...
Això mateix,
Jo no soy essa de la Bienquerides,
el tema que obre avui el programa 651
de la plaça Mireia Més, avui dia internacional
per l'eliminació de la violència
contra la dona, la violència de gènere,
la violència masclista. Amb aquest tema us donem
la benvinguda a tots i sobretot a totes
avui, com dèiem, dimecres 25N
a 25 de novembre.
...
5 i 8 de la tarda, avui escoltarem
moltes veus femenines, com sempre fem al programa,
però avui també en especial. A més,
llegirem també el manifest oficial
de la Generalitat, que és públic, i podeu consultar
el web de gencat.cat, en el qual
diverses entitats del municipi, com per exemple
Dona i Empresa, s'hi han adherit. És molt fàcil,
si us voleu adherir, només heu d'anar
a dones.gencat.cat i allà trobareu
el manifest per aquest 25N.
També s'està movent l'etiqueta
Manifest 25N 2020,
si voleu trobar la informació que es reuneix
al voltant d'aquest manifest. Com dèiem,
el llegirem en uns minuts.
I amb aquest tema
de fons, com us deia aquesta
Jo no soy essa de la bien querida, us començo,
us comento, i comencem també, si voleu,
el sumari pel programa d'avui.
Com dèiem, al principi de la setmana farem
un especial Meteo Sant Jus, etiqueta
Meteo Sant Jus, si ens voleu seguir a les xarxes.
Teníem una actualització que fer dels mapes
de cara al cap de setmana, perquè hi ha pluges a la vista
i tot i que potser encara no està al 100% definit,
això no ho està mai. Intentarem
deixifrar-ho amb el Carles. Serà un espai breu,
però comentarem aquesta previsió del temps.
Seguirem amb la tertúlia de cinema. Avui esperem
tenir el Víctor, el Marco i el Pol
aquí a Ràdio d'Esvern,
així que els esperem. I a la segona hora tenim
l'espai de frases desfetes.
Avui l'Oriol Lluc ens porta la influència
àrab en el català. I és que
hi ha moltes paraules, com per exemple
arròs, carxofa, magatzem o duana,
que són conseqüència de la presència musulmana
a la península ibèrica durant tants i tants segles.
En parlarem amb ell, d'aquesta influència
a la llengua catalana.
I per acabar avui,
economia en temps de Covid. Ho fem sempre
amb l'economista Rafel. Això és tot el que us portem
per avui. Benvinguts de nou al programa.
Esa no soy yo.
A las gotas, adiós d'Esvern.
Sintonitzas, adiós d'Esvern.
Bailar a Sant'Dios.
Bailar a mi porfè.
Bailar a mi porfè.
Bailar a mi porfè.
Doncs bé, avui el Carles ens porta
a un altre tema. Ara mateix ens dirà
què està sonant. Carles, bona tarda.
Doncs és una cançó que ha sonat a finals
dels 70, una cançoneta que va...
Ja era bastant coneguda
en el món de la música disco d'Ona Summers,
però la va catapultar amb aquest hot stuff,
que també va ser un gran èxit.
No recordo malament, les Pussycat Dolls
van fer una versió als 2000,
també, que la van treure del baú
dels records, i és una cançó
que s'ha versionat moltes vegades,
però és una cançó típica de l'època disco
de finals dels 70 i dels principis dels 80.
I van de sonora també de pel·lícules com Full Monty.
Sí, sí.
Graníssima pel·lícula. També crec que és dels anys 90, eh?
Sí.
Ara això em porta a pensar també que aquestes Pussycat Dolls
es podrien revisar una mica el nom, eh?
Aquí l'efecte màrqueting, no sé si va funcionar massa
en aquesta època, però avui en dia crec que no és un dels noms
més atractius de cara als dones.
No, era jo agafar qualsevol grupet de noies,
que fossin una mica maques i fossin més de quatre,
amb el tema Spice Girls,
doncs van començar a sorgir grups de sota el terra.
No eren ni cantants, eren res, però...
Eren un producte...
Era un producte comercial.
...visual i comercial i musical.
Parlem ara, Carles, de la previsió del temps,
que sabem que tens poc temps.
Sí, molt poc temps.
Tinc poc temps, això que parlo del temps.
Hem d'actualitzar aquests mapes, com deia al principi,
perquè el dilluns en vam parlar,
d'una de setmana hi ha hagut aquesta evolució,
sembla que han variat una mica.
Explica'ns de cara a, sobretot demà divendres,
però cap de setmana, que també tenim el desè novembre...
Ai, ja ho diré bé, desè novembre literària.
Això, molt bé.
Doncs el fet és que sí que han variat una miqueta,
perquè ja dilluns parlàvem que el dimecres seria un dia plujós
i la pluja ha aguantat una miqueta,
tot i que no a tot arreu,
perquè ara en aquests moments, si mirem el radar,
tenim una petita tempesta que estaria al voltant de Cunit,
entre el Vendrell, Calafell,
hi ha una tempesta que està entrant de mar cap a terra,
i n'hi ha un altre, el Garraf,
que també està entrant cap a la zona, podríem dir, de Sitges,
doncs també està entrant una tempesta cap a la costa.
Podrem tenir alguns ruixats inconexos al llarg d'aquesta tarda,
vespre, nit, i que afectarien el preditoral central i el gironí.
No a centros, de moment, aquesta tarda, vespre?
A la nit potser sí, ja.
O sigui, es pot formar perquè els núvols estan agafant una mica de cos
i això podria ja començar a donar alguna precipitació.
Esperem que aguanti un parell o tres d'hores,
que es puguin fer els actes que hi ha previstos aquesta tarda a l'aire lliure a Sant Jús
i després que el cel faci el que vulgui.
I pel que fa a l'actualització de la previsió,
doncs continuem amb una situació de pluja,
que no ha de ser molt important, que plourà una miqueta,
però que ja començarà a afectar-nos una miqueta demà, aquesta propera nit.
Depèn del mapa que et mires, et marquen uns horaris i uns altres,
però vaja, en general dijous hauria de ser un dia plujós,
amb les seves pauses, no vol dir que tot el dia estigui plovent,
i a tot estirar arribaríem a uns 3, 4, 5 litres per metre quadrat.
Si ho mirem, amb tot el dia de dijous és molt poca pluja,
o sigui que pot anar fent moltes més estones de núvols,
però vaja, la precipitació, la humitat i la sensació de fred
serà marcada de cara demà dijous.
Divendres, doncs sembla que a primera hora del matí
podríem tenir uns bons ruixats, que podrien aguantar fins al migdia,
potser teníem una pausa a primera hora de la tarda,
però després cap al vespre la pluja podria tornar a fer acte de presència.
Seguim parlant de 4, 5, 6 litres per metre quadrat,
o sigui que és poca pluja en 24 hores,
però vaja, podria anar fent i podrem tenir algun moment d'una certa intensitat,
sobretot divendres al matí.
I pel que fa al dissabte, els últims mapes,
a part que tindrem divendres i dissabte un gregal molt marcat,
el vent del nord és bufarà amb molta intensitat a casa nostra,
perquè és aquesta situació de vents humits de mar cap a terra,
els últims mapes ens estan marcant que a partir de les 11, 12 a 1
podria començar a ploure amb una certa intensitat,
i probablement dissabte sigui el dia més plujós,
on es reculli més pluja, entre el migdia i primera hora de diumenge,
o sigui, a primeríssima hora de diumenge encara quedaria alguna goteta,
i després el sol sortiria i seria el protagonista.
Temperatures que no varien massa,
havíem arribat als 17 perquè ha tret el nas al sol,
però demà ens quedarem amb 14, 15 graus,
dijous, divendres també,
al voltant dels 13 graus,
dissabte també serà un dia de màximes molt baixes,
amb mínimes que no es mouen,
també estaran al voltant dels 12, 13 graus,
i aquesta precipitació que ens acompanyaria fins dijous,
a primera hora del matí,
molta gent s'aixecarà i ja tindrà un cel serè,
amb vent del nord,
amb unes temperatures que es recuperaran una mica al migdia,
però un dia força bo,
o sigui, gran contrast aquest cap de setmana
entre el dissabte i el diumenge.
Déu-n'hi-do, Carles,
gràcies per aquesta actualització ràpida i breu,
ara si et deixem que puguis anar a muntar tots aquests actes
que tindran lloc d'aquí ben bé una hora en punt, no?
D'aquí una hora just, gairebé?
No, no, una miqueta més,
una hora i tres quarts, a les set de la tarda.
Ah, a les set, és just l'hora que ens dóna per acabar
i sortir corrents cap a aquests actes a la plaça Verdaguer,
a les escales, de fet, de l'església.
Gràcies, Carles, que tinguis bona tarda
i que vagin bé aquests actes pel dia d'avui, 25 i no.
Gràcies.
La plaça Mireia
és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat,
de veritat,
és que jo no puc.
Així, jo no puc treballar.
Algú parque està d'avui.
No, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, passigolla.
Passigolla, passigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres,
de 5 a 7 de la tarda,
a Ràdio d'Esvert.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encoeix mal o alguna cosa?
Socorro!
She's just a girl
and she's on fire.
Hotter than a fantasy.
Lonely like a highway.
Doncs evidentment és l'Alicia Kiss
i evidentment és aquest tema que es diu
Girl on Fire.
Ara passen uns minuts d'un quart de sis de la tarda.
Amb aquest tema de fons us llegiré,
com deia, el manifest oficial.
És públic, el podeu consultar al web
dones.gencat.cat.
És aquest manifest pel Dia Internacional
per l'Eliminació de la Violència
envers les dones.
Doncs bé, fem la lectura oficial
aquí al programa també d'aquest manifest.
Enguany fa 60 anys
que van ser assassinades
les germanes Mirabal.
Eren 3 activistes polítiques
i membres també actives
de la resistència.
En honor a elles
es va establir aquesta data
com a Dia Internacional
per l'Eliminació de la Violència
envers les dones.
Des de llavors
no han cessat els esforços
de moviments socials, feministes
i de tots els àmbits
per erradicar
aquestes violències masclistes.
També és cert
que ja fa uns anys
que diverses iniciatives populars
anuncien que el temps
s'ha esgotat
per als agressors masclistes.
El hashtag no està sola
o el mito
o el jo si te creo,
aquest repte és enorme.
Es tracta, òbviament,
de canviar la societat
i de destruir
aquest poder patriarcal.
És evident
que encara ara
els temps segueixen canviant
i que el rebuig social
contra les violències masclistes
és cada cop més fort.
I no hi ha dubte
que la defensa dels drets humans
més fonamentals
està guanyant
a poc a poc
aquesta partida.
Per això
ens cal no perdre
l'horitzó
que encara està per arribar
mentre tenim en compte
també que el camí
que ja hem caminat
no s'ha d'oblidar.
Acaben fortit
amb aquesta estratègia
i, òbviament,
el compromís comú
per erradicar
totes aquestes formes
de violència masclista
les que es produeixen
en l'àmbit de la parella,
l'exparella
o en l'àmbit familiar
i que durant molts anys
s'han considerat
un problema privat
però també
aquelles que es produeixen
en l'àmbit laboral,
social i comunitari
que també han estat
tradicionalment
menys visibilitzades
com ara l'assetjament sexual
o per raó de sexe,
els matrimonis forçats
o el tràfic de nenes
i dones
amb finalitat
d'explotació sexual
o d'altres.
Sovint
se'ns pregunta
què puc fer jo
per canviar tot allò
que no m'agrada
i afortunadament
les persones
que s'ho pregunten
han pres partit
per erradicar
aquestes violències masclistes.
Segurament
mai abans
hi havia hagut una implicació
tan extensa
i tan conscient
respecte a aquesta violència
masclista
i és que els darrers mesos
han estat absolutament durs
per les dones
i criatures
que viuen
en situacions de violència
com segurament
ho seran els mesos
que vindran
mentre duri
aquesta pandèmia
que una mica ha maquillat
aquesta situació
l'ha amagat.
Els agressors
adapten la violència
obrint esquerdes noves
per seguir endavant
adaptant-se també
a les circumstàncies
malauradament.
El confinament
ens ha demostrat també
que qui volia
exercir el control
sobre les dones
i les nenes
ho ha tingut més fàcil
que mai.
De fet,
als agressors
els ha calgut
emprar
molta menys força
que l'habitual
per continuar
mantenint
aquests desitjos
i privilegis.
L'aïllament
i l'increment
d'aquesta violència
psicològica
està també freqüent
en contextos
en què s'ha reduït
la xarxa social
i l'activitat habitual
de les dones
per les restriccions
de moviments
i aquesta reducció
de la interacció social
o l'augment
del teletreball.
S'han produït
també situacions
d'assetjament sexual
a canvi de recursos
econòmics
o allotjament
quan les dones
han tingut pèrdua
d'ingressos
i, per tant,
dificultats econòmiques
per seguir endavant.
S'han produït
també agressions
sexuals
en entorns
d'oci informals
en els que no hi ha
persones professionals
formades en matèria
de violències sexuals.
També
en el món virtual
l'increment
de les violències
en línia
està afectant
a moltes dones
i nenes
fins al punt
de posar en risc
la seva pròpia vida.
Les conegudes
com ciberviolència
com ara el control
o l'assetjament
a través
d'aplicacions
i xarxes socials
o el sexbreeding
han pres
també rellevància
a la situació
de confinament
i han pres
han permès
també als agressors
controlar
i assetjar
les seves víctimes
dones, joves
i nenes
sense necessitat
de conviure
amb elles.
Però quan la violència
s'adapta
a les nostres situacions
també ho fan
les formes
de resistir
de les seves víctimes.
Molts cops
tendim a pensar
equivocadament
que les víctimes
són éssers passius
i resignats
en la seva situació
i desconeixem
que constantment
estan elaborant
i readaptant
aquestes maneres
en les quals
es mantenen en vida.
La pandèmia
ens ha canviat la vida
i durant un temps
també ens ha tret
la vida pública
i moltes d'aquelles coses
que ens mantenien
a les persones
felices i segures
i han compromet
a més que
per moltes
ser a casa
no és sinònim
de pau
sinó de por
i de violència.
Potser aquest any
en el qual hem après
més que mai
allò que ens havien ensenyat
no era cert
i que contràriament
al que creiem
el lloc més segur
per a les dones
i les nenes
pot ser el carrer,
les places,
els llocs
on fem vida
mentre que a la llar
la proximitat
allò que ens havien ensenyat
com a refugi
pot ser l'espai
més perillós
per a nosaltres.
Les cases
podrien haver actuat
com un búnquer
on l'objectiu
dels agressors
era tenir el control
sobre la víctima
tenir poder sobre ella
si no hagués estat
per les múltiples
campanyes socials
i institucionals
que s'han posat en marxa
per posar fre
a aquestes violències.
Quan hem tornat
a ocupar els carrers
i els nostres llocs
els masclistes
han vist
que perdien aquest poder
és per això
que els majors episodis
de violències
han estat precisament
quan s'ha produït
el desconfinament.
El nombre de trucades
i atencions
s'han vist incrementats
en xifres tristament històriques
des del conjunt
d'administracions
manifesten
el ferm compromís
en seguir treballant
per desplegar
aquestes polítiques públiques
per posar fi
a totes les violències
masclistes
i per garantir
l'atenció
la recuperació
i també la reparació
de les supervivents.
Per això
no en sabem estar
de fer
un reconeixement
a totes aquelles persones
que han superat allò
de no són coses de parella
i han despenjat el telèfon
i a totes les associacions
entitats
i grups feministes
del país
que han posat sobre la taula
l'emergència
de trobar solucions.
En aquests moments
tan difícils
necessitem més que mai
un compromís unitari
de la societat
i les administracions
per garantir
la vida digna
de les dones
i les nenes.
Ens dirigim
a totes aquelles dones
que han resistit
la violència
i han buscat
el moment idoni
per explicar-ho
a terceres persones
també a les que no podien
i a les quals
el seu veïnat
o grup més proper
ha alertat
sobre la situació
que patien
a les que han pogut
escapar
òbviament
ens dirigim
sobretot
a les que en una època
tan incerta
com la present
encara romanen
a les cases
on hi ha el seu victimari
finalment
ens dirigim
als homes
que també esteu
en contra
d'aquestes violències
i també sabeu
i també sabeu
que un dels vostres amics
familiars
coneguts
exerceixen
aquestes violències
és hora
que també vosaltres
us en feu responsables
i també intervingueu
en aquests moments
en aquests processos
per últim
els agressors
un recordatori
no hi haurà espai
per la impunitat
les violències masclistes
només es poden eliminar
des de l'arrel
així que
sigueu vosaltres també
còmplices
en la construcció
d'aquest món millor
amb g1
amb q2
ambQuest de la sovereign
amb around
tai
amb q2
amb q2
amb q2
amb q2
amb q2
amb q2
amb q2
amb q2
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Música
Doncs bé, ara sona Kelly Clarkson amb aquest Stronger.
6 minuts per tocar, dos quarts de 6 de la tarda.
Gràcies per escoltar també aquest moment, aquesta lectura del manifest,
que si algú el vol recuperar, no només la part de veu,
sinó la part escrita que hem estat llegint,
el podeu recuperar al nostre Twitter i el recordo.
Aprofito per recordar-lo pel aquí o baix.
Mira, i escoltem ara, mentrestant, aquest Stronger de Kelly Clarkson.
Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Stronger de Kelly Clarkson.
N'estàvem escoltant, per cert, notícia d'últim, últim moment en el món de l'esport mundial.
A mort, Diego Armandó, Maradona, a mort, Diego Armandó, maradona als 60 anys,
després d'un par, d'un paro, perdó, cardiorrespiratori, que va tenir fa uns dies.
S'havia instal·lat a casa seva, després d'una operació que li van fer al cap,
doncs, finalment, a Maradona, avui, a mort.
Música
Cada dilluns de 9 a 10 del vespre teniu una cita amb Rebobineu, si us plau,
una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50.
O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern.
L'antic és millor i més divertit.
Música
Una de les grans veus ens va deixar molt jove.
Ella era Amy Winehouse i juntament amb Mark Ronson van crear aquest tema,
que ja era seu, el de Valerie, i van juntar-se i van fer aquesta versió una mica més animada.
L'escoltem.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música

Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Carai, sempre és un goig escoltar aquest tema,
aquesta intro de Hans Zimmer com, no?,
de Pirates del Carib.
Això també vol dir que tenim els nois del cinema avui,
i de moment en tenim un, el Víctor.
Víctor, bona tarda.
Bona tarda, bona tarda, què tal?
Et veig entre pantalles, micròfons, mascaretes,
que a vegades complica més això, eh?
Sí, sí, un vidre, bueno, un vidre que és plàstic, no?
Sí, sí, és com una mampara que separa,
però a part hi ha el doble vidre aquí dins,
vull dir, mare de Déu, aquí s'esclata una bomba,
ni ens entarem, eh, massa.
Víctor, com estem?
Doncs aquí estem, esperant que també que vingui el Pol,
que no estic jo només avui, sinó també ell,
i doncs això, aquí estem.
Com és que li dieu Polar?
Polar.
No té res a veure, eh, amb el programa,
però sempre sento que li dieu Polar,
i dic, de què serà, pobre noi?
Sí, bueno, Polar més que rebés
que es diu Polar Azurí,
llavors Polar és com juntar el nom amb el cognom,
i s'ha quedat així,
perquè també un conegut, un amic nostre,
li deia així, i doncs ja està, doncs està així.
Val, jo pensava que tenia algú a veure
amb algú de fred, Polar, temes Polars,
no sé si és molt mògic.
Sí, bueno, també serveix perquè ara tenim la imatge,
ja que li diem sempre Polar,
doncs sempre recorda com a un os Polar, no?
Però ell ho sembla?
No passa?
No.
És aviat l'aliprim i llarg?
No, però és os Polar, ja està,
i és que així.
Ah, val, és Polar.
Doncs Polar, si ens estàs escoltant,
ja estàs d'on està la ràdio,
no té pèrdua, aquí t'esperem.
Sí, sí, sí.
Però, mentrestant, Víctor,
entrem en teca.
Molt bé, molt bé.
Vinga, va,
Red, Red, Red, Hand.
M'encanta.
Peaky Blinders, no seria?
M'encanta, sí.
Peaky Blinders.
Gran sèrie.
Gran sèrie.
L'has vist, tu, Mireia?
No, no, crec que no...
És que saps què passa?
Altre ja vaig intentar començar a veure The Crown.
Vaig veure tres episodis.
Ahà.
I saps què passa?
Jo crec que des que vaig veure,
i t'estic parlant de fa ja gairebé 12 anys,
Lost, Perdidos.
Sí, sí.
Va ser l'última sèrie.
No et quedes amb cap sèrie, eh?
No, no, perquè m'agòvia el fet
de centrar tota la temàtica en un eix.
És a dir, en una pel·lícula passen...
Sí que passa una cosa, no?
Potser hi ha un argument,
i després s'obren altres moments, no?
Però veure cada capítol,
sapient que tot allò només segueix un fil conductor,
tot i que passen històries paral·leles,
òbviament,
crec que no m'acaba d'agradar massa.
Ho vaig comprovar l'altre dia,
i mira que The Crown,
amb tres capítols, vaig dir,
uau,
és un tros de sèrie,
de personatges,
de vestuari,
d'ubicació...
De fet,
crec que ara mateix
és la sèrie més cara de Netflix.
Més cara de producció?
De producció,
tot el que té a veure
amb disseny de producció,
amb direcció artística,
amb el cast, també,
perquè si t'hi fixes,
a les últimes temporades
sobretot hi ha inversió
en repartiment potents,
saps?
I doncs això,
hi ha moltes actrius,
per exemple,
hi ha Olivia Colman,
que va guanyar l'Òscar
fa dos anys,
crec,
o tres,
amb la favorita.
Ah, sí?
Ah, cert.
Gran pel·lícula,
aquesta sí que m'agrada molt.
Sí, sí.
Home,
i l'ambientació dels llocs,
clar,
per no fer espòilers,
però en el moment aquest
que se'n va anar a Àfrica,
que se'n va fer la ruta
de la Commonwealth,
la Isabel,
la que és la reina actual,
amb tota aquella ambientació,
és espectacular.
I a mi em va agradar molt,
també,
d'aquests capítols
que estem dient.
Aviam,
no sé si això es pot considerar
espòilers,
perquè al final
estem parlant d'una sèrie...
Però és basada en història,
per tant.
Clar, per tant,
quan mor el rei Jorge,
sí,
doncs aquell moment
també és molt,
molt,
molt èpic
i, de fet...
El pare de l'Isabel,
no, dius?
El pare de l'Isabel
està molt ben portat,
o sigui,
hi ha la música també,
que de fet crec que està
Hans Zimmer per allà.
Sí?
Sí.
Això també són dinarers,
eh?
La intro l'ha fet Hans Zimmer.
I, doncs,
això,
i sonant amb Churchill,
també dient el seu discurs
i tal,
aquell moment és molt,
molt potent
i molt xulo.
Churchill també està molt ben
caracteritzat
amb aquesta gepa,
aquest humor,
aquesta manera de...
Exacte.
De ser com un quejica de tot,
però tenir les coses molt clares,
no?
I després,
Montbaten també,
jo crec que l'actor,
escollit,
que és aquest,
el Matt Smith,
que va fer d'un Doctor Who
i tot això,
crec que clava molt bé
les expressions
del personatge
que està interpretant,
no?
Perquè fa una mica
els mateixos gestos,
no?
Jo crec que hi ha un esforç
d'això,
de la part dels actors,
o sigui que està molt,
molt bé.
És una bona sèrie,
jo li donaré alguna oportunitat,
va?
De fet,
ara està sonant,
sí que tens raó,
Hans Zimmer,
és el creador
d'aquesta banda sonora,
de The Crown.
tinc ganes també que evolucioni
cap a la Lady Di,
la Lady Diana,
no?
Jo també tinc ganes.
Ho vaig viure ja una miqueta més gran,
llavors recordo molt la seva mort
i tot l'impacte que va causar.
Més que res,
que jo sé que en un punt de la sèrie
fan un salt temporal
i passen a canviar el cast,
llavors és quan canvia Isabel II,
agafa interpretada per Olivia Colman
i després entra Helena Bonham Carter
també a interpretar Margarita,
llavors està molt bé això,
perquè hi ha un canvi d'aire,
suposo,
i allà també doncs està ficada la quarta temporada.
La dona del Tim Burton,
no?
També és una dels personatges principals.
Sí, sí, sí,
l'Helena Bonham Carter.
Ah, ella és.
Això, això.
Elena no sé què també li diuen, no?
Interpreta la germana d'Isabel
que és Margarita.
No, no,
dic que ella l'actriu,
a part de dir-se Elena Bonham Carter,
es veu que es fa dir lena.
Ah, no ho sé.
Això que no em sonava,
dic que ara no sé si és la mateixa,
però sí,
que aquesta ja de per si
també és un bon tros de personatge.
Sí, sí.
I s'ha obert la porta
i ha entrat el Polar.
Ha entrat el Polar.
Ha entrat el Polar a l'estudi,
sois, senyores.
Doncs vinga,
ara sí que tenim els dos,
contartulians.
Quin goig,
eh, també poder-vos veure
les cares en persona.
Pol, bona tarda.
Molt bona tarda.
Espera,
que ara no tens res el micròfon
o alguna cosa...
Ah, espera't,
ara.
Sant Justens.
Ara, ara, ara, Pol.
Molt bona tarda.
No, tampoc,
tampoc no t'he enxufat.
Ah, espera't.
Ara sí.
Molt bona tarda,
Sant Just,
ara sí que funciona.
És que no tinc pràctica,
Pol,
com que no tinc gairebé mai gent,
ja perdo la pràctica
de tenir aquí...
que perds pràctica.
Persones.
No, no, ja ho heu vist,
he trigat 10 segons
a engegar el micròfon.
Com estem, Pol?
Molt bé,
encantat d'estar avui aquí,
en un dia com el que és.
A recollir aquest premi, no?
Sí,
estic molt agraït a l'audiència
per haver-me votat.
No, però molt content,
molt content d'estar aquí avui,
a més a més,
avui és el meu aniversari,
aleshores...
Home, Pol,
això se'ls diu abans,
felicitats.
Moltes gràcies,
és que no ho digui.
Moltes felicitats.
I aquí a la ràdio
és un honor.
Carai, carai,
ara no tinc ni cap...
No tinc res preparat,
és que això és patètica.
Un pastís, Mireia,
has de portar.
Bueno, un pastís o...
Sí, no sé,
alguna cosa,
però alguna cosa.
Eh, felicitats.
Mira,
l'únic que m'ha sortit ara, eh?
Felicitats, Pol,
no ho sabíem,
no ho sabíem.
Avui fas...
17.
17.
Oh, 17 anys, eh?
Això es diu ràpid.
Què els agafés, també?
A gaudir-los, Pol,
tot i la pandèmia.
A gaudir-los, va.
Aprofito per preguntar-te
com va l'última quinta,
que heu tancat-hi Albert Cami.
Heu aconseguit recaudar
els diners.
Hem tancat Albert Cami,
de fet,
els donadors d'Albert Cami
els hauria d'haver arribat
un correu
fa pocs dies
en el que...
Ens ha arribat, ens ha arribat.
En el que es comentava,
doncs,
que queda completament
aplaçada la gravació,
ja que,
degut a l'augment de casos
pel Covid-19,
se'ns fa completament impossible
gravar
i seria una negligència
per part nostra
i el primer que volem
és la seguretat
de tots i totes.
Carai,
sembla que és un ministre
en parlant.
Molt bé,
ben decidit.
És ministre,
és ministre.
Sí,
ministre de...
Vestit de taekwondo.
Sí,
ministre de taekwondo.
És molt versàtil.
Estàvem parlant, Pol,
per ubicar-te una mica
dins l'espai de Tartoria Cinema.
Hem començat a parlar
de la sèrie The Crown.
No sé si l'estàs veient tu.
No,
però em va interessar molt,
ja que el Víctor
em va dir que l'estava veient
i, bueno,
aquí estic,
recomano un canal...
Recomano un canal de YouTube
que és molt bo.
Està xuríssim, aquest, eh?
Que és
The Beauty of
La Belleza D
que, bàsicament,
agafa fragments
de pel·lícules
i sèries,
agafa els millors fragments
on hi ha la millor fotografia
i fa una compilació.
Aleshores,
vaig veure una mica per sobre
perquè tampoc
em volia espulejar
The Beauty of
The Crown
i em vaig quedar
flipat amb la fotografia
i em van entrar
bastantes ganes
de veure-la
i, de fet,
m'estic plantejant
veure-me-la
perquè, com no tinc temps
per mirar-me pel·lícules
pràcticament,
doncs potser
sèries sí que...
És el que faig jo
entre setmana,
veig sèries.
Sí, sí.
Bueno, ja crec que vaig explicar
el meu plan
la setmana passada.
Però tens un plan
de vision...
Ah, sí?
Que a la nit, no?
A la nit,
quan puc,
encaixo les sèries
i després,
al cap de setmana,
sí que veig més
algunes pel·lícules.
Jo, aquest cap de setmana,
després d'un mes i pico,
vaig tornar a mirar
una pel·lícula.
Uau!
Això es mereix un aplaudiment
que no tinc preparat,
però mira.
Molt bé,
molt bé, Pol!
Un aplaudiment!
Molt bé,
molt bé,
molt bé,
jo fa gairebé 9 mesos
que no vaig al cinema,
però tu almenys...
No, no, no,
no anàs al cinema, eh?
No, no, ja,
però per comparar...
Al cinema,
jo vull anar al cinema.
Jo faig anar al març, eh?
Jo crec que...
Ara que em rei que ho audria
un altre cop,
no sé si...
Ara no tinc ni idea
del que hi ha a Cartellera.
Manc,
manc,
però s'estrena
d'aquí dues setmanes
ja a Netflix.
De fet,
la Viuda Negra
no s'hauria estrenat,
també?
Estic parlant de Marvel?
No, no, no,
que va.
No?
Bueno, jo...
Com anaven retrasant tot,
doncs al final
la Viuda Negra
s'ha quedat en el tintero
i no s'ha quedat.
Sincerament,
la Viuda Negra
és bastant igual a mi, eh?
O sigui...
Jo el que tinc ganes
d'haver d'estrenes,
precisament...
Ara s'està estrenant
molta cosa a Netflix,
directe,
perquè són els estrenes...
La majoria de 2020
en vas a veure
els estrenes
que hi ha hagut
i són a Netflix
perquè les produeix molt,
o sigui,
és com que Netflix
és el que més fas produir
i ara últimament pel·lícules
que les compra i...
Bueno,
gràcies a ells
et s'ha val
la indústria cinematogràfica
aquest any, eh?
No, sí,
i tant.
O sigui,
per exemple,
dos pel·lis per mirar
dues de les més destacades
que són,
precisament,
ja vaig parlar
de I'm Thinking of Ending Things
que és aquella tan xula
que vaig dir.
Ui,
vaig veure el tràner i uau, eh?
És xula,
és xula.
És curiosa,
és curiosa.
És molt curiosa
i jo ja vaig dir
que no és per tothom
però a mi em va encantar.
I després,
perquè és el Kaufman
i el Kaufman ja vam dir
que és un tio especialet,
és un d'aquests genios pessimistes
de...
O sigui,
són pel·lícules molt així,
molt...
que van a tocar-te
i a enfonsar-te.
Sí,
no,
aquí,
com a la ment,
una també de les pel·lícules,
diguem,
no top,
però de les més importants
d'aquest any
que és
The Devil All The Time.
Ara anava a dir aquesta
perquè justament
la vaig veure l'altre dia.
Quina has dit?
El Diaula Todas Hores,
protagonitzada per Tom Holland
i, bueno,
crec que ja em van parlar
fa un parell...
L'última vegada
que vam estar aquí,
bueno,
que jo vaig estar aquí,
que vam parlar
del seu director
que tenia un nom espanyol
i al final no era l'Antoni.
L'Antoni Campos.
L'Antoni Campos,
que no és espanyol.
No,
és un italià estadounidènic,
o algo així.
La pel·li està molt bé, eh?
The Devil All The Time.
Jo havia llegit crítiques dolentes,
no sé per què,
la vaig veure
i em va agradar.
O sigui,
vull dir,
es nota que,
o sigui,
hi ha coses que li pesen bastant
a l'adaptar una novel·la
i és que,
doncs,
divaga bastant,
el focus narratiu
no és que estigui
excessivament definit.
Llavors,
és com molt,
molt deambulatòria,
no?,
que va cap a molts llocs
i al final
no s'acaba de centrar
en una cosa
i si li veus aquests punts,
doncs dius,
vale,
a veure,
entenc que no hagi sigut
un pedazo de hit,
però sí que està entre
el més destacable de l'any,
no?,
perquè tenim unes interpretacions
molt bones,
de fet,
Tom Holland em sorprèn
perquè està molt,
molt bé,
Robert Pattinson també està bé,
també està molt bé,
encara que també he de dir
que,
o sigui,
Robert Pattinson
en aquesta pel·li
té com una sobreactuació
que és,
té una sobreactuació
que és,
que funciona,
saps?
O sigui,
està sobreactuat,
el veus
i dius,
vale,
però està molt bé
perquè està com
una sobreactuació
surenya
de...
No rellisca,
no?
Un tio com així
molt excèntric o no,
bueno,
que no rellisca
en aquest aspecte
però tampoc és
de les millors
interpretacions
de Pattinson,
no?
Però,
com dic,
la pel·lícula està molt bé,
toca molts pals,
hi ha moments
fins i tot emocionats,
jo crec que com a
un relat així
del sur d'Estats Units
que s'engloba
en aquest gènere
que es diu
South Gothic,
que m'agrada molt,
m'agrada molt
el...
South Gothic del Sur?
Sí,
m'agrada molt
el nom d'aquest gènere,
aquest term,
aquesta cosa
perquè està molt xula,
no sé,
m'agrada pensar
que hi ha un gènere
que es diu
South Gothic,
saps?
Que és
gòtico,
és com...
Sureño?
Sureño,
sí,
i són pel·lícules
ambientades
als estats del sur,
bueno,
a la part sur
dels Estats Units,
allà amb l'Amèrica profunda,
amb aquells personatges
i tot això,
i a la vegada
doncs hi ha drames,
hi ha històries de terror,
es mou per molts jocs
del gènere,
però es veu que és un gènere
propi,
i ho vaig veure
justament l'altre dia
d'un vídeo
d'un crític de cine
que està molt bé
perquè fa molts vídeos
d'anàlisis i tal,
que de fet
fa re,
va treure un de Saiko,
que es diu Alejandro Gicalvo,
que és de Sense Cine,
de la revista,
i doncs parla d'això
i em va sorprendre
perquè vaig dir,
hòstia,
he vist moltes pel·lícules
d'aquest gènere
però no sabia que existia,
com a tal.
Com a Wikipèria té un espai
que parla d'aquest
gòtico Sureño.
I que abarca novel·les,
pel·lícules i de tot.
Sí,
però aquí,
per exemple,
com a literatura,
Matar un ruïsenyor
la col·loca
com a dins d'aquest gènere,
o en Espais para Viejos
també.
Sí,
clar,
per això et dic
que segurament
hem vist moltes pel·lícules
però sense saber-ho,
sense saber
que és un subgènere,
més que gènere
és un subgènere propi,
South Gothic
i em va agradar molt,
com es deia.
Jo,
de fet,
aquesta la tinc pendent,
me la va recomanar
el Janís,
el meu company
de l'última quinta.
De càmera.
I sí,
la tinc pendent
i de fet,
ara que estàs
parlant del South Gothic
aquest
i com ho estàs escrivint,
més o menys
la que m'ha vingut
primer cap
és No Country for All Men.
Sí,
els Coen
toquen molt
aquest gènere.
Sí,
els Coen
bastant.
Els Coen
amb Fargo,
a veure,
encara que Fargo
no és el millor exemple
perquè Fargo
és el nord.
Però segueix una mica
les mateixes normes,
perquè és també
un noir
amb coses així,
amb thriller,
còmic,
o sigui,
el que passa
és que els Coen
ho fan més
amb clau de comèdia,
encara que No Country for All Men
no,
però tirant més
amb el seu estil propi
de còmic
que no
una cosa més serióta
i aquesta pel·li
en concret
jo entenc
que no li pugui funcionar
a tothom
perquè va molt lenta,
és una narració així
molt pausada,
a veure,
hi ha moments
que es fan una mica
tradiusos,
però el que dic,
o sigui,
la pel·lícula com a tal
trobo que per infraverorar-la
com ho han fet alguns
no ho trobo
i crec que Tom Holland
està molt bé,
o sigui,
el noi
està aprofitant-se
de papers així
més enllà d'Spider-man
i ho està fent bé,
o sigui,
i aquesta pel·lícula
doncs jo crec
que és destacable
i dintre de l'any
que hem tingut
doncs està força bé,
està guai.
Bé,
jo,
seguint parlant
de pel·lícules ambientades
en Estats Units,
vaig una mica més
cap a la costa,
a Nova York
precisament
per parlar
de Taxi Driver
que és una
de les pel·lícules
que em vaig...
Parlem tot el rato
de pel·lícules
ambientades
en llocs
d'Estats Units
que estan a prop
perquè podem fer-ho així
i jo ja m'aniria
cap a un altre lloc
després de tu,
de Nova York,
o sigui que està guai.
Taxi Driver
és Costa Oest,
no?
O Costa Est?
No,
és Nova York.
És Nova York,
Costa Est.
Taxi Driver
de Martin Scorsese
és una gran pel·lícula
que tenia pendent
i em va fascinar.
O sigui,
jo crec que és
la millor fotografia
que hi ha
de Martin Scorsese.
Posa-li un 10,
home,
posa-li un 10.
Em falta...
Em falta veure
encara diverses
de Martin Scorsese
però tu què penses?
Que és la seva
millor fotografia
o potser
en Irishman
l'acaba
fins i tot superant?
Aviam,
jo crec que
en qüestions
d'aquest aspecte
de fotografiar
en una pel·lícula
d'Escorsese
jo crec que
Taxi Driver
destaca molt
per una mica
el retrat
que fa del Nova York
així
amb
Borbocet
Borboteante
amb els vapors
amb els...
Ah, sí,
amb els sortidors
aquests,
no?
Sí, sí,
l'ambient nocturn
i l'ambient
borboteante
de les calles
en Nueva York.
Exacte,
això
li dona
molta personalitat
a l'aspecte visual
de la fotografia
i també
doncs
jo crec que
el guió
o sigui,
la fotografia
s'aprofita molt
d'un guió
així
que passa
durant tota la nit
on podem veure
el viatge
de Travis Bickel
així
una mica
enfermizo
que passa
i no sé,
és una pel·lícula
que a mi
és de les meves preferides
de sempre
i estic molt d'acord
amb tot el que digui
el polvo
perquè és que no li puc
trobar res
dolent.
Que és història
d'un taxista
durant una nit
perquè no l'he vist
jo aquesta.
Sé que és un mite
però...
És un excombatent
de la guerra de Vietnam
que això jo em vaig enterar
no em va quedar
gens clar
sí que al principi
parlaven
que estava inscrit
a l'exèrcit
però em vaig enterar
en una pausa
que me'n vaig anar al lavabo
i busco un moment
taxi driver
per mirar
quina era la sinopsis
o sigui
ja porta com una hora
i dic
mira, vaig a la sinopsis
que era una sinopsis
que no tenia absolutament res a veure
amb el que estava allà
en aquell moment
o sigui
de sinopsis que et posen a Google
que la gent no facin
no facin ni cas
perquè
o sigui
passen moltes coses
a la pel·lícula
i a la sinopsis et posen
com
l'última cosa que passa
com l'argument
de l'última cosa que passa
que bueno
és igual
i això que
m'he perdut
no sé ni què estava dintre
allà vaig descobrir que era un excombatent
allà vaig descobrir que era un excombatent
perdó
m'he anat a parlar
i això
llavors és conductor
conductor de taxi
quan torna
i bueno
s'acaba posant ell mateix en problemes
perquè primer vol assassinar
un president
que s'està presentant
a les eleccions
de la ciutat de Nova York
després
després
inicia com una
cruzada
d'antièroe
amb uns proxonetes
i
proxonetes
i doncs
bueno
això
una nit de lius
no?
diverses nits
està una mica trastornat
i doncs això
va passant
un percà
no però
o sigui
a mi la fotografia
em va fascinar
a més a més
ara que estic fent
a acabar una pel·lícula
me'n vaig cercar en aquest
The Beauty Of
i vaig buscar
The Beauty Of
Taxi Driver
jo diria que la que més m'agrada
de la fotografia
de les coses
està entre aquesta
Toro Salvaje
i Silencio
són aquestes tel·les
que més crec que destacen
en aquest aspecte
jo és que
de fotografia
jo li poso un 12
de Taxi Driver
però al final
li vaig posar un 9
no perquè li trobés
alguna pega
o sigui
jo no li vaig trobar cap pega
a la pel·lícula
perquè no vaig connectar
100%
exacte
o sigui
no vaig acabar la pel·lícula
vaig acabar la pel·lícula
dient
joder
veia pel·lícula
però no vaig acabar dient
quina obra mestra
això és de 10
no
o sigui
vaig acabar
és això
que no vaig acabar
de connectar
pel que sigui
potser per l'ambient
en què estava en aquell dia
però bueno
o sigui
és que no
a nivell tècnic
no li trobo cap pega
aquesta pel·lícula
i després
l'altre que em vaig veure
el dia següent
és
sincerament
no sé en quina
és una ciutat futurista
no sé
però el nom de la pel·lícula
és Her
ah Her
sí
que l'home s'enamora
de la Siri
de l'Scarlett Johansson
sí que és la veu
jo no sabia
que era l'Scarlett Johansson
quina veu
quina veu
però vaig veure en versió original
sí sí
vaig escoltar la veu
i no sabia qui era
i allò que en mig de la pel·lícula
vaig pensar
vaig a buscar qui és
i li dic
no no no
no ho facis
perquè llavors
sabràs com és la cara de l'actriu
i millor no imaginar-te la seva cara
i no sabies que era l'Scarlett
quan vaig veure el lavabo
no no
al final de tot
perquè vaig
vaig tindre moltes tentacions
a buscar-ho
va va va va no
acaba de veure la pel·lícula bé
i quan ho vaig buscar
vaig quedar flipant
i l'Scarlett Johansson
és aquesta veu
quina veu té
o sigui
va ja bozzarrón
i
em va agradar molt la pel·lícula
li vaig posar un 8
últimament estic bastant més
està molt generós no?
no no no
al contrari
o sigui
jo crec que en altres moments
a Her li hagués posat un 9
i a Taxi Travel
li hagués posat un 10
home un 9 a Her
sí i tant
jo crec que
Puig
a veure al final
està genial
o sigui
a mi el que em va passar amb Her
és que hi havia coses
que em repugnaven bastant
de la situació
sí
de la situació
quan es posava com a excessió
ben romàntic
amb la Síria aquesta
a mi em donava molt mal rotllo
i a més a més
em poden fer ràbia
perquè
si tu agafes fragments
en plan
o és que
ara em surt en anglès
quotes
sí
o sigui com
sí de diàlacs
no?
frases sueltes
del guió
ja en escenes
o sigui
hi ha frases super maques
l'únic que en el context
en què estan
sigui
repugna
però una mica
però jo crec que és una mica
la voluntat del director
el que
tu t'ha causat
és a dir
totalment
és actiu complet
perdona Víctor
però vull treure
per exemple
que és que
hi ha frases molt bones
com per exemple
diu
nuestro pasado
es una historia
que nos contamos
a nosotros mismos
és que això té un
jo
ara
aprofitem per comentar-ho
o sigui
aquesta pel·lícula
és una pel·lícula
que va fer Spike Jonze
que era el director
que de fet
és director
ja connectant-ho
amb Kaufman
perquè mola dir això
Spike Jonze va treballar
dos cops
amb Kaufman
fent el guió
amb dos de les seves
primeres pel·lícules
i aquesta
estava dedicada
a la
o sigui
era una resposta
a la separació
amorosa
o la relació trencada
que va tenir
amb
Sofia Coppola
que
a la vegada
ella va fer
l'hosting translation
com una
diguem
una representació
dels seus sentiments
i ell va fer
Her
llavors són dues pel·lícules
que versen sobre el mateix
en la seva ruptura
i Her
és la manera
que té
el director
després d'això
i després
l'hosting translation
és la de Sofia Coppola
jo em quedo per molt
amb Her
a mi l'hosting translation
em va agradar
però em va cargar
bastant
i no vaig acabar
de connectar
amb la pel·lícula
com a tal
però Her
en canvi
sí que em sembla
molt interessant
és interessant
saber què està
vessant
d'aquestes
dues explicacions
de director
per crear pel·lícula
l'altre dia vaig veure
Víctor
i ara m'estic ficant
dins el teu Twitter
que vas comentar
una pel·lícula
que es diu
Under the Silver Lake
volia entrar allà
perquè el Pol
s'ha anat
a Nova York
un moment
volia acabar de dir
una última cosa
l'actuació
de Joaquim Phoenix
a Her
meravellosa
com sempre
Joaquim Phoenix
molt bo
ja està
només volia
fer el Joaquim
el Joaquim
sempre compleix
per cert
ara ja veus veure
un tros
de Man in Black
crec que era la tercera
o la quarta
pot ser que surti
que és un dels vagabonds
vagabonds
dels homeless
que apareix
no sé si heu vist
ah sí
i perdona Víctor
última cosa
ja que estem parlant
de Joaquim Phoenix
gràcies a Taxi Driver
vaig com apreciant
que era més Joker
les influències
que té sobretot
en la fotografia
les influències
que agafa Joker
en la fotografia
de Taxi Driver
i vaig veure
bastantes coses semblants
i em va fer molta il·lusió
que Joker
hagués agafat
influència d'aquí
més clara
de King of Comedy
i això sobretot
més en el guillot
i què més
que ens queden 3 minutets
jo he comentat
aquesta Víctor
però si volies
seguir per Nova York
i comentant
jo de Nova York
me'n vaig
a Califòrnia
me'n vaig
tot un viatge
complet
per als Estats Units
me'n vaig
a LA
me'n vaig
a Hollywood Hills
és que
és molt satisfactori
el nom
Sunset Boulevard
i a Silver Lake
llavors a la zona
de Silver Lake
doncs tenim una pel·lícula
dirigida per
David Robert Mitchell
que es va estrenar
el 2018
i que té Andrew Garfield
com a protagonista
jo és una pel·lícula
que o sigui
vull dir
l'acabes
i o sigui
notes que has gosat
de la pel·lícula
has gosat
has gosat
l'has gaudit
l'has gaudit
o sigui
has estat allà
amb un viatge
molt supercuriós
per tot
per múltiples localitzacions
de la ciutat
per una mica
és una pel·lícula
plena de misteris
d'ister ex
és una pel·lícula
super pop
amb moltes referències
així
fugaces
a la cultura pop
a Hitchcock
que sigui
el cine
que sigui tal
i es sent
o sigui
es sent
com una proposta
així plena
de referències
super xula
de veure
a veure
què m'estan explicant
aquí i tal
i a la vegada
és una pel·lícula
que en el seu plantejament
s'apropa molt
al cinema clàssic
de Hitchcock
amb unes persecucions
així en cotxe
amb la banda sonora
amb el misteri
així del cinema clàssic
no
i a mi m'encantar
o sigui
la fotografia
prena una paleta
de colors tan viva
i Andrew Garfield
doncs genial
no també
molt contingut
però jo crec
que ofereix
un paper
bastant distanciat
del que era
el seu Spiderman
per exemple
inclús
com és una pel·lícula
tan exageradament pop
té fins i tot referències
a Spiderman
està amb ell
està amb el còmic
i tal
i bueno
si la veieu
ja ho veureu
per mi m'encantar
estàvem parlant per cert
de lo que esconde Silver Lake
si algú la vol mirar
per acabar
puc fer una proposada
pots posar
Little Greenback
és que no ha sonat avui
i la veritat
normalment
sona al final
però ara
com que ens queden
com uns 30 segons
escoltarem
al principi de tot
però
el pròxim dia
ja l'escoltarem bé
Pol i Víctor
gràcies per venir
fins aquí
un goig veure-us també
i espero que
ens puguem seguir
veient més setmanes
moltíssimes gràcies
adeu
adeu
bona tarda
Catalunya Ràdio
les notícies
de les 6
bona tarda
us informa
Kilian Sabria
Arrenquem aquesta hora
amb la notícia
que ha trasbalsat
el món de l'esport
la mort de Diego Armando
Maradona
als 60 anys
en qualsevol cas
tota la informació
amb els companys d'esport
Georgina Tardés
bona tarda
doncs sí
mort Diego Armando
Maradona
als 60 anys
després de patir
una aturada cardíaca
al seu domicili
a Buenos Aires
ampliem informació
des d'allà mateix
Joan Viosca
bona tarda
connectem amb Joan Viosca
des de Buenos Aires
perquè ens expliqui
ens ampli
aquesta informació
d'última hora
relacionada
amb la mort
de l'astre gentí
del futbol
Diego Armando
Maradona
d'una aturada
al número
que heu marxat
60 anys
ara mateix
no és possible
aquesta connexió
de seguida
l'enllaçarem
a l'espacial
que comença
d'aquí
dos minuts
aproximadament
al tot costa
en tot cas
recordar que
Diego Armando
Maradona
va ser intervingut
fa 15 dies
d'un coágul
al cervell
del qual
es recuperava
satisfactòriament
avui però
el seu agent
i amic
Matías Morla
ha informat
de la mort
de Diego Armando
Maradona
d'una aturada
cardíaca
a l'astre gent
i del futbol
exjugador
del Barça
entre d'altres clubs
entrenava actualment
el club
de gimnàsia
esgrima
La Plata
el Barça
guanya una copa
del rei
una copa
de la lliga
i una supercopa
d'Espanya
el juny del 1984
el Barça
el va traspassar
al Nàpols
Itàlia
va acabar d'explotar
va jugar set temporades
al Nàpols
Maradona
va tocar la glòria
però a Mèxic
durant el Mundial
del 86
autor de dos gols
memorables
als quarts de final
contra Anglaterra
que han passat
a la història
del futbol
entre ells
el conegut
com la mà de Déu
com dèiem
de seguida
ampliem informació
al tot costa
i ara sí que podem connectar
amb Joan Biosca
des de Buenos Aires
Joan, bona tarda
Bona tarda
conmoció
aquí a l'Argentina
per aquesta
sobtada
inesperada mort
de Diego Armando Maradona
l'acte d'Argentina
informa de moment
i de manera molt telegràfica
que l'exjugador argentí
ha perdut la vida
ha patit una aturada cardíaca
a casa seva
als afores
d'aquí de Buenos Aires
de la capital federal argentina
on es recuperava
d'una operació al crani
fa 15 dies
recordem-ho
Maradona
va rebre l'alta
després de ser operat
precisament
d'una hemorràgia cerebral
una operació
que pel que semblava
havia sigut un èxit
i que tenia l'exjugador argentí
recuperant-se
en la intimitat
de la seva família
els mitjans de comunicació
d'aquí de l'Argentina
comencen a donar
petites gotes d'informació
i pel que sembla
s'haurien desplaçat
fins al seu domicili
fins a 9 ambulàncies
per intentar reanimar
l'exjugador argentí
el campió del món
de la selecció argentina
que finalment
i de manera
sorpressiva
sobtada
i que ha generat
una gran conmoció
ha perdut la vida
aquí a l'Argentina
als 60 anys
Joan Pioz
Estel·línia Ràdio
Volentem
Algunes notícies més del dia
Notícies Breus
Gerard López
Tenim per explicar-vos
per una banda
que el president del Parlament
Roger Torrent
ha afirmat
que és un deure inexcusable
que els homes
s'impliquin de forma
en total
en contra
de la violència masclista
en un acte
que s'ha fet al Parlament
Torrent
també ha afegit
que el confinament
ha agreujat encara més
aquesta xacra
que segons diu
hauria d'impactar-nos
i de remoure'ns més
que el tallà
diu d'arrel
aquesta qüestió
I potser no remarquem prou
que els agressors
som els homes
és un deure inexcusable
que tots els homes
ens hi impliquem
hem de reaccionar
davant de les actituds masclistes
perquè és en les actituds
en els valors
en el masclisme quotidià
el del dia a dia
on es coven
les violències
i els silencis
A aquesta hora
també als jutjats de Girona
una concentració
de la plataforma feminista
amb motiu del dia
per a l'eliminació
de la violència
contra les dones
un flaix
Maria Rovira Girona
Recordar que
degut a la pandèmia
s'han arreujat més
les violències
contra les dones
ja que moltes vegades
estan vist
en la pandèmia
han estat visquent
amb l'agressor
24 hores
durant molt de temps
Una altra notícia
Gerard
Sí, una sobre
les hospitalitzacions
per coronavirus
que han baixat
per sota dels 2.000
i a les UCIs
també estan reculant
per sota dels 500 pacients
i els balans
del Departament de Salut
constata també
que hi ha
1.600 nous contagis
de Covid-30
de funcions més
el risc de rebrot
ha baixat
a 262 punts
la velocitat
de transmissió
és ara mateix
a 0,78
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bona tarda
us informa
l'Ua López
Dilluns de matinada
es va produir
un atac cibernètic
en el sistema informàtic
de l'Ajuntament
de Sant Just
d'Esvern
amb greus conseqüències
sobre els sistemes
de connexió
i comunicació
de l'Ajuntament
L'atac informàtic
és obra de xarxes
que utilitzen programaris
per segrestar servidors
i en demanen rescat
tal com ja va passar
en l'Hospital Moixès Brogi
o en altres administracions
i empreses privades
L'atac ha afectat
tot el sistema
i ha compromès serveis
com el correu electrònic
el programari de gestió
les cites prèvies
la publicació d'expedients
i les dades
a la seu electrònica
entre d'altres
Després de la renúncia
de l'alcalde Josep
Perpinyay Palau
el passat divendres
per motius de salut
ahir va celebrar
l'Assemblea General
del Partit Socialista
de Sant Just
per escollir
un nou candidat
o candidat a l'alcaldia
Per unanimitat
ha sortit escollit
Joan Bacaganyes
La proposta
d'aquest nou candidat
a l'alcaldia
de Sant Just d'Esvern
celebrarà
el ple extraordinari
previst pel proper
dissabte 28 de novembre
Amb la nova normativa
respecte a la desescalada
amb bici sense edat
té la possibilitat
de poder reiniciar
l'activitat del projecte
de manera gradual
en l'únic lloc
que no podrà reiniciar
l'activitat
serà les residències
Des de l'organització
han demanat
que si se sap
de gent gran
i persones
amb dificultat
de mobilitat
us poseu en contacte
mitjançant el telèfon
93-473-6584
o bé enviant un correu
amb bici sense edat
arroba
justsolidari.cat
I fins aquí
les notícies de les 6
tornem amb més informació
als Sant Just Notícies
de les 7 del vespre
fins ara mateix
no marxeu
cada dilluns
de 9 a 10 del vespre
teniu una cita
amb rebobineu
si us plau
una mirada
al passat
sense nostàlgia
amb la millor música
dels anys
20-50
o si ho preferiu
podeu descarregar
el programa
a la carta
a ràdio d'Esvern
l'antic
és millor
i més divertit
rebobineu
si us plau
hi ha una màgia
que no té truc
és la màgia
de compartir
una estona
amb algú
i parlar-hi
vols practicar català
vols ajudar
algú
a parlar-lo
apunta't al voluntariat
per la llengua
el programa
de les parelles lingüístiques
a B-X-L
.cat
perquè quan parles
fas màgia
Generalitat de Catalunya
100 milions i mig
de futurs
a les contes
ràdio d'esvern
sintonitzes
ràdio d'esvern
de ràdio
de Sant Lluç
de la Tau
i portes
B-X-P- part
de la Tau
Teca, Oriol, bona tarda.
Sí, bona tarda.
Tenim molta teca, dic, i si no, ens menjarem la següent secció, també.
Crec que és el rècord de pàgines de guió, per espai.
Em sembla que sí.
Però bé, amb un aplaudiment de fons, no és una rinya, és un aplauso.
Però també, en el bon cedit de l'expressió,
i és que hi ha molta teca d'aquest tema, d'aquesta influència àraba en el català.
Sí, i tant.
Que és el tema d'avui.
I algunes frases fetes que les trobarem al final,
que al final és la raó de ser d'aquesta secció.
Hi ha paraules per això que ara ens diràs,
que crec que no tothom és conscient que provenen potser...
No, segurament no.
No, i amb algunes més sorpreses, també.
O que estan influenciades per l'àrab, com per exemple, carxofa.
En castellà es veu molt clar, perquè és el carxofa.
Sí, el alt sempre ens ho indica.
I ara veurem aquest alt i veurem per què s'ha perdut en català.
Doncs vinga, no sé per on comencem.
De les deu pàgines, ara per la primera, Oriol.
Sí, sí, anem per feina i fem una mica allò ràpid de repàs de història.
Jo m'he valgut aquesta vegada molta informació.
L'he tret un article de casualment un ciutadà badaloní com jo,
que es diu Josep Milà, que té un blog, a Blogspot,
que es diu Coses de la Llengua, on hi ha coses molt interessants.
Llavors allà ens explica així resimidament que l'any 1711,
amb la batalla d'Aguadalete, els àrabs van entrar a la península ibèrica,
van avançar ràpidament, veurem que van ser més o menys uns 21 anys,
van travessar el Pirineu i van arribar a Quitània, a la zona del sud de França,
però amb la batalla de Poitiers, el 1732, perdó, els francs els van fer retrocedir cap al sud.
Per tant, 22 anys després que entressin a la península ibèrica,
els francesos els van dir, no, mira, dels Pirineus millor que no passeu,
i van dir, bueno, ens ens quedarem aquí.
Llavors aquí ja trobem la primera cosa curiosa de la influència de la llengua àraba
a el que seria tota Catalunya,
perquè no es van quedar al mateix temps a totes les regions de Catalunya.
Girona i Barcelona van ser reconquerides al segle IX,
però Lleida, Tarragona o la zona de Tortosa van ser reconquerides al segle XII.
Per tant, hi ha tres anys de diferència i això en temes de llengua
i en temes sobretot de toponímia, com veurem ara,
ha provocat algunes diferències.
Per què? Perquè en les comarques de Barcelona i Girona
hi ha molts pobles que contenen sant o santa a la seva denominació.
Ei, Sant Just.
Sí, la tinc aquí Santa Coloma, que n'hi ha diverses,
Sant Asperpètues, Sant Quirza i evidentment...
Sant Feliu, Sant...
Sant Just.
En xifres...
Sant Joan d'Espira.
Sí, clar, hi ha un món.
Tantes com un 16% de les poblacions de Girona
porten sant o santa
i un 22% de les de Barcelona porten sant o santa.
Uau!
En canvi, a Lleida i Tarragona
només un 3% dels municipis
porten la denominació de sant o de santa.
Què hi trobem en aquestes regions?
Doncs, degut a aquests tres segles més d'ocupació musulmana,
trobem una majoria de topònims àrabs.
A Lleida podem trobar
Alcarràs, Alferràs, Alguaira,
Almanselles, Almanar...
I de Tarragona, doncs, l'Alforja, Altafulla, Benifallet,
Benicenet, Bràfim...
Tot això són topònimia d'origen àrabs.
A altres llocs on hi ha, evidentment, dels països catalans,
és el País Valencià, on hi van estar cinc segles,
el Baida, el Balata i el Coi, Benicàssim,
o a les Illes Balears, que tenim Alcúdia,
Almandra, Benimussa, Manisalem...
Un món, d'acord?
Vin i beca, ara m'ha vingut al Cap, no sé si a Menorca també.
I fixem-nos ara, precisament,
en que moltes d'aquestes poblacions comencen per Beni,
que vol dir fill de...
o per Al.
Al no deixa de ser un article de l'àrab.
Com dèiem al començament,
en castellà és molt reconeixible,
Almohada, el Catxofa...
I en català s'ha perdut més,
però ara veurem que s'ha perdut, però no tant,
perquè n'hi ha paraules que sí que el conserven,
com alfàbrega, albarcoc o alcohol.
Aquestes, per tant, sí que també provenen...
Provenen de l'àrab i no han perdut l'inici,
l'article aquest àrab, Al.
D'altres, com la carxofa, directament,
no, jo em separo de l'alt,
em quedo sent que això fa sola.
Exactament.
Parlem de l'èxic, doncs.
Sí.
Com estem dient, una manera molt fàcil de reconèixer
si una paraula és d'origen àrab
és si està encapçalada per Al o per Ar,
de vegades, ara ho veurem.
En castellà la norma es compleix molt bé
i en català també, com et deia,
però amb algunes excepcions.
Fem algun repàs d'algunes de les paraules.
Vinga, va.
Jo demano perdó per endavant de la meva mala pronunciació en àrab.
Aquí es ve après de tot, eh, Oriol?
Aquesta ja l'hem dit diverses vegades,
que és alcorsofa,
que ja ens sona alcatxofa,
i en català carxofa.
Almacen,
que seria almacen o magatzem,
que aquí el magatzem també ha perdut l'alt.
Sí.
Alcarruva,
que seria algarroba o garrofa,
en català.
Altormus,
altramus,
en castellà,
tramus en català.
As-sucar,
que és as-sucar.
Sí.
Sucre,
que també,
si no t'ho diuen,
tampoc no t'ho imaginaries,
que sucre que et prové de l'àrab.
At-duan,
que és aduana,
en català aduana,
sense la de davant.
Sí.
Ar-rus,
arroz,
arros.
al-ambix,
que és al-ambique,
en català al-ambí,
o al-guaris,
que és al-guacil,
en català a gotxil.
N'hi ha una mica de tot.
Molt bé aquest accent, eh?
Sí?
Sí, sí, sí, sí.
Direm que sí, no?
No, no, no, la veritat,
l'únic que just quan has dit
al-ambix,
m'ha vingut estèrix i obèlix,
no sé per què.
A mi també, a mi també.
No sé per què,
m'ha vingut, no ho sé,
el tipus,
com sona, no?
Sí, sí, sí.
Els romans,
i també potser el tipus de lèxic
sempre ha passat el mateix.
Sí, sí, sí.
Crec que m'he imaginat
per aquí a l'Astèrix Corrents,
juntament amb el teu gran estil,
lèxic parlant en àrab, eh?
Que ha estat realment...
No, no, molt bé, molt bé.
És posar l'accent.
Què crida l'atenció de tot plegat?
Vale, doncs com estàvem dient,
aquesta pèrdua de l'article alt,
durant un temps es va creure
que era per una influència menor
de l'àrab en el català,
però no és així.
Hi ha un historiador,
en Josep Maria Solà i Soler,
lingüista,
que ens explica
que en incorporar-se
l'arabisme alt al català
amb l'article corresponent
a aquest alt,
a veure si ho puc diferenciar
en els sons,
en català oriental
aquest article tendria a pronunciar-se
en vocal neutre,
aquest alt que fem nosaltres,
que no és ni una A ni una E.
Au.
Seria alt.
Exacte.
Au.
Exacte.
Marcant-ho molt seria el.
Vale.
Val, sí.
Llavors,
d'aquesta manera va quedar determinat
amb aquest article masculí,
alt.
Així, doncs,
es va separar l'article
al de l'àrab
amb el seu substantiu
i utilitzant un sol article.
A veure si ho puc explicar.
Uau, uau, uau.
Estic tornant a les classes de català
de l'escola, eh?
Gràcies per portar-m'hi, Oriol.
A veure, es va confondre,
bàsicament es va confondre
el del principi de la cara...
Amb l'A?
Sí.
Amb l'A, per exemple.
Que és un article ara,
amb el del català.
Per tant,
en lloc de dir
el,
o sigui,
el,
el magatzem,
vam dir el magatzem directament,
o el magatzem.
Bé,
vam economitzar,
no?
Una mica.
Vam treure un dels dos.
Tens i temps, no?
El al magatzem, no?
El magatzem.
Exactament.
Exactament.
Per això es va perdre...
Aquí la peles la peles també, eh?
Aquí tot és...
I tant.
El magatzem.
Sí.
Per exemple,
el tremús funcionaria igual.
En lloc de dir
el,
el tremús,
vam dir el tremús.
Directament.
Ens vam estalviar un al.
I aquí hi ha una bona llista de paraules
que suposo que si,
no?
Que sense aquest al al d'abans,
el al,
els hem capat
i s'han quedat soles, no?
Sí,
com Rajola,
Safareig,
Setrill,
Aixeta,
Midó,
que en castellà ho veiem molt clar,
Almidón,
Almidón,
nosaltres traiem l'alt,
Tarifa,
Ratxa,
Alvergínia,
en aquest cas sí que s'ha conservat
l'alt
i n'hi ha moltíssimes més.
Déu-n'hi-do, eh?
Estem aprenent aquí,
et dic,
torno a estar a una classe de català,
eh?
Em sap greu.
D'escola, eh?
Si tens un trauma, però...
No, no, no, al contrari.
De fet, la professora era molt simpàtica,
la Margarida Canonga, eh?
Des d'aquí li envio una salutació,
perquè de fet també la tinc pel Twitter,
així que tant en quant la veig.
Molt bé.
Margarida,
estic recuperant certs temes, eh?
Que creia ja oblidats, eh?
Havia d'arribar als 34
i plantar-me aquí amb un col·laborador
per recuperar-ho.
Vinga, va,
què més?
Anem a mirar altres temes d'aquesta influència.
Abans d'arribar al punt àlgid
de les expressions i frases fetes,
fem un repàs pels diccionaris,
que ja saps que a mi també m'agrada,
i trobem que aquest concepte musulmà
és sinònim d'islamita,
d'amahumatà,
d'amoru,
que és un concepte en el que ens aturarem
després un moment,
i de serraï.
Alguns d'aquests termes
tenen també el significat propi.
Així, maumatà significa també
relatiu o pertanyent a Mahoma.
I serraï vol dir també
nòmada del desert.
Per tant,
hi ha aquests mots,
n'hi ha d'altres que
tenen un significat únic,
com musàrab,
que és l'individu
que conserva la religió cristiana
sota domini andalusí,
el mudèger,
que és el musulmà
que romangui a la península ibèrica
sota la dominació cristiana,
quan ja marxen ell a esquerda,
o el morís,
que ja és un descendent
dels mudègers
convertit al cristianisme.
Uau!
Sí.
Hi ha tota una designació
de totes aquestes persones
que,
amb un domini d'una religió,
un a l'altre,
professaven la seva,
es van quedar o van marxar,
que això també després
veurem que ha donat joc
a algunes frases fetes.
Però vans d'entrar,
no?
Frases fetes?
Sí.
que hem de perfilar tot aquest...
Hem de perfilar el moro,
aquesta paraula que avui en dia
segurament té una sonoritat
mal sonant,
es pot considerar...
I no estem parlant de l'aliment, eh?
No, no, no, no.
Es pot considerar ofensiva.
Parlarem de l'aliment.
Ara ho veuràs.
Hem d'entendre que als regnes cristians
de la península ibèrica,
el moro era el nom donat
als andalusins,
i després als mudègers
i als morís,
que acabem d'explicar.
A veure,
això ens quadra.
Si anem més lluny,
moro vindria del mauri llatí,
que en català era maurs,
que era el nom donat
als nadius de l'antiga Mauritània.
Però no de la Mauritània
que nosaltres la ubiquem avui en dia,
sinó d'una regió romana
que estava més o menys
per la zona d'Algèria i el Marroc,
una regió de l'imperi romà.
Val.
És a dir, els mauris
eren els que vivien en aquesta regió,
no?
Sí, exacte.
I de mauri,
molt probablement,
es derivava al moro.
Sí, sí, exacte.
Sí, sí, sí.
D'aquí venia moro.
Des de l'edat mitjana,
hi ha una mica més cap aquí,
el terme moros,
o moros,
s'ha anat utilitzant
fins i tot en la literatura culta
per designar un conjunt imprecís
de grups humans,
que podien ser tant
els musulmans espanyols,
aquests andalusins
que estàvem veient,
com els barbers,
com els àrams
o els musulmans d'altres zones.
Per tant,
era una manera generalista
d'anomenar diferents grups humans
de diferents parts.
I cal destacar també
que l'ús d'aquest terme moro
no sempre es feia
de forma despectiva,
sinó que segons el context
es presentava
de forma positiva
i fins i tot
admirativa.
Ah, sí?
Sí.
Havia arribat a tenir
un punt no pejoratiu, no?
Sí, sí,
no era perquè
ser pejoratiu,
no, no.
i deies que també sortiria
a l'aliment,
jo estava pensant
en el plat de moro,
que d'aquí venen
les crispetes
i tot el que vulgueu,
no?
També entrem
en l'aliment?
Entrem
molt ràpidet,
entrem i sortim ràpid,
perquè,
com deies,
encara la
denominació
més comuna
sobre els àrabs
és
dils i moros
i això es conserven,
com ara deies,
en el plat de moro
o en la figa de moro,
que és el
higo chumbo.
Ah, és figa de moro?
Sí.
Ah, mira,
el higo chumbo,
són figues de moro.
I em sembla
que en Itàlia
són figues d'Índia.
Ah, sí?
Sí,
ells els hi posen
un origen també exòtic,
nosaltres els hi posaríem
el moro,
però ells,
els italians
els hi posen,
no sé si en itàlia
o en frances,
ara no tinc clar.
No n'he menjat jo a Itàlia,
i per tant no t'ho sabria confirmar.
Llavors,
per què el plat de moro?
Segurament
perquè,
tot i que sabem
que no ve dels països
d'Àrabs,
sinó que ve d'Amèrica,
en aquella època,
en l'època
que el plat de moro
va arribar aquí,
segurament més o menys
l'època
que va arribar la patata
també,
es considerava
que era una cosa
que no era autòctona,
que era estranya,
que era de l'estranger
i va ser molt fàcil
que li posessin
aquest nom de plat de moro
per aquesta consideració
que era una cosa estrangera.
sense definir també,
no?,
una miqueta,
que era una mica
la història
i d'aquí prové
aquest plat de moro.
Sí, sí, sí.
És un plat
de no saber qui,
de no sabem d'on ve.
Exacte,
però com que és,
ens sembla estranger
o ve de fora,
doncs li diem
plat de moro.
Hi ha expressions
en frances fetes,
no?
Sí,
després d'aquest breu,
molt, molt breu
preàmbul.
Sí,
hem anat a Trapo aquí,
sí, sí.
Ens anem cap a això,
a la raó de ser
d'aquesta secció,
que és la primera expressió
que vaig trobar,
és que aquesta jo no la coneixia,
que diu
afarta'm
i diga'm moro.
Afarta'm,
és atipem.
Atipem
i diga'm moro,
correcte.
És una frase
amb la que es critica
una mica la gent
que consenc qualsevol
humiliació
mentre vagi acompanyada
d'algun guany.
Mira,
tu me la fots,
però si em trec
algun benefici,
d'acord?
Un aprofitar-se'n,
no?
Sí,
això sí que té
aquest punt
d'espectiu
i segurament
respon
a un tòpic social
de tota aquesta època
de l'ocupació
musulmana,
de la reconquesta,
aquest tòpic social
que deia
que els moros
eren persones
interessades.
En castellà,
sense
voler ofendre ningú,
hi hauria un equivalent
que és
dame pan
i llama me tonto,
que jo aquesta sí
que l'havia escoltat
i l'havia fet servir molt,
saps?
Mira,
a mi,
mentre em tinguis content
ja em pots
i em pots dir el que vulguis
i és una mica
aquesta idea
del pa i el circ
dels romans.
El pa i el circ,
això aquí
ja m'he perdut una mica.
Sí,
ara ho diria malament.
Però com una dita.
Sí, sí, sí,
panes et circenses
o una cosa així,
segurament ho hauré dit malament
però més o menys
venia per aquí,
sí, sí,
que era pa i jocs del circ,
per la manera
de tenir el poble
romà content
per l'emperador
o qui maneix a l'època
era que tinguessin menjar
i jocs del circ
per estar...
Ah, val,
en el sentit
d'aquest de distracció,
de direcció,
tenim ocupats,
distrets
i no s'estan
amb les coses
que són més importants
que són les que no en fem bé,
no potser.
Sí que n'hi ha una
amb moro
que és l'oro i el moro,
no?
En català no sé si a més
diu l'oro i el moro
però no sé si acaba
de quedar massa bé.
Sí,
es diu en català també
però va sorgir
del castellà
prometer el oro
i el moro
que és aquesta expressió
una mica
que significa
prometre grans coses
que en realitat
no es poden complir
amb la finalitat
de captar la voluntat
o la col·laboració
d'alguna persona,
així com de manipular-la
una mica,
de portar-la...
Seria el màrqueting
d'avui en dia,
no?
Sí,
segurament.
Depèn de quines marques,
no?
Segurament,
sí.
Sí,
dos por uno,
sí,
sí,
a veure...
I l'origen
el trobem precisament
en aquesta època
en què la península ibèrica
va ser habitada
pels àrabs
i en totes aquestes guerres
de reconquesta
que es van anar
produint,
que va ser tant...
La pujada,
hem vist que van ser 22 anys
però diguéssim
que la baixada,
entenent pujar i baixar
com que venien
des del nord de l'Àfrica,
doncs la baixada,
diguéssim,
el retrocés
va ser una mica més lent
i veurem també
que aquesta expressió
prometele l'oro
i el moro
originàriament
es deia d'una altra manera
i es va transformar,
però primer anem
a la història,
si et sembla,
que diu que en 1426
hi havia uns cavallers cristians
de la ciutat de Xerès
que van empresonar
a 40 moros
importants
en una radada
a la seva caravana.
Entre aquests 40,
que aquest cas
no té a veure
amb la libaba
i els 40...
Sí,
anava a dir,
són 40 exactes
per alguna cosa...
És una casualitat.
Val, casualitat.
Sí.
Entre aquests 40
es trobava Abdalá,
que era l'alcai
de la ciutat malagueña
de Ronda,
i el seu nebot Hamed,
que serien els protagonistes.
Es va haver-hi
una negociació
perquè poguessin
alliberar
aquests hostatges,
es va pagar
una forta suma
de diners,
Abdalá
va ser alliberat
amb els altres 38,
que no eren
senyors importants,
per tant,
tenien un preu molt baix,
però a Hamed
el van mantenir captiu.
Per què?
Perquè la dona
del cavaller
Fernández
de Vallespino
no va voler
alliberar-lo
si no li pagaven
100 doblons tor.
Aquí entra
l'or
en...
ajudant
en aquesta frase
feta,
no?
Sí,
que era una moneda
de l'època,
el doblor.
Ja que ella
deia que
és el que ella
s'havia gastat
en la guarda
i custòdia
i en el manteniment
d'aquest pres,
per tant,
volia que com a mínim
li donguessin
aquests 100 doblons
d'or.
Àrabs i cristians
no es posaven d'acord
i el...
Novetat.
Sí.
I el rei Juan II
va intercedir
ordenant que Hamet
fos portat
a la seva cor.
D'acord?
I aquí és quan es diu
que el poble
va començar
amb els cotilleos
a dir que el rei
volia quedar-se
tant amb els oros
com amb el moro.
Ah, amic.
D'acord?
Llavors,
l'expressió,
com et deia al començament,
va néixer així,
com
voler o quedar-se
l'oro i el moro
i finalment
va passar
a dir-se
prometer
el loro
i el moro.
Segurament,
d'acord,
com una al·lusió
a l'actitud del rei
que negociava
amb els dos bandos.
A uns,
els prometia els diners,
als àrabs,
als cristians
els deia
no, tranquils,
estic negociant,
tindreu els 100 doblons d'or.
Als altres,
els prometia
que l'àrab
seria alliberat,
els deia tranquils,
ho estic negociant,
però ell sabia,
en el fons,
que no podia aconseguir
les dues coses,
que no podia aconseguir
la llibertat de l'àrab
i els 100 doblons d'or,
que segurament
hauria de ser
a una quantitat inferior.
Ara seria la figura,
que no m'ha vingut al cap
d'una agència de publicitat,
que està negociant
amb un client
i està negociant
amb altres proveïdors
i ha de vendre l'hora
a un costat
i està una mica allà al mig.
Així que va ser
Fernández de Vallespino,
una mica l'article.
La seva dona.
La dona,
sempre hi ha una dona
al darrere aquí,
molt bé.
Va ser la seva dona
la que va dir
tu pots atreguiciar
i treu la millor partida
a tot plegat.
No hi ha moros a la costa,
aquesta és una de les frases
potser més famoses
referint-nos
en aquesta paraula
que estem parlant ara.
Jo crec que...
No sé si han d'estar
a les pel·lícules
les que ho han fet
una miqueta més popular,
no ho sé.
Potser sí,
potser sí.
És una frase
que en català
també podem dir
allò d'haver-hi roba estesa.
Sí?
Sí,
perquè és una...
Per dir que no hi ha...
Sí,
és una expressió
que refereix al fet
que hi ha present algú
davant el qual
no convé parlar
d'alguna cosa.
Una mica també allò
que les parets
tenen orelles.
Però en aquest cas
sí que veus
que hi ha algú
que...
Saps?
Vull dir,
potser vas a parlar
d'un tema una mica
pujatet de to
i hi ha nens a davant
i dius,
bueno,
hi ha morts a la costa.
És una manera de dir.
Sí que ens hem fet
molt la idea,
potser per això
de les pel·lícules
que és com una...
Com vigilar,
que no et vegin.
I segurament,
aquí anem,
l'origen és d'aquí,
d'acord?
Jo he fet un
Se no nevero
he bentrobat-ho,
d'acord?
I he deduït una mica
perquè aquí
per on anaves tu
que era una al·lusió
als perills
de les incursions pirates.
Ja podien ser
o barbers
del nord d'Àfrica
o de la zona
del sud de l'Àndalus
o antigament
segurament eren pirates
d'altres orígens
però una mica
aquest...
El que dèiem abans
amb el blat de Moro
que una cosa
que venia de fora
era de Moro,
era del Moro,
doncs segurament
uns pirates
que vinguessin
d'un lloc
des de fora,
des d'ultramar,
també segurament
podien ser denominats
Moros.
Precisament
hi ha moltes
masies catalanes
que estan properes
a la costa,
que tenen
fortificacions,
que tenen muralla
o tenen una torre
fortificada
per protegir-se
d'aquests atacs.
Per tant,
segurament
tot això
estaria relacionat
amb aquesta frase
de si
hi ha Moros
a la costa
determina
que hi ha un perill
del qual
cal protegir-se.
Val,
sí que és una mica
la idea
que tenim
potser la majoria
en ment
quan diem això
de no hi ha Moros
a la costa
o quan ets petit
no hi ha Moros
a la costa
ja podem sortir
i això us de l'amagatall
o passes pel menjador
quan saps que no es pot
o t'amagues
d'alguna manera.
Has dit abans
quan parlàvem
de Fernández de Vallespino
has dit
bueno,
cristians i Moros
no es posaven massa d'acord.
També hi ha una frase freta
amb els dos junts.
Jo crec que aquesta
junta
amb haver-hi Moros
a la costa
és la més
més coneguda
que és aquesta
que diu
o tots Moros
o tots cristians
que també
podríem trobar
altres maneres
de dir-ho en català
que és
o tots freres
o tots canonges
o tots lladres
o tots serenos
però jo crec
que la que més
es fa servir
aquesta
que és això
d'aquesta idea
que tots som iguals
davant de la llet
de la llei
en teoria.
Menys un
que encara no sabem
ni on està
o què?
Menys com a mínim un
però crec que n'hi ha
uns quants més
però bueno
això potser serien
figues d'un altre paner
Mira
ja està la
ha sortit una altra
aquí t'has posat deures
tu sol
sí la vam fer
que s'ha de bé
ah sí
època de figues
això devia ser
sí vam fer un
very best
especial
per la figues
very best
sí
sí senyor
ser més alt
que una figatera
sí sí
és veritat
cert
tot i que
no potser
o tots som morts
o tots cristians
davant la llei
no
d'on pot provenir
més o menys
aquesta frase?
segurament
hem de trobar
l'origen
d'aquesta expressió
en aquesta època
de conquesta
i reconquesta
on
aquesta
presència
de les dues
religions
de conversos
de fills
de conversos
feia que
tot i que
cada
cada religió
cada cultura
cada sistema
cultural
tingués
segurament
les seves pròpies
normes
les seves pròpies
lleis
les seves pròpies
maneres
d'organitzar-se
i havia d'haver-hi
d'una manera
en què
en què
s'impartís
justícia
per igual
per tothom
i segurament
algú
algun dia
va dir
això no pot ser
o tots moros
o tots cristians
això mateix
anem a unificar-los
a tots
què més
ja per anar
acabant
Oriol
què ens queda?
tenim una mica més
de toponímia
primer
escombro cap a Sant Just
perquè em sembla
que aquí teniu
una muntanya
que és la penya
del moro
sí senyor
bueno muntanya
un petit cim
sí
però
és molt vostre
és molt Sant Just
és molt nostre
sí senyor
i potser això
una persona de Sant Just
ens hauria d'explicar
l'origen
del nom
doncs sí
jo no et sabria explicar
exactament d'un prover
sí que sabem que
hi havia un antic poblat
Iber
això ho he vist
és fàcil de trobar
només et puc dir
que crec que té uns
està per
uns 300 metres
per sobre el nivell del mar
crec que no arriba
més o menys
però a partir d'aquí
per què és d'Iamoro?
ho hauríem de preguntar
a Jordi Amigó
de l'arxiu històric
municipal
que està aquí sobre
Can Ginestà
i ara sóc jo
la que em quedo
amb deures
oi?
fa saber-ho
em prenc aquesta petita
venjança dolça
va me l'apunto
i després
aquesta curiositat
d'un cognom
que ens sonarà
del personatge
més o menys
mediàtic
que és el
Kiko Matamoros
Kiko Matamoros
em sona
sí
això és
ui
sí
la premsa aquesta
entre tòxica i rosa
sí
doncs segons
l'Hidescat
l'Institut d'Estadística
de Catalunya
l'any 2010
hi havia 1188 persones
que es deien Matamoros
de primer cognom
de primer cognom
sí
sí
o sigui
és un cognom
que ha de venir
d'aquesta mateixa època
de la reconquesta
d'algú que
bueno
salvatjament
es dedicava
sí no?
sí
i la seva família
doncs es va passar a dir
aquest n'ha matat 200
doncs aquest és el Matamoros
i els seus fills
seran al Matamoros
i endavant
home déu-n'hi-do eh
que gairebé 1.200 persones
no?
això són dades
de tota Catalunya
no?
sí
sí
són moltes
i després
també tirant
aquest cop sí
cap a casa
cap a Badalona
tenim una riera
Matamoros
a Badalona
no sé si és un nom
molt comú
en pobles
i ciutats de Catalunya
però a Badalona
sí tenim la riera
la riera Matamoros
riera Matamoros eh
saber què fèieu allà
eh
els teus al empassants
a veure què feien
en aquella riera eh
perquè potser pel nom
ja es pot deduir
el que passava
acabem ara
sím una curiositat
sí
que és
sí
una curiositat
sí
tu coneixes en Fulano
i en Mengano
o també coneguts
com Fulanito
i Menganito
doncs sí
perquè hi ha un vi
que es diu Fulano
i l'altre es diu Mengano
crec
o crec que es diuen
hi ha una altra manera
no també
de dir
sí
no me'ls he
no me'ls he
no me'ls he
no me'ls he
i n'hi havia dos més
però no me'ls vaig voler apuntar
perquè a mi no em sonaven tant
i m'agradava el joc
que ens facilitava
aquest Fulano
i Mengano
que també són
dos personatges
que no existeixen
que són
dues formes gramaticals
per al·ludir a algú
de qui no sabem el nom
o no el volem dir
per alguna raó
el Fulano aquell
o el Mengano aquell
és quan
o no sabem el nom
o no el volem dir per alguna cosa
la curiositat aquí
evidentment
ha de ser aquest origen àrab
i és que Fulano
prové de l'àrab Fulan
que vol dir
persona qualsevol
ja ens va
amb el significat
que li donem
i Mengano
prové de l'àrab
Manhan
que vol dir
qui sigui
per tant al final
quan diem
Fulano i Mengano
estem dient
aquesta persona qualsevol
i aquest qui sigui
estaven fent tal cosa
o sigui és literal
sí
en aquest sentit
Fulano i Mengano
sí que és
algú qualsevol
o qui sigui
exactament
Déu-n'hi-do
el recorregut Oriol
que hem fet avui
també Déu-n'hi-do
la canya
que t'has fotut
per fer l'espai
no sé si era massa ràpid
però vinga
ja ho tenim
espero que els oients
ho hagin escoltat bé
i ho hagin entès
que jo crec que sí
si no sempre poden anar al podcast
i anar parant-ho
i prenent nota
jo de llibreta vol
i anar apuntant
Fulano ve d'això
i el blot de mor
va passar allò
moltes gràcies Oriol
per aquestes 10 pàgines
d'espai
que com deia abans
crec que és rècord històric
aquí al programa
però amb un aplaudiment
en plan
moltes gràcies
que en diguis
bona tarda
bon vespre
i fins dimecres
vinent
que seguim desfent frases
m'apunto a la penya
al moro
per descobrir
per què
es deia així
si és que hi ha una explicació
sí
de vegades
no n'hi ha
de vegades
mira
algú li va posar el nom
i així
i allà va quedar
abans es deia
d'una altra manera
perdó
es deia
Puig Castellà
però abans
abans
però no sé si
el Pic
o el Poblat
que hi havia
però hi ha
un altre Poblat
a Santa Coloma
que és el de Puig Castellà
per tant
alguna cosa
igual hi ha una connexió
però aquest historiador
segur que
Jordi Amigo
li hauríem de preguntar
encara en sabràs més
tu que jo
de Sant Just
venint de Badalona
i quedar-hi fatal
aquí
no ho crec
ho estudiaré
en tot cas
Oriol
bona tarda
que vagi molt bé
i fins i mecles vinent
adéu
adéu
doncs bé
no us ho havia anunciat
al principi del programa
però si heu escoltat
també el Just a la Fusta
el programa matinal
de Ràdio d'Esvern
sabeu que des de Ràdio d'Esvern
hem recuperat també
les entrevistes
de la campanya
sense anar més lluny
aquestes entrevistes
que fèiem
a diversos comerços
d'aquí del municipi
comerços i serveis
per donar-los una veu
aquí a la ràdio
doncs bé
tornem a recuperar
aquests espais
emetrem a partir d'avui
noves entrevistes
òbviament
no són entrevistes
emeses
sinó que són noves
així que ara
entre un espai i un altre
entre aquest i el d'Economia
després d'una breu pausa
emetrem
l'entrevista d'avui
que és a la Teresa Montero
ella és podòloga
de la clínica Teresa Montero
aquí a Sant Just
a la plaça Maragall
número 2
i a més la seva veu
també us sonarà
perquè és col·laboradora
d'aquest programa
de fet el dimarts
passa per aquí
pel programa
així que anem a escoltar
el seu petit espai
de comerç
sense anar més lluny
un espai per donar a conèixer
el comerç i els serveis
de Sant Just
amb el suport
de Ràdio d'Esvern
compro a Sant Just
Estimo Sant Just
Avui estem amb la Teresa Montero
de la clínica de podologia
Teresa Montero
a la plaça Maragall
número 2
la tenim aquí amb nosaltres
Hola Teresa
Hola, què tal estàs?
Muy bien
estamos aquí també
per parlar contigo
de tu comercio
en concreto
de la clínica
per començar
¿Cuánto tiempo hace
que estàs tú aquí
con la clínica
de podologia
Teresa Montero?
Pues hemos hecho
en octubre
un año
quitando con lo del tema
del COVID
que hubo un par de meses
que no pudimos abrir
que solamente era
para servicio
bueno, servicio esencial
no, más bien
era para
para urgencias
y claro
previamente
me llamaba el paciente
se verificaba
que realmente
era una urgencia
y entonces
podía venir a atenderle
y bueno
y después de que ya
pudimos abrir
todo esto
después de
bueno
cuando abrieron
las fases
fue más o menos
cuando las
pelucuerías
también pudieron abrir
y lógicamente
los otros servicios esencial
se abrían ellas
que también se considera
un servicio esencial
pues podíamos abrir
los centros de podología
y como clínica
claro
no deja de ser
un servicio
digamos
médico
no estuvisteis abiertos
durante el confinamiento
pero
después como decía
sí
cómo ha cambiado
digamos
la visión de negocio
os ha cambiado
de alguna forma
la manera
como trabajáis
desde entonces
desde que se inició
todo
hombre
dentro de una clínica
siempre vamos a tener
medidas higiénicas
ahora es cierto
que la hemos
o sea
somos mucho más
somos mucho más
estrictos
a nivel de que
cuando entra el paciente
se le pone gel hidroalcohólico
entran dentro de sala
evitamos de que vengan
con un acompañante
a no ser que sea
un niño
o una persona mayor
o una persona dependiente
y luego otra vez
cuando hemos terminado
de hacer toda la visita
que yo en mi caso
son citas concertadas
por eso es un poco
para también
a nivel de aforo
pues también
es una manera
de poder
controlarlo
pero
como normalmente
solemos trabajar así
pues entonces
no es
para mí
no ha sido
muy complicado
muy difícil
el hecho de adaptarnos
un poco
también como mi clínica
así es
bastante amplia
no es cerrada
no tengo muchas cosas
por el medio
con mi minimalista
pues eso ha hecho
que el tipo de medidas
contra el COVID
sea mucho más fácil
y luego nada
una vez que el paciente
ya sea
esto
se ha visitado
y antes de salir
por la puerta
pues otra vez
le decimos
que se vuelvan a poner
otra vez gel hidroalcohólico
para poder salir
como digamos
establecimiento
como clínica
no sé
qué es el
no sé cuál es el
digamos el producto
que más demanda
a las personas
el producto
en este caso
el tratamiento
que más
te piden
o que más
personas vienen
a solicitártelo
pues el tratamiento
yo creo
que más bien
es tipo
para mí
la quiropodia
que es lo que
para vosotros
es el tema
de durezas
que me dicen
mucha gente
o tema de
uñas
o la uña encarnada
también
ahora por esta época
bueno y ahora
porque las
extraescolares
de los niños
están paradas
pero si no es una época
que la verruga plantar
también
voy a decir
está muy de moda
no eso
pero es muy frecuente
que vengan pacientes
con este tipo de patologías
y luego como
gracias a que podemos
seguir haciendo deporte
pues el tema
de plantillas
también se
y de exploraciones
mecánicas
también la verdad
que se están haciendo
bastante
y tratamientos
así un poquillo
más específicos
más tirando
a cirugía de pie
cosas por ejemplo
de alguna
desóstosis
su junguea
lo que por ejemplo
haya habido
cirugía de uñas
por el tema
de la uña encarnada
el otro día
hicimos
una limpieza
de una zona
de un atrapamiento
nervioso
así que bueno
se van haciendo cositas
poco a poco
te iba a preguntar
también
como respuesta
digamos del pueblo
de Sanjus
de Sanjus
de Sanjus
¿qué te ha parecido
o qué valoración
le haces
de la respuesta
digamos comercial
de las personas
que viven aquí
que quizás
de golpe
han venido
a esta clínica
cuando antes
no venían aquí
sino que se iban
a otros sitios
¿lo has notado?
Sí, sí lo he notado
y aparte
tengo muchos pacientes
que antes se visitaban
en Esplugas
o pacientes
que se iban a Barcelona
con todo esto
un poco
supongo
que han querido
al pequeño comercio
ayudarnos
a que podamos
seguir adelante
ya que en Sanjus
hay diferentes tipos
de servicios
de comercio
si todos
seguimos yendo
a Barcelona
a comprar
a las grandes superficies
me parece a mí
que poco a poco
los negocios
no van a aguantar
entonces
me ha parecido
muy bonito
la respuesta
que ha tenido
lo que es
los sanjustencos
y sanjustencas
y yo de momento
tampoco me puedo quejar
y por lo que he estado
comentando
con mis compañeros
que tenemos un grupo
que lo lleva
el Comercio
de Sber
y bueno
estamos todos ahí
como podemos
bares y restaurantes
yo creo que son
los que más
deberíamos de ayudar
con el TKW
y estas cosas
y el resto
poco a poco
vamos trabajando
entre todos
yo creo que es algo
que tenemos que hacer
entre todos
hay que ayudar
porque si no Sanjus
tan bonito que es ahora
con tanto negocio
con tanto tal
es que no va a ser posible
aguantarlo
hace justo un año
decías que habías abierto
hace un año
sí que hiciste la fiesta
digamos de bienvenida
pero este año
no has podido hacer
te lo reservas
para hacerlo
más adelante
supongo
cuando podamos
a mí
yo es que soy mucho
de celebrar
de celebrar
todas las cosas
entonces sí
me gustaría volverlo a hacer
pero bueno
hemos podido
a mi manera
he podido
como tengo la suerte
de estar trabajando
de colaboradora
en el programa
de Plaza Mireia
con el espacio
de podología
pues sí es cierto
que hemos podido
traer a tres compañeros
para que nos dieran
hablando de temas
mucho más específicos
que se emitieron
ya el último
fue la semana pasada
y bueno
es una manera también
de poco a poco
pues difundir
y divulgar
lo que es el tema
podológico
y sé que desde aquí
gracias a Mireia
que siempre me ha dado
esa oportunidad
y a Radio Desper
por supuesto
y ya para terminar
para ubicar
a las personas
que nos están escuchando
si han pasado por aquí
han visto la clínica
o si no la conocen
dinos dónde encontrarte
más allá de la dirección
y si estás también
en internet
en redes sociales
o el teléfono
de contacto
pues estoy en
la Plaza Maragal
número 2
que aquí la gente
que sea de aquí
ya sabrá
que es entre los muebles
catalán
y los electrodomésticos
murcianos
me podéis encontrar
en el Google Maps
me podéis encontrar
también redes sociales
como Instagram
y Facebook
y bueno
la clínica
tiene su página web
que es
www.podologiateresamontero.com
y el teléfono
es el
931090671
pues gracias Teresa
por estos minutos
gracias por este espacio
que se emite
en Radio Desper
que vaya muy bien
y nos vemos pronto
nos vemos pronto
muchas gracias a vosotros
por venir a hacerme la entrevista
sin
sin
un espacio
para dar a conocer
al comercio
y al servicio
de San Just
con el apoyo
de Radio Despera
compro a San Just
estimo San Just
de Radio Despera
de Radio Despera
Soc llavor
Soc planta
Soc flor
Soc la llavor
que desperta
el teu amor
Soc la llavor
que està a prop teu
Soc la llavor
del canvi
i la transformació
Soc la llavor
que em balleix
i la que t'ajuda
a viure
Soc llavor
Soc la teva planta
Soc la teva flor
Fem créixer el verd
Generalitat de Catalunya
7 milions i mig de futurs
A Sant Just
canviem el xip
Aquesta tardor
el comerç
implica en el repte
de reciclar
més i millor
Posem en marxa
un nou model
de recollida comercial
porta a porta
més net
més eficient
i més sostenible
Pel medi ambient
a Sant Just
canviem el xip
Ajuntament de Sant Just
Despera
A la escuta
A la交a
A la מעcómo
A la交a
A la Custom
Doncs aquesta música, si ja coneixeu aquest espai
i aquest programa, sabeu que és
l'antesala de l'espai d'Economia.
És l'últim espai que us portem per aquest programa 651
d'avui dimecres, 25 de novembre.
Per tant, obrim ara sí el telèfon, el micròfon,
a distància, perquè tenim el Rafel
al telèfon. Bona tarda.
No? No se sent avui?
Ah, espereu. Ara sí.
Hola, bona tarda.
Jo et sento molt bé.
Sí, no, no, és que faltava apretar el botó aquest màgic,
saps, que fa que parlis, però no l'havia apretat.
Faltava això.
Com estem a l'altra banda del telèfon?
Molt bé, perfectament.
una miqueta, una miqueta de fred,
perquè s'has notat que ha baixat la temperatura,
però no, no, molt bé, molt bé.
Però ja és moment, no, també, del fred?
Ja toca, ja toca.
Normalment, al mes de novembre acostuma a fer fred,
en aquest país.
Diguéssim, a Austràlia estaria a l'estiu.
Per què en surt?
Jo.
Un poc moment.
Fent surt o no, no ho sé, però bé,
segur que cadascú escolliria una forma de una manera diferent.
Doncs segurament.
Escolta, Rafa, hem de parlar de la segona part d'aquests plans de pensions.
Vam estar parlant ja la setmana passada,
i també fa dues setmanes ens vam quedar potser a mitges,
perquè ens vam deixar alguns països.
Vam estar repassant alguns dels sistemes de pensions
a diferents països de la Unió Europea,
però ens en faltaven alguns de la Unió Europea i també fora,
com per exemple als Estats Units, Japó o Austràlia,
que són els que avui tocarem.
Efectivament.
Ens vam deixar per manca de temps,
i a més que repassar què és el que s'està fent
fora de l'àrea de la comunitat europea,
és a dir, com està el tema de pensions
a nivell d'USA, del Japó i d'Austràlia.
Igualment, què estava passant en Europa,
cada país continua mantenint un sistema
que és el que se li adapta, és el que han adaptat,
o el que pensen que és el més adequat pel país.
Comencem per als Estats Units.
Doncs allà en els Estats Units el sistema és molt clar,
i si tu vols cobrar una pensió,
més val que comiences a estalviar-te-la tu,
perquè no pensis que a l'Estat...
Pràcticament no hi ha pensió.
diguem que si tu no has tingut mai una...
no s'ha estalviat mai,
sí que encara que se pensa que no n'hi ha,
sí que n'hi ha una petita pensió,
però que diríem que això és l'equivalent
a la pensió no contributiva en Espanya,
és a dir, que estaríem enraunant
que el canvi ells del dòlar-euro
podien cobrar 500 dòlars,
però clar, o 600 dòlars al mes,
que seria una pensió d'aquí de 450-500 euros,
l'equivalent.
És clar, òbviament,
és bastant difícil poder viure
amb aquests ingressos.
I aleshores, com ho fan els americans?
Els americans,
des del moment que el treballador
entra en una empresa,
i l'empresa i el treballador
ja pacten un plan,
un plan de pensions,
és a dir, pràcticament estan obligats,
encara que algunes vegades
les empreses diuen
que el primer mes no l'activem,
però normalment,
normalment,
només que entra l'empresa,
conjuntament amb el sou
es pacta la pensió
i en el cas dels Estats Units
es pacta el tema de la sanitat,
perquè allà la seguretat social
com a tal no existeix,
que és el que va posar en marxa l'Obama
i el Trump el va treure, no?
És a dir,
que és molt important
que tu tinguis una aportació
al teu plan de pensions
de cara al futur
i també tinguis un plan
de cara a la teva sanitat.
Tot això és pacte
dintre del sou,
però a nivell de pensions,
normalment,
normalment,
el que és pacte
és que si una persona
diu
jo estaré 100,
l'empresa
com a contrapartida
també t'afegeix 100.
100 euros?
100 euros.
I aleshores
ells tenen
una sèrie de particularitats
que diuen
que són
és pròpia d'ells,
que els nomenen
els 401.
Què és el plan 401?
En sí que és
que es pot deduir
la quantitat
que tu destines
al plan de pensions
dintre de la teva nòmina
te'l dedueixen
a val de los impuestos.
Això què significa?
Que quan tu fas
la liquidació
de la teva nòmina
els impuestos teus,
encara que es pensen
als Estats Units,
baixen.
tu cobres
una nòmina bruta
per dir alguna cosa
de 1.000
i dius
100 a pensió.
Seran 900.
Aleshores,
del 900
pagarà la Seguretat Social
i pagarà la Seguretat Social
i pagaria si RPF.
Això està molt...
És a dir,
no està dintre
del fondament
del pla de pensions
no té impuestos
i a més a més
el treballador
les beneficia
perquè pot estalviar
fins a un top.
Pot estalviar més.
Perquè diu
si jo estalvio més
de cara al fondament
de pensions
com a contrapartida
pago menys impuestos
però
ja me'ls trobaré
de cara a la meva pensió
de cara a la meva jubilació.
Com a tal
hi ha una particularitat
en Estats Units
també
que és molt curiosa
que allà
a partir dels 50 anys
el que diuen és
escolta,
vostè pot fer
una contribució adicional.
Hi ha una...
el límit anual
actualment
l'any passat
perdona
era de 16.500 euros
i diuen
pots adicionar
o 5.000 euros
o 5.500 euros
te pots anar
a 22.000 euros
o dòlars
no ho sé
normalment
seran dòlars
que tot el contrari
és a dir
vostè
li deixem
que afegessi més
el seu fondament
de pensió
perquè
vostè està a prop
de la seva jubilació
d'aquí 10 o 15 anys
i aleshores
ara
que vostè té 50 anys
que teòricament
ja té una vivenda
de propietat
o el que sigui
que està més estable
pot estalviar més
i aleshores
poder tindre
una pensió
una pensió
molt més
molt més bona
per poder mantindre
una qualitat
d'ingressos
no de vida
d'ingressos
sempre que diuen
que els
tindran
bastant
bastant
avalentats
que
en el cas
dels japonesos
què és el que tenim
els japonesos
som
hem de tindre en compte
que Espanya
i el Japó
s'afronten
tenen gairebé
el mateix problema
que la demografia
els dos països
són els que més
estem envellint
ells com
ho tenen
allò de tindre
un fondament
de pensions
com tal
i el sistema
de pensions
ho tenen
en tres categories
per una banda
els treballadors
autònoms
que estan a la pesca
la ramaderia
i els que són desemplegats
i per una altra banda
els que estan
dintre de les empreses
que estan treballant
i els cònyogues
aleshores
què passa
a partir
dels 65 anys
a nivell
de la
de la
de la nòmina
també es fan
una retenció
de pensió
de jubilació
però molt similar
a l'espanyol
molt similar
i aleshores
la diferència
està
que ells
quan arriben
als 65 anys
el que poden
escollir
és
que han de tindre
10 anys
com a mínim
cotitzats
una gran
diferència
si no no poden optar
si no hi ha un mínim
de 10 anys
cotitzats
ells no poden optar
a tenir aquesta
pensió
sí
però aquí estem
enronant
que
tindrà
35 anys
i agafarà
els 17
últims
i ells
estan dient
que no
10 anys
i a més a més
si tu els 10 anys
que tens cotitzat
el conjuguet
si el conjuguet
home o dona
és igual
dependent del que
ha estat treballant
també cobraria
la seva pensió
que cobreixen
bastant bé
el que no
puc dir-te
és
quin
quin són
perquè no he trobat
no he trobat informació
de quina és
quina és la quantitat
i per últim
el sistema
australià
és molt similar
per exemple
al que fan en Noruega
en Noruega
t'apliquen un 18%
en australia
en nòmina
et fan
un 9%
directament
t'apliquen
un 9%
i aleshores
aquest
aquest
9%
és el que
es anirà
a un font
de pensió
del país
és a dir
el que estan fent
en Noruega
i el que es vol
fer aquí a Espanya
és a dir
per una part
et faig una retenció
no d'un 1
del 2
del 3
sinó
et faig una retenció
d'un 9%
i ho enviem
a un fons
de pensió
pública
que serà
la que s'encarregarà
que quan tu arribis
a la pensió
pugui cobrar
el que tu
realment
has estalviat
no és una altra cosa
què és el que tenen
en particular
doncs
si tu no has generat
si tu no has generat
pensió
suficient
és a dir que escolta
no
jo no hi he arribat
aleshores
ells et fan
es donen un salari mínim
del 28%
del salari
mitjà
el salari
mitjà
mensual
en Austràlia
està al voltant
traduït en euros
al voltant
de 2.400
en Espanya
el salari
mig
està en 1.200
és a dir que
n'hi ha una diferència
clar
la renta per capita
és 57.000
i la d'Espanya
33.000
i que n'hi ha
aquestes diferències
però clar
el que diuen
és
tu no has estalviat
suficient
jo et pago
el 28%
del salari
mig
clar
si et pago
aquest
percentatge
del salari
mig
i estàs
cobrant
2.400
passaràs a cobrar
780
que seria
gairebé
com
similar
a una renta
de pensions
aquí a Espanya
molt baixa
com no has cotitzat
el suficient
te doy
una pensió
baixa
no del tot
però baixa
perquè te
complimentes
amb la
pensió teva
que tinguis
perquè tinguis
un salari
mig
una miqueta
digna
o mig digna
per dir alguna cosa
val
és a dir
això
és en resum
en resum
són els tres
tret
aquest
tres
espais
versus
el que s'està fent
a la comunitat
europea
si fem un resum
molt ràpid
ens donem
compte
que
al final
no hi ha
ningú
que diguis
que aquest
aquest
aquest
no
diguem
que a Alemanya
a Alemanya
a Finlàndia
tenen sistemes
molt similars
es poden valorar
millor o pitjor
Noruega
i Suècia
segons
amb el Miri
diuen
que
és
millor
els venesos
i els holandesos
i a mi personalment
m'agraden més
precisament
els noruegos
els suecs
però
segons quin economista
et dirà
que no
que és preferible
a nosaltres
que ni fins i tot
amb això
es posa ningú
d'acord
hem fet un resum
d'uns quants
països
i hem arribat
a la conclusió
que
no és
no és fàcil
perquè
perquè tens a veure
el sistema
de dívida
el sistema
d'empresa
la societat
són moltes coses
que fan que cada país
gràcies a Déu
sigui totalment diferent
a l'altre
i jo he arribat aquí
i m'estic mirant
el rellotge
i veig
que me queda
un minut i mig
i dic
me paro
no no menys
perquè si no
perquè ja he acabat
ja ho he acabat
en punt
sí sí
just
ha anat perfecte
ens queda aquest últim minut
per acomiadar
el programa
gràcies Rafa
per aquest resum
d'aquests països
Unió Europea
i avui també hem sortit fora
Austràlia, Japó i Estats Units
per veure quin sistema
de pensions tenen
i més enllà de veure
quin és el més eficaç
almenys per poder-ho comparar
i saber
com funcionen
als altres països
ens emplaciem
i ens tornem a escoltar
i a parlar
la propera setmana
jo sempre t'ho dic
que encantat
encantat
que pugui estar
una estoneta
una estoneta
amb vosaltres
i els nostres uients
també ho agraeixen
que sé que és un espai
que escolten
així que gràcies
de nou
i fins la setmana vinent
molt bé Mireia
molt bona tarda
bona tarda
adiu
bona tarda

a novembre
dia mundial
per l'eliminació
de la violència
contra la dona
la violència masclista
la violència
de gènere
us convido a tots
i a totes
a que us apropeu
també a l'Ajuntament
on ara es farà
aquest acte institucional
amb la lectura
del manifest
i de diferents textos
per alumnes
de l'Institut de Sant Just
ens tornem a veure demà
adeu adeu