Bits, molt més que nits d'electrònica.
Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
I precisament ahir amb el Dani Azcarate, la secció de música, parlàvem de Strokes.
De Strokes, aquest grup que ara mateix sona i obre la plaça avui divendres 11 de gener amb el programa 357.
I estem escoltant aquest Someday.
I precisament deia que parlàvem ahir d'aquest grup de Strokes perquè,
per tots aquests seguidors o fans de Strokes que sapigueu que tocaran el BBK Bilbao,
el festival que se celebra el 11, 12 i 13 de juliol a Bilbao.
Crec que és una molt bona oportunitat per veure aquest grandíssim grup
que té molt i molt bones cançons.
Una d'elles és aquesta, Someday.
I dit això, benvinguts a tots a la plaça quan passen 7 minuts de les 5 de la tarda.
Doncs això, benvinguts a tots.
Benvinguts a tots avui divendres, per fi el primer divendres amb tots els col·laboradors
que ja trobàvem a faltar, perquè entre les vacances de Nadal i de més,
doncs fins avui no els hem pogut reunir a tots,
però per fi avui ja tindrem la secció d'història amb el Manel Ripoll.
A veure quin tema ens porta.
També viatjarem amb l'Anna Rovira.
Seguim, de fet, per Àsia.
Seguirem tocant pobles i ciutats de Vietnam.
Això serà la primera hora.
I a partir de les 6 i 10 de la tarda a la segona hora
tindrem, ja sabeu, Joel Raguant amb l'actualitat jurídica.
Entre d'altres, el permís que va rebre Rull per sortir de la presó el dia 5 de gener
per un tema mèdic del seu fill.
Entre d'altres, el trasllat també dels presos independentistes
que ha demanat el Tribunal Suprem a finals de gener.
I també parlarem una mica de la situació de Vox,
també com quedarà tot aquest tema a Andalusia
després del debat d'Investiró del 15 de gener.
I per acabar la plaça, avui tindrem un tema una mica delicat,
però que trobo que és un tema que s'ha de parlar també.
I el podeu trobar també al blog de l'Àlex Florença.
Estic parlant de l'anorèxia i el sexe.
Amb ell ho parlarem a l'última secció del programa d'avui.
Si podeu i si voleu anar a veure una miqueta més d'aquest tema,
podeu anar a tabutalks.com
i mirar una mica l'article que precisament ha escrit l'Àlex
i que comentarem aquí.
Ja sabeu que us acompanyarem fins les 7 del vespre
aquí a Ràdio d'Esverma.
Ràdio d'Esverma.
Doncs com us comentava, això serà tota la teca que portem avui al programa,
que em fa molta il·lusió que tornin a passar ja tots els col·laboradors del divendres,
que de fet és l'ie que la plaça està, no sé si més plena,
però hi ha bastanta circulació de col·laboradors aquí.
I ara sí, 5 i 10 de la tarda,
obrim el microfon al Immanol.
Immanol, bona tarda.
Bona tarda, Mireia.
Com estem?
Prou bé.
Benvingut.
Gràcies.
Prou bé de divendres, és bona notícia, no? Potser?
Seria.
Sí, sí, prou bona notícia.
La IUS.
La IUS.
S'està allunyant molt del micròfon, vostè,
i comencem a no sentir-lo.
T'hauria de pujar el volum.
Sí, perdó, perdó.
Necessites canviar auriculars?
Ho explico.
Que raro, que l'Imanol entra dient, saps què passa?
Explico el que ha passat.
Què passa, Imanol?
Explico el que ha passat, que és diferent de...
Total, he agafat uns auriculars
que estan endollats al lloc que no era.
Aleshores estava intentant pujar i baixar el volum
desesperadament,
perquè m'escolto com si em tingués dins del cap.
Has provat d'endollar-ho, li toca?
Necessites uns segons?
Te'ls dono, què?
Va, va, per xerrar un moment.
Foli, foli.
Doncs res, mentrestant l'Imanol està intentant trobar l'endony
en el qual ha d'endollar els auriculars,
perquè, pobret, sordeja una mica.
Doncs bé, esperem aquests tres titulars,
que avui sí que els tinc apuntats.
De fet, no començaré a dir-los jo,
perquè si no tindré represàlies, que ho sé.
Però ara sí que ja l'ha endollat on tocava.
Imanol, què tal et sents ara?
Atenció.
Manol?
Hola.
Et sents bé o no?
T'escolto perfectament.
Vinga, va, alto i claro.
Però, doncs com comentava, tinc els tres titulars apuntats.
