Fins demà!
Bona tarda a tothom amb aquesta cançó, amb un toc àfricà per començar molt bé el dilluns.
Bona tarda a tots, som la Mireia, ja sabeu que us acompanyaré com que de tarda fins les 7 de la tarda.
Així que benvinguts aneu a la plaça Mireia en aquest dilluns.
Us intentaria dir el nom d'aquesta cançó, però és realment molt complicat, tant el nom de la cançó com el grup o cantant.
Us l'intentaré penjar a les xarxes socials, al Facebook i al Twitter, així si voleu escoltar més cançons d'aquest grup,
que ja us dic que és molt complicat de pronunciar, ho podeu buscar a vosaltres mateixos, com sempre, des d'àlia de Spotify.
Cinc i deu en punt, així que amb aquesta cançó de fons donem per inaugurat el programa d'avui.
Espero que hagueu tingut un molt bon cap de setmana, tot i que ha estat una mica tapat i de més, ha plogut una mica,
però bueno, el meu no ha estat gens malament, ja us ho dic ara mateix.
Així que espero que tingueu ganes d'acompanyar-vos aquestes dues hores de programa,
per començar de la millor manera, la setmana.
I per cert, que justament abans d'entrar a la ràdio venia pensant,
jo sabeu que normalment quan començo un programa cada dia, m'agrada fer una petita reflexió
o almenys comentar algun tema que a mi m'hagi marcat o m'hagi impactat o m'hagi deixat algun tipus d'inquietud.
Doncs bé, avui pensava arrel de també, la secció que vam fer amb l'Àlex Florença el divendres a l'última hora de 6 a 7,
que vam estar parlant de les relacions tòxiques amb parella i de més.
Doncs bé, pensant en aquest tema, i que per cert, Àlex, des d'aquí, felicitats,
és una de les seccions més escoltades de tota la setmana passada.
Doncs arrel d'aquest tema, pensant, pensant, he arribat a pensar en el tema de la sinceritat,
de què passa quan realment la gent diu la veritat als altres,
de si avui en dia, si el segle XXI i ara mateix, el 2018, forma part d'una espècie de voràgine,
que la gent entra en una espècie d'inèrcia, potser que no es diuen gaire bé les veritats,
o la gent no és tan sincera.
I tot això m'ha portat a recordar un curt metratge,
que em sap molt de greu dir-vos que no recordo el nom,
però era molt maco perquè es tractava, bàsicament, de parella,
bé, gent jove que més o menys es coneixia, s'anava coneixent i de més,
i en una de les primeres vegades que s'anaven trobant aquestes parelles,
o futures parelles, o el que fos,
diguéssim que cadascú portava com dibuixat amb lletres,
en alguna part del seu cos,
la por o la cosa més sincera que tenia guardada dins, no?
En plan, doncs no sé, tinc por a que no em valorin físicament per l'exterior,
o tinc por al que sigui, etcètera, etcètera, no?
I és una mica la sinceritat aquesta,
que m'ha lligat entre la part de l'Àlex Rebensa que hem comentat el divendres,
i el tema de la sinceritat, i mira, ja porto dos minuts xerrant,
i volia fer-vos aquesta petita reflexió,
que espero que us agradi com totes les reflexions que faig a casa,
o aquí, o venint cap aquí,
i que us les faig perquè també li doneu voltes al tarro.
No en el mal sentit de la paraula,
però està bé pensar a vegades en coses que no siguin les més banals.
I ara sí, li obro el micròfon a la Carla.
Hola, Carla, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què tal? Estàs aquí amb...
Ui, puc de fer la siesta, crec, eh?
Bé, bé.
No, no, t'estic escoltant.
A més de donar ganes veig que se m'adorm.
La Carla se m'adorm.
No, no, no, no.
Jo estic una mica espesa avui, però...
Sí, fas careta de volia fer la siesta i no m'adona temps.
Sí, seria un bon resum.
Sí, sí, sí.
Em sap greu, però ara mateix no et deixaré fer la siesta.
No.
En tot cas, et deixaré fer els titulars.
Vinga, va.
Així que, vinga, sou-hi amb els titulars d'avui dilluns.
Cap a dalt, eh, Carla?
Cap a dalt.
Que estem a dilluns, no pot ser això.
Per això és que si anem cap avall ja, jo demà no torno.
Aquest dijous s'inaugura la mostra del treball fotogràfic 5 mirades al capvespre a l'espai de lliure creació Carme Malaret.
Sí, serà a partir de dos quarts de vuit del vespre que s'inaugura aquesta mostra del treball fotogràfic 5 mirades al capvespre.
Aquesta proposta l'han treballada durant dos anys els fotògrafs Dolors Vilalta, Lluís Menoyo, Josep Pararnau, Tom Gasull i Carles Serraíma.
A més, els artistes explicaran qüestions com quina ha estat la motivació de cadascun d'ells per treballar en aquesta idea del capvespre,
com han treballat la temàtica des de la visió grupal i com han definit individualment cada hipòtesi de treball.
L'exposició es podrà visitar fins aquest mateix diumenge 25 de febrer.
I amb la cançó que fa olor a cuina, sí o no?
Sí.
És aquesta.
Segon titular, el proper mes de maig s'iniciaran les obres del carril Bicicleta,
que anirà des de la Rambla de Sant Jús fins la plaça Santa Magdalena d'Esplugues.
Sí, aquest carril Bicicleta també s'unirà posteriorment al carril Bicicleta que anirà des de Barcelona fins a Esplugues a partir d'aquest abril.
El portaveu del Partit Socialista, Joan Bassaganyes, ha assegurat el just a la fusta aquest matí
que el carril Bicicleta entre Sant Jús i Esplugues generarà incomoditats als usuaris de vehicles,
però serà, diu, una revolució per la connexió entre Sant Jús i Barcelona.
Bassaganyes també ha parlat de l'inici d'obres d'altres zones.
Entre març i abril es començaran obres a l'entorn del Col·legi Madre Sacramento,
el solar que fa cantonada entre els carrers Major i Rambla de Sant Jús,
i el carrer Carles Mercader.
Entre maig i juny està previst l'inici d'obres al carrer Encel Clavé i al carrer Pont.
Música de Technical Problems, però no, no són Technical Problems.
Aquesta tarda hi ha hagut la primera, bueno, hi ha hagut, hi haurà, no?
O ja ha estat?
No, és que hi ha estat.
Hi ha estat?
Sí.
Que ràpid, tu.
Però quan hi ha més, dic, doncs ho vaig dir igualment.
Ah, ha estat la primera.
Exacte.
N'hi haurà més.
Doncs ha estat la primera i hi haurà més d'aquest de tallers d'informàtica
per a gent gran, que tindran quatre sessions més.
Sí, mira, avui han fet aquest taller d'informàtica, que ha estat de quatre de la tarda a cinc de la tarda
al Centre Social al Milenari, i és un taller d'informàtica per a la gent gran on aprenen
a fer diverses gestions i tràmits al web de l'Ajuntament, com demanar cita prèvia,
demanar certificats digitals, també parlen de la temàtica al voltant de les xarxes socials,
com Facebook, Twitter, Skype, Instagram, i parlen de dispositius mòbils i aplicacions.
És una activitat gratuïta i aquest curs és impartit per l'alumnat de quart d'ESA
de l'Institut de Sant Just dins del projecte d'aprenentatge i servei comunitari.
També es farà els dies 26 de febrer, el 5, el 12 i el 19 de març.
Doncs, Carles...
Molt bé.
Carles, moltes gràcies.
Et passa això usualment més els dilluns?
És la cosa que m'estic fixant.
Bé, llavors, em quedo tranquil·la, que és només els dilluns i no la resta de la setmana.
Carles, gràcies per als títols.
Com sempre, ens veiem demà?
Molt bé.
Adéu.
I petita pausa per la publicitat.
I aquí tenim a nosaltres a la primera hora els dilluns el Pep Quintana,
que feia un dia que no el teníem aquí, és a dir, feia una setmana,
perquè no va poder venir el dilluns vinent, no?
Passat que el teniu una mica engripat, però ja està bé.
De fet, li tinc preparat una sorpresa, no li digueu,
però sí, li he portat el llibre.
En tot cas, ho sabreu d'aquí uns minutets,
amb petita promo,
per la publicitat.
Tens entre 6 i 18 anys, t'agrada escriure?
Què prefereixes, poesia o narrativa?
Òmnium Cultural convida tots els alumnes dels centres de primària,
secundària i batxillerat
a participar en el Premi Pisciganya de Poesia
i el Premi Sembori de Narrativa.
T'hi atreveixes?
Consulta les bases de www.omnium.cat
Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició
la meva salut.
La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible
on pots disposar de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre CAP
i porta la teva targeta sanitària i el DNI
i t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
CAP Sant Just.
Avinguda Indústria. Sense número.
El meu nit Jordi fent els seus primers passets.
El primer dia de part d'en Jordi.
En Jordi prenent les seves farinetes.
El segon dia de part d'en Jordi.
Ara que ho compartim tot,
podem compartir molt més.
En Mans Unides compartim un objectiu.
Acabem la fam al món.
I per això desenvolupem projectes a 60 països.
Amb el teu suport podem aconseguir-ho.
Truca al 900 811 888
i comparteix el que importa.
Sabies que una gran part de les urgències mèdiques
es poden resoldre sense haver d'anar a l'hospital?
Si no et trobes bé o si et fa mal res,
el millor és trucar al 061.
Al 061 sempre tens un metge o una infermera a prop per atendre't,
orientar-te o indicar-te a quin centre sanitari t'has d'adreçar en cas que calgui.
Per una salut millor, 061 CatSalut respon.
Generalitat de Catalunya.
Promos passades i ara escoltem aquest Boig per tu.
En uns minutets hi entrarem amb el Pep Quintana,
però necessito ensenyar-li el regal que tinc per ell.
Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí, dintre del Facebook.
Ah, un missatge d'aquests del Messenger, una cosa d'aquestes.
Hi havia aquesta peça,
que l'estaven interpretant,
i vaig mirar de si te l'enviava a tu.
Sí, però no ho podia obrir.
Ho vaig veure, però em deia, no sé,
adjuntó, no sé què, i no podia accedir,
no podia veure el que era.
Ah, doncs, el veig va fer molta gràcia.
I dic, ara l'envio a la Mireia.
Doncs després m'ho ensenyes aquí a l'ordenador de la ràdio.
Però és que no sé on té, això venia per Facebook.
Bueno, saps aquelles coses que un cop les veus,
l'endemà ja no les veus.
I què era, el vídeo d'aquesta cançó,
i es veia el noi amb la màquina.
Sí, el vídeo de l'orquestra amb el director, la màquina...
El noi al costat, teclejant.
El músic amb la màquina d'escriure.
Et farà il·lusió saber que aquesta cançó,
aquesta en concret, la que està sonant ara...
Sí.
Si escoltes...
Sents la gent una miqueta de fons, que se'n riu?
A veure's.
Bé, potser n'he anat a agafar el tros, el vídeo de la cançó.
El programa els dies en directe.
Sí, és que de fet, això ho vam gravar del vídeo,
no sé si és el mateix, però del vídeo del concert,
on es fa la...
Unes veus que toquen la màquina d'escriure com instrument.
Sí, sí, ho va gravar l'Àlex, el noi de so que teníem abans aquí a la plaça de Mireia,
i que ara el tenim a una secció de música,
ho va gravar ahir directament del vídeo.
I pot ser que sí, aquest vídeo ho comentes.
Podria ser, podria ser.
Després ho investiguem.
Te'l vaig enviar de seguida, dic, ui, sopa la Mireia.
Sí, ho vaig veure, però que no podia obrir, dic, ai carai.
A veure, què serà, què serà això?
Una sorpresa.
Una sorpresa.
Per cert, que ens hem intercanviat aquí un parell de llibres.
Sí, sí, efectivament.
Jo estic com molt orgullosa de per fi haver-te portat el llibre,
perquè sé que ja venien tres o quatre setmanes, eh, bones?
Dient-te, ara te'n porto...
N'estàvem parlant d'aquest llibre que tinc a les mans en aquest moment,
que se diu...
M'ha costat, eh.
O good things around us...
Sí, totes les coses bones al voltant nostre.
A Beautiful Illustrated Book.
Molt bé, sí, sí, sí.
Oh, molt bé, l'anglès aquí, eh, Pep, carai.
Bueno, per llegir-lo només, eh?
Bueno, no, no, no, a compte...
Faig barallons que en sé, llegint que s'assembla una mica a la dicció real.
Però veig que més de més en tant hi ha bolets.
Sí.
Faré un petit record a tots els estimats oients,
que sapien que aquest llibre és el que jo sempre parlo,
que li arrenco amb fulles, però perquè és un llibre de segona mà...
Sí, té la casa, doncs, decorada, amb les pàgines que falten el llibre.
I mira que és urxut.
T'ho vaig dir, eh?
Sí, és urxut, eh?
Dic, per moltes fulles que la t'es enganxi, s'ha de ser llibre.
No, encara n'hi ha per anar enclavant.
I són les il·lustracions magnètiques.
És que sí, veus, ara corrobores el per què les arrenco i les penjo per casa.
Sí, sí, sí.
Algunes.
Tu ja veus, l'altre dia també vaig portar aquell llibre de la naturalesa,
com dir la naturalesa, que també...
El que era fet a mà.
Fet a mà, sí.
I tant, fet a mà.
Com es deia la noia aquella? No me'n recordo.
Ui, no m'ho facis dir, jo sóc dolent amb això.
És que mira que hi ha...
Vull dir, aquí aprenc moltes coses i m'emporto moltes coses jo a casa, però...
La llibreta, no t'ho vas apuntar?
Mira, és per aquí, avui l'he entrat.
Sí, la tinc aquí, la llibreta, però clar, a vegades entre tants ordenadors...
Un diferent repàs del llibreta.
Ui, ui, ui, ui.
L'hauré d'estudiar, eh?
No, no, no, repàs no l'ha d'estudiar.
Recordem les coses que ens vàrem apuntar.
Això ho podríem fer.
En el seu dia, està clar.
Això ho podríem fer-ho.
Sí, és una cosa pràctica.
De fet, m'ho apunto per fer un dia que és molt especial, que està a punt d'arribar.
Un dia que està a punt d'arribar?
Sí, està a punt d'arribar aquest dia.
I és molt especial, perquè és l'aniversari d'algú.
No és el meu.
No és el meu.
Però és molt important i el volem celebrar des de la plaça Mireia.
Estàs molt convidat.
Serà d'aquí dues setmanetes, més o menys.
Jo us aniré anticipant el què.
Aquest dubte que ara és existencial que m'ha quedat.
Així us deixo per pensar a casa.
Pensar qui sap què.
Però, bueno, sí, sí, està bé.
És un aniversari curiós.
I potser aquell dia mateix, en aquell mateix aniversari, potser fem aquest recopilatori
de quines coses hem après amb el Pep Quintana, que surten d'aquesta llibreta que m'he anat apuntant
dilluns rere dilluns.
La llibreta dels deures.
La llibreta dels deures, la llibreta de les paraules, dels mots, de les frases, de les paraules
que jo no utilitzo i que he après gràcies a tu, Pep.
Que en són unes quantes, eh?
Que en són unes quantes.
Que ho sàpigues.
Jo també t'he importat el llibre.
Ho sé, ho sé.
Espera un moment, que estic discret amb la llibreta.
No, ara el tigues aquí.
Sí, ara.
Sí, no, ja has vist la meva cara d'enamoramenta quan l'he vist al llibre, eh?
Sí, és un llibre que enamora, de debò, eh?
No, no, no és broma, no és broma.
Sí, sí, sí.
O sigui...
I què se'n diu?
La Barcelona tendra.
Ai, ja m'ho ha dit.
Ah, que no ho havia de dir.
Com ho li he dit jo?
Ah, ho he dit.
Digo, digo, digo.
D'acord.
Es diu La Barcelona tendra.
Ah, molt bé.
Fantàstic.
Gràcies, Pep, gràcies, gràcies.
Pregunta'm, pregunta'm, que t'ho explico.
Qui l'ha dibuixat?
Doncs, mira, els dibuixos...
Qui l'he il·lustrat, aquell llibre?
Són d'Aurora Altissent.
Molt bé.
Ho he dit bé, no?
Altissent.
Altissent, sí.
I els textos són d'Alexandre Cirici.
Cirici, un crític magnífic d'art.
Ah, sí?
Sí.
Ah, mira.
Sí, sí, és un especialista en art.
Crític d'art.
Crític d'art, un especialista, professor, etcètera, etcètera.
Té un llibre molt interessant, que també te'l recomano algun dia,
que se'n diu Miró llegit.
Miró, artista.
Miró, pitó, Joan Miró, llegit.
O sigui, te l'explica.
Ell t'explica les obres...
Doncs no ha de ser gens fàcil, eh?
Gens, gens.
Explicant lletra, quadres i pintures i...
Aquest senyor importantíssim com a crític d'art i, doncs...
O sigui, és qui posa els textos en aquests dibuixos de l'Aurora Altissent.
Hi ha un altre llibre també molt interessant,
que són les Botigues de Barcelona,
que també està dibuixat per l'Aurora Altissent.
i realment el traç que té és...
No, no, és espectacular.
T'ho he comentat que, a més, jo ara estic iniciant-me una mica
amb el món de pintura i aqualèria, a més,
i em fascina la...
És que no sé com definir-ho, això,
la cura que té amb tots els minidetalls.
O sigui, no li falta ni un, no li falta ni un.
La perspectiva també és perfecta.
Vull dir, sembla tret d'una fotografia,
sembla...
Li treus els colors, li treus tot
i les línies que et queden de les figures
són exactament les que dibuixa ell.
A més, dibuixos d'això,
el llibre es diu La Barcelona Tendra
i, precisament, són dibuixos de zones
bastant simbòliques a Barcelona, no?
Sí, t'acord.
Com és la plaçada Reial, que he vist per aquí,
el Port Olímpic...
No sé si surt la Pedrera, també...
Sí, mira, la Pedrera...
La Catedral, mira, just que ho has dit,
l'he obert la pàgina.
Surt...
Hi ha una sèrie de dibuixos importants.
Bueno, Pateja Gràcia...
Sí.
Però tenen una mica...
No passa res.
Com vulguis tu, sí, tu tornes aquí.
Sí, tu sóc i ja està.
Trenco el timpada, no l'oient...
No, si no faig així, pujo l'emoció, veu.
A més, hi ha...
Bueno, els dibuixos són realment impressionants,
intentaré fer alguna foto i pujar-ho a les xarxes socials
de la plaça Mireia, perquè crec que val molt la pena
i la ràdio és molt maca i és molt bonica,
però té això que no ens veuen
i no veuen el que nosaltres estem veient.
Això és el que ens sap greu sempre.
És que sí, eh?
Sí, molt.
Però bueno, té...
Té la seva màgia.
Aquest aparell aquí...
Sí, la webcam.
La webcam.
Que funcioni ajuda una miqueta.
Funcionar funciona.
Ara...
Ara, què?
Té que està apagada.
No, llavors no farem gran cosa.
Però sí, funciona...
Ah, mira, no, està activa.
Sí, mira, si estàs en primer pla.
Hola, què tal?
Estàs en primer pla, tenim un viewer ara mateix.
Un viewer que està veient.
Un viewer que està veient.
Sí, diguéssim que aquestes hores són complicades
perquè la gent estigui mirant la webcam.
Sí, mirant i escoltant.
Sí, exacte.
Per a l'hora, no?
Exacte.
Sí, perquè aquí miren i escolta'm, però t'estan veient, eh?
T'estan veient, Pep.
Molt bé.
Que ho sàpigues.
A veure si intento posar...
A veure si intento posar un tros de llibre.
A veure si es veu.
En aquí...
Ai, aquí te'n veu.
Es veu, sí?
Sí, sí.
Ah, molt bé, molt bé.
Bueno, t'he tapat durant uns segons.
No s'ha vist a tu, si veus el llibre.
No, no, no, perfecte.
Parlàvem del llibre.
Vull dir que aquí tenim l'Aurora, el tigent per un costat.
I aquí el llibre que tu m'has portat, també,
que és de la neutralesa,
la Christabel King.
Una dibuixant fantàstica, també, eh?
És que sí.
Em quedo impressionat.
No m'estranya que arrenquis les fulles i els veus
empaparant els precedissos.
Ara ho has entès, no?
Ara ho has entès, no?
De casa teva.
Sí.
Un dia t'hauré de convidar o alguna cosa perquè realment ho vegis
i vegis que no queda malament.
Aquí ho diu, perquè amb aquests dibuixos ha quedat la mare de bé.
És que sí.
Que els emmarques o els claves a la paret tal qual.
Bé, els enganxo junts,
faig algunes composicions.
Els fas com jardinets.
Sí, sí, sí.
A més, ho tinc...
A veure, hi ha un...
Bé, ho tinc dins de la cuina, que tinc un armari,
el tinc posat com al fons,
llavors sembla que dins de...
Bé, és la història.
Aquí veig aquest de la camomila,
aquesta de la camamilla,
que està molt bé.
Bé, és que tots són magnífics, no?
I fa una olor bastant curiós, aquest llibre, eh?
És que...
Sí, sí, és que just...
Sí, arriba, arriba, eh?
És que sí?
Sí, arriba, perquè estic fullejant
i vaig...
Va arribant aquesta flaire del llibre, no?
És que a més té història, aquest llibre,
perquè el vaig buscar...
No sé com,
el vaig trobar en un blog
que parla de llibres, de plantes,
i el va recomanar.
Llavors, a l'hora de buscar-lo,
no trobava cap llibreria que el venguessin nou,
perquè té els seus anys, el llibre.
Sí.
Llavors, el que vaig trobar
va ser que a través d'Amazon,
d'una web de comprar de tot online,
el tenien de segona mà.
Ah.
Llavors, jo em vaig posar en contacte
amb aquesta persona
i li vaig preguntar en quin estat
estava el llibre,
si estava bé o no,
per saber si valia la pena.
Que pogués arrencar les fulles.
Exacte.
Però hagués arrencat abans
ja la persona aquesta, no?
Clar, clar.
Igual em venia a mi i ha arrencat.
Dic, no, els vull arrencar jo.
Exacte, exacte.
I llavors el vaig comprar de segona mà
i quan em va arribar,
el primer que vaig fer
va ser olorar-lo,
no sé per què.
És que m'arriba,
m'arriba aquesta olor curiosa,
molt curiosa.
Jo crec que...
Com d'humitat,
com de...
Sí, com si haguessin impregnat
amb alguna cosa.
He estat a punt de portar-te
aquell llibre francès
sobre Miguel Hernández.
Sí?
Que et deia que feia olor
del perfum
de quan hi vaig anar.
Ah, jo m'ho crec, eh?
Sí, sí, sí.
Jo no sé per què
em dóna la sensació
que aquest llibre
ha estat dins d'un hivernacle.
És molt probable.
No sé per què, eh?
Però em dóna la sensació
que ha passat part de la seva vida
en un hivernacle.
Per saber com havien de cuidar
aquestes plantes.
Suposo, no sé.
També per...
O detalls de les mateixes plantes.
Realment la humitat,
o sigui, l'olor que té d'humitat,
això en una casa,
no sé on has de viure
perquè tenia tanta humitat.
Sí, una mica difícil, no?
Sí.
Vull dir, no sé com es pot infragnar.
O unes voltes o uns baixos.
Sí, o potser estava tancat
amb una caixa,
amb més llibres,
i el tenien allà perdut.
Sí, però és curiós, eh?
Ara l'he tancat
perquè em anava arribant
a aquesta plaga.
I has dit, prou, eh?
D'aquest farum...
Bueno, farum no,
però sí que té
una olor bastant important.
Però vull dir que és important, això sí.
Tan important com, per exemple,
el Rodamots i el Minimàlia,
que el tenim aquí pendent.
Ah, sí, que el tenim aquí
ara aturat una mica
i la setmana passada
anava a la segona de nit
com el veu angustipat, crònic.
Però ens vas escoltar una mica, eh?
Sí, això sí.
Que vaig enviar una abraçada
i vaig dir,
si es cuida,
que volem que tornis aquí a la...
Sí, a la plaça.
I no vaig poder fer aquest repàs
del Rodamots i el Minimàlia,
però ara que et tinc aquí,
sí que el fem.
Prove'm-ho.
Sí, sí, sí, amb molt de gust.
Vinga, va.
Vull dir, què sortirà avui?
Què vols primer?
La frase o la paraula?
Més igual,
a l'hora dels factors
no el tira producte.
No, en aquest cas no.
Doncs anem per Minimàlia.net,
que és la frase del dia.
Sí, la frase sincera.
La que a mi m'ha sortit.
Sí, sí, no, no, i tant.
Perquè tu vas renovant la pàgina,
la vas refrescant
i va sortint paraules diferents,
frases diferents.
Sí, sí, es van actualitzant.
Dic, digui.
Diu,
les paraules són de tots i totes
i no es poden imposar ni prohibir
com no es poden prohibir
ni imposar els pensaments.
Trobo que és bastant adequada
pels temps que corren.
Em sembla que bastant.
Eh que sí?
Bastant.
Per no dir...
Com aneia el dit?
Jo crec que l'han buscat.
Eh que sí.
doncs aquesta frase
és d'Encarna,
Sant Saloni i Berger.
De quin any és?
No sé qui és aquesta dona.
Del 1959,
d'un poble que es diu
Tavernes de...
De Vall Digne.
Ai carai,
com ho saps?
No ho sé,
perquè Tavernes de Vall Digne.
Ui,
jo no ho hauria dit a la vida.
A la vida hauria dit
Tavernes de...
De Vall Digne.
Vall Digne.
O sigui,
una vall que és digna.
On està això?
No ho sé,
cap al País Bons, ja.
Ah sí?
Potser, eh?
No ho sé.
Ara ho estic dient així,
molt bé.
Bote pronto, eh?
Però com és que ho saps,
Pep?
I jo no.
Eh?
Per què no?
Per què jo no ho sé, això?
I és del doble dels anys
que tu tens.
Ja, bueno, però...
Ja, això és veritat, això és veritat.
Ja, clar.
Se'n diu...
Se'n diu sabidoria,
saviesa,
amb ve alta.
No ho sé.
Què se'n diu?
Se'n diu ja anys.
Bé, però anys amb sabidoria acumulada, no?
Experiència.
Experiències amb certs coneixements que vas adquirint,
encara que no ho sembli.
No, sí que ho sembla, sí.
Vas quedant...
El pòsit aquell, no?
El pòsit.
El pòsit, sí.
Tavernes de Valldigna, d'on és?
Diu, és una població de la comarca de la Safó.
De la Safó.
Dins de la subcomarca de la Valldigna,
de la qual n'és capital.
També és coneguda com a la Vall de Tavernes o la Vall.
I està ubicat al País Valencià.
Sí, sí.
Correcte.
Província de València.
Està a València, València.
O sigui, de les tres províncies, per dir-ho així,
Castelló, València i Alacan.
València, València.
Província, València, sí, senyor.
Molt bé, molt bé.
Sí, senyor, sí, senyor.
Tavernes de Valldigna.
Mira, tenen restes arqueològiques i tot, eh?
Home, clar.
Bueno.
A Barcelona també.
No, ja s'enjus, però bueno.
Ja s'enjus.
Podrien no tenir-ne.
La penya al Moro.
Exacte.
Sí, sí.
Sí, el molí farinè i de més.
Un dia portenem la jarreta de la penya al Moro.
Ah, tinc un clouer.
Sí?
Sí, que ja te l'ensenyaré un dia,
que me'n recordo de portar-lo.
Vinga.
Que és allà, a la recerca que es va fer dins la penya al Moro,
van trobar una plaqueta de plom amb unes lletres ibèriques,
del clavet iber.
Una placa de plom?
Una plaqueta de plom.
I aquesta plaqueta de plom, crec que va ser l'Ajuntament,
que en va fer uns clouers.
I tinc un clouer.
Però del mateix material?
O es va fer una rèplica?
No, es va fer una rèplica.
Ah, val.
Una rèplica.
No, digna pena, no?
Fer clauers d'un record històric.
No, no.
Es va fer una rèplica per fer clauers,
per repartir, per donar, per fer el que fos, no?
Amb el que estava escrit i tot, no?
Repordinar exactament la tauleta aquesta de plom.
Que tampoc se sap exactament què deia.
Clar, bé, no s'ha arribat a traduir...
És molt difícil.
Clar, els hívers, el poblat hívers que teníem aquí...
Sí.
Clar, és que ara estava pensant...
Bé, no tinc ni idea de quin idioma parlaven, Pep.
Em volia llançar, però no ho he fet.
No, no, suposo que no.
Ho he quedat així uns segons pensant.
Diem-ne l'hivern.
Sí.
Però que jo...
No el parlem aquí, eh?
No, potser no.
Amb el tantam ja ens...
I amb la màquina d'escriure ens hi sortim també.
No, està clar.
Però vull dir que és curiós perquè...
Doncs amb aquestes restes que també ara llegia avui...
Bé, només llegir les lletres grosses.
Que deia que a Barcelona, en el...
Ja m'heu diré demà, eh?
Sí, no me preocupis demà, torno-s'hi aquí.
Sí, això.
Que han refet ara el mercat de Sant Antoni.
Estan a punt d'acabar.
Però que han trobat unes restes romanes.
Ai, un altre cop?
Sí.
No hi ha mercat.
Que aixequin a Barcelona que no trobin res sota.
Barcelona és romana.
No, sí, sí, sí.
Ah, aquí.
Però algun dia que et xutes una pedra i dius...
Ui, perdó, m'ha sortit un ecoducte.
Sí, exacte.
Un viaducte, una cosa així.
Sí, sí.
Doncs sí, també.
I doncs és interessant perquè està clar.
Què passa amb els segles?
Que es va tirant terra a sobre, això...
Sí, es van creant capes a sobre.
Capes i capes i capes.
I el dia que fas una obra...
Et surt els hívers i els cosins dels hívers i els empassats dels hívers i tota la família dels hívers.
Tota la família ens surt.
Fins a l'Anne Eva, gairebé pot sortir.
Sí, quasi la poma, hi ha tota podrideta, et surt...
Però surt, també...
Què tenen a preguntar?
Ah, no, això de Sant Antoni, saps si ho han parat degut a la troballa o segueix en tirant?
No, em sembla que no va ser una cosa que va sortir allà amb les obres, no feien el subsol aquest.
Ah, val.
Perquè, mira, recordo el mercat del Born que van...
Ui, clar, ja va ser molt...
Clar, però allò van decidir realment dedicar l'espai del mercat a mostrar aquestes troballes i deixar de fer el mercat com a tal.
Perquè va ser molt important.
Clar, clar, clar, per això dic, igual depèn del nivell...
Sí, anava a la biblioteca de Catalunya, etcètera, etcètera.
Sí, anaven...
Hi havia dos o tres projectes actius.
Unes equipaments, sí, que van dir, home, és més important.
No, clar, clar.
Doncs això, que és la Barcelona del 2014, etcètera, etcètera, que no pas ara aquí que ho féssim...
Sí, muntar una biblioteca o el que fos, però bueno, està bé perquè es fan exposicions itinerants a dalt, també.
O sigui, a part de tenir les runes, que les pots veure directament i gratuïtament.
Veus els carrers, com eren i tot.
Sí, sí, sí, és espectacular allò.
I el de Sant Antoni, per això et preguntava si havia sigut tant, crec que no, no tant, no important.
O bueno, no important, entre cometes.
Sí, sí, sí, per això quan ho has dit dic...
Sí, sí, sí, per això quan ho has dit dic...
Però es veu que s'han trobat cosetes, no?
En aquest cas, doncs, aquests elements funeraris, crec que eren...
Ah, el que van trobar eren elements funeraris.
Espera, que estic mirant jo també per aquí, Mercat de Sant Antoni i Barcelona,
troballes, a veure si puc trobar una mica més d'informació.
Fem una recerca...
Mira, què s'amaga sota el Mercat de Sant Antoni?
Això, què diu? Què s'amaga?
Troballes arqueològiques al Mercat de Sant Antoni.
Mira que bé, estic dins d'ara.cat i diu...
Carai, Déu-n'hi-do com és el subterrani del Mercat, eh?
Sí, perquè hem tirat avall, hem fet un aparcament molt maco, etcètera, molt bé.
No, i l'estructura, bueno, l'estructura per fora, que és la mateixa que ja hi havia,
que és preciosa, però l'han deixat impoluta, eh?
Està molt maca.
A veure què diu...
Hi ha dos arqueòlegs, grans arqueòlegs, que han estat els que han dirigit
aquesta, diguéssim, aquests treballs arqueològics, que són Emilio Hinojo i Jacinto Sánchez.
No són gaire d'aquí, crec.
Potser no, poden ser amb noms castellans, però havent nascut aquí.
Exacte, també.
I diu que el sistema defensiu daten del segle XVII, les troballes que han fet...
Del segle XVII? Fa quatre dies, d'això?
Però aquestes romanes, què passa amb aquestes funeràries?
Sí, sí, el sistema defensiu daten del segle XVII, les restes conservades del vanuar de la planta pentagonal.
Les excavacions també han permès descobrir la via augusta romana
i en els seus laterals s'han documentat estructures funeràries, ara aquí, entre parèntesis, mausoleus,
de les famílies de la ciutat romana de Barsino, amb restes de llits funeraris o petites peces d'eixubà.
Entre aquestes troballes hi ha aparegut una escultura romana que representa el cap d'un jove adolescent
i que ha de procedir d'un monument funerari.
O sigui, sí, és tot al voltant a això, peces funeràries, no?
Sí, sí, aquestes peces, sí.
Igual devia haver-hi un...
Sí, ja han trobat una de les línies de la via augusta.
Exacte.
Que la teníem aquí a Sant Just.
Clar, però un moment, la via augusta no... A veure...
Ui, però si està a dalt de tot de Barcelona, és un Antoni, està molt...
Però pot fer moltes voltes...
Bueno, i si pujessis en vertical cap a la muntanya...
Pot fer totes les voltes que vulgui la via augusta.
Totes, totes, en carreteres, en carrers...
És veritat, és veritat, però és curiós pensar que passava per allà, devia fer una bona corba.
Home, està clar.
Una corba, cap avall.
O una recta que anava cap dalt, que venia del port, per exemple...
Bueno, sí, igual baixava, sí.
Un ramal, perquè no era tota una sol...
Exacte.
La via augusta també havia de tenir ramals, com tenen les carreteres.
Sí, com subcarrers o...
Sí, sí, està clar.
La via augusta era la principal i després s'anava obrint...
Sí, concentrant en una via, no?, en diferents accessos que podia haver a la ciutat.
Doncs sí, sí, diuen que, bueno, a part de trobar aquesta continuació de la via augusta,
també, doncs, la necròpolis romana, aquesta que han trobat.
Perfecte.
Mira, no t'acostaràs sense haver-hi una cosa més.
Això mateix.
I a veure si...
Això als diaris.
Sí, mira, no m'havia fet ressò d'aquesta notícia.
I l'altra és que tinc moltes ganes que ho inaugurin, el mercat.
Ah, tu vols anar a veure el mercat i les obres?
Sí, tinc moltes ganes de veure l'acabat, també, perquè considero que és una peça modernista molt maca.
Jo vaig anar al darrer dia que tancaven.
Vaig anar al darrer dia, quan...
Abans que comencessin a fer...
Abans de començar les obres.
Això farà més d'un any, i de dos.
I de tres, i de cinc, i de més.
Ui, tant?
Sí, molts.
Molts, potser deu.
Què dius?
El que sents.
El dia que el van dir, doncs, s'ha acabat, i s'ha acabat el mercat, i llavors els paradistes el que feien era anar plegant, doncs, amb aquells carretons tan curiosos, típics dels mercats, no?, que obren la tapa i a dintre hi ha tota la penjada i tot allò, no?
I vaig anar a fer una sèrie de fotografies pel meu compte, m'agradava.
Per recordar-te'n d'aquell dia, no?
Per recordar-te'n d'aquell dia, no?
Per recordar-te'n d'aquell dia, no?
Sí.
Molt bé una periodística, aquesta, eh?
A mi m'agrada.
I em vaig posar...
Doncs quedes contractat.
Aquests carrerons, gràcies.
I em pagues bé.
Llavors, vaig a fer una sèrie de fotografies d'aquestes, de la gent, que anaven, doncs, replegant els carretonets aquests, de fusta, molt curiosos, molt típics del mercat.
Que encara les fan servir una miqueta, no?
Jo crec que encara hi ha zones que encara les fan servir, no?
Que es fan servir, sí, segur.
Al mercat de Gràcia.
Sí, però era el dia que plegaven.
Que l'últim, últim, últim, abans de començar les obres.
Abans de les obres.
Clar, després ja no deixar.
Ja van començar les obres, ja no va entrar ningú.
Quan els paradistes van buidar totes les seves, diguéssim...
Totes les parades.
Els petits marxems i parades que tenien, doncs van començar les obres.
I així està, com ha canviat.
Però és que passen els anys amb una velocitat espantosa.
No sé si es veu aquí quants anys fa, però és que jo si dic 10, poden ser 9 o poden ser 8, eh?
Sí, jo li hauria dit 5, potser, com a molt, perquè...
Sí, quan et sembla que són 5...
Vol dir que és el doble.
Això ja passa.
És veritat, això, eh?
És veritat, és tota la raó.
A veure si puc trobar exactament la data d'inici d'aquestes obres del mercat de Sant Antoni.
A part d'això, hem de mirar també la frase, la mirada, la minimàlia.
Sí, és veritat, hem començat per la frase, ens ho hem passat una mica pel forro, una miqueta, no passa res.
A les voltes, ja està.
Que deia això de les paraules, que són de tots i de totes, que no es poden imposar i tampoc no es poden imposar els pensaments.
Exacte, que hem dit, això va com aneix el dit.
Ara aquí està, amb aquesta senyora de la Safó.
Exacte, els temps que corren.
I si ens n'anem a Rodamots, mentre paral·lelament estic buscant a veure quan van començar aquestes obres del mercat de Sant Antoni.
Rodamots, recordem que és la paraula del dia, em va fer molta gràcia perquè la setmana passada,
abans que ens hagués tocat comentar una paraula, va tocar xai.
Xai, sí, i tant.
Això s'entén, no?
Sí, les costelles de xai.
Correcte, això, molt bones, només els diumenges amb calçotades ja, bueno...
Sí, vaig fer dues costelles al forn.
Jo vaig tenir calçotada ahir i també carn, bona carn.
Jo no tindré cap de setmana el dissabte, vaja.
Jo en tinc una altra.
Ara obrim l'època, l'època que els sols...
Sí, no farem de menjar.
Això sí, massa es vaig menjar, eh, Pep.
Mengem, mengem.
Ara ho dic aquí amb confiança, vaig menjar massa els calçots.
Ah, sí?
Sí, sí, en ma vida m'havia menjat tants calçots.
Vam començar amb una espècie de competitivitat amb els cosins i demés,
i tu penses com a alguna cosa personal, saps?
Ja que al final dius, no, no, per la meva...
I guanyo jo.
Sí, exacte.
I doncs els hem acabat tots.
O sigui, no va quedar ni un.
Vam fer prop de 200 i escaig calçots.
I mira que no som molts a la família, eh?
Però em vaig posar ja i vaig dir ara pels meus d'allonses que els acabo.
I sí.
Sí, i com comentava abans, això la setmana passada hi havia...
És el xai.
Sí, va tocar el xai, després la guilla.
La guilla també.
És una guinea.
Guilla, ho he dit, exacte, un tipus de guineu.
Sí, guinea.
Sí, guinea.
Sí, guinea.
El morricec, morricec.
Aquest no el conec.
Aquest tampoc el coneixia gaire.
I el quissot, que és el...
El quissot, el gos.
És el gos, sí.
I d'aquests que t'he dit, jo també em vaig quedar amb el que és el morricec.
Perquè és amb una R, jo no sé si és morricec o morricec.
Sí, hi ha una R, és morricec.
Morricec.
I diu ratapinyada, ratpenat, o mamífer, quiròcter.
Sí, ho vaig llegir després.
Què dius?
Sí, perquè ara, com que és un nom tan estrany que no...
Sí, jo no ho he...
Bé, un quadre en el sentit que no el tinc pas familiaritzat.
Doncs es veu que...
Ho vaig llegir i deia això, de ratapinyada, ratpenat.
Sí, un parent de...
Que seria un ratpenat.
Sí, una manera de dir-ho segons d'on, també, no?
És més, el Pallars-Josà, nosaltres que també som d'anar per muntanyes, i a més el Congost de Tarradets, hi ha la cova dels morricecs.
Hi ha una cova que es diu la cova dels morricecs, que entenc que deuen haver-hi famílies i famílies de ratpenats.
No? Entenc?
Esclar.
Que serà més o menys...
Sí, sí, sí.
Això.
És molt curiós quan es fa... quan es pon el sol, un moment que es pon.
Sí.
Jo estava a casa de la Cerdanya, una vegada, amb això, i llavors tenien com un... el que era l'entrada.
Sí.
A dalt hi havia, doncs, com una viga, que quedava coberta, i començaven a sortir, i a sortir, i a sortir, i a sortir, i a sortir, quan el moment que el sol justet estava a la línia...
Un segon més tard, no?, de pum.
I allà, és que com si sortís la... tot l'aviació...
Ja, m'assorten com a manada, a mi em fan certa cosa, eh?
És un animal que dius, oi...
Sí, però esclar, no teníem mosquits.
Ah, bé, això segur... això és com els dracs.
Sí.
Saps? Que a vegades dius, ai, que és festigutet el drac aquí enganxat a la paret, però gràcies perquè m'ha...
Sí, sí.
Deixes que en piqui ara més mosquits i ets menges tu, que aprofitin.
Exacte, menges-t'ls tu, sí, i bon profit.
Exacte.
I el rotet, sí.
Exacte.
Doncs morissec era la que jo no coneixia.
Sí, sí, ara que ho dius, la vaig llegir jo també perquè no la coneixia.
Sí, jo no la tenia molt en ment.
Perquè de vegades busquen unes excepcions, o el...
Sí.
Com es diu, en segons a quin lloc, que és tan poc utilitzat, tan poc, tan poc, que m'està molt bé perquè és recuperar paraules, eh?
Home, jo aquesta, aquesta i mostela...
Home, la mostela.
Una mostela i la Marta.
També.
Que és un tipus de mostela.
Sí.
Doncs aquestes dues les vaig aprendre no fa gaire, també.
Veus?
Amb una papereria, de fet, que vaig a comprar unes coses...
No sé ni a papereria, que tenien una mostela o tenien...
Però tot va venir que li vaig demanar pinzells per a les meves aqualeres.
Sí, i em va dir amb...
Sí.
Crec que m'ho havia explicat, no?
Exacte, sí.
Amb pèl de Marta.
Ara sóc jo la que perdo memòria, Pep.
Sí, que em va dir pèl de Marta.
Sortit a la conversa normal.
És veritat, va sortir...
Sí, sí.
T'ho havia comentat.
Llavors em va dir, no, és un tipus de mostela.
I jo, mostela.
I em va dir, bueno, és un tipus de...
Ah, molt apreciat el pèl aquest de Marta.
Sí, com el de visor.
Esclar.
O més o menys, es veu que cotitza l'alça, eh?
Sí, molt cotitzat, sí, sí.
O sigui, que són peces cares.
I al final no em vaig comprar el pinzell de mostela
perquè em va fer pena matar animals per haver de pintar.
Llavors vaig agafar uns pinzells que eren més o menys igual,
però bé, no eren de cap animal.
És del pèl que deixen.
Ja, però...
A mi, portar...
No ho vols veure així, no?
Igual que els bolsos de serp.
A mi aquestes coses, Pep, a mi se'm regiran les coses.
A serp canvia la pell cada...
Ja, però dubto que tots els bolsos siguin de totes les pells canviades, eh?
No donaria temps, però estan constantment canviant de pell
i vinc a fer bolsos o hi ha alguna cosa que a mi no m'acaba de quadrar
a nivell de temps, eh?
Sí, sí, sí.
De temps natural de la vida i de les pobres seps.
I per cert, seguint a Rodamots,
el que tocaria avui, digui, uns 19 de febrer,
diu, no fer l'alçada d'un que ha assegut.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
No digues una cosa...
Sí, perquè l'he vist.
Ah, però llavors...
No, jo també l'he vist, però...
No, diu, és una frase que...
Així, a primeres, jo tampoc...
Però vol dir que és una cosa molt baixa.
No fer l'alçada d'un K assegut.
Un moment, un K és un gos.
Gos.
No?
Es deia antigament un gos.
Sí, sí, també, un K.
És a dir, no estàs ni al nivell d'un gos assegut,
és a dir, estàs per un nivell molt terrenal, molt avall.
Molt avall, sí.
Bé dir això, no?, després, l'explicació.
Sí, bueno, la definició tal qual diu, ser molt menut.
Molt menut, molt petit, molt baixet, molt que no arribes ni a l'alçada del K.
És a dir...
És jugut.
Estàs a terra, estàs arran de terra.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Ni el petufet, ni el petufet a sota la cola.
Doncs on més s'utilitza aquest tipus d'expressions és a les Illes Balears.
És clar que...
Per això del K, allà, sí que s'utilitza més, no?
Una mica més, però es queda una mica més lluny, no?
Sí?
No, dintre dels països catalans, sí, però vull dir que...
Bueno, sí, l'utilització, potser, de...
Hi ha moltes frases que són pròpies del seu lloc, no?
Sí, que...
Que volen dir el mateix, però que ho diran amb unes paraules diferents.
Exacte.
Inclús, un dia llegia una cosa, que a Badalona tenien també tot una rècula de paraules que només es deien a Badalona.
Només a Badalona?
Només a Badalona, que s'havien, doncs, ja sacralitzat d'alguna manera a dintre Badalona.
I en altres llocs els passa el mateix.
És allò, el típic exemple que sempre posem, de l'escombra i la granera.
Ai, això em sona, eh?
A la banda de Lleida.
Això crec que la llibreta ho tinc apuntat.
D'una escombra, si en diuen granera, i aquí escombra, no?
Llavors vull dir que...
Per què la granera?
Perquè recull el gra, no?
A l'era, per exemple, serveix per recollir el gra que hi ha a l'era.
Que originalment...
I llavors és una granera.
I com que és com una escombra, doncs, també s'utilitza com a escombra per escombrar a casa.
És veritat, això, de fet, ho tinc escrit a la llibreta seguríssim.
La llibreta, crec que ho tens, la llibreta aquesta.
Crec que...
És de llibreta.
Això és de llibreta, eh?
Això és indispensable de llibreta.
Sí, sí, sí.
M'estava intentant buscar el tema aquest del mercat de Sant Antoni, a veure si trobo exactament la data.
I si no, dilluns, que avui torni.
T'està costant, eh?, de trobar-ho, la veritat sigui dita.
L'únic que...
Jo un dia miraré si...
Bé, perquè és el que dèiem abans.
Si fóssim un programa televisiu...
Clar.
Podríem assenyalar les fotos.
És veritat.
Però fins i tot és molt difícil, eh?
Més visual i més...
Sí, només es poden penjar en tot cas la web del...
Més ràpid.
De la Mireia, de la plaça de la Mireia...
Això, sí.
Si trobem exactament la data, o sigui, algú que ho sàpiga que ens ho pugui dir, o qualsevol xarxa social...
Però jo crec que hem passat més anys dels que ens assemlen...
Dels que ens pensem, no?
Que sí.
Aquella sensació de dir, quan fa que venim aquí, a la ràdio?
Si ara jo mirés amb el Carles, per exemple, els primers programes que vaig fer aquí...
Sí?
Doncs ja quedaria sorprès.
Jo no me'n recordo, no ho sé.
Clar, jo, per exemple, sé l'edat que té la ràdio.
És a dir, l'edat.
Sí, sí.
Sé quant és ser ràdio.
Si t'has perd.
30...
Farà 33 o 34 fa aquest any, d'aquí a poc.
Sí, és a 30.
Llavors, potser, sapiguent això, t'ajuda a...
Bueno, sí, també pot ajudar, sí.
O sapiguem dates...
Sí, sí, sí.
Més o menys.
Jo, per exemple, a la plaça de la Mireia et puc dir que farà un anyet, més o menys.
Ja, ja, ja.
Ja fa l'any que vinc aquí...
Això va relacionar-te amb...
Els dilluns?
Els dilluns, sí, senyor.
Farà, farà, farà prop d'un any...
M'ho dir, com passa?
Que els dilluns...
Inicialment vam començar a parlar d'història i...
Sí, sí.
Molt bé, eh?
Molt bé.
Crec de la sala...
Estem en història, eh?
També, també.
Però fem la que nosaltres volem, no la de llibret.
No, la que ens surt en aquell moment.
No la de llibre, llibre.
Història lliure.
Exacte.
Història lliure.
Història lliure.
De la vida.
També.
Ni de senjunt.
No.
També, tot, lliure, vol dir de tot, de tot.
També.
Sí, de tot, de lliure, de tot.
Sí.
Que bo.
Doncs res, escolta, que avui ens hem intercanviat uns llibres.
Ai, sí, molta il·lusió.
Jo tornaré a aquest, eh, per això, perquè...
Sí, home, clar.
De fet...
Ara mateix...
Si se les emportava a un compromís...
No, no, no és un compromís, no.
M'agrada molt i ja m'he fet càrrec del llibre.
Pots arrencar pàgina, si vols.
Sí.
Gràcies.
El que, doncs, jo deixo aquest meu.
Sí.
Perquè descobreixis una mica més l'Aurora del Tisem, qui és.
Home, tant.
També mira una mica la biografia d'en Sirici, d'Alexandre Sirici.
No, mira, tindré perquè...
I veuràs, doncs, que són gent molt important.
No, no, i els dibuixos...
En els seus àmbits, molt importants.
L'Aurora és una meravella de dibuixos.
I després...
Sí, la...
Jo no crec que el vaig arribar a tenir, el de les botigues de Barcelona,
però s'ho tinguis, també el portaria.
Sí, de dues i d'altres.
Perquè va dibuixar una botiga d'un amic meu, que és el Cerer, la Cereria...
Sí.
Allà, a la Plateria, al carrer del Bispe...
Això és tu, que no...
Allà, al barrigòtic.
Sí, al barrigòtic.
Allà, allà, a la Cereria, la Cereria preciosa,
Sobirà, Cereria Sobirà, i el seu propietari és amic meu.
I ella va dibuixar la botiga, que és la botiga més antiga, crec, de Barcelona, en aquest moment.
I és aquesta, la Cereria?
Sí, que sí, sí.
Oh, carai.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Cereria Sobirà.
Doncs costa, he de trobar el llibre aquest de botigues de Barcelona,
estic buscant per internet, i el de Barcelona tendre encara veig que en algun lloc el pots arribar a comprar,
però el de botigues de Barcelona, sembla que de moment, igual de segona mà.
Com aquest?
I de... Bueno, sí, sí, vols dir per tenir el llibre, està clar.
Bueno, vull dir per si ho volgués o el que sigui.
Sí, sí, sí, sí, per fer alguna cosa, sí.
És un... Vaja, l'Aurora, el té gent que ha fet més d'una publicació d'aquest tipus,
sempre amb aquest estil d'una línia extraordinàriament fina, treballant amb les tintes.
Sí, sí, té una cura.
Sí, i després, doncs, aquest...
De les botigues em sona molt perquè hi havia la botiga d'aquest amic meu, Sobirà, d'en Jordi Sobirà,
que, doncs, està aquí en el barri gòtic i és la botiga més antiga de Barcelona.
I segueix en actiu encara, la botiga.
Sí, sí, sí, i com a cereria, eh? O sigui, com el mateix negoci.
Sí, segueix funcionant com...
Sí, bueno, devia començar, no sé ara quin tipus de botiga, però fa anys i panys...
Sí, igual venia inclús pa en aquell moment.
No ho sé, ho sap, però vaja, podria ser que haguéssim començat amb la cera, eh?
Podria ser.
Això ja ens l'entrarem algun dia.
I aquest no el tenim, has dit, el llibre aquest, no el tens?
No, no, no, jo el tenia, perquè hi surt aquesta, i l'haig de buscar, però és que no sé on hi ha, tinc masses caixes.
I a més estaves amb la digitalització de tota...
Per això, sí.
Tens molta feina, i jo aquí traient-te una hora a la setmana.
Com a mínim.
Com a mínim.
Escolta, Pep...
Vull que estem a punt de donar pas a els nostres amics, no?
Queda... Bé, ho queda...
Què, un minut i 10 segons. Just ara són i 58.
Ep, el Carles, ep, ep.
Sí, no vol mai que diguem que entre, però jo saps que jo, els directes els fes tal qual?
Entro d'incognit, ell, sí, entro d'incognit.
No, d'incognit, poquet, perquè...
Bueno, de cara a les zones.
De cara a les zones, diu.
De cara a les zones, entra d'incognit.
I s'emporta tots els micros i cascos.
Sí, ens roben, Pep, ens roben, en directe.
Sí.
Vinga, ara sí que et deixo marxar tranquil·lament.
Doncs...
Cap a casa, que queden 30 segons prop.
A veure si m'acabo el treball de tot.
Molta aigua i bons aliments, com sempre un plaet de neta.
Sí, però un xarop.
Sí?
Sí, un xarop d'herbes.
Ah, molt bé.
Sí, d'herbes...
Ui, a veure, eh?
Ojo!
A veure que no s'herbes.
No, no, senyor.
De moment em dóna resultat.
Vale, vale.
I ara direm que aviat entraran els nostres...
Vinga, tu mateix.
Connecta a tu.
I d'aquí uns segons tindrem entre nosaltres
les notícies de l'emissora Amiga i Germana.
Que estan a punt.
Un, dos, tres, quatre...
Fins.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa Kilian Sabrià.
L'espanyol Luis de Guindos serà el nou vicepresident del Banc Central Europeu
després de la retirada del seu rival, l'irlandès Philip Lane.
Brussel·les, Jordi Baró.
Bona tarda.
Pia Lliure de Guindos per ocupar el juny la vicepresidència del Banc Central Europeu
i recuperar un lloc que Espanya va perdre fa 6 anys.
El ministre espanyol ho tenia tot de cara,
però finalment no ha calgut votació
perquè el seu rival, l'irlandès Philip Lane, s'ha retirat.
De Guindos no era el favorit del Parlament Europeu,
però sí de la majoria dels 28.
Menys d'Itàlia,
tot són avui bones paraules pel ministre espanyol.
També del comissari d'Economia, Pierre Moscovici,
que ha restat importància al pas directe de ser ministre
a dictar la política monetària a Europa.
Jordi Baró, Catalunya Ràdio Brussel·les.
Notícies breus, Cell Ballespí.
Seat ha anunciat que presentarà els resultats anuals a Madrid.
Fins ara sempre ho havia fet amb Arturell,
on hi té la fàbrica i la seu social,
excepte l'any passat, que ja ho va fer Barcelona.
La presentació dels resultats del 2017 serà d'aquí a un mes
amb el president de Seat, Luca Demeo,
que també explicarà a Madrid les perspectives d'aquest any
i l'estratègia de futur de la companyia.
Des de Seat ho desvinculen del moment polític.
Coincidint amb aquest anunci,
avui s'ha confirmat també que el nou sub de Seat es dirà Tarracó.
Marta Rovira visita aquesta tarda Oriol Junqueras a la presó d'Estremera,
just hores després d'haver quedat en llibertat amb fiança.
El líder d'Esquerra i la número dos del partit
firmen conjuntament una carta que han adreçat avui a la militància.
En l'escrit, que havia estat preparat preveient l'escenari
i que el jutge del Suprem hagués enviat Rovira a la presó,
refermen el compromís de continuar endavant amb els objectius del partit.
Primer recuperant les institucions del país i després eixamplant la base social.
Junqueras i Rovira també denuncien que no és la primera vegada
que l'estat espanyol intenta escapçar la cúpula republicana
i avisen que no ho aconseguiran.
Els autobusos urbans de Tarragona faran parades intermèdies de nit
perquè, si volen, les dones puguin escurçar els trajectes que hagin de fer a peu.
És una mesura per millorar la seguretat de les dones
davant del risc d'agressions sexuals.
Tarragona, Ricard Buigàs.
Bona tarda.
És una mesura que ha pres l'Ajuntament poc després que la CUP,
a través del col·lectiu Cau de Llunes,
hagi fet la proposta a Marc Osis, una de les portaveus de l'entitat feminista.
Entre les 10 de la nit i les 6 del matí,
les dones que ho demanin puguin parar
amb una parada que no sigui l'oficial,
que estigui entre dues parades,
per reduir la distància que aquesta persona,
aquesta dona, hagi de caminar sola fins a casa.
El nou sistema es posarà en marxa a partir de divendres.
Ricard Buigàs, Catalunya Ràdio Tarragona.
L'Ajuntament de Girona potencia el centre municipal La Mercè de Girona
amb l'estrena de 3 nous espais per fer-hi exposicions
i busca, a més a més, treballar conjuntament
amb la Casa de Cultura que gestiona la Diputació.
Maria Rovira, Girona.
Bona tarda.
El centre cultural La Mercè continua centrant
amb bona part de la seva oferta en la formació i la creació.
Ara, però, reforça la seva oferta d'exposicions en espais
com el claustre, el vestíbul i la sala pati.
Ho explicava el regidor de Cultura, Carles Ribas.
La Mercè no ha de recuperar res,
sinó senzillament ha de polir-se
i ha de veure el brillant que té
i que és en si mateixa.
Agafat de la mà de l'Escola d'Humanitats
i de l'Escola d'Art,
passa a ser un centre cultural
i vol passar a ser un centre cultural
que reculli a tota aquella gent
que vulgui passar una estona aquí
on tindrà exposicions fixes.
Maria Rovira, Catalunya, Ràdio Girona.
I a Alemanya, Angela Merkel
comença a preparar la seva successió.
La cancellera ha designat
una estreta col·laboradora seva
a qui molts consideren la seva hereba política
com a secretària general del partit.
Es tracta de Negret,
Kram Karrenbauer,
de 55 anys
i primera ministra de Zarlan,
l'estat federat més petit d'Alemanya.
Se la coneix com la Mini Merkel
per la seva proximitat personal ideològica
amb la cancellera.
I atenció, Catalunya, Ràdio es prepara
a Margarit Gaià per la nit dels Òscars.
A banda del programa especial
que s'emetrà de dues a sis de la matinada
el 5 de març,
a partir d'avui mateix
ja es pot votar la porra
que han engegat el programa de cinema
La Finestra Indiscreta
presentat per Àlex Gurina.
Els oients que hi vulguin participar
han d'entrar al web de Catalunya Ràdio
i votar fins la mitjanit del dia 4
en les sis categories escollides
millor pel·lícula, direcció, actriu
i actor protagonistes,
pel·lícula en llengua no anglesa
i cançó original.
El guanyador s'endurà un vol a Roma
per a dues persones.
I respecte al programa especial
d'aquella nit
comptarà amb la presència
de quatre col·laboradors habituals
de La Finestra Indiscreta
de Siré de Fez, Guillem F. Marí,
Marta Armangou i Fausto Fernández
i també amb Núria Marín,
la presentadora del programa
del canal Divinity Caza Mariposas.
Esports, Marta García.
Denis Suárez, Andre Gómez i Vermalen
són les tres novetats
en la llista del Barça
que aquesta vesprada
s'entrenen a Stamford Bridge
on demà jugarà
l'anada dels Wetens
de final de la Champions
contra el Chelsea.
Pendents d'Ernesto Valverde
que ha de comparèixer
després amb sala de premsa
i també d'Antonio Conte.
L'Italia recupera
el lateral espanyol
Marcos Alonso
per al partit de demà.
Els anglesos, però,
ja s'han entrenat
este migdia.
L'Espanyol condemna
i investiga
els incidents
entre aficionals
del Club Blanquiblau
i del Vilareal
en el partit d'ahir.
Els Mossos
i els serveis de seguretat
hi van intervindre
i ara l'Espanyol
prendrà mesures contundents
contra els que van actuar
de manera violenta.
La 24a jornada de Lliga
se tanca avui
amb el Getafe Celta
que començarà
a partir de les 9.
En motor,
Toni Bou estarà
unes 3 setmanes
de baixa
després de fracturar-se
3 bèrtebres lumbars
este cap de setmana
en el trial
de Le Mans
on va tindre una caiguda.
Bou se va donar
un fort cop
contra un element
de formigó
i se va veure obligat
a abandonar la competició.
Les proves
que li han fet avui
mostren aquesta fractura.
L'evolució
marcarà la seva tornada
però no pareix
que puga ser
abans de 3 setmanes.
I el Barça de bàsquet
que ha arribat avui
a Barcelona
celebra esta nit
en un sopar privat
el títol de Copa
aconseguit ahir
davant el Madrid.
En el tot costa
que començarà d'ací
una hora a les 7
parlarem amb el mànager esportiu
de la secció blaugrana
Nacho Rodríguez.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies de Sant Just.
Bona tarda
són les 6
i 7 minuts.
Aquest dijous 22 de febrer
a partir de dos quarts de vuit
del vespre
s'inaugura
la mostra
del treball
fotogràfic
5 mirades
al capvespre
a l'espai
de lliure creació
Carme Malaret.
Aquesta proposta
l'han treballat
durant dos anys
els fotògrafs
Dolors Vilalta
Lluís Menollos
Josep Pararnau
Tonga Zull
i Carles Serraïma.
A més
els artistes
explicaran
qüestions
com quina ha estat
la motivació
de cadascun d'ells
per treballar
en aquesta idea
del capvespre
com han treballat
la temàtica
des de la visió grupal
i com han definit
individualment
cada hipòtesi
de treball.
L'exposició
es podrà visitar
fins aquest mateix diumenge
25 de febrer.
El proper mes de maig
iniciaran les obres
del carrer
i el bicicleta
que anirà
des de la Rambla
de Sant Jus
fins la plaça
Santa Magdalena
d'Esplugues.
Aquest carrer
i el bicicleta
també s'unirà
posteriorment
al carrer i el bicicleta
que anirà
des de Barcelona
fins a Esplugues
a partir d'aquest abril.
El portaveu
del Partit Socialista
Joan Bassaganyes
ha assegurat
aquest matí
al Just a la Fusta
que el carrer i el bicicleta
entre Sant Jus
i Esplugues
generarà incomoditats
als usuaris de vehicles
però serà una revolució
per la connexió
entre Sant Jus
i Barcelona.
Bassaganyes
també ha parlat
de l'inici d'obres
d'altres zones.
Entre març i abril
es començaran obres
a l'entorn de Madre Sacramento
al solar
que fa cantonada
entre els carrers
Major i Rambla
i al carrer
Carles Mercader.
Entre maig i juny
està previst
l'inici d'obres
al carrer Encel Clavé
i al carrer Pont.
Acord entre l'Ajuntament
i la família Ristol
perquè la barraca
de vinya
de Can Solana
situada a tocar
del camí de Santa Creu
per sota la penya
del Moro
passi a ser
del consistori
Sant Justenc.
Arran d'aquest acord
iniciativa de les CEAS
i el centre d'estudi
Sant Justenc
segons va remarcar
l'alcalde
l'Ajuntament finançarà
la reconstrucció
de la barraca
amb el suport
del Consorci
del Parc de Colls
de la Lola
per un cost
d'uns 10.000 euros.
A Sant Jus
es conserven encara
diverses barraques
que s'utilitzaven
com a refugi
per part dels pagesos
que tenien cura
primer de la vinya
i després dels emmellers.
Segons va explicar
Josep Perpinyà
el just de la fusta
després d'aquesta recuperació
el consistori
té la intenció
de recuperar
altres barraques
com ara
la de Can Vilà.
Aquesta és tota la informació
per ara
nosaltres tornem
als Sant Jus
Notícies
edició vespre
a les 7
recordeu també
que podeu seguir
la informació local
a través del web
www.radiodesver.com
Molt bona tarda
Fins demà
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs us volia posar
aquesta mateixa cançó
però versió
un altre grup
Spotify
semblar que ha caigut
no és internet
és Spotify
la mateixa aplicació
que no me la deixa
obrir
no la puc refrescar
i no us puc buscar
aquesta cançó
que volia
així que ens n'hem anat
cap al Soundcloud.com
que és una altra web on també podeu escoltar cançons, versions, remixos
i gent que creativament fa noves cançons versionant o juntant d'altres.
Amb aquestes diuen Noia de Purcellana, és de Pau Riba.
Per cert, són les 6 i 11, entrem a la segona hora de la plaça Mireia
en aquest dilluns 19 de febrer del 2018
i us tinc preparada una altra sorpreseta
perquè aquesta segona hora tindrem un nou visitant
que passa per la plaça Mireia.
Per cert, sabeu que normalment és dilluns
o almenys fins fa poquet teníem l'Oriol Pascual amb nosaltres
en aquesta tertúlia esportiva.
El que passa és que per temes d'agenda i de més
no ha pogut venir en les últimes setmanes.
Tot i això, segurament a partir de vinent
o d'aquí un parell de setmanes el podrem tornar a tenir aquí amb nosaltres
i segurament formarem aquest tàndem juntament amb l'Albert
que és aquest noi que en breu s'entrarà a l'estúdio de Ràdio d'Esvern
i amb qui més o menys comentarem temes esportius
entre altres, futbol, bàsquet, jocs olímpics d'hivern i molts altres.
Així que us deixo amb aquest noia de Purcellana de Pau Riba.
Jo ja callo mentre sona la cançó
i no marxeu perquè en uns minuts entrarem amb l'Albert.
Fins ara.
Noia de Purcellana
Buscava força en el teu parla
I aixecum buscat
Papallones blaus
Amunt la mà
Noia de Purcellana
D'una mirada
Arbor
Un supplol
Puig anany
D'una mirada
I a Virginala
Tu vas tan fràgil
Que te vas tancà
Só fa una campana
Que sona但
Sam
El just a la fusta
parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure
qui eren tots els empresaris que anaven amb ell,
que fins ara mutis.
400 pisos per vendre.
Si s'ha apagat de la seva butxaca, ningú li pot dir.
Busco sempre aquella notícia una mica positiva.
Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure un d'aquests grups més de casa,
hi ha moltes oportunitats, molts festivals.
Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid,
pots quedar crucificat a per vida.
Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona.
Just a la fusta, vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill-out,
l'smood jazz, el funk, el soul
o la música electrònica més sual.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres,
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
Voleu conèixer quan i on van ser estrenades
o a qui van estar dedicades?
Si us agraden les sardanes i teniu curiositat,
tot això i més,
ho trobareu al programa a l'audició
que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre
o en les seves repeticions.
Us hi esperem.
Cada dilluns de 9 a 10 del vespre
teniu una cita amb Rambobineu, si us plau.
Una mirada al passat sense nostàlgia,
amb la millor música dels anys 20 o 50.
O, si ho preferiu,
podeu descarregar el programa a la carta
a Ràdio d'Esvern.
Lo antic es millor
i més divertit.
Rebobineu, si us plau.
Primer, van ser les ones.
98.1 FM.
Després, internet.
Ràdio d'Esvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter,
YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610-777-015
Ràdio d'Esvern.
Cada dia, més a prop teu.
Tens entre 6 i 18 anys, t'agrada escriure?
Què prefereixes, poesia o narrativa?
Omnium Cultural
convida tots els alumnes
dels centres de primària,
secundària i batxillerat
a participar en el Premi Pisciganya de Poesia
i el Premi Sambori de Narrativa.
T'hi atreveixes?
Consulta les bases de
www.omnium.cat
Pisciganya de Poesia
Ràdio d'Esverns
Ràdio d'Esverns
i l'esverns
Ràdio d'Esverns
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vinga va que ja som aquí, ui espera que la música està molt alta ara mateix, 6 i 20 de la tarda amb alguns problemets estem tenint amb internet, no amb internet concretament però amb webs que reprodueixen música, entre altres Spotify que sembla que ha caigut i Soundcloud que sembla que ens està fent una espècie de boicot.
No passa res, tenim amb nosaltres aquesta tarda i us l'he de presentar a l'Albert Navarra. Hola Albert, bona tarda!
Hola!
Com estàs? Benvingut a la plaça Mireia, sé que no ets nou a la ràdio perquè de fet els divendres ja passes per aquí, com a veure si ho dic bé, el posem-li bé o el Just a la Fusta?
Sí, no?
Estàs aquí perquè estàs aquí perquè vols. Sí, perquè m'agrada això de la ràdio i els esports.
Molt bé, la fusió és de la ràdio més parlar de coses d'esports. Jo abans d'entrar aquí dins de l'estudi 1 comentava això que els dilluns normalment teníem l'Oriol, que és aquest noi que ja et presentaré la setmana vinent quan vingui cap aquí, i amb ell precisament parlàvem d'esports, de futbol i a més, a veure què tal us porteu perquè té caràcter, l'Oriol, ja veuràs que és un bon culer, empadernit, no t'he preguntat tu de quin equip ets, per cert?
Del Barça i del Girona. Ah, molt bé, molt bé aquesta distinció amb la coletilla i del Girona, m'ha agradat, m'ha agradat molt, mira un altre pariment per tu, Albert, doncs, si vols presentar-te a tu d'alguna altra manera o afegir alguna altra cosa a tu mateix, això, mira, ja t'ho explico ara així en directe, això és una plaça, aquí la gent passa, bueno, passen els que jo també deixo passar, eh, vull dir això, tampoc, i la cosa es tracta que aquí la gent, doncs, bé, comenta les seves inquietuds, explica, doncs, les coses que li agraden o el que sigui, llavors,
jo vull que siguis una persona més que passa per la plaça Mireia i que veig a explicar, doncs, això, la teva passió són els esports, no?
Sí, a mi, bueno, és un ben petit que m'agrada anar als esports, jo jugava a futbol i, doncs, això de la ràdio sempre també m'ha agradat.
Ho has posicionat.
Sí, ho he posicionat.
Segueixes jugant a futbol o no?
Sí, a futbol sala, concretament, a les Corts.
Ah, sí? Ah, doncs, mira, juguem a prop, jo et vaig dir que jugava a futbol també els dimarts, de fet, demà tinc partit, fa una mica de fred, però, bueno, si igual no passa res, jo tinc a l'aire lliure.
Jo també.
I què? Passa fred, eh?
Sí, sobretot els entrenaments, que són bastant tard.
Ah, tens entrenament i tot? Jo no. Jo me'ls salto directament.
Nosaltres només juguem els dimarts, de 9 a 10 de la nit, que és una mica tard.
Sí, és una mica tard.
Una mica.
Sí, però som un grup de 10 noies, 10-12, llavors ens anem organitzant entre nosaltres, llavors juguem entre nosaltres.
No és una lliga, ni res.
O sigui, portem petos de colors i, bé, avui tu aquí, jo allà, i, bé, més o menys fem el que puguem.
Però, bueno, estem a prop, eh? Jo jugo per allà tocant a Praça Espanya, més o menys.
Jo...
Sants, més o menys.
Jo treballo a les Corts amb Numància.
Ah, sí? Allà hi ha una escola bastant gran.
Com es diu ara?
Els maristes, crec que hi ha per allà.
Sí, els maristes, és veritat, és veritat.
Que també tenen un club i...
I és allà on jugues?
No, allà no, al costat.
Doncs estem molt a prop, perquè jo estic Numància baix, tirant a tocant a Sants, quasi.
Allà està el camp.
Mira, ja tenim una cosa en comú, almenys és que juguem els dos a futbol.
Jo t'he dit que jo, el tema de futbol, bueno, tampoc no és que estigui molt al dia de moltes coses,
però per això et tinc aquí, perquè vull que m'ajudis a mi, igual que tots els oients,
a explicar, a veure què passa en el món esportiu, esportiu de molts esports,
almenys els que més t'agraden, així que, com que no tinc ganes de xafar-te molt la secció,
perquè estic xerrant massa, jo crec, deixo que tiris tu endavant i jo t'aniré fent preguntes, Albert.
Et sembla bé?
Doncs mira, avui parlem sobre el futbol, sobre el bàsquet, també, que hi ha hagut, bueno, la Copa del Rei.
Ja tenim guanyador.
Sí, i és d'aquí.
I és d'aquí casa, es comprem cap aquí a casa.
I també parlem sobre l'NBA i els Jocs d'Hivern que estan...
Els Jocs Olímpics d'Hivern.
Els Jocs Olímpics d'Hivern que s'estan celebrant a Chiopang, a Corea del Sud.
Carai, quina pronúncia, tu.
Exacte, Corea del Sud. De fet, està fent que Corea del Sud i Corea del Nord es facin una miqueta més amics, es veu, cosa que fa molts anys i panys que no passava.
Així que l'esport sembla que també uneix països que per moltes diferències no eren gaire amics.
I d'aquests Jocs Olímpics d'Hivern tenim un parell de medalles que també comentarem, no?
Deixem el pastís, o sigui, la guinda del pastís pel final i vinga, va, comencem parlant de futbol.
Vinga, tot teu, Albert.
Doncs aquesta jornada a l'Iga, que va començar la jornada 24, que va començar el divendres, amb la victòria del Girona per 3 gols a 0 contra el Leganès.
Molt bé. Bon aplaudiment.
Bé, el primer gol el va fer Estuani el minu 23 de penal, que, bé, un penal molt clar per mans de Mantovani, i que el va transformar.
El va transformar?
El va transformar...
A veure, explica això, explica això.
Bueno, Cuellar va adivinar el penal, però no, va xutar molt fort Estuani i va marcar.
Després, abans de mitja part, el minu 36, Porto va... li van passar perquè fes un contraatac i, bueno...
El Solet.
Sí, el Solet va entrar a dits de l'àrea i va xutar...
Pim pam.
Va xutar amb la dreta un xut alt, fort, per l'esquadra i... imparable.
Bé, bé, bé.
I el minu 86, ja, les cavalles del partit, Juan Pé, amb una falta lateral, va marcar el...
el 3-0 definitiu.
I també cal destacar que...
que el Capità...
Si vols, et deixo uns minuts per pensar, eh?
Digues, digues.
El Capità, l'Oi Amagat, va debutar primera i és l'únic jugador que ha passat de segona B, segona divisió i primera en el Girona.
Sí, ha fet tot el recorregut i a sobre, just ahir va ser quan va disputar...
Va debutar, a primera.
Va debutar.
Sí.
Carai.
I va ser una alegria també pel Girona.
Home, després del 3-0, no?
Sí.
O sigui, després del resultat, després de debutar, després de passar per això, des de segona, etcètera.
Molt bé, no? Li fem un aplaudiment des d'aquí...
Com has dit que es deia?
El l'Oi Amagat.
Vinga, un aplaudiment.
I vinga, seguim parlant de futbol, amb aquesta retransmissió que ens està fent superacurada amb l'Albert Navarra.
Vinga, segueix parlant.
I ara parlem del Barça, que va jugar contra l'Eibar.
Sí, a Ipurua.
Ipurua?
Sí.
Què està, això?
Vinga, que se m'han deixat grafiar.
Al País Basc.
Molt bé, molt bona, molt bona.
Va ser un partit molt difícil pel Barça, perquè l'Eibar va apretar molt.
Però, bueno, al final...
l'Eibar és un bon equip, eh?
Sí, és un bon equip.
Està lluitant també per...
Són forts allà dalt, eh?
Menja molta carn, ho saps o no?
Sí, sí, sí.
Hi ha moltes proteïnes al cos.
Bueno, el Suárez va marcar minuts 16, amb un grandíssim passe de Leo Messi.
i Suárez al contra el porter no es va posar en aviós i va regatejar el porter i va marcar.
I l'Eibar, per això, va tenir moltes, moltes ocasions...
Però no les va...
No les va aprofitar.
Bé, coses que passen, no sempre es guanya el partit.
Tot i tenir unes ocasions de gol o oportunitats...
A mi també em passa, Albert.
Jo tinc moltes ocasions de gol i no els marco perquè, mira, em fa pena, saps?
I al final, acabes també del partit, al minut 88, Jordi Alba va aprofitar un rebot dins de l'àrea,
que va deixar... bé, Messi va xutar, el porter la va deixar ja morta,
i Alba va arribar i marcar el 0-2 definitiu.
Va ser el ramat del Jordi Alba, que va marcar el gol.
Sí.
I aquí resultat definitiu...
I també cal destacar la vermella orellana per desplaçar la pilota
quan la vida havia xiulat una falta.
S'ho va passar pel forro, no?
Va dir...
Sí, li van ser a la segona.
Bé, els han de fer cas als àrbits, eh?
Sí.
Vosaltres en teniu, d'àrbit, els dimarts?
Ai, els dimarts, els dies que jugueu?
Aquí, exacte, sí.
Sí?
Sí.
I nosaltres no.
Imagina't, imagina't quines normes ens posem.
Perquè et faci una idea de...
Un dia faré un vídeo i te l'ensenyaré, Albert,
perquè t'imaginis el nostre estat esportiu davant de la pista.
I ara et posaré una música per començar a parlar del següent equip que va jugar.
Doncs això, eh...
El diumenge.
El diumenge, correcte, ahir.
