No, I am, but to know that I'm good, long as you're here with me, to be drunk and in love in New York City, me turning to morning coffee, burning through the hours talking.
I like me better when I'm with you.
Vinga, va, que ja som a divendres, una tarda més en directe des de Ràdio Desverna.
Això és la plaça, Mireia, programa 566.
De fet, divendres 13.
No sé si sou gaire supersticiosos o no amb el 13 o amb els divendres 13.
En parlarem.
En parlarem durant aquest programa per explicar-vos una miqueta més
què vol dir aquest 13, quines connotacions se li ha donat al llarg de la història
i per què un divendres 13 igual que un dimarts 13 també
tenen una connotació també relacionada amb la mala sort.
Però vinga, que no només estem aquí per parlar de mala sort,
òbviament que no, així que fins les 7 de la tarda us acompanyarem,
com sempre, amb els col·laboradors de les tardes dels divendres,
que són els que, sincerament, venen més animats.
Serà perquè és divendres?
Per cert, la cançó que obria avui al programa es diu
I Like Me Better i el grup es diu
L'AUV
Passant 9 minuts de les 5 de la tarda
i amb aquesta cançó de fons us comento el panorama per aquest programa d'avui.
Començarem amb els titulars d'aquest repàs de les 3 notícies més destacades d'avui divendres 13.
Inicialment havíem de seguir amb aquest espai de psicologia i sexologia,
però en un últim moment, i per temes, podríem dir, personals,
no podrà venir aquí l'Àlex Florença, així que des d'aquí li enviem molts ànims,
una abraçada molt forta i que esperem que pugui tornar ben aviat,
si més no, el proper divendres, almenys per tancar aquest espai d'aquest 2019.
Durant aquesta primera hora, a part dels titulars,
escoltar bona música, òbviament, repassarem també la previsió del temps
amb el Carles Rius, de cara al cap de setmana.
I el que també farem, que us havia estat comentant al principi del programa,
és explicar-vos una mica aquest divendres 13
i una miqueta la història que hi ha al darrere d'aquestes supersticions.
I a la segona hora, aquí sí que tindrem per aquí, per la plaça Mireia,
és el Joel Reguant, el nostre advocat.
Amb ells repassem aquesta actualitat del panorama polític
i també jurídic català i també estatal i també mundial.
I per acabar, acabarem, com no, viatjant amb l'Anna Rovira,
que ja trobàvem a faltar una miqueta aquestes seccions, aquests espais,
que a dimendres passat era pont.
Viatjarem, de fet, a un...
He dit país pel Twitter, arrobap, la guia baix Mireia.
L'Anna ha dit que no està segura que sigui un país,
en tot cas és una illa, estem parlant del continent asiàtic.
I hi ha algú que pel Twitter ja hem devinat on viatjarem, en tot cas.
Us hem publicat la imatge de la bandera d'aquest país.
a veure si hi ha algú que endevinar on viatjarem avui amb l'Anna Rovira.
I m'anticipo perquè, ara mateix, perfecte,
s'anava a tallar la cançó que us portem dient fa uns dies,
entre el segon 9 i el segon 10, Spotify, és a dir, que fa un peron, eh?
A de descansar.
M'he anticipat.
Però almenys una tarda més hem pogut obrir l'espai dels titulars.
Immanuel, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Amb la cançó, almenys, de Bugui o Andernan, des del principi.
M'he anticipat a parar-lo en aquest segon que es parava.
Què dius?
No ho has dit?
No.
Doncs sí, sí, ha sonat, perdó, des del principi, però en aquest...
És que, no sé què passa, entre el segon 9 i el 10 es para.
Hauríem de crear algun tipus de falca, no, algun tipus de falca que dureix un segon, saps?
Ostres...
Ostres...
No sé com quedaria, eh?
És publicitat subliminal.
Sí.
Tu creus que la cançó ha parat, però estem fent publicitat.
Hauria de ser molt ràpid, eh? El canvi...
Va, va, va, va.
Aquí, control, no ens acaba la idea.
Dóna'ns una altra, va.
Tens una altra?
En poques més.
Va bé.
Vinga, va, que som divendres, un divendres amb un vent espectacularment fort.
Tu que vens amb bicicleta, amb una bicicleta elèctrica, de fet, has patit moltes conseqüències d'aquest vent o no?
No, no, no, no.
Grans conseqüències, sí que és veritat que si vas a contravent, fas una mica més d'esforç del que toca, però, vaja...
I quan ve de lateral, aquests cops de vent laterals, però bé, no?
Sí que és veritat que, de fet, ara he tingut la sort que de pujada és quan l'he tingut a favor, diguéssim, i de baixada és quan l'he tingut en contra.
És a dir, que de moment no em puc queixar molt.
Molt bé, molt bé.
Jo he de dir que he estat a Barcelona durant aquest matí, en unes hores he estat per allà, i, mare de Déu, mare,
de Déu. O sigui, espectacular, eh? Entenc que també el fet d'estar dins de la ciutat...
Festival de vent.
Sí, sí, un festival espectacular. Suposo que el fet d'estar dins de la ciutat, entre edificis, es colen encara més... com es diuen? Ratxes? Ratxes de vent?
Ràfegues.
Ràfegues, gràcies. Ràfegues de vent, i es creaven aquesta espècie de, entre moltes cometes, mini tornados de fulles, amb tota la paparassa que està pel terra, però realment espectacular, eh?
Vull dir, era per gravar-ho, sí senyor.
Així que...
Sharknado. Has vist algun cop Sharknado?
No, és la que plou en taurons.
És el nivell de...
És un tornado que escup taurons.
No.
És el nivell de... com es diu aquella? Megalodon? És aquest nivell de pel·lícula amb efectes espacials justos?
Ui, pitjor, pitjor, pitjor.
No, gràcies.
Megalodon.
Megalodon, molt més valorable que Sharknado.
Algú ha vist Megalodon per aquí que ens estigui escoltant?
Aneu al nostre Twitter.
No, estic veient que no has vist gens Sharknado, eh? Sharknado és cutríssim.
No, no, no, és un nivell sota Megalodon, eh?
Sí, sí, sí, molt per sort, molt per sort.
Sabeu que no n'hi havia més a sota.
O sigui, t'has d'imaginar, no sé, o sigui...
Taurons de plàstic volant cap al coll d'una persona.
De coxoneta?
Sí, sí, molt de coxoneta.
En sèrio?
Allò de titelles, sors de titelles aquestes, així, una mica de por expant.
Sí.
Saltant a coll de gent i llavors saltant un raig de sirope.
Mare de Déu, un tros d'aquest xupa.
Sí, una mica així.
No, no l'he vista, la que sí que he vist, com deia, era Megalodon, que em sembla megadolenta, eh?
Perdó, perdó, perdó.
No l'he vist, veus.
Però, uau, molt justeta, eh?
Justeja molt, sí, sí, sí, sí.
Molt, molt justeta.
Però el títol avança una mica les conseqüències, eh?
Sí.
Jo tampoc espero molt.
Un moment, a què venia això, Immanuel?
De que m'he imaginat Barcelona amb Sharknados.
Ah, va, va, va.
Amb Sharknados.
Ah, perdent, m'estava perdent.
Dic, a veure, a veure, el film.
Anem a recuperar el film de la conversa.
Barcelona, Sharknado, volum 2.
Doncs sí, ha sigut una espècie d'huracans interciutat.
Interciutat.
Però saps que això, és a dir, ara...
Parlar en sèrio, no?
Bromes a part.
Sí.
Bromes a part.
Saps que això ha passat?
Quan?
És a dir, ha passat en una època molt, molt llunyena.
Once upon a time.
Els tornadors escopien coses.
És a dir, imagina't que es passaven per sobre un llac,
s'enduien tots els peixets que flotaven per dins de l'aigua
i els deixaven a altra ciutat.
Oh, de fet...
És que m'agrada molt aquesta música, me l'has de posar més sovint.
Ja, sí, de tant en compte la deixo així anar.
El que fa és que si s'abusa, llavors no té gràcia.
Per això s'ha de mantenir així com una perla, saps?
Però sí que és molt de compte, eh?
És molt de compte.
És de veta aquí, eh? Veta aquí una vegada.
No, t'anava a comentar que sí que és veritat que hi ha fenòmens
com per exemple la pluja, entre cometes, de granotes.
Sí, exacte, és això, és exactament això.
I les aixeca el vent, se les endú i les escupa allà.
Allà, és que...
Súper normal.
Ara que ploguin granotes...
Estic imaginat estar sent a la gent dins d'estar i...
No sé com fan exactament, però suposo que sí.
En fi.
Escolta, mira, és que em va passar l'altra pel·li, diguis igual, no seguim parlant de pel·lis.
Estem de divendres, Imanol.
Estem de divendres.
Com dir, en certa manera, potser un penúltim divendres d'una setmana normal,
perquè a partir de la setmana vinent no l'altra, entre festius, oficials, festes d'anada, etcètera,
dicim que la normalitat del programa deixarà de ser, òbviament, la normal.
Així que seria com un penúltim divendres oficial d'aquest 2019 dins d'aquesta normalitat,
per entendre'ns, seguirem aquí, òbviament, al peu de canó, però, òbviament, amb els festius inclosos,
a la motxilla, tant com ens agrada a nosaltres recordar-los.
Déu-n'hi-do com has allargat això.
Molt normals no som.
Molt normals.
Si et sembla que començo amb aquest...
Per cert, divendres 13.
Divendres 13.
Supersticiós, ara farem una explicació...
Jo soc molt així.
És molt així?
De fet, això ho hem comentat algun cop, de que si jo...
Què no hem comentat?
De que si jo veig un gat a mig del carrer, un gat negre, jo giro.
Tu fas el salt de pèrtiga, eh?
Exacte, perquè no creu i per davant meu jo giro abans que ho faci.
Bé, de vegades ni giro, però giro el cap.
Estil, si no ho veig, ara m'afecto.
Ojos que no ven, supersticiós que no sufres, no?
Que no cuela, sí.
Però tampoc passen per sota vestides...
Això, veus, a mi em fa més por, però por de que caigui.
Ah, sí?
Literal, literal.
En parlarem a continuació, si vols estar atent, a partir de dos quarts, més o menys de sis...
Dos quarts de sis de la tarda, després de la provisió del temps, parlarem.
Farem una miqueta una explicació de la història d'aquest 13,
de per què el 13 és un número de mala sort,
perquè hi ha molts hotels que no tenen el pis 13, entre d'altres.
I pots comentar la pel·li, no? Viernes 13.
La pel·li a part, òbviament, sí senyor.
O sigui, Roberto Rodríguez, gran col·laborador i productor de 40.000 pel·lis de Tarantino,
són molt col·leguis, Planet Terror també va fer.
Bé, vaja, Tarantino també està implicat,
us podeu imaginar una mica el to d'un bar de nit enmig del desert
i George Clooney ha d'entrar a matar 20.000 vampirs.
El que passa, una pel·li de Viernes 13.
Som-hi, si vols, amb aquests titulars.
De fet, ahir, no sé si és un dels primers,
el de l'espai de participació infantil i juvenil,
que vam intentar fer...
No, aquest l'hem deixat, perquè ja l'hem recarregat tant,
ja ho hem explicat en diverses ocasions,
però si vols ho podem comentar, ho podem comentar.
Com va anar, almenys.
Des d'aquí vam fer l'intent de connectar amb el casal de joves, eh?
Què passa és que el son no era el més adient perquè ho poguessin sentir,
per tant vam decidir, posant segons,
i deixar-ho estar, que consti, que vam intentar-ho, eh?
Això que consti en acte, senyoria.
Però explica'ns, si vols, una miqueta com va anar.
Bé, de fet, ha passat aquest matí per aquí pels micròfons de Ràdio d'Esvergiu,
us fos alba, regidor d'Educació i Acaupanyament a la Infància,
i ha dit, bàsicament, que l'acte va anar molt bé,
que han quedat molt contents,
perquè va rebre molt bon feedback,
tant des de nens i nenes que formen aquest nou espai de participació infantil,
com des de famílies.
42, no? Un total de 42, més o menys.
42 que formen part d'aquest espai de participació infantil, diguéssim,
però 120 implicats en el tema, déu-n'hi-do.
Sí que és veritat que el que deies,
una de les coses més maques, diguéssim,
és que el protagonisme realment el van tenir aquests infants
i, realment, que, bé, que s'ho van creure,
els va agradar i que agafen una responsabilitat amb ganes, en realitat.
Doncs molt bona iniciativa, a veure com va avançant.
De fet, esperem que de cara ja al gener, febrer, març,
quan comenci a fer aquestes reunions,
també vam fer una mica el seguiment,
igual que quan vam venir aquí amb la Vicky,
alguna de les noies i nenes d'aquest preconsell,
que ara s'estava gestant, per anar seguint-ho.
Sí, i de fet, una de les preguntes que li hem fet aquest matí a l'entrevista
ha sigut, realment, si és que a Sant Just ens estem posant les piles en aquest tema,
perquè, per exemple...
La resposta és que sí, no?
Perquè a Sant Feliu, per exemple,
estem parlant de Consell de Participació Infantil el 2008,
2008-2009.
Anem gairebé 10 anys després i el mateix regidor d'Educació ha reconegut que sí,
que és un acte per posar-se les piles, realment.
Així que, a veure si és veritat que en aquest sentit es fan passos endavant
per la plena acció també d'infants al poble.
Doncs jo crec que sí, que almenys no s'ha fet en vano, com s'acostuma a dir,
que a partir d'ara tenen aquesta empenta,
que l'han de tirar endavant ells i elles, sols.
Sols i acompanyats, eh, òbviament.
Digue, va, música de titulars.
Ara sí, Manol, si et sembla,
comenta'ns la primera notícia destacada d'avui.
Viernes tret.
Ben, ben, ben, ben, és el que no s'atanya, diguéssim.
En base a les previsions meteorològiques,
a més, pel Servei Meteorològic de Catalunya
i per les afectacions que es preveu que se'n poden derivar,
s'activa la fase d'alerta del Pla Especial d'Emergències
per risc de vent a Catalunya,
conegut com a BenCat.
L'actual episodi es va activar abans d'ahir a la tarda,
ja que al sud de Catalunya es van arribar a registrar
fortes ràfegues de vent rondant els 100 km h a Tortosa
i a Mas de Barberans.
Tot i així, segons les previsions meteorològiques,
l'episodi continuarà afectant a tota Catalunya
les pròximes hores.
Les ràfegues més fortes es van activar ahir al vespre
i s'espera que s'allarguin fins a dissabte,
tot i que el moment de màxima intensitat
ha estat situat entre les 9 del matí
i les 3 de la tarda del dia d'avui.
Ha afectat especialment a tota la façana litoral i prelitoral,
Catalunya central i el Pirineu occidental i prepirineu,
on es poden sopar les ratxes novament
de més de 100 km h amb vent bufant de component oest.
Doncs una vegada més confirmem aquest vent bèstia.
Molta precaució, hem vist vídeos del País Basc.
Déu-n'hi-do, la gent sortia disparada
quan venien aquestes ràfegues de cops, cops de vent.
La gent, però literal, sortien disparats.
Déu-n'hi-do.
Sí, amb algun ferit, eh?
Espero que estiguin bé, perquè realment és que era espectacular
la bufetada que es donaven en un camió perquè anaven directes.
Així que molta, molta, molta precaució,
òbviament, no apropar-se a zones de mar,
ni per fer la fotografia, per favor, és igual, no la feu.
Quedeu-vos amb el record visual i ja està.
i, entre altres, doncs, tenen una mica de seny.
Sí, home, sí.
També, de fet, destacar que aquí Sant Jus mateix
ha caigut una farola sencera, zona...
Està enlluit, últimament, eh?
Sí, és veritat.
I sobretot aquesta zona, eh?
És una zona...
Jo, bueno, triangle de les vermudes...
Volíem dir-li.
Meteorològica.
Cada cop que cau una mica de pluja o fó una mica de vent,
alguna cosa va a terra.
Sense cap ferit, òbviament, no?
Sense cap ferit, sense cap ferit.
Si no, no ho diríem tan alegrament, diríem.
Però, vaja, això, sí...
Ha caigut una farola.
Doncs vinga, seguim avançant amb aquests titulars
del torneri d'Idi Ernestres i Manol Segona.
Vinga, va.
Després de les queixes generades per la reordenació
del sistema tarifari del transport públic de TMB,
amb la creació de la T usual i la T casual,
la TM ha reaccionat establint un nou títol de transport,
la T familiar, que entrarà en vigor
a partir de l'1 de març del 2020.
Una targeta que tindrà vuit viatges multipersonals,
és a dir, que es podrà compartir,
ja que aquesta era una de les principals crítiques
contra la nova T casual,
costarà 10 euros i serà vàlida durant 30 dies.
La T familiar, segons la Generalitat,
està dirigida a famílies per a dos escenaris.
En primer terme, per a aquelles que viatgen de tant en tant
a Barcelona vivint fora de la capital,
i en segon terme, per a aquelles que viuen a Barcelona
però que fan servir ocasionalment al transport públic.
No sé si s'ha escoltat a l'antena,
però has destruït mitja notícia.
El micròfon, estava posant bé l'auricular
i a l'hora de treure la mà,
he donat un cop, perdoneu si us deia aquest sort,
si esteu amb els auriculars posats,
no era la meva intenció.
T'ha anat a dir d'un i del rebombori
que està creant l'Ajuntament de Barcelona
amb la T casual, la T usual, la T familiar.
Jo crec que...
És l'autoritat del transport metropolità,
de fet,
inconeix a l'àrea metropolitana a Barcelona
i la Generalitat,
és a dir, que no és una cosa, diguéssim...
Però també està implicada a l'Ada Colau,
saps el que pot dir?
Sí, sí.
I no ha parat de fer...
De deixar-nos perles com aquestes.
Des que va sortir, farà una setmana,
si no arriba,
justament una setmana,
jo, sincerament,
només he estat veient per Twitter
o diferents xarxes socials
gent queixant-se,
queixant-se dels nous sistemes,
queixant-se dels preus,
queixant-se inclús del nom,
entre d'altres, entre d'altres.
Potser queixem-nos, queixem-nos de tot.
Que no falti.
Que no falti.
I ara sí, anem cap a l'última notícia.
I, bueno,
el deleitem, si us plou.
Et deleito.
Aquest cap de setmana es podrà gaudir
novament dels serveis i aturits
que ofereix la furgoneta Reparatrac,
un taller mòbil que compta
amb eines de reparació
per a petits electrodomèstics,
aparells informàtics i bicicletes,
tot i que cada usuari i usuària
s'ha d'encarregar d'aquesta reparació
amb el suport d'una persona especialista.
Aquest servei de solidarça serà
aquest dissabte al matí
una parada més del Mercat Ambulant de Maslluí
i s'instal·larà el parc de Júlia Quieta
des de les deu del matí
fins a la una del migdia.
Doncs vinga, amb aquesta Reparatrac
ens quedem aquest...
Bueno, fins aquí, aquest espai de titulars.
Sí, Manol, no sabia com acabar-ho.
Que tingués molt bon cap de setmana
i ja la setmana vinent,
encara ja l'última abans de Nadal,
ja podrem posar veia carrer.
L'última normal.
L'última normal, dins la normalitat.
Tot serà molt normal.
Nadalens, etcètera.
Molt Jingle Bell.
Molt Jingle Bell Rocks.
Oh, oh, oh.
Bon fin de...
Adéu, bona setmana.
Escoltem una cançó ara que es diu
Attention de Charlie Paz.
En 5 minuts toquem els dos quarts de 6 de la tarda.
Escoltem aquest tema musical
abans d'entrar a fer aquesta previsió del temps
amb Carles Rius.
Paz.
Maybe you just hit the thought of me
with someone new.
Yeah, you just want attention.
I knew from the start.
You're just making sure
I'm never getting over you.
Oh, oh.
You been running round, running around,
running around throwing that dirt
all on my name.
Cause you knew that I knew that I knew
that I'd call you up.
Baby, now the way, never,
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit