logo

La Plaça Mireia

Benvinguts al magazine de les tardes a Ràdio Desvern (dill-div de 17h a 19h) on parlem amb una vintena de col·laboradors de temes d'actualitat, cinema, psicologia, viatges, nutrició, literatura, psicologia, història de Sant Just i podologia, entre d'altres. També ens podeu trobar a Twitter amb l'usuari @pl_mireia i al correu pl.mireia@radiodesvern.com Benvinguts al magazine de les tardes a Ràdio Desvern (dill-div de 17h a 19h) on parlem amb una vintena de col·laboradors de temes d'actualitat, cinema, psicologia, viatges, nutrició, literatura, psicologia, història de Sant Just i podologia, entre d'altres. També ens podeu trobar a Twitter amb l'usuari @pl_mireia i al correu pl.mireia@radiodesvern.com

Transcribed podcasts: 881
Time transcribed: 67d 4h 39m 58s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501


Sous-titrage ST' 501



Sous-titrage ST' 501


Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501






Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501






Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501


Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
curt, de moment, perquè això també és una bona feina, eh?
Sí, no només té nom, Mireia,
sinó que està rodat, ja.
Ja està rodat, però sí, un moment, si estem a octubre.
Està pràcticament
rodat, està pràcticament rodat, perquè
ho vaig planificar fa molt de temps,
tenia el guió fet,
tenia el tècnic també fet, i aquest cap de setmana
queda només
una única escena,
una seqüència que s'ha de gravar
aquest film de quan es pugui,
depèn, perquè de parla encara tal i quadra
algunes coses, però està pràcticament
rodat, per això dic que no he tingut
gaire temps de veure res realment,
perquè he estat així, he estat fent,
he estat tot el cap de setmana
passat amb el rodatge, tota la setmana
passada preparant-lo, i
doncs va anar molt, molt bé, l'Elia surt allà,
surt com un dels
protagonistes, i després,
doncs, ja hi ha més, ja hi ha
d'extres, ja hi ha dos protagonistes més,
o sigui que també, quan pugui, us ho ensenyaré,
una producció més modesta.
Què tal, què no ho fem?
jo no he de cuidar, jo no he de cuidar
la atmòsfera...
Bona tarda, Elías.
Bona tarda, Elías.
Digues, digues, Víctor, que t'he
tanyat.
Mira, Elías, que estava comentant justament
el rodatge que vam fer el cap de setmana.
Ah, molt bon rodatge, la veritat,
el meu preferit, dels tres dies que
hem tingut, m'ha agradat molt.
Bueno, en veritat, tots
van ser el cap de setmana, o sigui...
Bueno, divendres per la nit,
dissabte pel matí...
Bueno, i el de diumenge per mi va ser el millor.
Home, el de diumenge va estar molt, molt bé.
Jo m'ho vaig passar molt bé dirigint-vos,
no sé, no sé com us heu passat.
I jo m'ho vaig passar molt bé sent dirigit,
la veritat, m'ho vaig passar molt bé.
Sí, no?
Sí, perquè...
Es marca un papelón, eh?
Ja el veureu, ja el veureu.
Home, amb ganes de veure-ho, això,
segurament ho publicaràs a YouTube
o alguna plataforma, imagino.
Sí, sí, sí, sí, i tant.
A part del treball, com a tal,
també ho vull penjar i tal.
Doncs això, un projecte,
un curt més per les cosetes que anem fent, no?
Sí.
I de quina manera has aconseguit
ficar-te dins del cap de David Lynch
per tirar-t'undavant un curt,
un petit...
va quedar amb ell l'altre dia, crec.
Sí, i jo no era junts a Can Ginestà.
Vaig quedar...
Li vaig enviar un whatsapp
i vaig dir,
ei, David, David,
ei, David.
David, David.
Quedem a la cafeteria,
m'expliques una mica
les teves idees esbojarrades
i fem un curt col·laborant,
i ja està.
I va quedar així.
No, aviam,
jo el que he fet és seguir,
després d'informar-me molt
sobre els seus mètodes creatius,
sobre les seves...
veient tota la seva filmografia,
però, òbviament,
saber adaptar bé aquest estil,
i sabent una mica
també les seves influències,
cinema avantguardista i tal,
doncs he agafat un mix.
He agafat...
O sigui, primer de tot,
he seguit el seu mètode
del que ell diu
de sorgiment d'idees, no?
Perquè ell, realment,
paraules textos, eh?
Ell, agafa,
es deixa meditar,
agafa totes les idees
que tingui al cap,
les fot en un paper,
i a partir d'allà,
ja surt la història
sobre la marxa.
Llavors,
aquestes idees que té,
les posa totes en conjunt,
i surt una gran idea
molt creativa.
Per tant,
jo segueixo una mica
aquest esquema,
em van sortir
diverses idees i tal,
i vaig intentar-les adaptar
de la manera que fos
com algú linciano,
que diuen.
per tant,
el guió és una mescla
una mica
de les meves idees
persones,
però fetes
intentar imitar
a destinar
el TR
sobre el que va
i tal,
i a col·lació.
Molt interessant el guió,
la veritat del Víctor.
Em va semblar,
encara no l'he entès del tot,
de fet,
no el vull entendre
fins a veure el curt,
perquè així és com que
el pol,
bueno, el pol,
vale.
Fins que vegi el curt,
no vull que el Víctor
m'ho expliqui,
de fet,
el Víctor no m'ho ha explicat,
i li dic,
a veure,
però això com va,
més o menys a ell?
No, no,
callat la boca,
deixa'm en pau.
No m'ho diu,
no m'ho diu això,
però em diu que no m'ho explicarà
fins que vegi el curt.
Era molt bo,
com flipava,
era molt bo,
molt bo.
Però és que és per fer
que era una sola,
o la pol.
Ha tornat el pol.
Sí,
per sort,
passa el wifi.
Tranquil,
pol,
ara tornarà.
clar,
jo per sort,
he vist
uns quants materials
del Lynch,
estic ja
per la segona temporada
de Twin Peaks,
que m'està agradant,
fa bastant,
per ser la pitjor,
segons tu,
Víctor,
de moment m'està agradant.
No, no,
la pitjor no,
no,
és la segona part
de la segona temporada
abans d'arribar
al final de la temporada,
que és el millor punt de la història.
Perquè per on vaig,
hagués sent bastant
David Lynch,
de moment.
Sí, sí, sí.
És entre la meitat
i el final
que baixa
i després puja.
Sí,
el capítol final
és un boom
de la bòstia
que és el millor capítol
de la sèrie,
no?
Sí, sí.
Sense comptar
la tercera temporada.
Alías,
Alías,
només et dic
que quan arribis
a aquell episodi
trobaràs diversos trets
en comú
amb el que vam fer
el cut, eh?
M'agrada,
m'agrada,
m'agrada això,
m'agrada escoltar això.
Jo per sort
el que deia,
jo per sort
el que deia,
he vist quatre pel·lícules,
un curt
de David,
la sèrie aquesta
que estic mirant
de David,
però la resta
de l'elenco
no ha vist res,
vull dir,
no ha vist absolutament res.
Sí,
ho vam fer molt bé
per no haver vist
una merda
aquest director.
Ho vam fer molt bé,
sobretot l'Anna,
encara que el Pep també
ho va fer bé,
però l'Anna
es fot un papelón.
El Pep ho va fer bé,
però amb les coses
que té l'Anna,
ja sabem quines són,
joder,
a sobre va venir
l'últim moment,
vam estar ja
a punt de morir
i ens va retratar.
Quantes persones
heu estat
treballant
amb aquest curtmetratge?
Doncs mira,
aquí dic protagonistes,
tots...
Mira,
de protagonistes
que són els actors,
l'elenco,
que m'agrada dir
l'elenco,
oi?
Sí,