Amb la petita variació d'última hora, també anotada.
Ah, també les anotades?
També la tinc anotada.
Estàs en tot, Mireia, és increïble.
Estic en tot.
I tant.
Però tinc moltes dades que m'expliquis això d'agro...
Collserola agroecològica,
que és per potenciar l'agricultura.
Collserola, entenc.
Això és un projecte nou.
L'agricultura ecològica.
Sí, de fet, nou, nou, no ho és del tot.
Però sí que és veritat que s'ha firmat un pla ara en plaç 2018-2020.
Però, bueno, t'ho explico una mica.
Vinga.
Perquè diferents ajuntaments metropolitans,
entre els que s'inclou el de Sant Just d'Esvern,
han signat un conveni amb el Consorci del Parc Natural de la Serra Collserola
per establir un pla de promoció de la transició agroecològica a Collserola.
És a dir, aquesta agricultura que li dóna l'ecologia.
Bàsicament.
Un pla que té per objectiu reactivar l'activitat agrària
en l'àmbit d'influència del Parc de Collserola,
alhora que vol promoure sistemes alimentaris locals més justos i sostenibles.
Això s'ha traduït en projectes de cooperació entre la pagesia
i menjadors escolars ecològics
o el servei ARRELAT, de suport a la pagesia del parc, entre d'altres.
La transició agroecològica a Collserola ha passat per diferents fases.
El 2016 es va dur a terme un estudi tècnic
de la situació de la pagesia en aquest parc.
Més tard, el 2017, es va complementar l'anàlisi
amb un procés participatiu entre entitats, productors i consumidors.
El 2018 es va configurar un pla d'acció
conjuntament amb agents econòmics locals.
El projecte ha estat promogut per diferents ajuntaments del parc
conjuntament amb el Consorci del Parc Natural de Collserola.
El principal dinamitzador, però, és l'associació Arran de Terra,
eines per a la dinamització local agroecològica.
Arran de Terra.
Arran de Terra.
M'ha sonat a l'ARREL, la nova gegantona.
O gegantó, perquè és una mica andrògina.
És cuir.
És cuir.
Sí, se, se, se.
No ho sé, t'hi pot sonar, a mi Arran em sona a Arran.
Arran també, sí, sí, però Arran de Terra, Arrel.
La joventut, tota l'escola.
A Sarrel, Sarrel de Terra.
Sarrel.
Algo així.
Sí, si tu em veus així...
Sí, no està mal, no està...
M'agrada que reactiven aquesta activitat agrària, no?
Sí, sí, és veritat que...
Potenciar una part que tenim.
És veritat que, sí, que al Barç Llobregat,
estem una mica pobres, només existeix el parc agrari al Prat,
que és altament conegut, però també altament contaminat,
perquè passa a sobre els avions, bàsicament.
Aleshores, sí que és un lloc molt extens,
però també...
Bé, bé, hi ha moltes queixes.
Hi ha de tot, hi ha de tot,
però el parc agrari és un lloc molt interessant,
però també molt qüestionat.
Doncs ja ho tindrem aquí.
Sí que és veritat, però que a Sant Feliu,
és que això no ho he inclòs a la notícia,
perquè ja se'n feia eterna,
però a Sant Feliu hi ha molts projectes
que s'han tirat endavant ara,
a partir d'aquest recolzament, diguéssim,
des de les institucions
que configuren aquest parc de Collserola.
I des d'un ramat,
que des de pastura de nou per Sant Feliu,
fins a un hort que han posat en marxa.
Molt bé.
Bé, com ho he posat en el tema.
Tu també tens un hort d'aquests col·lectius,
aquí a Sant Jús?
Saps que vaig arribar a tenir-lo durant un temps...
No, és a dir,
jo vaig fer un curs del casal de joves
que ensenyaven a fer hort urbà,
però bàsicament ens portaven aquí als horts municipals,
que tenim...
Tocant la bona aigua, no?
Aquí darrere, tocant la bona aigua.
Sí, i ens deixaven un terreny de terra,
perquè, clar, diguéssim que l'Ajuntament
va cedir aquell terreny de terra
per fer el curs,
i quan s'acabaven dir
Bueno, doncs, si ho voleu cuidar...
Home, clar, no?
Doncs cuideu-lo.
Que algú li dediqui temps.
Exacte, però sí que és veritat
que després ja...
Bé, el vam deixar una mica,
coses d'aquestes que passen...
I ja no ha tornat.
Està secot.
Està sec, eh?
Ja no ha tornat a...
Sí, però crec que...
O sigui, el van cedir aquell tros, eh?
Ja no és del casal de joves
per fer aquest curs,
i mira, no ho sé.
O sigui que...
Si algú vol anar a plantar patates,
que té un espai
que encara està disponible per plantar.
No, bueno, es va renovant.
Cada tres anys fan concursos.
Bueno, van contractes, diguéssim,
lloguen cada tres anys
aquestes petites parcel·les
on cultivar.
Que també...
O sigui, vaig saber l'altre dia
que havien robat tres carbasses.
Què dius?
En sèrio?
Sí, de debò.
O que no fossin por sanglars,
o cos, no?
Home, si és un por sanglar,
no s'endú la carbassa allò.
Sencera, no?
Ben treta, no?
Ben treta, diguéssim.
Perquè n'hi ha, eh?
En tenim, de por sanglars per aquí dalt.
Sí que en tenim, sí.
En tenim molts,
però...
El que es apuntava un altre raudal.
De fet, el nou camí de...
Com es diu?
Candeler?
El nou camí aquest que estan asfaltant,
que arriba fins a dalt,
fins al club Sarrià,
o el Sant Gervasi?
Com es diu el club aquest de tenis?
Ah, el carrer a la muntanya, dius?
Sí, el que han asfaltat ja fa uns quants mesos
que l'han anat fent per trams i a més.
Doncs allà hi ha trossos pels costats
que estan plantant arbres
i hi ha uns forats gegants,
que entenc que és d'esports sanglars,
d'usurpar per allà,
de posar el morro i rascar i rascar.
I just avui ho he vist,
perquè passaves per allà.
I ho he vist.
Vaja, has anat a fer una volteta.
He anat a fer esport, sí, a l'aire lliure.
Sí, senyor, ho recomano molt.
Molt ferventment, sí, senyor.
Què t'ha portat a fer esport?
Home, m'ha portat, doncs,
ha portat o què m'ha portat?
Què t'ha portat a fer esport?
M'ha portat moltes coses bones a fer esport.
No, què t'ha portat?
Què t'ha portat?
Que t'ha fet sola la cara?
T'ha espai portat a...
Home, m'ha portat les ganes de fer esport
i que em toqui l'aire i el vent
i de visitar a muntanya,
que tenim molta muntanya a Sant Jus.
A Coscollera, a la Panyà del Moro,
a Tururudó...
Vaja, vaja, vaja.
Estic molt al dia, Manol.
Sí.
Vinga, va, parlant de...
Mira, aquí tenim la...
Ho veig des d'aquí.
Sempre ho he dit,
soc una privilegiada des d'aquí a l'estudi.
Si giro una mica l'ull a l'esquerra,
però una mica vull dir 10 graus,
tinc la penya del Moro,
és que ho veig perfectament.
Veig la bandera,
la fusta que a sobre surt,
ho veig tot.
En canvi, jo des d'aquí
veig tres micròfons...
I la Mireia de cara.
Magnífic.
Doncs no està gens malament.
I també digues que m'expliques això
d'un estudi que s'ha demanat
per aquest monestir femení, no?
Què ha passat aquí, a Can Cullàs?
Què ha passat?
Com és que ara es plantegen això?
Doncs perquè han trobat un document,
bàsicament, que dóna fe que hi era.
Sí, per l'Ajuntament han carregat
un estudi històric del monestir femení
de Sant Joan de l'Erm.
S'adonés, no?
Sant Joan de l'Erm, allà al costat del Brogi?
Sí, bàsicament per la parada del tramvia.
Exacte.
Una institució que va existir
en els terrenys de Can Cullàs,
allà hi havia la base de Can Cullàs,
entre el segle XIII i el XV.
Una investigació que ha dut a terme Raimon Masdeu,
que disposa d'una distinció cum laude
pel seu estudi de la demografia santjustenca
entre el 1509 i 1936,
reconstruint les sagues familiars
de la parròquia de Sant Just.
A partir d'aquest encàrrec,
ja existeix un primer document
que reconstrueix la història
d'aquest monestir femení de Sant Joan de l'Erm.
Va ser fundat l'any 1228
i va tancar les seves portes el 1468,
regentat en un inici,
segons les investigacions,
per monges deodates.
La intenció és fer una publicació
d'aquest estudi històric
per donar-lo a conèixer a la població.
Com ha sigut això, deodates?
Deodates.
Deodates.
Deodates.
T'he de dir que he sigut tan previsó.
Sabia que m'ho preguntaries.
Ho has buscat, oi?
I tinc un petit paràgraf aquí sota
que explica què són les deodates.
Explica'ns-ho, va,
que jo crec que no seré l'única
que es va qüestionar.
Doncs mira, aquí explica
que durant els segles X i XI,
tot i que aquí és el XIII,
però vaja,
més o menys,
diguéssim que X i XI,
hagué en els Comptats Catalans
dones dedicades a la vida religiosa
i que no estaven subjectes
a les institucions monàstiques.
Eren les anomenades deodates,
dades a Déu.
Dones que exercien com a activitat essencial
la dedicació a la vida religiosa,
l'esforç a captar
i tasques caritatives,
amb malalts i gent poca favorida.
Les deodates eren dones, solteres,
casades o vídues
i podien sortir de la comunitat
en el moment que elles ho desitjessin.
Una mica les jefes, no?
Un neomonja,
és un neomonja.
Quan ets monja,
però passa el límit neomonja.
I que mou tot el cotarro del monestir.
Una miqueta.
Sí, bàsicament.
Suposo que era això,
un grup de dones
que a més podien fer el que volgués,
una mica anglicanes,
suposo,
el terme,
perquè podien fer el que volgués.
Jo ara sóc deodata.
Deodata.
Deodata de Ràdio d'Esvern.
Què us sembla?
Sí,
jo m'hi sento com a tal,
m'apunto la paraula.
Paraula del dia.
Deodata.
Mireia,
sigues deodata,
sigues deodata.
Però ara t'has de...
És a dir,
ara has d'ajudar
el que en diuen
els més necessitats,
recollir...
Pots quedar tard aquí.
Recollir caudals.
Pots quedar tard a la plaça,
Ipanol.
No te n'havies adonat?
Per malalts i etcètera.
Sí,
n'has de cuidar un malalt?
No, home,
com a tal, no.
Ah?
Vaja.
T'anés.
Primeres escletxes.
En la teva fe,
deodata.
Deodata.
A partir d'ara em dic...
Digueu-me deodata.
Deodata.
Per favor,
no, home, no,
és broma.
Vinga, ja...
Deixeu-me-la passar,
és deodata!
Exacte.
Estava buscant música
per il·lustrar-te sonorament.
Il·lustrar-te.
Sí,
per il·lustrar-te sonorament
el tercer titular,
però no els trobo a Spotify.
Crec que a Spotify
pots posar...
Sí, que hi són.
Posa'm Minyona del Rosalló,
que m'anirà molt bé.
Posa'm Minyona del Rosalló,
tal com sona.
Minyona del Rosalló,
ja et sortirà aquí.
Delta, riu.
Ara sí,
però com a riu,
no me l'havia trobat.
Riu Música.
has de posar Riu Música.
Riu, estem escoltant.
Delta,
es diu el disc.
Molt bé.
I grup
nominat,
no?
Anderroc 2019,
que de fet ahir comentava el titular.
Sí,
el grup de música Riu,
com tu dius,
del qual forma part
el Sant Justenc Francesc Cardona,
que vas veure ahir
i vas poder parlar amb ell.
Sí,
vaig conèixer-lo en persones.
De fet,
l'havia vist molts cops,
però no sabia que era ell.
Ah, no sabies què era ell?
És a dir,
no sabia,
no,
no sabia que es deia,
no sé si Ivan,
Ivan,
jo què sé,
Rodríguez.
Vaja,
mira el Borja,
passejar-se per aquí,
Sant Just.
I el Xesco,
no?
Li diuen?
Xesco o Xiscu?
Xiscu.
Ah, Xiscu.
Xiscu.
Xesco.
Bueno,
Cesc,
Francesc,
Francisco,
en fi.
Sí,
ho vaig conèixer,
hi ha molta il·lusió.
A més,
el concert de Pere Santos,
Puertas.
Però Santos,
ai,
has dubtat molt,
eh,
com dir-li?
En fi,
doncs,
el grup Riu ha estat nominat als Premis en Derroc per votació popular 2019.
Competeixen en dues categories,
la de millor disc de folk,
pel seu últim treball anomenat Delta,
i la de millor cançó de folk per Minyona del Rosalló,
precisament la cançó que esteu escoltant.
La primera volta de votacions està encara el pròxim 17 de gener,
si no m'equivoco és dijous vinent.
podeu votar a partir de la pàgina enderroc.cat barra votació popular,
on us hauré de registrar per emetre el vostre vot.
És molt gaitero, no?
Ens acaba de passar l'alcalde per darrere.
El frenem o què?
Carai,
molt lluent, no?
Anava de color.
Molt lluent.
Jaqueta verda?
Sí.
Sí?
Sí, sí.
Estàs segur que ell?
Estic seguríssim que ell.
Ogui que té un doble,
t'ho vaig dir l'altre dia, eh?
Bueno,
és que tu que veus en Jordi
com un doble de Jordi Perpinyà
entre els teus moments.
Ja tens els teus moments.
Tu veuràs la penya en el moro molt bé des d'aquí.
La veig estupenda.
La vista, diguéssim,
a curtes distàncies.
A veure si ho saps.
Imanol, ajuda'm.
T'ajudo.
Hi havia una reunió aquí de l'arxiu municipal
al qual s'hi van apropar comitives de cotxes aquests
que van amb els vidres tintats
amb un cartellet d'un paper així al costat del volant
que deia serveis territorials o una cosa així.
Què passava?
Sí, van estar des de les cinc de la tarda
fins a quasi les vuit del vespre.
I va sortir l'alcalde
i no ho sé exactament què va passar allà.
Ha dit, què, venen a buscar documents cremats?
O què passa aquí?
L'alcalde anava, perquè això com a mínim a les set de la tarda
a la visita guiada que vam fer a l'exposició d'aquí, de Can Ginestat.
Ah, doncs igual ell sortia d'allò
però va coincidir que també tenien aquesta reunió
de serveis territorials a Barcelona.
No sé exactament qui eren, però eren personalitats.
Pot ser d'aquests tipus blindats, saps?
Pot ser que estigui relacionat
perquè l'exposició va sobre ermites, esglasioles...
Sí, sí, l'he vist al cartell.
I un altre nom, que no me'n recordo molt bé, sobre Collserola.
Ah, doncs...
I aleshores, diguéssim que en Boda,
en Josep Perpinyà és també vicepresident
del parc de Collserola.
Doncs igual era això.
I potser va fer coincidir, diguéssim,
actes i presències.
Doncs igual era això.
No sé si m'has solventat el dubte o...
Sí, sí.
Però m'ha donat la sensació que ell no venia a l'exposició, eh?
Però vaja.
Josep Perpinyà va anar a la visita comentada
perquè té fotos.
Potser es va fer una foto i va marxar,
que també és una opció.
I va baixar al concert de Puertas.
Vinga, adeu!
No, s'ho va perdre, s'ho va perdre.
Ui, molt bona visita comentada.
Grandíssim concert, que no ho havíem comentat,
però grandíssim concert.
El proper concert és el 24 de gener,
que és d'aquí dos dijous,
i després, a partir del febrer serà el primer,
el tercer dijous de cada mes fins a l'abril.
Llavors, a partir d'aquí ja veuran si poden incloure-ho
també com a vermut musical
a Can Ginaestà a partir de l'abril,
que és quan ja començarà a fer més bon temps
i la gent ja podrà anar a la terrassa i demés.
I llavors estem parlant ja de més
vermut musical estil cap de setmana.
És a dir, un dissabte...
Sí, sí, vermut, o dissabtes o diumenges.
O diumenges.
Ai!
Té molt bona pinta.
Molt bé.
És que sí, és molt bona idea.
Ja li vaig dir que jo, si fos regidora,
jo el votava.
Però com que no ho soc de moment,
el voto des d'aquí des de la plaça.
Molt bé, molt ben fet.
I amb això, i un aplaudiment,
i Manol, te'n pots donar de cap de setmana,
com aquell qui diu.
Fins i dilluns a les 8.
Fins i dilluns a les 5 de la tarda.
Sigui feliç i disfruti del cap de setmana.
Ja m'ha retallat els drets.
Ah, feliç.
Bon cap de setmana.
Adéu.
Adéu.
I ara escoltem aquest Skinny Love
de Bon Iver, 5 i 25 de la tarda.
I en breus entre el Manel Ripoll
a l'estudi per parlar-nos
de més història d'aquí de Sant Jús.
Avui en concret parlarem de,
ja havíem comentat,
el tema dels vellets i les monedes
que van existir aquí a Sant Jús.
I avui parlarem del segell.
Així que no us ho perdeu,
que en breus el tenim amb nosaltres.
Així que no us ho perdeu,
que en breus el tenim amb nosaltres.
Així que no us ho perdeu,
que en breus el tenim amb nosaltres.
que en breus el tenim amb nosaltres.
my, my, my, my, my, my, my, my, my, my, mine.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit