Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De fet, crec que cada hivern, cada Nadal sona i estem prou ambientats aquí amb les campanyes de Nadal del bé i de tot, així que avui hem decidit, en comptes de posar la cançó de Sani, començar aquest programa amb això.
Vinga, va, ja sabeu que avui divendres estarem aquí fins les 7.
Com que de tarda per acompanyar-vos i fer d'aquest divendres, doncs, algo molt millor que ja el propi divendres és, que ja és un molt bon dia de la setmana, perquè indica que comença el cap de setmana i això és molt bona notícia.
Per tant, no deixeu de seguir-nos, avui tenim primera secció amb l'Anna Rovira, ja sabeu que amb ella sempre viatgem.
Aquest cop també ens quedem per Europa i segona hora a l'Explorenç, el nostre psicòleg i sexòleg, amb qui parlarem dels beneficis del sexe.
No, us ho podeu perdre, en absolut, abans, però bona tarda, Carles, a cap...
Ets dramàtica, és senzill, de veritat, vull dir, és que ja no sé quin...
Havies començat a posar-me, saps, ja, no hi ha efectes, perquè el poet, l'escratch, aquest, no sé, de veritat...
No sé a quin efecte posar-me, de veritat.
Aquest no pertocaria, no, aquest tampoc.
Espera, tornem a provar-ho, espera, eh?
I doncs, com dèiem, tenim amb nosaltres la Carla, amb nosaltres, a la Carla, bona tarda.
Bona tarda, Mireia.
I benvinguda a la plaça.
Sí, gràcies.
Una tarda més per parlar dels tres titulars del dia aquí a Sant Jus, amb aquesta música de fons tan nadalenca.
Així que, va, traiem una mica aquesta Maria Carell, que sona però bé, eh?
A mi m'agrada, és enganxuda, la cançó.
Vinga, va, anem a parlar d'aquests tres titulars.
Doncs, aquest vespre arriba a Amazona, a l'Ateneu.
Amazona és el documental del mes, 5 euros l'entrada general i 3 pels socis de l'Ateneu.
Sí, avui a les 8 arriba a l'Ateneu el documental del mes d'Amazona, com dius, de la directora Clara Weiskov.
El documental és un relat autobiogràfic de la directora colombiana que va ser abandonada per la seva mare quan ella tenia 11 anys per marxar a l'Amazona.
Ara, anys després, Weiskov volia trobar respostes del parquet de la fugida de la Sememara i fa aquest relat autobiogràfic.
Amazona es desmarca de l'estil habitual de la directora, que és periodista especialitzada en reportatges sobre les FARC.
El documental ha batut rècords taquillers a Colòmbia, de fet, ha estat escollida per representar el país en aquesta edició dels Premis Goya.
Borgaia, Ot Borgaia, de Docs Barcelona, ha assegurat al Just a la Fusta que aquí a Catalunya, aquest mes de novembre, el documental també ha estat un èxit.
La projecció serà a les 8 del vespre, l'entrada general té un cost de 5 euros i pels socis de l'Ateneu, 3 euros.
Doncs ja tenim una cita per aquest vespre a l'Ateneu. Vinga, va, segon titular del dia.
I és que aquesta tarda se celebren els 20 anys de l'Associació de Gent Gran de Sant Jús.
Un aplaudiment per aquesta gent gran i els 20 anys.
Sí, exacte, se celebra el 20è aniversari de l'Associació de Gent Gran de Sant Jús.
La celebració comença, mira, d'aquí 3 minutets, a dos quarts de 6 de la tarda, al Centre Social El Milenari.
Segons ha explicat la presidenta de l'entitat, Candida Nevado, l'associació compta amb més de 400 socis, però que estiguin actius uns 230.
Candida Nevado ha assegurat que l'associació serveix perquè els socis facin comunitat i comparteixin experiències.
A més, ha destacat que fa molts anys que es coneixen i que per això tenen més complicitat entre ells.
Doncs ja sabeu, 20 anys de l'Associació de Gent Gran de Sant Jús. Molt bona notícia. Vinga, vai, tercer i últim titular.
I us sona aquesta cançó? Era l'anterior intro de la plaça.
Doncs ara la posem a les notícies també.
Ah, perquè demà se celebra el fòrum del projecte educatiu de ciutat, el PEC, on es...
Un moment, un moment.
Aquest titular.
Aquest titular, doncs...
Què li passa al titular?
Però si és el que m'heu passat, no?
No és aquest?
Demà se celebra el fòrum del projecte educatiu de ciutat, el PEC, on es dematrà el projecte educatiu de Sant Jús.
Això fa tres setmanes, potser.
Què dius? Però tu has vist l'email?
L'email no deia això.
Ah, no?
Un moment.
què delà?
Eh?
Que delà!
Elamist.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquestes i altres dades es recullen a les conclusions de les 5.400 enquestes a usuaris de parcs metropolitans.
Ara sí.
Fins demà!
