Vinga, que ja sabeu que ens agraden molt, oques, gràcies.
I a més, aquesta cançó la fa juntament amb Zo i l'IDAMI.
Escoltem més likes per obrir aquest programa 544 de la plaça Mireia.
I és que aquesta cançó, part de la lletra de la cançó, parla del món de les xarxes socials,
que sembla que a vegades volquem més part de la nostra vida allà que no pas en la pròpia vida real.
I fa una mica aquesta comparativa que prefereixen gent real que no pas gent amb molts likes.
Doncs això mateix, diuen que els és igual que tinguis més likes,
però que el que els importa és que siguis una persona de veritat i que brillis tal qual.
Amb aquesta cançó obríem el programa d'avui, 544, dimarts 12 de novembre.
Benvinguts una tarda més.
Ja sabeu que som en directe des de Ràdio d'Esvern i ara mateix passen 9 minuts de les 5 de la tarda.
I a ritme de més likes us comento el programa d'avui,
que és el que us portarem en el programa 544.
Ara començarem repassant els titulars del dia, com no, a mans de l'Imanol López.
Seguidament tindrem aquest espai musical amb el Pau Martínez, avui a més bé acompanyat.
I a més, avui, seguint el fil de l'últim espai que vam fer amb ell mateix,
amb el Pau Martínez, la setmana passada.
No sé si recordareu que jo mateixa vaig presentar la, entre comentes, party playlist,
és a dir, les cançons que acostumo a escoltar, siguin o no més festives o més tranquil·les.
Doncs avui els papers s'inverteixen i serà el Pau Martínez el que ens portarà la seva personal playlist.
Això serà la primera hora abans de les 6 de la tarda.
I a partir de les 6 tenim dos espais, ja sabeu, els dimarts toca parlar de tecnologies.
Avui ho farem amb l'Eric Pomari, a veure si també podem aconseguir ajuntar-lo amb l'Umber Blanco.
I seguidament, a l'últim tram del programa, tindrem l'Oriol Lluto.
Lluto no, Lluc, perdó.
Lluto és com es diu al Twitter, per això ho he comentat.
Avui l'Oriol ens portarà frases, és a dir, ens es farà frases fetes.
I quina temàtica és per avui?
Doncs parlarem de frases fetes sobre la música, sobre instruments,
i sobre, per exemple, cantar, com aixafar la guitarra,
o pagant-se amb Pere Canta, o, per exemple, ser una aigua a festes, entre d'altres.
Ens porta unes quantes frases fetes que ens desfarà i ens explicarà aquest significat d'origen.
Més likes, doques, gràcies, està sonant de fons.
Aprofito també per comentar-vos que demà dimecres, l'Equador de la setmana,
tenim aquesta entrevista, majúscules, de la setmana,
i a més ho farem amb bastanta gent.
Tindrem l'estudi prou ple, tindrem Ajunt Solidari,
tindrem Ambici Sense Edat, tindrem un tècnic de l'Ajuntament de Sant Jús,
i tindrem també un voluntari, tots, per parlar d'aquest projecte solidari
que arriba aquí, a Sant Jús.
De fet, ja ha aterrat i ja comencen a fer les primeres classes per a voluntaris.
Estem parlant del projecte Ambici Sense Edat.
Tant si el coneixeu com si no el coneixeu i voleu saber d'aquest tracte
i també voleu participar,
heu d'escoltar l'entrevista de la setmana,
que és demà dos quarts de sis de la tarda.
M'agrada quan brilles, quan és de veritat,
quan portes la can de la treu i molt gas, molt gas, molt gas.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero!
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat, de veritat que jo no puc, així jo no puc treballar.
Algú parca està davant.
No, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, pessigolla.
La colla pessigolla.
Ui, ai, ai.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda,
a Ràdio d'Esvert.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encontres mal o alguna cosa?
Socorro!
Avui sí que obrim amb la cançó que toca,
Bugui Wonderland.