Sí, ahir l'Espanyol...
Sona una mica, no, l'himne?
Vinga.
L'Espanyol va empatar contra el Villarreal
en un partit molt, molt disputat i molt intenç.
El Villarreal no va... no va tenir... no va... no va passar malament al partit,
no ho va passar malament, però li va costar, perquè l'Espanyol a casa és un equip fort,
que ja ho hem vist contra el Barça, el Giro també li ha costat...
Es creixen una miqueta més, no?, quan estan a casa.
Sí, es creixen a casa.
Sí, a fora potser els hi costa més.
Clar, perquè l'afició no és la mateixa, la que tens a casa teva,
que la que et pots emportar a un altre camp...
Exacte.
Fora.
Sí.
I, bueno, al minut 26, Rodri li va caure un rebot dits de l'àrea
i va col·locar el 0-1 al marcador.
i després, ja, al final del partit, Granero va xutar una falta des de l'àrea
i la va... la va... va xutar molt bé, molt bé la falta.
Et va agradar, eh?
Sí, va ser un xiuau, picat, passó la barrera i el porter no va poder fer res.
Molt bé, molt bé, tu. Molt bé.
Prou, eh, també.
Ets prou espanyol o no?
Eh?
Bueno, però t'agrada l'espanyol?
Vull dir, simpatitzem o no simpatitzem?
Ni sí ni no, entre mig.
Ni sí ni no.
Però aquí els deixem, no? Amb el seu himne...
Sí, sí, m'han fet.
Bueno, sí, pobrets, vam fent, vam fent.
A veure, han tingut anys...
Sí, ja.
Potser que no havies nascut, segurament.
Passa una època bastant complicada, eh, també,
quan s'hi va canviar de camp i de més, també.
Però, pobrets, a poc a poc, doncs, jo crec que se'm van sortint, eh,
que no és fàcil jugar contra, depèn de quin equip, i empatar.
Tu i jo, com a bons jugadors, ho sabem, no?
Sí.
És complicat, això.
Sí, és complicat, perquè el viat real està molt...
Per això?
Amb la marxa de Bacambú a Xina, a l'entera li han deixat un espai buit,
i els està costant una mica més, però ho estan fent bastant bé.
Jo crec que ho estan fent.
I per això ara van cinc grans.
Ah, molt bé.
Molt, molt, molt.
Bé, diguem-ne, seguim parlant d'esports, perquè ahir també va jugar,
toma partidars, eh, el vaig sentir, no el vaig veure,
però sentia crits i coses, tal, al Madrid.
Al Madrid.
Va ser un partit per l'espectador.
No tinc l'himne, però prefereixo no posar-lo, et poso una altra música.
No vull el l'himne del Madrid, però va, vinga, parlem del Madrid,
que va quedar, bueno, va haver-hi un 3-5, mare meva, de bojos, eh, això?
Molt, molt boig el partit, i un molt bon partit pels espectadors,
però, bueno, jo crec que per l'afix...
De menjar pel humides, no?
Sí.
S'amplen, uau, uau, uau.
Però per els afixiats als equips i els entrenadors i els jugadors potser no tan bonic.
No va ser tan... Bueno, clar.
I mira que el Madrid es va avançar amb un gol d'Ascensio en els pocs minuts de partit,
quan ja portaven vuit minuts, crec, cada partit, i...
Que sempre ajuda, eh, marcar els primers minuts de partit.
Sí, ajuda molt.
Així, psicològicament jo crec que estàs com... et fas fort.
Sí.
No? Dius, oh, bueno, sembla que ho tinc controlat.
Que es posi igual perds, eh, però... et dóna fortadesa mental, jo crec.
I a partir d'aquell gol, el Betis ja va començar a dominar més la pilota.
Veus? Potser a vegades no l'ajuda a marcar el primer.
A vegades no, però a vegades sí.
Exacte.
I, bueno, al minut 34 van marcar el primer gol, i al minut 37, molt...
Amb tres minuts de diferència, pum!
Van remuntar el partit.
I a la segona part, doncs...
El Madrid es va posar 2 a 4, amb un gol de Sergio Ramos primer.
Està allò bé, el Sergio Ramos?
No molt bé.
No molt bé.
Vale.
Va, ens comencem a entendre.
Bueno, hi vam posar el 2 a 4, super...
Bueno, amb 25 minuts de Sanapar, els primers 25 minuts.
I, bueno, ja el partit semblava acabat, però...
Però no.
Però no, perquè al final...
Bueno, al final, el 1985, ja, a punt de...
de complir 6 a 90, doncs el Betis va aconseguir el 3 a 4, que li donava esperances, per intentar...
Però quedaven minuts, nen, encara podien passar coses.
I com has dit al principi, va ser un partit boig.
I, al final, Benzema, que va ser substituït per Cristiano Ronaldo, va marcar el meu 1 a 92, el definit teu 3 a 5.
I va marcar la sentència d'aquest 3 a 5.
Bé, a mi em va agradar el partit.
El vas veure tot?
Sí.
Ets de veure tots els partits, allò...
Bé, tots els que a tu t'agraden.
Tinc de Barça, Girona i Madrid?
O Espanyol, potser també?
No, a veure, normalment, quan, no sé, quan estic jugant a la play, tinc un monitor al costat mirant partits de futbol...
Vinga, pantalles, com jo aquí dins, no, que tinc 3 o 4, però tu tens el futbol a play i són diferents les pantalles que veus tu.
Intento veure tot el que puc.
El què, el que es cosi?
Intento veure tot el que puc veure.
Ah, bé.
També he d'estudiar i això, llavors.
Home, clar, s'han de...
O sigui, és d'organitzar el temps per poder-ho fer-ho tot i no quedar-te només veient futbol i aplicar-ho després al col·le.
Vols que fem com un repàs dels resultats que...
De l'altra jornada.
Sí.
No sé si vols una música així especial o alguna cosa, així per provar.
Val.
Què vols?
Et demana?
No sé.
Perquè aquí hi ha moltes cançons...
No soc molt de música, jo.
Bé, per algun efecte...
No sé quina et puc buscar, alguna que t'agradi, així que dins, mira, per aquesta secció vull...
No?
No.
Cap així en concret?
Cap.
Clar, n'hi ha moltes, n'hi ha moltes...
Ui, no m'ha sonat una.
A veure com sona aquesta...
És que això és de notícies.
A veure com et sona això, però jo crec que és massa de notícies.
Està agrada això?
Sí, està agrada.
Sí?
Però espera, anem a fer-ho bé.
Doncs aquests són els resultats de la jornada de futbol.
Els hem comentat amb l'Albert...
No, perdó, Albert Navarra.
I ara us farà el resum dels resultats.
Vinga, Albert.
Doncs la jornada 24 va començar amb la victòria del Girona, 3-0, que ja hem dit.
Després del dissabte es va jugar 4 partits.
El Les Palmes 1, Sevilla 2.
El Leibar 0, Barça 2.
El Alaves 1, Deportivo 0.
I el Màlaga 1, València 2.
El diumenge es van jugar també 4 partits.
El diumenge va començar amb el partit de Real Societat 3, Levante 0.
Després va jugar a l'Atlético de Madrid, Atletic Club, un gran partit també, que es va decidir a Sonapart.
I a l'Atlético es van dur per dos gols a 0.
Després va jugar a l'Espanyol Villarreal, també que hem comentat, que van empatar 1.
I al Betis Madrid, que va quedar 3-5.
I avui es tanca la jornada amb el Getafe Celta, que es juga d'aquí unes hores, a les 9.
Molt bé.
Carai, tu, sembla que ho hagis fet tota la vida això, eh, de fer, no sé, a nivell d'informatius esportius amb l'Albert Navarra.
Molt bé, doncs seguim parlant d'esports, hem parlat bastant de futbol i ara parlem potser del que vindrà, no?
Sí.
Hem parlat del que ha vingut.
Demà.
Doncs vinga, anem a parlar de demà, a veure què passa demà.
No, demà...
Demà és...
Demà és...
Demà és...
Sí, demà tenim Champions, correcte.
Tenim Champions i...
Jo tinc partit, eh, jo no sé si deixeu el meu partit per veure el Champions, potser no.
Jo també tinc l'entrenament.
Veus? No podem deixar aquestes coses, Albert.
S'ha tret la primera part.
Sí?
Ui, que em xivo, eh?
No m'agrada això.
L'entrenament?
Sí.
Que nosaltres, com que no en tenim...
Bueno, l'entrenament és...
Vinga, noies, correm una mica, vale, vale, ja estem, ja entrem directos a...
Però, bueno, va, potser et deixo que et saltis l'entrenament per veure una part d'aquest Barça...
Passa a Chelsea?
Chelsea-Barça.
Chelsea-Barça.
Chelsea-Barça, exacte.
Doncs això que...
Bueno, hi ha el Chelsea-Barça, que hi ha hagut novetats a la llista de convocats.
A veure, novetats.
Bueno, la Coutinho, que ja sap que no pot jugar a Champions, i ja acaba...
Bueno, això ho sabíem ja, potser, des que va entrar.
Sí.
Bueno, més o menys, intuïa que no estaria llest.
Va jugar amb el Liverpool a Champions, llavors no pot jugar amb dos clubs diferents.
I la gran novetat és Vermalen, que torna a la llista de convocats, després d'unes quantes setmanes de lesió,
que el va deixar fora dels terrenys de soc.
I al Chelsea no hi ha cap novetat de llista de convocats, i el divendres també van jugar a la FA Cup,
que és com la copa del rei d'aquí, i van guanyar per 4 gols de 0 a Hull City,
que és un equip de segona lliga anglesa.
Hull City.
Sí, sí, sí, se segueixi, eh? Ah, ja està.
Vale.
Vinga, va, que això és el directe.
Són les 6 i 38, mira, això és per dir-ho, són les 6 i 38, quasi 20 minutets per les 7 de la tarda,
i quedaran dues hores per aquest partit que comentava l'Albert, que és el Getafe Celta, no?,
que és a les 9 del vespre?
Sí.
9 del vespre.
I et sembla si anem a parlar de bàsquet?
Sí, un rato, perquè de futbol ja...
Vinga, va, anem a variar d'esport, seguim amb pilotes, però aquestes voten i van a una canasta,
parlem del guanyador a la Copa del Rei.
Sí, que amb contratoc pronòstic va guanyar el Barça, a la final contra el Real Madrid,
per 92 punts a 90.
No, i el Barça...
Molt bé, molt bé.
El Barça va fer una setmana que va canviar d'entrenador i per això no s'esperava que acabes guanyant, no?,
que acabes guanyant, no?, la Copa del Rei.
Mira, al final sí.
Molt bé, i amb P6, el nou entrenador, ja s'ha endut el primer títol,
que feia 3 anys que el Barça no guanyava cap títol i, doncs, els ha donat motivació.
Home, clar, això et dona un munt d'ànims.
Sí.
Tinc una mica, li diem pèsits, tu.
Tinc un mote així, sí, i li diem pèsits, i em fa molta gràcia que vellegeixo el pèsits,
dic, però si és el meu amic, no, és una altra.
Home, clar que sí, es guanyà la Copa del Rei, a més, contra tot pronòstic, com deies,
és una alegria pel cuerpo, no?
Sí.
Estàs content, estàs alegre?
Sí, perquè feia temps que no veia molt el bàsquet, perquè no estàvem molt bé,
i ara, doncs, això també m'aniva a veure els seus partits.
Ets d'anar al Palau Brugrana?
No, només de mirar-los per la televisió.
Sí?
Sí.
Doncs mira, i és un esport que em costa, eh?
Així, sincerament t'ho dic, Albert, sense tapujos.
Em costa bastant veure el bàsquet, perquè, no ho sé, la dinàmica que tens,
jo crec que t'ha d'agradar molt.
Sí, a mi m'agrada veure els partits importants.
Ah, els que no, mira, els veurà.
Costan més a veure.
Clar, els que tenen xitxa, no?
Aquestes finals o algun...
Sí.
Bueno, algun derbi també.
Sí, semifinals, partits de Euroliga, alguns també, però no tots.
I sempre t'ha agradat així veure els partits?
Sí.
De bàsquet, dic?
Sí.
Doncs intentaré que m'agradin, però és complicat, jo t'ho dic, eh?
No sé què...
I mira que n'he vist en directe, també, eh?
És a dir, d'anar a pista i tal.
Però, mira, jo jugo a futbol i ja crec que faig bastant i m'entrego molt a l'esport.
Tots molt bé, victòria del bàsquet, Copa del Rei, que se n'han portat cap a casa.
Aquest aplaudiment per ells, clar que sí.
I ens hi va costar, eh, quan hem guanyat.
Explica-ho, explica-ho.
Perquè les quals de final van eliminar el Bascònia, que és un equip molt fort.
Sí.
Per 94 a 90, o sigui, un resultat molt ajustat.
I a les semifinals es van trobar contra Gran Canària, que era l'anfitrió del torneig, que se l'abrava ja a Gran Canària.
i aquest partit els hi va costar menys i va guanyar per 87 a 74.
Bé, ajustat, també.
Sí.
Però, bueno, no es va decidir en els últims moments.
I a l'NBA, el cap de setmana s'ha celebrat els All Stars, que, bueno, fan concurs de triples, desmaixades i tot això.
I...
Però s'agrada, eh, aquests espectacles que fan.
Es passen cinc hores menjant, palomites i coses, total, per veure quant a canastres.
Però, bueno, està bé, està bé.
I ahir es va jugar al partit de les Estrelles, que hi havia dos equips, el del Lebron James i el del Stephen Curry.
I al partit se'l va emportar l'equip del Lebron James per 148 a 145.
Ui, per res, eh?
Bueno, per res seria un punt, però són tres.
Són tres que...
Però, bueno.
Sí.
Va estar molt disputat.
I Lebron, per guanyar el partit, també, i perquè va fer...
Va suar.
Va, va...
S'ho va deixar tot.
Sí, es va deixar la pell.
Sí.
I va ser coroneta el millor jugador del partit.
I del món, quasi.
Home, és bon jugador, és bon jugador.
Sí.
No sé què t'anava a preguntar.
L'has vist, aquest partit de les Estrelles?
No, és clar, va ser en horari d'allà, no?
Sí, era...
És a dir, aquesta matinada.
Sí, es feia molt tard.
Jo crec que el que vaig, crec, a les cinc de la matinada.
Era o posar-te al despertador i llevar-te per veure-ho, o ja no dormir...
Sí, i com que tenia escola i tot això.
No, no, no toca, no toca.
Però jo crec que les notícies, i a més, suposo que algunes imatges es posaran.
Sí, sí.
Resums i tot això.
Exacte, resums.
I et sembla, sí, per anar tancant la secció, que...
Bueno, què tal?
Bé, no?
Sí, sí.
Jo et veig aquí tan tranquil com ho pèdo, per su casa, així m'agrada.
Molt ben fet, Albert.
Vinga, va, anem a parlar d'aquests jocs d'hivern que, com...
A veure, pronunci el poble aquest de Corea?
Pyeongchang.
Bé, vinga, anem a parlar d'aquests jocs olímpics d'hivern que s'estan celebrant,
com dèiem, això, a Corea del Sud, a Pyeongchang,
i que està apropant a Corea del Nord a parlar amb Corea del Sur,
que és tot un hito històric, mundial i polític, això també cal dir-ho,
però jo deixaré que l'Albert comenti la part esportiva d'aquests jocs olímpics d'hivern.
Doncs hi ha bastanta representació espanyola i, de moment, perquè, clar, no s'han acabat,
hi ha hagut dues medalles, la de Regino Hernández en la modalitat de snowboard,
que es va dir la medalla de bronze,
i la segona medalla de bronze l'ha aconseguit Javier Fernández en la modalitat de patinatge artístic.
Molt bé, tu.
Un parell de medalletes que venen cap aquí.
Sí, i que feien molt, que molt, molt, molt temps que no guanyaven una,
el d'art representant espanyol.
Des del 1992 que no guanyaven cap medalla.
Carai, doncs mira, encara més aplaudiments.
I dos de cop, ara està molt bé.
Home, sí.
Són uns quants anys, ja, des del 92.
Són bastants, bastants anys, però, bueno, no està...
Sí, 26.
No està molt bé les matemàtiques aquí, Albert.
Molt bé.
Què anava a comentar?
Per cert, dins dels Jocs Olímpics d'hivern,
que la setmana passada també vam estar comentant una miqueta.
No sé si has estat...
Bueno, entenc que més o menys ho vas seguint, no?
Una mica?
O, bueno, més o menys, no?
Sí, m'agrada més com no veure qui està.
I això m'agrada més veure, doncs, no sé, la final, per exemple, la de...
Tu ets a finals de directe, el semi, la final, el partidazo, tal...
Sí, també, veure el millor, el més espectacular, perquè hi ha coses molt...
Ah, tu veus el bo, clar, molt bé, és un noi molt intel·ligent, l'Albert, molt bé, molt bé.
Albert, és una persona molt intel·ligent.
No, t'ho deia perquè hi ha moltes, moltes modalitats d'esport, no sé si ho has mirat.
Hi ha una que és molt curiosa, que és el tobogán, que és aquest del...
Està parlant de patinatge, no? És el que tu dius?
No, crec que aquest estiren com en una espècie de...
Ah, de patinet.
Sí, que són com una espècie de planxes.
El box, boxley, o com es digui.
No ho sé, directament, jo ho he vist com a tobogán.
I després hi ha un altre que es diu surf de neu, també.
No sé, hi ha alguns que no m'acaben de...
No sé exactament què són.
Hi ha un altre que és... A veure, com és això?
Surf de neu, com era?
A veure...
Luts? És que no sé si ho estic pronunciant bé. Et son, això?
No.
Deu ser nou, aquest, perquè ja n'han afegit dos o tres.
Doncs crec que un d'ells és el tobogán aquest, que és el...
No sé si són aquests...
Sí, sí, que van a molta velocitat.
Però tremenda, una velocitat tremenda.
És el... Crec que es diu Bochi... No sé, és un nom bastant...
Bochi?
Bochi?
Ni idea. A més, amb aquesta música de fons...
Estic molt ambientada.
A veure...
Ah, mira, aquest, que no el trobaves.
Potser és el que dius tu, es diu Bob's Lake.
Sí, això.
Però això és un altre, eh?
Perquè està posat com un altre...
com un altre esport, una altra prova dins de totes les que es disputen aquests Jocs Olímpics d'hivern.
A veure, ja què estem.
Vaig a mirar... A veure on tenim...
Ui, mare meva.
Anem una mica lluny de les posicions de dins de Jocs d'hivern del 2018.
Espanya va a vintena de vint països que hi ha.
Què tal?
Molt bé.
Bueno, bueno, bueno, bueno.
No està malament, no està malament.
Almenys hi ha representants, que hi ha països que no hi ha ni representants.
No, no, només hi ha vint països, és a dir, hi ha molts més que falten, que per tant no tenen representants.
I dins del que cap, bueno, Alemanya va guanyant, segona va Noruega, Països baixos, Estats Units, Canadà...
i nosaltres dins del que cap, bueno, estem empatats amb cafajestant, perquè els dos tenim un bronzo.
Bueno, doncs no està malament, no, Albert o què?
No, està bé.
Sí, no?
Sí.
Doncs no sé si volies afegir alguna cosa més d'esports o d'esports teus, així que diguis, ah, volia mencionar alguna cosa així,
o quan et podem anar a veure a algun partit de futbol per animar-te, a veure com jugues...
Quina posició jugues, mira, per cert.
De porter.
Ah, sí?
Sí.
No t'hi feia?
Et feia corrent amb un llavall per tota la pista?
Sí, sí, sí, sí, sempre, o sigui, fixa porter o aneu rotant?
No, o sigui, sóc un porter d'equip, llavors jugues tot.
Jugues tot, tot el partit i sempre jugues tu.
Doncs, no, nosaltres anem rotant.
Tant sóc portera i em venjo gols, com sóc a defensa, com sóc atacant i marco també.
Està bé ser porter?
A mi ja fa 4 o 5 anys que, no, fa més, 5 o 6 anys que ja sóc porter.
Fixa, així establert.
Sí.
I de partit ja m'ho jugava a escola del Barça i feia el jugador.
Ah, mira.
O sigui, que t'està bé, no?
Està a la porteria, si està bé, no et canses tant, potser.
Però, clar, quan et marquen gols, què?
Com tu prens, això?
Perquè a vegades és com, ai, el portero, no?
Sembla que al final tota la jugada sigui culpa del porter perquè s'ha menjat el gol.
Quan a vegades, doncs, igual la defensa és la que ha fallat.
Sí, a vegades...
O altres coses.
Ara, almenys, al club on estigui jo, no t'he descobreixent la culpa directament a tu.
I també...
Això està molt bé.
O sigui, hi ha moltes...
Els entrenadors es fixen també molt en la defensa.
Clar, perquè això vol dir que si la pilota t'ha arribat a tu és que s'ha filtrat, no han fet ells tampoc la seva feina.
Hi ha vegades que comenc, ui, sí, jo comenc algun error, molt com tothom al final.
Exacte.
Jo també, no ha passat res, Robert.
I al final potser sí que si comenc un error molt greu, doncs sí que és culpa teva.
I a veure si ho pots arreglar.
Clar.
I si no ho aprens al següent partit, doncs vinga, escolta, poses en pràctica tot allò que has après en l'altre partit.
Sí.
Doncs escolta, Albert, que queden uns 12 minutets per les 7 de la tarda per tancar ja el programa d'avui.
Et sembla si ho deixem per la setmana vinent?
Que segurament tindrem l'Oriol Pascual amb nosaltres, aquest noi que et comentava que és molt forofó del Barça
i xerra i xerra més que jo, imagina't, eh?
El coneixeràs la setmana vinent.
I a veure què tal us porteu, perquè et dic que xerra, xerra pels colzes.
Aquest aplaudiment és per tu, Albert.
Benvingut a la plaça Mireia.
Aquí ets molt benvingut.
I la setmana vinent seguim parlant de més esports, de futbol, de bàsquet, de Jocs Olímpics
i de tot juntament amb l'Oriol Pascual, que espero que puguem tenir la setmana vinent.
Sí?
Sí, moltes gràcies.
A tu, Albert.
Fins dilluns.
Adéu.
Doncs aquesta ha estat la primera secció que hem fet amb l'Albert Navarra,
aquest jove de 14 anys a l'Institut d'aquí de Sant Just d'Esvern,
que ja havia col·laborat aquí amb la ràdio d'Esvern,
al programa Just a la Fusta,
on teníem una petita secció de Posem-li Veu,
doncs d'aquests joves estudiants de l'Institut d'aquí de Sant Just d'Esvern.
Albert, benvingut de nou.
Queden uns 10-9 minutets per les 7 de la tarda.
La petita pausa per la publicitat i us en serà un parell de cançons
mentre intentem trucar,
que no ens senti l'Eduard Benito,
a veure si el podem felicitar en directe,
que avui és el seu cumpleanys
i per això no el podem tenir aquí amb nosaltres.
No sempre els cumpleanys són celebrats aquí a la plaça Mireia en directe,
però intentarem trucar-lo,
a veure si és possible parlar amb ell.
Petita promo.
I ara tornem.
Fins ara.
Sabies que una gran part de les urgències mèdiques
es poden resoldre sense haver d'anar a l'hospital?
Si no et trobes bé o si et fa mal res,
el millor és trucar al 061.
Al 061 sempre tens un metge o una infermera a prop per atendre't,
orientar-te o indicar-te a quin centre sanitari t'has d'adreçar en cas que calgui.
Per una salut millor, 061 CatSalut respon.
Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com
Cada dilluns de 9 a 10 del vespre teniu una cita amb Rebobineu, si us plau.
Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50.
O si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern.
Rebobineu, si us plau.
Complicat parlar amb l'Eduard Benito.
De fet, just que ha sortit una promo que la feia ahir
i ho intentant parlar amb ell per telèfon.
Complicadet, complicadet.
Vuit minuts per les set de la tarda i ara de fons.
Són a Sober Up de Riverscomo, ajuntament amb AJR.
Per cert, Pau Martínez del Club Alternatiu.
Gràcies per recomanar-vos cançons com aquesta.
Gràcies per recomanar-vos.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Salutacions a totes les persones que escolten plaça Mireia.
I seguim acabant d'ànima aquesta tarda de dilluns.
Cinc minuts exactes per les set de la tarda i de fons sona que electricitat de Carlos Sednés.
Una altra recomanació del Pau Martí més del Club Alternatiu que el tindrem demà de cinc a sis.
Salutacions a totes les persones que escolten plaça Mireia.
A veces cuesta hasta distinguirnos
Pero el viento me ha dicho que no
Lo dejemos escapar
Que esto es algo que sucede
Una vez y nunca más
Si he dicho que yo
No lo dejaré escapar
Que esto es algo que sucede
Una vez y nunca más
Entonces oíme de la radio
Dice la palabra en la que estabas pensando
Y parece que el mundo
Sea un sueño del que aún no has despertado
Y tu día comienza
Y el mío aún no ha terminado
Pero soñamos lo mismo
Aunque tú no me lo hayas contado
Y vienen a vernos de otros países
Han visto en la prensa que es algo increíble
Que hayamos desafiado la ciencia
Haciendo real un amor imposible
Algunos se van aplaudiendo
Otros dicen que han perdido el tiempo
Pero todos al llegar a casa
Acaban diciendo
En el fondo no somos tan distintos
I última cançó que us llenço
Dos minuts per les set de la tarda
A continuació teniu a la Carla Bermejo
Amb les notícies
Amb un butlletí informatiu
De les set en punt
Com sempre un plaer
Tenir-vos aquí amb nosaltres
I que ens escolteu
Demà tornem de cinc a set
A molta més teca
Que tingueu un molt bon vespre
I see you tomorrow
Adeu bonics
Música
La terrassa d'un bar
En una nit d'estiu
Si no perdo la consciència
Seguiré