I ara sí que sóc aquí amb vosaltres, avui m'ha arribat una miqueta més tard, disculpeu, 5 i 13 de la tarda, programa 385, no? Sí, no, no, doncs vinga, 385 que anem davant.
Avui dimecres 20 de febrer, benvinguts a tots i a totes a la plaça Mireia.
I avui obrim amb una molt bona cançó de Crystal Fighters, una de les últimes cançons, no l'última, però aquest Wild Ones de Crystal Fighters, boníssima.
Us l'acabem de penjar ara mateix al Twitter de la plaça Mireia, arroba PL, guió baix, Mireia.
I per cert, per cert, per cert, programa d'avui, primera hora, no tindrem el Carles i la Carla, avui ens fan campana.
No pot ser això, no passa res, els hi deixem que vinguin dimecres vinent.
Aquí sí, tindrem avui, tenim una visita molt especial de la Susana i la Sandra de la Biblioteca Joan Margarit de Can Ginestà.
I a més, venen acompanyades de l'Àlex Martin, l'autora del llibre Jugando a la Vida,
que es presenta aquest divendres a les 7 de la tarda a la Biblioteca Joan Margarit d'aquí de Can Ginestà.
Amb elles parlarem en re, en uns minuts, cap a dos quarts de 6 de la tarda, i estarem fins les 6 en punt,
comentant des de les activitats de la Biblioteca fins a aquest llibre, aquest projecte que presenta Àlex Martin.
I a la segona hora toca parlar del cinema.
A més, avui tenim, crec que tenim molta gent.
Trobarem a faltar el Dani Martínez, perquè avui l'home que ens obre el programa dient
Bona tarda Sant Just! Avui no el tindrem, però tindrem en canvi a l'Elias,
i crec que bé acompanyat de dos companys de l'Institut de Sant Just,
i amb ells parlarem, entre altres, d'aquestes puntuacions de les pel·lícules que ja s'han estrenat el divendres passat.
I a més, crec que volen fer una espècie de trivial de pel·lícules com Harry Potter o El Senyor dels Anells.
No tinc molt clar veure quina de les dues pel·lícules han escollit.
En tot cas, us heu d'acordar a escoltar-nos fins a les 7 de la tarda
per escoltar tot això que ens porten tots aquests col·laboradors
que, com sempre dic, són els millors del món mundial.
Boníssima cançó de Crystal Fighters, Wild Wands, camí musical,
per donar la benvinguda a l'invernol.
I, Manol, bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Se m'embalcava amb aquesta cançó, veus-ho, no?
Un dia em faré una torticulitis d'aquestes, o com es digui.
Torticulis.
A més, ahir em vas prometre un canvi de música pels titulars.
Ja, però és que no puc.
I no l'hem tingut.
És que no puc, de veritat ho dic.
Pot ser que facis promeses falses?
Com?
Mireia, sí que és sincera, estàs en campanya electoral?
Jo? De quina?
De la meva, independent, de casa meva, mateix?
No sé, quina campanya electoral, què dius, Imanol?
Tu sabràs?
No sé, aquest noi s'inventa moltes coses, no li fàieu gaire cas.
Ai, però seria divertit, eh, veure't en un cartell electoral de cara al mà.
Per què?
En quin moment...
Bé, en fi, no ho sé, aquest home sempre em desitja coses dolentes.
S'acosten les eleccions i encara no està molt conformada, eh, la cosa?
Bé, de fet, un titular va sobre això, així que després ho comentem.
A veure si tu pots posar encara el caret.
He vist uns calendaris que era per estirar-se els cabells, suposo que ho tenia aquí una reunió de...
No?
No?
Sí, pot ser, no ho sé.
Sí, estic parlant dins d'aquest programa matinal de Ràdio Desverda, el Just a la Fusta, que...
Els espais electorals, diguéssim.
Exacte, doncs he vist un calendari...
Uau, Déu-n'hi-do, aquests espais supermercats i delimitats perquè tothom tingui el que li correspon a tots els partits.
Comencem amb aquest primer titular, com deies, tema polític, precampanya, on ens ubiquem, Immanuel?
No, aquest és l'últim.
M'encanta que facis el que et doni la gana.
Clar que sí, vinga.
Fes el que vulguis.
Què vols parlar de la piscina de la Maiola?
Parla de la piscina de la Maiola.
No exactament.
No?
Però en un correu electrònic, curt i concís...
Com?
Curt i concís.
Ah, vaja.
Mira, ho he decidit dir.
Sembrava una paraula junta, saps?
Curt i concís.
Curt i concís.
Seràs curt i concís.
Tu, tu!
És igual.
En fi, no entrarem en aquest tipus de disfrutes.
Ah, l'Associació Fotogràfica.
Exacte.
Què ha passat aquí?
Un correu electrònic de la Junta de l'Agrupació Fotogràfica de Sant Just, on ha assegurat que s'anulen tots els actes planejats aquest any per al juny fotogràfic.
Què ha passat?
En seguit d'activitats, complien diferents espais del poble amb propostes fotogràfiques, tals com exposicions o tallers.
Segons la Junta d'aquesta entitat, es veuen obligats a anul·lar totes les activitats pel que qualifiquen com...
Aquí me n'anaria un redobla, però és igual.
Sí, el voldria?
Perquè ja no arribem.
Vinga, sí, sí que arriba.
Vinga, una, dos, un, dos, tres, i...
Pel que qualifiquen com una manca d'acord amb la regidoria de cultura.
Carai.
Aquest any, a més, l'Agrupació Fotogràfica Sant Just celebrava els 10 anys de la seva activitat amb més renom, el Concurs Internacional de Fotografia.
Una activitat que també queda anul·lada segons aquest comunicat.
Llavors, què ha passat aquí? M'ho pots aclarir? Perquè de cop i vol, de fet, he de dir que durant aquella setmana que vas estar...
Convalescent.
Sí, sí, bàsicament, que vaig estar substituint-te dins el butllet informatiu. Vaig a redactar jo mateixa aquesta notícia i vaig...
La notícia del concurs, del juny fotogràfic, de tot.
La sala de la sala van venir i van explicar totes les activitats i he de dir que durant...
Que passi això. He de dir que durant l'entrevista ja van deixar anar un parell de freses sospitoses.
Sí?
És que ara us heu de tornar a escoltar l'entrevista des d'aquesta nova perspectiva, en el moment que ho han anul·lat tot.
Aleshores, hi trobareu matisos molt interessants, en minuts que ara no els puc concretar perquè escapen al meu coneixement.
Però si us hi aneu fixant, tant...
Diguéssim, els dos membres que van venir...
Van venir dos membres? Carai!
Van venir dos membres!
Què deien?
Sí, no...
No aprofunditzarem més en els membres.
Aleshores, simplement, van deixar anar alguna estil...
Una poetada, no?
Hi ha certes coses que no, hi ha certes coses que...
I... Mira.
Doncs vaja.
Ha explotat, ha explotat. Ja està.
Tenim exclusiva, ha explotat.
Em sap una mica de greu, la veritat.
A mi no una mica de sap, bastant greu, home.
És una activitat molt important pel poble, jo crec.
I què més?
Què hi ha?
No? Allò passat per la bona vista, tot per fotos...
Després, és que clar...
Ja no passarà, ja no passarà.
Exacte, no passarà això, no passarà tampoc l'exposició que feien participativa.
Amics i amigues...
M'agrada molt que fos amics i amigues...
Que se'n jugues, és veritat.
I no hagin acabat tant, amics i amigues, tots pleguets.
Doncs amics i amigues ja no es farà.
Molt bé, Manol.
Sí, sí.
Molt bo, aquestes coses.
És un fet, és un fet.
No hi he portat res, eh, de collida pròpia.
Simplement passa això.
No es farà aquesta exposició participativa, no es farà el concurs fotogràfic i no es farà el jut fotogràfic,
que era aquesta mena d'explosió de fotografies que s'anaves per simbola.
Bueno, el desè concurs de fotografia, jo, personalment, m'havia imprès totes les bases del concurs per presentar-m'hi.
Per presentar-t'hi?
Sí.
Però tu tens fotos de viatges?
Jo soc boníssima.
Jo soc molt bona.
No és broma, eh, no és broma.
I quan he vist avui al matí la notícia publicada al Twitter de Ràdio d'Esvern,
en grandíssima tasca, l'he agafat des dels informatius i, bueno, el se t'ha d'agrair...
Gràcies, gràcies.
Has començat a triturar, no?, totes les bases, una a una.
Has començat a triturar tot el que havies preparat i les fotografies.
Mira, m'ha agafat tanta ràbia que dic, mira, vaig a fer una llar de foc amb els papers.
Fora, fora, fora.
Estem a punt d'arribar als 24 graus aquest cap de setmana i jo em faig una llar de foc.
L'únic que vull és contaminar el planeta.
Passeu per casa meva.
No, però és una llàstima perquè diguéssim que és l'única, no és una entitat, és una agrupació,
però és l'única a nivell fotogràfic visual del poble.
Sí.
Potent com a tal.
Per tant, si marxen, què?
Ciao, pescau.
Ens quedem orfes de fotos.
Però també és veritat que no és que hàgim marxat, sinó que simplement han deixat de fer els actes del jutge fotogràfic.
M'ha quedat molt clar, però...
La seva activitat.
Era l'A, amb majúscules.
Era l'A.
Sí, sí.
Article determinat, soprollat amb negreta i amb follito.
Queda, vostè, aprovat.
Molt bé.
Què més tenim de segon triturat del dia?
Segon triturat.
L'Ajuntament està estudiant la possibilitat d'instal·lar un nou mercat ambulant a la zona de Mas Lluí.
Cert, també ho he vist al Twitter de Ràdio d'Esbert.
M'ha agradat molt com he fet aquest titular.
Ara et puc tornar a llegir aquesta primera part i la segona que ve.
Atenció, l'Imanol està molt orgullós de la feina que fa.
Això és molt bonic, eh?
No, no, no és ben bé orgullós, eh?
Perquè l'he llegit i m'he començat a riure, diguéssim, a l'informatiu.
L'Ajuntament està estudiant la possibilitat d'instal·lar un nou mercat ambulant a la zona de Mas Lluí,
una proposta que s'intentaria dur a terme els dissabtes al matí.
Vinga!
Volia aquest.
Molt bé, va, t'has volgut un aplaudiment.
Molt bé, molt bé.
No, no, és llegíssim.
Volia fer el de Matasuegres, saps?
Primera norma del periodisme.
Volia aquest.
Oral.
Ara.
Oral o escrit, no facis titulars que rimin, perquè és fatal.
Qui ha incumplert la primera norma?
Bon dia, Immanuel López.
Benvinguts als informatius de la ràdio de SES.
Igualment, molt bé, el titular, m'ha agradat.
Seguim amb el cos, però...
Sí, sí, de moment, però, és només una hipòtesi,
però funcionaria de la mateixa manera que el mercat ambulant.
Sí, és l'hora...
Un altre cop.
Ara, va, parles tu, eh?
Vinga, som-hi.
L'hora de la trucada.
Hola, bona tarda.
He visto una cosa que empezó en ti hace dos o tres semanas y ahora puede dar su fruto.
Es algo que esperas con muchas ganas.
Yo te demostraré que hay luz donde tú solo ves oscuridad.
Es verdad, Olivia.
Te debes saber soluciones, pero las hay.
Si quieres, yo te puedo ayudar a esa mala racha que te angustia desde hace días.
Mira, es que con Mireia no puedo, eh?
Ahora, al número de teléfono 806-533-071.
Te repito el número, Tomás.
Repíteme, no, no, número 15 es que me repito el número.
Que fort, que fort, què és això, Imanol?
M'està agafant por, i ens estan punxant la línia en directe.
És l'Olivia.
Segueix, eh?
No, gracias.
De nada, de nada.
Recuerda que este mensaje de voz es un servicio totalmente exclusivo y gratuito
para nuestros clientes del círculo de astrólogos y tarotistas.
Quedo a la espera de tu llamada al 806-533-071.
O sigui, no t'ho havia quedat clar.
Dos cops l'havien dit.
Círculo de tarotistas, nen.
Sí, són gent que es posen en círculo i van trucant a persones.
A veure qui ho sé.
Que fort, estem molt agafats, eh?
Amb aquestes trucades de telèfon.
Cada dia van a pitjor, per això.
Jo prefereixo una enquesta política que no un tarotista que m'està dient
tu i jo no estamos conectados, vamos a solucionarlo.
És veritat, però l'altre dia era una enquesta, no?
Sí, les dues van...
No, un era un servei de neteja ecològic, que era la de...
Buenas tardes.
No me estoy ahogando, estoy probando un nuevo producto de limpieza.
Que fort.
Ecològico a base de glicerina en boca.
Crec que és l'hora, és a dir...
Crec que és l'hora, sí.
De 5 i 4 a 5 i mitja, truquen aquí.
Sí, sí, sí.
Ens està passant aquesta hora, més o menys, perquè ho ets tu.
A partir d'ara ja estarem preparats.
No, no, ja deixem el telèfon a punt.
Que fort, ja n'hi m'espanto, tu.
Bueno, per això ja és una crida oberta.
Estil, qui vulgui trucar, que truqui.
Total, ja no ve d'aquí.
Sí, que ho pagin, que ho pagin.
Totalment.
Quan he descobert que era un robot, però és que ha sigut una gravació.
Per què fan aquestes coses?
No sé, com era el Grupo Circulo de Tarotistes.
El Grupo Circulo...
No sé, no sé.
T'hem tallat a la meitat del titular, Imanol, cabi, cabi.
De moment, però, és només una hipòtesi, el que et marcat amb volant a Mas Lluí,
però funcionaria de la mateixa manera que el mercat amb volant
que s'instal·la cada dimecres a la plaça Camuapa.
No sé si baixes tu per aquelles contrades del Barriçu.
No s'ho vintejo.
No, a veure.
En fi, de fet, s'està treballant amb els mateixos paradistes
que visiten el nostre poble els dimecres
per tal que es muntin les mateixes parades a Mas Lluí els dissabtes.
Tampoc té molt més secret, eh?
És a dir, intentaran que el mercat amb volant.
Sí.
Escolta.
Hola, bona tarda.
Hola, bona tarda, li truco de...
Són Mari Carmen, li truco de...
Un momentet.
Pensa que penses ja primer a trucar.
Són un entrevistador...
Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, manol, que només se't passen coses com aquestes en directe.
Ai, la mare loca, no...
Digui, digui.
És que li costa molt respirar.
M'he cansat.
M'agrada molt que...
Estic agotada, ja.
És una dona que s'ha oblidat el seu nom.
Hòstia, jo el primer que he de dir és qui sóc, saps?
Vull dir, si no t'està trucant una veu anònima a casa.
Sí, sí.
Molt tremendú, molt tremendú.
Sóc, estic...
Espera.
Sóc la...
Sí, sí.
Bona tarda.
No podem seguir rient-nos eternament d'aquesta pobra dona que...
A mi em fa molta gràcia, perdona.
Ja em perdonarà.
No sabem com es deia aquesta, però...
Podries fer una falca amb això, eh?
Hola, és la plaça Mireia.
Ah, és...
Però a les ales...
És que...
Vale, molt bé.
Estudirem la proposta, Imanol.
Cada dia de 5 a 7 de la tarda.
Vinga, va, últim triturat del dia, a punt de tocar dos quarts de 6,
i hem d'entrar en la secció de la biblioteca, així que gargo.
Vinga, va, últim triturat que pot incombir en cas que presentis
aquestes eleccions municipals del maig.
Vaja.
Perquè aquest cap de setmana el nucli de suport de les CUP a Sant Just
ha esdevingut una assemblea local.
Què dius?
No sé què ha passat aquí, si et dic això només, però vaja, continuo.
Un fet que a efectes pràctics proporciona la capacitat
de presentar-se a les eleccions municipals del maig a aquest grup polític.
És a dir, fins ara eren només com el que diu això, un nucli de suport,
que és només...
És a dir, pot donar el nom de CUP, però no ho podeu parar com a tal, diguéssim,
perquè no s'accepta com a ens polític dins de l'organització.
Ara ja tenen aquest dret.
D'aquesta manera, la CUP es podrien afegir a l'espectre polític Sant Justenc,
encara que a poc més de tres mesos per als comissis encara no estan totes les candidatures confirmades.
És que sembla canxau-se, això.
Anem molt ben organitzats, vaja.
Jo no sé, és a dir, si realment volen fer un programa electoral, estem rècord, eh?
En fi, de moment només quatre forces ja han presentat i confirmat el seu candidat o candidata per les eleccions.
Per part del Partit Socialista, Josep Perpinyà ja ha confirmat que es tornarà a presentar en capsa la llista municipal.
Laia Flotats també repetirà per Junts per Catalunya i s'ha de seguir per Esquerra Republicana.
Just for Salva serà el nou cap de llista de Movem Sant Just
i encara queden per confirmar les candidatures del Partit Popular i Ciutadans.
La CUP, tot i que té la possibilitat de presentar-se, encara no ha confirmat que ho faci.
Encara menys ha presentat els seus candidats o candidates.
Una situació similar a la de l'alcaldia republicana de Sant Just.
Aquesta formació va celebrar unes primàries municipals,
tot i que encara no han assegurat que es presentin en solitari
ni tampoc quins seran els seus candidats o candidates.
Doncs anem molt ben organitzats, estic veient en un panorama així global.
Ho anirem seguint, per cert, parlant de Sergi, seguim, seguim.
Acaba de contestar un tuit de la biblioteca de Joan Bergerit,
que en breu es passarà per aquí dins, perquè no sabia, no tenia ni idea.
i ara diu, uala, ni idea, la Riesling i en Muscat s'apunten a aquest Dia Internacional del Gat.
Ara et contestem el tuit, Sergi, seguim, que t'informarem molt bé.
En quines mans estem?
En molt bones.
Una persona que li posa així els seus gats.
Molt bones, Imanol, molt bones.
La Mireia només m'assenyala el rellotge, dient, Imanol, manca.
Hem d'anar tocant el dos.
Gràcies, Manol.
Bona tarda, tingui vostè.
I a punt de tocar els dos quarts de sis de la tarda, queden re, uns 10 segonets,
breu pausa i comencem a parlar amb la Sandra, la Susana i també l'Àlex Martín
amb aquest nou llibre que ens presenta Jugandó a la vida.
No marxeu fins ara.
Ara escoltes Ràdio d'Esfern, sintonitzes Ràdio d'Esfern,
la Ràdio de Sant Jus, 98.1.
I arribats a aquesta hora i a aquest moment tornem a repetir visita
amb la Sandra i la Susana de la Biblioteca de Joan Margarit de Can Ginestà.
Bona tarda a les dues.
Bona tarda.
I benvingudes a les dues al programa.
Gràcies.
Quina veu més suau que veig que teniu avui.
No hem fet cafè, eh?
No?
No.
Encara no.
Encara no.
Jo avui sí que l'he fet.
Què tal tot per la, entre cometes, nova biblioteca, primer de res?
Bé, bé, bé.
Sí, sí.
La gent jo crec que està contenta amb els canvis.
No, Sandra?
Sí, la veritat és que sí.
Perquè semblava que no, però han canviat moltes coses.
Home.
Sí.
Vull dir que hem fet molta feina.
Fa una nova.
I encara estan canviant més coses.
Sí.
que han quedat coses allà que no depenien de nosaltres, sinó de tercers.
I ara va avançant.
Poc a poc.
Sí, mica en mica.
Això ho comentarem més o menys d'aquí uns minutets.
Primer comencem a fer un repàs que porteu avui una llista de moltes coses a comentar.
Sí.
És una secció molt plena.
Comencem, si voleu, a parlar d'aquestes activitats a l'hora del conte, si voleu, pels més petitons.
Doncs hem començat un altre cop amb els tallers que tenen molt d'èxit.
No sé si te'n recordes amb l'altra sessió que ho vam explicar, però bueno, però si hi ha gent que ens està escoltant i no ho sap.
Sí, refresquem.
Tenim dues sessions.
Una que és per anar de 0 a 14 mesos, que es diu taller primer contacte amb els contes.
I després tenim l'altra sessió que és per anar de 15 a 36 mesos.
I igual...
És una vegada al mes.
Es fa una vegada al mes, cada una de les dues sessions, i bueno, també és que té molt bona acollida, s'ho passen molt bé, i la tallarista és fantàstica.
Com l'hi has dit? Tallarista?
Sí.
Tallarista.
La tallarista.
La que fa el taller.
La que fa el taller.
Ah, vaja.
T'heu de descobrir la nova paraula.
La tallarista.
Sí, sí, perquè és més enllà d'una hora del conte.
Vull dir, com són tan petits, doncs no només explica contes, sinó que juga amb les textures, amb el soroll, vull dir, és super maco.
És molt sensitiu.
Els pares estan super contents, eh?
No és simplement llegir i escoltar, sinó ficar-se dins de la història, quasi, no?
Això mateix, i bueno, es porta textures, es porta a vegades, doncs, floretes, de tot, canta, vull dir, està molt bé.
És molt sensitiu i estimulant per les criatures, i els pares moltes vegades ens diuen, no l'havia vist mai tan concentrat, vull dir, que estan molt atents.
Clar, i els agrada molt, els crida molt l'atenció.
I els pares segur que aprenen a, quan estan a casa amb els fills, també interactuant amb ells d'una manera diferent, si han de llegir llibres o han de fer deures o alguna cosa d'aquestes.
L'hora del conte, eh? Primera activitat que anotem, i això ho aneu repetint, no sé si és mensual, setmanal?
Sí, sí, és mensual. Fem una sessió de 0 a 14 mesos al mes, i una altra de 15 a 36 al mes.
Sempre les publicitem a les xarxes, a la biblioteca, per assistir-hi, s'han d'inscriure, normalment, sempre és una setmana abans de l'activitat, i sempre ho avisem, poden fer-ho per telèfon o a la biblioteca.
Doncs ja saben que han de contactar. Al final de la secció, si voleu, fem un recordatori de xarxes, de web, de telèfon, així, la gent no té cap tipus d'excusa per no passar-se per la biblioteca.
I si voleu, seguim parlant també de, en aquest cas, anem a la novel·la negra.
No ho sé.
Crec que us agrada bastant.
Sí, no sé per què, però aquí a la biblioteca té molt d'èxit.
Bueno, sí sap per què, perquè a mi també m'agrada molt.
Sí, sí, ho sé, ho sé.
I llavors, aprofitant que havia estat la Barcelona negra, la Sandra, que és molt creativa i li agrada fer exposicions, va dir, per què no fem una exposició?
I hem fet una exposició molt xula.
Sí, sí, està plena de documents, hi ha des de còmics a pel·lícules, novel·les, assajos, tot relacionat amb la novel·la negra, el crim i la novel·la policiaca.
I a part, bueno, ens vam engrescar una mica i vam fer com si fos una comissaria policial i tenim les fitxes dels delinqüents, que són uns autors seleccionats.
Els càrrecs són una mica la seva biografia i els crims són les seves novel·les.
Llavors, hem preparat unes fitxes de lectura perquè els usuaris puguin triar i remenar.
Com molt ambientat, no?
Sí, sí, sí.
A Submargissa hi ha la novel·la negra.
Sí, bueno, hem posat novel·les, cinema negra, és que, clar, hi ha tot un món, hi ha tot, eh?
És que, a més, és un pantall molt gran de tota l'època.
I això que no estem a Halloween ni res, eh?
Però ja queda una miqueta.
Jo no sé què fareu quan arribi Halloween.
No ho sé, no em donis idees.
Llavors, si la gent es vol apuntar, la sessió de novel·la la farem els cinc de març, encara poden llegir-se el llibre.
El llibre és el Canto del Cuco del Robert Galbraith, no sé la meva pronunciació.
Yes.
De fet, és el pseudònim de la Rowling, que va escriure...
Sí.
La senyora Harry Potter, no?
La senyora Harry Potter, que també li agrada molt la novel·la negra, i llavors va agafar un pseudònim per escriure aquest llibre.
I a mi em va agradar molt, perquè El policia és una mica diferent.
I jo ho recomano, és l'aquests llibres que comences i no pots parar.
O sigui, que conserva l'estil de, diguéssim, Harry Potter, o és abans o després de...
Una mica, perquè no és la típica novel·la negra sueca d'assassins i d'aquella que t'agafa...
No, no, és tipus Agatha Christie o... no sé.
Veritànica.
Sí, sí, sí, de fet està ambientada a Londres i és un Londres així com molt... amb molta boira i està maca.
Molt tea time, eh? Veig aquí l'obra del te, per llegir el llibre.
I, a més, us anava a posar una música, però ara no tinc aquí a mà, però anava a posar una música d'òpera,
perquè és una molt bona notícia, a veure si em toca a mi.
Sí.
On podeu, on pot anar a parar la gent que vingui a la biblioteca o a veure què...
Doncs, repetim l'experiència de l'any passat que va ser un èxit i tornem a anar al Liceu.
És un projecte de la Generalitat i dels serveis de biblioteques i es diu Liceu VIP.
I consisteix en que, a través de la biblioteca, doncs anem un grup al Liceu, la biblioteca posa el transport,
és gratuït i pots adquirir l'entrada amb un preu més simbòlic que no pas el que pertoca.
Les entrades són de 80 euros i són de zona de platea.
La sortida aquest any la fem el 5 d'abril i anem a veure la Gioconda,
que és una obra que té moltes coses bones, que ens han parlat molt bé d'ella,
perquè es veu que fa 14 anys que no es representa al Liceu.
El director d'escenografia és l'italià Pierluigi Pizzi, que sembla ser que és una eminència.
I és un muntatge espectacular, que hi ha més de 140 persones a l'escenari, 91 músics,
una superproducció al Liceu.
I no ho sé, en fi, és una bona oportunitat, per si algú no ha anat mai al Liceu,
per fer una primera incursió i pels amants de la música clàssica,
doncs una altra oportunitat més, per regaudir-ho.
També, si no estan molt decidits, el 5 de març vindrà el Pol Avignon,
que ve del Liceu, és un musicòleg, i ens farà una conferència
explicant-nos moltes coses curioses sobre l'obra i sobre el llibret.
Jo, de fet, he de dir que jo no m'agrada l'òpera,
però l'any passat vaig decidir, vinga, va, doncs he d'anar.
I va ser una experiència...
Bé, jo és perquè sempre dic, s'ha de provar les coses,
tu no pots dir no t'agrada.
I va ser una experiència perquè realment la música en directe
sempre t'aporta molt, i clar, arribar ja amb aquell teatre...
Al Liceu vas anar.
Al Liceu.
I clar, jo el que més em va sorprendre quan es sents cantar
és que no porten micro, i jo deia, però com poden tenir aquesta veu?
Quina potència.
És increïble, vull dir, i jo crec que si t'agrada una mica la música,
clar, posar-te en escenes, trajes que portàvem, o sigui, tot...
Va ser una experiència maca, la veritat que sí.
Mira que l'òpera dura, però em va agradar.
Jo me'n tenia aquest entreacte, que tens mitja hora més per sortir,
si no ets mal encaminada...
És una experiència que val la pena provar-ho com a mínim una vegada.
I només el fet d'anar a Liceu, que crec que de tant en quant
també fan portes obertes, no sé si hi ha dies que pots anar a visitar-ho,
i també és una experiència...
Ja només per l'edifici ja val la pena.
Ja val la pena.
I tant, mira, parlant de Liceu, i amb això ja si voleu acabem aquesta secció de Liceu,
a la part, Keco Novell, aquest periodista de TV3,
feia un programa que es deia El Ciutadà Novell,
i s'infiltraven diferents feines de Barcelona,
amb un escombrer aire o amb un... no sé el que fos,
diferents feines, i una d'elles era estar a la part de Backstates,
diguéssim, de Liceu,
i entrava per totes les profunditats de Liceu,
la part de com s'aixecaven els talons,
la de... bueno, a part explicava temes també des de l'incendi
de fa ja uns 40 o no sé quants anys,
que tenen no sé quantes tonelades d'aigua amagatzemades
per si passés a alguna cosa, en fi,
és molt recomanable.
