I ara sí, ja som amb vosaltres, una setmana que serà una mica més curteta de lo normal
perquè tenim Setmana Santa aquí a tocar, per no dir a la vora.
Obrim avui el programa de dilluns 15 d'abril, el programa 424, amb aquesta cançó de The Vaccines.
I dic que el programa serà, no el programa, aquesta setmana serà una mica més curta
perquè aquest divendres i el proper dilluns són festius, i divendres 19 i dilluns 22 no serem aquí amb vosaltres.
Però la resta de dies sí, com avui, que ja sabeu que fins a les set serem aquí amb vosaltres.
I a més, avui el programa també el portem prou carregat.
Comencem repassant, com sempre, els titulars del dia amb l'Imanol López.
Seguidament decidirem quina és la frase d'aquesta setmana amb el Pep Quintana.
I a la segona hora tindrem una entrevista prou especial.
La Mercè López, una escriptora que ha tret un llibre recentment sobre la violència masclista que ha patit ella,
ens explicarà una miqueta sobre aquest llibre, sobre Albert Cami, que està fent per poder publicar aquest llibre
i d'altres històries més personals de la Mercè López.
Això serà a partir d'ara mateix, que passen 12 minuts a les 5 de la tarda i fins a les 7 aquí a Ràdio d'Esvern.
I ja sabeu que quasi cada dia, perquè quasi cada dia hi ha un Dia Mundial o Internacional, us diem quin és,
i és que el dissabte va ser el Dia Internacional o el Dia Mundial del Petó i avui és el Dia Mundial de la Bicicleta.
Se celebra tot el món amb un 15 d'abril amb la finalitat de promoure l'ús d'aquest mitjà de transport
i cridar l'atenció sobre els drets dels ciclistes i a més destacar els seus beneficis per la salut i també per la mobilitat sostenible.
I ja sabeu que a la nostra secció de tecnologies i mobilitat amb l'Umber i l'Èric
sempre promovem aquest tipus d'ús de bicicletes elèctriques o a pedal,
així que ens hi sumem a aquest Dia Mundial del Ciclista i la Bicicleta.
Música
Ara escoltes ràdio d'esfern, sintonitzes ràdio d'esfern,
la ràdio de Sant Just, 98.1.
I a punt de tocar un quart de sis de la tarda amb aquesta cançó,
ja sabeu que toca repassar els titulars del dia amb Limanol López.
I, Manol, passi per caixa, sisplau.
Música
Vinga, que ja quasi bé el tenim sentat dins de l'estudi 1 de Ràdio d'esfern,
coses que passen a dins de Ràdio d'esfern, que et trobes amb molta gent.
I, Manol, i t'entretenen, sí o no?
Sí, perdó, perdó, és que el nostre tècnic està una mica coix
i em sabia greu deixar-lo movent coses a l'estudi,
per això estava una mica pendent això.
Necessita un cop de mà, et deixem lliure per això, eh?
No, no, ja està, ja està.
Ja s'ha mogut tot el que s'havia de moure.
D'acord, no volem més...
És que és un envalentonat i ja ha començat a moure's quan no tocava, diguéssim.
Sí, són els dilluns aquests que dius, uau, poden passar més coses, no?
Exacte.
Com, què tal el teu dilluns fins ara?
Bé?
Prou bé, prou bé.
Sí, prou bé, prou bé.
Me n'alegro, me n'alegro molt.
Tu que en ferro, tu que en ferro.
Això, i molta fusta.
Alegra'ns una mica la tarda, Immanuel.
Comenta'ns quins titulars hi ha avui, dilluns 15 d'abril.
Vinga, va, perquè ahir es va celebrar als Jardins de Can Ginestar
una jornada dedicada a Sant Jordi.
Tradicionalment, sempre s'havia organitzat aquest acte el diumenge previ al 23 d'abril,
un fet que aquest any es complicava degut a la coincidència amb la Setmana Santa.
De la mateixa manera, el cap de setmana posterior
estava ocupat pels comissos electorals a les Corts Generals
i per aquests motius es va decidir avançar la celebració de Sant Jordi gairebé 10 dies,
tot i que va tenir una bona rebuda per part de la ciutadania, que no va faltar a la cita.
Durant la jornada va destacar la presència de paradetes amb roses i llibres,
tant d'entitats com de particulars.
Degut a la proximitat amb els comissos electorals,
hi havia un gran nombre de carpes d'agrupacions polítiques.
A part, es van programar diferents activitats que van incloure tallers i espais de joc,
actuacions musicals, una ballada de sardanes
i una jornada de portes obertes de Can Ginestà.
A més, Ràdio d'Esverb va oferir un programa especial de Sant Jordi,
pel qual van passar diversos escriptors i escriptores
que van ser entrevistats per la periodista Carme Berdoi,
al vestíbul de Can Ginestà.
I van passar, en primer lloc,
Màrius Serra, Víctor Amela i Joan Margarit.
i a partir de la una del migdia Xavier Bonastra,
Imma Periques, Àngel Casas, Àlex Martín i jo, Alexander.
Es pot recuperar el programa sencer a radiodesverb.com.
Ai...
Què...
Quins escriptors i quines entrevistadores vam tenir aquí a Sant Just.
D'aquí a Can Ginestà i Manol.
Que t'ha agafat la fibra de Sant Jordi?
Fibra de Sant Jordi, així...
Jo hi era, ho vaig viure i la veritat és que va ser molt bonic.
Sí, però...
Però ara anem a ser sincer.
Celebrar-ho tan aviat...
Però què?
Es fa estrany, sí o no?
Sí.
Hi ha un punt estrany.
És una mica diferent que celebrar-ho el mateix dia.
Exacte.
A veure, és un motiu per venir a Can Ginestà,
per prendre el sol.
Els dos portem un coloret a sobre que no ens l'aguantem.
El teu nas guanya el veu, eh?
El color vermell del teu nas.
Manol, fa de parasol, eh?
La resta de cos teu.
Molt.
Tinc un dia, Rudolf, en aquest sentit.
L'hauria de posar la cançó Rudolf,
the window, window.
Sí, the window, window, eh?
The window, window, window, window, window, window, window.
Chachi Melon.
Sí, doncs era un dia realment per celebrar,
és a dir, que ja va estar bé.
Vam celebrar, vam celebrar.
Exacte.
Però es fa estrany, es fa estrany que 10 dies abans
ja et diguin, bueno, que celebrem Sant Jordi.
Bueno, posa-t'hi, compra llibres i regala roses, no?
Exacte.
Tot i això hi hauria gent que va comprar llibres,
vaig veure, i hi havia gent circulant roses, també.
Jo he de dir, més circulant roses les que regalaven,
més que les que compraves.
Bueno, les que també podies, diguéssim,
contribuir amb alguna carpa, per exemple, política, no?
Que anaven rondant per allà agafant una miqueta de...
Bueno, de futurs votants, suposo.
Exacte, i que per cert va ser espectacular,
és a dir, tot el racó polític que vam muntar,
és a dir, vam muntar un ales senceres de Can Ginestà,
anem a dir-ho així, o un racó senceres de Can Ginestà,
només amb carpes polítiques, que normalment sí que hi ha bastantes,
és veritat que és un dia que les formacions polítiques, diguéssim,
compleixen bastant.
Aprofiten, clar, home, és un dia que hi ha molta gent al carrer, no?
És un dia que hi ha bastanta gent, i és fàcil que hi passin,
que es puguin donar visibilitat, i més si estan en campanya electoral, tots ells.
També era curiós veure com d'una carpa a l'altra veies, no?,
que per posar, no?, un groc s'apropava a un vermell,
es ficaven a xerrar, no?,
i després un dels vermells s'apropava al de blau,
i dius, ui, ui, ui, quina cosa més curiosa.
Segueix sense enjust tot plegat.
I la gent més enllà del seu partit, doncs, es coneix amb altres persones, per tant.
Però era curiós, no?, veure, potser, aquestes barreges políticos-socials.
Sí, sí, i sense...
Curiós i positiu, també, diré.
Positiu, també.
També, o sigui, es van veure casos, diguéssim,
de formacions polítiques que aportaven a poca gent,
i les altres formacions polítiques acabaven ajudant aquesta gent.
i allò, necessita gent a la teva carta per fer-ho amb tu,
doncs, te'n deixo uns pens figurants.
Una mica així, una mica així.
Va ser un bon dia.
Èxit d'assistència, podríem dir, no?,
a Can Gina està.
A més, al bar també crec que poden dir el mateix,
éxit d'assistència a nivell de servir vermuts,
entrepans, cafès i el que fos, perquè anaven de bòlit.
Crec que és el primer any que vam posar una barra fora.
Una mica tipus corrabar, eh?
Una mica tipus corrabar.
Tipus corrabar de l'agost.
Però que crec que està ben plantejat.
I tant.
Perquè no ho acostumava a fer,
i sempre feien aquesta típica cua,
l'escaleta de la finestra de Can Gina està.
I pensa que tenien tres punts d'accés, eh?
Hi havia dos punts d'accés per la barra de dins i la barra de fora,
més la barra externa que van muntar, per tant...
Sí, sí.
Molta gent treballant ahir a Can Gina està,
i molts esforços també.
Molts calarons banyats.
Molt valorable.
Clar que sí, clar que sí.
I què ve, si Manol comenta'ns, segona notícia del dia.
Segona notícia del dia,
perquè en el marc d'aquesta celebració de Sant Jordi,
dels Jardins de Can Gina està,
es van entregar els premis del concurs de prosa i poesia en català
per a no professionals.
Ai, el Martí!
Un certamen de caràcter anual
organitzat pel Servei Local de Català
que ha arribat a la seva 31ena edició.
Hi podia participar tothom que tingués més de nou anys
en qualsevol de les dues modalitats.
La de prosa,
en la qual s'havia de presentar una narració única
d'un màxim de tres fulls,
o la de poesia,
en la qual s'havia de presentar un poema,
una petita col·lecció de poemes
d'un màxim de dos fulls.
El tema era lliure
i les obres havien de ser inèdites.
En guany,
el concurs ha comptat amb la participació
de 310 persones
dividides en quatre categories d'edat
dins de cada modalitat.
Infants de 9 a 11 anys,
joves de 12 a 14 anys,
joves de 15 a 17
i persones adultes.
Anem pels guanyadors?
Vinga, anem pels guanyadors.
Ara és els guanyadors.
S'aniria fent un ué,
però no sé si dona per totes.
No, n'ha donat.
Sí, com sigui.
A la categoria d'infants
de 9 a 11 anys,
la guanyadora en la modalitat de prosa
ha estat Rita Vides i Miranda,
amb l'obra Somni.
I la guanyadora en la modalitat de poesia
ha estat Isabel Cooper i Ezcurra,
per Si tots fóssim.
Les guanyadores en la categoria
de 12 a 14 anys
han estat Paula Santana i Martí,
en la modalitat de prosa
per Piscis,
i Olivia Miranda i Medina,
en la modalitat de poesia
per 180 graus.
Pel que fa a la franja de joves,
de 15 a 17 anys,
Javier Ignácia Carrasco i López
s'han adut el primer premi de prosa
per Gràcies per Tot.
Per res.
I Sílvia Labrador i García
ha estat mereixedora
del primer premi de poesia
per Orgullosa.
Finalment,
en la categoria
de persones adultes,
la guanyadora
de la modalitat de prosa
ha estat Anna Sánchez i Ros,
per Fi.
Ah, per Fi?
Sí,
el teu Fi.
S'ha acabat.
Sempre que el llegeixo
queda una mica estrany tot plegat,
però...
Sembla que sigui per Fi.
Exacte, exacte.
I el guanyador
en la modalitat de poesia
se l'ha endut Oriol Soleil Prat
per d'utilitat qüestionable.
Què més?
Quins altres guanyadors?
Els altres ja,
comentar-los tot,
és infinit,
és infinit.
Jo volia que s'unís,
s'unés un Martí.
Martí Oriolz.
Martí Oriolz.
Va, molt bé Martí,
em va sorprendre
a veure el puix de l'escenari,
no sabia que era un poeta.
Martí Oriolz,
que de fet va guanyar
menció especial, eh?
No tenia ni primer,
ni segon,
ni tercer premi.
Va ser una menció especial.
Encara millor, encara millor.
Bueno, un aplaudiment
per tots els que es van presentar,
van guanyar,
i els que no van guanyar
també un fora aplaudiment per ell.
Clar, gràcies.
Què més?
Tot aquest llistat,
si hi ha algú que diu
ai, espera,
que no ho recordo aquí,
web radiosben.com
i allà teniu tota la notícia.
Exacte, i són tots els guanyadors.
Exacte.
I sí que han fet un resum
per fer una notícia,
perquè si no,
doncs estàvem aquí
al matí i tarda
llegint premiades i premiades.
Matí ja no,
però tarda.
El que queda de tarda.
Si no poden anar a la web,
ja ho saben.
I ara sí,
tercer i últim titular.
Tercer i últim titular,
perquè el primer equip masculí
de l'Hockey Sant Just
ha aconseguit l'accés
a les semifinals
del Play of Descents
a la Lliga Hockey Plata.
Vamos, vamos.
Sí, sí.
Uuuh,
després d'entrevistar
dues vegades a Borja López,
sí senyor.
Hi haurà una tercera
i una quarta.
Hi haurà una tercera
i una quarta,
clar que sí.
Ho va aconseguir dissabte
en derrotar l'Holó
per 5 gols a 3,
un partit,
però,
que va ser molt disputat
i que es va haver de decidir
a la pròrroga.
Recordem, però,
que aquests dos equips
ja s'havien enfrontat
en dues ocasions
en aquest encreuament
de Sens.
El primer partit
es va decantar
pels guerrotxins,
però guanyant la tornada,
els Sant Justens
van forçar el tercer partit
que es va jugar dissabte.
L'enfrontament
va ser molt igualat,
sempre encaixant
i rebent gols
a les dues porteries
fins a l'empat a 3
que va provocar la pròrroga.
En els minuts extres,
el Sant Just
va poder ser imposat
per 5 gols a 3.
Amb aquesta victòria,
el Sant Just
s'assegura el passi
a les semifinals
de Sens
a la Lliga OK Plata.
En el següent creuament,
però,
es trobaran
a un rival difícil,
el Sant Manat.
Aquest equip
va acabar
en la primera posició
de la Lliga Regular Catalana,
una situació llunyana
a la dels Sant Justens
que amb dificultats
van aconseguir
ficar-se a la quarta plaça.
Doncs,
em sembla,
em sembla no,
podria confirmar
que tindrem
una propera entrevista
a Borja López
per després d'aquesta
bona victòria,
que a més sé
que va anar bastant
entre quantes renyit.
1, 2, 2, 2, 2, 3...
Són d'aquells partits
que pateixes,
que hi ha tensió,
sí que després això
de la pròrroga
sembla que guanyis
per 5 a 3
i vaja,
que hagis d'obrir
tot el partit,
però no,
van acabar 3 a 3.
I la Bona Aigua
crec que també
estava molt plena.
Sí.
hi havia bastanta afició
i soroll.
Jo no hi era,
però he vist vídeos
i fotografies
i hi havia
molta afició.
Hi havia teca,
va,
doncs passarà
per aquí a Borja López
segurament
i després n'anirà
i juguem a casa també.
Sí, home, sí.
Això, va,
i després
el portarem als informatius.
A veure...
Pots entrevistar-lo tu
si vols, Imanol.
Doncs gràcies, Imanol,
pels titulars
i ens veiem...
Ah, no, una estoneta
perquè avui dilluns
i toca de frase amb el Pep.
Fins ara mateix.
Bona tarda.
I a punt de tocar
dos quarts de sis de la tarda,
just passen 25 minuts.
Anem a fer un breu repàs
del temps,
tot i que tenim
el meteoròleg una mica coix,
però va,
donem-li uns minuts
perquè pugui arribar
fins a l'estudi.
We go out,
smoke a play,
put it out,
see our friends,
see the sights,
feel alright.
We like you,
I can be sure
of the sin
as she turns.
We are strange
in our hearts,
but we are young.
We get by,
We like you,
I can be sure
of the sin
as she turns.
We are strange
in our hearts,
but we are young.
We run green,
keep our teeth
nice and clean.
See our friends,
see the sights,
feel alright.
guitar solo
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A més a més que comences amb aquell esperit de dir, va, vinga, que la setmana és curta, com a mínim ensetem una setmaneta que feia molt de temps que no teníem.
I bueno, no sé, potser han sigut les presses. M'he fotut una torçada de turmell d'aquelles espectaculars per gaudir de la Setmana Santa.
Amb aquesta història d'aquesta torçada de turmell, que vaig una mica girat i tinc una bona piloteta al turmell.
Fins aquí amb nosaltres t'ho agraïm també que hagis arribat fins a l'estudi 1 després d'una volta per Ràdio d'Esvern i que hagués fet el temps amb nosaltres.
Ja aviso que el fet que jo estigui mig coix i que s'apropi la Setmana Santa no afecta el que jo ara pugui dir a partir d'ara de cara als dies de Setmana Santa.
Comencem per... Avui és un dia que hem començat amb sol, amb alguns núvols prims, amb els núvols de condensació dels avions que es queden com gravats en el cel i els costa molt de marxar.
Que és maco, no?
Això és un avís de canvi de temps. Hi ha els núvolets aquells que semblen cabretes, que la dita diu que el terra pastetes, sembla que faci la secció de després,
però aquests núvolets avisen d'un canvi de temps, avisen que el cel o el temps està canviant.
I també a la condensació dels avions, quan es queda molta estona dibuixada en el cel, també és indici que aire fred està entrant i que al llarg de les properes hores podria canviar el temps.
I així és, o sigui, al llarg d'aquesta tarda ja tenim un ressol, els núvols cada cop són més destacats i és probable que durant aquesta nit quedi completament tapat.
On hi haurà precipitacions amb el front que ens arriba aquesta matinada i una miqueta de demà al matí?
Doncs sobretot al Pirineu, Prepirineu, comarques del nord de Barcelona i també del nord de Girona.
Aquí em sembla que no, no?
Potser cau alguna gota despistada, però seria molt poca cosa i la pluja en si hauria de caure on t'hem dit.
Després demà dimarts, al matí encara començarem amb alguns núvols, però el sol anirà agafant protagonisme i tindrà una certa facilitat de fer pujar les temperatures.
Demà serà un dia variable amb sol i núvols, però després de la pluja i del front d'aquesta nit no ens queda un ambient massa fred, sinó que les temperatures es podran recuperar.
Si no ho fan massa dimarts, ho faran dimecres, perquè dimecres també esperem un dia variable, amb núvols, i dimecres és un dia que estarem a l'espera d'una situació que, ho hem explicat algun cop aquí, ho tornarem a explicar perquè hi ha gent que estigui fent previsions de cap de setmana.
A mi em sap greu, perquè...
Que deuen ser la majoria.
La majoria de gent que ens escolta.
Si és que no tenen els plans fets, ja.
I és una gota freda, és una baixa tèrmica que arriba a baixar molt de latitud, és un centre de depressió que ve cap al Mediterrani i en funció de la col·locació del seu centre, o et fa quasi la previsió és perfecta o quedes en ridícul.
Per això vull especificar bastant això, perquè podem pronosticar pluges a dojo, i ara en parlarem d'aquestes pluges,
i podria ser que aquestes pluges passessin a donar sol, o sigui, que no hi hagués pluja i que fes sol.
Tot i que els dos mapes que consultem sempre, els americans com els europeus, marquen precipitació a partir de divendres i fins diumenge,
hi ha una d'elles, que no és l'americana, que és l'europea, que realment s'hi ha posat, i a més s'hi ha posat amb molta força.
Ho expliquem geogràficament. Ens mirem el mapa d'Espanya, ens imaginem una depressió, que és un sistema frontal amb els núvols que giren al sentit contrari de les agulles del rellotge,
i si aquest centre depressionari, per exemple, el situéssim quan arribés al Mediterrani, entre Almeria i Múrcia,
la part més important de les precipitacions aniria a petar cap al País Valencià i les Illes Balears.
Si aquest centre depressionari, en comptes de trobar-se entre Almeria i Múrcia, puja una miqueta més i es col·loca entre València i Alacant,
les pluges importants que dèiem de País Valencià i Balears serien el que és la costa tarragonina, la costa barcelonina i una part de la costa gironina,
o sigui, que la llavantada afecta més a Catalunya. Aquest fet és el que costa de precisar i el que costa de puntualitzar avui dilluns a tres dies vista.
No sabem si aquesta depressió anirà a petar a Múrcia o anirà a petar al País Valencià,
i això ens fa preveure que o al País Valencià o a Catalunya tindran una Setmana Santa passada per aigua.
Però el que passa és que hem d'anar confirmant.
Està a aquestes èpoques. Sembla que quasi cada Setmana Santa, toqui quan toqui, sempre tenim...
Ai, sembla que no ho acabarem de disfrutar.
Tanta violència de pluja...
Tanta no, però vaja.
Durant el 2018, que va ser una època molt plujosa, mai havíem tingut uns dies amb la previsió tan forta de pluges.
Una dada tonta, tonta que és així, com de titulara sensacionalista, sembla premsa espanyola.
La previsió del temps que té per divendres, dissabte i diumenge, el Servei de Previsions d'Europa,
ens marca una acumulació de pluges, quan acabi aquest episodi, que seria el diumenge a la nit,
de més de 200 litres per metre quadrat a Sant Junts.
Estem parlant de pluges tremendament importants.
És una situació de llevantada que realment s'hauria d'anar seguint cada dia.
L'altra previsió, l'americana, la que a vegades li fem bastant més cas que no pas a l'europea,
sí que parla de precipitacions, però estaríem parlant d'uns 40 o 50 litres per metre quadrat en tres dies.
Ho expliquem una miqueta.
Aquesta situació de llevant que podria afectar o la costa catalana o la Valenciana,
i també les Balears, ens portarà un temps ja molt núvol dijous, dijous sant,
un dia on els núvols seran presents però no hi haurà precipitació,
com a molt, com a molt, podria arribar ja el vespre nit de dijous.
Divendres seria un dia gris.
Estem fent la previsió més benèvola de cara a la Setmana Santa.
En el dia dels casos, no?
Sí, divendres durant la matinada plauria i durant el dia tindríem estones de sol, ruixats,
però els núvols tornarien a dominar.
Dissabte seria un dia plujós, miris la previsió que sigui.
Doncs el dissabte és un dia de pluges, a més amb un ambient força fresquet
i amb una situació de xaloc llevant bastant important.
Diumenge continuaríem amb molts núvols i fins i tot a la tarda podríem parlar d'algunes precipitacions
que podrien allargar-se fins a la matinada de diumenge dilluns.
O sigui que la més benèvola marca això.
L'altra, ja us ho diem, que des de les 12 de la nit de divendres, matinada de divendres,
tot el divendres, tot el dissabte, tot el diumenge i fins a la matinada de diumenge dilluns,
no pararia de ploure'm tot el dia.
O sigui, és una situació que hem d'anar seguint.
Depèn de com s'ho prenguin, depèn de com es prenguin la Setmana Santa,
que hi ha gent que també pugui disfrutar i marxar,
també és permetre's un calma i quedar-se a casa,
o poder anar a aquestes segones residències que hi tingui,
o a casa d'algú, o aquesta petita escapada,
o quedar-te a casa, a vegades quedar-se és millor perquè és més econòmic
i no hi ha tanta gent perquè tothom ha marxat, per tant no és una mala opció.
Sí, no és una mala opció i a més a més que el que necessites
o el que desitges una mica és canviar el xip una miqueta, descansar,
o sigui, no estar tantes hores pensant en la feina
i relaxar-te una miqueta i pensar en altres coses,
més dedicar-te a tu, com si diguéssim, no estirar el peu amb el guix,
però dedicar-te una miqueta a tu.
I jo crec que hi hagi el clima que hi hagi
o el temps que tinguem per Setmana Santa,
el que toca és poder descansar i desconnectar una mica de la feina
que ens hem tirat gairebé quatre mesos sense el dia festiu.
És com la broma, bé, des del dia de Reis que no és festiu,
diguéssim, laborable festiu, per tant, exacte, són quatre mesos.
Sí, sí, i llavors el temps és un afegit,
ho entenc perquè la gent que se'n vol anar d'excursió,
vol fer muntanya, vol caminar, vol fer mil coses,
doncs el temps no acompanya.
Però escolta'm tu, una bona capelina, un bon calçat,
que no se't mullin els peus.
No vol dir que no puguis fer coses.
I les coses es poden fer igualment,
hi ha molts llocs d'arreu del món
que no para de ploure gairebé cada dia
i que es fan activitats i la gent surt al carrer.
Doncs és agafar-t'ho d'una altra manera.
Clar, el que ha llogat una casa al costat de la platja
per gaudir del mar i de poder estar a la platxeta fent bronzo...
Aquest igual no torna gaire moreno, però vaja.
Tornarà emprenyat, com a mínim, però aviam que es poden fer moltes altres coses.
Vaja, quan són dies de vacances que s'han de disfrutar,
qui tingui i els dies que tingui,
però vaja, tant pot ser que plogui molt,
com que no plogui tant, com que acabi quedant així una mica...
Com que acabi fent sol.
Sí, sí, és que és així.
Jo he fet la previsió més sensacionalista,
la més fatalista,
o com a mínim el que diuen els mapes avui dilluns.
Això ho anirem seguint, ho anirem confirmant,
i si vols demà, si tens un espai petitó,
intentarem anar afegint dades
a aquesta situació que es presenta per Setmana Santa.
Va, per ajudar els nostres oients a veure què han de posar la seva maleta,
si es queden d'anar a algun lloc,
o si s'han de quedar també per aquí a Sant Jus,
i han de saber quin temps farà aquí a lo poble.
Doncs gràcies, Carles, per portar-nos aquesta previsió.
Que tinguis bona tarda.
Igualment.
Bona tarda. Adiós.
Bona tarda.
Bona tarda.
I a punt d'arribar a 20 minuts per les 6 de la tarda,
escoltem aquest If I Ever Feel Better, de Fènix.
És una cançó que crec que toca molt en un dilluns com aquest,
que sembla que per depèn d'aquí no ha estat un dels millors dilluns,
així que If I Ever Feel...
Ai, ja ho diré bé.
If I Ever Feel Better, de Fènix.
I can't wait, I can't wait, I can't wait,
If I Ever Feel Better, we might need to spend some good time with you.

If I Ever Feel Better,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Marc Haig!
Marc Haig!
Escriptor anglès!
Ui!
Sembla que no!
No?
No pot ser!
No pot ser!
No pot ser!
Encara menys!
Ui!
Ui Manol!
Avui farem pleno!
Tomás S. Eliot!
Tomás S. Eliot!
Tomás S. Eliot!
Home!
Que em sona una mica més!
Bueno!
Hauria fet un pleno eh Pep!
Un pleno de no conèixer!
Un pleno de no conèixer!
Ahir vam tenir un dia una mica literàries!
Una mica bastant!
Literàries!
Una mica bastant!
Bueno!
Aviam!
Per exemple!
Ens vam trobar a Pep!
Sí!
Vam saludar al carrer!
Estava ací!
En la Carla!
I tant!
La Carla que feia molt temps que l'havia vist!
Clar!
Ella ve els dimecres al programa!
Sí!
Ja ha dit que hauré de venir els dimecres per saludar-la almenys!
T'haurem de canviar la secció de dia!
Va ser una bona companya!
Sí!
Molt interessant!
I tant!
Una persona molt molt maca!
I bueno!
Doncs ja ens vam veure i ens vam saludar!
Era un dia de cara als llibres, de les parades!
Però no se't va fer una mica curiós fer-ho en un dia que no era el dia?
No!
És que abans ho parlàvem amb l'Imanol, no?
Ah, sí!
No!
És que aquí sempre havia sigut un dia de festa!
No!
Però clar!
No!
És 23!
No!
Tampoc era els altres dies, els altres anys, gairebé el 9!
Però potser estava una mica més a prop!
Exacte!
És a dir, que si ho fas el 21 i és el 23, encara et convences!
És una mica d'estil...
Vinga, va!
Ja encara és estil...
Vinga!
Aquí hi ha coses de fòria i contra, com sempre, no?
Sí!
I els altres, era allò que si ho feien a Barcelona i després ho feien a Sant Just al cap de setmana, resulta que els llibres la gent ja els havia anat a comprar el dia...
Cert!
Ho feien a Barcelona...
I molts escriptors segurament no haurien pogut venir en un dia...
i al revés, no?
O sigui...
Com aquell!
Sí!
Bé, doncs això, que sempre n'hi ha portat els gustos, és normal i clar...
Però la sensació, no?
Era jo dir, ai, tindrem dos Sant Jordis aquest any, perquè el 23 també segueixen fent activitats a la biblioteca i hi ha xerrades...
El bo és que passarà tant de temps que t'hauràs oblidat del primer i tornaràs a viure un segon...
Ostres, que ràpid que ha passat tot plegat!
Sí, tenies a casa...
L'any que ve ja no és l'any, el de l'any que ve no...
Exacte!
Tenies a casa amb cinc llibres, ai, que no me'n recordava que me n'havia comprat ja el dia 14!
Sí, sí!
Hi ha moltes activitats diverses, diverses, jo en recordo una...
El dia 28 hi ha un concert d'orga per tancar...
Ah, sí?
Les festes de Sant Jordi!
El 28 d'abril, eh?
Encara se l'arriba a Sant Jordi!
Sí, sí, sí!
Tot i que hi ha les eleccions, però ja estava previst un concert d'orga que he organitzat...
i llavors, doncs, es farà el concert a les 7 de la tarda del dia 28!
Bueno, a les 7 és quan tanquen escoles, no?
A les 8!
Ah, no, a les 8!
A les 8!
No, no, prou!
Des de les 8 de les 9 del matí, a les 8 del vespre...
Ja tens hores per anar a votar!
Tens totes les hores que vulguis del bon per anar a votar!
Ni pots anar inclús a fer una excursioneta, tornar...
Exacte!
L'altre dissabte vam anar, per exemple, al centre d'estudis...
van anar a veure a la Torre de les Aigües, o a la Casa de les Aigües,
a la Torre del Baró, a dalt, a la Torre Baró.
Això està tocant a la plaça Mireia, de fet?
Sí, molt tocant!
Bueno, a l'altra banda de muntanya!
Sí, a l'altra banda de muntanya, de l'altra banda!
Una cosa és, el que veiem nosaltres, el camí aquest...
Sí, el de les Aigües, sí!
El de les Aigües, però no és aquest, és a l'altra banda!
El de l'esquerra, diguéssim!
Un tallar, sí!
Mirem de cara, queda a la dreta, per això, des del mar.
Des del mar, eh?
Queda a l'esquerra, Sant Just, al mig, aquesta casa de les Aigües,
del comit de les Aigües, tot el carreter dels Aigües.
Ah, ja sé quina dius!
I al final de tot hi ha la Torre del Baró, que és aquell castell especial.
Sí!
Ara sé quina dius, sí!
Doncs a sota, de la Torre del Baró, hi ha una casa,
que actualment ja no té la captació d'aigües que havia tingut,
que subministrava aigua a Barcelona.
i hi ha tota la instal·lació, és una instal·lació modernista d'aquestes industrials,
per dir-ho així, que és la caseta, està molt ben conservat i molt bé.
I llavors allà, doncs, hi ha la primera captació important que es va fer, doncs,
per portar l'aigua a Barcelona.
I d'aquesta manera, doncs, han conservat i, doncs, hi ha visites concertades, etcètera.
I van fer primer la visita en aquest lloc.
I després van pujar a la Torre del Baró, a dalt de tot,
que ens van explicar que havia estat, doncs, l'última idea que es va tenir amb la Torre del Baró
és que es feria un hotel i tota una sèrie de terrenys al vol,
amb torretes i tot, però es van arruïnar, no van vendre.
Però la mateixa casa s'habilitaria com un hotel?
Com un hotel, sí, sí, sí.
Però va quedar com un projecte i no s'ha fet.
No, no, és que el més curiós és que ens vam parlar d'una família cibate
i, quan parlàvem de la família cibate, a part dels...
que era un dels socis, aquests socis d'aquí,
a mi em va venir de seguida al cap que aquí a Sant Just hi havia uns cibates,
que venien de Sarrià i venien a estiujar aquí a Sant Just.
I segur que eren la mateixa família.
I llavors, doncs, estaven a Canviosca,
una de les masies que havien d'aquí a Sant Just.
A Canviosca, doncs, hi havia el cibate.
I venien de Sarrià i pujaven a l'estiu aquí,
era una família amb bastants fills, etcètera, etcètera.
Bueno, nombrosa.
I això ens van explicar, doncs, que també era un dels socis
que hi havia en aquest projecte.
Doncs, de la mateixa manera que al Parc Güell
també es volia fer una mena de ciutat-jardí.
Allà també es volia fer una ciutat-jardí
amb la torre aquesta com a hotel.
Però, bueno, les coses no van anar...
Estava mirant la Torre de Baró
perquè no em recordava exactament com era i és preciosa.
Sí.
Estava molt bé.
A més, a més, situada a quatre vents.
Sí.
No té veïns?
Ningú et molesta?
Tens unes vistes, tu, panoràmiques?
El canal de tot és panoràmic, eh?
És dels 90...
Tens una terraceta per fer el cafetó al matí,
que mare meva.
Tens el que vulguis.
Tens unes vistes...
Ara t'oblides la sal al supermercat i torna-la a buscar.
Sí, vés a buscar la sal.
Allà ja tens provisions per passar molts dies...
Sí, sí.
Però el que passa és que, senzillament, és el local aquest,
que hi ha uns empleats de l'Ajuntament que fan diners i tots ensenyen, eh?
Ah, d'acord.
No hi ha cap altra cosa que això.
Suposo que, tant en tant, em sembla que fan algun concert i tot a l'aire lliure allà.
Sí, estava llegint que la Terrassa a vegades s'habilita per fer xerrades o concerts.
Sí, exacte.
Sí, sí, sí.
Activitats.
Activitats.
Estava molt bé.
Vam passar el matí del dissabte visitant aquests dos punts.
Està a 9 barris.
9 barris.
Però ja em sembla que són 13 ara, eh?
Per això els barris.
9 barris és el nom que té.
9 barris és el nom que té.
Però crec que els barris s'han multiplicat.
I crec que n'hi ha tret.
El més curiós del cas és que, quan ho veus des d'allà,
veus una ampliació de Barcelona més del que t'imagines.
i és més gran del que ho veus normalment quan passes o vens de l'autopista.
No recordo quan vens, per exemple, a l'autopista vens de Terrassa.
Imaginem-ho així.
I a la dreta queda tota una sèrie de blocs,
que és, doncs, aquí a 9 barris i tot plegat.
Però vist des de dalt, a darrere, és molt més gran encara.
O sigui, queda penjat que diu Barcelona.
O sigui, hi ha un cartell d'entrada.
Aquell cartell d'entrada.
Aquell cartell d'entrada, sí.
Aquell cartell d'entrada.
Està situat ara, no?
Això és nos d'eternitat? Estem parlant?
Sí, venim des de l'altra banda.
A les entrades de la ciutat.
Doncs quan ho veus des de dalt la Torre del Baró, per exemple,
veus que allò està a línia de l'autopista,
però darrere és immens la quantitat d'habitatges i de gent
que hi ha al darrere d'allò.
I com puja fins la muntanya, de fet.
Sí, però quan ho veus des de dalt,
t'adons de la quantitat que hi ha.
De la dimensió que té.
Sí, la dimensió.
Doncs bé.
Però està ben cuidada?
És que hi ha algunes fotografies...
La torre en si.
Sí, sí, hi ha obres.
Perquè sembla que hi ha alguns grafitis a fora.
Almenys les fotografies que estic veient no sé si són actuals ara.
No, potser està...
Està...
Però està ben cuidat.
Sí, o sigui, està en reformes.
Ah, val.
Si hi ha totes unes vestides,
perquè, doncs, s'hi treballa i tot plegat,
i llavors dalt es puja amb una escala de cargol interior metàl·lica,
d'aquestes d'obra, per entendre'ns,
doncs pots pujar fins a un segon pis,
i només pots pujar de 15 en 15.
Sí, sí.
De grups, de 15 en 15.
De grups, de 15 en 15.
Sí, vull dir, hi ha això,
doncs que hi ha un aparet molt interessant per a mi,
que es veu tot el parc de Collserola
amb els municipis que l'envolten.
I des d'allà bé, bueno, hi ha Sant Just, lògicament.
És de 1714, estava llegint ara, eh?
Sí, sí, no, no, és que...
Però aquesta torre va...
En baró de Pinós.
En baró, ja.
És nou.
Va ser la seva residència.
Això, anem-ne nou.
És un segon castell, o torre, digui el que vulguis,
perquè, doncs, amb els anys,
es va construir aquesta pensant en una mena de ciutat-jardí,
i que això seria l'hotel,
i que tindria una sèrie d'activitats,
que no va ser així perquè no van vendre els solars.
I llavors...
Tema de dinarets i d'ajuntament, no?
Sí, més aviat quartos.
Sí.
O sigui, una inversió que no va resultar.
No va resultar.
I, doncs, després va anar degradant, etcètera, etcètera.
Estan molts anys tancats, eh?
Sembla que deu fer 5 o 6 anys que es pot tornar a entrar a dintre,
molt poc.
Sí.
D'on ve la frase de quartos?
Ara m'ha vingut al cap, eh?
El meu avi també sempre diu uns quartos.
Sí, no...
Però clar, un quarto...
Una família no té quartos...
Clar, però d'on prové aquest quarto?
Un quarto què era?
Un quarto.
Ara ho hem de veure un quarto.
Un quarto.
Ja ho tens que veure.
I Manol, tu no ho saps?
Hem de vigilar...
Sí, sí, ho sé, ho sé.
Però m'ha vingut ara...
Les frases, eh?
Que...
Igual si sabies d'on venies, saps?
No, no, però...
És l'origen de...
...que és una part del diner.
Un quart.
Un quart del sol.
Un quart, un quarto...
Sí, això...
Dos quartos.
Ho mires aquí, el dia que ve, si vols, en tornem a parlar.
Però serà d'aquí dues setmanes, perquè a la vinent tens festa.
Tens festa.
És dia gros, és dia gros, és dia gros.
Sí, sí.
Jo ja m'ho estic esperant.
Sí, jo també.
Jo també.
Encara passa la setmana, però dijous, divendres no treballaràs.
Tampoc?
Divendres tampoc.
No, dissabte, ni diumenge, ni dilluns.
Mare meva, jo.
Ja toca, Pep, que portem des del dia darrer i sense cap festa.
Al Sabanel?
Oh, sí.
Sí, sí, sí, sí.
Sí, sí.
I el de maig, què és el de maig?
Crec que és dimecres.
Ah, bueno, si no és un dilluns.
No, no.
T'has salvat.
Ja volies que volia ser més, eh?
Ja, ja.
Ja estàvem buscant més festius, eh?
No, jo, com que...
No, a mi tinc aquell defecte que abans, quan tenia el calendari, quan jo treballava, tenia
calendari i de seguida la primera cosa que anires...
Ui, jo també.
Són els ponts.
Els estius.
Sí, sí, sí.
Els estius.
I resulta que, esclar, ja fa 12 o més anys que no puc celebrar...
Jo t'informo.
...la visió del calendari, perquè...
Ho celebrem aquí, Pep, si vols.
No tinc ni un pont.
Clar, clar.
Ni un pont.
Ni una festa.
Va, que dilluns aturem festa.
Tens un pont continu, diguéssim, una mica full time.
Sempre no es nota.
No, és que de veritat que no es nota la sensació aquella que dius.
Clar, és diferent.
molt bé, ara tu dius això del dilluns.
Clar.
Clar.
Sí, mira, ja és un dia que no tinc l'obligació entre cometes.
Clar, clar, però és diferent.
diferent, no?
Però, en canvi, doncs, quan treballes cada dia i resulta que hi ve un pont, un dia festa...
Home, es nota, eh?
Una il·lusió.
Un i al pit.
Una joia i un...
Oh, una cosa.
Una cosa.
Una cosa.
No es pot explicar.
Sí, sí.
Jo sospiro ara.
Dura tota la setmana.
Jo m'hi faig.
Clar.
Sí, esclar, està.
Ai, divendres.
Amb un penteig.
Sí, sí.
Amb un penteig.
Vinga, Pep, anem a fer les frases, que ens queden set minuts.
Per exemple, sí.
Aviam.
T'haig que ve de pantera.
Sí.
Aquest Matt Hikes, escriptor anglès, que no saps qui és.
Ni idea qui és.
Va néixer el 75, eh?
El 1975.
Ah, Déu-n'hi-do.
Sí, és un actualíssim senyor.
I diu...
Una paradoxa.
Dos punts.
Les coses que no necessites per viure, llibres, art, cinema, vi i d'altres,
són les coses que necessites per viure.
Has vist?
Has vist?
Un nano interessant.
Eh?
Sí.
Bé, un altre.
El Moshin Hamid, escriptor paquistanès, que va néixer al 71.
Anem de gent molt tendra.
Sí, clar.
Són molt contemporanis.
Clar, i tant.
Diu...
es pot arribar a ser fastigosament ric sense una certa falta d'escrúpols.
sigui a l'Àsia emergent o en qualsevol altre lloc.
a l'Àsia emergent, eh?
A l'Àsia emergent, eh?
Ho posa com a l'Àsia emergent.
com a l'Àsia emergent.
Diu...
No es pot arribar a ser com a l'Àsia emergent.
és com a l'Àsia emergent.
Escrúpols, sigui a l'Àsia emergent o en qualsevol altre lloc.
I això ho diu aquest senyor Moshin Hamid.
Escriptor paquistanès.
Un jeque arabe?
Ah, no, paquistanès.
Bé, no sé.
És escriptor.
Escriptor.
Pot ser molt pobre.
Pot ser-ho, també.
Pot ser molt pobre.
Sí, vist així.
Clar.
Com aquella frase, no?
Diuen que...
com era?
Era tan...
tan...
tan pobre que només tenia diners, no?
Hi ha una frase que és així...
Podria ser.
Hi havia una frase així...
Podria ser, podria ser.
Que moralista.
Home, has vist, eh?
Com es destapa.
Sí.
La darrera de les d'avui.
Vinga.
L'única saviesa que podem esperar d'obtenir és la saviesa de la humilitat.
La humilitat no té fi.
L'única saviesa que podem esperar d'obtenir és la saviesa de la humilitat.
Dos punts.
La humilitat no té fi.
I això diu Thomas S. Eliot, poeta, dramaturg i crític anglès,
que va morir el 1965.
Déu-deu.
Déu-deu.
Aquí tenim les tres frases.
D'avui, hem de triar una.
Tenim...
Va per temàtiques, eh?
Sí, una mica, eh?
Engloba les frases per temàtiques.
De vegades.
Quan parlem a vegades del temps...
Sí, de vegades no, eh?
O coincideix, igual, eh?
Tal com cauen avui, sí.
No he triat expressament que...
De vegades sí que ho...
Sí, sembla una única temàtica.
Depèn dels que tinc sobre la taula, les agrupo una miqueta.
Per dir-ho així, no?
Bé, doncs acabo de llegir aquesta.
Ja et toca votar tu.
La única sabiesa que podem esperar d'obtenir és la sabiesa de la humilitat.
La humilitat no té fi.
Una paradoxa, les coses que no necessites per viure,
llibres, art, cinema, vi i d'altres,
són les coses que necessites per viure.
I la darrera, no es pot arribar a ser fastigosament ric
sense una certa falta d'escrúpols,
sigui a l'Àsia emergent o en qualsevol altre lloc.
Jo, Messia Damm, em quedo amb aquesta.
Ho sabia.
Per la manera, l'entonació com la llegies,
crec que la tercera és la que votarà el Pep
i jo també em quedo només pel fet que les eslegitem un ímpetu.
Ah, sí?
Sí, sí, sí, sí.
He com influït la influència.
Ah, la retòrica és important.
Home, i tant.
El com, més tal què?
Sí.
L'ètica, la retòrica i l'esdrúixolà.
L'esdrúixolà.
Sí, sí.
Aristoteleus ja ho deia.
Sí, ho va dir, ho va dir.
Què deia Imanos?
Això.
La retòrica...
La retòrica és sobre tot.
La retòrica és sobre tot.
Com a eina disuasiva.
La retòrica és bàsica.
La retòrica és bàsica.
La retòrica és bàsica.
La retòrica és bàsica.
La retòrica és bàsica.
La retòrica és bàsica.
La retòrica és bàsica.
Era un lingüista.
Era un lingüista.
Sí, sí.
Doncs això.
Va, Imanos.
Sí, perquè a l'Imanos no cal ni que votis.
No, no, no cal ni que votis.
No, no, no cal ni que votis.
Anà a votar a Elliot.
Quina t'agradaria?
Ah, Elliot.
El Tomàs és...
T.S.E.
T.S.E.
Que és l'únic que li sonava, eh?
El Manol.
Que ve que també...
O sigui, una obra sempre...
Jo crec...
Bueno, si no m'equivoco de qui estic parlant,
és qui va escriure un tramvia llamada de SEO.
Per exemple.
Per exemple.
Sí?
Sí, tant.
Sí.
Bueno, jo he vist la pel·lícula.
Estela.
Sí, sí, sí, sí.
El Modó perquè també...
El Modó perquè també...
El Modó perquè també...
El Modó perquè també...
El Modó perquè també...
Sí.
Bueno, això.
No, que aquest senyor, doncs,
els altres dos, naturalment no tenien ni idea de qui són.
Eh?
Perquè com l'Imanol, com tu, en aquest cas, no?
Però són gent que no coneixem de res.
L'Eliot sí que ens sona més, no?
Sí.
Clar.
Sí, sí.
Bé, va morir el 65, ja havia escrit això?
O el Treviar de mà de SEO?
Sí, sí.
Sí, ho va deixar...
La pel·lícula, tot i que va ser a posterior, no?
Es va adaptar, es va fer la pel·lícula.
Sí, sí, sí.
Tu l'has vist, també?
El Treviar de mà de SEO?
La pel·lícula, no.
Home, Imanol.
No, no.
Imanol.
Ara ens ha defraudat aquí, Pep.
Per favor.
Ostres.
Fora del grup.
És que hi ha molta exigència sobre la meva persona.
Tens dos dies de festa per veure la pel·lícula, Imanol.
Exacte.
Et dono un dia de festa per anar al cine.
Perquè te la baixis amb una aplicació d'aquestes que baixen pel·lícules.
Jo no he baixat mai cap.
Però no facis apologia del piratisme.
No, no, no.
Estic dient que jo no n'he baixat mai cap.
Imagina't la bonesa del Pep de que allà no s'ha baixat mai cap.
Jo no n'he baixat mai cap, no?
Perquè ja no sé ni com fer-ho.
Ets de DVDs, aleshores, o de VHS?
Encara allà...
No, VHS, no.
Perquè ja no tinc lector de VHS.
S'han espatllat tots.
Tinc quantitat de pel·lícules, o de cintes, amb VHS.
Però el que no tinc és el lector.
El lector ja no.
Però es poden passar, eh?
Després de digital, a CD, a DVD.
És a dir, si volguessis passar els VHS en CD...
Sí.
Sí, vas d'anar per algun lloc.
Sí, i pagar.
Sí, i pagar.
Pagàs, en Pere canta, vas dir que bé.
Sí, pagant, sí.
Escolta, Pep, que tinguis molt bona setmana santa i aquest dia de festa, gaudeix-lo.
Sí, tant.
I ara no ens veurem fins que hi sap l'ú.
Home, doncs el...
El 20...
30...
28 és el diumenge d'arriba.
29.
29.
29 d'abril.
D'abril.
Ai, quants dies, eh?
Perquè el 26 es fa corre foc aquí al poble.
Cert, cert.
El dia de la dança, també.
Bueno, no tenim temps, Ipanol.
Pep, tot teu, per favor.
Comunactem amb l'emissora germana i amiga.
Endavant.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda, us parla Kilian Sabria.
Continua el Suprem al Judici del procés
amb la declaració de diversos membres de la policia espanyola
i actuar diverses escoles i instituts.
Roser Perera, Madrid.
Hola, bona tarda.
Testificat ja el sisè agent de la tarda.
Un d'ells que va participar en l'operatiu de l'escola Ramon Llull
de Barcelona explica que a la sortida es van quedar engaviats
i que van haver d'utilitzar les defenses
i que el seu cap va ordenar el llançament de pilotes
perquè no els va quedar més remei per marxar d'allí.
Però si se utilizaron las pelotas de goma ya como último recurso.
Sí, sí, último, último.
O sea, es que no había nada.
Es que ya ante el lanzamiento de vallas, el lanzamiento de piedras,
el lanzamiento de doquines y cada vez nos apreciábamos la furgoneta,
no tenemos otro medio.
Declara ara un altre agent que va intervenir al Ramon Llull.
També relata insults i amenaces.
Roser Perera, Catalunya Ràdio, Madrid.
Notícies breus, Martí Ferrero.
L'Ajuntament de Barcelona iniciarà els tràmits
per posar el nom de Neus Català a un espai públic de la ciutat
després que tots els grups municipals
hagin donat suport a una declaració institucional
que demana elevar la proposta a la ponència de nomenclatura
dels carrers de la capital catalana.
L'activista defensora de la memòria històrica
i una de les últimes supervivents de l'horocaust
va morir dissabte als Guillemets,
el priorat als 103 anys.
La declaració també preveu organitzar un programa d'actes
en memòria de les 150.000 persones
que van patir la barbària nazi
en el camp de concentració de Ravensbrück
entre els anys 39 i 45
i col·locar llambordes en record i homenatge
a tots aquells barcelonins de naixement o adopció
que van ser víctimes del nazisme.
Junts per Catalunya reclama a la Junta Electoral Central
que obligui a tres medi, el grup d'Antena 3 i la Sexta,
a suspendre el debat que ha programat pel dia de Sant Jordi
en què s'inclou Vox.
La formació entén que es voleran els principis
de pluralisme i neutralitat informativa entre d'altres.
recorda que l'extrema dreta, el 2016,
va obtenir un 0,2% dels vots.
Per això reclama que no s'emeti el debat
o bé que se'ls obligui a compensar els altres partits.
4 de cada 10 persones de més de 65 anys pateix soledat emocional
i el fenomen afecta més els homes que no pas les dones.
Per Javier Ianguas, director científic del programa
Gent gran de la Caixa i autor de l'estudi,
això passa perquè els homes cuiden menys les relacions
i perquè la xarxa social d'amics es comença a trencar abans,
a partir dels 40 anys.
La fiscalia alemanya acusa l'exconseller delegat de Volkswagen,
Martin Vintacom, d'estafa i competència deslleial pel Dieselgate.
l'escàndol del software que alterava les emissions de diòxid de carboni dels vehicles.
La fiscalia alemanya acusa l'exconseller delegat de Volkswagen,
Martin Vintacom, d'estafa i competència deslleial pel Dieselgate,
l'escàndol del software que alterava les emissions de diòxid de carboni dels vehicles.
Ara tenim 37 nous acusats en aquesta causa,
entre els quals hi ha el senyor Martin Winterkorn,
tenim pistes que podria haver tingut coneixement amb anterioritat
de les manipulacions del software,
al contrari del que va dir en la seva declaració.
Madona, que s'ha reinventat moltes vegades, es converteix ara en Madame X,
el seu nou disc que començarà a avançar aquest dimecres.
I així podríem dir que comença a sonar això, Blay Mercè.
Sí, és un teaser que ja es pot veure a la xarxa on sentim a Madona recitant,
que Madame X és una monitora de cha-cha-cha, una professora, una cap d'estat, una mestressa de casa,
una amazona, una presa, una estudiant, una nena, una monja, una cantant, una santa i una prostitutà.
I ara fa uns minuts ha confirmat a través de Twitter que aquest dimecres es publica el primer single,
que és un duet amb el cantant colombià de reggaeton, Maluma, titulat Medellín.
Està previst que Madona avanci també algun tema d'aquest disc a l'actuació que farà el 18 de maig al festival d'Eurovisió a Tel Aviv, Israel.
Esports, Oriol Moner.
El tècnic del Barça, Ernesto Valverde, és conscient que el Manchester United ha guanyat aquesta temporada,
camp d'equips com el PSG o la Juventus, i sortirà demà a jugar, com sempre fa l'equip,
al marge del 0-1 favorable que el Barça té del partit d'anar als cor de final de la Champions.
El tècnic dels anglesos, Ole Gunnar Solskjaer, també fet roda d'Aprim, serà fa uns moments.
Anem a les instal·lacions del Barça, Oriol Rodríguez, bona tarda.
Bona tarda, Solskjaer, diu que ve disposat a aixecar l'eliminatori,
encara que sigui amb un gol al minut 93, com quan el mateix Solskjaer va marcar el Camp Nou a la final de la Lliga Campions de fa 20 anys.
Una de les claus del partit de demà serà, diu de fa en saber,
que el Barça no acabi tenint una possessió del 75 o el 80% de la pilota.
Els anglesos entrenen ara mateix al Camp Nou, entre ells amb l'exblourant Alexis Sánchez,
i demà tindran la baixa de l'UXOW a lateral sancionat del partit d'anar.
Oriol Rodríguez, Catalunya Ràdio Camp Nou.
Avui es completa la 32a jornada de Lliga Montleganés-Rail Madrid al punt de les 9.
El rally de Car no continuarà a Sud-amèrica. A partir de l'any vinent es disputarà l'Aràbia Saudita.
El dia 25 se'n presentaran els canvis i, en tenis, Robert Bautista jugarà demà al 700 a final del torrent de Monte Carlo contra Rafa Nadal.
Després que avui s'ha imposat a John Milman de la seva banda, Jaume Monà ha debutat amb victòria sobre Lucas Caterina.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Són les 6 i 6 minuts. Bona tarda.
Ahir es va celebrar als Jardins de Can Ginestar una jornada dedicada a Sant Jordi.
Tradicionalment sempre s'havia organitzat aquest acte el diumenge previ al 23 d'abril, un fet que aquest any es complicava degut a la coincidència amb la Setmana Santa.
De la mateixa manera, el cap de setmana posterior estava ocupat pels comissis electorals a les Corts Generals.
Per aquests motius es va decidir avançar la celebració de Sant Jordi gairebé 10 dies, tot i que va tenir una bona rebuda per part de la ciutadania que no va faltar a la cita.
Durant la jornada va destacar la presència de paradetes amb roses i llibres, tant d'entitats com de particulars.
Degut a la proximitat amb els comissis electorals hi havia un gran nombre de carpes d'agrupacions polítiques.
A part, es van programar diferents activitats que van incloure tallers i espais de joc, actuacions musicals, una ballada de sardanes i una jornada de portes obertes de Can Ginestar.
En el marc d'aquesta celebració de Sant Jordi, als Jardins de Can Ginestar, es van entregar els premis del concurs de prosa i posa i en català per a no professionals,
un certamen de caràcter anual organitzat pel Servei Local de Català que ha arribat a la seva 31a edició.
Hi podia participar tothom que tingués més de 9 anys en qualsevol de les dues modalitats,
la de prosa, en la qual s'havia de presentar una narració única d'un màxim de 3 fulls,
o la de poesia, en la qual s'havia de presentar un poema o una petita col·lecció de poemes d'un màxim de 2 fulls.
El tema era lliure i les obres havien de ser inèdites.
Enguany, el concurs ha comptat amb la participació de 310 persones dividides en 4 categories d'edat dins de cada modalitat,
infants de 9 a 11 anys, joves de 12 a 14 anys, joves de 15 a 17 i persones adultes.
A la categoria d'infants de 9 a 11 anys, la guanyadora en la modalitat de prosa ha estat Rita Vides i Miranda,
amb l'obra Somni, i la guanyadora en la modalitat de poesia ha estat Isabel Coper i Ezcurra, per Si tots fóssim.
Les guanyadores en la categoria de 12 a 14 anys han estat Paula Santana i Martí, en la modalitat de prosa, per Piscis,
i Olivia Miranda i Medina, en la modalitat de poesia, per 180 graus.
Pel que fa a la franja de joves de 15 a 17 anys, Javiera, Ignacia, Carrasco i López,
s'ha endut el primer premi de prosa, per Gràcies, per Tot,
i Sílvia Labrador i García ha estat maneixadora del primer premi de poesia, per Orgullosa.
Finalment, en la categoria de persones adultes, la guanyadora de la modalitat de prosa ha estat Anna Sánchez i Ros,
per Fi, i el guanyador en la modalitat de poesia s'ha endut Oriol Soleil Prat, per Dutilitat Qüestionable.
El primer equip masculí de l'hoquei Sant Jús ha aconseguit l'accés a les semifinals del play-off de 100 a la Lliga Hockey Plata.
Ho va aconseguir dissabte en derrotar l'Ulop per 5 gols a 3, un partit, però, que va ser molt disputat i que es va haver de decidir a la pròrroga.
Recordem, però, que aquests dos equips ja s'havien enfrontat en dues ocasions en aquest encreuament de 100.
El primer partit es va decantar pels garrotxins, però guanyant la tornada, els Sant Justencs van forçar el tercer partit que es va jugar dissabte.
L'enfrontament va ser molt igualat, sempre encaixant i rebent gols a les dues porteries, fins a l'emplat a 3, que va provocar la pròrroga.
En els minuts extres, el Sant Jús va poder-se imposar per 5 gols a 3.
Fins aquí les notícies de les 6. Tornem amb més informació als Sant Just Notícies, edició vespre, a les 7. Fins ara mateix.
Fins aquí les notícies de les 6. Tornem amb més informació als Sant Justencs van forçar el tercer partit.
Fins aquí les notícies de les 6. Tornem amb més informació als Sant Justencs van forçar el tercer partit.
Fins aquí les notícies de les 6. Tornem amb més informació als Sant Justencs van forçar el tercer partit.
Fins aquí les notícies de les 6. Tornem amb més informació als Sant Justencs van forçar el tercer partit.
No matter the distance.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Lluís, 98.1.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero! Una de ràdio! Una de què?
Una de ràdio!
De veritat, de veritat que jo no puc, així jo no puc treballar.
Algú parque està d'abans.
No, no, no, no, no.
Som una bona colla. I tant, passigolla.
La colla passigolla.
Ui, ui, ui. Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esfern.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encoentres mal o algo?
Socorro!
Ràdio d'Esfern, a les contes, Ràdio d'Esfern.
T'encoentres mal o algo.
I ara sí, passat un quart de set de la tarda,
teníem amb nosaltres una convidada molt especial, la Mercè López.
Mercè, molt bona tarda.
Hola, bona tarda, Mireia.
I benvinguda al programa amb aquest pro aplaudiment.
Molt benvinguda al programa.
Moltes gràcies.
Doncs tenim amb nosaltres una Sant Justenca, la Mercè.
De fet, ma nena Taratara, que érits de Sant Just,
pensava que érits de, no sé, d'un altre lloc,
però ets molt Sant Justenca.
I és, sí, sí, de tota la vida.
De tota la vida.
A més has estudiat a l'escola Montseny.
Sí.
Bé, bueno, vaig passar pel Montserrat, pel Núria,
i vaig acabar el Montseny.
Sí.
Déu-n'hi-do.
I després vas marxar uns dies, uns anys fora,
a viure a un altre poble, però has tornat al poble.
Sí.
Has tornat a Sant Just.
Acabes tornant a casa.
Tira molt, no, el poble?
Sí.
A mi sí.
Jo soc molt de poble.
Sí, viu bé, a més, aquí a Sant Just.
Sí, molt tranquil.
Sí, m'agrada molt.
I avui ja estàs aquí perquè ens volies comentar,
bé, i a part nosaltres volíem preguntar coses sobre aquest
Soy una divina que venció a su maltratador,
que és el llibre que estàs fent un crowdfunding, un Verkami, no?
Sí.
Més aviat un Verkami perquè es pugui publicar,
un llibre autobiogràfic.
Sí.
Sí, sí, sí.
Entre d'altres, bueno, he pogut llegir diferents publicacions, no?
Però si aneu a verkami.com i busqueu precisament
Soy una divina que venció a su maltratador, no?
És aquest projecte d'editar aquest llibre autobiogràfic
perquè arribi al màxim de persones i per donar veu a aquestes dones
que igual pel que sigui no s'atreveixen, no?
Però tu sí que t'has atrevit a fer-ho.
Sí, la veritat és que sí, que és una idea que tenia d'escriure aquest llibre
i la veritat és que tampoc no pensava que ho anés a fer,
però al final em vaig atrevir a explicar la meva història per escrit.
Penso que hi ha molts llibres sobre el tema,
però de terceres persones que ho expliquen,
de psicòlegs, d'especialistes,
però potser en primera persona no.
I era una manera també de fer un tancament al meu tema,
que també està molt bé,
plasmar-ho per escrit,
i després a més poder ajudar moltes dones
que es puguin sentir identificades,
llegint el llibre,
i també amb això els hi poder ajudar una mica, no?
a sortir del maltractament.
És una mica els objectius, no?
Que dius també,
el fet de publicar no és només que ho llegeixi,
sinó que qui ho llegeixi
pugui anar i demanar-te tu consell,
o que tu puguis ser una via d'ajuda per a aquestes dones, també.
M'encantaria, sí, sí.
És una de les coses,
perquè quan tu passes per això
no saps tampoc on anar ni qui et pot ajudar.
En el meu cas va ser l'assistente social,
d'un poble molt petitet,
que li agraeixo,
li agrairé tota la vida,
que em va derivar a un centre.
i aquí va ser on jo vaig fer teràpia de grup.
I molta gent no sap
ni on ha d'anar ni amb qui parlar.
La gent del voltant,
encara que t'estimi,
tampoc t'entén.
I no és el mateix
que les persones que ho han patit,
que et poden ser molt més empàtics en aquest sentit.
I a més,
si no vaig mal encaminada,
i em corregiràs,
van ser quasi set anys d'anades i tornades
amb aquesta parella tòxica,
per dir-ho d'una manera,
entre cometes,
uau, no?
Sí.
I durant aquests set anys,
suposo que vas tenir moments,
no?
A dir,
va, ara ho dic,
o ara demano ajuda,
o ara ho parlo,
o no,
o va ser com el punt final d'estar allà.
No,
la veritat és que jo vaig ser una persona
que ho vaig parlar molt,
però,
degut,
potser,
també a parlar-ho molt,
entre amistats que tenia del voltant,
també les vaig perdre,
perquè quan tu estàs en una relació tòxica
d'aquest estil,
al final t'acabas quedant sola.
No perquè les altres persones et deixin,
és perquè també aquesta persona
t'aïlla de tothom.
i el que es creu que fa ell,
es pensa que potser ho faràs tu
per una altra banda.
I llavors t'acabas quedant sense amics
i sense amigues.
I va haver-hi molt poca gent
que es va quedar,
moltes persones,
a les que agraeixo i ho dic en el llibre,
i ho faré tota la vida.
Han passat per la meva història
i m'han escoltat en algun moment
i d'altres van decidir,
per exemple,
doncs ja no està a la meva vida
i ho entenc.
D'altres em vaig apartar jo,
per exemple,
perquè era una tonteria
estar amb unes persones
i explicar cada dia el mateix.
Si jo tampoc no estava decidida
deixar allò o no,
perquè tu estàs dintre d'una història
i tampoc no la vols deixar.
I perquè tens una dependència,
encara que ningú ho entengui.
i en canvi d'altres persones
van estar molt, molt, molt al meu costat
i també ho agraeixo
i sempre ho faré.
Me'n recordo de totes elles,
de cada una d'elles.
I per què creus que es donen
aquestes situacions?
O en el teu cas, en concret,
suposo que quan estàs dins
no ho veus,
però arriba un moment
que la normalitat
de coses que no haurien de ser
l'acceptes, no?
Però hi ha algun dia
que dius que ja no l'acceptes.
Sí, home,
tu quan estàs dintre de la història
sí que saps perfectament
el que està passant, no?
Vull dir que
almenys jo ho sabia,
que aquesta persona
no m'estava tractant bé, no?
Però
et crea una dependència
que no pots fugir tan fàcilment.
Moltes vegades
el vaig intentar deixar,
però no m'ho permetia.
Em feia...
I és dur dir això, eh?
Però no m'ho permetia.
I sé que a moltes dones
els hi passa això.
i l'enganxer aquest emocional
era brutal.
És que tampoc no podia.
De fet, jo no ho volia.
Tu quan estàs dintre
moltes vegades
el que vols és salvar
aquella persona
que està malalta.
Però, evidentment,
al final et dones compte
que tu no has de salvar ningú.
T'has de salvar tu.
Exacte.
Però tot això
ho aprens amb el temps
i amb les teràpies
i tot això.
Al principi,
quan tu estàs dintre,
ho veus,
veus que no està bé,
però no veus clarament
el tema de deixar-ho.
És bastant difícil
i bastant difícil
d'entendre-ho.
Perquè jo he hagut
d'aguantar
molts comentaris
en plan
que a mi m'agrada
que em donguin,
que com m'he pogut
ficar jo allà...
Bueno,
és que moltes vegades
no és tan fàcil
dir això.
És que jo també
em pensava
que el maltractament
era d'un nivell
socioeconòmic baix
i no és veritat.
Arribes a la teràpia
i et trobes gent
de tots colors.
Vull dir que
li pot passar a qualsevol
encara que digui que no.
És que són persones
que són
molt maquiabèl·liques.
Et fan
anar cap al seu territori
quan ja et tenen allà.
És molt difícil marxar,
no és tan senzill.
Sí.
Home,
i a més suposo
que és un patró
que com bé deies
no té per què
tenir unes característiques
similars
entre les persones
que causen
aquest malestar
a les seves parelles
perquè tant és
que tingui molts diners
que tingui pocs diners.
No ho tens a veure.
És un perfil.
Són perfils de persones
que ara amb el temps
i quan ja has fet una teràpia
saps quin perfil són
de persones.
Vull dir que no,
que reuneixen uns requisits
i són d'una manera
que és evident.
Però clar,
tu no ho veus
al principi tot allò.
Fins que ja no estàs a dintre.
Quan estàs a dintre
és molt difícil sortir.
i en alguna entrevista
hi ha llegit que deia
si te'n vas sola
tenen por de perdre't,
no?
Perquè te'n pots anar
amb qualsevol, no?
Llavors crees aquest vincle
que deies de dependència
de deixar de fer
per por a, suposo,
la següent represàlia
o la bronca conseqüent.
Exacte.
El típic refrán
aquell castellà
que diu
secret ladron
que tots són
de su condició.
Doncs clar,
evidentment,
a més són persones,
almenys en el meu cas,
aquesta persona
també era infidel
per naturalesa
i es pensava
que potser jo
si m'anava amb les amigues
o així
jo faria igual que ell
i per tant
no et permetia
fer absolutament res.
Vull dir,
també jo tenia un viatge
i vaig haver d'anul·lar-ho.
És difícil,
ara jo ho veig
des de lluny
i penso
com vaig poder
deixar
de fer aquest viatge
amb les meves amigues
però és que no,
quan estàs a dintre
no pots.
No pots,
és que és impossible.
A més,
aquella persona
et persegueix,
és que és tan complicat,
no és fàcil
i m'agradaria
que hi haguessin
moltes més ajudes
i moltes més escoltes
a aquestes dones
que no tenen
ni amb qui parlar
i que molta gent
no les entén
i d'alguna manera
les guiessin
i s'arradiqués
una mica
aquest tema
del maltractament
però des de baix,
des de l'adolescència
que també fa falta.
I a més també
deies que hi havia coses
que entre cometes
no et deixava fer
o que preferia
que no ho fessis
o que tu mateixa
ja cancel·laves un viatge
en pro de
què podrà passar després
però clar,
en perspectiva
dius,
ostres,
quina ceguera
o quin,
clar,
o què era,
no?
si ho penses en perspectiva
dius,
ostres,
com podia acceptar jo,
no?
Perquè ets la mateixa persona,
diguéssim.
T'anul·lava com a...
No,
no ets la mateixa persona.
Deixes de ser la persona
que era...
La Mercè sí,
però clar...
Clar,
quan tu comences la relació
amb aquella persona
tu ets qui ets,
no?
Però quan vas avançant
deixes de ser qui ets.
Aquella persona t'anul·la,
t'anul·la per complet
i t'aparta de tothom.
Al final només et queda ell.
Vull dir,
ell,
és que en realitat
ell vol aquell rol,
et vol separar
i ell vol ser el principal,
el que tu,
sempre que necessites alguna cosa,
hagis de recórrer a ell.
M'entens?
O sigui,
tot...
Li encanta
que tu estiguis...
Que dependeixis d'ell,
no?
Vull dir,
i aquest és el cas
que deixes de fer
totes les coses importants
de la teva vida
del voltant
que no hauria de ser
per a aquesta persona
que t'ha creat
aquesta dependència.
I és una pena,
però és així.
I una de les coses
del maltractament
és això,
que t'anul·lin com a persona
i no et deixin fer
res dels teus plans de vida.
no?
I tot i tu intentar-ho,
al final crec que,
diguéssim,
la relació es va trencar,
diguéssim,
per d'ell.
Sí,
sí,
i a més ho dic,
que li agraeixo molt,
perquè igualment jo crec
que sí que l'hagués acabat deixant,
perquè jo,
estant amb ell
l'últim any,
jo ja havia començat
la teràpia,
per tant,
jo ja estava en el camí,
però encara no estava,
eren anades i tornades,
però suposo que sí
que l'hagués acabat deixant.
Però bé,
al final aquestes persones,
com que saben
que amb tu
ho han fet tan malament
i que ningú del teu voltant
el vol,
el que vol és començar
de zero
amb una altra víctima
o amb un altre supervivent,
perquè amb tu
ja té una relació viciada.
Llavors,
quan ja té una altra pressa,
en aquest sentit,
llavors se'n va.
Sí,
és així.
I t'has trobat
amb aquesta tercera persona,
seva nova persona
que comparteix vida amb ell
i l'has,
diguéssim,
advertit?
Sí,
en una ocasió,
amb la persona
que em va enganyar
i que va estar amb mi alhora,
amb les dues alhora un any,
doncs,
me'ls vaig trobar
en un centre comercial
i la vaig advertir,
evidentment.
Jo no li vaig dir res a ella
en contra,
perquè jo no estic en contra.
Penso que les coses
que fan les persones
les fan les persones,
no les altres,
les terceres,
i aquella dona
la vaig advertir,
em va intentar escoltar,
però,
les persones maltractadores
són molt,
molt,
molt,
o sigui,
ho fan molt bé,
saps?
O sigui,
convencen a la gent.
Manipulen.
Manipulen molt.
Són supermanipuladors
i mentides compulsius.
S'ho creuen
i a més ploren i tot.
Vull dir,
si s'han de posar a plorar,
es posen a plorar, eh?
I per això,
el primer capítol del llibre,
Una mirada atràs,
comences una miqueta amb això,
entenc.
Sí,
Una mirada atràs
comença una mica
justament amb això,
a fer una mirada enrere
una mica en general,
de les coses
que vaig,
que recordo
i que vaig començar a viure
i a partir d'allà
és on,
en el següent capítol,
comença la història
des de zero.
Sí.
És una situació,
un pos en situació,
no?
Sí.
a la lectora o el lector.
Sí.
I creus que un,
diguéssim,
un cor ferit
o una ànima ferida
per unes circumstàncies
com aquestes
pot tornar a sentir
i creure
en què una parella
pot aportar coses bones?
Sí.
Home,
jo crec que sí.
Nosaltres,
les persones
que hem estat maltractades
no tenim cap odi,
els homes,
ni res en particular
en aquest sentit.
El que sí que estem molt
és molt a la guaita
amb les alertes,
amb les alertes
d'aquests perfils
de persones,
però de dominació
i de possessivitat
i dubto molt
que estiguessim
amb una persona
de les mateixes característiques,
però això no vol dir
que nosaltres
no creiem en l'amor i tant.
Bueno,
jo l'espero.
Home,
i tant.
Sí,
perquè a més he llegit
que en aquesta pàgina
de Vercam
i que us el penjaré
a les xarxes socials
de la plaça Mireia
per si hi ha algú
també que vulgui participar
o aportar,
bueno,
sí,
donar-te un cop de mà,
dius que,
que tornes a ser feliç.
Sí,
torno a ser jo
una altra vegada,
ja fa uns anys
des que vaig acabar la teràpia
i tot,
i torno a ser jo,
feliç,
alegre,
divertida
i com t'he dit,
espero,
però no és que esperi res,
sinó que visc la meva vida
complint tots els meus somnis
i tots els meus projectes
i compartint la vida
amb el meu fill,
que és el que més estimo
i el que em vingui
que em vingui sol
i a més,
des que no estic
amb aquesta persona
és quan et comencen
a venir totes les coses bones,
quan al final
acabes passant
una història així,
la deixes,
deixes aquesta persona
que és la que
fa que tot et vagi malament
al voltant de la teva vida
i fas la teràpia,
et cuides tu,
després et ve tot el bo,
no?,
a poc a poc
i ara és quan
jo ho estic rebent
i superalegra,
o sigui,
molt contenta.
i és molt lluable,
Mercè.
Gràcies.
I amb paraules,
per exemple,
perdona,
canviaré,
no tornarà a passar,
això no es repetirà,
que no sé,
són paraules que,
clar,
igual encara avui
quan el sents d'alguna persona,
d'X persona,
deus dir...
Sí.
No,
són paraules incòmodes,
suposo.
No,
jo crec que en la sinceritat
de la gent,
el que passa és que
quan jo a aquesta persona
la vaig creure una vegada,
dos,
tres,
cinc,
deu,
però evidentment
sempre repetia el mateix patro,
cada vegada que et demanava perdó
era un perdó de mentida,
evidentment,
era un perdó
que necessitava ell
en aquell moment
per aconseguir el que volia,
que era que al final
no el deixessis,
no?
O sigui,
no era un perdó real
i realment és que ploren
i fan el que siguin
per aconseguir
i convèncer-te,
o sigui,
és així,
però sí,
jo crec que les persones
quan ho diuen
i a més se'ls nota,
però aquestes persones
que són tan manipuladores
i quan estàs dintre
que estàs tan enamorada
i cega,
el que tu has dit,
no ho veus,
vull dir,
clar que li perdones,
li perdones 20.000 vegades,
sí.
I per això en alguna vegada
has parlat del síndrome d'Estocolm,
no?
És com la situació
que més es posen
com a exemple
és el sequestrador,
no?
Que de ser,
la víctima s'acaba enamorant
i acaba agafant
inclús un apreci.
Clar,
vull dir,
jo a hores d'ara,
no,
el que li desitjo
és que li vagi superbé
cada vegada més
perquè no li tinc rancor
ni res,
perquè el que vull
és que li vagi bé a la vida
i que estigui ben lluny de mi,
m'entens?
Però,
i no li tinc cap apreci
ni li tinc res.
Tampoc no crec
que la gent pagui,
moltes vegades
no crec
en això
que la gent paga
el que fa,
però bueno,
crec que també
a cadascú li arriba
el que li arriba
i ja està,
o s'ho busca, no?
El Carme?
Sí,
a vegades he cregut que sí
i altres a vegades he cregut que no,
però tampoc em preocupa, eh?
Vull dir que si li arriba
que li arribi
que potser s'ho mereix,
no?
També,
però que no li desitjo res,
que li vagi molt bé
però que estigui ben lluny de mi
i ja està.
Però sí que és veritat
que no és que jo...
T'enamores,
però és que jo ja estava enamorada
des del principi.
Si a tu t'enganxa una persona
des del principi
i ho veus tot com molt sa
i molt...
Clar,
et menteix tant
que quan ja estàs a dintre
és com una taranyina.
Ell et porta cap a ella
i després no et pots desenganxar.
Llavors és aquí
on per molt que et faci
tu encara l'estimes.
Vull dir,
per això et separes de tothom,
perquè tu creus
que aquella persona canviarà
i aquestes persones no canvien.
Si no volen,
no canvien.
No canvien.
I crec que hi ha hagut
un grup de dones,
l'Associació de Dones Creatives
del Vallès
que d'alguna manera
tan...
no sé si tan...
tan vist...
com es diu ara?
Florí?
Sí,
Florí de nou,
potser, no?
Sí,
bueno,
tinc un altre grup
que ara parlaré
però el grup
de Mujeres Creatives
del Vallès
que són unes dones
estupendes
que, bueno,
la que no és pintora
és escriptora
que totes tenen algun art.
És perquè vaig conèixer
una dona d'elles,
una pintora,
a Pilar,
i me les va presentar
i a partir d'aquí
també m'animaven a escriure,
que jo estava començant
ja a escriure el llibre i tot
i, bueno,
doncs vaig participar
en una presentació
del primer capítol
amb elles,
del meu primer capítol
i em va fer una entrevista
a un diari
del Vallès,
tot Rubí,
i, bueno,
doncs jo soc molt agraïda
i sempre els agrairé
tot això també,
evidentment.
I després estan les dones
que són les que van
anar a teràpia amb mi
que són les una mica
culpables
que el meu llibre
també es digui
i soy una divina
perquè elles són les divines
que som amigues
des de fa més de cinc anys
i ens vam conèixer allà
a la teràpia.
I totes heu florit de nou?
Totes, sí,
som set.
Sí, totes.
I encara us seguiu fent costat
i seguiu tenint contacte?
Sí, sí, sí, sí.
Totes estem estupendes
i estem juntes, sí.
I com a curiositat
he trobat que
et dius Marcel López
però en alguns llocs
he vist Mer Loma
o Mer Meló, no?
En el llibre.
Entenc que és la breviatura
de noms i cognoms
o no?
Sí.
O és un pseudònim teu?
M'he posat un pseudònim
per escriure el llibre
que és Mer Meló
que és el meu nom
que al final
les meves amistats
d'aquí de Sant Jus
i tot sempre em deien Mer
i com que és tan llarg
el nom
sempre al final
a les escoles
em deien Mercè
a les meves amigues Mer
a casa Merce
vull dir aquí
menys Mercedes
que era el nom que jo tenia
no em deia ningú, saps?
I Mercedes inclús també
llavors al final
em vaig quedar amb Mer
i Meló és el cognom
de la meva mare
primer i el meu pare després
llavors em vaig posar
amb accent així també
Meló de Marín i López
sí, vaig fer aquesta combinació
que m'agrada
O sigui, el llibre
quan es publiqui
que et queden encara
crec que uns 40 dies
per aconsellir aquest Verkami
No, ara en queden 14 dies
ja només
Ah, bueno, encara menys
El 29 d'abril s'acaba
Dues setmanes et queden
Sí, sí
i després encara trigarà una miqueta
però sí, sí
veurà la llum
i totes les persones
que ho agafin pel Verkami
seran les primers a tenir-ho
Et queden menys de 900 euros
per aconseguir els 2.000
Sí
Tinc ara mateix la web oberta
Quasi 800 i alguna cosa em sembla
Sí, sí, sí
I a més tens uns 50 i escaig
persones que han fet de mecenes
ja que han participat
A més es pot fer
com una aportació voluntària
a partir dels 5 euros
fins que cadascú
Sí, o comprar el llibre
o el llibre i la llibreta
o el llibre firmat
en una festa privada
per la gent que compra
l'entrada a la festa
Sí
Aquesta és a part
diguéssim el teu
el teu granet de sorra
per com deies al principi
de donar la veu
però també d'ajudar
Sí
A les dones que
per circumstàncies
no gens agradables de la vida
es puguin trobar
en una situació com tu
i puguin acudir a algú
que en aquest cas pot ser tu
o les pots derivar
en algun lloc
com t'ha passat a tu
que t'han ajudat
Sí, de fet ara
mentre estava fent difusió
o intentant fer difusió
i fent trucades
a llocs diferents
en una d'aquestes trucades
en què una noia
m'havia de passar
a un altre departament
aquella noia
em va dir en aquell moment
que era una dona maltractada
Per casualitat
Que se'm van posar
els pèls de punta
Causalitat
que dic jo
Sí, sí, molt fort
i llavors
li vaig oferir
fer un cafè amb mi
evidentment
no m'ha trucat
crec que no ho té tan fàcil
però sí que
li vaig derivar
on havia d'anar
i això sí que s'ho va apuntar
això sí que ho sé
que s'ho va apuntar
i ojalà
m'estigui sentint
i l'animo
perquè ja la vaig animant
en aquell moment
a què ho fes
i bueno
que igualment també
o sigui
tenia el meu telèfon
per fer un cafè
si volia també
o sigui
estava oberta
cap problema
Creus que falten
no?
Potser algun tipus
d'associació
no sé si a vegades
fer-ho tan visible
encara tira més enrere
a l'hora de quan
estàs en una situació així
anar a un lloc
que et fa
no ser tan visible
a tu com a víctima
sinó
el fet d'acudir
a un lloc
com a titular
sigui
no sé
associació de dones
o maltractament
o hi ha només
la paraula maltractament
a vegades
sembla que potser
faci inclús por
a la mateixa persona
que va denunciar-ho
o quina creus
que seria
la millor manera
d'ajudar?
Bé, a veure
el nom del centre
on vaig
en allò
jo ara mateix
no ho diré
però que
no es diu així
d'aquesta manera
vull dir
sí que et fa cosa
o et fa ràbia
a mi per exemple
em va fer ràbia
a Nari
perquè jo pensava
aquesta persona
està fora tan normal
fent la seva vida
i jo estic aquí
tractant-me
quan s'hauria de tractar
ell
saps?
però sí que és veritat
que la ràbia és aquesta
no em va fer cosa
anar a cap lloc
el que volia
era estar bé jo
i a més
estic superagraïda
amb el centre
i el que passa
és que hi ha molt pocs
al Vallès per exemple
no n'hi ha
al Baix-Llobregat
n'hi ha un
i a Barcelona
alguna altra associació
m'he trobat
amb alguna amiga
que necessitava
ajut ara mateix
i li donaven
hora per d'aquí un mes
no, ella necessita
parlar ara
no necessita
parlar d'aquí un mes
a mi m'encantaria
és un dels projectes
que ja tinc
també
d'una associació
perquè sí
perquè sé que fa falta
perquè no
o sigui
hi ha moltes
i ho fan superbé
perquè jo vaig estar
en un centre d'aquests
i ho dic
però crec que també
em fan falta més
i potser a més
amb dones
que hagin estat maltractades
també
perquè no hi ha
millor
o sigui
no hi ha millor persona
que et pugui entendre
a part dels professionals
que les persones
que ja ho han viscut
de fet jo vaig anar
a un grup de teràpia
quan vaig acabar el meu
perquè la psicòloga
m'ho va oferir
i estaven super contentes
d'estar amb una persona
al costat
que ho havia superat
és la millor manera
d'empatitzar-ho
totalment
és que elles estaven al principi
que jo em veia molt identificada
quan jo vaig començar
i tres anys després
quan vaig acabar
començava jo
amb un grup
i les veia
i pensava
és que jo estava així
vaig veure la super diferència
i elles van agrair moltíssim
que jo estigués allà
com a persona
doncs això
perquè elles veien
una mica la llum
perquè si no
és que no la veus
no la veus
Potser és per això
que t'he cobrat més sentit
una frase
que vas llegir
de precisament
aquesta entrevista
que vas fer a Rubí
que deies
potser és això
el que jo
per no voler molestar
ningú no vaig tenir
potser aquesta ajuda
o aquest grup
en concret
o el grup
de dones creatives
també del Vallès
que potser
fa falta
deies números
i al Vallès
no n'hi ha cap
d'associació
diguéssim
al Baix Obregat
n'hi ha una
a Barcelona
n'hi ha poques
al Vallès hi ha de l'Ajuntament
hi ha el típic
de l'Ajuntament
però a part
com a centre
com el que hi ha
al Baix Obregat
no n'hi ha
o sigui
la gent d'allà
o ha de venir aquí
o ha d'anar a l'Ajuntament
però no és el mateix
vull dir
sí
que els ajuntaments
ho fan molt bé
però que a part d'això
hi ha d'haver
un altre centre
on tu puguis tenir
una continuïtat
i puguis tenir
per exemple
una teràpia
una referent
una persona
a la que puguis anar
que faci una continuació
i que no sigui
cada no sé quant
perquè tu necessites
doncs això
que sigui
continuo
no que
et facin anar
un mes
l'altre mes
no
és que t'has d'anar
ara
estàs malament
ara
les dones creatives
del Vallès
és un grup creatiu
no té res a veure
amb això
elles el que van fer
és acollir-me
com una creativa més
perquè estava escrivint un llibre
el que
nosaltres
com les dones
les divines
sí que som un grup
de teràpia
que vam assistir
a un centre
on ens van ajudar
costa molt demanar ajuts
sí
perquè
és que jo per exemple
ja et dic
em va ajudar
l'assistenta social
perquè ella va ser
la que em va explicar
on hi havia
que hi havia un centre
a Sant Feliu
i és la que em va
dur
vull dir
persones
superhumanes
com ella
jo li agrairé
tota la vida
però jo no tenia ni idea
d'això
d'aquest centre
com a moltes persones
que no tenen ni idea
o el que et dic
tu que és el 016
et posen en contacte
amb un centre
de Barcelona
i allà et donen hora
d'aquí un mes
no
no
volem atenció ara
no volem atenció
d'aquí un mes
però
entenc els centres
pel tema dels recursos
que això passa com tot
que està molt limitat
sí però es necessiten
perquè és tan necessari
com que hi ha casos reals
i tant
i molts
molts que estan en silenci
perquè fixa't la dona aquesta
que vaig trobar jo pel camí
i més que m'he trobat
o sigui
l'altre dia també
a Sant Joan d'Espien
vam fer una entrevista
a un partit polític nou
que creix ara
i allà al carrer
me la van fer
i va seure una dona allà
i ens va explicar la seva història
també de maltractament
i superació
vull dir que
no és una
és que són moltes persones
i crec que n'havia llegit
també en alguna entrevista
que aquest llibre
és com un repte personal
era un projecte
com a repte teu
que és òbvi que costa
escriure sobre un tema
com aquest
i en primera persona
perquè ho has fet
en primera persona
però que també és un
en certa manera
és una mica un tancament
de la història potser
serveix com a
punt i a part
sí, sí, sí
és un repte
costa molt escriure-ho
perquè a més
la veritat és que no pensava
que me'n recordés
de tantíssimes coses
perquè jo no vaig fer un diari
de la meva història
però al final ho tens
i conforme vas escrivint
et van sortir més
i més coses
i més capítols
i més històries
i sí, sí
per mi ha estat un tancament
jo crec
i era un repte personal
i a més també tinc
bé, també vaig dir
que a part d'ajudar
a les dones
que són maltractades
i que potser jo les pugui ajudar
que era un dels objectius
a mi també m'agradaria
fer un projecte
que també m'han convidat
a fer-ho i tot
en els instituts
a les escoles
a partir de 6è
perquè a més sóc mestra
i crec que
fa falta més educació emocional
i més treballar
el tema de les relacions tòxiques
i les sanes
perquè no tenen ni idea
els adolescents
de com fer-ho
i crec que s'haurien de fer
tallers sobre aquest tema
per a veure si des de baix
podem erradicar una miqueta
el tema del maltractament
i deixen d'haver-hi
tantes dones mortes
i això ve des de casa
i ve des de les persones
que podem fer alguna cosa
a través per exemple
de les escoles
anant a fer tallers
o el que sigui
perquè es puguin treballar
tots aquests temes
i no sé
una mica a veure
si podem aportar tots
i fer-ho
a més com a mestre
alguna vegades
que has fixat
algun tipus de comportament
de nens


Liaries a, potser, tu aquestes dones que ens estan escoltant
i potser alguna d'elles se sent en aquesta situació
o ha viscut algú proper seu que sap que pot estar
en una situació similar a la que tu has viscut?
Si és una persona que sap que un altre ho està vivint,
jo la convido a que li faci molt recolzament
perquè tampoc és tan senzill fer que la persona que ho està passant ho deixi
perquè hi ha molta gent que és molt radical
que les formes també no és tan fàcil com dir
i ho has de deixar i no sé què i tal
i insistir d'aquesta manera, s'ha d'escoltar molt
i cada persona per deixar el que ha de deixar
ha de tenir diferents ritmes, evidentment.
Sí que és veritat que si hi ha un maltractament
que tu veus que és molt, no sé com dir-te,
que crec que estàs en l'obligació de denunciar-ho.
L'evident, no?
Sí, sí, però si és una amistat o com vas...
És que jo, per exemple, només explico el meu,
que el meu era que a mi la gent m'escoltava
però si jo no estava preparada per deixar-ho,
per molt que em diguessin, no podíem fer res.
O sigui, hi havia gent que evidentment m'intentava ajudar
però no és tan fàcil, fins que tu no estàs preparada.
Quan jo ja vaig estar preparada va ser quan ho vaig fer.
Llavors, clar, des d'aquesta perspectiva
és una mica difícil.
I a les dones maltractades que ho estiguin passant
els he dit que sí que es pot, que sí que es pot,
que poden rebre ajuda, que comencin...
Poden trucar a l'assistenta social i els hi pot derivar.
Em poden escriure a mi, no sé, a través del Verkami
o del meu Twitter, si ara, per exemple, surt aquí també.
I després, per privat, jo els hi puc parlar.
No tinc cap problema en guiar les persones que ho estiguin passant
i en ajudar-les com pugui, evidentment.
I com a últim, que venim d'un mes de març feminista,
a més, un 8 de març, municipi feminista, Sant Just,
i tenim una regidora, que és Gina Pol,
que és una grandíssima defensora, no?
Quin missatge li volies enviar amb ella?
A la Gina.
Sí.
A la Gina la veig la setmana que ve.
Doncs mira, anticipa't una mica.
He quedat amb ella.
Doncs mira, a la Gina...
Suposo que la Gina ho està fent superbé
perquè, com tu dius, és una feminista
de primera categoria, com jo també.
Cada vegada més, perquè ho vaig aprenent amb el temps també.
Hi ha molta gent que som...
Bueno, que hem crescut en una història també
que som masclistes encara que no ho vulguem,
que tenim tics masclistes
i, evidentment, hem d'anar aprenent
el que és el feminisme per posar-nos al dia.
I jo ho soc, ja.
Ara, o em considero o ho intento ser.
Doncs no ho sé, a la Gina li dic
que segueixi com ho està fent,
que ajudi tot el que pot,
que Sant Just sigui un poble d'igualtat
i, res, que ens veurem la setmana que ve
i que ja li explicaré més cosetes a ella a mi
i, a veure, què fem juntes, també.
Doncs així m'agrada.
Soy una divina que venció a su maltratada.
Encara queden dues setmanes,
com bé deies, d'haver camí
per arribar al teu objectiu,
que són aquests 2.000 euros, no?
I està, res, a punt de tocar.
Us penjarem al link a les xarxes socials,
així també poden fer la seva aportació
i, almenys, conèixer-te a tu
i conèixer-te una miqueta més
del que t'hem conegut en aquesta entrevista.
Mercè, moltes gràcies per venir fins aquí,
fins a Ràdio d'Esvern.
Gràcies, Mireia, a tu.
Que tinguis molt bona tarda,
que tinguis molta sort
i esperem veure't un cop tinguis el llibre a la mà,
publicat, amb paper.
Sí, sí, sí.
Moltes gràcies, Mireia.
Gràcies.
Adéu, Mercè.
I just toquen tres quarts de set de la tarda
i farem una breu pausa per escoltar algunes cançons,
com per exemple aquest de Flaca d'Andrés Calamaro.
Flaca d'Andrés Calamaro
No me claves tus puñales
Por la espalda tan profundo
No me duelen, no me hacen mal
Lejos, en el centro de la tierra
Las raíces del amor
Dónde estaban, quedaran
Entre no me olvides me dejé nuestros abriles olvidados
En el fondo del placar, del cuarto de invitados
Eran tiempos dorados, un pasado mejor
Aunque casi me equivoco
Y te digo poco a poco
No me mientas
No me digas la verdad
No te quedes callada
No levantes la voz
Ni me pidas perdón
Aunque casi te confieso
Aunque casi te confieso que también he sido un perro compañero
Un perro ideal que aprendió mal al aire
Y a volver al hogar
Y a volver al hogar
Y a volver al hogar
Para poder comer
Y a volver al hogar
Y a volver al hogar
Y a volver al hogar
No me claves tus puñales
Por la espalda tan profundo
No me duelen, no me hacen mal
Lejos, en el centro de la tierra
Las raíces del amor
Dónde estaban, quedaran
Dónde están, quedaran
Dónde están, quedaran
Dónde están, quedaran
Dónde están, quedaran
Dónde están, quedaran
Dónde están, quedaran
Dónde están, quedaran
Dónde mechanical
Dónde está, quedaran
Dónde están, quedaran
Escoltes, ràdio d'Esfern, sintonitzes, ràdio d'Esfern,
la ràdio de Sant Lluís, 98.1.
A 10 minuts de les 7 en punt de la tarda escoltem cançons com aquesta,
Instant Crush de Daft Punk, juntament amb Julian Casablanques.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!