Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Enda!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Que!
Ens va agradar molt les seccions que vam fer.
Per tant, no us ho podeu perdre.
De 11 i vendres, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern.
I com no, abans va començar el programa Tenim a l'Andrea Bueno amb nosaltres.
Hola, Andrea, bona tarda.
Què tal l'estiu? A veure si se't sent ara.
Què tal? Com ha anat l'estiu?
Molt bé, queda lluny ja.
És que sí, la teva ja ha pensat,
que entre el canvi de temperatura, que de cop hi volta és tardor,
i la depressió aquesta que portem tots,
jo la porto una mica segura,
que l'estiu s'ha acabat i les temperatures càlides també.
Plorem una estona de temps.
És que ha estat tot molt dràstic,
perquè la setmana passada jo recordo el dijous
venien tirants a la ràdio,
la meva experiència personal,
la dada de l'Andrea,
venien tirants a la ràdio i l'endemà venia amb l'abric.
L'experiència personal de l'Andrea.
Sí, sí, sí.
I l'abric l'endemà, o sigui, d'entretemps,
no em torno boja amb el meu abric de jornada bé encara,
però...
I jo recordo de queixar-me per què no poseu l'aire,
que fa molta calor i de cop i volta,
perquè poseu l'aire, que fa molt de fred,
que se'm perjudicarà la gola.
Sí, jo ja estic perjudicada una mica de la gola.
Bueno...
El fred, sí, no l'he portat gaire bé, de veritat.
Bueno, ara encara, de fet, encara no ha començat tardor.
No, no, no, començà en divendres, en teoria.
No volem dir que és...
Sí, divendres.
Què dius?
Divendres 22 de tardor a les 22.02,
segons ha dit el Carles.
Ah, sí?
Sí.
Això no el veig que és aquí el Carles,
però, val, aquest divendres ja ha començat tardor.
Sí.
Mare meva mare, sí que hem d'entrar a la pressió.
Clar, l'últim programa t'estiu de la plaça Mireia, el divendres.
Home, doncs sí, i jo amb la cançó aquesta de Sani...
Molt guai, canvi de sintonia.
És que dona vida, encara hem d'acabar de muntar alguna coseta
per dir la plaça Mireia, no?
Però, bueno, avui m'ha entrat així una mica...
Sembla molt bé.
Saps el primer dia de l'escola que els nens et diuen
la assignatura de tal farem tot això?
Sí.
I no fa res?
Sí.
Fosa, avui farem el mateix.
Vale, està bé.
Bueno, situant-nos, no?, mica en mica.
Clar, ens hem d'anar reubicant tot a com, no pot ser,
que després venen traumes i coses rares
i no volem que els oients se'ns reumatitzin.
Així que a poc a poc...
Però avui ja teniu col·laboradors i aquestes coses, no?
Sí, avui ve molt ple, ve molt ple.
Bueno, la tornada serà menys dura.
Serà lleu.
Segurament.
I amb nosaltres intentarem que sigui molt més lleu.
I tant.
Almenys cada tarda de 5 a 7, recordeu que estarem aquí acompanyant-nos.
Així que, Andrea, va, reprenem el que eren els informatius
i les notícies dins de la plaça Mireia, va.
Sí, sí, que hi ha cosetes.
Som-hi.
Jo no me'n recordava jo de les Cees, tu.
Doncs, les Cees arrenca temporada amb diferents novetats.
Doncs sí, l'entitat ja ha previst gran part de les seves activitats més rellevants,
entre les que destaca la caminada popular de l'octubre
i totes les activitats del seu cicle temàtic.
La primera activitat de les Cees tindrà lloc diumenge, 24 de setembre.
Forma part del cicle temàtic de l'entitat,
que aquesta temporada girarà al voltant dels paisatges de Catalunya.
Recordem que a cada curs l'entitat excursionista
estableix un cicle de conferències i excursions temàtiques
vinculades amb la muntanya i amb la natura
i en guany és el torn dels paisatges del país.
Algunes de les comarques protagonistes d'aquest cicle seran
el Ripollès, la Garrotxa, el Garraf, les Terres de l'Ebre,
el Rosselló, el Montseny i el Vallès Occidental.
El cicle comença diumenge,
amb una excursió al circ de Concros, al Ripollès,
i la primera xerrada serà l'octubre, el dia 13,
amb Lluís Soler, que parlarà dels elements modeladors del paisatge.
Les ponències i excursions acabaran al juny,
les conferències, com sempre, es fan un cop en més,
aproximadament el tercer divendres de mes,
i a les 8 del vespre a la Taneu.
Una altra de les novetats del curs de les CEAS
és que en guany l'entitat ha canviat la data
de la caminada popular, que sempre es fa
el primer cap de setmana d'octubre, el primer diumenge d'octubre,
però aquest any, com tots bé sabreu,
la caminada hauria de fer-se el dia 1,
però en motiu del referèndum, que se celebra el dia 1 d'octubre,
la CEAS ha decidit ajornar-la un cap de setmana.
Ho han parlat amb la Junta, estem tots d'acord.
Per tant, la 21a caminada popular de la CEAS
serà el dia 8.
Les inscripcions per participar-hi però ja s'han tancat,
en guany el punt d'inici final serà el Molí Fariner,
sempre a la Patí del Raure de la Taneu,
en guany es canvia,
i el tema serà les barraques de Vinya.
I un altre canvi destacat és que les excursions matinals
es redueixen de dos dies al mes
a una excursió matinal.
Encara que tenen moltes coses per davant,
la CEAS és una d'aquestes entitats
que no perd el temps,
i va començar de forma oficial el seu curs dissabte passat,
amb el sopar de motxilla,
amb els socis i sòcies al Patí del Raure de la Taneu.
Doncs veig que tampoc no anem tan tard,
perquè jo pensava...
Ja veuràs que els nostres oients
es pensaran que ja no hi ha plaça Mireia
per començar tan tard.
No.
Però clar, però són 18.
18 de setembre encara...
Encara teniu tota la temporada per davant.
No fa gaire que han començat tampoc.
Dimarts passat, el 12.
Algunes dimarts, algunes dijous també.
Sí.
Podria durar la setmana passada,
que tampoc anem tan tard.
Els col·les normalment començaven el 12,
la secundària, instituts i tal, el 14.
Això per fer un parell de dies,
cap de setmana, i vinga.
Sí.
És espectacular quan passarà això.
Sí, però nosaltres ja estem aquí,
ja portem dies treballant,
perquè potser encara que la plaça Mireia
no hagi fet antena aquests dies,
ja ho heu estat treballant.
Hem estat per aquí al darrere,
tot i que no heu escoltat la veu.
Exacte.
Així que prepareu-vos per escoltar molta veu.
Molt bé.
Doncs això per una banda,
pel que fa a les seves,
que reprenem l'activitat,
i no ens avorrirem aquest any.
Ja veig que no.
Però que no hi estima que passin de dues
a una excursió matinal.
Sí, perquè Josep Maria Rius
era qui se n'encarregava
de preparar les matinals,
i em feia, preparava dues matinals al mes,
dues excursions matinals al mes,
però ara sembla ser que per motius personals
ha considerat que no tenia el temps suficient
potser per preparar-ne tantes al mes
i han decidit muntar una comissió organitzadora,
en faran una al mes
i més gent que s'implica organitzant-les
i ell també hi col·laborarà.
Però vaja, que potser era massa feina,
pel que és sobreentès jo amb la Romi,
que hem entrevistat la presidenta de la CES avui,
és sobreentès que hi havia massa feina
per una sola persona
i de moment es redueix a una
i a veure si amb aquesta comissió...
Que no es redueixi més, eh?
Això també fem una crida des d'aquí,
per favor, no reduïm de dos a un, de un a zero, no.
No, estarem que amb el temps,
si s'ho poden muntar bé,
doncs fer-ne dues,
perquè eren molt interessants.
Cada dos diumenges al mes en feien una.
Sí, sí, ara veurem.
Doncs que ho mantinguin, que ho mantinguin.
I ara anem cap a la segona notícia,
que de fet sempre me'n recordo d'on vas, en vas.
Ah, m'acabar.
Perquè, clar, n'hem parlat mil vegades
de les notícies relacionades amb contenidors...
Medi ambient, reciclatge...
Correcte.
Així que, vinga, va,
n'hem parlat de la segona notícia,
perquè, no sé si serà positiu o negatiu,
de moment sembla que és negatiu,
s'eliminen les sis bateries de contenidors soterrats
que hi havia al municipi.
Doncs estava fent una prova pilot des de l'Ajuntament
per veure com funcionava aquest sistema,
sembla que no ha anat del tot bé,
per això l'Ajuntament ha pres la decisió de retirar-los,
després de valorar-ne el seu ús i funcionament.
Aquest mes de setembre,
en el que portem de setembre,
s'han eliminat les sis bateries de contenidors soterrats
que estaven instal·lades a l'Avinguda de la Generalitat,
al Gualden 7 i als carrers Ramon i Cajal,
Todona, Font i Major.
Aquestes bateries han estat substituïdes
per bateries en superfície,
com les que hi ha a la resta del municipi,
per tant, no és que aquella zona s'hagi quedat sense contenidors,
sinó que s'han posat contenidors en superfície.
Els motius que han fet prendre la decisió
d'eliminar els soterrats
són, d'una banda, el mal ús que se n'ha fet
i, de l'altra, la despesa
que suposa mantenir dos sistemes de recollida paral·lels,
el cost del manteniment d'aquests contenidors
i el seu procés de recollida ineficient,
amb camió grua i amb afectacions a trànsit rodat.
Per tant, ara es torna al model tradicional,
podríem dir,
amb aquests contenidors en superfície
en lloc de contenidors soterrats.
Mal ús què deu ser dels ciutadans?
Potser s'han evocat coses que no tocaven o alguna cosa així.
Però sí, és el mateix...
És el mateix sistema.
De fet, mal ús a vegades també se'n fa
amb els contenidors en superfície.
No sé quin és aquest mal ús que se n'ha fet,
però són les conclusions que han extret des de l'Ajuntament.
Era una prova pilot,
sembla que no ha funcionat del tot i ara...
Per això estan també les proves pilot,
per veure si s'encaixen, si funcionen.
I ara estem a l'espera d'allò
que també ho hem comentat aquí alguna vegada,
el programa,
d'aquesta consulta que s'ha de fer a nivell Sant Justenc
per veure quin és el millor sistema de recollida de residus
per Sant Just.
Si el porta-porta...
Porta-porta, contenidors amb xip...
Veurem com va i quan es convoca finalment aquesta consulta
i que la ciutadania decideixi.
Que sabies que cada vegada que llenço una vidre
en el contenidor obert i es trenca,
quan cau penso...
Te'n recordes?
Ai, no ho estic fent bé.
No ho estic fent bé.
És que allò em sembla absurd.
La veritat, no ho sé,
és que el vidre on ha d'anar estigui trencat o intacte.
És que es trencarà quan caixi, es trencarà quan caixi.
Saps què?
Pensava, no sé si conèixer el programa aquest
de Nadia Sabenada, d'Andreu Bonafuente i Bertolomero,
que soc molt fan, la veritat.
La gent envia preguntes, molt ràndoms, la veritat, de tot.
Des de per què...
Bé, preguntes bastant absurdes.
Doncs crec que li els preguntaré això,
a veure com ho responen.
Val.
Els dient la plaça Mireia, eh?
Ah, sí?
Val.
Sí, sí, sí.
Doncs quan...
De fet, vols que formulem...
La gravació...
Endavant.
Vinga, va.
Hola, Berto.
Hola, Andreu Bonafuente.
Hola.
Som l'Andrea i la Mireia.
Us parlem des del programa La Plaça Mireia de Ràdio d'Esvern.
I tenim una pregunta que ens...
Bueno, és que jo no dormo per les nits.
Jo no dormo, eh?
Jo tampoc.
De veritat.
No sé per què.
Què passa quan tires vidre al contenit obert
i es trenca el vidre dins?
Serveix?
Es compta com el reciclatge?
O no.
Estem fent bé?
O estem fent malament?
Estem fent malament.
Vindrà alguna ascensió o alguna cosa a casa?
Compte com a reciclatge bé?
O no són bones ciutadanes?
O reciclatge malament.
O això reciclar malament?
Bueno, esperem que ens contesteu aquest gran dubte, sisplau.
Des d'aquí un abraçada molt forta.
Feliçtats pel programa, per totes les accions que feu a tot arreu.
Esperem tenir les vostres respostes.
Sisplau.
Gràcies.
Gràcies.
Mira, doncs ha quedat ja gravat.
Gràcies, Andrea, per col·laborar.
Per mail o...
Sí, sí.
Farem el tall d'aquesta petita llunces i ho enviarem directament des de la plaça Mireia,
nom de Ràdio d'Esvern.
Molt bé.
Oients.
Estarem pendents d'aquestes novetats.
Vinga, va, i parem de fer una mica el tonto, que jo veieu que tinc al cap una mica d'estiu encara,
i anem a la tercera notícia del dia.
Avui se't perdonen, no?
Jo crec que sí.
Jo he entrat per donant-me a mi mateixa dient no passa res.
Que va passar res.
Que va passar res.
Que va passar a mi a ment.
Bé, per si t'acàs.
Bé, un tema una mica més seriós.
Demà s'obren les inscripcions per a les escoles esportives municipals.
Pel que fa a les escoles esportives municipals...
Perdonada.
Perdonada.
Pel que fa a les escoles esportives municipals, s'ofereixen dues activitats, iniciació esportiva i aeròbic.
Pel que fa a la iniciació esportiva, és una activitat sense competició, adreçada a infants entre 4 i 7 anys,
per tal de donar una educació esportiva adequada a través de les qualitats físiques i motrius bàsiques,
les coordinacions i els jocs preesportius, promocionant alhora els valors relacionats amb l'esport i la salut.
Les activitats comencen el 2 i el 3 d'octubre, i pel que fa a l'aeròbic, és per a infants nascuts entre els anys 2008 i 2011.
L'activitat es farà a l'escola Montserrat a partir del 3 d'octubre.
Les inscripcions per a la iniciació esportiva i per a l'aeròbic s'han de fer entre demà dimarts i el 28 de setembre
a l'Oficina d'Atenció Ciutadana de l'Ajuntament.
I en relació a les escoles de promoció esportiva, aquesta temporada s'ofereixen activitats de bàsquet, futbol sala, futbol set i futbol onze,
gimnàstica rítmica, hoquei sobre patins, natació, patinatge artístic, taekwondo i voleibol.
En aquest cas, les inscripcions s'han de fer directament a les entitats que se n'encarreguen.
Tota la informació vinculada amb les activitats esportives per a infants, amb les dades de contacte de les entitats i tot plegat,
la trobareu al web municipal santjust.cat, amb els preus, horaris, etc.
Saps quin esport em falta que he descobert jo aquest estiu que m'agrada bastant?
A veure...
L'escalada.
Ostres!
O que...
Ai, doncs home, aquí no crec que hi hagi escalada.
Queda una mica minoritari, eh?
No sé si és possible d'esport com a tal, jo entenc que sí.
Sí, no, clar, clar.
I de risc, a més, també, no?
Bueno, sí, depèn, depèn, depèn.
Jo el que faig no és d'aire risc.
El risc va ser primer i ja pujar-me, però ja un cop superat.
Però escalada allò amb el boulder aquest que es diu, amb boulders.
Ai, mira que bé, molt bé, jo li dic púldroc, sí.
Ah, bouldro, no sé, potser dic púldroc, no tinc ni idea.
Va, no va preguntar pel Berto i l'Andre.
Molt bé, molt bé, boulder, sí, sí.
Em sona perquè el dial del gimnàs crec que és boulder.
Sí, sí, sí, sí, correcte.
Carai, he quedat fatal jo ara.
No, és que jo no tinc...
Saps què em sonava, però potser té un altre nom?
Púldroc o púldroc.
Jo tinc el magnesi, tinc els peus de gat, ho tinc tot,
i vaig dient bouldroc pel món, saps?
Quan és boulder o boulder, ara ho he dit malament.
Jo és que crec que s'escriu boulder, tal com l'he llegit jo, eh?
Però no sé ni com es pronuncia, ni si realment es diu així.
Sí, bé, que va ser la paret, però que no necessites corda, necessàriament per pujar,
si no...
Jo me la posaria.
Si t'agafes per les peces.
Perquè jo sóc fatal amb aquestes coses.
No, però no t'haig de cas més d'un metre del terra.
És igual.
Jo, Ernest, casc, armadura...
Ernest!
El casc, sí.
Jo de tot, perquè no me'n refio.
I doble, triple, colxoneta.
Sí?
També.
Jo no ho faig, no hi ha colxoneta, eh?
Com es diu colxoneta en català, ara?
La màrfaga?
No.
Clar, la màrfaga és com l'esterilla, no?
Algo així.
L'esterilla.
L'esterilla, no?
La màrfaga és una colxoneta, no?
Petita, així...
Doncs jo no, jo la vull grossa.
Doncs moltes màrfagues, moltes màrfagues en refiure amb l'altra.
I ja et dic de tot, eh?
És una protecció a tope.
Jo no és per fer publicitat, però normalment vaig a un túnel que es diu La Fuixarda,
que tothom el coneix, i ara més d'un s'estarà rient quan estigui comentant, segurament,
que és un túnel que és gratuït, no pagues.
Sí?
Està a Tocanada, a la Montjuïc, passat al poble espanyol, i no hi ha colxoneta,
esperem que no pagues, doncs l'únic que és...
Ja és el túnel, tu amb el teu material, el teu magnesi, les teves cordes,
tot el que tu portis, però no hi ha res.
Per tant, la colxoneta, com a molt, seran els teus amics que des de baix estan fent
el que seria suport moral i físic.
No, però ja que estan els teus amics allà, també poden posar-te un llençol.
A sota, no? Entre tots, per si caus.
Sí, per si caus ja t'emboliquen i ja t'emporten d'un lloc.
No sé, alguna cosa per rebotar o alguna cosa així, bé, a mi em faria...
No, però no t'aixeques gaire. Mira, proposo que un dia plois.
Jo t'ho he provat aquest estiu, eh?
Abans parlen d'esports o no sé qui, i dic, mira.
Jo, com a molt, l'he fet una via ferrada, bastant facileta, en teoria,
dins del terreny aquest de les agulletes, el que seria tota la part del antebrazo, perdó.
Sí, l'avantbraç.
Avantbraç.
Aquesta sí que m'ha de ser.
Aquesta és fàcil, doncs, com a molt, l'avantbraç no podia ni donar gas a la moto,
saps el que vull dir?
En serio?
Sí, sí.
Això el primer, segon dia, a partir del quart.
Frenar, com a mínim?
Bueno, m'havia d'esperar una mica, perquè tenia això molt adolorit.
Sí, sí, de fet tinc callos i tot, eh?
En serio?
Sí, sí, tinc algunes pallofes per aquí.
Però tu recomanes.
Sí, sí, recomano.
I les conseqüències físiques, estupendo.
Sí, sí, és un esport molt, com dir-ho, agraït, no sé.
Sí?
És de superació, també, perquè, clar, ets tu solet, eh?
Ja, mica més que vas fent.
Puges i t'agafes el vell, si no...
És que jo crec que...
Ràpel, allò, pim, et vas...
Però amb una corda.
Bueno, quan fas corda, sí.
Ah, val, val.
Si no, doncs cap avall.
Com un gran, però cap avall.
Jo crec que jo em podria atrever a pujar i pujar i pujar,
però el problema seria, quan arribés a dalt, diria,
i ara com m'ho faig per baixar d'aquí?
Bueno, si no, el mouent també és lateral, eh?
No és sempre cap amunt.
Per exemple, quan fas el boulder, et mous lateralment.
Sí.
No cap a dalt.
Val.
Saps?
No, puixes cap a dalt?
Bueno, si vols pujar cap a dalt, sí, però...
Ah, jo jo jo pujaria cap a dalt.
Per, diguéssim, agafar resistència,
la gent el que fa és com de cranc, saps?
D'acostat.
Sí, et vas agafant, no?
Però, diguéssim, que vas mantenint-te en la mateixa alçada respecte al terra.
I també per agafar confiança, també, suposo, no?
Sí, i per provar les diferents peces, per agafar-te la mà,
com posar els dits, etcètera, etcètera.
Tot un món, eh, això?
Ja, ja, ja, ja veig, ja veig.
No em parlo d'anar al Decathlon a preguntar coses per informar-me.
I aquesta corda, i això, i el magnesi, i el plos d'agat, i el tamall, i això.
I el grigri, i les peces aquestes, bueno...
El grigri.
El grigri.
És una peça que es veu que et salva la vida, si et caus, eh?
Ah, sí?
Ah, doncs mira, també em posaria el grigri aquest.
No sé on es posa, però també em posaré.
És com...
Ara que em surt la paraula, és com una espècie de muscató,
però una mica més sofisticat que porta la persona que t'està aguantant a baix.
Diguéssim, tu puges a la via, la persona que t'està aguantant la corda,
i és com una espècie d'assegurador per si acaso tu caus,
tot i que ell no estigui pendent, o no t'hagi vist,
o tingui la corda fluixa, per tensió,
ping, s'enganxa, llavors tu no caus.
Grigri.
Grigri.
Molt, quines coses.
Veus, aquesta sí que em va quedar clara.
Grigri.
No, mira, m'agrada.
La búlter encara he dit poldroc, no sé per què.
Molt bé, molt bé.
Bé, doncs ho provaré, va, m'ho apunto.
Ja, no tinc ni idea, però potser una bona iniciativa també.
De moment crec que n'hi ha entitats d'escalada, sense gust.
D'escalada pura i dura, avui dia.
Una proposta a fer des de la plaça Mireia.
Entitats d'al·latisme, tot això sí,
però d'escalada crec que de moment no.
Sí, vam parlar a la primera temporada.
Doncs farem una proposta des d'aquí,
a veure si algú és capaç de construir un mini-requadrum,
ni que sigui, amb quatre pessetes,
quatre peces del Decathlon,
que sembla que m'hagin pagat el Decathlon, però no.
Ningú m'ha pagat per fer publicitat subliminal.
Doncs Andrea, que bé tenir-te aquí un altre cop.
Igualment, ja tenia ganes de tornar una mica aquí a magazins,
vinga, just a la Fusta, a plaça Mireia,
a veure que us ho expliqueu, l'estiu i tal.
Clar, just a la Fusta encara que va durar juliol,
però és que nosaltres portem ja un parell de massets així de...
vacaciones santillana, com he anat vivint tot l'estiu.
Doncs ara, la tornada progressiva, mica en mica, i anar fent.
I tant, poc a poc hi va una lletra.
Avui molt, demà una mica més, i així.
Molt bé, poc a poc.
Increixendo.
Doncs Andrea, ens veiem demà a la mateixa hora, aquí a la plaça Mireia.
Molt bé, demà, adeu.
I vosaltres no marxeu, ui, que ràpid ha passat el temps,
ja són les 5 i mitja, i ara mateix arrenquem
amb la secció de història, amb el nostre estimat
Pep Quintana, amb qui parlarem dels estius de Sant Just
de fa uns quants centenars d'anys.
Així que no marxeu, fins ara.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I ara a molts us sonarà aquesta cançó que tant ens agrada, que tal li agrada el Pep Quintana. Hola Pep, bona tarda.
Bona tarda, bona tarda, Mireia.
I benvingut a la segona temporada de la plaça, Mireia.
Ben trobada.
A la primera secció.
La primera secció.
Com et sents?
Curs 2, programa 1.
Exacte.
És això.
Programa 1, secció 1.
Secció 1, molt bé.
Col·laborador 1.
Bé.
Què més? A veure, em deixo alguna cosa més.
Bueno, el dia d'avui és 18, comença per 1.
Però has començat amb la...
Però tenim cada dia la secció de...
Bueno, no secció, són els informatius de l'Andrea.
Els informatius de l'Andrea, cada dia el tenim.
Sí, sí, sí.
Sí, ha sigut la primera, però com a secció...
Com un col·laborador extern a la casa, diguem així, doncs he sigut jo.
Extern i intern, ja ets, formes part de la plaça Mireia.
Bueno, aquesta casa fa uns quants anys, eh?
D'un m'aclar de la casa i de la plaça Mireia ja segona temporada.
Segona temporada, com passa, eh?
Es veu que ho faig bé perquè hem volgut tornar a renovar, home.
Tant t'ho he trentat una altra vegada?
Mira, no n'hi soc.
No, els col·laboradors també, el que sembla.
Tens seguidors, col·laboradors, vull dir, que segueixin també aquest curs.
Sí, i tant.
Sí, sí, hi ha alguns que per estudis, per família, per fills, etcètera, doncs no és compaginable amb l'horari,
però n'hi ha d'altres que també s'han ofert voluntaris i nous, així que hi haurà una mica barrejat a tots.
Molt bé, molt bé.
Els que ja hi eren, com tu, com el Dani Martínez, d'altres, i cares noves, bé, veus noves en aquest cas.
El Benito també vindrà.
L'Eduard Benito, segurament la setmana vinent, perquè m'ha canviat el dia.
Avui estan vacances, ells. Vull dir, avui no fan el seu programa.
Ai, no em diguis això, no em diguis això, cal-hi que haurà una...
Tant esbojarrat, que em sembla que... Bueno, digues esbojarrat perquè és molt divertit el programa.
Sí, no, no, sí, sí.
El Benito...
De fet, Àlex, per favor, obre el micròfon, sisplau, que abans estàvem debatint.
Bueno, debatint, estàvem comentant. A veure si tu ens ho pots corroborar.
Perquè l'Àlex, hola, Àlex.
Hola, Àlex.
Hola.
Què has vist a la tele? Per favor, digue-ho un dia.
He vist l'Eduard Benito en un anunci que era del... Crec que era del Fairi.
Del Fairi?
Del Fairi.
O d'alguna cosa, però...
Del QMC, el rentaplats.
El rentaplats, el Fairi, sí.
Bueno, el que sigui tan sabant, perquè és que l'Eduard Benito...
El Fairi.
Jo que no rentaplats, aquest noi, per això...
No, l'Àlex jo crec que no, no.
Perquè...
Sí.
Sí, rentaplats, sí.
Perquè has preguntat a l'aire, en plan, Fairi?
I què hi ha, com dient?
I què, has vist el Benito allà, doncs?
Jo lloraria així, dues vegades.
Per la tele?
Ho has vist per la televisió?
Sí, sí, sí, per la televisió, la Guaderada.
Hi haurem una pregunta en directe, eh?
Més o menys a quin... vull dir, quina emissora podria ser i quin...
No me'n recordo, eh?
Però...
Vuit TV.
Parlava en castellà.
Bueno, comencem a delimitar, però tampoc...
Els anuncis poden ser de tot.
És que crec que era qualsevol, eh?
Li hem de preguntar.
Però sí, era perquè no en sigui un producte.
No, que ens ho digui.
Sé que era del producte...
Perquè comprarem Fairi, sí.
O sigui, mira, si el vell d'Eduard, jo...
Mira, em passo el mistol al Fairi, ja us ho dic ara, eh?
Només perquè l'Eduard, mira, té les mans fines i aquestes coses, no?
És que...
Li haurem de preguntar.
Em sonava que era el Fairi, però potser és una altra cosa, eh?
Bé, ell...
Potser és Daf, potser és Daf, eh?
Sí, això.
El Dove, aquell que és Daf.
Sí.
El Dove, sí.
Igual, o no sé, champús...
Jo què sé, fructis, i surt allà.
Fructis, però fantàstic.
Com la melena.
Sí, això és.
Pobre Eduard, si ens està sentint, ja ens corroboraràs la informació, si no, quan et veiem, la setmana vinent.
Sí, sobretot, sobretot volem la marca, eh?
Sisplau, sisplau, i veurem veure l'anunci.
Després buscarem.
L'Spot, a veure si és real o no, això que el Benito ho ben feiri.
Que és real, però no sé, l'anunci, sé que era a l'estiu.
Hem de confirmar que sí.
Sí, sí.
Estic parlant aquí.
Ell què feia? Quin paper feien allà l'anunci?
Rentava plats, no, suposo?
No, no, o sigui, sortia bastant com a, no sé si com a perota, però era bastant protagonista,
perquè parlava, saps?
Parlava i tot, eh?
Sí, que limpio el plató, no?
No sé, i allà al sofà, com tots els senyors que seun allà al sofà.
Normalment sols ser el rol dels anuncis.
Era com un poble, o sigui, és que em sona el fa i dir perquè saps.
Ai, no seran els anuncis aquests de Villarriba i els de Villabajo i no sé què, no?
Coses aquestes?
No.
Com?
Ara m'he anat jo molt lluny.
Renten mil plats de munt.
Sí, clar.
Però era semblant, o sigui, l'estètica de l'anunci era semblant a aquests que dius tu.
Aquests que fèiem de...
Sí, per això a lo millor, dic, a lo millor no és de fa i dir, però l'estètica, llum,
lloc i tot era molt semblant.
Bueno, doncs...
Pròxim dia no veguis abans de veure els anuncis, d'acord?
Perquè tens una mica d'informació borrosa, d'acord?
Què consti?
Bueno, al final, que el Benito ens ho digui, eh?
Sí, sí, ens falta el Benito aquí per confirmar la...
Sobretot, sí, confirmem, confirmem.
...la informació.
Gràcies, Àlex, per aportar.
Gràcies.
De quina marca, de la marca, del vent de plats, sobretot.
Qui sap, qui sap.
Tot això perquè hem mencionat el Benito, tu, eh?
El Benito, sí, sí.
Però sí, sí, el Benito el mantenim, a no ser que ja se'ns llenci a l'estrellato
i només faci anuncis de televisió, que també pot ser.
Exacte, no, ell fa teatre i fa espots, també, eh?
Sí, sí, sí.
Que ha fet altres coses.
Ha participat, inclús, no sé si amb el Ministeri del Tiempo.
Ah, sí?
Potser, eh?
Això ens ho ha d'explicar ell, eh?
Perquè ha col·laborat amb coses bastant curiós.
És que quan ve aquí, com és tan...
Entra, no me'n dono en compte, ja està sortint, ja no em dóna temps ni preguntar-li.
Doncs frena'l i que t'expliqui una mica les seves activitats artístiques.
Artístiques.
Perquè em sembla que col·labora amb bastantes cosetes, eh?
Sí, sí, té una vida...
Una vida artística.
Molt activa.
Activa, això.
Estic per apuntar-ho, però...
Ja va bé per ell que tingui una bona vida.
Més et val, Eduard, que ens estigués escoltant, eh? Més et val.
Doncs vinga, va, Pep, que suposo que ho desparlar de... no? Parlem d'història.
Ah, no sé, no sé què hem de parlar, però ara no hem parat, eh?
Bueno, clar, però...
I tot això és d'entendre la secció.
Sí, correcte.
I jo, com comentàvem-nos amb l'Andrea, estem com a l'impàs aquest de tornar a l'escola,
que estàs, que no estàs, però ja hi ets, però encara no has tornat del tot.
Que encara ens cruixeix una mica tornant.
Correcte.
Allò de dir, ui, aquests dies estava molt tranquil, aquestes vacances, que sigui...
Jo també.
I ara hem de tornar a començar i haig de pensar...
Tens el mateix.
Què haig de fer i a la Mireia què li expliquem...
Què li ha de dir jo ara, a la Mireia?
A els auditors que té...
I la Mireia pensava, i ara com enfoco jo aquesta segona temporada?
Clar, jo també.
Tinc el cap de vacances, encara.
Quina història expliquem aquí, no?
Perquè, esclar...
T'en podria explicar moltes, i segur que tu també, eh?
Sí, no, també, però el que passa és que...
Ens hem d'essenyir.
Amb història contemporània, ens l'estalviem una mica.
Ens hem de remetre...
La contemporània, aquesta ja...
No, que a mi m'agrada molt, seguir aprenent coses de Sant Just,
saber què es feia fa 50, 100, 1.000 anys que fos...
1.000 anys, ja els tenim, 1.000 anys, ja els tenim, sobretot.
Però vull dir, aquí, doncs molt bé, la represa, després d'un impàs,
d'un relax, podríem dir-ho d'alguna manera...
Dos mesos, que déu-n'hi-do, eh?
Ara, ara.
Ara, dos mesos, tu estàs parlant del teu programa.
Correcte.
I dels col·laboradors que has tingut, sí.
Clar, dels que almenys han estat a la plaça.
Ara parlem del món en general, d'aquí, dels Sant Justencs en general,
dels Sant Justencs, i resulta que dos mesos no els tenia ningú.
No, si és que...
Ni ara.
Jo ja he perdut amics pel camí, perquè quan em preguntaven,
què, quan acabes les vacances?
Em feia vergonya dir que encara em faltava un mes.
Ara falta un mes, clar.
Hi ha hagut amics que pel camí m'han dit, mira, saps què?
Quan tinguis la vida normal un altre cop ja m'avisaràs, perquè em fas una mica ràbia.
Dic, mira, escolta, no cada any es tenen dos mesos de vacances, què vols que em digui?
Sí, la veritat feia des de l'escola, que els tenia.
Això molt és.
O sigui, imagina quants anys fa.
Això, bé, passa amb feines, com diem-ne feines, com aquesta que estem fent ara aquí de la ràdio,
que ens permet aquesta pausa important de l'estiu, de la calor, que hem passat molta calor.
Home, passa molta calor.
Però, diguéssim, tornant una mica endarrere, o més endarrere, o bastant endarrere,
resulta que la gent no tenia vacances.
Ara estem parlant de dos mesos i resulta que no en teníem.
O sigui, el concepte de vacances no existia, per ells.
No, no existia. El concepte de vacances no existia.
I si existia...
Com a vores, diuen, menys.
Que tenia de relax, no?
Sí, el dissabte a la tarda, quan vam començar a fer jornada anglesa.
Jo recordo el meu pare, que treballava a la construcció,
doncs ell va començar a fer la jornada anglesa,
que en deien que el dissabte a la tarda no hi anaven.
Això era jornada anglesa.
I, per tant, doncs, tenien el dissabte al migdia,
fet de dilluns a dissabte, al migdia, matí i tarda,
amb uns horaris sempre bastant marcats,
el que eren els constructors, les paletes, en general,
que a la una anaven a dinar.
I a les sis ja eren fora.
A les sis aplegaven.
Seguien molt aquest ritme dels horaris
i, per tant, ja sabia tothom a la una
que aplegaven l'obra
i que a les sis tornaven a estar llistos.
O sigui que tenien això marcat
i el dissabte, al migdia,
aplegaven i no hi tornaven fins al dilluns del matí,
a primera hora del matí.
Això va ser un gran avenç.
Això va ser un gran avenç,
perquè això que diem de la jornada anglesa,
perquè, doncs, es feia fora, es feia a Anglaterra,
doncs diria que agafava el nom així,
però, en canvi, aquí es feia matí i tarda del dissabte,
cosa que també fèiem els escolars,
el dissabte, matí i tarda.
L'escola també.
L'escola també.
I el que fèiem era el dijous a la tarda, festa.
El dijous a la tarda fèiem festa
i anàvem al cine.
Ah, mira, però amb l'escola.
Sí, a l'Ateneu.
No, no, no, no, lliure, lliure,
a tot a més, cadascú anava pel seu aire,
no acord amb la família.
Una activitat cultural diferent, no?
Una activitat diferent, anar al cine o no anar a lloc.
Però, bueno...
O anar a la plaça i xerrar, o amb amics, o...
Sí, nosaltres aprofitàvem per anar al cine,
el dijous a la tarda,
i era molt típic, doncs, que hi ha una doble sessió,
aquella de tiros, i l'altra...
Això, avui, no s'estila gaire.
No, clar, abans sí,
perquè de passada t'emportaves a entrepà
i començaves l'altra sessió,
doncs, acabant-te l'entrepà de la primera.
Feies nit, quasi, no?
De la primera.
O sigui, bé, hi havia aquests detalls.
Però, com que ara comentàvem més que això,
d'anar al cinema,
i de quan érem jovenets,
si fèiem vacances o no,
diem que no en fèiem de vacances.
Els pares tenien molt pocs dies de festa.
I, a més a més, una economia...
Limitada, segons.
Limitada, molt limitada,
que permetia, doncs, un dia
anar d'excursió a Montserrat,
per dir-ho d'alguna manera,
o bé anar a Barcelona, no sé què,
a passejar, un dia...
O sigui, que l'activitat,
que diem ara,
d'agafar un viatge,
ni que sigui de la setmana,
res, llogar una casa fora,
res, no hi havia cotxes,
tampoc, particulars...
És que jo crec que les nostres...
Diguéssim, la meva,
les que venen són molt afortunats
en aquest sentit,
de poder tenir un cert...
Com dir-ho,
un nivell diferent
que ens permet, doncs,
agafar un tren
i anar-te'n a França,
agafar un avió
i anar-te'n a les Illes.
Sí, una mica més lluny.
Però bé, no, això sí,
però vull dir,
és algú que els nostres pares i avis
no podien.
I nosaltres estàvem depenent de casa.
Vull dir,
el que feien els pares
ho fèiem nosaltres,
el que no feien
no ho fèiem nosaltres.
Ara els fills fan més
que els pares.
Sí, ara sí.
Esclar, per sort,
vull dir,
cada generació,
d'alguna manera,
ha pogut avançar una mica més
econòmicament.
També la qüestió social...
Us hem pitjorat d'altres,
però això seria un altre temat.
Sí, però vull dir,
la qüestió social,
per exemple,
de fer vacances,
abans no s'hi pensava,
en fer vacances,
un mes de vacances, no.
Tenies uns dies molt concrets
i els tenies,
depenia de la feina.
Llavors,
el que s'ha anat aconseguint,
aquestes millores socials,
com tenir uns dies de vacances,
que et permetia,
doncs,
si vas programar una mica,
el que ja tenia una sort,
si tenia uns 600,
per entendre's,
per moure's...
si podies arribar,
després de molts esforços,
a llogar un apartament a fora,
o fer un viatge més important.
Però això ha estat a base dels anys,
que has anat millorant econòmicament
per la teva feina,
i t'ha permès fer això.
Ara ja,
el que es fa una mica,
no diré al revés,
però sí que es parteixen les vacances,
i si abans fèiem un mes seguit,
per exemple,
el mes d'agost,
o la meitat de juliol i la meitat d'agost,
ara hi ha la tendència
a repartir-t'ho durant l'any.
Pots sortir uns dies per anar
a la muntanya,
a la neu,
per exemple,
els que els agrada esquiar,
o a la platja,
i partir-s'hi...
Durant l'any.
Tampoc concentrar-s'ho tot a l'estiu,
que no caps enlloc.
Clar,
depèn,
hi ha empreses que potser tanquen tot l'agost,
i obligatòriament et toca fer-les tot l'agost,
o que t'obliguen a fer mínim,
per exemple,
una setmana a l'agost,
i la resta ja te'l repartiràs.
També hi havia sortejos dels dies
que podies fer vacances.
Per sorteig?
Sí,
depenia una miqueta també
del teu escalafó
a dintre de l'empresa,
que podies triar
antiguitat,
i tot això.
Això avui dia encara segueix passant,
jo tinc una mica,
pobra,
va entrar aquest any,
bueno,
pobra no,
però té feina,
però va entrar aquest any,
va ser l'últim.
Si té feina ja no és pobra
en el sentit del que sí.
Pobre en el sentit
que no li va tocar
res del que pobra volia a ell,
perquè va ser l'últim en entrar,
i van dir,
a veure,
a juliol ple,
agost ple,
ui,
fins d'octubre,
espera't.
Doncs bueno,
té feina,
però no tinc vacances a l'estiu.
Fara festa.
Jo sempre dic,
viatjar a setembre,
octubre i novembre
hi ha menys gent,
fa menys calor i és més barat.
Sí.
Això és veritat.
El que passa és que,
clar,
és una època
que la gent no està acostumada
a estar a vacances.
Jo,
amb això de les vacances,
per exemple,
a nivell personal,
com que no tenia fills,
ni en tinc,
vull dir que el que feia
és que a la feina,
tots els que eren pares,
imaginem Setmana Santa,
no?
Sí.
Que és una època típica
també de fer festa,
perquè els nens fan festa
tota la...
gairebé 15 dies.
Doncs llavors,
jo agafava els dies
que ells tenien nanos,
jo em quedava a la feina.
i quan s'acabava
la temporada,
o sigui,
Pasqua,
jo me n'anava
tota una setmana a casa
tranquil·lament
o 10 dies a casa
i ells tornaven
perquè ja havien estat
amb els seus fills
durant els dies
que tenien festa
els nanos també.
Jo,
en canvi,
treballava.
I treballava
amb una tranquil·litat absoluta
perquè tothom era fora,
eren uns dies molt agraïts,
podies posar-te el dia
si volies
de les coses
que tenies a la feina
o bé,
doncs,
prendre-t'ho
amb la molta més calma.
És com la gent
que diu,
treballar a agost
és el millor
perquè no hi ha ningú a Barcelona
o no hi ha ningú en general,
la gent marxa molt,
llavors és una època tranquil·la,
els clients normalment marxen.
Puc dir-ho,
doncs,
per experiència pròpia
que és així mateix
i ho feia
i els contents
de poder tenir festa
amb els nanos
i jo content
perquè després faria festa
i durant aquells dies
tenia molta tranquil·litat.
O sigui,
gairebé
t'ho aplicava les vegades.
Dit així,
dit així,
mirat així,
doncs,
era un avantatge.
Però, esclar,
tornant a les famílies
en general,
això de poder
fer un viatge en família
o bé
llogar un apartament
a la costa
o tenir,
doncs,
un antetipus de vacances,
agafar ja un avió
i anar-se'n a un vaixell,
això ha trigat.
Diguéssim,
ha trigat
amb el temps,
no?
I, doncs,
ara estem en una certa recessió
perquè tampoc
la gent
tampoc fa tantes vacances
o se n'està més
o, doncs,
no té la capacitat econòmica
que va disposar
de fa uns anys
i, doncs,
ha de respectar
el que té
i distribuir-ho d'una altra manera.
Però, de totes maneres,
aquí a Sant Just
hi havia una cosa bastant...
aquí a Sant Just
i a tot arreu.
Quan venia la festa major,
això era important,
eren les nostres vacances.
Clar,
és el que estava pensant,
dir, la setmana de festa major
aquí i a qualsevol poble
era com les festes
i les vacances
de la gent.
Exacte.
Podíem dir que...
Que era que fos aquí,
però eren les vacances
de la gent aquí.
Sí, sí, sí, i tant.
Nosaltres ja esperàvem uns dies
abans
que comencés
les festes
pròpiament dites
que venien
les atraccions
i les muntaven
i els autoxocs
que ens agradava molt.
Sí, bueno.
O corcs
que es deia que...
Corcs?
Corcs.
Em sembla que es deien
nom així
els que tenien els autoxocs.
I venien aquí.
Diria inclús
que tenien una casa
perquè a Sant Just
o el que fos,
és igual.
Però el fet és
que venien les barques
que era la cosa més senzilla
del món.
Després venien els autoxocs,
venien els cavallitos.
Bueno,
sí, sí, sí.
I després també
una cosa que a mi m'agradava molt
era
el tir al blanc.
O sigui,
i les barraques
que hi havia el Fèlix
que era típic
que venia a quedar...
Qui és el Fèlix?
El senyor que ho portava...
Ah, val.
Em pensava que era un tipus d'atracció
i que m'han perdut.
No, no.
Era el senyor.
El senyor Fèlix.
El senyor Fèlix
que portava aquella atracció
que era una barraca
d'aquestes típiques
de festa major
que hi havia unes boles
col·locades molt lloc
i tu amb una escopeta
de balins.
Això encara existeix avui dia.
Havies de tirar les boles a terra.
Sí, amb perdigons, no?
Diguéssim, una festa amb perdigons.
Sí, sí.
Belins, en dèiem belins
perquè es posa un belí.
I llavors,
amb això hi tenia bastanta gràcia, eh?
Sí, això encara es fa
com fan fires aquestes
de...
Bé, la fina mateixa
de festa major.
Abans d'això,
encara recordo
que davant de l'Ateneu
posaven a terra
un senyor
que et feia pagar un tant
per disparar
uns quatre o cinc tiros
en aquests
que posava xapes de cervesa
a la terra.
I li havies de donar
a la xapa.
Exacte.
De la mateixa manera
que a la barraqueta
tiraves contra la bola
i anava tot molt bé.
Et donaven un peluix
que s'estribava l'endemà.
Sí, exacte.
Que li donaves el gos
i quan hi haies un gos
li donaves el gos.
I ja està.
I resulta que llavors
feien això a terra.
Vull dir, a la parella
hi posaven una sèrie
de xapes de cervesa
sense ni estructura,
sense ni res.
Ni protecció, ni res.
Si el belí regutava
i li donava algú,
mira, no?
Sí, sí.
Ja podia passar allà.
I llavors, està clar,
això era,
per una banda,
les atraccions
que ens feia molt a l'escenari.
a mi m'agrada molt
anar amb els altos xocs també.
Quan hi ha passat
podia conduir.
És bastant divertit.
No, no, clar,
la sensació de poder conduir
quan no tens el carnet
i ets patit ja...
I quan enfoques
amb una o amb una
que anàvem sempre
per seguir amb alguna...
Era el moment
d'intimar allà.
Hola!
Hola, mena!
Una trampada!
I llavors et deia de tot.
S'havia acabat aquí.
Era el moment d'aproximar-se.
El lligar s'havia acabat.
Segur que se'n recordava de tu.
T'has de la trompada.
Segur que se'n recordava de tu.
Segurament.
Mira el Pep que em va donar
quin altre xocs.
Això mateix.
Però llavors ja hi havia el típic...
Aquests dies de festa major
era més festa que mai
perquè venien les famílies
que vivien fora.
Els amics que vivien fora
venien a casa
i dinaven a les cases
en referència en general, eh?
I dinaven,
feien el dinar de festa major.
I molta vida al carrer, no?
També.
Molta vida al carrer total
perquè hi havia, a més a més,
els balls de matí, de tarda
i de vespre.
L'orquestra feia un concert vermut.
O sigui que hi havia molta activitat.
recordo també com a anècdota
que aquí cada any
durant uns quants anys
hi vam pujar a la banda
de la policia armada.
Ui?
Sí, la policia armada
té una banda.
De música vols dir?
De música, de música.
Sí, de música.
Ara estava lligant concerts
i a veure, no m'acaba de...
No, no, sí.
La policia nacional,
la policia armada,
tenia una banda de música.
Llavors cada any
per la festa major
pujaven a tocar aquí.
Pel carrer feien una desfilada.
I al davant anava el director
que tenia una vara
i la tirava en l'aire
i feia bergueries amb la vara.
Com les majorets aquestes, no?
Com una majoret.
Ara potser entenc
d'on ve la frase aquesta
que diuen que són una banda de música,
no?, aquesta gent.
Vull dir...
S'ho diuen.
Doncs mira, igual...
Però no, no, no.
Era una banda que tocaven.
Sí, sí, sí.
I inclús, llavors,
quan que hi havia l'ofici
de festa major
en honor dels sants patrons
just i pastor,
i ara parlo de Sant Just,
però és una figura
que repeteix en molts pobles.
És clar,
estem parlant també
una mica de Sant Just.
Clar, es combrem cap aquí.
De records que tenim
de petits i de jovenets
i tot això.
Doncs llavors,
en el moment de l'ofici,
quan hi havia la consegració
de la forma,
la banda tocava
l'himne nacional,
que era...
Això era típic
que havien de tocar
l'himne nacional,
que era el màxim honor
que feien la banda,
doncs,
en el moment de la consegració,
no?
I després sortien,
feien un concert
davant de l'Ajuntament,
tocava unes quantes peces,
i una de les peces
que no s'oblidaven mai
de tocar,
perquè suposo que li agrada
molt l'alcalde
d'aquella època,
era El Sitio de Zaragoza.
Ui, això...
Clar,
em queda una mica lluny a mi,
però...
Però és una peça
que es pot tocar
a qualsevol moment.
El Sitio de Zaragoza.
Sí,
me la apunto per buscar-ho,
i te la baixes de...
No sé si l'Àrex
la pot buscar
en un momentet,
a veure si ens donava temps.
El Sitio de Zaragoza.
El Sitio de Zaragoza.
Sí, sí.
Era típic
que sempre tocava.
aquesta perquè era molt brillant
i molt marcial,
però era el Sitio...
Molt animada, no?
Sí,
el Sitio de Zaragoza.
Volia dir
que hi havia alguna cosa
de moviment, no?
Perquè hi havia almenys un siti.
I llavors,
d'aquesta manera,
hi havia una desfilada
fins al parador,
amb les autoritats
i tot plegat.
I després hi havia
un altre acte
també molt entranyable,
en aquella època,
l'Ateneu,
hi havia els pallassos.
O sigui,
hi havia pallassos
i algunes atraccions.
Tipo circo?
Una mica de sala,
però a circ,
sí, sí,
hi havia circ de sala,
vull dir,
amb unes característiques
de sala
que ja sabem
el que poden fer.
I llavors hi havia
un presentador
que era
el perico
i l'amigo de los niños.
El perico.
Cada any
pujava el perico,
el perico i l'amigo
de los niños.
I portava un nas vermell
i un bombí
i era el que presentava
els números
que en aquell moment
feien allà.
Sí, les actuacions.
Feien tots
a la sala de l'Ateneu,
a les cadires
les butaques
les feien totes,
quedava pla totalment,
el que era
o la...
Mira que sona de fons.
Tenim, aviam?
Bueno, confirma'ns
què és aquesta cançó.
Jo diria que sí,
és el sítio de Taragotla.
Home,
t'envien així
de festa major
de poble, no?
Sí,
tot, tot, tot, tot, tot.
Sí, correcte.
El Pep ens confirma
que és la cançó
que ens estava explicant
de la banda de música
de la policia.
Sí, sí,
això mateix.
Doncs té el seu punt, eh?
I mi,
llàstima que així
ja no es posi gaire
a les festes majors.
Bueno, igual alguna cosa, però...
No, bueno...
Ara s'escolten altres coses.
Sí, hi ha tots els conjunts
que venen aquí
i toquen
i fan tot això.
Però ara hem fet
una mica un retrat,
molt breu,
però un retrat
del que era
la festa major
de Sant Just,
d'un poble
dels anys 50.
És que fixa't comparat
amb avui en dia, eh?
Sí.
Molt, molt, molt...
Hi havia una altra qüestió.
Hi havia la sarsuela.
La sarsuela.
Sempre hi havia sarsuela.
O sigui,
cada any,
perquè la gent hi esperava
la sarsuela.
Sí?
Però no era de menjar, eh?
La que es canta, eh?
Sí, sí, sí,
la sarsuela ballada,
cantada,
no era de...
Cantada,
sí, cantada.
Sí, la sarsuela,
que és com
una opera petita.
Exacte.
Sí, una pareta, sí.
Sí, una pareta,
la sarsuela.
I llavors, doncs,
hi havia,
aquí pujaven
uns cantants bons,
estaven força bé.
El cor no era gaire bo,
perquè el pressupost
no arribava gaire lluny.
Era allò de subsistència.
Venien unes persones
que per subsistir,
que en el seu moment
devien haver estat
naturalment joves,
i a més a més
devien haver tingut veu,
de una manera,
però venia gent molt gran,
molt gran,
que, esclar,
vull dir,
el cor quedava una mica...
Feien el que podien,
però bueno...
Destacaven més els solistes,
perquè tenia un cor...
Ho sejava una mica,
no?
Sí, perquè el cor sejava
una miqueta.
Però els temes,
doncs,
diuen Manoja de Roses
i la Rosa de Bata Fran,
i Doña Francesquita...
Carai,
crec que farem una llista
d'aquestes de cançons
per recuperar tot això.
Totes les sarsueles aquestes
que venien aquí a Sant Just
i havia cantants...
També era bastant curiós
que, de vegades,
el director de l'orquestra,
o que sigui,
es quedava a dinar
amb alguna de les cases
de Sant Just.
I algun dels intèrprets
més destacat
també dinaven aquí.
Recordo Marco Redondo
i recordo d'altres
que venien
i es quedaven
a la casa d'algú
a dinar
i llavors ja...
Era com un convidat de...
Era un convidat d'honor,
no?
Sí,
això mateix,
sí, sí, sí.
Clar,
diguéssim,
era tenir un cantant a casa,
d'aquests també omplia
d'alguna manera.
I llavors hi havia també
una altra,
per una altra banda,
doncs,
que els mossens,
encara es fa ara,
però el dia de la festa major,
a la parròquia convida
a tots els capellans
que han passat per la...
Que allà tenim una altra cosa.
Què tenim ara?
Què sona?
No ho sé.
Bé,
l'Àlex ha deixat
el sítio de Zaragoza,
la deixava,
i ha seguit.
Ja ens ha marxat,
però ara...
Suposo que serà...
Ah, no t'agradava?
Que sí, no, no,
si no he dit que no.
Ah, no, no,
ni tant.
Ah, pobre l'Àlex,
es pensava que no t'agrada.
No, no, no,
el que no sabia,
deia, no sé, ara no...
Suposo que li ha donat play
i ha sonat la següent.
No captava, ja.
Ambienta bastant,
eh, m'agrada,
crec que de fons
durant les seccions d'història
anirem posant
el sítio de Zaragoza
i altres sexuales.
Això,
el que no anava a dir abans
és que també hi ha l'ofici,
com hem dit abans,
que hi havia l'ofici de festa major,
un honor de Sant Just i Sant Pastor,
els nens màrtirs.
I resulta que, doncs,
venien capellans de fora
i també estaven entre la parròquia
i algunes cases.
I a casa meva,
ja d'una manera particular parlo,
hi venien el mossèn,
el rector de la parròquia
i el vicari,
l'endemà,
el segon dia de festa major,
a dinar a casa.
Sempre venien a dinar.
Carai, aquests rituals,
jo crec que, malauradament,
s'han perdut una mica, eh?
Quedaven ja convidats ja
d'un any per l'altre,
segur.
Saps el que m'anoto?
Jo, un dia,
tot i que parlem d'història
i ens remuntem, diguéssim,
a fa 100, 50,
els anys que siguin,
ho comparem una mica amb l'actualitat
i veiem a veure quines diferències
realment...
Bastant.
Bueno, sí,
però, bueno,
ho valorem una mica.
Sí, per exemple.
Perquè avui ja ens estem apropant,
són les 17 i 59.
Ui, doncs hem de plegar, eh?
Sí, sí, quasi, quasi
hauríem d'anar plegant.
Però jo s'hauria parlat molt més,
així que, si et sembla bé,
ho deixem aquí per avui,
dilluns que ve més,
més història de Sant Just,
i per molts altres programes
amb tu, Pep.
I amb tu, Mireia.
Com a tant.
Moltes gràcies per venir
a inaugurar aquesta segona temporada,
gràcies per ser aquí amb vosaltres,
ens veiem dilluns que ve.
Apa, notícies.
I vosaltres no marxeu,
perquè, res,
amb uns quants segons
tornem a ser aquí amb vosaltres,
a la segona hora
amb la Tertúlia Esportiva
i l'Oriol Pasqual.
Fins ara.
Fins ara.
Bona tarda.
Us informa Kilian Sabrià.
Diversos alcaldes catalans
demanen a la Fiscalia
que deixi sense efecte
l'ordre que obliga
les policies locals
a actuar com a policia judicial
en tot allò que té relació
exclusivament amb el referèndum
de l'1 d'octubre.
Sostenen que l'ordre
és irregular
perquè els dona funcions
que no els corresponen.
Els alcaldes i alcaldesses
que han adreçat aquestes cartes
a la Fiscalia
són, entre d'altres,
els de Tortosa,
Figueres,
Vilassà de Dalt,
Sant Cugat del Vallès
i Vic.
I a Vic anem.
Isaac Vilalta.
Hola, bona tarda.
Agents de la Guàrdia Urbana de Vic
van fer tancar
la parada informativa
que la CUP i que et girem Vic
havien muntat ahir
al barri del Remei.
A més,
els van requisar cartells.
Avui s'ha referit
a l'alcaldessa Anna R.
Diumenge vam tenir
la trista anècdota
que darrere
d'unes denúncies cívils
van haver d'actuar.
L'únic que nosaltres
volem és preservar
la feina que fa
la Guàrdia Urbana,
que no es trobin enmig
d'aquestes situacions.
Anna R. insisteix
en que la Guàrdia Urbana
ha de treballar
en temes que afecten
a la ciutat.
Isaac Vilalta,
Catalunya Ràdio Vic.
Notícies breus,
la primera d'elles
relacionada amb el referèndum.
Montse Quadreny.
El govern ha presentat
aquest matí
el recurs al Suprem
per intentar evitar
que el govern espanyol
passi a controlar
les seves finances.
L'executiu de Rajoy
va donar 48 hores
a la Generalitat
perquè garantís
que no destina
ni un euro
de pressupost
al referèndum
i aquest termini
expira demà.
Fons de l'executiu
han explicat
a Catalunya Ràdio
que el recurs
al Suprem
inclou
una petició cautelar
perquè les mesures
anunciades divendres
pel Consell de Ministres
se suspenguin
a l'espera
que es resolgui
aquest tràmit.
El secretari d'Economia
Pere Aragonès
ha alertat
al matí
de Catalunya Ràdio
que la intervenció
de les finances
pot tenir conseqüències
sobre partides clau
com la renda garantida
de ciutadania.
Per aturar
unes despeses
d'un referèndum
el que fan
és aturar
tota una altra sèrie
de programes
pressupostaris
produint un dany
als ciutadans.
Per tant,
és el culpter
i el que vol argumentar
el ministre.
El ministre diu
que estan aquí
per garantir
els serveis públics
fonamentals.
Doncs realment
els estan alterant molt.
El vaixell
si està
que impedeix
el rescat
d'immigrants
al Mediterrani
continua davant
de les costes
del Baix Empordà
tot i que ahir
la Generalitat
li va vetar
l'entrada
al port de Palamós.
El govern assegura
que no permetrà
que entri
a cap de les seves instal·lacions.
En declaracions
aquest matí
al matí
de Catalunya Ràdio
el secretari
d'Infraestructures
i Mobilitat
Ricard Font
n'explica
clarament els motius.
Per un cantó
no té tots els permisos
en ordre
perquè els consignataris
ens indiquen
que no paguen
les taxes
que no tenen
tots aquells permisos
necessaris
per poder
atracar
els ports
i a part d'això
evidentment
hi ha una consideració
política
de no deixar
atracar un port
que en aquest sentit
va en contra
de les polítiques
des del punt
d'anista humanitari
que defensem
des del govern
de la Generalitat.
Els ports
de Barcelona i Tarragona
de titularitat estatal
per cert
tampoc acolliran
el Ciestar.
El vaixell
de 40 metres
d'Eslona
és propietat
d'una organització
d'ultradreta
que avui
proteja directament
les ONGs
que treballen
al Mediterrani
central
per salvar vides.
Al mar Carip
l'huracà Maria
agafa força
i ja té categoria
3 sobre 5
a l'escala
de Safir Simpson.
La previsió
és que es continuï
enfortint
en mesura
que es desplaci
cap al nord-oest.
Ara ho fan
vents sostinguts
de fins a 195 km
per hora.
Ara l'ull
del cicló
és a un centenar
de quilòmetres
a l'est de Martínica
i a un 150
de Dominica.
El Centre Nacional
d'Huracans
podria arribar
a Puerto Rico
dimecres.
L'Ajuntament de Tarragona
i el govern espanyol
signen l'acord
perquè l'estat
aporti en guany
prop de 7 milions d'euros
pels Jocs Mediterranis.
L'actual situació política
no ha afectat
el compromís
adquirit a l'abril
amb la vicepresidenta
Soraya Sainz
de Santa Maria.
Tarragona,
Ricard Boigues.
Bona tarda.
El conseller dels Jocs
a l'Ajuntament de Tarragona,
Javier Villamayor,
ha dit a Catalunya Ràdio
que l'enfrontament
entre el govern català
i l'espanyol
pel referèndum
no ha estat cap impediment
per cobrar
la part acordada.
Sempre hem treballat
i això ho hem fet
amb el Ministeri de Cultura,
Educació i Esports
i també amb el Conseller
Superior de Portes
sobre un escenari
de compromís pressupostari
de 15 milions d'euros
i s'ha assolit
tant pel que ja es va
abonar l'any passat
com amb les quanties
que s'abonaran
en 2017 i 2018.
Aquests diners
permetren adjudicar
aquesta mateixa setmana
la construcció
de la piscina olímpica.
Ricard Boigues,
Catalunya Ràdio,
Tarragona.
Esports al Valserra.
L'Espanyol tanga
aquest vespre
la quarta jornada
de Lliga Primera
rebent el Celta
Cornellà al Prat.
Pau López
tornarà a ser
el porter titular
segons va confirmar
ahir l'entrenador
Quique Sánchez Flores.
El partit començarà
a les 9
i Catalunya Ràdio
el transmetrà
a partir de 3 quarts.
L'entrenador del Barça,
Ernesto Valverde,
diu que té alternatives
a l'equip
per afrontar
la baixa de Dembélé
i ha reconegut
que farà canvis
a l'11 titular
per rebre l'Eyber
demà al Camp Nou
en un dels partits
cobrirà
la cinquena jornada
de Lliga.
Dembélé,
mentrestant,
se n'ha anat cap a Helsinki
per passar de mà
pel quiròfan
i operar-se
de la lesió
en el tendor
del bíceps femoral
que el tindrà
entre 3 i 4 mesos
de baixa.
El tècnic de l'Eyber,
José Luis Mendelíber,
ha relativitzat
aquesta baixa
de Dembélé
assegurant que el Barça
tampoc la notarà tant
ja que el jugador
fa poc que és l'equip
i encara no estava
del tot adaptat.
I ambàsquet,
el Barça ha fitxat
l'al·le a la tor
de 22 anys
i 2-0-7
Rolans Smits
que juga
al Fuent Labrada.
Smits serà
valaurant a 5 anys
però el Barça
el mantindrà cedit
una temporada més
al Club Madrileny
i l'incorporarà
la pròxima temporada.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Bona tarda,
són les 6 i 6 minuts,
us parla Andrea Buenos.
Sant Just s'assuma
aquesta setmana
a la celebració
del Dia Mundial
de l'Alzheimer.
Dijous 21 de setembre
es comemora aquesta jornada
amb un doble objectiu,
sensibilitzar la societat
al voltant d'aquesta malaltia
i de les seves conseqüències
i promoure'n la prevenció.
Sant Just s'assuma
a la celebració
d'aquest Dia Mundial
de l'Alzheimer
divendres
amb una doble activitat
d'una banda
amb una carpa informativa
a partir de les 10 del matí
davant del mercat municipal
i davant de l'ambulatori.
I d'altra banda,
dos quarts de sis de la tarda
es farà una xerrada
sobre l'Alzheimer
i les persones cuidadores
dels malalts
al Centre Social
del Milenari.
Més coses
ja tenim d'atapar
la 41ena
cursa de Carts
de Coixinets
de Sant Just.
L'organització de la cursa
ha confirmat
que el cap de setmana
de l'11 i 12 de novembre
se celebrarà l'esdeveniment.
També asseguran
que les inscripcions presencials
s'hauran de fer
el 26 d'octubre
i que les inscripcions online
s'obriran dues setmanes
abans aproximadament.
I acabem aquest bolletí
amb dos apunts polítics
per aquesta setmana.
Avui a les 8 del vespre
el PSC Sant Just farà un debat
amb Joste Montilla
expresident de la Generalitat
per parlar de l'1 d'octubre
serà l'asseu del PSC.
I dijous a la tarda
Movem Sant Just organitza
una assemblea oberta
i un debat
sobre el futur de Catalunya
després de l'1 d'octubre.
El convidat serà
Jaume Bosch
excoordinador del Pacte Nacional
pel Referèndum.
L'assemblea oberta
serà dijous a la tarda
a dos quarts de set de la tarda
al Centre Cívic Joan Maragall.
I això és tot de moment.
La informació local
tornarà en menys d'una hora
més ampliada
als Sant Just Notícies
edició vespre a les 7.
Mentrestant us recordem
que podeu seguir
l'actualitat local
al web de la ràdio
radiodesvern.com
Bona tarda.
Primer van ser les zones.
98.1 FM
Després, internet
radiodesvern.com
Li vas seguir Facebook, Twitter,
YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610-777-015
Ràdio d'Esvern
Cada dia, més a prop teu.
Ràdio d'Esvern
98.1 FM
98.1 FM
Des del cap de Sant Just
posem a la teva disposició
la meva salut.
La meva salut
és un espai de consulta personal
i intransferible
on pots disposar
de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics
de forma segura
i confidencial.
Tens 18 anys
i una adreça
de correu electrònic?
Acosta't al nostre cap
i porta la teva
targeta sanitària
i el DNI
i t'informarem
sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Just.
Avinguda Indústria
Sense Numan
4 de cada 10 vehicles
són més respectuosos
amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un
la Direcció General de Trànsit
t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga
enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits
és tan necessari
com l'aire que respirem.
AMB
Metròpolis Barcelona.
Llavors et poso
un quilo de pomes?
Sí, mig quilo per menjar
i mig per llançar.
Cada any
malbaratem el 45%
de la fruita que produïm.
Mentrestant
800 milions de persones
passen gana.
El món no necessita més menjar
necessita més gent compromesa.
A Mans Unides
recolzem projectes
contra la fam
a 60 països.
T'hi compromets?
Truca al 900 811 888.
Sabies que una gran part
de les urgències mèdiques
es poden resoldre
sense haver d'anar a l'hospital?
Si no et trobes bé
o si et fa mal res
el millor és trucar al 061.
Al 061 sempre tens
un metge o una infermera
a prop per atendre't,
orientar-te
o indicar-te
a quin centre sanitari
t'has d'adreçar
en cas que calgui.
Per una salut millor,
061,
cat salut respon.
Generalitat de Catalunya.
Encara creus
que els residus
no són un problema?
De veritat
tu creus?
Ah,
que no és el teu problema.
Ja reciclaren els altres,
oi?
Però qui?
Els teus fills?
Els fills dels teus fills?
Per ells?
Ja serà massa tard.
A Catalunya encara reciclem
molts menys residus
que els que generem.
Fins quan?
redueix,
reutilitza,
recicla,
reacciona.
Amb la col·laboració
de Coembes i Ecovidrio,
Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Vigila amb aquestes bèsties.
Per inofensives que semblin,
causen la majoria d'incendis a Catalunya.
El bosc, qualsevol descuit,
pot ser el pitjor deprenedor.
En cas d'incendi,
truca el 112.
Diputació de Barcelona,
Generalitat de Catalunya.
012.
La Generalitat,
al teu costat.
Un estiu ben fresc.
Consells per a la calor.
Fresca a casa.
Tanqueu les persianes
quan hi toca el sol.
Obriu les finestres
durant la nit.
Estigueu-vos a les zones
més fresques.
Refresqueu l'ambient
amb ventiladors,
aire condicionat.
Si no teniu aire condicionat,
mireu de passar com a mínim
dues hores al dia
en llocs climatitzats,
centres comercials,
casals,
cinemes.
Molta aigua.
Beveu aigua i sucs de fruita.
Refresqueu-vos sovint.
No prengueu begudes alcohòliques.
Eviteu els menjars molt calents.
Busqueu l'ombra al carrer.
Eviteu sortir al migdia,
quan fa més calor.
Poseu-vos una gorra
o un barret.
Utilitzeu roba lleugera
que no sigui ajustada.
Mulleu-vos una mica
la cara i la roba.
Vigileu en els trajectes
amb cotxe
durant les hores de més sol
i no deixeu les finestres
tancades
quan algú es queda a dins.
Limiteu l'activitat física intensa.
Ajudeu altres persones.
Si coneixeu persones grans
o malaltes
que viuen soles,
ajudeu-les a seguir
aquests consells.
012.
La Generalitat
al teu costat.
Ara escoltes
ràdio d'Esbert
sintonitzes
ràdio d'Esbert
la ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio d'Esbert
98.1
Ràdio d'Esbert
Ràdio d'Esbert
Ràdio d'Esbert
No sé, començo jo,
vale?
Vale, doncs ja heu sentit.
Començo jo, vale?
Perquè l'Oriol Pasqual
el tenim aquí fora
però està saludant la gent
perquè ha vingut de vacances
i hola, què tal,
com ha anat tot, etcètera, etcètera.
Així que sí,
començo jo mateixa.
Doncs bé, són les 6,
quasi quart de la tarda
d'aquest dilluns 18 de setembre.
Recordem que és el primer programa
de la segona temporada
de la plaça Mireia
que venim carregats
de noves seccions,
de nous col·laboradors
que anireu descobrint
al llarg d'aquesta setmana
i al llarg de tota aquesta segona temporada.
I avui, com que de dilluns,
que el dilluns sí que és un dia
que hem respectat
que tenim el Pep Quintana
i a la segona hora tenim
si entra l'Oriol Pasqual
ara el tindrem el que...
Crec que li canviarem el nom.
No sé com ho veus, Àlex,
perquè, clar,
el nom de Tartúlia Esportiva
s'ha quedat una mica potser gran
perquè ara a Tartúlia
som l'Oriol, jo
i tu, si vols participar també.
Sí, que tinc tanta idea d'esports que...
Welcome to the team.
Crec que li podríem canviar el nom
i dir, per exemple,
l'Oriol i l'esport
o l'esport segons l'Oriol
o el punt de vista de l'Oriol
a l'esport
o...
Hola, Oriol!
Ja, no em fixis en aquestes coses,
per favor, eh?
Estem tornant de vacances
i les coses van a poc a poc.
Sí, correcte,
la llum segueix sense funcionar.
Hola, jefe!
Bueno, perquè us sapigueu,
aquests que no ens veieu per la webcam,
que tampoc funciona.
Dir-vos que la llum de l'estudi
que normalment s'engega
de color vermell
i quan sabem que estem a l'aire
no mirem...
Bueno, clar,
no és per la webcam,
però l'Ariol està fent
aquí un estrictiz en directe.
Quina llàstima
que no vagi a la webcam!
La màgia de la ràdio.
va a la webcam.
Doncs, com ara dient,
la webcam no funciona,
però l'arreglarem ben aviat.
I la llum aquesta de...
Al led,
vermell.
Correcte,
que indica
que estàs a l'aire,
eh?
No funciona,
per tant.
No, per tant, no.
Per això heu sentit
començo jo
i ja estava a l'aire.
Per què no he vist
que la llum estava encesa?
Per què no estava encesa?
No passa res com...
Behind the scenes.
Yes, of course.
Així que,
com porto dient-ho del programa,
estem aterrant
de les vacances,
d'aquestes
llargues vacances,
així que avui
es perdona tot.
Ara sí que tenim
l'Ariol aquí
amb nosaltres,
amb dos samarretes
de manera curta
una sobre l'altra,
que té fred, diu.
Hola, Oriol.
Bona nit.
Bona nit, bona tarda.
En rigorós directe.
A la segona temporada
del programa
de la plaça Mireia.
Ara, ara.
Ara, ara.
Segona secció
d'aquesta segona temporada,
el programa número 83.
Faig una mica de trampes i...
Mira, com l'any que vaig néixer,
l'any 83, tu.
Mira que bé.
Ai, mira.
Mira que bé.
Per cert,
jo que sempre ho dic,
he començat la segona temporada
amb un any més.
Ah, sí?
No sé si plorau o què.
Oh, veia.
Sí, sí, ara em planto
un 31, eh?
31, què?
Molt bé,
un 31.
Felicitats.
31,
gràcies, Àlex.
Un 31 anyets, eh?
Però, sí,
això que l'edat
es porta per dins, no?
La processó per dins.
És una filosofia,
jo també,
aquest ha estat un efecte 34,
vull dir que això
és tot...
Espero que ho poso al dèiem.
Felicitats.
Què tal, Àlex?
Com estàs, tu?
Estic viu, estic viu.
Ah, ja, ja, ja.
Molt bé, molt bé.
Ara, ara, ara.
Encantats de tenir-te aquí, Àlex.
Molt bé.
Molts cops i tu aniré dient.
Ploro.
Molts més cops.
Ara, ara, ara.
Ploro.
El més jovenalla de la taula.
Què anava a dir?
No sé quina va dir.
Veus, és que jo tinc algunes neurones
que encara estan per allà.
Això.
Com ha anat el primer programa?
Molt bé, de moment, estupendo.
Alguna pífia d'aquestes
de no donar-me'n...
Que estem en directe
i estem en directe,
però no passa res.
La culpa la té la llumeta.
Eh, que sí,
el LED aquest vermell que no...
Bueno, de fet, abans funcionava.
Ara, de cop, ha dit
deixo de funcionar.
Doncs no.
Ara...
Doncs va ser que no.
M'ha fet el que seria una vaina,
però no passa res.
Molt bé.
Estrenes fundada de mòbil?
No, estreno mòbil.
Caram, tu.
Però escolta, és molt gran.
Aquest mòbil, eh?
Bueno...
Que és l'iPhone 15, aquest, o què?
Aquest és el 20, ja.
Uh!
Sí, sí, sí.
Jo per si a casa m'he comprat...
High level, eh?
High level.
High level.
Sí, necessito fotos bones, jo,
amb el mòbil.
Necessito estar connectada
amb les xarxes socials.
A la ella, que prim mirada,
tu ara, fotos bones.
Va ser l'autorregal de cumpleanys.
Ah, molt bé.
Què et sembla?
Ah, mira, molt bé.
No, sempre dic
que el millor regal
de l'has de fer tu, perquè...
Sí, sí.
És correcte, aquesta és una bona filosofia.
Diu que és el mateix aquí.
Home, és que segur que ningú supera aquest regal.
Tampoc ho demano, eh?
No, no.
Que consti, però...
Molt bé, molt bé.
Veig que ets un noi molt observador, eh?
Sí, i tant.
Deixa el mòbil aquí al davant
per si el vols anar a mirar-nos.
Coges, m'obris i lo tires.
Per si de cas vols anar a mirar el mòbil.
Què tal les vacances?
Molt bé.
Sí?
Sí, sí, sempre va bé
desconnectar una miqueta de tot.
Encara estàs connectant
o ja has connectat de cop?
Buf, connectes de cop a la meva feina.
Massa de cop, no pot ser.
Quan tens 23 nanos de P3 plorant,
mama, papas, vomitant,
que si pipis, que si caques,
que si no sé què...
Què tal la nova aventura?
Sort que m'encanta la meva feina,
perquè si no...
Però dius perquè de bé o dius perquè és veritat?
No, no.
Qui en coneix ho sap que és veritat.
El que passa és que, clar,
aquests dies és buf,
és un caos absolut.
Molts plos, no?
Imagina.
Molts plos,
però és normal que ploues criatures.
Què vols?
Els poses a una classe nova...
Qui plora més?
Els pares quan deixen els nens
o els nens quan marxen els pares?
Mira, jo el que me n'he adonat,
he estat 4 anys a P4,
aquest és el 7è que estic a P3,
amb el pas d'ensai
te n'adones que els pares
sobreprotegeixen més els fills.
Que el que ells necessiten, no?
Sí, sí.
Van més mancats a nivell d'hàbits,
que és veritat que a P3 és una etapa
on tu els matxaques bastant
a nivell d'autonomia i tot,
però que van molt més perduts
que altres anys.
O sigui que et trobes d'entrada...
Tinc alguns nanos
que no saben dinar sols,
perdó, 3 anys,
i mai m'havia trobat això, la veritat.
I també m'he trobat això
que dius tu amb pares
que alguns ploren al deixar els nens.
No m'ho havia trobat mai, això, tampoc.
No, no, no, no, no, no, Mireia, no.
Que els nens ploren al separar-se,
que ja dius, hòstia, és veritat,
pobrets meus,
perquè...
Que desempagats, no?
I n'agafes un,
llavors un se't pixa
i ara l'agafes, el canvies,
però tens dos que s'han cagat
i ara vés cap no aquests dies.
Un moment, tot això té sol.
Sí, jo sol,
després també tenim la monitora
que ens dona un cop de mà
i la Tei també.
Perquè és que a 23 només tens dues mans, eh?
Sí, sí, som quatre mans
i després a vegades també,
perquè la monitora ve a donar un cop de mà
aquests primers dies
i quan no la Tei també ve a donar...
Però igualment és un caos
i quan estigues tots tranquils
i comences a fer alguna cosa,
la mínima que pares, un plora,
llavors he fet tot un minut,
però és igual.
Visca la tertúlia esportiva,
anem a desconnectar.
Ara entenc perquè t'agrada
venir a dir-nos a la tertúlia
perquè desconnectes bastant...
Home, primer dia de la setmana
és d'orillo, això és veritat.
Però clar, també crec que és una feina
que ho dones tot,
el 200% des de carní,
fins que marxes i tal.
Mena meva, que més et val, no?
Surs d'allà
i l'únic que tens ganes
és de fer una cervesa
i avui de venir a la tertúlia,
això és veritat.
Mira que bé que t'ha quedat
aquesta cluenda d'argument.
I tant, i tant.
Molt bé.
Mira, el nostre públic
tan agraït com sempre.
Gràcies, públic.
Doncs...
Home, aquí hi ha més gent aquí
que al Camp de l'Espanyol.
És que sí.
Sí.
Pobrets.
Vinga, va.
Bueno, jo et veig bé, eh?
Tot i haver afrontat aquesta etapa
amb nens de B3,
de 3 anys,
que fan de tot
i te les fan l'esmili i una.
Estan afrontant-ho tot aviat.
Perquè això encara és una cosa...
Però ja fa uns dies, no?
Que han començat.
Sí, mira, dimarts passat.
Avui és el...
Avui tot just és el setè dia.
Sí.
Marts bé que això és divendres,
dilluns, sis al cinquè dia.
Avui fem...
Bueno, fas bona cara, de moment, eh?
Sí, home, si no, malament raido.
Olores bé,
vull dir que no has vomitat
i coses aquestes.
No sé si t'has canviat de samarreta
per alguna cosa, però...
Ah, no, no, no.
Olores bé, vull dir, tot bé, saps?
A mi només he tingut un pipi
i dues caques,
vull dir que no...
Bueno, molt bé.
Ara els dilluns farem valoració
de pipi i caques amb l'Oriol.
Però escolta,
això és un altre tema
que no cal entrar ara.
És un tema tertúria esportiva.
No, me n'alegro que estiguis aquí
amb nosaltres, Oriol,
que s'ho avisquis
amb 23 nens de 3 anys.
Sí, que això també comporta
que la minissecció aquella
que feia dels equips viejos
l'aparcaré per una miqueta
més endavant, eh?
Quan tingui una miqueta
ja més de temps,
de...
No et preocupis.
Tot tranquil·litat i bons aliments.
Aquesta primera setmana
de contacte
amb el que serien
doncs els col·laboradors,
les seccions noves,
les que ja veníem fent,
hi ha petites variacions...
Ah, molt bé.
No ens renyarem.
No, no, no.
No et preocupis
que no serà sancionat
per l'equip de producció
de la plaça de Mireia.
Si no...
En tot cas,
tu faríem-nos de Piqué.
Sabem.
Mirem al comitè de competició
que és més seriós
aquest d'aquí
que no pas el real.
Ui, quantes coses hem de...
Bueno, va, escolta,
de què vols parlar?
Mira, jo estic d'aquest color, eh?
Amb l'esport.
Ho veus o no?
Ah, sí.
Sí, correcte.
No, però en el sentit
que el que té
les vacaciones antillanes
que es connectes tant, eh?
Que te'n vas entenent així
d'ubes a feres...
Tu les vacances bé?
Jo les vacances massa bé,
de veritat.
Sempre van marcar bé les vacances, eh?
Sí, sí, sí.
No, em parlaré gaire
perquè llavors la gent...
Si no et poses a plorar d'emoció...
Sí, a part que em posaré a plorar d'emoció
i voldré sortir
i agafar un avió.
No, els ullens se'm aniran,
llavors com que no volem.
Ara.
Dir-vos que anem molt bé l'estiu,
perfecte.
Però que ara ja tornem a seguir, eh?
I tenim moltes més aventures
que explicar aquí
durant cada tarda de 5 a 7.
Ja sabeu que estem aquí
a Ràdio d'Esvern.
Així que...
Aquestes falques que vas fent?
És que sí.
És que clar,
que no la tenim ni tan cara...
Hauries d'anar gravant
i en certs moments del dia
anar enxufant falques d'aquestes, eh?
I a la tarda, doncs això.
És que com que l'hem canviada
però encara no està feta
doncs jo la vaig colant.
Home, home...
Així...
Vaya, vaya.
Molt sutil, veig que tu les agafes al pol, aquestes.
No, sí, home, sí.
Ara perquè encara estic despert
però d'aquí uns dies ja ho veurà.
Vens prou despert, ho veig?
Prou despert, molt actiu.
Què anava a dir?
Abans teníem l'Anna Valero
a la Tartulia.
Hola, Anna.
No la tenim avui
però et saludem des d'aquí igualment.
Intentarem que vingui igualment
perquè tenia moltes ganes també
de participar, correcte.
Així em sento jo.
Però per horaris laborals
ha sigut una mica impossible
la compatibilitat de l'horari
de la Bassa Mireia
amb la seva feina.
I en grandirem aquesta Tartulia, no?
Per això anava a dir.
Tot i això, tindrem també l'Edgar Fornós
no cada dilluns
perquè ell també està treballant a RAC1
li han ampliat projectes
està col·laborant amb altres seccions
també de RAC1
i és difícil que també puguem tenir-lo
cada dilluns
però tot i això
no us preocupeu
que de moment la Tartulia
està una mica reduïda
a nivell de número de persones
i d'individus en aquesta taula.
No és com comença
sinó com acaben les coses.
Correcte.
I si vols de moment
li podem canviar el nom
que és el que deia abans.
Pot ser l'Oriol i l'Esport
o no sé, posa-li el nom
que tu vulguis
perquè no et borrufa.
Què vol dir l'Oriol i l'Esport?
Bueno, no sé,
és la cosa més simple
que s'ha recorregut
però per no dir Tartulia
però bueno, sí
no deixa de ser una Tartulia
almenys som dos, tres, Àlex.
Sí, sí, Àlex, tu també, eh?
Aquí a fotre la d'Estral
quan faci falta.
Em tindré que informar també.
Ara, ara, ara.
Té el micròfon obert
que ja és molt,
així que quan vulgui
pot comentar el que vulgui
sobre la Tartulia
així que no li vols canviar el nom, no?
Home, no.
Depèn de veritat
que l'Oriol i la d'Estral
serà un punt de cada setmana
que anirem traient la d'Estral
i anar fotent.
L'Oriol i la d'Estral
de fet no diu ni de què parlarem.
L'Oriol, no, ja ho veuràs.
Home, la d'Estral de l'Oriol...
No, això que té una mica porno.
Queden millor l'Oriol i la d'Estral.
No, eh?
Potser...
Vull l'Oriol i la d'Estral.
Sí, sí, però és igual.
Això és per anar fotent maranya.
Ja teca, ja teca.
Repetim, perdoneu
si encara les neurones
no estan totes connectades.
És el primer dia de programa
i a poc a poc anirem remuntant això.
Com m'estàs remuntant una mica...
Creus que em trast-ho d'aquí.
Veig que aquí ningú m'està,
però està en atenció.
Sí, ahir era, això.
Això no és nou.
No, això és l'única cosa que queda.
Sí, sí, sí.
De fet, anava a dir això
i les pantalles penjant
és el que hi era.
Com que està tot nou,
és molt vintage.
Què és això?
Sí, queda un reproductor de vinida allà.
Han fet reformes a la ràdio.
I a les arrives fes a la ràdio.
De fet, l'Àlex segueix estant aquí, saps?
Sí, és que he dormit aquí tots els dies.
L'Àlex va ser hogueto.
Van pintar i van dir,
espera, aparta't, pintem, tornem-te a seure.
Mira que bé, vaja, vaja.
Alguna altra canvia?
Sí, és que són molt protocolaris.
Aquí tota la ràdio és blava.
La taula encara és això.
És la mateixa.
Sí, sí, això.
Aquí falta la persiana.
Quan toqui el sol no ens hi veurem.
Sí, ja de tocar a més, eh?
Perquè no està ple d'aix.
Quan toqui el sol, espera't.
Perquè aquests dies, aquest any,
ha arribat la tardor abans d'hora.
No, arriba el divendres.
No, sí, oficialment sí.
Fa les 22.
Sí, sí, però fa uns dies, aquests dies,
perquè la redundància,
que escolta, una fresca cal tres anys.
Jo recordo l'octubre,
anant maniga curta i ara...
Però espera, que després,
a l'estiuet de, com es diu,
Sant Martí, sí.
Bueno, llavors serà com una espècie de tregua.
Oh, claro, claro.
I luego va venir més frío.
Sí.
I ja, vinga, castanyes, moniatos...
Winter is coming.
Ara, winter is coming.
Sí, escolta, però parlem d'esports o què?
Escolta, què és això?
Bueno, un moment,
ara surto una mica del fil.
Tu ets molt de sèries?
No sé, quan puc, sí.
No, bueno...
És que ara cal l'Alex ha dit
winter is coming.
Clar, depèn de quina.
Doncs ha ganes de dir
oh, jo de tronos, uuuh.
Juego de tronos...
Vaig una temporada anterior
a un moment que va acabar la resta.
Ah, però ets.
Ets, i l'Alex també veig, no?
No.
No?
No, però el nostre altre col·laborador, Dani,
és completament molt
i em explica tot.
És el dia, també, no?
Sí, sí, sí.
És com, ho sé tot,
sense haver res.
Doncs aprofito per fer una crida
perquè una de les seccions
que volia posar en aquesta nova temporada
era una secció de sèries,
de parlar de sèries,
de tot, eh?
No només Juego de tronos,
que sembla que és l'únic que existeix.
Vindem a tots els friquis
que tenen Netflix i HBO.
Fes-me la palca, Àlex.
Ara, ara, ara.
Correcte, correcte.
Perquè vinguin a parlar
de totes les sèries
que estan per estrenar,
estan estrenades
i el que sigui.
Correcte.
Falta la musiqueta aquí,
una musiqueta catxonda.
Un Pirates del Caribe o alguna cosa així.
Com això ve a ser una saga
en una sèrie, eh?
Bueno, però la cançó aquesta dona
en plan, ah, poderío, ah.
N'hi ha càmera,
oi que ens puguin veure fent el gilipoll?
Sí, n'hi ha, però no funciona.
Ah, d'acord.
Espera, aquí, a poc a poc, eh?
A poc a poc, i bona lletra.
Sí, ara la web, perdoneu, eh?
Però ja funcionarà.
Bueno, bona tarda, Mireia.
Un moment, feta la crida aquesta, eh?
Dir-vos que estem lluitant
per tenir una minissecció,
ni que sigui de 25 minuts,
de sèries d'aquí i d'allà,
d'on sigui,
perquè crec que avui en dia
és un tema bastant subat,
però el volem subar d'una altra forma
des de la plaça, Mireia.
Dit això...
Dit això...
Comencem, o no?
Què? Va, comencem, sí, sí.
Ja fot mitja hora que hem començat.
Per cert, la...
Bueno, sí, una estoneta.
Digues, digues.
La cançó d'Equips Viejos,
si la vols posar en algun moment
així a modo melancolia,
tot teu, eh?
Ah, no sé, això...
Vull dir perquè abans l'estava mirant
amb l'Àlex,
i dic a veure on l'estava,
i els patos aquells,
i dic si en algun moment
entra així la melancolia,
que vols sentir-la,
encara que no la fem la secció,
la minissecció,
tu mateix, eh?
Sí, no, això,
si tu vols en algun moment
anar-ho posant,
ho trobo perfecte,
sinó aquesta, aquesta.
Veus si ha trobat el moment?
Perfecte.
És que, de fet,
mira, proposa una altra cosa,
que avui estigui...
Pot ser l'entrada de la secció
fins que facis la minissecció?
D'acord, perfecte,
ho trobo perfecte.
Mira que bé, ja m'ho comprat.
T'ho guanyo totes les batalles.
Sí, però no he apostat res,
eh?
Vull ser gratis, eh?
Gratis, eh?
No, ja,
no s'estàvem parlant de calderilla,
però una proposta acceptada.
Bueno, va, escolta,
anem ara.
Gratis!
Això és el Núñez, no?
Posa-hi una placa.
L'encanta.
Esteu fatal, eh?
Però si quantes vegades
l'ha posat,
aquest trosset de veu.
És la primera vegada
que la sento.
Que és Polònia o Cracòvia, no?
Sí, però és que és molt curta,
és un segon, segurament.
Sí.
No, home.
És el que vaig trobar millor.
És gratis!
Però té molt de soroll, sí.
És el del Cracòvia, això.
Vinga, va, ara sí,
són les 18 i 29, ja, mare meva.
Vaja.
Val, tenim mitja hora endavant.
No pot ser, la setmana que ve hem de començar...
Bueno, jo he començat que aquí no hi havia ningú, eh?
Que consti, que consti en acta senyoria,
que jo he entrat dient,
oh, començo jo, eh?
Sí, però això no ho pot saber ningú.
Ah, perquè la càmera no funciona.
Bueno, però no s'envia ningú més que jo.
Tiri grillos, cri-cri-cri-cri-cri-cri-cri-cri-cri-cri-cri-cri-cri-cri-cri-cri-cri-cri-cri-cri-cri-cri-cri-cri.
Vinga, va, què ha passat aquest estiu?
Ha passat moltes coses.
Aquest estiu ha passat bastantes cosetes.
Tenim lesionats, tenim moltes coses...
Sí, no, lesionat és més d'ahir o de abans d'ahir.
Sí, però bueno, hem passat, hem passat.
Aquest estiu han passat bastantes coses, eh?
Jo ja et drec la destral, la directiva ha tornat a fer de les seves.
No, la directiva del Bar s'ha tornat a fer de les seves.
S'ha fet una molt mala planificació a nivell de direcció esportiva del...
Això que és el matancet, eh?
És que el to que estàs agafant.
Home, tens una destral, no sé.
Home, sí, sí, és que comença a fer una mica de por.
Home, la setmana que ve és viernes 13, eh?
Ah, sí?
Sí, la setmana que ve no potser...
Bueno, d'aquí dos és igual.
Jo és que tinc al cap les festes ja de Sant Feliu.
Però el viernes 13 no és...
No, perdona, un moment.
Les festes de Sant Feliu és el 6, 7, 8 d'octubre, que jo hi seré.
Amb l'Anna, precisament, al Correfoc.
No, no, és el Pilar.
El Pilar és el jueves 12, sí, sí, t'han pres el pèl.
No, no.
No, sí, sí, sí.
M'han enganyat perquè vaig un dia que no és.
T'ho diu un bastonet que va allà i que coneix les festes de cada any.
Jo tinc apuntat 6, 7, 8 d'octubre.
Doncs t'han pres el pèl a base de...
És 13, 14 i 15.
No, no, és.
De fet, el seguís, sí, mira, que aprofitem per fer publicitat.
Bé, un moment.
Enparem el que seria la secció de l'Oriol i la d'Astral.
Les festes de Sant Feliu comencen, diguéssim, que el dimecres,
el dimecres 11, comença a fer el seguís,
al qual esteu tots i totes convidats i convidades,
que és dels millors dies, sobretot els que hi ballem
i els que hi participem, és una bestiesa.
És el dia que més esperes,
un dels dies més màgics i més fantàstics a tot l'any.
Va, ens ha quedat clar que és molt, molt, molt, més, més, més.
Sí, sí, sí, d'acord, que el dimecres 11 és això,
el darrerat del seguís i a partir d'aquí, dijous,
2, el dia del Pila 12, tenim el Cercavila de l'Estoners,
en el qual esteu convidats i convidades a la telecici.
I a partir d'aquí, clar, dijous nit, divendres nit, dissabte nit,
hi ha concerts, hi ha el diumenge.
7, 14, 15.
Sí, sí, a partir d'aquí també hi ha el dissabte, hi ha el correfoc,
el dimecres...
El dimecres.
El dimecres fa més tendres.
Tendres.
Sí, hi ha coses de les barres,
i el dissabte hi ha els geganters, també,
hi ha cosetes...
No feien un bingo d'aquests, també...
Sí, algun dia hi és, alguna nit és, no em facis dir quan,
perquè de memòria tampoc no hi ha coses.
Crec que és la nit del dissabte.
I el diumenge, el que hi ha el Cercavila d'acomiad,
que totes les colles surtim a rondar pel matí,
com podem, amb pinxes ja.
Doncs ho teníem a l'apuntat, però ja ho he reagendat.
13, 14 i 15 d'octubre,
viernes 13, doncs ojo, eh?
Viernes 13.
Que pel·ligro.
Bé, escolta, ja està.
Feta la publicitat.
Vols no dir-me això, sisplau?
Aquesta falca que ens acaba de fer l'Oriol,
tornem a l'Oriol i a la nostral.
No, a veure, ja parlarem habitualment
del que és una mica de l'actualitat del Barça,
si voleu del Madrid i de l'Espanya.
Home, sí, tocaria.
Enguany del Girona, que va pujar primera, eh?
Yuhu.
També parlarem això.
Ho ha dit amb una...
Yuhu.
No, jo estic molt content, tu, per fi.
Un altre equip català, la primera divisió, tu.
Vull dir que molt bé, molt bé.
Tenim el Girona.
Molt bé, Girona.
I també una miqueta de segona, etcètera, etcètera.
Ens anem movent una miqueta, informació,
cosetes que tu també vulguis anar dient,
que vosaltres vulgueu anar comentant.
Jo saps que a vegades quan aporto coses de futbol
no són 100% futbol.
Jo solament sé una cosa.
O sigui, de tot l'estiu,
solament sé una cosa.
I estic com bastant enfadat o...
Ai.
Estava tens, vale?
O sigui, m'he passat.
I jo no tinc ni idea,
des del desconeixement parlo, eh?
Però...
Sembla del...
Per què parlem cada dia?
Cada dia del...
Com es diu el negre aquest?
El M.A.P.?
Ui, ui, ui, ui.
O com es diu?
A veure, a veure, com estar en això?
A veure, M.A.P.
O com es diu?
A veure, M.A.P. no és que fos un negre...
Bé, ara no parlem de la base del fútbol.
Sí, però...
Tu vols dir Dembélé?
El que ha fitxat el Barça al Borussia, el Dembélé?
No.
Vull dir això que un dia deien.
El fitxem, crec que era el normal.
No, el Neymar.
No, tu dius Seri.
No, tu estàs dient Seri.
No estava parlant del Neymar,
que si parís amunt, parís avall.
No, no, no.
Un jugador que el Barça el tenia fitxat
i van allà i el mateix dia
van fer el ridícul de mala manera.
Que es diu Seri, que és del Nissa.
Aquest sí que és de color, és negre.
Vull dir, aquest sí.
Perquè amb el Neymar també doni do, eh?
Van marejar la part i diu que no vegis.
Però aquí és on venia per allò, ara.
O sigui, jo la destrala avui...
Moltes gràcies, Àlex.
M'ha agradat aquesta aportació de no sabem qui, eh?
Però que ho hem descobert.
Algú en el món del futbol.
No, però és que cada dia
a la notícia sortia com
És oficial, el compren.
Ara sí, no?
A l'altre dia.
És oficial, no el compren.
I així com totes les setmanes.
Bé, Neymar també va ser un rebombori
molt pesats.
He de dir-ho, eh?
Molt pesats.
Tot va començar amb...
El seu pare encara més.
Tot va començar...
No, bueno, el pare perquè és un pes hetero.
Bueno, és un mandao, però...
Tot va començar amb que Neymar,
després de quatre anys al Barça,
veu que Messi encara està a nivell diós.
Vull dir que perquè Messi és el millor.
Jo crec que després d'aquestes primeres...
El primer partit més light
que ha fet Messi aquesta temporada
va ser el del camp del Getafe,
precisament, el d'aquest dissabte.
I què vols dir?
Que se sentia eclipsat
i per això va dir
M'enbach perquè no arribarés mai com tu.
Per molt que ell digui això,
Neymar sap que el Barça...
No és un parvolari, eh?
No, no.
Però Neymar sap que el Barça
no tindrà el protagonisme
que tindrà en el PS.
Ell vol ser un líder d'equip,
vol ser líder de l'equip.
I això al Barça-Messi és impossible.
Ell no pot ser.
Aleshores, Neymar agafa
un equip cutre-salsitxero
perquè el PSG,
ja ho veurem, el PSG,
realment té un equipàs.
O sigui, a nivell de jugadors...
Amb el cutre-salsitxero...
No, em refereixo...
Perquè, a veure,
és una lliga que la guanyarà de carrer.
O sigui, el PSG,
la lliga francesa,
és que no té cap mena de solta ni volta.
És una lliga
que el mes de març, febrer...
Jo crec
que el mes de febrer-març...
Això queda gravat, no?
Correcte.
Doncs jo crec que el mes de febrer-març
el PSG ja serà campió.
És que...
Ha guanyat tots els partits
que es porten jugant.
Contra el rival més perillós
que ha jugat el Lió,
va guanyar 2-0 ahir.
Contra el segon o tercer
més perillós que és el Mònaco,
també va guanyar.
Llavors, aquest argument
que has donat
que es veia equipsat pel Messi,
en ell, ara,
al París-Sant-Germain...
Hi ha molta pasta.
Llavors, és una cosa de diner,
no que Messi sigui i vulgui
i no pugui arribar a ser.
No, potser?
No, no, però és això.
Ell, el Barça,
no pot ser el líder,
perquè ho serà Messi.
Ell, el Barça,
no podrà guanyar mai un apilotador,
perquè te la guanyarà Messi.
On pots guanyar un apilotador?
On pots ser un líder d'equip?
On puc portar el número 10,
de ser el 10, el líder, el d'això?
a un no Barça.
I els únics equips
que li oferien pasta a Neymar
eren el City i el PSG.
Perquè el United va dir que sí, que sí,
però al final no li quadrava
perquè va fitxar l'Ukaku
per una pasta i, per tant, fora.
I ell ha tirat l'opció fàcil.
El City és competitiu.
La Premier és la millor lliga del món,
és una lliga competitiva,
que cada vegada ja no sé què...
I ell, el City,
sap que pot ser líder,
però sap que pot quedar eliminat,
que pot perdre tal.
El PSG sap que té,
si està 3 o 4 anys,
té mínim 4 lligues.
Cada any estarà allà,
o sigui, cada lliga,
perquè el PSG té un equipàs.
Jo el que vull veure el PSG és Europa.
Oh, és que ha guanyat 0-5 contra el Celtic.
Sí, clar, bueno, clar.
I mira, escolta,
si nosaltres anem a jugar-hi també guanyem,
vull dir que, saps?
O sigui, jo el que vull veure el PSG
és a vuit anys de final.
Té un rival d'orillo al seu grup,
que és el Bayern de Múnich.
A veure què passa amb el Bayern.
Vull dir...
Em d'espera una mica.
Per cert, saps què m'acabo de recordar?
Què?
Que segurament ningú ha fet els deures.
No, dels fitxatges.
Correcte.
Sí, bueno, la setmana que ve ho podeu mirar.
Finc el full a casa, eh?
Doncs la setmana que ve podem mirar els fitxatges.
Però el tinc, de fet ens faltaria l'Esteve.
El podríem trucar i preguntar-li a veure com ho té.
Un directe live.
Doncs just ara mateix m'ha vingut al cap,
dic, són deures d'estiu,
que he quedat allà el calaix.
Oh, sí, veia.
Doncs això, llavors,
tot començà amb el cas de Neymar, no?
Que Neymar, això,
ell volia més protagonisme,
ell per molt que digués que no,
que ell públicament diu que no.
Jo crec que, per exemple, hi havia maneres de...
Hi havia altres maneres de fer-ho
i crec que van fer la pilota massa gran.
Ja no sé si va ser per ell i el seu pare
o pels mitjans o per...
Jo no dic que surtís bé
ni que fessin bé les coses, eh?
No sé, va ser tot en...
Jo què sé.
No feien 24 hores que havia fitxat,
que estàvem jugant al primer partit,
que segons un article de tal
deia que no podien...
No?
Que un jugador que fa menys de 24 hores
que ha estat fitxat
no pot jugar al primer partit
i ja estàvem dient, potser per ser ell sí...
Però tot això són reprimentes
i és la ràbia que et fa...
Era com un teatrillo, saps?
Una mica...
Mireia, això és la ràbia que li fa al Barça
com a institució
i tu com a seguidor
que se te'n vagi
el segon o tercer millor jugador del món.
Però és la manera, una mica.
Ah, bueno, però és el que t'estic dient.
El fet i a part la manera.
Sí, però saps quin ha estat el problema?
Que es veu que des del mes d'abril-maig...
Jo sou el Piqué anava fent bromes per Instagram
amb se queda, se va, se queda...
I aquí qui fa el ridícul és ell.
Però, vull dir, el problema de Neibar
és que el mes d'abril-maig
dintre el vestuari
ja se sabia, s'ho has dit públic
que el Neibar ja se sabia
el mes de maig que volia marxar.
Sí, portava fent bromes amb ella, feia temps.
Sí, però vull dir que des del mes de...
No sabem si pèn de tal en sèrie o no el Piqué, però...
I aquí és on entra la directiva.
Que la directiva, en comptes de
se'ns en va a Neibar,
doncs ara, abans que se n'enteri la gent
o que sigui oficial o tal,
comencem a moure fils.
Doncs no, els molt burros,
agafen i comencen.
No, no, tot és no, tot és no,
no se'n va, el 200% que no marxarà.
Però si saps que se te'n va,
no em vinguis amb que no.
T'està dient que marxarà,
no fas rodes de premsa,
té el cap més a fora que a dintre,
saps?
O sigui, saps que t'acabarà marxant.
Fes moviment.
És que clar, això és el que se sap des de fora,
però a saber si realment des de dins ja deien,
no, no, com que sabem que se n'anirà,
doncs nosaltres ens mantenim ferms,
dient que no.
Sí, però mentre tant pots planificar,
no sabent que se te'n va a Neibar.
Ah, vale, perquè aleshores què passa?
Que se te'n va a Neibar...
No, perquè se te'n va a Neibar
i què passa?
Que tothom sap que tens 222 quilos
i clar, un jugador que haguessis pogut tenir per 60 quilos
diu, ui, aquest té 222 quilos,
a l'igual el compro jo per...
a l'igual el vam per 60.
Per què no ha vingut Coutinho?
Perquè demanaven 200 quilos.
¿Estamos locos o què?
Estamos bastante locos.
Dembélé.
És el fitxatge més car de la història del Barça,
140 quilos.
Ha lesionat, el que ve.
És 105 més 35, sí, clar,
però aquests 35 vol dir guanyar una lliga,
guanyar Champions i arribar a mínim a això,
ser podi de pilota d'or.
Hosti, no fotem això, ho serà.
Vull dir que acabarà sumant aquests 140 quilos Dembélé.
Sí, sí, però Dembélé...
Al Borussia, vull dir.
Dembélé, l'any passat...
Què? Calentarà molt.
L'any passat.
Calentarà molta cadira.
Bueno, perquè s'ha lesionat, és mala sort això.
D'oia ja, però...
Aquí no s'hi pot fer res, vull dir,
és mala sort i que torni a partida després de Nadal
i està molt sent mala sort.
No, no, però ho farà amb la recuperació
que hagi de fer aquestes que fan supersòniques
que en menys de 3 mesos...
No, no, no, 4 mesos.
El problema de Dembélé...
Ja, però això a una persona normal
no li dura un any.
Ja, però mire, i el problema de Dembélé...
De fet, el doctor que l'opera demà
ja ha dit que són 3-4 mesos.
El problema de Dembélé és que, com que bastant rà...
Ricard Pruna, pot ser?
No, és un metge finès,
l'opera a Finlàndia.
Sí, Ricard Pruna?
No, és un altre.
Doncs aquest és amb el que ha anat a Finlàndia.
Això sí, però no és el que l'opera.
Ah, no és el...
El que l'opera és Sakari Oraba.
Sakari Oraba.
Aquest és el que l'opera.
Aleshores, Dembélé, el problema és que,
com que ha estat una setmana...
Ha estat dues setmanes sancionats
sense entrenar mal d'orm,
un castigat, entrenant en sol,
i perquè, com que es va tancar per banda
i ara no vull venir,
i ara no sé què, no sé quantos,
Dembélé va estar en acte de protesta,
doncs ara no vinc.
Cal que passa, no ha entrenat amb els companys,
no ha fet una bona pretemporada
perquè s'ha tancat de per banda i tal.
Arriba el Barça
i poc a poc ha d'anar jugant.
Potser no era el moment d'entrejugant,
necessitava més temps per entrar.
Ah, l'aclimatació de...
Doncs això, ha estat mala sort.
Jo crec que és una mica producte
de l'ansietat que tenia el nano,
de voler venir,
de ara no entreno i tal.
No, i la pressió, potser una mica, no?
No, no, d'ansietat, de pressió,
i també el punt que físicament
potser no estava preparat,
no havia fet la pretemporada que li tocava.
Dit això, que recuperi,
com que amb la rehabilitació
ja es posarà tot,
ja farà pretemporada
i el tindrem pel gener,
que és per la Copa del Rei,
Lliga i quan tornem a la Champions,
perquè no fotem la fase prèvia,
o sigui, la primera,
la lligueta de la Champions,
al Barça el rival difícil era la Juve.
A veure com va, també.
No, no, el rival difícil del Barça
era la Juve.
Per cert, aquest d'octubre
ho parà també el Pep Guardiola.
Sí, i el Beckham,
i el rival, hi ha molta més gent.
Jo crec que s'ha considerat
com el Dr. House.
Aquest, el Dembélé ja no cal parlar.
T'hauria de deixar nou
per començar a córrer.
Dembélé fins al gener,
res de res, oblida't de Dembélé.
El problema d'aquí,
torno a repetir,
és com s'han portat les negociacions.
L'any passat, Dembélé
el tenies per 15 quilos.
L'haguéssim pogut fitxar,
el cedeixes un equip
i el guanya el baix.
Ja sabeu que en tema números,
el que seria la Junta...
No, però és igual.
No, exacte.
Fatal.
Són més de lletres allà.
Si saps que Neymar se te'n va,
doncs comença a moure
sense que surti pública diners
i potser en comptes de per 140
te la portes per 80,
que ja és una pasta,
però bueno, igual que Cautinho.
Te'l portes aquí per 100 quilos
i no pels 200.
O, saps?
altres, i perdoneu l'expressió,
les altres subnormalitats
que ha fet aquesta directiva.
Tenien una oferta de 45 quilos
per a André Gómez,
de la Juve del United,
al principi de juny.
Que sento André Gómez,
me'n recordo de l'Esteba.
No, és que clar, o l'Esteba.
Sí, sí.
No, però...
I no, és nostra.
No el volem, ens el quedem.
I els dos últims dies,
intentant-lo cedir al West Ham,
intentant-lo cedir a l'extrem Adoreño,
No, hosti, no fotem.
Si tenies una oferta de 45 quilos
que et pagaven 10 quilos més
del que et va costar,
si saps que no et jugarà,
per què diantre has d'esperar
el penúltim dia de mercat
a cedir-lo al West Ham?
¿Estamos locos o qué?
Arda, fent el Pepa.
És com estudiar l'examen
el dia abans.
Al Barça.
No ha venut a ningú.
Ha cedit jugadors,
no ha venut a ningú.
Tornem a tenir el problema
de l'any passat.
Tens 9 migcampistes.
Tens 9 migcampistes
per 3 posicions.
Lo bo de Valverde,
que jo a Valverde
li dono el vot de confiança i tal...
Ara sí, no?
No l'hi donàvem, eh, al principi?
Bé, al principi i abans que comencés, no?
Bé, espera't, espera't.
Bueno, però li estem donant
el vot de confiança.
Lo bo de Valverde
és que sembla que per fi
ja ha trobat
una miqueta al mig del camp.
Tens a Busquets
Iniesta Ràquit i fixes,
i quan algú no ho fa bé
com és Iniesta,
tens un Paulinho
o un Denis Suárez
que et va fer una segona part
descomunal a Getafe
que t'ho pot fer molt bé.
O sigui, jo crec que...
O sigui,
hi haurà 3 jugadors
que no rascaran bol aquest any,
que crec que són
Rafinha,
Arda Turán
i André Gómez.
Podríem fer apostes.
I aquests 3
no jugaran, vamos,
ni a les cartes
en els viatges d'avió.
Com molt, André Gómez
la Copa del Rei,
si m'apures,
o algun partidet.
Però el Barça,
jo crec que els 6 migcampistes
del Barça
que et jugaran
seran
Sergi i Roberto
que també et juga de lateral,
com et va jugar
Getafe de lateral,
però et jugaran
Sergi i Roberto,
Ràquit i Iniesta,
Busquets,
Paulinho
i Denis Suárez.
O sigui,
els 3
que no rascaran bol
són
Rafinha,
Arda
Turán
i l'André Gómez
i no se'ls han sabut vendre
i la tonteria
d'André Gómez
descomunal.
Arda Turán
l'any passat
tenia una oferta de xina
al gener
de 40 quilos.
No, no me quiero ir.
Escolta,
xato,
si saps que aquí
t'estàs tocant els nassos
un tio que no li surt
dels pebrots
parlar amb espanyol
que sempre va amb el traductor
o fa un show,
un personatge,
tu agafes
i dius al xino
xato,
te'n vas allà
per 40 quilos
i punto.
Bueno,
40 quilos
haguessin pogut donar
40,
sí,
per rascar banqueta
i cobrar.
És ok,
però tu al Barça
aquí has de tenir
un punt d'orgull
i un punt de dir
eh xato,
què passa?
Jo no em quedaria
aquí sentada
a la banqueta
sense fer res.
Els 40 d'Arda
i els 45 d'André Gómez
ho trobo lamentable,
és que fa dos mesos
tenies una oferta
de 45 quilos
no es queda,
i l'últim dia
intentant-lo vendre
cedir
el primer que passa per allà,
però és que esto
no es serio,
però què és esto,
saps?
vull dir,
hi ha un punt
de desgovern.
Hi ha moltes coses
que no són sèries, eh?
No, no, no.
El tema de Paulinho,
on vas pagant
50 quilos,
la clàusula és 40
i acabaràs pagant 50,
que hi ha uns 10 milions
més d'afegitó,
per molt bo que sigui,
no pots pagar
per un jugador
que et farà 30 anys
d'aquí 4 dies
40 quilos
per un tio
que et ve de la Lliga Xina.
No,
per això et dic,
no és seriós.
Llavors,
què passa?
Que va sortir el...
Bueno,
i és que a part el Barça
aquest estiu
ha quedat molt malament,
o sigui...
Em pensava que vindries
com més positiu
després de l'estiu?
No, no, no.
No, no, no.
I el Barça ha començat bé
la Lliga
perquè els rivals
que ens hem enfrontat
són fluixets,
però jo vull veure...
No,
vull dir que
el Barça ha jugat
contra rivals fàcils,
ha jugat contra el Betis,
ha jugat contra l'Alaves,
ha jugat contra l'Espanyol,
ha jugat contra el Getafe,
vull dir,
són rivals fàcils,
de Matt Beleibar,
que és un altre rival fàcil.
Dissabte anem a Montilidi,
que és el camp del Girona,
que allà serà Durillo,
costarà una miqueta,
però bueno...
Després,
vull dir que
a la segona part
de la Lliga,
diguéssim,
que és on et toquen
tots els equips xungus,
el València,
el Vilareal,
el Madrid,
el Sevilla,
l'Atlètic de Madrid...
Allà és on voldré veure
si el Barça realment
reacciona o no,
saps?
Perquè...
I no em toca demostrar-ho
i...
Ah, clar, clar,
vull dir,
per mi el Barça ara mateix...
I tot.
a veure com va,
de moment les coses van bé,
et fa un molt bon perdit
contra la Juve i tal...
Bueno,
jo li dono la confiança
que li dono,
però vull veure
què passa
segons quines coses.
El Barça ha fet el Pepa,
ha quedat molt malament
a nivell internacional,
intentant fitxar
a l'últim segona
Di Maria.
Però què fas?
Hauria estat el desemig campista,
un tio madridista,
que et va fer callar
al Camp Nou,
que et va fer la botifarra
que et va fer la botifarra
a l'últim partit.
I has d'estar...
O sigui,
el PSG,
que se te'n fot amb Neymar,
que et va començar l'estiu
amb tot el tema de Berratti,
que semblava que el Barça el tenia
i després se'l va agafar
i se te'n fot de tu,
rient-se.
Que quan el Barça
pèl al Bernabéu
al partit de Supercopa,
foten tuits els del PSG
en rient-se del Barça.
I tu has d'anar a llepar-los el cul
a aquesta gent
i a fitxar-los una altra.
Clar,
és que aquesta una.
Després,
el Barça té lligada sèrie
per 40 quilos.
Jugador,
que a més,
Xavi i Niesta
han dit
que la remena bé.
Jo l'any passat vaig veure
algun partit del Nissa
que és on està.
Aquest tio va portar el Nissa
a la Champions.
Què passa?
És que ha quedat eliminat
a la fase previa
perquè l'ha tocat el Nàpols.
Però,
un molt bon jugador,
tio mig del camp
que la remena,
26 anys,
bé,
perfecte.
Ho tens lligat?
Li dius al tio,
ei,
que també és el Barça.
El tio s'acomiada
a l'afició.
El tio s'acomiada
del vestuari
plorant i tot
t'hi dóna les gràcies
i 10 minuts després
agafes i li dius
doncs ara no et fitxo,
et quedes aquí.
Es va quedar el tio
amb dos pams de nas
dient
però escolta,
xato,
però això què és?
O sigui,
què és això?
O sigui,
hi ha hagut un desgovern
molt mala gestió.
Molt mala gestió.
Clar,
molt mala gestió.
Ja et dic,
començant amb el tema
de Neymar,
que si saps que se te'n va...
Jo crec que passa...
A qui li passa això?
Es pot extrapolar,
potser...
Aquí.
Digue'm a algun equip
que no hagi fet el ridícul
com el Barça.
Home,
perquè potser ho vius
d'una altra manera.
No,
però per això
és l'equip.
No,
o sigui,
jo aquest estiu
jo no he vist
cap equip de futbol
que hagi fet el Pepa
com ha fet el Barça
i que hagi quedat malament
com el Barça.
O sigui,
jo crec
que el Barça
el que li està salvant
d'un moment
les garrofes
i aquí és on ve
el problema
de la colorada,
que aquí,
com que hi ha molt tribunero,
és...
No,
és que esportivament
l'equip va bé
i com que esportivament
l'equip va bé,
doncs tirem.
Benedito,
que...
O sigui,
l'emoció de censura
que ha proposat aquest home
no és perquè
surti ell president,
és perquè hi hagi
unes eleccions,
perquè després
del que ha fet el Barça,
fent el ridícul
a nivell esportiu,
sent la riota d'Europa,
deixant escapar Neymar,
sabent que marxava Neymar,
no buscar qui fitxar.
quan te'n va a Neymar
i tothom sap
que tens 300 quilos,
intentar portar gent
per 300 quilos,
quedant malament
amb jugadors com seri,
no saber vendre jugadors
quan tens ofertes
per vendre'ls,
intentar anar a última hora
i de manera desesperada
portar Coutinho
a l'últim minut
i a dir Maria.
Però què és això?
Què és això?
No,
però clar,
és que són moltes,
però com que esportivament
anem bé,
doncs no passa res,
anem tirant i ja.
Com que és camufla,
potser que hi ha
com que camufla't una mica.
Després tal faràs,
tal trobaràs,
vull dir que això ja et dic,
la sort que el del Barça
és que esportivament va bé
i que Valverde,
per mi,
té molt bona pinta,
o sigui,
jo crec que Valverde,
l'estiu al Barça
no ha fet gens bé les coses,
és que està tan ridícul,
és que no em torno a repetir
perquè és que és més de lo mismo,
o sigui,
ha fet el ridícul,
ha deixat malament
segons quins jugadors,
salta el Robert,
vaya otro,
quan presenten a Dembélé,
oh,
és que claro,
l'any passat no estava preparat,
collons,
doncs agafes el fitx,
et pateixo per 15-20 quilos,
que és quan el tenies,
el cedeixes un any
i lo tienes preparado
i punto,
no cal pagar 140 quilos ara.
No,
vamos a traer dos jugadores más,
a última hora intentant portar...
Vinga,
dinas,
vinga,
dinas,
sí,
però és això,
és un joc del...
No hi havia,
no hi ha hagut planificació.
El Barça
és exactament el mateix
que tenies l'any passat,
sinó pitjor,
perquè,
per mi,
no,
Neymar
com a jugador
per mi és un fenòmeno,
després sí que tenia punts
que cuidau,
eh,
totes les vacilades,
les piscines que feia
i tot el que tu vulguis,
que a més aquí també en parlàvem,
que a vegades no calia,
més alguna vegada
diré,
comentàvem,
de fer aquest espectacle,
de tirar-se,
exacte,
vull dir,
però per mi Neymar
és molt millor jugador
que Dembélé,
per tant,
el Barça ja surt perdent,
si sumes que Dembélé
se t'acaba de les una a quatre mesos,
les úniques incorporacions
del Barça han estat
d'Olofeu
i Paulinho.
Veurem,
veurem què passa,
jo crec que el Barça
contra els rivals fluixos
anirà tirant.
Aquí la sentència.
Contra un bon rival,
no,
contra un bon rival,
a veure què tal aquest Barça.
Jo li dono el meu vot de confiança
a Valverde,
a mi m'agrada com ho està fent,
té les idees clares.
Bueno,
amb això hem canviat una mica
d'opinió respecte
als finals de temporada passada,
que estàvem allà que,
bueno,
però clar,
perquè a veure,
a veure,
no,
però perquè a veure com va la cosa,
vull dir...
Deixem que ho demostri,
no,
potser això...
No,
però bé,
a veure què passa.
Jo crec que el Barça
pateix això,
ara mateix té un problema
de sobreplantilla,
perquè tens,
inclús si m'apures a l'anyà
que juga al filial
i tal qual,
vull dir que
tens masses migcampistes...
Falta una mica d'ordre,
no,
a part de sobreplantilla,
a veure,
a veure si Valverde té els nassos
el senyor Valverde
de realment jugar
amb un equip
que...
amb una...
He fet màgia,
amb una...
No,
real...
Sí,
sí.
Hola.
Perdona.
Carai.
Bueno,
màgia,
és igual,
a tu dono.
Doncs això,
que a veure si realment
amb l'equip que té el Barça,
perquè se m'he do,
molt bé,
s'està adaptant,
ho està fent molt bé.
Ara aquests dies suposo
que jugarà l'Eix Vidal
també una miqueta
per a l'altre costat
per fer descansar i din,
eh?
Sí,
bueno,
mentre no comenci a jugar
amb els...
La defensa del Barça està bé.
A veure què passa
el dia que Piqué
i Humtiti no juguin?
Perquè tens Mascherano
i Vermael en Algas Elcojo.
I Piqué deien que no estava
gaire amb la Shakira
i això sempre li afecta,
eh?
Bé,
això són...
No és broma,
però cada vegada
que diuen que Piqué
no juga bé,
que està despistat,
que no sé què,
coses a casa passen
amb els bruts aquests
i ha sortit dient
A veure,
a veure,
no sé,
jo et dic,
el Barça per mi
té un molt bon equip titular,
tot i que ara
ha quedat tocat
per Dembélé,
realment,
el Barça té un 10 titular,
té un 10 titular bo,
no,
no és un 10 titular,
té un 10 titular bo,
després tens el noi,
com es diu,
el...
el Canterano,
que ara ha tornat,
el que et juga d'extrem,
d'Olofeu,
d'Olofeu.
Per mi tens 10,
un equip titular molt bo,
o sigui,
10 més d'Olofeu que d'Olofeu,
bueno,
a poc a poc anirà fent,
i a la banqueta
tens un Denis i un Paulinho,
i un...
si va por és un Aleix Vidal,
que si més no et donen
per fer relleu.
Ara veurem
si el senyor Valverde
sap fer les rotacions
que Luis Enrique
no va tenir els collons
de fer l'any passat
perquè sempre jugaran els mateixos,
si sap rotar,
i veurem també
si realment
els jugadors
que no comptes amb ells
els hi dones minuts
i això vol dir
que trenques dinàmica.
Bueno, ja ho veurem.
Ens ho haurà de demostrar,
és el que t'anava a dir.
Demà,
demà,
demà,
demà,
demà a les 10 al Camp Nou,
farà fred,
ja veuràs,
demà serem quatre gats al camp.
No,
no crec,
encara no fa tant de fred,
home.
Ja veuràs,
no,
no,
no,
no,
la putada no és que faci fred o no,
és que dimarts a les 10 de la nit
contra l'Eiber.
el partit en si,
bueno,
i a les 10 de la nit,
un vas a parar,
col·lega,
no,
però un vas a les 10,
i aniré,
i serem els quatre gats d'allò,
vull dir que,
a veure.
Escolta,
abans que s'acabi el programa,
que queden uns 5 minutets,
ja sé que a tu al Madrid t'encanta parlar,
de l'espanyol també,
però crec que hem de parlar abans de,
al Girona,
ja ho han dit,
hem de parlar de,
què ha passat al basquet?
Ah,
el basquet,
oi tant,
això també en parlarem aquest any,
no,
aquest any també parlarem de Barça,
perquè ja que l'any passat...
No,
però no només del Barça,
del basquet en general,
la notícia de Barro,
que el Girona l'han tirat al cel,
i bueno...
Home,
és que portava 18 anys,
em sembla,
la selecció espanyola,
vull dir que molt bé,
no,
no,
vull dir que bé,
vull dir que Espanya va perdre contra Eslovènia,
va ser un festival de triples,
està veient el partit,
i va ser un autèntic festival de triples d'Eslovènia,
que és a posteriori qui ha acabat guanyant,
l'europeu,
perquè té tres cracs,
Randolph i Don Six del Madrid,
i una altra triplista,
que no em facis dir qui era,
doncs,
no,
com es deia,
Nicolico,
bueno,
és igual,
que va fer com 35 o 36 punts,
en dos quarts només,
en tres quarts,
vull dir que Eslovènia s'ha emportat l'or,
va eliminar Espanya les semis,
i Espanya ha guanyat bé,
Espanya l'únic partit que ha perdut és amb Eslovènia,
va estar a punt de perdre un partit de la fase prèvia,
amb Croàcia,
em sembla que va ser,
o sigui,
de la fase de grups,
vull dir,
però després Espanya ha resat,
és que Espanya en el fons té un equipàs,
el que passa és que contra Eslovènia
li va sortir un equip que ho enxufava tot,
i Espanya no ho sabeu com ha resat.
Home, Navarro s'ha anat per la Porta Gran,
amb una medalla de bronze,
s'ha sabut retirar de la selecció espanyola,
veurem si aquest any també sap retirar-se del Barça,
perquè Navarro jo crec que,
per molt capital que sigui,
hi ha un punt que no és el titular,
si el Barça vol ser competitiu i guanyar,
està molt bé l'experiència de Navarro,
però suplente de l'ujo.
O sigui, Navarro ha de jugar molt menys,
el Barça molt poc comparat amb el que portava jugant aquests anys,
perquè ja té una edat,
perquè ja físicament no és el que era,
bé, veurem com va, vull dir que no, no,
Espanya s'ha retirat de la selecció,
o sigui, Navarro, perdó,
Navarro s'ha retirat de la selecció espanyola amb un bronze,
sent...
Que no, està gens malament a Espolda.
No, però és cap, amb un bon palmarès,
home i tant.
Ha triomfat,
el va anontar ja normal,
és un crac,
vull dir,
és el millor,
i quan es retiri del Barça de bàsquet,
o sigui,
aquest tio haurien de fer-hi un homenatge,
perquè el que li ha donat Navarro al Barça de bàsquet
i el que ha estat Navarro pel Barça de bàsquet
és descomunal.
El que passa és que jo crec que ell també ha d'entendre
que el seu rol,
perdó,
no és el que li toca,
o sigui,
no és el de titular,
de jugar sempre i tal i qual,
entre ser 38 anys...
M'hem recordat de l'Esteve,
a dir que a l'Esteve li agradava bastant el...
Bueno, li agrada,
no, el bàsquet.
Algún dia el podíem trucar durant la...
Més en he de bé a ell.
Sí, és veritat,
durant la secció de...
Doncs això,
Espanya-bronze,
Rússia-quart lloc,
Espanya-bronze,
Sèrbia-plata
i l'or per Eslovènia.
La Lliga-CB,
aquest any
dos equips catalans
menys l'Andorra
perquè el Manresa
va baixar l'ALEP
a la segona divisió
i a la segona divisió
tindrem dos equips catalans
que són,
a part del Barça B,
perdó,
tres,
al Barça B
hi haurà el Manresa i el Lleida
i a primera divisió
tindrem el Joventut,
Tomanya,
el Barça
i l'Andorra.
Comptes coses
he d'aprendre de tu,
Oriol,
encara m'enqueda.
I a propòsit d'aquesta segona temporada
ampliar els esports,
la secció d'esports,
la tertulia esportiva.
Podem parlar de Fórmula 1,
podem parlar de...
Sóc un desentès de la Fórmula 1
però aquest any m'agradaria
parlar,
m'agradaria parlar,
per exemple,
de bàsquet o de futbol sala
que són dos esports
que segueixo bastant.
O incloure esports femenins,
o sigui,
lligues femenines
i esports femenins.
Correcte,
que aquest any,
per cert,
s'ha fet una cosa nova
a les Quinieles
que des de la propera jornada
de Lliga
hi haurà un equip femení,
sembla que és el 14
o el 10,
no sé què,
que hi ha un partit
de la Lliga femenina
que està inclosa en Quiniela.
Doncs no,
important per apuntar,
ja et dic,
ampliarem,
doncs això,
més continguts,
més noms,
més bàsquet i futbol sala,
són tres coses que...
Bé,
el bàsquet l'any passat
ja començava a donar-li canya,
però aquest any...
Bé,
veig que t'ha agradat
la primera secció
d'aquesta segona temporada,
que ja se'ns està...
Mira,
el temps ja va volant.
Tempo fugit.
Exacte,
fugit.
Són les 18 i 58.
Nosaltres ho deixem aquí
per avui.
Oriol,
gràcies per acompanyar-nos
en aquest primer programa
de segona temporada.
La setmana que ve
ja serem més esportius,
més seriosos.
Com ets els deures també.
No,
la setmana que ve,
avui hem trencat el gel,
la setmana que ve,
més una miqueta parlant de tot.
Sí,
sí,
sí.
Ens veiem dilluns que ve,
Oriol.
Gràcies a tots vosaltres
per acompanyar-nos
en aquest primer programa.
Tornem demà de 5 a 7
a Ràdio d'Esvern.
Us deixem amb les notícies
de Sant Just,
amb l'Andrea Bueno.
Fins demà.
Adeu.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.