Sí, m'apunto, Mireia.
El Ciutadà Novell, es deia,
i era un capítol que feien expressament d'ell
ficar-se a dins, als vestuaris,
la secció de planxa, la secció de maquillatge...
És una altra visió, aquestes coses a vegades són molt atractives.
Des de dins, sí, sí, era supercuriós
veure, en fi, les polees, els sistema de muntatge...
Exacte, una mica els intríngulis de Liceu.
Ai, important, que no em vull oblidar.
Si volen venir a veure l'òpera amb nosaltres,
s'han d'inscriure a la biblioteca,
han de venir, tenim classes limitades,
i han de fer una inscripció.
Poden trucar per telefon i fer la reserva,
i venir a fer el pagament a la biblioteca.
I si no estan decidits, però tenen curiositat,
poden venir a la xerrada, que és entrada lliure,
i potser així ja s'engresquen i ens en anem tots al Liceu.
Que és el 6 de març, aquesta...
Sí, el 6 de març, a les 7 de la tarda, és la conferència,
i la sortida és el 5 d'abril, que és divendres.
Doncs crec que...
No hi ha dubtes, eh, jo no tindria cap de dubtes.
I un altre... Passem a un altre tema.
Heu obert uns espais de treball, no?
Em sembla, unes sales...
Que no són les aules d'estudi, eh, no confonguem.
No, això és una sala que teníem a la planta baixa de la biblioteca,
que la vam insonoritzar, però que encara estava pendent que féssim a l'espai,
i era una de les coses que ens havien sol·licitat molt,
la gent de Sant Lluís, tenir com...
Ja no només a la sala infantil, sinó a vegades a propis estudiants,
que tenien que treballar i no teníem cap espai per no molestar la resta.
Llavors vam dir, doncs aquesta sala pot ser ideal.
Llavors ha insonoritzat i funciona amb reserva
i, bueno, poden estar a dintre parlant o treballant en grup
i posant idees, no?, en comú.
Sí, poden estar a dos grups alhora,
perquè així tampoc és una forma que tots dos grups puguin treballar de forma còmode,
sense interferir el treball l'un de l'altre,
i perquè tampoc es generi un guirigall entre ells que es puguin treballar a gust.
Es poden, són fins a 12 persones,
i, bueno, només han de venir i deixar-nos el carnet al taulell
i així els hi obrim la sala.
Home, és una bona iniciativa, eh?,
a banda de les aules d'estudi.
Sí, sí, sí.
Que és una bona iniciativa.
Durant èpoques d'estudi que no pateixin els estudiants,
aquesta sala la mantindrem oberta
perquè s'utilitzi com un espai més per estudiar.
O sigui, n'hi haurà dues ales.
Sí, no es perdrà lloc d'estudi.
Sí, sí.
No, de fet, l'hem obert aquesta setmana
i ha tingut molt d'èxit, eh?
Sí, sí.
Entre ells mateixos ja han començat.
Aquella sala que teniu allà...
Clar, home, a més època també de, no sé,
treballs en grup, de l'institut, d'ESO, de qualsevol curs.
Sí, sí, sí, l'estan fent un de planetes
i, bueno, mira, va molt bé.
Igual entre ells també, no?,
el moment de nutrir-se entre grups.
Clar.
Ah, què estem fent vosaltres?
Què estem fent, no?
Vull dir, és el darr-se...
I el que segueix ens compte
també és una forma de...
també de conèixer altres projectes
i altres formes de fer.
Sí, sí.
I tant.
Doncs quedem amb aquest espai de treball, no?
Es diu, com a tal?
L'espai de treball en grup.
L'espai de treball en grup.
I passem, si voleu, al tema que hem obert...
Bueno, amb el que hem obert la secció,
que era, bàsicament, aquests canvis per les obres,
aquesta olor a fusta nova que fa la biblioteca
i els 4 o 5 canvis, diguéssim, més rellevants, no?,
que heu fet físicament a la biblioteca.
Doncs mira, començant, si vols, amb...
Hem fet com un espai de cuina.
Això a moltes biblioteques s'ha fa,
que li diuen com centres d'interès,
que llavors tu el que fas un fons que el vols dinamitzar una mica
el treus de la matèria que li toca, no?, una mica.
I la cuina és una secció que la consulten molts
i ens havia quedat una mica petita.
I llavors l'hem baixat a la planta baixa,
l'hem donat una mica més d'espai
i, bueno, i hem integrat no només llibres de cuina,
sinó pel·lícules de cuina,
però no documentals, sinó aquelles pel·lícules
que tenen un component gastronòmic important
i, per exemple, la nutrició
i, per exemple, els llibres de com fer cerveses...
Totes les registres també de cuina,
tot el que té un punt culinari,
ho hem agrupat tot.
Agrupat allà.
Sí, sí, sí.
I aquest seria un espai que, diguem,
l'hem baixat a la planta baixa.
Sí, i on estava abans a l'espai de cuina,
hem mogut tot el cinema,
li hem donat més aire, més visibilitat
i ara poden allà triar i remenar
molta més comoditat
totes les pel·lícules que tenim a la biblioteca.
I, a més, teniu un espai special...
Quentin, potser?
Ai, Quentin.
Ara em surt el...
Un espai especial que sí que hem fet a la biblioteca
és...
Hem fet una secció especial, també,
com una mena de centre d'interès,
de cinema clàssic.
Amb el tema del Quentin
és que tenim una sorpresa a la biblioteca,
que és el que ens estan fent avui.
No, no, cap problema,
perquè ens estan fent avui
i avui tots els usuaris que vinguin
ja ho veuran.
Avui ens han portat els vinils.
Llavors, un dels vinils
és l'Homa Thurman i el John Travolta
ballant pel Fiction.
Molt bo.
És molt xulo.
Sí, sí, sí.
Aquest és un dels vinils que ens han posat.
Ens han posat més.
Val, no els diguem tots.
No els diguem així.
Així ho veniu i ho descobriu.
Sembla una mica d'intriga.
Clar.
Així la gent s'ha d'apropar.
Hem diferenciat també l'espai de les sèries,
que també ara mateix, de fet,
com estan molt de moda
i tot i que tinguis una plataforma,
a casa d'aquestes digitals
també hi ha coses que no hi són penjades.
Llavors, les vídeo les tenim
i poden venir a veure-les.
I parlant amb nosaltres,
els recomanem,
que són bastant serièfiles també.
Serièfiles, tallaristes...
Estic aprenent un munt de paraules
que vull a vosaltres.
En canta pedra dels col·laboradors,
la veritat.
I si voleu,
com a últim,
quasi últim punt de secció,
passem a repassar,
valga la redundància,
aquestes presentacions
que teniu properament.
Sí.
Doncs mira,
tenim una presentació del llibre
de la Gemma Lienes,
que parlarà una mica del llibre,
del Fil Invisible,
que està englobat
amb les activitats
que es faran
pel Dia de la Dona.
O sigui,
l'activitat es fa
el 12 de març
i si la gent està interessada
a la biblioteca
tenim llibres
per llegir-lo.
Perquè parlarà del llibre,
però, bueno,
farà com una xerrada genèrica,
perquè llegem Lienes.
No cal que t'hagis llegit el llibre
per poder venir a la xerrada.
No.
Però, bueno,
jo l'estic llegint
i he de dir que està molt bé.
M'està agradant.
Recomanable.
Recomanable.
Sí, sí, sí.
No havia llegit molt
d'aquesta autora,
però vaig dir,
bueno, ja que bé,
doncs me'l llegiré.
I la veritat que sí.
Home, i a més,
aprofitant aquesta setmana
dins del Dia de la Dona,
no?
És una manera d'accentuar
encara més, no?,
el paper de la dona
a la literatura
com en altres,
molts camps
d'aquesta vida.
I si us sembla bé,
fem un canvi musical així,
amb una música
que m'agrada bastant a mi,
per donar pas
que tenim també
a l'estudi amb nosaltres
a l'Àlex Martin.
Àlex, molt bona tarda.
Hola, bona tarda.
I molt benvinguda
a la secció
de Biblioteca
i Literatura
Sant Justenca.
Abans de res,
us ubico una miqueta
l'Àlex Martin
acaba de...
no sé si acaba de publicar,
però anem per la segura edició ja
d'aquest llibre
Jugando a la vida,
que més precisament
per això us hem ajuntat
a totes
perquè tindrà la presentació
aquest divendres
aquí a la Biblioteca
Joan Margarit.
A les set,
us esperem, eh?
A les set del vespre
a la Biblioteca
Joan Margarit.
Àlex,
explica'ns una miqueta
vagament
qui ets,
entre gometes,
per ubicar-te
i després conèixer
una miqueta més
aquest llibre,
aquest Jugando a la vida.
Bé, doncs,
jo sóc metges de la família
i aquesta idea,
doncs,
la idea del llibre
és la conseqüència
de veure el dia a dia
de les visites al homicili
que fem els metges de la família.
Com bé sabeu,
hi ha molta gent
que pateix malalties cròniques
molt severes
i que hi ha un cuidador
que és el que està 24 hores
cada dia
també vivint aquesta malaltia.
actualment
sabem que hi ha centres
de respir
que són els que
ofereixen
una vegada a l'any
una estància
per a aquests
malalts crònics
on es pot...
ells van allà,
els cuiden
durant tres setmanes
i el cuidador
té un respir
i es pot anar de vacances
i llavors tornen.
Quan vam fer...
amb el dia a dia
el que ens vam donar
a donar compte
és que hi havia un grup
que no...
de cuidadors
que no es sentien còmodes
deixant la persona
en aquests centres
llavors mai
tenien un respir.
El que...
bé,
al cap dels anys
vam veure
que això
no era puntual
sinó que es repeteix
bastant sovint
llavors va sortir
la idea
de crear un centre
on poguessin
estar
tant la persona
malalta
com el seu
cuidador
durant
dues setmanes
i
durant aquell temps
cuidaríem
el malalt
i el cuidador
i no només
els cuidaria
sinó que professionals
intentarien donar
eines
al cuidador
per viure
la malaltia
d'una altra manera.
Això costa molt.
Llavors
la idea era
molt bonica
l'hem comentat
sembla que
hi ha molta gent
interessada
a nivell professional
els professionals
que voluntàriament
ens ajudarien
a la part
laboral
diguéssim
però clar
costa
i llavors
va sortir la idea
de crear el llibre
i això
digues digues
perdona
digues digues
llavors
en aquell llibre
parla d'una vida
una vida
general
està basada
en fets reals
mira això
et volia preguntar
està basada
en dos projectes
o
visites
viatges
no sé com
això és part del llibre
és una vida
una vida
de principi
a fi
on
és un exemple
que està basat
digui
basat
en les experiències
que jo he viscut
en primera persona
o en segona
o tercera persona
on la protagonista
va afrontant situacions
difícils
difícils
i les va sentint
que és una de les coses
importantes
que pretén el llibre
que quan passa una cosa
doncs
que s'ha de sentir
tant si és bona
com si és dolenta
i una vegada
la sents
la pots analitzar
i seguir endavant
llavors
és un llibre
que explica
experiències molt dures
molt dures
realista
no també
realista
que és el que veiem
nosaltres
en el dia a dia
que és una mica
sortir
i dir
que tothom
sembla que estigui bé
nosaltres que estem a les consultes
i veiem
els malalts
els pacients
veiem que
no és estrany
que hi hagi
que els traumas
estan allà
i les situacions
difícils
estan allà
i sembla que
l'esborrem
doncs
el que intenta el llibre
és un llibre esperançador
en el que passen coses
però la vida
continua
i continua bé
bé
i amb ganes de seguir
bé
de moment està resultant bé
jo he sentit
i a més tenim algú
que crec que ha llegit el llibre
que entre d'altres adjectius
emotiu
no sé quins altres adjectius
jo em quedo amb dues coses
que ha dit
o sigui
és un llibre molt dur
però
té molta esperança
que és lo maco del llibre
perquè hi ha llibres que són durs
però té una part molt positiva
que de fet
hi ha coses molt dures
però
però bueno
és com dir
la vida és dura
i hem de continuar
i això és lo maco
no?
que té com aquella part
esperançadora
de dir
bueno
hi ha problemes
però va
endavant
i assumim-lo
això m'ha agradat
i després
el que ha comentat
que jo també trobo
que és un llibre
que pot agradar a molta gent
perquè
per molt que la teva vida
te vagi bé
o malament
en cooperació
segur que hi ha alguna cosa
que t'ha passat
perquè hi ha tots els temes
de drogodependència
càncer
Alzheimer
l'espectre és tan ampli
com que segur que
algun rebot
t'ha passat
o a tu
o a algun familiar
i jo parlant
amb amics
que s'han llegit
doncs deien
ah
doncs a mi m'ha agradat
aquest capítol
perquè suposo que ell
s'ha sentit identificat
amb això
i deia
doncs a mi m'ha afectat
aquest
vull dir que
que està bé per això
perquè toca tots els pals
i a més
crec que també el llibre
està diguéssim
no pensat-ho ideat
sinó que un dels objectius
també és
tenir un
un motiu benefici
precisament
amb aquest projecte
que comentaves
no només vendre llibres
per recaudar diners
per formar
o crear
aquests respirs
diguéssim
sinó
també d'una altra
és a dir
és un win-win
sí
el que volem
és que aquest projecte
des del principi
està plantejat
amb el concepte
guanyar-guanyar
llavors
el fàcil és
crear un projecte
una idea
i demanar
però nosaltres
no volíem això
nosaltres volíem
tu
si vols
ens ajudes
i nosaltres t'ajudem
a través d'aquest llibre
i en aquell llibre
com bé expliques
he intentat
parlar
de molts temes
que veiem
en el dia a dia
i
es parla molt
del que deies
de drogadependències
es parla del suïcid
de la patologia mental
del final de la vida
de
càncer
de la dona
sí
són
situacions
que
com bé deies
d'una manera o una altra
o ens han tocat
passar
o li ha tocat
algú semblant
llavors
aportar
el que
com a metgessa
dic
dia a dia
a cada persona individualment
doncs ja posar-ho com a exemple
i ja
doncs
amb el llibre
ho aprens
indirectament
gaudint
a la mateixa vegada
el que no és
és un llibre
ni és un manual
o que no
no
t'ensenya la vida
però no
no dona pautes
de com fer
o com no fer
no
però ja és el tímet
no
perquè jo vaig pensar
sempre diuen
tu és de ciència
o de lletres
i tu tens les dues combinacions
perquè la pare està ben escrit
i dic
vaja
és el titular
de l'entrevista d'avui
sí o no
això sempre era
com
és de ciència
o de lletres
de les dues coses
i d'aquí el nom
una mica de jugant a la vida
potser
perquè la vida
és un joc
al final
és un joc
perquè al final
el sabem tots
que és el que sempre dic
no serà abans o després
però serà
llavors el que
es tracta
és de venir a jugar
i quan jugues
tens partides
que et van millor
i partides
que et van una miqueta pitjor
però continues jugant
perquè
ho hem d'intentar
passar bé
o passar-ho
el millor possible
i aquest concepte
és important
no oblidar-ho
de si estem
que afortunats
que som de ser-hi
i quan les coses van bé
doncs es gaudim
i quan van malament
doncs aprenem
i així
que també
del que es tracta
tu ves l'evolució
del personatge
el personatge va aprenent
i al final
cada vegada
està més relaxat
i això
tu només et pots relaxar
si has
passat dificultats
i aquestes dificultats
t'han ensenyat
que no passa res
que et tornes a aixecar
i continuar
llavors ja
les coses
gaudeixes més
perquè vas més tranquil
més tranquil
perquè has après
i en aquest
diguéssim
el projecte
el llibre escrit
que has escrit tu
però hi ha molta més gent
al darrere d'aquestes
no sé quants fulls són
veig que són molt
són 200
sí
però et llegeix ràpid
la gent que m'ha dit
que m'ha dit que
bueno
t'ha dit que
i tal
moltes dön dos dies
no
m'ha dit que
tens...
pàgines, més o menys, hi ha 200 i pico
hi ha molta més gent, a part del
mèri que tens com a escriptora.
Això ho dic i no em cansaré
de dir-ho. Igual que el projecte
pretén ser el producte de molta gent,
que això ho explico sempre, però
el projecte sortirà si molta gent vol
que surti. Nosaltres només
som factors
transmissors, no? I el llibre és
l'eina. I aquesta eina, en part
l'he construït jo, perquè he sigut l'escriptora,
però ha participat moltíssima
gent. Ha participat
amigues, han participat família,
llegint-se el llibre, corregint, donant
idees. Comentàvem abans
que hi ha un parell de capítols
nosaltres hem fet voluntariat
a l'estranger, parlar d'Etiopia i parlar
de l'Esbos, la nostra estància
a l'aïla de l'Esbos, quan va haver
bé, bueno, que encara estan,
eh? Llavors,
aquest capítol, nosaltres quan estàvem allà
anàvem enviant missatges per
WhatsApp a la família i als coneguts
que ens havien ajudat per fer el projecte.
I va ser una situació bastant
difícil, perquè vam anar a l'hivern,
era
època de fred, era quan van
prohibir, bueno,
se li va donar una injecció de diners molt important
a Grècia, llavors es va controlar
molt més
les fronteres, les entrades, llavors ja
creuaven de nit, llavors
va ser bastant traumàtic, llavors...
bastant cru, no?
Molt cru, la veritat és que sí, perquè
jo sempre dic, quan hem fet voluntariat
a altres països que, normalment,
estan en situació difícil,
però si tu sempre has viscut aquesta situació,
la vius, és la teva vida
i no coneixes una altra cosa.
però el que vam veure a Lesbos no era això,
era gent que havia viscut una vida normal i bé,
perquè a Síria, nosaltres havíem viatjat a Síria abans,
dos anys o tres abans del conflicte,
vam anar de vacances perquè treballà
amb un company de feina,
a la Síria i va dir
no, no vés, no passa res,
i vam estar molt bé, molt bé,
és un país, bueno, un país meravellós,
un dels millors, potser, que havíem estat, no?
Llavors, quan va...
La cara de la moneda, no?
Clar, llavors van entrar en guerra
i vam dir, hem d'anar a ajudar, no?
I ara no sé per què estava dir això.
Que, bueno, que dèiem que és gent com nosaltres, no?
Cada cop hi volta.
Ah, sí, sí, tota la gent que hi ha al darrere, no?
Totes les mans que han ajudat
i a través també de les vivències teves pròpies
d'haver escrit el quaderno de bitàcora, no?
Clar, sí.
Llavors, no volia posar aquest capítol
perquè aquest és bastant més llarg.
Si tu llegis el llibre, veus que tots són curts
i ràpids de llegir
i aquest és un que, en una pàgina,
potser són 15 o 20 pàgines,
però està allà gràcies a la meva cunyada
que deia, això ho has d'explicar, ho has d'explicar.
I la veritat és que me n'alegro molt
perquè molta gent m'està,
quan rebem els feedbacks,
deia, nostres, tot això no ho sabia
i si no hagués estat el llibre
no m'hagués enterat.
I la veritat és que me n'alegro molt.
Ja et dic, ha col·laborat moltíssima gent.
Bé, la portada també és un alt.
És familiar.
És familiar, també.
Molta gent.
Ja et dic, això és el resultat de feina
i de col·laboració.
I arribarem, jo tinc molta fe,
que arribarem gràcies a la feina
i a la col·laboració d'una miqueta de cadascú.
Cadascú fa la seva miqueta
i al final, que això també ho vam aprendre a lesbos,
perquè això ho explico també.
Sí, que això et deia també la part d'esperança
perquè ella explica que hi ha una situació molt dura
però ella veu que hi ha molta gent que va ajudar.
Llavors, és com, penses,
com pot haver aquesta crisi humanitària tan bèstia
amb la situació que estem
però que encara hi ha esperança
perquè hi ha gent que va allà i ho dona tot,
gent que no té res.
Va ser espectacular.
El que vam veure allà,
jo crec que a vegades ens donem, no sé,
passa poca importància a el que som capaços de fer
i es fan coses molt grans.
Encara hi ha esperança.
Moltíssima.
I això es veu.
I si surt al projecte serà un altre exemple
d'aquella esperança.
És el donar a rebre i el guanyar per guanyar.
és a dir, el win-win aquest que comentaves fa uns minuts
i em sap greu però hem d'anar acabant.
M'estaria molta estona més escoltant
tot el que expliques, Àlex,
però crec que és millor que tothom llegi el llibre també, això.
I si no, a part, crec que demà passat
et tenim per aquí a prop.
Sí, aquesta setmana hem estat per tot el lliurat.
Avui estem a Sant Feliu, a les 7,
també a la biblioteca Montserrat Roig.
Demà estem a l'Avenç a Esplugues
i el divendres a Sant Just.
O sigui que la gent que li ha agradat,
ja sap, divendres a les 7.
Doncs tenim una cita crec que bastant obligatòria.
Gràcies Susana, Sandra i Àlex per venir també.
Benvinguda sou sempre.
Àlex, molts mèrits, anava a dir,
molts èxits amb el llibre, amb el projecte i de més.
que sigui un projecte llarg i que arribis a assolir els objectius.
I sempre que vulguis passar, amb la plaça Mireia,
aquí estem per rebre't.
Que vagi molt bé tots.
Gràcies.
I a punt de tocar dos quarts,
no, dos quarts no, a les 6 en punt de la tarda,
no ens dona temps quasi ni d'escoltar una cançó,
que teníem preparada aquest xarango de fons,
però vaja, connectarem amb Catalunya Ràdio
i ens veiem a la segona hora per parlar de cinema
amb l'Alies i un convidat també de l'Institut de Sant Just.
Ens veiem en uns minuts. Fins ara.
Són les 6 de la tarda en directe a Catalunya Ràdio
sentint la declaració de Dolors Bassa.
Ara responent les preguntes de l'advocacia de l'Estat.
Ja ha acabat amb el fiscal i després vindran els advocats defensors.
Fa una hora i mitja que ha començat aquesta declaració de Dolors Bassa
en aquesta sessió de tarda del judici de l'1 d'octubre.
¿Havia acontecido alguna vez que usted conozca,
incluso después, mientras siguió siendo consejera,
semejante acumulación de solicitudes
de utilización de los centros cívicos
que demandaran que usted abocara la competencia para la autorización?
Mientras yo había sido consejera,
había muchas veces que se pedía,
porque en Cataluña existen muchas entidades sociales de todo tipo
que hacen muchas actividades, más de 100.000,
y por tanto, sí que se piden los centros cívicos.
Nunca, tanto como esta vez.
Por eso, abocé las competencias sin cesar a nadie,
por esta razón, porque había cierta inquietud,
más que nada porque había entidades que no se solapaban,
sino que eran consecutivas.
Había, por ejemplo, gente mayor, asociaciones de gente mayor,
que pedían hacer un baile por la noche del viernes,
y a la mañana siguiente había una butifarrada
por una entidad social del municipio, y a la tarde.
Entonces, sí que era distinto de lo que había ido pasando.
Por esta razón, se decide abocar las competencias.
En definitiva, se produjo un fenómeno de acumulación de solicitudes
para la utilización de centros cívicos.
Bueno, yo no diría acumulación,
un fenómeno quizá atípico,
de que había más demanda que no había habido en otros fines de semana.
Pero, porque era más generalizado en toda Cataluña,
pero, por ejemplo, durante las fiestas de una población,
generalmente el centro cívico es ocupado de día, de noche y siempre,
pero está especificado en aquel territorio,
o en aquella comarca, o en aquella provincia.
Y aquella, esta vez, era más generalizado en Cataluña.
¿Por qué hacían ustedes en la notificación de la autorización
o en la comunicación de la autorización
ese apercibimiento o esa advertencia
de lo acordado por las resoluciones judiciales
a los solicitantes de la autorización?
Porque nosotros sabemos conscientes que no queríamos
desacatar las órdenes judiciales y ordinarias.
Desde un primer momento nosotros no queríamos desobedecer
y, por tanto, los que pedían autorización
debían de saber que había esto.
Además, yo creo que en muchos casos
se indicaba que a las seis de la mañana
tenían que dejar libre los centros
para poder quedar libres los que estaban cerrados.
La mayoría están abiertos.
Los centros cívicos en Cataluña,
que dependen de la Generalitat,
la mayoría están abiertos en domingo.
Pero todo así, se decía a las seis,
hay que dejarlos libres,
porque es lo que decía el auto del 29 de septiembre
y es lo que nos habían indicado las autoridades.
Bien, pero no era su consejería
la responsable de cumplir eso
y de hacerlo cumplir.
Sí, por eso, por eso se decía,
por esta razón,
no es que fuera la consejería
la que tenía que cumplir,
por esta razón,
cuando se pide hacer actividad en un centro cívico,
entenderá usted que yo no me puedo negar,
como consejera de Asuntos Sociales,
en que somos los titulares de los centros cívicos,
los principales locales
para la participación social de las entidades,
a que hagan actividades los abuelos,
que hagan actividades los jóvenes,
pero sí que tengo que informar
que hay una orden judicial
que dice a las seis de la mañana
no se puede impedir,
no se puede estar allí.
Por tanto, yo creo que mi obligación
es informar de lo que decían legalmente
y al mismo tiempo dar permiso
los días que era legal hacerlo.
Una vez otorgada la autorización,
¿no adoptaron en su consejería,
no adoptó usted ninguna medida
para asegurarse de que se cumplía
esa advertencia de que a determinada hora
se desalojaba el centro cívico?
Sí, sí,
los directores fueron los que enviaron a las entidades,
o sea, he explicado,
las entidades piden a los directores autorización,
los directores piden autorización administrativa
cuando es fuera del horario escolar
al departamento.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Són les 6 i 5 minuts.
Bona tarda.
En un correu electrònic curt i concís,
la Junta de l'Agrupació Fotogràfica Sant Just
ha assegurat que s'anulen tots els actes
planejats aquest any per al Juny Fotogràfic.
Un seguit d'activitats
es complia en diferents espais del poble
amb propostes fotogràfiques.
L'Ajuntament està estudiant la possibilitat
d'instal·lar un nou mercat ambulant
a la zona de Mas Lluí,
una proposta que s'intentaria dur a terme
els dissabtes al matí.
Aquest cap de setmana,
el nucli de suport de l'Escop a Sant Just
ha esdevingut una assemblea local,
un fet que a efectes pràctics
proporciona la capacitat
de presentar-se a les eleccions municipals del maig
a aquest grup polític.
Fins aquí les notícies de les 6.
Tornem amb més informació
als Sant Just Notícies edició vespre.
A les 7.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
I keep fighting all the tides
For a million reasons that I find
But I might, I might be all wrong
I've hit highs and I've hit lows
But somewhere down the winding road
It felt like I could lose it all
But I might, I might have been wrong
A storm like this
Can break a man like this
And when it all comes down
We're still safe and sound
All my life I've tried to find
The meaning of what's left behind
They say it's life itself
But I feel it might, it might be all wrong
A storm like this
Can break a man like this
And when it all comes down
We're still safe and sound
A storm like this
Can break a man like this
And when it all comes down
We'll be safe and sound
Even if the sky falls down
We can turn it all around
We'll escape the darkest clouds
We'll escape the darkest clouds
And we'll be safe and sound
Wherever we go
Wherever we may go
Whatever happens down the road
However far from home
I know we're still safe and sound
I know it might, it might be all right
I know we'll be safe and sound
I know we won't let go
I know we won't let go
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
C
C
Bona nit
C
C
C
Bona nit
C
C
C
C
C
C
Bona nit
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C
C C