Manol, bona tarda.
Bona tarda, Mireia.
T'hi has sentit identificat?
Identificadíssim.
He acudit a la...
Ai, a la llamada.
A la trucada.
A la trucada.
A trucada.
Sí, mira, parlant de trucades.
Recordes que a vegades ens trucaven des d'aquest telèfon de l'estudi?
Ui, temps era temps.
I l'agafàvem.
La passada temporada, sí.
Que, vaja, va ser una trucada una mica entre curiosa, divertida i estranya, eh?
Sí.
Ho definiríem així?
Inquietant.
També per èpoques electorals.
Recordem-ho, va ser just abans d'èpoques electorals, si no m'equivoco.
Sí, entre abril, maig...
A l'abril, per això, a l'abril.
Sí, més o menys.
Sí, sí.
Doncs inquietant estar la trucada d'avui perquè ningú parlava.
Però sentia que hi havia algú, eh?
I sentia respiració, eh?
Allò que saps que hi ha algú, eh?
Però no parlaven i dic, ostres, quina llàstima que no haguéssim estat en directe per haver escoltat res.
Sí, trobes altres símptomes, estil notetes que posen d'aquí set dies a DMD, etcètera, etcètera.
T'allunyes del que ve a ser la resta del personal de la ràdio i ja anem fent.
Prenc nota, aquí només serveixo per fer el programa, bàsicament.
Vinga i Manol, anem a comentar aquestes notícies del dia.
Amb què comencem?
Amb què comencem?
Perquè el novembre literari continua programant actes al voltant del món de les lletres.
Aquest dijous tindrà lloc una presentació a la sala Piquet de l'Ateneu a dos quarts d'avui del vespre.
La protagonista serà Nahat El-Hakmi, introduint el seu llibre Sempre han parlat per nosaltres.
Un assaig que denuncia les múltiples trampes i formes de discriminació que pateixen les dones.
Tot plegat des de la seva mirada formada de primera mà en una família marroquina musulmana que va migrar a Europa.
Segons ella, les dones migrades es troben en una certa paradoxa, ja que se'ls ofereix un entorn que aparentment és adequat per explicar la seva experiència
i tot i així encara els costa el salar veu en esferes públiques per denunciar el masclisme concret en el qual creixen.
És necessari, eh? Al final per entrar a parlar, eh? Si no, és com estrany.
Tallaríem, tallaríem l'harmonia del programa.
El ritme, el ritme musical.
Molt quantificat. No sé si aquesta és la segona notícia.
Molt quantificat? No.
Perquè demà dimecres s'ha organitzat la segona...
Em porto unes patacades aquí amb els titulars espectaculars.
Unes patacades fortes.
Demà dimecres s'ha organitzat la segona sessió dels tallers científics dirigits a nenes d'entre 8 i 11 anys.
La primera trobada d'aquest cicle girà en torn al món de Rachel Carson i de l'ecologisme
i la segona anirà dirigida al descobriment del mètode científic a través del joc.
Començarà a les 6 de la tarda al centre cívic Joan Maragall.
El cicle es tancarà amb una trobada al voltant del món de les molècules
centrada en les investigacions de Valéry Tomás.
Tindrà lloc el pròxim 9 de desembre en el mateix horari.
Totes les activitats són gratuïtes, tot i que cal inscripció prèvia
i es pot reservar plaçat presencialment al centre o bé a la seva pàgina web.
Música animosa, que anima, bàsicament.
Per parlar ara sí d'aquest lligam entre música i no sé si dir química o números en general, no?
Sí, bé, química més aviat és aquesta taula periòdica, però vaja, expliquem-ho bé.
Perquè l'espai de lliure creació, Carme Malaret, torna a buscar sinergies entre ciència i art
acostant-se a la figura d'Arnès Giral, un doctor en químiques guardonat amb un premi nacional el 2011
i compositor que ha intentat unir aquestes dues vocacions.
Així doncs l'espai oferirà una xerrada on Giral exposarà la seva investigació de la taula periòdica
d'on ha extret una peça musical per a orquestra.
Serà aquest dijous 14 de novembre, a partir també de dos quarts de vuit del vespre,
tot passar dos quarts de vuit del vespre a aquest poble.
De fet, vaja, aquesta xerrada a partir d'una efemèrida.
Ja fa 150 anys que Dimitri Mendeleev va organitzar els elements químics
coneguts en un sistema periòdic, de tal manera que l'ONU ha proclamat el 2019
com a any internacional de la taula periòdica.
Estava pensant, gran relació entre música i números, de fet, aquests compassos
sempre van seguits d'un ritme quasi bé numèric, bàsicament, no?
Quasi bé no, podríem dir...
No sé si numèric o si matemàtic, és una lògica matemàtica, un fet que de fet
hem comentat aquest matí igual amb la Núria, la mateixa lògica científica
que pot tenir la música, es pot trobar en la química, així que trobar els nexes
sempre és interessant, i més, si et proposes fer, jo diria que d'una obra magna
d'aquest caire, que és intentar enllaçar tota la taula periòdica
amb una sinfonia per orquestra.
Ah, estava pensant, taula periòdica te l'estudies i la favoritzes
allò cantant, eh?, a l'escola, m'acabes de mirar dient que tu no, eh?
Que jo crec que em conec els gasos nobles i els metalls, poca cosa més.
Sí, com era, Barili, Cessi, Franci, és que recordo que vam estudiar...
No, però això són les valències, eh?
De De La Baix.
Això són les valències, eh?
La taula periòdica, no?
Però, no ben bé, tu estàs dient les valències, a més estaves dient,
si no, és que ara m'ajugaré molt, més dos, més quatre, menys...
No, no, jo t'estic dir la taula periòdica, el que es llegeix de la taula periòdica,
és a dir, els valors, els noms, no?
Sí, però que normalment t'aprenies les valències i era més o menys aquesta taula periòdica,
però no és exactament la taula periòdica.
A veure, aquí he hagut de aplicar taula periòdica i em surt la taula periòdica,
llavors dins de la taula periòdica, a part que hi ha, bueno,
òbviament hi ha els sòlids, els líquids, no?, els gasos i hi ha un altre més,
els sintètics, crec que és els components de tots aquests que hem de nobrar,
per exemple, un d'ells és el barílic, el ceci, el franci, el franci,
l'estimat franci, el magnesi, el calci, en fi, no sé quants n'hi ha, n'hi ha molts.
Doncs jo me'ls vaig estudiar dalt a baix, recordo, intentant fer cançons per intentar,
veus, per aquí venia una mica, intentar fer cançons per anar relacionant un rere l'altre.
Doncs mira, potser n'hi ha hagut d'això, d'intentar-la memoritzar,
o allò que estàs en el teu laboratori i no saps ben bé com recordar tota la taula periòdica
i dius, anem a fer una sinfonia, i ja ho tenim, plantejat.
Doncs gràcies a això vaig aprovar, que ho sabries tu i tots els oients.
I Manol, bona tarda, gràcies pels titulars i ens tornem a veure demà.
Fins demà.
Bona tarda.
Adéu.
Suposo que molts de vosaltres haureu ja detectat quina cançó era,
només amb aquests quasi 12 segons d'inici.
si és un temazo, anem a dir, si és un bon tema.
És un Walk on the Wild Side de Low Red, 5 i 20 de la tarda.
Escoltem aquesta cançó i una altra abans d'escoltar encara més bones cançons
a mans del Pau Martínez, amb la seva pecorial i particular playlist party.
d'escoltem aquesta cançó i una altra abans d'escoltar.
pulledir l'escaler
de pipeline de l'Equid.
Fins demà!
New York City is the place where they said, hey babe, take a walk on the wild side, I said, hey Joe, take a walk on the wild side.
I said, hey babe, take a walk on the wild side.
Sugar Pump Ferry came and hit the streets, looking for soul food and a place to eat.
Went to the Apollo, you should have seen him go, go, go.
They said, hey sugar, take a walk on the wild side.
I said, hey babe, take a walk on the wild side.
All right.
Jackie is just speeding away.
Thought she was Jim Dean for a day.
Then I guess she had to crash.
Valium would have helped that patch and said, hey babe, take a walk on the wild side.
I said, hey honey, take a walk on the wild side.
And the colored girls say, do, do, do, do, do, do, do, do, do, do, do, do, do.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Katie Perry estava sonant ara mateix
per les zones de ràdio d'Esvern.
Dos minuts i toquem aquest quart de sis de la tarda.
Fem una breu pausa abans d'escoltar encara més bona música.
Aquest cap de setmana, del 16 i 17 de novembre,
arriba la 43ª cursa de Carts de Coixinets.
Com cada any començarà dissabte a les 9 del matí
amb els entrenaments i els cronometratges.
I diumenge es faran totes les curses,
de 9 a 2 del migdia, aquest cap de setmana,
del 16 i 17 de novembre,
43ª cursa de Carts de Coixinets.
No t'ho perdis.
Doncs ara sí que és el moment d'escoltar, com deia,
molt bona música, encara més bona música.
Pau, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Benvingut al programa amb aquest fred
que deu ser el Sant Justec més feliç del món.
Jo crec que sí.
Sí, oi?
El millor.
I aquest cap de setmana encara farà més fred, eh?
Uf, sí.
Però fred d'aquest, no noruec, eh?
Perquè m'estic flipant una mica,
però fred potent, eh?
Bueno, això esperem.
Nèñimes molt baixes.
Això és bo.
I màximes també molt baixes,
d'entre 6 i 10 graus.
Com ho veus, Pau?
Millor.
Fantàstic.
Plores d'amoció, no?
Sí, molt d'amoció.
Que d'amoció.
Avui què ens portes, Pau?
Ho he anunciat, però anuncia'ns-ho tu.
Doncs la setmana passada hem portat la Mireia a Playlist Party,
on tu, Mireia, portaves la música que estaves escoltant actualment.
I aquesta setmana, doncs, és el meu torn.
I res, portaré una mica el que porto escoltant últimament
i el que són cançons.
Bueno, una d'elles, que ja coneixem.
La majoria les hem escoltat al club, perquè...
I a la plaça també ens ha anat sonant, eh?
De fet, la primera, si ens sona més lluny,
és de les que més ha sonat el programa.
Segurament moltes et sonaran, Mireia,
perquè les hem escoltat aquí, per tant.
Abans de res, arroba Club Alternatiu,
a Instagram i a Twitter, allà ens teniu,
clubalternatiu.com, on teniu tots els capítols penjats del programa
que fem els dimensos a les 9 del vespre.
I a Spotify també ens teniu amb les llistes
d'aquestes Playlist Party que hem fet, ja estan allà.
Per tant, si les voleu escoltar un altre cop i guardar-vos tota la música,
allà estem.
Inclosa la meva, eh?
I tant, i tant.
I tant, i tant.
No, home, no, per què?
No sé, suposo que...
Perquè és la música personal, però vaja,
la música també està Spotify, per tant.
No, home, no.
Vinga, va, comencem amb...
T'anava a preguntar, no sé si hi ha algun ordre,
com més o menys vaig fer jo, que tampoc no tenia un ordre,
però va anar una mica cap a lo més festiu.
No sé si en aquest cas...
De festiu tampoc té molt, eh?
Aquesta llista crec que jo alguna sí,
però comencem amb...
amb Dominic Faig, amb Three Nights,
que evidentment l'hem escoltat al Club Alternatiu,
perquè és molt tranquil·la i perquè m'agrada molt.
No ho sé, no sé on la vaig descobrir.
A mi també m'agrada molt, Pau.
No sé on la vaig descobrir,
però és molt tranquil·leta i està molt bé.
różne ll�ïa変.
Bó, fà, fà, szàó,
Pau, fà, fà, fà, fà, fà, fà, fà, fà, fà, fà, fà, fà, fà, fà, fà, fà, fà, fà, fà, fà, fà, fà, fà, fà, fà, fà, fà, um, au d'où fà, fà
Fà, fà, fà, fà, fà, fà, fà, fà, fà, fà, fà, fà, fà, fà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
és un clàssic del club també
bueno, en si la cançó és un clàssic
però ja pel club
és el millor que hi ha
és Arcade Fire
del seu àlbum Everything Now
i la cançó
com no es diu Everything Now
Every inch of sky's got a star
Every inch of skin's got a scar
I can't see you've got everything now
Every inch of space in your head
is filled up with the things that you read
I can't see you've got everything now
And every film that you've ever seen
fills the spaces up in your dreams
That reminds me of Everything Now
Every inch of sky's got a sign
And every boy uses the same line
I pledge allegiance to Everything Now
To every song that I've ever heard
It's playing at the same time
It's absurd
And it reminds me of Everything Now
We turn the speakers up till they break
Cause every time you smile it's a fake
Stop pretending you've got everything now
I leave it
I want it
I can't live without
Everything Now
I can't live without
Everything Now
Everything Now
Everything Now
So everything now
d'Arcade Fire
que estàvem escoltant
del seu àlbum Everything Now
que us el recomano si el voleu escoltar
tota la música està molt bé
i algunes cançons que del final d'una
com al final d'aquesta
i al principi de la següent
s'ajunten
i és molt xulo veure aquest canvi que fa
perquè està molt currat
Ah amb la següent
com si no és un DJ que enganxa cançons
sembla que no canviï la cançó
sembla que no l'hagis passat
es porten actius des del 2001
per tant ja són una mica més experts
i un dels gèneres que em fa gràcia
és barroc pop
barroc eh
barroc pop
ja ja
però això
a part de l'art
veig que també arriba la música
bueno
Florence and the Machine
també
és barroc
sí
és barroc
indie
alguna cosa
sí
oh guau
sí
sí
sí
sí
camiem de gènere
o seguim amb el barroc
no
jo crec que és
és un canvi de gènere bastant
bueno
sí
és un canvi de gènere
o anem a deixar així
perquè no ens hauria de dir
què és el que és
és de Fools
i és
és bastant nou
bastant nou
és de fa dues setmanes
és de l'album
part dos
de Everything Not Saved
Will Be Lost
i es diu
The Runner
be Alfred
a ver
사i
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No té sentit la música mad rock.
És a dir, quan l'escoltes és com...
No sé el que estigui escoltant.
No són pautes d'estructura, saps?
D'estrofa...
És curiós.
I què regeix?
Normes numèriques, només?
Sí.
Exacte.
És diferent.
Perquè, mira, precisament abans, una de les notícies del dia és que Ernest Girald, un artista, ha orquestrat la taula periòdica.
Com?
Sí, sí, sí, precisament es presenta a Cinemà de l'Encaminada, aquest dijous, a l'espai de lliure creació Carme Malaret d'aquí de Sant Just.
O sigui que si vols treure el cap i saber què passa...
Em sembla curiós, eh?
Ell és químico-compositor i el que ha fet...
Ah, bueno, ha ajuntat tot.
Sí, ha buscat sinergies entre ciència i art, en fi.
No, no, molt bé, molt bé.
Una mica això, números i música.
Seguim escoltant música Pau Playlist Party.
Ara escoltem una altra novetat.
És de Coldplay i Merda Mol.
Es diu Orphans.
Orphans.
Oh, yo, chegou a tutti.
Rosalie, but the devil had seen.
Yes, she had us at the moon.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit