà passat amb la Blassa Mireia?
Farà sol.
Tomàs Molina, farà sol.
Espera, que t'entren de tractors aquí, eh?
Farà sol, t'han dit.
Sí, a un anticiclo.
Ho he vist avui, avui, al temps d'Antena 3.
Molt bé, molt bé, molt bé.
El Dani, que li ha tocat la pregunta, no la resposta, eh?
Pues no sé.
Que gonsti.
És que els del divendres...
No, el Dani no ve els divendres.
Joel, saps quan ve el Dani i què fa?
Ah, el Dani ve, em sembla, eh?
El dimarts?
No, el dimecres?
Aviam, el divendres no.
I el dimarts i el dimecres tampoc?
No, perquè el dilluns i el dilluns.
Vinga, va, descarta.
Dilluns.
No.
Ja està fora.
Dilluns.
Talla aquest tros, talla el tros.
Era difícil no encertar-la fins a l'última.
Era molt dilluns.
De veritat, no tinc cara de dilluns.
Ja només pel mèrit que hagi arribat fins al final, això, ja.
Vig punt.
Però ara et falta averiguar de què parla.
I si està sol o acompanyat, perquè tu el fas sol a una secció o creus que està malgut?
Si ho proposes, ja sap que ha acompanyat, perquè si no, no ho diria.
Bueno, no sé, pot ser que sí, pot ser que no.
Fa acompanyat.
Sí, com abans que ens has preguntat a tots qui feia sexualgia, menys l'Àlex.
Dissimula't molt bé, mira, ja.
Dissimula't fatal.
Val, no està sol, està amb una altra persona, que és l'Àlex Ruiz, que avui no pot ser aquí,
però de què parlen els dos?
De música.
De música.
De música parlen de música.
Ja, aprovecho.
Tots us esteu carregant el curs, eh?
Fatal, fatal.
És que m'he venit d'arribar quan la promo.
Factor sorpresa, nul, eh? Però nul, de piiii.
Spam.
Fatal, fatal.
Va, un paper d'aquests que teniu aquí a sobre, que hi ha alguns que són divertits.
No, jo en tenim més a dintre.
Ah, tens un?
Sí, no ho sé, algun graciós.
Fot-li, fot-li.
A veure.
El Carles porta roba interior.
Aquest paper és de l'Imanol.
Però això no ho podeu comptar amb nosaltres.
I el paper el treu el saxòleg, aquí, a l'acord que interpreti el que vulgui.
Ara necessito que facis una discerció de bòxers o els oles.
Lips.
Això, els lips.
O los otros.
O los otros.
Però llavors ja estàs donant per suposar que sí que em porta.
Una cosa.
Bueno, detuïm, no?
O què?
No sé.
La pregunta va per vosaltres.
El pessebre sí que em porta.
El pessebre em porta?
Sí.
Una pregunta per l'Àlex.
Tu què dedueixes de l'Imanol si fa preguntes d'aquest tipus sobre el Carles?
Com a psicòleg?
Uh, això s'està posant perillós, eh?
A veure si entra.
Què desvariació té l'Imanol?
Alguna parafilia.
Alguna psiquiatra.
I ara que necessita que els sotets nous hi vol consell.
Eh que sí?
Sí.
Igual és això, eh?
Està perdut en el camí de la roba interior.
Imanol.
Que no compri bòxers.
És veritat?
Per què?
Què passa, Àlex?
Perquè la temperatura dels testicles augmenta.
En sèrio?
I hi ha un 25-30% de possibilitats dels partits dels 40 anys i tal.
això amb quins?
Amb els bòxers.
Ostres.
I amb els slip, no?
Sí, eh.
Sleepy bòxers, el mateix.
Els altres que són els acampanats, estos.
Ah, bueno.
Els que són com no portar res, no?
Sí.
Els acampanats, els de viejo.
Doncs per no portar...
Els de viejo.
Bueno, no sé.
Espérate, espérate, espérate.
Els de viejo, no sé cuáles són.
O sea, els acampanats que són com de tela.
Els que són com un pantaló.
Sí, això és el bòxer.
Jo solo tengo calzotillos de viejo.
Bòxer i slip és el mateix, no?
No, bòxer és...
Mitja cama.
Sí, mitja cama.
I slip és el mateix.
Ara és el mateix, però més tallat, no?
Espíodos.
Espíodos.
Hòstia, horrorós.
Banyador és espíodos.
Però a veure, Àlex, per portar uns calçotets que no subjecten res,
ja no porto res, directament, no?
Sí, però llavors la temperatura del cos...
La temperatura del cos està una temperatura
i les testicles està una altra.
Llavors, enganxar-ho fa que la temperatura pugi.
Llavors, és dur.
Però llavors el que vols dir és que hem d'anar...
A l'aigua.
Rallo comando.
Sí, però llavors...
Llavors m'estalvio la inversió que faig en calçotets
i no porto res, directament.
Totalment, Sergi.
No, em treu un paper.
És l'únic que dona la taula, per favor.
Només queda una, eh?
Pujar...
Agafem... A veure quina et toca, va.
Sí, sí.
No fotis.
La lletra aquesta.
És meu segur, eh?
Què posa, què posa?
No sé què posa.
Només entenc...
Imanol.
Imanol.
Això és obsessió, ja, eh?
Imanol?
Això ho t'ho ha de sonar, Imanol.
Una cosa, però al final no sabem si el Carles porta alguno calçotets.
No, l'haureu de preguntar bé quan surt.
No sé si posa Carles o Carla.
Carla, Carla.
Carla o Imanol.
Ah, home, que cruel.
Això ha sigut l'Imanol, eh?
Ui, aquesta és dura, eh?
Això és ser molt mala persiana.
Potser ens està escoltant des de fora.
Llavors podem fer dues coses.
O diem tots Carla.
Però això ho ha de respondre a la Mireia, no?
O diuen tots Imanol i mira, tu, que tot el Nadal que tingui, no?
Jo ho diré, jo diré Carla.
Està de més bon veure que l'Imanol.
Mireia, diga-ho tu.
Clar que sí, clar que sí.
Mira, passa per aquí l'Imanol.
Imanol, podríem demanar el mando de l'aire condicionat, no, també?
Perquè estic aquí suant la gota gorda.
Vinga, va, demaneu-lo.
A veure si ho porto a la safata de vol.
Vinga.
Vinga, va, demaneu-lo.
Vinga, va, Closer Tonight de David Bisbal.
6 i 41, aire condicionat posat.
Què, agafarem tots una galipandria o què passa?
Jo no, perquè estic aïllada de vosaltres, però...
David Bisbal, sí.
I hem de dir que...
David Bisbal, tio, sí.
Puc fer una confessió als ullens?
Parem-ho tot.
Parem-ho tot.
Què passa?
Perquè això que has dit, que estàs aïllada,
què passa en aquest aïllament?
Ho dic perquè a mi m'han arribat, veus,
que no es pot accedir.
I de què a vegades?
Quan algú ha entrat a comentar algú...
És que passen coses aquí dins i només les puc viure jo.
Explica, explica.
No ho puc explicar.
Sí, sí, sí, pots.
Només es pot viure.
Va bé que hem explicat el del gat.
No, a veure, us explico una anècdota bastant curiosa.
Jo normalment estic aquí dins...
Normalment no.
Cada tarda estic aquí dins a l'estudi.
Aquesta madriguera que la dic jo,
amb aquestes dues pantalles a la taula...
És com un fòbit.
És com una espècie de pulpo.
Em sento com un pop.
I normalment no entra ningú a dins l'estudi,
però ni en directe ni quan no estem en directe.
Però el Joel Reguant és l'única persona que entra...
Amb el micro tancat, hem de fer el matís.
Sí, sí, micro tancat, però jo tinc uns moments com de reflexió,
de dir, val, ara hem fet això, ara preparo l'altre,
ara tinc aquest, ara faig un cigarret, ara surto, ara veig aigua, ara...
I sempre entra el Joel...
Hola, jefa!
I jo, no, però què dius, què dius?
I acabem d'explicar...
No, no, va acabar aquí.
No, més? Vinga.
Ja va un moment molt bo,
que et vaig entrar a comentar que teníem dos temes
i n'havíem de triar un dels dos,
i vaig entrar...
Jo em pensava que m'havies vist, però no m'havies vist.
Llavors vaig entrar i el sostasso que et vas fer...
L'ensurt que et vas emportar, et va girar de cop
i no sabies ni de quins temes et parlava.
És que precisament perquè no estic acostumada
que ningú entri quan estic fent ni directe ni no directe.
és com l'espai de meditació, saps?
És una mica Sheldon Cooper, això, eh?
Va ser boníssim.
Una mica fric, no?
Va ser boníssim.
El Sergi segurament m'entendrà, que ha estat aquí dins,
també fent directe, i sap que és com un espai...
No és per re personal, però és com un espai de dir,
ostres, concentració abans d'un programa...
Va ser boníssim.
Estructura mental, no molesteu, ara surto i us atenc.
Doncs va ser brutal, eh?
No t'ha passat moltes vegades
que tu tens una cançó sonant
per entre mig de dues seccions,
surts un moment a acomiadar algú, per exemple,
i la cançó, tu sents que s'està acabant...
Però no pots deixar la persona?
Aquella persona no et deixa tornar.
És que això passa cada dia, no?
Em passa cada dia.
És que queda en blanc a l'espai.
És una festa.
Clar, però llavors és de dir adeu, adeu.
O sigui, tallar-lo a mitja frase...
Sobretot, mira, de fet, els divendres,
ara que tenim el Joel i l'Àlex,
és el dia que hi ha més seccions seguides i més ràpides.
I sempre és adeu, hola, entra, surt.
I hi ha molts cops que a vegades el saludo pel vidre,
en plan adeu...
Si no, no dóna temps de poder sortir a acomiadar-me.
Sí, hi ha moltes vegades que s'obren pel vidre i ja està.
Exacte.
Jo entro.
Un altre paperet, senyors.
No n'hi ha.
Sí, de sobre la taula, va.
De sobre la taula.
Sobre la taula, sí, sí, sí.
No, ja està.
A veure?
Sí, ja està repetit.
I ha estat l'únic col·laborador que no ha fallat ni un sol dia.
Oh, tu, si aquest ha sortit, no sé si us en recordareu.
L'Imanol conta?
No, ni l'Imanol, ni el Carles, ni jo mateixa.
Home, que tu no ets col·laboradora.
Ja, ja, però...
Però ha fallat, també.
Eh, també, també.
A veure, és que clar, jo no ho conec a tots els col·laboradors.
Però qui et faries la idea que no feien mai?
Més o menys els coneixes de quan, no sé, més o menys sonen.
No, d'acord, és el que està a la tertúria esportiva?
No.
No?
No és l'Albert, no?
No és l'Albert.
Bueno, l'Albert també estaria empatat, però porta molts menys seccions.
El Dani Martínez no falla mai.
No.
Falla molt, el Dani Martínez.
No, no és que falli molt.
És a dir, la pregunta se l'entendem amb...
No sé, doncs l'Àlex.
No falla mai en directe, en directe.
És a dir, que no s'ha hagut de gravar...
No.
La Noe.
No.
Jo què sé.
El Pau Martínez, el grup alternatiu.
Totes les accions que hem fet també hi han sigut totes, totes, en directe.
Ah, vale, no, ja sé qui és, ja.
Pau Martínez, del club alternatiu.
Va, una altra pregunteta.
Una altra pregunta.
Ara anem, aquí anem posant les que ja estan fetes.
Vinga, va.
A veure, a veure.
O les podríem anar posant aquí, també, les que estan fetes.
Quants col·laboradors passen...
Escolteu que aquesta és bona.
Quants col·laboradors passen cada setmana per la plaça?
Depèn de la setmana, no, suposo?
No, sempre hi ha la setmana.
Bueno, ja no et fixes, i a partir d'aquí hi ha alguna entrevista puntual, no?
Però com a fixes...
Home, clar, fent un cálcul ràpid, el divendres, l'estona que jo hi so,
jo diria uns vuit.
Som quatre, no, vuit, no.
Vuit.
No, vuit, en plan vuit seccions.
Però és que el divendres, el divendres, el divendres, som quatre.
Exacte.
El divendres, divendres, jo dic que passen...
Però es deuen fluctuar una mica, no?
Vint persones.
Sí, vint poden passar perfectament.
Sí, a pròxims uns d'huit.
D'huit.
Més la gent puntual que va passant per la plaça.
És a dir, entrevistes puntuals o el que sigui, regidors, massa o menys.
Quatre dies, sí, sí.
Passa, una altra, vinga.
Vinga, next.
És divertit, això, eh?
Sí, del seu punt.
El que passa és que no m'ha donat temps a escriure'm més, si tenia moltes més pensades.
Te les pots anar inventant, però...
So, a la marxa.
Ja, que no vols fer alguna que se t'acudeixi?
Vinga, va, llegem la de l'Àlex i fem més.
Qui crida més en directe?
Espera, opciones, opciones.
Dani Martínez, Imanol o Joel?
Dani Martínez.
Què, eh?
Sí, jo també, jo m'ho tinc molt clar.
Dani Martínez, però jo, mira...
Dani Martínez, has de baixar el volum de la ràdio.
Hauria tingut dubte si no hi hagués posat l'Anna.
Havia de posar tres.
Dani Martínez, em n'has posat a mi?
Però perquè n'havia de posar tres, Joel, no t'ho prenguis com a algú personal.
Però podries haver posat l'Anna Rovira, que quan rius s'ha de baixar el volum.
Correcte.
Però no, hi ha un que crida més.
Dani Martínez, claríssimament.
És que Dani Martínez és el número 1.
Sergi Pón el coneix, també, en persona.
El Dani Martínez.
De fet, ens ha enviat un àudio abans, desitjant-nos...
És tota una institució.
No el posis, no el posis.
Posa-l, posa-l, posa-l, posa-l.
Posa-l, posa-l.
Bueno, l'he llançat abans.
Vinga, Dani Martínez, a tornem a escoltar, que ens ha enviat un àudio, desitjant-nos, doncs, això.
Hola, família de la plaça Mireia.
Avui no he pogut estar amb vosaltres en aquest programa final d'any,
però, bueno, estic molt content de formar part d'aquesta petita gran família
radiofònica.
Us envio una salutació a totes i a tots.
Visca la plaça Mireia, visca el cinema, visca...
Visca tot.
És que és una meravella, això.
Això és una meravella.
Moltíssimes gràcies per deixar-me aquest foradet per fer, doncs, el que fem,
perquè ben bé no sé del que fem, però, bueno, fem ràdio i això és una cosa de tots.
Gràcies, família.
Una abraçada.
I visca Ràdio Desvern.
I visca la plaça Mireia.
Home, una miqueta sí que sabem què fem.
Parlem de cinema amb el Dani, va ser que...
Sí, però uns quants tòpics, eh, el Dani?
És un person, és un person.
No aprofiteu que ara no hi és, eh?
Per favor, per favor.
És un person.
Vinga, va, person, s'ha quedat otro papel.
No, has dit que la faries tu, ara?
Ara he de fer jo una pregunta.
Sí.
Bueno, n'hi havia una que ha quedat pendent a la primera, eh?
Sí, i tant, l'agafaré, agafaré el relleu.
Heu d'acabar tots la frase, si avui acabés la plaça Mireia...
Ostres.
S'entén que s'hi acabés el programa.
Sí, sí.
Vale.
Home, però en quines circumstàncies, esclar.
Tu imagina't que ara mateix estem en directe, que és el que està passant,
a les 6.48 aquest divendres, 21 de desembre.
Programa 346 i et dic, és l'últim.
Aquí s'acaba.
Acaba la frase.
Doncs que hi hagi més pica-pica, no?
Si avui...
Molt bé, ja l'ha dit el Joel, Dani.
Si avui acabés la plaça Mireia...
Pues pido 20 birras más al nombre de la plaça de Mireia.
Àlex.
Jo ja l'he dit abans.
Vinga, repite.
Repito la plaça misma.
No, repite la...
Jo què sé, di otra.
Ah, di otra?
És que les birras és muy bueno, eh?
Sí, que otro para las birras, noé.
No, jo també.
Birra y sopar.
També, mare meva, tots els fachats.
No detecto que els hi sàpiga greu ningú de moment, eh?
Ningú, ningú, ningú.
I el Sergi, què diria?
Si avui acabat la plaça Mireia...
Que ploraria amb tots molt.
L'havia de dir, l'havia de dir, gràcies.
Almenys algú havia de dir-ho.
Però jo t'anava a preguntar, depèn de les circumstàncies, clar.
Bueno, però posant...
No és el mateix que s'acabi la plaça Mireia, perquè...
És que acaba avui aquest any.
La Mireia se va fer un programa a RAC1, que s'acabi perquè la ràdio ha estat inundada
i no podem seguir fent ràdio.
Bueno, ja, però agafant un context molt genèric, dient...
Que sàpies que avui, passi el que passi, o per la circumstància que sigui, és l'últim directe.
Ploraria amb tots, oi?
Tengo que decir a mi favor que en ambos casos lo de la birra es buena vida.
I és la granidad.
Siempre nos quedaran los podcast.
Oh, que bonic, que bonic.
O Posca't, com agafes de dir-ho.
Exacte, els Posca't, és veritat.
Spotify.
Va, agafeu una altra pregunta.
Una pregunta que et vull fer jo, tu.
Digues.
Joel.
Digues, Dani.
Et vull fer una pregunta, en plan, així...
Vinga.
D'aquestes musiquetes que vas posant i tal...
Sí.
Quina és de la que més tires, en plan...
Vinga, la Isi, saben, la fàcil.
De la que més tires, vols dir la cançó que més sona al programa?
Sí, la que més dices, mira, esto, pató.
Sí.
Ostres, és que cada dia obre'm una cançó diferent.
Cada, cada, cada, cada dia.
Però no hi ha alguna que obris d'aquestes...
Una que et facis passar la il·lusió.
Exacte.
No, no, abans tenia...
Que tinguis simpatia que t'agradi.
Tenia aquesta.
Aquesta ha obert, aquesta molt.
Aquesta cançó ha obert molts, molts programes de la plaça Mireia en una...
Fa uns mesos, no fa tant.
Saps quina és, per mi, la cançó de la plaça Mireia?
Sí, pots que te la posi.
Sí.
Ostres, com ho sabia.
És que això era la...
Mira, el Joel no ho sap, el Dani sí, perquè porta des del principi també.
Ei, la Noé tampoc.
Això originalment, de fet, la falca és la plaça Mireia.
Perquè jo el que més vegades he escoltat de la plaça Mireia és la falca.
Ja, és veritat, però ja...
És veritat.
Però ja no és, ja no és, cada dia és...
I avui comencem amb aquesta, llavors, una mica sota el meu paret.
Però la falca es continua sent aquesta?
No, no, no, no.
És una altra.
A veure, pots posar la nova?
És bastant diferent, de fet, aquesta és la de novembre.
Ara que ja no us en recordeu de les vacances d'estiu
i que estem quasi bé a les portes del Nadal,
Nosaltres seguim el peu del canó.
Passa't per la plaça Mireia.
Cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern.
La Mireia no et mira perquè li fa vergonya.
No, està mirant la cançó, està...
Ah, em veia vergonya.
No, home, no.
Què m'ha de fer vergonya a mi?
Està bastant bé.
Alguna altra pregunta que voreu fer?
Quin dia és l'aniversari de Ràdio d'Esvern?
3 de març.
2.
2 de març, 2 de març.
I el 2019 fa 35 anys.
Sí.
Que ens portem dos anys.
Tu i la ràdio es porteu dos.
3, 3, perdona, 3.
3.
Estava fet?
Ah, no.
2?
3, 3.
No, perquè jo...
Exacte, gràcies, Joel.
Tu curseràs millor que la ràdio.
Gràcies.
Mala meva, el Sergi vol tornar a la ràdio o alguna cosa?
Ha provat el pica-pica i ha dit, joder,
ai, què vols veure això?
Què estic fent amb la meva vida?
Sí, no?
Per què no vinc més a Ràdio d'Esvern?
Per ser, haureu de fer un espai a la Núria García
que acaba d'arribar aquí pitant i derrapant,
que sé que avui a les 9 de vespre
té la primera actuació dels Pastorets aquí a Sant Jurs
i ha vingut per poder parlar i poder dir 3 o 4 coses.
Està entençant la Núria García.
I vinga, va, encarem als últims minuts 6 i 53.
Núria, quina il·lusió que passis per la plaça.
Sí, oi?
Gràcies, gràcies.
Que sé que vas molt liada.
Em sap greu perquè he anat superjusta.
No, home, no. Gràcies per passar.
Mira, ara mateix tenim el Joel, l'Àlex Florença,
la Noe Puig-en-Golas i la Núria García.
Per cert, Núria García, directora i conductora
del Just a la Fusta, el magazí matinal.
Sí, sí, sí.
Per tots aquells que no la coneixeu.
Bé, la veu ja els hi sonarà.
O els hi hauria de sonar.
Sí, sí.
Sí o no?
Sí.
Si algun cop l'han escoltat, sí.
I xarxes socials, sí o no?
Bueno, també, també.
Mira, des d'aquí, mira, un fórum de divina
aquesta actuació a través de xarxes socials
del Just a la Fusta
i també agrair-te el regalet aquest a Nadal que he rebut.
Ah, molt bé, Mers.
Moltes gràcies.
No, merci, merci jo.
No, bueno, per agrair-m'ho.
Què és el que més t'ha agradat?
El sugo.
El sugo de sugo, sí.
El sugo de sugo.
Però oi que van girar més grans?
Sí.
O sigui, eren més primers.
Més xafats i més...
Sí, els han fet més gordos i més...
Jo penso que m'estava atimant i em van dir
no, no, no, és que són així.
M'ha fet molta il·lusió el petit regalet.
Per cert, ara que us tinc aquí,
la Noe la coneix...
Ah, no, la Noe no, la Carme, clar.
Tu coincideixes amb la Carme.
Jo coincideixo amb la Carme.
És veritat.
De què...
Ara no sé si els ubiques,
però la Noe, l'Àlex i el Joel, cadascú passa...
Bueno, l'Àlex i el Joel passen junts el mateix dia,
que és el divendres, i la Noe el dimarts.
Tu de què creus que parlen?
Com passen per aquí?
Així, a modo random, eh?
Ens està radiografiant amb la mirada.
Sí, sí, sí, és com la prova de...
Ells dos, potser, alguna cosa de música.
No estan junts en secció, eh?
Ah, ah, ah, val.
Doncs...
De música i...
Això ho ha dit cap a l'Àlex.
Ah, sí.
Sí, Àlex, música i Joel.
Àlex, música i Joel.
Algo d'història o de...
Ui!
Filosofia.
No.
Bueno, depèn de com ho miris.
Política, política.
Sí, però l'Àlex, música és un vessant personal, hobby,
però aquí a la plaça ve a parlar d'altres coses.
Un 50% tens raó.
Vale.
I l'altra...
I l'altra, com a devini.
Bueno, és l'última secció de la setmana.
Música, no.
Història, potser?
El temps.
Meteorologia.
No, el temps no pel cap.
Ja, ja, però dic, no sé, fenòmens astronòmics, jo que no sé.
No, no, no.
És que és difícil.
És molt difícil.
Ah, Pere, ho sé.
Jo crec que ho saps, eh?
És per el de...
És algú de dret, potser?
No, és ell.
És el 50% meu que et faltava, eh?
Ah, vale.
Joel, polític jurídica.
És que no tenim nom a la secció.
I l'Àlex no ho sé.
Temes antropològics, persona...
Psicòleg.
Bé, bé.
I sexòleg.
Ah, sexòleg també.
Sexologia.
I la Noe, que no s'allunya molt, però està a un altre bàndol del món antropològic.
És un...
Mira, tipus Paula Folk.
Home, eh...
Val.
Què, què, què, què?
Com es diu?
Coach.
Bé, bé, bé.
Coach, sí.
Bé, era per donar-te pistes.
Bé, bona, eh?
Sí, sí.
Bé, al final s'ha esclavat, va.
Sí.
Home.
Per cert, jo en breus us he de deixar, em se'm trenca el cor, però queden 4 minuts per a la seta de tarda he de deixar això preparat.
A l'Imbanol, Núria, mil gràcies per venir fins aquí, que vagin molt bé les actuacions dels pastorets.
Gràcies.
Algú primera...
Primera obra, exacte, primera funció, a les nou del vespre la teneu, 8 euros les entrades, i a pot anar tothom, a veure-ho, corrents.
Gràcies per venir, Núria, encara que sigui volant, pitant...
No, no, a tu per convidar-me.
I així de...
No s'ha tret per a aquest, eh?
No, no, que va.
I escolteu, aprofito, Noe, Àlex i Joel, gràcies a tots, i a la Núria també, a tots, per passar cada setmana per aquí per la plaça.
Ja veig que m'heu deixat moltes rastolines i tal, allà fora.
Ja, la gent venia amb fam, venia molt a la famada.
Com dic sempre, vosaltres feu la plaça, no jo, així que gràcies, que tingueu molt bon any, molt bons Nadals, i ens veiem molt aviat.
Bon Nadal.
Adeu, bonics.
Adeu.
I com no podia ser d'una altra manera, m'he d'acomiadar amb el Joel ballant, amb el Quentin, per aquí al davant, com no, amb el Hola, I Want for Christmas is Giu, de Maria Carey, 6 i 50.
7-3 minuts, que queden per les 7 a la tarda, i ara sí, que tingueu molt bon Nadal, parlem amb propietat, Nadal, tingueu molt bon Nadal, bona entrada d'any.
Nosaltres sabeu que tenim una programació especial a partir de la setmana vinent, perquè els dies 24, 25 i 26, doncs no hi serem, perquè estarem celebrant el Nadal amb la família.
Però el 27, el 28, a partir de llavors tenim una programació especial aquí a Ràdio d'Esvern, així que podeu sintonitzar igualment, heu de sintonitzar igualment,
radiodesvern.com, 98.vfm, i a través també de l'aplicació iOS, per iOS i per Android.
Jo a la tornada espero tenir una veu una mica més, com dir-ho, menys nasal, perquè la veritat és que estic una miqueta fins al monyo ja d'aquesta veu.
Gràcies a tots, de veritat, moltes, moltes gràcies per estar aquí cada tarda amb nosaltres a 5 a 7 a Ràdio d'Esvern,
ni fer que la plaça no només sigui jo amb tota la gent que passa, que tota la gent que passa per aquí, tots els col·laboradors són els que fan possible la plaça,
no em cansaré mai de dir-ho, són ells els que fan totes les accions i són ells la veu de la plaça, igual que vosaltres, oients,
doncs sou els que feu possible, que aquest programa sigui aquí a Ràdio d'Esvern, que tingui els oients que té, que s'empari la música a la meitat perquè internet ha marxat
i que després torni de cop, m'encanta, és tot un que falla, Dani.
Ara sí, dos minuts per les 7 de la tarda, espero que la cançó no es pari perquè internet sembla acabar i bé.
Ens anem veient per aquí, gent, un plaer com sempre ser els comandaments de Ràdio d'Esvern.
Hola, I want for Christmas, is you, Maria Carey, no podia acabar el programa amb una altra cançó.
Molt bon vespre a tothom i de debò, moltes gràcies a tots vosaltres.
Que tingueu molt bon vespre. Adéu.
I want you, all I want for Christmas is you.
I don't want a lot for Christmas, there is just one thing I need.
And I don't care about the presents, I don't need the Christmas tree.
I don't need to hang my stockings, there's a bomb of my place.
I want a lot for Christmas, there's a bomb of my place.