A ritme d'aquest tema, Another Love es diu, no sé si a algú de vosaltres els hi sonarà,
us sonarà aquesta cançó, obrim avui aquest programa 602 de la Blassa Mireia.
No m'acabo d'acostumar a pronunciar aquest 600, però vinga va, com deia,
obrim aquesta nova era. Programa 602 per endavant, molt bona tarda a tots i a totes,
i benvinguts en directe a Ràdio d'Esvern a la Blassa Mireia.
I a ritme d'aquest tema musical, de fet, li falta la veu a sobre,
és una versió, podríem dir, instrumental, ara és quan canta i quedo fatal.
No, sembla que no canta.
Doncs bé, és de Tom O'Dell i Zoet que creen aquesta cançó, com us deia, Another Love,
i amb aquest tema sonant de fons us comento, sí que canten, sí que canten.
Ja teia jo, que em faltava una veu per aquí de fons.
Tom O'Dell és la veu que està sonant,
i com us comentava avui el que us portem a aquest programa,
602 de la plaça Mireia, com sempre, obrim, obrim, obrirem, obrirem,
amb aquests titulars de mans de Dimanol López.
A partir de dos quarts de sis i fins a sis tenim l'entrevista,
ja no l'hi diem, potser l'entrevista a la setmana,
tenim l'entrevista d'avui.
En definitiva, parlarem amb la Sofia Nogués,
és una de les participants, de fet l'única espanyola,
en el projecte Expedition, format íntegrament per dones,
un projecte al qual està donant la volta al món,
a bord d'un baler es van tornant aquestes prop de 300 dones
i joves noies que participen,
i l'objectiu és recaptar la màxima informació
sobre els plàstics que surten a la superfície del mar
i també a uns 30-35 metres de profunditat.
La Sofia Nogués hi va participar en un tram
des d'Aruba fins al canal de Panamà.
Va ser al passat, a finals del 2019,
va participar en aquest tram
i va també formar part d'aquest grup de dones
que investiguen aquest impacte ambiental
dels plàstics que contaminen tots els oceans.
Parlarem amb ella d'aquesta experiència
i també de les possibles solucions
que poden aportar un cop acabi de fer aquests dos anys
de volta al món, damunt,
a sobre d'aquest baler
sota el nom del projecte Expedition.
I a la segona hora avui sí que toca parlar d'Òscars.
Ahir ja ho vam fer amb l'Oriol Saneuja,
a l'espai de literatura.
Vam fusionar llibres que han estat adaptats
a pel·lícules que han passat pels Òscars,
han estat o no guanyadores,
ho vam comentar ahir amb l'Oriol Saneuja.
Teniu, de fet, el podcast, ja sabeu,
a radiodesvern.com i també el tenim publicat
al nostre Twitter, arroba pel·la, guió baix Mireia.
I avui el que farem amb els nois de la tertúlia de cinema
és obrir debat i, a més,
comparar amb aquesta porra que vam fer farà unes setmanes
sobre aquests guanyadors de les diferents categories
que vam estar debatint fa, com deia, unes setmanes.
Parlarem dels Òscars del 2020
i també farem un petit homenatge a aquest Douglas
que ens va deixar fa uns dies.
Així que aquesta és tota la programació
que es portem per avui.
Com us deia, programa 602 de la plaça Mireia.
Us recordo de la mateixa forma
que ho faig quasi bé cada dia
que ens podeu seguir al Twitter,
arroba pel·la, guió baix Mireia.
Podeu anar seguint tota la informació,
tot el que passa aquí, el que no es veu
a través dels micròfons.
No es veu, òbviament, el que no es veu,
però sí que podeu veure a vegades el nostre Twitter.
També podeu posar cara a molts dels col·laboradors
que us els podeu imaginar,
però no sabeu ben bé qui són.
Doncs tot això passa al nostre Twitter.
I el que també teniu,
que crec que no us ho recordo suficientment,
és el telèfon de la ràdio, el WhatsApp.
De fet, al 610-777-015
podeu enviar els vostres missatges,
WhatsApps, notes de veu.
Podeu, en definitiva, interactuar amb nosaltres
durant el programa de 5 a 6.
Ja sabeu que tenim el mòbil aquí al nostre costat
per si algú vol entrar a comentar algun tema
o ens vol proposar alguna cançó
que vulgui escoltar.
que vulgui escoltar.
que vulgui escoltar.
que vulgui escoltar.
Fins demà!
Fins demà!
Què és la porra del cinema?
La porra del cinema!
La porra del cinema!
Del cinema!
Els vas tenir tu dimecres passat, en substitució aquí a la meva presència.
Vas parlar amb ells i de fet et va, podríem dir, sobtar positivament el vocabulari i el bagatge que tenen de cinema.
Doncs vam fer una porra abans dels Òscars, òbviament, amb les principals categories, no totes, perquè n'hi ha masses.
Sí, sí, és infinit el nombre de categories.
Exacte.
I avui veurem, a veure si en van encertar alguna o no.
N'hi ha alguns, he estat veient que sí, que sembla que n'han encertat algunes.
i a part farem també aquest breu homenatge a Kirk Douglas, recordar una miqueta la seva, sí, el seu pas pel cinema.
Amb 103 anys ens ha deixat, de fet, infinitat de pel·lícules i ha estat pioner en molts aspectes del cinema hollywoodiense, podríem dir.
Així que estàs envoltat de papers, és que no ho veuen els nostres oients, però l'estudi està ple.
Sí, sí, per això m'he sorprès, per això m'he sorprès, clar, he arribat i jo m'he trobat un estudi ple de papers,
i quan normalment està buit, eh? Són molt endrecedets aquí.
Són molt endrecedets, després et diu que no, eh?
Però sí.
Però som endrecedets.
Però som endrecedets.
I clar, trobo tot de papers, doncs em sobta, em sobta.
