Ja sabeu que en el fons no van marxar de vacances a cap lloc.
Ens hem quedat aquí, en un racó de la ràdio,
preparant tot el que portem d'aquesta tercera temporada.
Arrenquem nous programes de la plaça Mireia.
Va, que segur que amb la nostra companyia
i la dels nostres estimats col·laboradors i noves seccions
la tornada a l'escola serà més lleu.
I com a bons reis i reines de les fícies,
la diversió està assegurada.
Us esperem a tots a la plaça Mireia
de dilluns a divendres, de 5 a 7, a Ràdio dels Verdes.
La dallas S
I amb aquest bon ritme inaugurem el programa d'avui divendres 28 de setembre,
el programa número 291, quan passen justament 9 minuts de les 5 de la tarda.
Benvinguts a tots a la plaça Mireia avui divendres.
I no em digueu que això dona ritme d'aquest cap de setmana, allò de les portes del cap de setmana,
per fi ja el tenim aquí, clar que sí, obrim avui la plaça amb aquest Nevermind d'en Dennis Lloyd,
una cançó bastant activa, tan activa com el programa que tindrem avui.
Ja sabeu que els divendres estan replets de seccions, passant 4 col·laboradors cada divendres per aquí a la plaça.
Durant tota la setmana en passen molts, però els divendres, justament,
jo no sé si als col·laboradors el dia que més els agrada venir, passar per aquí,
que també està bé que els agradi molt passar per aquí els divendres,
i avui tenim, us faig un petit recordatori, avui tenim el Manel Ripoll parlant de la vida i històries dels híbers,
aquest poblat divers que vam tenir fa més de mil anys, mil i pico anys,
aquí dalt a la penya del Moron, seguirà explicant a veure com vivien i com, no ho sé, jo no ho sé,
ens ho explicarà ell, el Manel Ripoll, això serà la primera hora seguit, vindrà l'Anna Rovira,
continuarem també parlant de l'Aos, aquest viatge que va fer ella aquest estiu.
Ja sabeu que amb l'Anna sempre són viatges, i a la segona hora, a partir de les 6 de la tarda,
tindrem el Joel Reguant, ja sabeu, l'advocat, amb qui parlarem de temes de tribunals, de jutges,
en fi, moltes coses, perquè l'agenda jurídica està bastant plena,
començant pel tema de Pablo Casado, que sembla que finalment el Tribunal Suprem rebutja investigar-lo,
coses que passen, eh?, o d'altra banda la denúncia arxivada de Puigdemont
contra aquests joves que el van amenaçar damunt d'un tank.
En fi, tot això comentarem amb ell, amb el Joel Reguant, a la segona hora,
i per últim, per tancar la plaça d'avui divendres, tindrem a l'Alexlorença,
i avui ve acompanyat d'una o dues persones, ja veurem, a veure si és una o són dues,
i ens comentaran uns tallers, unes xerrades, uns cursos,
que properament impartiran aquí a l'Institut de Sant Just,
sobre la sexualitat, els primers passos en el món juvenil dins de la sexualitat,
l'educació sexual seria.
Així que ja sabeu, tot això serà a partir d'ara mateix,
i fins les 7 de la tarda ens podeu trobar a les xarxes socials, com no,
apunteu-ho bé, eh?, ho dic cada tarda,
a Facebook, a la plaça Mireia, i al Twitter,
arroba, PL, guió baix, Mireia.
Gràcies.
Gràcies.
Bona tarda, gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs intentarem resumir en menys de 3 hores els punts més importants, almenys del ple municipal.
De fet, és que és un punt.
Ah, és un només?
Parlarem d'un punt.
Només un punt, però ha de ser importantíssim.
Sí.
Ja torna amb la bicicleta elèctrica, que és ràpid, no?
És que tenim, per cert, estimats oients, ja ho sabeu, tenim una ràdio, ai, una ràdio, a la ràdio tenim una bicicleta elèctrica.
És la unitat mòbil.
És la unitat mòbil d'Arra i d'Esvern, està molt bé, i ara tenim aquí gent fent proves amb la bicicleta, però veig que ha tornat molt ràpid.
Ja, no, no ho sé.
No li deu haver agradat, i nosaltres ens va suspendre més.
I tant, jo me'n vaig anar fins a la plaça Montfalcone, vaig baixar fins al parador, vull dir, dóna-li voltes, dóna-li voltes, i tens temps.
Té temps a donar-li voltes.
Fa cara de deixeu-me en pau, ja.
S'ha espantat, jo crec, amb la velocitat que ha agafat, és velocitat punta, el que agafa aquesta bicicleta.
No sé si en sent des d'aquí fora.
Jo crec que sí.
Sí?
Sí, sí, sí, sí.
No, no en sent, veus?
No, una mica. Ah, bé, igual està una mica baixa.
Està com aïllat, aquí, el robador aquest.
No està forta, llavors, la ràdio, per aquí fora, no està forta.
Doncs bé, ja veurem si ve més gent a provar-la, i si li agrada més.
Podem fer una crida, si algú vol provar la bicicleta.
Teniu el telèfon de la ràdio.
Ah, mira, és veritat, gràcies, Carla.
6, 10, 7, 7, 7...
No? 0, 15.
Sí, 0, 15.
Sí, sí, 0, 15, sí, senyor, 6, 10, 7, 7, 0, 15, si voleu provar la bicicleta elèctrica.
Però per provar-la, primer heu de venir aquí, a la ràdio.
Ah, mira, vaig obrir un concurs.
Mira, se m'acaba de córrer ara mateix.
Ara mateix, eh?
No ho sé, posar una altra música.
Mira el que provoca.
Vinga, un concurs.
La gent que vulgui provar la bicicleta...
El ple per un altre dia.
A tu, mai, ara.
La gent que vulgui provar aquesta bicicleta elèctrica de ràdio d'Esvern,
què han de fer?
Han de venir a ràdio d'Esvern, aquí sota la cangina,
està a l'altre costat de la policia municipal.
Al altre costat, no us equivoqueu, eh?
Porta uns cruzanets.
Porta uns cruzanets, algú per maranar, si voleu.
Heu d'entrar a dins a fer alguna secció.
Això no ho ha passat, eh?
El noi que ha provat avui.
Ara el farem entrar, no et preocupis.
Però almenys ha d'entrar a dins l'estudi, a dir alguna cosa.
Mira, mira, que se'n va.
En plan, ep, ep, llavors no pot provar la bicicleta, eh?
Però com a mínim, la persona que la vulgui plovar,
per favor, noi, entri, sisplau.
Si no, li podem deixar provar la bicicleta, eh?
No, no?
No, no convences.
Ai, ens va passar amb la Manorquina, tampoc va voler parlar.
Quina Manorquina?
Ai, no sé, la noia aquella, no me'n recordo.
No me'n recordo com el deia.
En quin moment hem tingut una barca?
No, però que la gent...
La Roser.
No, no la convences, Mireia.
Ah, doncs no sé, no sé per què jo no xerro.
Igual xerro massa, saps?
Igual s'ha quedat el problema.
No ho sé.
Espera, no sé què estava dient ja.
Això.
El concurs.
Qui vulgui provar la bicicleta elèctrica de Ràdio d'Esvern, que va a una velocitat tremenda,
ha d'entrar, ha de venir aquí a Ràdio d'Esvern, ha d'entrar a dins, parlar tres minutets,
almenys dir qui és, què fa aquí, per què vol provar la bicicleta i donar-nos una mica de, no sé, informació.
I llavors provarà la bici.
Sí o no?
O què?
Intimida una mica, no?
Sí?
Bueno, doncs digue-ho tu, va.
No, no, no.
Ajuda'm, Carla.
No.
Jo és que vull provar la bicicleta perquè, saps?
Quin motiu tens per provar la bicicleta?
Estic més relaxat, vinga.
Ofereix tu aquest concurs.
No, no, que em sembla bé.
Però dic que el fet d'haver de dir per què vols provar la bicicleta, intimida un pèl.
No dic que intimidessis tu amb l'oferta.
No, però ho dic perquè ja que venen aquí, que no siguin més...
Que facin alguna cosa, sí.
Exacte, que col·laborin amb la ràdio a part després col·laborar amb la bicicleta.
Com la Carme va fer.
Exacte.
No cal que diguin per què la volen provar, perquè tampoc veuen per què.
Que diguin alguna cosa.
Que entrin aquí i els obrim el micro.
No fons del que sigui, ja veus tu.
Aquí parlem de qualsevol cosa.
Exacte, ja ho saben, la plaça és oberta i aquí parlem absolutament de tot.
Menys dels titulars, eh?
Espera que recuperem el seu fons.
Vinga, va, anem a comentar aquest primer.
De fet, ja havíem posat la música de ple.
La tenim.
Ah, espera un moment.
Ah, el moment memorable, no?
No vols dir?
Sí.
No, si tornem bojos als oients.
Música de ple.
Ara sí.
Espero que us hagi quedat clar l'oferta de la bicicleta, eh?
Vinga.
Què va passar al ple?
Un punt, eh?
Comentem un punt.
Sí.
Ahir es va celebrar el ple ordinari del mes de setembre.
En aquest ple, un dels temes més rellevants que es va aprovar va ser el conveni de col·laboració
per la transformació urbanística, atenció al nom, de la carretera reial al seu pas per Sant Just.
Aquest conveni garantirà que no es pugui edificar la vall de Collserola, ja que el sostre edificable pendent que havia d'anar a la vall es traslladarà a la carretera reial.
L'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, va recalcar que aquest era un dels punts més importants dels darrers anys que aconsegueix finalitzar un procés inicial l'any 2004.
Segons va explicar el regidor de Política Territorial i de Via Pública, Joan Bassaganyes, els metres quadrats de sostre, propietat de la Junta de Compensació de la Vall, que s'han de col·locar al municipi, són un total de 50.000 metres quadrats.
45.000 metres d'aquests 50.000 aniran dedicats a habitatge i 5.000 metres quadrats adreçats a activitat econòmica.
Aquests 50.000 metres quadrats que s'han de col·locar aniran a 3 punts diferents del municipi.
Els primers aniran a Torre Blanca. Saps on estan les construccions del costat de l'esclat?
Que hi ha unes obres allà.
Sí, doncs el trosset que queda...
Vinga, números amb la Carla.
Molt bé. Sí, és que sempre em toquen notícies de números.
Sí, t'acompanyen. O hi ha números de telèfon o...
Sí, sí. Llavors, des de les obres actuals fins a la parada de tram de Sant Feliu, allà encara hi ha un trosset sense construir, allà aniran 6.500 metres quadrats nous.
Dals 50.000, eh?
Sí.
Val.
Ens en quedem nosaltres 44.000.
Sí, allà en col·loquem uns quants, que seran sobretot pisos i gratacels seran.
Gratacels?
Gratacels.
No en volem aquí de gratacels.
Ah, doncs en tindràs molts.
Ai, mare meva.
21.000 metres quadrats aniran a la carretera Reial, on està ara Frigicoll i Aceros Vergara.
O sigui, allò va fora.
Allò va fora.
Allò va fora.
Allò ho tiren o ho reubiquen.
Allò aniran a un altre lloc, exacte.
Però fora de Sant Jus, s'entén o es queda per aquí?
No ho van dir, però van dir que els haurien d'indemnitzar el trasllat, perquè, clar, els faran fora.
Exacte.
T'estan fet fora, almenys.
Llavors, 21.000 metres aniran allà.
Ens queden uns 25.000.
Ens queden 23.000 que aniran al polígon del Pont Reixat, que és el que està al costat de la Tagliatella i el McDonald's.
Val, sí.
Perquè t'obiquis.
Val, sí, sí.
Doncs allà aniran 23.000 més, però allà sobretot seran negocis.
No estarà tant pisos.
Naus industrials o restaurant.
No, ara és com, com ho ha dit?
Economia neta.
Hotels.
Economia neta?
Oficines.
Ah.
No volen naus.
No volen naus.
No volen naus.
Val.
Molt bé, doncs això seria...
Ara sí que ho hem entès, eh? Els 50.000 estan ben repartits.
Sí, ho hem entès.
Sí, 21 i 23.
La cosa és que, a part d'aquests 50.000, edificaran més.
Ah.
Per què?
Val.
Doncs per...
Com t'ho diria?
Per costejar...
Com vulguis.
Per costejar totes les despeses que tindran, per exemple, indemnitzar les fàbriques que fan fora...
Bé, el cas és que construiran bastant més.
Acabaran construint 107.000 metres quadrats nous.
Però si és el doble del que es planteja.
Sí, sí, sí.
No ho sé.
Jo he fet aquí una suma.
Si vols veure la meva taula, hi ha moltes sumes.
Ho he vist, ho he vist.
Ho he vist?
Sí, sí.
Ha estat un matí una mica mogudet.
S'ha tornat economista.
Sí, mira, faig canviant aquí la meva vida.
La cosa és que també van recalcar que hi haurà 200 habitatges nous de protecció oficial.
Això ho van dir com una cosa molt bona pel municipi.
I, sobretot, que no es passaria dels 23.000 habitants.
Un fet que volen preservar de Sant Jus.
Que ens han posat?
Sí.
Sí, sí.
Tenen com aquest límit clar.
O sigui, no volem ser més de 23.000, eh?
No, diuen que...
Perdó.
Diuen que...
Que no, que no.
Que el model de...
Que es adonar mosca i la Carles ens ha distrit.
Sí, el distrit molt fàcil.
El model de poble de Sant Jus no contempla ser més de 23.000.
i en qualsevol dels casos no es passarà d'aquesta quantitat de persones.
Curiós.
Curiós.
Perquè ara actualment som 19, 17, 18, 19?
18, en teoria.
18, no?
Sí.
I entre tota la gent que vindrà a Masllu i tots aquests nous pisos,
que saber quan s'acaben de construir, doncs no passarem dels 23.000.
La cosa, ara et dic una mica reaccions i ja està.
Enrique Salvadores, que és el portaveu del Partit Popular,
es va abstenir en l'aprovació d'aquest conveni
perquè, tot i estar a favor de la vall, diu, de salvar-la,
creu que no pot votar a favor en un projecte
en el que no han pogut participar en res.
Lluís Montfort, portaveu de Movem Sant Jus,
va recalcar que aquest és un dels temes clau del seu partit des de fa anys
i el conveni aconsegueix resoldre de manera definitiva
el problema dels metres quadrats pendents per col·locar
i alhora generar un creixement equilibrat.
Tot i això, Montfort va recalcar que Sant Jus
està a prop del seu límit edificable.
Sergi Seguí, portaveu d'Esquerra,
també es va mostrar satisfet de tancar una etapa llarga
i complicada i creu que a partir d'ara
s'han d'assentar les bases del model que es vol
i posar imatge física a aquest planejament.
Per últim, Laia Flotats, portaveu del PDeCAT,
va destacar que una transformació tan important del poble
s'hauria d'haver decidit via consulta ciutadana
i, a més, va assegurar que no és el model del municipi
construir edificis tan alts.
Vinga, traiem doncs la música de Technical Difficulties
i segon titular, perquè avui no ens dona gaire més temps
fent molts més titulars.
No, és molt tard.
Ja ho hem comentat també i avui ho fem al recordatori.
Avui i demà hi ha aconteixements, events i a més,
per celebrar aquesta Semana del Cor.
Sí, avui, divendres 28 de setembre,
ha començat aquesta segona Semana del Cor,
que s'allargarà fins al proper divendres 5 d'octubre.
Aquesta proposta està gestionada per l'Ajuntament de Sant Just
i l'Àrea Bàsica de Salut i manté una coordinació també comarcal.
La regidora d'Acció Social Gina Pol ha explicat al Just a la Fusta
que esperen que l'edició d'enguany tingui més èxit d'assistència
que la de l'any passat.
La Semana del Cor vol recargar la importància de la prevenció
en les malalties relacionades amb el cor.
Les activitats han començat avui divendres, aquest matí, amb una caminada,
i demà dissabte 29 de setembre, Dia Mundial del Cor,
es dedicarà l'habitual jugueteca ambiental del Parc del Milenari
a un taller titulat que hi posem el kit de supervivència.
El dimarts 2 d'octubre seguiran les activitats
i hi haurà una xerrada titulada
La cardioprotecció ha arribat al nostre municipi
i el dimecres de 9 del matí a una del migdia
un cardiòleg de l'Hospital Moisés Brogi
estarà a l'ambulatori de Sant Just
per fer un control de les artèries dels que hi vagin.
També el dimecres a partir de les 7
al centre cívic Joan Maragall
es farà un taller de cuina saludable
a càrrec del restaurant Vegetarium
i posteriorment la farmacèutica i nutricionista
Montse del Campo oferirà una xerrada.
El dijous des de l'ambulatori de Sant Just
es farà una caminada popular
a càrrec dels mateixos professionals del centre
i les activitats acabaran el divendres 5 d'octubre
amb un compte a comptes
i un taller als jardins de Can Ginestar.
Molt bé, avui sí, hem fet els titulars, els dos titularets
25 i 25 de la tarda
Gràcies, Carla, per portar aquests titulars
a sobre aquesta notícia del ple ple
ens ha quedat molt clar els números
i, a més, molt interessant saber que no volem ser més de 23.000 habitants
Exacte
És el nostre límit
Sí, sí, és un límit s'enjustenc
No volem ser més de 23.000
Bon cap de setmana, Carla
Gràcies
Adéu
Give a little bit de Supertrump
Just quan passen 26 minuts a 5 de la tarda
Escoltem aquesta cançó abans de parlar amb el Manel Ripoll
que ja el tenim per aquí a Ràdio d'Esvern
i comentar aquesta vida i històries dels ibers
que ja tinc jo ganes de saber què feien aquestes persones
perquè hi ha el poble, fa més de mil anys
See the man with the lonely eyes
Oh, take his hand
You'll be surprised
Oh, take
Come along
Yeah, yeah, good
Give a little bit
Give a little bit of your love too
I'll give a little bit of my life for you
Now's the time that we need to share
So find yourself
We're on our way back home
Oh, don't let go
Oh, don't let go
What you need, what you need to be the love
Oh, yeah, we gotta see
Ooh, you gotta get a feeling
Ooh, yeah, come along too
Ooh, yeah, come along too
Ooh, yeah, come along too
Ooh, yeah, come along too
Ooh, yeah, come along too
Ooh, come along with the love of the world
Come along too
Ooh, yeah, come along way
Oh, sing it tonight
Fins demà!
Fins demà!
Sí, sí, sí, cada vegada tenim més gent aquí de públic, algun dia podríem muntar-hi unes grades o alguna cosa, però ens està quedant petits, hi ha tanta gent que hi ha aquí dins.
La història enganxa.
Oh, sí que enganxa, sí que enganxa, jo estava ja pensant...
Sigui en Belcrocensa, però enganxa.
Sí, sí, jo avui sabia què feien aquests ibers aquí, com vestien, com, no sé...
Andarem explicant a poc a poc.
Com eren.
Sí, exacte. Avui la idea una mica és, després d'haver introduït una mica les coses que es poden veure aquí al costat, a la penya del Moro, al jaciment, iber...
Això que veig des d'aquí.
I de la Torre Medieval, exacte.
Doncs després d'haver introduït una mica el que es pot veure, com eren les habitacions, quines troballes s'hi van fer, avui explicarem una mica qui eren els ibers, d'acord?
Perquè és una de les coses que sempre, quan fem l'explicació, hi ha molta gent que es pensa o els identifica, gent prehistòrica, homes de les cavernes que anaven vestits amb pells, d'acord?
I si busquem imatges dels ibers, d'acord? O fiquem una busca ràpida a Google i fiquem ibers, doncs veurem que van vestits amb teles que es feien ells mateixos, o sigui, s'assemblen molt més, la seva fisonomia i la seva manera de vestir és molt més semblant a el que seria un grec, un fenici, un romà o una trusca a Itàlia, de lo que serien aquests homes de les cavernes.
Ja saben tant llegir com escriure, de fet, la setmana passada vam explicar aquella plaqueta de ploma amb les seves inscripcions, les seves inscripcions ibers.
Vam a buscar-los per internet, a veure si trobo algun vestit.
Alguna manera de vestir. Vam explicar també que tenien uns talers i, per tant, moltes de les coses que es van trobar quan es van fer les excavacions cap allà als anys 60, 70, van ser les restes que eren d'aquests talers, d'acord?
I per explicar una mica els ibers, els que estaven situats a...
Oh, he trobat, perdó, he trobat un web que m'encanta, es diu historiadelvestit.workpress.com i diu la indumentària dels ibers.
I diu que es vestien amb llana o lli.
Exacte, que és la llana que treien de les ovelles, perquè ells ja són tan agricultors com ramaders.
I ho feien amb aquests talers que deies l'altre dia, no?
Exacte, amb aquests talers que feien l'altre dia, amb una llançadora, tensant el fil, amb els pondus, que eren uns contrapesos de pedra,
que és una de les coses que es van trobar en aquestes excavacions.
Sí que eren bastant grecs, almenys les il·lustracions que...
De fet...
Les túniques, cinturons així a mitja...
De fet, l'evolució que van fer ells, d'acord?
Això amb el temps ho explicarem, perquè Sant Just també s'han trobat i Sant Feliu també.
Abans que apareguessin els ibers, els que vivien a la zona...
O els que habitaven a la zona tan Catalunya com a Espanya, d'acord?
Eren una mica els que se'n deien la gent de l'edat de bronza i també se'ls anomenava com l'època dels camps d'urnes, d'acord?
Aquesta gent...
Ojo les urnes, eh?
Sí, sí.
Cuidau, cuidau.
Però eren urnes d'enterrament, no...
No sé.
No votaven, no eren de votacions.
Però bon dia...
Sí.
Eren urnes d'enterrament, perquè en aquella època el que feien ja era incinerar els cossos
i les cendres que quedaven es ficaven en unes urnes i hi havia una zona que era com el seu cementiri que les deixaven totes allà.
Aquelles urnes les deixaven totes en aquella zona.
Llavors...
Ja ho feien ells, eh, això?
Llavors, aquesta tipus de població de finals de l'edat de bronza i de l'època dels camps d'urnes,
el que van fer és, gràcies al contacte que van tenir amb els grecs, d'acord?
Els grecs s'instal·laran a la zona d'Empúries, d'acord?
I el contacte que tindran amb aquests grecs, perquè els grecs per cabotatge van arribar a Empúries i van desenvolupar aquesta zona,
és... van veure una gent que arribava i que vestia d'una manera i tenia unes certes creences i feia les coses d'una certa manera
i ells, per mimetisme, van agafar aquestes idees.
Van veure que no eren gent dolenta, que el que els aportaven era bo,
i, per tant, el que van fer a la seva manera va ser inventar-se una manera de ser que nosaltres...
Adaptar-ho, no, a la seva?
Que nosaltres, molts anys després, vam dir, no són grecs, no són fenicis, els hi direm Íbars,
és un que els vam fer que nosaltres, ells no sabien...
Oh, sí.
No sabien que eren Íbars.
Són el passat, quan parlem ara del passat, ni ells mateixos sabien que eren Íbars.
Ells no sabien que eren Íbars, això els hi diríem nosaltres,
i ells el que fan per mimetisme és agafar el que els agrada d'aquesta cultura
i adaptar-ho a la seva.
Llavors, pel que fa als híbars, la seva zona d'inf...
Un moment, molt Cool Hunters, eh, ja?
Molt Cool Hunters.
Home, Cool Hunters total, vull dir, una cosa d'ajudar...
Ai, jo a Grècia es porto la túnica, doncs nosaltres també ho portem aquí.
Clar, sí, sí.
Ojo no comencés la moda i tot el món Cool Hunters, passarel·les i tot això, saps?
De fet, amb el temps, una de les coses que exportaran als híber seran tant la llana com els vestits que fan.
O sigui que la seva roba serà apreciada a la resta del Mediterrani.
I per fashion show, i per...
Fent passarel·les de moda...
Fashion show week, no?
No, no, fent uns vestits molt elaborats per l'època, la veritat és que sí.
Llavors, la seva raó d'influència és tot el que seria sempre...
O sigui, agafem un mapa de Catalunya, tota la zona de Llevant, tota la zona de costa,
des de la zona de la Catalunya Nord, d'acord?
Passant per Roses, Empuris, tot això.
Arribant on estem nosaltres, també aquí a la zona de costa,
i arribant fins a la zona de Tarragona, a Delta de l'Ebre.
Tota aquesta zona de costa és l'àrea d'influència típica dels híbers.
Per què? Perquè són aquestes poblacions que viuen a aquesta zona i veuen
que hi ha algú que navega pel mar, que atraca, que venen a negociar amb ells
i aprenen tota aquesta cultura.
Si ampliem el ràdio i mirem tota la península ibèrica,
l'àrea d'influència dels híbers arribarà fins a la zona de València-Alacan,
amb la dama d'Elche, que està en aquella zona,
i tota la zona de la Catalunya Nord, al Rosselló,
a Golf de Lleó, també estarà habitat pels híbers.
És veritat, i algú ara ens podrà dir que hi ha...
Déu-n'hi-do, eh? Tota la franja que abarquen.
És veritat que, si ens fixem bé,
hi ha certs híbers o certes poblacions híbers que són interiors.
Per exemple, a Lleida hi ha els hilardetes.
Ui!
Es ponen una mica malament.
Anumància...
Hilardetes.
Sí, hilardetes, sí.
Anumància...
Però eren intel·ligents o no?
Els hilardetes, sí.
Són els més beligerents de tots.
Són els que mostraren més resistència quan arribin els romans i els vulguin conquerir.
Doncs mira, cap al nom no ho semblava.
Com a Anumància, que hi va haver Viriato,
i que també era tota una zona interior,
però que també eren híbers.
Llavors, de fet, a Lleida, ara que parlàvem dels hilardetes,
els seus caps seran Indíbal i Mandònil, d'acord?
I quan...
Com ho dic això?
Indíbal i Mandònil.
Indíbal i Mandònil.
Mandònil, sí.
Són els noms dels seus caps i quan els romans aconsegueixen guanyar-los,
per donar exemple,
el que fan és que els penjaran morts ja dins d'unes gàbies
i els deixaran allà fins que es podreixin
perquè la gent agafa, per exemple,
que el que van fer no ho ha de fer ningú més.
Si fas això et passarà, no?, de conseqüència.
Exacte, i els deixen allà l'entrada del poblat híber dels hilardetes.
Però els que teníem aquí, els de la penya del Moros,
que van estar-hi vivint entre el 550 i el 350 abans de Crist,
són la tribu dels laietans.
I per això tenim la via laietana.
Ah, mira, just estava pensant en això.
Doncs els laietans, la seva àrea d'influència serà tot el que és
Barcelona, Bas Llobregat, Maresma, els Dos Vallèsos,
tota aquesta zona d'aquí, són les tribus dels laietans.
Ells tampoc sabien que es deien tribu dels laietans.
Clar, no, això sempre es fa posteriori,
però després de més de mil anys i dos mil anys.
De fet, entre els mateixos diferents tribus de laietans,
es barallaven entre ells,
i sobretot quan eren altres àrees d'influència.
Entre laietans i l'Ardetes es barallaven,
amb els cosetans, que eren uns altres, també es barallaven.
Per tant, nosaltres els identifiquem com una cultura única,
però ells, entre tribus, es barallaven.
I aquest serà un dels grans problemes que tindran
quan arriba un tercer com els romans
i els volen conquerir,
perquè no són capaços de ficar-se d'acord
i fer un front comú per lluitar contra l'enemic invasor.
Això serà un problema que tindran.
Al final ho intenten,
però ja és molt tard i és molt complicat
mostrar resistència contra un exèrcit conqueridor
com és l'imperi romà.
Home, potent, també.
Sí, és complicat.
És bastant potent.
Perquè sempre t'ho explicaran tot
com a un període de romanització,
que la romanització sembla...
Ah, doncs és algú bo, no?,
que romanitzin,
però la romanització és...
Però té coses bones, no?, entenc.
Bueno, per qui conquerien, no.
No, clar, òbviament.
O sigui, la romanització,
te l'expliquen sempre que va molt bé
perquè unifiquen una única cultura,
d'aquí preix el llatí i després les llengües romàniques,
però pels que conquereixen,
la romanització vol dir
aniquilem la cultura anterior
i imposem la nova.
I això és el que els passarà als Ibers
una mica després de...
Bueno, durant les...
Quan hi ha les primeres,
és una guerra púnica,
doncs hi ha una d'aquestes guerres púniques
que per tallar l'abans dels cartaginesos
els romans venen a la península ibèrica
perquè no arribin
i llavors serà quan diuen
ah, doncs això és molt gros i aniria bé
i ho conquereixen tot.
Ah, bona aquesta.
Menys la zona del País Basc
que costa més de Conqueret
perquè és més muntanyosa,
més rucosa.
Més d'ocells.
Sí, sí.
És com els d'astèrics
que estaven allà...
Sí, exacte.
Tota la península ibèrica
que va ser Conqueret,
menys una part
que és allà al País Basc.
I això és una mica,
doncs qui eren aquests...
qui eren aquests Ibers,
què feien,
com vivien,
és una mica...
Per ficar-nos una mica
en situació,
perquè vam explicar molt
les seves troballes,
els talers, tot,
però no havia més arribat
a explicar
què era aquesta...
Exacte,
què era aquesta cultura,
d'on venien
i tot plegat.
I això era una mica avui
la idea
de poder-ho explicar aquí
i també per enllaçar-ho,
perquè el que farem
la setmana que ve...
Jo tinc una pregunta.
Pregunti.
Jo tenia una pregunta,
perquè estava llegint
que comentaves també
que feien farina de cereals,
que també molien en molins.
Això té a veure
amb el molí fariner?
No, el molí fariner
és de la...
Sí, és posterior.
Ara no sé si segle XIV
o segle XVI,
però és posterior.
Però sí que és veritat
que com que ells eren,
ja hem dit abans,
agricultors com ramaders,
l'agricultura que feien
era de cereals,
ells recollien aquests cereals,
van ser els inventors,
i això és veritat,
de la mà de morter.
O sigui, ells tenien
una pedra rodona
i amb una altra pedra
aixafaven allà a sobre
el gra,
tenien una espècie de farina,
això us ho agafaven
i ho ficaven
en uns forns que tenien,
tancats,
com si ens imaginem
aquests forns
on veiem on fan les pizzas.
Sí, el típic de mitja lluna.
Exacte.
Doncs ho ficaven allà dintre
i amb això obtenien pa.
Un pa sense llevat,
per tant era pla,
com quan menges pa indi
d'aquest que és aixafat
sense llevat.
La pita aquesta, no?
Exacte, que no creix,
però era el pa que ells menjaven
amb aquestes farines
de cereals,
cibada,
ordi,
tot això és el que ells
feien servir
com a base alimentícia
a part de la carn
que traien dels ramats.
Sí, dels ramats, exacte.
I de tant en tant
sortien a caçar
però hi era algú
molt més en desús ja.
Però sí que de tant en tant
agafava algun senglar
i també se'l menjaven.
Ollegint ovelles i cabres,
no, sobretot?
Sí.
Suposo que també era el que
més sovint
acaba per aquí.
Sobretot les ovelles i cabres
i això, clar,
nosaltres ho sabem
sobretot perquè aquests
són els ossos
que hem trobat
quan hem fet les excavacions.
Però també perquè
aquests ossos
de cabres o cabrits
tenien una explicació
religiosa.
Ah, també?
Sí, o sigui...
No només per la part
d'alimentació.
Exacte, o sigui,
perquè tu normalment
si només ho fessis servir
per menjar
un cop ho has acabat
ho tiraries a la bessura.
Ells tenien una espècie
de zona que era la bessura.
Ah, també, mira.
Allà anava el que menjaven.
Un intel·ligent,
aquests llibres, tu,
m'estan caient molt bé.
Ho portaven.
Però, en canvi,
dins de les cases
trobem que a l'entrada
a la porta
hi ha uns enterraments
rituals
d'un cap de cabrit
o un cap de cabra
i això és perquè
les seves deitats
o era una manera
que ho enterraran allà
i aquella deïtat
protegia
la casa aquella.
I per això també trobarem,
tot i que jo t'he dit
que ells quan moren
s'incineren,
trobarem que
nadons recent nascuts
o fetos
que no havien arribat
a desenvolupar-se
i morien,
com que eren tan petits
no els incineraven
i els enterraven
dins de casa
o a l'entrada
perquè aquesta deïtat
que hi havia
i protegia la casa
protegís aquest nen
tan petit
que havia mort
en una edat tan...
Home, això, no sé,
però els hi dona un valor
molt maco, no,
els cibars
però és com un respecte,
no?
Que tenien també
aquests nadons
tan petits dos nens.
Exacte, aquests nadons
que havien mort així.
També el que fan
a les parets
que això ho vaig descobrir
un cop que van fer
el CaixaForum
va fer una ruta
i explicava
els cibars
que li imaginaven
reconstruir una casa
i t'ensenyaven
que hi ficaven uns ous
a dins de la...
Ous?
A l'alina?
Sí, a dins de la casa
i això ho feien
perquè
era com un símbol
de fecunditat
i ajudava
que hi hagués
fecunditat
en aquella casa.
Sí, tenien un punt
d'unes creences
una mica peculiars
perquè tampoc no sona
allò que dius
d'una religió en concret
tenien les seves
propis daitats...
Agafaven una mica
de tot
perquè això
de les deeses
de la fertilitat
ja n'hi ha hagut
des d'època prehistòrica
que hi havia deeses
de la fertilitat
i ells en vez
de tenir una deesa
doncs ficaven aquest ou
que era un tema
de fecunditat.
Però clar, no es pot dir
que segui
sinó un tipus
de religió en concret
tampoc no es pot arribar...
No, perquè ells
tindran la seva religió
prehistòrica
del que ells creien
i a part agafaran
influències
dels fenicis
influències dels grecs
però sense desenvolupar
un món de déus
com tenien grecs
o com tenien els romans
o tenien els egipcis.
És més
aquestes deitats
que els ajudaven a caçar
i com que el menjar
era molt important
per ells
ja els anava bé
que la seva deitat
fos una espècie de cabra
o una cosa així
perquè era del que ells
menjaven.
Agafen la part que més els hi va bé
i la part que més els hi agrada
potser sense adentrar-se mucho
com ho diuen
tota la part de la religió.
Sí que tenien també
una espècie d'exbots
com els romans
que tenien una espècie
de figuretas
i que allò representava
els seus avantpassats
i podien pensar
però no estava tan desenvolupat
com serà després
la religió
a l'imperi romà
o la religió
que tenien
els grecs.
Interessant.
M'agrada molt això
de la connexió
que tenen amb els grecs.
Bueno, sí, clar.
La connexió també
i la manera de...
ho agafen tot
i la manera de fer
i la manera de vestir
i...
Clar, però bueno,
al final així
és com crec
que les civilitzacions
van evolucionant
i van...
Sí, sí, sí.
No, també agafat altres
millores.
Exacte.
I quedar-s'ho ells
a la seva...
El que els interessava més
s'ho quedaven
i el que no...
Potser aquest món
tan complex
de déus
no els feia falta
però en canvi
la manera de vestir
o la manera de cuinar
perquè després
quan arriben
aprendran a fer oli
aprendran a fer
vi també
un vi que
si ho haguéssim
nosaltres avui en dia
l'escopiríem
però...
Estava pensant
no sé quin tipus de vi
de vi havia fet
ells l'espaciaven molt
d'acord?
I ficàvem moltes espècies
i llavors
tenia un gust diferent
perquè els sortia més amargant
i perquè no fos tan amargant
l'espaciaven molt
i per nosaltres
tindria un gust molt fort
o per exemple
també menjaven molt
una cosa que es deia garum
que eren com
les tripes dels peixos
les tripes del peix
doncs les agafaven
les sassonaven
no sassonaven
no sé en català
sassonar
sí
no sé com es diu en català
alinya
o espaciaven
bueno sí
les espaciaven
o dessalà
les assecaven
i allò s'ho menjaven
però allò
tindria un gust escarós
però
bueno igual per ells
era una espècie
d'anxoves
d'anxoves dels hívers
sí
una espècie d'anxoves dels hívers
que en deien garum
igual era la part més delicatessa
del seu menú
no no
aquest tipus de vi
i el peixet aquest
quan ho descobreixen els romans
a la zona de Càdiz
es fa una explotació
molt gran de garum
i s'exporta la resta
de la Mediterrània
com un menjar exquisit
per això dic
que igual
clar
nosaltres penses
si aquest vi
han de que jo el provava
en canvi el vi d'aquí
sí que se sap
que era un vi
de baixa qualitat
o sigui era un vi
com si deia sempre león
sí
que no servia
per les hélits
o per la gent noble
de fer-ho servir
pels seus banquets
però que anava molt bé
per alimentar les tropes
a les tropes
quan els hi havien de donar vi
el vi que es produïa
a la península ibèrica
o que feien els hívers
o que després faran els romans
l'explotació de vi
anava molt bé per les tropes
perquè era un vi barat
i que ja era suficient
per tenir les tropes contentes
i home
molt contentes
les havien de tenir
per després de tot un dia
veure ja a Kling
i vinga a dormir
i què deies
que anava a connectar això
amb la setmana vinent
per començar ja
perquè la setmana que ve
el que farem
com que el proper cap de setmana
6-7
és el cap de setmana íber
això un cop a l'any
el Museu Arqueològic de Catalunya
que té una ruta
que és la ruta dels íbers
fa a tots els emplaçaments íbers
a Catalunya
que estan adherits
a la ruta dels íbers
fan el que és el cap de setmana íber
i el que farem la setmana que ve
ara que ja coneixem els íbers
que sabem que aquí a Sant Just
tenim un jaciment íber
que nosaltres també pujarem el dia 6
a fer el punt d'informació mensual
6-7
farem el punt d'informació mensual
a la penya del Moro
explicarem les diferents activitats
o escollirem 3 o 4 activitats xules
que fan per tot el territori català
perquè si algú vol anar
a conèixer aquests íbers
de primera mà
hi puguin anar
i també coneixerem uns quants jaciments
els més importants
ull estret
el que hi ha calafell
diferents
el de Vilars d'Arbeca
explicarem 3 o 4
i les activitats que hi faran
durant aquest cap de setmana íber
que serà això
6 i 7 d'octubre
doncs ho apunto
a veure si també podem anar nosaltres en persona
però si no igualment divendres vinent
seguim comentant
i preparem això
el cap de setmana íber
i amb això farem un
tancarem aquesta etapa dels íbers
i ja buscarem
quina altra època
ens ficarem a parlar
a partir d'aquí 15 dies
perfecte
doncs escolta Manel
moltíssimes gràcies per venir fins aquí
un fort aplaudiment
i que tinguis molt bon cap de setmana
igualment
un bon cap de setmana preíber
el cap de setmana sempre va bé
sí oi?
sí
fins i vendres vinent
adéu
d'avéu
d'avéu
d'avéu
d'avéu
d'avéu
d'avéu
d'avéu
d'avéu
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No, no, no és la capital, eh?
Ah, no, no és la capital, però és la ciutat més gran, això sí, perdó.
No?
No, no.
No, tampoc?
Tampoc? Ah, vale.
No, no, no.
Mira que bé.
No sé per què li he posat lluixó.
És la ciutat del país amb més població, eh?
Això, val, val.
La tercera.
La tercera, bueno.
Que té un 77.000 habitants.
Jo l'havia posat la primera, eh? Mira la importància que hi ha d'on.
No, de la capital ja en parlareu un altre dia.
Vale, vale.
Feu casa l'Anna, no em feu casa mía avui, vinga.
Mira, el que us vaig dir la setmana passada, bueno, quan us vaig dir que hi havia un cas principal, que estava ple de temples budistes,
doncs aquest és un dels motius pel qual l'Huang Parabank, ja no sé ni parlar, és com la ciutat, és a dir, més famosa del país.
Que no és pas la capital, però sí que és com la més famosa, perquè a part és com el centre religiós, espiritual i més turístic, això sí, de Laos.
I sí que és cert que la majoria de gent del país, eh, i d'allà a l'Huang Parabank, pratica el budisme,
i els temples aquests, al carrer principal, tenen una barreja d'artitectura, tenen una mica d'artitectura francesa,
perquè en el seu temps, una mèrie allà, van passar els francesos per allà.
Sí, una mica colonial, eh?
Sí, sí, sí, sí.
O sigui, va ser...
Ep, que torna la tos.
Tinc una forta influència, però sí que als temples hi ha un competent detall, així, una mica d'artitectura francesa.
i, de fet, he llegit que diuen que els temples són dels més macos que hi ha al sud-est asiàtic.
I, de veritat, que quan jo els vaig veure sí que vaig al·locinar, perquè tenen, o sigui, una de detalls, una de... no sé, una de coses.
Ho corroboro, ho corroboro.
vermells, que siguin colors verds, que siguin colors taurats,
que siguin coses que brillen.
Una passada, una passada.
I, de fet, per aquest motiu,
suposo que també
el 1925, l'ONESCO
va declarar la ciutat
Patrimoni de l'Humanitat.
Una broma, eh?
No, no, poca broma.
I, de fet, bueno,
com dèiem abans, és que
no t'apuntis un...
A quin temps he d'anar? No, tu no t'apuntes.
Tu vas pel carrer principal
i tu vas les temples de banda i de banda,
tu vas entrant, vull dir, és gratis entrar,
tu vas entrant i vas viant
i cada un que entres, doncs al·lucines encara més.
Jo, el que recordo,
sí, era com...
I cada lloc que anaves era més...
Sí, et sorprenies encara més
i t'embelitzava encara més.
Sí, sí, sí, sí. De fet, alguns
tenen com petits mosaics, amb pedres
que brillen, són molt guais,
són molt guais. I els sostres,
és que són una passada, no hi ha ni un detall que estigui així a l'atzar,
sinó que tot està ben pensat
i molt, molt maco, molt maco.
I, de fet,
en aquest carrer principal,
vull dir, no cal moure's gaire, eh, tampoc.
Sí, estava pensant, dic, recordo que tampoc
molt, molt, molt gran no és,
almenys el punt neuràlgic de la ciutat.
en aquest carrer principal hi ha el Palau Reial,
que també vinc mencionat la setmana passada,
que aquí sí que s'ha de pagar
com una petita entrada per entrar.
I, a veure,
el que és l'edifici del Palau Reial,
que és un edifici bastant...
no és que sigui enorme,
és una planta,
o sigui, té una única planta,
que són res, vull dir...
a veure, per ser una casa és gran,
però sí que allà,
aquest edifici en concret,
sí que no deixen tenir la motxilla,
ni la càmera,
i com s'ha de suposar,
no els pots entrar amb sabates
i les espatlles s'han d'anar tapades.
I, de fet,
abans d'entrar t'ho revisen, eh,
t'ho miren bé,
a veurem tan feliços,
teníem el tiquet,
teníem entrada,
però allà,
ens entran les sabates,
però anàvem amb la motxilla,
amb la càmera,
i ens van dir,
no, no, no, no,
torneu,
vam haver de tornar a posar les bambes,
sortir de l'edifici,
anar a un edifici al costat,
que era com la taquilla,
o sigui, la taquilla de deixar les coses,
no, una taquilla en comprades l'entrada,
deixar les coses allà,
tornar a l'edifici,
deixar a l'altre cop les bambes,
i llavors entrar.
Home, normalment,
en aquests edificis ja ho tenen preparat,
sobretot pel turista, eh,
perquè a més compten que les dones
s'han de tapar les cames i els ombros,
els homes si també porten pantaló curt,
depèn de quin temple també,
llavors ja ho tenen,
tota la infraestructura que està la tenen ja preparadíssima, vamos.
Sí, però nosaltres som que anàvem així una mica per lliure,
perquè és com un recinte,
és com un pati o un jardí molt gran,
on l'edifici del mig és del Palau Reial.
Tu pots entrar als altres edificis,
Sí, que hi ha els jardins i...
I amb la motxilla i la cama.
Per tant, nosaltres hem d'entrar a l'edifici,
sí que hem de comprar el tiquet a l'entrar,
però que no cal,
només el tiquet i no se'l demana a la Palau Reial,
que és l'edifici central.
Llavors tu vas entrar a altres edificis,
amb la motxilla i tot,
i llavors quan arribem al Palau,
vam arribar a la Palau Reial,
i ens van dir que no,
que tornéssim enredre,
les xarxes com, bueno, vale, va, no passa res.
Esclar, perquè els edificis anteriors
sí que podíem fer fotos,
llavors, amb la càmera, amb la motxilla,
no sé què,
i hem d'anar amb tot allà carregat.
Bueno, ja és el que té,
això de ser motxillera.
Sí, sí, sí, sí.
I tot i això,
tot i que dic que és petitó,
tal com tenim aquí a Europa,
pensat als Palau Reial,
que són enormes, eh?
i que és d'una planta,
val molt la pena entrar,
a més, l'entrada no és molt cara,
i, de fet,
a cada habitació que vas passant,
a l'orcina és cada vegada més,
de com ho tenen decorat,
com eren els mobles,
de com...
sobretot les estances
que estan més a prop de l'entrada,
les que estan més al fons, no tant, no?
Però allà sí que veus una mica més...
A les del fons, diríem que hi ha com representacions
de tratges tradicionals,
o de com dormien abans en un llit
els reis que vivien allà,
i coses d'aquestes, no?
Llavors, com la part més al·lucinant
i més flipant
és com la sala del tró,
que està només a entrar
just a la sala que hi ha al costat,
i que sí que recordo l'habitació
com que no sabies on mirar,
perquè dius on miro,
on és més maco,
a quina banda,
el sostre,
el terra,
a davant,
era bastant al·lucinant.
Tu vas entrar aquí al Palau Reial,
que em vas anar-hi?
Sí, juraria que sí,
ara que ho estàs descrivint
encara m'estaven més al cap,
juraria que sí.
Sí, sí, sí, sí.
I, de fet,
recordo molt una estança
que era una paret
que estava pintada amb...
Bueno,
al fons era
de color vermell,
ja m'ho estic inventant.
Llavors,
tenia dibuixos daurats,
com que era com una batalla,
no?
Però hi havia elefants
molt raros en aquesta batalla,
amb elefants amb dues trompes,
o amb tres caps.
Veus,
jo a tant no me'n recordo,
saps?
No, no,
perquè jo de fet
vaig estar com 5 minuts
mirant l'elefant,
i dic,
això és un elefant o què?
No ho acabava d'entendre,
perquè diuen com...
O sigui,
de vegades hi viuen elefants normals,
i de qualsevol
veus un elefant de tres caps.
I dius,
que et desaprenden alguna cosa
o ets a dibuixen una batalla.
Tindria la seva explicació,
no sé,
religiosa,
cultural...
Segurament.
Segurament.
Però no és que fos
ningú una deitat ni res
que l'elefant era
que l'elefant més
ni a tres caps o dues trompes.
Igual l'artista
que va dibuixar allò
es va inspirar i va dir
més sobrepintura,
vull meter-li
altra cabeza a l'elefant.
Bueno, això,
o sigui,
passeu pel L'Ompra Bank,
que ha de passar
a aquest carrer principal,
i, en el cas del soldat,
entreu a Palau Reial
i pagueu una mica,
que no passa res.
I, de fet,
quan estic recint a la Palau Reial,
també de forma gratuïta,
hi ha com,
potser en dir,
les cotxeres,
per dir-ho d'alguna forma.
Perquè és una habitació
on hi caben
tres o quatre cotxes,
no t'imagines?
O sigui,
no està a la Palau Reial,
sinó és una gícica
allà al costat,
allà dintre del jardí
que hi ha de davant.
És com un pàrquing,
no?
Ara sí que m'estic enregulant
d'aquesta zona.
Sí,
però bastant cutre,
però és curiós de veure
perquè els cotxes
sí que són bastant antics.
Llavors,
a la paret,
penjats,
hi ha els conductors oficials,
de talla i de talla.
Ostres,
d'això sí que me'n recordo.
Sí, sí.
I totes les marques
d'un cotxe,
dius,
hòstia,
són cotxes bastant,
perdó,
per la paraula,
són cotxes bastant vells,
però,
tot recordo que eren
de color veig,
diria.
Sí,
era curiós.
Sí,
ara m'ha vingut al cap
una imatge d'un cotxe
d'aquests,
com molt elegant,
no sé quin tipus de model era,
però molt maco el cotxe.
Sí,
però antic,
era com raro.
Sí,
similars als de Cuba,
saps la típica imatge
d'un cotxe de Cuba,
d'aquests amb el mur rural
i gran,
més o menys així,
però sense els colors tan dius.
Sí,
de fet,
sí que recordo
com un cotxe així,
no tan cubano,
per dir-ho d'una forma,
dintre de la cotxera,
més comunista,
no sé si imatges
de cotxes comunistes,
de fet,
els cotxes cubans
són tots americans.
Sí.
i per això no els canvien,
perquè vull dir,
ja són com bastant típics
i per normal,
els canvien sempre tenen
el mateix,
però un cotxe,
recordo un cotxe
bastant sobre
i bastant bloc,
saps,
però curiós de veure,
perquè, clar,
aquí no tenim aquestes coses,
és bastant divertit.
I, de fet,
el tinc ja d'aquí
del Palau Reial
i del que ja us he dit,
perquè en aquest mateix carrer
principal que us deia abans,
ara no recordo
on el carrer,
però bueno,
a tu perdonarem,
a tu perdonarem.
en aquest mateix carrer,
sí,
durant el dia
és un carrer normal
on passen cotxes
i tuttucs
i moltes modos,
i per la nit
aquest carrer
no passa
a ningun vehicle,
sinó que s'ha tot
muntat
d'un mercat nocturn
on venen
de tot,
de tot,
venen de tot.
Sí,
que totes les paradetes,
si no recordo malament,
tots els ostres
de les carpes
són vermelles,
pot ser?
I blaves.
I vermelles i blaves,
sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Ui,
tinc bona memòria.
I per allà també hi ha un carreró
que surt,
o sigui,
va a parar al carrer aquest
del mercat nocturn,
el carrer més important,
de d'una forma,
és com un carreró
on és un mercat de menjar,
que tu pots anar allà
i pots sopar,
és com un menjar callejero,
i diu això.
Estava bastant,
perquè recordo,
que era com un,
com es diu,
o sigui,
tu pagues tant
i pots menjar tot,
excepte no sé quina cosa de carn.
que ara potser et val 5 cèntims.
Sí, sí, sí,
totalment.
Allà va ser el primer àpat
que vaig fer
quan vaig arribar a l'Aus
va ser en aquest mercat.
Jo també.
Just,
en sèrio,
però sí, sí,
el primer,
i me'n recordo va ser,
oh,
si tot ha d'estar igual de bo,
escolta,
perfecte.
Sí, sí,
clar,
primer tenim una mica de reticència,
ens hem marcat nocturn,
estem menjant al carrer,
potser primer dia no va bé,
estava boníssim.
Estava molt bo,
sí, sí.
Era una passada el menjar.
I tant,
escolta,
ens queden uns 30 segons,
només per informar-te,
sí,
el temps ha passat bastant volant avui.
Et sembla si deixem,
perquè veig que vols comentar,
bueno,
unes cascades ens quedarien,
no?
Sí,
però si vols ja ho comentem la setmana que ve.
Vinga, va,
ho comentem la setmana que ve,
i tant, i tant.
Escolta,
Anna,
com sempre un fort aplaudiment per tu,
que tinguis molt bon cap de setmana,
i ens veiem divendres vinent.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Bona tarda,
us informa Kilian Sabrià.
Les autoritats d'Indonèsia
confirmen la mort de diverses persones
a causa del tsunami
que ha sacsejat al nord de les illes Cèlabes,
després del terratrèmol
amb intensitat 7,5 a l'escala de Richter,
que ha afectat la zona aquest matí,
Gonçal Calvo.
L'Agència Meteorològica del País
havia emès una alerta de tsunami
amb previsió d'onades
d'entre mig metre i tres metres,
i ha demanat a la població
que prengués precaucions.
Les ciutats més afectades
han estat les de Palo i de Dongala.
A través de les xarxes socials
s'ha difusat imatges de les onades
que han arribat a la costa
i que han aniondat el litoral,
cosa que ha provocat escenes de pànic
entre la població que buscava refugi.
Escolta, escolta!
Escolta!
Recordem que l'any 2004
hi va haver un altre tsunami a Indonèsia
que va afectar l'illa de Sumatra
i que va provocar la mort
d'unes 280.000 persones.
Notícies breus, Martí Ferrero.
L'Audiència Nacional investiga
si hi ha hagut alguna relació
entre l'excomissari Villarejo
i el digital Moncloa.com
que aquesta setmana ha publicat
uns àudios d'un dinar de fa 9 anys
entre l'expolicia i la ministra de Justícia,
Dolores Delgado.
La policia ha anat fins a la seu
d'aquest mitjà de comunicació
per demanar les gravacions.
Madrid, Roser Parera.
Bona tarda.
Segons ha informat fons
de l'Audiència Nacional,
el jutge Diego De Gea,
que investiga el Castàndem,
ha obert unes diligències prèvies
amb caràcter secret
per investigar l'origen
de la filtració d'aquest àudio
del dinar
entre l'actual ministre de Justícia,
Dolores Delgado,
l'exjutge Baltasar Garzón
i altres comandaments policials
entre els quals
hi havia l'excomissari Villarejo.
Durant els últims dies,
el diari digital Moncloa.com
ha publicat extractes
de la gravació d'aquest dinar.
La Policia Nacional
ha anat a la seu
del mitjà de comunicació
per demanar
que entreguin totes les gravacions
del polèmic dinar.
Tenen fins dilluns,
l'1 d'octubre.
Rosa Pereira, Catalunya, Ràdio Madrid.
El PSOE portarà el Constitucional
al bolqueig de la mesa del Congrés
a la reforma
de la llei d'estabilitat pressupostària.
La decisió s'ha anunciat
després que la mesa
on Ciutadans i el PP
tenen majoria absoluta
s'ha negat per segon cop
a traslladar la modificació
de la llei
per lectura única
al ple del Congrés.
Cosignacio Prendes,
portaveu de Ciutadans,
ho argumentava així.
El que no hem acceptat
era el tràgala
que pretendien imponer Sánchez
i sus socios
a los cuales
tienen una agenda
evidentemente
que les aprieta mucho
pero desde luego
eso no puede condicionar
el trabajo de las cámaras.
Tant els taxistes
com la patronal
Duber i Cabify
critiquen el decret
que ha aprovat
el Consell de Ministres
per regular el sector.
El govern espanyol
ha donat 4 anys de marge
als vehicles de lloguer
amb conductor
per seguir operant
abans d'haver de sotmetre's
a una segona llicència
que concediran
comunitats autònomes
i ajuntaments.
Els taxistes
veuen com una eternitat
aquests 4 anys
de moratòria
perquè creuen
que mentrestant
aquestes plataformes
se'ls aniran menjant
al mercat
i que el nombre
de vehicles
creixerà
perquè resoldran
els 9.000 casos
pendents
de les 9.000 llicències
que estan pendents
de resolució judicial.
L'Ajuntament de Sarrià de Ter
tramita una nova multa
a la paperera Hinojosa
en aquest cas
per les males olors
que desprèn la fàbrica.
Anteriorment
ja li havia imposat
dues sancions
de 912.000 euros.
Girona, Maria Rovira.
Bona tarda.
La tercera multa
que vol imposar
l'Ajuntament
és arran
de les pudors
que ha provocat
l'activitat
de la fàbrica
dels últims dos mesos.
En paral·lel,
a alguns històri
també està pendent
d'aprovar
una nova ordenança
d'olor
s'havia de passar
pel darrer ple
però el tràmit
es va frenar
perquè l'empresa
en l'últim moment
va presentar-hi
al·legacions.
La problemàtica
dels sorolls
i males olors
que desprèn la paperera
fa més d'un any
que dura
i ha provocat
les mobilitzacions
dels veïns
i advertiments constants
des de l'Ajuntament.
Maria Rovira,
Catalunya Ràdio Girona.
Esport, Xavi Campos.
Pumtiti
és baixa per jugar
de mal
al Camp Nou
al Barça
l'Atletic Club
a un quart de cinc de la tarda.
el Francesc té una lesió
al cartíl·leg
del genoll esquerre
i podria estar
sense jugar
unes setmanes.
Valverde recupera
l'Anglè
després de l'ascensió.
L'Atletic viatge
aquesta tarda a Barcelona.
Beritzo,
que és el tècnic
de l'equip de Sant Mamès,
diu que demà
seran valents
contra el Barça.
Aquest vespre a les 9
s'obre la setena jornada de lliga
amb el Rayo Vallecano espanyol.
El partit del Poderó
seguia en directe
al Totgira
de Catalunya Ràdio.
En bascet,
jornada de quarts
a final del Mundial femení
que es disputa
a Tenerife.
La jornada es tanca
amb l'Espanya-Canadà.
I la penya,
el joventut incorpora
el pivot montenegrí
Todorovic
procedent del Barça
i dóna la baixa
a un dels fitxatges importants
aquest estiu
al nord-americà
Quincy Miller
que té una lesió al genoll
i que torna als Estats Units.
Acaba de finalitzar
la primera jornada
de la Ryder Cup de golf.
Europa agafa avantatge
i es col·loca 5 a 3
tot i que els Estats Units
havien dominat
la jornada matinal.
I és jornada
de competicions europees
de Waterpolo
per als equips catalans.
Segona fase
prèvia de la Champions.
Sabadell,
Pro Management italià
a les 7 de la tarda
i Terrassa Potts
de Malemany
a les 9
en aquesta mateixa competició
i a l'Eurocop
Barcelona-Nissa
a partir de les 8.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies de Sant Just.
Bona tarda,
són les 6 i 5 minuts.
Ahir es va celebrar
el ple ordinari
del mes de setembre.
En aquest ple,
un dels temes més rellevants
que es va aprovar
va ser el conveni
de col·laboració
per la transformació urbanística
de la carretera reial
al seu pas
per Sant Just.
Aquest conveni garantirà
que no es pugui edificar
a la vall de Collserola
ja que el sostre edificable
pendent
que havia d'anar a la vall
es traslladarà
a la carretera reial.
L'alcalde de Sant Just,
Josep Perpinyà,
va recalcar
que aquest era
un dels punts
més importants
dels darrers anys
que aconsegueix finalitzar
un procés
iniciat l'any 2004.
Segons va explicar
el regidor
de Política Territorial
i Via Pública,
Joan Bassaganyes,
els metres quadrats
de sostre,
propietat de la Junta
de Compensació
de la Vall,
que s'han de col·locar al municipi,
són un total
de 50.000 metres quadrats,
45.000 metres quadrats
dedicats a habitatge
i 5.000 metres quadrats
adreçats
d'activitat econòmica.
Aquest diumenge,
30 de setembre,
es farà un recordatori
al referèndum
de l'1 d'octubre
celebrat l'any passat.
A les 12 del migdia
hi haurà un acte
a cada punt de votació
a l'Institut de Sant Jús,
les escoles,
l'Escola Montserrat
i el Cap de Sant Jús.
Des d'allà
s'anirà cap al Casal de Joves
on a partir
de dos quarts de dues
es farà un dinar popular.
Els tíquets del dinar
costen 8 euros
i es poden comprar
a la Granja Carbonell,
al Centre Cívic
Salvador Espriu,
a la Canceladaria Cardona
i a la seu del PDeCat.
Aquesta és tota la informació
per ara.
Nosaltres tornem
als Sant Jús Notícies
edició vespre
a partir de les 7.
Recordeu també
que podeu seguir
la informació local
a través del web
www.radiodesbert.com
Molt bona tarda.
www.radiodesbert.com
www.radiodesbert.com
www.radiodesbert.com
www.radiodesbert.com
www.radiodesbert.com
www.radiodesbert.com
I aquí teniu aquest gran temazo
Jump, es diu
Jump for my love
de The Pointer Sisters.
És una cançó
de la banda sonora
d'una pel·lícula
molt divertida
que es diu
Love Actual
i que precisament ahir
la van fer a la televisió.
Crec que és una pel·lícula romàntica,
còmica,
bastant divertida.
Vinga, una pausa
i entrem a parlar ja
amb el Joel Reguant
que el tenim ja
a dins de l'estudi 1
de Ràdio Desbert.
Ara escoltes l'Àdio Desbert
Sintonitzes l'Àdio Desbert
L'Àdio de Sant Just
I tried to be perfect
but nothing was worth it
I don't believe it makes me real
I thought it'd be easy
but no one believes me
I'm not all the things I said
If you believe it to myself
I'd say all the words that I know
Just to see if it would change
I 6 i 11, un fort aplaudiment
perquè tenim a nosaltres el Joel.
Joel, bona tarda.
Molt bona tarda, Mireia.
Molt bona tarda, molt bon divendres.
Molt bon divendres.
Per fi.
Per fi, eh?
Per fi.
Sí, ha estat setmana curta
però s'ha fet llarga, eh?
Curta?
Sí, la Mercè.
Clar, però és que aquí no, aquí no.
Aquí no en tenim festiu.
No, ja m'ho imagino,
però és que em sembla que s'ha fet més dura
pels que sí que vam tenir, eh?
Clar, i a més veníem d'una altra setmana
que també era pont el dia 11.
Sí.
Si vols saber el següent pont és el 12 d'octubre.
No sé si el farem, aquest.
Bé, potser ja, a saber.
A saber.
Es comentava que potser el dia 1
hi havia una mena de...
És dilluns, eh, això?
Sí, sí, és just dilluns,
però he sentit gent que comentava
que deia que...
No ho sabem.
L'actualitat no pararà pas, eh?
L'actualitat no pararà pas.
Igual que tampoc no para pas,
l'actualitat, com dir-li, jurídica.
No para.
Sí, no, gens.
No para, no para, a més, està molt bé
perquè de divendres a divendres
anem agafant aquest...
Fem la continuïtat, no?, de casos...
Sí, aquestes setmanes sobretot, em sembla.
Sí, sí, sí.
I si vols...
Però a més ha estat en les últimes hores, eh?
No ha estat una cosa buscada.
Sempre...
Bé, perquè està viva,
l'actualitat jurídica o política de més.
I no m'agrada el titular,
però hem de començar parlant
que el Tribunal Suprem ha rebutjat
investigar el Pablo Casado.
Pablo Casado.
Pablo Casado, en vam parlar la setmana passada,
recordem, pels oients,
fiscalia la setmana passada
no veia indicis de delicte
en l'actuació de Pablo Casado.
Sí que ho havia vist el jutge,
en aquest cas la jutgessa instructora,
però al final el Tribunal Suprem,
avui, és una notícia recent d'avui,
diu que no hi ha indicis de delicte
perquè considera que Pablo Casado
no va pressionar,
no va intentar convèncer
el professorat, els directors,
per tant,
no aprecia indicis consistents,
indicis solvents,
per tal d'imputar el Pablo Casado.
Què hem de dir amb això?
Que el propi Tribunal Suprem...
Sí, és una mica estrany.
Perquè hi ha una frase,
també, avui ja veuràs que anirà de frases,
la secció,
però hi ha una frase que diu
que no hi ha indicis de delicte,
però que el fet que li convalidessin 40 crèdits,
home, la sala del Tribunal Suprem,
la sala del penal,
diu que és irregular,
però no delictiu.
Llavors,
diuen que no hi ha mostres
que aquest màster sigui un regal,
encara que no queda clar
ni no ha pogut acreditar
si va assistir o no a classe,
cosa que, per tant,
està deixant una mica
la porta oberta
a que almenys la baralla política hi sigui.
Diu que, clar,
l'únic delicte que podria existir,
que és el que vam comentar
del fet de pressionar administrativament,
aquest cas no està acreditat,
en cap cas,
no s'acredita que fos un regal
amb una contraprestació,
que això és el que vam comentar
la setmana passada que deia Fiscalia,
i respecte al que,
jo ho dic en castellà
perquè és més fàcil,
coetxo impropi,
que ja l'hem explicat també,
aquest està prescrit.
Cofet impropi es diu,
no, cofet, no.
És que és difícil,
perquè coetxo
ja implica tot el que hem explicat
que és,
no en aquest cas,
però, bàsicament,
aquest està prescrit.
Llavors,
resum i conclusió,
Pablo Casado
no serà investigat
pel Tribunal Suprem.
Per cert,
tenim música per la secció,
ara ens falta el nom, eh, Joel?
Sí,
aquí el nom el vam deixar
a la pròpia voluntat dels oients.
Sí,
és veritat,
però no he rebut moltes...
No,
perquè n'hauríem d'haver proposat
dos o tres nosaltres,
em sembla.
Jo prefereixo llançar una enquesta
de dir quin preferiu
i que la gent voti,
que és més fàcil,
que si no la gent és molt vaga
i no vol escriure.
Exacte.
Per tant,
anem pensant,
anem pensant noms
i al final...
Farem així i proposarem
dos o tres.
Llancem una enquesta.
Mentrestant,
saltem al següent punt.
L'havia anticipat també
al principi del programa,
també queda arxivada
la denúncia a Puigdemont
contra aquests joves
que el van amenaçar.
Sí,
aquesta potser és la notícia
que té més suc
perquè serà difícil
d'explicar una miqueta
què és el que ha passat aquí.
Aquí tot comença,
recordem,
amb uns joves
que a sobre d'un tank militar,
per tant,
un tank de l'exèrcit d'Espanyol,
van amenaçar a Pablo Iglesias,
el líder de Podemos,
i al president Carles Puigdemont.
Llavors,
aquest vídeo va generar
un gran rebombori
sobre totes les xarxes
que és on aquests rebomboris
es generen
i va acabar
amb una denúncia
per part del president
de la Generalitat
que en aquell moment
ja es trobava a Bèlgica.
El jutjat d'instrucció de Saragossa,
que és el que es va fer càrrec
de la causa
perquè els joves eren d'allà,
ha considerat,
recent,
de les últimes hores,
que les expressions dels joves
no tenen valor intimidatori
que no volien fer arribar
el missatge al president
i que, per tant,
la causa queda arxivada,
que no es consideren
que hi ha indicis
d'aquí de la delicte,
no són indicis
perquè al final
ja hi ha hagut una instrucció aquí.
Més que indicis
és que el fet
no es considera delictiu,
que no hi ha amenaça,
que no hi ha
el famosíssim delicte d'odi,
que, per tant,
no incita tampoc
ni a la violència
ni a l'odi.
però és que
aquesta interlocutòria,
aquesta sentència
no deixa
cap mena de...
no deixa ningú indiferent,
diguem-ho així.
Qui sigui
d'aquest òrgan judicial
que ha tingut accés al vídeo
i l'hagi vist,
escoltat,
i vist i escoltat
més una vegada,
arribar a la conclusió
que no...
Que no hi ha delicte aquí.
Que no hi ha delicte,
però és que
seguim amb aquest tema
perquè, de veritat,
em sembla que hi hem d'entrar més.
Entrem.
Els joves van gravar aquest vídeo
i una de les grans preguntes
és com s'ho van fer
per acabar sobre d'un tank.
perquè, no sé,
aquí a la porta no n'hi havia cap.
Llavors,
com van acabar d'un tank
en moviment?
Doncs bé,
això al final
és un dels temes que ha sortit.
Els joves van gravar el vídeo
aprofitant una jornada
de portes obertes.
Van pujar al damunt d'un tank
en marxa
i a més a més
això està prohibit per l'exèrcit.
Això
surt en la causa penal.
Ah.
Sí, sí.
Ah.
Això és així.
Val.
Tema jutge.
El jutge
no considera que hi hagi amenaça,
que hi hagi odi
ni que hi hagi injúria.
És a dir,
dels tres possibles delictes
ni un.
Però és que a més a més
diu
que el vídeo és,
cito textualment,
penalment irrellevant.
És a més,
el jutge diu
que les expressions dels joves
en els quals amenaçaven de mort,
bé,
no sé si puc dir amenaçar
perquè el jutge
t'ha dit que no,
però diuen que aquestes expressions
tenen un to festiu.
Festiu, eh?
Festiu, literal.
Ara s'engloba dins de la festivitat,
aquest tipus d'actes.
Molt bé.
Sí,
per la Mercè no vaig veure ningú que ho fes,
però es veu que això es podia fer.
No estaven tan festius llavors a la Mercè.
Compara aquest fet,
compara aquest cas
amb el dels trabucaires de Cardedeu.
Recordem els trabucaires famosos de Cardedeu
que van fer aquella espècie d'interpretació
a la casa d'un diputat,
en aquest cas d'un regidor del PP
que van simular que l'afusellaven.
També un fet que no és agradable
i que també va ser portat davant dels tribunals.
Doncs en aquest cas ho compara el jutge,
és a dir,
ja va més enllà.
Creus que això acaba aquí?
O temps que no acaba?
Segurament no acabarà aquí.
És més,
jo a partir d'ara ja
llegiré literalment
el que és el que diu,
perquè el jutge critica
l'actitud del president Puigdemont
que és qui va interposar la querella.
Diu, literal, eh?
Parla del procés i diu
El proceso iniciado con constantes alusiones
a la èpica,
a la gesta,
a la dignidad,
a la unión de todos los independentistas
frente a un supuesto adversario constituído
con contínuas y sériles
distorsiones históricas,
culturales y sociales.
És a dir,
critica no només l'actitud del president Puigdemont
sinó del procés,
el conegut com el procés independentista
i els eslògans,
els arguments,
la campanya que els independentistes fan servir.
No ho deixem aquí.
No acaba.
Una altra perla.
No, no, no acaba aquí.
Una altra perla del magistrat diu
El promotor de l'impulso final del mismo,
s'està referint al president Puigdemont,
se convirtió en prófugo
dejando con su acción
a sus más directos colaboradores
en las puertas de la cárcel.
Això és una resolució judicial, eh?
Acabo amb una,
perquè no me la vull deixar passar.
Diu que Puigdemont
huyó de España
agazapado en el maletero
de un automóvil
i dejando a sus compañeros
antes de la declaració judicial
como investigados
con la evidencia
de que el riesgo de fuga
que podía apreciar el juez
a efectos de una posible medida cautelar personal
era,
más que tal peligro,
una realidad.
Traduixo.
Sisplau.
Diu que, bàsicament,
el president Puigdemont
va escapar amagat
en el maletero d'un cotxe,
circumstància que no s'ha demostrat mai
i que, a més a més,
s'ha dit molts cops
com va ser aquesta marxa del país
i diu que,
amb aquesta actitud,
a l'haver acreditat
que hi ha un risc de fuga,
va comportar la presó
de la resta de membres del govern.
És bèstia.
Ho reconeixo,
que a mi m'ha deixat molt atònit
perquè no és normal
que en una querella
que ha de discutir al final
d'un fet molt concret.
dels jutges,
en la seva majoria,
el que fan és discutir
i jutjar el tema
que tenen sobre la taula.
Poden criticar actituds
que se'n vagin de mira,
que vulguin una mica
jugar amb la justícia.
Això és cert.
Ara,
aquí va molt més enllà.
És a dir,
aquí tenim una resolució
en què directament critica
un moviment
que pots estar d'acord o no
i, a més a més,
critica a la persona
que querella.
Home,
és difícil de veure
això que acabem de veure aquí.
i per això l'he volgut citar literalment
perquè, home,
és com a mínim
molt pintoresc
i bastant curiós
que s'arxivi
i s'utilitzin les frases
que utilitza en aquest cas
un jutge.
Però veig que està molt
a l'ordre del dia
això d'arxivar temes
que no els interessa
haver d'investigar
o arribar a un punt
al qual no agradi
la resolució final.
Aquí en tenim dos,
però és que, a més a més,
aquest tema està molt conec
amb el Suprem
i la causa de Llarena
perquè parla del president Puigdemont
i li diu
pròfugo
i això
l'advocat del president Puigdemont,
el senyor Coevillas,
és un tema que ja havia recorregut.
No es pot considerar pròfugo
algú que està
en aquest cas a Bèlgica,
que s'ha posat a disposició
de la justícia
i que el Suprem
li ha retirat l'euroordre.
És a dir,
el Suprem a dia d'avui
té demanada
una petició
d'arrest
a Espanya
però no fora.
Llavors,
pròfugo
no està fugit,
no se'l reclama.
Llavors,
el propi,
el senyor Coevillas,
ja va combatre això,
ja va sol·licitar
que no es pogués dir
huido,
pròfugo o no,
que va demanar
que es digués ausente
en aquest cas.
Però ja veiem
que tampoc es va apreciar
i en aquest cas
no només no s'ha apreciat
sinó que s'ha arxivat
les amenaces,
injúries
i l'odi.
i seguim
recuperant
temes
del dia,
com per exemple
aquestes novetats
respecte als xats
entre aquests jutges
que tenien
un punt molt crític
durant ja
amb el procés.
Sí,
recordem també
que aquesta notícia
la vam comentar
la setmana passada.
Jo,
Mireia,
si algun oient
ens vol fer preguntes
després que exposem
els temes,
la setmana següent,
com que pel que sembla
tornaran a sortir,
també les podem resoldre.
Segurament,
parlem del Consell General
del Poder Judicial
que és l'òrgan
de govern,
l'òrgan
que gestiona
tota la judicatura.
No és un òrgan
jeràrquic,
recordarem que
els jutges
no estan jeràrquitzats,
però sí que
és un govern,
és un òrgan
de protecció,
de control,
però com a tal
la judicatura
no és un òrgan jeràrquic,
fiscalia sí,
això ho hem explicat
moltes vegades.
I en aquest cas
el Consell General
del Poder Judicial
en sigla CGPJ,
ho dic perquè
si algú llegeix
que sàpiga què és això,
no investigarà d'ofici,
per tant,
no pensa investigar
el xat dels jutges,
tampoc el contingut
dels missatges,
recordem que
en aquests missatges...
Què està passant,
perdó?
Què està passant, Joel?
Sí, està sent
un dia una mica estrany.
És fotut, eh?
Jo quan ho preparava
ho pensava.
De fet,
quan amb la notícia
del president Puigdemont
he volgut deixar les frases
perquè jo sempre intento
no explicar les coses
tal com són,
però és que
verdaderament et llegies
la resolució
i et deixava
una mica esturat.
Per això he volgut
deixar les frases
exactament tal com
era...
Però, ostres,
portem tres temes
i els tres temes són
s'arxiva la causa,
s'arxiva la denúncia...
Ui, doncs espera't.
No, clar, clar,
però ja anem sorprèn,
saps què et vull dir?
Ja comença a ser
com una mica el pal
cada dia.
Sí, aquest és una mica
el problema,
que a més a més...
I el que t'està passant a tu
és una cosa generalitzada,
cada vegada hi ha més gent
que té dubtes de la justícia
i és molt important
tenir-li confiança.
I si no aconseguim això,
si no aconseguim això,
l'estat de dret
té un problema.
Jo crec que ja el tenia abans,
però ara encara més.
Sí, però portem molts mesos
en què s'està qüestionant molt
i hi ha resolucions
que no ajuden
a fer guanyar confiança.
Per això també intentem
explicar-ho una mica diferent,
explicar-ho de la manera
més entenedora.
Però, en fi,
en aquest cas,
recordem que alçat de Jutges
s'havia titllat
els independentistes
de golpistes,
terroristes,
i el president Puigdemont
se l'havia comparat
amb un violador.
Aquestes són una mica...
algunes de les perles
que hi havia.
Carlos Lesmes,
el president del Consell,
ha emparat l'actuació
dels jutges
en la llibertat d'expressió
i que, en qualsevol cas,
diu que estaria prescrita.
Això va passar fa un any.
Per tant,
estem parlant d'una prescripció
més aviat breu.
Diu que no s'investigarà d'ofici,
vol dir que ells mateixos
no ho investigaran.
Tampoc prendran mesures
respecte a aquest xat
que seguirà existint,
se seguirà utilitzant.
Únicament es remetrà
al promotor
de l'acció disciplinària,
hi havia un intent
d'acció disciplinària,
aquest promotor
se li remetrà
la carta de la consellera
de Justícia
de la Generalitat,
Esther Capella.
Això sí que el senyor Lesmes
ha dit que ho farà.
Deixem que acabi
amb una frase del Carlos Lesmes,
perquè avui va de frases, eh?
Sí, sí, ho veig.
Carlos Lesmes,
president del Consell General
del Poder Judicial.
Una sociedad no permanece...
Cuando, perdó.
Cuando una sociedad
no permanece vigilante
y no cae el peso de la ley
ante el más mínimo indicio
de intolerancia,
ante el abuso
o ante la injusticia,
cualquier cosa puede suceder.
Mira, em quedo sense paraules
i pujo la música directament.
És que...
Perquè...
La frase xoca molt
amb el que ha passat.
No, i a més, sobretot això,
si realment volen que la gent
tingui una mica de confiança
o que pugui veure amb els ulls
tot aquest organisme judicial,
etcètera, etcètera, etcètera,
no van pel meu camí, crec.
Recordem que un jutge
va ser sancionat
per dir que hi havia hagut
brutalitat policial l'octubre.
Partint d'aquesta base...
Partint d'aquesta base,
la frase de Carlos Lesmes.
i seguim amb rebutges
i suspensions
de peticions.
Sí.
En aquest cas,
sobre la presó
de Carme Forcadell.
Parlem del Tribunal Constitucional.
La setmana passada
també havíem parlat d'aquest tema,
de què s'havia admès a tràmit.
Doncs el ple del Tribunal Constitucional
ha rebutjat,
de forma unànime,
és a dir, per tots,
suspendre la presó provisional
de la presidenta del Parlament,
Carme Forcadell.
Forcadell havia impugnat
diverses resolucions del Suprem,
s'emperaven el dret
d'un jutge imparcial,
que en aquest cas considerava
que el magistrat Llarena no ho era,
el dret a la defensa,
a un procés amb totes les garanties
i a una doble instància penal.
S'havia admès a tràmit,
que això ja vaig dir la setmana passada,
que, home, no és molt usual
que en aquest cas havia passat.
Pablo Llarena havia apreciat
un risc de reiteració delictiva
quan Carme Forcadell
ja havia deixat l'acte
de diputat del Parlament.
Llavors, també en aquest fet,
s'emperava per demanar
que es revisés aquesta presó,
que es revisessin
aquestes interlocutòries,
aquestes resolucions
que havia impugnat.
El Constitucional ho va admetre a tràmit,
però finalment ho ha rebutjat.
I què vol dir?
Que Carme Forcadell
es mantindrà de moment a la presó.
M'agrada la secció,
m'agrada com ho expliques,
però no m'agrada...
El que està passant.
Exacte.
Sí, sí, sí.
Però vinga, va,
seguim amb els dos últims punts
respecte a la investidura de Puigdemont.
Seguim el Constitucional.
El Constitucional es pronuncia
respecte a la investidura
del presó de Puigdemont.
Recordem que la llei 8-2018
de 8 de maig...
Quants buits, eh?
8, 2018, de 8 de maig,
perquè les lleis sempre es nombren així.
Sí.
És la llei que,
per als que siguin més profans en la matèria,
és la llei que permetia
la investidura no presencial,
la investidura telemàtica,
que es va fer
per poder investir el president Puigdemont.
Aquesta llei estava en una suspensió
que és de caràcter cautelar
perquè quan el govern central,
en aquest cas era executiu de Mariano Rajoy,
interposa un recurs,
la llei autonòmica
automàticament es suspens.
Doncs, a més a més,
fins que no arribi a la resolució.
Què ha passat en aquest cas?
El tribunal la manté suspesa.
O sigui, ja no és cautelar.
Ara es manté fins a la resolució definitiva.
Per què?
Perquè diu
que la legitimitat d'una norma autonòmica,
en aquest cas,
legitimitat d'una norma autonòmica,
vull dir que una norma
d'una comunitat autònoma,
en aquest cas de Catalunya,
té certa legitimitat
perquè el Parlament té poder,
té competències per fer-la.
En aquest cas,
diu que aquest dret ha de cedir
fins a la resolució del recurs
perquè s'aprecia
risc d'inseguretat jurídica.
Inseguretat jurídica.
Inseguretat jurídica.
Posa'n un exemple.
Si ara s'aixequés aquest recurs,
s'aixequés més que aquest recurs
la suspensió.
Si s'aixeca aquesta suspensió,
la llei passaria a estar en vigor.
Si la llei passa a estar en vigor,
l'investidura del Carles Puigdemont
és possible.
Si s'investeix a Carles Puigdemont
i d'aquí 6, 7, 8 mesos,
un any, el que sigui,
el constitucional
diu que aquesta norma
és inconstitucional,
Carles Puigdemont
no hauria pogut ser president
i llavors què fas?
Se l'ha de cessar,
perd la condició de president,
llavors aquí és on te diu
que hi ha inseguretat jurídica.
Hi ha gent que alega el contrari,
de dir si d'aquí 8, 9, 10,
quan sigui,
es diu que era legal.
Clar.
Però en aquest cas,
l'alt tribunal el que ha dit
és que prima la seguretat jurídica
i que cedeix la legitimitat
de la norma autonòmica.
I seguim amb llibertats no lliures,
ara Sánchez, Rull i Turull
demanant precisament això,
la llibertat del Suprem.
Sí, no és la primera vegada,
recordem,
i hem anat explicant
cada vegada que demanaven
la seva llibertat,
els motius,
també Carme Forcadelló
l'havia fet,
Joaquim Forn,
Oriol Junqueras,
Jordi Cuixart.
En aquest cas,
són Jordi Sánchez,
Josep Rull i Jordi Turull
aleguen les seves defenses
que el Suprem
està allargant la causa
d'una forma indeguda
i inexplicable
i ens explicarem aquí nosaltres.
Ja fa més de dos mesos
que el Tribunal Suprem
no ha resolt
el recurs de súplica
que la defensa havia presentat.
És a dir,
l'últim recurs
que es va presentar
data del 3 d'agost
i no hi ha resolució.
A més a més,
això agafa més envergadura
si tenim en compte
que es va declarar
que aquest mes d'agost
era hàbil
per aquesta causa.
Què vol dir?
Normalment l'agost no computa.
En aquesta causa
l'agost computava.
Per tant,
han tingut tot el mes d'agost
i tot el mes de setembre
i no s'ha resolt.
Més envergadura encara?
Cap problema.
El 28 d'agost
es va demanar
el que es diu
l'impuls processal.
Un impuls processal
és un escrit
que fa en aquest cas
la defensa
i en el que demana
el jutjat
que sisplau
tingui pressa
o estigui més atent
a aquesta causa.
Això per això
s'impulsa processalment.
Per això es fa servir.
Aquest escrit
tampoc l'han respost.
Però és que a més a més
la pròpia llei
d'enjudiciament criminal
diu
que quan hi ha una causa
amb un pres
en provisional
s'ha de donar prioritat
a aquesta causa
perquè s'està privant
a una persona
del bé més preuat
o un dels béns més preuats
el que més és la vida
i el segon és la llibertat.
Per tant,
en aquest cas
s'està vulnerant
o creuen les defenses
que s'estalien
vulnerant una sèrie de drets
i especialment
n'eneguen un
que és el dret a la defensa.
Aleguen
que ells no poden preparar
una defensa correcta
d'una causa tan gran
quan només poden veure
els seus clients
durant unes hores
al dia limitades
que no poden fer tràmits
que serien necessaris
exacte,
és molt més difícil
i per tant
han demanat la llibertat
en això
basant-se en què
hi ha un risc
pel dret a la defensa
i perquè la causa
s'allarga de forma
indeguda i inexplicable.
Gràcies.
I vinga, 6 i 32,
últim punt a comentar
amb el nostre advocat.
Quatre membres de la manada
processats per abús sexual
a Pozo Blanco.
No és casual
la parada que hem fet.
No és casual
perquè hem de deixar
una miqueta
totes les notícies
relatives
va ser política
i en aquest cas
política o justícia?
No sé com dir-ho a vegades.
Sí, jo crec que és més justícia
aquest tema.
Intentem això
que tingui el punt jurídic
però clar, evidentment
està molt dintre de la política
però per això
aquí volíem fer
una miqueta més de pausa.
Bàsicament perquè
els protagonistes
són polítics
per tant
exacte
i els que venen ara
no són polítics
són famosos però també
molt famosos
i alguns policies inclús
i exèrcits
són massa famosos
són la manada
en aquest cas
recordem que la manada
segueix el seu curs
que estan en llibertat
quatre dels cinc membres
perquè el cinquè
va cometre un altre delicte
i va tornar a entrar
a la presó
però en aquest cas
també quatre dels cinc membres
estan processats
per un delicte
d'abús sexual
a Pozo Blanco
Còrdoba
recordem que quan se'ls va detenir
a Navarra
pel que va passar
en el Sant Fermín
a Pamplona
se'ls va incautar
evidentment
els telèfons mòbils
i aquests elements
allà es va descobrir
que hi havia el vídeo
de la víctima
vídeo que per cert
no vull veure
sota cap concepte
no
però
es van descobrir
més coses allà
i es van descobrir
que hi havia
una sèrie de fotos
que podien acreditar
un altre delicte
d'abús sexual
també hi havia
un furt
d'unes ulleres
de sol
però bé
sí, en tenen vàrius
no només toquen un pal
aquesta gent
no ens toca a tots
però en aquest cas
hem de parlar
d'aquest
presumpte
abús sexual
a Pozo Blanco
Còrdoba
què és el que ha passat?
que el jutge de Pozo Blanco
considera que hi ha
indicis suficients
de delicte
i els imputen
imputa quatre dels cinc
que estaven implicats
hi ha un cinquec
i no hi era
per abusar sexualment
d'una noia
de 21 anys
l'any 2016
després de descobrir
aquest seguit de fotos
i whatsapps
que també explicaven
les peripècies
en un famós grup
del qual em sembla
que no cal dir el nom
no cal
l'advocat no recorrerà
no recorrerà
diu que és per motius
tècnics i processals
perquè ara mateix
creu que no és
el moment oportú
però
que quan arribi l'hora
es manifestarà
i com diria
el Gonzalo Boyer
ya hi lo dejo
doncs escolta
ha quedat això
quasi rodó
tot i que els temes
no donen per riure
ni molt menys
però escolta Joel
moltíssimes gràcies
per haver-nos aquí
un divendres més
molt bon cap de setmana
igualment
i divendres vinent
seguim seguint
tots aquests temes
d'actualitat jurídica
política
i d'advocací
a veure quants repeteixen
de temes
podríem fer una porra
inclús eh
pràcticament
doncs sí
bon cap de setmana
igualment
adeu Joel
i puttan a low
i pull there
small
times
i
let me
a
a
a
a
a
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Abans!
Fins demà!
a Mireia Ràdio d'Esvern.
Moltes gràcies. Avui l'Àlex, com deia, ve molt ben
acompanyat, a més per una bona causa,
perquè ens han d'explicar què faran
aquí a Sant Jús, molt bones tasques.
Abans de res, la Sara
és psicòloga clínica
i juntament amb l'Àlex,
ja em corregireu, però fareu una sèrie de xerrades
a l'Institut de Sant Jús d'Esvern.
No, no. Ja t'estàs equivocant.
Mal, molt mal.
No, no, no és a l'Institut.
A l'escola?
No, són diversos.
Bé, però un d'ells és l'Institut, no?
No, perquè l'Institut és ESO i batxillerat.
Nosaltres fem sisèria primària.
I llavors són els
quatre públics de Sant Jús,
que són Montseny,
Mària de Sacramento, Canigó
i Montserrat.
Gràcies per confirmar la informació
que no tenia.
Doncs ja faran un seguit de xerrades
juntament amb una tercera persona, no?
Sí, bueno, el...
Una tercera mà. Sí, el Joni o Jonathan.
és amb el que vam muntar el projecte una mica
i llavors es va incorporar a la Sara
perquè creiem que amb nens de sisè de primària
i tal, doncs, va bé tenir
la part també masculina i femenina
per explicar-li als xavals
i que vegin que diversitat hi ha sempre.
Jo també ho crec, paritat, paritat,
sobretot.
i expliqueu de què aniren aquestes xerrades
o aquests tallers,
no sé com els hi poseu,
quin nom els hi poseu.
Sara, tu mateixa.
L'hem demanat
Educació sexual en igualtat de gènere.
Sí, ens van demanar una mica
que a part de tot el tema sexual
també fos identitat de gènere
i igualtat, sobretot.
Per representar una mica també
tot això que està tan...
A l'hora del dia, no?
Sí.
Exactament.
Educació sexual.
i dins d'aquestes xerrades...
Xerrades, no?
L'hi dieu?
Sí, sí, sí.
Aquestes xerrades.
Tallers, el que vulguis.
O tallers.
Són més...
Entenc que no estan la part
igual teòrica
o de...
Si només les vivències
o el que es poden trobar directament
aquests nens de sisè primària,
per l'edat que tenen també.
Situacions una mica de...
No sé què hacer,
¿por qué es nuevo?
¿Por qué no?
Exacte, sí.
També és molt la pràctica.
De fet, tenim una part
de les xerrades
on posarem en comú
el que...
Bé, els dubtes que tinguin els alumnes.
Farem una capsa buida,
llavors cadascun podrà escriure preguntes
i de manera totalment anònima
doncs podran preguntar
allò que vulguin.
Una capsa buida
és això d'escriure qualsevol anònimament, no?
I després agafar els papers
en modo random
i llavors anar responent...
Exacte, sí.
...aquestes preguntes.
I la resta més o menys de taller
serà també així com dinàmic, no?
Entenc, vull dir,
el dinamisme forma part d'aquest tipus de...
Sí, serà més informatiu
però també compartint amb ells
tota l'estona l'experiència.
i sereu vosaltres, no?
I cadascú tindrà com una part?
Bé, hem fet com...
Més psicologia o més sexologia?
No, bé, hem fet, diguem,
el PowerPoint,
el que projectarem
i llavors ja ens hem repartit
una mica el tema.
Però és el que et dius,
volem que sigui una mica més dinàmic
i llavors no és només
si no jo presentaré esto,
tu presentaràs l'altre,
sinó que cadascú té
com la seva part acotada
però després com els xavals
participaran i tal
allà podem nosaltres també
intervenir en qualsevol tema.
Estarà tot molt integrat.
Clar, i a més,
o sigui,
l'edat que tenen ser...
Perdó,
sisè de primària...
11 o 12 anys.
11 o 12 anys.
Clar,
també és una edat...
Algun 13 repetidor segur.
Complic.
Claro, seguro.
És una edat una mica complicadeta.
No sé si esteu acostumats
a portar o a tenir entre cometes
públic d'aquesta edat.
Amb això, per sort, sí.
Sí?
Sí, sí.
L'Àlex, no sé si hi ha tanta mà.
Jo estic ahir en stand-by.
Bé, però equilibrem.
Sí, però realment
nosaltres el que vam presentar
era un projecte d'educació sexual
i com que ens han acotat,
diguem,
aquesta edat,
doncs jo ho hem enfocat
d'una forma una mica diferent,
una mica més light.
Quan parlem de sexe,
doncs una mica més light,
que també es parlarà,
però més light,
i ens centrem més
en tot el que és igualtat de gènere,
bé,
què és heterosexual,
homosexual,
bisexual,
després aquí hem parlat molt.
Pansexual.
Sí,
bé, aquí hem parlat de moltes coses
de pansexual i tal,
però potser ja no
volem que arribin a casa
i papà,
en el col·lí m'han dit
que pudo ser pansexual.
Potser en aquesta edat...
Clar, una mica arriscat.
Clar, clar,
per això dic que jugues
també en una situació
adolescent precoç,
o depèn de com,
ja estan molt ficats
en l'adolescència,
una mica complicada,
que tot allò que senten
i escolten
igual s'ho creuen
com algú va dir
que és així.
Precisament.
M'han dit això,
ara puc fer això.
per això fem una mica
el tema més light.
O sigui,
ens van dir que primer
d'això ja tenen
algunes xarxes
més de sexologia i tal
i nosaltres fem
com una preintroducció
a tot aquell tema
perquè ja no vengan
de zero.
Saps?
Perquè, clar,
el que saben els nens
és que
en el tema
5 de naturales
me ha salido
que tengo vagina,
tengo pena i tal.
Nosaltres volem sortir
una mica
només d'aquesta part teòrica
i explicar una mica
també vivències
i coses així.
I més avui dia
que les xarxes socials
doncs ja se sap,
que a vegades...
Estaves llegint la mena
i no?
Sara,
està pensant justament
amb això, eh?
Dic, hosta, clar,
a més aquesta edat
ja tenen, segur que tenen
Facebook o Instagram
o...
De tot, de tot.
Tenen de tot,
veuen de tot,
escolten de tot
i bueno,
anem a trencar una mica
aquests mites
que són una mica perillosos.
Sí, home,
jo crec que a més això
de que tot el que veuen
a vegades
si es creuen
que tot allò
és lo normal
i després van
i ho proven ells igual,
no?
Exacte.
A veure,
les pel·lícules són les pel·lícules
La Dulceida.
La Dulceida, clar.
Home, seguríssim.
Això és un fenomen
de masses
i bueno...
I tant.
Jo no coneixia
i em va dir
seguro que no es la saquen
i tal.
Sí, sí, totalment.
Com es diu ara la nom?
La Domènech.
Elba Domènech?
No sé què Domènech,
no es diu?
Aida Domènech, que es diu.
Sí, això.
Aida Domènech, sí, sí.
Home, de fet,
aquesta novia es va...
O sigui, crec que es va convertir
o va ser molt més viral
quan va obrir,
va sortir de l'armari
i també hi va dir
que tenia parella.
Exacte.
Es va a casa,
va ser tot un boom.
Sí, sí.
Abans tenia parelles masculines
i va ser quan va començar
a sortir amb l'Alba,
que és la seva actual dona
que va...
Bueno,
la meva té milions
de seguidors.
Sí, sí, sí.
És un fenomen social
digne de comentar.
I de fet,
organitza unes trobades
que crec que es diu
Dulceida Weekend
o alguna cosa així
a la fàbrica d'Estrella Dama Barcelona
Sí, sí, de tot.
Que van milers de persones.
Organitza festivals,
bueno, ara fa de tot.
Sí, sí.
Publicitat, bueno.
Sí, crec que per un punt
està bé
perquè a més ella
diguéssim
ven aquesta part
bueno, ven o ensenya
aquesta part
d'estimar la persona
que tinguis al costat
o estimar la persona
d'aquí t'es enamorat
sigui qui sigui
però clar
be careful, no?
També, vull dir
tampoc vamos a ser...
Clar, nosaltres parlem
del risc
de les xarxes
no només de
de YouTube
i d'influencers
sinó de les top
diguem
WhatsApp, Facebook
Twitter, Instagram
musical
i també per exemple
que està molt de moda
musicali
És això
que tu et graves
cantant i ballant
Sí, que em fas veure
que ho fas tu
Com un playback
Exacte, sí
Però bueno, aquí no pots
fer molt de mal
en teoria o què?
Depèn de com surtis
o depèn de la cançó
que agafis també
La roba que portis
Bueno, ells no són conscients
que això ho veu tothom
i també parlaré molt
d'aquest punt
de la privacitat
de la importància
de mantenir
una integritat
i una intimitat
Exacte
explicar-hi
que el teu perfil
pot ser privat
i només et pot veure
I no per a res
Clar
Només et pot veure
gent que no
no poden veure
terces persones
que potser no entren
al teu àmbit social normal
I que no saps ni qui són
Exacte
Això també és el més perillós
És conscienciar una mica
de tot això
I que no per borrar
la teva conta
ja s'ha acabat
sinó que jo segueixo
estant allà encara
que tu no estiguis
dintre de la xarxa social
I parlarem també
d'una mica
el bullying sexual
que és com un bullying
però ja ha portat
tot aquest tema
El terreny sexual
Sí, més sexual
Això com succeeix?
Fotos, per exemple
O una penja
una història
a l'Instagram
i un fa una captura
de la pantalla
i a partir d'aquesta pantalla
S'ho passen els uns
als altres
Després té sexting
A veure
Sexting?
Sí, intenta definir
Això ho vam parlar un dia
crec
Ai, no ha de temps
a buscar-lo
però a veure
Sexting és
és el mateix
És un sexte habitual?
No, són conversacions
amb un to
una mica més
Més elevat
Sí, més elevat
i més sexual
És el que diem
que tu pots parlar
amb la intimitat
amb algú
però després
si aquest algú
vol posar-ho públic
té les herramientes
per fer-ho
Inclús et fan
un xantatge
per
Depèn de què
tinc això teu
i publicar-ho
Sí, sí
Home, teniu un bon terreny
aquí de xarxes socials
Molt, molt, molt
molt extens
Moltíssim
Sí, de fet
són les parts
que nosaltres explicarem
i al final
tirem una pregunta
i llavors allà
es fa com un mini-debat
Clar, perquè volem que participin ells també
que ens diguin el que pensen d'això
si realment
el que creuen
és el que és correcte
Clar, les idees que es fan ells al cap
de també
el que veuen
que si tinc 100 likes
soc millor que l'altre
per això em tinc la conta oberta
perquè vull tenir molts
No?
El tema de l'autoestima
Tot això
Aquesta falsa dualitat personal
de jo soc així
a quin persona
però a través de les xarxes socials
mostro X
de mi
Exactament
Sí, però
potser quan ets una mica més gran
o adult
bé, potser adolescent encara no
però quan tens 23, 24 anys
ja potser
separes una mica
el tema de personatge
amb el tema
que ets tu
Quan tens 11, 12 anys
13, 14
potser aquesta separació
no la pots fer
llavors realment
tot el que mostres allà
no és que ets un personatge
ets tu mateix
llavors no saps separar aquesta
no saps fer aquesta dualitat
de
este és el personatge
que mostro
cara al público
però jo després soc així
llavors a vegades
se confunde això
I vinga, encara ens queden uns 13 minuts
per seguir xerrant amb l'Àlex Irasara
sobre aquests cursos xerrades d'educació sexual
que faran aquestes 4 escoles
que Àlex si vols repetir els noms
de les 4 escoles no concertades
per tant les públiques de Sant Just
Montseny, Montserrat, Canigó i Madre Sacramento
i això no sé si teniu més o menys època
o dates o setmanes a les quals ho impartireu
doncs en principi tenim ja l'octubre
ens diran una setmana concreta
encara no sabem exactament
però bueno
en breus ja tindrem totes les dates
establertes
si durant el mes d'octubre anireu per escoles
entenc que són com seccions
sessions que digui
d'un dia a una escola
l'altre dia
i són sessions de...
hora i mitja, dues hores
sí, en principi...
realment depèn del cole
nosaltres ho hem adaptat
tenim per a rellenar dues hores
o per a rellenar una hora i mitja
vull dir, el que al cole ens demani
clar, depèn una mica de la disponibilitat
de l'escola també
home, i crec que també depèn de la interacció
que arribeu a tenir amb tots els nens
de la classe
de que, ai, tinc una pregunta, tinc una pregunta
i després allò que se t'enganxa
em fa un corro al teu voltant
i tu, vale, vale, tu dius el número
i l'agaflamos, no?
o igual, no sé, em dóna la sensació
que hi haurà molts nens molt interessats
en seguir tan inxerrades d'aquestes
amb vosaltres i amb gent que els guiït
jo crec que sí, és molt positiu en ells
per això, per això, que crec que
serà positiu, tant per vosaltres
per nosaltres segur
sí, sí, per vosaltres seguríssim
això no ho dubto, però vull dir
pels nens, per poder...
també, també, també
fomentar també aquesta comunicació
que no tinguin por de fer preguntes
d'informar-se
això de la comunicació te suena, no?
bastant
de fet aquesta secció
crec que va començar dient-se
comunicació sexual
sí, sí
i ja no té nom
ja no té nom directament
però bueno, ara, sota el palaigua
sexualitat i psicologia
més o menys, psicologia i psicologia
ho engloem una miqueta
què més voleu comentar sobre aquests tallers?
bueno, ho fem realment el mes d'octubre
perquè realment és el mes de la salut
de Sant Just
i crec que, a part de les nostres xerrades
doncs fan
també fan alguna
consensació vial
i fan coses així més de salut
venen també
de l'hospital de Sant Sí
i Sant Joan de Déu
també a fer algunes xerrades així
de primers exilis
i llavors
bueno, ho van fer com un pack
i llavors va ser
quan el Jon i jo
vam veure el Filon
i vam presentar el projecte
i...
i el Filon, eh?
sí
i quan ja havia estat treballant
aquí a l'Ajuntament
i tal
doncs vam arribar a un acord
amb la regidora
i al final
ha sortit endavant
l'Ajuntament
doncs
bueno, comentar també
que una de la part de la xerrada
que potser és una part
més dinàmica
que hi ha també
nosaltres presentarem
diguem
diversos anuncis
de televisió
per...
interessant
sí
per mostrar
tot el tema aquest
que hi ha
el que realment veiem
els mitjans de comunicació
i que realment
no és una cosa
de la prehistòria
sinó que encara
tenim moltes coses
que...
que hi haurà
sí
de fet
quan ho vam començar a muntar
vam dir
oye pues
tiramos un poco
para atrás
para ver los anuncios
estos más sexistas
i tal
i després vam veure
que realment
encara avui en dia
encara són pitjors
potser
bueno
jo de tot
però clar
depèn de quina època
us remunteu
però bueno
clar
si aneu a l'època
dels 50-60
de regalarle
una lavadora
a tu mujer
que serà feliç
mira aquí anava
aquí anava
productes
però ara actualment
potser és més sutil
potser no te'n dónes compte
però realment
hi ha l'exemple
claro
d'herbalescents
el xampú
el xampú
el xampú
exactament
el xampú milagroso
sí
això
sí
i la marca
per excel·lència
en quant a
masculinitat
aquí ho tenim
també t'ho poses
i bueno
que t'enganxen
com a mosques
no hi ha un
que no va durar molt
a la tele realment
però que sí
que encara està a internet
és el de
que ponte axe
i los ángeles caeran
és veritat
i són ángeles
caídos del cielo
i tal
sí sí sí
los ángeles de Charlie
eh
sí sí
los de Victoria's
sí que també
sí sí
i els caen del cielo
i bueno
el tío que s'ha posat axe
claro
crec que és una molt bona manera
també a través d'anuncis
també són coses tan reals
com que ells
quan arriben a casa
ho veuen
i ponen a la tele
i un més crític
claro
per això ho vam
ho vam integrar
també
bueno
mostrem també una mica
per això et dic
que potser vam començar
a muntar una mica
el tema del passat
i tal
però com que no és una vivència
que ells hagin viscut
doncs potser l'anunci
d'acce sí que l'han vist
saps
després hi ha un
que és d'acce a Apolo
es diu
que és de
una perlita
una perlita d'anunci
que te convirtes en dios
no?
de Apolo
o sigui
comença l'anunci
com que un bombero
va rescatar una noia
que està en apuros
i tal
una indefensa
que no pot escapar
del foc
no pot escapar
de saca
i al final d'anunci
surt un astronauta
torruciado de acce
exacte
i llavors diu
nada puede superar
a un astronauta
i clar
l'astronauta s'ha posat acce
però l'astronauta
porta l'escafandra
porta tot
l'acce
va per dins del traje
tot i això
imagina
la potència
no?
no no
és molt interessant
és tremendo
m'agradarà saber
de fet
Àlex
tu vens cada tarda
però ara estàs igualment convidada
i el Jonathan també
quan acabeu de fer aquestes sessions
per saber tot aquest feedback
que tindreu dels nens
sí sí
de com ha anat
saps de dir
ah doncs va haver-hi un
que m'ha preguntat
no sé
X
o una anècdota
jo no sé
que ens explica
o era com ha anat
totes aquestes xerrades
segur que en tenim bastants
d'anècdotes
seguríssim
jo de veritat que no ho dubto
i a més
crec que serà molt positiu
torno a dir
tant per nosaltres
molt constructiu també
exacte
molt constructiu
molt positiu
per tots
per a tots
per a tot el poble
Vinga
que ens quedem uns set minutets
després hi ha una part
de la xerrada també
que parlem una mica
com hem dit
d'igualtat de gènere
i també volem fer diferència
hi ha una diapositiva
per exemple
que surt l'home i la dona
nosaltres posem
diferents objectes
diguem al rededor
al voltant
al voltant
i llavors diem
els alumnes
o els nens
que
d'aquells objectes
que hi ha
que defineixin
quins són
més de noi
i
més de noia
i llavors
nosaltres el que volem aconseguir
és que vegin
que realment
no hi ha una diferenciació
en quan un nen
pot jugar amb una Barbie
o pot fer ballet
i a una nena
li pot agradar
Star Wars
o Marvel
i aquí jo crec
que us sorprendran bastant
ells
sí, sí
però positiu
o negativament
home
espero que positivament
però
dius que faran la diferenciació
no
faran la diferenciació
que veuen ells a la tele
que veuen el curt ingles
amb els aparadors
que veuen a les revistes
i que veuen
segurament a casa
que és
el que els diuen
també
exacte
i els nens
és futbol
exacte
mira
l'altre dia vaig veure
un nen petitó
devia tenir uns 5 anys
jo aixec pel carrer
amb un cotxet de nines
amb una nina sentada
un nen
mira
i tu saps jo aquest gires
i em vas tornar a girar
i dic
és un nen?
molt bé
és que realment
hem de trencar aquest estigma
realment tothom pot jugar
el que vulgui
i no passa res
no, no
totalment
però clar
quan ho veus
és
poc a poc
es va fer una mica més tangible
sí
sí
és impensable
nosaltres el que volem donar
és consciència social
a uns xavals
que estan creixent
i que estan veient
diferents coses
consciència social
que això està bé
i que està normal
per això també parlem
una mica de la sexualitat
i homosexualitat
per dir
és que no és
nada raro
el que és homosexual
o el que és bisexual
no és el raro
no està enfermo
no li passa nada
etcètera
i no és l'excepció
saps?
potser el tema
de comentar-lo i tal
potser sí que és més gran
però si des de petit
ja t'han inculcat
que hi ha una normalitat
que la paraula normal
l'ho m'agrada molt
però hi ha
un cert acceptament
en totes les parts
doncs potser
quan tinguis
15 anys o 16 anys
i vulguis
realment comentar
el que et passa
o el que sents
doncs potser
ja ho tens més normalitzat
i no és tan
sobreacogedor
saps?
no tindràs tanta inseguretat
clar que no hi hagi
tampoc l'element sorpresa
dir ostres
si faig això
s'està sortint
de lo normal
a l'estàndard
per tant
se'm veurà malament
per tant
no ho faig
exacte
i recordo
que el que em van explicar
és que està normalitzada
la situació
però bueno
el bullying
també entra molt
en el tema aquest
però
jo crec que a poc a poc
si es va comentant
si es va explicant
i si segueixen
mantenint aquestes xerrades
i tal
s'agafarà una
conscienciació molt més gran
al fin
jo crec que al fin
i al cabo
el que es busca
al final
és evitar
totes aquestes situacions
ja sigui
amb xerrades
d'educació sexual
de conscienciació social
totes aquestes coses
al final
ajudant
que els xavals
tinguin
educació
sobretot
d'educació
d'informació
general
i que puguin comunicar
que volen comunicar
d'una forma
correcta
sí
i natural
fluida
i sense por
també sense pudors
exacte
des de la tolerància
també i l'acceptació
exacte
que molta part d'aquesta feina
jo sempre penso
hauria de venir
i a donar-la de casa
però clar
cada que és un món
cada família
és un altre món
i no saps tu
allà dins
què hi ha
què passa
o quin tipus d'estructura
familiar tenen
i encara hi ha famílies
molt arraigades
a tradicions
una mica
molt monogàmiques
exacte
de fet
la part aquesta
de la Sociedat
de Patriarcado
clar
Sociedat
més patriarcal
partim d'això
encara
se mantiene
jo crec que
ja torno a dir-ho
sorprendran molt
a vosaltres
i vull que torneu aquí
quan acabeu de fer
aquestes xerrades
a les quatre escoles
durant el mes
d'octubre
que torneu aquí
i ens expliqueu
com era què tal ha anat
tot aquest
les vostres experiències
també
amb aquests nens
de 6a de primària
escoltem
un fort
un fort aplaudiment
els dos
moltes gràcies
espero venir fins aquí
que vagin molt bé
aquests cursos
aquestes xerrades
i volem que torneu
i que ens expliqueu
com ha anat
segurament portem
alguna pregunta
que ens han fet
estavals
jo les vull
segur
segur
bon cap de setmana
gràcies
adéu
adéu
adéu
adéu
i dos minuts
que queden per les 7 de la tarda
escolteu, que tingueu tots molt bon cap de setmana
avui ha estat un programa de lloc més ple
el programa número 291
escolteu, ens anem apropant al número 300
que per cert, ja sabeu que som molt donats
a fer festes i a celebrar-ho tot aquí
i us vaig preguntar, voleu que ho celebrem
d'alguna manera? Cal que ho celebrem?
si voleu dir-nos la vostra
podeu anar al Facebook i al Twitter i a la plaça Mireia
i respondre aquesta enquesta que és tan fàcil com dir
sí o no
bé, avui ha estat un dia prou ple
dilluns ja sabeu que tornem amb més històries
així que molt bon vespre a tothom
i a disfrutar d'aquest cap de setmana
us deixo amb aquest Issues, versió acústica
de la Júlia Michaels, fin dilluns
adeu

dilluns ja sabeu que tornem amb més històries
dilluns ja sabeu que tornem amb més històries
dilluns ja sabeu que tornem amb més històries