...
Doncs bé, avui entrem, atenció, en aquests ritmes, eh,
que tenen uns quants anys, segurament els que sou més o menys de la meva quinta
a finals dels anys 80, us sonarà força, és Shaggy, juntament amb Collibats,
i es diu Mad Mad World.
Aquest és el tema que utilitzem, que fem servir i que està sonant ara mateix
per obrir, com deia, el programa de la plaça Mireia d'avui, dimarts, 16 de març.
Anem sumant programes, anem també avançant, la plaça Mireia també va creixent,
hi ha noves veus, nous entrevistats, en fi, que això cada dia és més gran,
en programes 721, i amb aquest bon ritme de fons us explicaré el sumari
pel que us portem avui.
Doncs bé, començarem amb una entrevista que més o menys, més o menys no,
us hem anunciat, de fet, a les xarxes socials del nostre Twitter,
i és que parlarem amb el Pablo Huesling, ell és Sant Justenc, escriptor,
entre altres facetes també artístiques, i farà un parell de mesos,
va passar, de fet, per aquí, per Ràdio d'Esvern, pel Just a la Fusta,
al magàssim Matinal, per parlar del llibre que havia co-creat,
el llibre té com a nom Rita Pinta Consultinta,
doncs bé, ara ha publicat la seva primera novel·la,
una novel·la que ja veureu, es va gestar, en època de confinament,
es diu Tres Xicos Buenos, i com deia, amb el Pablo Huesling,
obrim el programa d'avui.
Seguirem parlant de podologia, ho fem, ja ho sabeu,
amb la Teresa Montero, de la Clínica de Podologia,
Teresa Montero, que la podeu trobar a la plaça Maragall,
número 2, doncs bé, avui el tema que ens porta és la onicolisis,
i direu, però què és això, quin nom més tècnic?
Sí, és el nom científic, que se li dona quan les ungles dels peus,
en concret, es desenganxen de la pell,
i no, ara, no vull que ningú us desmai, imagina-ho, eh, sisplau,
però, bàsicament, pot passar per un cop, pot passar per rossaments
amb el tipus de calçat que portem, en fi, és una patologia que ens explicarà,
ja veureu, que acostuma a passar, i és molt habitual,
i té una cura bastant senzilla.
Saltarem a la segona hora per parlar de temes no tant d'actualitat,
tot i que sí que tenen un lligam amb el Joel Reguant, ja ho sabeu,
que ens porta sempre a temes polítics, temes jurídics.
Avui farem un especial Normes electorals, parlarem de com es forma la mesa del Parlament,
ara que sabem que Laura Borràs és la presidenta del Parlament de Catalunya,
i també farem una mica la comparativa de com funcionen les eleccions aquí a Catalunya i a Madrid.
Això és tot el que us portem per al programa d'avui,
esperem que ens acompanyeu fins les 7 en punt de la tarda,
ja sigui a través del diàl, del 98.1 FM, a través de radiodesvern.com o de les aplicacions,
i us faig el recordatori si voleu tenir més informació i també veure les cares
dels nostres col·laboradors i entrevistats i entrevistades.
Podeu anar al Twitter, arroba PL, guió baix.
Mireia.
La plaça Mireia.
és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat, de veritat que jo no puc...
Així jo no puc treballar.
Algú per aquesta, no?
No, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, passigolla.
La colla passigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda,
a Ràdio d'Esverd.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encoentres mal o alguna cosa?
Socorro!
Ràdio d'Esverd.
M.A.M.A.
98.1
Ràdio d'Esverd.
Ràdio d'Esverd.
Ràdio d'Esverd.
Doncs bé, entrem, ara sí, a la primera entrevista que us havíem comentat.
Tenim al telèfon el Pablo Westling i el saludem.
Pablo, bona tarda.
Bona tarda.
Com esteu?
Molt bona tarda.
Benvingut, no, ben tornat a l'emissora, perquè sí que ja fa uns mesets vas passar per aquí,
per tant, això ja comences a conèixer l'emissora del poble.
Sí, sí, sí.
Començo a conèixer com a entrevistat, perquè com a locutor,
jo he estat molts anys allà, amb la qual cosa ara la començo a conèixer com des de l'altra banda,
que no sé qui no m'acaba d'agradar més, realment, em sento com més segur a la banda d'estar als mandos, jo, eh?
Sí?
Home, sí, tenir el control té el seu punt, té el seu punt.
Sí, sí, realment sí.
Però bé, que siguis entrevistat també és bona notícia i bona senyal,
això vol dir que alguna cosa bona, segurament, hauràs fet, no?
I en aquest cas, Pablo, volem parlar amb tu, perquè, en fi, ets d'aquella Sant Just,
has escrit o has col·laborat amb altres llibres, com el que ja vas parlar aquí a l'emissora,
Rita Pita con su tinta, però avui volem parlar d'aquest últim publicat que es diu
Tres xicos buenos, un llibre que, entre d'altres, es podrà trobar aquí a Sant Just,
es pot trobar aquí, de fet, a Sant Just, a l'escrivà, si no ho veig mal encaminada,
i també que el llibre té, o també potencien molt, doncs bé, escriptors, podrien dir novells,
o que comencen a fer les primeres publicacions, Tres xicos buenos...
A més, que el llibre té, que el llibre té, perdona, els he de donar les gràcies,
perquè han fet una torre maquíssima amb els llibres, van demanar, han demanat molts exemplars,
i han fet una torre maquíssima, que, no sé si es pot tuitejar o alguna cosa,
que s'ha de veure, perquè realment l'han posat d'una forma així com, no sé,
he fet una espècie...
Un tornado, no?
Sí, un tornado, això, molt ben explicat, molt ben explicat, no sabia com dir-ho.
I realment han fet una cosa molt maca, i realment els estic molt agraït
el que tu dius, realment, aquest llibre té, i a l'escrivà,
que sempre, doncs, tenen exemplars d'aquests llibres, no només meus,
sinó també de gent, també de Sant Just, que va atreient,
i els posen allà, els defensen molt, i realment s'agraeix molt aquest recolzament.
Doncs explica'ns una mica, Pablo, com deia, Tres xicos buenos,
són aquests tres protagonistes, jo encara no m'he llegit el llibre, la veritat,
però són el Tristán, el Lluís i el Guille, que són aquests amics, no?,
que per un costat tenen un viatge entremans, no?,
el típic viatge d'estiu, que molts, ara, potser pensem que tindríem ganes de fer-lo, no?,
també com està la situació, però també hi ha uns temes familiars, econòmics,
especulació immobiliària pel mig, abans de parlar de la història en si,
parlem, si et sembla, una mica de la llavor de la història,
perquè no sé si tindrà realment a veure amb algú que potser hagi viscut,
o que t'hagi tocat de prop, o realment és història fictícia.
A veure, la història és totalment fictícia,
o sigui, tot el que passa, tota la gent que hi apareix,
tothom és realment història totalment fictícia.
Sí que és veritat que com era la...
Bueno, com ha estat la meva primera novel·la acabada,
perquè començava...
Tinc unes quantes, però així com primera novel·la acabada,
i primera novel·la que realment vaig escriure com amb ganes,
no sé com explicar-ho, o sigui, va ser una novel·la que vaig començar a escriure
i volia gaudir disfrutant-la, o sigui, no vaig pensar mai en...
No pensava mai en la seva publicació, no pensava mai en si funcionaria,
si no, en el públic, si no, si no.
Jo l'escrivia realment com si, no escriptura automàtica,
però una mica sí, que jo em volia sentir còmode escrivint-la
i poder acabar una cosa, o sigui, començar una cosa i acabar-la.
Llavors això, sent la primera com s'aconsegueix,
jo realment volia mirar alguns destins,
no sabia realment on col·locar la novel·la, on ambientar-la,
i sí que vaig tirar una mica de paisatges i llocs una mica que jo coneixia.
Llavors sí que el viatge comença a Barcelona,
que és on estic vivint jo i ara mateix,
i comença en un lloc no massa concret,
però comença des de Barcelona i va baixant, va baixant, va baixant,
fins que acaba les platges de Cádiz,
que és on realment he passat els meus últims estius.
D'acord, sí, aquí sí que coneixes, eh, la zona de les platges de...
Bueno, Barcelona també, però el destí més o menys el tens per la mà.
Però ja et dic, és una cosa més de...
En algun moment sí que vaig...
En algun moment, no, de fet al principi jo volia ambientar-ho a un altre lloc,
més que res per separar-me,
per jo dir, no vull explicar alguna cosa meu,
sinó vull explicar una història de ficció,
que realment és el que és.
I vaig començar com a ambientar-ho en altres platges,
però realment havia de buscar informació,
m'havia d'informar,
havia d'alguna forma fer com una feina de recerca
que en aquell moment no volia.
O sigui, jo volia escriure una història,
jo estava pensant en els personatges,
estava pensant en la trama,
i no volia estar...
haver de buscar més enllà.
Llavors sí que al final, doncs,
vaig tirar per ambients que ja coneixia,
però no és que tot sigui real,
sinó que és més fàcil de convertir.
O sigui, al final, si tu mentalment estàs ficat en algun lloc,
doncs és més fàcil fer una història.
Llavors, realment, és per això que sí,
que al final vaig tirar una mica la ruta
que jo potser he fet els últims estius,
que és com de Barcelona,
una mica a les platges del sur,
i allà sí que és una mica realment el que...
Sí, evidentment, hi ha part de mi,
és que no ho puc negar.
La història és fació,
tot és evidentment inventat,
però està construït sobre llocs
i sobre fet,
fet que realment conec bastant.
Si no, és que serà molt més complicat.
Clar, perquè deies també
que en certes maneres de les obres
o és l'obra que realment l'has escrit
i l'has acabat,
perquè per algun motiu serà que és l'única
que realment li has pogut donar una cluenda
i l'has acabat.
La resta, quina diferència hi ha
amb la resta que no els hi dones un final?
Suposo que el fet és que...
Bé, jo he estat fent cursos d'escriptura
a l'Ateneu Barcelonès
i, clar, llavors sempre comences.
Llavors jo, quan les començava,
sí que potser les començava
perquè les havia començat,
llavors pensava com molt metòdicament.
Jo pensava, bueno, necessito un principi,
necessito una trama,
necessito uns personatges
i ho feia tot molt des de...
com si diguéssim des del mètode,
com si diguéssim.
Una mica pensar en què volia...
volia tenir una novel·la acabada.
Potser no pensava tant en el fet d'escriure,
sinó pensava en una novel·la acabada.
Saps?
El fet de tenir una feina feta.
I llavors, com em costava molt,
al final vaig començar a escriure,
que també vaig fer un curs de relats i de contes
i vaig dir, jo crec que el més són els contes
o els relats curts,
perquè realment sí que els començo i els acabo.
I al final em serà més fàcil
tenir un recopilatori de relat,
de contes,
perquè ja tinc uns quants,
i em serà més fàcil fer això
que en una novel·la que realment
no és el moment de començar-la, sí,
però d'acabar-la.
És que és molta feina i són moltes hores.
Però sí que és veritat que
durant el confinament,
que teníem tantes hores,
o sigui, treballava...
Jo sóc ja treballant durant el confinament,
sóc ja treballant les 8 hores que toquen,
però és que després que d'avant 16 hores més
que avui s'havien d'omplir,
que no teníem res a fer absolutament,
o sigui, s'havia moltes hores
després del cap de setmana.
I això va ser molt de temps.
Llavors sí que allà va ser
quan vam fer la Rita Pinta con su tinta,
que això vam fer amb la Natàlia,
que va ser el llibre que vam presentar
fa un parell de mesos.
Però sí que va haver-hi un dia
que la Rita s'havia acabat,
o sigui, la vam enviar a l'editorial
que ens l'anava a publicar
i nosaltres, com d'alguna forma,
ja teníem la feina feta.
I jo vaig veure que teníem
com una màquina engegada,
mentalment teníem com una màquina engegada,
que era la màquina aquesta de fer llibres,
com si haguéssim d'escriure.
Sí, era com si jo m'hagués muntat l'oficina.
Com si jo ja tinc el taller muntat,
que el taller és un ordinador,
no és més,
però jo tinc el taller muntat,
ja he fet un,
doncs ara què toca?
Llavors va ser quan de sobte
em va venir el títol,
els Tres Xicots Buenos...
Això durant el confinament, eh?
O sigui, es va gestar durant el confinament.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Béficament, perquè hi havia moltes hores
i també bàsicament perquè era un moment...
Per mi va ser molt dur el confinament,
bé, per mi i per tothom, evidentment,
però en aquest sentit,
jo també era un moment que no podíem sortir,
quasi no ens podíem relacionar amb gent,
tampoc l'estiu sabríem si tindríem estiu o no,
era un moment que realment
o tiraves de somiar una mica,
o realment, jo crec que...
O era una mica desesperant tot.
Llavors va ser quan vaig començar
a escriure aquesta història
que a mi personalment
em va servir una mica,
primer per evadir-me
i després per també crear uns personatges
que realment em van fer com una mica de companyia,
que això, quan ho dic,
sembla una mica de sonat,
però realment és veritat.
Bé, vaig crear com un viatge
realment, doncs, estava...
No era jo, però sí que hi havia com tres persones,
que una a vegades podia ser jo,
a vegades podia ser algun amic,
a vegades podia ser qualsevol cosa,
i realment em van fer amb bastanta...
tot durant el temps que ho escrivia.
I a mi realment m'intrigava,
perquè jo vaig començar,
jo començava la història,
sabia més o menys on començava i on acabava,
sabia per on havia de passar una mica,
sabia els conflictes.
Saps? D'alguna forma,
quan crees una història,
has de pensar una mica,
bueno, d'això va d'aquí a aquí,
no?,
i què passa enmig.
Però fent la història,
escrivint-la,
a mi em passava que
em sorprenia jo mateix,
perquè realment potser deia,
bueno,
per exemple,
van a la platja.
Llavors de sobte em sortia una història,
a mi,
a meitat de camí,
deia,
ai,
doncs mira,
aquí paren i els hi passa això,
i això sortia escrivint.
I això realment era molt maco,
perquè era com si anaven passant coses.
Llavors,
clar,
jo vaig anar escrivint,
escrivint,
escrivint,
vaig començar pel primer capítol,
després el segon,
després el tercer,
i anava fent,
anava fent,
i fins que un dia
vaig veure que tenia,
doncs,
pràcticament la novel·la.
Sí,
acabada,
a veure,
una primera versió,
una primera versió de la novel·la
era realment un,
quasi un esquema,
però era un,
tot amb molt poques,
però clar,
sí,
com poques aputacions,
com cara i ulls,
no?
Sí,
o sigui,
poques descripcions,
diàlegs així molt,
molt automàtics,
llavors el que em vaig dedicar,
després va ser,
a la reescritura,
o sigui,
aquest llibre el vaig escriure com,
cinc vegades,
llavors anava,
el rap a segon,
una altra vegada,
de la baix,
una vegada ja tenia el llibre escrit,
doncs començava,
llavors d'alguna forma deia,
bueno,
doncs ara em centraria més en les descripcions,
i anava fent unes descripcions,
i després anava esborrant parts,
afegint d'altres,
després hi havia parts que no eren emocionants,
i jo volia que ho fossin,
llavors intenta fer que ho fossin,
o potser jo me'l llegia i deia,
porto tres capítols i no m'he rigut una mica,
doncs falta que hi ha alguna escena
on riem una mica,
o no sé,
anava com d'alguna forma,
com a lector,
anava valorant,
i anava intentant afegint i traient
el que veia que faltava,
o el que sobrava.
Perquè aquest rerefons també,
entrant una mica en l'argument,
que també ens estan passant els minuts volant,
i em quedarem preguntes en el tintero,
que es diu,
aquest rerefons també del tema d'especulació,
de temes immobiliaris,
d'infidelitats també entremig,
això és una mica la sang que tota novel·la li falta,
o la part de fetge, diguéssim,
o més pícara que tota novel·la li falta,
o també va ser de forma natural que et va sortir?
Mira,
jo tenia,
jo el que jo volia sobretot parlar de la novel·la,
era una mica de la relació d'amistat entre aquests nois,
entre aquests tres,
la relació d'amistat,
també la relació d'amor,
perquè sempre al final surt una cosa,
uns sentiments amagats,
que semblaven enterrats,
però que al final no són tant entre ells.
Llavors,
perquè això avancés,
jo necessitava un fil conductor,
i llavors va ser com la trama aquesta d'especulació,
que està present,
però que al final és el que mou,
com si diguéssim,
o sigui,
la trama és que un d'ells té un problema familiar molt greu,
i vol abadir-se amb els seus amics
i passar una setmana de vacances amb els seus amics,
però d'alguna forma no...
Bé,
ell en el cap té el problema amb el seu pare.
Llavors què passa?
Que a mig camí es troben a la persona
que li està fent la vida impossible al seu pare.
Llavors és quan canvien de ruta
i es posen a perseguir aquesta persona.
Llavors és allà on descobreixen
tot l'embolí que té el seu pare,
que també està ficada a sa mare,
també hi ha molta gent ficada,
i és això que es va com si diguéssim,
és el que van descobrint.
Què passa?
Que per mi això era l'excusa
perquè després anéssim passant els dies
i anéssim passant les històries entre ells tres,
també entre ells i altres personatges
que van apareixent,
i tractar els temes que potser realment volia tractar.
Llavors una mica, i llavors està tot.
Llavors hi ha una cosa que d'alguna forma fa que la trama avanci,
però després hi ha l'altra cosa que és la que fa que la trama tingui vida
i que la gent s'emocioni i rigui,
que és una mica el que veig que està passant,
perquè ara ja estic començant a rebre resposta
i a rebre una mica ressenyes i valoracions de persones
i és una mica...
Tinc la sensació que la gent està d'alguna forma rebent
el que jo estava escrivint en aquell moment,
que és una cosa que no és fàcil
i que a mi m'està fent ara mateix molt feliç.
Sí, ja et diu més que complert, no?
És a dir, escriure una obra, una novel·la en aquest cas,
que vulguis transmetre uns certs sentiments o unes emocions
i que les persones que et llegeixin et diguin
eh, que ho he rebut així, que he viscut el que volies explicar,
això deu ser el millor, no?, com a feedback.
Clar, perquè...
Sí, perquè jo...
Molta gent em diu també que tenen una sensació...
Li entren moltes ganes de viatjar,
li entren de sobte a pensar molt en l'estiu,
tenen moltes ganes d'estiu,
tenen moltes ganes de vacances,
que era realment el que jo sentia en aquell moment.
Jo crec que ho sento tot l'any,
hi hagi pandèmia o no hi hagi pandèmia,
jo sempre ho sentia estiu,
però justament en aquell moment
on no podíem ni sortir ni fer res,
i de fet ara encara estem una mica així,
perquè ara es pot sortir una mica,
però realment no estem sortint massa,
estem una mica...
I si sortim és una mica amb molta precaució,
amb certa poca...
Bueno, amb molta precaució, sobretot,
i mesurem molt tot el que estem fent,
i llavors aquest llibre el que fa
treure't una mica de tot això,
et fa somiar, et fa viure.
Bueno, més que somiar et fa viure aquest estiu,
i aquestes ganes de viatjar,
i aquestes ganes de sortir,
tendre a alguna cosa,
aquestes ganes,
i sobretot d'estar amb amics,
que també és una cosa que realment
a tots ens agrada.
Llavors, clar, també hi ha els temes familiars,
és que ja...
Bueno, està tot allà, està tot.
Bueno, he intentat posar tot el que podia,
tota la carn en l'assador,
perquè el llibre funcionés,
i de moment, de moment,
ja et diguis al principi de moment,
sembla que la cosa ha començat bastant bé.
He llegit també en alguns moments,
has comentat també que mai hi ha persones bones o dolentes,
no són aquests dos bàndols,
sinó que sempre hi ha un motiu que passa
perquè aquestes accions succeeixin d'una manera
que cataloguis les persones com a bones o com a dolentes,
que molts cops falta comunicació,
i tot això passa per, com deia,
motius de comunicació.
Tu ho has volgut també visibilitzar,
a través de, com deia,
una història amb tres protagonistes,
que els tres són gais,
si no vaig mal equivocada.
Per tant, també li dones un punt de visibilització
en aquest col·lectiu.
I, perdó, si he fet un espòiler, Pablo.
Ah, no, no, no, cap espòiler, per res.
A tu, a la gent que no l'ha llegit, de fet.
No, no, no, no, no és per res espòiler,
al contrari, això ho estic dient.
A més, és una cosa que realment és el que,
una mica et comentava el que a mi em passava,
doncs que era la història que realment volia escriure.
i és una mica on volia posar jo els tres personatges,
els tres protagonistes,
perquè sí que és veritat que,
i ara d'això s'està parlant molt,
que tot el col·lectiu LGBTI
és bastant sempre,
tots els personatges,
sobretot jo quan era petit
i quan anava creixent,
aquests personatges sempre,
en les ficcions, en els llibres,
sempre tenien un paper totalment secundari,
i ja no només secundari,
sinó que també acostumava a tenir un paper tràgic.
O sigui, jo he crescut que veiem
que una persona homosexual
doncs està condemnada a morir
o a rebre una pallissa,
o no sé,
o sigui, tot era dolent.
No hi havia...
Jo mai,
jo des de petit jo mai he vist
que ser homosexual pogués ser una cosa bona.
Sempre l'he vist com una cosa dolenta
perquè era el que veia a tot arreu,
a qualsevol ficció,
a qualsevol llibre.
i sempre les històries que hi hagi
doncs eren dolentes.
Llavors, a mi què em passa ara?
Doncs el que està passant,
per sort,
que jo el que estic fent
és que un cop has crescut
i te n'adones
que tu no ets cap monstre,
no ets aquesta cosa
que és com semblava que havies de ser,
doncs el que ve,
vull també reflexar-ho.
I en aquesta novel·la,
el que et deia jo quan l'escrivia,
volia escriure una història
que a mi m'agradeix.
Llavors, jo el que he fet
era situar aquests tres nois,
que fossin gais,
però situar-los al centre de la història
i en una història, com et dic,
o sigui,
amb una trama immobiliària,
amb problemes,
doncs com els que tenim tots,
però sí,
i que fossin gais,
realment,
evidentment,
impliquen la història
perquè això fa que un
estigui enamorat de l'altre,
això fa,
o sigui,
evidentment,
fa que la història canviï,
però no fa que sigui
una història diferent
a la que poguessin viure
doncs tres nois
que no fossin gais,
o noies,
o qualsevol cosa.
Llavors,
era una mica
aquesta potser falta
que jo he viscut
d'històries
i de referents
on no se'ns posés,
com si diguéssim,
en un segon terme,
en una part apartada,
doncs situar-los
en una part
una mica més central.
Era una mica
l'objectiu.
Per això et deia
de l'escriptura automàtica,
i pot ser
que aquestes novel·les
que dèiem abans,
que vaig començar
si no acabava,
jo mateix,
aquestes novel·les,
jo,
el personatge homosexual,
era probablement
un secundari,
saps?
Jo mateix el col·locava allà
perquè era d'alguna forma
el que havia après.
Deia-ho,
en un llibre
on es col·loca
aquest personatge,
doncs aquí,
una mica a la banda.
I pot ser que per això
jo mateix
tampoc em sentís
totalment,
no et diré còmode,
però sí que
no em sentís
totalment,
no sé,
a gust a l'hora d'escriure.
Per això va ser
que en aquesta novel·la
que jo pensava
que la volia escriure
i ja et dic
no pensava
ni en publicar-la
ni res,
dic tinc ganes
d'escriure la història
que jo vull
i què ha passat al final?
Doncs la història
que jo volia
realment
és la que ha acabat
i després
una cosa
que jo he après molt
és que quan realment
fas alguna cosa
que et ve de gust
la fas bé
i té moltes més opcions
que funcioni
i llavors per això
estic tan content
que l'editorial
hagi vist
aquesta,
com si,
aquesta puresa
de la història,
aquesta realitat
i hagi volgut publicar-la
i que ara
estigui en el tamé,
o sigui,
realment aquesta història,
bueno,
aquest llibre
ara l'he vist
a la casa del libro,
està...
Sí, i tant.
Ara després
m'ha arribat,
bueno,
és que m'ha arribat
ara a fer
una foto
de l'AFNAC
que estan
en
los más vendidos
de l'AFNAC.
Això de fer,
no sé quina il·lusió
de fer,
però vaja.
Bueno,
que em tremolava la veu,
o sigui,
quan l'he rebot
és que em tremolava la veu
i això està
a l'AFNAC de Callao.
Llavors,
quan veus
que un llibre així
té una rebuda tan bona,
doncs també realment
és bo.
I després també
és molt important
una cosa
i ja no sé
si donem temps o no,
però jo l'acabo.
I és que
l'altre dia,
no,
l'altre dia
vaig fer la firma
de llibres
aquí a la lliurària
Antinous,
he rebut molt recolzament
del poble
i això és molt maco
perquè
moltes vegades
les persones
del col·lectiu
LGBT
es senten
a vegades
incòmodes
en el seu poble
per vergonya,
per pors
que han tingut
sobretot de petit.
O sigui,
ja no és cosa
que sigui de gran
sinó pors
que potser
han viscut de petit.
Llavors jo rebre
el recolzament
del poble
tant a nivell
familiar
i d'amics
venint aquí
a la firma,
tant a nivell
que el llibre té
de vosaltres
que em truqueu
de tot això
és una mica
és molt maco
realment
perquè veus
que les coses
doncs
estan
bastant millors
i que
d'alguna forma
aquell nen
que potser
patia
de petit
aquella persona
que
intentava dissimular
molt
i fer moltes coses
doncs
veus que
ara per sort
a Sant Just
almenys
no ho ha de fer
o ho ha de fer
menys
o que
va arribar un dia
que no ho ha de fer
i per això
estic com superagraït
a més a nivell
de
ja et dic
a nivell
de poble
i de tot
estic molt agraït
carai
quines parles
més maques
Pablo
espero que també
les persones
que ho escoltin
que siguin
ja siguin
de les llibreries
o que també
siguin les mateixes
que s'han apropat
o que t'han comentat
algun aspecte del llibre
doncs que també
rebin
aquest escalf
aquest agraïment
també per part teva
Tristan
Lluís i Guilla
segur que
segur que et marcaran
una mica
un abans i un després
a la teva vida
almenys davant d'un llibre
davant d'una novel·la
davant d'una escriptura
d'un llibre
que segur
i de ben segur
que no és fàcil
Pablo
un plaer conèixer't
m'agrada molt
parlar d'aquest llibre
que com deia
jo no me l'he pogut llegir
encara
però que animo
a tothom
que s'apropi
tant sigui a l'escrivà
com aquest llibre té
on tenen aquest tornador
de llibres teus
i que n'esquineixin
un també per conèixer
aquesta història
que ens explicava
sapiguant una miqueta més
amb tots aquests detalls
que ens has anat donant
Pablo
sempre que vulguis tornar
ja ho saps
això és casa teva també
l'emissora
i que vagi tot molt bé
ànims
a seguir escrivint més llibres
moltíssimes gràcies
i anem parlant
que vagi molt bé la setmana
adeu
adeu
ràdio
des de l'emà
98.1
doncs per aquells
que hagueu vist
la pel·lícula
que precisament
el divendres
en parlàvem
amb l'Anna Rovira
que és
la vida secreta
de Walter Mitty
aquesta forma part
de bandes sonores
de José González
i es diu
Stay Alive
hem aprofitat
per fer aquest vincle
de seccions
ara que entrem
a parlar
amb la Teresa
la nostra podòluga
a més avui ens fa
especial il·lusió
perquè la tenim
aquí a l'estudi
Teresa
buenas tardes
muy buenas tardes
com estàs tots
muy bien
que il·lusió
ver això en persona
pues sí
perquè per telèfon
la verdad
que a vegades
cansa
un poco
un poco
i que al final
venir aquí
a la ràdio
sempre lo digo
la magia de la ràdio
és venir aquí
ponert-te los auriculares
poder hablar
con el micro
ver el estudio
a mí
todo eso
hombre
casi és mucho más bonito
¿verdad que sí?
que sí
incluso hasta la voz
yo creo que queda mejor
eso segurísimo
porque el teléfono
aunque sea la mejor cobertura
y compañía del mundo
no
estoy de acuerdo
no es nada lo mismo
tenemos aquí hoy
además para hablar
de un tema
que yo diré
la parte más popular
que es
que las uñas
se despegan de los dedos
pero tiene un nombre clínico
que te lo dejo a ti
se llama onicolisis
pero bueno
para que lo entendamos todos
y es cierto
que hay a veces
que cuando
estamos caminando
o nos hemos dado un golpe
se nos levanta
lo que es la uña del pie
y ha sido un tema
que ha venido mucha gente
sobre todo esta semana
que les preocupa bastante
vienen muy preocupados
sobre todo
tengo que decir
que son las chicas
hombre es que tiene que preocupar
¿no?
ver que la uña
se te despega de la piel
claro
y sobre todo
ahora como estamos ya a punto
de que venga el tiempo bueno
pues lo primero no
que es madre mía
se me va a levantar la uña
me la van a tener que quitar
y entonces
que voy a estar todo el verano
sin poder pintarme las uñas
¿no?
esa es la preocupación
esa es la preocupación que tienen
en vez de preocuparse
de la forma
de la parte más médica
¿no?
entonces
la pregunta que tendríamos que hacer
es que ¿por qué pasa esto?
claro
has dicho golpe
entiendo que eso es un caso
pero
hay varios
pero lo más frecuente
es que haya un microtraumatismo repetitivo
por ejemplo
cuando tenemos
que ya lo hemos comentado más veces
con el zapato
¿vale?
o sea golpe
repetitivo
claro cuando estamos andando
hemos dicho que los dedos
se mueven dentro del zapato
por lo tanto
al moverse
provoca que eso
el dedo vaya rozando
durante todo el día
con el zapato
y entonces a veces
este traumatismo
tan repetitivo
puede provocar
que la uña
se pueda desprender
no siempre
va a ser entera
hay veces que solamente
se puede
se desprenda un poquito
un lateral
y
esto es lo más frecuente
o por ejemplo
lo típico también
que estás en la cocina
se te cae una lata de atún
en el dedo
muy típico esto
bueno
hay gente que me lo dice
muchas veces
que ha recibido un golpe
o se le ha caído
algún producto
justamente en el dedo del pie
entonces esto provoca
que la uña
se pueda desprender
normalmente
cuando pasa esto
como es un golpe directo
podemos encontrar
un hematoma
o sea como si fuera
un golpe
el típico hematoma
en el brazo
pues la uña
que se pone oscura
se pone oscura
y se queda
lo que es la sangre
dentro
entre lo que es la lámina
que es lo que nosotros vemos
o sea la uña en sí
y el lecho
que es la zona
donde ella descansa
entonces en ese
es como unos pequeños
canales
y ahí se queda
lo que es la sangre
entonces ¿qué pasa?
al tener líquido dentro
provoca
que haya
como a la presión directa
que moleste mucho
entonces cuando venís
en este momento
es mucho más fácil
para nosotros
porque podemos
drenar
ese hematoma
que se quite
y entonces
que la uña
para empezar
que deje de doler
y dependiendo
de la afectación
que haya
pues consigamos
que por lo menos
salvarla
que si el golpe
ha dado en la matriz
o sea en la zona
de crecimiento
la uña se va a caer
y no pasa nada
porque va a volver
a salir
va a volver
siempre y cuando
no la hayamos
dañado
o sea si la zona
de crecimiento
se ha dañado
es cuando empezamos
a tener la típica
uña que empieza
a haber estriada
se vuelve engrosada
empiezan a hacer
a veces mal
y puede dar lugar
a otros problemas
que ya hemos hablado
en otras ocasiones
como por ejemplo
que se pueda clavar
la uña
también puede pasar
o que salga
la uña engrosada
que también hablamos
en su día
que era lo que llamábamos
la onicogrifosis
a veces los nombres
la patología
la tengo clara
pero el nombre en sí
igual no lo recuerda
la típica uña
que sale
que en vez de crecer
hacia adelante
empieza a crecer
hacia arriba
como si fuera
un edificio
que se asemeja
o sea que se separa
de la piel
que es decir
al crecer
si
más que en ir
hacia adelante
empieza a ir
como hacia arriba
y es la típica uña
que la gente mayor
como es más típica
que la tengan ellas
pero también
hay gente joven
yo tengo un paciente
que tiene
no sé
son siete años
y de jugar a fútbol
claro
del impacto
del impacto directo
cae con la bota
el balón y tal
tiene la uña estropeada
porque no hay digamos
una edad
o un perfil
que le pueda suceder
esto
o sea que se encuentre
con esta patología
realmente nos puede pasar
a lo largo de toda la vida
sobre todo si se nos cae
una lata de atún encima
bueno encima
justo en el led
me ha gustado este ejemplo
sí
porque visualmente
la uña
como se ve separada
que se pone
más blanca
o coge otro color
esa zona
deja de tener
como esa conexión
con el dedo
es decir
que se ve una zona
como de color normal
de uña
y la otra sale como blanca
como si estuviera hueca
sería lo que es la
para que lo entendáis
¿no?
y entiendo que si
intentas rascar
como estos que te encantan
el palo de naranja
¿no?
por ejemplo
si intentamos
meter el palo
habrá cavidad
¿no?
al pasar esto
está muy bien
me encanta
oye
alguien que
me hace caso
vocal
madre mía
estoy hasta sorprendida
yo
sí
la verdad que sí
y que te iba a preguntar
claro
y si no
si no fem res
si dejamos la uña
que esté ahí
y no le aplicamos nada
es decir
si nos pasa
y no hacemos nada
¿qué es lo que puede pasar?
primeramente
que también lo comentamos
en algún programa
que podamos tener
una infección
ya puede ser bien
o de hongos
o de cualquier otro microorganismo
que se meta
dentro del espacio
daros cuenta
que si la uña
está desprendida
hace como si fuese
un efecto de cueva
entonces empieza a entrar
un poquito de humedad
un poquito del sudor
de que no nos sacamos bien
y le estamos dando
un ambiente
para que el microorganismo
del que sea
que se trate
un hongo mismo
que es como el más frecuente
más conocido
se quiera meter
dentro de la uña
entonces ya
el habita ahí
y ya empezaríamos a ver
las típicas listas
o el olor ese
que es tan característico
al tener
claro
al ponerle
el ambiente
para que él quiera estar ahí
el olor característico
ahora mismo
no lo sabría
pero entiendo
que es como
un mal olor
si es un mal olor
porque al final
exacto
luego también
que es lo que nos puede pasar
que si tenemos
una uña desprendida
pues encontremos
que como si fuera
yo pongo
a mis pacientes
que se ríen mucho
les digo
que es como si tuviese
como si fuera
la tapa del váter
la tapa del váter
está cogida
de la parte de atrás
y la parte de adelante
tú la puedes mover
como si fuera un chanclete
y la puedes subir y bajar
si la uña está igual
vas a estar todo el tiempo
con el movimiento del dedo
y el zapato
que se te puede clavar
incluso
en los laterales
o en la parte más distal
del dedo
o sea
que eso también
sería pues
la típica
o unicocriptosis
o uña clavada
pero yo pongo este ejemplo
porque es como más visual
¿no?
y luego por otro lado
que ya lo hablamos
la semana pasada
sí te voy a decir
como lo estoy leyendo
yo también
y esto lo tengo
Tengui
que es digo en catalá
esto también lo puede provocar
sí porque
como es una zona
que está
todo el tiempo
está teniendo una acción
que es lo que va a hacer
primero tu cuerpo
va a empezar a generar
como un pequeño callo
y que es lo que dijimos
que se llamaba
pues eran los gelomas
periunguales
o ojos de pollo
que pueden aparecer
tanto los laterales
como debajo de la uña
si nos lo quitamos
también
pero justo debajo
que no se ve
entonces hay que sacar uña
sí hay que sacar uña
de ahí exacto
para llegar al
¿no?
al eloma
al eloma
exacto
y entonces
digamos
en términos generales
para no coger
una persona así
en particular
o un caso en particular
el tratamiento
que es más habitual
o más
sí
el más adecuado
¿cuál es?
pues lo que vamos a hacer
en ese momento
es eliminar
el trozo de uña
que está despegado
eliminar es quitar
¿eh?
quitar
o sea
la gente
¿sabes qué?
había una película
hace muchos años
que además
alguna vez me la han dicho
que parece como cuando
le dices al paciente
no, que te voy a arrancar
no arrancar
te voy a quitar
lo que ya tienes desprendido
la gente se asusta
porque se piensa
que se lo vas a arrancar ahí
y le vas a hacer un daño tremendo
pero a ver
si eso ya está muerto
no está pegado en el dedo
es para evitar
más complicaciones
se puede llegar a tender
por la parte de decir
bueno
forma parte de mi cuerpo
no quiero quedarme sin uña
aunque sepas que luego va a crecer
obviamente
pero claro
siempre y cuando recordar
que la matriz esté bien
normalmente
cuando ha habido un golpe
solamente lo típico
que hemos comentado
con anterioridad
¿qué va a pasar?
se nos levanta
lo quitamos
y que tengamos también en cuenta
que la uña tarda
más o menos
de seis meses
a un año
en crecer
entonces
que si te pasa ahora en marzo
yo sintiéndolo mucho
te vas a quedar sin uña
para el verano
pero bueno
no quiere decir
que no te puedas ni bañar
ni ir con los pies al aire
no puedes hacer vida normal
si esto viene todo
para el tema
específicamente no es bonito
pero es lo único
luego también
que se me ha olvidado decirlo
aparte de lo del microtraumatismo
del golpe
de lo de la lata de atún
también hay que tener en cuenta
que puedes estar causado
por un calzado apretado
o por deportes de impacto
la gente por ejemplo
que hace fútbol
running y tal
puede tener este problema
también
o puede tener
con las uñas moradas
es muy típico en futbolista
y que luego eso
provoque que las uñas
se desprendan
que me había quedado ahí
como un poco colgado
¿vale?
vale
y
bueno ahora me meto con esto
¿qué pasa?
¿por qué no?
porque iba a decir
te veo con emoción incluso
a ver
no porque iba a decir
con la aplicación de esmalte
semipermanente
ahora que está muy de moda
sí
y
pero
como vamos a hablar
no has girado la hoja
¿no?
¿todavía?
no la he girado todavía
de acuerdo
¿qué le pasa al esmalte?
pero claro
que no deja ver
lo que está pasando debajo
exacto
porque
claro
cuando tú ya tienes
la uña desprendida
y tú vienes al podolo
que te lo quitan y tal
y pasarte todo el verano
con el dedo
como mirando ahí
lo que tienes debajo
pues a la gente
no le gusta
sobre todo ya digo
a las chicas
sí
entonces suelen ir
a los centros de estética
a ponerse la típica
uña de gel
eso es un error
porque ¿qué pasa?
que el gel
se pega
en el trozo de uña
que quede
es donde se empieza
a pegar el gel
y vas a hacer exactamente
lo mismo
como si tuvieses una uña
por lo tanto
todo lo que hemos comentado
con anterioridad
que pueda parecer
lo puedes volver a tener
entonces al final
es como si no hubieses
hecho nada
para eso te quedas
con tu uña
hombre claro
y si encima
te pones encima
el permanente
y no lo vamos cambiando
que esto sería
para
yo que sé
tienes una boda
cara
pocas bodas
y tal
y te lo quieres hacer
perfecto
pero quítatelo
porque si encima
pones un color oscuro
no vas a ver
lo que pasa debajo
bueno claro
estéticamente
si que va a estar
más tranquila
esa persona
de poder lucir
un pie en verano
que no sea feo
en ese aspecto
pero claro
no vas a ver
que le está pasando
y luego va a ser peor
pues totalmente
y es que incluso
aunque no haya
esta patología
de por medio
gente que se me ha puesto
en los esmaltes
y no se lo quitan
pero yo no entiendo eso
o sea te vienen directamente
con la uña también pintada
si a veces me ha pasado esto
entonces como lo puedes quitar
porque este tipo de uñas
se tienen que quitar
en el mismo centro
estético
normalmente
pero como es un torno
y al final
de todo el verano
lo mismo le queda
media uña pintada
y media uña sin pintar
eso también se lleva
yo estas cosas
a veces no las
bueno da igual
es ya opinión personal
pero por ejemplo
yo me he encontrado
muchas uñas
que después de quitar esto
tenían infección debajo
y tenían una
una
lo iba a decir
en forma técnica
pero vamos
básicamente
es una infección
en la parte de crecimiento
de la uña
que la persona
no se ha dado cuenta
y entonces
lo tiene todo ya
pues imagínate
se va a ir sin uña
no sin gel
sin uña
probablemente
metido con antibiótico
perfecto
perfecto para lucir pie
en el verano
pero es lo que digo
que
que pasa
o sea
si tenemos un problema
pues tenemos un problema
lo que yo no sabía
es que venían personas
con
por ejemplo
es como ir al dentista
que te lavas los dientes
antes
cuando vas quizá al podólogo
no digo que te tengas que lavar los pies
que también estaría bien
sino quizá ir sin estas floriduras
de los geles
de los pintagüñas
porque vas a hacer
o sea lo que vas a hacer
es que te miren las uñas
y los dedos
¿no?
porque hay gente
que no termina de
no sé qué pasa
y que no terminan
como de entender
que el podólogo
también puede verte
que tienes algo en la uña
o sea
no sé
hombre pues si no entienden eso
ya
no acudirán al podólogo
directamente
no siempre pasa
y tengo que decir
que desde que llevo trabajando
ahora
me pasa cada vez menos
porque cuando
eres más joven
y empiezas
es verdad
típico de verano
y vienen todas ahí
con las uñas pintadas
¿no?
y dices tú
pero vamos a ver
¿veras al podólogo?
no nena
quítanmelas y tal
y yo no
no te las voy a quitar
porque en la otra clínica
que trabajaba
había el típico
quitasmalte
no yo en mi clínica
no tengo ni de coña
vamos
pero yo le dejaba el esmalte
digo bueno pues toma
te lo dejo
te lo quitas
y ahora dentro de un rato
vengo
claro
pero si son de gel
tampoco no es con el quitasmalte
¿no?
o lo mismo ambas
si me dicen por ejemplo
bueno ya
es que no
es que las uñas
no quiero que me las hagas
y yo bueno vale
es tu decisión
así no veo
si tienes alguna
alguna historia
está muy bien ir al podólogo
para que no te miren las uñas
eso me ha encantado
de verdad que es que hay veces
voy a volver a hacer otro programa
aquí lo digo
como el primero
como el primero
de decir otra vez
todas las competencias
que tiene un podólogo
porque de verdad
las que no tiene quizá
un centro de estética
que hacen tema de pies también
es que creo que lo voy a hacer
porque no queda claro
¿sabes?
en vez de seguir con temas
super guay
que a mi me gusta
meterme en otras historias
para mi más interesantes
pero porque son menos vistas
creo que voy a volver
a hacer otro repaso
porque no puede ser
podemos hacer el repaso
claro
volviendo al tema
de la
a ver si lo digo bien
onicolisis
que es esta
que se despegan
las uñas de dos dedos
¿hay en algún momento
que hay una intervención
ya quirúrgica
o sea de operación
digamos
sí
¿puede pasar?
cuando la uña realmente
no valga para nada
es decir
si empezamos a ver
que la uña
la forma de crecer
porque la matriz
está mal
empieza a crecer
diferente
se despega
estamos todo el rato
teniendo que cortar
porque si no se hace
infección debajo
y tal
yo ahí sí recomiendo
a mis pacientes
que lo quitemos
antiguamente también
iba la gente
al centro
no sé quién se lo hacía
la verdad
al centro de salud
y tal
y le decían
que le arrancaban la uña
con la esperanza
de que le fueran
a nacer igual
que no
si ya está todo
tú no haces nada
en la zona de crecimiento
y está ya
que ha tenido el golpe
justamente ahí
la uña va a salir mal
por mucho que se la arranque
que se la quite
bajo anestesia
me da igual
o sea
si se plantea
hacer una intervención quirúrgica
realmente
tiene que ser
porque veamos
que ya no podemos
hacer nada más
por esa uña
en este caso sí
depende
y por ejemplo
la típica uña muy gorda
que hemos estado hablando antes
o tal
yo sí también recomiendo
quitarlas
porque al final
la estás haciendo
mucho grosor
y vamos a tener
más problemas después
que si lo quitamos
que a la gente
eso también le da mucho miedo
hombre
el hecho de quitar
o desprenderse de su uña
entiendo que no es lo mejor
bueno
depende
si la tienes enferma
y te estás viendo ahí
como un moñigo
todos los días
o no te ves nada
y te ves que la uña
se te queda como a mitad
si me te pones gel
para no verlo
bueno claro
o haces ese tipo de cosas
pues probablemente
puedes tirar así toda la vida
y hay algo
que se pueda hacer
para evitarlo
más allá de que
pues eso
un día te caigas
o des un golpe con el pie
claro hay cosas
que no podemos
digamos controlar
pero hay algo
que podamos hacer
para evitar
que pase
no está en nuestras manos
digamos
sinceramente ahí me pillas
no
sabes porque
depende
digamos
no es como los hongos
que puedes prevenir
no
a través de
no sé
que estén bien secos
que no
o las humedades
o el tipo de zapato
no sé
pero esto
es para hongos
eso puede hacer
bueno
en el caso
que no la quitemos
o sea
si tú tienes
en la uña
que la tienes
medio desprendida
y no hemos hecho nada
si te digo
que hay que seguir
haciendo este tipo de cosas
ahora si la hemos tratado
estaría súper bien
pues yo cuando
vienen a consulta
y si lo
que me he quedado ahí
antes que no lo terminara
de explicar
que si es verdad
que le quito
el trozo de uña
que lo tiene levantado
y les puedo mandar
algo el tipo
el típico tratamiento
para prevenir
que le salgan hongos
o que le quito
o por ejemplo
para que le crezca
lo que es la uña
le diré
le repasaré otra vez
si te suda el pie
pues hay que controlar el pie
quitar los factores de humedad
el zapato
intentar que sea
con un poquito
de más de amplitud
y poca cosa más
se puede hacer
bueno poca cosa más
de unido
bueno se puede hacer cosas
ya hemos dicho muchas
de unido
Teresa
se nos acaba casi el tiempo
no sé si faltaba
algo más
para añadir
de esta onicolisis
creo que no
simplemente
que si acaso
pasa esto
que no pasa nada
que tengamos paciencia
que ya crecerá
y que la gente
aunque nos pensemos nosotros
que miran el pie
no
y si miran que
también un poco
de rebeldía ahí
como hace poco
que fue el día de la mujer
que no pasa nada
y tenemos que empezar
a aceptarnos
con nuestros pros
y nuestras contras
virtudes
y no tantas virtudes
y que al final
que nos miren el pie
y tengas ahí
una uña
o un dedo
que no sea bonito
escoltad
pues es que es verdad
que la gente
hay mucha gente
que no le gustan
sus pies
sí
un par de amigas
que realmente
no les gustan
sus pies
y no lo enseñan mucho
incluso en verano
que incluso
que no se pone sandalias
pues
y por qué no
te vas a estar asando
pues cada uno
tiene lo que tiene
y qué hacemos
uy estoy con el Ike
que vamos
me subo
me subo
has venido aquí
te ha abierto el micro
y has ido
el subido máximo del día
Teresa
pues dejamos aquí
el espacio
tenemos que
que pasar al siguiente
gracias por venir
hoy en persona además
que guay verte aquí
y nos vemos
la semana que viene
para tratar otros temas
y para que nos cuentes
tenemos que hablar también
del tema del sorteo
que está ahí
está preparado
sí
se está preparando
nos está gestando
lo estamos gestando
lo que pasa es que
necesitamos participantes
porque si no
no podemos hacer
el concurso
así que ya lo anunciaremos
todo bien
para ver que os animéis
y realmente
queréis participar
con nosotras
hombre claro
eso espero
eso espero yo también
que vaya bien la semana
y hasta la semana que viene
hasta la semana que viene
un abrazo para todos
hay tanto que quiero contarte
hay tanto que quiero saber de ti
ya podemos empezar poco a poco
cuéntame que te trae por aquí
no te asustes de decirme la verdad
eso nunca puede estar así tan mal
yo también tengo secretos para darte
y que sepas que no me sirve
y que sepas que ya no me sirven más
hay tantos caminos por andar
dime si quisieras andar conmigo
cuéntame si quisieras andar conmigo
cuéntame si quisieras andar conmigo
cuéntame si quisieras andar conmigo
estoy ansiosa por soltarlo todo
desde el principio hasta llegar al día de hoy
una historia tengo en mí para entregarte
una historia todavía sin final
podríamos decirnos cualquier cosa
incluso darnos para siempre un siempre no
pero ahora frente a frente aquí sentados
desejemos que la vida nos cruce
hay tantos caminos por andar
dime si quisieras andar conmigo
cuéntame si quisieras andar conmigo
dime si quisieras andar conmigo
cuéntame si quisieras andar conmigo
si quisieras andar conmigo
si quisieras andar conmigo
si quisieras andar conmigo
si quisieras andar conmigo
si quisieras andar conmigo
cuéntame si quisieras andar conmigo
Bona tarda, us informa Kilian Sabrià.
Missatge de tranquil·litat del Departament de Salut
per a totes aquelles persones que tinguin posada ja la vacuna d'AstraZeneca.
El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon,
ha remarcat que els casos de trombosi venosa cerebral que preocupen
tenen una incidència molt baixa.
Jo crec que aquí hem d'estar molt tranquils
i estem explicant les magnituds de les dades.
Hi ha un milió de dosis posades a Espanya i hi ha un cas.
És a dir, ho dic perquè tenim un cas a Espanya.
Llavors, per això em refereixo a Espanya.
Llavors, davant d'això, no hem de fer presmes
i hem d'estar molt i molt i molt tranquils.
Argimon ha destacat que alguns països han aturat la vacunació,
però no les institucions científiques,
com l'Agència Europea de Medicaments.
Afirma que cal esperar que l'agència expliqui
si hi ha o no relació de causa-efecte amb la vacuna
i en cas que es trobés una relació, què cal fer a partir d'aquí.
A Catalunya, la baixada del nombre de casos està estancada.
El Departament de Salut insisteix en la recomanació
que la població mantingui els contactes només a la bombolla.
Hi ha un 8,5% de la població vacunada, com a mínim, amb una dosi.
Notícies breus, Gerard López.
El president Quim Torra aposta perquè Catalunya tingui un govern independentista fort,
on a més d'Esquerra Republicana i de Junts, també hi hagi consellers de la CUP.
En una entrevista aquí, al matí de Catalunya Ràdio,
Torra s'ha confessat decebut per no haver pogut portar el país cap a la independència.
Precisament els partits independentistes han registrat aquest matí
al Congrés dels Diputats a Madrid la llei d'amnistia.
Tot i que els comuns hi votaran a favor o s'abstindran,
han dit que no hi votaran en contra,
la llei no prosperarà perquè el PSOE sí que hi votarà en contra.
La inversió que caldria per fabricar cotxes elèctrics a Seat Martorell
és de 2.400 milions d'euros,
segons el conseller delegat del grup Volkswagen, Herbes Díaz.
En una reconversió diu que ha condicionat
a les ajudes que puguin concedir al govern espanyol
i també a la Comissió Europea
a través dels fons per rellençar l'economia després de la pandèmia.
Segons assegura la transformació de la planta de Martorell,
el projecte de fàbrica de bateries per abastar-la
han de rebre suport públic com el que han rebut, per exemple,
altres iniciatives similars a Europa.
Barcelona aprova el projecte executiu per reformar la Rambla,
però el govern municipal avança que de moment
no hi ha ni diners ni data per començar les obres.
Barcelona, Poblet, Montse Poblet.
Bona tarda.
Tots els grups municipals han votat a favor del projecte
que preveu fer una Rambla amb menys espai pels cotxes,
voreres i passeig més amples
i tres esplanades per connectar Raval i Gòtic,
però també han coincidit en la crítica
que reuen contra el govern Colau-Collboni
perquè el pressupost d'aquest any no hi ha diners
per començar l'obra
i tampoc hi ha data per començar-les més endavant.
Montse Poblet, Catalunya Ràdio, Barcelona.
El jutge reconeix que el presentador de televisió,
José María Íñigo,
va morir a causa de la mian dels estudis de televisió espanyola
a Prado del Rey.
Íñigo va morir el 2018 per un càncer de pulmó
que s'associa a la inhalació d'aquesta fibra.
Ara el jutge reconeix que la pensió de viudatat concedida a la seva dona
deriva d'una malaltia professional.
La sentència explica que la mian es feia servir
als estudis de televisió precisament com a aïllament acústic
i que el seu deteriorament va afectar els treballadors,
els convidats dels programes i fins i tot el públic.
El tipus de malaltia que se li va detectar a Íñigo
pot estar latent entre 20 i 40 anys
després d'haver-se iniciat l'exposició a la mian.
Esports, Jordina Terré.
Joan Laporta ha de presentar avui a la Lliga
l'aval d'una mica més de 124 milions d'euros
per ser proclamat president i que continua negociant.
L'aval l'assumirien 14 dels seus 20 directius
i possiblement algun avalador extern.
L'acta d'investidura com a president del Barça
està previst per a demà.
A la Champions avui es decideixen dues eliminatòries de quarts,
la que enfronta el Manchester City contra el Borussia
amb Monchengladbach, en què el City defensa un 0-2 favorable.
També es decidirà una plaça de quarts entre el Madrid i l'Atalanta.
Els blancs tenen un 0-1 a favor tots dos partits a les 9.
En bàsquet, el Barça rep l'Unicaja en partit de Lliga,
dos quarts de 9.
I a la Lliga Lep, el Lleida, juga contra el Canoe.
De moment, 55 a 36 per als lleidatants al descans.
I l'Uni Girona ja és a Salamanca,
on demà comença l'eliminatòria de quarts de final
de l'Eurolliga femenina contra el Perfumeries Avenida.
El partit demà a les 8 del vespre
el podreu seguint exclusiva al web i l'app de Catalunya Ràdio.
I a la Lliga de Futbol Sala també té partit avui l'Indústria...
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa l'Ua López.
Una nova comissaria per als i les agents de la policia local
de Sant Just d'Esvern estarà situada a l'edifici
de l'Escola d'Arts Gràfiques Antoni Algaró.
Així ho explicava aquest matí l'alcalde Joan Basaganyes
en una entrevista a Ràdio d'Esvern.
Ha explicat així les contractacions d'urgència
que s'han vist obligats a fer recentment
per tal de poder complir les expectatives
de seguretat ciutadana previstes en el municipi.
L'alcalde ha recordat que la competència de seguretat ciutadana
és de la Generalitat de Catalunya.
Assenyalava així que aquest augment de la dotació municipal
és a causa del nou compliment del pacte
que s'havia arribat amb els Mossos d'Esquadra
per part d'aquests últims.
Actualment hi ha l'objectiu d'aconseguir 40 efectius a Sant Just,
un objectiu que es preveu assolir properament.
Això ha provocat que la comissaria actual
situada sota Can Ginestar s'estigui quedant petita.
Amb aquest motiu s'ha previst que una part de l'edifici
on hi ha situada l'Escola d'Arts Gràfiques Antoni Algaró,
que no necessita l'edifici en la seva totalitat,
es destini a aquesta nova comissaria
que compliria els ratios d'agents per metre quadrat.
Les enjustenca Irene Pujades ha publicat el seu primer llibre
sota el títol Els desperfectes.
21 contes que abracen la grulleria i l'humor negre,
un conjunt irreverent i incòmode,
de vegades fosc i pertorbador,
i de vegades hilarant i grotesc.
Pujades ha estat guardonada amb aquest llibre
amb el Premi Guitó Comenta,
el jurat del qual n'ha destacat un estil net i vibrant,
una llengua polida i alhora vivíssima
i un punt de negro i escabrositat molt saludables.
També han afegit que la veu narrativa darrere els relats
és segura i ambiciosa,
i la destresa narrativa en la construcció de cada conte
és més que notable.
Les col·laboracions enjustenques del llibre, però,
no acaben aquí,
i és que Gina Haster ha estat la responsable d'il·lustrar la portada.
Recordem que ja podeu consultar el podcast
de l'entrevista que es va emetre ahir a la tarda
a Ràdio d'Esberna Irene Pujades a la nostra pàgina web.
Per altra banda, aquest divendres a les 7 del vespre
a l'Ateneu de Sant Jus
es farà una presentació dels desperfectes
amb Carme Bardoi, organitzada per Cal Llibreter.
El comitè d'emergències de l'Ajuntament de Sant Jus d'Esberna
es va reunir ahir per analitzar la situació epidemiològica
i encetar la setmana amb les noves flexibilitzacions
en les mesures restrictives derivades de la pandèmia per la Covid-19.
Pel que fa al ritme de vacunacions, actualment és lent.
Es continua amb la fase de vacunació
de les persones més grans de 80 anys
i, concretament, el passat dijous 11 de març
es van posar 48 vacunes a les persones
que viuen en els habitatges de gent gran
del complex del mil·lenari.
En aquests moments, les dades epidemiològiques
a Sant Jus d'Esbern són millors que fa poques setmanes.
10 contagis en els darrers 7 dies
i una taxa de contagi del 0,88.
I això ha estat tota la informació per les 6.
Tornem amb més informació
als Sant Jus Notícies de les 7 del vespre.
Fins ara mateix, no marxeu!
Ràdio Despert
Ràdio Despert
Ràdio Despert
Ràdio Despert
Ràdio Despert
Ràdio Despert
Ràdio Despert
Ràdio Despert
Ràdio Despert
Ràdio Despert
Ràdio Despert
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història,
un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
No podem viure sense bateria,
sense cobertura,
sense carregador,
no podem viure sense línia,
sense funda,
sense connexió,
sense memòria.
No podem viure sense mòbil,
però al cotxe podem morir per culpa seva
quan condueixis a parc al mòbil.
Generalitat de Catalunya,
7 milions i mig de futurs.
Ràdio des VMA 98.1
Faraway, far away,
In a land where the sun will never rise
Far away, far away
In a place with marmalade skies
Far away, far away
In a land where the sun will hide its eyes
Far away, far away
In a place with marmalade skies
All along she moves
Into a broken paradise
Surrounded by the colored lights
All along she moves
Into a paradise
Without day and without night
Without day and without night
Without day and without night
Far away, far away
In a land where the sun will never rise
Far away, far away
In a land where the sun will never rise
In a place with marmalade skies
Carry on, carry on
Deeper into the rabbit hole
Carry on, carry on
Until you reach the hallway made of gold
All along she moves
All along she moves
Into a broken paradise
Surrounded by the colored lights
All along she moves
Into a paradise
Without day and without night
in a lands where the sun will never rise
In a place with marmalade Joyce
Kその знаешь
A broken paradise
In the moon
学校
And her is in the clouds
Any other
appearances
And her is about
Archangel
The THE naw
Toen
The
Toen
The
King
The
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Eurodiputada!