Doncs sí, sí, tens la porra a les teves mans, la del cinema.
Sí, sí, sí.
I altra informació, a partir d'un quart de set pots escoltar els teus companys, també,
que ja podíem dir que són els teus companys, eh?
Al final, al final entraré també a la tertúlia, perquè és que em sentiré explòs.
Ho veus? No, no t'hi sentis. Estàs molt convidat a entrar, sempre que vulguis,
a la tertúlia cinematogràfica que tindrem aquesta tarda.
I ara sí, un quart de sis de la tarda.
Cada vegada que tinc les hores, em dono la sensació que passen més ràfides.
No sé si la gent té la percepció o igual...
Sí? Almenys de cinc a set.
Perquè durant el dia no vaig pensant, mira, falten dos minuts per dos quarts.
És que fem les hores amenes.
Fem les hores amenes, això també és cert.
Això també és molt cert.
Fem-ho més amè, anem a comentar aquestes notícies del municipi.
N'hi ha bastantes avui, he estat tafanejant.
N'hi ha bastantes.
Ràdidesberg.com, amb quina obrim aquestes notícies destacades?
Obrim en què des d'aquest dilluns un grup de persones treballadores
que han participat en la construcció dels nous edificis de la zona de Torreblanca
s'han concentrat diàriament davant d'aquests habitacles
per reclamar impagaments per part de l'empresa constructora.
Segons asseguran, no han cobrat des del mes de juliol.
Per aquesta raó, avui a partir de les 10 han convocat una concentració
que ha rebut el suport de més treballadors i treballadores del sector
que treballen al polígon, així com d'organitzacions entre les que hi ha a RAN.
El punt de trobada està previst a la mateixa zona dels nous edificis,
coneguda com els Miralls, al costat de la parada del tram baix de Torreblanca.
La convocatòria ha reunit, en aquest cas, a una cinquantena de persones
que reclamen a promo obra i a corp promotors,
aquesta última propietat de la família Grífols, que paguin el deute acumulat.
Doncs Déu-n'hi-do, des del mes de juliol has comentat.
Des del mes de juliol, eh?
Des del mes de juliol, es diu molt ràpid, setembre, octubre, novembre, desembre, gener.
Són cinc mesos d'impagament, són cinc mesos sense cobrar la nòmina,
que et fa viure més a més.
Sí, sí, una bestiesa en aquest sentit.
També tinguem en compte que han convocat aquesta concentració,
però com dèiem, des de dilluns ja estaven reunits davant d'aquests edificis
per reclamar aquests diners que els hi deuen.
i el que també han anunciat és que les reivindicacions no acabaran aquí,
sinó que a partir d'avui, vaja, continuaran concentrant-se cada dia en aquest edifici
i també, intermitentment, també aniran concentrant-se davant de la seu
d'aquesta empresa constructora que està a Consell de Cent a Barcelona.
Així que aniran, diguéssim, obrint aquests dos fronts de concentracions
i, a més, intentaran emprendre també accions legals,
un fet que es complica també perquè, en realitat, són d'empreses subcontractades
per aquestes constructores i, al cap i a la fi, qui no acaba pagant
és l'empresa constructora o qui ha elaborat aquest projecte.
Però, clar, la seva lluita al cap i a la fi és recuperar aquests diners.
I s'han pronunciat, almenys, aquestes empreses subcontractades per les constructores?
No sabem si hi ha algun tipus de comunicat o hi ha algun missatge,
però per seva, més enllà de no estem pagant, que això és obvi?
Més enllà de no estem pagant, clar, però també has de pensar
que les subcontractades no estan rebent diners de l'empresa
que els hauria de pagar.
És a dir, que són elles les que estan incomplint el pagament dels salaris,
però, en realitat, és que no estan cobrant els diners
que els deuen per la feina factuada.
És una mica aquest peix que es posava.
Diguéssim que tampoc, no?
No, no, ningú ha fet cap comunicat ni etcètera.
Ja diem això, avui s'han reunit aquestes cinquantena de persones,
s'esperava donar visibilitat precisament a aquesta lluita.
Els altres dies eren només els treballadors i treballadores directament afectats,
que estem parlant d'unes 15 persones en total, que es reunien cada dia.
Avui han intentat augmentar el nombre també per això, precisament.
Per fer ressò.
Sí, per fer ressò, bàsicament.
I esperen que això, que a partir d'ara...
Bé, és que al cap i a la fi és que se'ls faci més cas.
Que els faci cas i que els paguin aquests mesos d'espera, que porta pobra gent.
I què més? Quines altres notícies ens destaques d'avui?
Més notícies. Un usuari de Twitter ha denunciat moviments de militars
a la zona de la vall de Sant Just.
Segons assegurava en una piulada, ahir a les 12 va observar diferents militars
executant maniobres d'entrenament en aquesta zona propera al tenis Sant Gervasi.
Esquerra Republicana de Sant Just ha contestat a través de la mateixa xarxa social
assegurant que en l'últim mandat, quan aquesta formació estava al govern municipal,
mai s'havien notificat aquest tipus de maniobres.
Sense fer cas també a diferents mocions impulsades el 2012
per diversos ajuntaments i el Consorci del Pernatural Serra de Collserola.
De fet, aquest òrgan rebutja les pràctiques militars amb armament dins de la serra.
L'Assemblea General del Consorci no és competent per prohibir-les,
però boca per autoritzar únicament les caminades.
Feia molt de temps que no posàvem aquesta sintonia.
Sí, Tècnica al Dificultis, no?
No, això és música patos.
Ah, sí?
Tècnica al Dificultis és similar, però ara mateix no la tinc.
Però, ah, sí, sí que la tinc. És aquesta.
És més, saps?
Sí, sí, sí, sí, és diferent.
És diferent.
Però, mira, també m'agrada.