Els usuaris puntuen amunt notable a la qualitat dels parcs de l'àrea metropolitana de Barcelona.
El resultat prové d'una enquesta feta per l'AMB aquest darrer estiu amb 5.405 entrevistes presencials repartides als 44 parcs metropolitans.
al Jardí Botànic Històric de Barcelona ha obtingut la millor valoració amb un 8,6 de satisfacció.
Al Parc de Torreblanca de Sant Just ha obtingut la segona posició amb un 8,5.
Els altres dos parcs de Sant Just valorats han estat al Milenari amb un 7,5 i Can Gina està amb un 6,9.
Pel que fa a l'estat de mitjana als parcs de Sant Just temps, al Parc de Torreblanca la mitjana està en 1 hora i 37 minuts,
al Milenari 1 hora i 3 minuts i a Can Gina està 29 minuts.
Respecte a la freqüència de visita, Can Gina està té la més alta dels parcs de Sant Just amb una freqüència diària del 66,7%.
El segueix a prop al Milenari amb un 63,5% i en aquest aspecte el Parc de Torreblanca està molt per sota amb una assistència diària del 21%.
I això que hagués votat Can Gina, el primer, eh? Jo soc bastant enamorada de Can Gina està.
Sí, és curiós perquè té la pitjor nota, però té l'assistència més alta amb diferència.
No, això també m'ho crec perquè no hi ha cues aquí a les escales de Miracle, però...
És que un 66% de freqüència diària als encastats...
No, no...
Un 66% dels encastats hi va cada dia.
Sí, sí, és... molta gent.
Bueno, és que passis quan passis sempre hi ha algú.
Sí, sí.
Un cafè, dinant, berenant...
Està plena, està plena.
Fagi fred.
Mentre els dies que plou, crec que és l'únic dia que no fa ningú, però...
Fagi fred, gel o el que sigui...
Jo també soc la primera a pujar i estar tranquil·lament a la sera.
Clar, Torreblanca és més maco, però és això.
Un 20% hi va cada dia, perquè...
No és el mateix.
Està lluny...
Triomfa Can G.
L'enquesta triomfa Can G.
Està lluny i no té bar, no?
Exacte.
Aquesta és la clau.
Aquí trobassem i ja caiem a Can Gina està.
Doncs gràcies, Carla, pels titulars.
Aquests tres, quasi quatre titulars que m'he colat aquí,
en un titular gratuït.
Que tinguis bon cap de setmana.
Igualment.
I ens veiem la setmana vinent.
Perfecte, Carla.
Adéu.
I nosaltres en breus comencem a viatjar.
Ja sabeu, de preparar les maletes i començar a anar cap a...
Ara ho descobrirem amb l'Anna Rovira.
No, marxeu.
Fins ara.
Abans de parlar amb l'Anna
ja sabem que aquesta cançó ja ha sonat.
Ole Gun for Christmas You.
Aquest cop és de Justin Divert juntament amb Maria Carell.
Però va, passem a un altre tipus de música.
Mentre ens anem preparant i parlem amb l'Anna Rovira.
De moment sona a Rihanna.
No love allowed.
9-1-1, it's a critical emergency.
Better run, run, run, run.
Come and charge him with the 143.
Yeah, yeah.
Told me this one was mine.
Such a beautiful lie.
Now he's done, done, done.
And his love is no more for me.
Hey.
And out of the air as he waved me goodbye.
He said he cared but no tears in his eyes.
And ask me if I'm alright.
Nigga, is you blind?
Like a bullet, your love hit me to the core.
I was flying till you led me to the floor.
And it's so foolish how you keep me wanting more.
Yeah.
I'm screaming murderer.
How could you murder us?
I call it murder.
No love allowed.
Yeah.
Yuri, too.
Oh, yeah.
Oh, yeah.
Oh, yeah.
Yeah, yeah, yeah, yeah, yeah.
Yeah, yeah, yeah, yeah, okay.
Yeah, yeah.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Clar, on allà és tot pla,
sí, no, estava prou, però com que està tot...
O sigui, tot és pla, no hi ha cap tipus de muntanyeta ni res,
se't fa el trajecte bastant fàcil,
se't fa... vull dir, no és cansat.
I no feia fred per anar amb bici per allà?
Feia molt de fred.
Molt de fred.
O sigui, sí, sí, feia moltíssim fred.
A més, òbviament, el clima allà
sempre va acompanyat de plugetes, de pluges,
i era agafar la bici
i ficar-se prou de cada vegada, cada vegada.
Però, bueno, és una edició més
de moure's per allà.
I la veritat és que jo, com anava vestida
de aquest, amb la caputxa, amb la bufanda, amb botes,
tal, tal, tal, comparat amb ells,
amb els holandesos i gent d'Amsterdam...
Els anaven destapats, quasi, no?
Sí, no portaven gaire les bufandes,
potser algú portava un gorro, però...
Perquè allà no ha de ser fred per ells,
després d'arribar potser a l'hivern,
al febrer...
Clar, jo semblava un esquí mal allà,
semblava que m'haguessin portat, no sé, al Pol Nord,
vull dir, clar, comparat amb ells,
i hi ha alguna cosa que em fascina molt...
Però quan ells vénen aquí a l'estiu,
perquè no estan acostumats a això,
nosaltres anem tan tranquils pel carrer i ells no.
No, normal, normal.
I el que em fascina...
Aquí passa al revés.
Exacte.
El que em fascina molt és que fan mil coses
a la vegada quan estan portant una bici,
quan estan anant en bicicleta.
Parlen per telèfon,
porten un nen davant i un nen darrere,
o a vegades aquestes caixes que tira de la mateixa bici,
aquestes caixes amb rodes que van els nens petits.
Porten les bosses del supermercat,
porten a vegades inclús el mateix paraigües,
posat, agafat...
Vull dir, tenen una...
O sigui, amb una paraigües i l'altra manillar de la bici.
Sí, sí, sí.
O sigui...
No frenen?
No, clar, pensa que les bicicletes allà frenen
tirant cap enrere.
Exacte, els pedals cap enrere,
per tant, s'estalvien.
A mi m'agrada fer la frenar enrere, eh?
Home, és que de fet l'estalvia
és que necessita les mans,
perquè hi ha moltes bicicletes
que inclús sense agafar el manillar
també es mantenen rectes, diguéssim.
Vull dir, que no cal ni que toquis el manillar.
I és que el que els hi falta és muntar-se
i hi ha un despatx a la bici,
és que és tremendo.
O sigui, jo els admino per això,
perquè amb la bicicleta anava tranquil·leta,
intentant allò que dius...
Bueno, va, que no rellisquis
amb les fulles mullades al terra,
que quan plou les rodes són més primes
i potser rellisques amb alguna vorera,
saps?
Allò que anava una mica amb cuidador,
però bueno, cap incident, tot bé.
Això de frenar cap enrere
em va costar uns cinc minuts,
però a partir d'allà...
Ja, després és molt més fàcil, la veritat, eh?
No, no, molt més fàcil i molt més pràctic.
És això, no necessites estar pensant en el manillar
o és això, pots anar amb una mala butxaca
i l'altra al manillar
i frenes tranquil·lament.
Doncs, bueno, això que anava a dir
que vaig ser a Amstelvín,
que és un municipi de la província d'Holanda,
està al centre-oest, diguéssim, d'Holanda.
I, a veure, el 2009 tenia uns 80.000 habitants.
Ara, suposo que ja han passat uns quants anys,
deuen haver-hi més,
però la veritat és que era un poblet bastant tranquil.
Sí que tenia una parona...
Ah, 80.000, és bastant, eh?
Sí, és bastant.
És un carrer que està peliu, això, eh?
No, clar, i aquesta dada és del 2002,
és a dir, segurament actualment hi haurà moltes més,
però no hi havia sensació de ple o molta gent.
Vull dir, estava tot bastant repartit.
No hi aneu haver-hi caires edificis alts, o sí?
No, no, la veritat és que no.
Hi havia algunes zones de més, potser, comerços o oficines,
però, bueno, com un, no sé, com una zona molt concreta, no?
Però la resta eren caixetes baixetes, edificis baixos d'aquests com comunitàries,
les zones d'aquestes comunitàries que comparteixen jardí,
comparteixen presses de pàrquing i de més.
I alguna cosa bastant curiós és el tema, ara mateix m'acabem recordar,
del tema de la brossa, de tirar fora la brossa, és a dir,
el reciclatge de plàstic, cartró, orgànic i de més.
Perquè, bueno, jo vaig anar a visitar un amic que tenia allà,
que estava visquent,
i em va dir, mira, aquest és el calendari
mensual i anual
per llançar les escombraries.
Cada dia llançen una cosa diferent, o plàstic,
i llançen això?
No, no, és que ni cada dia, és X cops al mes,
és a dir, per exemple, el dimarts...
S'acumulen la merda a casa.
Bueno, no és a casa perquè el tenen fora,
ja amb el container petitó,
cada casa té els seus propis containers d'aquests tipus,
els petitons, aquests que arrossegues,
no els grans, sinó el que és més petitó.
Llavors, tu l'omples amb la porqueria que sigui,
plàstic, orgànic, el que sigui,
llavors tu tens el calendari i dius,
vale, aquest mes, el dimarts d'aquesta setmana,
el dimecres de la que ve i el dijous de la que ve,
així saltejat i no sé com ho tenen,
he de treure l'orgànic, el plàstic i el cartró.
I has d'anar mirant,
clar, la cosa és, no t'oblidis,
perquè, per exemple, a l'estiu em va estar explicant
el meu amic que els hi va passar,
que es van oblidar de l'orgànic i no passava
fins al cap de dues setmanes o alguna cosa així.
Quina peste, no?
Clar, i van començar a sortir cucs,
el barí se'ls hi va queixar,
perquè, clar, l'orgànic...
Clar, no fa molta calor allà com aquí,
però igualment és calor i és menjar que s'està podrint.
Així que s'ha d'estar prou atent
a tirar les brosses quan toca, saps?
I vaig pensar, mira, no és una mala manera
que la gent, no sé, sigui més ordenada,
no sé, en general...
Jo crec que aquí la gent li seria igual
tot el mateix dia, eh?
A part.
Tot el mateix dia...
Sí, tot el mateix dia i tot al mateix sac.
Però sí que és veritat que algú que té la cultura,
no sé, holandesa, podríem dir, o la gent,
els holandesos, és que són com molt...
són molt pulcres, són molt nets, no?
Molt ordenats, són molt respectuosos, també.
Són molt, no sé, tenen un tarannà
que, la veritat, a mi m'encaixa molt, no?
Per un lloc com per poder anar a viure
o viure i endinsar-me en aquesta cultura.
Per exemple, vaig anar a uns concerts,
a uns concerts de soul i de jazz,
i hi havia gent de totes les edats,
però gent de, doncs, potser el nostre avi,
saps el que et vull dir?
I gent més jove, pares i mares,
inclús nens petits, vull dir, com un poporri...
Que guai, això.
Sí, un poporri, però molt normal, saps el que et vull dir?
Igual aquí entres a un bar d'aquests
i ja entra gent jove i diu,
ai, hi ha gent gran, doncs surto, o no entro, no?
Sí, exacte.
O al revés, veu gent jove i dius,
ai, hi ha masses nens joves, no ho sé,
que aquí som una mica més finolis, amb aquestes coses.
No, és més nostre.
Exacte, sí, i allà era com,
tothom ballava igual,
cantava les cançons per igual,
veies la gent gran ballant allà amb el seu ritme
i no tenien, diguéssim, pudor, saps?
De dir, ai, hi ha gent jove que m'està veient
que estic ballant i no sé ballar...
Escolta, cadascú balla el que sap, el que pot...
No ho sé, aquest tarannà com de tranquil·litat, saps?
A dir, aquí no li agrada que no miri, no?
Però nosaltres som així.
És com hauria de ser, no?
Sí, exacte, és com hauria de ser,
però en general també,
doncs, màxim respecte per les bicicletes,
els peatons, òbviament, sempre tenen la prioritat
que això hauria de ser a tot arreu, no?
Però allà ho compleixen de veritat.
Aquí no, això és una jungla.
Molts cops és, cuidado,
no sé si passa quan està verd o quan està vermell,
perquè a vegades és pitjor, no?
I allà són súper respectuosos.
Quan venen aquí deuen flipar, llavors.
Jo crec que aquí s'han de fer l'araquiri,
perquè, clar, clar, és que, de veritat,
comparat amb allò, allò era...
És respecte, o sigui,
a tot arreu on vas respira respecte.
Una cafeteria, el mateix bus, el tram,
pel carrer, vull dir, la gent és molt neta, també.
No sé, crec que tenim moltes coses per aprendre.
Per aprendre.
De Holanda, jo crec que sí.
Holanda i Països Bajos en general.
Sí, sí, sí.
Així que et recomano que hi vagis.
És clar...
Has estat, per fer?
Digues, digues.
No, dic si has estat a Amsterdam.
No, no, no he estat, eh?
És prou important, eh, per anar-hi?
Ja, però, mira, no sé,
no he tingut l'oportunitat
o tampoc m'he cridat que hi va d'atenció,
sinó que he decidit anar a altres llocs
abans d'anar cap allà.
Doncs jo recomano ferventment, eh,
una visita als països...
Bé, a Holanda i demés.
Amsterdam, Amstelvint...
Però, clar, la majoria de gent que ballava a Amsterdam.
Alguna cosa més a part d'Amsterdam
hi ha per allà, o què?
Perquè, clar, sí que, clar,
Amsterdam el més típic que hi ha per allà
doncs és el...
Com es diu?
el museu...
Un moment, eh?
El Rijk Museu,
que és on hi ha la majoria d'obres així tan importants
que crec que són...
Hi ha molts museus en una plaça
i aquest és com el més important que hi ha.
Sí.
El canal, també,
que és el centre del canal.
La casa d'Anna Frank, també.
El museu Van Gogh,
que també està per allà.
Uh-huh.
I la casa d'Anna Frank, també.
Eh, aquesta és molt maca de visitar.
Molt, molt maca.
I hi vas anar, tu?
Sí, sí, sí.
I és molt interessant.
Bueno, aquest cop no hi vaig anar
perquè ja hi havia anat,
de fet, és la...
Vull dir, ja havia estat a Amsterdam,
però sí, és una visita bastant interessant
la de la casa d'Anna Frank.
A més, tu, bueno,
ho vius bastant a prop, no?,
perquè estàs a la casa,
tot i que tot és reconstruït
i, òbviament, no és l'original, no?,
però la casa físicament sí que és
on van estar amagats ella i la seva família.
Sí, sí, sí.
És la casa real que van convertida en un museu.
Exacte, sí, sí.
I et pots realment ficar la pell
i sentir inclús una mica la por que tenien
quan, no ho sé,
quan estallaven bombes a fora
o quan intentaven averiguar
a veure si realment hi havia algú amagat
en aquella casa,
les guardies que tenien...
És molt interessant, la veritat.
I a part, si vas una miqueta més cap enfora
del que seria la ciutat,
la pròpia ciutat d'Amsterdam,
ja, com es diu,
ai, ja t'ho diré.
Els típics molins o què?
Sí, exacte, els típics molins de...
Amb els camps de...
Com es diuen ara?
Els de tulipans.
Exacte.
Sí, els camps de tulipans.
Bueno, tot,
aquell típic paisatge que ens ve al cap
quan pensem en Holanda, no?,
que és el molí, el Can Ver,
amb llacs, amb riuets, no?,
amb canals i els tulipans.
I això també és maco per veure
i no està dins d'Amsterdam ciutat, diguéssim.
Vull dir que si et vols allunyar una miqueta
també tens la part aquesta més natural,
que de fet natural ja a la mateixa ciutat
ja t'ho trobes,
perquè tot és molt verd,
tots són parcs, vull dir, la vegetació.
El bo de allà és que respires realment aire net,
aire pur, no?,
que no és allò que tens.
De fet, ara que parles de parcs,
hi ha l'Hortus Botanicus,
que és un dels jardins botànics més antics que hi ha a Europa,
ja està allà a Amsterdam,
i estic veient unes imaixes que sí,
hi ha com un hivernacle a tot de vidre,
super maco, super antic,
però és molt xulo perquè estan molt ben mantinguts.
Hortus Botanicus.
Hortus Botanicus.
A Leiden potser que estigui.
El van construir el 1638, eh?
que estic a poca broma.
Uau.
Sí, sí.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Sí, estic veient fotos i és broma.
Crec que per allà al costat hi ha el zoo,
també potser on està aquest Hortus Botanicus.
Hortus Botanicus.
Sembrem Harry Potter, tu.
I, bueno,
el més típic d'Ànserdam,
que és el que diu,
no, vas a Ânserdam,
pots anar a un coffee shop i al barri rojo, no?
Bueno, clar, això és...
Tu que has estat?
Has anat a aquests llocs o què?
Sí, sí, sí.
S'ha d'entrar a un coffee i has de passar pel barri,
pel barri rojo, vull dir,
que són les típiques coses obligatories
que has de fer per, potser,
tachar-ho de la llista de xec, no?
Ho he fet, bueno, a veure,
el barri rojo, doncs, bueno,
és per veure-ho, eh,
perquè realment, no m'ha...
Curiós, deus ser, no?
És la paraula.
Sí, no ho sé, costa escriure-ho perquè,
a més, com a noia,
és dur veure-ho,
perquè, ostres,
veus que les noies s'exposen d'una manera
més enllà que sigui una prostitució,
que, òbviament, sí que ho és,
s'exposen d'una manera
que al final és una vitrina
i elles, vull dir,
és com un producte,
és com una...
Bueno, són aparadors,
que literalment són aparadors, no?
I realment...
Totalment.
Costa de...
Jo recordo que no he passat molt per allà,
però les vegades que quan he anat he passat,
em costava inclús aixecar la vista
i, saps,
que vull dir, mirar allò que dius,
a veure...
No, em costava,
de veritat.
Però, bueno,
s'ha de veure,
són llocs aquests que és obligatori
i hi ha un coffee,
s'ha d'entrar,
s'ha d'entrar.
Encara que sí, ja mira.
Hi ha algun coffee shop o què?
Home, hi ha el Bulldog,
que és molt famós,
que a més està a la plaça...
Ostres,
com es diu la plaça aquella?
Ai,
no em recordo.
Sí,
hi ha tres o quatre coffee shops
que són els més emblemàtics,
també,
les ciutats,
que són els que més temps porten,
però, bueno,
és que quasi cada cantonada,
ja sigui Amsterdam ciutat,
com altres pobles,
com, per exemple,
a Amstelving també n'hi havia,
vull dir,
anaves pel carrer i...
A veure, a veure què és olor.
Però es veuen molt sovint,
o sigui que és com un súper
o potser hi ha un comptatge?
A Estelving hi havia molts o...?
No,
alguns...
Potser,
així com un lloc,
en aquest sentit,
diferent a la resta d'Europa,
potser han procreat més situacions
i van dir,
no,
és típic,
veniu aquí,
en plan,
molt fals tot,
però que segueixen el mateix
al canviar la fi?
Saps com ho he dit?
Ja,
no,
a veure,
n'hi ha molts més...
O sigui,
la concentració de coffee shops
per metre quadrat,
amb ser d'emciutat és tremendo.
I fora,
quan te'n vas una miqueta més,
o sigui,
més lluny de la ciutat,
sí que n'hi ha,
no tants,
però n'hi ha igual,
vull dir,
són cafeteries normals,
és que al final per ells
és com molt normal
i clar,
quan surts fora de la ciutat
no són per guiris,
per entendre'ns,
vull dir,
són coffee shops
que són per ells,
bueno,
per ells,
que utilitzen ells
i van ells,
vull dir,
no estan tan enfocats
a turistes
i suposo que els preus
també aniran acompanyats
amb això,
vull dir,
són diferents,
no és això com el bulldog
o d'altres
que són com molt famosos,
la veritat.
Què més,
què més?
I també he vist
que hi ha una plaça
que m'ha agradat molt
que és la plaça d'Am,
que,
bueno,
és la més important d'Amsterdam
i diuen que és el,
que marca el punt
on es trobava
la primera presa
del riu
al segle XIII.
Però clar,
allà mateix,
vull dir,
no passa cap riu,
si esperem ben per aquella plaça,
sí que hi ha els canals,
però no sé si els canals
no estan molt a prop
de la plaça.
Clar,
pensa que com que
tots els Països Baixos
estan, diguéssim,
construïts sobre aigua,
quasi,
quasi, no?
Clar,
sí, sí,
és sobre aigua,
literalment,
segurament,
igual per sota,
no?
Encara queda,
no ho sé,
dic jo.
Són una aigua moll,
tots ells.
Sí,
sí,
sí,
perquè,
home,
sí,
el 80 o 90%
de tota la terra
que hi ha
és estar sobre el mar,
vull dir,
bueno,
sobre,
o sigui,
a veure si m'ho he explicat bé.
Que s'endinsa el mar,
no?
Exacte,
sí,
sí,
exacte.
Correcte.
Doncs a la plaça d'Amaquessa
hi ha el monument nacional.
Què està passant amb els botons?
Com?
Se senten tecles de botons del telèfon.
Ah, sí?
Sí,
igual amb la...
Ah,
doncs no l'he tocat.
Amb la cara,
que a vegades es xoca amb la pantalla,
no passa res.
Soltes van sentint botonets.
Que raro.
allà hi ha el monument nacional,
que és un obelisc
de 22 metres d'alçada,
que es van construir com a homenatge
als soldats
que van caure a la Segona Guerra Mundial,
els soldats holandesos,
i està allà al mig,
és de color blanc,
al voltant de...
Està com al mig d'una rotllana
que està al mig del centre de la plaça,
i de nit
hi he vist una imatge
i és bastant xulo.
i després també hi ha per allà
el Palau Reial,
perquè recordem
a Holanda és una...
És com aquí,
és un reial,
per dir-ho de alguna forma,
no és una república.
Exacte.
I...
Ui,
m'estic sentint doble.
T'estàs sentint doble.
Ui,
doncs aquí no em toca res.
Algunes coses ha passat,
però em sento amb Reber.
No ho sé,
jo et sento bé,
és veritat.
No em toca res.
De fet,
estava mirant...
Bueno,
segueixo parlant
i em sento a mi de fons.
És igual,
no passa res.
Llavors,
ja ho apenyarem.
Vinga.
Llavors,
el Palau Reial
el van construir
entre 1648
i 1655
i,
a veure,
la vessant exterior
no és que sigui
superimpressionant,
sinó que és com un palau així
neoclàssic
el que es veu
i al principi,
en com que has de viure
allà els reis,
era l'ajuntament
d'Amsterdam
i els seus orígens
i va ser la seu
de diversos
actes oficials
que feien allà
a Amsterdam.
A més a més,
també en aquesta plaça
hi ha
el Museu
Madame Tussauds,
el típic museu
que dius
Londres
Madame Tussauds,
allà a Amsterdam
també n'hi ha un,
que no sé ben bé
quins personatges
te van haver dins,
que no sé ben bé.
És diferent.
Sí,
jo no acostumo
gaire a veure
aquests tipus de museus,
la veritat.
A mi tampoc.
He vist l'obligatori
de Londres,
això sí,
t'ho diré.
Jo no.
Però també
perquè potser
t'ho acaba d'anar,
però no per decisió
pròpia,
saps?
Doncs jo a Londres
he anat dos cops
i no he anat mai
a veure el museu aquest.
No,
és que no,
bueno,
no sé,
jo no li trobo
tampoc que tinguin gran...
De fet,
al Japó,
a Tosfi,
també n'hi ha un
Madame Tussauds,
eh?
També?
Sí?
Ostres.
Sí, sí, sí,
a l'illa d'Ogaiba,
que és allà mateix,
a Tòquio mateix,
eh?
Sí.
I que és on hi ha
l'Ego Land,
doncs al costat
està el Madame Tussauds.
Uau.
M'ho imagina com és.
No sé,
no vaig entrar,
eh,
tampoc.
Sí,
no sé per què
m'imaginava que no.
Jo tampoc
no hagués entrat,
ja t'ho dic ara.
És que fa molt mal rotllo,
semblen com morts,
però allà,
mirant-te,
no cal.
Sí,
la veritat és que
té un...
Sí,
no sé,
a mi,
ja et dic,
és que a mi
no em criden gens,
vull dir,
ni les escultures de cera
ni coses d'aquestes rares,
vull dir,
no sé.
Trobo que hi ha altres coses
més interessants
de visitar una ciutat
que no sigui un museu,
per exemple,
de escultures de cera,
de personatges famosos,
vull dir,
no sé,
opinió personal.
I el que també estic veient
és que
les esglésies
que hi ha per allà
són com gòtiques,
però per dintre
no estan gaire decorades,
són bastant
senzilles.
No sé si
hi ha d'haver-ho alguna.
Són austeres.
La veritat és que no,
per fora sí que n'he vist moltes,
de fet,
tinc una imatge visual
que recordo
molt maca
d'una església
amb un sauce lloron
que queia,
un arbre,
un sauce,
que queia així
com sobre un canal
que li passava just
pel costat,
amb un...
Bueno,
era la típica estampa bucòlica
de los landes,
saps?
I era preciosa,
però no vaig arribar a entrar,
a més anava amb la bici,
es va posar a ploure
i va sempre,
bueno,
mira,
anem a giritzar la cosa.
Clar,
però allà
la bici
la pots deixar
a qualsevol lloc
i te la torns a trobar
quan hi surts?
Sí,
però també
es roben moltes,
es veu.
Almenys,
el que el meu amic
em va estar comentant
és que se'n roben moltes
i de fet hi ha un mercat negre
de segona mà,
o sigui,
de bicicletes de segona mà,
tremendo,
però tremendo per...
Què dius?
Sí, sí,
per 15, 20, 30 euros
venen una bicicleta robada.
Sí, sí,
vull dir,
tot i tot...
Te la venen?
Sí,
perquè,
vull dir,
hi ha com un mercat negre,
diguéssim,
de gent que roba bicicletes
i les ven.
Ja, ja.
Vull dir,
no sé si per guàlapop,
però sí, sí,
i mira que hi ha
moltes estacions
Sí,
però per deixar la teva,
la personal,
diguéssim.
Ah, val.
Sí, sí,
hi ha com moltes estacions de bici
als costats de les parades
de tren,
tram,
etcètera,
perquè, clar,
hi ha molta gent
que va amb bici a l'estació,
la deixa,
se'n va a treballar
i torna,
no?,
i agafa la bicicleta.
I allà és on roba
la majoria de bicicletes,
però, bueno,
és que, clar,
hi ha tant de bicicletes.
És una putada estació
si has de tornar caminant.
No, clar.
Si, per exemple,
tu te'n vas a Amsterdam a caminar,
agafes el metro o el que sigui
i et quedes sense bicicleta
i no pots tornar a casa
No, és una vaina.
Perquè en vius al poble del costat.
És una bona vaina,
la veritat,
sí,
però, bueno,
no sé,
jo portava el candau,
la lligava tot arreu,
també la intentes lligar bé
i depèn del tipus de bicicleta
també saps que
potser no té tants números
que te la robin
com altres, no?
Però, sí, sí,
a mi em va sorprendre,
en el fet el meu amic
m'està comentant
que això que hi havia
un mercat negre
bastant important
d'això,
de gent que es dedicava
és trist,
però és així.
Sí, sí.
Doncs bé,
potser ara no seria
la millor època
per anar cap allà,
potser faria
massa humitat
i molt de fred.
O què?
Bueno,
jo crec que fins a octubre
potser ho recomanava,
potser ja novembre
comença a ser...
Comença amb el pont,
comença a venir l'hivern,
el gener,
el febrer...
Que té el seu punt,
també,
no t'ho negaré
perquè a mi
m'agrada és veure
països més nòrdics
en època de fred
m'agrada més
que no en època de calor,
però les èpoques,
per exemple,
de primavera i estiu
és molt maco.
Deu ser millor primavera,
suposo.
Exacte,
a més,
tothom surt al carrer,
o sigui,
hi ha molta vida a l'exterior,
òbviament perquè
durant l'any
no la poden fer gaire,
els parcs s'omplen
de...
A més,
els ajuntaments
organitzen
moltes
activitats
als parcs,
posen piscines
per nens petits,
posen,
com es diu,
porteries de futbol
que potser durant l'hivern
no hi són,
vull dir,
ho adapten molt
a que la gent
pugui fer vida
als parcs,
als costat dels canals,
que puguin fer,
per exemple,
teatre a l'exterior,
vull dir,
estan com molt preparats.
Això em sembla molt bé
perquè
aquí
crec que realment
les activitats
al carrer
les tenim com molt
infravalorades
a si no en fem
perquè és com,
bueno,
si no podem estar al carrer,
en canvi,
aquests llocs
fan molta activitat cultural
quan hi ha bon temps
al carrer
i això jo
trobo molt,
ho aprecio molt.
Home,
perquè, clar,
pocs dies
que tenen
de bona llum
de temperatures
agradables i tal
com per no aprofitar-les,
no,
al final.
Ja, ja,
però vull dir que aquí
tenim més dies d'aquests
i no els aprofitem mai.
No,
aquí al final
és anar a la platja,
una paelleta,
una no sé què,
o potser una bona volta
pel centre o alguna cosa així.
Escolta,
Anna,
que han passat els minuts volant,
ens estem apropant
quasi a les 6 de la tarda,
queden 3 minuts per les 6.
Una tarda més,
gràcies per fer-nos viatjar
fins a Holanda,
fins una mica
Amsterdam,
amb Amstelvin,
Països Baixos.
Ens veiem
el divendres vinent
i seguim comentant
a veure cap on viatgem.
Vale.
Que vagi molt bé
en el cap de setmana
i ens veiem la setmana vinent.
a veure cap on viatgem.
A veure cap on viatgem.
A veure cap on viatgem.
i ens veiem la setmana vinent.
A veure cap on viatgem.
A veure cap on viatgem.
A veure cap on viatgem.
i nosaltres ja ho sabeu
que retornem a ser aquí
ens estem apropant a les 6 de la tarda aquest divendres
sabeu que a la segona hora tenim
l'Àlex Florença que de fet ja acaba d'entrar
a l'estudi de Ràdio d'Esvern
avui ja sabeu que parlarem dels beneficis
del sexe per la nostra salut
que n'hi ha i molts de beneficis
suposo que ja molts ho sabeu
però no us ho podeu perdre
tot això serà a partir de les 6 i 10 d'aquesta tarda
no marxeu, fins ara
a l'estudi de Ràdio
a l'estudi de Ràdio

a l'estudi de Ràdio
a l'estudi de Ràdio
a l'estudi de Ràdio
a l'estudi de Ràdio
a l'estudi de Ràdio
a l'estudi de Ràdio
a l'estudi de Ràdio
i una vista nè
a la Resources
a l'estudi de Ràdio
i di Mine
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No, no!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Diu!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!
No!
bloqueja!
!
Fins demà!
Fins demà!
Bé!
Fins demà!
Salut!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!


!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Per contaminació atmosfèrica, la conurbació de Barcelona, Ponent i la Plana de Vic, Sant Just forma part de la zona de protecció especial de l'ambient atmosfèric de Barcelona.
Aquesta notícia obrim als Sant Just Notícies edició vespre d'avui dia 24 de novembre.
Torreblanc és el segon parc més ben valorat de l'àrea metropolitana de Barcelona.
El resultat prové d'una enquesta feta a 5.405 persones als 44 parts metropolitans.
i la presó de l'ambient.
Torreblanc és el segon parc més ben valorat de l'àrea metropolitana de Barcelona.
El resultat prové d'una enquesta feta a 5.405 persones als 44 parts metropolitans.
Aquest vespre arriba a l'Ateneu al documental del mes, Amazona, de la directora Clara Weiskov.
La projecció serà a les 8 del vespre i l'entrada general té un cost de 5 euros i pels socis de 3 euros.
Avui i demà es farà una doble sessió de teatre.
La teneu amb les obres Una sola dona i aquí no paga ni Déu.
Escrites pels italians Franca Rame i Darío Fo.
La Generalitat manté l'avís preventiu per contaminació atmosfèrica a la conurbació de Barcelona, Ponent i la plana de Vic.
Sant Just forma part de la zona de protecció espacial de l'ambient atmosfèric de la conurbació de Barcelona.
L'objectiu d'aquesta actuació és reduir les emissions contaminants per evitar un episodi ambiental.
L'avís preventiu afecta un total de 224 municipis de 13 comarques diferents.
Sant Just Notícies.
L'avís comporta que s'hagi d'indicar en els panells lluminosos dels principals eixos viaris que el nivell de contaminació és elevat.
A més, la Generalitat demana als ciutadans que prioritzin l'ús de transport públic en lloc del vehicle privat
davant l'augment important de partícules en suspensió.
D'altra banda, cal notificar les activitats industrials que activin els protocols de treball previstos en aquests casos.
I, per últim, es recomana als municipis afectats que aturin o redueixin les activitats o obres amb materials pulverolents.
Sant Just Notícies.
Aquest dimecres es va superar el valor límit diari de partícules en suspensió a 5 punts de mesurament de Catalunya,
a Granollers, la Joneda, Lleida, Manlleu i també a Sant Just.
Sant Just Notícies.
Sant Just Notícies.
Els usuaris puntuen amunt notable la qualitat dels parcs de l'àrea material.