Fins demà!
Eurodiputada!
Fins demà!
Fins demà!
Però, per cert, Mireia, avui, que és dimarts,
ahir va fer un any del decret d'estat d'alarma,
et volia dir.
El 15 o el 14 va ser?
El 14.
O sigui, el diumenge.
Sí, perdoneu.
He dit el dilluns, no?
Vale, era el diumenge.
De fet, diguem els meus dubtes, no?
Va ser el 13?
Un divendres 13?
No ho sé, jo sé que va ser després de l'11.
Jo recordo que va ser després de l'11, Emma,
però molt poc després,
que el 12, potser era el 12.
Jo sé que va ser el dissabte, a la nit,
que, de fet, el Consell de Ministres
s'havia reunit al migdia,
aquella reunió es va allargar hores
que jo no recordo un dia
que tots hem estat tan pendents
d'un Consell de Ministres
i que n'hi ha amb Rajoy,
aquelles èpoques que s'anunciaven
les retallades el divendres,
doncs vam estar tan pendents
d'un decret d'estat d'alarma
i, sí, sí, es va explicar
el que seria el segon decret d'estat d'alarma
de la història democràtica espanyola.
I, de fet, amb tu havíem comentat
quin havia estat el primer,
que crec que molt poca gent recorda realment
quin va ser ell.
Exacte, la vaga dels controladors aèris.
El motiu, exacte.
crec que va quedar una mica...
Clar, òbviament, no afectava
el 100% de la població en aquell moment, no?
Per tant, no va ser...
Exacte, va ser un momentet.
No, no, aquests dos que hem tingut ara
són molt més bèsties
i, de fet, mira, ahir, a dilluns,
ahir sí, eh?,
que recordàvem coses
que es van viure fa just un any.
Us proposo un exercici.
Si voleu un dia,
amb la Mireia farem un especial d'això,
ja, que ens ho diguin per les xarxes.
Però recordo molt aquell dia
com el vam viure
i ahir, no?,
escoltava la ràdio
i deien com el vas viure aquell dia,
què recordes d'aquell decret,
què recordes d'aquella nit
que es va fer eterna,
d'aquells consells de ministres,
d'aquelles compareixences
Fernando Simón, els militars,
d'aquells dos mesos tancats a casa,
de les fases de desescalada,
de tot això,
jo suposo que és ara,
quan ja fa tant temps,
que li agafem perspectiva.
Jo us proposo això,
com veu viure,
com recordeu aquells dies,
aquelles hores,
i que, mira,
l'altre dia aquest cap de setmana
un amic meu m'ho deia,
diu, d'aquí uns anys,
quan ho expliquem
a les generacions que vinguin,
no ens ho creuran.
Digui, és veritat,
no ens creuran.
No, sort que tenim suports
fotogràfics,
d'imatge, de vídeo...
Sí, perquè ara que ve la primavera,
l'any passat la vam viure tancats,
l'arribada de la primavera.
I recordo que per la tele deien,
us en recordeu,
que la natura,
que els animals
estaven recuperant les zones,
que hi havia més ocells que mai,
que hi havia més...
Clar, però nosaltres no hi érem.
Aquest any és una mica diferent.
És el seu moment, eh?
Pobres animals.
Jo recordo un arbre
que tinc just sota casa,
que des de la finestra,
no tinc balcó,
però des de la finestra,
que era la vista panoràmica
més activa que teníem
per anar veient el pas dels dies.
Exacte.
En aquell arbre,
fins llavors no havia vist mai
que coloms
hi posessin el niu.
I vam veure tot el procés
de l'arribada dels coloms,
de la creació del niu,
van néixer pollets,
me'n recordo,
i se'n van anar volant
gairebé quan vam sortir
a la primera fase de la desescalada.
I això no ha tornat a passar aquest any.
És molt positiu que recordem això,
perquè el cervell tendeix a oblidar,
al final,
els dos mesos de confinament,
més bé o més malament,
no van ser uns mesos
que recordem amb carinyo.
No va ser així.
Però és bo que ho recordem
perquè ho haurem d'explicar a la llarga.
És un testimoni que tindrem
per tota la vida
i que ens toca a nosaltres
transmetre el després.
Però és tan subjectiu...
Ja sé que ara ens estem
molt filosòfics i molt històrics, eh?
No, no, però, clar,
en funció de com ho hagis passat
si has tingut persones malaltes
si realment aquestes persones
no ho han superat,
si has perdut ser estimats pel camí,
clar, vull dir,
és tan...
Jo recordo de petit
els avis explicant-me la guerra,
perquè els meus avis
van viure la guerra
i van lluitar i tot.
I recordo aquestes històries
a dia d'avui, no?
Doncs nosaltres
ens tocarà donar el testimoni
de...
Bueno, de moltes coses, eh?
De la pandèmia és una,
de les crisis és una altra,
del procés de la pandèmia és una altra,
i del Barça de Guardiola
també és una altra, eh?
Vull dir, que tenim feina.
Aneu apuntant perquè tenim feina.
Això mateix.
Però, Joel, avui tenim més feina
d'un altre tema
i és que avui farem un especial,
podríem dir,
normes electorals, eh?
Per parlar una mica també
de tot aquest procés de Constitució
que s'està produint ara mateix.
Sabem des de la setmana passada
que Laura Borràs
és la presidenta
del Parlament de Catalunya.
De fet,
vaig estar mirant també
números de la participació
o la presència de dones
al Parlament
des del 1980.
I atenció,
perquè el 1980,
per donar xifres, eh?
Hi havia set dones al Parlament
i 128 homes.
I a l'actualitat,
el 2021,
tenim 65 dones
i 70 homes.
La cosa està molt més normalada
que mai.
Mare de Déu.
La cosa,
ja ho vam dir divendres,
el 50-50 no pot ser
perquè el número
de diputats i diputades
és senar,
però bé,
que no passa res
si n'hi ha un amunt,
un avall.
Però, va,
que ens falta molt poc
per aconseguir-ho.
Molt, molt poc ens falta.
I avui, com deia Joel,
especial,
normes electorals,
per parlar una mica
de com funcionen tots els procediments,
com s'ha escollit
i amb quines rondes
l'actual presidenta Laura Borràs,
la mesa del Parlament
i també una,
aquesta comparativa
amb Madrid
i Barcelona.
Per on comencem?
Doncs mira,
comencem
per on estem ara,
a Barcelona,
si et sembla bé,
perquè ja ho sabeu,
es va constituir
al Parlament,
ja van fer la primera sessió
i es va elegir
a la presidència,
les vicepresidències
i les secretaries.
En total són set persones,
són una presidència,
dues vicepresidències
i quatre secretaries,
en el qual hi ha
tres dones
i quatre homes.
Deixeu-me dir
que les tres dones
ocupen
presidència i vicepresidència
i els quatre homes
ocupen
les quatre secretaries.
Ja els veureu
quan tinguem
la primera sessió
en el que és l'hemicicle
que jo no tinc tan clar
que sigui aviat
la tornada a l'hemicicle
i ara explicarem el per què.
Una vegada es constitueix
el Parlament,
després de les urnes,
recordeu,
vam votar el 14 de febrer
i s'ha constituït ja
aquest Parlament.
Vaig explicar-ho
del medalló,
el medalló
de les presidències
del Parlament,
que també en tenen
les vicepresidències
i les secretaries
també tenen medalló,
que se'l troben
a sobre de la taula
perquè al final
és una imposició,
una investidura,
millor dit,
que la fa el poble
de Catalunya mateix,
un sufragi universal
elegint els seus diputats.
Per tant,
aquest medalló
no el pot imposar
ningú més
que no sigui
el poble de Catalunya.
Això del medalló
és important
perquè ho explicarem ara
d'aquí un moment
amb el medalló
de la presidència,
de la Generalitat.
Una vegada tenim
el Parlament constituït,
què és el que passa?
Doncs comença
en el que es coneix
com la ronda de consultes.
En aquest cas,
Laura Borràs,
com a nova presidenta,
la nomenclatura
per la presidència
del Parlament
és molt honorable,
igual que la de
la presidència
de la Generalitat.
Per tant,
ara és la molt honorable
presidenta Laura Borràs,
per qui ho vulgui escriure
és MH,
molt honorable.
Doncs comença
una ronda de consultes
amb els líders parlamentaris.
El càrrec de diputada
ja no se li pot
aturgar a Laura Borràs.
Ella és diputada,
és evident que
és diputada
perquè si no
no podria ser presidenta,
però,
com que ho senta
la presidència
de la Càmera,
és molt honorable
a presidenta.
És més,
històricament,
històricament,
cada persona
se l'hauria de nombrar
amb el càrrec més alt
que ha tingut.
Això és un tema
de protocol.
Què sol passar?
Imaginem que una persona
ha passat pel Senat
i ara és diputada
del Parlament.
Llavors,
no utilitza
la nomenclatura
del Senat,
sinó que utilitzen
la nomenclatura
del Parlament de Catalunya.
Hi ha excepcions.
Hi ha hagut una excepció
que jo recordo molt,
que és la d'Alicia
Sánchez Camacho
del Partit Popular,
que es feia dir
excel·lentíssima
perquè ella havia estat senadora.
Cadascú fa una mica
com vol.
És evident que
si tu estàs allà
com a diputada,
molts el que diuen
és no, no,
jo soc aquí
com a diputada.
Per exemple,
hi ha les alcaldes
i alcaldesses
que la immensa majoria
tenen una nomenclatura,
però,
per exemple,
sembla que som,
us dic de memòria,
Vic i Barcelona
tenen una nomenclatura
diferent,
excel·lentíssima.
Llavors,
evidentment,
depèn de la zona,
no,
si estan com a diputades,
doncs lo normal
és que diguis
il·lustríssims diputats
o il·lustríssimes diputades.
Si tu estàs actuant
com a alcaldessa de Vic,
doncs sí,
pot ser excel·lentíssima.
Llavors,
aquesta mesa,
tenint com a presidenta
la molt honorable
Laura Borràs,
parlant clar i català,
queden altres sis càrrecs,
no,
els vicepresidents,
vicepresidents,
en aquest cas,
i secretaris.
Les dues vicepresidentes
que són honorables
i els secretaris.
A partir d'aquí,
el que és molt important
és,
molta gent es pensa
que ara ja ha quedat
constituït
i comencen la ronda
de consultes.
No,
no ha quedat constituït
i comencen la ronda
de consultes.
Ara es constitueixen
els grups parlamentaris.
Què vol dir
grups parlamentaris?
Una vegada hem votat,
tota persona
que va anar a les eleccions
va agafar una papereta
o se la va endur de casa
aquesta vegada
i va dipositar
el seu vot
cap a una candidatura,
una llista
que és tancada
i bloquejada,
que vol dir que no pots
triar noms.
No pots tatxar-ne,
no pots canviar-ne,
no pots fer res.
Votes a la candidatura
tal com és.
Això,
en l'única elecció
que no passa
és la del Senat,
que pots triar
perquè és oberta.
Llavors pots triar
el que tu vulguis.
Què és el que passa?
Una vegada tenim
els resultats electorals
i et diuen
el PSC ha obtingut 33,
Esquerra Republicana
33,
Junts per Catalunya
32 i així
tots els que han obtingut
representació.
El primer dia
ells tenen les actes
de diputat
on, per cert,
hi ha hagut diputats
i per tant la llista,
allò que en diem,
la llista corre.
Per exemple,
el president Carles Puigdemont
no va recollir
la seva acta de diputat
i per tant
la llista de Junts per Catalunya
va córrer a un lloc
perquè aquest acte
és de Junts per Catalunya.
Un cop es recull l'acte,
l'agafa la persona,
posem l'exemple
de la presidenta Borràs,
ella té l'acta de diputada,
aquell acte passa a ser
seva.
Què vull dir amb això?
Si ella pel que sigui
es donés de baixa de Junts,
fos expulsada,
el que sigui,
aquell acte és seva
i el partit
no l'hi pot reclamar.
Una altra història
és que quan tu renuncies
a l'acte,
com que aquell acte
formava part
de la candidatura de,
torna
en aquesta candidatura
i fa això,
que en diem,
corre la llista
que és que entra el següent
si vol entrar.
Evidentment.
Què ha pogut passar
algunes vegades?
Normalment més
en àmbits municipals.
Quan hi ha hagut
una trencadissa,
si el partit
s'ha partit en dos,
llavors passa
que la correlació
de forces
pot canviar.
Els grups parlamentaris
què són?
Són els mateixos
que les candidatures?
En principi,
sí,
però pot haver-hi variacions.
Ara, per exemple,
he posat els exemples
dels tres que van quedar primers.
S'ha constituït
el grup parlamentari
socialista.
Doncs aquí,
com que han obtingut
més de cinc diputats,
es constitueixen
com un grup parlamentari
propi
que té dret
a tenir una sèrie
de despatxos
dintre del Parlament,
tenen dret
a triar
o a posar-se d'acord
amb els seus companys
per triar un lloc
a l'hemicicle
on s'hauran
i designen
a un president
del grup parlamentari
un portaveu
i un portaveu
junt.
Què diràs?
Que complicat.
No ho és tant.
No ho és tant.
Complicat no,
però s'han d'entendre
els rols que tenen
també els portaveus,
no?
Sí, exacte.
Llavors,
a partir d'aquí,
tots els grups
fan el mateix,
excepte un,
que és el Partit Popular,
que com que no han tingut
cinc diputats,
passa a formar
el grup mix
on estaran sols.
Només hi seran ells.
Pot passar,
i ha passat alguna vegada,
que el grup mix
té dos grups.
És més,
una vegada el PP
es va trobar allà dintre
amb la CUP.
Són dos partits
antagònics,
perquè el grup mix
s'ha de partir
les intervencions.
Quan estàs sol,
doncs tens tot el temps
per tu.
Un cop designats
tots els líders
parlamentaris,
tots els grups
tenen i estan
constituïts,
la presidenta
parla
amb el president
de cada grup,
fa això,
la ronda de consultes,
i els hi pregunta
quin és el candidat
a la presidència
de la Generalitat
que ells apoya.
La presidenta
el que fa aquí
és un exercici
d'estadística pura,
i agafa i diu
el candidat
o candidata
amb més suports
parlamentaris
per ser
el nou president
o presidenta
de la Generalitat
és
i proposa
el nom
a la cambra.
En aquest cas,
com que ara encara
no s'ha fet
formalment
la petició,
la farem,
en principi,
tot apunta
a que ara mateix
els dos candidats
que s'estan postulant
són
Salvador Illa
del PSC
i Pere Aragonès
d'Esquerra Republicana,
que ara mateix
té més suports
que no pas
Salvador Illa,
el nom
que tingui més suports
es presenta a la cambra.
Una vegada
es presenta aquest nom
a la cambra
es fa el ple
d'investidura.
Aquest ple
té l'única missió
d'investir
un nou president
o una nova presidenta
de la Generalitat.
Es farà
ben aviat,
és a dir,
és el proper ple
que toca fer.
Per què us he dit
abans
que dubtava molt
que tornéssim
a anar
a l'hemicicle
de sempre,
al Saló Noble?
Sí,
per què?
Perquè
el ple
d'investidura,
la crida
que es fa
en els diputats
i diputades,
recordeu que
en el ple
que investia
la presidenta Borràs
la gent s'aixecava,
es deien pel nom,
era per ordre
alfabètic,
s'aixecaven
i dipositaven
una papereta
en una urna,
una urna
que us vaig dir
que a més a més
havien canviat,
que no era la de sempre.
Doncs,
en el ple
d'investidura
de la presidència
de la Generalitat
no funciona així,
es fa una crida
per veu,
que es diu,
és a dir,
agafen la llista
de diputates
i diputats
i es crida
un per un,
per ordre
alfabètic,
que s'aixeca
i diu
sí o no
al candidat.
Primer,
evidentment,
parla al candidat,
després parlen
als grups parlamentaris,
és a dir,
la sessió comença
amb la introducció
del candidat
o candidata
del seu pla de mandat,
intervenen els portaveus
o presidents
dels grups parlamentaris,
replica el candidat,
replica en els grups
parlamentaris
i saltem a votació.
I passa això.
Per exemple,
Pere Aragonès,
que té el seu cognom
i per tant serà
dels primers a dir,
la presidència crida,
o en aquest cas
ho fa una secretaria,
una secretaria de la mesa,
cridaria a Pere Aragonès,
i disculpeu-me,
no em sé el seu segon cognom,
però el diria en cognom,
ell s'aixecaria
i, evidentment,
si el candidat és ell,
dirà sí.
Si no és ell,
dirà no.
O, no sé,
si hi ha hagut un altre acord,
doncs el que sigui, no?
Imagineu-vos,
Salvador Illa,
ell s'aixecarà
i dirà no.
Doncs això es fa un per un.
Per què no crec
que es faci el Saló Noble?
Perquè tornem a tenir
el mateix problema.
Tots han d'estar
a l'hemicicle
i a l'hemicicle
no poden respectar
la distància de seguretat
per la pandèmia.
Per tant,
en principi,
crec que es tornarà a fer
l'auditori
del Parlament.
Què passa si,
en aquesta sessió,
el candidat obté
una sèrie de vots
que no són els
de la majoria absoluta?
Es considera
investidura fallida.
és a dir,
en aquesta primera votació
només pot resultar
investit
president
o presidenta
de la Generalitat
el candidat o candidata
que obtingui
la majoria absoluta
de vots,
és a dir,
a partir de 68 vots
a favor.
Si això no passa,
investidura fallida
i al cap de 48 hores
es convoca
la segona sessió
d'investidura
en la que
n'hi ha suficient
en tenir
més vots
a favor
que en contra.
Casos que ja han hagut
en aquesta història.
Recordeu el president Mas
quan en Junts pel Sí
no ho va obtenir
la primera vegada,
no va obtenir
la confiança
i en la segona
tampoc la va obtenir.
doncs aquí
quan passa això
comença
el que n'hi diem
el rellotge
dels dos mesos
i si en dos mesos
no es produeix
una investidura efectiva
es convoquen eleccions.
Per què he posat
l'exemple del 2015?
Perquè el dia abans
que es complís
aquest rellotge
es va presentar
a la cambra
com a nou candidat
a la presidència
Carles Puigdemont
i va obtenir
majoria absoluta
i per tant
no hi va haver
convocatòria electoral.
Però ha passat
que a vegades
no hi ha hagut
aquesta oportunitat.
Un exemple fàcil?
Recordeu
Mariano Rajoy
i Pedro Sánchez
Rajoy
diu no
a ser candidat
a la presidència
del govern
en aquest cas
allà
el proclama
o el proposa
el rei
aquí
la presidenta
del Parlament
Rajoy va dir que no
el rei
li va demanar
que formés govern
a Pedro Sánchez
això va ser
molt excepcional
Sánchez
intenta la investidura
dos cops
no l'aconsegueix
comença a córrer
el rellotge
el rellotge
esgota tot el temps
i es convoquen
eleccions
que vam votar
si no ho recordeu malament
pel dia de Sant Joan
que hi havia un anunci
que deia
no sigueu petardos
i aneu a votar
o una cosa així
sí que me'n recordo
sembla que era el de Miguel Calçada
sí
es veu que sí
però
ha passat dos cops
en la història d'Espanya
dos cops
de fet
ara mateix
estem en una investidura
la de Pedro Sánchez
actualment
ve d'unes eleccions repetides
i aquest detall
no és menor
per què?
després de la primera repetició
no havia passat mai
aquesta
de Sánchez i Rajoy
no havia passat mai
i recordo que va ser president
Mariano Rajoy
aquella vegada
i que va caure
amb una moció de censura
quan va passar
per primera vegada
la normativa electoral
diu
i això ens afecta
als catalans i catalanes
perquè la normativa espanyola
és la mateixa
que la catalana
Catalunya no té
una llei electoral pròpia
no ho hem aconseguit
mai
el Parlament de Catalunya
no ha estat capaç mai
d'aprovar una llei electoral pròpia
i per tant funcionem
amb la llei espanyola
que actua
suplatoriament
per què us explico això?
perquè per convocar unes eleccions
necessites 54 dies
54
ni 53
ni 55
a veure
ara aquí em direu
Joel
t'estàs mentint
perquè tu pots convocar-les avui
i posar-les al juliol
això és veritat
però el decret
es firma 54 dies abans
és a dir
una cosa és que jo digui
no?
o que jo no
però si el president
digui tal dia
la data en què
se celebraran aquelles eleccions
no entenc?
una cosa és que digui
serà tal dia
però la convocatòria
la dissolució de les Corts
es firma 54 dies abans
per què us explico
que és això
que hi ha hagut un canvi
quan hi ha una repetició electoral
són 54 dies més
o almenys
era 54 dies més
perquè després
de la primera vegada
que va passar
els partits
en aquest cas
del Congrés dels Diputats
es van encarregar
de modificar això
i establir
una diferència
si hi ha una repetició
forçada
d'eleccions
les noves eleccions
no es convoquen
54 dies després
sinó 47
és així
què et sembla Mireia?
em sembla estupendo
l'únic
l'últim que em falta
per preguntar-te
Joel
hem comentat al principi
també que faríem
una mica la comparativa
de Barcelona i Madrid
per veure una mica
com funcionen
també allà
Madrid és una mica
clar
Madrid aquí té un tema
que sí té
llei electoral pròpia
per tant
tenen les seves especificitats
però és molt important
tot el que ha passat a Madrid
aquests últims dies
recordeu que ahir dilluns
el Tribunal Superior de Justícia de Madrid
va dir
que les eleccions
estaven convocades
i que per tant
no donava cap suspensió cautelar
en aquestes eleccions
perquè es va presentar
aquesta museu de censura
i es va admetre a tràmit
però
el que us vaig explicar divendres
les eleccions
és veritat
que no havien sortit publicades
però el decret
sí que havia estat firmat
per la presidenta
Díaz Ayuso
per cert
Díaz Ayuso
que ahir li va sortir un rival
a les files de Podemos
Pablo Iglesias
anava a dir
sí que ha estat el govern espanyol
per entrar a la candidatura
de Madrid
un moviment una mica excepcional
parlarem un dia amb calma
si voleu
no previsible
perquè he llegit
en alguns blogs
d'opinió
que
hi havia gent
que es decantava
que podria ser
un moviment
una mica previsible
sí pot ser
jo crec sincerament
que tindrà implicacions
tant a favor
com en contra
és a dir
la seva sortida del govern
li interessava
personalment
perquè
no estava còmode
amb aquest govern
de Pedro Sánchez
el PSOE
tenia un lideratge molt fort
Podemos no el tenia tant
i això se li notava
però
veurem quins efectes té
perquè al final
l'esquerra pura
a Madrid
no havia existit
era el PSOE
que és més centra-esquerra
llavors
per primera vegada
i ahir ja ho veia molt clar
i Ayuso apuntava directament
a Iglesias
com el comunista
li deia tot
clar
per dir-ho així
a Ayuso
li pot haver nascut
un enemic natural
i a vegades
tenir un enemic natural
també fa
que aquelles persones
que podrien ser
més o menys d'esquerres
però que no volen
dir en pintura
a una persona
que segons Ayuso
és comunista
pot ser que aquest vot
s'acabi decantant
cap al Partit Popular
per tant
hem de veure
si aquest moviment
pot jugar
tant a favor de Podemos
en què pot pujar de vots
com en contra
també
perquè el PSOE
pot baixar
i per tant
pot pujar
al Partit Popular
però bé
la comparativa
que volíem fer
a Madrid
amb un segon
és
Díaz Ayuso
fixeu-vos que va convocar
pel 4 de maig
és a dir
va agafar
va firmar el decret
i va dir
els dies que posen la norma
s'ha acabat
si són 54
doncs ara és el 4 de maig
petit problema
aquest dia
és dimarts
això anava a dir
l'actiu
entre setmana
s'està rumorejant
devíem si donar una festa
si donar festiu
assumem-hi més coses
vinga
Madrid és festa el 2
espera
que ho tenim
que tenim un pont
aquí a la vista
Joel
que està tot molt ben pensat
que el dilluns és pont
i ja tenim 4 dies de festa
no està tan ben pensat
perquè el 2
que és diumenge
és el 2 de maig
però s'allarguen una miqueta
i ja tenen un pont
de 4 dies
però han de allargar
dos dies
i no és positiu
per unes eleccions
allargar amb un pont
per què?
perquè la gent
se te'n va de cap de setmana
i no voten
llavors això
no és que sigui molt bo
què passa si és un dia
la data
acabarà sent
no, la data no es pot moure
la data de les eleccions
no es pot moure
està firmat el decret
ha de ser el 4 de maig
no es pot moure
és que és més
dia feix i no el pot moure
perquè llavors
hi ha moció de censura
jo
si donen el 4
de festa
sí que ho veig
però el 3
no el tocaran
un petit detall
que sí que us volia explicar
què passa
si és laborable
doncs a Catalunya
tenim un precedent
aquí s'activa
una part de la norma electoral
que habitualment
la gent normal
per dir-ho així
normal
enteneu-me
els que diumenge
fem testa
no coneixem
què és
nosaltres anem a votar
diumenge
i clar
és diumenge
no treballem
cap problema
però què passa
quan és laborable
doncs a Catalunya
tenim el precedent
del 2017
el 21 de desembre
si no m'equivoco
mira ayer un dijous
que la llei electoral
diu
que si tu
has d'anar a votar
tens dret
a 4 hores lliures
de feina
4 hores lliures
que evidentment
s'ha de ser
una miqueta
tu amb cap
perquè si tu votes
a 3 passos
de casa teva
no vol dir que te la tesi
es agafes les 4 senceres
però jo per exemple
que estava treballant
a Barcelona
m'havia de desplaçar
fins a Roda de Ter
per votar
hi haurà casos i casos
però en el meu cas
s'interpreta
que no podia fer
mitja hora
i votar
necessitava
com a mínim
una hora
per desplaçar-me allà
i una per tornar a Barcelona
llavors en aquest cas
jo he de dir
que al meu despatx
em van dir
escolta
hem agafat la tarda lliure
i vas a votar
i vale
doncs gràcies
em podien haver dit
mira agafa't 4 hores
i et vull aquí
en 4 hores
i no van fer això
em van dir
mira aquí
et necessitem
perquè a més a més jo tenia un judici
però a la tarda
vés a votar
i tranquil
i ens veiem demà
vull dir que fantàstic
però hi ha aquesta norma
això és un problema
per les empreses
i també una altra cosa
les persones que van a la mesa
més del moment en el qual estem
no oblidem
que hi ha una crisi econòmica
i les persones que van a la mesa electoral
que això és una altra cosa
clar
aquests treballadors
han d'anar a la mesa electoral
tot el dia
i a més a més
la norma diu
que qui li ha tocat
anar a la mesa electoral
té dret a unes hores l'any demà
per descansar
per dir-ho així
clar
però això el mateix passa
amb les persones
que si un diumenge
aquí a Catalunya
per exemple
els hi toca treballar
però han d'anar a la mesa
sí
no se sol utilitzar
però tenen dret
l'any demà
a una sèrie d'hores
no se sol utilitzar
molta gent
de fet
molta gent per desconeixement
no ho sol utilitzar
però també existeix
és correcte
i per cert
anar a la mesa
està remunerat
això
és una cosa
que no diem mai
doncs l'explicarem aquí
Vox Populi
et sorprendries
sí
sí sí
et sorprendries
la gent que no ho sap
llavors quan els arriba la carta
i tal
ho descobreixen
un petit detall
a Madrid no sabem
com funcionen
en aquestes eleccions
perquè recordem
que a dia d'avui
tenim pandèmia
llavors
a Catalunya
ens va funcionar molt bé
fomentar
molt
molt
molt
el vot per correu
enviar totes les paperetes
a casa
que tothom portés el vot
evitar
evitar
les franges
tal hora
per la gent més gran
tal hora
per el públic en general
tal hora
per la gent en quarantena
perquè no tornés a passar
com a Galícia
al París Basc
que hi va haver gent
que es va quedar
sense el dret de vot
que és sagrat
i inviolable
ho haurem de la seguint
Joel
i ens ho aniràs explicant
tu
home i tant
qui millor que tu
que ens expliquis
com està evolucionant
aquest tema
la part legal
i també
la part de les eleccions
a Madrid
i aquests moviments
també de Pablo Iglesias
cap a la comunitat
de Madrid
aquest gir inesperat
tot i que a vegades
alguns apunten
que sí
que era una mica previsible
Joel
hem de deixar aquí
l'espai d'avui
amb aquest especial
normes electorals
que espero que tothom
doncs també hagi
no sé si la paraula és gaudit
però que hagi après
potser
si hi ha temes
que no ho sabia
que a vegades
els mitjans de comunicació
expliquen
tot tal com va
sense comptar
que potser hi ha gent
que no sap realment
com funciona tot plegat
però vaja
des d'aquí intentem
apropar-ho
Joel
moltes gràcies
com sempre
i bona tarda
a vosaltres
bona tarda
que vagi bé
i bona tarda
i bona tarda
la ve
Va ser una tarda molt llarga, no s'acabava mai.
Tu estaves sentat esperant-me, vestit molt elegant.
Elegant, repentina, tan gomina.
Crec que vaig flipar deixant anar les aparències.
Sense por em vaig apropar.
Va ser una tarda molt llarga, no s'acabava mai.
Tu parlaves de la bellesa i a mi això m'és igual.
La nit en què et vaig conèixer.
Em vas encantar però semblaves una altra persona.
Quan et vas posar a parlar, portes un munyo molt maco.
La samarreta et senta bé.
Aquesta llum accentua el teu somriure.
Estàs molt guapa, tu ha dit o què?
Prefereixo que em passis la birra, que em tiris la canya.
Perdona'm si em rico, és que em fas molta gràcia.
Lliga no és lo teu, em sap molt la greu.
Prefereixo que em facis la birra, que em tiris la canya.
No diguis bonica, que t'escolti amb cançó.
Després de mitja hora escoltant-te, m'estava cansant, vaig dir.
Porta'm a la plaça de sempre, que duc la guitarra i vull desconnectar.
Ai, maca, quina bona idea.
Ets tan llesta, tan interessant.
Si us plau, marxeu, canvi el tema.
O seré jo, que acabi marxant.
Prefereixo que em passis la birra, que em tiris la canya.
Perdona'm si em ralo, és que em fas molta gràcia.
Lliga no és lo teu, em sap molt la greu.
Prefereixo que em passis la birra, que em tiris la canya.
No diguis bonica, que tants cops em cansa.
Prefereixo que em passis la birra, que em tiris la canya.
Perdona'm si em ralo, és que em fas molta gràcia.
Lliga no és lo teu, em sap molt la greu.
Però per això que em passis la birra, que em tinguis la canya, que em diguis bonica, que tants cops em cansa.
Pensa que a mi m'agraden les coses senzilles i la sinceritat, que si em vols dir bonica, que sigui de veritat.
A Sant Just, canviem el xip. Iniciem la implantació d'un nou model de recollida de residus domèstics per reciclar més i millor.
Un nou sistema en què els contenidors de les fraccions orgànica i resta s'obriran amb targeta. Saps com funciona?
Informa-te en el web santjust.cat barra residus i els perfils de Twitter i Instagram, arroba santjustresidus.
Utilitza la targeta i recicla més i millor. Pel medi ambient, a Sant Just, canviem el xip.
Ajuntament de Sant Just, d'Esvern.
A l'àdio de Sant Just, canviem el xip.
Doncs bé, com us havíem també anunciat a l'inici, aquest final de programa d'avui serà musical i dedicarem aquesta estona també a escoltar les cançons que abans d'ahir van guanyar aquests premis gramis.
Ara escoltem la que ha estat la cançó de l'any. Es diu I can't breathe, no puc respirar, de la Ger i de la Tiara Thomas.
Ara us explicaré una mica més enllà d'aquest nom, d'aquest premi, d'aquesta cantant.
Doncs bé, que sapigueu que aquesta cançó escrita per aquestes dues cantants, que es diu I cannot breathe, no puc respirar,
és una cançó de protesta que van escriure en resposta als recents assassinats en aquell moment,
quan es va publicar els assassinats policials de George Floyd als Estats Units.
A més, l'estrena també va incloure un material audiovisual on la cantant Herr i també el seu editor es mostraven en un recull d'imatges
en contra d'aquesta brutalitat policial i també d'aquest racisme sistèmic que es viu a tot el món i també en especial als Estats Units després de la mort de George Floyd.
Doncs bé, ha rebut, com us deia, aquest premi gramí a la cançó de l'any.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Stripped of bloodlines, whipped and confined
This is the American pride
It's justifying a genocide
Romanticizing the theft and bloodshed
That made America the land of the free
To take a black life, land of the free
To bring a gun to a peaceful fight for civil rights
You are desensitized to pulling triggers on innocent lives
Because that's how we got here in the first place
These wounds sink deeper than the bullet
Your entitled hands could ever reach
Generations and generations of pain, fear and anxiety
Equality is walking without intuition
Saying the protector and the killer is wearing the same uniform
The revolution is not televised
Media perception is forced down the throats of closed minds
So it's lies in the headlines
And generations of supremacy resulting in your ignorant, privileged eyes
We breathe the same and we bleed the same
But still, we don't see the same
Be thankful we are God-fearing
Because we do not seek revenge
We seek justice
We are past fear
We are fed up eating your shit
Because you think your so-called black friend
Validates your wokeness
And erases your racism
That kind of uncomfortable conversation
Is too hard for your trust fund pockets to swallow
To swallow the strange fruit hanging from my family tree
Because of your audacity
To say all men are created equal in the eyes of God
But disparage a man based on the color of his skin
Do not say you do not seek color
When you see us, see us
We can't breathe
We can't breathe
We can't breathe
Fins demà!
Fins demà!
Escoltem ara aquest tema, segurament us sonarà, si l'heu escoltat a la cantant i si sabeu més o menys la seva trajectòria, es diu Everything I Wanted, tot el que sempre he volgut.
David Lielich es va emdur en aquests Grammys 2020 l'àlbum a la gravació de l'any i us faré també uns cinc cèntims de la jove cantant.
I dic jove perquè ara actualment té 20 anys, però va començar en el món de la música a partir dels 13 anys.
David Lielich actualment encara viu a casa dels seus pares, juntament amb el seu germà, amb qui l'acompanya a tot arreu, inclús a la gala dels Grammys d'aquest any.
També estava amb ell, de fet és un puntal a la seva vida i sempre ha comentat que és de gran ajuda per diferents temes.
Ella mateixa, David Lielich, havia explicat en algunes entrevistes que pateix el síndrome de Tourette i també depressió.
I a part també experimenta sinestèsia. La sinestèsia és una variació no patològica de la percepció humana.
Es veu que les persones que pateixen aquesta sinestèsia experimenten de forma automàtica, és a dir, sense pensar-ho, l'activació d'una via sensorial en resposta a estímuls concrets.
Per exemple, poden veure un color quan escolten una nota musical o poden percebre el tacte en les seves mans quan estan menjant un aliment.
Per tant, podríem dir que és una persona altament sensible però que sense tot i això ha aconseguit no només Grammys sinó arribar a la ment de també molt joves i no tan joves.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Un tema, per cert, que molts experts en música
diuen que és un amenatge a la música disco.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
demà de 5 a 7 aquí a l'emissora Blava,
l'emissora de ràdio d'Esvern,
amb la glòria a l'espai de cultura
i exhibicions, amb tertúlia, cinema,
amb frases desfretes,
com aquesta paraula mateixa i amb espai
d'economia. Adéu!
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501