És més còmica, però volia posar aquesta i dir que ara no sé si enganxaré,
com sempre hi vaig provant, la sintonia per parlar de l'últim titular.
I, Manol, fes pagada bé?
Sembla que és literatura, eh?
Sembla que és literatura, sí.
Aquest vespre, per primera vegada, es presentarà aquest llibreté al llibre d'una autora japonesa.
Es tracta de l'obra El marit gos, de Yoko Tawada,
que s'encarregaran de portar a aquesta llibreia les persones que l'han traduït al català,
Marcel Tamir i Jordi Mas, que s'acompanyaran també de l'editora Matilde Martínez.
En aquest sentit, introduiran a una autora, Yoko Tawada,
que fins al 2019 no tenia cap obra traduïda al català ni al castellà.
Així que era bastant desconeguda al nostre territori, tot i guanyar nombrosos premis al Japó
i inclús haver sonat com a candidat al Premi Nobel de Literatura.
Una de les seves obres premiades ha estat, precisament, El marit gos,
guardonada amb el Premi Akutagawa al Japó.
Un conjunt de tres històries, totes elles protagonitzades per dones,
que eviten mons surrealistes i onírics,
amb una barreja d'atenció i inquietud que l'autora juga amb aquesta frontera
entre allò possible i allò impossible, entre el que és real i el que no.
La presentació del marit gos tindrà lloc avui,
a partir de dos quarts de vuit del vespre, a Cal Llibreter.
Doncs vinga, anem amb més temes...
Bé, més temes no, amb l'últim tema aquest d'espai,
podríem dir literari, per tancar el butllet informatiu.
M'encanta perquè no li treus els ulls a tots els papers de cinema
que tens sobre la taula, eh?
És que és interessant, eh?
Estic mirant quines pel·lícules va fer Kirill Douglas ara mateix.
No ho diré per no treure contingut.
Per no treure contingut de la tertúlia de cinema.
Però Déu-n'hi-do de la llista, eh?
És que és llarga, eh?
És molt llarga.
És que és llarga, eh?
I crec que ens n'hem deixat algunes,
perquè és d'una font molt coneguda que es diu Wikipedia,
però segurament se'n deixen unes quantes.
Així que vinga, si vols ens escoltes, Immanuel,
si vols participar també en aquesta tertúlia,
ja ho saps, a partir d'un quart de set,
aquí al programa.
Perfecte.
Moltes gràcies per aquests titulars.
De res.
I fins demà a la tarda.
Fins demà.
Adéu.
Adéu.
Doncs escoltem aquest tema una mica tropical,
podríem dir.
Es diu Bananeira i és de Sergio Mendes.
Bona nit, no sé, Bananeira i és la,
o Bananeira i és la, o Bananeira i és la,
i és la com vôcè, Bananeira i és la,
Bananeira i és la, Bananeira i és la,
Bananeira i és la, Bananeira i és la,
Bananeira no è la, Bananeira i és la,
bananeira i és la,
i és la com vòcè.
Será,
No fust en Hearts.
Questo as i dolegi in càn,
Manda i és la,
I vol dov ser,
義 el de samar,
Mi te pl셨,
Parents judging,
L'anèmmite i és la,
egem였습니다.
No.
ueram grabbing
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
atern
Abans de res,anhorabona per aquesta
expedition que vau fer l'any passat a finals del 2019
que ara ho comentarem.
Tinc moltes ganes d'iniciar aquest viatge a través del teu viatge
que vas fer juntament amb moltes dones.
Avui hem de parlar amb Clau, dona totalment femenina.
Abans de res, presentu-te la Sofía Noves és perillista en Justinca!
A més podríem dir que ets marinera, no sé si científica també
Això ja s'ha derivat d'aquesta expedició.
Sí.
S'ha derivat d'aquesta expedició.
Explica'ns una mica, si et sembla, per introduir
i que la gent t'obiqui una mica, també els nostres oients,
què és això de l'expedition o com et vas enrolar,
si és que es diu així, en aquesta expedició entre marítima i científica.
Doncs, Expedition és una expedició íntegrament femenina.
És un projecte que el que tracta és portar dones
a fer recerca sobre el tema de la pol·lució de plàstics
i llavors el que vol és donar també visibilitat a les dones en ciència.
Porta només a dones a navegar i fer aquesta recerca
i donar visibilitat tant als ports on arriba o a les illes
d'aquests dos factors.
I jo em vaig assabentar d'expedició a l'empresa on treballo.
tenim un grup de dones a Clarivate, que és l'empresa on estic,
i treballem els temes d'igualtat.
Llavors, un dels temes que es va tractar era donar en ciència
i una companya de Londres va anunciar aquesta expedició,
ens la va donar a conèixer.
Llavors, jo em vaig apuntar a la newsletter
i quan la vaig rebre una dient que començava en aquest
Around the World de dos anys i que buscaven dones per participar
i vaig dir, bueno, intentem, a veure què passa.
I després d'unes quantes entrevistes i un vídeo explicant
per què m'agradaria anar a Expedition,
em van seleccionar per fer el tram entre Aruba i Panamà
el desembre de 2019.
I de fet, eres l'única espanyola, no?, dins d'aquestes,
crec que 30 nacionalitats diferents, no?,
crec que eres l'única que venies d'Espanya.
Sí, exacte. Això em va fer molta il·lusió,
perquè de fet ens van explicar que van tenir més de 10.000 sol·licituds
i llavors arribar a ser una de les 300 dones
que formen part d'Expedition ha sigut una gran sort.
I a més, abans comentaves també el tema d'una també veu
que les dones participin en aquests projectes,
òbviament, i també pel costat de la ciència, no?,
que l'objectiu, un dels objectius era, podríem dir,
recolectar aquests plàstics o microplàstics
que heu anat trobant al llarg d'aquest tram
que vas fer tu en concret de...
tu que anà a Panamà, no?, has comentat, arriben a Panamà.
He estat llegint també i he descobert
que veu omplir molts pots o moltes bosses,
però que en podríeu haver omplert molts més.
Sí, exacte. Agafàvem mostres de la superfície de l'aigua,
també a 25 metres de profunditat
i del terra de la profunditat màxima.
Llavors, el que es tracta és investigar
de quina manera es comporta el plàstic
un cop arriba al mar.
I això ho faran projectes científics
a la Universitat de Plymouth, a Regne Unit,
i a Universitats d'Estats Units.
Totes les dades que recull Expedition,
que fa de la mateixa manera durant els dos anys,
donant la volta al món, s'envien a laboratori
i després, des d'aquestes universitats,
faran els estudis científics
per després proposar solucions
a la crisi del plàstic.
I tu, en concret, en aquest barco
que surt de Cazarpa, d'Aruba,
estaves, no sé si era prop d'una desena
de dones, de noies, més o menys, 10, no sé si...
Sí, érem 10 convidades,
4 de tripulació professional
i llavors vam conviure
durant 10 dies
fent la travessa entre Aruba i Panamà,
passant per les illes de Sant Blas,
i de fet aquest punt
és un punt on hi ha molta concentració
de plàstics,
perquè les corrents
que viatgen pel carip
acaben concentrant-se allà
a la costa de Panamà
i les illes de Sant Blas.
I vam trobar illes
completament desertes,
plenes de plàstic.
Éreu 14 dones a bord, llavors, no?
14 dones
que us heu d'anar organitzant també,
no només per dedicar-vos a anar recollint aquests plàstics,
suposo que anant classificant
o anant-ho tant, no?, on i quan els aneu trobant,
sinó que a més,
parlant en món nàutic, potser,
de fer guàrdies,
de preparar dinars, no?,
de dormir,
no sé si existeix el jet lag marítim, no?,
però vull dir,
no sé com has viscut
personalment aquests dies
d'això,
de guàrdies,
d'estar treballant,
no sé com us ha acompanyat el mar,
tampoc.
Sí, va ser molt interessant,
de fet,
fèiem guàrdies de 4 hores,
això era per fer guàrdia nocturna,
de navegació,
teníem el nostre equip de guàrdies,
i llavors,
ens anàvem tornant
a aquestes guàrdies de nit,
potser era de 12 a 4 de la nit,
fent navegació,
i després també els torns de cuinar
per 14 persones,
que de fet jo em pensava
que menjaríem de llaunes i ja està,
i no,
era tot,
era una competició,
allò,
masterchef total.
Sí, sí,
llavors,
era tot vegetarià,
això sí,
i fèiem torns d'això
i també la part científica,
per agafar les mostres,
per analitzar-les,
per agafar dades,
i per provar també
les diferents arrels
de la ciència que fèiem,
tant a superfície,
d'altra banda també
les de profunditat
de 25 metres,
i provar una mica
totes les eines científiques
i acostar-nos una mica més
a la ciència com a dones,
perquè jo, per exemple,
no tinc un perfil científic,
llavors va ser molt interessant
aprendre sobre això.
T'anà preguntant,
no tens perfil potser científic,
tot i que tens una via
potser professional connectada a això,
però hi perfil mariner,
marítim?
Ets navegant o has navegat?
Sí, de fet,
bueno,
des de petita
que he navegat els estius
amb la meva família
i ara faig competició
a nivell local,
l'Àser i d'altres,
però, bueno,
sempre és un procés
d'aprenentatge,
perquè, clar,
una travessa tan llarga
com aquesta no havia fet
i ens vam trobar
amb dies d'onades
de 3 metres
que es pujaven
a sobre del barco,
vent de 40 nusos,
o sigui,
que molt interessant,
em va agradar molt per això.
Ho repetiries?
Sí, sí.
Perquè aquesta expedició,
deies,
són dos anys,
no?,
que es van alternant
aquests viatges,
van afegint-se
o es van retirant,
diguéssim,
diferents components,
és a dir,
dones que s'afegeixen,
aquesta expedició,
tens l'oportunitat
de tornar-hi a afegir-te
o un cop ja has anat,
es complert,
ja tens un altre tipus de feina,
podríem dir,
un cop hi has baixat del barco.
La idea és que,
durant aquests dos anys,
van 300 dones diferents
per després tornar
a la seva comunitat
i fer difusió del projecte.
Les que vindran després
d'expedicions,
bueno,
podrem provar
i també hi ha d'altres,
hi ha una ara mateix
que es diu
Made in Factor,
que és un grup de dones
que està donant
la volta al món
per donar visibilitat
a la dona
a la vela
i estan imitant
el primer viatge
íntegrament femení
que es va fer
amb valer.
Perquè és de les primeres
o potser la primera vegada
que es fa una fita així,
és a dir,
en clau femenina,
només amb dones,
sobre un vaixell,
recaudant aquesta informació,
és la primera vegada
que es fa,
potser,
amb aquests números,
amb aquestes xifres?
Sí,
combinant aquests dos factors,
tant de la dona
íntegrament femení
i de ciència
agafant mostres
és el primer.
Com a navegació
sí que s'han fet més
de només dones,
però combinant
aquests dos factors
és l'únic.
Hi ha moltes
investigacions científiques
al mar,
però són mixtes.
Aquesta té
aquesta clau femenina
per donar visibilitat
a aquest altre problema
de no tenir
una igualtat
dins de l'àmbit científic.
Que tant és necessari,
com en altres àmbits,
òbviament,
per això recordam
que ahir va ser
aquest dia internacional
de la dona i la ciència.
Arribem una mica tard
perquè avui som dimecres
ja,
però cap problema.
Volia preguntar-te també
Expedition,
per a aquells que potser
no coneixen
o no els hi són
aquest nom,
darrere de qui està
o qui recolza
aquesta expedició?