a mi també,
l'elenc,
l'elenc també m'agrada dir
a mi.
L'elenc,
l'elenc estava format,
l'elenc principal
estava format
per Elías,
després una noia
que es diu
Anar Sánchez,
després,
i una altra noia
que es diu
Pep Vila,
d'acord?
Els dos últims
integrants de Pasquets.
Exacte,
integrants de Pasquets,
de Sant Just,
després,
com a extras,
van sortir
bastanta gent
de Sant Just,
o sigui,
bastanta gent
coneguts
i amics
de l'institut,
va sortir també,
bueno,
bastanta gent
que, bueno,
també surten els crèdits,
però, bueno,
són extras.
Després,
a la mateixa producció,
jo la veritat
és que
em vaig encarregar
de direcció,
em van ajudar
també els propis actors
com ajudants
de direcció
durant el rodatge
perquè eren així,
eren així,
bueno,
anaven fent
sobre la marxa,
no?
I a part,
també,
doncs,
tinc un noi
que em farà
els efectes visuals
que es diu
Nachete,
un saludo per aquí,
per Nachete.
Nachete,
en majúscules,
un saludo,
un saludo.
Un saludo per aquí,
després tinc també
el Marc
que m'està fent
una base de piano
per una escena
en concret,
després,
el Marc,
un saludo també
per aquí,
després tenim...
Marc,
que participa
també també,
participa
el curs del pol.
Marc Domènech em fa
mi la banda sonora
també.
Sí,
sí,
és un compositor,
és un gran compositor
dels curs de Sant Jús,
eh?
El Marc Domènech.
Sí,
sí,
sí,
eh?
És un molt bon compositor.
Igual que li has
un gran actor
dels curs de Sant Jús
també.
Merci,
Víctor.
Després també tinc
la noia
que anava actuant
en un principi
perquè vam tenir
un problema
que vam haver de canviar
d'actriu i tal
a l'últim dia,
o sigui,
va ser un caos,
però bueno,
aquestes coses van així.
Problemes,
problemes de Bollywood,
problemes de Bollywood,
que vam haver de canviar-la
i al final
es va quedar la veu
prípicament
d'aquesta altra noia
i també els tals crèdits.
Bueno,
ja veureu,
però al final
de tot,
com a tal
la directió
i producció
del curt
anava a ser meva,
també el vaig guionitzar jo,
però clar,
al final
sobre la marxa
s'ha anat a facin gent
i hi ha bastanta llet
que ha fet el projecte
i que ja veureu.
I ha sortit per aquí
la paraula pastorets
ara que tenim,
Pol,
un ocellet m'ha dit
que és molt probable
que sí que hi hagi
d'alguna manera
algun format de pastorets
aquest any.
Sí,
no seran uns pastorets
com a tal,
però sí que es farà
una petita actuació
amb vuit actors
i alguna que altra sorpresa
que no vull avançar.
No m'aclar.
Estant-li Cúbric,
no?
Estant-li Cúbric
aparecerà, no?
Sí,
aparecerà.
Recessitarem
estar-li Cúbric
i ens salvarà
estar-li Cúbric
estar-li Cúbric
portant el coronavirus
i ja està.
Vale, vale.
Merci, merci.
Jo volia comentar
una notícia
una mica
que vaig que
una mica
fot,
una mica trista
ja que aquest any
hem tingut
tan poc cine
que una de les pel·lícules
que s'haurien
ara a finals d'any
i que tenia ganes
de veure-la.
I l'han aplaçat
un any.
L'han aplaçat
un any.
D'un.
A mi em sap molt greu
pel Villanuef,
la veritat.
Pel Villanuef,
que és el meu company,
el coneixo de tota la vida
i...
Com a David Lynch.
Està molt genial, no?
Llavors,
clar,
l'altre dia
justament vencada
David Lynch,
jo i ell
a un bar
i em dius
ostres,
que unes ganes
d'haver-te un, eh?
Sí,
ja veureu
el que fa tu.
I justament
li donaràs en un any.
És com...
doncs ja.
Hòstia, tio.
I els dos
cas aquest any,
jo no sé
que hi haurà
quatre pel·lícules.
Ja,
no sé com ho faran,
la veritat.
No sé,
però no sé
com no han aplaçat
un any.
Crec que
li donaran el premi
a Birds of Prey,
millor pel·lícula,
millor,
millor,
millor,
millor,
millor adaptat,
millor actriu,
millor actriu de la part,
de tot.
Doctor Dolittle
guanyarà
millor efectes espacials.
Sí, també.
Escolteu una cosa,
no sé si ho sabeu,
però Warner
no només ha retreçat
Doom,
però en Doom
ha retreçat
tot el seu calendari
de merda,
d'acord?
Clar.
Sí, sí, sí.
I també s'ha retreçat
Batman
a l'any següent.
Sí, Batman també.
Bueno,
això de Batman
ja és com que
no m'afecta tant.
Ja, Batman...
Sí.
2022.
2022.
Ja, bueno.
És el que té.
2028.
Si et dic la veritat,
no sabia que estrenava
el 2021,
o sigui que no m'afecta.
No ho tenim tothom.
l'última,
també es va...
Sí, l'última,
el David Kreitz,
també,
també,
en banda sonora
de...
deia us ho diré bé,
de la jove cantant,
de la Billie Eilish.
Sí, no.
Ah, sí?
Ah, sí?
jo tenia moltes ganes
de veure 007
i me l'han tret.
Me l'han tret a mi.
I crec que
Fast and Furious 9
crec que també ha passat
a l'any vinent,
eh?
Fast and Furious 9.
Ai,
quina desgràcia.
No...
No sé si ho que us fa...
És que, nois,
com n'heu vist 007
no esteu durguts,
però ara podeu aprofitar
i ho podeu veure.
Jo estic durgut,
jo estic durgut.
Jo deia per Fast and Furious
que, a veure,
sincerament,
no sé per què
aquesta saga està continuant.
Sí, exacte,
porten nou pel·lícules.
I crec que Venom
tenia la segona
també programada
per aquest any
i si no em sona,
si no vaig mal encaminada,
se'n va cap al juny del 2021,
Venom 2.
Sí, sí, sí.
Bueno, aquesta també és
una mica igual,
la veritat,
però bueno...
A mi també.
A mi no,
si surt el Woody,
ara els fan a mi
no més igual.
Ja.
No, no,
i a més...
El Woody.
No, sí,
de fet,
parlant de Woody,
jo aquesta setmana
volia anar a veure
a Redskins Festivals.
Ah, sí,
l'última del Woody Allen,
que de fet,
us diré que vaig coincidir
amb ell l'any passat
a Donosti
quan l'estava gravant.
El vaig veure de lluny,
el Woody.
Que guapo!
Que guapo,
això, no?
Sí, sí, sí, sí, senyor.
Bueno, el Víctor va quedar
amb ell l'altre dia.
També?
Sí, també va quedar amb ell.
A la mateixa cafeteria
es va afegir al final
i va venir
ei, ei.
Ei, què tal, noi?
Ei, que estàvem estrenant
la pel·lícula
al Cines Maldà.
Sí.
Nois, avui, avui,
haig de dir una curiositat.
No hem parlat de pel·lis
perquè, bueno,
crec que ningú ha pogut
doure molta cosa
amb tot aquest ajetreo
que hem tingut aquesta setmana.
Em sap greu.
Jo sí, jo quan volia
començar alguna cosa.
Només he vist Twin Peaks,
però pel·lis
no he vist res.
Això, literalment,
jo vaig veure...
Literalment,
he vist Lutero.
Lutero.
Ah, ho he vist ara,
ho he vist ara,
que he vist Lutero.
Jo aquesta també la vaig veure
l'any passat,
fa dos anys.
Sincerament,
em parla.
He posat un sis.
Li he posat un sis,
tampoc.
Tu l'has posat un cinc,
cabron.
La pel·lícula,
dius, no?
Perquè crec que hi ha
una sèrie també,
Víctor, no?
Pot ser?
Pot ser, pot ser.
Una pel·lícula, no?
Un moment.
Jo crec que llavors,
l'únic que encara
em va haver vist
una pel·lícula,
jo en vaig veure una
que em sorprèn
que jo hagi vist
una pel·lícula
i vosaltres no.
O sigui, que sempre
és com al revés.
A veure, prova.
Jo vaig veure
American Psycho.
És veritat.
I la veritat,
em va semblar...
I surt el protagonista
és el Christian Bale
i em va semblar
que fa un papelón.
Em va encantar.
Em va agradar molt.
A més a més,
o sigui,
a nivell d'estètica
i els contrastos
que fan
en segons quines coses.
I després,
l'actuació del Christian Bale
que em faltaria veure
el maquinista
que és com l'altre
que també té molt bona actuació
però jo crec que aquesta
potser
és la millor actuació
de la seva carrera.
L'únic que això també
podria veure el maquinista
que es va acabar de concretar.
el Ford y Ferrari
del company Christian
també.
També, també.
I mira que la pel·lícula...
Jo no m'han recordat
que sortia.
La pel·lícula
American Psycho
en el seu moment
va ser una mica
un fracàs
a la taquilla.
Ha tingut nom
una vegada
i han passat els anys.
Crec que
és del dos mil i pico,
no?
No ho sabia, això.
té gairebé...
Sí, sí.
En el seu moment
no va ser tant.
Això ha passat
en moltíssimes pel·lícules
de culte, eh?
Sí, sí.
Fa com ràbia.
I fa molta ràbia.
Sí, sí, fa molta ràbia.
És com el vi.
Quan passa el temps
amb el vi
es torna més bo
igual amb les pel·lícules.
Taxi Driver
que no sé qui li va robar
l'Òscar
però em fa gràcia
encara.
Encara em fa gràcia.
Li fa gràcia, no?
Quan va sortir
tu estaves allà
mirant al cinema
et va fer gràcia, no?
Sí, em va fer molta gràcia.
doncs la vaig a dir
no guanya a l'Òscar.
No guanya.
Com pot ser?
A veure, jo
vaig a buscar
quina va ser.
Jo volia dir
una última cosa.
Millor que Taxi Driver
no va ser segur.
Estava fent classe
i ha sortit
un exercici
que sortia
al Festival de Canes
i m'ha fet molta il·lusió.
Veritat.
No, però Canes.
A Canes.
No sé.
Elías, a Canes
sí va guanyar, eh?
Taxi Driver.
Saps quina va guanyar
Vico, si no m'he equivocat
de certamen?
Digue't vol.
Certamen.
A veure, vaig a confirmar.
Va guanyar
Rocky.
Ole.
Home,
Déu-n'hi-do.
Aviam,
aquí hi ha una mica
d'això.
O sigui,
Rocky,
mira que m'encanta, eh?
Però és que no li arriba
ni al punte
del sapat.
No, no li arriba
ni al culet.
Nois,
ens queden com uns 30 segons
per les 6 de la tarda.
Hem d'anar deixant aquí
la tertúlia.
Ok.
És el que he notat,
és com que avui
hem resistit una mica,
no, Mireia?
No sé si ho ha passat.
Sí, us ha costat.
Dic, un dia que no els aviso
pel WhatsApp
i no estan atents,
però no passa res, nois.
Cap problema.
Ja, bueno.
Dimecres,
vinent,
feint parlant de cinema.
Bueno, Mireia,
vas-hi bé.
Igualment,
gràcies per connectar-vos.
Sí, ara sí.
Vinga.
Una abraçada.
Adéu, nois.
Adéu, adéu, adéu.
Lo que fos en la vida es poder
solo y lo harás.
Jó de la vida es poder
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda.
Us informa Kilian Sabria.
Salut ha notificat 1.477
nous contagis de coronavirus
i dues defuncions més a dia d'avui.
Els ingressos hospitalaris
i a les UCIs han baixat.
Ara hi ha 821 malalts als hospitals,
169 dels quals
a les unitats de cures intensives.
Mentrestant,
es mantenen disparats
els indicadors de risc.
Montse Comelles.
El risc de rebrot del coronavirus
ha pujat 19 punts
i ara és de 234,
una xifra que només
s'ha superat un cop
des del mes d'abril
i va ser el 21 de setembre.
La velocitat de contagi
també ha pujat molt
i ara és de 1,21.
Dos indicadors
que mantenen també
el creixement aquesta setmana
són el percentatge
de PCRs positives
que ja supera el 6%
i la taxa
de confirmats
per cada 100.000 habitants,
que l'última setmana
és de 107,
quan la setmana anterior
era de 92.
Per acabar,
la velocitat de transmissió
es manté per sobre
de l'1
a totes les regions
sanitàries catalanes.
Notícies breus,
Rosa Pujol.
Itàlia ha registrat
prop de 3.700
noves infeccions
per coronavirus
la primera vegada
des de l'abril
que el país
supera els 3.000 casos
en un dia.
Itàlia va ser
el primer país europeu
on la pandèmia
va colpejar
amb més força
i té la segona xifra
més alta de morts
al continent
darrere del Regne Unit.
Gràcies a les mesures
estrictes del govern
van aconseguir
tenir els contests
i sota control.
Ara,
tot ja està
molt per sota d'Espanya.
França
o el mateix Regne Unit
ha registrat un repunt
les últimes setmanes
que ha portat
les autoritats
a fer obligatori
l'ús de mascareta
a tot el país.
I d'altra banda,
la primera ministra
escocesa
Nicolás Torgen
ha explicat
que tots els pubs
de l'àrea central d'Escòcia
que inclou
Glasgow i Edimburg
tancaran
durant 16 dies
després que s'hagin
accelerat
les infeccions
de coronavirus.
També demana
a la població
i el transport públic
quan sigui imprescindible.
La ministra d'Igualtat
Irene Montero,
la ministra espanyola,
acaba d'anunciar
la derogació imminent
de la llei d'avortament
del 2015.
Montero vol eliminar
la necessitat
del consentiment patern
per interrompre
l'embaràs
d'una menor
que va incloure
el govern de Mariano Rajoy.
La derogació
de la reforma
del 2015
assegurant així
que totes les mulleres
tenen dret
a decidir
sobre els seus propis corpots
i també assegurant-nos
que fem
tot el que és possible
per millorar
la salut sexual
de tota la ciutadania
garantitzant el millor
accesso possible
a l'anticoncepció
a les formes
més novedoses
i efectives
de la misma
així com a una educació
sexual efectiva
que se convierta
d'una vez por todas
en la millor herramienta
para la igualtat
entre mujeres i hombres
així com en la millor vacuna
contra las violències machistas.
Ordre d'allunyament
per l'acusada
d'agradir
una noia
artesa de segre
per motius racistes.
El jutge
accepta així
la petició
de la defensa
de la víctima
com a mesura cautelar.
Lleida Martaviana,
bona tarda.
Bona tarda.
No es podrà comunicar
per cap via
ni acostar-se
a menys de 50 metres
de la víctima
mentre duri la investigació.
Així ho ha imposat
el jutjat de Balaguer
després de la vista
celebrada ahir dimarts.
S'havia de fer
un judici ràpid
però es va suspendre
perquè la denunciant
demana que jutgi
la presumpta agressora
per un delicte d'odi
i no només
per agressió
amb la greujant de racisme.
Una vegada
que vi la instrucció
se celebrarà
el judici a Lleida
en el qual està previst
que declarin víctima
acusada
i una testimoni
i també que els Mossos
presentin un informe.
Marta Viana,
Catalunya Ràdio Lleida.
Els estudiants
del Pallar Sobirà
que havien de dinar
al carrer
amb la Carmanyola
ja poden tornar
a menjar
en un espai tancat.
Avui mateix
l'Institut de Secundària
de Sort
els ha cedit
unes dependències.
Corresponsal
del Pallar Sobirà
Eloi Barrera.
Feia dues setmanes
que no podien entrar
al menjador escolar
amb les seves Carmanyoles.
Després d'anys
d'acceptar-los
ara l'empresa
que gestiona el servei
els en va fer marxar
elegant
que en un escenari
de pandèmia
no podien tenir
alumnes externs
que portessin menjar
de fora.
Des de llavors
la vintena d'adolescents
han dinat cada dia
al carrer
a la intempèria
fins ara
que la situació
s'ha fet pública.
Avui mateix
l'Institut de Sort
els ha cedit
una sala
amb microones
perquè puguin dinar
amb les seves Carmanyoles
des que acabin les classes
i fins que els reculli
el transport escolar.
El president Quim Torra
el president inhabilitat
vol establir
a Girona
la seva oficina
d'expresident.
S'estan estudiant
diferents possibilitats
per una opció
seria la casa Solterra
al cor del barri vell
i que acull ara mateix
els serveis territorials
de cultura.
Girona, Clara Jordán.
Segons han explicat
fons de presidència
aquesta casa
encara no s'ha fet cap tràmit
perquè s'està pendent
que s'acabi de tancar
tot el camí judicial
de la inhabilitació
però confirmen
que al president
li agradaria establir
l'oficina a la ciutat de Girona
una decisió
que pretén donar continuïtat
a un dels eixos
del seu mandat
la voluntat
de descentralitzar
i fer que passin coses
fora de Barcelona.
La casa Solterra
és una de les opcions
un edifici senyorial
del segle XV
que va pertany
als contes de Solterra
i que va acollir
els Reis Catòlics
l'any 1493.
Ara mateix a l'edifici
hi ha instal·lats
els serveis territorials
de cultura
de la Generalitat
a Girona.
Quim Torra
va néixer a Blanes
i va viure fins als 11 anys
quan la família
es va instal·lar
a Barcelona
les arrels
però les té
a Santa Coloma
de Farners
on de fet
viu la seva mare
a la casa Pairal.
Esports
Jordina Terrer
Els promotors
del vot de censura
contra la directiva
del Barça
ja tenen
les signatures
necessàries
per tirar-lo endavant.
Un dels promotors
Marc Duc
explica al Catalunya
migdia
que confia
que hi haurà votació
i que el Procicat
Salut
i la Secretaria
de l'Esport
facilitaran els protocols
per fer-la possible
abans de 20 dies
com preveu
la normativa
del Barça.
Mentrestant
dos jugadors
de l'Espanyol
han donat positiu
de coronavirus
aquest matí
i els del Barça
de bàsquet
esperen els resultats
de les PSR
per saber
si poden viatjar
a Rússia
on divendres
a les 6 de la tarda
tenen partit
d'Eurolliga.
A les 8 del vespre
cadí la Seu Saragossa
partit de la Lliga Femenina
de bàsquet
i a 3 quarts de 9
la penya
visita la pista
del Burk-en-Bres
partit d'Eurocup.
El Roland Garros
en joc partit
de quarts de final
al quadre masculí
entre el rus
Andrei Rublev
i el grec
Estefano Sissipas
de moment
7-5 i 6-2
pel tenista grec.
Després es disputarà
el partit de quarts
entre el serbi
Novak Djokovic
i l'astorià
Pablo Carreño
que es tornaran a veure
després de la semifinal
de l'obert
dels Estats Units
on va quedar eliminat Djokovic
per enviar una pilotada
a una jutja de línia.
Al quadre femení
avui s'han definit
les semifinals
que enfrontaran demà
la tenista
del Polo de Barcelona
l'argentina
Nadia Podorosca
i la polonesa
Ica Esbiatec
d'un costat
i de l'altra
la nord-americana
Sofia Kenin
i la xeca
Petra Kitova
i victòria
de l'italia
Filippo Ganna
a la cinquena etapa
del Giro d'Itàlia
sense canvis
a la general
el portuguès
Joao Olmedia
continua l'Itàr.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bona tarda
us informa
l'Ua López
L'associació
de Salut Mental
del Baix Llobregat
i l'APSAS
d'Associació
per a la Prevenció
del Suïcidi
i l'Atenció
al Supervivent
uneixen forces
per donar atenció
a les persones
que han perdut
per causa d'un suïcidi
un ésser
amb el que estaven
estretament vinculades.
El tabú
sobre el suïcidi
i l'estigma social
que arrossega
fa que provoqui
aïllament i soledat
en molts supervivents
no trobant les persones
i els espais necessaris
en els quals sentir-se
acollit
i validats
en el seu dolor.
Per evitar aquest tabú
i donar respostes
als supervivents
l'Associació
de Salut Mental
del Baix Llobregat
i l'Apses
han desenvolupat
els grups d'ajuda mútua
també anomenats
GAM
de Dol per Suïcidi
un espai
on s'intenta
que les persones
trenquin amb l'aïllament
se sentin compreses
acompanyades
i puguin compartir
el procés de dol.
L'accés al grup
és lliure
i les persones
poden incorporar-se
i deixar el grup
en qualsevol moment.
Es crearan
en un inici
a Sant Faliu
de Llobregat
i Cornellà
tot i que les associacions
no tanquen les portes
a portar aquests grups
a més municipis.
Sant Jus ocupa
la cinquena posició
en el rànquing
dels municipis
més rics d'Espanya.
Aquest dimarts
l'Agència Tributària Espanyola
va publicar
la llista
dels municipis
de l'Estat
amb una renda
bruta mitjana
per habitant
més elevada.
Es tracta d'una llista
elaborada a partir
de les dades del 2018
i creada a partir
de les declaracions
de la renda
dels habitants
dels municipis
de més de 1.000 habitants.
El segon municipi català
i cinquena
la llista espanyola
es tracta
del nostre
Sant Jus d'Esvern
que amb 17.805 habitants
el 2018
tenia una mitjana
de 58.875 euros
de renda per càpita.
Sant Jus ja va formar
part del top 10
el 2017
ocupant-ne
la setena posició
amb una renda
mitjana per càpita
bruta
de 51.900 euros.
Els comptadors
de bicicletes
metropolitans
mostren
el boom ciclista
de l'àrea
metropolitana.
Segons la pàgina web
EpoCounter
concretament
aquest últim mes
de setembre
s'han comptabilitzat
a Sant Jus
24.453 bicicletes.
Això suposa
un augment
del 28,8%
respecte al mateix
mes de l'any passat
que se'n van comptabilitzar
18.984.
Això s'assuma
a l'augment
del 42% més
de ciclistes
al Parc Cervantes
i el 38% més
davant l'Ajuntament
d'Esplugues.
A Sant Jus
des que es va instal·lar
el comptador
de bicicletes
el passat 5 de gener
del 2019
i fins a dia d'avui
s'han comptabilitzat
un total
de 364.867 bicicletes
només comptabilitzant
el dia d'ahir
Sant Jus
va comptar
amb un tràfic
de 1.032 bicicletes.
I fins aquí
les notícies
de les 6
tornem amb més informació
als Sant Jus
Notícies del Vespre
fins ara mateix.
Carave
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna.
Cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys.
Música
sense etiquetes
ni dates
de caducitat.
Hi ha una màgia
que no té truc.
És la màgia
de compartir
una estona
amb algú
i parlar-hi.
Vols practicar català?
Vols ajudar
algú
a parlar-lo?
Apunta't
al voluntariat
per la llengua.
El programa
de les parelles
lingüístiques
ab-xl.cat
Perquè quan parles
fas màgia.
Generalitat
de Catalunya
100 milions
i mig
de futurs.
Cada dilluns
de 9 a 10 del vespre
teniu una cita
amb Rebobineu
si us plau.
Una mirada
al passat
sense nostàlgia
amb la millor música
dels anys
20 o 50.
O si ho preferiu
podeu descarregar
el programa
a la carta
a Ràdio d'Esvern.
L'antic
és millor
i més divertit.
Rebobineu
si us plau.
a Ràdio d'Esvern
a Ràdio d'Esvern
sintonitzes
Ràdio d'Esvern
a Ràdio d'Esvern
a Ràdio d'Esvern
a Ràdio d'Esvern
a Ràdio d'Esvern
a Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
A Ràdio d'Esvern
froid
i més16
i més
.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs bé, seguim a la segona hora del programa.
Sis i 16 en punt ara mateix de la tarda.
de la tarda, escoltem la sintonia
de les frases desfetes, per això volim també
el telèfon perquè tenim l'Oriol Lluc
a l'altra banda, Oriol, bona tarda
Bona tarda
Bona tarda, ben tornat a la ràdio
ben tornat al teu espai de frases desfetes
Oriol, com anem? Gràcies


Escolta, hem de desfer un munt de frases avui
veig que els deures
els fas molt bé
Sí, clar, home, sí, sí
soc un alumne aplicat
Sí, sí, Déu-n'hi-do
Tot prové per si hi ha algun dels nostres oients
que diu, però quins deures aquest teu parlant
Doncs bé, la setmana passada
així com m'acostumo a fer habitualment
en aquest espai, com que em venen frases
al cap o sí, algunes idees
te les vaig deixar anar
i avui és el que ens portes, precisament
Sí, sí, sí, em vas
deixar anar una frase sobre les amallanes
que ara ja la veurem
i després també em vas proposar
poder parlar d'alguna frase feta
alguna dita de la tardor
que també al final n'he portat algunes
Vale, doncs ambientem-nos, no?
En tardor
Sí, comencem
No, comencem per les
per la frase que va donar origen
a la primera part de la secció
que em vas dir
a les avallanes, coques planes

Vale, llavors jo vaig estar
buscant
vaig veure que
a Catalunya tenim
molts productes de molta qualitat
i tenim tant productes
amb denominació d'origen protegida
que és la POP
i tenim altres productes
amb indicació geogràfica protegida
La diferència entre les dues
tots aquests productes
són agrícoles i alimentaris
amb una reputació
i unes característiques
de les quals estan estretament
vinculades a una geogràfica
del nostre país
i al coneixement
dels productes locals
En el cas de la denominació d'origen
els tres passos
que serien la producció
l'elaboració i la transformació
es fan en aquella mateixa zona
en aquella comarca
o en aquell poble
en aquella regió
i en el cas de la indicació geogràfica protegida
només exigeix
que un d'aquests tres passos
la producció, l'elaboració
o la transformació
sigui feta en aquella regió
A partir d'aquí
l'avellana
que és la frase que tu em vas deixar anar
l'avellana és de la denominació
TOP
protegida
la denominació d'origen protegida
que és l'avellana de Reus
A les avellanes coques planes
que és la frase que em vas llançar
L'origen és una mica incert
jo pel que he estat mirant
en receptàries de cuina
explica que tant l'avellana
com els fruits xecs en general
lliguen millor amb les coques de massa fina
mentre que la fruita
com per exemple les cireres
o la fruita confitada
van millor amb les masses gruixudes
podríem trobar d'això
els exemples de la mateixa coca de Sant Joan
que és una coca de massa gruixuda
diguéssim que porta fruita per sobre
i en canvi la coca de llardons
que s'acostuma també a decorar
amb trossos d'ametlla per sobre
que és un fruit xec no és avellana
per tant l'explicació seria això
que masses fines lliguen bé amb els fruit xecs
i masses gruixudes lliguen bé amb la fruita
una altra expressió de les avellanes
seria l'any de moltes avellanes
es fa la feina sense ganes
o quan acaben les avellanes
cal treballar sense ganes
aquí l'explicació la trobaríem en cap
en un any de molta abundància
de producció d'avellana
el preu baixa
per la llei de l'oferta i la demanda
el preu baixa
però la feina pel pagès
pel que ha de recollir les avellanes
és el doble
o és més feina
ha d'ajupir-se acollir moltes més avellanes
tot i que la recompensa que obtindrà
és menor
per tant es fa desgana
és millor un any de producció moderada
per poder vendre l'avellana
a un preu més alt
i en l'època que estem
ara estan collint, no estan collint
just ara
jo m'he hagut de convertir en un expert
de les avellanes
i just ara al setembre
s'ha acabat l'acollida de avellanes
abans, evidentment aquestes dites
de quan acaben les avellanes
cau treballar sense ganes
o es fa la feina sense ganes
té més sentit
en els mètodes de recol·lecció d'abans
que es feia manualment
ara ja es fa amb màquines
que recullen les avellanes del terra
el que s'ha de tenir és el terreny
molt ben preparat
molt net de branques
molt net de trossos d'herba
perquè la màquina pugui recollir les avellanes
sense emportar-se altres elements vegetals
T'has tornat en un mestre ballaner
pel que veig
a través de la investigació
hi ha altres productes
que ja sigui perquè tenen denominació d'origen
o l'altre que ens explica
la indicació geogràfica protegida
també són propis
podríem dir a Catalunya
Sí, el formatge
ostres, formatges
jo crec que a Catalunya
en tenim molts
i de molt bons
i també hi ha hagut un boom
els últims anys
de petits productors
que fan formatges molt bons
però amb denominació d'origen protegida
només hi ha el formatge
de l'altre gel i la sardanya
i amb formatge
la frase
potser la més cèlebre
crec que és la de posar
i més pac a formatge
que vol dir literalment exagerar
és quan expliquem
una cosa
amb molt de bombo
donant-li més importància
del que té
altres maneres de dir-ho
podria ser
doncs posar-hi salsa
o posar-hi palla
que és això
com omplir
omplir
posar més acompanyament
que no pas tall
en el plat principal
omplir-lo de floritura
no també?
exacte
exacte
exacte
i després
amb formatge
hi ha una altra expressió
que jo tampoc no l'havia sentit mai
les equivalents
alguna l'havia sentit
que és tenir galtes de formatge
que és quan una persona
té la cara rodona
les galtes grosses
segurament
es fa referència
a aquests formatges
rodons
que normalment
és la forma
del formatge
doncs això
tenir galtes de formatge
que jo havia sentit
tenir galtes de parral
o tenir galtes de patou
o tenir galtes de trompeter
que és literalment
si ens imaginem
algú bufant la trompeta
amb les galtes inflades
cara de pa
potser és la més comú
quan es diu
mira quina cara de pa
exacte
exacte
els nens
els nadons
molts cops
tenen aquesta cara
de pa
tenen les
les galtes
molt sudetes
que es diu

seria un bon exemple
molt xitxoses
parlant de
de part més carnosa
tenim també
aus
que també
les apliquem
bueno
les mengem
les consumim
ja sigui per tardor
ja sigui també
per altres èpoques de l'any
com el gall i el pollastre

el gall i el pollastre
en aquest cas
tenim dues indicacions
geogràfiques protegides
a Catalunya
que és la del pollastre
o en capó del Prat
que és el famós
protablava
i també tenim
el gall
del panadès
llavors
aquí
tindríem la frase
de pujar més el farciment
que el gall
que
en aquest cas
és una mica
com la
com l'anterior
de posar-hi més pa
que formatge
que en aquest cas
indica
doncs això
que el farciment
que posem
a dintre del gall
és més car
que el propi
que el propi gall
quan en realitat
el producte estrella
o el producte
que hauria de
sobressortir
és el gall
i no el farciment
i s'utilitza
per parlar
d'exageracions
no també
és a dir
quan comentes
aquesta frase
igual que s'exagera
a l'hora d'introduir
masses coses
dins de
farcir aquest gall
s'utilitza
per dir
que estàs exagerant
exactament





crec que
fa un parell
de setmanes
en vam fer
alguna de
més valpreveni
que curant
no
la de posar
com era
ara no em ve el cap
però seria
un equivalent
a una de les
que vam fer
un parell
de setmanes
que és més car
el remei
que la malandria
també seria
similar
a
pujar més
el farciment
que el gall
i si anem cap al pollastre
quina alguna frase
feta
o reflany
li trobem pel pollastre
hi ha una que diu
pollastre de gener
cada ploma
val un diner
que el més amant
ja explica això
que el pollastre
és
és car
perquè antigament
a l'època invernal
els animals de corral
eren molt abraciats
eren més cars
durant aquesta època invernal
perquè era
una de les fonts
de menjar
i de trobar carn
més
l'única
pràcticament
en aquella època
de l'any
i per tant
era la que
era més
cara
i parlant
d'altres aliments
passem ja
d'unes aus
a una fruita
explica'ns
algun refrany
o alguna frase freta
de fruites

home
tenim
la poma
que és la poma
de Girona
que és una indicació
geogràfica protegida
aquesta
amb una poma
cada dia
els metges
s'estalviaria
jo crec
que
potser és una
traducció
que tots tenim al cap
aquella
expressió anglesa
d'anar pel
a dir
keeps the doctor away
que més o menys
ve a dir això
vull dir que
si et menges
una poma
cada dia
tindràs el metge
lluny de tu
i és al final
és una
campanya
de promoció
de la poma
simplement
per destacar
que és un aliment
sa
i saludable
clar
perquè
anar a preguntar
què tan sa
és com
perquè diuen
que un
al dia
et salva
de potser
algunes
malalties
o d'alguna
constipat
per exemple
no sé si
ho saps
això
no
s'hauria d'investigar
qui
es va inventar
la frase
potser era el
gremi
de productors
de poma
i no era
més que
una excel·lent
campanya
de publicitat
perquè al final
tots
tenim al cap
aquesta frase
en anglès
o aquesta idea
que menjar
una poma
al dia
és
saludable
probablement
igual que el dia
més trist de l'any
que diuen que va sorgir
també d'una campanya
publicitària
d'una agència
de viatges
que volia
que la gent viatgés
a l'època de setembre
que és quan potser
menys gent viatja
seguim també
amb pomes
una altra frase
o una altra dita
exacte
que és
la poma
de la discòrdia
que
diguéssim
que la poma
de la discòrdia
és quan hi ha
una
una discussió
sobre un
sobre un fet
en un moment
així com
metafòricament
la poma
de la discòrdia
això em fa referència
a la poma
de la discòrdia
és un relat
mitològic
grec
que explica
la disputa
entre
Hera
Atena
i Afrodita
que a les tres
es consideraven
la deessa
més vella
amb ve alta
això va passar
segons la mitologia
durant el casament
de Paleu i Tetis
la deessa
d'Eris
va llançar
aquesta poma
d'aurada
al mig de l'apa
en el banquet
com a premi
per la dona
que fos més vella
però clar
ella no va dir
quina era la més vella
sinó simplement va dir
mira jo els tiro aquí
aquesta poma
i a veure
què és la més vella
i va haver-hi
una disputa
entre les tres
deesses
que vam de dir
i tot això
es va resoldre
amb el judici
de París
però finalment
va desencadenar
en la guerra
de Troia
llavors
com deia al principi
avui en dia
la poma
de la discòrdia
costuma
simbolitzar això
el núcle
d'una baralla menor
que podria
portar
a una discussió
major
el tanto
quan sentiu
això és la poma
de la discòrdia
no us penseu
que és només
aquell moment
que després
es pot desencadenar
coses pitjors
correcte
correcte
t'ameu-li a la frase
la poma
de la discòrdia
i anem ara sí
a frases fetes
o refranys
que portin
bàsicament
la paraula tardor
o que facin referència
directament
a aquesta
tapa de l'any
aquesta
d'octubre
ara el nom
aquesta sensació
hi ha moltes
moltíssimes
moltíssimes
i en la majoria
de casos
fan referència
a situacions
del clima
o a productes
alimentaris
propis
d'aquesta
estació
de l'any
jo n'he seleccionat
algunes
les primeres
són aquestes
típiques
que ens expliquen
això
la meteorologia
amb una previsió
així
l'engros
de com serà
l'any
hi ha una
que és el joc
aquest
que diu
tardor serena
hivern ventós
i tardor ventosa
hivern serè
això ve
de pagès
de tota la vida
de quan el coneixement
de meteorològics
no era
perquè en Tomàs Molina
ens ho explicava
el temps
de TV3
sinó
per la pròpia
experiència
perquè els pagèsos
ja sabien
quines característiques
podia més o menys
tenir un any
això que fan ara
els meteoròlegs
que diuen
aquest serà
un any ventós
aquest serà
un any
càlids
pret
plujós
doncs ells més o menys
si la tardor
era serena
podien preveure
que l'hivern
seria ventós
i a l'inrevés
també
o un altre
que diu
nevades tardorenques
pedregades primerenques
de fet aquesta tardor
que està sent
una miqueta ventosa
no sé si
primarà aquesta frase
no
tardor ventosa
hivern serè
a veure si passa això
exacte
ja pot ser
i també va ser
una tardor
de nevades
tardorenques
i molt
al començament
de la tardor
o sigui que pot ser
que arribin
les pedregades
també
ben aviat
i parlant
de nevades
tardorenques

hi ha
aquesta
que diu
tardor i hivern
per al vell
temps d'infern
i malalties
tardorals
llargues
i mortals
que és una mica

també ha estat
ens hem d'augmentar
ubicar això
en un temps
en què
encara més fàcil
morir
d'una grip
d'un refredat
mal curat
potser ara
coronavirus a part
diguéssim
a banda
ja no seria
tan aplicable
però diguéssim
que són estacions
on la gent gran
o la gent
amb salut delicada
té més problemes
hi ha el clàssic
del mes de març
de març-marsot
mata la vella
i la jove s'hi pot
que més o menys
indica el mateix
aquesta
dificultat
o aquest fred extrem
i aquesta facilitat
per a la gent
que té una salut
més delicada
a poder tenir
problemes
de salut
perquè
en trets generals
què li passaria
què li passa
a la tardor
bàsicament
a la tardor
jo crec que
la imatge
que tenim
tot
tot
de la tardor
és aquest
canvi del paisatge
aquestes fulles
dels arbres
que es tornen
marrons
que es tornen
vermelles
que acaben
caient
i
m'ha fet molta gràcia
perquè vaig trobar
una expressió
original
del País Valencià
que el País Valencià
n'utilitzen moltes
que també
utilitzem aquí
a Catalunya
però també en tenen
de pròpies
i hi ha una expressió
que diu
no deixar fulla verda
que una mica
és el que fa
la tardor
evidentment
amb els arbres
de fulla caducifòlia
no amb els petandes
però
l'expressió aquesta
de no deixar fulla verda
és metafòrica
perquè el que
ve voler dir
que és que
arrasa amb tot
algú que no deixa
fulla verda
és algú que
arrasa amb tot
jo mira
per acabar
n'en diré una
que no fa massa
vaig descobrir
que potser en si
no té massa significat
o potser
buscar l'origen
no té
massa importància
però
la frase en si
el refrany
més ben dit
em va agradar
que és
la tardor
és la primavera
de l'hivern

no sé si cal buscar
massa l'origen
però vaja
és una frase
que vaig trobar
un refrany
de fet
que vaig trobar
curiós
si més no
Oriol
la setmana vinent
seguim amb frases
desfetes
i fetes
ja veurem el tema
que ens portes
mira avui no et poso deures
novetat
temàtica lliure
exacte
redacció
temàtica lliure
redacció lliure
el tema el pots escollir tu
exacte

no hi ha cap
cap guió
marcat
perfecte
així que el dijous
perdó dijous
dimecres
vinent
seguim desfent
frases
amb tu Oriol
que tinguis bona setmana
el que queda d'allà
moltes gràcies
igualment
adeu
no
see your
Regardless
let's go
now
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És un programa per a arqueòlegs de la música moderna!
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys!
Música sense etiquetes ni dates de caducitat!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És perfecte.
Sí, sí, sí.
Avui hem de parlar, de fet ens has de parlar, bàsicament,
o un dels temes principals d'aquest impacte de la Covid
directament al turisme d'aquest país,
com ha afectat respecte a altres països, d'Europa o del món.
Explica'ns-ho una mica.
Sí, sempre estem adonant,
de fet, de fet, l'hem comentat per a les segades,
o que s'ha de tenir un augment,
o en comitats a fer aquesta secció,
de que realment, més que la indústria,
el que anava era el tema turisme.
El que passa és que el tema turisme,
sempre hem comentat que sembla ser que el tema turisme
només afecti a hotels,
com sempre hem dit que no, que no afecta a hotels,
que són hotels, que són restaurants,
que són teatres, que són cines,
que són restaurants, que són sobre el mercat.
És a dir, no som solament a l'hotel, al càmping,
que sembla que sigui només el tema del turisme,
i aleshores què ens ha passat?
Doncs que el sector turisme en si,
a nivell d'Espanya,
representa gairebé més del 12% del PIB.
Això és molt.
Quan va caure la construcció,
l'any 2008, que va ser un dalt abans,
llavors la construcció estava sobre el 8%,
8-9% del PIB.
Ara estem vivint que el turisme representa el 12%.
Doncs clar, mentre que la construcció era un tema intern
que s'havia construït molt,
que les caixes de l'any que estaven endeutats,
i que tothom estava endeutat,
el problema del turisme és que és el primer,
gairebé és el primer que tenim a Espanya per exportar.
Nosaltres exportem turisme.
És allò que diria,
bueno, com és que exportes turisme?
Nosaltres exportem un servei,
que diem,
si vens aquí,
te trobaràs,
això, això, això, això,
te trobaràs platges,
te trobaràs interiors,
te trobaràs moltes coses.
Llavors això,
a nivell turisme,
es considera com una exportació.
Estàs exportant,
perquè te fan,
t'han venit persones,
a consumir el que tu exportes.
i quan tu te'n vas de turisme a fora,
això és a l'enrevés.
Importes,
importes la despesa que has fet en aquell altre país.
Aleshores,
arribar a veure aquest tema,
de pel que exportem,
és que resulta que dintre de la balança de viatges,
a nivell d'Espanya,
el que és l'exportació respecte a l'importació,
al final tenim un superàvit
de més de 46.000 milions d'euros l'any passat.
Això què representa?
Doncs això representa que més del 4% del PIB
de superàvit.
I clar, això és una massa molt gran.
Si ara aquest 46.000 milions de superàvit,
per què?
Doncs perquè ja no venen alemans,
principalment, francesos, inglesos,
si tot això,
aquesta exportació no ens ve,
la nostra balança de pagos
és que s'ha produït moltíssim.
Clar, nosaltres no sortim fora,
no,
però bé,
no sortim fora perquè
la nostra balança en total
són 71.000 milions.
Però de 71.000,
ens gastem 25.000 fora,
la diferència,
entre aquí són 46.000 milions.
Això és una cita bastant considerable.
Què ens ha passat?
Doncs que Espanya
és el major exportador de turisme
dintre d'Europa.
I el que és l'importador,
en aquest cas és alemany.
És a dir,
que Espanya és el que més turisme ret,
i Alemanya és el que més turisme envia a fora,
amb la qual cosa un és importador
i l'altre és exportador.
I això ens ho estem trobant a Catalunya.
Hem de tenir en compte
que Catalunya
és la primera regió
de totes les comunitats
d'Espanya
en què rebem més turistes.
En número,
en número,
no en percentatge,
en percentatge més elevat
a Balears,
més elevat
a Canàries.
Però en número total
on sempre s'han reput més
ha sigut a Catalunya,
és clar,
hi ha sigut una treballada
bastant grossa
perquè no s'ha recuperat.
No s'ha recuperat,
per què?
Doncs perquè
què ens va passar?
Una de les unides
que vam posar
és que
el recorretal més
de julió d'agost
en diversos països
van dir que no,
que no,
ni que no poguessin
venir a Espanya.
Per la resta
van dir no,
no,
per què?
Perquè aquí
tot el que no va sortir,
Covid,
Covid,
Covid,
Covid,
número,
número,
número,
número,
i aleshores
van començar
primer a dir
no aneu a Catalunya,
després no aneu a Aragona,
al final van dir
no aneu a Espanya.
I van arruïnar
la temporada.
Aquesta temporada
la pagarem.
No pagarem
per què?
perquè si la major
exportació nostra
ens cau,
automàticament
això ens afectarà
al producte interior bruto.
És clar,
el producte interior bruto
és el que generem,
la riqueza
que generem.
Vam?
Clar.
Fins aquí,
fins aquí,
més o menys,
és a dir,
què és el que ens ha passat?
Què és el que ens està passant
respecte a uns altres països?
És clar,
tu dius,
bueno,
però França
és el que més,
ara te dic,
França és el que més
turista al vent.
Però,
com ells també viatgen
molt a fora,
la diferència
dintre del seu PIB
és poc.
És un 0,4.
I a Itàlia,
és un 1%,
a Espanya és un 4
al final del llibre.
És a dir,
tenim molt d'exposició
a l'exportació
de serveis.
A les pitjor
que Portugal
i Grècia,
que el que li afecta
respecte al seu PIB
és molt deselevat,
és un 6,
és un 8,
en el cas de Grècia.
Però, bueno,
nosaltres anem a centrar-nos
en el que ens afecta
a nosaltres,
no?
Perquè,
perdona,
es plantejava també
el model turístic,
és a dir,
crec que va ser
el CEO
dels hotels Malià
que deia que,
clar,
que davant d'un problema
també hi havia
una oportunitat
i si el problema
que ens ha portat
la Covid
d'altra manera
es pot reinterpretar
com una oportunitat
per què no donar-li
una altra mirada
o una revisada
al model turístic
de futur,
no?
Perquè,
potser
no serveix
només
tenir llocs,
bars,
restaurants
que visquin
de o només
del turisme,
sinó que s'hauria
de reinvertir
una mica
com funcionen
perquè,
tot i no tenir turisme,
puguin viure
igualment aquests
establiments,
comerços,
etcètera.

o Alemanya
amb turisme,
però sí que afecta
molt a Espanya,
que d'Espanya
hi ha rep turista.
Què ha passat
en Alemanya?
Com no han sortit
de llocs a fora,
els hotels
a Alemanya
han estat
al 75%
i l'Italian
està també
del 50%.
Els alemans
no han sortit,
s'han quedat
i han fet
turisme
interno
i els italiens
també han fet
turisme
interno.
podien sortir
de les igual
que s'ha passat aquí
però en mellor medida.
Aquí no s'ha sortit
tant.
No s'ha sortit
perquè
tot els mitjans
de comunicació
al govern central
o als governs
autonòmics
perquè la paraula
era
muerte,
muerte,
muerte,
estan pujant els casos,
estan pujant els casos,
estan pujant
els casos,
s'han carregat
el sector,
s'han carregat
els mesos
de distió.
Però per què a Itàlia
que li agrada més
d'està?
No.
A Itàlia van fer
una cosa
que no s'ha fet
aquí a Espanya.
En Itàlia
per cada familiar
li donaven 15 euros
a la família,
a la unitat familiar
perquè tenen
eixos de viatge
de turisme interno.
No li donaven
ni descomptaven
que va terrenta.
Bé,
fiscalment
no sé com
l'he acabat
d'entrar tant.
Però és clar,
què ha passat?
Que han dit
no sortiu de turisme,
no sortiu fora
perquè n'hi ha problemes
que no sabem
com pot pujar
tota la Covid
i si us quedeu aquí
farem aquest esforç
i d'aquesta manera
també no en tindrem
el temps obert.
Aquí no ens fa res
de això.
Aquí l'únic que he de fer
va ser deixar
les fronteres obertes,
no es fèiem proves
de Covid a ningú,
ni a aeroports,
ni a ports,
ni a carreteres,
ni a llocs,
amb la qual cosa
hem sigut
grans importadors
de cases de Covid.
el poc turisme
que ens ha vingut
hem vingut
també acompanyat
en molts casos
de Covid.
I aleshores
aquesta executiva
no hem de canviar
el model de turisme,
em sembla perfecte,
em sembla perfecte,
però un model de turisme,
un model de serveis,
un model industrial,
mira,
ja no es pot canviar
en un any,
ni en dos,
ni en tres.
Clar,
això està asseguradíssim,
però llavors
quina altra solució,
quin model
es pot proporcionar
o quin canvi
es pot proposar
perquè no mori
directament
el sector turístic?
Clar,
però el sector turístic
no és el fet
que digui,
no,
és que el sector turisme
al final
ens han representat
71.000 milions
perquè això
és el tema
en davant de xifres,
el tema
en davant de xifres
70.000,
50.000,
40.000
d'aquestes xifres
que si no ets economista
se t'acaben marxant
al cap.
El sector turista
el sector turisme
el que principalment
és la quantitat
de llocs de treball
que arrosseguen,
tenint en compte
que el nostre país
és un país de serveis
i el sector turisme
té una temporada
que dura 6 anys,
perdó,
6 mesos
i que encara
hi ha moltes persones
que després d'aquests 6 mesos
que van a l'atur
i ja els hi va bé.
O per què?
Doncs perquè estan estudiant,
perquè tenen
una altra feina
de lliure,
perquè van alternant-lo
en diferents feines
i ja ens va bé.
Però això fa molts anys
que ens està funcionant.
Està funcionant
no ara,
no, no, no.
Quan feien el turista
un miliós
erà uns anys 70,
estem en un 90,
50 anys més tard.
I aquesta indústria
ens ha continuat donant,
però ens ha donat
sobretot
llocs de feina,
moltíssim,
hi ha milions de llocs
de feina
que estan relacionats.
i a veure'ns com canvies
un sector.
No es pot canviar
de...
Sí,
de la notícia a la mañà
no es pot canviar.
El sector turisme
jo ara diria
sí,
em sembla perfecte.
Resulta que el 40%
dels bars i els restaurants
han de tancar.
Pam,
què et sembla?
Que...
Dit és molt fàcil,
oi?
Però és clar,
quan diem
que cada bar
per tant no nit
té 5 a 6 treballadors,
ja ens tindríem
una cafeteria petita,
però cada bar
pot tindre de mitja
5 treballadors,
i si és un restaurant petit
doncs pròpiment
n'en tinguin més.
Però és igual,
si diem això,
diuen,
però quants establiments
n'hi ha?
Ah,
doncs n'hi ha un milió.
Vale.
Escolta,
i el 40%
què són?
Són 400.000.
I això,
i això,
400.000
a una mitja
de 5 persones
que representen
2 milions de persones.
Tu creus
que n'hi ha
un altre sector,
una altra activitat
que en un termini
de 2 anys,
3 anys,
podria agafar
l'accedent
d'aquests 2 milions
de persones
que es quedarien
sense feina,
que s'anirien
quedant sense feina.
Tendria
que haver-hi
un altre sector
que anés
agafant
el personal.
El personal
de construcció,
com va dir,
la de Vallada
va anar
a parar
a serveix.
Totalment.
I un dels grans
receptors
van ser
restauració,
principalment
van ser restauració.
Per què?
Perquè el camp
cada vegada
és,
no necessites
tantes persones,
en la indústria,
en la robotització,
encara menys,
amb la qual
també
escapar
serveis.
Si estem
fent
tecnologies
de 4.0,
això necessita
gent que
està treballant.
Segur que
teníem molta gent
molt preparada
treballant
en un bar,
en un restaurant
o en un hotel.
Però pensem
que una part
d'aquestes persones
les podem enviar
cap a un sector
de programació
de noves tecnologies,
llocs.
Perquè l'esforç
que hauria de fer
el país
d'agafar
i preparar
aquestes persones,
primer s'ha de
tindre els cèntims
o s'ha de saber
on s'han de
retreure
aquests cèntims.
És molt maco
dir,
hem de canviar
el cèntim,
hem de canviar,
hem de...
Espera,
espera,
espera.
Espera.
Primer,
què és el que tinc?
Això és una.
Segons,
què és el que vull,
què és el que vaig a fer?
i tercera,
en quin temps
i en quin recurs
perquè si no,
no en saps ara.
L'ordineu
és fer volar a Colombia
i en economia
això és molt fàcil
i jo et diré,
escolta,
anem a arreglar
el sector
i en 10 anys
el sector de turisme
ens ha de presentar
el 12%
i ens ha de presentar
el 5%.
Vale,
en 10 anys
no ho arreglarem.
Vale,
mira,
avui crec que ha quedat molt bé.
Sí, sí.
Però si no es compleix
d'aquí 10 anys
i dirà
que no es compleix
ningú.
Ningú dirà.
Ningú se'n recordarà.
I l'únic que he dit
que sí
que s'ha de fer
i 10 anys
quan de ser...
Ara tenim un problema,
però aquest problema
si a partir
del segon trimestre,
el tercer trimestre
de l'any que ve
ja ens estan vacunant
i s'està dient
que cap al 2022-23
tornerà
més o menys tot
amb una normalitat
diguéssim
tornarem a tindre
hotels,
avions,
viatges,
restauració,
tornarem a tindre
tot això
perquè no s'ha destruït
que s'està funcionant
i el que s'ha d'ajudat
en cap serà fàcil
d'obrir.
No,
no,
no,
no necessita
una gran inversió
per obrir un bar.
Una indústria
sí que necessita
molta inversió.
Un bar no.
Un bar,
disculpeu,
un altre,
en 50 o 60 mil euros
es pot obrir.
No cal fer una gran inversió
per posar-lo de cara al públic.
Però exacte,
d'aquí a un any i mig
ja ens n'haurem
oblidat això.
I ara que estem dient
anem a refer
al sector.
Molt bé,
era molt bé
dir-ho.
Clar,
quin problema
té ara el sector?
Doncs ara el sector
té un problema
que són
tots els viatges
que fa l'inferso
durant la campanya
d'hivern
que aquest any
no n'hi haurà.
Per què?
Doncs perquè la gent
que són jubilats
que van
amb aquest viatge
no n'hi haurà
perquè són les persones
a risc.
que a l'inferso
rep milers
de demandes
que a la seva vegada
fan
que molts hotels,
molts hotels
queden oberts
per atendre
aquesta demanda.
I bé,
doncs,
compte que aquest hivern
no hi haurà ningú
amb la qual
tornem,
tancarem més hotels,
eh?
Tancarem més restaurants
durant aquest hivern
perquè no tindrem de mare.
Què hem de fer?
No entens?
I aleshores
el sector turisme
políticament
és molt maco dir
que anem a canviar
la decoració
del sector
però, clar,
el primer que s'ha de fer
és posar
els membres,
les bases
de què és el que anem a fer.
El que més,
i l'altre dic,
disculpa,
és ser molècolons.
allò que diu
que d'aquí
cent anys
tots calvos,
oi?
Doncs això
és el que ens passarà.
Aquí
deu anys
farem-ho
i s'ha de fer.
Mira,
això em ve
arregl d'una cosa
que...
Perdona,
eh,
que et tani,
però ens queda
un minutet
per tancar.
perquè ben estar enraonant
de lo que era
l'endeutament
del país,
del producte interior,
te'n recordes,
de la deuta,
la deuta,
la deuta,
que jo sempre he dit
que el millor
que es podia fer
en aquests moments
era ampliar la deuta,
sempre ho he dit.
Bueno,
doncs avui ha sortit
una recomanació
del FMI
en la qual diu
que els països
amplien
la deuta
del país
perquè el cost
de la deuta
és molt baix ara
i que el destinen
a inversions
de carreteres,
inversions
que generin
impostos de treball.
Més de què?
Que ja li han donat,
senyor,
falsa inició
i els que ajudaran
a alçar
aquesta crisi
d'una altra manera
i poden resituar
i tindran
el fet
de treballs
amb ençolfa
i poden recollir impostos.
No se senten
com s'està centrar
en el govern
d'Espanya
i que volen
pujar
l'IRP
fidel i de CIOC.
L'Igents
el pujaran,
per exemple,
tots els medicaments
estan dient
del 10 al 20%
i el pujarem.
si jo de pagar
3 euros
o 4,
pagaràs
3,5 o 4,5.
I ara sí,
volia afegir
només aquest punt final
que has afegit tu,
però com que ja l'has explicat,
perfecte.
Hem de deixar aquí
l'espai d'economia
perquè també hem d'acomiadar el programa
i ens queda menys d'un minut.
Així que,
Rafel,
gràcies per aquest espai d'economia,
una setmana més
i dimecres venent
seguim parlant
de temes econòmics
en temps de Covid.
Molt bé,
avui ens hem fet
en plan
tot junt.
Exacte,
moltes gràcies
i bona setmana.
Igualment,
gràcies a tu, Mireia.
Molt bona tarda.
Gràcies.
Doncs bé,
ara sí que deixem aquí
el programa.
Demà tornem a ser aquí
de 5 a 7 de la tarda
i, a més,
demà tornem a repetir
espai amb la Mireia,
la nutricionista,
còmics amb el Josep Maria,
xarxes socials amb la Venesa
i literatura amb l'Oriol Saneuja
de...
No deixeu de connectar
a Ràdio d'Esvern.
Adéu!