Doncs,
aquesta expedició
es va formar
el 2014
per Emily Penn.
ella va fer
travessies
navegant
i va veure
que no hi havia
gaires dones
al mar
i també va veure
que hi havia
molt de plàstic.
Llavors,
va decidir
fundar
Expedition
amb doble X
per donar visibilitat
a la dona
al mar
i també
a la ciència
i d'altra banda
també
per fer recerca
del tema
dels plàstics
que va veure
de primera mà.
i hi ha molts
estudis científics
que diuen
que el 99%
del plàstic
que ha acabat
els nostres oceans
no és visible.
O sigui,
només veiem
l'1%.
Llavors,
què està passant
amb l'altre 99%?
Això és el que
Expedition
també vol
fer visible.
El comportament
del plàstic
un cop arriba
al mar.
Com afecten
les corrents?
Com afecta
el canvi climàtic
també
aquestes corrents?
On es concentra
més plàstics?
Si aquestes concentracions
s'estan movent.
Hi ha moltes
vertents
científiques
dins d'aquest projecte
per això
és molt interessant.
Moltes desconegudes,
no?
Imagino,
no sé si
més enllà
de veure
potser vídeos
d'aquests virals
que veus un peix
que quan l'obren
l'isor plàstic
de l'estómac
potser això
és una mica
la punta
de l'isaberg
és el més visible.
Exacte,
de fet
ja es diu
que hi ha una illa
de plàstics
al Pacífic
i això en realitat
és real
això existeix?
Existeix
però no gaire bé
com una illa
sinó que és una sopa
de plàstics
i el problema
és això
que és una sopa
de microplàstics
llavors és molt difícil
recollir aquests microplàstics
a sobre
no estan només
a la superfície
s'estan comportant
estan enfonsant-se
llavors com reculls
tot això
i clar
el que s'hauria de fer
és acabar
amb el plàstic
primer
i després
ja netegem.
T'anava a preguntar
precisament
què proposaries
després d'haver viscut
aquesta experiència
haver-ho vist
amb els teus propis ulls
haver agafat
aquest plàstic
entre Aruba
i el Canal de Panamà
què proposaries
o com
a part d'eliminar
aquest plàstic
a poc a poc
i amb la mesura
del que sigui possible
perquè segurament
hi ha molts elements
podríem dir
fabricats
prefabricats
etc.
o moltes indústries
que els és
quasi impossible
desprendre's del plàstic
durant el procés
de creació
de qualsevol
producte
com ho canviaries
o quin granet
a part del que ja has posat
que és molt gran
afegiries a aquest canvi?
doncs mira
una metàfora
que sí que sortia
tota l'estona
durant l'expedició
era si tu arribes a casa
i et trobes la banyera
que està plena d'aigua
i està sortint
i sortint
què fas?
et poses a netejar
o tanques l'aixeta?
doncs de fet
has de tancar l'aixeta
i això és el que hem de fer
amb el plàstic
hi ha moltes maneres
de fer-ho
d'una banda
ha estat tota l'acció
que podríem fer
els governs
d'altra banda
tenim les empreses
que estan produint
aquest plàstic
quines alternatives tenen
com poden invertir
en aquestes alternatives
i d'altra banda
estem els consumidors
moltes vegades
tot el pes
recauen als consumidors
però és veritat
que tenim molt de poder
jo ho he vist
amb els raspais de dents
de bambú
abans no es consumien
ara hi ha una tendència
a consumir més i més
i fa molt poc
Colgate
va treure un raspai
de dents de bambú
llavors això és
l'impacte
i el poder
que té el consumidor
si nosaltres
deixem de consumir
certs productes
de plàstic
això té un impacte
a les empreses
als seus números
i llavors busquen alternatives
jo crec que tenim
molt poder
com dic
i podem fer
des d'accions petites
com deixar
la bossa de plàstic
o dir que no
a una ampolla
de plàstic
i agafar una
que pots reomplir
coses com aquesta
tot
cada petita acció
té un impacte
i no
és qüestió
de fer-ho tot
de cop
perquè pot ser molt difícil
però si vas canviant
mica en mica
els hàbits
això
té molt d'impacte
a la llarga
tot comença
també per un petit gest
i a més
des de casa
que al final
sembla una mica
en compte
de potser
la pròpia metàfora
de la vida
que són les empreses
la que ens proporciona
la que proporciona
a la ciutadania
aquests productes
o serveis
i som nosaltres
els que hem de canviar
la manera
d'utilitzar-los
és a dir
s'han invertit
les tornes
en aquest sentit
el que mana
és el ciutadà
és el consumidor
que diu no vull consumir
el que m'estàs venent
exacte
és reeducar-nos potser
sí exacte
i al final
a vegades és difícil
tu vas al supermercat
i no tens opcions
però el bo
és que això
està canviant
i ara tens alternatives
aquí per exemple
a Sant Just mateix
tens Camp Raciós
i tenen productes
sense plàstic
orgànics
i et donen opcions
fins i tot
reomplir
amb sabó
aquestes opcions
no les trobaràs
al supermercat
però tens
aquests altres comerços
que sí que estan
invertint
en aquestes alternatives
i donant opcions
als consumidors
i si els consumidors
opten
per aquestes alternatives
cada cop
hi haurà més
i en parlaves
també de
hem parlat d'això
d'aquest respai
de dents
de bambú
de colgat
en aquest cas
en aquesta marca
hi havia llegit
també en alguna entrevista
que t'havien fet
també un altre mitjà
de comunicació
que en aquesta
part de l'oceà
en el qual
vau estar investigant
vau trobar
em sap greu dir
les marques
però és el que hi ha
Coca-Cola
Crocs
no sé si veu trobar
també sabates Crocs
això
pastes de dents
antífrics
de la marca
que sigui
i a més
és una mica
com deia
contradictòria
perquè són les grans
marques multinacionals
són les que més diners
generen mundialment
i alhora
també donen molta feina
no?
sí
exacte
com s'explica
com s'entén
són les que tenen
més recursos
també
per fer
recerca
i buscar alternatives
tenen equips
d'IMASD
enormes
o sigui
ells poden
buscar alternatives
poden invertir
en aquesta
recerca
per trobar alternatives
i seguir portant
els seus productes
al mercat
d'una manera
més sostenible
llavors
jo crec que
si els consumidors
estan
demanant això
a les grans
empreses
potser sí que faran
un canvi
és difícil
perquè veus
quan Coca-Cola
anuncia
que no deixarà
de fer
ampolles de plàstic
perquè
li surt molt
a compte
i dius
a tu sí
però al planeta
li surt a compte
hem de pensar
una mica més enllà
no només en els números
de l'empresa
sinó en l'impacte
que té
i de fet
moltes d'aquestes
empreses
venen d'un model
de circularitat
antigament
Coca-Cola
era la primera empresa
que portava
les ampolles de cristal
reomplia
llavors
per què no tornem
això
exacte
és tu una mica
a l'origen
per evitar
seguir fent
el que es fa malament
com deies
aquestes grans empreses
que al final
són elles
les que tenen
també més poder
i més diners
per invertir
en començar
aquest canvi
que al final
igual que el reciclatge
que sembla
que els anuncis
sempre van enfocats
a tu consumidor
per què no estàs
reciclant
i et sents
inclús
renyat
per una generalitat
o per un ministeri
quan en el fons
el primer canvi
i el que té més poder
de fer-ho
potser seria el que té
més diners
i més poder d'inversió
que és una gran empresa
hem parlat de Coca-Cola
hem parlat de Crocs
n'hi ha moltes altres
al darrere
aquestes potser són
les més importants
o les que més
destaquen
les que més coneix la gent
i
a banda d'això
t'anava a preguntar
també
has comentat
que segueixes fent
vela
láser
o altres models
podríem dir
de navegació
entenc que per aquí
per la costa catalana
o també et mous
més enllà de la costa
sí, aquí a la costa catalana
quan vaig estar vivint
a Londres
sí que feia
algunes regates allà
però ara em centro
només aquí
a nivell local
i a nivell
diguéssim
d'aquesta navegació
que potser ja no és
una expedició
com a tal
sinó que és una miqueta
a més petita escala
per això treure-li
el valor que té
òbviament
ets de les poques noies
o hi ha més noies
també?
hi ha més
però
ens deixen a venir poques?
sí
jo de fet
quan vaig tornar
de Londres
vaig buscar
grups
de dones
en navegació
per veure
si podíem fer
algun grup
o alguna cosa
si ja existia
per reunir-me
i de fet
no n'hi ha
o sigui
vas a qualsevol
club nàutic
i la gran majoria
són homes
llavors
donar aquesta visibilitat
de la dona
amb vela
també és molt important
perquè
no només amb vela
en esports
més d'aventura
jo crec
jo també faig surf
i cada cop
que vaig a fer surf
potser hi ha
una altra dona
i 50 nois
llavors
dius
ostres
com pot ser?
si és un esport
super divertit
i segur que si hi hagués
més dones
provant
aquest esport
animarien
altres dones
això tampoc
potser no
s'acaba d'entendre
el per què
hi ha potser un motiu
al qual
entenguem
les mateixes dones
o noies
per què no hi som més
perquè
físicament
qualsevol persona
que s'entreni
o que ho provi
i torni
al final
la força física
l'anirà adquirint
igual que un home
o un noi
exacte
jo crec que és una manca
de referents
al final
si tu no ho veus
ni als mitjans
de comunicació
ni a les pel·lícules
ni
al teu entorn
llavors
tampoc
se t'acudeix
fer això
és com les classes
de pilates
tradicionalment
és un esport
de dones
i hi ha molts pocs homes
que diguin
faré pilates
cada cop més
però al final
dius
és un esport
perquè tenim
que diferenciar
entre esports
d'homes
i esports
de dones
jo crec que
s'està fent
molt
en l'àmbit
de la igualtat
de l'esport
sobretot
amb el futbol
femení
s'està lluitant
moltíssim
per arribar
a una igualtat
però no només
és això
és que són
moltíssims altres
i ja no només
a l'esport
també
en general
en ciència
aquestes
carreres
més
d'enginyeria
de matemàtiques
de ciència
no tenim
tants referents
si tu analitzes
una mica
els mitjans
de comunicació
veus que
els protagonistes
la gran majoria
en aquests sectors
són homes
llavors aquestes
petites representacions
tot i que sembla
que no tinguin
un impacte
sí que poden
formar la societat
i formar
aquestes
percepcions
que les dones
no han d'estar
en aquest àmbit
d'aquí
potser
100, 200, 300 anys
potser quan vinguin
enrere
veuran aquests referents
que llavors
sí que tindran
potser
com tu mateixa
com Marie Curie
en el seu moment
o Hedy Lamarr
que també va ser
una de les precursores
del wifi
i avui en dia
crec que no
hi ha gaire gent
que realment
sigui conscient
que va ser una dona
la que estava al darrere
de
vaja
del wifi
que és una cosa tan potenta
i que no hi ha ningú
que no utilitzi
quasi cada dia
el món occidental
almenys
d'aquí 200 anys
els referents
ja hauran canviat
espero que sí
o a poc a poc encara els faltarà
arralar-se una mica més
en la societat
jo crec que encara queda molt
per fer
però bueno
espero que arribem
a mi em va sorprendre molt
porto molts anys
temes d'igualtat
i quan veia
com les noves tecnologies
les grans
empreses tecnològiques
anaven creixent
i tenim
Google
Amazon
etc.
i veure
que segueix sent
un home
blanc
americà
el CEO
d'aquestes empreses
dius
on estan les dones
si això
aquestes empreses
són tecnològiques
són el futur
i tot i així
no tenim dones
llavors
això em va sorprendre molt
crec que estan treballant
i que potser
veurem més
en els
pròxims anys
però
a dia d'avui
jo encara no les veig tant
esperem que d'aquí
doncs això
100
200
no ho veurem
però
esperem
en aquell moment
i les precursores
tinguin també
més
nom de dona
que d'home
sense
òbviament
apartar
el sector
podríem dir
masculí
simplement
aparèixer
simplement fer igualtat
exacte
no sé si volies afegir
algun altre tema
per acabar
Sofia
perquè a més
a part d'aquesta
experiència
segueixes navegant
ja per plaer
entenc
per competició
però és a dir
ja ho portes a la sang
a vegades des de petita
i no sé si volies afegir
alguna crida
volies donar
algun últim missatge
final
més enllà d'aquest
dia internacional
de la dona i la nena
de ciència
que va ser ahir
no sé
algun missatge
que t'agradaria
fer arribar
als nostres oients
sota aquest paraigües
que hem comentat
avui
sí
doncs
jo crec que
el que diria
és
els pares
que motivin
les seves filles
a que
investiguin
una mica més
que
que coneixin
referents
en ciència
en esports
d'aventura
que els donin
referents
a la mesura
que puguin
a les nenes
que s'atreveixin
que no pensin
que diran
això és una cosa
de nois
perquè
les noies
poden fer
el mateix
o millor
llavors
que s'atreveixin
i que
trenquin
aquests
estereotips
i
els nois
que recolzin
a les noies
que es volin
atrevir
i
els homes
que també
recolzin
a les seves filles
a les seves dones
que
empoderin
a la dona
perquè
no hi ha cap risc
en fer això
tothom
es beneficia
llavors
en aquest sector
a la part
femenina
dir això
i a la part
de la contaminació
de plàstic
dir que
entre tots
jo crec que
podem
arribar
a la solució
i
com a consumidor
no tot
recau en el consumidor
però
tenim molt de poder
llavors
utilitzem-lo
Doncs amb aquest missatge
ens quedem
Sofia
per cert
no havia comentat
l'edat
ara justament
m'ha passat pel cap
crec que és important
destacar la teva edat
perquè
tens una edat
jove
en el sentit
que aquestes paraules
ressonen
més potser
no
quan
en fi
quants anys tens
28
ara
aquí
volia arribar
més que res
perquè
doncs això
que deies
que els pares
empoderin també
aquestes nenes
noies
joves
els germans
mateixos
també
i gràcies a tu
per empoderar-nos
també a nosaltres
avui a la plaça
Mireia
i als nostres oients
que espero que hagin rebut
aquest missatge
igual que l'hem rebut
nosaltres
i sempre dic
aquí falta la webcam
perquè encara no la tenim
instal·lada
però el dia que l'instal·lin
podran veure també
les cares que poseu
quan passeu per aquí
pel programa
que molts cops
veure el somriure
quan estàs comentant un tema
ajuda també
a donar-li
més força
jo l'he pogut viure
però els nostres oients
no l'hem pogut veure
espero que sí que l'hagin rebut
a través de la teva veu
i res més
Sofia
moltes gràcies
per venir fins aquí
avui
que vagi tot molt bé
per més expedicions
i esperem saber
saber de tu
aquí a Panamà
o allà on siguis
moltes gràcies Sofia
moltes gràcies
Adíu
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Últim tema musical
quasi bé abans de la segona hora del programa.
Ja sabeu que a partir d'un quart de set,
després d'escoltar bona música,
tindrem els nois més joves d'aquest programa.
I més amb ells farem aquesta tertúlia de cinema
repassant els guanyadors dels Òscars
amb aquestes nominacions que van fer
ells mateixos una porra.
I a part també farem aquest breu homenatge
a Kirk Douglas.
Serà a partir d'un quart de set de la tarda.
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
Núria Oriol, Catalunya, Ràdio Parlament.
Notícies breus, Martí Ferrero.
Els organitzadors del Mobile World Congress
continuen debatent el futur del Congrés,
tot i que opten per mantenir la celebració de l'esdeveniment.
La reunió arriba després de l'allau de cancel·lacions.
Ja en són una quarantena.
Mentrestant, no s'aplicaran noves mesures preventives
contra el coronavirus
i no hi ha cap raó mèdica per ajornar el Mobile.
Ho defensen en una compareixença conjunta
a l'Hostel Clínica Barcelona,
el ministre de Sanitat i la consellera de Salut.
Els experts asseguren que els indicadors apunten
que el virus comença a recolar a la zona més afectada.
La diputada de Junts per Catalunya, Anna R.,
ha lamentat en una piulada la seva intervenció
aquest matí al Parlament en què expressava
que li sap greu que els catalans passin el castellà
en funció de qui és l'interlocutor.
R., que ha provocat l'ira de la líder de Ciutadans,
ha demanat disculpes a qui hagi pogut molestar
amb les seves paraules.
Hem de conscienciar els catalans autòctons
que hi hagi nascut a fora, que vol i cal aprendre el català.
I posar fi al costum molt present en determinades zones del país
de parlar sempre en castellà amb qualsevol persona
que pel seu aspecte físic o pel seu nom no sembla catalana.
Deixem d'una vegada de dividir i estigmatitzar a los catalanes
segons la llengua en la que hablen.
Todos somos igual de catalanes.
Ja n'hi ha prou. Ja està bé.
Canviem de cambra legislativa.
La vicepresidenta del govern espanyol insisteix
que no apuntar-se a la via del diàleg
per solucionar el conflicte a Catalunya-Espanya
és dir-les responsables, ho ha dit textualment.
Calvo compareix a aquesta hora al Congrés dels Diputats
per explicar les qüestions principals que afecten els seus departaments.
Madrid, Queta Carbany, bona tarda.
Bona tarda.
Carmen Calvo reclama a tots els partits que facin autocrítica
per l'actuació a Catalunya dels darrers deu anys
i defensa el diàleg dins la llei espanyola.
Encontrar camins acordats, segurs en el jurídic, legítims en el polític.
Estamos parlant amb altres compatriotas catalanes
i d'urneur i arte del PP-Lià Retret
que només volen negociar amb una part dels catalans.
¿A vostè li sembla progreso para el nostre país
que el president del govern negocie
amb el condenado i inhabilitado Torra
i que monte una mesa de negociació amb ell?
Per cert, que Uriarte ha comparat franquisme i comunisme.
Queta Carbany, Catalunya, Ràdio Madrid.
L'Audiència de Girona absol els 12 acusats
per les protestes del 20è aniversari de la UDG
de la Universitat de Girona en un acte el 2011
en què participava l'aleshores president Artur Mas.
Se'ls acusava de delictes, de desordres públics,
de resistència i d'atemptat contra agents de l'autoritat.
Girona, Maria Rovira.
Bona tarda.
La sentència considera que hi va haver extralimitació
dels agents de Paisà dels Mossos
quan van reprimir els manifestants
i que ha de decaure les acusacions
pels delictes d'atemptat als agents.
I segons els advocats de la defensa,
també es fa una defensa aferrissada del dret de reunió
i només es pot reprimir, diu, la protesta, si és violenta.
Apunta també que l'actuació policial
només es pot entendre des de la perspectiva
en un malentès principi d'autoritat
en aquesta protesta del 2011
que va acabar amb aquests aldarulls.
Maria Rovira, Catalunya, Ràdio Girona.
Esports, Damià Aguilar.
I a Copa de la Reina de Futbol, el Barça està jugant
vuitens de final al camp de l'Sporting de Huelva,
jugant, guanyant 0 a 4 a 12 minuts
perquè s'acabi el partit.
El Barça de Futbol Sala s'ha classificat
per semifinals de Copa,
han superat els penals al Vorela,
el partit havia acabat amb empat a 3,
també juga l'Indústria Santa Coloma a les 9
a la pista del Talavera, eliminatòries
a partit únic.
En declaracions a Catalunya Ràdio,
el vicepresident del COI,
Joan Antoni Samarang Salisacs,
assegura que els Jocs de Tòquio
no corren perill per l'epidèmia del coronavirus.
L'organització del Mundial de la Fórmula 1
ha decidit ajornar el Gran Premi de la Xina
que s'havia de disputar el mes d'abril.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sis i sis minuts. Bona tarda.
Des d'aquest dilluns,
un grup de persones treballadores
que han participat en la construcció
dels nous edificis de la zona de Torre Blanca
s'han concentrat diàriament
davant d'aquests habitacles
per reclamar impagaments
per part de l'empresa constructora.
Segons assegurant,
no han cobrat des del mes de juliol.
Per aquesta raó, avui, a partir de les 10,
han convocat una concentració
que ha rebut el suport
de més treballadors i treballadores
del sector que treballen al polígon,
així com d'organitzacions
entre les que hi ha arran.
El punt de trobada estava previst
a la mateixa zona dels nous edificis,
coneguda com els Miralls,
al costat de la parada
del tram baix de Torre Blanca.
La convocatòria ha reunit, en aquest cas,
a una cinquantena de persones
que reclamen a promou-obra i a corpromotors,
aquesta última propietat de la família Grípols,
que paguin el deute acumulat.
I un usuari de Twitter
ha denunciat moviments de militars
a la zona de la vall de Sant Jús.
Segons assegurava,
en Apiolada,
ahir, a les 12 del migdia,
va observar diferents militars
executant maniobres d'entrenament
en aquesta zona
propera al tenis Sant Gervasi.
Esquerra Republicana de Sant Jús
ha contestat a través
de la mateixa xarxa social,
asseguran que en l'últim mandat,
quan aquesta formació
estava al govern municipal,
mai s'havien notificat
aquest tipus de maniobres,
sense fer cas també
a diferents mocions
impulsades el 2012
per diversos ajuntaments
i al Consorci del Parc Natural
Serra de Collserola.
De fet, aquest òrgan
rebutja les pràctiques militars
amb armament dins de la serra.
L'Assemblea General del Consorci
no és competent per prohibir-les,
però ho fa cap a autoritzar
únicament les caminades.
I aquest vespre,
per primera vegada,
es presentarà
que el llibre té
el llibre d'una autora japonesa.
Es tracta de l'obra
El maric gos
de Yoko Tawada,
que s'encarregaran
de portar a aquesta llibreria
les persones
que l'han traduït al català,
Marcel Tamir
i Jordi Mas,
que s'acompanyaran també
de l'editora
Matilde Martínez.
En aquest sentit,
introduiran a una autora,
Yoko Tawada,
que fins al 2019
no tenia cap obra traduïda
al català
ni al castellà.
Així que era bastant desconeguda
al nostre territori,
tot i guanyant
nombrosos premis al Japó
i inclús haver sonat
com a candidata
al Premi Nobel de Literatura.
Una de les seves obres
premiades ha estat
el maric gos,
guardonada
amb el Premi Akutagawa
al Japó.
Un conjunt de tres històries,
totes elles
protagonitzades per dones
que eviten
mons surrealistes
i unirics.
Fins aquí les notícies
de les 6.
Tornem amb més informació
als Sant Jors Notícies
edició vespre
a les 7.
Fins ara mateix.
Fins aquí les notícies
d'acord.
Fins aquí les notícies
d'acord.
Fins aquí les notícies
d'acord.
Fins aquí les notícies
d'acord.
Fins aquí les notícies
d'acord.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit